TALLERS

DEFI

NICI

Ó A què ens referim amb un programa de prevenció escolar de les drogodependències?

AVALUACIÓ

OBJECTIUS

FONAMENTS LEGALS

MARC TEÒRIC

FAMÍLIA: • Apunts per

al/la tutor/a

TITULARITAT autorsi entitats intervinents

• Grups formatius per a paresi mares

L’EQUIP DE DIRECCIÓOrientacions per a dels centres educatius

MATE

RIALS

I ACT

IVITA

TS

COMP

LEMEN

TÀRIE

S

DOCUMENTS DE SUPORT I FORMACIÓ PER AL/LA TUTOR/A

ACTI

VITAT

S PER

A L’A

ULA

Ajuntament d’Alacant

valencia castellà

ESTUDI DE CONSUM DE DROGUES ALACANT 2014

torna

r

IntroduccióMadurar és el camí cap a l’autonomia. És el procés que va d’una vida dependent i deter-minada per les decisions dels adults sobre el xiquet i la xiqueta a anar adquirint a mesura que es creix més capacitat per a prendre decisions pròpies.

És a partir de la pubertat quan comencen a assajar aquesta autonomia; ja que són els adolescents mateixos els que s’han d’enfrontar a situacions en què han de decidir què fer sense la presència d’un adult.

Fomentar el valor de la Salut podrà servir de font i orientació per a la seua presa de deci-sions. Facilitar-los eines per a reconéixer les influències que reben, els aspectes que de-terminen les seues decisions els ajudarà a ser més crítics. Assajar el procés de presa de decisions raonades i conéixer les diferències entre decisions impulsives, raonades i per hàbit els ajudarà a reflexionar sobre el seu mode d’actuar.

A més, proposem relacionar la presa de decisions amb l’inici de consum de tabac i facili-tar-los informació sobre esta substància perquè disposen de més elements per a decidir amb criteri.

Els objectius que plantegem per a este curs són:t�"OBMJU[BS�FMT�WBMPST�QSPQJT�t�3FDPOÏJYFS�MB�4BMVU�DPN�B�WBMPS�t�"OBMJU[BS�MB�JOøVÒODJB�EFMT�WBMPST�TPCSF�MFT�OPTUSFT�BDDJPOT�t�"OBMJU[BS�MB�YBSYB�QFSTPOBM�EF�DPOUBDUFT�t�"OBMJU[BS�FM�QSPDÏT�EF�QSFTB�EF�EFDJTJPOT�SBPOBEFT�t�'PNFOUBS�FM�TFOUJU�DSÓUJD�EFMT�BMVNOFT�FOGSPOU�EF�MB�QSFTTJØ�EF�HSVQ�t�*OGPSNBS�TPCSF�FM�UBCBD �FM�QSPDÏT�EF�DPOWFSUJS�TF�FO�GVNBEPS �FGFDUFT �EFQFOEÒODJBy

La metodologia ha de ser tan poc directiva com siga possible, no intentant donar respos-tes ni valoracions morals, sinó provocant la reflexió, el debat, que siga l’educand mateix qui prenga la decisió sobre les seues conductes futures. D’altra banda, com més es concre-ten conductes i exemples, millor entendran conceptes abstractes, ja que en 1r d’ESO hi ha xiquets i xiquetes encara molt immadurs cognitivament.

1ª ACTIVITAT

2ª ACTIVITAT

3ª ACTIVITAT

4ª ACTIVITAT

EL QUE DE VERITAT IMPORTA

ENS DEIXEM PORTAR?

DECIDIM RAONADAMENT:

FUMAR O NO FUMAR?

ES GUANYA SEMPRE?

TALLERS

torna

r

1ª ACTIVITAT

EL QUE DE VERITAT IMPORTA

1ª ACTIVITAT

Tutor o tutora.

La salut és un valor que si es té com a tal, ha d’orientar les decisions: què fer per a cuidar-nos i per a cuidar els altres.En el procés de maduració, d’anar aconseguint quotes d’autonomia, es va assajant i aplicant la capacitat de cuidar-se. La salut es referix a molt més que a estar o no malalts. És un estat d’equilibri no sols físic, sinó també psíquic i espiritual.La salut és un estat (es pot estar sa o no), però també és un procés (es desenvolupa en unes determinades coordenades espacials i temporals), una condició de possibilitat (un pot ser una persona sana o no ser-ho, tant en el pla mental com en el físic) i un ideal (és una tendència cap a la màxima felicitat o el major benestar possible). La salut també podrà vindre definida per una escala de gradació de major a menor o de més a menys.En la pubertat i en l’adolescència no sol ser un dels valors predominants. Per a molts jóvens, es pressuposa la salut i en determinats moments de la seua vida les conductes de risc, la novetat, l’experimentació, resulten molt més atractives que els hàbits TBMVEBCMFT��1FS�BJYÛ �SFDBMDBS�FO�MB�4"-65�DPN�B�7"-03 �QFSNFUSË�SFGPSÎBS�MB�

t� Afavorir la reflexió sobre la pròpia escala de valors que al seu torn afavoreix el desen-volupament de l’autoconcepte.

t� Fomentar la salut com a valor.t� Facilitar informació sobre el concepte de salut.

t� 3FQSPEVDUPS�BVEJPWJTVBM�t� Curtmetratge El triangle de la salut de l’Ajuntament d’Alacant.t� Paper i bolígraf per alumne.t� Pissarra.

Una hora lectiva.

Introducció

Materials

Duració

Objectius

Responsable d’aplicar l’activitat

torna

rDESE

NVOL

UPAM

ENT

El professor o la professora pregunta a l’alumnat que pensen les coses a què més im-portància donen: persones, situacions, desitjos, activitats, ... Per a això, se’ls demana que facen una llista completant la fitxa corresponent (poden projectar-la a la pissarra). A continuació, se’ls demana que ordenen la llista per orde d’importància.

LLISTA DE VALORS&-4�13*.&34�26&�4&�5�0$»33&(6&/ 03%&/"54�1&3�03%3&�%�*.1035®/$*"

1.-

2.-

3.-

4.-

5.-

1.-

2.-

3.-

4.-

5.-

1.-

2.-

3.-

4.-

5.-

1.-

2.-

3.-

4.-

5.-

Es demana a l’alumnat que reflexione sobre les coses que ha posat i se n’adone de quin tipus són:

t� Coses que posseïsct� Coses que desitge posseirt� Éssers humanst� Éssers viust� Valors com llibertat, honestedat, tolerància, amor...t� Altres...

A continuació, per parelles o trios poden comentar les llistes individuals.

Es pregunta quants han triat la SALUT com una de les coses més importants. Probable-ment, tots els adults el triarien com un dels dos o tres valors més importants, mentre que per als adolescents no sol ser així.

1 Llista de valors

2 El valor de la salut

torna

rDESE

NVOL

UPAM

ENT

Es pregunta què és per a ells la SALUT, establint una discussió i intentant establir una definició entre tots.Es visiona el VÍDEO SOBRE LA SALUT que aporta informació sobre el tema.3FøFYJØ�TPCSF�M�BVEJPWJTVBM�JOTJTUJOU�FO�FM�GFU�RVF�MB�TBMVU�OP�TPMT�ÏT�FTUBS�P�OP�NBMBMU��que tindre bona salut depén de la biologia de cadascú, de l’entorn, del sistema sanitari B�RVÒ�UÏ�BDDÏT �J�E�VOB�NBOFSB�NPMU�JNQPSUBOU �EFMT�)®#*54�%&�4"-65�Per a això, es demana a l’alumnat que, bé per pluja d’idees o per treball en grups, facen un llistat d’hàbits saludables i un altre d’hàbits que els perjudiquen.Si s’opta pel treball en grup, per animar la tasca, se’ls pot dir que en la posada en comú guanyarà el grup que més hàbits mencione, sempre que un jurat seleccionat d’entre la classe considere que efectivament mencionen hàbits importants per a la salut.Finalment, el professor o professora insisteix en els hàbits de fumar o en el d’abusar de M�PSEJOBEPS �WJEFPKPDT �FUD��*�T�FYQMJDB�B�MB�DMBTTF�RVF�FO�TVDDFTTJWFT�TFUNBOFT�T�BQSPGVO-dirà en com aquests hàbits poden afectar-los la seua SALUT: en les dues tutories succes-sives es tractarà el tema del tabac i en la tercera, el tema de les pantalles..

Se’ls pot demanar que busquen informació sobre tipus de videojocs, aspectes positius i aspectes negatius del seu ús; què opinen els experts per exemple de Silicon Valley, els psicòlegs, etc.; diferències estadístiques d’ús entre hòmens i dones... Per a això, cal que busquen informació i porten notícies a aqueixa tutoria i exposen les seues con-DMVTJPOT��4F�MT�QPU�PSJFOUBS�RVF�FO�&-�1"¶4�%*(*5"-�IJ�IB�VOB�TÒSJF�E�BSUJDMFT�EBWBMM�M�FQÓHSBG�«Crecer conectados», que poden aportar-los idees.

3 Preparació de l’última sessió sobre pantalles

torna

r

2ª ACTIVITAT

ENS DEIXEM PORTAR?

2ª ACTIVITAT Professional expert.

A partir dels 12 anys els xiquets i les xiquetes comencen a prendre les seues pròpies de-cisions. Fer-los reflexionar sobre aquest fet i sobre com es prenen les decisions, quines coses ens influeixen, què ha de ser important per a nosaltres i no deixar-nos portar en contra dels nostres interessos, són aspectes sobre els quals volem incidir. En aquesta primera activitat, volem que reconeguen el paper que juga la influència social en les nostres decisions i quines coses són verdaderament importants per a ells i elles.

t� 3FøFYJPOBS�TPCSF�FM�QSPDÏT�EF�QSFTB�EF�EFDJTJPOT��t� 3FøFYJPOBS�TPCSF�MB�JOøVÒODJB�TPDJBM�J�MB�QSFTTJØ�EF�HSVQ�t� Aprofundir sobre l’assertivitat.

t� 3FQSPEVDUPS�BVEJPWJTVBM�t� %7%�#BOD�EF�GFSSBNFOUFT��QFS�B�MB�QSFWFODJØ �EF�MB�'VOEBDJØ�E�"KVEB�DPOUSB�MB�

Drogoaddicció: “La família”. t� $VSU�TPCSF�*/'-6µ/$*"�40$*"- �SFBMJU[BU�QFS�M�"KVOUBNFOU�E�"MBDBOU�t� $VSU�TPCSF�13&44*»�%&�(361 �SFBMJU[BU�QFS�M�"KVOUBNFOU�E�"MBDBOU���t� Pissarra.

Una classe lectiva.

Introducció

Materials

Duració

Objectius

Responsable d’aplicar l’activitat

torna

rDESE

NVOL

UPAM

ENT

2VJOFT�DPTFT�TØO�JNQPSUBOUT�QFS�B�OPTBMUSFT �-B�TBMVU�ÏT�JNQPSUBOU �1FS�RVÒ �$PN�QPEFN�BKVEBS�B�UJOESF�VOB�CPOB�TBMVU �&MT�IËCJUT�TØO�FTTFODJBMT�FO�M�BUFODJØ�EF�MB�TBMVU��%F�RVÒ�EFQÏO�DSFBS�IËCJUT�TBMVEBCMFT �%PODT�EFQFOESË�EF�MFT�EFDJTJPOT�RVF�QSFO-guem i que mantinguem en el temps.

La presa de decisions és essencial a l’hora d’optar per conductes que ens ajuden o que ens perjudiquen. En aquesta activitat aprofundirem en com prenem les decisions i assajarem aqueixa presa de decisions.

&O�MB�TFRàÒODJB�WFVSFN �B�USBWÏT�E�VOB�TJUVBDJØ�TFO[JMMB �FM�EJGÓDJM�RVF�QPU�SFTVMUBS�B�WFHB-des prendre decisions. Després del seu visionat, plantejarem una sèrie de preguntes en gran grup per a fomentar el diàleg i reflexionar sobre la presa de decisions.

Seqüència de la Pel·lícula “Família” (quins texans em pose?)La seqüència mostra uns germans que estan preparant uns regals per a l’aniversari de son pare. La germana pregunta als seus germans quin pantaló ha de posar-se. 2VBO�FM�TFV�HFSNË�MJ�EØOB�MB�TFVB�PQJOJØ �FMMB�T�FOGBEB�J�FMT�EJV�RVF�MB�EFJYFO�FO�QBV�perquè no seran ells els que decidisquen la roba que s’ha de posar.

."326&4�1&3�"�-"�3&'-&9*»�

t� 1FS�RVÒ�FOT�DPTUB�B�WFHBEFT�EFDJEJS�RVÒ�FOT�QPTFN

t� "�NÏT�EF�MB�SPCB �FO�RVJOB�BMUSB�DPTB�FOT�DPTUB�EFDJEJS�OPT

t� ²T�QPTTJCMF�WJVSF�TFOTF�QSFOESF�EFDJTJPOT �$POTUSVJS�VOB�IJTUÛSJB�E�VO�YJD�RVF�OP�decidisca mai.

t� 2VÒ�FOT�JOøVFJY�B�M�IPSB�EF�QSFOESF�EF�EFDJTJPOT �&O�QSJNFS�MMPD�FOT�JOøVFJY�MB�gent que tenim al nostre voltant.

1

2

Recordem el que treballa

Visionat d’audiovisuals

torna

rDESE

NVOL

UPAM

ENT

Curt sobre influència social:13&(6/5&4�1&3�"�-�"-6./"5�

t� 2VÒ�IB�QBTTBU �$SFJFV�RVF�BÎÛ�ÏT�BJYÓ

Poseu exemples de coses que fem com els altres, a vegades sense importància i altres vegades en contra de les nostres idees:

– anar al cine perquè la majoria així ho vol, – quedar per a estudiar encara que no m’abelleix, – quedar per a anar al parc encara que he d’estudiar però no vull perdre’m

estar amb els amics, – quan el nostre grup d’amics deixa de costat un company o companya, – jugar al futbol encara que no m’agrade, – participar en alguna gamberrada per no estar separat del grup...

Curt sobre pressió social:En aquesta ocasió, el que passa amb el protagonista de l’acció és que al final opina o diu que opina com la majoria. Les nostres opinions estan també influïdes per les dels altres, ens deixem portar per l’opinió de la majoria, (si hi ha possibilitat seria interessant i divertit que ells mateixos facen aqueix experiment fora de l’aula i que després el conten a la classe).

13&(6/5&4�"�-"�$-"44&�40#3&�&-�7¶%&0�t� 2VÒ�IB�QBTTBU t� $SFJFV�RVF�BÎÛ�ÏT�BJYÓ t� Posar exemples: opinions sobre un professor o professora, opinions sobre un

alumne o alumna; quan una cosa està de moda, la majoria la vol o la valora positivament (algun joc, un estil de roba, etc.)

torna

rDESE

NVOL

UPAM

ENT

Exposar els següents conceptes i demanar a l’alumnat molts exemples (aspecte fona-mental), amb suport de projecció de diapositiva:t� Per hàbit��1SËDUJDBNFOU�OP�EFDJEJN��4ØO�BDUFT�RVF�SFBMJU[FN�NPMU�TPWJOU�J�QFS�DPT-

tum. A penes requereix reflexió. Exemple: llavar-nos les dents en acabant de dinar.

t� Presa de decisions impulsiva: a penes passa temps entre l’estímul i la nostra re-acció. Actuem sense pensar, guiats només per les nostres apetències, pels nostres sentiments, pels nostres instints, no reflexionem sobre les conseqüències. Exemple: m’inviten a jugar al futbol i vaig sense pensar que tinc altres obligacions (estudiar, arreplegar la cuina...)

t� Presa de decisions raonada��QSFWJ�B�SFBMJU[BS�MB�DPOEVDUB �QFOTF�FM�RVF�NÏT�N�BCF-lleix, les conseqüències d’aqueixa acció, els avantatges i els inconvenients, les pressi-ons o el que opinen els que estan prop de mi sobre aqueixa acció i les seues possibles DPOTFRàÒODJFT��*�EFTQSÏT�EFDJEJTD��&YFNQMF��RVJOB�BTTJHOBUVSB�PQUBUJWB�USJF�

Es demana a l’alumnat que diga en una frase una reflexió de la sessió i l’educador la ressalta com hi ha decisions fàcils i decisions difícils, i com a partir de la seua edat hau-ran de prendre moltes decisions que dependran exclusivament d’ells i ja no dels adults responsables d’ells. En la següent sessió, els ajudarem a fer que decidisquen de manera raonada si fumar o no fumar.

4

3 Anàlisi de distintes maneres de prendre decisions

Conclusió

torna

r

3ª ACTIVITAT

DECIDIM RAONADAMENT:

FUMAR O NO FUMAR?

Professional expert..

A partir dels 12 anys ja tenen més autonomia a l’hora de decidir qüestions que els afecten ells mateixos: roba, amics, en què ocupar el temps lliure, l’assignatura optativa a triar...La manera en què decidim, i el tipus de decisions que adoptem estan lligats a múltiples condicionaments. En el procés de decidir una cosa estem influïts per moltes persones, circumstàncies, estats d’ànim... a vegades, a consciència, i moltes vegades sense ado-nar-nos-en. Com més conscients siguem de qui influeix en les nostres decisions, més lliures serem.A més, prendre decisions de manera raonada és una habilitat que resulta molt valuosa al llarg de tota la vida, i és un procés que pot aprendre’s.En aquesta sessió exemplificarem aqueix procés de presa de decisions raonada amb la situació d’un oferiment a fumar, veurem què ens influeix i animarem que cada alumne i alumna prenga la seua pròpia decisió quant a això.

t� Conéixer els passos per a prendre una decisió raonada.t� "OBMJU[BS�MFT�EJGFSFOUT�WBSJBCMFT�RVF�JOUFSWFOFO�B�M�IPSB�EF�QSFOESF�VOB�EFDJTJØ�TPCSF�

fumar o no fumar.t� *OGPSNBS�J�SFøFYJPOBS�TPCSF�FM�UBCBD �FM�TFV�DPOTVN �FMT�TFVT�FGFDUFT �FM�UBCBRVJTNF�

t� $635.&53"5(&��5BCBRVJTNP �EF�)VFWPDBSUPPO��"OOFY�97***�t� Carpeta amb informació sobre tabac editada per l’Ajuntament d’Alacant.t� 3FQSPEVDUPS�E�BVEJPWJTVBMT�t� Pissarra.

Una hora lectiva.

Introducció

Responsable d’aplicar la activitat

Materials

Duració

Objectius

3ª ACTIVITAT

torna

rDESE

NVOL

UPAM

ENT

Moltes vegades, la influència social ens porta a fer coses que fa la majoria, algunes sense importància, altres beneficioses per a nosaltres i altres vegades prenem decisions en contra dels nostres valors personals.

Hi ha moltes formes de prendre una decisió sobre què fer o no fer. Com es va veure l’altre dia, pot decidir-se de manera impulsiva o de manera raonada. En aquesta sessió T�BTTBKBSË�DPN�SFBMJU[BS�VOB�QSFTB�EF�EFDJTJPOT�SBPOBEB�

"/®-*4*�%&�-"�4*56"$*»�13µ7*"&T�EFNBOB�B�M�BMVNOBU��RVF�JNBHJOF�RVF�FO�VO�QBSD �VSCBOJU[BDJØ �FO�VOB�DBTB�TFOTF�adults, reunits amb amics i amigues un d’ells trau un cigarret i proposa que se’l fumen. 4F�MT�QSFHVOUB�TFOTF�EFNBOBS�SFTQPTUB��2VÒ�GBSÓFV

Una de les primeres coses que cal tindre en compte per a prendre una decisió raonada és la situació prèvia de què partim, en aquest apartat treballarem la informació objec-tiva sobre el tabac, les influències positives i negatives relacionades amb l’inici de con-sum i la situació personal.

1.- Informació objectiva:t�7JTJPOBU�EFM�DVSUNFUSBUHF�i5BCBRVJTNPw �EF�)VFWPDBSUPPO�t�4F�MT�QSFHVOUB�RVÒ�FMT�IB�QBSFHVU�FM�DVSU �RVÒ�EJV �RVJO�UP�VUJMJU[B �RVJOB�SFøFYJØ�GBO�t�4�FYQMJDB�BMT�BMVNOFT�RVF�VOB�WFHBEB�RVF�IP�IBT�QSPWBU �ÏT�NPMU�GËDJM�DPOWFSUJS�TF�

en fumador. S’exposa el contingut sobre les característiques socials i físiques del procés de convertir-se en fumador:

- “Provar-ho”: 1r desagradable: tos, mareig, mal sabor,... 2n agradable: sensació plaent perquè m’he atrevit, m’han vist els meus col·legues, sóc més major, em senta bé, sóc rebel. Físicament, en el cervell es veuen afectades les zones encarregades del plaer i dels reforços.- “Repetir”: “està bo” i més sensació agradable pel que hem descrit.- A partir d’ací, és molt fàcil continuar a poc a poc i passar a ser un addicte al tabac.

1

2

Recordem allò que s’ha treballat

Assaig de la presa de decisions raonada per a fumar o no fumar

torna

rDESE

NVOL

UPAM

ENT

t�1FSRVÒ�WFHFO�DPN�TØO�E�JNQPSUBOUT�FMT�NFDBOJTNFT�EF�SFGPSÎ�RVF�VUJMJU[B�FM�DFSWFMM�i que fa que repetim una acció, fins i tot encara que siga perjudicial per a nosaltres, FT�QPU�QPTBS�M�FYFNQMF�EFM�."$"$64�3&964�

- “Perquè vos adoneu de la rellevància d’aquests circuits de reforç per a l’inici del procés addictiu, vos recordaré molt breument com es van descobrir aquests circuits del plaer en l’organisme durant els anys 60, fa més de 40 anys. El que van fer va ser un experiment amb el .BDBDVT�3FYVT� A aquest animal, li van col·locar un elèctrode en un fascicle cerebral, denominat el fascicle prosendefàlic medial. És un fascicle de fibres que porta la dopamina des d’un nucli que tenim en la base del cervell, l’àrea tegmental ventral, al sistema límbic i al còrtex. Imagineu-vos que tenim una sèrie de neurones que van tirant dopamina cap al sistema límbic i el còrtex. Bé, doncs a aqueix mona li van col·locar un elèctrode i la van ficar en una caixa d’aprenentatge, una Caixa de Skinner en la qual quan la mona prem una palanqueta obtindrà una resposta i la resposta en aquest cas és una xicoteta descàrrega elèctrica en el fasci-cle on s’havia col·locat l’elèctrode.Què ocorria quan es col·locava la mona en aquesta caixa d’aprenentatge? La mona començava a prémer la palanca d’una manera compulsiva. Es va avaluar quina era la comparativa amb reforços naturals. Per exemple, a una mona que tenia una res-tricció alimentària se li col·locava una capseta amb menjar, però la mona estrenyia igualment la palanca i s’oblidava del menjar. Es posava una mona amb restricció hídrica, un estímul molt important, se li posava aigua i li feia igual, seguia prement la palanca i no bevia aigua. A una mona mascle se li posava amb una mona feme-lla en zel i succeïa el mateix, seguia prement la palanca. Tant és així que una mona que poseu en aquesta caixa d’aprenentatge amb el seu menjar, amb la seua aigua i la deixeu lliurement en la caixa, la mona seguirà prement la palanca i ni menjarà, ni beurà. Vos dic açò perquè precisament a nivell d’aquests circuits de recompensa és on actuaran les drogues d’abús. I recordeu que aquesta mona serà capaç de morir premeu la palanca”.

t�&O�BRVFTU�BQBSUBU�FT�QPEFO�BDMBSJS��BRVFMMT�BTQFDUFT�SFMBUJVT�BM�UBCBD�QFMT�RVBMT�UJO-HVFO�DVSJPTJUBU�P�RVF�TJHVFO�OPVT��&M�AWBQFP��TFSË�VO�BTQFDUF�B�JOUSPEVJS��*�DPNQMF-UBS�MB�JOGPSNBDJØ�QSÛQJB�EFM�UBCBD�BNC�UPUFT�MFT�BQPSUBDJPOT�RVF��GBÎB�M�BMVNOBU�B�NBOFSB�EF�QMVKB�E�JEFFT�J�BSSFQMFHBOU�MFT�B�MB�QJTTBSSB��4F�MT�EJV�RVF �FO�öOBMJU[BS�MB�sessió, se’ls repartirà una carpeta amb informació.

torna

rDESE

NVOL

UPAM

ENT

2.- Influències positives i negatives:

t�&T�USBDUB�E�BOBMJU[BS�FOUSF�UPUT�MFT�JOøVÒODJFT�QPTJUJWFT�J�OFHBUJWFT�RVF�QPEFO�FTUBS�relacionades amb el procés de presa de decisions i l’inici de consum de tabac. Com QFS�FYFNQMF��FMT�QBSFT �FMT�BNJDT �EPDUPST �QSPGFTTPSTy�

3.- Situació personal:

t�1FS�FYFNQMF��MB�DVSJPTJUBU �MB�JNBUHF�RVF�U�BHSBEB�EPOBS �TJ�FSFT�FTQPSUJTUB �TJ�MB�TBMVU�ÏT�FM�NÏT�JNQPSUBOU�QFS�B�UVy

4.- Repartiment de la carpeta amb informació sobre tabac.

"-5&3/"5*7&4"NC�UPUB�BRVFTUB�JOGPSNBDJØ�RVF�IFN�USFCBMMBU�J�VOB�WFHBEB�BOBMJU[BEFT�MFT�DPTFT�RVF�poden influir en aquesta decisió i la situació personal, es plantegen les alternatives que existeixen en aquesta situació, les quals són: fumar o no fumar.

"7"/5"5(&4�*�*/$0/7&/*&/54�6O�EFMT�QBTTPT�EFM�QSPDÏT�EF�QSFTB�EF�EFDJTJPOT�SBPOBEFT�ÏT�BOBMJU[BS�FMT�BWBOUBUHFT�J�inconvenients de cada alternativa. Es pregunta als alumnes, quines són els avantatges J�JODPOWFOJFOUT�EF�DBEB�PQDJØ ��"MHVOT�FYFNQMFT�E�BWBOUBUHFT�J�JODPOWFOJFOUT�EF�DBEB�alternativa poden ser els següents:

t�Avantatges de fumar: satisfaig la meua curiositat, quede com guai, em sent bé per ha-ver-me atrevit, a no sóc el raret o la rareta�EFM�HSVQ �N�BHSBEBy

t�Desavantatges de fumar: està roín, ols malament, si ho he provat una vegada, perquè no una altra, jo sé que és roín i si m’atrevisc a provar-ho em sentiré malament, defraude FMT�NFVT�QBSFT�J�FN�GB�TFOUJS�NBMBNFOUy

t�Avantatges de no fumar: actue d’acord amb les meues creences que el tabac em per-judica i això em fa sentir bé, actue com volen els meus pares, professors, algun dels meus amics i amigues i això em fa sentir bé, em cuide, sóc esportista i fumar em perju-dica per la qual cosa decidir no fumar em senta bé, mai he volgut ser fumador i actue E�BDPSE�BNC�MFT�NFVFT�DPOWJDDJPOTy

t�Desavantatges de no fumar: em quede amb la curiositat, quede de babau o de xiquet.

torna

rDESE

NVOL

UPAM

ENT

FUMAR O NO FUMAR?4*56"$*»�13µ7*" "-5&3/"5*7&4 "7"/5"5(&4�*�*/$0/7&/*&/54 -"�.&6"�*/5&/$*»�²4Informació objectiva sobre el tabac:Vídeo, Aula del Tabac, fullets, Macacus Rex, primeres calades, addicció, missatges de paquets tabac...

Influències positives i negatives:Pares, amics (positives i negatives), doctors, professors...

Situació personal:Curiositat, esportista, imatge, la SALUT és important per a mi, seguretat en un mateix, autoestima, experimentar coses noves...

'6."3

/0�'6."3

Avantatges:Satisfaig la meua curiositat, quede com guai, em sent bé per haver-me atrevit, a no sóc el raret o la rareta del grup, m’agrada...Desventajas: Està roín, ols malament, si ho he provat una vegada, per què no una altra, jo sé que és roín i si m’atrevisc a provar-ho em sentiré malament; defraude els meus pares i em fa sentir malament...

Avantatges:Actue d’acord amb les meues creences que el tabac em perjudica i això em fa sentir bé; actue com volen els meus pares, professors, algun dels meus amics i això em fa sentir-me bé; em cuide; sóc esportista i això em perjudica per la qual cosa és millor no fumar; mai he volgut ser fumador i actue d’acord amb les meues conviccions.Desavantatges:Em quede amb la curiositat; quede de babau o de xiquet.

%&$*4*»�6OB�WFHBEB�BOBMJU[BUT�FMT�BWBOUBUHFT�J�JODPOWFOJFOUT �FT�EV�a terme l’últim pas del procés de presa de decisions rao-nada que consisteix a triar el que més avantatges tinga i menys inconvenients. Es pregunta als alumnes quina és la TFVB�JOUFODJØ ���

La majoria de jòvens d’aquesta edat tenen clar que fumar és perjudicial, que és un gasto inútil, que el fum del fumador mo-lesta els altres, que ol malament. La majoria té clar que no els agradaria fumar i que no els agrada que fumen els seus majors.

4PWJOU�TVDDFFJY�RVF �NÏT�BWBOU �öOT�J�UPU�UFOJOU�DMBS�BÎÛ �MB�QSFTTJØ�del grup, la curiositat, el desig de paréixer major, fa que s’atrevis-quen a provar-ho i que obliden la postura que tenen ara.

Perquè no s’oblide aquesta postura, és important que la tin-guen clara, que la raonen i que es proposen ara i dia a dia que no volen ser fumadors i per tant, no es deixaran portar per la pressió de grup, la curiositat, per voler aparentar...

Si ho proven, si comencen, és més fàcil després que no els im-QPSUF�SFQFUJS �QBTTBS�B�HPSSFKBS�UBCBD�J�EFTQSÏT�B�DPNQSBS�OF��*�al final ser-ne tan dependents com la mona.

A la majoria dels fumadors els agradaria deixar de ser-ho, però els resulta quasi impossible aconseguir-ho. Per a això, el NJMMPS�ÏT�OP�DPNFOÎBS�

Es recorda als alumnes que tindran una última sessió a les mans del seu tutor o tutora en la qual treballaran les conse-qüències de l’ús i l’abús dels videojocs.

Conclusions5

torna

r

4ª ACTIVITAT

ES GUANYASEMPRE?

4ª ACTIVITAT

Tutor o tutora.

En la mesura que siga el mateix alumnat el que obtinga la informació i la comunique, i en la mesura que aquesta informació siga més significativa amb relació a la seua realitat, l’activitat serà més educativa. A més, els resultarà menys moralista, menys repetitiva, etc.Per això, ací només vos facilitem dos recursos didàctics, però ha de ser el mateix alumnat el que treballe i de-bata sobre el tema, amb aquests recursos o altres que puga trobar, així com amb les seues pròpies opinions.Proposem aprofundir en l’ús de videojocs, però segons siguen els hàbits del grup, es pot parlar més de pantalles en general, d’ús d’internet, mòbil, xarxes socials, etc.També pot ser molt útil que reben missatges semblants tant del professorat com de les seues mares i pares, SFGPSÎBOU�TF�FMT�VOT�BMT�BMUSFT��"�M�BVMB �FM�RVF�FT�QSFUÏO�ÏT�BKVEBS�B�GFS�RVF�TJHB�FM�NBUFJY�KPWF�FM�RVF�SFøFYJPOF�i prenga les decisions segons les seues reflexions personals.

El millor és que la sessió estiga preparada amb anterioritat, encarregant a l’alumnat que busque informa-ció. Com que és una sessió de tutoria, molts alumnes no es comprometen amb les tasques proposades. En aquest cas, es pot demanar a quatre que siguen els encarregats de buscar aquesta informació. Seria bo que aquests alumnes tinguen les característiques següents: bon rendiment acadèmic (el material que adjuntem és dens) o gust per participar a classe, alt ús de videojocs i voluntarietat. Donant-los la connotació d’experts, presumiblement, augmentarà el seu compromís amb la recerca.

t� Provocar la reflexionar sobre la distribución de la agenda diaria y el tiempo que ocupan las pantallas.t� Facilitar información sobre adicción.t� 3FøFYJPOBS�TPCSF�FM�JNQBDUP�RVF�FM�VTP�EF�MBT�QBOUBMMBT�UJFOF�FO�MB�DPOWJWFODJB�GBNJMJBS�t� Provocar la reflexió de l’alumnat sobre els riscos d’abús de les pantalles digitals.

t� /PUÓDJFT�EF�QSFNTB�GPUPDPQJBEFTt� 3FQSPEVDUPS�E�BVEJPWJTVBMt� $VSUNFUSBUHF��(MVFE �SFBMJU[BU�QFS��"MPO�5BLP �(VZ�

&MOBUIBO �%BOJFM�-JDIUFS �4JWBO�,PUFL�Z�"TTBG�4IMPNJ �BMVNOFT�EF�MB�#F[MFM�"DBEFNZ�PG�UIF�"SUT������ IUUQT���XXX�ZPVUVCF�DPN�XBUDI W�S8�H�DXYSR2

Introducció

Materials Duració

Objectius

Responsable d’aplicar la activitat

Una hora lectiva.

torna

rDESE

NVOL

UPAM

ENT

GLUED és un curtmetratge sobre una mare que intenta lluitar amb l’addicció del seu fill als videojocs.

Comentar breument en grup gran les qüestions següents:

t� ���2VÒ�DPOUB�FM�WÓEFP �²T�VOB�DBSJDBUVSB �DMBS �QFSÛ���

t� ���$POFJYFO�QFSTPOFT�RVF�FMT�QBTTB�FM�NBUFJY�RVF�BM�YJRVFU�EF�MB�QFMrMÓDVMB �*�FMMT �T�IJ�TFOUFO�JEFOUJöDBUT

t� ���-FT�SFMBDJPOT�GBNJMJBST�FT�QPEFO�WFVSF�BGFDUBEFT�QFS�M�BCÞT�EF�MFT�QBOUBMMFT �$PN�J�QFS�RVÒ �DPOWJWÒODJB �TPO �PCMJHBDJPOT �FTUVEJT���

4FHPOT�FM�RVF�WBO�WFVSF�FM�QSJNFS�EJB�TPCSF�MB�TBMVU��²T�TBMVEBCMF�M�ÞT�EF�MFT�QBOUBMMFT �1FS�RVÒ �%FTDPCSJSFN�RVÒ�FO�EJVFO�FMT�FYQFSUT�J�RVÒ�O�PQJOFV�FM�HSVQ�

L’alumnat que ha preparat el tema en fa l’exposició. Si l’han preparat molts, s’exposa per apartats completant el contingut uns amb altres: tipus de videojocs, aspectes positius i aspectes negatius del seu ús; què opinen els experts per exemple de Silicon Valley, els psicòlegs, etc.; diferències estadístiques d’ús entre homes i dones...

"�DPOUJOVBDJØ �FT�QSPQPTB�VO�EFCBU��M�ÞT�EF�WJEFPKPDT�ÏT�QPTJUJV�P�OFHBUJV�QFS�B�MB�TBMVU

Es trien dos portaveus a favor i dos en contra. La resta de la classe es posiciona a priori en un costat o en un altre, i després del debat, novament se’ls demana que s’hi posicionen.

Proposta��$3&$&3�$0/&$5"%04��"SUJDMFT �QFS�DBQÓUPMT �QVCMJDBUT�FO�FM�QFSJÛEJD�&-�1"¶4��Són articles bastant llargs per a l’alumnat de 1r d’ESO. Per això, ací presentem un extrac-UF�E�BMHVO�E�FMMT �QFSÛ�FO�*OUFSOFU�QPEFO�USPCBS�OPNCSPTFT�QVCMJDBDJPOT�NÏT�TJNQMFT�que els poden ajudar a reflexionar-hi.

Es demana a l’alumnat que facen una anàlisi de les seues rutines diàries i estimen quant temps dediquen a l’ús de les pantalles i si pensen que han de fer canvis en el seu dia a dia.

1 Visionat de curtmetratge

2 de l’ús dels videojocs

Exposició: Llistat amb avantatges i inconvenients

3 Reflexió personal

torna

r

A Silicon Valley proliferen els col·legis sense tauletes tàctils ni ordinadors i les cuidadors infantils amb el mòbil prohibit

per contracte.

1BCMP�(JNØO�1BMP�"MUP �$BMJGÛSOJB ����EF�NBSÎ�EF�����

(…) Som a Palo Alto. El cor de Silicon Valley. Epicentre de l’economia digital. Hàbitat dels qui pensen, produeixen i venen la tecnolo-gia que transforma la societat del segle XXI.

(...) Els pioners ho van tindre tindre clar des de molt prompte. Bill Gates, creador de Microsoft, va limitar el temps de pantalla dels seus fills. “No tenim els telèfons a la taula quan estem menjant i no els vam donar mòbils fins que van complir els 14 anys”, va dir el 2017. “A casa limitem l’ús de tecnologia als nostres fills”, va explicar Steve Jobs, creador d’Apple, en una entrevista en The New York Times el 2010, en la qual va assegurar que prohibia als seus fills utilitzar el seu acabat de crear iPad. “En l’escala entre els caramels i el crack, açò està més prop del crack”, apuntava també en The New York Times Chris Anderson, exdirector de la revista Wired, bíblia de la cultura digital.

Laurent, que no li va donar un mòbil al seu fill xicotet fins a nové grau (14 o 15 anys), alerta d’un perillós canvi en el model de negoci de què ha sigut testimoni en la seua vida professional. “Qualsevol que fa una aplicació vol que siga fàcil d’usar”, explica. “Això és així des del principi. Però abans volíem que l’usuari estiguera content perquè comprara el producte. Ara, amb els smartphones i les tauletes tàctils, el model de negoci és un altre: el producte és gratis, però s’arrepleguen dades i es posen anuncis. Per això, l’objectiu hui és que l’usuari passe més temps en l’aplicació, per a poder arreplegar més dades o posar més anuncis. És a dir, la raó de ser de l’aplicació és que l’usuari passe el major temps possible davant de la pantalla. Estan dissenyades per a això”.

(...) Una investigació publicada al gener d’enguany en la revista mèdica JAMA Pediatrics va revelar que un temps major da-vant de la pantalla als dos i tres anys està associat amb retards dels xiquets a aconseguir fites de desenvolupament dos anys després. Altres estudis relacionen l’ús excessiu de mòbils en adolescents amb la falta de son, el risc de depressió i fins i tot de suï-cidis. L’Acadèmia de Pediatres dels Estats Units va publicar unes recomanacions el 2016: evitar l’ús de pantalles per als menors de 18 mesos; només continguts de qualitat i visionats en companyia dels pares, per a xiquets d’entre 18 i 24 mesos; una hora al dia de continguts de qualitat per a xiquets d’entre dos i cinc anys; i, a partir dels sis, límits coherents en el temps d’ús i el contingut. Succeeix que posar límits no és fàcil per als pares treballadors. I això porta a una redefinició del que significa la bretxa digital.

(…) “Quantes famílies treballadores es poden permetre el luxe d’allunyar els seus fills completament de les pantalles?”, es pregunta Álva-rez, de Common Sense Media. “No crec que siga realista per a la majoria de les llars. Jo tinc un fill de 12 i un altre de 6. No sé les vegades que s’han tirat a terra cridant com a bojos si jo els lleve la tauleta tàctil. He estat en aqueixa posició com a mare i sé que no és fàcil”.

Treballadors de les grans tecnològiques es van reunir l’any passat en una iniciativa batejada com La veritat sobre la tecnologia. El seu objectiu és convéncer les empreses de la necessitat d’introduir paràmetres ètics en el disseny de ferramentes que utilitzen diàriament milers de milions de persones, inclosos xiquets. “L’enginyeria informàtica durant molt de temps era una cosa molt tècnica, no hi havia una idea clara de l’impacte que tindria en la gent, i menys encara en els xiquets”, explica Pierre Laurent. “No hi havia una consciència que calia lluitar amb l’ètica. Una cosa que sí que passa, per exemple, si treballes en la indústria mèdica. En la tecnologia mai hi ha hagut un codi ètic clar”. (...)

&953"$5&�%&��Els gurus digitals crien els seus fills sense pantallesDE

SENV

OLUP

AMEN

T

torna

rDESE

NVOL

UPAM

ENT

El videojoc de moda entre xiquets i adolescents genera ressentiment i por de l’addicció entre els pares.

$FMJB�+BO�.BESJE ����E�BCSJM�EF�����

Els fusells d’assalt són bons a mitja distància. Escopetes, subfusells i pistoles, a curta dis-tància, i els franctiradors, a llarga distància”. En boca del meu fill David, d’11 anys, aquesta explicació sobre armes de foc sona inquietant. També l’objectiu per al qual utilitza tant co-neixement: matar i sobreviure fins que només en quede un, una cosa que als més majors ens recorda els immortals, i als més jóvens, els jocs de la fam. A pesar d’això, i als titulars alar-mistes que lliguen Fortnite a l’addicció, el deixe jugar, encara que amb un cert ressentiment, compartit amb la majoria de pares consultats per a aquest reportatge. Però i si el videojoc de moda no sols no és perjudicial, sinó que és bo perquè xiquets i adolescents desenvolupen habilitats?

“Té valors educatius”, avança Rebeca Díez Somavilla, professora de Comunicació Audiovi-sual de la Universitat Politècnica de València, una afirmació que pot sonar xocant en un vi-deojoc de matar. Però no és només això. #BUUMF�3PZBMF, el mode més popular del Fortnite, és un joc d’estratègia que enfronta 100 jugadors en línia, en solitari o en grups de fins a quatre persones. Aterren en una illa, que es va encollint a mesura que transcorre la partida —com a màxim uns 20 minuts—, durant la qual han de buscar i arreplegar armes i materials amb què construir parapets, i és clar, sobreviure.

“Algú té una escopeta que no siga tàctica grisa?”, pregunta Hugo, d’11 anys, durant una partida. “Sí, jo en tinc dues corredisses, però has de vindre a per ella”, contesta David. Formen un esquadró amb un altre amic, Dani, de 12. Cadascun juga des de la seua consola, i parlen a través d’uns auriculars amb micròfon. La possibilitat de comunicar-se en línia és un dels factors darrere de la popularitat de Fortnite, amb 250 milions de jugadors registrats, segons les últimes dades facilitades pel seu creador, Epic Games. També contribueix el fet que siga gratuït, encara que es puguen fer compres dins del joc, i accessible per a totes les con-soles i mòbils. Està recomanat a partir dels 12 anys, però molts xiquets, sobretot xics, estan enganxats des dels 9.

��&953"$5&�%&��Per què jugar a ‘Fortnite’ és bo (o no tan roín) per al teu fill

torna

r

(...) “interactuen amb amics, prenen decisions de forma ràpida i autònoma, s’organitzen, gestionen problemes en grup, aprenen so-bre responsabilitat compartida, estableixen objectius i administren el temps”, valora Cristina Isasi, psicòloga del centre Psimebi, a Bilbao. També subratlla que Fortnite ajuda a desenvolupar la capacitat de planificar i de rectificar davant de circumstàncies canvi-ants, l’atenció i la concentració.

Díez Somavilla, autora d’una tesi doctoral sobre els valors i les competències educatives en els videojocs, afig “la creativitat, el desco-briment i el treball de superació, que ajuda a l’autoestima”. Tot açò ajuda els xavals a desenvolupar “competències digitals i emprene-dores, però també socials i cíviques, perquè hi ha unes normes que cal respectar, uns companys amb qui has de crear un equip i ser ho-nest i no fer trampes”, explica l’experta. “Aprenem moltes vegades amb simuladors o plantejaments per a resoldre problemes, i els jocs són això, però a més, s’ho passen bé”, opina el pare de Dani, Raúl Cals, directiu del sector bancari i aficionat als videojocs des de xicotet.

Fins ací, tot pareix positiu.(...)

Però el que més preocupa els pares és la capacitat de Fortnite d’enganxar els xavals. “Em pareixia superaddictiu i que els tornava molt agressius. Així que els l’he llevat. He sigut la pitjor mare de tots els temps”, bromeja la progenitora de tres fills de 13, 11 i 10 anys, que demana no revelar el seu nom. “Els deixava una estona a cadascun, i quan tocava canviar, era un infern. A més, no m’agradava gens com es parlaven entre amics. Notava molta ira quan els mataven o els altres no feien el que ells volien”, descriu.

Aquesta supervisió de les seues reaccions, juntament amb el control del temps, són claus, segons Isasi, per a previndre problemes, que, normalment, són més d’abús que d’addicció. “Deixaries el teu fill de 10 anys llegir una novel·la de què només coneixes el títol? Doncs amb un videojoc passa el mateix”, coincideix Pepo Jiménez, periodista, pare i jugador. “Cal saber com funciona el mode creatiu, els esquadrons o els patis de jocs. Amb qui pot parlar, si hi ha sang, contingut o llenguatge explícit. Jugar amb ell, preguntar-li i veure com es relaciona amb la resta dels jugadors, el seu llenguatge i, sobretot, la seua capacitat per a gestionar la frustració... Però clar, això suposa un esforç que molt pocs pares són capaços de fer”, opina.

“Hi ha alguns casos greus d’addicció, però cal veure com s’ha arribat ací”, afirma Isasi. “Hi ha molts altres factors que només un vi-deojoc, com la falta d’alternatives d’oci, les escasses relacions socials, que no hi haja límits a casa o que tinga dificultats en la vida real”, detalla. En la seua consulta, han vist exemples d’ús abusiu de tecnologia. No de Fortnite en concret, sinó de YouTube, videojocs en general i altres plataformes. “Prenent consciència i establint normes, se sol solucionar”, assegura. Mercedes Escavy, professora de se-cundària a Múrcia, creu que falta més supervisió pels pares. “Moltes vegades arriben a l’institut mig adormits i reconeixen que juguen a la nit, quan els seus pares no els veuen, fins a les tres del matí”.(…)

La psicòloga crida els pares a donar exemple, ja que moltes vegades són ells els que estan tota l’estona pendents del mòbil o li’l donen al xiquet per a estar tranquils, i a “empoderar-se”, ja que gran part dels problemes, explica, vénen per la por i el desconeixement sobre el videojoc o sobre xarxes com Instagram. “Al final, és supervisar, acompanyar i limitar, que a vegades ens fa por”.

Les expertes expliquen que tots els videojocs estan dissenyats amb un sistema de recompenses i reforços perquè vulguem continuar jugant. Però no creuen que Fortnite siga més addictiu que uns altres. Simplement, és el que està de moda. “Jo tinc dues xiques, i a elles els passa el mateix amb les sèries de Netflix”, compara Díez Somavilla. (...)

DESE

NVOL

UPAM

ENT

torna

rDESE

NVOL

UPAM

ENT

No dormen i mengen a deshora. Deixen de dutxar-se. Es tornen violents. Un de cada cinc jòvens espanyols entre 10 i 25 anys pateix trastorns del comportament per culpa de la tecnologia.

"OB�5PSSFT�.FOBSHVF[�.BESJE ���E�BCSJM�EF�����

L’anomenen addicció sense substància. A Adrián, gadità de 14 anys, el va atrapar a l’estiu. Quasi sense adonar-se’n, passava els dies tancat a la seua habitació, a penes menjava i va deixar de dut-xar-se. Sense comunicar-se amb la seua família, la seua única activitat era jugar a la consola, la Play Station. “Tenia l’horari canviat, em quedava tota la nit despert i al migdia descansava unes hores. Quan tenia fam, anava a la cuina a per més 3FE�#VMM�—beguda energètica—, em feia un parell de sandvitxs i agafava alguna bossa de creïlles”, conta el jove. El dia que els seus pares van començar a preocupar-se, li van llevar la màquina, la van amagar en el cotxe i el xic es va agafar a ella de forma malaltissa, assegura Isabel, sa mare. Van haver d’acudir a una comissaria per a posar fi al conflicte. “Adrián ja no era Adrián, sempre havia sigut afectuós i ara es comportava de forma violenta”.

A Espanya, el 21% dels jóvens entre 10 i 25 anys pateix trastorns del comportament per culpa de la tecnologia, segons una enquesta a 4.000 xavals que s’inclourà en el nou Pla Nacional sobre Dro-gues del Ministeri de Sanitat. (...)

“No hi ha un protocol per a actuar en aquests casos, el diagnòstic de noves malalties sempre va per darrere dels canvis socials. Cal saber diferenciar entre consum excessiu i addicció, que és quan la persona perd el control i pateix perquè encara que li agradaria parar, no pot”, explica Celso Arango, vicepresident de la Societat Espanyola de Psiquiatria. En el seu hospital, el Gregorio Marañón de Madrid, l’addicció als videojocs és ja la segona més tractada per darrere del cànnabis, en el cas dels adolescents.

Pèrdua de control, així descriu Adrián el que va viure durant dos mesos. La seua família va decidir buscar ajuda quan a l’inici del curs, tercer de l’ESO, les seues notes van caure en picat i va suspendre sis assignatures. “No raonava, ens espentava i pegava punyades contra la paret”, descriu sa mare. (…)

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va incloure el passat juny, per primera vegada, el trastorn per videojocs com a malaltia mental en la seua Classificació Internacional de Malalties (ICD-11), que no s’actualitzava des de 1992. El trastorn es referix a l’ús de videojocs, amb connexió a Internet o sen-se ella. Per a l’OMS, es considera un trastorn si suposa un “deteriorament significatiu” en les àrees de funcionament personal, familiar, social, o educatiu. (...)

que comença als 14 anys �&953"$5&�%&��Empantallats: “l’addicció sense substància”

torna

r

IntroduccióSegons l’Enquesta Estatal Sobre l’Ús de Drogues en Ensenya-NFOU�4FDVOEBSJ ���������J�M�FORVFTUB�E�"MBDBOU�EFM�NBUFJY�QF-ríode, l’edat mitjana d’inici de consum d’alcohol se situa en FMT����BOZT��1FS�BJYÛ �FO�FTUF�DVST�WPMFN�USFCBMMBS�BMHVOT�EFMT�factors que es relacionen amb l’inici del consum.

Els aspectes claus que proposem treballar són:

Motius d’inici de consum de drogues, desig de ser major, concepte d’adult/a, curiositat, el risc com a diversió, pres-sió de grup, capacitat de projecció del futur, tolerància a la frustració i el control dels impulsos.

Els objectius que plantegem per a 2n ESO són:

TALLE

RSt�3FøFYJPOBS�TPCSF�DPN�QSFO�DBEB�BMVNOF�J�BMVNOB�MFT�

seues pròpies decisions.t�'PNFOUBS�FMT�WBMPST�TFHàFOUT��EFUFSNJOBDJØ �TFOUJU�DSÓUJD �

responsabilitat.t�3FøFYJPOBS�TPCSF�FMT�NPUJVT�EF�DPOTVN�EF�ESPHVFT�t�*OGPSNBS�TPCSF�BMDPIPM�t�3FøFYJPOBS�TPCSF�MB�SFMBDJØ�FOUSF�PDJ�J�DPOTVN�E�BMDPIPM�t�"ERVJSJS�JOGPSNBDJØ�TPCSF�FMT�SJUVT�E�JOJDJBDJØ�J�SFøFYJPOBS�

sobre com l’inici del consum de drogues pot ser un subs-titut d’aquests ritus en la nostra societat.

t�3FøFYJPOBS�TPCSF�FMT�DPODFQUFT�EF�NBEVSFTB �MMJCFSUBU �responsabilitat, autonomia personal i metes personals.

t�$POÏJYFS�RVÒ�ÏT�FM�DPOUSPM�FNPDJPOBM�J�SFøFYJPOBS�TPCSF�la seua importància com a mitjà per a aconseguir les seues metes.

1FS�B�BJYÛ �QSPQPTFN�MB�SFBMJU[BDJØ�EF�quatre activitats.La primera activitat � BNC�VO� DBSËDUFS� JOUSPEVDUPSJ � SFGPSÎB�els continguts del programa de prevenció del curs passat so-bre presa de decisions i la seua incidència en quin adult/a vo-len arribar a ser. La segona activitat�BOBMJU[B�RVÒ�és ser major, diferenciant la maduresa física, la maduresa psicològica, les conductes pròpies de cada edat...; motius d’inici de consum de alcohol; situacions de consum en festes i anàlisi d’alternatives; i infor-mació sobre conceptes bàsics sobre alcohol.La tercera activitat intenta ajudar a reflexionar l’alumnat so-bre l’adult/a que volen arribar a ser i les situacions de risc pròpies de l’edat que poden perjudicar la consecució de les seues aspiracions. *�öOBMNFOU �FM�UVUPS�P�UVUPSB�FO�la quarta i última activitat, BOBMJU[B�DPN�QPEFS�BSSJCBS�B�BDPOTFHVJS�MFT�BTQJSBDJPOT�QSÛQJ-es de cada alumne/a, centrant-se en dos aspectes fonamen-tals: l’esforç i el control dels impulsos o la tolerància a la frustració en pro de beneficis majors, aspectes ells fonamen-tals en la prevenció del consum de drogues.

LA DETERMINACIÓ

LA LÍNIA DE LA VIDA

EL CONTROLDELS IMPULSOS

1ª ACTIVITAT

2ª ACTIVITAT

3ª ACTIVITAT

4ª ACTIVITAT

ERES DELS QUE SÍ O ERES DELS QUE NO?

torna

r

1ª ACTIVITAT

LA DETERMINACIÓ

El tutor o la tutora.

"RVFTUB�BDUJWJUBU�UÏ�VO�DBSËDUFS�EF�SFGPSÎ�EFM�RVF�USFCBMMB�FM�DVST�BOUFSJPS�FM�UFNB�QSJODJQBM�EFM�RVBM�FSB�M�BOËMJTJ�J�M�BTTBJH�EF�MB�QSFTB�EF�EFDJTJPOT��"�NÏT �TFSWFJY�E�FOMMBÎ�BMT�PCKFDUJVT�EFM�QSFTFOU�DVST��/P�EFJYBS�TF�QPSUBS�FO�MB�QSFTB�EF�EFDJTJPOT�TPCSF�FM�DPOTVN�QSPQJ �desenvolupar el sentit crític, valors com la responsabilitat i la maduresa... ja que donarà sentit a treballar el concepte d’adult dins de la prevenció de les drogodependències.

t� 3FøFYJPOBS�TPCSF�DPN�QSFO�DBEB�BMVNOF�J�BMVNOB�MFT�TFVFT�QSÛQJFT�EFDJTJPOT�t� Fomentar valors com determinació, sentit crític, responsabilitat...

t� $VSUNFUSBUHF�-�"7&/563"�%&�304" �E�«OHFMB�"SNFSP �����t� Pissarra

Una hora lectiva.

Introducció

Materials

Duració

Objectius

1ª ACTIVITAT Responsable d’aplicar la activitat

torna

rDESE

NVOL

UPAM

ENT

Al llarg de quatre tutories es tractaran els temes següents: presa de decisions, motius de consum de drogues, què és ser adult i quin adult vull arribar a ser i finalment, com aconseguir-ho.

“És probable que alguna vegada vosté haja participat en algun joc de taula. En al-HVOT �IJ�IB�FMFNFOUT�E�BU[BS�DPN�FM�MMBOÎBNFOU�EF�EBVT�P�MB�TFMFDDJØ�E�VOB�DBSUB�que, acompanyats de les decisions de cada jugador, determinen el resultat del joc. &O�BJYÛ�T�BTTFNCMFO�B�MB�WJEB��-B�OPTUSB�FYJTUÒODJB�UÏ�VOB�QBSU�E�BU[BS��4ØO�UPUFT�BRVFJ-xes coses en què no intervenim però que ens determinen, com haver nascut home o dona, tindre pell negra o blanca, tindre o no audició o visió, nàixer en un país o un BMUSF �FUD��"RVFTUFT�DJSDVNTUËODJFT � TFHPOT�DPN�FT�WBMPSF� J� M�PSHBOJU[BDJØ�TPDJBM�FO�què es visca, sumen o resten.6OB�WFHBEB� SFCVEFT�BRVFTUFT�öUYFT � DBEBTDÞ�DPNFOÎB�FM� TFV� KPD� J� WB� TVNBOU�VO�conjunt de decisions preses. Les decisions són com un timó que pot canviar moltes vegades el rumb de la vida. Sense elles som com un vaixell a la deriva que es mou segons bufa el vent. Amb elles, podem tindre més control de les situacions.Per a prendre decisions encertades es requereix escoltar el que cada persona vol, pot, sent i necessita; a més, cal avaluar racionalment i emocionalment el seu interior J�FM�NØO�FO�RVÒ�FT�NPV��*�QFS�EFTDPNQUBU �NPMUB�QSËDUJDB��/PNÏT�EFDJEJOU�T�BQSÏO�B�EFDJEJS��/P�T�BDPOTFHVFJY�EF�MB�OJU�BM�EJB��$BEB�EFDJTJØ�RVF�FT�EFMFHB�ÏT�VOB�PQPSUVOJ-tat que es perd per a enfortir aquesta destresa. Deixar que altres persones, o circum-TUËODJFT�IP�GBDFO �FOT�GB�EFQFOEFOUT��2VBO�QSFOFN�MFT�QSÛQJFT�EFDJTJPOT�HVBOZFN�en autonomia.A l’hora de consumir alcohol o tabac, diverses són les decisions a prendre: ho faig o OP �&M�UBTUF�P�SFQFUJTD ��2VBOU�FO�CFD �5PU�FM�RVF�N�PGFSJTRVFO �0O�CFD�P�PO�GVNF ��2VBO �BSB�P�IP�EFJYF�QFS�B�NÏT�BWBOU �$PN�IP�GBJH �DPOUFOU�P�BNC�FM�DPS�QBSUJU ���Decidir “ abans de” ens posa per damunt de les circumstàncies. És aprendre a res-pondre per mi, és assumir que em cuide i que protegisc altres persones que en cas DPOUSBSJ�QVD�EBOZBS��/P�GFS�IP�ÏT�EFTDVJEBS�NF �FOUSFHBS�MJ�MFT�NFVFT�SFHOFT�B�MB�TPSU�o a altres persones. El camí que prenguem o que abandonem potser ens marque per sempre” (text extret del programa RETOMEMOS, d’EDEX).

1 Presentació del programa

torna

r

DESENVOLUPAMENT

3

%JSFDUPSB��«OHFMB�"SNFSP�������

Durant el visionat, els alumnes poden anar prenent nota de les frases què més els criden l’atenció i després posar-les en comú. Aquestes en són algunes:t� “La història la fas tu”t� i4J�U�FRVJWPRVFT �QPUT�DPNFOÎBS�EF�OPVwt� “Has de triar”t� “Vull tornar al principi, per favor”t� i2VJOB�MMËTUJNB�RVF�OP�IBKB�QSFT�BCBOT�BRVFTUB�EFDJTJØwt� i-B�UFVB�EFTUJOBDJØ�FTUË�FTDSJUB �3PTBwt� “En aquesta vida només hi ha una cosa segura”t� “Hi ha una combinació de decisions adequada perquè si-

guem feliços, però no la coneixem, però sí que sé el que vull”A continuació en el grup es comenta què els ha semblat, quina conclusió poden traure, si “En la vida es pot tornar a la pàgina BOUFSJPS w�4FHPOT�FM�OJWFMM�E�BCTUSBDDJØ�EFM�HSVQ�FT�QPU�BQSPGVOEJS�més o menys en els diversos aspectes. Com més exemples pròxims a la seua realitat es posen més ho entendran.

A través de preguntes i devolució al grup de les seues respostes a manera d’espill, intentant el professor o professora no fer un monò-leg, sinó ser guia de la reflexió.

Els aspectes a tractar són:t� Les nostres decisions tenen conseqüències, a vegades fortuïtes,

a vegades intencionades i a vegades ineludibles.t� /P�EFDJEJS�UBNCÏ�UÏ�DPOTFRàÒODJFT�J�QFSET�FM�DPOUSPM�EFMT�SFTVM-

UBUT �MFT�DJSDVNTUËODJFT �FM�UFV�FOUPSO�ÏT�FM�RVF�NBOB�J�OP�UV��/P�obstant això, continues sent el responsable moral dels resultats.

t� Com en el curtmetratge, cada un podem triar què fer per a acon-seguir una cosa, encara que en el resultat puguen aparéixer noves DJSDVNTUËODJFT�GPSUVÕUFT�P�JODPOUSPMBEFT��*�OPWBNFOU �IFN�EF�USJBS�

t� D’altra banda, la indecisió produeix estrés, inseguretat... Si no decideixes, els altres pensen per tu. Si decideixes, eres més lliure.

t� El més important és saber el que vols i anar a per això, perquè la combinació adequada de decisions no sempre la coneixes, però sí que pots conéixer les teues motivacions, el que desitges, el que creus que és bo per a tu o els teus...

*OTJTUJOU�FO�MB�JNQPSUËODJB�EF�MB�EFUFSNJOBDJØ �EF�TBCFS�FM�RVF�VO�vol i d’actuar en conseqüència, es poden posar exemples de per-TPOBUHFT�GBNPTPT�RVF�T�IBO�DBSBDUFSJU[BU�QFS�MB�TFVB�EFUFSNJOB-DJØ�/FMTPO�.BOEFMB �(BOEIJ �.BSJF�$VSJF �)FMMFO�,FMFS����5BNCÏ�QFSTPOBUHFT�GBNPTPT�FTQBOZPMT �DPN�3BGBFM�/BEBM �&EVSOF�1BTB-CBO �$BSPMJOB�.BSÓO �0OB�$BSCPOFMM ��"SLBOP�Així mateix, se’ls pot demanar que posen exemples de persones pròximes a ells/as que tenen determinació, que saben o sabien el que volen i que han lluitat per aconseguir-ho: familiars que van emigrar, esportistes, artistes que els agrada el que fan i treballen per millorar, companys que amb dificultats s’esforcen per supe-rar-se...

Exemples

2 Visionat del curt LA AVENTURA DE ROSA

torna

r

DESENVOLUPAMENT 4

Finalment, presentem un qüestionari que pot ajudar a reflexionar sobre la determinació i l’esperit de supe-ració de cadascú.

46."�&-4�7"-034�%&�-&4�5&6&4�3&41045&4

4J�MB�UFVB�QVOUVBDJØ�ÏT�NFOPS�EF����

"UFODJØ�� /FDFTTJUFT� VSHFOUNFOU� BMHVOB� DPTB� RVF�FU�NPUJWF��$PNFOÎB�QFS�YJDPUFUFT�NFUFT��%ØOB�MJ�MB�volta a la truita i busca el costat positiu de les coses. %FTDPCSFJY�RVÒ�FU�QPU�GFS�GFMJÎ��"�WFHBEFT �WF�CÏ�EF-NBOBS�BKVEB��®OJN �UV�QPUT�

4J�MB�UFVB�QVOUVBDJØ�ÏT�FOUSF����J����

Aconseguir les coses costa, però tu vas per bon camí. Et pot ajudar definir amb claredat què és el que vols, decidir com aconseguir-ho i no despistar-te en l’intent: Les temptacions per a allunyar-te dels teus propòsits són massa i necessites molta voluntat per a no deixar-te portar. Centra’t. Una actitud positiva davant de les coses sempre ajuda. Tu pots!

4J�UFOT�VOB�QVOUVBDJØ�EF����P�NÏT�

5FOT�VOB�GPSÎB�JOUFSJPS�RVF�FU�QFSNFUSË�TVQFSBS�UP-tes les dificultats. Pots aconseguir el que et propo-ses en la vida. Segueix així!

VALORA EL TEU ESPERIT DE SUPERACIÓ, LA TEUA DETERMINACIÓ

1. Sé què vull per al meu futur

Mai 1

A vegades 2

2VBTJ�TFNQSF� �

4FNQSF� �

2. Sé quines coses he de fer per a

aconseguir les meues metes

Mai 1

A vegades 2

2VBTJ�TFNQSF� �

4FNQSF� �

3. Trobe raons per a motivar-me i

aconseguir el que m’ il·lusiona

Mai 1

A vegades 2

2VBTJ�TFNQSF� �

4FNQSF� �

��� Encara que em propose metes,

deixe que unes altres coses (per-

sones, temptacions, activitats...)

em despisten amb facilitat

Mai 1

A vegades 2

2VBTJ�TFNQSF� �

4FNQSF� �

��� 4ØD�PSHBOJU[BU�EB�J�EJDJQMJOBU�EB

Mai 1

A vegades 2

2VBTJ�TFNQSF� �

4FNQSF� �

��� Si sorgeixen dificultats, sóc ca-

QB�E�BGSPOUBS�MFT�J�TFHVJS�BNC�

les meues metes

Mai 1

A vegades 2

2VBTJ�TFNQSF� �

4FNQSF� �

��� Acabe tot el que comence

Mai 1

A vegades 2

2VBTJ�TFNQSF� �

4FNQSF� �

��� 2VBO�FTUJD�USJTU�P�FOVUKBU �TØD�

DBQB�EF�CVTDBS�FM�DPTUBU�QPTJUJV�

de les coses

Mai 1

A vegades 2

2VBTJ�TFNQSF� �

4FNQSF� �

Qüestionari

torna

r

2ª ACTIVITAT

ERES DELS QUE SÍ O ERES DELS QUE NO?

Professional expert.

4FHPOT�M�&ORVFTUB�E�"MBDBOU�TPCSF�ÁT�EF�%SPHVFT�FO�&OTFOZBNFOU�4FDVOEBSJ�������� �FM��� ���EFMT�KØWFOT�EF��U�E�&40�IBO�DPOTVNJU�BMDPIPM�BMHVOB�WFHBEB�FO�MB�WJEB�J�M�FEBU�NJUKBOB�E�JOJDJ�ÏT�EF��� ��BOZT �ÏT�B�EJS �FO��O�E�&40��1FS�BJYÛ �ÏT�OFDFTTBSJ�JODJEJS�QSFWFO-tivament en aquest curs, centrant-se en els motius de consum, sempre lligats al context recreatiu, al desig de paréixer major, a la curiositat i a la transgressió.

t� 3FøFYJPOBS�TPCSF�M�JOJDJ�EFM�DPOTVN�E�BMDPIPM�t� 3FøFYJPOBS�TPCSF�MFT�EJTUJOUFT�GPSNFT�EF�EJWFSTJØ�FOGSPOU�EFM�DPOTVN�E�BMDPIPM�t� 3FUBSEBS�M�FEBU�E�JOJDJ�EF�DPOTVN�E�BMDPIPM�t� 3FøFYJPOBS�TPCSF�MB�QSFTB�EF�EFDJTJPOT��t� *OGPSNBS�TPCSF�FM�DPOTVN�E�BMDPIPM�

t� "OVODJ�&SFT�EFMT�RVF�TÓ�P�FSFT�EFMT�RVF�OP �EF�M�"TTPDJBDJØ�%VBM�t� 'JUYFT�BNC�MFT�WJOZFUFT�J�IJTUÛSJFT�t� "VEJPWJTVBM�i5PU�TPCSF�M�"MDPIPMw�EF�MB�'"%t� .JUKBOT�BVEJPWJTVBMT�QFS�B�SFQSPEVJS�M�BOVODJ�J�MFT�EJBQPTJUJWFT�BNC�MFT�WJOZFUFT�

Una hora lectiva.

Introducció

Responsable d’aplicar la activitat

Materials

Objectius de la actividad

2ª ACTIVITAT

Duració

torna

rDESE

NVOL

UPAM

ENT

Es remarca la necessitat de decidir i de fer-ho raonadament en les situacions impor-tants, com es va veure en el curs passat. "�NBOFSB�E�JOUSPEVDDJØ �FT�WJTJPOB�M�BOVODJ�&SFT�EFMT�RVF�TÓ�P�FSFT�EFMT�RVF�OP �EF�M�"TTPDJBDJØ�%VBM��*�FT�EFJYB�MB�QSFHVOUB�FO�M�BJSF�

.JUKBOÎBOU�VOB�QMVKB�E�JEFFT�FT�WBO�BOPUBOU�B�MB�QJTTBSSB�FMT�NPUJVT�RVF�QPSUFO�B�EJS�TÓ�P�a dir no al consum d’alcohol.#SFVNFOU�T�JODJEJSË�FO�FMT�NPUJVT��iQFS�B�TFS�NBKPSw�J�iQFS�B�TFS�NÏT�HVBJw��%FöOJS�FOUSF�tots què suposa ser major i definir què és ser guai i com es pot aconseguir. /P�DBM�J�OP�UPU�FM�NØO�IP�GB��QPUT�TFS�EFMT�RVF�TÓ�P�EFMT�RVF�OP��%JCVJYBS�B�MB�QJTTBSSB�GPS-matgets que representen els percentatges:

Als 14 anys han fet botelló�FO�M�ÞMUJN�BOZ�VO������Poc més d’un de cada quatre��*�UV�FSFT�EFMT�RVF�TÓ�P�EFMT�RVF�OP �*��B�QBSUJS�E�BSB �RVF�TFSËT �EFMT�RVF�TÓ�P�EFMT�RVF�OP��Als 14 anys�T�IBO�FNCPSSBUYBU�BMHVOB�WFHBEB�FO�MB�WJEB�VO��� ����Menys d’un de cada quatre�� *�BMHVOB�WFHBEB�FO�FMT�ÞMUJNT����EJFT�BCBOT�EF� M�FORVFTUB �VO�� ����.FOZT�E�VO�EF�DBEB�EFV��*�UV�RVF�TFSËT�EFMT�RVF�TÓ�P�EFMT�RVF�OP�

Lectura col·lectiva dels següents casos mentre es projecten les vinyetes corresponents.

1

2

Presentació de la sessió

Discussió grupal

3 Análisis de casos

torna

rDESENVOLUPAMENT

6/�%*"�%&�-"�'&45"�%&�'0(6&3&4

$"4�%&�5®/*"�Tània, 13 anys. Des de xicoteta la reina de la casa, sempre guapíssi-ma, sempre el centre d’atenció també al col·legi, sempre ha agradat als xics, això li encanta i sempre vol destacar.A casa ara no està molt bé, després d’anys de baralles i baralles dels seus pares, aquest estiu s’han separat. Ella no aguanta sa mare, sempre queixant-se, sempre renyent-la... A son pare, el manipula com vol.En realitat, ara només se sent bé quan està amb els seus amics. Vol TFS�GFMJÎ �EJWFSUJS�TF �RVF�M�BENJSFO �RVF�M�FTUJNFO�UPUT�Se sent “la més” quan fa coses de majors i considera la majoria de la seua classe uns ‘pringats’. A ella, li agrada anar amb xics i xiques d’un any més.És la festa de Fogueres, amb una amiga de classe i un grup de 3r agafarà una taula en un racó del centre. Allí té pensat trobar-se amb molta gent jove, ballar divertir-se i beure. Això l’espanta perquè mai ho ha fet, però la provoca, li abelleix... i no vol quedar com una xiqeuta... "�TB�NBSF�MJ�EJV�RVF�BSSJCBSË�B�MB������I�J�RVF�UPSOBSË�BNC�FMT�QBSFT�de la seua amiga.+B�FO�MB�UBVMB�FT�SJV �BHBGB�MB�CPUFMMB �TF�M�FNQPSUB�B�MB�CPDB �CFV��2VF�GPSU��2VF�SPÓO�5PUT�FMT�YJDT�SJVFO �KB �KB �5ËOJB��"�RVÒ�OP�CFVT�NÏT �$PNQUF �RVF�UF�O�passaràs! Ja, ja, ja.Ella està encantada, és el centre d’atenció i això li agrada.Perquè no l’agarren, espera que se li’n passe la borratxera i arriba tard a casa. Es baralla amb la mare per no arribar a l’hora, però a ella MJ�GB�JHVBM �KB�TF�MJ�O�QBTTBSË��/P�T�IB�BTTBCFOUBU�RVF�IB�CFHVU��/P�IJ�haurà molt problema, un poc de ressaca i ja està. “ ja, ja, que mal em vaig posar, quina vergonya...”Però l’endemà ella també beurà..

torna

rDESENVOLUPAMENT

$"4�%&�4¾/*"�Sònia és amiga de Tània, té 13 anys. És la xicoteta de tres germans i no fa cas de res a casa, considera que els seus pares són uns pesats. Sa mare és un poc blana, crida molt però després no castiga i son pare, que és molt més dur, treballa fora de la ciutat i està poc a casa.²T�NPMU�QSFTVNJEB �BUSFWJEB��-J�BHSBEBSJB�TFS�DPN�MB�TFVB�HFSNBOB�NBKPS��*�ÏT�RVF�se sent major i no li importa botar-se a vegades les normes que li posen a casa.En Fogueres, la seua amiga Tània l’anima a agafar taula en un racó. Allí han que-dat amb xics i xiques d’un curs més. Està encantada. Els seus pares la deixen però li posen una hora d’arribada prompte a casa./P�WPM�CFVSF�BMDPIPM�J�RVBO�MJ�QBTTFO�MB�CPUFMMB�FMMB�UBTUB�VO�HMPQ �QFSÛ�OP�MJ�BHSB-da i decideix no beure més. Li fa por que l’agarren i a més, encara que és un poc rebel en realitat vol cuidar-se, ha sentit que beure alcohol a la seua edat no és bo./P�PCTUBOU�BJYÛ �MB�TFVB�BNJHB�CFV�NÏT�EFM�DPNQUF �FTUË�NPMU�CPSSBUYB�J�OP�WPM�EFJYBS�MB�TPMB��&T�SJV�VO�NVOUØ�BNC�FMMB�J�E�FMMB��*�BÎÛ�EPOBSË�QFS�B�NPMUT�EJFT�EF�rialla. Es queda amb ella dues hores més del que volia, esperant que millore i quan arriba a casa sa mare l’escridassa perquè, a més, les seues germanes li han dit que l’han vist beure.

torna

rDESENVOLUPAMENT

$"4�%&�26*26&�2VJRVF� UÏ� ��� BOZT��5Ï� VO� HSVQ� E�BNJDT�NPMU�NPHVU � FMT�agrada gastar bromes, alguna gamberrada de tant en tant, encara que sobretot, juguen al futbol.A ell li agrada Tània, i per a Fogueres ha sentit que ha aga-fat taula en un racó del centre.Un amic el convida a anar al seu racó on hi haurà més gent de la colla. Una nit decideixen anar a veure l’ambient del centre i bus-car Tània. Veuen l’ambient, molt rebombori però no els va el pla. Decideixen tornar al seu racó i només d’estar junts ja es di-verteixen: allí sopen, escolten música, es riuen de tot, tiren algun petard, al final es troben amb un grup de companys i companyes entorn del seu propi racó./P�QSPWFO�M�BMDPIPM�Ha sigut un bon pla.

torna

r

DESENVOLUPAMENT

$"4�%&�$3*45*/"�

Cristina, de 2n d’ESO, sempre està contenta. Es porta bé a classe amb tot el món. La seua colla 2VJRVF �"TJFS �.BS �7ÓDUPS �1BVMB����BOJSË�BM�SBDØ�d’un d’ells i l’han convidada perquè el dia ante-rior s’ho van passar molt bé.

/P�PCTUBOU�BJYÛ �FMMB�BRVFTU�NBUÓ�IB�BOBU�B� MB�platja i a la vesprada se n’ha anat amb els seus cosins a pegar una volta, veure fogueres i pren-dre’s un gelat. Està cansada i li fa peresa quedar.

De qualsevol manera, ha sigut un bon dia.

CAS D’ADAM:

Adam té 13 anys. Li encanten les Fogueres i és comissionat des que té ús de raó. Porta tot l’any preparant aquestes festes, a més de par-UJDJQBS�FO�BMUSFT�BDUFT��DPN�QMBZCBDLT �DPODVST�de nadales, torneig de birles...

Aquests dies, a més d’estar al racó a les nits, sopant, ballant, etc, participa en totes les des-filades, va a la mascletà i el que més li agrada són les despertaes amb la banda de música a MFT� ����I��%BNVOU � FOHVBOZ � T�FTUBO� BDPTUBOU�un muntó de companys de classe al seu racó.

Estan sent unes fogueres genials.

torna

r

DESENVOLUPAMENT

CAS DE LLUÍS:

-MVÓT� UÏ� ��� BOZT�� &TUË� DPOUFOU� EF� QFOTBS� RVF� KB�s’han acabat les classes. Els seus pares no són d’Alacant i per a ell les Fogueres no són impor-tants. A ell no li interessen gens ni els petards, ni la música, ni la cremà. És més, el molesten molt perquè no el deixen dormir.

Es passarà el dia jugant amb la play, potser anirà a la platja. A la vesprada. quedarà amb els seus amics del barri i se n’anirà amb el monopatí al Tossal.

Com qualsevol dia de les seues vacances. Sense DMBTTF��2VÒ�NÏT�FT�QPU�EFNBOBS

$"4�%&�4&3(*�

5Ï����BOZT �IB�SFQFUJU��O�E�&40 �WJV�BNC�TB�NBSF�J�amb un germà de 21 anys. Enguany ha tingut di-verses faltes sense justificar i l’han expulsat una TFUNBOB�EF�M�*&4��/P�TF�DFOUSB�FO�FMT�FTUVEJT �EJV�que li resulta molt difícil posar-hi atenció.

Sol eixir tots els caps de setmana, en principi amb els amics de la seua edat, però també té amics NBKPST �EF��� ������

En Fogueres no tenia res previst, eixir amb els seus amics de sempre i ja es veurà. Al llarg de la nit es va trobant amb els seus coneguts majors i es queda amb ells. Porten alcohol i el conviden, ell beu, com fa altres vegades, encara que els seus col·legues se’n riuen perquè no controla i fa bestieses.

torna

r

DESENVOLUPAMENT Treball en xicotets grups o tot el grup, de viva veu, reflexiona sobre els as-

QFDUFT�TFHàFOUT��2VJ�ÏT�FM�NÏT�guai �2VJ�ÏT�NÏT�NBKPS �2VJ�T�IP�IB�QBTTBU�NJMMPS�J�QFS�RVÒ �$BM�CFVSF�BMDPIPM�QFS�B�QBTTBS�VO�CPO�EJB���VOB�CPOB�GFTUB

Es convida l’alumnat que planifique el seu dia de festa perfecte.

A fi que estigueu ben informats i pugueu prendre decisions amb criteri, veu-rem un vídeo informatiu sobre l’alcohol.

2VÒ�ÏT�M�BMDPIPM �%FT�EFM�� �����BM�� ����5ÛQJDT�TPCSF�M�BMDPIPM�� ����7JEFPDMJQ�������FT�QPU�UBMMBS�B�NJUBU�

Si es decideix beure, “com més tard millor i com menys millor”. Pel desenvolupament cerebral i pel no abús de l’alcohol.

Visionat de videos sobre l’alcohol de la FAD

Reforç del missatge del videoclip amb explicació

4

5

torna

r

3ª ACTIVITAT

LA LÍNIA DE LA VIDA

Professional expert.

Durant la infància les coses que fan els xiquets i xiquetes estan molt influïdes pel que volen els seus pares i mares, professors/es, etc. A mesura que es van fent majors ells/es tenen més capacitat de decisió, i per tant, més responsabilitat dels seus actes i de les conseqüències d’estos. En l’etapa adolescent i en concret en este curs escolar estan SFBMJU[BOU�FJYF�DBOWJ �BQSFOFOU�B�TFS�NBKPST �DPNFOÎBOU�B�UJOESF�NÏT�JOøVÒODJFT�EF�MFT�seues amistats, ídols mediàtics, etc. Tot això influirà en com es veuen a si mateixos/es i en com arribaran a ser adults/es.

t�3FøFYJPOBS�TPCSF�MFT�JOøVÒODJFT�RVF�UFOJN�QFS�B�QSFOESF�MFT�OPTUSFT�EFDJTJPOT�t�3FøFYJPOBS�TPCSF�MFT�TJUVBDJPOT�EF�SJTD�t�"OBMJU[BS�TJUVBDJPOT�EF�QSFTTJØ�EF�HSVQ�t�"GBWPSJS�MB�SFøFYJØ�TPCSF�M�BEVMU�J�BEVMUB�RVF�WPMFO�BSSJCBS�B�TFS�FMT�BMVNOFT�J�DPN�

poden ells/es influir per a aconseguir les seues aspiracions.

t�3FQSPEVDUPS�E�BVEJPWJTVBM�t�#BOD�E�&JOFT�EF�MB�'"%�EF����B����BOZT�FO�)BCJMJUBUT�E�0QPTJDJ��&M�#PMB�t�$BSQFUB�4FS�.BKPS �QFS�B��O�&40 �FMBCPSBEB�QFM�1.%�EF�M�"K��E�"MBDBOU

Una hora lectiva

Introducció

Responsable de l’aplicació

Materials

Duració

Objectius

3ª ACTIVITAT

torna

rDESE

NVOL

UPAM

ENT

3FDPSEFN�BMMÛ�RVF�T�IB�USFCBMMBU�FO�MB�TFTTJØ�BOUFSJPS�TPCSF�RVÒ�TJHOJöDB�TFS�NBKPS�J�DPN�deixem de ser xiquets/es per a convertir-nos en jóvens adults.

“El que sóc” (qui sóc i per què)Línea de la vida històrica�� FT� USBDUB� RVF � EF�NBOFSB�NPMU� TFO[JMMB � WBHFO�NBSDBOU�aquells esdeveniments importants (positius i negatius) que han succeït al llarg de la seua vida i aquelles persones que han sigut determinants i que els han anat marcant i FMT�IBO�JOøVÕU�QFS�B�TFS�FMT�RVF�TØO�BSB��RVBO�WBO�DPNFOÎBS�FM�DPMrMFHJ �MB�NPSU�E�VO�TFS�estimat, quan es van separar els seus pares (si és procedent), quan van iniciar una activi-UBU�FYUSBFTDPMBS�RVF�FMT�BHSBEB�J�IBO�DPOFHVU�HFOU�JNQPSUBOU�FO�MB�TFVB�WJEBy�TPO�QBSF �sa mare, tio/a, germà/na, amic/ga què sempre els ha acompanyat, un conegut/da a qui BENJSFO �FM�RVF�FMT�WB�EJS�BMHÞ�BMHVOB�WFHBEBy�"TTFOZBMBSBO�FJYPT��FTEFWFOJNFOUT�EFT�del naixement fins al present.2VBO�öOBMJU[FO�T�JOWJUB�FMT�BMVNOFT�B�DPNQBSUJS�MB�MFDUVSB�EF�MB�TFVB�MÓOJB�EF�WJEB�IJTUÛSJDB�en veu alta. S’escolta els que voluntàriament s’hi oferixen i en el cas que ningú vulga fer-ho SFBMJU[FN�B�MB�QJTTBSSB�VO�FYFNQMF�EF�MÓOJB�WJUBM�RVF�FOT�QFSNFUB�WJTVBMJU[BS�FTEFWFOJNFOUT�J�pensar qui ha pres decisions o ha influït en estos. També se’ls pot demanar que compten algun esdeveniment puntual que han escrit en la seua línia de la vida i completar a la pissarra una línia amb esdeveniments de tots.Reflexió: En la majoria dels esdeveniments marcats en la línia la decisió que es produïsquen no ha depés d’ells, sinó dels adults pròxims o de les circumstàncies. A partir d’ara, cada ve-gada més, el que vos succeïsca dependrà de les vostres decisions. Optar per una conducta o una altra pot marcar que la vostra vida vaja en una direcció o en una altra. Per exemple, les optatives triades, els/les amics/gues a qui ens unim, etc.

EFM�UBMM�EF�MB�QFMrMÓDVMB�i&-�#0-"�**wSinopsi: &M�#PMB�ÏT�VO�YJD�EF����BOZT�RVF�WJV�FO�VOB�BUNPTGFSB�WJPMFOUB�J�TÛSEJEB��-B�TFVB�situació familiar, que oculta avergonyit, l’incapacita per a relacionar-se i comunicar-se amb altres xics. Amb l’arribada d’un nou company al col·legi, Alfredo, descobrix l’amis-tat i li brinda l’oportunitat de conéixer una realitat familiar distinta per complet a la seua. "ÎÛ�MJ�EPOBSË�GPSDFT�QFS�B�BDDFQUBS�J �öOBMNFOU �TFS�DBQBÎ�E�FOGSPOUBS�TF�B�MB�TFVB�TJUVB-DJØ�QFSTPOBM��&M�#PMB�NPTUSB�DPN�MB�WJPMÒODJB�JOUFSOB�EFMT�QBSFT �UBOU�GÓTJDB�DPN�QTJDPMÛ-gica, moltes vegades indirectament és patida pels fills, els quals estan quasi indefensos davant de tals circumstàncies.

2 Treball individual

1 Record de la sessió anterior

3 Visionat

torna

r

Seqüència proposadaEls xiquets es troben a les vies jugant a un perillós joc: han de creuar les vies del tren i retirar una botella just segons abans que el tren passe per ací, en este joc corren el risc de morir atropellats. Davant de la intervenció de la colla un dels xiquets es nega a jugar, argumenta que és una estupidesa i una favada de joc.

Preguntes per a l’alumnat per a fomentar el diàleg i el debat en gran grup.t�2VÒ�TF�TFOU�RVBO�VO�HSVQ�EF�QFSTPOFT�U�JOWJUB�B�GFS�BMHVOB�DPTB�RVF�OP�U�BCFMMJY �t�2VJOB�JNBUHF�DSFVT�RVF�FT�EØOB�RVBO�TF�MT�EJV�RVF�TÓ �QFS�RVÒ �t�*�RVJOB�JNBUHF�T�PGFSJY�E�VO�NBUFJY�RVBO�FT�EJV�RVF�OP �QFS�RVÒ �t�1FS�RVÒ�DSFJFN�RVF�BMHÞ�ÏT�DPWBSE�P�QPSFHØT�RVBO�OP�WPM�GFS�BMHVOB�DPTB �2VJ�ÏT�NÏT�

covard: el que fa les coses per no portar la contra o el que obertament no vol fer-ho TJHVFO�FMT�RVF�TJHVFO�FMT�TFVT�NPUJVT �JODMPTB�MB�QPS �

t�2VBO�"MGSFEP�FT�OFHB�B�KVHBS �RVÒ�DSFVT�RVF�FO�QFOTFO�MB�SFTUB�EFMT�YJDT �RVÒ�DSFVT�RVF�QFOTB�"MGSFEP�EFM�KPD�J�EFMT�YJDT �

t�"MGSFEP�DSJUJDB�FJYF�KPD�J�EBWBOU�EF�MB�JOTJTUFOU�QSFTTJØ�E�VO�EFMT�YJDT�QFSRVÒ�KVHVF �"M-GSFEP�BDBCB�JOTVMUBOU�MP��²T�FJYB�MB�NJMMPS�NBOFSB�E�PQPTBS�T�IJ �QFS�RVÒ �

t�2VJOFT�BMUSFT�SFTQPTUFT�QPESJB�IBWFS�EPOBU�"MGSFEP �3FøFYJØ��2VBO�EFDJEJN�USBOTHSFEJS�VOB�OPSNB�IFN�EF�DPOTJEFSBS�RVF�BÎÛ�UÏ�SFQFSDVTTJPOT�FO�FM�OPTUSF�GVUVS��"OBMJU[BS�FM�UFNB�EF�MB�USBOTHSFTTJØ�EF�MB�OPSNB �EF�MB�SFCFMrMJB �EF�WJVSF�BM�límit. De com pot dificultar aconseguir les expectatives de futur que un té.Hi ha molts esdeveniments que no podem triar, la família d’origen, les nostres actuals DJSDVNTUËODJFT�FDPOÛNJRVFTy�1FSÛ�OP�IFN�EF�RVFEBS�OPT�FO�BJYÛ��$BM�BOUJDJQBS�DBQ�B�on ens agradaria anar per a prendre les decisions adequades, el que volem i el que no volem fer.El que pot dificultar aconseguir les meues metes a vegades té a veure amb esdeveni-ments aliens al meu control i/o amb esdeveniments conseqüència de les meues decisi-ons: risc, transgressió, apatia, etc. 4J�OP�WJWJN�NÏT�RVF�FM�QSFTFOU �HBVEJS�BM�NËYJN�BNC�FM�NÓOJN�FTGPSÎ �QSPWBS�IP�UPU �öOT�que el cos aguante, risc, rebel·lió, etc. les conseqüències del que ens succeïsca són més imprevisibles.

DESENVOLUPAMENT

torna

r

4“El que vull ser o el que no vull ser”Línia de la vida futura��-�BEVMU�B�RVF�WPMT�TFS��2VÒ�N�BHSBEBSJB�FTUBS�GFOU�RVBOU�UJOHB��� ��� ��� ��� ����BOZT �2VÒ�IF�EF�GFS�QFS�B�BDPOTFHVJS�IP �2VÒ�FN�QPU�JNQFEJS�P�EJö-DVMUBS�RVF�IP�BDPOTFHVJTDB �5BNCÏ�QPEFO�BTTFOZBMBS�M�BEVMU�B�RVF�OP�WPMHVFSFO�TFS�TJ�no tenen clara la pregunta anterior.&T�USBDUB�RVF �EF�NBOFSB�NPMU�TFO[JMMB �DPOUJOVFO�MB�TFVB�MÓOJB�WJUBM�EFT�EFM�QSFTFOU�DBQ�BM�GVUVS��%F�NBOFSB�RVF�QVHVFO�WJTVBMJU[BS�M�BEVMU�RVF�WPMFO�TFS�J�RVF�QVHVFO�QFOTBS�MFT�EFDJTJPOT�RVF�IBVSBO�EF�QSFOESF�QFS�B�BDPOTFHVJS�IP��4F�MT�EFNBOB�RVF�QFSTPOBMJU[FO�la línia amb els seus gustos, desitjos, aspiracions i inquietuds evitant reduir-ho tot a tin-dre èxit i diners (és el que diu la majoria). Posada en comú��2VBO�öOBMJU[FO�T�JOWJUB�FMT�BMVNOFT�B�DPNQBSUJS�MB�MFDUVSB�EF�MB�TFVB�línia de vida futura en veu alta. S’escolta els que voluntàriament s’oferixen i en el cas que OJOHÞ�WVMHB� GFS�IP � SFBMJU[FN�B� MB�QJTTBSSB�VO�FYFNQMF�EF� MÓOJB�WJUBM�RVF�FOT�QFSNFUB�WJTVBMJU[BS�TJUVBDJPOT�GVUVSFT�BJYÓ�DPN�QFOTBS�RVÒ�IFN�EF�GFS�QFS�B�BDPOTFHVJS�IP�

Es convida l’alumnat que expose les conclusions que ha pogut traure d’aquesta sessió i s’insisteix en els aspectes següents: /P�QPUT�EFJYBS�UF�QPSUBS��)BT�EF�EFDJEJS �IBT�EF�QPTJDJPOBS�UF�FO�MB�WJEB �RVBOU�BM�RVF�fas, al que vols, a les persones amb qui vols estar, al que veus en el cine, al que beus, al RVF�QSFOT �B�TJ�FTUVEJFT�P�OPy�4FS�MMJVSFT�JNQMJDB�EFDJEJS�QFS�OPTBMUSFT�NBUFJYPT�FT �TFS�autèntics/ques amb un mateix/a.Tant per a arribar a ser el que vols com el que no vols hauràs de prendre decisions prò-pies, no deixar-te portar per les decisions que prenguen els altres, hauràs de buscar suports i companyies que influiran per a aconseguir les teues metes. 1SFO�MFT�SFHOFT�EF�MB�UFVB�WJEB�QFS�B�BSSJCBS�PO�WPMT �QFS�NJUKË�EF�M�FTGPSÎ�J�FM�DPOUSPM�EFMT�JNQVMTPT��QFS�B�BJYÛ �IBT�EF�QSFOESF�EFDJTJPOT�EF� GPSNB� SBPOBEB��1SFDJTBNFOU�E�BÎÛ�USFCBMMBSFV�FO�MB�QSÛYJNB�BDUJWJUBU��FTGPSÎ �DPOUSPM�EFMT�JNQVMTPT�J�DBQBDJUBU�EF�GSVTUSBDJØ�per a aconseguir les nostres metes.

“Ser major” a l’alumnat.

Treball individual

Conclusions5

DESENVOLUPAMENT

6 Repartiment de la cartera

torna

r

4ª ACTIVITAT

EL CONTROLDELS IMPULSOS

El tutor o la tutora.

El control dels impulsos és una variable que es relaciona positivament amb el desenvolupament de problemes associats a l’ús de drogues. En una única activitat escolar no es pot pretendre millorar esta faceta de les persones, però sí que se’n pot donar a conéixer la importància i provocar una reflexió sobre la impulsivitat de cadascú.L’activitat que a continuació desenvolupem ha de ser adaptada pel tutor en funció de les característiques de cada grup, de manera que si són alumnes amb dificultats d’abstracció seria convenient tan sols posar el vídeo a manera d’exemple i explicar així RVÒ�ÏT�MB�JNQVMTJWJUBU�J�QBTTBS�B�BOBMJU[BS�TJUVBDJPOT�DPODSFUFT�EF�MB�TFVB�WJEB�EJËSJB�BNC�què comproven com de beneficiós pot resultar actuar no deixant-se portar per reaccions JNQVMTJWFT�� &O� FTUF� DBT � OP� TFSË�OFDFTTBSJ� DPOUBS� MB� JOWFTUJHBDJØ�EF�8BMUFS�.JDIFM��"M�DPOUSBSJ �TJ�FM�HSVQ�UÏ�VO�OJWFMM�DPHOJUJV�NÏT�EFTFOWPMVQBU �FT�QPU�SFBMJU[BS�M�BDUJWJUBU�UBM�com s’exposa a continuació, amb els conceptes abstractes que s’hi mencionen.

t�"KVEBS�FMT�BMVNOFT�RVF�EFTDPCSJTRVFO�FM�DPOUSPM�EFMT�JNQVMTPT �M�BVUPDPOUSPM�emocional i la tolerància a la frustració com a bones estratègies per a afrontar els problemes i aconseguir les aspiracions que tinguen.

t�'PNFOUBS�M�FTGPS�DPN�B�WBMPS�

t�'PUPDÛQJFT�EFM�UFYU��&M�DPOUSPM�EFMT�JNQVMTPT�t�7ÓEFPT�EF�M�FYQFSJNFOU�EF�8BMUFS�.JDIFM��IUUQ���MBQJFESBEFTJTJGP�DPN������������MP�RVF�VOB�HPMPTJOB�EJDF�EF�UV�QFSTPOBMJEBE�

Una hora lectiva.

Introducció

Materials

Duració

Objectius

4ª ACTIVITAT

Responsable d’aplicar la activitat

torna

rDESE

NVOL

UPAM

ENT

*NBHJOB�RVF�UFOT�RVBUSF�BOZT�E�FEBU�J�RVF�BMHÞ�FU�GB�MB�TFHàFOU�proposta: “Ara he de marxar-me i tornaré en uns vint minuts. Si ho desitges pots agafar una llepolia però, si esperes al fet que torne, et donaré dues”. Per a un/a xiquet/a de quatre anys aquest és un vertader desafiament, un autèntic exemple de l’eterna lluita entre l’impuls i la seua repressió, entre el desig i l’autocontrol, entre la HSBUJöDBDJØ�J�MB�TFVB�EFNPSB��*�TJHB�DPN�GPSB�MB�EFDJTJØ�RVF�QSFO-ga el/la xiquet/a, constitueix un test que no sols reflecteix el seu caràcter sinó que també permet determinar la trajectòria proba-ble que seguirà al llarg de la seua vida.

Tal vegada no hi haja habilitat psicològica més essencial que la de resistir-se a l’impuls. Aquest és el fonament mateix de qualsevol autocontrol emocional, ja que tota emoció, per la seua mateixa naturalesa, implica un impuls per a actuar.

6O�QTJDÛMFH�BNFSJDË �8BMUFS� �.JTDIFM� WB�EVS�B� UFSNF �FO� MB�EÒ-cada dels seixanta, una investigació amb preescolars de quatre anys d’edat als quals se’ls plantejava la qüestió anterior. Alguns/BT� EF� FMT�BT� YJRVFUT�BT� WBO� TFS� DBQBÎPT� E�FTQFSBS� FM� RVF� TFHV-rament els va semblar una vertadera eternitat fins que tornara M�FYQFSJNFOUBEPS��*�WBO�TFS�NPMUT�FMT�NÒUPEFT�RVF�WBO�VUJMJU[BS�QFS�a aconseguir el seu propòsit i rebre les dues llepolies com recom-pensa: tapar-se el rostre per a no veure la temptació, mirar al sòl, parlar amb si mateix, cantar, jugar amb les seues mans i peus i fins i tot intentar dormir. Però uns altres, més impulsius, van aga-far la llepolia als pocs segons que l’experimentador abandonara l’habitació.

El tutor o el tutor compte als alumnes i alum-OFT� M�FYQFSJNFOU�EF�8BMUFS��.JTDIFM� J�FMT�EF-mana que extraguen conclusions. També, se’ls pot donar fotocòpies perquè ho lligen per pa-SFMMFT�J�IP�DPNFOUFO��%FTQSÏT �SFBMJU[BS�QPTBEB�en comú al grup gran.

El control dels impulsos: el test de les llepolies1

torna

rDESENVOLUPAMENT

El que va sorprendre va ser el que es va descobrir quan la investigació va rastrejar el que havia sigut d’eixos/es xi-RVFUT�FT�EPU[F�P�DBUPS[F�BOZT�EFTQSÏT �TFOU�KB�BEPMFTDFOUT��La diferència emocional i social existent entre els que es van afanyar a agafar la llepolia i aquells altres que van demorar la gratificació va ser contundent. Els que als quatre anys ha-vien resistit la temptació eren socialment més competents, mostraven una major eficàcia personal, eren més emprene-EPST� J�NÏT�DBQBÎPT�E�BGSPOUBS� MFT�GSVTUSBDJPOT�EF�MB�WJEB�� * �NÏT� E�VOB� EÒDBEB�EFTQSÏT � DPOUJOVBWFO� TFOU� DBQBÎPT� EF�demorar la gratificació en la busca dels seus objectius.

&O�DBOWJ �FM�UFSÎ�BQSPYJNBU�EF�QSFFTDPMBST�RVF�WB�BHBGBS�MB�llepolia presentava una radiografia psicològica més pro-blemàtica. Eren adolescents més temorosos dels contac-tes socials, més testarruts, més indecisos, més pertorbats per les frustracions, més inclinats a considerar-se “roïns” o poc mereixedors, a caure en la regressió o a quedar-se pa-SBMJU[BUT�EBWBOU�EF�MFT�TJUVBDJPOT�UFOTFT �B�TFS�EFTDPOöBUT �ressentits, gelosos i envejosos, a reaccionar desproporcio-nadament i a ficar-se en qualsevol classe de discussions i CBSBMMFT��*�BM�DBQ�EF�UPUT�FJYPT�BOZT �DPOUJOVBWFO�TFOU�JODB-QBÎPT�EF�EFNPSBS�MB�HSBUJöDBDJØ�

Així, doncs, la capacitat de demorar els impulsos constituïx una facultat fonamental que permet dur a terme una gran quantitat d’activitats, des de seguir una dieta fins a acabar la DBSSFSB�EF�NFEJDJOB��*�IJ�IB�YJRVFUT�FT�RVF�BMT�RVBUSF�BOZT�KB�BSSJCFO�B�EPNJOBS�FM�NÏT�CËTJD�E�FTUB�DBQBDJUBU �J�TØO�DBQBÎPT�d’adonar-se dels avantatges socials de demorar la gratificació dels seus impulsos, desvien la seua atenció de la temptació present i es distrauen mentre continuen perseverant en l’èxit del seu objectiu: les dos llepolies.

2VÒ�WPT�IB�QBSFHVU�MB�JOWFTUJHBDJØ 2VÒ�WPM�EJS�DPOUSPMBS�FMT�JNQVMTPT

Controlar els impulsos significa desenvolupar la capacitat per a demorar gratificacions i frenar la conducta que et podria ei-xir si no penses. Té molt a veure amb no deixar-se portar per les emocions:t� /P�JSSJUBS�TF�EBWBOU�EF�MFT�GSVTUSBDJPOT�J�GSBDBTTPT�t� /P�JSSJUBS�TF�EBWBOU�EF�MB�EFNPSB�EF�MB�HSBUJöDBDJØ�t� /P�JSSJUBS�TF�EBWBOU�EF�MFT�DSÓUJRVFT�t� /P�BDUVBS�TFOTF�QFOTBS�GFOU�MB�QSJNFSB�DPTB�RVF�TF�N�PDPSSF�t� Acceptar les normes sense sentir-se malament.

El tutor o tutora pot demanar als alumnes que reflexionen sobre si ells/elles personalment:t� Accepten bé la frustració o si s’irriten amb facilitat quan les

coses no són com ells volen.t� 4ØO�DBQBÎPT�E�BKPSOBS�VOB�HSBUJöDBDJØ��t� 4ØO�DBQBÎPT�EF�GFS�VO�FTGPSÎ�QFS�BMHVOB�DPTB��1PUTFS �BM-

HVO�QFS� BMT� FTUVEJT�OP� TJHB� DBQBÎ� J� TÓ� RVF�IP� TJHB�QFS� B�una altra cosa. En este cas, valorar-lo i intentar que eixe control l’aplique a més àmbits que al que estrictament el motiva tant.

2 Debat grupal

torna

rDESENVOLUPAMENT

Estudi/treball: t� %BWBOU� E�VO� FYBNFO��.FUB� BTTJNJMBS� MB�NBUÒSJB� QFS� B�

aprovar.Com s’aconseguix: estudiant. A què es renuncia: a altres plaers o recompenses immediates (descansar, divertir-se amb TV, amics, etc). S’aconseguix sense fer res o cal fer un FTGPSÎ �$PQJBOU �4J�FODBSB�BJYÓ�TF�TVTQÏO �DPN�FT�SFBDDJP-OB �RVÒ�FT�GB �B�RVJ�FT�DVMQB �RVJOFT�NFTVSFT�FT�QSFOFO �

t�"MMÛ�RVF�T�IB�FYQPTBU�ÏT�EBWBOU�E�VO�FYBNFO�DPODSFU �QFSÛ�igualment davant d’un projecte de formació acadèmica es SFRVFSJY��FTGPSÎ �SFOÞODJB �UPMFSËODJB�BM�GSBDËT �TVQFSBS�M�JN-puls de no fer res (la peresa), superar la gratificació dels diners fàcils per treballs que no requerixen estudis...

Diversió: Tots ixen i beuen. Ús de drogues per a divertir-se enfront de currar-se la diversió amb hobbys, activitats dife-SFOUT y

Esport: proposar-se metes personals.El control emocional no sols és positiu per a aconseguir me-tes, també és necessari per a poder conviure i relacionar-se BNC� M�FOUPSO � FODBSB� RVF� UPU� FTUË� SFMBDJPOBU�� 4FS� DBQBÎ� EF�controlar els impulsos d’un mateix en la vida diària té la ma-teixa importància que fer-ho per a aconseguir metes:

t�2VBO�FMT�QBSFT�JNQPTFO�VOB�OPSNB�E�IPSBSJT �DPN�IJ�SFBD-DJPOF �M�BDDFQUF�P�N�JSSJUF

t�2VBO�FMT�NFVT�HFSNBOT�FN�NPMFTUFO���t�4J�FN�SFDMBNFO�DPMrMBCPSBDJ�FO�MFT�UBTRVFT�EF�MB�DBTB�IB-

vent de renunciar a apetències personals...t�2VBO�VO�QSPGFTTPS�P�QSPGFTTPSB�FN�DPSSFHJY�P�DSJUJDB���t�2VBO�FMT�NFVT�BNJDT�HVFT�DBOWJFO�FMT�QMBOT�RVF�IFN�GFU���

(PMFNBO�QSPQPTB�BMHVOFT�UÒDOJRVFT�TFO[JMMFT �RVBTJ�EF�TFOUJU�comú, per a controlar les principals emocions. Les tècniques són aquestes:

1.- Per a controlar la ira (o el ressentiment, o l’odi)t� 'FS� VO� FTGPSÎ� QFS� B� DBMNBS�TF� BM� QSJODJQJ� EFM� QSPDÏT � OP�

quan aquest arriba al seu punt màxim.

t� #VTDBS�BNCJFOUT�QFS�B�DBMNBS�TF �PO�OP�IJ�IB�OPVT�FTUÓNVMT�per a la ira: el camp, la platja, un parc (no seguir a casa o en un partit de futbol, si allí és on ens va entrar la ira).

t� Fer exercici físic relaxant, no violent: nadar, passejar, jugar al golf, assajar tirs a la cistella.

t� També és bo el remei popular de comptar fins a deu (o fins a vint!) abans de respondre, si estem enfadats.

t� En canvi no és bona tècnica colpejar un coixí o “soltar quatre fresques” a qui ens molesta: això augmenta la ira i l’agressivitat.

2.- Per a controlar l’angoixa o l’ansietat (o inseguretat, o fòbies):

t� Fer exercici físic relaxant: exercicis respiratoris, nadar pausa-dament, pescar, etc.

t� Discutir aquests pensaments angoixosos amb un amic de UPUB�DPOöBOÎB �QFSRVÒ�FOT�BKVEF�B�PCKFDUJWBS�MPT�J�B�USPCBS�hi solucions realistes.

t� Enfrontar-se a aquestes fòbies i situacions en xicotetes do-sis, a manera de vacuna, per a acabar per véncer-les.

t� 3FCSF�M�BGFDUF�J�MFT�DBSÓDJFT�EFMT�RVF�FOT�FTUJNFO�t� Distraure’s amb activitats interessants: cine, lectures, ball, DPOWFSTBDJØ �UPDBS�VO�JOTUSVNFOU�NVTJDBM��/P�SVNJBS��

3 el control dels impulsos Informació addicional sobre

torna

rDESENVOLUPAMENT

3.- Per a controlar la tristesa i la depressió (en casos lleus que no exigeixen la consulta a un psiquiatre):

t� És útil distraure’s amb activitats interessants, com en el cas de l’angoixa.

t� Fer exercici físic, però no lent i pausat, sinó el més enèrgic possible, segons l’edat i la salut de cadascú: córrer, remar, fer “aeròbic”.

t� #VTDBS�VO�USJPNG �GFOU�FM�RVF�TBQ�GFS�CÏ �QPU�TFS�VOB�QBFMMB �P�llavar un cotxe, o escriure un article, o pintar.

t� 1FSÛ�FM�NÏT�FöDBÎ�J�FM�NÏT�SBEJDBM�QFS�B�WÏODFS�RVBMTFWPM�USJT-tesa (o qualsevol depressió que no siga tan greu que exigisca la intervenció d’un professional) és la “teràpia cognitiva””.

&O�MB�TFVB�GPSNB�NÏT�TFO[JMMB�DPOTJTUFJY�FO�FM�TFHàFOU��t� Abans que res, cal adonar-se (no és fàcil) que tot sentiment

trist o depressiu va sempre precedit (encara que la distàn-cia siga només de desenes de segon) per un pensament negatiu. Em vaig posar trist en acabant de dinar, o després de parlar amb un amic per telèfon, etc., però no va ser per-què sí, sinó perquè abans (desenes de segon abans) em va vindre el pensament “no tinc ningú en qui confiar o que em console” o “tots estan contents i tots triomfen, menys jo”. Per a la depressió, no importa si aquests pensaments són vertaders o són falsos: el que importa és que siguen nega-tius danyosos.

t� "�DPOUJOVBDJØ �DBM�BQSFOESF�B�iDBÎBSw�BRVFTUT�QFOTBNFOUT�negatius, destructius. Adonar-se’n quan apareixen i ado-nar-se que ens entristeixen o ens deprimeixen. Al principi, tal vegada un no se n’adone immediatament, però pot de-tectar-los a la nit, si es fa una ullada al dia: recordarà quan es va sentir malament, on estava, amb qui parlava, què va ser el que va desencadenar aquell pensament que després el WB�QPSUBS�BM�EFDBÕNFOU��4J�IP�GB�DBEB�OJU �QSPNQUF�DPNFOÎB-rà a reconéixer aquests pensaments negatius, en el mateix NPNFOU�EF�UJOESF�MT��2VBO�IP�IBKB�BDPOTFHVJU �IB�EF�GFS�VO�

pas més: acostumar-se a rebutjar-los en el mateix moment FO�RVÒ�BQBSFJYFO��3FCVUKBS�MPT� J�QFOTBS�FO�RVBMTFWPM�BMUSB�cosa: el futbol, alguna cosa agradable del treball o de la fa-mília, una bona pel·lícula que recorda, un bon llibre que va deixar empremta.

t� El següent pas, una vegada aconseguit això, és seleccionar “pensaments alternatius”, que no siguen simples distracci-ons com el futbol o una pel·lícula, sinó que facen referència al problema que va causar la tristesa o depressió, però no en forma negativa, sinó positiva i realista. Per exemple, si el pensament negatiu que apareix ben sovint i causa la tristesa és “els meus pares no em volen”, ja no es tracta simplement EF�EJTUSBVSF�T�QFS�B�OP�QFOTBS�IJ � TJOØ�RVF�DBM�FTGPSÎBS�TF�per pensar alguna cosa així com: “no m’ho demostren molt, però em volen a la seua manera”, o “és veritat que ells no em volen, però és que no volen a ningú, no saber voler”, o “ells no em volen, però tinc una dona o un marit meravellós, o uns amics extraordinaris”.

En resum, el pitjor per als moments o temporades de tristesa i depressió és “rumiar”, donar voltes inútilment, improductiva-ment als pensaments negatius, com vam dir en parlar de l’an-HPJYB��3VNJBS�ÏT�MB�UFNQUBDJØ�NÏT�GPSUB�EFMT�EFQSFTTJVT�J�ÏT�FM�més contraindicat, el pitjor que podem fer per a la depressió. És com si a un li fera mal un menjar concret, com el greix o el xocolate, i s’encabotara a menjar-ne una vegada i una altra, en FMT�NPNFOUT�FO�RVÒ�NÏT�MJ�GB�NBM�M�FTUØNBD��/P�T�IB�EF�UPDBS�BRVFTU�NFOKBS��*�BNC�FMT�QFOTBNFOUT�OFHBUJVT �JHVBM��3VNJBS�deprimeix (i com les dones rumien més que els homes, tenen més perill de depressions).

A més d’aquestes solucions més tècniques, un excel·lent re-mei i excel·lent preventiu per a la tristesa i la depressió és el sentit de l’humor. Cal cultivar-lo. En canvi, no són útils molts dels remeis populars per a les penes: l’alcohol, menjar sense parar, comprar coses innecessàries.

torna

r

IntroduccióLes activitats d’oci ocupen un lloc molt rellevant en la vida dels jóvens, convertint-se en un dels principals espais de soci-BMJU[BDJØ �FTQFDJBMNFOU�FO�FM�DBT�EF�MFT�FJYJEFT�OPDUVSOFT�EV-rant el cap de setmana.

L’anàlisi de com ocupen el seu temps lliure, la satisfacció que els produeix, la varietat i la qualitat de les activitats, així com si és compartit i en soledat és important per a l’alumnat: amb ma-jor alternatives d’oci i més satisfactòries, menys influirà l’ús de drogues per a provocar diversió i menys dependència del grup d’iguals i dels seus possibles hàbits de consum de drogues.

TALLE

RSUn oci satisfactori, variat, saludable és un factor de protecció per al consum de drogues.

És durant el temps d’oci quan els jóvens prenen contacte amb EJGFSFOUT�TVCTUËODJFT�BEEJDUJWFT�J�FM�TFV�DPOTVN��&M��� ����EFMT�KØWFOT�FOUSFWJTUBUT�FO�M�&456%&4����������IB�DPOTVNJU�BMHVO�tipus de substància psicoactiva (tabac, alcohol o altres dro-gues). Al llarg de 3r d’ESO s’inicien les eixides nocturnes. És per això, que considerem important ajudar els jóvens a refle-YJPOBS�J�B�BOBMJU[BS�BNC�TFOUJU�DSÓUJD�BRVFTU�NPEF�EF�EJWFSTJØ�

Finalment, la prevenció de la conducta addictiva lligada a l’ús E�*OUFSOFU� ÏT�VOB�WBSJBCMF�OPWB�RVF�EFNBOEB� MB� DPNVOJUBU�educativa que treballem amb l’alumnat d’ESO.

Els objectius que plantegem per a este curs són:t� 3FøFYJPOBS�TPCSF�DPN�EJWFSUJS�TF��t� 3FøFYJPOBS �RàFTUJPOBS�J�EFTNJUJöDBS�MB�JEPOFÕUBU�EF�M�ÞT�EF�

drogues com a mitjà de diversió vàlid.t� Donar a conéixer l’alumnat els conceptes bàsics de les

drogues.t� Diagnosticar el grup aula quant a la seua informació i la

seua relació amb el cannabis.t� *OGPSNBS�FMT�MFT�BMVNOFT�EF�MB�DPNQPTJDJØ �FMT�FGFDUFT�J�SJT-

cos potencials de l’ús de cannabis.t� "OBMJU[BS� J� SFøFYJPOBS�TPCSF� MFT�TJUVBDJPOT�E�JOJDJ�EF�DPO-

sum de cannabis.

EL MEU MAPA DETEMPS LLIURE

AMB DROGUES I SENSE DROGUES

CÀNNABIS LA VESPRADA ÉS JOVE

NO PUC PARAR.

1ª ACTIVITAT

2ª ACTIVITAT

3ª ACTIVITAT

4ª ACTIVITAT

torna

r

1ª ACTIVITAT EL MEU MAPA

DE TEMPS LLIURE

El tutor o la tutora.

t�&EVDBS�QFS�B�GFS�EFM�UFNQT�MMJVSF�VOB�FYQFSJÒODJB�QPTJUJWB�

t�%FTFOWPMVQBS�FO�M�BMVNOBU�FM�TFOUJU�DSÓUJD�TPCSF�DPN�afrontar el seu temps lliure.

t�'PNFOUBS�M�PDJ�TBMVEBCMF�

t�"OJNBS�M�BMVNOBU�B�BTTVNJS�VOB�BDUJUVE�NÏT�BDUJWB�EFM�TFV�temps lliure.

t�'JUYFT�DÛNJD�i&M�RVF�QFOTFO�BMHVOT�QBSFT�J�NBSFT�EFMT�TFVT�fills/es”.

t�'JDIB�i&M�NFV�UFNQT�MMJVSFw�

Responsable d’aplicar la activitat

Materials

Objectius

1ª ACTIVITAT

torna

rDESE

NVOL

UPAM

ENT

El temps lliure és un temps relacionat amb l’enriquiment perso-nal, amb la relació social, amb la diversió, amb el descans, amb la introspecció. És un temps no sotmés ni a disciplina ni al control extern dels pares i mares, de l’escola...).Moltes vegades els pares i les mares, que cada vegada menys po-EFO�PSHBOJU[BS�FM� UFNQT�EFMT� TFVT�öMMT�QFSRVÒ� �FT�WBO� GFOU�NB-jors, viuen amb preocupació com l’ocupen, bé perquè sense ado-nar-se’n volen que sempre facen coses productives, bé per por de no saber què fan, amb qui van, si es portaran bé.. Altres vegades, els hàbits dels fills a l’hora d’ocupar el seu temps lliure són real-ment de risc.A continuació es proposa a l’alumnat llegir o representar i després comentar les vinyetes dibuixades, que representen uns pares i mares preocupats pels seus fills i filles.

Comentari en grup gran:t�2VÒ�WPT�QBSFJYFO t�7PT�TFOUJV�JEFOUJöDBUT t�1FOTFV�RVF�FTUFT�BDUJUVET�J�NBOFSFT�E�PDVQBS�FM�UFNQT�MMJVSF�TVQPTFO�BMHVO�QSPCMFNB�QFS�BMT�YJDT�RVFT

t�1FS�RV��FMT�QBSFT�NBSFT�FT�QSFPDVQFO�EF�DPN�PDVQFV�FM�WPTUSF�UFNQT

."1"�%&-�5&.14�--*63&�Es reparteix el qüestionari sobre el temps lliure i es demana a l’alumnat que el complete individualment.

1 Introducció

2 Treball individual

torna

r

DESENVOLUPAMENT

torna

r

DESENVOLUPAMENT

torna

r

DESENVOLUPAMENT

torna

r

Cada alumne exposa el que més li agrada fer i en què hauria de millorar

Alguns dels missatges que haurien d’eixir en el diàleg són:

t�-�BWPSSJNFOU�FO�TJ�OP�ÏT�SPÓO �ÏT�OPSNBM��*�TBCFS�BWPSSJS�TF�ÏT�TBMVEBCMF�

t�-�FYDFTTJV�BWPSSJNFOU�QSPEVÕY�JOTBUJTGBDDJØ �EFTËOJN �SFUSPBMJNFOUB�M�BQBUJB �J�EF�vegades, pot portar a fer coses que realment no t’interessen.

t�4J�SFT�FU�TBUJTGË�J�TFNQSF�CVTRVFT�NÏT�FTUÓNVMT �DPTFT�NÏT�FNPDJPOBOUT �QPUT�WFVSF�U�involucrat en situacions de risc (activitats perilloses, consums de drogues...).

t�&M�UFNQT�MMJVSF�ÏT�VO�UFNQT�QFS�B�M�FTQPOUBOFÕUBU��4J�CÏ�QPUT�USJBS�PDVQBS�MP�FO�BDUJWJUBUT�PSHBOJU[BEFT�FTQPSUJWFT �DVMUVSBMT �BTTPDJBUJWFT��� �UBNCÏ�ÏT�CP�SFTFSWBS�VO�espai no compromés.

t�4J�FM�UFNQT�MMJVSF�TFNQSF�FT�QBTTB�FO�TPMFEBU�J�DPTUB�FTUBCMJS�SFMBDJPOT�TPDJBMT �QPESJB�ser útil buscar activitats que afavorisquen la trobada amb els altres.

t�4J�FO�FM�UFNQT�MMJVSF�FTUËT�FYDFTTJWBNFOU�TFEFOUBSJ �QPU�TFS�QFSKVEJDJBM�QFS�B�MB�TBMVU��Eixir, practicar algun esport, són activitats necessàries per a un desenvolupament normal.

t�&M�UFNQT�MMJVSF�OP�ÏT�UFNQT�EF�DPOTVN��%FTMMJHBS�FM�CJOPNJ�UFNQT�MMJVSF�DPOTVN��Molts xics i xiques diuen que no fan res perquè no tenen diners. En grup, es pot extraure activitats sense cost que siguen satisfactòries i complisquen les funcions baix detallades.

t�4J�MB�NBKPSJB�EFM�HSVQ�BVMB�OP�JY�EF�NBSYB �OP�DFOUSBS�TF�FO�FJYF�UFNB��$PNFOUBS�NÏT�el fet de tindre un ventall d’activitats satisfactòries i variades.

t�&M�UFNQT�MMJVSF�IBVSJB�EF�TFSWJS�QFS�B��DBOWJBS�MB�SVUJOB��EFTDBOTBS��GFS�BDUJWJUBUT�GÓTJRVFT��estar amb l’amics; estar amb la família; desenvolupar-se personalment; pensar; divertir-se...

'BDJMJUBS�J�DPNFOUBS�JOGPSNBDJ�EFM�$FOUSF����$��-MBVSBEPST ��� �������"MBDBOU���5MG���������������http://www.alicante.es/juventud/home.html

4 Informació sobre alternatives d’oci

3 Posada en comú y conclusions DESENVOLUPAMENT

torna

r

2ª ACTIVITAT

AMB DROGUESI SENSE DROGUES

Professional expert.

t�3FøFYJPOBS �RàFTUJPOBS�J�EFTNJUJöDBS�MB�JEPOFÕUBU�EF�M�ÞT�EF�ESPHVFT�com a mitjà de diversió vàlid.

t�%POBS�B�DPOÏJYFS�M�BMVNOBU�FMT�DPODFQUFT�CËTJDT�EF�MFT�ESPHVFT�

t�3FQSPEVDUPS�E�BVEJPWJTVBMT�

t�#BOD�E�FJOFT�EF�MB�'"%��"OVODJT�EF�MB�'"%�EF�MB�TÒSJF�I tu... Com ho veus?.

t�"VEJPWJTVBM�Drogues i cervell, del programa Parlem de drogues de l’Obra Social de la Caixa.

Una hora lectiva.

Materials

Duració

Objectius

2ª ACTIVITAT Responsable d’aplicar la activitat

torna

rDESE

NVOL

UPAM

ENT

&T�DPNFOÎB�SFDPSEBOU�MB�TFTTJØ�BOUFSJPS�TPCSF��FM�UFNQT�MMJVSF�J�FM�DBQ�EF�setmana. S’explica que hi ha moltes maneres d’ocupar el temps lliure, però només algunes signifiquen “eixir de marxa o de festa”: es fa durant el temps lliure, moltes vegades és nocturna, és una activitat col·lectiva, implica una sèrie d’actituds, conductes i costums que se n’ixen d’allò més habitual, quant a la indumentària, al que es beu o es consumix, quant al volum de la NÞTJDB �RVBOU�BMT�HFTUPTy�5Ï�VOT�MMPDT�DPODSFUT��Es pregunta a l’alumnat: t� 7PTBMUSFT�RVÒ�GFV�FO�FM�WPTUSF�UFNQT�MMJVSF �4PMFV�FJYJS�EF�NBSYB�FM�DBQ�

EF�TFUNBOB �5PUTy�BMHVOTy�DBQ �-B�SFBMJUBU�ÏT�RVF�NPMUB�HFOU�RVF�sale beu, alguns s’emborratxen però molts no ixen o a penes beuen.

t� 2VÒ�FMT�QBTTB�BMT�RVF�JYFO�J�CFVFO �&M�DPOTVN�E�BMDPIPM�BTTPDJBU�B�MB�fi de setmana i al botelló, on es beu molt en poc temps, comporta el SJTD�E�FNCPSSBUYBS�TF�J�QFS�UBOU�EF�QFSESF�FM�DPOUSPM��2VBO�T�ÏT�NFOPS�no s’ha de beure, i per als majors, una cosa és agafar el punt i una altra NPMU�EJGFSFOU�ÏT�FNCPSSBUYBS�TF��4J�WBT�NPMU�QBTTBU�By�RVJOB�JNBUHF�EPOFT �

Per a veure què passa amb la imatge que donem als altres veurem un anun-ci televisiu que després comentarem. L’objectiu és generar debat i aclarir tots aquells conceptes o dubtes que els xics/as tinguen sobre el tema.7*4*0/"5�%&�-�"/6/$*�%&�-"��'"%��“Cada vegada que t’emborratxes et tornes una mica més ximple”:t� “Amb una escena quotidiana es mostra com l’abús d’alcohol distorsio-

OB�MB�UFVB�WJTJ�EF�MB�SFBMJUBU��2V�DSFJB�RVF�IBWJB�GFU�FM�QSPUBHPOJTUB�EF�M�FTDFOB �J��RV�IB�QBTTBU�FO�SFBMJUBU

t� -�BMDPIPM�NJOWB� MFT�OPTUSFT�DBQBDJUBUT�NFOUBMT �2VJO�ÏT�FM�NJTTBUHF�P�FTMÛHBO�EF�M�BOVODJ

t� 2VJOFT�TØO�MFT�DBSBDUFSÓTUJRVFT�EF�MFT�QFSTPOFT�RVF�WBO�TPUB�FMT�FGFDUFT�EF�M�BMDPIPM ��2VJOFT�BDUJWJUBUT�P�TJUVBDJPOT�IBVSJB�E�FWJUBS�VOB�QFSTPOB�TJ�IB�CFHVU�DPOEVJS �USFCBMMBS �SFTQPOTBCJMJU[BS�TF�E�BMHVOB�DPTB���

t� &O�HFOFSBM �MFT�QFSTPOFT�RVJOB�JNBUHF�WPMFO�EPOBS�BMT�BMUSFT �*�TPUB�FMT�FGFDUFT�EF�M�BMDPIPM�RVJOB�JNBUHF�EPOFO

1 Introducció

torna

rDESENVOLUPAMENT

7*4*0/"5�%&�-�"6%*07*46"-�%&�-"�'6/%"$*»�-"�$"*9"��i-&4�%30(6&4� *�&-�$&37&--w��FM�QBQFS�EFM�OVDMJ�"DDVNCFOT�RVF�GVODJPOB�DPN�B�QFÎB�DMBV�EFMT�DFOUSFT�EF�SFDPNQFOTB�DPN�una clau, per dir-ho així, del centre del plaer cerebral) i les conseqüències de la seua estimulació a través de les drogues.

Anàlisi amb l’alumnat6OB�WFHBEB�RVF�IFN�WJTU�DPN�T��FYUFSJPSJU[B��FM�DPOTVN�EF�ESP-gues, l’objectiu del visionat d’este audiovisual és conéixer com afecten les drogues realment el meu organisme i què és el que passa dins d’ell quan decidisc provar alguna substància.Si consumisc alguna droga s’activa el plaer, però el nostre cer-vell no està preparat per a ser sobreestimulat o estimulat arti-ficialment per la qual cosa s’esgota i comencen a funcionar els centres de castic: si no consumisc no sols no s’activa el plaer, sinó que s’activa el desplaure. Per tant, he de consumir ja no per a sentir-me bé sinó per a no sentir-me malament.

2Així el consum repetit pot generar, segons la droga, tolerància i dependència. Aprofitarem este apartat per a introduir una sèrie de conceptes que servisquen per a aclarir en els xics i xiques què és això de la drogodependència: addicció, toleràn-DJB �EFQFOEÒODJB�GÓTJDB�J�QTÓRVJDB y2VJOT�TØO�FMT�SJTDPT�EF�M�ÞT �/P�TPMT�QBSMFN�EFM�SJTD�EF�QBTTBS�EF�l’ús a l’abús i la dependència sinó també d’altres riscos com ara:t�'ÓTJDT��TFHPOT�FM�UJQVT�EF�ESPHB�BGFDUBSË�M�BQBSFMM�SFTQJSBUPSJ �FM�GFUHF �M�BQBSFMM�SFQSPEVDUPS �FMT�SFOZPOT �FM�TJTUFNB�TBOHVJOJy�EPMPST�EF�DBQ �JOTPNOJ�P�TPNOPMÒODJB �NBMFTUBS�HFOFSBMy

t�1TJDPMÛHJDT��EFQFOEÒODJB �BQBUJB �QTJDPTJ�SFBDUJWB�BM�DPOTVN �BMUFSBDJPOT�EFM�DPNQPSUBNFOU �EFM�DBSËDUFSy

t�1SPCMFNFT�BNC�M�FOUPSO��DPOøJDUFT�GBNJMJBST �GSBDËT�FTDPMBS�P�GBNJMJBS �QSPCMFNFT�KVEJDJBMTy

t�%�JNBUHF��t�&DPOÛNJDT�

Els distints tipus de drogues tenen efectes diferents sobre el nostre sistema nerviós: unes són estimulants i d’altres, depres-sores; unes acceleren el nostre funcionament mental, amb el risc d’augmentar els errors, i d’altres el retarden o el distorsi-POFO��BMHVOFT�FVGPSJU[FO��E�BMUSFT �QSPEVÕYFO�BMrMVDJOBDJPOT�P�canvis en la percepció de la realitat. Totes elles interferixen en el funcionament normal del nos-tre sistema nerviós i provoquen una alteració de les nostres capacitats; modifiquen la manera de pensar, de funcionar, de relacionar-se amb els altres i d’enfrontar-se als desafiaments de la realitat. En definitiva, ens fan menys protagonistes de les nostres vides.Amb la informació que té l’alumnat es fa a la pissarra una clas-sificació dels distints tipus de drogues segons el seu efecte en FM�4JTUFNB�/FSWJØT�$FOUSBM�

Informació sobre com funcionen les drogues en el cervell

3 Informació sobre el tipus de droga

torna

r

3ª ACTIVITAT

CÀNNABIS LA VESPRADA ÉS JOVE

Professional expert.

L’objectiu d’esta activitat és fer reflexionar l’alumnat sobre els usos del cannabis i les seues conseqüències, contrastant idees pròpies amb les dels companys i amb les infor-macions que els facilite l’educador o l’educadora.

El cannabis, en les seues diferents presentacions, marihuana i haixix, és la droga més usada després de l’alcohol i el tabac. La seua proximitat al món juvenil, la seua dispo-nibilitat i les creences errònies existents sobre ella (que tot el món en consumix, que ÏT�TBOB �RVF�ÏT�NFEJDJOBM�J�QFS�UBOU�BQUB�QFS�B�RVBMTFWPM�DPOTVN �FUD�y�GBO�OFDFTTBSJ�afavorir la reflexió del jove en un context diferent del dels usuaris, en el qual es mitifica i se sobrevaloren les seues qualitats.

El treball amb els jóvens entorn d’estes matèries ha d’estar carregat de respecte per part de l’adult, sobretot si l’auditori és favorable al consum. Així mateix, negar els possibles beneficis o efectes desitjats que troba el consumidor de cannabis fa que el missatge siga poc creïble i menyspreat. Encara que l’educador o l’educadora deixe cla-ra la seua postura davant del tema, la seua intenció de treball ha d’anar encaminada NÏT�B�QSPWPDBS�MB�SFøFYJØ�J�M�BOËMJTJ�RVF�NPTUSBS�VO�SFCVJH�GSPOUBM�BM�DPOTVN��/PNÏT�així pot ser escoltat/da per l’adolescent i només així pot aconseguir-ne la participació en estes activitats.

L’ús de cannabis en determinats entorns està socialment admés. Els/les alumnes po-den percebre com a irreals i innecessaris els missatges d’abstinència si al seu voltant hi ha un consum habitual de cannabis per jóvens majors i adults que treballen sense que aparentment els cause problemes. Per este motiu, convé relacionar l’ús de can-nabis amb situacions reals d’adolescents, on es puguen percebre riscos reals derivats del consum.

Introducció i orientacions

3ª ACTIVITAT Responsable d’aplicar la activitat

torna

r

3ª ACTIVITAT Si tot i això la percepció de risc és molt baixa, caldria intentar missatges propis d’una intervenció de gestió de riscos, on se n’admet el consum, però s’educa per a evitar que apareguen els riscos associats. Pot servir relacionar-lo amb el consum d’alcohol i com FM�TFV�DPOTVN�EJBSJ�ÏT�JODPNQBUJCMF�BNC�MB�SFBMJU[BDJØ�E�BDUJWJUBUT�RVF�SFRVFSJYFO�SFT-ponsabilitat, atenció i concentració, per la qual cosa és convenient reduir-lo a un ús ocasional, recreatiu, controlat.

També és important deixar clar que a menor edat de consum major risc de problemes: major risc de desenvolupar una dependència, major risc de complicacions depressives, E�BOTJFUBU �NBKPS�SJTD�EF�EFTFOUFOESF�T�EF�M�BDUJWJUBU�FTDPMBSy�1FS�BJYÛ �VO�BEPMFTDFOU�OP�ha de fumar cannabis, a pesar que en el seu entorn conega majors que ho facen i que aparentment no tenen problemes. Un adolescent encara no és un adult i les drogues l’afecten de manera diferent.

La prevenció del consum de cannabis i dels riscos associats a este s’enquadra dins d’un objectiu major que és l’Educació per a la Salut: Fer que els nostres jóvens siguen partí-cips responsables en la seua salut i en la salut pública.

t�%JBHOPTUJDBS�FM�HSVQ�BVMB�QFM�RVF�GB�B�MB�TFVB�JOGPSNBDJ�J�MB�TFVB�SFMBDJ�BNC�FM�cannabis.

t�*OGPSNBS�FMT�MFT�BMVNOFT�EFMT�FGFDUFT�EF�M�ÞT�EF�DBOOBCJT�J�MB�TFVB�SFMBDJØ�BNC�situacions pròpies de la seua edat.

t�'PNFOUBS�VOB�BDUJUVE�SFøFYJWB�FOGSPOU�EFMT�NJUFT�BM�WPMUBOU�EFM�DPOTVN�EF�DBOOBCJT�

t�"VEJPWJTVBM�i-"�7&413"%"�²4�+07&w �FMBCPSBU�QFS�M�"KVOUBNFOU�E�"MBDBOU� Materials

Objectius

torna

rDESE

NVOL

UPAM

ENT

L’especialista pregunta als jóvens:

t�2VÒ�ÏT�FM�DBOOBCJT Una planta que es consumix per a aconseguir uns efectes psicoactius Amb quins OPNT�FT�DPOFJY �)BJYJY �NBSJIVBOB����2VÒ�ÏT�FM�5)$�J�BMUSFT�DBOOBCJOPJEFT �5PUFT�MFT�formes de presentació tenen entre altres substàncies psicoactives el THC en proporci-ons distintes, però totes són la mateixa droga.

t�4FHPOT�BMMÛ�RVF�T�IB�WJTU�FO�MB�TFTTJØ�BOUFSJPS�ÏT�VOB�ESPHB��1FS�RVÒ "GFDUB�FM�DFSWFMM�J�NPEJöDB�FM�DPNQPSUBNFOU�J�QSPEVÕY�FTUJNVMBDJØ�FO�MB�[POB�EFM�QMB-er, genera tolerància i de vegades dependència.

t�2VJOB�JNBUHF�IJ�IB�BM�DBSSFS �FO�MB�TPDJFUBU �FO�FM�TFV�FOUPSO�TPCSF�FM�DBOOBCJT )J�IB�CPUJHVFT �ÏT�NFEJDJOBM �ÏT�NPMU�SPÕOB �ÏT�MB�NJMMPS�ESPHB �M�FTUBO�MFHBMJU[BOU �MB�consumix molta gent, marques, música associada a ella...

t�2VBOUB�HFOU�MB�DPOTVNJY �*OGPSNBS�TPCSF�FQJEFNJPMPHJB �CSFVNFOU��4FHPOT�&456%&4���������EF����B����BOZT �BMHVOB�WFHBEB�FO�MB�WJEB�VO��� ���J�FO�M�ÞMUJN�NFT �VO��� ���

t�$PN�FT�DPOTVNJY Patrons d’ús: habitualment, setmanalment, ocasionalment, l’han provat, no es consumix.

t�$PN�BGFDUB �/P�B�UPU�FM�NØO�JHVBM��%FQÏO�EF�GSFRàÒODJB �RVBOUJUBU �DBSBDUFSÓTUJRVFT�QFSTPOBMT�(emocionals, cognitives, predisposicions genètiques a malalties), expectatives, con-text de consum, situació social, edat.

i anàlisi de les situacions que plantejaEste audiovisual reproduïx un programa de ràdio en què uns adolescents conten els seus problemes associats a l’ús del cannabis. Està pensat per a visionar cada cas i anar QBSBOU�MP�QFS�B�BOBMJU[BS�MP �PGFSJS�J�BDMBSJS�JOGPSNBDJØ�J�RàFTUJPOBS�M�BMVNOBU�TPCSF�MB�seua opinió o consell.

Aclarir idees bàsiques sobre el cannabis

Visionat de “LA VESPRADA ÉS JOVE”

1

2

torna

r

$"4����$"3-&4

t�$POTVN�IBCJUVBM�

t�1SPCMFNFT�FTDPMBST�BDBEÒNJDT�J�EF�SFMBDJØ�BNC�QSPGFTTPST��'BDJMJUBS�JOGPSNBDJØ�TPCSF�efectes en la capacitat cognitiva (atenció, concentració, memòria).

t�1SPCMFNFT� GBNJMJBST� DPOTFRàÒODJB�P�DBVTB�EFM� DPOTVN �"OBMJU[BS� MB� JSSJUBCJMJUBU�FO�l’adolescència i si esta es veu agreujada en els consumidors (encara que no siga davall els efectes).

t�%FQFOEÒODJB �QSFTTJØ�EF�HSVQ �JSSFTQPOTBCJMJUBU �

t�.PUJVT�EF�DPOTVN��FGFDUFT�EFTJUKBUT�SFMBYBDJØ�FOGSPOU�EF�NBMFTUBS�BNC�TJ�NBUFJY�J�BNC�l’entorn (automedicació).

t�.PUJVT�QFS�B�OP�GVNBS��FTUVEJT�J�QPTTJCMFT�QSPCMFNFT�GBNJMJBST�

t�$BSMFT�IB�E�PQUBS�RVÒ�PQJOB�FM�HSVQ�J�RVJOT�DPOTFMMT�MJ�EPOBSJB

$"4����+&44*

t�/FDFTTJUBU�EF�QFSUJOFOÎB�B�VO�HSVQ�

t�1PS�EF�MB�TPMFEBU�

t�1PS�B�M�FOVJH�GBNJMJBS�

t�"TTFSUJWJUBU��TFS�BTTFSUJV�ÏT�UJOESF�MB�DBQBDJUBU�QFS�B�FYQSFTTBS�P�USBOTNFUSF�FM�RVF�FT�vol, el que es pensa o se sent sense incomodar, agredir o ferir els sentiments de l’altra persona. Entre d’altres, suposa:

1. Dret a ser tractat amb respecte i dignitat.

2. Dret a tindre i expressar els propis sentiments i opinions.

3. Dret a ser escoltat i pres seriosament.

���%SFU�B�KVUKBS�MFT�NFVFT�OFDFTTJUBUT �FTUBCMJS�MFT�NFVFT�QSJPSJUBUT�J�QSFOESF�MFT�NF-ues pròpies decisions.

���%SFU�B�EJS�iOPw�TFOTF�TFOUJS�DVMQB��

���%SFU�B�EFNBOBS�FM�RVF�WVMM �BEPOBOU�NF�RVF�UBNCÏ�FM�NFV�JOUFSMPDVUPS�UÏ�ESFU�B�dir “no”.

DESENVOLUPAMENT

torna

r

���%SFU�E�PQJOJØ �JEFB�P�MÓOJB�E�BDDJØ��

���%SFU�B�DPNFUSF�FSSPST��

���%SFU�B�EFNBOBS�JOGPSNBDJ�J�TFS�JOGPSNBU��

����%SFU�B�TFS�JOEFQFOEFOU��

11. Dret a decidir què fer amb els meus problemes, cos, temps, etc., mentre no es violen els drets d’altres persones.

t�1SFHVOUBS�B�M�BVMB�BMUFSOBUJWFT�RVF�UÏ�+FTTJ��1FS�FYFNQMF��GVNBS�J�EFJYBS�TF�QPSUBS�QFM�HSVQ �BQBSFOÎBS�RVF�GVNFT �EJS�OP�PCFSUBNFOU�J�JOUFOUBS�GFS�UF�VO�MMPD�FO�FM�HSVQ �RVF�FU� SFTQFDUFO � TJ� FTUËT� JODÛNPEF�CVTDBS�VO�BMUSF�HSVQ �FUD�� *� BOBMJU[BS� DPOTFRàÒODJFT�(com se sentiria Jessi en cada cas, com ho viuria el grup, quant temps...).

$"40����*7«/

t�$VSJPTJUBU�

t�&GFDUFT�B�DVSU�UFSNJOJ��FVGÛSJB �TPCSFUPU�BNC�DPOTVN�PDBTJPOBM�

t�3FQSFTFOUBDJØ�TPDJBM�EFM�DPOTVN��RVBO�*WÈO�EJV�RVF�GVNB�J�RVF�FT�SJV �FMT�YJDT�EF�M�FT-tudi riuen còmplices.

t�*OGPSNBDJØ�EF�RVÒ�EJTQPTFO�FMT�KØWFOT �ÏT�ÞUJM �ÏT�TVöDJFOU �ÏT�DSFÕCMF �JOøVÕY�FO�MB�TFVB�EFDJTJØ�EF�DPOTVN

t�$PN�BGFDUB�FM�DFSWFMM��ÏT�QTJDPBDUJWB �BGFDUB�FM�DFSWFMM��/P�B�UPU�FM�NØO�JHVBM��"�NBOFSB�d’informació breu:

Desencadena problemes de psicosi en persones amb predisposició. Com més QSPNQUF�DPNFOÎB�FM�DPOTVN�NÏT�QSPCMFNFT�BTTPDJBUT��NÏT�SJTD�EF�EFQFOEÒO-cia, més problemes mentals, més disminució de capacitats cognitives en consum abusiu a llarg termini.

"�DVSU�UFSNJOJ�BGFDUB�FM�DFSWFMM�EJöDVMUBOU�MB�SFBMJU[BDJØ�EF�EFUFSNJOBEFT�UBTRVFT�complexes o cognitives: manejar/manipular aparells (cotxes, màquines), estudis, treballs que requerisquen concentració, en determinades circumstàncies dificul-ta el “saber estar” per l’eufòria, la rialla panoli, endormiscament...

t�-FHBMJU[BDJ��

2VF�TF�O�MFHBMJU[F�FM�DPOTVN�OP�TJHOJöDB�RVF�TJHB�JOOPDV��

DESENVOLUPAMENT

torna

r

També són legals el tabac i l’alcohol i també es fa prevenció perquè tenen uns efectes no desitjats, no saludables.

&MT�NPUJVT�EF�MB�MFHBMJU[BDJØ�TØO�SFEVJS�FMT�QSPCMFNFT�BTTPDJBUT�BM�USËOTJU �BGBWPSJS�la llibertat individual, la recaptació d’impostos i la regulació del seu ús terapèutic.

&O�FMT�QBÕTPT�PO�T�FTUË�MFHBMJU[BOU �FO�DBQ�DBT�TF�O�QFSNFU�FM�DPOTVN�B�NFOPST�EF����P����BOZT �TFHPOT�FMT�DBTPT�

t�2VÒ�PQJOB�FM�HSVQ�EF�MB�TJUVBDJØ�E�*WÈO �2VJO�DPOTFMM�MJ�EPOBSJFO

$"40����"/50/*

t�5FNB�QSJODJQBM�RVF�QMBOUFKB�"OUPOJ��M�BWPSSJNFOU �MB�GBMUB�E�BMUFSOBUJWFT �MB�EFTÓEJB �EFJ-YBS�EF�GFS�VOFT�BMUSFT�DPTFT��&M�DBOOBCJT�BKVEB�P�EJöDVMUB �P�OP�UÏ�SFT�B�WFVSF

t�'BMUB�EF�NPUJWBDJØ�QFMT�FTUVEJT��4JUVBDJØ�TPDJBM�BDUVBM�E�BMHVO�TFDUPS�EF�MB�KPWFOUVU��FMT�“nini”.

t�$PN�NÏT�BDUJWJUBUT�FU�TBUJTGBO �NFOZT�SJTD �DPN�NÏT� JOTBUJTGBDDJØ �NÏT�EFQFOEÒODJB�EFM�DBOOBCJT�QFS�B�TFOUJS�UF�CÏ��/FDFTTJUBU�EF�CVTDBS�BMUFSOBUJWFT�E�PDJ�J�BMUFSOBUJWFT�P�projectes personals de vida.

t�$POTVN�EF�DBOOBCJT�IBCJUVBM�WT�DPTU�FDPOÛNJD��ÏT�DBS �QPU�QPSUBS�B�UJOESF�EFVUFT�J�B�WFHBEFT �B�USBöDBS�QFS�B�DPTUFKBS�UF�FM�DPOTVN��3JTDPT�MFHBMT�

t�2V�PQJOB�FM�HSVQ�EF�MB�TJUVBDJ�E�"OUPOJ �2VJO�DPOTFMM�MJ�EPOBSJFO

L’especialista acaba valorant que per a millorar una situació personal problemàtica el millor és, reconéixer els problemes personals i demanar ajuda.

%FT�EF�M�61$$" �T�BDPOTFMMB�RVF�QBSMFO�BNC�VO�BEVMU�QSÛYJN �EF�DPOöBOÎB�J�TJ�OP�FO�UÏ �FT�QPU�UFMFGPOBS�B�BRVFTUB�VOJUBU �UFM����������������

3FQBSUJNFOU�B�DBEB�BMVNOF�B�EF�MB�(VJB�5�&NCPMJRVFT �4PCSF�DËOOBCJT

3 Informació sobre recursos

DESENVOLUPAMENT

4 Guía T’Emboliques?

torna

r

4ª ACTIVITAT

NO PUC PARAR

El tutor o la tutora.

t� "OBMJU[BS�FMT�IËCJUT�E�VUJMJU[BDJØ�E�*OUFSOFU�J�MFT�TFVFT�conseqüències.

t� 3FøFYJPOBS�TPCSF�M�ÞT�P�BCÞT�EF�EJTQPTJUJVT�BNC�BDDÏT�B�*OUFSOFU�

t� 7JEFPDMJQ��EF�MB�DBOÎØ�j/P�QVD�QBSBSx �E�0MJWJB�3F×ØO�3PESÓHVF[ �SFBMJU[BU�QFS�M�"TTPDJBDJØ�EF�$BOUBVUPST�La Explanada de Alicante.

t� 5FTU�E�BVUPEJBHOÛTUJD�4$3&&/*/(�%&�-�Á4�130#-&.®5*$�%�*/5&3/&5�&61*�B�EF�3JBM�#PVCFUB�"� �(ØNF[�4BMHBEP�1� �*TPSOB�'PMHBS�.� �"SBVKP�(BMMFSHP�.� �7BMFSB�.BMMPV�+�

Responsable d’aplicar la activitat

4ª ACTIVITAT -�ÞT� E�*OUFSOFU� IB� NPEJöDBU� FMT� IËCJUT� EF� MFT� QFSTPOFT� FO� HFOFSBM� J� EFMT�BEPMFTDFOUT�FO�QBSUJDVMBS��&M� UFNQT�EFEJDBU�B� M�ÞT�EF� MFT�5*$�IB�BVHNFOUBU�degut entre altres coses a la disponibilitat de telèfons mòbils amb accés B� *OUFSOFU � DBEB� WFHBEB�FO�FEBUT�NÏT�QSJNFSFORVFT�� &M� ����EFMT�NFOPST�EF����B����BOZT�TØO�VTVBSJT�E�*OUFSOFU�*/&������J��FT�DPOOFDUFO�B�BRVFTUB�xarxa per a accedir a xarxes socials, fer ús de la missatgeria, escoltar música, “navegar”, jugar, publicar vídeos i fotos...

A més del bon o mal ús de la informació en la xarxa, hem de diferenciar entre un ús moderat i un ús problemàtic: addicció, ús compulsiu, patològic, FYDFTTJV �EFQFOEÒODJB �TPMFO�TFS�UFSNFT�EJGÓDJMT�EF�EFöOJS��/P�PCTUBOU�BJYÛ �molts pares, mares i educadors manifesten la seua preocupació per la EJöDVMUBU�EF�NPMUT�NFOPST�QFS�B�EFTDPOOFDUBS�TF�E�*OUFSOFU�

4FHPOT�"OUPOJP�3JBM�#PVCFUB�J�DPMrMBCPSBEPST�EF�MB�6OJWFSTJUBU�EF�4BOUJBHP�EF�$PNQPTUFMrMB�J�EF�MB�6OJWFSTJUBU�EF�7JHP�QPESJB�DPNFOÎBS�B�DPOTJEFSBS�TF�un ús problemàtic si es connecten tots els dies, més de cinc hores i refereixen discussions freqüents amb els seus pares per aquest motiu.

Segons Labrador, F. i col·laboradors de la universitat Complutense de Madrid J� MB� EF� 4BOUJBHP� EF� $PNQPTUFMrMB � BRVFTU� UFNQT� EF� EFEJDBDJØ� B� *OUFSOFU�T�IB�EFUSFU� EF� SFBMJU[BS� BDUJWJUBUT� DPN�QBTTFKBS � FTUVEJBS � KVHBS� BNC�BNJDT �conversar, descansar més temps, etc., que es consideren importants. “Els jóvens i adolescents ja no dediquen el seu temps al mateix que el dedicaven els seus pares, o al que aquests esperen a partir de la seua pròpia experiència. D’altra banda, algunes de les característiques de l’ús de les noves tecnologies, DPN�FYJHJS�BUFODJØ�J�EFEJDBDJØ�RVBTJ�FYDMVTJWB �QPEFS�SFBMJU[BS�TF�FO�UPU�UFNQT�i lloc, facilitar formes alternatives i solitàries d’entreteniment i gaudi de l’oci, etc., criden l’atenció i causen un cert temor o alarma social, en especial en constatar-se aquests efectes entre joves i adolescents.”

Com a eina motivacional per a provocar el debat i la reflexió a l’aula hem DSFBU�VOB�DBOÎØ�J�VO�WJEFPDMJQ�FM�DPOUJOHVU�EFM�RVBM�USBDUB�BRVFTUB�SFBMJUBU��i/P�QVD�QBSBSw��-�BDUJWJUBU�FT�DPNQMFNFOUBSË�BNC�FM�QBTTF�E�VO�RàFTUJPOBSJ�d’autodiagnòstic perquè l’alumnat avalue el seu grau d’implicació personal amb l’ús de les noves tecnologies.

Objectius

Materials

Introducció

torna

rDESE

NVOL

UPAM

ENT

El professor o professora demana a l’alumnat que mencionen les frases que més els han cridat l’atenció, que entre ells aclarisquen allò que no han com-prés (metàfores) i reconstruïsquen les històries paral·leles que narren les imatges. També se’ls pot preguntar si s’identifiquen amb els protagonistes de les històries i demanar-los que posen altres exemples.

-FT���IJTUÛSJFT�UFOFO�FMFNFOUT�FO�DPNÞ��M�ÞT�JOBQSPQJBU�EFM�NÛCJM�QFS�DBEB�protagonista i les conseqüències immediates més o menys desagradables. En totes elles, en cada microescena, ocorre algun detall que l’alumne hauria de saber detectar:

1. La xica que camina pel carrer i agafa el tramvia sense apartar la vista del mòbil:

B��/P�FTRVJWB�VOB�BMUSB�YJDB�RVF�FT�USPCB�EF�GSPOU�b. Distrau la seua atenció en un semàfor.c. Entropessa a les escales del metro.E��/P�BUÏO�VOB�QFSTPOB�RVF�JOUFOUB�QSFHVOUBS�MJ�BMHVOB�DPTB�e. Passa de llarg davant d’una persona que fa música a l’estació.G���/P�T�BEPOB�RVF�BMHÞ�QSFUÏO�BTTFVSF�T�PO�FMMB�UÏ�MB�CPTTB�EF�NË�g. Al metro s’aïlla.

2. Una alumna a l’institut que bromeja amb amics al pati sobre alguna cosa que tenen en els mòbils (per exemple, fotos d’una festa):

B��2VBO�FOUSB�B�DMBTTF �OP�BQBHB�FM�NÛCJM �TJOØ�RVF�MJ�MMFWB�FM�WPMVN�b. Durant les explicacions no atén el professor, sinó que segueix

pendent de les notificacions.c. Contesta un missatge d’amagat del professor.d. El professor se n’adona i li retira el mòbil.e. Es queda trista, desconnectada de la classe i de les explicacions del

professor.

1 “No puc parar” Visionat i anàlisi del videoclip

torna

r

DESENVOLUPAMENT 3. Una xica que des que es desperta al llit està pendent del

mòbil.a. Abans d’encendre el llum, li il·lumina la pantalla del mòbil.C��*Y�B�EFTEFKVOBS�TF�BNC�FM�NÛCJM�B�MB�NË��/P�TBMVEB�TB�

mare.c. S’asseu a la taula sense saludar les germanes ni el pare.

Es posa sucre fora del got.d. Tarda massa al bany i la germana major li ho recrimina.F��*Y�EF�DBTB�TFOTF�BDPNJBEBS�TF�f. Torna a casa, passa “per damunt” de la seua germana

major (que està amb l’ordinador) i sense dir res, deixa el mòbil i encén la tele.

g. Alguna cosa li ha passat durant el dia, però no ho com-parteix amb ningú: està “sola” veient la televisió, a pesar de tindre la seua germana al costat.

���6O�YJD�RVF�RVFEB�BNC�BNJDT�QFS�B�QBUJOBS�a. Arriba un dels seus amics, se saluden, però es posa a

mirar el mòbil.C��2VBO�DPJODJEFJYFO�BNC�VO�UFSDFS�BNJD �TF�TBMVEFO �QFSÛ�

es posen a parlar els altres dos mentre ell segueix amb el mòbil.

c. Arriben al parc, allí es troben amb més amics, però ell segueix amb el mòbil.

d. Tots es posen a patinar mentre ell continua mirant el mòbil. Alguns li ho recriminen i el conviden perquè s’unisca a ells, però continua mirant coses amb el mòbil.

e. Apareixen més amics a l’altra part de la pista, el criden i no se n’assabenta, segueix amb el seu mòbil.

&O�M�ÞMUJNB�QBSU�EF�MB�DBOÎØ �MFT���IJTUÛSJFT�FT�SFQSPEVFJYFO�B�càmera ràpida i cap arrere, per a reprendre-les, una vegada öOBMJU[BEB�MB�DBOÎØ�J�BNC�TP�SFBM �BNC���öOBMT�BMUFSOBUJVT �PO�s’exploren alguns valors: “Així podria ocórrer si no hi haguera tanta dependència del mòbil”:

1. Més interaccions socials: La xica del metro atén la persona que anava a preguntar-li, li serveix d’ajuda, troba una com-panya de viatge i probablement una nova amiga. A més, se n’adona de fer buit perquè una altra persona puga seure amb elles a l’andana.

2. Millor focalització de l’atenció: La xica de l’institut atén a classe, aprén i demostra que està entenent la matèria res-ponent una pregunta del professor.

3. Millor comunicació familiar bidireccional: La xica de la família torna a casa i l’estan esperant les germanes i els pa-res. Pareix que ve d’un càsting, creu que li ha eixit bé, està contenta i li conta l’anècdota a la família.

���Ús creatiu i social del mòbil: El xic que estava aïllat dels BNJDT� J� RVF�OP� FTUBWB�QSBDUJDBOU� FM� TFV� FTQPSU � VUJMJU[B� FM�mòbil de forma positiva per a gravar un vídeo a un amic NFOUSF� SFBMJU[B� BMHVO� UJQVT�EF� DBCSJPMB�� "ÎÛ� UBNCÏ�EØOB�opció a compartir amb la resta el moment i millorar la co-municació entre ells.

torna

r

DESENVOLUPAMENT S’explica que el procés addictiu no és un tot o un res, sinó que s’ha d’entendre

com un continu que va del no-ús a l’addicció. S’explica que Ús implica un apro-fitament útil d’una conducta i es converteix en Abús quan aquesta conducta genera problemes. Finalment, l’Addicció es produeix quan tota la teua vida gira entorn d’aquesta conducta i es veu implicada negativament de manera global.Per pluja d’idees, es proposa elaborar un llistat amb el que significaria un bon ús J�VO�BCÞT�EF�MB�VUJMJU[BDJØ�E�*OUFSOFU �TFHPOT�FM�UFNQT�EF�EFEJDBDJØ�J� MFT�DPOTF-qüències. Es pot fer primer en grups xicotets.

/0�ÚS

Á4��/PNÏT�aporta beneficis

"#Á4��el seu ús comporta algun problema associat

"%%*$$*»��MB�NBKPSJB�dels aspectes de la teua vida es veuen afectats negativament pel seu ús

(...) 3FEVDDJ�EFM�UFNQT�EF�EFEJDBDJ�E�BMUSFT�activitats:t� 3FEVDDJ�EFM�TPO�J �QFS�UBOU �BVHNFOU�EFM�

cansament.t� 3FEVDDJ�EFM�UFNQT�E�FTUVEJ�J �QFS�UBOU �

baixada del rendiment acadèmic.t� Augment del sedentarisme i, per tant,

empitjorament de l’estat físic.3FEVDDJØ�EFM�UFNQT�EF�SFMBDJPOT�QFSTPOBMT�amb familiars, amics i coneguts.Deteriorament en la relació amb els altres (com totes les addiccions):t� *SSJUBCJMJUBU�t� Empobriment de la comunicació.(...)

(...)

'JOBMNFOU �FT�QBTTB�BMT�BMVNOFT�FM�RàFTUJPOBSJ�4$3&&/*/(�%&�-�Á4�130#-&.®-5*$�%�*/5&3/&5 �EF�3JBM�#PVCFUB�"� ��(ØNF[�4BMHBEP�1 �*TPSOB�'PMHBS�.� ��"SBVKP�(BMMFSHP�.� �7BMFSB�.BMMPV�+� �EF�MB�6OJWFSTJUBU�EF�4BOUJBHP�EF�$PNQPTUFMrMB�J�MB�6OJWFSTJUBU�EF�7JHP �B�ö�RVF��SFøFYJPOFO�J�QFOTFO�TPCSF�TJ�FTUBO�SFBMJU[BOU�VO�ÞT�QSPCMFNËUJD�E�*OUFSOFU�

%FTQSÏT�RVF�M�ÛNQMJHVFO �QPTBEB�FO�DPNÞ�FO�MB�RVBM�FMT�BMVNOFT�WFSCBMJU[FO�FMT�resultats i les seues reflexions.

2

3

Conclusions de l’alumnat

Qüestionari d’autodiagnòstic

torna

r

TALLE

RS

1ª ACTIVITAT

2ª ACTIVITAT

3ª ACTIVITAT I TU QUÈ FARIES?

INFORMACIÓ SOBRE L’ALCOHOL

TALLER SOBREALCOHOL I PRIMERS AUXILIS

4ª ACTIVITAT QUÈ T’HI JUGUES?

IIntroduccióEn aquest curs es treballa l’ús i abús d’ALCOHOL, ja que és l’any en què es HFOFSBMJU[FO�MFT�FJYJEFT�OPDUVSOFT�J�M�BMDPIPM�ÏT�MB�TVCTUËODJB��NÏT�DPOTV-mida associada a aquestes eixides.&O�QSJNFS�MMPD �DPOTJEFSFN�RVF�ÏT�JNQPSUBOU�RVF�FM�UVUPS�P�MB�UVUPSB�GBÎB�VOB�TFTTJØ�JOGPSNBUJWB�TPCSF�M�BMDPIPM �VUJMJU[BOU�MB�DBSQFUB�TPCSF�BMDPIPM�RVF�FT�SFQBSUFJY�B�DBEB��BMVNOF�J�BMVNOB�DPN�B�NBUFSJBM�QFS�B�SFGPSÎBS�FMT�NJTTBUHFT�El consum d’alcohol té associats uns riscos per a la salut. Preparar als joves per a saber intervindre en aquestes situacions problemàtiques serveix tant per a reduir riscos com per a informar i fomentar el seu ús moderat. Aquests són els aspectes que treballaran amb un/a infermer/a en l’activi-tat Alcohol i Primers Auxilis."NC�M�BDUJWJUBU�i*�UV�RVÒ�GBSJFT w�FT�QSFUÏO�BQSPGVOEJS�FO�MFT�NBOFSFT�E�ÞT�de l’alcohol entre els joves. El botelló com a forma de diversió juvenil, en-

front dels inconvenients propis de la convivència i els inconvenients propis del consum abusiu de begudes alcohòliques. Volem que els alumnes i alumnes es posen en el lloc dels i les legisladors, dels veïns i les veïnes, dels pares i les mares perquè siguen ells/as mateixos els que plantegen les alternatives.'JOBMNFOU �BNC�M�BDUJWJUBU��2VÒ�U�IJ�BQPTUFT ��FT�QSFUÏO�SFøFYJPOBS�TP-bre la realitat emergent d’oferta i publicitat descontrolada i pròxima als jóvens que ha fet que molts s’inicien en la pràctica del joc d’apos-UFT�B�VOB�FEBU�NPMU�NÏT�QSJNFSFODB�RVF�BOZT�BSSFSF��&OUPSO�E�VO��� ����EFMT�YJDT�J�FM�� ���EF�MFT�YJRVFT�EFDMBSB�KVHBS�EJOFST�GPSB�E�*OUFSOFU �J�FM�����EFMT�YJDT�J�M����EF�MFT�YJRVFT�KVHVFO�EJOFST�FO�*OUFSOFU �'POU��&456%&4�"MBDBOU����� �EFUFDUBOU�TF� KB�VO�BVHNFOU�EF�DBTPT�BNC�problemes associats a aquestes pràctiques.

Els objectius que plantegem per a este curs són:t�3FøFYJPOBS�TPCSF�MB�SFBMJUBU�EFM�DPOTVN�E�BMDPIPM�FOUSF�FMT�KØWFOT �

fomentant una actitud crítica.t�%POBS�B�DPOÏJYFS�MB�MFHJTMBDJØ�t�'PNFOUBS�MB�TPMJEBSJUBU�J�FM�DPNQSPNÓT�BNC�FMT�JHVBMT�t�'PSNBS� TPCSF� MFT�CPOFT�QSËDUJRVFT�FO� DBT�E�IBWFS�E�BUFOESF�VOB�

persona que patix d’una intoxicació etílica.t�'PSNBS�TPCSF�FMT�QSJNFST�BVYJMJT�FO�DBT�E�BDDJEFOU�t�*OGPSNBS�FMT�KØWFOT�EFMT�SFDVSTPT�BEFRVBUT�B�VUJMJU[BS�FO�DBEB�DBT��UFMÒGPO� ���� E�6SHÒODJFT � FM� $FOUSF� E�*OWFTUJHBDJPOT� EF� MB� 4JEB � FM�Pla Municipal sobre Drogodependències, la família i l’escola com a JOGPSNBEPST�FEVDBEPSTy

t�1SPQPSDJPOBS�JOGPSNBDJØ�QFS�B�EJTUJOHJS�MFT�JEFFT�GBMTFT�TPCSF�M�BMDP-hol del que realment és cert.

t�%FTUBQBS�FMT�USFUT�DPHOJUJVT�RVF�UFOFO�FMT�KØWFOT�TPCSF�FM�KPD�E�BU[BS�i que són factors de risc de desenvolupar una relació patològica amb aquest tipus de joc.

t�%POBS�B�DPOÏJYFS�MFT�QSPCBCJMJUBUT�SFBMT�EF�HVBOZBS�t�%FTFOWPMVQBS�FO�M�BMVNOBU�FM�TFOUJU�DSÓUJD�SFTQFDUF�B�MB�QVCMJDJUBU��EF�

les apostes.

torna

r

1ª ACTIVITAT

QUÈ SAPSSOBRE L’ALCOHOL?

1ª ACTIVITAT El tutor o la tutora.

Esta activitat té un caràcter introductori. El tutor o la tutora OPNÏT�IB�EF�GBDJMJUBS�JOGPSNBDJØ��WFSBÎ�TPCSF�M�BMDPIPM �QFS�B�MB�qual cosa s’ajudarà dels continguts de la carpeta que facilita l’Ajuntament i que repartirà per a l’ocasió.

t�1SPQPSDJPOBS�JOGPSNBDJØ�QFS�B�EJTUJOHJS�MFT�JEFFT�GBMTFT�sobre l’alcohol del que realment és cert.

t�3FGPSÎBS�NJTTBUHFT�EF�QSFWFODJØ�J�QSPWPDBS�IJ�MB�SFøFYJØ�

Carpeta sobre alcohol, editada per l’Ajuntament d’Alacant (una per alumne/a).

Una hora lectiva

Responsable d’aplicar l’activitat

Introducció

Materials

Duració

Objectius

torna

rDESE

NVOL

UPAM

ENT

El professor o professora introdueix la programació de prevenció de les drogodepen-dències explicant que durant 3 sessions aprofundiran sobre el consum d’alcohol. En dies pròxims tindran la visita d’un/a infermer/a amb la qual treballaran aquests temes.Hui se centraran en informació objectiva sobre l’alcohol. La segona sessió parlaran so-bre riscos associats al consum d’alcohol i primers auxilis i finalment tancaran el cicle tractant el tema del botelló.A més, tindran una quarta sessió sobre el joc d’apostes.

#ËTJDBNFOU�MFT�JEFFT�DMBV�RVF�FT�QPEFO�USFCBMMBS�B�USBWÏT�EF�MB�$BSQFUB�TØO�MFT�TFHàFOUT�

t�.PUJVT�EF�DPOTVN�J�NPUJVT�QFS�B�OP�DPOTVNJS�BMDPIPM, er a ajudar els jóvens a refle-xionar sobre quina és la seua posició davant de l’ús d’alcohol i perquè descobrisquen alternatives diferents. En este apartat es pot introduir situacions davall les quals mai s’ha de beure, o siga, l’apartat “Sense alcohol”.

t�"MDPIPM�DPNP�ESPHB�J�FMT�TFVT�FGFDUFT��

Presentació del programa1

2 Repartiment de la carpeta sobre alcohol, lectura i comentari

torna

r

2ª ACTIVITAT TALLER SOBRE

EL ALCOHOL I PRIMERS AUXILIS

2ª ACTIVITAT

Personal d’infermeria expert.

Segons l’Enquesta d’Alacant sobre l’Ús de Drogues en Ensenyament Secundari, ��������� �FMT�KØWFOT�EF��U�E�&40�

t� .ÏT�EFM�����EF�KØWFOT�QFOTB�RVF�ÏT�GËDJM�P�NPMU�GËDJM�BDPOTFHVJS�BMDPIPM�

t� -B�TFVB�QFSDFQDJØ�EF�SJTD�ÏT�NPMU�CBJYB �OPNÏT�FM��� ���DPOTJEFSB�RVF�CFVSF�FOUSF���P���DBOZFT�P�DPQFT�FM�DBQ�EF�TFUNBOB�QPU�DBVTBS�CBTUBOUT�P�NPMUT�QSPCMFNFT�

t� &M��� ���EFMT�KØWFOT�IB�CFHVU�BMHVOB�WFHBEB�FO�MB�WJEB �FM�����BMHVOB�WFHBEB�FO�M�ÞMUJN�BOZ�J�FM���� ���BMHVOB�WFHBEB�FO�FMT�ÞMUJNT����EJFT�

t� ��EF�DBEB���KØWFOT�FT�WB�FNCPSSBUYBS�FO�M�ÞMUJN�NFT�

D’altra banda, segons l’Enquesta sobre Sexualitat i Anticoncepció en la Joventut &TQBOZPMB �EF����� �RVBTJ�VO��� ���EFMT�KØWFOT�FTQBOZPMT�EF����B����BOZT�BENFU�OP�VUJMJU[BS�TFNQSF�BMHVO�NÒUPEF�BOUJDPODFQUJV��-FT�SFMBDJPOT�TFYVBMT�JNQSFWJTUFT�P�iM�FVGÛSJB�EFM�NPNFOUw�ÏT�MB�DBVTB�FTHSJNJEB�QFM��� ���QFS�B�KVTUJöDBS�MB�TFVB�FYQPTJDJØ�a una situació de risc per una relació no protegida. Aquestes situacions es veuen JODSFNFOUBEFT �FO�QBSU �QFM�DPOTVN�E�BMDPIPM�P�EF�TVCTUËODJFT�FTUVQFGBFOUT��VO�� ���EJV�RVF�OP�IB�VUJMJU[BU�QSPUFDDJØ�QFS�M�ÞT�EF�ESPHVFT�

4FHPOT�MB�%JSFDDJØ�(FOFSBM�EF�5SËOTJU �FM�����EFMT�DPOEVDUPST�RVF�WBO�NPSJS�FM������BOBWFO�EBWBMM�FMT�FGFDUFT�EF�M�BMDPIPM�FO�FM�����EFMT�DBTPT�P�E�BMUSFT�ESPHVFT�

Segons l’exposat anteriorment, tres són les necessitats dels jóvens, en matèria d’Educació per a la Salut, des d’una perspectiva de la gestió de riscos, atesa la realitat de consum d’alcohol descrita: intoxicacions etíliques, conducció davall els efectes de l’alcohol, prevenció d’embarassos no desitjats i de malalties de transmissió sexual..

Introducció

Responsable d’aplicar l’activitat

torna

r2ª ACTIVITAT t� 2VF�FMT�BMVNOFT�BERVJSJTRVFO�DPOFJYFNFOUT�J�IBCJMJUBUT�QFS�B�BDUVBS�FO�DBT�E�IBWFS�

d’atendre una persona que patisca algun accident associat al consum de drogues.

t� 3FEVJS�FM�OPNCSF�E�JOUPYJDBDJPOT�FUÓMJRVFT�

t� 3FEVJS�FM�OPNCSF�EF�KØWFOT�RVF�DPOEVÕYFO�P�QVHFO�B�VO�WFIJDMF�DPOEVÕU�QFS�BMHÞ�que està davall els efectes de l’alcohol..

t� Fomentar la solidaritat i el compromís amb els iguals.

t� Transmetre bones pràctiques en cas d’haver d’atendre una persona que patisca una intoxicació etílica.

t� Formar sobre les actuacions de primers auxilis davant d’un accident de tràfic.

t� *OGPSNBS�FMT�KØWFOT�TPCSF�FMT�SFDVSTPT�BEFRVBUT�B�VUJMJU[BS�FO�DBEB�DBT��5FMÒGPO�����d’emergències, l´Unitat de Prevenció Comunitària de Conductes Addictives , etc.

t� Pissarra.

t� Carpeta sobre alcohol.

t� Ulleres de simulació de visió distorsionada pels efectes de l’alcohol.

%PT�IPSFT�MFDUJWFT��FOUSF���������NJOVUT�

Materials

Objectius generals

Objectius específics

Duració de la sessió

torna

rDESE

NVOL

UPAM

ENT

t�1SFTFOUBDJ�

t�%FöOJDJØ�QFS�NJUKË�EF�QMVKB�E�JEFFT �EF�MFT�QBVUFT�RVF�T�IB�EF�TFHVJS�QSÒWJFT�B�MB�GFTUB�J�B�MB�JOHFTUB�E�BMDPIPM��i13&1"3&.�LA FESTA”.

t�&YQPTJDJØ �QFS�NJUKË�EF�QMVKB�E�JEFFT �EFM�QSPDÏT�E�JOUPYJDB-DJØ�FUÓMJDB��&MT��BMVNOFT�BOBMJU[FO�DPN�BDUVBSJFO�EBWBOU�E�VO�amic que ha consumit excessiva quantitat d’alcohol i no es USPCB�CÏ��i&/�1-&/"�'&45"w��

t�3PM�1MBZJOH�TPCSF�M�BDUVBDJØ�EF�i-"�503/"%"�"�$"4"w �EFT-prés d’ingerir l’alcohol. Orientacions de primers auxilis en cas d’haver d’intervindre davant d’un accident, PASO: Prote-HJS�MB�[POB �BWJTBS�BM�����J�TPDØSSFS�FMT�GFSJUT�

t�1SPQPTUB�EF�UÒDOJRVFT�QFS�B�USFCBMMBS�DBTPT�DPODSFUT�EF�WJP-lència, sexualitat, intoxicació etílica i coma. Elaboració de llis-tat de pautes per a previndre un consum abusiu i problemes associats al consum d’alcohol.

t�%VCUFT �QSFHVOUFT�J�$0/$-64*0/4�BNC�MB�MFDUVSB�E�BMHVOFT�seccions de la carpeta sobre alcohol, elaborada per l’Ajunta-ment d’Alacant i que va lliurar el tutor en la sessió anterior.

Esquema de la sessióConduir amb alcohol és un comportament irresponsable insolidari; els altres poden pagar car el teu mal cap. Busca’t una altra alternativa: qualsevol transport públic que funcione, un taxi, un col·lega que estiga en condicions...Planifica’t: si saps que beuràs, no agafes la moto o el cotxei preveu com evitaràs temptacions d’última hora.Espera que se te’n passe l’alegria:almenys, tantes hores com copes hages pres.2VF�UPU�BÎÛ�ÏT�VOB�NPHVEB �+B �QFSÛ�ÏT�RVF�UV�IBT�EFDJEJU�QSJWBS i si tu decidixes... tu carregues amb les conseqüències. Per cert, si tu has controlat... No puges a un vehicle que conduïsca algú begut!

Davall els efectes de l’alcohol ÏT�NÏT�GËDJM�RVF�FT�SFBMJU[FO�

pràctiques sexuals sense protecció, fet que augmenta la possibilitat

d’embarassos no desitjatsi de malalties de transmissió sexual.

3&$03%"��“EL SEXE AMB ALCOHOL ÉS SEXE AMB POC CERVELL”.

L’alcohol està implicat en molts dels episodis deviolència domèstica, violència de gènere i violència al carrer. Afrontar els mals rotllos i els problemesamb alcohol pot tindre conseqüènciesimpredicibles i irreparables. Hi ha gent a qui beure li senta malament,es posa bocamoll, faltó o bavós. Hi ha genta qui l’alcohol trau el pitjor que porta dins o simplement, algú que ha tingut un mal dia ouna mala ratxa beu i la mamprén amb tot i amb tots.Si eres “ dels que es calfa ràpid” o “se te’n va la mà fàcil”, controla’t i passa de beure, entre altres coses, perquè no hagen de “controlar-te” els altres.

Davant d’un cas d’intoxicació alcohòlica (un que va molt pet, vaja, o que ja no respon):��/P�EFJYFT�QFOKBU�FM�UFV�DPMrMFHB �FODBSB�RVF�M�FOEFNË�MJ�QFHVFT�VO�

paquet per l’esglai.- Evita que agafe el cotxe o la moto per molt que s’encabote- Controla que no es fique en cap “moguda xunga”.- Es pot intentar provocar-li el vòmit per expulsar la beguda que encara

quede al tub digestiu sense digerir, però només si està conscient(i assegura’t que després no torna a beure).

- Si ha vomitat, se li pot donar alguna beguda amb sucre.- Se l’ha d’abrigar, sobretot perquè ell sentirà calor i s’encabotarà

a llevar-se roba, i empitjorarà la situació.- És convenient tombar-lo de costat: esta posició evita aspiracions

del vòmit amb risc d’ofegament en cas d’estar inconscient.- Si últimament li ocorre ben sovint, pega-li un toc, parla amb ell,

proposa-li que s’agafe una temporada de relax; vaja, preocupa-te’n, és FM�UFV�BNJD �OP

- Si arriba a perdre la consciència, cal acudir a un centre sanitari: 5&-&'0/"�"�63(µ/$*&4�����

alcohol + conducció

alcohol + col-leguesalcohol + violència

alcohol + sexe

torna

r

3ª ACTIVITAT

I TU, QUÈ FARIES?

El tutor o la tutora.

A més dels costos personals i familiars, l’alcohol, tal com el consumeixen els joves avui dia, té alts costos econòmics per als ajuntaments i socials per a la salut dels veïns a qui impedeixen dormir. Cal fer reflexionar els estudiants sobre aquesta realitat a fi de fomentar un sentit cívic i de respecte als altres, a més de fomentar l’atenció de la seua pròpia salut.

Encara que l’objectiu d’aquesta activitat és específicament reflexionar sobre el botelló, també seria interessant fer una breu menció de per què les persones actuem davall la influència social i de vegades ens costa molt aplicar el sentit crític al que fa la majoria.

t�3FøFYJPOBS�TPCSF�MB�SFBMJUBU�EFM�DPOTVN�E�BMDPIPM�FOUSF�FMT�KØWFT�t�$POÏJYFS�IJ�MB�MFHJTMBDJØ t�%FTFOWPMVQBS�VOB�BDUJUVE�DSÓUJDB�

t�'JUYB�i5BVMB�E�FWPMVDJØ�EF�MB�QSFWBMFOÎB�EF�DPOTVN�EF�CFHVEFT�BMDPIÛMJRVFT��&456%&4 �����w

t�)FNFSPUFDB�TPCSF�botelló.t�Carpeta sobre alcohol de l’Ajuntament d’Alacant.

Una hora lectiva.

Introducció3ª ACTIVITAT

Materials

Duració

Objectius

Responsable d’aplicar l’activitat

torna

rDESE

NVOL

UPAM

ENT

HEMEROTECADies enrere l’alumnat ha tingut l’oportunitat de saber més sobre l’alcohol i les conseqüències del seu consum. També han aprés què cal fer en el cas que un amic patisca una intoxicació FUÓMJDB��"NC�BRVFTU�UBMMFS�QSPQPTFN�BOBMJU[BS�FM�botelló.

&T�EJWJEFJY�MB�DMBTTF�FO�HSVQT�EF���P���BMVNOFT�BT��4F�MT�SFQBSUFJY�VOFT�GPUPDÛQJFT�BNC�MB�HSËöDB�EF�M�&456%&4������J�VOB�DÛQJB�EF�DBEB�OPUÓDJB�EF�QSFNTB��4F�MT�EFNBOB�RVF�DPOUFTUFO�a les següents preguntes:t� &TUFV�E�BDPSE�BNC�M�FTUBEÓTUJDB�EF�M�&ORVFTUB�TPCSF�%SPHVFT�B�MB�1PCMBDJØ�&TDPMBS�EF����B�

���BOZT �t� Feu una estadística del vostre entorn de classe de quanta gent beu esporàdicament,

quanta habitualment i quanta s’emborratxa alguna vegada al mes. Compareu-la amb les dades de l’Enquesta a nivell nacional.

t� Segons la notícia de premsa d’EL PAÍS, l’alcohol està passat de moda. Creieu que és WFSJUBU �1FS�B�UPUFT�J�UPUT �1FS�B�BMHVOT�J�BMHVOFT �1FS�B�WPTBMUSFT

t� 2VÒ�QFOTFV�EFM�CPUFMMØ �%FTQSÏT�EF�MB�MFDUVSB�EF�MFT�OPUÓDJFT �TVCSBUMMBS�FMT�JODPOWFOJFOUT�E�BRVFTUB�NBOFSB�EF�DPOTVNJS�BMDPIPM�J�SFMBDJPOBS�MP�UBNCÏ�BNC�MB�$07*%�

Posada en comú. Anotar en la pissarra la relació dels riscos associats al botelló.

El professor o professora introdueix la lectura de la legislació que apareix en l’interior de la car-peta sobre alcohol repartida en la primera activitat: la societat pretén regular el comportament dels joves amb relació al consum d’alcohol per a prevenir els seus possibles problemes. Per BJYÛ �BQSPWB�MMFJT�DPN�M�0SEFOBOÎB�NVOJDJQBM�EF�M�"KVOUBNFOU�E�"MBDBOU�Treball per grups: B�3FøFYJØ�TPCSF�M�PSEFOBOÎB��2VÒ�VT�TFNCMB�M�0SEFOBOÎB �6T�TFNCMB�ÞUJM �/FDFTTËSJB �1FS�

RVÒ �7PTBMUSFT�RVF�GBSÓFV �b) A cada grup se li assigna un rol i des de la seua perspectiva han de proposar solucions als

problemes anotats en la pissarra. Els rols proposats són: joves; pares i mares; policia; veïns; sanitaris, educadors; comerciants de bars i pubs; comerciants de begudes alcohòliques; serveis de neteja de l’Ajuntament; etc.

Posada en comú i debat, intentant que la classe arribe a un acord sobre les mesures més adequades.

1

2

3

Anàlisi de la realitat

Introducció

Proposta de solucions

torna

r

4ª ACTIVITATQUÈ T’HI JUGUES?

Professional expert.

"DUJWJUBU� TPCSF� BQPTUFT� FTQPSUJWFT � QPLFS � SVMFUB � FUD � UBO� FTUFTFT� BDUVBMNFOU� FOUSF� FMT� KPWFT��Dirigida per un expert en joc patològic, pretén previndre en l’alumnat participant els problemes EFSJWBUT�E�BRVFTU�KPD�E�BU[BS��Encara que les sessions aniran a càrrec d’un expert, resultarà d’utilitat si el tutor o la tutora dedica uns minuts previs a tractar el tema, de manera que l’alumnat expose les seues experiències sobre el joc d’apostes, els seus interessos i elaboren preguntes per a preparar la sessió..

t� Destapar els biaixos cognitius�RVF�UFOFO�FMT�KØWFOT�TPCSF�FM�KPD�E�BU[BS�J�RVF�TØO�GBDUPST�de risc de desenvolupar una relació patològica amb aquest tipus de joc.

t� Donar a conéixer les probabilitats reals de guanyar.t� Desenvolupar en l’alumnat el sentit crític respecte a la publicitat de les apostes..

Continguts:t� Motius per a jugar.t� 2VBO�FT�DPOWFSUFJY�FO�VO�QSPCMFNB�FM�KPD�E�BU[BS t� $SFFODFT�FSSÛOJFT�RVF�BGBWPSFJYFO�FM�EFTFOWPMVQBNFOU�E�VO�KPD�QBUPMÛHJD��DSFFOÎB�RVF�

se’n poden controlar els resultats; percepció distorsionada de la realitat segons la qual et fixes en els guanys i obvies les pèrdues; altres biaixos.

t� Probabilitats de guanyar.t� "OËMJTJ�EF�MB�QVCMJDJUBU�DPN�B�SFGPSÎ�EFM�KPD��

&T�SFBMJU[B�FO�VOB�BVMB��J�SFRVFSFJY�NJUKBOT�BVEJPWJTVBMT��

Dues hores lectives.

Responsable d’aplicar l’activitat

Definició4ª ACTIVITAT

Activitat

Duració

Lloc de realització

Objectius

torna

r

El PROGRAMA 12-16�ÏT�VO�QSPHSBNB�EF�QSFWFODJØ�13*.®3*"�EF�DPOEVDUFT�BEEJDUJWFT �compost per un conjunt d’actuacions l’objectiu de les quals és impedir o retardar l’apa-SJDJØ�EFM�QSPCMFNB��1FOTBU�QFS�B�BQMJDBS�FO�M�FOUPSO�&4$0-"3 �DPODSFUBNFOU�FO�FMT�DVS-TPT�E�&EVDBDJØ�4FDVOEËSJB�0CMJHBUÛSJB�J�'PSNBDJØ�1SPGFTTJPOBM�#ËTJDB�"NC�MB�QFSTQFDUJWB�EF��3&%6$$*»�%&�-"�%&."/%" �QSJODJQBMNFOU ��UÏ�DPN�B�NFUB�ö-nal que l’alumnat no consumisca o consumisca menys drogues i no desenvolupe altres conductes addictives.1BSUFJY�E�VOB�QFSTQFDUJWB�E�&%6$"$*»�1&3�"� -"� 4"-65 � FO� JOUFOUBS�RVF� TJHVFO�FMT�subjectes mateixos els guardians del seu bon estat físic, psíquic i social. A la ciutat d’Alacant aquesta perspectiva suposa una continuació de la tasca iniciada en Educació 1SJNËSJB�BNC�FM�QSPHSBNB�#SÞJYPMB�#SÞKVMB�$PNCJOB�BRVFTUB�QSFWFODJØ�*/&41&$¶'*$" �USFCBMMBOU��IBCJMJUBUT�QFS�B�MB�WJEB �BNC��MB�QSFWFODJØ�&41&$¶'*$" �DFOUSBOU�MB�UFNËUJDB�FO�M�ÞT�EF�UBCBD �BMDPIPM �DËOOBCJT�J�ÞT�EF�noves tecnologies.Però per a aquells que ja han decidit consumir, incorpora la visió de la reducció dels ris-cos, ja que es planteja com a objectiu que aquests consumidors desenvolupen menys QSPCMFNFT�BTTPDJBUT�B�M�ÞT�EF�MFT�ESPHVFT�NÏT�VUJMJU[BEFT�QFS�BRVFTUB�QPCMBDJØ��BMDPIPM�i cànnabis.

DEFINICIÓ A què ens referim

amb un programa de prevenció escolar de les drogodependències?

torna

r

El PROGRAMA 12-16� ÏT�VO�QSPHSBNB�EF�QSFWFODJØ�6/*7&34"- � KB�RVF�WB�EJSJHJU�B� UPU�M�BMVNOBU�EF�M�&EVDBDJØ�4FDVOEËSJB�0CMJHBUÛSJB�J�FMT�TFVT�QSPHFOJUPST��*�TFSWFJY�EF�CBTF�per a la detecció de grups de risc o individus vulnerables, que, prèvia coordinació amb la direcció dels centres educatius, seran derivats a una intervenció posterior amb la Unitat de Prevenció Comunitària de Conductes Addictives de l’Ajuntament d’Alacant.

És un programa a implantar en el marc del pla d’acció tutorial dels centres docents i BNC�VO�QMBOUFKBNFOU�-0/(*56%*/"- �KB�RVF�CVTDB�VO�JNQBDUF�TPTUJOHVU�BM�MMBSH�EFM�desenvolupament de l’adolescent, adequant-ne els objectius i continguts a cada edat.

Suposa una proposta global per a la comunitat educativa:

t� Ofereix orientacions a l’equip directiu i al departament d’orientació per a la planifi-cació del centre de forma coherent amb la prevenció.

t� *ODMPV�TFU[F�BDUJWJUBUT�BNC�FM�HSVQ�BVMB �RVBUSF�QFS�B�DBEBTDVO�EFMT�OJWFMMT��S ��O ��S�J��U�BNC�UFNËUJDB�J�NFUPEPMPHJB�QFEBHÛHJDB�E�BDPSE�BNC�FM�NPNFOU�FWPMVUJV�de l’alumnat i de la realitat social en matèria d’addiccions.

t� Proposa la col·laboració entre professionals experts en addiccions i el professorat. 1FS�BJYÛ �FO�DBEB�DVST �EVFT�TFTTJPOT�MFT�SFBMJU[FO�FMT�UVUPST�J�UVUPSFT �QSÒWJB�GPSNB-ció i orientació per al seu desenvolupament. Altres dues sessions són guiades per VO�QSPGFTTJPOBM�FTQFDJBMJU[BU�FO�FM�1SPHSBNB������ �BNC�VO�QFSöM�E�FYQFSU�QFS�B�cada tipus de sessió, en les quals l’alumnat, de manera participativa, reflexiona so-bre aspectes relacionats amb la prevenció de les conductes addictives.

L’objectiu és que els missatges dels educadors pròxims a l’alumnat es reforcen i com-plementen amb els dels experts i tinguen tots una unitat i un objectiu comú.

t� Facilita al professorat orientació sobre com informar i fer partícips els pares i les mares dels objectius del programa.

t� Ofereix grups formatius en prevenció de les drogodependències per a mares i pa-SFT�BNC�öMMT�EF����B����BOZT�

El PROGRAMA 12-16 té una orientació bàsicament centrada en les persones, i que cal equilibrar amb altres accions encaminades a reduir els factors de risc i promoure els de QSPUFDDJØ�FO�FMT�FOUPSOT �DPN�T�BTTFOZBMB�EFT�EFM�1MB�/BDJPOBM�TPCSF�%SPHVFT�QFS�B�MB�majoria dels programes de prevenció a Espanya.

torna

r

TITULARITAT, AUTORS i ENTITATS INTERVINENTS

-B�UJUVMBSJUBU�EFM�130(3"."�������QFSUBOZ�B�M�"KVOUBNFOU�E�"MBDBOU�

'SVJU�E�VO�MMBSH�USFCBMM�RVF�FT�WB�JOJDJBS�M�BOZ������J�RVF�DVMNJOB�FO�FM�QSFTFOU�EPDVNFOU�QFS�B�M�BDSFEJUBDJØ �IBO�JOUFSWJOHVU�FO�MB�TFVB�SFBMJU[BDJØ�MFT�QFSTPOFT�J�PSHBOJTNFT�TF-güents.

&O� FM� TFV� DPOKVOU � ÏT� VO� QSPHSBNB� RVF� WBO� FMBCPSBS� FM� ����� FMT� UÒDOJDT� EF� M�FYUJOU�FRVJQ�EFM�1MB�.VOJDJQBM�TPCSF�%SPHPEFQFOEÒODJFT�EF� MB�3FHJEPSJB�E�"DDJØ�4PDJBM�EF�M�"KVOUBNFOU�E�"MBDBOU��'BCJPMB�(BSDÓB�$BNQP �.��$BSNFO�1ÏSF[�(PNJT �1BUSJDJB�(BSDÓB�&TDVEFSP �-VJT�3PESÓHVF[�'FSOÈOEF[ �$PODFQDJØO�-ØQF[�$BCBMMFSP�J�(VJMMFSNJOB�$BN-QPT�(JNÏOF[�

-B�QSFTFOU�SFWJTJØ�IB�TJHVU�SFBMJU[BEB�QFS�M�BDUVBM�6OJUBU�EF�1SFWFODJØ�$PNVOJUËSJB�EF�$POEVDUFT�"EEJDUJWFT�EF�M�"KVOUBNFOU �BETDSJUB�B�MB�3FHJEPSJB�E�&EVDBDJØ �GPSNBEB�QFS�.��$BSNFO�1ÏSF[�(PNJT �$PODFQDJØO�-ØQF[�$BCBMMFSP�J�(VJMMFSNJOB�$BNQPT�(JNÏOF[�

D’elaboració pròpia s’han editat els materials didàctics següents:

t� $VSUNFUSBUHF�TPCSF� */'-6µ/$*"�40$*"- � SFBMJU[BU�QFS�FODËSSFD� J�FO�DPMrMBCPSBDJØ�BNC�%BWJE�7BMFSP ������

t� $VSUNFUSBUHF�TPCSF�13&44*»�%&�(361 �SFBMJU[BU�QFS�FODËSSFD�J�FO�DPMrMBCPSBDJØ�BNC�%BWJE�7BMFSP ������

t� $VSUNFUSBUHF�-"�7&413"%"�²4� +07& �QFS� FODËSSFD� J� FO� DPMrMBCPSBDJØ� BNC�%BWJE�7BMFSP ������

t� 7JEFPDMJQ�/0�16$�1"3"3 �EF�MB�DBOUBOU�0MJWJB�3F×ØO��J�FMBCPSBU�J�FODBSSFHBU�B�.B-OP.$ ������

t� $VSUNFUSBUHF��-"�4"-65 �SFBMJU[BU�QFS�FODËSSFD�J�BNC�MB�DPMrMBCPSBDJØ�E�*."(*/"35& �$PNVOJDBDJØ�$SFBUJWB ������

t� Edició de Carpeta informativa sobre tabac.t� Edició de Carpeta informativa sobre valors.t� Edició de Carpeta informativa sobre alcohol.t� &EJDJØ�EF�(VJB�5�&NCPMJRVFT �TPCSF�DËOOBCJT�t� 1%'�EJTQPOJCMF�FO�FM�XFC�NVOJDJQBM�XXX�BMJDBOUF�FT�BNC�UPU�FM�130(3"."�������t� ��%PTTJFST�FO�QBQFS�QFS�B�UVUPST�BNC�FM�EFTFOWPMVQBNFOU�EF�MFT�TFTTJPOT�J�RàFTUJP-

nari d’avaluació per curs escolar.

torna

r

1BSUFJY� EF� M�FYQFSJÒODJB� E�IBWFS�TF� BQMJDBU� EVSBOU� PO[F� DVSTPT�en els centres d’Educació Secundària Obligatòria d’Alacant (de ��������B����������%VSBOU�FM� DVST���������FT�WB� DPOTUJUVJS�VO�HSVQ�EF� USFCBMM� FO�FM�$&'*3&�E�"MBDBOU ��RVF�WB�BWBMVBS �WB�SFWJTBS�J�WB�BQPSUBS�JEFFT�QFS�al programa. Els components del grup de treball van ser: Roberto Rodríguez Martínez i M. Ángeles Ribera Mataix de l’IES Sant Blai; Ximo Ripoll Ferrándiz, i M. del Mar García Iborra de l’IES Jaume II, Manel López López, Manuel López Manells i Lidón Ruíz de l’IES Les Llomes.%FT�EF�M�BDSFEJUBDJØ�BUPSHBEB�FM������DPN�B�1SPHSBNB�EF�1SFWFO-ció de les Drogodependències ha patit diverses modificacions a QBSUJS�EF� MFT�DPOUÓOVFT�BWBMVBDJPOT� SFBMJU[BEFT�QFMT� UÒDOJDT�EF� MB�UPCCA basades en enquestes a l’alumnat, al professorat i als edu-cadors que imparteixen les diferents sessions. Està subvencionat per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública de la Generalitat Valenciana.Es desenvolupa als col·legis i instituts d’Educació Secundària Obli-gatòria, amb la col·laboració dels seus equips directius i depar-taments d’orientació.L’apliquen i l’avaluen parcialment els tutors i les tutores (dues sessions), després d’una sessió formativa per curs impartida per la UPCCA en cada centre escolar.Els educadors que han aplicat aquestes activitats a les aules, con-tractats i formats específicament per a això a través de diferents empreses durant els cursos anteriors, ens han ajudat amb la seua contínua avaluació i aportació d’idees per a millorar les capacitats didàctiques. María José Jiménez Rama i Karina Vittori van parti-DJQBS�FO�FM�HSVQ�EF�USFCBMM�EFM�$&'*3&�BCBOT�NFODJPOBU�L’estructura dels grups formatius per a pares i mares està inspira-EB�FO�FM�QSPHSBNB�&/�'".¶-*"�EF�MB�Fundació d’Ajuda contra la Drogoaddicció. En l’actualitat, el contingut està dissenyat per la UPCCA i pels tècnics i tècniques que l’imparteixen, adaptat a cada grup segons l’edat dels fills i les filles.

1FS�B� MB� SFBMJU[BDJØ�E�BMHVOFT�BDUJWJUBUT�VUJMJU[B� SFDVSTPT�EJEËDUJDT�d’altres programes i materials:t� #BOD�EF�'FSSBNFOUFT �EF�MB�'"%�t� Tot sobre l’alcohol, de la FAD.t� Parlem de drogues, de l’Obra Social Fundació La Caixa.t� Famílies. Educar en Família, de la FAD.

5BNCÏ�T�VUJMJU[FO�NBUFSJBMT�BVEJPWJTVBMT�E�BMUSFT�BVUPST�t� $VSUNFUSBUHF�i5"#"26*4.&w �EF�)VFWPDBSUPPO�t� (-6&%�3FBMJU[BU�QFS�"MØO�5BLP �(VZ�&MOBUIBO �%BOJFM�-JDIUFS �

4JWBO�,PUFL�J�"TTBG�4IMPNJ �BMVNOFT�EF�MB�#F[MFM�"DBEFNZ�PG�UIF�"SUT����� �J�QVCMJDBU�FO�PCFSU�FO�:PVUVCF

t� $VSUNFUSBUHF�-�"7&/563"�%&�304" �E�«OHFMB�"SNFSP �������Publicat en obert en Youtube.

t� "OVODJ�&3&4�%&-4�26&�4¶�0�&3&4�%&-4�26&�/0 �EF�l’Asociación Dual.

t� 7ÓEFPT�EF�M�FYQFSJNFOU�EF�MFT�MMFQPMJFT��EF�8BMUFS�.JDIFM � publicat en obert en youtube: http://lapiedradesisifo,com/ �����������MP�RVF�VOB�HPMPTJOB�EJDF�EF�UV�QFSTPOBMJEBE��

torna

r

Objectius generals t�3FUBSEBS�M�FEBU�E�JOJDJ�EF�DPOTVN�EF�UBCBD �BMDPIPM�J�DBOOBCJT�J�

reduir-ne el consum entre els alumnes d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) de la ciutat d’Alacant.

t�"VHNFOUBS�MB�QFSDFQDJ�EF�SJTD�EF�DPOTVN�EF�ESPHVFT�

Objectius específics AMB RELACIÓ ALS ALUMNESQue els alumnes de 1r ESO de la ciutat d’Alacant: 1. Adquirisquen informació sobre el tabac.�����3FGPSDFO�J�EFTFOWPMVQFO�BDUJUVET�DPOUSËSJFT�B�M�ÞT�EFM�UBCBD��� 3. Coneguen i assagen el procés de presa de decisions

raonada.�����3FøFYJPOFO �DPNQSFOHVFO�J�SFDPOFHVFO�M�FYJTUÒODJB�EF�

la influència social i de la pressió de grup.���3FøFYJPOF�TPCSF�FMT�SJTDPT�EFM�NBM�ÞT�EF�MFT�QBOUBMMFT�

digitals per l’abús.

Que els alumnes de 2n ESO de la ciutat d’Alacant:�����3FøFYJPOFO�TPCSF�DPN�QSFO�DBEB�BMVNOF�J�BMVNOB�MFT�

seues pròpies decisions i sobre la influència dels altres.�����%FTFOWPMVQFO�WBMPST�DPN�EFUFSNJOBDJØ �TFOUJU�DSÓUJD �

responsabilitat.�����3FøFYJPOFO�TPCSF�FMT�NPUJVT�EF�DPOTVN�EF�ESPHVFT������"ERVJSJTRVFO�JOGPSNBDJØ�TPCSF�FMT�SJUVT�E�JOJDJBDJØ�J�

reflexionen sobre l’inici del consum de drogues com a substituts d’estos ritus en la nostra societat.

������3FøFYJPOFO�TPCSF�FMT�DPODFQUFT�EF�NBEVSFTB �MMJCFSUBU �responsabilitat, autonomia personal i metes personals i els assumisquen com a valors propis.

11. Coneguen què és el control emocional i reflexionen sobre la seua importància com a mitjà per a aconseguir les seues metes.

12. Adquirisquen informació sobre els efectes del consum d’alcohol.

Que els alumnes de 3r ESO de la ciutat d’Alacant:13. Coneguen l’oferta d’activitats d’oci i temps lliure de la ciutat d’Alacant.����"OBMJU[FO�MB�SFBMJUBU�EF�DPOTVN �SFEVJOU�MFT�DSFFODFT�FSSÛOJFT�QFM�RVF�

fa al consum de drogues entre els seus iguals (norma subjectiva).����$POGSPOUFO�DSFFODFT�J�WBMPST�QFSTPOBMT�TPCSF�FMT�DPOTVNT�EF�ESPHVFT�����"ERVJSJTRVFO�JOGPSNBDJØ�RVBOU�BMT�DPODFQUFT�CËTJDT�EF�ESPHVFT��

especialment sobre el cannabis.����%FTFOWPMVQFO�M�FNQBUJB�J�MB�TPMJEBSJUBU�BNC�FMT�TFVT�JHVBMT�RVBO�FTUPT�

tenen problemes amb l’ús de cannabis.����"OBMJU[F�FMT�IËCJUT�E�VUJMJU[BDJØ�E�*OUFSOFU�J�MFT�TFVFT�DPOTFRàÒODJFT���Que els alumnes de 4t ESO de la ciutat d’Alacant:����"ERVJSJTRVFO�JOGPSNBDJØ�TPCSF�M�BMDPIPM�����3FGPSDFO�J�EFTFOWPMVQFO�BDUJUVET�DPOUSËSJFT�B�M�ÞT�J�M�BCÞT�EF�M�BMDPIPM�21. Desenvolupen l’empatia i la solidaritat amb els seus iguals quan estos

tenen problemes amb l’ús d’alcohol.����3FøFYJPOFO �DPNQSFOHVFO�J�SFDPOFHVFO�M�FYJTUÒODJB�EF�MB�JOøVÒODJB�

social i de la pressió de grup.23. Desenvolupen el sentit crític a través de l’anàlisi del fenomen del

botelló.EN RELACIÓ AMB LES MARES I ELS PARES 1. Coneguen les característiques de l’adolescència i comprenguen el

moment evolutiu en què es troben els seus fills. 2. Adquirisquen informació sobre les drogues d’inici de consum dels

seus fills: tabac, alcohol i cannabis.�����3FøFYJPOFO�TPCSF�M�FTUJM�FEVDBUJV�J�MFT�SFMBDJPOT�FO�MB�TFVB�GBNÓMJB������"ERVJSJTRVFO�IBCJMJUBUT�QFS�B�NJMMPSBS�MFT�SFMBDJPOT�FO�MB�TFVB�GBNÓMJB������3FøFYJPOFO�TPCSF�FM�TFOUJU�EF�MFT�OPSNFT�FO�MB�TFVB�GBNÓMJB������"ERVJSJTRVFO�IBCJMJUBUT�QFS�B�NJMMPSBS�FM�DPNQMJNFOU�EF�MB�OPSNB�J�MFT�

negociacions dins de la família.�����$POFHVFO�MFT�FTUSBUÒHJFT�NÏT�BEFRVBEFT�QFS�B�BDUVBS�EBWBOU�EF�MFT�

dificultats i les situacions de risc.�����$POFHVFO�FMT�SFDVSTPT�B�RV�BDVEJS�FO�DBT�EF�TPTQJUB�P�DFSUFTB�EF�

consum per part d’algun membre de la família.

OBJEC

TIUS

torna

r

&TUSBUÒHJB�EF�MB�6OJØ�&VSPQFB�FO�NBUÒSJB�EF�ESPHVFT����������IUUQT���XXX�DPOTJMJVN�FVSPQB�FV�FT�EPDVNFOUT�QVCMJDBUJPOT�QVCMJDBUJPOT�FVSPQFBO�VOJPO�ESVHT�TUSBUFHZ�����������

&TUSBUÒHJB�/BDJPOBM�TPCSF�%SPHVFT����������IUUQT���QOTE�TBOJEBE�HPC�FT�QOTE�FTUSBUFHJB/BDJPOBM�IPNF�IUN

-MFJ�������� �EF����EF�EFTFNCSF �EF�4BMVU�EF�MB�$PNVOJUBU�7BMFODJBOBIUUQT���XXX�EPHW�HWB�FT�QPSUBM�öDIB@EJTQPTJDJPO@QD�KTQ TJH������������

%FDSFU��������� �EF���EF�TFUFNCSF �EFM�$POTFMM �TPCSF�SFHJTUSF�J�BVUPSJ[BDJØ�EF�DFOUSFT�Z�serveis d’atención i prevenció de les drogodependències i altrs trastorns addictius, a la $PNVOJUBU�7BMFODJBOB��<���������>IUUQT���XXX�EPHW�HWB�FT�FT�FMJ�FT�WD�E����������������

-MFJ�0SHËOJDB������� �EF���EF�NBJH �E�&EVDBDJØIUUQT���XXX�CPF�FT�CPF�EJBT������������QEGT�"������������QEG

%FDSFU�������� �EF����EF�KVOZ �EFM�$POTFMM �E�BDSFEJUBDJØ�EF�QSPHSBNFT�EF�QSFWFODJØ�EF�drogodependències i altres trastorns addictius i de regulació del Comité de persones expertesIUUQT���XXX�EPHW�HWB�FT�FT�FMJ�FT�WD�E���������������

3FJBM�%FDSFU���������� �EF����EF�EFTFNCSF �QFM�RVBM�T�FTUBCMFJY�FM�DVSSÓDVMVN�CËTJD�EF�MB�&EVDBDJØ�4FDVOEËSJB�0CMJHBUÛSJB�J�EFM�#BUYJMMFSBUIUUQT���XXX�CPF�FT�CPF�EJBT������������QEGT�#0&�"���������QEG

FONAMENTS LEGALS

torna

r

l’ús de drogues?Per què és necessari previndre

Epidemiologia

Educació per a la Salut

Factors de risc i de protecció

Bases científiques que orienten el present programa

Desenvolupament de l’adolescent Principis de la prevenció de les drogodependències

exposat en el present programaConclusions i repercussions d’allò que s’ha

DEFINICIÓ DEL PROBLEMA

MARC TEÒRIC

torna

r

Per què és necessari previndre l’ús de drogues? 4FHPOT�FM�1MB�/BDJPOBM�&TUSBUÒHJD�TPCSF�%SPHVFT���������� �FM�EBOZ�TBOJUBSJ�J�TPDJBM�BUSJ-buïble al consum de drogues es manifesta, de manera resumida, de diverses formes:

�S���2VBO�FM�DPOTVN�BSSJCB�B�MB�GBTF�EF�EFQFOEÒODJB�QPU�QBSMBS�TF�E�VOB�NBMBMUJB�DSÛOJDB��O���2VBO�FT�QSPEVÕYFO�FQJTPEJT�EF�TPCSFEPTJ�P�E�JOUPYJDBDJØ�BHVEB�EF�TVCTUËODJFT�consumides.3r.- En el contagi d’infeccions, bàsicament per compartir mitjans d’administració de drogues.�U���(FOFSBOU�NBMBMUJFT�QFS�DBVTB�EJSFDUB�P�DPN�B�GBDUPS�EF�SJTD�EFDJTJV��FO�FM�DBT�EF�tabac, alcohol, cocaïna, cannabis i altres substàncies, la seua relació directa amb malalties neoplàsiques, cardiovasculars, hepatitis, mentals i neurològiques.�Ï���4�IB�EF�DPOTJEFSBS�QSPCMFNB�EF�TBMVU�P�JODBQBDJUBU�QFS�DJSDVNTUËODJFT�BTTPDJBEFT�B�l’ús de substàncies psicoactives: lesions o incapacitat per accidents de trànsit o laborals, en els quals l’ús d’alcohol o altres drogues és decisiu.�Ï��� 5SBOTDFOEÒODJB� EF� M�ÞT� EF� ESPHVFT� FO� MB� JOGËODJB� DPOTVN� EVSBOU� M�FNCBSËT �exposició al fum del tabac, abusos físics i psicològics, desatenció i abandó).�Ï���&O�FM������FT�WBO�QSPEVJS��������BENJTTJPOT�B�USBDUBNFOU�FYDMÛT�BMDPIPM�J�UBCBD�J�������FQJTPEJT�E�VSHÒODJFT�TBOJUËSJFT�SFMBDJPOBEFT�QFS�M�ÞT�EF�ESPHVFT�OP�UFSBQÒVUJD��Ï���1BSUJDJQBDJØ�EFM�DPOTVN�EF�ESPHVFT�FO�FQJTPEJT�EF�WJPMÒODJB�EPNÒTUJDB�J�EF�HÒOFSF�Però el consum de drogues no sols genera problemes mèdics. Com planteja José Anto-OJP�.BSJOB����� �FM�RVF�QMBOUFKB�ESBNBUJTNF�BM�DPOTVN�J�BM�EJGFSFOU�BCÞT�EF�ESPHVFT�no és que perjudique l’organisme, és que limita la llibertat i la responsabilitat de les QFSTPOFT��*�MB�OPTUSB�GPSNB�EF�WJEB�FT�CBTB�FO�FTUPT�EPT�GBDUPST �UPU�BMMÛ�RVF�FMT�FMJNJOB �els ataca o els limita es convertix en un perill social.

torna

r

Epidemiología&ORVFTUB� FTUBUBM� TPCSF� M�ÞT� EF� ESPHVFT� FO� FOTFOZBOÎB� TFDVOEËSJB�&456%&4���������� �&TQBOZB�

4FHPOT� M�&ORVFTUB�&TUBUBM� TPCSF� M�ÁT�EF�%SPHVFT�FO�&OTFOZBODFT�4FDVOEËSJFT���������� �&TQBOZB � MFT�ESPHVFT�DPOTVNJEFT�QFS�VO�NBKPS�QFSDFOUBUHF�E�FTUVEJBOUT�EF����B����BOZT�continuen sent l’alcohol, el tabac i el cannabis.

ESTUDES 2014/15. USID. DGPNSD. MSSSI

Consumo de bebidas alcohólicas

� Prevalencias elevadas. Tendencia estable. Descenso consumo intensivo

En el último año han

iniciado el consumo de

alcohol 285.700estudiantes de 14-18 a.

� 131.100

� 154.600

1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014

Alguna vez en la vida 84,1 84,2 86 78 76,6 82 79,6 81,2 75,1 83,9 78,9

Últimos 12 meses 82,7 82,4 83,8 77,3 75,6 81 74,9 72,9 73,6 81,9 76,8

Últimos 30 días 75,1 66,7 68,1 60,2 56 65,6 58 58,5 63 74,0 68,2

Borracheras últimos 30 días 16,1 15,3 16,5 21,7 20,2 28 25,6 29,1 35,6 30,8 22,2

Binge drinking últimos 30 días 41,4 36,7 41,8 32,2

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Pre

va

len

cia

(%

)

ESTUDES 2014/15. USID. DGPNSD. MSSSI

Consumo de riesgo de alcohol

57,6 55,959,3

34,9

51,2

64,3

72,0 71,9

To

tal

Ho

mb

res

Mu

jere

s

14

añ

os

15

añ

os

16

añ

os

17

añ

os

18

añ

os

Botellón (%) últimos 12 meses

32,2 33,431,0

14,2

24,6

37,1

44,2

50,6

To

tal

Ho

mb

res

Mu

jere

s

14

añ

os

15

añ

os

16

añ

os

17

añ

os

18

añ

os

Binge drinking (%) últimos 30 días

¿Cuántos días has tomado cinco o más vasos, cañas o copas de bebidas alcohólicas en una misma ocasión?

Borracheras (%) últimos 30 días

22,2 22,3 22,1

7,6

14,9

26,4

33,1 37,5

To

tal

Ho

mb

res

Mu

jere

s

14

añ

os

15

añ

os

16

añ

os

17

añ

os

18

añ

os

31,9

26,3

37,3

14,4

24,2

37,2

44,047,6

To

tal

Ho

mb

res

Mu

jere

s

14

añ

os

15

añ

os

16

añ

os

17

añ

os

18

añ

os

Consumo riesgo (%) >49cc/d >29 cc/d fin de semana

torna

r

El percentatge de consumidors de drogues l’últim any és:Alcohol 81’9%Tabac 35’3%Cannabis 26’6%Hipnosedants 11’6%Cocaïna 2’5%Èxtasi 2’2%Al·lucinògens 2%Amfetamines/speed 1’7% Heroïna 0’7%

L’edat d’inici de consum de drogues ha augmentat lleugerament en el cas de la majoria de substàncies:

Alcohol 13,9Tabac 13,6Cannabis 14,9Hipnosedants 14,3 Cocaïna 15,5Èxtasi 15,8Al·lucinògens 15,4Amfetamines/speed 15,5 Heroïna 14,4

Centrant-nos en l’alcohol, n’augmenta el consum, a expenses, especialment, dels més jóvens ���J����BOZT��&M�DPOTVN�JOUFOTJV �CPSSBUYFSFT�J�CJOHF�ESJOLJOH�ÏT�NPMU�GSFRàFOU�J�T�BTTPDJB�B�un major ús de drogues il·legals (policonsum). Augmenta la presència de les xiques, a edats NÏT�QSJNFSFORVFT��� ���J����QFS�B�QBUSPOT�EF�DPOTVN�JOUFOTJV��.ÏT�EF�MB�NJUBU�EFMT�KØWFOT�IBO�GFU�iCPUFMMØw�FO�M�ÞMUJN�NFT��"MT����BOZT ���EF�DBEB����&MT�NFOPST�PCUFOFO�BMDPIPM�BNC�molta facilitat i la seua percepció de risc és baixa.2VBOU�BM�DBOOBCJT �FT�NBOUÏ�VOB�BMUB�QSFWBMFOÎB�EF�DPOTVN�FOUSF�FMT�KØWFOT��"VHNFOUB�FM�QFSDFOUBUHF�EF�DPOTVNJEPST�QSPCMFNËUJDT��&M�����EFMT�KØWFOT�RVF�IB�GVNBU�DBOOBCJT�M�ÞMUJN�BOZ�QSFTFOUB�VO�DPOTVN�EF�SJTD��BÎÛ�UÏ�SFQFSDVTTJØ�FO�FMT�JOEJDBEPST�EF�QSPCMFNFT�BTTPDJBUT�al consum de drogues, observant-se un major protagonisme del cannabis en els servicis de tractament per drogues i en les urgències hospitalàries. En l’actualitat, es disposa d’una evidència cada vegada major sobre les conseqüències físiques, psicològiques i socials del DPOTVN�EF�DBOOBCJT��/P�PCTUBOU�BJYÛ �FMT�KØWFOT�UFOFO�VOB�CBJYB�QFSDFQDJØ�EFM�SJTD�BTTPDJBU�al seu consum.

torna

r

La decisió de les variables sobre les quals intervindre i l’estratègia selecci-onada ha vingut determinada pels aspectes següents:t� El marc de l’Educació per a la Salut.t� L’estudi dels factors de risc i els factors de protecció amb relació al

desenvolupament de problemes associats al consum de drogues.t� Les teories i models explicatius en la prevenció de les

drogodependències.t� Les característiques evolutives de la població destinatària:

Els adolescents.t� Evidència científica sobre l’eficàcia d’altres programes de prevenció

de les drogodependències en entorns escolars.t� L’experiència de 22 anys treballant a la ciutat d’Alacant aplicant i

assajant programes i activitats i atenent a la valoració que en fa el professorat, l’alumnat, els implementadors externs al centre educatiu i els tècnics de la UPCCA.

t� Cerca de la major implantació possible en l’àmbit escolar i complint amb els requisits mínims de qualitat i coherència amb els plantejaments teòrics.

t� El treball conjunt de professors, psicopedagogs i tècnics de prevenció.t� La realitat dels adolescents de la ciutat d’Alacant.

MARC TEÒRIC

tornar

-�&EVDBDJØ�QFS�B�MB�4BMVU�ÏT�VO�EFMT�UFNFT�53"/47&34"-4�TPCSF�els quals el centre educatiu ha de treballar i és el marc adequat en el qual incorporar els objectius de prevenció de l’ús de dro-gues i dels problemes associats a este. Suposa actuar no pun-tualment, sinó que ha de desenvolupar-se al llarg del procés de DSFJYFNFOU�EFMT� KØWFOT�-0/(*56%*/"-.&/5� J�E�VOB�NBOFSB�HMPCBMJU[BEB�J�JOUFSEJTDJQJOBS �JNQMJDBOU�B�UPUT�FMT�EFQBSUBNFOUT�i estaments de la comunitat educativa.-B�JOWFTUJHBDJØ�FQJEFNJPMÛHJDB�4ZNF ������FOT�EFNPTUSB�RVF�els grans canvis en els hàbits i pràctiques de salut no han es-EFWJOHVU�DPN�B�DPOTFRàÒODJB�EFMT�FTGPSÎPT�FEVDBUJVT�EJSJHJUT�a conductes més o menys aïllades, sinó més aviat com a efecte de canvis més globals. De fet, les pràctiques de salut o de risc no són conductes aïllades. Al contrari, comporten verdaderes constel·lacions de comportaments a què denominem estils de WJEB�$PTUB�Z�-ØQF[ ������4FHPOT�4VUUPO����� �MB�QSPCBCJMJUBU�RVF�VO�JOEJWJEV�EFDJEJTDB�DVJ-dar la seua salut depén de: 1) la percepció de la severitat del dany; ��MB�TVTDFQUJCJMJUBU�FOWFST�M�BNFOBÎB����FMT�CFOFöDJT�QFSDFCVUT�EF�M�BDDJØ�SFDPNBOBEB�QFS�B�SFEVJS�FM�SJTD�P�MB�HSBWFUBU�EF�M�BNFOBÎB�J���MFT�EJöDVMUBUT�J�DPTUPT�QFSDFCVUT�E�BEPQUBS�MB�DPOEVDUB�QSFWFOUJ-va. D’altra banda, el model assumeix que han d’existir algunes claus internes (símptomes) o externes (campanyes dels mass media) que EJTQBSFO�MB�DPOEVDUB�BQSPQJBEB �NJUKBOÎBOU�MB�QSFTB�EF�DPOTDJÒODJB�EF�M�JOEJWJEV�EF�M�BNFOBÎB�TPCSF�MB�TFVB�TBMVU������������3BEJVT�J�DPM�� �����OP�WBO�USPCBS�SFMBDJPOT�TJHOJöDBUJWFT�FOUSF�MFT�creences sobre la salut dels escolars i la seua conducta habitual relativa a l’ús de tabac i alcohol. Pel que fa a altres drogues, falten FTUVEJT�BWBMVBEPST�EF�M�FöDËDJB�EFM�NPEFM��/P�PCTUBOU�BJYÛ �BUFTFT�les recomanacions de l’OMS i la legislació educativa respecte a la necessitat que es potencie l’educació per a la salut perquè l’individu siga agent actiu de la seua pròpia salut, trobem que és efectivament l’Educació per a la Salut un marc adequat sobre el qual implementar el programa.

1. Educació per a la salut&M����� �M�0.4�WB�EFöOJS�FM�UFSNF�FEVDBDJØ�QFS�B�MB�TBMVU�DPN�qualsevol combinació d’activitats d’informació i educació que conduïsca a una situació en què les persones desitgen estar sanes, sàpien com aconseguir la salut, facen el que pu-guen individualment i col·lectivament per mantindre-la i busquen ajuda quan la necessiten.Educació per a la Salut és un procés deliberat de comunica-DJØ�J�E�FOTFOZBOÎB�BQSFOFOUBUHF�PSJFOUBU�B�M�BERVJTJDJØ�J�M�FO-fortiment dels comportaments i estils de vida saludables, a afavorir les eleccions positives per a la salut i a promoure els canvis en els comportaments i estils de vida no saludables o EF�SJTD�$PTUB�Z�-ØQF[ ������6UJMJU[FN�M�&EVDBDJØ�QFS�B�MB�4BMVU�DPN�B�FTUSBUÒHJB�EF�QSP-moció de la salut per previndre malalties i problemes de sa-lut (els associats directament i indirectament al consum de drogues) i per capacitar els jóvens perquè siguen agents ac-tius de la seua salut, millorant les competències i habilitats socials per a relacionar-se bé i resoldre problemes, millorant la capacitat personal per a afrontar la malaltia i les adversi-tats de la vida, millorant la capacitat dels jóvens per a partici-par i influir activament i amb esperit crític per a transformar el seu entorn i preparant i orientant per a facilitar opcions, decisions i accions saludables.

torna

r

2. Factors de risc i factors de proteccióEl fenomen de l’ús de drogues és complex i els factors de risc i de protecció que influïxen en l’inici i el manteniment de tal ús són múltiples i afecten les distintes àrees, facetes i aspec-tes de la vida de la persona: variables físiques, psicològiques i socials. Podem trobar una revisió i relació exhaustiva de GBDUPST�EF�SJTD� J�EF�QSPUFDDJØ�FO�FM� MMJCSF�E�&MJTBSEP�#FDP×B ����� �#BTFT�DJFOUÓöDBT�EF�MB�QSFWFODJØO�EF�MBT�ESPHPEFQFO-dencias.

Així mateix, el conjunt de factors de protecció és múltiple i afec-ta tots els aspectes i variables de la vida dels subjectes tant ma-crosocials com microsocials i personals.Per al desenvolupament d’un programa en un entorn educatiu FTDPMBS �FOT�öYFN�FO�FM�DPODFQUF�EF�3FTJMJÒODJB �RVF�EFöOJY�VO�dels factors de protecció enfront de conductes autodestructives i problemàtiques com pot ser l’abús de drogues. De les distintes EFöOJDJPOT�BSSFQMFHBEFT�QFS�,PUMJBSFODP�J�E�BMUSFT ������J�.VOJTU�J�E�BMUSFT ����� �QPEFN�EJS�RVF�iSFTJMJÒODJBw�ÏT�MB�DBQBDJUBU�EF�M�ÏT-ser humà per a fer front a les adversitats de la vida, superar-les o fins i tot ser transformat per estes. Partix del procés evolutiu i ha de ser promogut des de la infància. Es distingixen dos compo-OFOUT��MB�SFTJTUÒODJB�FOGSPOU�EF�MB�EFTUSVDDJØ �BÎÛ�ÏT �MB�DBQBDJUBU�de protegir la pròpia integritat baix pressió i la capacitat per a construir un conducta vital positiva a pesar de circumstàncies EJGÓDJMT��4�IB�DBSBDUFSJU[BU�DPN�VO�DPOKVOU�EF�QSPDFTTPT�TPDJBMT�J�intrapsíquics que possibiliten tindre una vida sana, vivint en un entorn insà. -B� 3FTJMJÒODJB� QBSMB� E�VOB� DPNCJOBDJØ� EF� GBDUPST�� (BSNF[Z������ DPOTJEFSB� USFT� GBDUPST� QSJODJQBMT�� &M� UFNQFSBNFOU� J� FMT�atributs de personalitat de l’individu on inclou el nivell d’ac-tivitat, la capacitat reflexiva quan afronta noves situacions, les habilitats cognitives i el compromís positiu cap a els altres; la família, amb presència d’afecte, cohesió, i presència d’un adult tutor de vida; i la disponibilitat de suport social en les seues múltiples formes, un professor interessat, una mare substituta, una institució... En tot allò que afecta el consum de drogues cal esperar que si incrementem la resiliència, les persones quedari-FO�JNNVOJU[BEFT�QFS�B�UBM�DPOTVN�#FDP×B�������"MUSFT�BVUPST�afigen altres factors com el pensament reflexiu filosòfic, l’hu-mor, el perdó/reparació, el sentiment de transcendència, el sen-timent de justícia, i la capacitat de donar sentit a les accions, és a dir, d’actuar per aconseguir metes predeterminades, la cultura i l’autoestima.

torna

r

Interacció dels factors de risc microsocialsi les característiques personals

Interrelació dels factors de risc macroambientals i microsocials:

A manera de resum, a continuació, exposem dos gràfics

d’aquelles característiques socials, culturals i individuals que

en conjunció, en un moment determinat, incrementen les

condicions de vulnerabilitat de les persones davant del consum

EF�ESPHVFT�(SVQ�*OUFSEJTDJQMJOBSJ�EF�%SPHVFT �(*% ������

&45*-4%&�7*%"

$0-�-&$5*6

Escola Grup d’iguals

Família

&45*-4%&�7*%"

*/%*7*%6"-

Medi geogràficEstructura socioeconòmicaSistema de valors socioculturalsActituds socials vitals i davant de les drogues Estructura normativa3FMBDJPOT�TPDJBMT�EPNJOBOUTEstructuració social del’oci i del temps lliureMitjans de comunicació social

CARACTERÍSTIQUES INDIVIDUALS:"VUPDPODFQUF�OFHBUJV��#BJYB�BVUPFTUJNB

Falta d’autoestima en l’acció. Deficient autocontrol*ODBQBDJUBU�QFS�B�SFTPMESF�DPOøJDUFT�J�NBOFKBS�TJUVBDJPOT�

"CTÒODJB�E�ÒUJDB�J�NPSBM�BVUÛOPNFT��3FCVJH�EF�MFT�OPSNFT�TPDJBMTProblemes d’interrelació personal i social

ESCOLA:Percepció de fracàs personal

Absència de motivació acadèmicaInsatisfacció escolar

Distància de les normes escolarsFalta d’integració escolar

Actituds negativescap a la institució

FAMÍLIA:Confusió en els subsistemes familiars:absència de límits.SobreproteccióFalta de reconeixement del fill/aRelacions en clau de dominiDistància afectivaDificultats de comunicació

GRUP D’IGUALS:Cerca d’un grup d’guals

a qui s’adapta totalment.Vulnerabilitat a lapressió de grup.

torna

r

3. Bases científiques que orienten el present programaSón diversos els models teòrics que contribueixen a ex-plicar el fenomen del consum de drogues i la pràctica de conductes susceptibles de generar addicció. Aquest programa es fonamenta en diversos models teòrics, BNC� VOB� QFSTQFDUJWB� JOUFHSBEPSB� EF� UPUT� FMMT� #FDP×B����� �DFOUSBOU�TF�FO�FMT�RVF�FYQMJRVFO�MB�EFNBOEB�UBOU�per característiques psicològiques de l’individu com per aspectes relacionals d’aquest amb el seu context més pròxim.

El model teòric del Desenvolupament Social de Cata-lano, Hawkins i els seus col·laboradors� �����FYQMJDB�la conducta antisocial i el consum de drogues a través de l’especificació de relacions predictives del desenvolupa-ment, donant gran rellevància als factors de risc i protec-ció. El seu model integra altres teories prèvies que han tin-gut suport empíric, com la teoria de l’aprenentatge social, la teoria del control i la teoria de l’associació diferencial.

t� -B�5FPSJB�EF�M�"QSFOFOUBUHF�4PDJBM �SFEFOPNJOBEB�DPN�B�5FPSJB�$PHOJUJWB�4PDJBM�#BO-EVSB������EFUFSNJOB�RVF�MFT�QFSTPOFT�T�JNQMJRVFO�FO�BDUJWJUBUT�P�JOUFSBDDJPOT�B�DBVTB�de la satisfacció que esperen rebre’n. Proposa l’existència de tres sistemes implicats en la regulació de la conducta: el primer estaria constituït pels esdeveniments o estímuls externs, que afectarien la conducta principalment a través dels processos de condicio-OBNFOU�DMËTTJD��FM�TFHPO �TFSJFO�MFT�DPOTFRàÒODJFT�EF�MB�DPOEVDUB�FO�GPSNB�EF�SFGPSÎPT�externs, i que exercirien la seua influència a través dels processos de condicionament operant o instrumental; i, el tercer, el constituirien els processos cognitius mediacionals, que regularien la influència del medi, determinant els estímuls a què es prestarà atenció, la seua percepció i la influència que aquests exerciran sobre la conducta futura; la qual cosa ens portarà a treballar a l’aula processos cognitius que intervenen en la presa de decisions de consumir o no drogues, i amb els pares i les mares, el conjunt de límits i normes educatives.

t� La Teoria de l’Associació Diferencial, segons la qual les experiències proporcionen in-formació empírica que serveix per a les accions futures. La conducta social i antisocial T�BQSÏO��*�T�BQSÏO�JOUFSBDUVBOU�BNC�FMT�BMUSFT �GBNÓMJB�J�QFSTPOFT�QSÛYJNFT��"�USBWÏT�E�VO�entramat complex de relacions on tenen més influència les relacions duradores que les SFMBDJPOT�QVOUVBMT�P�FTQPSËEJRVFT��*�ÏT�BRVFTU�FOUSBNBU�FM�RVF�BQPSUB�FMT�WBMPST �FMT�NP-tius, les tècniques, el llenguatge...

t� La Teoria del Control, de Hirschi ���� �����RVF�FTUBCMFJY�MB�IJQÛUFTJ�RVF�MB�DPOEVDUB�de l’individu serà prosocial o antisocial depenent de les conductes, les normes i els va-lors predominants que tenen aquells a què l’individu està vinculat. La família, l’escola, els iguals, el context pròxim d’oci, activitats juvenils, etc., determinen la conducta de l’individu, a través de les relacions que s’estableixen amb ells, del desenvolupament de l’afecció, el compromís amb els seus entorns, la participació en institucions socials pròxi-mes i les creences que l’entorn aporta o el subjecte creu que té l’entorn. Per això, és GPOBNFOUBM�USFCBMMBS�BNC�FM�DPOUFYU��&M�1SPHSBNB�������OP�QPU�NPEJöDBS�MB�MFHJTMBDJØ �la cultura de la ciutat, etc., però sí que pretén incidir en l’entorn de l’adolescent: sobre les famílies, en el desenvolupament de l’afecció, en els seus límits, les seues normes i els seus models, les seues creences; sobre l’escola, en el currículum ocult i explícit, en els hàbits de l’escola; i sobre els iguals, a l’aula on confronten valors i creences. De la mateixa manera, el programa pretén incidir en les creences de tota la comunitat educa-tiva pel que fa a l’ús de drogues i a les pràctiques de conductes susceptibles de generar BEEJDDJØ��*�USFCBMMBS�MB�OPSNB�TVCKFDUJWB�RVF�FMT�BEPMFTDFOUT�UFOFO�FO�SFMBDJØ�B�BRVFTUFT�conductes.

torna

r

El model evolutiu de Kandel es basa en el fet que el consum de ESPHVFT�TFHVFJY�VOT�QBTTPT�TFRàFODJBMT �PO�FT�DPNFOÎB�QFS�VOFT�primeres substàncies d’iniciació (drogues legals) que serveixen d’element facilitador per al posterior consum d’altres substàncies, especialment, cànnabis en un segon pas, i després, les drogues il·legals, en els quals arriben a consumir finalment aquestes. Se-gons el seu model no cal que la seqüència anterior es done en tots els subjectes per igual. El consum d’una substància en una fase incrementa de manera important i significativa la probabi-litat de passar a la següent fase de consum, però, a més, hi ha al-tres influències bàsiques, que són la família, els iguals i factors de l’individu i altres conductes desviades. La utilitat d’aquest model ha sigut comprovada en diversos estudis de seguiment, Kandel �����J������ � #FDP×B������ J�ÏT�VO�EFMT�NPUJVT�QFMT�RVBMT�NPMUT�programes preventius (Envit, Previndre per a Viure, Construint Sa-lut...), i el que ací presentem, centren la seua atenció a previndre el consum de les drogues d’inici, és a dir, tabac, alcohol i cànnabis.

Un altre model que explica el consum de drogues dels individus és la Teoria de l’Afectivitat de Pandina�J�BMUSFT����� �TFHPOT�MB�RVBM�BRVFMMT�TVCKFDUFT�RVF�FTUBO�QSJWBUT�DSÛOJDBNFOU�EF�SFGPSÎBNFOU�QPTJUJV�J�EPNJOBUT�QFS�QFSTJTUFOUT�J�HFOFSBMJU[BUT�FTUBUT�E�ËOJN�OF-gatius, trobaran en l’ús de drogues la satisfacció d’aquestes neces-sitats i l’alleugeriment a aqueixos estats negatius i, per tant, seran més vulnerables per a passar del consum casual a un altre expe-rimental o d’abús. Encara que en el context escolar no podem in-tervindre terapèuticament amb la intenció de modificar aquestes característiques individuals, sí que podem plantejar-nos fomentar una reflexió sobre l’ocupació del temps lliure saludable com a font de satisfacció personal, una anàlisi de la recerca de sensacions no-ves on el risc és un element clau en alguns adolescents, una re-flexió sobre l’avorriment i com suportar-lo. De la mateixa manera, podem entrenar el professorat en la detecció d’alumnes que pu-guen necessitar un suport específic per trobar-se en tal situació.

Teoria d’Acció Raonada de Fishbein i Ajzen� �����que estableix que és possible predir la conducta des de l’actitud i les creences del subjecte o des de components anteriors o relacionats amb aquesta com són la norma subjectiva, les intencions conductuals, etc. Aquesta teo-ria ha sigut àmpliament desenvolupada per als progra-NFT�EF�QSFWFODJØ�EF�DPOTVN�EF�ESPHVFT�&TDBNF[ ����� ��������&TUBCMFJY�VOB�DBEFOB�TFRàFODJBM�FOUSF�DSFFOÎB �BD-titud, intenció i conducta i proposa treballar les creences i posterior actitud com a elements que intervenen en la predicció que es produïsca o no una conducta. Per tant, reduiríem la probabilitat de l’ús de drogues si es treballa la informació (base de les creences) sobre drogues i els seus efectes i la valoració subjectiva de les conseqüèn-DJFT�EFM�TFV�DPOTVN �BOBMJU[BOU�MB�OPSNB�TVCKFDUJWB��J�UPU�això, amb tècniques interactives i tècniques de comuni-cació persuasiva, que faciliten la confrontació de valora-DJPOT�J�FM�QPTUFSJPS�DBOWJ�BDUJUVEJOBM�5PCMFS����� ������J�&TDÈNF[������J������

Compartim amb la Teoria de la Conducta Problema de Jessor i Jessor������MB�DSFFOÎB�RVF�MFT�DPOEJDJPOT�TP-cials desfavorides de desigualtat i discriminació tenen un gran pes per a determinar el risc de problemes associats a les drogues o a conductes antisocials. Com que el Pro-HSBNB�������ÏT�VO�QSPHSBNB�FTDPMBS�EF�QSFWFODJØ�VOJ-versal, serà el centre educatiu el que l’adaptarà a la seua població, completant actuacions i coordinant-se amb altres institucions per a intervindre en aquesta proble-màtica social, per la qual cosa no serà objecte d’aquest programa aprofundir en la intervenció social i comuni-UËSJB��/P�PCTUBOU�BJYÛ �TÓ�RVF�FT�QPU�USFCBMMBS�TPCSF�BTQFD-tes personals que s’han demostrat que estan presents en UPUT�FMT�DBTPT�EF�3&4*-*µ/$*" �ÏT�B�EJS �BRVFMMT�TVCKFDUFT�que a pesar de les seues condicions desfavorables, supe-ren amb èxit les dificultats.

torna

r

La Teoria Integrativa de la Conducta Desviada de Kaplan� �����QPU�explicar la decisió dels adolescents d’anar contra la norma dels adults o normes convencionals. Pensem que com que aquest és un programa universal, és a dir, per a tots els adolescents, quan la problemàtica o les característiques individuals tendeixen a ser desviades, la intervenció con-vencional, per a la mitjana, probablement no siga suficient, requerint una intervenció preventiva selectiva o indicada, la qual cosa pot decidir-se en l’aplicació o després d’aplicar aquest programa, si així s’observa i es valora.

De vital importància són les teories pedagògiques aplicables en aquest programa. La teoria de l’Aprenentatge Significatiu de David Ausubel ���� ����� �FYQMJDB�VO�QSPDÏT�FO�RVÒ�MB�QFSTPOB�BSSFQMFHB�MB�JOGPSNBDJØ �MB�TFMFDDJPOB �PSHBOJU[B�J�FTUBCMFJY�SFMBDJPOT�BNC�FM�DPOFJYFNFOU�RVF�KB�UF-nia prèviament. Així, aquest aprenentatge es dóna quan el nou contingut es relaciona amb les nostres experiències viscudes i altres coneixements adquirits amb el temps, tenint la motivació i les creences personals un QBQFS�NPMU� JNQPSUBOU�TPCSF�FM�RVF�T�BQSÏO��"ÎÛ�DPNQPSUB�EPUBS�FM�OPV�coneixement d’un sentit únic per a cada persona, ja que cada un tenim la nostra història vital. La teoria de l’Aprenentatge per Descobriment de #SVOFS����� �������BQPSUB�B�BRVFTU�QSPDÏT�E�BQSFOFOUBUHF�M�ÒNGBTJ�FO�FM�procés de descobriment personal.

Finalment, el Model de Desenvolupament de l’Adolescència, Perry i Murray����� ��TFHPOT�FM�RVBM�FMT�DBOWJT�GÓTJDT�J�QTJDPMÛHJDT�EF�M�BEPMFTDFOU�s’han de tindre en compte en el desenvolupament de qualsevol programa de prevenció d’addiccions. Especial importància cobren les següents ca-racterístiques: el progressiu allunyament de l’adolescent de la seua família en pro del seu grup d’iguals; l’augment de la seua capacitat de raonament; la situació de trànsit vital en què es troba entre la infància i l’adultesa; la necessitat d’experimentació; i la importància de les emocions en la seua presa de decisions. És necessari adequar-se a les característiques de cada NPNFOU�FWPMVUJV�QFSRVÒ�MFT�BDDJPOT�UJOHVFO�DPODPSEBOÎB�BNC��FMT�JOUF-ressos, les capacitats i la realitat de l’educand.

4. Desenvolupament de l’adolescent (Micucci, 2005)-�BEPMFTDÒODJB�ÏT�VO�NPNFOU�FWPMVUJV�DBSBDUFSJU[BU�QFM�canvi...

Primera adolescència ������"/:4Desafiaments evolutius: Adaptació als canvis de la pubertat; aprenentatge de noves capacitats cognitives; consolidació d’un lloc dins del grup d’iguals; maneig de les expectatives socials relacionades amb el gènere.Conductes típiques:�.BKPS� BUFODJØ� B� M�BQBSFOÎB� GÓTJDB�i preocupació pel desenvolupament normal del cos; augment de la capacitat de raonar en abstracte; perío-de transitori d’extrema cohibició; idealisme; sentiment d’invulnerabilitat; faula personal; major propensió a la discussió; major conformitat amb els iguals i interés per aconseguir la seua acceptació; major atenció a les dife-rències de rols de gènere.

"EPMFTDÒODJB�NJUKBOB�������"/:4Desafiaments evolutius: Maneig de la sexualitat; presa de decisions morals; desenvolu-pament de noves relacions amb els iguals; equilibri entre l’autonomia i la responsabilitat davant dels altres.Conductes típiques: Major consciència de la necessitat dels altres i disposició a arribar a acords; en la presa de decisions sobre el bé i el mal, menys interés en l’obtenció de recom-penses tangibles i més a obtindre l’aprovació d’altres significatius; augment de l’interés i la curiositat pel sexe; canvis en les relacions amb els iguals: formació de parelles; major dife-renciació pel que fa al grup d’iguals, augment de la tolerància a les diferències i major suport a l’expressió de la pròpia individualitat; major insistència en la independència i la llibertat quant a les normes parentals; ingrés en la posició de moratòria: major interés per definir la pròpia identitat.

ÁMUJNB�BEPMFTDÒODJB��������BOZTDesafiaments evolutius: Consolidació de la identitat; experimentació de la intimitat; par-tida de la casa.Conductes típiques��-B�RVBOUJUBU�E�PQDJPOT�QFS�BM�GVUVS�DPNFOÎB�B�SFEVJS�TF��BVHNFOU�EF�MB�DBQBDJUBU�QFS�B�MB�JOUJNJUBU��QPTTJCMF�SVQUVSB�EFMT�SPNBOÎPT�JOJDJBUT�FO�M�FTDPMB�TFDVOEËSJB��menys discussions amb els pares; preparació per a “anar-se’n de casa”.

Evolució i desenvolupament de la presa de decisions morals TFHPOT�,PIMCFSH ������.JDVDDJ ������El procés de prendre decisions basades en el discerniment entre el que està bé i el que està malament, comprén sis etapes segons Kohlberg: Etapa 1: Evitar el castic. Etapa 2: Obtindre recompenses. &UBQB����3FCSF�M�BQSPWBDJØ�E�BMUSFT�TJHOJöDBUJVT��&UBQB����0CFJS�SFHMFT�J�MMFJT��&UBQB����1SFTFSWBS�FM�CÏ�DPNÞ��&UBQB����$PNQMJS�BNC�QSJODJQJT�ÒUJDT�VOJWFSTBMT�J�BCTUSBDUFT�.PMU�QPDT�BEPMFTDFOUT�JOHSFTTFO�FO�M�FUBQB�� �J�RVBTJ�DBQ�FO�M�FUBQB����MB�NBKPSJB�EF����BOZT�FT-UBO�FOUSF�MFT�FUBQFT���J�����FM�����EFMT�EF��� �FO�M�FUBQB����NÏT�EFM�����EFMT�EF��� �FO�M�FUBQB��� to

rnar

El cervell de l’adolescentEn aquesta etapa de la vida el cervell pateix una metamorfosi en la qual va descarregant totes les seues connexions neuronals innecessàries i ordenant i SFGPSÎBOU�MFT�RVF�TÓ�RVF�VUJMJU[B�EF�DBSB�B�TFS�NÏT�FöDBÎ�En la pubertat, entorn dels 13 anys, és on més connexions s’eliminen, produint-se un autèntic canvi físic i emocional. En l’adolescència es reconnectarà i patirà una remodelació fins al final d’aquesta, que li permetrà aprendre tot el que vulga, desenvolupar els seus talents, ser metacognitiu i reflexiu, qüestionant-s’ho tot.&MT�MÛCVMT�GSPOUBMT�EFM�DFSWFMM�FO�FTQFDJBM�M�FTDPSÎB�QSFGSPOUBM�TØO�SFTQPOTBCMFT�de les següents funcions cognitives complexes: el judici, el control del compor-UBNFOU �MB�QMBOJöDBDJØ �M�PSHBOJU[BDJØ�J�MB�NFNÛSJB�EF�USFCBMM��"RVFTUFT�GVODJPOT��requereixen més temps de maduració i la disfunció de les quals provoca el comportament impulsiu característic de l’adolescent. Per això, a més de la influència de les hormones, el seu cervell, frontalment immadur, té com a conseqüència que tinguen interessos distints, planifiquen de forma diferent o prenguen decisions més arriscades, és a dir, el seu proces-sament cognitiu és substancialment diferent del dels adults. Així doncs, encara que el seu cos i la resta del seu cervell siguen típicament adults, encara tenen per desenvolupar algunes àrees cerebrals responsables del control conductual i de la presa de decisions que són fonamentals per a la prevenció i recuperació dels trastorns addictius. Finalment, el sistema dopaminèrgic del cervell, encarregat de l’aprenentatge, l’activitat motora, la sensació de recompensa, així com de les sensacions de frustració i la capacitat de motivació, és més actiu en els adolescents que en els adults. La dopamina, que és el neurotransmissor característic d’aquest sis-tema, és responsable del funcionament de les parts del cervell encarregades d’adquirir nous comportaments. 5PU� BÎÛ� FYQMJDB� OP� TPMT� QFS� RVÒ� FMT� BEPMFTDFOUT� UFOFO� JOUFSFTTPT� EJGFSFOUT� J�mostren atracció o evitació per activitats diferents de les dels adults, sinó que el plaer o l’aversió que aquestes els provoquen són més intensos. Aquest és un element substancial que cal tindre en compte a l’hora d’entendre la gènesi de les addiccions i que explica el fet que els adolescents hi siguen més vulnera-bles.

&MT�BEPMFTDFOUT �FO�DPNQBSBDJØ�BNC�FMT�BEVMUT �FT�DBSBDUFSJU[FO�QFMT�comportaments i capacitats següents: t� Aprenentatge ràpid. t� Sensació més extrema de plaer, excitació o recompensa. t� Sensació més extrema de frustració quan les coses no ixen com

esperen. t� Major capacitat de motivació per les coses que els atrauen però,

al contrari, apatia o avorriment (passotisme) per allò que menys els agrada.

t� Menor capacitat de judici.t� Menor capacitat de consideració de les conseqüències dels seus

actes. t� .FOPS�DBQBDJUBU�QFS�B�QMBOJöDBS�J�PSHBOJU[BS��Al seu torn, les activitats sobre les quals mostren major preferència o interés són les següents: t� Les relacions socials. t� La sexualitat. En l’adolescència es va desenvolupant en el nostre cervell un equilibri entre la raó i l’emoció, equilibri que es va aconseguint a mesura que acaba de desenvolupar-se.

torna

r

5. Principis de la prevenció en drogodependències (Becoña, 2002)"�DPOUJOVBDJØ �NFODJPOFN�BRVFMMFT�DBSBDUFSÓTUJRVFT��RVF �TFHPOT�FM�/*%"�i el Center for Substane Abuse Prevention, garantixen major eficàcia als programes de prevenció de drogodependències.

/BUJPOBM�*OTUJUVUF�PO�%SVH�"CVTF �/*%"�t� &MT�QSPHSBNFT�QSFWFOUJVT�IBVSJFO�EF�TFS�EJTTFOZBUT�QFS�B� SFBMÎBS�FMT�

factors de protecció i revertir o reduir els factors de risc.t� Els programes preventius haurien d’incloure estratègies d’habilitats

QFS�B� SFTJTUJS� M�PGFSJNFOU�EF�ESPHVFT � SFGPSÎBS�FM�DPNQSPNÓT�QFSTPOBM�contra el consum de drogues i incrementar la competència social (com per exemple, en comunicacions, relacions amb els seus com-panys -iguals-, l’autoeficàcia i assertivitat en la presa de decisions), jun-UBNFOU�BNC�FM�SFGPSÎ�EF�MFT�BDUJUVET�FO�DPOUSB�EFM�DPOTVN�EF�ESPHVFT�

t� Els programes preventius per als adolescents haurien d’incloure mè-todes interactius com grups de discussió amb altres jóvens en compte de només tècniques didàctiques.

t� Els programes preventius haurien d’incloure un component on s’inclo-ga els pares o tutors perquè reforcen l’aprenentatge dels xics, quant a la realitat sobre la droga i dels seus efectes nocius, i que això genere la possibilitat de discutir en la família sobre el consum de drogues legals i il·legals i la postura que adopta la família sobre el consum.

t� Els programes preventius haurien de ser a llarg termini, al llarg dels BOZT� FTDPMBST� BNC� JOUFSWFODJPOT� SFQFUJEFT� QFS� B� SFGPSÎBS� MFT�NFUFT�preventives originals.

t� L’escola oferix l’oportunitat d’arribar a tota la població de jóvens i tam-bé servix com un lloc important per a subpoblacions específiques amb major risc de consumir drogues, com ara aquells xics que tenen problemes de conducta, dificultats d’aprenentatge, o que tenen un alt potencial d’abandonar l’escola i ser marginats.

t� Els programes preventius haurien d’adaptar-se a cada comunitat con-creta per a tractar la naturalesa específica del problema de l’abús de drogues en esta.

t� Els programes preventius haurien de ser específics per a l’edat dels xics, apropiats al seu període de desenvolupament i ser sensibles a ni-vell de les diferències culturals.

$FOUFS�GPS�4VCTUBOF�"CVTF�1SFWFOUJPO ������Àmbit individual:t� Enfortir les habilitats socials i personals.t� Dissenyar intervencions sensibles culturalment.t� *OEJDBS�MFT�DPOTFRàÒODJFT�JNNFEJBUFT�EFM�DPOTVN�t� Combinar la difusió d’informació i les campanyes dels mitjans de co-

municació amb altres intervencions.t� Proporcionar alternatives positives per a ajudar els jóvens que estan

en ambients d’alt risc a desenvolupar habilitats personals i socials d’una manera natural i efectiva.

t� 3FDPOÏJYFS�MFT�SFMBDJPOT�RVF�FYJTUJYFO�FOUSF�FM�DPOTVN�EF�TVCTUËODJFT�i la varietat d’altres problemes de salut de l’adolescent.

t� *ODPSQPSBS�MB�JEFOUJöDBDJØ�EFM�QSPCMFNB�J�MB�SFNJTTJØ�B�VO�USBDUBNFOU �si és necessari, dins dels programes de prevenció.

Àmbit escolar:t� Evitar confiar únicament en les intervencions basades en el coneixe-

ment dissenyades per proporcionar informació sobre les conseqüèn-cies negatives del consum.

t� Corregir les concepcions errònies sobre la prevalència del consum jun-tament amb altres aproximacions educatives.

t� *NQMJDBS�FMT�KØWFOT�FO�JOUFSWFODJPOT�BNC�JHVBMT�P�BNC�JOUFSWFODJPOT�RVF�UFOFO�DPNQPOFOUT�RVF�VUJMJU[FO�JHVBMT�

t� Cal proporcionar als estudiants oportunitats per a practicar les noves habilitats adquirides a través d’aproximacions interactives.

t� Ajudar els jóvens a retindre les habilitats adquirides a través de sessi-ons de record.

t� *NQMJDBS�FMT�QBSFT�FO�MFT�BQSPYJNBDJPOT�CBTBEFT�FO�M�FTDPMB�t� Aconseguir que hi haja un compromís per a la prevenció de l’abús de

substàncies en la política de l’escola. torna

r

Conclusions i repercussions d’allòque s’ha exposat en el present programaDes de l’entorn educatiu, no es pot intervindre ni modificar tots els factors de risc ni potenciar ni promocionar tots els factors de QSPUFDDJØ��#BTBOU�OPT�FO�BMMÛ�RVF�T�IB�FYQPTBU�TFMFDDJPOFN�BRVF-lles variables pertinents que tenen més a veure amb la dinàmica educativa, i plantegem una estructura de programa que permeta complir uns requisits mínims de qualitat amb una metodologia i tècniques que ja s’ha demostrat per altres i pel nostre treball de ���BOZT�DPN��B�ÞUJMT�J�QPTTJCMFT�

Amb este programa proposem: desenvolupar a l’aula habilitats cognitives i reflexives, i també l’empatia cap a altres iguals; treballar amb la família estils educatius saludables; formar els professors per a capacitar-los en el desenvolupament d’activitats preventives a l’aula i en el seu possible paper com a adult de referència per a un alumne en situació de risc; i aconseguir un compromís del centre educatiu per a impli-car-se en el procés de socialització i desenvolupament de fac-tors protectors dels seus alumnes.

A manera de resum assenyalem l’esquema de l’estratègia que plantegem:Proposem una implicació global del centre educatiu en la prevenció de les drogodependències, que repercutisca en un compromís dels pro-fessors, dels departaments, del Departament d’Orientació, de l’equip directiu, dels tutors i de l’AMPA. Tal compromís ha d’adquirir-se a finals o a principi del curs escolar perquè estiga arreplegat en les programa-cions de l’any escolar.Proposem implicar els pares i mares en la prevenció, en particular in-formant-los del que es treballarà al centre escolar i, en general, a través dels grups formatius per a pares i mares en prevenció de les drogode-pendències.&YFSDJN�VOFT�BDUJWJUBUT�QFS�B�SFBMJU[BS�FO�UVUPSJFT�CBTBOU�OPT�FO�FMT�NP-dels teòrics exposats, amb tècniques dinàmiques i interactives, facilitant NBUFSJBMT� J� SFDVSTPT�EJEËDUJDT��-B�TFVB� SFBMJU[BDJØ�QSPQPTFN�RVF�WBKB�B�DËSSFD�UBOU�EFMT�UVUPST�DPN�EF�QFSTPOBM�FTQFDJBMJU[BU�BMJÏ�BM�DFOUSF��)BO�EF�ser de fàcil aplicació per part dels tutors, després d’una formació específi-DB�FO�MB�NBUÒSJB��*�BNC�VOB�EVSBDJØ�UPUBM�BTTFRVJCMF�BM�QMB�E�BDDJØ�UVUPSJBM�anual, quatre hores lectives, al llarg dels quatre cursos de l’ESO.Editem i facilitem materials didàctics per a l’alumnat que servisquen de SFDPSE�J�SFGPSÎ�E�BMMÛ�RVF�T�IB�USFCBMMBU �EF�NBOFSB�RVF�FT�QSPMPOHVFO�en el temps els continguts.Facilitem una orientació de treball transversal perquè es reforcen els objectius des de les distintes assignatures. Dissenyem un protocol d’intervenció i coordinació amb recursos espe-DJBMJU[BUT�QFS�B�MB�EFUFDDJØ�J�EFSJWBDJØ�EF�DBTPT�FO�TJUVBDJØ�EF�SJTD�RVF�requerisquen una intervenció indicada o selectiva.Dissenyem protocols d’avaluació que permeten conéixer si s’han acon-seguit els objectius previstos per a cada activitat i per al programa en general, centrant-nos tant a valorar l’adquisició d’informació nova, va-loració de canvi de creences, actituds, avaluació qualitativa del que aprén i valoració de la satisfacció de participar en este programa, tant per a l’alumnat com per a pares, mares, professors i professores. to

rnar

Les variables que es treballen en les activitats amb els alumnes són: 1r E.S.O:t� *OøVÒODJB�TPDJBM�J�QSFTTJØ�EF�HSVQ��SFDPOFJYFNFOU �SFøFYJØ �EFTFOWPMV-

pament de sentit crític.t� Valors individuals: reconeixement i confrontació amb iguals.t� Presa de decisions: reconeixement, anàlisi i processos de presa de de-

cisions, assaig de presa de decisions raonada.t� *OGPSNBDJØ�TPCSF�UBCBD �BOËMJTJ�EF�OPSNB�TVCKFDUJWB �E�JOøVÒODJB�TPDJBM�

sobre l’ús del tabac, actituds cap a la conducta de fumar.

2n E.S.O.:t� Presa de decisions, determinació.t� Motius de consum, desenvolupament del sentit crític, anàlisi de situ-

acions.t� Actituds relacionades amb l’inici de consum. Expectatives de consum.t� 3FøFYJØ�TPCSF�FM�DPOTVN�EF�UBCBD�J�BMDPIPM� J� MB�TFVB�SFMBDJØ�BNC�FMT�

ritus d’iniciació.t� 3FøFYJØ�TPCSF�MB�NBEVSFTB�J�RVÒ�ÏT�TFS�NBKPS��-MJCFSUBU�J�SFTQPOTBCJMJUBU�t� *OøVÒODJB�TPDJBM�J�BVUPOPNJB�QFSTPOBM��t� Objectius personals. Projectes de vida. Metes.t� 3FøFYJØ�TPCSF�DPOUSPM�E�JNQVMTPT �UPMFSËODJB�B� MB�GSVTUSBDJØ �QPTUFSHBS�

NFUFT �FTGPSÎ�DPN�B�NJUKË�QFS�B�BDPOTFHVJS�NFUFT��"OËMJTJ�EF�TJUVBDJPOT�3r E.S.O.:t� Temps lliure, alternatives d’oci.t� Confrontació de valors.t� *OGPSNBDJØ�TPCSF�DPODFQUFT�CËTJDT�EF�ESPHVFT��t� Actituds cap al consum.t� /PSNB�TVCKFDUJWB�BNC�SFMBDJØ�BM�DPOTVN�EF�DBOOBCJT�t� *OGPSNBDJØ�TPCSF�DBOOBCJT��t� 3FTPMVDJØ�EF�QSPCMFNFT�t� Desenvolupament de l’empatia.t� Confrontació de valors.

�t E.S.O.:t� *OGPSNBDJØ�TPCSF�BMDPIPM�t� 3FøFYJØ�TPCSF�MB�OPSNB�TVCKFDUJWB�TPCSF�FM�DPOTVN�E�BMDPIPM�t� (FTUJØ�EF�SJTDPT�TPCSF�M�BMDPIPM��"OËMJTJ�EF�DBTPT�t� Foment de l’empatia i la solidaritat.t� *OøVÒODJB�TPDJBM�BNC�SFMBDJØ�BM�DPOTVN�E�BMDPIPM�t� Desenvolupament de la sentida crítica i anàlisi de la realitat social: el

botelló.t� Confrontació de valors. t� Assaig d’assumpció de responsabilitats socials

Les variables que es treballen en els cursos formatius per a pares i mares són:t� Característiques de l’adolescència.t� Factors de risc/factors de protecció vinculats al consum de drogues.t� Conceptes bàsics sobre drogues.t� *OGPSNBDJØ�TPCSF�UBCBD �BMDPIPM�J�DBOOBCJT�t� Epidemiologia: realitat de consum dels jóvens.t� La comunicació en la família.t� -�PSHBOJU[BDJØ�FO�MB�GBNÓMJB��OPSNFT �MÓNJUT�J�OFHPDJBDJØ�t� El procés d’autonomia dels fills.t� (FTUJØ�EF�M�PDJ�J�EFM�UFNQT�MMJVSF�t� Estratègies d’intervenció davant dels problemes relacionats amb l’ús de

drogues.t� 3FDVSTPT�FTQFDÓöDT�PO�BDVEJS�FO�DBT�EF�DPOTVN�QSPCMFNËUJD��

torna

r

torna

r

1. Orientacions generalsFull de registre

Full d’anotacions d’horaris de Centres

2. Fitxes imprimiblesORIENTACIONS PER A L’EQUIP DIRECTIU

DELS CENTRES

torna

r

ORIENTACIONS GENERALSLa prevenció de les drogodependències o de qualsevol conducta problemàtica en FMT�KØWFOT�OP�QPU�BDPOTFHVJS�FMT�TFVT�PCKFDUJVT�TJ�FT�SFEVÕY�B�MB�SFBMJU[BDJØ�E�BMHVOFT�activitats aïllades cada any.

La prevenció és un objectiu més de l’educació integral dels nostres jóvens, que con-sistix a donar-los eines per a aconseguir les seues metes personals i socials, ajudant-los a arribar a la maduresa superant dificultats i obstacles. Suposa una intervenció continuada des de la primera infància.

-�FEVDBDJØ�QPU� SFBMJU[BS�TF�EF�NBOFSB�OBUVSBM �FTQPOUËOJB�P�BNC�VOB� JOUFSWFODJØ�programada, sistemàtica, intencionada.

L’escola té la seua raó de ser a oferir una ensenyança reglada que, a més de donar informació, també ajuda els alumnes a interpretar el seu entorn, a desenvolupar el sentit crític, transmet actituds i valors, pautes, habilitats i estils de relacionar-se, processos mentals, hàbits... Tots aspectes determinants també en la prevenció de les drogodependències.

A més, l’escola disposa d’un currículum ocult que resulta determinant en la preven-DJØ�EF�MFT�ESPHPEFQFOEÒODJFT��$PN�BTTFOZBMB�"NBOEP�7FHB�������FM�DVSSÓDVMVN�ocult està en l’atmosfera de l’escola, els codis de disciplina, les pautes prevalents de conducta, les actituds del professorat cap als seus alumnes i en els valors implícits en l’acció.

La seua característica principal és que funciona d’una manera implícita, a través de continguts culturals, de les rutines, de les interaccions personals i de les tasques escolars, sense ser fruit d’una definició conscient per part del col·lectiu docent. Així FMT�QSPGFTTPST�BDUVFO�DPN�B�BHFOUT�TPDJBMJU[BEPST�J�GPSNBEPST�E�JOEJWJEVT�

El desenvolupament afectiu i social en l’escola, així com la idònia Educació sobre Drogues, depenen segurament més d’este “currículum latent” que dels objectius/DPOUJOHVUT�GPSNBMT�USBDUBUT�FYQMÓDJUBNFOU�(*% �1SPHSBNB�EF�1SFWFODJØ�EF�%SPHP-EFQFOEÒODJFT�EF�MB�$PNVOJUBU�EF�.BESJE ������

-�FRVJQ�EJSFDUJV�EFMT�DFOUSFT�E�FOTFOZBOÎB�TFDVOEËSJB�QPU�FTUBCMJS�VO�QMB�EF�QSFWFO-DJØ�JODMÛT�FO�FM�1MB�&EVDBUJV�EFM�$FOUSF �ÏT�B�EJS �TJTUFNBUJU[BS �FYQMJDJUBS�FMT�PCKFDUJVT �posar els mitjans per a aconseguir-los, i intervindre de forma ordenada i intenciona-da, no sols amb unes activitats aïllades, sinó implicant tota la comunitat educativa i tots els aspectes de la vida de l’alumne/a al centre escolar i revisar periòdicament si

torna

r

el pla establit està servint per a aconseguir els objectius previstos. Però a més, l’equip directiu no ha d’oblidar la realitat del currículum ocult i, per tant, ha d’estar atent que este siga l’adequat.

Per a això, l’equip directiu pot potenciar una política de centre d’educació per a la salut, que: t�"GBWPSJTDB�VO�clima�HFOFSBM�EFM�DFOUSF�BDPMMJEPS �TBMVEBCMF�J�NJOJNJU[BEPS�EF�M�FTUSÏT�

i l’ansietat, on l’estudiant es trobe amb si mateix, amb els altres, amb el món, en una interrelació positiva per al seu creixement físic, psíquic i social.

t�&M�DMBVTUSF�FTUJHB�DPNQSPNÏT�BNC�FMT�PCKFDUJVT�EF�QSFWFODJØ�EF�MFT�ESPHPEFQFOEÒO-cies, com a grup i com a professors individuals, de manera que tots els professors:

t� � *ODMPHVFO�FMT�PCKFDUJVT� FO�FMT� TFVT� transversals, amb intervencions coordinades pels distints departaments;

t�Detecten situacions de risc, i quan les detecten, no miren cap a un altre costat, sinó que intervinguen bé directament amb el/la xic/a o xics/ques, bé informant el Depar-tament d’Orientació o la direcció d’estudis, segons un protocol d’intervenció conegut i assumit per tots.

t�4JHVFO�DPOTDJFOUT�EFM�TFV�QBQFS�DPN�B�model. “Les actituds de l’educador juguen un QBQFS�DFOUSBM �QFS�MB�GVODJØ�FYFNQMJöDBOU�J�FM�NPEFM�E�FOTFOZBOÎB�BQSFOFOUBUHF�RVF�proposa a l’alumnat. Les seues observacions o comentaris, valoracions personals, els seus comportaments i gestos, la seua disposició al diàleg, el tipus d’activitats escolars que proposa, etc. tenen tanta o més importància que la informació que transmeten. De tot este entramat de valors i actituds implícites, encara que ningú hi al·ludisca, els BMVNOFT�FTUBO�DPOTUBOUNFOU�QSFOFOU�OPUBw�(*%� �����

t�4�FTUBCMJTDB�VO�protocol d’intervenció en el cas que es detecten alumnes amb pro-blemes de drogues o riscos de patir-los, intracentre i de coordinació amb recursos de MB�[POB�

t�&T�EJTTFOZF�VO�pla d’acció tutorial que incloga activitats específiques sobre drogues i activitats genèriques d’habilitats per a la vida.

t�&O�MB�setmana cultural s’incloga una línia de treball d’educació per a la salut.t� *NQMJDBS�MFT�famílies dels alumnes en estos objectius: informant-los de les actuacions RVF�FT�SFBMJU[FO�BM�DFOUSF�FO�FTUF�TFOUJU�B�USBWÏT�EFM�UVUPS�FO�MB�SFVOJØ�RVF�UÏ�BNC�FMT�pares a l’inici del curs i oferint bé directament o bé a través de l’AMPA escoles forma-tives per a pares i mares en educació i prevenció de drogodependències.

torna

r

FAMÍ

LIA:

Apunts perquè el tutor o la

tutora oriente a els pares i

les mares dels seus alumnesestudiants de

secundària .

L’adolescència:Els pares hem de saber que el pas de xiquet a adult en totes les cultures i en tots els temps suposa una etapa necessària de trànsit que comporta, inevitablement, que els pares i mares adapten les seues conductes al canvi que s’està produint en els seus fills i filles.

-�BEPMFTDÒODJB�FT�DBSBDUFSJU[B�QFS�VOB�SJRVFTB�EF�WJWÒODJFT�J�BQSFOFOUBUHFT �QFSÛ �UBN-CÏ �QFS�MB�JOFTUBCJMJUBU�E�FNPDJPOT�J�TFOUJNFOUT��9JDT�J�YJRVFT�FYQFSJNFOUFO�QSPGVOET�canvis hormonals vinculats a l’adquisició de la capacitat reproductiva i importants can-vis personals i socials per a adaptar-se al món que comencen a descobrir.

Eixos canvis, eixos conflictes, es poden qualificar de moment psicoevolutiu de l’adoles-cent, del qual podem destacar:

/FDFTTJUBU�EF�SFBöSNBDJØ��FMT�BEPMFTDFOUT�OFDFTTJUFO�SFBöSNBS� MB�TFVB� JEFOUJUBU � J�per a això, els agrada compartir alguns “ritus” específics, com pot ser la seua forma d’oci, la seua forma de vestir,.. reclamen llibertat per a prendre les seues pròpies decisions, ja no és un xiquet, però tampoc és exactament un adult.

/FDFTTJUBU�EF�transgressió: la transgressió de les normes establides és una de les maneres en què els adolescents configuren una personalitat diferent i pròpia. Es rebel·len contra els adults, fan la contra i trasgredixen les normes en un acte d’afir-mació.

/FDFTTJUBU�EF�DPOGPSNJUBU�intragrupal��FM�HSVQ�DPNFOÎB�B�TFS�FM�TFV�QSJODJQBM�SFGF-rent i mantindre-s’hi és un dels seus principals propòsits. S’identifica amb els seus amics, amb els que forma un grup d’afinitat i interessos comuns.

Sensació d’invulnerabilitat: córrer riscos a estes edats obeïx a l’egocentrisme i la re-cerca de noves sensacions, res els pot passar a ells. Volen descobrir, experimentar, conéixer el que no saben i tot allò que els han prohibit, explorar noves sensacions.

Susceptibilitat i vulnerabilitat davant de les pressions de l’entorn. És molt permea-ble a les influències que rep del seu entorn, a les modes i a les pressions comercials, de consum.

torna

r

La importància de la família en l’adolescènciaEncara que en molts aspectes de la vida de l’adolescent unes altres persones prenen major rellevància que el pare, la mare o els germans, estos no deixen de ser un referent essencial. De fet, la família té un paper fonamental en el desenvolupament adequat de l’adolescent. Les relacions familiars influïxen en com els jóvens desenvolupen les principals tasques de la seua etapa, la seua implicació en problemes comportamenta-les associats a l’adolescència, i també, la seua habilitat per a establir relacions íntimes significatives i duradores.

Encara que no tots els adolescents experimenten estrés i tensió, estos són més pro-bables durant l’adolescència que en qualsevol altra edat. L’etapa es convertix en una etapa més difícil que altres períodes vitals, no sols per a l’adolescent, si no també per a les persones que el rodegen. La idea que l’adolescència és difícil es manifesta:

Primera adolescència: Conflicte amb els pares: per als pares, els fills sempre són YJDPUFUT��2VBTJ�BNC�TPSQSFTB�EFTDPCSJN�RVF�FM�TFV�NØO�IB�DBOWJBU��NJSFO� MFT�DPTFT�d’una altra forma, es relacionen d’una altra manera amb els adolescents i els adults. La USBORVJMrMJUBU�J�M�FTUBCJMJUBU�RVF�DBSBDUFSJU[BWB�FM�öOBM�EF�MB�JOGËODJB�EØOB�QBT�B�VO�QFSÓP-de de continus descobriments. La primera manifestació de l’entrada en l’adolescència és l’aparició de xicotets conflictes; molts d’estos conflictes responen a una necessitat d’afirmació personal i no representen, en el fons, cap problema social.

Adolescència mitjana: Alteracions de l’estat d’ànim: els adolescents experimen-ten estats d’ànim més extrems i canvis d’humor més bruscos que els adults i els xi-quets. També manifesten més sentiments, al llarg del dia, d’autoconsciència i vergo-nya, malaptesa, soledat, nerviosisme i sensació de sentir-se ignorats.

Adolescència tardana o primera joventut: Conductes de risc: És en este període on poden aparéixer conductes de risc relacionades amb conductes delictives, de consum de substàncies, conducció temerària i conducta sexual de risc.

torna

r

Tenim un fill adolescent, què fem?!!!Davant d’un adolescent, els pares hem d’intentar que puga comptar amb un entorn segur �PO�TF�TFOUB�SFDPM[BU�J�FTUJNBU �RVF�M�BKVEF�B�BGSPOUBS�FMT�DBOWJT�RVF�DPNQPSUB�FM�pas de la infància a l’adolescència. Per a això, cal establir una bona comunicació amb els nostres fills, ja des d’abans de l’adolescènci.

Hem d’entendre el que els passa i posar-nos en el seu lloc, descobrir què és el que pensen i què senten, establir unes normes que els ajuden a aconseguir un orde intern però, al mateix temps, saber ser flexibles i traure partit de la negociació com a eina d’aprenentatge i de construcció de valors. És a dir:

t�Evitar les actituds autoritàries. Hem d’aprendre a observar els xicotets detalls, es-coltar, preguntar d’una altra manera, deixant caure informació, idees i opinions.

t�Ser exigents amb els nostres fills. Confiar en ells però, alhora, demanar-los que si-guen responsables, valorar els seus encerts i els seus errors, sense complimentar-los ni criticar-los de forma contundent.

t�Transmetre normes i límits. Hem d’oferir-los el que necessiten (que no sempre és el mateix que demanen). Eixides, horaris, tasques pendents, impliquen compromís i res-ponsabilitat; a vegades, poden pactar-se, i en alguns casos, han de ser innegociables.

t�Reconéixer la seua capacitat per a prendre decisions��-�PCKFDUJV�EF�M�FOTFOZBOÎB�ÏT�RVF�YJDT�J�YJRVFT�TJHVFO�BVUÛOPNT�J�SFTQPOTBCMFT��/P�QPEFN�FTUBS�TFNQSF�EBNVOU�E�FMMT�J�TPCSFQSPUFHJS�MPT�QFOTBOU�RVF�OP�TØO�DBQBÎPT�E�FOUFOESF�J�BDUVBS�FO�TJUVBDJPOT�complexes.

t�Respectar la seua intimitat. Té dret a això, i també necessitat. La comunicació ha d’estar sempre oberta, però hem d’entendre que difícilment el nostre fill ens explicarà tot el que passa. Tampoc nosaltres ho fem.

t�Ser coherents. Les nostres paraules perden molt valor per als nostres fills si no van acompanyades d’una conducta coherent. Sovint esta és més important que els con-sells i les recomanacions.

torna

r

Drogues?!!En l’inici de l’Adolescència, les drogues poden aparéixer de manera habitual en les conversacions de xics i xiques, a pe-sar que el consum acostuma a ser molt minoritari. Sovint, es tracta d’una manera de demostrar que s’ha deixat arrere la infància. L’alcohol, el tabac i el cannabis són les drogues més pròximes i les que més fàcilment arriben als adolescents. En la nostra època, les drogues han aconseguit un grau de difusió major que en qualsevol altre moment de la història, com un element transgressor, per a desinhibir-se, protestar o identi-öDBS�TF�BNC�FM�HSVQ��-B�HFOFSBMJU[BDJØ�EFM�DPOTVN�QPU�JOEVJS�els adolescents a pensar que prendre unes altres drogues és una cosa normal i que no comporta cap perill i no és així.

Què fan al centre?Tallers de prevenció de les drogodependències al centreConsistixen en 2 activitats d’aula per a cada curs escolar, guiades per un educador del Pla Municipal sobre Drogodependències de l’Ajuntament d’Alacant, en les quals l’alumne i el grup/aula, de manera participativa, reflexionen sobre aspectes relacionats amb la Prevenció de les Drogodependències, adequats a la seua edat.

"M�TFV�UPSO �BM�QSPGFTTPS�UVUPS �TF�MJ�GBDJMJUFO�EPT�BDUJWJUBUT�BEEJDJPOBMT�QFS�B�SFBMJU[BS�FO�UVUPSJB�BCBOT�J�EFTQSÏT�EFMT�UBMMFST �B�ö�EF�SFGPSÎBS�J�DPNQMFNFOUBS�FMT�NJTTBUHFT�

1r�&40��13&4"�%&�%&$*4*0/4���BDUJWJUBU�UVUPSJB��i*OøVÒODJB�TPDJBM �QSFTTJØ�EF�HSVQ��FOT�EFJYFN�QPSUBS w�2ª activitat: “Presa de decisions saludables”.3ª activitat: “Decidim fumar o no fumar”.���BDUJWJUBU�UVUPSJB��-FDUVSB�J�EFCBU�EF�MB��DBSQFUB��TPCSF�UBCBD�

2n�&40��4&3�."+03���BDUJWJUBU�UVUPSJB��i*TB�MB�JOEFDJTB��QSFTB�EF�EFDJTJPOTw���BDUJWJUBU��i.PUJVT�EF�DPOTVN��9JRVFU �KPWF �BEVMU��*OGPSNBDJØ�TPCSF�BMDPIPMw�3ª activitat: “L’adult que vull ser”.���BDUJWJUBU�UVUPSJB��i&MT�JNQVMTPT �M�FTGPSÎ �MB�GSVTUSBDJØ �MFT�OPTUSFT�NFUFTw�

3r�&40��$"14�%&�4&5."/"1ª activitat tutoria: “El mapa del meu temps lliure”2ª activitat: “Amb drogues i sense drogues”.3ª activitat: “Cannabis”.���BDUJWJUBU�UVUPSJB��i(VJB�5�&NCPMJRVFT w�

�t�&40��(&45*»�%&�3*4$041ª activitat tutoria: Alcohol.2ª activitat: “Taller d’alcohol i primers auxilis”.���BDUJWJUBU��i*�UV�RVÒ�GBSJFT �4PCSF�botelló”.

torna

r

I nosaltres, com a pares, què podem fer?Cal parlar de drogues a casa, de manera franca, evitant crear situacions dramàtiques JOOFDFTTËSJFT�J�GVHJOU�EFM�UP�DBUBTUSPöTUB�RVF�BDPTUVNB�B�SFGPSÎBS�MFT�DPOWJDDJPOT�EF�YJDT�J�YJRVFT��"M�NBUFJY�UFNQT �OP�PCTUBOU�BJYÛ �ÏT�JNQPSUBOU�OP�CBOBMJU[BS�FM�UFNB��&M�NÏT�JNQPSUBOU�ÏT�USPCBS�VO�UP�TFO[JMM �SBPOBCMF�J�EJSFDUF �RVF�TJHB�ÞUJM� J�FGFDUJV�QFS�B�alertar dels riscos de les drogues. La millor manera és tindre un coneixement real de les ESPHVFT �FTUBS�DPOWFOÎVU�EF�MFT�TFVFT�DPOTFRàÒODJFT�OFHBUJWFT�J�EFNPTUSBS�IP�BNC�l’exemple personal.

Si tens dubtes o vols tindre major informació, el Pla Municipal sobre Drogodependèn-cies de l’Ajuntament d’Alacant, compta amb el Programa de Formació per a Pares i .BSFT�i&O�'BNÓMJBw�*OGPSNBDJØ�FO�FM�UFM����������������Phttp://www.alicante.es/accionsocial/pr_drogodependencias.html )

Si sospitem que el nostre fill ha consumit o consumix droga, hem de parlar del tema relaxadament i sense deixar-nos portar per la urgència, la ràbia o l’angoixa. És millor deixar passar el primer moment de major alteració i crear un clima de verdader diàleg, sense “víctimes” ni “culpables”. Oferir-se de manera col·laboradora i reflexiva, amb pre-PDVQBDJØ �QFSÛ�TFOTF�WJPMÒODJB��/P�IFN�E�BMBSNBS�OPT�JOKVTUJöDBEBNFOU��-�BKVEB�E�VO�professional o una persona de referència pot ajudar-nos a valorar de manera més efec-tiva el seu consum i determinar les pautes que han de seguir-se davant de les distintes situacions.

torna

r

per a departaments

MATERIALS I ACTIVITATS

COMPLEMENTARISTUTORIES: activitats d’habilitats per a la vidaA través de l’acció tutorial es poden complementar els objectius perseguits en el 1SPHSBNB �SFBMJU[BOU�BDUJWJUBUT�E�FEVDBDJØ�FNPDJPOBM��-B�öOBMJUBU�RVF�QSFUFOFN�BNC�l’educació emocional està en la línia que els alumnes aconseguisquen un desenvolu-pament personal integral que vaja més enllà de la mera adquisició de coneixements, potenciant i desenvolupant capacitats personals que els ajudaran a sentir-se bé amb si mateixos i a saber relacionar-se amb les persones que els rodegen.

2VBO�QMBOUFHFN�VO�QSPHSBNB�E�FEVDBDJ�FNPDJPOBM �BUFOFN�EPT�UJQVT�E�IBCJMJUBUT�

t�)BCJMJUBUT�JOUSBQFSTPOBMT �RVF�QPESJFO�SFTQPOESF�BM�SFDPOFJYFNFOU�EF�MFT�QSÛQJFT�emocions i sentiments i maneig d’estes

t�"VUPDPOFJYFNFOU�FNPDJPOBM��$POFJYFNFOU�EF�MFT�QSÛQJFT�FNPDJPOT�

t�"VUPFTUJNB��²T�FM�DPOKVOU�EF�KVEJDJT�EF�WBMPS�TPCSF�VO�NBUFJY��&T�WB�GPSNBOU�QSPHSFT-sivament a partir de les experiències, els pensaments i les emocions passades, jun-tament amb la retroalimentació subministrada pels altres (família, amics, companys, professors). Té una gran influència sobre l’estabilitat emocional i el benestar personal.

t�"VUPDPOUSPM��$BQBDJUBU�EF�SFHVMBS�MFT�QSÛQJFT�FNPDJPOT �QFOTBNFOUT�J�DPOEVDUFT �especialment les de caràcter negatiu. Ens permet dominar els nostres pensaments i emocions en compte que estos ens dominen a nosaltres.

t�)BCJMJUBUT�JOUFSQFSTPOBMT�EF�SFMBDJ�BNC�FMT�BMUSFT

t�&NQBUJB�� 3FDPOFJYFNFOU� EF� MFT� FNPDJPOT� BMJFOFT�� $BQBDJUBU� EF� QPTBS�TF� FO� MB�perspectiva de l’altre.

t�"TTFSUJWJUBU���-B�DPOEVDUB�BTTFSUJWB�FT�DBSBDUFSJU[B�QFS�MB�EFGFOTB�EFMT�ESFUT�QSPQJT�sense violar els aliens. És un “saber dir” sense danyar les relacions.

t�3FMBDJPOT�TPDJBMT�J�DPNVOJDBDJ�

A mode il·lustratiu s’inclouen algunes activitats quant a això:

torna

r

0#+&$5*6��Desenvolupar una autoestima positiva en l’alumnat.

'0/5�%*7&34&4��-B�5VUPSJB��$POTFMMFSJB�E�&EVDBDJØ�J�$VMUVSB��7BMÒODJB�����

%&4$3*1$*»��L’autoestima és un judici de valor sobre un mateix. Els nous elements de valoració re-buda i la seua forma d’integració expliquen l’evolució o la tendència a l’estabilitat de l’autoestima d’una persona. En este sentit, podem dir que l’autoestima és educable no sols en els primers anys, sinó al llarg de la vida.

3FTVMUB�NÏT�GËDJM�NPEJöDBS�VO�BTQFDUF�EF�M�BVUPFTUJNB�RVF�UPUB�FTUB��"JYÓ �DFOUSBS�TF�en l’aspecte acadèmic, en el del reconeixement social o en el de l’aspecte físic, és una bona estratègia per a iniciar un procés de canvi general en l’autovaloració.

"NC�FTUF�ö �FM�QSPGFTTPSBU�IB�E�JOUFOUBS�WBMPSBS�NÏT�FMT�FTGPSÎPT�J�FMT�SFTVMUBUT�EF�M�BMVN-nat, que emetre judicis de valor pejoratius sobre comportaments no desitjables. Este mode de procedir permet que cada alumne reba un predomini de valoracions positi-ves sobre les negatives.

La forma més efectiva d’augmentar la capacitat d’una persona per a desenvolupar ple-nament la seua autoestima és concentrar-se en els recursos personals positius que posseïx. A vegades, és molt aconsellable que les persones estiguen segures que són capaces de fer moltes coses bé. De fet, l’actitud “tu pots fer-ho” és una de les que més TPWJOU�WPMFO�GPNFOUBS�FMT�QSPGFTTPST��/P�PCTUBOU�BJYÛ �NPMUT�BMVNOFT�T�FTDVEFO�FO�FM�“no puc fer-ho”. Són, probablement, els que més necessiten adquirir una ferma convic-ció de les seues possibilitats reals.

%&4&/70-61".&/5�El tutor o tutora introduïx l’activitat en els termes següents: Tots tenim qualitats, aspec-tes positius, etc. Però moltes persones tenen dificultats per a adonar-se’n i reconéixer-les, i únicament tenen ulls per a veure els defectes o qualitats negatives que tenen o que creuen tindre.

És important que cada un es veja a si mateix el més positivament possible; per tant, hem triat esta activitat, on cada un de vosaltres rebrà una autèntica “pluja de qualitats” per part dels vostres companys.

ACTIVITAT:

TREBALLEM L’AUTOESTIMA

NIVELL: 1r ESO

ÀREA: Tutoria

torna

r

Primera sessió$PN�B�QBT�QSFWJ� J�EVSBOU�EFV�NJOVUT �FM�HSVQ �VUJMJU[BOU� MB�UÒDOJDB�EF�CSBJOTUPSNJOH �BNC�M�BKVEB�EFM� UVUPS�P� MB�UVUPSB �FTUBCMJSË�VO� MMJTUBU�EF�QBSBVMFT�P�UFSNFT�SFGPSÎBOUT�(qualitats), de qualitats personals que s’aplicaran posteriorment als companys i com-panyes. La relació definitiva haurà de concretar-se per consens de l’alumnat.Posteriorment, a cada alumne o alumna, se li donarà una llistat dels alumnes del grup perquè escriguen en un foli dos o tres qualitats de les establides en el llistat anterior, per a cada un dels seus companys i companyes. El tutor o la tutora arreplega els folis escrits, i ordena i agrupa les distintes valoracions de l’alumnat.

Segona sessió&M�UVUPS�P�MB�UVUPSB�GBDJMJUBSË�B�DBEB�BMVNOF�J�BMVNOB�MB�WBMPSBDJØ�RVF�IBO�SFBMJU[BU�FMT�seus companys i companyes, i invita a tots que lligen en veu alta la relació de quali-tats que han rebut. A continuació, se li aniran formulant les preguntes següents:

t�2VJO�U�IB�TPSQSÏT�NÏT t�2VJOB�ÏT�MB�RVF�NÏT�U�IB�BHSBEBU t�&O�RVÒ�OP�FTUËT�E�BDPSE (Els companys i el professor el retroalimenten positivament).t2VJOFT�T�IBO�SFQFUJU�NÏT�WFHBEFT t2VJOB�RVBMJUBU�ÏT�MB�RVF�NÏT�WBMPSB�FO�UV�NBUFJY t$PN�U�IBT�TFOUJU

Es valorarà la participació de l’alumnat en esta unitat i el seu canvi d’actitud al llarg del curs.

Una variant d’esta proposta consistix a distribuir l’alumnat en grups distints en forma de cercle amb un dels membres al centre, que haurà de romandre en silenci i que serà objecte d’una “pluja de qualitats” sempre positives i afirmatives (mínim deu per cada membre del grup.) Un membre del grup pot fer de compilador, elaborant una llista de les qualitats i facilitant-la a la persona una vegada que el grup ha acabat.

torna

r

0#+&$5*64���� 3FDPOÏJYFS�M�BVUPJNBUHF�J�MB�JNBUHF�RVF�UFOFO�FMT�BMUSFT�E�VO�NBUFJY����� 1SPNPVSF�VO�BVUPDPODFQUF�QPTJUJV�RVF�HFOFSF�DPOöBOÎB�QFS�B�TVQFSBS�EJöDVMUBUT�i planificar èxits.

'0/5�%*7&34&4��1SPHSBNB�E�&EVDBDJØ�&NPDJPOBM�QFS�B�MB�1SFWFODJØ�EF�MB�7JPMÒODJB���S�DJDMF�EF�M�&40��$&'*3&�E�&MEB������

%&4$3*1$*»�− Anuncis per paraules. En la premsa ixen anuncis que oferixen un lloc de treball a la persona que posseïsca les qualitats que s’hi detallen o bé és algú qui s’oferix. A partir d’este exemple, cada estudiant ha d’escriure un anunci de si mateix per a la premsa en el qual descriga les seues capacitats i qualitats personals. Es demana prèviament que cada un porte una foto de la seua infància. − En un A3 apeguen la foto de la infància i l’anunci de si mateix. Cada un llig el seu anunci i diu un aspecte que li agradava d’ell quan era xicotet. El tutor destaca els as-pectes d’autoestima (imatge positiva de si mateix) i assertivitat (afirmació clara i direc-UB�EFMT�FOVODJBUT��4�JODPSQPSB�FTUF�%/*�FO�MB�DBSUFMMFSB�EF�M�BVMB��− El positiu i el negatiu de la meua foto. El tutor dibuixa a la pissarra l’esquema “El positiu i el negatiu”. Els estudiants l’omplin, escrivint en un foli característiques positi-ves i negatives de si mateixos. − En un recipient es posen els noms de tots els estudiants. Cada un agafa una pape-reta i ompli el mateix quadre d’abans sobre el company que li ha tocat. Es torna a ficar el 2n quadre en el recipient i s’entrega a cada persona el seu, mantenint l’anonimat de qui hi haja omplit. − Cada un compara els dos quadres que té sobre si mateix, amb el plantejament se-güent: llig la informació de cada quadre, el que has fet tu i el que t’ha fet un company, compara les semblances i les diferències i compromet-te: queda’t amb allò positiu i elimina allò negatiu, talla allò negatiu, trenca-ho i tira-ho a la paperera. − Em quede amb el positiu: escriu en la teua fitxa els aspectes positius amb què ens hàgem quedat: el que m’agrada de mi i el que agrada als altres.

Observacions per a la seua aplicació. Aviseu la classe anterior que cada un porte una GPUP�EF�MB�TFVB�JOGËODJB��-�BOVODJ�RVF�DBEB�VO�GBÎB�EF�4��NBUFJY�IB�EF�TFS�VO�BOVODJ�QFS�QBSBVMFT�BQSPYJNBEBNFOU�VOFT����QBSBVMFT�

ACTIVITAT:

EL NOSTRE DNINIVELL: 2n ESO

ÀREA: Tutoria

"OOFYPT�����������&-�104*5*6�*�&-�/&("5*6�%&�-"�.&6"�'050 El meu positiu El meu negatiu

Físic

Forma de ser

3FMBDJ�BNCels altres

torna

r

0#+&$5*64�t�1SPNPVSF� M�BVUPDPOFJYFNFOU�EFMT�BMVNOFT� J�EF� MFT� TFVFT�conductes per aclarir els seus propis valors.t�"GBWPSJS� MB� DPNVOJDBDJ� J� FM� DPOFJYFNFOU�FOUSF�FMT�NFN-bres del grup

'0/5��%*7&34&4�� 1*1&4�� 1MB� *OUFHSBM� EF�1SFWFODJØ�EFM�$PO-sum de Drogues. Ed. Fundació d’Ajuda contra la Drogoad-EJDDJØ������

%&4$3*1$*»����&*�UVUPS�JOUSPEVÕY�M�BDUJWJUBU�FYQMJDBOU�OF�FM�TFOUJU��-B�JEFB�que tenim de nosaltres mateixos no sempre coincidix amb la que tenen altres persones. Es tracta, per tant, que cada un comunique als altres que pensa de si mateix, per comprovar després si els altres el veuen de la mateixa manera. 2. Es repartix a cada un dels alumnes la fitxa “Autoretrat” per-què l’omplin individualment. S’ha de fer insistència en el fet RVF�NFOUSF�SFBMJU[FO�M�BDUJWJUBU �FMT�BMVNOFT�OP�QPEFO�DPNV-nicar-se entre si, ni mirar el que estan fent els altres. 3. Una vegada omplits els “Autoretrats”, els alumnes es posen drets a l’aula i van mostrant el seu “Autoretrat”, i veient els dels altres, sense fer preguntes, en silenci. ���&*�UVUPS�BSSFQMFHB�MFT�öUYFT��6OB�WFHBEB�UÏ�UPUT�FMT�i"VUPSF-trats” dels alumnes, els indica que poden fer preguntes a les RVBMT�OPNÏT�DPOUFTUBSB�i4*w�P�i/0w�QFS�FTCSJOBS�EF�RVJO�DPN-pany es tracta. S’evitaran les rialles o els comentaris desagra-dables per part d’alguns alumnes. És necessari un clima de DPOöBOÎB�J�SFTQFDUF�FO�FM�HSVQ�����6OB�WFHBEB�T�IBO�MMFHJU�FMT�BVUPSFUSBUT �T�JOJDJB�VO�DPNFO-tari col·lectiu en què els alumnes manifesten com s’han sen-tit, que els ha sorprés d’algun company, aspectes en comú amb els altres, etc. ���&MT�BVUPSFUSBUT�FT�UPSOFO�B�DBEB�VO�EFMT�BMVNOFT�

ACTIVITAT:

AUTORETRATNIVELL: 3r ESO

ÀREA: Tutoria

"6503&53"5

/0.������������������������������������������������������������������������������������������������������������

$0-03�%&-�$"#&--�������������������������������������������������������������������������������

$0-03�%&-4�6--4����������������������������������������������������������������������������������

)0##:��������������������������������������������������������������������������������������������������������

26"-*5"54�1&340/"-4�����������������������������������������������������������������������..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

-"�.&6"�'".¶-*"�$3&6�26&�4»$���������������������������������������������������............................................................................................................................................................................................................................................

6/�7*"5(&�26&�.�"(3"%"3*"�'&3�������������������������������������������������............................................................................................................................................................................................................................................

6/�--*#3&�26&�"$0/4&--&��������������������������������������������������������������......................................................................................................................

.�&/$"/5"�$0.�4»$�1&326µ��������������������������������������������������������

......................................................................................................................

......................................................................................................................

&.�4&/5�%&�."-�)6.03�26"/�����������������������������������������������������............................................................................................................................................................................................................................................

torna

r

0#+&$5*64��t�&MFWBS�FM�OJWFMM�E�BVUPFTUJNB�EF�M�BMVNOBUt�"GBWPSJS� MB� DPNVOJDBDJ� J� FM� DPOFJYFNFOU�FOUSF�FMT�NFN-

bres del grup

'0/5�#36/&5&�:�/&(30��5VUPSÓB�DPO�BEPMFTDFOUFT��&E��4BO�1ÓP�9��.BESJE�����

%&4$3*1$*»�Material necessari: ��4JT�IFYËHPOT�HSBOT�EF����DN�EF�DPTUBU �VO�QFS�HSVQ �UB-MMBUT�FO�TJT�USPTTPT �DBEB�VO�EFMT�RVBMT�WB�OVNFSBU�EF�M���BM���(vegeu gràfic)

anvers en blanc revers numeratDesenvolupament:t�&T�EJWJEJY�MB�DMBTTF�FO�HSVQT�EF����4�FOUSFHB�B�DBEB�HSVQ�TJT�

hexàgons. Cada membre del grup tindrà els sis trossos dels hexàgons que porten el mateix número.

t�&*�QSPGFTTPS�EØOB�MFT�JOTUSVDDJPOT�TFHàFOUT��i3FBMJU[BSFN�VO�TFO[JMM�KPD �FM�KPD�EFM�'0$64 �DPOTJTUJY�FO�FM�

següent”:t�6O�RVBMTFWPM�EFMT�NFNCSFT�EFM�HSVQ�T�PGFSJY�DPN�B�WPMVO-

tari per a ser FOCUS, i es col·loca al centre del grup.t�$BEB�VO�EFMT�BMUSFT�NFNCSFT�EFM�HSVQ�QSFO�VO�USPT�E�IFYË-HPO�J�IJ�FTDSJV��505&4�-&4�$04&4�104*5*7&4�26&�16("�40-#3&�&-�$0.1"/:�'0$64��1FSÛ �BUFODJØ��OPNÏT�FT�QPEFO�escriure qualitats reals, que realment les tinga el company, no posant res negatiu.

ACTIVITAT:

JOC DEL FOCUS: COMPARTIRQUALITATS

NIVELL: 4t ESO

ÀREA: Tutoria

t�2VBO�UPUT�IBHFO�BDBCBU �DBEB�VO�EJV�B�RVJ�IB�GFU�EF�'0$64�les qualitats que ha posat i li entrega el seu tros d’hexàgon.

t�%FTQSÏT�T�PGFSJY�VO�BMUSF�WPMVOUBSJ�J�FT�SFQFUJY�M�FYFSDJDJ�öOT�que hagen passat tots els membres del grup”.

Posada en comú de tota la classe 6OB�WFHBEB�IBO�öOBMJU[BU�FMT�HSVQT �FT�EFEJDB�VO� UFNQT�B�EJBMPHBS�UPUB�MB�DMBTTF�TPCSF�M�FYFSDJDJ�SFBMJU[BU���1PU�GFS�TF�MB�posada en comú entorn d’estes preguntes:

t�$PN�IB�SFTVMUBU�M�FYFSDJDJ ��'ËDJM �%JGÓDJM �"HSBEBCMF ��&OVUKØT �t�1FS�RVÒ �t� )FV� EFTDPCFSU� RVBMJUBUT� RVF� OP� DPOFJYÓFV� E�BMHVO�DPNQBOZ

t�)FV�EFTDPCFSU�RVBMJUBUT�RVF�OP�DPOFJYÓFV�EF�WPTBMUSFT�NBUFJYPT

t�7PT�IB�DPTUBU�NPMU� USPCBS� DPTFT�QPTJUJWFT�RVF�FTDSJVSF�EFMT�WPTUSFT�DPNQBOZT ��1FS�RVÒ

Aspectes a tindre en compte: t�&TUF�FYFSDJDJ�FT�CBTB�FO�FM�DBT�RVF�OPNÏT�IBO�EF�EJS�TF�RVB-

litats. Per tant, han d’excloure’s totalment els aspectes ne-HBUJVT��&T�USBDUB�EF�SFGPSÎBS�MB�JNBUHF�QPTJUJWB�RVF�DBEB�VO�té de si mateix i dels altres.

��1FS�FTUB�SBØ �OP�IB�E�FWJUBS�TF�RVF�FT�SFQFUJTRVFO�MFT�RVB-litats sobre un mateix alumne. Les repeticions actuen com VO�QPEFSØT�SFGPSÎ�EF�MB�JNBUHF�QFSTPOBM��

��²T�NPMU�JNQPSUBOU�RVF�OPNÏT�EJHVFO�RVBMJUBUT�SFBMT �ÏT�B�dir, aquelles que creguen que posseïx el company.

��$POWÏ�RVF�BCBOT�EF�QPTBS�TF�B�FTDSJVSF�IJ�IBKB�VOT�NP-ments de reflexió personal per a adonar-se dels aspectes positius que tenen els companys.

��$POWÏ�NPUJWBS�FM�HSVQ�BCBOT�EF�MB�SFBMJ[BDJ�O�EF�M�FYFSDJDJ �perquè este es desenvolupe amb serietat i concentració.

12

45

6

3

torna

r

0#+&$5*64��t� 1SPNPVSF� M�BVUPDPOFJYFNFOU� EF� M�BMVNOF� J� EF� MFT� TFVFT�

conductes per aclarir els seus propis valors . t�"GBWPSJS�MB�DPNVOJDBDJ�J�DPOFJYFNFOU�FOUSF�FMT�NFNCSFT�

del grup.

'0/5�%*7&34&4�� 1*1&4�� 1MB� *OUFHSBM�EF�1SFWFODJ�EFM�$POTVN�EF�%SPHVFT��&E��'VOEBDJ�E�"KVEB�DPOUSB�MB�%SPHPBEEJDDJ������

%&4$3*1$*»�t�4�FTUBCMJY�VOB� MMJTUB�EF�QSFHVOUFT�EF�DPNÞ�BDPSE�FOUSF�FM�QSPGFTTPS�J�FMT�BMVNOFT�VUJMJU[BOU�DPN�B�QVOU�EF�QBSUJEB�MB�que figura en el següent full).

t�&T�EJWJEJY�MB�DMBTTF�FO�EPT�HSBOT�HSVQT �QFM�QSPDFEJNFOU�EF�numerar-se: 1,2,1,2, etc. Tots els números 1 formen un cer-cle mirant cap a fora. Els números 2 formen un cercle exte-rior a l’altre, mirant els primers i formant parelles amb ells. Si el total dóna un número imparell, el professor entra en el joc com un més.

t�&T�DPNFOÎB�QSFHVOUBOU�FM�OPN�B�MB�QBSFMMB �TJ�OP�TF�TBQ��"�continuació, es formulen mútuament la primera pregunta de la llista.

t�6OB�WFHBEB�SFTQPTUB�MB�QSFHVOUB �FM�DFSDMF�FYUFSJPS�BWBOÎB�un pas i queden establides noves parelles. Es fan la següent pregunta de la llista i així successivament fins a completar la llista. En el cas que s’acabe la llista de preguntes abans E�BSSJCBS�B� MB�QPTJDJØ� JOJDJBM �FT�DPNFOÎB�VOB�BMUSB�WFHBEB�QFS� MB� QSJNFSB� QSFHVOUB�� ²4� *.1035"/5� 13&1"3"3� � ���13&(6/5&4�1&3�"�6/"�$-"44&�%&����

t�-�FYFSDJDJ�BDBCB�QSPQPTBOU�FM�QSPGFTTPS�BMT�BMVNOFT�RVF�GB-cen una valoració d’ells mateixos, centrada en les qüestions següents:

1a) Has descobert alguna cosa de tu mateix/a que no cone-gueres, en haver hagut de contestar preguntes que, tal ve-HBEB �NBJ�U�IBWJFT�QMBOUFKBU �

ACTIVITAT:

QUI ERES TUNIVELL: 1r ESO

ÀREA: Tutoria

2a) Has descobert coses que no sabies sobre els teus com-QBOZT�FT

13&(6/5&4�1&3�"�.*--03"3�&-�/0453&�$0/&*9&.&/5�.656t�%FTDSJV�FM�MMPD�PO�WJWJFT�RVBO�UFOJFT�RVBUSF�BOZT�t�1SPGFTTJØ�EF�UPO�QBSF�J�UB�NBSF�t� �4J�IBHVFSFT�EF�DBOWJBS�UF�EF�OPN �RVJO�USJBSJFT �1FS�RVÒ �t�2VJ�ÏT�FM�UFV�IFSPJ�QSFGFSJU �1FS�RVÒ �*�MB�UFVB�IFSPÕOB �1FS�RVÒ �t�&M�SFDPSE�NÏT�GFMJÎ�EF�MB�UFVB�WJEB�ÏT����t�2VJOB�BTTJHOBUVSB�U�BHSBEB�NÏT �*�NFOZT �1FS�RVÒ �t�-FT�NJMMPST�WBDBODFT�RVF�IBT�QBTTBU�IBO�TJHVU������1FS�RVÒ �t�4J�FU�DPODFEJSFO�MB�QPTTJCJMJUBU�E�FTUBS�VOB�IPSB�QBSMBOU�BNC�VOB�QFSTPOB�GBNPTB�B�MB�UFVB�FMFDDJØ �RVJ�USJBSJFT �

t�%JHVFT�VOB�DPTB�RVF�FU�GBÎB�GFMJÎ�t�"OPNFOB�MFT���DPTFT�RVF�NÏT�WBMPSFT�EF�MFT�QFSTPOFT��t�"OPNFOB�MFT���DPTFT�RVF�NÏT�FU�EJTHVTUFO�EF�MFT�QFSTPOFT��t�2VJO�ÏT�FM�UFV�QSPHSBNB�GBWPSJU�EF�UFMFWJTJØ �*�FM�UFV�HSVQ�NV-TJDBM�P�DBOUBOU�GBWPSJU �2VJO�ÏT�FM�UFV�FRVJQ�EF�GVUCPM�QSFGFSJU �

t�4J�IBHVFSFT�E�FNQPSUBS�UF�B�VOB�JMMB�EFTFSUB�OPNÏT���DPTFT �RVÒ�U�FNQPSUBSJFT �

t�"TTFOZBMB�VO�P�EJWFSTPT�IPCCZT�RVF�UFOT�J�RVF�QSBDUJRVFT��t�4J�FU�EPOBSFO�VO�QSFNJ�RVF�DPOTJTUJSB�B�BOBS�B�WJVSF�VO�BOZ�BM�MMPD�EF�MB�UFSSB�RVF�WPMHVFSFT�0O�BOJSJFT �1FS�RVÒ �

t�%JHVFT�VOB�DPTB�CPOB�RVF�U�IBKB�TVDDFÕU�GB�QPD��t�2VJ�ÏT�FM�UFV�NJMMPS�BNJD �t�2VÒ�U�BHSBEBSJB�TFS�EF�NBKPS �t�4J�QPHVFSFT�DPOWFSUJS�UF�FO�BOJNBM �FO�RVJO�BOJNBM�FU�DPO-WFSUJSJFT �1FS�RVÒ �

t�4J� QPHVFSFT� DPOWFSUJS�UF� FO� RVBMTFWPM� BMUSB� QFSTPOB� EFM�NØO �RVJ�USJBSJFT �1FS�RVÒ �

t�4J�QPHVFSFT�DBOWJBS�BMHVOB�DPTB�EF�MB�UFVB�DMBTTF �RVÒ�DBO-WJËSJFT �1FS�RVÒ �

t�$PN�EFTDSJVSJFT�FM�UFV�QBÓT�B�VO�FTUSBOHFS�RVF�FU�EFNBOBSB�JOGPSNBDJØ�TPCSF�FTUF

torna

r

0#+&$5*64��t�2VF�M�BMVNOF�P�M�BMVNOB�QSFOHVFO�DPOTDJÒODJB�RVF�UPU�DPNQPSUBNFOU�JNQVMTJV�QSP-

voca unes conseqüències i que és necessari regular-lo i controlar-lo.t� *EFOUJöDBS�MFT�DPOTFRàÒODJFT�E�VO�DPNQPSUBNFOU�JNQVMTJV�t�&TUBCMJS�BMHVOT�NFDBOJTNFT�RVF�BKVEFO�B�DPOUSPMBS�MP

'0/5�%*7&34&4��&EVDBDJ�&NPDJPOBM��$POTFMMFSJB�E�&EVDBDJ�J�$VMUVSB������

%&4$3*1$*»�Tot comportament impulsiu té unes conseqüències que convé identificar per a avan-ÎBS�FO�FM�DPOUSPM�E�FTUF�DPNQPSUBNFOU�&TUB�VOJUBU�SFTVMUB�ÞUJM�RVBO�FMT�NFNCSFT�EFM�HSVQ�FT�DPOFJYFO�QPD�J�DPOWÏ�SFBMJU[BS�MB�en el primer trimestre com a complement de l’anterior.Prèviament a la sessió de tutoria, el tutor o la tutora proporcionarà a l’alumnat el qües-UJPOBSJ�EF�$PNQPSUBNFOU�*NQVMTJV�QFS�BM�TFV�EFCBU�QPTUFSJPS��3FTVMUB�JNQPSUBOU�RVF�els alumnes reflexionen abans de la sessió sobre les conseqüències del comportament impulsiu i de la necessitat d’establir mecanismes, normes i la seua aparició.Al llarg del debat ha d’insistir-se en la idea que darrere d’un d’estos comportaments sol haver-hi un pensament irracional. Ha de facilitar-se que els alumnes definisquen i aclarisquen tant les conseqüències d’estos comportaments com les accions concretes que cal adquirir per al seu control.S’avaluarà la capacitat de l’alumnat per a poder previndre les conseqüències dels com-portaments impulsius i per a establir unes mesures de control.

Qüestionari de Comportament Impulsiu���*OEJDB���DPOTFRàÒODJFT�RVF�FT�EFSJWFO�E�VO�DPNQPSUBNFOU�JNQVMTJV�2. Descriu breument com t’has sentit després d’haver tingut un d’estos comportaments.���$SFVT�RVF�QPEJFT�IBWFS�FWJUBU�FJYF�DPNQPSUBNFOU ���*OUFOUFT�DPOUSPMBS�P�SFHVMBS�E�BMHVOB�NBOFSB�FMT�UFVT�DPNQPSUBNFOUT�JNQVMTJVT ���4FHPOT�MB�UFVB�PQJOJØ �E�BMHVOB�NBOFSB �IBVSJB�EF�DPOUSPMBS�TF�P�SFHVMBS�TF ���2VÒ�FTUBSJFT�EJTQPTBU�B�GFS�QFS�DPOUSPMBS�FM�UFV�DPNQPSUBNFOU�JNQVMTJV ���2VÒ�EFNBOBSJFT�BMT�BMUSFT�RVF�GFSFO�QFS�DPOUSPMBS�FM�TFV�DPNQPSUBNFOU�JNQVMTJV

ACTIVITAT:

ENS CONTROLEMNIVELL: 2n ESO

ÀREA: Tutoria

torna

r

0#+&$5*6��t�%FTFOWPMVQBS� MB� DBQBDJUBU�E�FNQBUJB�FO�FMT�NFNCSFT�EFM�

grup. t�%FTFOWPMVQBS�MB�DBQBDJUBU�EF�QBSMBS�EFMT�TFOUJNFOUT��t�1SPNPVSF�IËCJUT�E�FTDPMUB�BDUJWB��

'0/5�%*7&34&4�1SPHSBNB�E�&EVDBDJØ�&NPDJPOBM�QFS�B� MB�1SFWFO-DJØ�EF�MB�7JPMÒODJB���O�DJDMF�EF�M�&40��$&'*3&�E�&MEB�����

%&4$3*1$*»�El tutor distribuïx una papereta a cada alumne.Escriuran en la papereta una dificultat que troben en les se-ues relacions i que no els agrada exposar oralment en públic. El docent pot posar un exemple per a facilitar la comprensió de l’exercici.Es recomana que dissimulen la lletra perquè no se sàpia de qui és, o bé poden escriure amb majúscules. Es dobleguen de forma idèntica les paperetes, es mesclen i es distribuïxen aleatòriament entre els alumnes. Cada un llig el problema RVF�MJ�IB�UPDBU�FO�WFV�BMUB �VUJMJU[BOU�MB�QSJNFSB�QFSTPOB�KP �WJWJOU�FM�QSPCMFNB�J�GFOU�DPN�TJ�GØSB�M�BVUPS�B��/P�FT�QFSNFU�EFCBU�OJ�QSFHVOUFT�EVSBOU�M�FYQMJDBDJØ��&O�öOBMJU[BS �TJ�IP�DPO-sidera convenient, pot aportar una solució al seu problema. Per acabar, el professor dirigirà e1 debat sobre les reaccions QSPWPDBEFT �VUJMJU[BOU �FOUSF�E�BMUSFT �MFT�QSFHVOUFT�TFHàFOUT��t�$PN�FU�WBT�TFOUJS�FO�EFTDSJVSF�FM�UFV�QSPCMFNB �t�$PN�FU�WBT�TFOUJS�FO�FYQPTBS�FM�QSPCMFNB�E�VOB�BMUSB�QFSTPOB �t�$PN�FU� WBT� TFOUJS�RVBO�VOB�BMUSB�QFSTPOB� SFMBUBWB�FM� UFV�QSPCMFNB �

t�"M�UFV�QBSÏJYFS �WB�DPNQSFOESF�CÏ�FJYB�QFSTPOB�FM�UFV�QSPCMFNB �t�7B�BDPOTFHVJS�QPTBS�TF�FO�MB�UFVB�TJUVBDJØ �t�$SFVT�RVF�WBT�BSSJCBS�B�DPNQSFOESF�FM�QSPCMFNB�EF�M�BMUSF�B �t�$PN�B�DPOTFRàÒODJB�E�FTUF�FYFSDJDJ �DSFVT�RVF�DBOWJBSËT�FMT�UFVT�TFOUJNFOUT�DBQ�B�BMUSFT�QFSTPOFT �

ACTIVITAT:

EL BESCANVID’UN SECRETNIVELL: 3r ESO

ÀREA: Tutoria

Duració. Una sessió de tutoria. Si l’alumnat s’implica molt en l’activitat, esta es pot desenvolupar en dos sessions.Estructuració grupal. Treball individual. Treball en gran HSVQ��²T�JNQPSUBOU�RVF�EVSBOU�M�FYQPTJDJ�O�BM�HSVQ �M�BMVNOBU�estiga situat en cercle de manera que tots puguen veure’s de GSPOU��1BSUJDJQBDJØ��EF����B����FTUVEJBOUT��Observacions per a la seua aplicació. És fonamental que el professorat motive l’alumnat perquè escriga les seues difi-cultats. S’ha de garantir la confidencialitat del secret. El nivell de dificultat de l’activitat és mitjà/alt per la qual cosa esta s’hauria de p1antejar al final del programa, quan l’alumnat ja ha treballat prou e1 tema de l’educació emocional. L’activitat treballa la capacitat de parlar dels sentiments la RVBM�DPTB�ÏT�VO�GBDUPS�CËTJD�EF�M�FEVDBDJØ�FNPDJPOBM��/P�PCT-tant això, resulta molt impactant parlar en gran grup dels sentiments i de les dificultats que un troba en les relacions. Esta activitat els permet per un dia parlar de sentiments des d’una perspectiva més neutra, ja que no és el seu propi pro-blema el que relataran, i d’altra banda, els oferix 1a possi-bilitat que cada estudiant expresse les seues necessitats de re1ació, bé amb e1 grup, bé en altres aspectes que l’alumne desitge relatar. Al seu torn, la activitat requerix que l’alumnat es pose en e1 lloc de la persona que ha escrit el problema i que la resta escolte activament la seua exposició. En 1a mesura en què desenvolupem l’escolta activa en els a1umnes i siguen capa-ÎPT�EF�QPTBS�TF�FO�FM�MMPD�E�VOB�BMUSB�QFSTPOB�J�DPNQSFOESF�les seues necessitats (empatia), les tensions i els conflictes a l’aula tendiran a decréixer. Per acabar, com que han d’expo-sar ells mateixos, en gran grup, estan desenvolupant habili-tats comunicatives. 'BTF� E�BQMJDBDJØ��2VBO� FM� HSVQ� KB� FTUJHB� GPSNBU� P� FT� DPOF-guen d’altres anys. Altres observacions. Servix perquè vegen els possibles pro-blemes que tenen en eixe grup.

torna

r

0#+&$5*64��t�&YQFSJNFOUBS�J�EJGFSFODJBS�FMT�DPNQPSUBNFOUT�OP�WFSCBMT�BT-

sertius d’aquells comportaments agressius o submisos.t�"VHNFOUBS�MB�DPOTDJÒODJB�EFM�OPTUSF�DPNQPSUBNFOU�BTTFSUJV

'0/5�%*7&3404��&EVDBDJ�&NPDJPOBM��$POTFMMFSJB�E�&EVDBDJ�J�$VM-UVSB�������%*7&3404��$POTUSVJOU�TBMVU��1SPNPDJ�EFM�EFTFO-WPMVQBNFOU�QFSTPOBM�J�TPDJBM��(VJB�EFM�QSPGFTTPS�J�EF�M�BMVN-OF��6OJWFSTJUBU�EF�4BOUJBHP������

%&4$3*1$*»�2VBO�VOB�QFSTPOB�EFGÏO�FMT�TFVT�ESFUT�TFOTF�QFSESF�FM�SFTQFD-te als altres, es diu que té un comportament assertiu; se sent bé amb si mateixa i pren les seues pròpies decisions.La persona que té un comportament submís no es fa respectar i permet que els altres s’aprofiten d’ella, per la qual cosa se sent desgraciada i ansiosa.La persona amb un comportament agressiu no respecta els al-tres i s’aprofita d’ells.t�&M�UVUPS�P�MB�UVUPSB�FYQMJDB�CSFVNFOU�FM�DPODFQUF�EF�DPN-

portament assertiu com un punt d’equilibri entre el com-portament submís i l’agressiu.

t� *OEJDB� BMT� BMVNOFT� RVF� GBDFO� VOB� MMJTUB� EFM� RVF� BTTPDJFO�amb la paraula “Assertiu” i que registren les seues respostes a la pissarra.

t�&MT�EFNBOB�RVF�QFOTFO�FO�FM�iNÏT�TVCNÓTw�RVF�DPOFHVFO �ÏT� B� EJS � VOB� QFSTPOB� OP� BTTFSUJWB�� *OEJWJEVBMNFOU � IBO�d’imaginar les característiques de conducta que s’associen amb eixes persones.

t� 1PTUFSJPSNFOU �FMT�JOEJDBS�RVF�WBHFO�E�VOB�CBOEB�B�M�BMUSB�EF�M�BVMB�BEPQUBOU�BDUJUVET�TVCNJTFT �TFOTF�VUJMJU[BS�QBSBVMFT�

t�%FTQSÏT�EF�DJOD�NJOVUT �FMT�EJSË�RVF�iFT�RVFEFO�DPN�FTUË-tues” en una posició que demostre comportament submís, miren els seus companys i companyes i identifiquen simili-tuds en els seus comportaments.

ACTIVITAT:

ASSERTIVITAT, AGRESSIVITAT,

SUBMISSIÓNIVELL: 4t ESO

ÀREA: Tutoria

t�"�DPOUJOVBDJØ �TPMrMJDJUBSË�DPNFOUBSJT�TPCSF�FMT�DPNQPSUB-

ments no verbals de submissió (o no assertius), i els escriu-rà a la pissarra.

t�6OB�WFHBEB�SFHJTUSBEFT�MFT�SFTQPTUFT �FMT�BMVNOFT�DBOWJB-ran del seu comportament de submissió a un d’agressivi-tat. De nou, els demanarà que pensen en el comportament de la persona més “agressiva” que hagen vist, representant el seu paper agressiu amb actituds no verbals. L’única res-tricció a observar consistix en el fet que no hi haja abusos ni danys físics o destrucció de propietat.

t�5SBOTDPSSFHVUT�DJOD�NJOVUT �JOEJDBSË�RVF�UPSOFO�B�RVFEBS�se en una “posició d’estàtues” mostrant un comportament agressiu i mirant al seu voltant per observar similituds en el comportament no verbal d’altres companys o companyes.

t�4PMrMJDJUBSË�DPNFOUBSJT�TPCSF�MFT�TJNJMJUVET�EFMT�DPNQPSUB-ments no verbals que s’observen i que estiguen relacionats amb l’agressivitat, i anotarà els comentaris a la pissarra.

t�&M� UVUPS�P� MB� UVUPSB�EFTDSJVSË� MFT�DBSBDUFSÓTUJRVFT� SFMBUJWFT�al comportament d’una persona “assertiva”, centrant-se en els components no verbals: “La persona assertiva establix bon contacte visual, es deté confortablement però ferma-NFOU�FO�FMT�TFVT�EPT�QFVT�BNC�FMT�CSBÎPT�QFOKBOU�BMT�DPT-tats. “La persona assertiva defén els seus drets alhora que respecta els dels altres, és conscient dels seus sentiments i els sap manejar tan prompte com se li presenten, tracta les seues tensions i les dirigix en forma constructiva”. Podrà afegir: “La persona assertiva diu frases amb JO, usa parau-MFT�DPPQFSBUJWFT �DPOTUSVÕY�PSBDJPOT�RVF�FNGBUJU[FO�FM�TFV�interés i busca equilibri en el poder”.

t�"�DPOUJOVBDJØ �TPMrMJDJUBSË�BMT�BMVNOFT�RVF�QFOTFO�FO�VOB�persona que hagen observat i que s’adapte el millor possi-ble a la descripció d’una persona assertiva i representen el comportament d’eixa persona en forma no verbal.

torna

r

t�%FTQSÏT�EF�DJOD�NJOVUT �EPOBSË�M�PSEF�RVF�FT�iRVFEFO�DPN�FTUËUVFTw �DPN�FT�WB�GFS�amb anterioritat i que observen i comparen la conducta dels altres.

t�1PTUFSJPSNFOU �T�FTUBCMJSË�VOB�EJTDVTTJØ�NPEFSBEB�QFM�UVUPS�P�MB�UVUPSB �TPCSF�MFT�EJ-ferències entre els comportaments submís, agressiu i assertiu fent una llista a la pis-sarra. Després, conduirà el debat cap a l’aplicació del comportament assertiu en les situacions quotidianes, afavorint que passen a discutir situacions en què els alumnes són generalment assertius i altres en què els agradaria ser més assertius.

$"3"$5&3¶45*26&4�%&�-�&45*-�%&�3&41045"�1"44*7" �"44&35*7"�*�"(3&44*7"

1"44*7" "44&35*7" "(3&44*7"

$0/%6$5

"�7&

3#"-

2VÒ�FT�diu

Frases genèriques/P�FT�EJV�SFT�P�T�VUJMJU[FO�expressions indirectes:“Potser...”i/P�UÏ�JNQPSUËODJB �però...”

Frases en primera personaExpressió de preferències o precs“Pense”, “Sent”, “M’agradaria”

Frases en segona persona.Acusacions, crítiques i exigències“Deixa de...” “Faries millor en...” “Vés en compte...”

Com es diu

To de veu baixDiscurs dubitatiu i vacil·lant

To de veu ferm i audibleDiscurs calmat

To de veu elevatDiscurs ràpid i atropellat

$0/%6$5"�/0�7&37"-

Contacte visual mínim

Contacte visualPostura corporal ferma però relaxada

Mirada fixa i agressivaPostura tensa

t�4�JOEJDB �B�DPOUJOVBDJØ �EJGFSFOUT�NBOFSFT�EF�EJS�i/0w �EFNBOBOU�MPT�MB�WBMPSBDJØ�J�RVF�suggerisquen altres maneres de respondre assertivament, posant-ho en pràctica en situacions proposades pels mateixos alumnes, o en situacions d’oferiment de substàn-DJFT�OPDJWFT��&O�FM�EFCBU�WFSCBMJU[FO�DPN�T�IBO�TFOUJU�

."/&3&4�%&�%*3�i/0w

5µ$/*$" 7"-03"$*»

%JS�/0Dir simplement “No” o“No, gràcies”

Dir la veritat“No, gràcies. No m’abellix”

Donar una excusa“No, gràcies. Ara tinc pressa. He d’anar-me’n”

Ajornar-hoDir “no” i començar a parlar d’una altra cosa: “No, gràcies.Vau veure el partit anit?

“Disc ratllat”Repetir “no” o variacions de la resposta negativa una vegada i una altra: “No, no m’interessa” No, no m’interessa”

Anar-se’n de la situacióDir “No” i anar-se’n

Actuar fredamentIgnorar l’altra persona

Evitar la situacióEstar al marge de qualsevol situació en què pots sentir-te pressionat

"-53&4�

torna

r

#*#-*0(3"'*"�

#36/&5&�:�/&(30��5VUPSÓB�DPO�BEPMFTDFOUFT��&E��4BO�1ÓP�9��.BESJE�����

%*7&3404��1*1&4��1MB� *OUFHSBM�EF�1SFWFODJ�EFM�$POTVN�EF�%SPHVFT��&E��'VOEBDJ�E�"KVEB�DPOUSB�MB�%SPHPBEEJDDJ������

%*7&3404��&EVDBDJ�&NPDJPOBM��$POTFMMFSJB�E�&EVDBDJ�J�$VM-UVSB������%*7&3404��-B�UVUPSJB��$POTFMMFSJB�E�&EVDBDJ�J�$VMUVSB������

%*7&3404�1SPHSBNB�E�&EVDBDJØ�&NPDJPOBM�QFS�B�MB�1SFWFO-DJØ�EF�MB�7JPMÒODJB���S�DJDMF�EF�M�&40��$&'*3&�E�&MEB�����

%*7&3404�1SPHSBNB�E�&EVDBDJØ�&NPDJPOBM�QFS�B�MB�1SFWFO-DJØ�EF�MB�7JPMÒODJB���O�DJDMF�EF�M�&40��$&'*3&�E�&MEB�����

%*7&3404�� $POTUSVZFOEP� TBMVE�� 1SPNPDJØO� EFM� EFTBSSPMMP�QFSTPOBM�Z�TPDJBM��(VÓB�EFM�QSPGFTPS�Z�EFM�BMVNOP��6OJWFSTJUBU�EF�4BOUJBHP�����

torna

r

Qüestionaris per als/les tutors/es

Qüestionari per a coordinador/a del PROGRAMA 12-16 al centre escolar

Memories i evaluacions d’anys anteriors

AVAL

UACIÓ

per als alumnesQüestionaris de pretest i postest

Qüestionaris per als pares i les mares participants en

grups formatius

torna

r

1r ESO

3r ESO 4t ESO

2n ESOQüestionaris d’avaluació per

al/la tutor/a

AVAL

UACIÓ

Qüestionaris de pretest i

posttest per als alumnes

torna

r

Postest 1r ESO

Pretest 1 r ESO

Postest 3r ESO

Pretest 3r ESO

Postest 4t ESO

Pretest 4t ESOAV

ALUA

CIÓ

torna

r

Qüestionaris per als pares i les mades participants en grups formatiusAV

ALUA

CIÓ

Informe Memòria Avaluació del Programa, Edició 2014/15Informe Memòria Avaluació del Programa, Edició 2012/13

AVAL

UACIÓ

torna

r

Memòria i avaluació

d’anys anteriors

Informe Memòria Avaluació del

Programa, Edició 2010/11

Estudi de la repercussió del Programa en els alumnes de 4t ESO, 2010/11

Informe Avaluació de la

implantació del ProgramaCurs 2011/12

Informe Memòria Avaluació del

Programa, Edició 2013/14

Informe Memòria Avaluació del Programa, Edició 2015/16

Informe Memoria Avaluació del

Programa, Edició 2017/18

Informe Memoria Avaluació del Programa, Edició 2018/19

torna

r

DOCUMENTSDE SUPORT i FORMACIÓ

PER AL TUTOR

torna

r

Evolució del Patró de Consum de Drogues i altres

Conductes Addictives en Estudiants d’ESO

Estudi de consum de drogues

Alacant 2014

tornar