B.FLOWERS per exemple. Qui no ha taral·lejat els compassos de Capullito de alel í pensant-se que és una cançó d’amor? Sí? Segur? És això, l’amor? I les dones una flor d’intenssísima

Foto: David Ruano

dissabte 5 d’octubre, 21h

B.FLOWERSMARTA CARRASCO

Sala La Planeta

www.martacarrasco.com

B.FLOWERSMarta Carrasco

02

Fitxa

Dades

Creació i direcció: Marta CarrascoAjudant de direcció: Antonio CastañoAssistència a la direcció: Neus Cots Intèrprets: Marta Carrasco, Anna Coll, Majo CordonetEscenografia: Marta Carrasco, Pau FernándezIl·luminació: Quico GutiérrezMuntatge musical: José Antonio GutiérrezVestuari: Marta Carrasco, Pau Fernández, Alba ViaderMaquillatge: Pau FernándezRealitzacions escenogràfiques: Dario AguilarTècnic general (cap tècnic): Antoni VilicicTècnic de so: Joan ValldeperasFotografia: David RuanoProducció: Salometa SLProducció tècnica: Antoni VilicicProducció executiva: Rosa IsartCoproducció: CAET-Centre d’Arts Escèniques de Terrassa, CCVV (Centre Cultural Vilanova del Vallès)Col·laboració en la producció: Festival Temporada Alta de GironaAmb el suport de: Departament de Cultura-Generalitat de Catalunya, Institut Ramon Llull

Agraïments: L’Estruch (Sabadell), Pep Bou, Ajuntament del Masnou. A tot el meu equip, que ha treballat en condicions econòmiques molt adverses, sent-hi, fins i tot més que mai, amb tot el seu esforç i el seu talent.

Dia i hora: Dissabte 5 d’octubre

Lloc: Sala La PlanetaPreus: 20 €Durada: 60min (aprox.)

Espectacle sense gairebé text

EstrenaLa programació de Temporada Alta a sala La Planeta compta

amb la col·laboradaió de:

Estrena: 11 d’octubrehorari: de dmc a diss. a les 21h i dg. a les 19h. www.tantarantana.com

20 d’octubreHorari: 18hSala Maria Plans


03

Presentació

Marta Carrasco sempre trepitja les convencions, els seus passos ferotges i els seus moviments

inesperats destapen la veritable naturalesa de tot el que ens fan passar per bonic i inofensiu. Un

txa-txa-txa, per exemple. Qui no ha taral·lejat els compassos de Capullito de alelí pensant-se que és

una cançó d’amor? Sí? Segur? És això, l’amor? I les dones una flor d’intenssísima aroma? Deixeu

que Carrasco la balli i la disseccioni, que mai més la sentireu amb les mateixes orelles. És una de

les nostres ballarines i coreògrafes més internacionals, al Temporada Alta li hem vist presentar No

sé si... i ara torna amb B. Flowers. Marta Carrasco té la ironia a punt, la crítica darrera el somriure

burleta, i preparada una nova desfilada d’éssers imperfectes que, com sempre, ens acabarem

estimant.

Albert Forns

Sobre l’espectacle...

Una altra flor, una altra vida...Un batec que no s’apaga mai. Primer i darrer viatge

La flor representa la bellesa per naturalesa. La bellesa de la vida, la bellesa de la mort i altra vegada la vida Milions de flors són mutilades cada dia per motius sentimentals o decoratius decoratius decoratius sentimentals sentimentals...

Les arranquem d’arrel i elles continuen aferrades a l’existència

Què passa després amb les flors…? Què està passant…? Què els estem fent?… Què ens està passant…?

Les flors ens parlen i sembla que ningú no les sent. Què ens estan dient les flors?

Segle XXI Segle XXI Segle XXI... La humanitat no seria pas possible sense les flors

… Abans de res tots vam ser totes

Antonio Castaño


04

B.FLOWERS en gira...

10-27 d’octubre de 2013 - Teatre Tantarantana, temporada a Barcelona

20 d’octubre de a la Sala Maria Plans (IT) - Terrassa (Barcelona)

Del 10 al 20 de novembre de 2013 Mèxic

22 de novembre de 2013 Tolosa (Guipúscoa, País Basc)

23 de novembre de 2013 Lasarte-Oria (Guipúscoa, País Basc)

5 i 6 de febrer de 2014 Teatro Piemonte (Torí, Itàlia)

Maig 2014 Segòvia


05

Marta Carrasco

Coreògrafa i intèrpret

Creadora escènica, intèrpret, ballarina, coreògrafa, pedagoga teatral. Després d’una trajectòria a

diverses companyies de dansa, l’any 1995 crea el seu primer solo de dansa-teatre, Aiguardent, un

espectacle sobre la solitud humana, l’abisme de l’alcoholisme, la fragilitat i la debilitat humana. A

continuació, sorgeixen per ordre cronològic: Blanc d’Ombra (Recordant Camille Claudel) (1998), un

apassionat homenatge a l’escultora francesa (1864-1943), Mira’m (Se dicen tantas cosas) (2000),

un espectacle dedicat a la bellesa i a la imperfecció, Eterno? Això sí que no! (2003), on inclou

temàtiques com la desesperació, l’esperança i textos d’Emil Cioran (1911-1995; El circ de la sole-

dat) i de Fiodor Mikhàilovitx Dostoievski (1821-1881; El somni d’un home ridícul). Posteriorment,

neix Ga-gà (2005), per parlar de la necessitat del riure, dels éssers especials o defectuosos i de la

supervivència humana a un món que no fa riure gens. J’arrive...! (2006) recorda que ja fa 10 anys

que la companyia acumula tot un univers personal suggeridor a escena i planteja que cal seguir

corrent, anant endavant. L’any 2008 sorgeix Bin & Go, una proposta on participa el músic Llibert

Fortuny que es presenta al Festival Temporada Alta de Girona 2008. A Dies Irae; en el rèquiem de

Mozart (2009), una (macro)creació de Carrasco, es fa pujar a escena tretze intèrprets per reflexio-

nar i qüestionar —amb altes dosis de risc i bellesa— allò sagrat i allò profà, per parlar-nos de la re-

ligió i la litúrgia, de la dona, de la fúria, de la impotència humana, de la por i la vida. El 2011 neix No

sé si..., un petit format per a dues germanes molt especials. Des de l’any 1996, amb Pesombra,


06

Carrasco acumula més de vint-i-cinc col·laboracions a muntatges aliens. Des del seu primer premi,

el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona 1996-97 per Aiguardent i per Pesombra, la creadora ha

acumulat més de vint premis o mencions, entre ells el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat

de Catalunya (2005), el Premi Ciutat de Barcelona (2007) i el Premi Serra d’Or de la Crítica Teatral

(2007) al millor espectacle teatral, per J’arrive...!

Col·laboracions escèniques

PESOMBRA. Dir.: Magda Puyo. Basat en Joan Salvat-Papasseït. 1996-97. Dir.coreogràfica.

A LA JUNGLA DE LES CIUTATS, de Bertolt Brecht. Dir.: Ricard Salvat. 1998. Dir. coreogràfica.

EL MANIQUÍ. Dir.: Pere Planella. Produccció Teatre Nacional de Catalunya (TNC). 1998.

AMBROSIA. Dir.: Pep Bou.1999. Col·laboració en la direcció teatral.

¿BAILAS?. Espectacle de la Companyia Sèmola Teatre. 1999. Col·laboració en la creació.

A LITTLE NIGHT MUSIC. Dir.: Mario Gas. 2000. Direcció coreogràfica.

LULÚ. Dir.: Mario Gas. 2001. Direcció coreogràfica.

BODAS DE SANGRE. Dir.: Ferran Madico. 2001. Direcció del moviment escènic.

UNA NIT AMB LEOPARDI. Dir.: Pere Arquillué. 2001. Direcció del moviment escènic.

EL PERRO DEL HORTELANO, de Lope de Vega. Dir.: Magüi Mira. 2001. Direcció coreogràfica.

RONDA DE MORT A SINERA, de Salvador Espriu. Dir.: Ricard Salvat. Teatre Lliure, 2002. Direcció

del moviment i gest escènic.

NARCÍS, de Jordi Bertran. 2002. Col·laboració en el moviment escènic.

SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU, de Shakespeare. Dir.: Àngel Llacer. Teatre Borràs, 2002. Col•labo-

ració en el moviment escènic.

DIAFAN, de i dir.: Pep Bou. 2003. Col·laboració en la direcció.

AL OTRO LADO DE LA CAMA. Dir.: Josep Maria Mestres. 2004. Direcció coreogràfica.

IBERIA (film). Participació al llargmetratge de Carlos Saura. 2005

EL PLAN B, d’Isabel Díaz. Dir.: Pep Pla. Projecte T6 del TNC. 2005. Dir. del moviment teatral.

RACCORD, de Rodolf Sirera. Dir.: Carme Portaceli. Projecte T6 del TNC. 2005. Direcció del mov-

iment teatral.

(DE)LIRIOS Y OTROS PE(S)CADOS. Direcció del taller i la presentació pública, dins del programa

Territorio Danza de La Cuarta Pared, Madrid. 2005.

ABOUT DARWIN’S NIGHTMARE. Direcció del workshop, amb actors de la companyia Latino

Theater de Los Angeles (Festival Internacional de Teatro Latino). 2005.

LA FINESTRA TANCADA, d’Agustí Vila. Dir.: Carme Portaceli. Espai Lliure (Teatre Lliure), 2006.

Direcció del moviment teatral.

L’AGRESSOR, de Thomas Jonigk. Dir.: Carme Portaceli. Nau Ivanow (Barcelona), 2006. Direcció

del moviment teatral.

TRANUITES CIRCUS. Dir.: Lluís Danés. Música: Lluís Llach. TNC, 2006. Direcció del moviment.


07

JOSEP I MARIA, de Peter Turrini. Dir:: Carme Portaceli. Festival Temporada Alta de Girona, 2007.

Direcció del moviment teatral.

FAIRY, de Toni Martín i Carme Portaceli. Dir.: Carme Portaceli. Nau Ivanow (Barcelona), Festival

Grec de Barcelona, 2007.

DAVANT LA JUBILACIÓ, de Thomas Bernhard. Dir.: Carme Portaceli. Centro Dramático Nacional

(Madrid), 2008. Direcció del moviment teatral.

QUÈ VA PASSAR QUAN NORA VA DEIXAR EL SEU HOME (O ELS PILARS DE LA SOCIETAT),

d’Elfriede Jelinek. Dir.: Carme Portaceli. Teatre Nacional de Catalunya (TNC). 2008. Direcció del

moviment escènic i coreografia.

CANTS D’AMOR, FUROR I LLÀGRIMES. Versos de Torcuato Tasso, música de diversos compos-

itors barrocs (Monteverdi, Mazzocchi). Dir.: Carme Portaceli. Palau de la Música Catalana (Barce-

lona), Festival Grec de Barcelona, 2008. Moviment coreogràfic i interpretació.

EL AMOR BRUJO, de Rojas & Rodríguez. Música: Manuel de Falla. Dir.: Marta Carrasco. Intèrprets:

Ángel Rojas & Carlos Rodríguez (“Nuevo Ballet Flamenco”), Antonio Canales, Chevy Muraday, Lola

Greco, Gema Morado. Teatro Auditorio San Lorenzo (El Escorial, Madrid), Festival de Verano, 2012.

#PEROESPOTSABERQUEHASMENJAT (#PEROSEPUEDESABERQUEHASCOMIDO), de Pep

Pla/Marc Artigau/Marta Carrasco. Dir.: Pep Pla. IT-Sala Maria Plans, Terrassa (Barcelona). Festival

TNT, 2012. Intèrprets: Marta Carrasco, Ireneu Tranis, Artur Martínez.

Premis i reconeixements

Premi de la Crítica Teatral de Barcelona 1996-97, dansa i coreografía d’Aiguardent, espectacle

creat i dirigit, coreogràficament, per Marta Carrasco.

Premi de la Crítica Teatral de Barcelona 1996-97, dansa i coreografía de Pesombra, espectacle

dirigit per Magda Puyo, basat en l’obra literària de Joan Salvat-Papasseït.

Nominació en la categoría de Millor Espectacle no valencià del “Premi d’Arts Escèniques de Valèn-

cia 1998”, per Aiguardent.

Premi Butaca 1999 (Premi del Públic) en la categoria de Dansa per Blanc d’Ombra (Recordant

Camille Claudel), espectacle en solitari de Marta Carrasco basat en la vida de Camille Claudel.

Premi d’Honor 2001 del Festival d’Almada (Portugal) per Mira’m (Se dicen tantas cosas), espec-

tacle creat i dirigit per Marta Carrasco.

Premi Butaca 2001 (Premi del públic) en la categoria de Millor Espectacle de Dansa per Mira’m (Se

dicen tantas cosas).

Premi MAX 2003 de les Arts Escèniques en la categoria de Millor Intèrpret Femenina de Dansa per

Aiguardent.

Premi MAX 2003 de les Arts Escèniques en la categoria de Millor Coreografia per Aiguardent.

Premi del Públic i del Lector 2003 del diari El País per Eterno? (Això sí que no!), espectacle creat

i dirigit per Marta Carrasco.

Premi Nacional de Dansa 2005 de la Generalitat de Catalunya.


08

Finalista dels Premis MAX 2005 de les Arts Escèniques per Eterno? (Això sí que no!)

Premi MAX 2006 de les Arts Escèniques en la categoria de Millor Espectacle de Dansa per Ga-gà,

espectacle creat i dirigit per Marta Carrasco.

Premi MAX 2006 de les Arts Escèniques en la categoria de Millor Coreografia per Ga-gà.

Premi Butaca 2006 en la categoria de Millor Espectacle de Dansa per J’arrive...!, espectacle creat

i dirigit per Marta Carrasco.

Premi Ciutat de Barcelona 2007 per la trajectòria de Marta Carrasco.

Premi Serra d’Or de la Crítica Teatral 2007 al Millor Espectacle Teatral per J’arrive...!

Menció Especial 2007 del TAC de Valladolid per J’arrive...!

Nominació als Premis ACE de la Crítica de Nova York en la Categoria de Millor Interpretació

Unipersonal.

Primer Premi, Millor Direcció del XIII Certamen Nacional de Teatro para Directoras de Escena

Ciudad de Torrejón de Ardoz, abril 2010, amb l’espectacle Dies Irae; en el Rèquiem de Mozart.

Premi Especial “José María Rodero” del XIII Certamen Nacional de Teatro para Directoras de Es-

cena Ciudad de Torrejón de Ardoz, abril 2010, amb l’espectacle Dies Irae; en el Rèquiem de Mo-

zart.

Premi Homenatge del XI Festival Internacional de Teatro y Artes de Calle de Valladolid (TAC), per

ser un referent inesgotable de la dansa i pel compromís artístic amb la creació (2010).

Premi Butaca 2010 (XVI ed.) en la categoria de Millor Espectacle de Dansa per Dies Irae; Réquiem

de Mozart, espectacle creat i dirigit per Marta Carrasco.

Finalista dels Premis MAX 2011 de les Arts Escèniques en la categoria de Millor Espectacle de

Dansa per Dies Irae; en el Rèquiem de Mozart.

Premio Racimo, categoría Danza (2011), Ayuntamiento de Serrada (Valladolid).

Finalista del XV Certamen Nacional de Teatro para Directoras de Escena Ciudad de Torrejón de

Ardoz (2012), amb l’espectacle No sé si...

Finalista dels Premi Butaca 2012 en la categoria de Millor Espectacle de Dansa per No sé si...,

espectacle creat i dirigit per Marta Carrasco.

Finalista dels Premis MAX 2013 (XVI ed.) de les Arts Escèniques en la categoria de Millor Especta-

cle de Dansa per No sé si..., espectacle creat i dirigit per Marta Carrasco.

Finalista dels Premis MAX 2013 (XVI ed.) de les Arts Escèniques en la categoria de Millor Coreogra-

fia per No sé si...

Finalista dels Premis MAX 2013 (XVI ed.) de les Arts Escèniques en la categoria de Millor Intèrpret

Femenina de Dansa per No sé si...


09

Anna Coll

Majo Cordonet

Actriu i ballarina

Actriu i ballarina

Graduada per l’Institut del Teatre, en l’especialitat d’interpretació, on va rebre el mestratge de Joan

Ollé, Jaume Melendres, Joan Castells, Ramon Vila, Gemma Beltran, etc. S’ha format comple-

mentàriament en les matèries de teatre, dansa, dansa-teatre i cinema, amb professionals com ara

Enrique Vargas (Teatro de los sentidos), Alain Denis (Shakespeare in Moviment), Agustí Villaronga,

Miquel Garcia Borda, Bea Fernández (Las Santas; Espai per a la dansa La Poderosa), Mercè Bo-

ronat.

Ha participat també en propostes de teatre infantil i juvenil. Ha actuat en obres de teatre de carrer,

per exemple amb la cia. Artristas, la cia. Discípulos de Morales (Fòrum Universal de les Cultures de

Barcelona 2004), etc. Fou una de les actrius de l’espectacle Dies Irae, en el Rèquiem de Mozart,

de Marta Carrasco, espectacle que va fer gira per Espanya, Portugal i Brasil, guanyador del Premi

Butaca 2010 a Millor Espectacle de Dansa. Ara torna a engrescar-se i embarcar-se en una aventura

d’aquesta creadora internacional.

TeatreMacbeth, de Shakespeare (dir.: Dani Salgado), Dits en joc, de David Ribera (dir.: David Ribera),

L’illa dels esclaus, de Mariveaux (dir.: Gemma Beltran; companyia Dei Furbi), La pasión de mi

tetera, de Carlos Roo (dir.: Carlos Roo).

TelevisióParticipació en sèries catalanes (TV3; Porca misèria, El cor de la ciutat, Majoria absoluta), i en

documentals (The Power of Art, BBC Productions).

S’inicia en la interpretació a l’Escola Antonio Mentruyt de Banfield, a la zona sud del Gran Bue-

nos Aires (1996). Posteriorment, a l’Escola municipal de teatre de Lomas de Zamora (1998-2000);

després, a l’Institut del Teatre de Barcelona (2009 i actualment). S’ha format complementàriament

en les matèries de teatre, dansa i expressió corporal amb, per exemple: Pedro Gómez (teatre

i expressió corporal, Teatre del Sol, Banfield, 1999), Nelson Valente (Banfield Teatro Ensamble,

1999-2001), Stefan Metz (Théâtre de Complicité, Barcelona, 2003), Bertus Compañó (Granollers,

Barcelona, 2004), Maria Garriga (Granollers, Barcelona, 2004), Blai Llopis i Isabel Rocatti (estudis


010

cinematogràfics, 2004-2005), Carmen Nájera (Les Franqueses del Vallès, 2007), Elena Castelar

(tècnica Alexander, La Garriga, Barcelona, 2006-2007), Andrea Acosta (Centre Cívic La Barce-

loneta, Barcelona, 2007), Felipe Cabezas (Commedia dell’arte, Escola Berty Tovías, Barcelona,

2007-2008), Marta Carrasco (Centre Cultural, Vilanova del Vallès, Barcelona, 2008-2009), Alejan-

dro Catalán (Festival Ulls, Barcelona, 2011), Enrique Federman (Palermo, Buenos Aires, 2012),

Guillermo Angelelli i Mónica Cabrera (Buenos Aires, Banfield Teatro Ensamble, 2012), Ignacio

Gómez Bustamante (Buenos Aires, Banfield Teatro Ensamble, 2012). Ha estat professora teatral,

de psicomotricitat, d’expressió corporal i també per a grups de disminuïts psíquics/físics i per a

immigrants (a Cardedeu, Granollers, Montornès del Vallès, Vilanova del Vallès, Barcelona, ONG

Nexes, Buenos Aires, etc.). Ha participat en intercanvis interculturals europeus (Budapest, Hon-

gria, 2010; Linz, Àustria, 2011). Ha treballat amb Marta Carrasco, amb La Fura dels Baus, amb

Banfield Teatro Ensamble de Buenos Aires, etc. Darrerament, aquest estiu del 2013, l’hem vist

actuar a l’obra 8 veces te dejo, de Gabriel Beck, a l’espai escènic Porta 4 (Companyia Provensa;

n’és membre confundador.) La María Jose, la Majo, ara torna a engrescar-se i embarcar-se en una

aventura de la nostra creadora internacional i incombustible.

TeatreMuerte, de Woody Allen (dir.: Pablo Cordonet; 1999), Completamente en medias (dir. Pablo Cor-

donet; 2000-2001), XXX de La Fura dels Baus (2003), Vainilla Lila, de Bertus Compañó (dir.: Txell

Roda; 2003-2004), Dies Irae, en el Rèquiem de Mozart de Marta Carrasco (2009-2011), Miserere

nobis, d’Ignacio Gómez Bustamante (obra guanyadora de la Segona Trobada de Teatre Indepen-

dent, Conurbano Sur, Buenos Aires, 2012), 8 veces te dejo, de Gabriel Beck (2013).

Antonio Castaño

Ajudant de direcció

Dramaturg, poeta, cineasta. Ha residit molt temps a Colòmbia. “Autor atípic que porta les seves

propostes per camins feréstecs, conreant una mirada poètica en la imatge i la paraula inundada de

sons i veus, olors i sabors... textures, com un tot orgànic i indivisible, alquimista en un viatge sense

retorn que eludeix els convencionalismes. Viu les seves pròpies paradoxes...” “y otra vez más

las palabras se me devolvían boquiabiertas y sin dificultad interrogándome como en un soliloquio

agustiniano Me niego a reconciliar y organizar lo que soy”.

Sobre ell han comentat: Escribe, crea(me) camina compone comparte diseña aprende muere …

más que nada desaprende y aúlla. De tarde en tarde retorna lleno de vida, An tonio de los ojos

tristes, voz de lluvia y viento apátrida de levante. Peculiar su manera de ver y afrontar la vida. Animal

claramente endémico por naturaleza, de filiación un tanto surrealista y libre, cuestión que lo define


011

ante el mundo por sus actos y en su obra, plasmando una realidad insólita desde lo absurdo. Exis-

tencial. Un asalto a las fronteras…forajido, proscrito, desobediente, ecléctico, furtivo, insensato…

Lo cateaba casi todo, así que se dedicó a lo que mejor sabía hacer y no ser… Quijotevagamundo.

Invisiblemente explícito desde el silencio. Nado el infinito ahogando palabras, la razón naufraga yo

navego…- Lee poemas en las palmas de sus manos. Sigue, siendo, inédito.

Neus Cots

Assistent de direcció

Ballarina formada en dansa clàssica i contemporània, i actriu. Entre d’altres, ha rebut el mestratge

de Montse Sánchez, Marisa Guimil, Cristina Casanovas, Eva Maria Santiago, Sonia Garcia, Elisa

Guertas, Eva Arques, Isabel Gómez, Livio Panieri, Nausica Guitart, Àngels Margarit, Marta Carrasco,

Olga Tragant, Ramon Oller, Mercedes Boronat, Núria Martínez, Tatiana Yerojovets, Lívio Panieri, Es-

meralda Maycas, Sandrine Rouet o Noelia Mora. Estudis complementaris de circ a l’Escola Rogelio

Rivel de Barcelona, concretament de contorsionisme i flexibilitat amb Anne Miren.

Becada de l’Institut d’Arts Escèniques Performers House de Silkebourg (Dinamarca, 2011). També

ha desenvolupat tasques de regidoria en diversos àmbits i de professora de dansa clàssica.

Pau FernándezVestuari i maquillatge

Indumentarista, gestor cultural i dissenyador gràfic.Treballa en l’àmbit de la gestió cultural, teatre,

escenografia i estilisme a diverses aplicacions. Especialista en el disseny i confecció de vestuari

per a òperes, teatre i dansa, amb especial incidència en el vestit tradicional als Països Catalans.

Ha treballat al Teatre Lliure, Gran Teatre del Liceu, Teatre Nacional de Catalunya, Ca L’Estruch i

La Faràndula de Sabadell, Temporada Alta, Versus Teatre, Sala Beckett, Auditori de Sant Cugat,

Auditori de Granollers, Teatre de Ponent, Principal de Girona, Teatre Bartrina i Teatre Fortuny de

Reus, etc., amb companyies de dansa de diferents disciplines. Indumentarista per a molts Esbarts

Dansaires com ara l’Esbart de Rubí, Esbart Sant Cugat, Esbart Ciutat Comtal, Esbart Santa Tecla,

Esbart Marboleny, etc. Col·laborador habitual de la companyia Marta Carrasco.

Treballa amb Fusic i el Departament de Cultura de la Generalitat als tallers del FESCAT, i amb la

Fundació Pere Tarrés a l’àmbit de Tallers per a la Festa a diferents contrades del nostre país. Donà

classes a l’Aula de Dansa de Ciències de l’Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Actualment, a més de la direcció i programació del Centre Cultural de Vilanova del Vallès (CCVV),

continua treballant en l’àmbit de les arts escèniques i altres disciplines artístiques.


012

Quico GutiérrezDisseny d’il·luminació

Les seves primeres il·luminacions tenen lloc en les gires de recitals d’Ovidi Montllor. Fins l’any 1988

col·labora amb diverses companyies de teatre. Durant els anys 1989-1991 forma part de l’equip

tècnic del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Des de 1992 ha col·laborat amb presti-

giosos directors en espectacles de tot tipus. Membre fundador de l’Associació d’ Autors d’ Il·lumi-

nació (A.A.I.). Ha rebut nombrosos premis o mencions pels seus dissenys de llum: Premi Max 2000

(El lector por horas, de Sanchis Sinisterra), Premi Butaca 2001 (nominació per Top Dogs, d’Urs

Widmer), Premi Max 2001 (nominació per Top Dogs, d’Urs Widmer), Premi ADE 2003 (nominació

per Las bicicletas son para el verano, de F. Fernán Gómez), Premi Max 2003 (Las bicicletas son

para el verano, de F. Fernán Gómez), Premi Butaca 2006 (nominació per J’arrive...!, de Marta Car-

rasco), Premi de la Crítica de Barcelona (La América de Edward Hopper, d’Eva Hibernia), Premi

Butaca 2009 (Mort de dama, de Llorenç Villalonga), Premi Escènica 2010 (nominació per Mort de

dama, de Llorenç Villalonga).

Teatre:Fuenteovejuna (de Lope de Vega, dir.: Ramon Simó), Suite Bufa (acció musical, de Mestres

Quadreny/Joan Brossa, dir. Víctor Álvaro), Mundomono (de Vol Ras), Fatma (de M. Benguetaff,

dir.:Toni Vives), Aigües encantades (de Joan Puig i Ferreter, dir.: Ramon Simó), Mika i el paradís

(de Francesc Cerrö, dir.: Ricard Salvat), J’arrive...! (de Marta Carrasco), Interior anglès (de Jordi

Coca, dir.:Joan Maria Gual), El mentider (de Jean Cocteau, dir.: Damià Barbany), Arcàdia (de

Tom Stoppard, dir.:Ramon Simó), Una mujer en transparencia (de i dir.: Eva Hibernia), L’Home,

la bèstia i la virtud (de Luigi Pirandello, dir.: Pep Pla), El parany de la medusa (d’Erik Satie, dir.:

Zep Santos), Sexe, amor i literatura (de i dir.: Joan Gallart), La dama de Reus (d’Ambrosi Carrion,

dir.: Ramon Simó), Mort de dama (de Llorenç Villalonga, dir.: Rafel Duran), Bin & Go (de Marta

Carrasco i Llibert Fortuny), La América de Edward Hopper (d’Eva Hibernia), El casament de Ter-

regada (de Juli Vallmitjana, dir.: Joan Castells), Dies Irae, en el Rèquiem de Mozart (de Marta

Carrasco), Petita feina per a pallasso vell (de Matéï Visniec, dir.: Ramon Simó), Cos en coma (de

Tays Sampablo, dir.: Ginnette Muñoz Rocha), La música (de Marguerite Duras, dir.: Zep Santos), El

bosc (de Daniela Feixas, dir.: Ramon Simó), Peus descalços sota la lluna d’agost (de Joan Ca-

vallé, dir.: Albert Mestres), Copenhaguen (de Michael Frayn, dir.: Ramon Simó), Grimègies (Tortell

Poltrona), Julieta & Romeo (dir.: Marc Martínez).


013

José Antonio GutiérrezMuntatge musical

Creador de bandes sonores i efectes musicals. Premi de la Crítica (1995) a la Millor banda sonora,

per El Zoo de Cristal en 1995, i Premi de la Crítica (1997) a la Millor banda sonora per El Mala-

guanyat. Ha col·laborat amb directors escènics com ara Mario Gas, Carles Alfaro, Josep Maria

Flotats, Georges Lavaudant, Rafel Duran, Mathias Langhoff, Marta Carrasco, Alfredo Arias, Sergi

Belbel, John Strassberg, José Luis García Sánchez, Rosa Novell, Francisco Vidal, Angel F. Montes-

inos, Eugenio Navarro, Mariona Masgrau, Lurdes Barba, Montse Sánchez y Ramón Baeza, Ramon

Oller, Ángel Facio, Carme Portaceli, Elisa Crehuet i Joan Maria Gual.

Direcció escènica:Manon, de Massenet (Festival de Ópera de Oviedo, 2000), Gianni Schicchi, de Puccini (Festival

Internacional de Música de Santander, 2000), Manon, de Massenet (Teatro Cervantes de Málaga,

2001), Gianni Schicchi, de Puccini (Teatro Arriaga, Bilbao, 2001), Aida, de Verdi (Gran Teatre

del Liceu, maig 2001), Aida, de Verdi (Palacio de Festivales, Festival Internacional de Música de

Santander, agost 2001), Il Tabarro, de Puccini i Gianni Schicchi, de Puccini (Festival de Peralada,

agost 2001), Lucia di Lammermoor, de Donizetti (Palacio de Festivales de Santander, novembre

2001), Gaudí, de Guinovart/Galceran/Miralles (Teatre Musical de Barcelona, setembre 2002), L’am-

ico Fritz, de Mascagni (Teatro Campoamor, Oviedo, novembre 2002), Aida, de Verdi (Gran Teatre

del Liceo, juliol 2003), Rigoletto, de Verdi. (Palacio de Festivales, Santander, 2003), Higroma (es-

pectacle representat diàriament durant el Fòrum de Les Cultures de Barcelona, 2004), L´Elisir

d´Amore, de Donizetti (codirecció; Palacio de la Ópera, A Coruña, Festival Mozart, 2004), Aida,

de Verdi (Teatro Campoamor, Oviedo, 2005), Roberto Deevereux, de Donizetti (semi-stage; Gran

Teatre del Liceu, 2005), L’Elisir d’Amore (Gran Teatre del Liceu, 2005), L’Elisir d’Amore, de Doni-

zetti (Festival d’Òpera de Savonlina, Finlàndia, 2005), Salir el amor del Mundo, de Durón (sarsuela

barroca; Festival de Música Barroca, Teatro Arriaga, Bilbao, 2005), L’Elisir d’Amore, de Donizetti

(codirecció; Teatro Real, Madrid, 2006), De la contemplación al éxtasis (espectacle amb textos de

poetes místics del Siglo de Oro espanyol; Festival de Música Sacra, Museo de Bellas Artes, Bilbao,

2006), Andrea Chénier, de Giordano (Teatre Principal, Maó, 2006), Aida, de Verdi (Gran Teatre del

Liceu, 2007-2008), La Bohème, de Puccini (Teatre Principal, Palma de Mallorca, 2009).

www.gutigutierrez.com


014

Dario Aguilar Realitzacions escenogràfiques

Llicenciat en Belles Arts (1989) per la Universitat de Barcelona. Tot i que habitualment, en els seus

inicis, practica la pintura, progressivament entra a experimentar en altres camps: l’escultura, el

disseny de mobles, etc. Treballa especialment el ferro. En la seva trajectòria més recent, a títol

il·lustratiu, l’any 2005 participa a Estampa (amb l’editor Quadrat Nou), el 2006 fa una exposició

d’escultures a la Fundación Vilacasas (Palafrugell) i crea escultura de gran format per a la col·lec-

ció privada Fabres-Lecina (Mataró). L’any 2008 participa amb una exposició individual a la galeria

ArtLoft (Reus).

Darrerament, ja constitueix un col·laborador habitual de diversos creadors escènics. Participa

escenogràficament a: J’arrive (2006), Tranuites Circus (2007), Dies Irae (2009), Napoli (2009);

Bruno Oro.

www.darioaguilar.com


015

Venda Anticipada

Avantatges i descomptes


016

Identifica els espectacles de Temporada Alta

Els espais

Documents

B.FLOWERS per exemple. Qui no ha taral·lejat els compassos de Capullito de alel í pensant-se que és una cançó d’amor? Sí? Segur? És això, l’amor? I les dones una flor d’intenssísima