1

2

Portada: “Albalat en festes” Elisa Hernandis Talens 1r premi concurs portada Festes d’Agost 2012 Edita l’Ajuntament d’Albalat de la Ribera Imprés MBN Arts Gràfiques

avinguda de la Séquia dels Arbres, s/núm. Sueca

3

FESTES D’AGOST PROGRAMA OFICIAL

ALBALAT DE LA RIBERA 2012

4

Agraïm la col·laboració de:

ATENEU MUSICAL I CULTURAL D’ALBALAT DE LA RIBERA COLLA LA LLOCÀ, DE DOLÇAINERS I TABALETERS

AGRÍCOLA SANT JOSEP D’ALBALAT, COOP.V. EL SEGRENY, GRUP DE BALLS POPULARS

PARRÒQUIA DE SANT PERE APÒSTOL VOLUNTARIAT DE PROTECCIÓ CIVIL

SARC - DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA CLUB DE PILOTA VALENCIANA

CAIXA RURAL D’ALGEMESÍ COLLA D’AMICS DEL COET FÒRUM DE L’AGENDA 21

FALLA CAMPANAR S.E. CENTPEUS C. QUINTANA J.R. GIMÉNEZ

A. GALAN LA TEULÀ

5

SALUTACIÓ D’antuvi, crec que és oportú escriure unes lletres de reconeixement a dos albalatencs singulars que han influït en la valencianitat des de les seues activitats mordaces, amb enginy o bé fustigant consciències. Amb tots dos tenia una bona relació. Amb Emili Miedes, una relació docent i antagònica, que, no obstant això, mai ha pogut minvar la nostra estima per la llengua pròpia. Amb Eduard Sarrió m’unia l’estima pel nostre poble en les seues dues vessants: a Albalat com a poble particular, i al Poble Valencià; també el mestratge en l’expressivitat plàstica i el seu encantador romanticisme. A Sarrió, li devem la recuperació i la fixació de moltes de les imatges que ens caracteritzen i identifiquen com a poble. Per a centrar-nos en les festes, només cite la restauració de la processó del Crist de les Campanes, va conjugar el reforçament de la fe popular al Crist, va articular l’ornament de la festa, de l’escenografia... i tot això amb la implicació i la col·laboració imprescindible de la gent d’Albalat. Eduard i Emili, en la seua mesura, amb homes com Manuel Sanchis Guarner, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Carles Salvador, Fermí Cortés, Xavier Casp, Miquel Adlert, propiciaren el redreçament lingüístic valencià, independentment de la seua trajectòria posterior. De manera pòstuma a tots dos, el meu reconeixement en nom dels albalatencs. Si entrem en la salutació, el vincle entre l’home i la terra no és una relació de causa efecte, sinó d’estímul i reacció; essencialment el patriotisme és replegar el llegat espiritual rebut dels nostres avantpassats en la continuació de la tradició cultural en una fidelitat serena a les formes indígenes. Hauríem de seguir substituint les inhòspites provisionalitats i les iniqües sorts en què estem i ens han portat, per una renovada il·lusió per Albalat. Cal ser convincents, hem d’acudir al seny: el poble necessita estímuls i estabilitat, però també alegria. Ara, més que mai, tenim l’obligació de fer festa i de passar-ho bé sense constriccions. Festa i poble, festa i cultura estan sempre lligats, les nostres Festes d’Agost són el vincle que uneix tot el poble, tan els que tenim la sort de viure ací com els albalatencs que estan repartits pel món. Potser no són les millors festes, però son les nostres. No ens resignem a la submissió de l’economia, redrecem voluntats i el compromís amb el nostre poble, per seguir treballant durant la resta de l’any en aquestos temps tan difícils.

Joan B. Ferrando Miedes Alcalde de la Vila

6

REGIDORIES DE FESTES I CULTURA

Benvolguda veïna, benvolgut veí, Com tots els anys, el poble es prepara per a celebrar les Festes d'Agost i gaudir d’uns dies en què dormirà poc, on places i carrers seran l’escenari d’una felicitat compartida, sense complexos. En opinió de molts veïns, potser enguany no siga el millor any per a fer festes ni grans celebracions, atès que estem patint una recessió econòmica important que ha suposat l’increment insostenible de la desocupació junt a uns ajusts exagerats als serveis i prestacions públiques. Però des de la regidoria de festes estem convençuts que són molt més els motius per a ser optimistes i estar joiosos almenys uns dies, i no per a manifestar sentiments més propers a la tristesa. És el moment de gaudir de la família i les amistats, de riure i ballar, d’eixir al carrer i participar dels actes programats, de donar gràcies per viure i fer-ho a Albalat. Malgrat el moment de contenció pressupostària a les festes, la imaginació, el rigor, la col·laboració de les entitats i de les associacions locals i l’esforç a l’hora de fer la planificació del conjunt d’activitats, han fet possible que les Festes d’Agost no renuncien a la seua essència i seguisquen l’estructura tradicional.

7

Amb quasi una quarantena d’actes, s’ha aconseguit dur endavant tota una programació per a menuts i grans, per a tots els gustos i completament gratuïts per a tots. Com sempre el nostre reconeixement a tots aquells que ens ajuden a l’Ajuntament, directament o indirecta, de manera desinteressada i altruista.

Aprofitem l’ocasió que ens dóna el llibret per a felicitar una de les entitats culturals més important del nostre poble, la banda de l’Ateneu Musical i Cultural, la qual ha participat en la secció d’honor en un dels certàmens bandístics més importants del món, el de la ciutat de València. Com a regidors de l’Ajuntament del nostre poble manifestem el goig de ser testimonis d’aquest repte i fita històrica. Donem la nostra més sincera enhorabona a tota la societat musical. Des de la regidoria de Festes vos desitgem que gaudiu amb plenitud d’aquests dies de festes, deixant enrere les pautes i convencions socials del dia a dia. També hem de tindre en compte que les festes són principalment convivència, de manera que fem una crida al respecte i el civisme, fent de les festes uns dies per al record i no tot el contrari.

Anna Badia Talens i Christian Lausuch Bono

8

“Marjal”, Virtu Mascarell Climent 1r premi fotografia “aigua i natura 2011”

CONCURS DE FOTOGRAFIA I DE CARTELL-PORTADA

Es fa saber que l’any que ve es convocarà el concurs de fotografia, el concurs serà cada dos anys, un any es farà el concurs de fotografia i l’any següent el de cartell-portada. Les persones interessades poden aprofitar per fer fotos durant les festes.

9

PROGRAMA D’ACTES

DILLUNS 30 DE JULIOL ELS SANTS DE LA PEDRA, ABDÓ I SENENT

A les 19,30 hores

MISSA SOLEMNE en acció de gràcies als sants Abdó i Senent, patrons de la Vila. A les 21 hores

Des del carrer del Corralot fins a la plaça de la Cort, organitzada pel Segreny, grup de balls populars d’Albalat de la Ribera, es farà la X DANSÀ POPULAR, amb la participació de diversos grups de danses de la comarca i de la Colla la Llocà, de dolçainers i tabaleters d’Albalat de la Ribera. Col·labora l’Ajuntament de la Vila.

10

DIVENDRES 10 D’AGOST

A les 23 hores En el pub Terminal, discomòbil i festa de l’escuma, ho organitza la

falla Campanar.

DISSABTE 11 D’AGOST A les 18 hores En el centre de dotacions, es jugarà un CAMPIONAT DE TENNIS DE TAULA per als joves. Per a participar només s’ha d’acudir un moment abans de començar, tot seguit es faran els encreuaments. El campió rebrà un premi en metàl·lic A les 20 hores En la Casa del Bou s’obrirà l’EXPOSICIÓ dels cartells del concurs per a la portada del llibret “Festes d’Agost 2012”, i una exposició d’escultura d’Àlex Galan. L’exposició estarà oberta els dies 12, 14, 15, 16 i 17 d’agost, de les 20 a les 22 hores

A les 23,30 hores

8 SUCROROCK

Enguany la 8ª edició del Sucrorock 2012 ve de la mà de Hardcore Inc., i uns joves del poble, que

amb la regidoria de Festes de l’Ajuntament d’Albalat de la Ribera, han organitzat un festival que va guanyant reconeixement dins del panorama valencià. Actuaran els següents grups: FUCKOP FAMILY, actuen des de 2001, són un dels grups pioners de la península en la fusió de música negra (ragga, rap o funk) amb música dura (metal, hardcore, punk o drum’n’bass), per això foren qualificats per la crítica com a rasta metal o fusion core. Acaben de traure el seu 4t disc: Spain No Brain (Ataque Zombie). ANAL HARD, fes del Masnou, i sota la influència del hardcore, naix Anal Hard per allà el 2000. Malgrat aquest nom tan poc seriós, la seua música apunta a un treball molt ben realitzat, compacte i directe a la cara. Després d’infinitats de concerts al llarg de tota la geografia espanyola, Anal Hard s’ha consolidat com una de les bandes més actives del panorama nacional.

11

FALSOS POSITIVOS, naix a València en 2009 com un projecte de música hardcore i amb la política “DIY” (do it yourself – fes-ho per tu mateix) amb lletres reivindicatives sobre l’actualitat. Aquestos joves tenen un gran potencial, fan de la seua música un sentiment, una manera d’entendre la vida amb esforç, unitat i lluita. DOGMA OLVIDADO presenta el seu segon treball anomenat “Dogmaniátikos”, des de Beneixama i Albalat de la Ribera tindrem l’oportunitat de gaudir amb el seu.

La HARDCORE CUP 2012 és un concurs de bandes novelles valencianes que busca la banda més contundent d’aquesta escena. Només dues han arribat a la gran final, que es disputarà a l’escenari del Sucrorock. Hauran de convéncer-nos, al jurat i al públic assistent, que són els únics mereixedors de la Hardcore Cup, així com del premi en metàl·lic. Una gran guerra musical que no deixarà indiferent a ningú.

El  festival  se  celebrarà en el poliesportiu municipal.  L’entrada  és  gratuïta per  als  veïns,  i de 3 €  als demés. 

DIUMENGE 12 D’AGOST A les 10 hores DIA DE LA BICICLETA, amb el patrocini de la Caixa Rural d’Algemesí i l’Agrícola Sant Josep d’Albalat, Coop.V. Amb la col·laboració de l’Agrupació de Voluntaris de Protecció Civil.

A les 20 hores Estaran obertes les exposicions de la Casa del Bou.

A les 22,30 En el carrer del Crist, EL SEGRENY, grup de balls populars d’Albalat de la Ribera, farà un espectacle de balls, música i cants del folklore valencià. En acabant la regidoria de Festes oferirà una misteleta.

12

DILLUNS 13 D’AGOST A les 11 hores En el carrer del Crist s’instal·larà un PARC INFANTIL AQUÀTIC, per als xiquets i les xiquetes de la vila. Es recomana portar banyador, xancles i una tovallola.

En la gran via (enfront del centre de dotacions) es realitzaran diversos TALLERS DE MANUALITATS per als joves (majors de 12 anys). Es farà un taller de bijuteria i un taller de tela de feltre.

A les 22 hores

FESTA DEL FAROLET Llanternes de meló.

Es farà una cercavila amb dolçaina i tabalet per la Colla la Llocà d’Albalat de la Ribera, que eixirà de la placeta de Sant Roc i passarà pels carrers Segreny, gran via del País Valencià, Hortet, Canaleta, Sant Francesc de Borja, Peris Mencheta, plaça de la Cort. En arribar a la plaça es repartiran uns gelats als participants que porten el farolet. En acabant En el carrer del Crist el grup Produccions Scura representarà l’espectacle infantil LA FESTA DEL REI, amb el patrocini del Sarc de la Diputació de València.

A les 23 hores En el centre de dotacions es realitzarà una GINCAMA per als joves (majors de 12 anys). Es tracta d’una sèrie de proves de tot tipus: habilitat, coneixement del nostre poble, etc. L’equip guanyador obtindrà un premi en metàl·lic de 100 €. Per a participar cal inscriure’s per grups (no importa el nombre d’integrants) en la biblioteca municipal, del 6 al 10 d’agost, de les 10 a les 13 hores.

DIMARTS 14 D’AGOST VESPRA DE LA MARE DE DÉU D’AGOST

A les 9,30 hores En el carrer del Crist, EIXIDA A PEU al terme per a descobrir els nostres indrets naturals, organitzada i patrocinada per l’Ajuntament de la Vila i la societat esportiva Centpeus. Es recomana l’ús de sabates esportives, gorra i roba lleugera.

13

A les 18,30 hores Des de l’ermita de Sant Roc i Sant Sebastià, les festeres de la Mare de Déu d’Agost acudiran a l’església per a fer una ofrena de flors. A les 19,30 hores En el carrer del Crist, sessió esportiva de BODY-COMBAT, a càrrec de Cristóbal Quintana. Els assistents han de portar roba còmoda per a poder realitzar l’activitat i calçat adequat (esportives) i una tovallola. Qui vullga realitzar la segona part de la sessió és convenient que porte alguna estoreta, marfegueta o tovalla per a posar-la en terra. No cal tindre molta preparació ja que la intensitat s’adaptarà al nivell dels participants.

A les 20 hores

Estaran obertes les exposicions de la Casa del Bou. A les 24 hores El pub La Teulà patrocina una DESFILADA HUMORÍSTICA DE DRAG QUEEN, amenitzada per una xaranga, amb regals per a les millors disfresses. En acabant, DISCO MÒBIL, patrocinada per l’Ajuntament de la Vila i el pub La Teulà.

DIMECRES 15 D’AGOST FESTA DE LA MARE DE DÉU D’AGOST

A les 11,30 hores. MISSA SOLEMNE A LA MARE DE DÉU. Al migdia.

La Colla la Llocà farà una CERCAVILA pels carrers del poble. A les 14 hores. En el parc Tirant lo Blanch, la Pirotècnia d’Altura dispararà una MASCLETÀ.

14

A les 20 hores Estaran obertes les exposicions de la Casa del Bou. També estarà oberta la Casa de la Vila, i es

podrà visitar la Sala. En la Sala de la Casa de la Vila es lliuraran els premis del concurs de cartells i els campionats. A les 21 hores.

PROCESSÓ DE LA MARE DE DÉU D’AGOST. Es prega que no s’estacionen vehicles per la volta de la processó. En entrar a l’església es dispararan uns focs d’artifici. La processó estarà precedida per les DANSES del grup el Segreny d’Albalat de la Ribera, i l’acompanyament de la banda de l’Ateneu. A les 23,30 hores En el carrer del Crist, amb el patrocini de l’Ajuntament de la Vila, la banda de l’Ateneu Musical i Cultural oferirà un CONCERT dirigit pel mestre Saül Gómez Soler:

I PART Second Suite for Band, Alfred Reed

Conga del fuego nuevo, Arturo Márquez

II PART Libertango, Astor Piazzola

Danzón número 2, Arturo Márquez Mambo del Wes Side History, Leonard Bernstein

L’Ateneu Musical i Cultural vos desitja unes bones festes En acabant En la gran via, FESTA EIVISSENCA, discomòbil i recreació de l’ambient d’aquesta illa mediterrània, es recomana anat vestit de blanc.

DIJOUS 16 D’AGOST FESTA DE SANT ROC

A les 11 hores En la gran via del País Valencià, BARATALLIBRES, organitzat pel Fòrum de l’Agenda 21 d’Albalat de la Ribera. Espai d’intercanvi de llibres, contes, còmics i tot tipus de documents i escrits. Els interessats podran dur els seus llibres, en el mercat disposaran de taules per exposar-los. L’intercanvi es realitzarà de mutu acord sense emprar diners. L’acte pretén recuperar una forma d’economia ja oblidada i en desús amb molts avantatges ambientals, econòmics i socials. L’accés és lliure i gratuït.

15

A les 11 hores En el carrer del Crist es realitzarà un TALLER DE RECICLATGE (fabricació de diversos complements i

objectes a partir de deixalles). Es realitzarà un grup per a xiquets (de 6 a 12 anys) i per a adolescents (majors de 12 anys). Els interessats solament caldrà acudir al lloc i hora indicats. A les 18 hores. En la gran via es farà una FIRA DEL LLIBRE I L’ARTESANIA, amb regals per la compra de llibres. Fins les 22 hores, també obrirà el dia 17 d’agost A les 18 hores. En el carrer de la Canaleta, els pilotaris locals faran una exhibició de PILOTA VALENCIANA, organitzada pel Club de Pilota Valenciana d’Albalat. A les 20 hores

Estaran obertes les exposicions de la Casa del Bou. A les 20 hores.

MISSA A SANT ROC, sufragada per l’Ajuntament de la Vila, a continuació processó acompanyada per la banda de l’Ateneu, per l’itinerari acostumat fins a l’ermita de Sant Roc i Sant Sebastià, en entrar a l’ermita es dispararan uns coets. Es prega que no s’estacionen vehicles per la volta de la processó.

A la 24 hores. En el carrer del Crist, ball popular amb l’ORQUESTRA TITÀNIC.

DIVENDRES 17 D’AGOST

FESTA DEL CRIST DE LES CAMPANES De matí.

Pels carrers de la vila es farà una DESPERTÀ extraordinària amb coets i tronadors, amb la col·laboració dels Amics del Coet. A les 11,30 hores.

MISSA SOLEMNE AL CRIST DE LES CAMPANES, sufragada per l’Ajuntament de la Vila.

16

Al migdia Des de la plaça de la Cort, SAMBAO, BATUCADA- DO RIO. Espectacle de carrer itinerant que farà una autèntica sambada amb una exhibició de salsa. En arribar al final del carrer del Crist es repartirà aigua-llimó. A les 14 hores En el parc Tirant lo Blanch, la Pirotècnia d’Altura dispararà una MASCLETÀ. A les 18 hores En la gran via segueix la FIRA DEL LLIBRE I L’ARTESANIA. A les 20 hores

Estaran obertes les exposicions de la Casa del Bou. La Casa de la Vila també estarà oberta i es podrà visitar la Sala. A les 20 hores. En la plaça de la Cort, la FESTA DELS PASDOBLES, per l’Ateneu Musical i Cultural d’Albalat de la Ribera. A les 20,30 hores. Seguint la volta de la processó es ballarà la DANSA DELS NANOS pel Segreny, grup de balls populars d’Albalat de la Ribera. A les 21 hores. PROCESSÓ DEL CRIST DE LES CAMPANES, acompanyada per la banda de l’Ateneu Musical i Cultural de la Vila. Es prega que no s’estacionen vehicles per la volta de la processó.

En acabant es dispararà un CASTELL DE FOCS D’ARTIFICI a càrrec de la Pirotècnia d’Altura.

BONES FESTES

17

I CONCURS LOCAL DE TAPES FESTES D'AGOST 2012 L’Ajuntament d’Albalat de la Ribera organitza el I Concurs de Tapes Festes d’Agost 2012, amb l’objectiu de promocionar la restauració local dins les festes del poble. De l’11 al 17 d’agost, de les 11 a les 14 hores i de les 19 a les 23 hores. Els establiments inscrits en el concurs són els següents:

• CAFETERIA ANGELUS (carrer del Corralot) • BAR GRAN VIA (gran via del País Valencià) • CA JOANA (plaça de la Cort) • BAR GALIANA (carrer del Corralot) • BAR GARROFA (carrer Sueca)

Aquestos establiments elaboraran la tapa amb ingredients de lliure elecció, a un preu de venda al públic màxim de 2 € (consumició + tapa) i la presentaran al concurs. S’entén per tapa la xicoteta preparació de menjar que es consumeix com a aperitiu. Poden presentar-se tapes calentes o gelades. Quan un client taste una tapa que es presente al concurs, l’establiment participant haurà de segellar la cartilla de votació en la casella corresponent al seu establiment. Quan un client haja completat la degustació d’almenys tres de les quatre tapes presentades al concurs, en els diferents establiments participants, podrà votar per la seua tapa favorita utilitzant la cartilla de votació i introduint-la en qualsevol de les bústies oficials del concurs, situades en cada establiment participant. El client haurà de tindre en compte, a l’hora d’emetre el seu vot, diferents criteris: la qualitat dels ingredients, la presentació, el sabor i l’originalitat de la tapa. La votació haurà de fer-se entre els dies del concurs (de l’11 al 17 d’agost) data a partir de la qual s’arreplegaran les bústies per a recompte de vots. No serà vàlida cap cartilla de votació que no continga les dades següents:

• Segell de tots els establiments participants o del mínim per poder votar. • Vot, escrit de forma llegible. • Nom, cognoms i telèfon de contacte de la persona que emeta el vot.

Entre les cartilles de votació es farà el sorteig d’un sopar per a dues persones en l’establiment guanyador, a compte de la Regidoria de Festes. El resultat del concurs es donarà a conéixer durant la primera quinzena del mes de setembre. L’establiment creador de la tapa guanyadora rebrà un premi en metàl·lic de 100 €, així com una placa honorífica. La resta d’establiments participants rebran un diploma de participació.

18

En la foto s’aprecia que la casa abadia estava

aliniada amb el campanar

EL CAMPANAR D’ALBALAT

per Joan Ramon Giménez, cronista oficial de la Vila1. Enguany, em permetran que m’estenga un poc més, abusant de la seua bondat, ja que l’ocasió ho permet, perquè s’acompleixen cent anys de la major intervenció arquitectònica que s’haja mai efectuat en aquest símbol del nostre poble, que intitula aquestes línies i és just recordar-ho.

No coneguem cap document al·lusiu a l’any de la seua construcció, només alguns assentaments en diversos documents de l’arxiu municipal corresponents a obres de manteniment. Suposem que la seua edificació seria contemporània a la de l’església, en el segle XIV (1.347, si atenem les “Memòries” de mossén Gregori Requeni), quan es va concloure el culte ordinari en l’ermita de Sant Roc com a parròquia, en edificar-se la nova en la plaça de la Cort sota l’advocació de sant Pere, quan era senyor d’Albalat Pere Maça de Liçana. La torre –com és habitual en moltes construccions religioses medievals– estava separada del cos de l’església i així estigué fins a les acaballes del segle XVII quan es va edificar l’església actual. Amb l’ampliació del temple i l’edificació de la casa abadia, tres de les quatre cares del campanar quedaren immerses entre els edificis, això fins el primer quart del segle XX que s’enderrocà la casa abadia i s’amplià la plaça de la Cort, la qual cosa podem observar en la foto adjunta. Les autoritats civils del moment sempre foren sensibles a l’estat de conservació de la torre que també allotjava el rellotge, i intervenien quan era necessari. Cal assenyalar l’actuació efectuada a conseqüència del terratrèmol de 1748, la torre i l’església foren uns dels edificis del poble que majors desperfectes sofriren, els danys es valoraren en 1620 lliures. Nou anys més tard, en juliol de 1759, es comentava “s'ha elevat la torre de la yglésia parroquial d’esta vila i pujat les campanes molt més alt del que estaven”.

1 El ple de la Corporació, a proposta de l’Alcaldia i per unanimitat dels seus membres, en la sessió celebrada el proppassat 15 de juny de 2012, nomenà com cronista oficial de la Vila a Joan Ramon Giménez Úbeda.

19

En aquell moment l’altura del campanar no sobrepassava els 12,50 m., més o menys, i l’església medieval (anterior a l’any 1691) no excedia els 8,50 m. d’alt, segons conclusions que no és el moment de detallar i que explicarem en una ocasió adient. L’augment d’altura del campanar es va produir quasi 60 anys després de la construcció de l’actual edifici i acabava en terrassa, sense espadanya, segons testimonis verbals que així ho conegueren, tot i que potser en tinguera amb anterioritat. La construcció del nou cos de campanes, amb la consegüent elevació de la torre i l’augment de pes, n’afectà l’estabilitat i la resistència, ja en juny de 1766 (només set anys després) es trobava tot en mal estat i calia efectuar una profunda intervenció:

“Que respecto que las (..) muchas de las campanas que se hallan en la torre del campanario de esta yglesia parroquial, se hallan tan inábiles y sus yerros de ellas rompidos y otros deruhídos de manera que no se pueden governar para dar vuelos en las festividades.”

El 9 de setembre de 1842 s’esfondrà la part superior de la torre, segons ho relata l’acord del consistori d’11 del mateix mes i any en aquestos termes:

“Vista de la ocurrencia experimentada en la tarde del nueve de los corrientes de haberse desplomado un pedaso de cornissa de la torre de la yglesia, arruinando parte de la casa abadía, abugerando el tejado de la misma y de haber quedado el remate de la torre amenasando vehemente ruina, según así lo hace presente el señor cura en su oficio que antecede, dichos señores con el fin de cortarse cualesquiera catástrofe que está amenasando la obra de la torre, tanto en la yglesia como en la abadia, y para cortarse cualesquiera desgracia acordaron: Que provisional e imediatamente por los albañiles de esta villa se proseda al derribo de toda la obra de la torre que está amenazando ruina asta el punto fuera de peligro y para su pronta reparación se proceda al cobro de los atrasos que se están debiendo y sean devengados a la fábrica de esta villa asta últimos de setiembre del pasado año; que se invite la voluntad de los vezinos con aquellos donativos voluntarios que les dicte su selo para dicho aspecto; que se pongan demandadoras voluntarias en los dos hornos de pan cocer de esta villa invitando la limosna de pan que los vecinos voluntariamente les inspire la caridad, vendiendo y recogiendo su producto; que se pongan demandaderas en la puerta principal de la yglesia pidiendo limosna voluntaria a los fieles que quieran darla para la obra de la misma. Que se exija a los vendedores de todo género que se constituyan en la plaza mayor un cuarto diario y por cada asiento; y sin perjuicio de todo lo expresado se nombraron dos o quatro demandaderos que todos los domingos y días festivos salgan con platillos por las casas del pueblo a pedir limosna para la obra de la yglesia a la que se destinará también la parte possible del repartimiento formado para el culto de la misma. Y para la recolección de los dos dineros de los vendedores de la plaza encargaron dichos señores al presente secretario; y para depositario de lo que se recoja por dichos conceptos

20

nombraron: al señor regidor tercero, Diego Tamarit, quién enterado se conformó en dicho encargo y se obligó a dar buena cuenta y razón, asiéndose saber al público por medio de bando esta determinasión para inteligensia de los vezinos . Así mismo quedando ya formado el reparto y libro cobratorio de la primisia y quatro por ciento correspondiente al año mil ochocientos quarenta; dichos señores nombraron cobrador y depositario a Jayme Roig, del comersio de esta villa, a quién se le aga saber para su aceptación y juramento. Así lo deliberaron dichos señores y firmaron los que supieron de que certifico.” [signat] Francisco Llopis, Diego Tamarit, Tadeo Armengol, Bernardo Roig, secretario.

El dia 9 del mateix mes, el capellà José Ramón Rubio envià un escrit adreçat a l’Ajuntament comunicant la incidència, i el consistori intervingué, encara que desconeixem quines mesures es prengueren. Les notícies sobre l’estat del campanar desapareixen de la documentació consultada fins el mes de juliol de 1883, quan és notori el mal estat en què es troba:

“El señor presidente manifestó que según sus noticias y con referencia a lo que de público se dice y todo el pueblo ya sabe, se encuentra en un estado completamente ruinoso la torre de la parroquia de esta villa, amenazando con algún desplome y siendo un peligro imminente para la población…”

Es demanà l’informe de Miguel de la Plaza, mestre d’obres d’Algemesí, qui confirmà l’estat ruïnós i ho posà en coneixement de l’Arquebisbat, perquè demanara un informe a l’arquitecte diocesà. En agost del mateix any Luis Ferreres reconeix l’edifici i confirmà el seu estat deficient. Luis Ferreres Soler, arquitecte municipal, era veí de Xàtiva, i entre altres intervencions locals dissenyà una bassa de les tres que tenía el desaparegut llavaner d’Albalat, i l’escorxador municipal, ara biblioteca. L’interés pel campanar no es reprén fins el 1901 quan es rebé una comunicació datada el 22 d’octubre de la Junta Diocesana de Reparació de Temples de l’Arquebisbat de València, demanant que la “Alcaldía se sirva informar acerca del estado de conservación en que se halla la torre parroquial contigua a la yglesia y de la necesidad y urgencia de su reparación”. El cost de les obres es va estimar en 10.000 o 12.000 pessetes i segons el consistori “este pueblo y en particular el municipio no puede contribuir con cantidad alguna por su estado de pobreza, merced a los bajos precios a que se venden las principales cosechas.” Així les coses, i en un negociació sobre qui havia d’assumir el cost de la reparació transcorre el temps, fins que en juliol de 1904 mitjançant una reial ordre s’aprova la reparació de la torre, determinant que el 40% de l’import de les obres les assumiria el municipi, perquè excedia de les 6.000 pessetes, encara que les obres no es van

21

iniciar fins el 1912, ja que en maig de 1911, un any abans, es torna a reconéixer la torre- una vegada més- per part de l’arquitecte suecà Bonaventura Ferrando Castells (autor, entre altres, de l’edifici de l’Asilo de los Pobres Desamparados de Sueca, o el Xalet a Albalat, vora la carretera que va a Sueca). Aquest arquitecte emet un informe sobre l’estat ruïnós de l’edifici en juliol del mateix any i no és fins a l’any següent que comencen les obres, en concret en abril de 1912. La intervenció va consistir en:

“... demoler parte del cuerpo de campanas hasta un poco más abajo del arranque de los arcos donde aquellas estan colocadas, pues la restante obra está en bastante buen estado y es susceptible de consolidación y armonización con la que ha de construirse de nuevo”.

Fragment de la foto de la barca d’Albalat:

Es pot veure el campanar acabat en terrassa, sense el remat sobre el cos de campanes

22

Així mateix es va desmuntar el rellotge del seu templet i s’habilità una de les campanes per al seu ús mentre duraren les obres. Mentre era rector José Cebolla Nadal es feren les obres. Dins de l’anecdotari relatem la original decisió presa pel capellà sobre el disseny del remat del campanar, segons el relat de Francisco Escrivà Ortells del 4 de maig d’enguany, el pare del qual va ser testimoni presencial sent un xiquet:

“El rector Cebolla cridà un grup de xiquets, entre dotze i tretze anys, entre els més arrimats a la parròquia i els ensenyà uns quants esbossos per a rematar el campanar, per tal que en triaren un, sis o set xiquets triaren el mateix dibuix -la majoría s’impossava-, l’elecció de la resta dels xiquets fou més desigual.El diseny més votat fou el que s’executà i que tots podem observar. Entre els xiquets estava mon pare José Escrivà Ribera, Pepe el Dogo, que m’ho contà moltes vegades. A més del remat es realitzaren altres obres de restauració en el campanar, que no estava lluit, i tenia un clavill des del rellotge fins a baix, i el campanar era xato, acabant en la balconada de dalt les campanes. El balcó i la balaustrada de dalt no existien. Els problemes del campanar s’han aguditzat encara més des què la casa abadia es va retirar i la plaça es va fer més gran, ja que com que tres cares del campanar quedaven englobades dins la casa del rector, recolzant-lo amb uns murs molt grossos i d’altaria dos pissos, això feia que el seu estat fora molt més sòlid del que avui és.”

Des d’aleshores mai s’ha mamprés en el campanar una intervenció de tal envergadura , sino altres menors com algunes reparacions, el lluït de la torre que dissimula la seua falta de verticalitat i aplom, com és notori, la data de les quals no podem precisar, o com la realitzada en abril de 1967 en la qual van intervenir Vicente Plana i José Honorio Campos, però que desconeixem en què va consistir. Després d’aquest relat que ens recorda la tasca realitzada pels qui ens precediren en mires al manteniment del nostre patrimoni arquitectònic, afanyem-nos per a celebrar de la millor manera possible les Festes d’Agost -les nostres- efectuant un breu parèntesi als problemes i maldecaps, que per desgràcia no són pocs. Bones festes a tots.

Albalat de la Ribera, agost-2012

23

Contraportada: “Mirant-se en el bolero” Joan Navarro Parets 1r premi concurs fotografia “festes i tradicions 2011”

24