Embed Size (px)
Citation preview
escola
Barcelona
3número vint-i-quatre
Donem veu a una alumna.
Des de la finestra
I ara, des de la finestra veig, pocacosa, tinc poca vista. És dilluns al matí. Les per-sianes estan abaixades, però encara tinc unracó per veure què hi ha més enllà de l’aula, delvidre, de la finestra. Tothom està en silenci.Sents un soroll de llapis? Del pilot? De la gomaque borra i el full que es gira? No tots esteminspirats, però alguna cosa sortirà... poemes,poesia, art.
Des de la finestra puc veure moltescoses. I l’art em porta a pensar... en el meufutur: en allò que hi ha més enllà d’aquestsvidres i parets. Sento la meva respiració, l’escol-to. Com un soroll de fons passa l’aigua pelradiador. Escolto i escric. Penso en el meu futur.Penso a anar més enllà. Aquí i allà. Porto tretzeanys en aquesta escola. Porto tretze anys aixe-cant-me cada dia, de bon matí, per venir aaquest indret on puc mirar per la finestra...
Tothom té dies dolents, però m’agra-da venir a l’escola. M’agrada aixecar-me ambmúsica, vestir-me còmoda i segura, i veniracompanyada pel meu germà a aquest indret,aquest edifici, aquesta escola que aquí deixaré.I continuarà el seu recorregut, com jo faré elmeu. I d’aquí a uns anys, quan torni i vegi lameva escola, recordaré aquelles classes que empassava mirat per la finestra.
Júlia Mur Bárzano4t d’ESO
2 número vint-i-quatre
E D I T O R I A LS U M A R I
EDITORIAL
AMFITEATRE
3. Entrevista a Ernest Cahué.6. L’autoretrat.7. Quins records tens de l’escola?
VITRALL
8. Sant Jordi a Parvulari. 9. El nostre Parvulari.10. Amb les mans a la massa.11. Un drac molt experimentat.12. Sant Jordi a l’escola.14. El joc de l’oca.16. A tercer aprenem jugant.17. La història que creix.18. L’Scratch Jr.19. Tecnologia creativa.20. Pi-relats.21. Fem de guies a la Barcelona
medieval.22. Impossible is nothing.24. Gràcies Ricard.
CALAIX DE SASTRE
25. On anem de festa?26. Jocs. Creació de poemes visuals.
PLANA OBERTA
27. Carta d’un alumne.
Revista escolarNúmero VINT-I-QUATRE - juny 2015
Disseny, maquetació i impressió:Impremta Guinart, S.L.Dipòsit Legal: B-20252-04Edició de 1.500 exemplars
Consell de redacció:Anna Belart, Anna Brengaret, Anna deCasacuberta, Josep M Comas, MartaFontclara, Pep Marguí, Salvador Morros,Agustí Olivares, Glòria Serrano IToni Rubió.
2
3
7
25
27
A M F I T E A T R E
ENTREVISTA A ERNEST CAHUÉ, EXALUMNE,PERIODISTA I IMPULSOR DE L’APPUN MÓN DE POESIA.
escolaBarcelona
L ’ a l u m n e
Què era el que més t'agradava de l'escola quan eres alumne?
El que més m'agradava d'aquesta escola quan venia és que era feliç. Venia a l'escola,i per a mi era un gaudi, no era una cosa difícil, ni complicada, ni era llevar-se al matí i dir quinamandra anar a l'escola.
Jo recordo venir al Thau i ser feliç amb els companys, els mestres i, sobretot, apren-dre moltíssim i divertir-me moltíssim. Per tant, el record que en tinc és de felicitat.
Què és el que més recordes de la tevaèpoca al Thau ?
Recordo moltes coses. Avui em venenflaixos de la diada de Sant Jordi, dels nervis de ferel poema, dels amics que vaig fer (molts d’ellsencara són la colla d’amics que vaig conèixerquan tenia cinc anys al Thau), records de quanjugava a futbol...
I, per descomptat, també tot l'apre-nentatge que he fet aquí. No és només un apre-nentatge enciclopèdic diguéssim, sinó també unaprenentatge de vida, de valors, de moltes coses intangibles, que és difícil de trobar en un lli-bre, d'aprendre en una matèria en concret.
Que creus que és el que t'ha transmès el Thau?
A mi, particularment, crec que m'ha transmès un amor per explicar les coses. Jo m'hededicat a explicar el món als altres, de fet sóc periodista. M'he dedicat a escriure-ho i a trans-metre-ho per la ràdio i la televisió.
M’ha deixat una cosa molt important, que en mi és molt acusada, que és l'esperitcrític d'entomar-ho tot amb una perspectiva personal. Crític també en el sentit de no creure’mtot allò que veig i que sento, sinó de posar-ho en quarantena. Em sembla que això és un ele-ment molt important, no només en mi, sinó també en tots els alumnes que surten del Thau. Crecque et formen en l'esperit crític i en la ciutadania, i això per a mi és el número u en el currícu-lum i que ho has d'aprendre en una escola.
Portada: Recull de portades de la revista Tocant a mà, dissenyades per Ricard Vaccaro
Quina sensació has tingut en tornar a l'escola?
Tinc la sensació que m'hi vull quedar, que demà vull tornar, fer classe de català, dematemàtiques, de naturals, de socials... Demà tornaria a venir. Sé que no em deixarien, però johi tornaria.
És molt bonic estar a l'escola, es troba molt a faltar quan ja no hi vas. Ja us passaràa vosaltres també. A partir d'aquí, la vida es complica una mica més. Fins i tot treballant, la tro-bes molt a faltar. Així que aprofiteu el temps aquí, perquè no hi ha res com anar a l'escola.
Per a tu què significa ser el convidat de la diada de Sant Jordi?
Un honorbestial, i m'avergonyeixuna mica, perquè jo hefet poca cosa per ser-ho. Jo vinc sobretot enrepresentació de lameva àvia, la JoanaRaspall. Una dona queva fer molt per la llen-gua catalana i pelsnens i nenes d'aquest
país. I encara ha de fer més, perquè estem en procés de convertir la seva obra en alguna cosamés que llibres i poemes. Hem donat una nova vida com sabeu als poemes de la Joana Raspalla través de la seva aplicació Un món de poesia.
Parlant sobre el món del periodisme, què és el que més t'agrada de la teva feina?
Explicar les coses que passen en el món i explicar-ho als altres d'una manera que hoentenguin i que s'apassionin per les coses que passen; cal tenir en compte aquell que et llegeixo que t'escolta o que et veu.
El periodisme m'ha permès conèixer llocs, persones i situacions que d'altra manera nohauria estat possible conèixer, he tingut una sort immensa.
I com era el teu vincle amb la teva àvia?
Doncs mira, la veritat, era el vincle d’una àvia i el seu nét, ella vivia porta per portade casa meva. He après a llegir amb els seus poemes, m’ensenyava com construïa els seus poe-mes, a mesura que els anava fent. Però resulta que era una súperàvia, una dona entregada a lacausa de la llengua i de les paraules, i fascinada i dedicada a explicar el món als nens, a travésde la poesia infantil.
La idea de fer aquesta aplicació com va sorgir?
Feia molt de temps que em rondava pel cap, fins i tot vaig arribar a explicar-li a ellaalguna idea quan encara vivia, tenia cent anys, eh.
M’agrada la tecnologia, isobretot m’agrada adaptar, com usdeia abans, el missatge al receptor delmissatge, i avui en dia vosaltres sounadius digitals i sabeu millor queningú com fer anar els dits, i commanegar els iPads, els ordinadors... I,evidentment, vaig casar les dues ideesi vaig creure que s’ha de transportar laseva obra a un format digital, i a unformat digital interactiu, gràfic i enforma de videojoc, on hi hagi reptes.
T’hagués agradat teniraquesta aplicació quan tu anaves a l’escola?
I tant! Sí. L’altre diavaig ser aquí a l’escola, a la vostraclasse, i vaig veure una escena queem va fascinar. Completàveu poe-mes i superàveu activitats poèti-ques i ho celebràveu com si fos ungol del Barça! Us abraçàveu, xocà-veu de mans, rèieu, cridàveu... iaixò em va fer al·lucinar, perquè jomai en la meva vida he vist un nenabraçar-se i xocar-se de mans perllegir un nou poema! Em va sem-blar una cosa tan màgica.
L’aplicació Un món depoesia s’ha fet gran, hi havia elmón dels animals, el món de les
lletres, i ara hi ha actiu també el món de la natura. Actualment estem fent l’App en anglès pera tot el món, perquè els nens de tot el món juguin amb la poesia de Joana Raspall.
Quin és el poema que més t’agrada de la teva àvia i per què?
Mira, doncs en tinc un... és una invitació a entrar al món de la poesia, i diu: Amic,vols venir? La tarda és molt clara, l’aire té sentors de mar i muntanya. Fugim dels sorolls i bus-quem la calma, on compartirem les nostres paraules. Poques en direm i ben escoltades, ambpau dins el cor, llum en les mirades. Vols venir amic? La tarda és tan clara.
Eric Mur i Tomàs Sitjar de 4t de Primària iJúlia Mur i Gemma Mora de 4t de Secundària
5número vint-i-quatre
A M F I T E A T R E
4
A M F I T E A T R E
número vint-i-quatre
L ’ a l u m n eL ’ a l u m n e
7número vint-i-quatre
A M F I T E A T R E
6 número vint-i-quatre
A M F I T E A T R EL ’ a l u m n e L ’ a l u m n e
L’AUTORETRAT
Pessics de la meva vida
Pessics de la meva vida és una capsa que conté unrecull de treballs que hem anat fent a les hores de filo-sofia i d’expressió escrita en català. Durant el curs hemanat treballant textos d’anècdotes i poemes, dels quals
hem fet una selec-ció i hem escollit elsque més ens agra-daven. Ho hem ficata la capsa, junta-ment amb una fotografia que vol transmetrecom som, què sentim i el nostres gustos.
Laia Casanova, Núria Garzón, Olalla Yáñez iMariona Ferret. 1r d’ESO
Què et fa a tu?
L’autoretrat és una activitat que hem fet a filosofia,per intentar transmetre el que som i el que ens fa anosaltres.
Vam encaminar l’activitat com un repte personal. Apartir d’unes preguntes vam poder començar a res-
pondre: Què et fa a tu?Després vam tenir una setmana per reflexionar sobreaquesta pregunta i, quan ja teníem la idea encarrilada,vam utilitzar els companysde mirall; preguntant-losquè és el que ells creienque ens definia.
Finalment, vam dur aterme el procés fotogràfic que consistia a situar-nos ia escollir una sèrie d’objectes que ens ajudaven a defi-nir millor el missatge que volíem transmetre sobrecom érem.
Ignasi Vives, Jaume Valero, Violeta Serra, Mireia Grau i Mariona Altirriba. 2n d’ESO
ALUMNESQUE ÉS EL QUE MÉS T’AGRADA DE L’ESCOLA?
EloiGarcia.Alumnede 3r dePrimària
El que més m’agradasón les classes d’an-glès i de plàstica.També m’agrada queels nens i nenes portinplantes a classe quanés el seu aniversari.
MarionaArnall.Alumnade 2n dePrimària
M’agraden molt lesclasses d’educació físi-ca perquè m’ho passomolt bé fent esport.És molt divertit.
NeusBaldrich.Tutora de6è dePrimària
Els meus millors amicssegueixen sent elsamics de P3. L’escolaha propiciat el vincle il’amistat entre nosal-tres.
NoemíCollderram.Cap d’estu-dis dePrimària
Les classes de plàsticaamb en RicardVaccaro: dibuix, fang,ceres... Un any perSant Jordi vam trans-formar els penjadorsde 6è en un tren! Vaser espectacular!
AdriàLázaro.Alumnede 6è dePrimària
M’ho passo molt bé alpati, jugant i parlantamb els meus amics.
PereLópez.Monitorde menja-dor
La trobada a sota de lacorona d’Advent. Totsteníem la il·lusió queens toqués encendrel’espelma.
ANTICS ALUMNESQUIN ÉS EL MILLOR RECORD DE L’ESCOLA?
9número vint-i-quatre8 número vint-i-quatre
V I T R A L L V I T R A L L
EL NOSTRE PARVULARI
s un dels espais amb més intensitat de tota l’escola. Sovint les conversesque s’hi generen són des de molt lògiques a molt estrambòtiques, i sem-pre són tenyides d’aquella tendresa que hi posen els més petits.
Enguany hem volgut que aquest Parvulari tan nostre s’adaptiencara més a les necessitats dels nens de 3 a 6 anys. Per aquest motiu hemrealitzat diferents canvis, que ens han ajudat a assolir aquest objectiu.
Hem convertit el menjador en un espai obert on contínuamentpassen coses, sempre molt diferents: hi hem incorporat un espailiterari, un racó de construcció... I l’equip de mestres d’Infantilseguim pensant en aquest espai tan versàtil, i les propostes sor-geixen com bolets.
I doncs, on dinen els nens? Els nens dinen a l’espai queés per a ells el més familiar de tota l’escola: la seva classe. Com sid’un petit menjador es tractés, les taules apareixen decoradesamb bonics centres de taula, i les mestres els acompanyen tambédurant aquesta estona i mantenen amb ells xerrades sempre molt
interessants, amenitzades amb una música tranquil·la.L’anglès és també un dels grans canvis que hem introduït a Parvulari. Volem aconse-
guir que els nens vegin l’anglès com una llengua més. Per això, a banda d’ampliar l’estona d’an-glès a dues franges de quaranta-cinc minuts cada una, la mestra d’anglès conviu amb la mestraque parla als nens en català. Així, amb normalitat, els nens senten parlar en anglès en les ruti-nes d’entrada i sortida, a l’hora de dinar... El més important s’està aconseguint: els nens viuenl’anglès amb naturalitat.
I tenint en compte que a Parvulari són petits, però moltespavilats, aquest any hem donat entrada als iPads. Els codis QRs’han convertit per als nens de P-5 en una imatge molt familiar pera ells. Els gravem mentre expliquen experiències emocionants, foto-grafiem situacions que ens permeten parlar i explicar coses interes-sants i, el més important, estem aprenent que l’iPad no és una jogui-na que ens distreu i prou, sinó que podem aprendre i gaudir delsseus recursos. Aquest descobriment els manté a tots molt atents.
Finalment, tot i que fem anglès, tenim iPads i treballem molt, veiem que el que real-ment vol un nen de Parvulari és explicar coses als seus companys i a la seva mestra. Aconseguir-ho ens ha portat a renovar els horaris de les mestres perquè puguin estar en calma amb els nensde forma més continuada. A partir de mig matí alguns especialistes ja entren a les aules, peròs’ha intentat que, en la mesura del possible, sigui la mestra qui els rebi quan arriben a l’escola,i els permeti així explicar tot allò que per a un infant és important a aquesta edat.
Ja veieu, doncs, que el nostre Parvulari està en constant moviment, adaptant-se a lesnecessitats actuals dels nens. Necessitats que ells mateixos expliquen quan se’ls pregunta l’opi-nió de l’escola. Cal preguntar què opinen els nens, perquè són els que sempre tenen les ideesmés originals, més lliures, més obertes, més agosarades, més sinceres, més de debò. Amb ulls denen tot és més senzill!
Sònia Vila i Amigó
é
11número vint-i-quatre10 número vint-i-quatre
V I T R A L L V I T R A L L
AMB LES MANS A LA MASSA
Els nens i nenes de P5 hem anat
a visitar un forn de pa com els
d’abans.
Vam arribar molt emocionats i ens
va rebre el Sr. Toni, el forner de
Cloudstreet Bakery, un forn del car-
rer Rosselló de Barcelona que ha recuperat un ofici de tota la vida
fent pa i pastissos amb forn de llenya i farines de molta qualitat.
Vam passar de la botiga a l’obrador i vam escoltar tota l’expli-
cació amb molta atenció.
Tot ens semblava màgic, crèiem estar dins un conte on en Toni ens
parlava amb molta calma i nosaltres l’escoltàvem embadalits.
Els nostres sentits es van posar en marxa i les olors, textures i
sabors es van barrejar amb les seves paraules .
L’Eneko, el pastisser, ens mirava amb atenció i ens va explicar com
es fon el caramel per poder fer un bon pastís.
En tornar a l’escola vam convertir les nostres classes en un forn de
pa dissenyat per nosaltres.
Cada matí jugàvem a comprar i vendre. De mica en mica apreníem
moltes coses. Finalment, el dia més esperat. Ens vam convertir en
forners de veritat. Amb el davantal posat i les mans a la massa
ens va sortir el llibre del pa.
Si ho voleu veure aneu als QR.
TALPS GUINEUS
ISARDS ESQUIROLS
UN DRAC MOLT EXPERIMENTAT
quest any, per Sant Jordi, elsalumnes de cicle inicial hanrealitzat un treball interdisci-plinari per confegir un dracamb el qual volien decorar lesseves classes per a la festa del’escola. Des de l’àrea de plàsti-ca i amb la col·laboració de les
tutores s’han elaborat un seguit d’activitats quetenien com a finalitat gaudir amb “l’experimentació”.S’ha donat importància, sobretot, al procés: tocar,olorar, tintar, jugar...
A 1r s’ha treballat el color i l’aigua; a 2n el color i el moviment. Els més petits hancomençat per classificar colors amb aquarel·les líquides i després d’experimentar amb elles, han
tenyit cordills,paper, fusta...Això ha donatlloc a les escatesdel drac, i a lesroses i cordillsque guarnien lesclasses. Els nensde 2n han fet untreball amb eltorn i el pèndol.
Les roses que decoraven el seu espai s’han originat a partir d’unes gotes d’aigua i de color ques’anaven creant amb el moviment del torn.
I n’ha nascut un drac molt experimentat.
a
12 número vint-i-quatre 13número vint-i-quatre
V I T R A L L V I T R A L L
Sant Jordi 2016
Creant amb el Kapla
A 6è ens agrada ballar per Sant Jordi
D’au a au i tiro perquè sóc del Thau
Commemoració del IV centenari de la mort de Miguelde Cervantes.
Cada llibreta és un món.
Petites mostres de sentiments, sensacions,moments íntims...
Juguem i experimentem
15número vint-i-quatre14 número vint-i-quatre
V I T R A L L V I T R A L L
17número vint-i-quatre16 número vint-i-quatre
LA HISTÒRIA QUE CREIX
n Polo vivia al segon pis d’un congela-dor. Era un gelat més aviat fred i trist,de fet sempre rondinava per tot (...)
Al llarg d’aquest curs, amb lacol·laboració d’en Toni Costa, pare detercer de Primària, diferents cursos del’etapa de Primària participen en un
projecte de creació d’una pel·lícula d’animació feta amb latècnica d’stop-motion.
Els alumnes de primer de Primària han inventat l’inici i el nus de la història ales classes d’expressió oral, i els nens i nenes de segon de Primària han acabat el guió.
Tercer i quart de Primària han estat els encarregats de fer els dissenys dels per-sonatges i dels decorats. Ho han fet en diverses sessions de treball amb professionals delmón de la il·lustració i de l’animació, participant en tallers de creació amb Terlina Meier(il·lustradora alemanya), Pere Domingo (direc-tor d’animació) i Toni Costa (creatiu).
Durant el tercer trimestre, els alum-nes de cinquè de Primària han creat els dife-rents pisos del congelador que servirà per enre-gistrar-hi, el curs vinent, les escenes d’stop-motion en un estudi professional de cinema.
El curs vinent, seran els alumnes deSecundària els qui modelaran els personatges,amb material reciclat, a partir de les propostesdels més petits.
Tot un repte de comunitat d’aprenentatge!
V I T R A L L
eV I T R A L L
A TERCER APRENEM JUGANT
om alumnes de tercer i us volem explicaruna activitat que estem fent.
En començar el curs vam trobarun bagul misteriós. A dins hi havia un tre-sor, però no era or!
Era ple d’unes capses curiosesque no havíem vist mai.
Eren jocs de taula, però no els coneixíem de res.
Vam haver de llegir i entendre les instruccionsabans de començar a jugar.
Vam adonar-nos que eren molt divertits i que enshi havíem de trencar el cap perquè havíem de pensar molt.
Per ensenyar ajugar, els companys icompanyes vam fer unvídeo tutorial de cada joc.Va ser com fer unapel·lícula; vam haverd’assajar, fer proves, tor-
nar a gravar, i unaltre cop... fins queens va quedar bé.
Amb el vídeo, vam aprendre a jugar tots atots els jocs. Ara hi juguem de tant en tant per diver-tir-nos i per fer anar el cap. És una bona manera d’a-prendre!
Albert M, Gabriela A, Jan B, Jana G, Nil M, Raúl O.
s
quest curs, l’etapa dePrimària de l’escola ThauBarcelona ha iniciat un pro-jecte que s’embolcalla ambl’essència del concepteSTEAM (ciència, tecnologia,enginyeria, art i matemàti-ques). Un concepte que cada
vegada pren més importància i significació en el sí dela comunitat científica internacional i que, sensdubte, complementa i enriqueix el treball de ciènciaque, des de sempre, s’ha dut a terme a les escolesThau. Aquests nous materials, continguts i dinàmi-ques de treball s’implementen interdisciplinàriamenten l’horari escolar.
Al llarg del primer i del segon trimestre,tots els alumnes de l’etapa de Primària han après aprogramar amb el llenguatge Scratch. Els més menuts,emprant l’aplicació per a l’iPad, duent a terme projec-tes individuals i en grup, resolent reptes i treballantper interessos. A cicle superior, els alumnes expertshan organitzat tallers per als seus companys.
Enguany, també, s’exploren diferentsmaterials que permeten crear ginys. Els materialsemprats, a causa de la seva versatilitat i la possibilitatde fomentar el treball en equip i la innovació, són elsLittle Bits, l’Imagina 3DBOT i el Dash & Dot.
a
19número vint-i-quatre18 número vint-i-quatre
SCRATCH JR, TREBALL COL·LABORATIU I ATENCIÓA LA DIVERSITAT
l’escola Thau hem estat treballant STEAM a tota la Primària amb l’aplicació pera tauletes SCRATCH JR.
SCRATCH JR és una aplicació adreçada a nens i nenes de 5 a 7 anys;no obstant això, ofereix moltes possibilitats també als més grans.
Té una interfície molt senzilla i intuïtiva i uns blocs que l’alumnat faseus amb gran facilitat. Cal dedicar només dues o tres sessions a dominar totesles eines que ofereix i ja es poden anar plantejant projectes i reptes.
Treballem per parelles, normalment per ubicació a l’aula, peròtambé es poden fer parelles en què un dels components sigui més expert, pare-lles per afinitats en interessos, o parelles amb capacitat de superar reptes amb
certes dificultats. Un cop explicades les eines i anunciat l’objectiu de treball, el mestre queda alliberat de la
resolució dels problemes tècnics –que poden consultar als companys–, per passar a plantejar els reptesque considera adients en cada cas, de manera personalitzada i ajustada a les característiques dels alum-
nes, i anar veient com els resolen. Els projectes presentats són variats i s’han de
poder resoldre en un màxim de dues sessions. El nivell dedificultat varia en funció del cicle i de les característi-ques de cada alumne. Sovint el propi alumnat obre nouscamins, que es plantegen a la resta d’alumnes.
Exemples d’aquests projectes són: una felici-tació de Nadal, una simulació de la rotació de la terra, laconstrucció d’una andròmina teledirigida, la creaciód’interruptors per encendre i apagar llums, la investiga-ció sobre les possibilitats de la càmera fotogràfica i del’enregistradora de veu... I l’aplicació de tots els desco-
briments que hagin fet a la creació d’un conte interactiu en quatre vinyetes per tal que el puguin lle-gir els companys, la creació de jocs d’exploració i aprenentatge personalitzat per a l’alumnat d’ EducacióInfantil o la creació de videojocs senzills per als seus companys i companyes.
Es pot veure com l’alumnat gaudeix resolent reptes i problemes, cadascú desenvolupa lesseves potencialitats i interessos, es treballa amb responsabilitat i concentració, es manifesta eufòria ensuperar un repte i, a més, tothom pot compartir el seu treball amb altres companys i companyes.
V I T R A L L V I T R A L L
Aparició del robot Dash a l’acte inauguralde la diada de Sant Jordi fent el paperd’Esferes, un dels ajudants de la Princesainventora. (foto superior)
Programació amb Scratch del robot Imagina3DBOT per controlar-lo amb un comanda-ment de la WII. (foto de la dreta)
Molí del pessebre fet amb fang i componentsde Little Bits (font d’alimentació, sensor defoscor, led i motor).
aTECNOLOGIA CREATIVA
21número vint-i-quatre20 número vint-i-quatre
V I T R A L L V I T R A L L
l passat 14 de març es va celebrar el dia del número PI. A l’escola, els alumnesde 6è van participar en una interessant iniciativa del CESIRE - Àmbit Matemàtic(CREAMAT). Els nens i les nenes d’aquest curs van escriure textos i poemes enequip, amb la particularitat que la llargària de cada mot corresponia a un delsdecimals del número PI . Va ser un repte realment interessant i divertit. Les crea-cions literàries resultants es van penjar al web del CESIRE.
3.14159265358979323846264338327950288419716939937510582097494 ...
ePI-RELATS DE 6E
Sóc a dins
i somio:
lluitador en rostre trist,
amb estat defallit,
totalment afligit,
llagrimós,
ple de dol.
Enfonsat dins desigs,
en dubtes muts,
veu com somriuen
amb un esperit optimista.
(Paula Martrat, Lola Mas, Andrea Trias,
Ona Canales)
ls alumnes de segond’ESO, durant el segontrimestre, vam dividir-nos en grups de 5 per-sones per fer un treball.El treball consistia aelaborar una ruta turís-
tica per tots el barris de la Barcelona medie-val (carrer Montcada, Santa Maria del Mar,Palau Reial, el Call jueu, el Saló del Tinell i laCapella de Santa Àgueda).
A cada grup ens assignaven un carrer,lloc del barri o monument. Havíem de buscarinformació sobre el que ens havia tocat i fer unapresentació en directe, davant les adversitats quecomporta parlar en públic i en zones transitadesdel carrer.
Ens ha agradat molt aquesta novamanera de fer sortides i presentacions, ja que enlloc de tenir un guia turístic, hem pogut buscar lainformació i posar-nos en el seu lloc. Els alumnes
no s’avorrien tant i ens prestaven més atenció. Ha estat una experiència molt diferent.
Anna Recasens, Sofia Frias i Blanca Batlle de 2n d’ESO
eFEM DE GUIES A LA BARCELONA MEDIEVAL
23número vint-i-quatre22 número vint-i-quatre
V I T R A L L V I T R A L L
esport per a persones amb discapacitat no deixa de ser un món encaraforça desconegut per a la majoria de les persones. És popularment cone-guda l’existència dels Jocs Paralímpics o dels Special Olympics, però no hiha gaire difusió dels avenços en aquest camp. Davant la possibilitat demillorar la qualitat de vida d’un alumne discapacitat a través de l’esportnomés queda la sortida d’acceptar el repte. I aquí neix Impossible isnothing.
El setembre de 2011, a la classe de 5è Dde Primària va començar un viatge apassionantque buscava els límits de la discapacitat. Allà hihavia un alumne que té atròfia muscular espinalde nivell II i que va en cadira de rodes elèctrica. Aen Jordi, apassionat i entregat esportista, li agra-den totes les matèries de l’escola, entre les qualsdestaca l’anglès i el francès; però per sobre de tot,la seva assignatura preferida a l’escola és l’educa-ció física. I és aquí on comença aquest viatged’acceptar el repte d’aprofitar l’esport com a einad’integració social, alhora que serveix per al seudesenvolupament social, afectiu i cognitiu.
Al llarg d’aquests anys, el projecte haanat evolucionant, tot adaptant-se a les necessi-tats del Jordi. A cicle superior de l’etapa dePrimària, l’adaptació de les normes del joc afavo-ria que en Jordi pogués participar d’una maneramolt activa en totes les sessions. L’adaptació de lesnormes d’esports com el rugbi, l’hoquei o el volei-bol l’apropava als seus propis companys.
Arribar a secundària suposava un puntd’inflexió en aquest projecte. Entrar en l’adoles-cència demanava fer un pas més enllà que adaptarles normes del joc. Va ser, doncs, el moment dedeixar volar la imaginació i pensar com crear ginysque fessin possible la inclusió del Jordi a les classes. En altres paraules: a partir de la programa-ció de l’àrea d’educació física, calia buscar el giny que permetés al Jordi jugar en igualtat decondicions amb els seus companys.
Fer un esborrany del disseny era la part més fàcil. Fer realitat aquests dissenys dema-nava quelcom més. Aquí el projecte ha tingut la sort de comptar amb l’equip de mantenimentde l’escola, els enginyers del projecte, que s’han encarregat d’adaptar els materials.
INCLUSIÓ, COMUNITAT D’APRENENTATGE, STEAM.IMPOSSIBLE IS NOTHING
l’
En el cas del bàdminton, en Jordiha pogut jugar-hi amb una raqueta de tennissense cordes. Ha bastat cosir-hi una bossa detela per sota i que ell demanés a un companyquan volia capturar la ploma. En el cas delbàsquet hi ha jugat amb una cistella adapta-da a la seva alçada i unes normes de joctambé adaptades. Ha jugat a handbol gràciesa una rampa que li ha permès fer llançamentsa porteria i passades als companys, i, fins i
tot, durant els campaments a l’Escala va practicar lapesca gràcies a una canya equipada amb el motord’un cotxe teledirigit. Cal dir que, per afegir encaramés interès al projecte, els dissenys sempre han estatfabricats amb material reutilitzat.
Al llarg d’aquest curs que ara acaba,aquest procés de creació de ginys ha incorporat unelement molt més que interessant: els mateixos com-panys de classe del Jordi. I el repte ha estat de gransdimensions: dissenyar i crear una cadira de rodes queels propis alumnes utilitzen a la classe d’educaciófísica per jugar en igualtat de condicions amb ell. Hohan aconseguit a partir de dues portes de l’escola iunes rodes de bicicleta. En aquesta nova comunitatd’aprenentatge hi participen, a més dels enginyers,els alumnes i alguns professors.
Aquest viatge al costat del Jordiha suposat una gran oportunitat per a totsels seus companys, afortunats de poder com-partir classes, espais, sortides, campaments,amb un noi que, sense ells saber-ho, elsensenya que tothom té diferents capacitats imúltiples habilitats.
Agraïments als companys de viatge: Mireia Vallés, Félix Pedreira, Sergi Garcia, JordiSant i Anna de Casacuberta així com a l’equip d’enginyers, l’Andreu, el Jofre, el Javier, el Pepei el Jose.
MARCOS MARTÍNEZ. MESTRE D’EDUCACIÓ FÍSICA DE L’ESCOLA THAU BARCELONA
25número vint-i-quatre24 número vint-i-quatre
ON ANEM DE FESTA?El primer cap de setmana de setembre, un bonic poble del Baix
Empordà es transforma per reviure un període històric que ha deixat unaprofunda petjada en aquesta vila. Durant tres dies s’ofereix una àmpliaoferta lúdica i cultural que té com a fil conductor el passat indià.
Se celebra la intensa relació que hi hagué amb Cuba i es recordal’emigració de molts habitants d’aquest poble a l’illa al llarg del segle XIX.
No hi falten les havaneres, ni els espectacles de carrer, ambrecreacions de l'època indiana.
V I T R A L L C A L A I X D E S A S T R E
icard Vaccaro (1946-2016) va serdurant més de quaranta anys mestrede plàstica de l’escola ThauBarcelona. Poeta quotidià, pensadorobstinat, pedagog amb majúscules.El llegat de la seva tasca a l’escolaens amara i, fins i tot, ens defineix acomptagotes.
Els infants, els joves i elsmestres que vam tenir la sort de ser amb ell a l’escola vamviure amb emoció l’art incardinat en l’educació. D’entre molts projectes i iniciatives, compartim a lescobertes d’aquest número de la revista, un tast de les cobertes de la revista escolar Tocant a mà, que enRicard creava artesanalment, talment com petites joies.
En l’actualitat, Thau Barcelona segueix entenent l’art com a eix indefugible del treball a l’es-cola. Properament, una de les aules de plàstica de primària durà el nom de Ricard Vaccaro, sempre eltindrem present i sempre seguirà viu el seu mestratge.
Durant molts anys, també, la Montserrat Ribó va ser mestra deplàstica de l’escola i, juntament amb en Ricard, va dur a terme una tascapedagògica exquisida. Amb la seva col·laboració es prepararà una exposició al’escola en homenatge a en Ricard.
Cèlia Nolla, antiga alumna de l’escola Thau, ha escrit aquest emo-tiu poema dedicat a en Ricard, recordant un dia plujós que van dibuixarparaules:
GRÀCIES, RICARD!
r
Papallones
El silenci ressonaenmig dels records.Dies plujosos d’innocència infinitaamb el traç delicat entre llum i raó,colors sempre vius en les horestancades:papallones a l’aulai també dins dels cors.
Quan tota injustícia es menja lesparaulesi el pensament esdevé cru i llarg,quan el dolor rosega les abraçades,penso en les ales que ens hasdonat.
Tots els colors floriran per a tuen honor als teus quadres i a la tevaveu forta,
totes les pluges seran dolcesllavors,
marcaran a la pedra les tevesempremtes.
Perquè neix com les cosesboniques
i no avisa mai del seu vol,avui, tot seran
papallones a l’aula
i també dins dels cors.
Cèlia Nolla
Pòster realitzat per alumnes de 6è de Primària amb l’iPad, emprant el Pic-collage.
27número vint-i-quatre26 número vint-i-quatre
P L A N A O B E R T A
Benvolguts/des,
Us vull dedicar unes paraules per explicar breument el que
he sentit durant la meva etapa com a alumne al Thau.
Tot i que no porto molts anys aquí, el temps viscut en aques-
ta escola ha estat simplement especial. Vull destacar sobretot el bon
clima i la germanor que sempre hi ha hagut entre tots nosaltres i
la increïble sensació que he viscut de sentir-me estimat pels amics que
m’han acompanyat durant aquest viatge.
Personalment, crec que aquests anys he anat creixent i madu-
rant com a persona i això, sens dubte, és gràcies a l’escola i als
valors que ens ha ensenyat.
Respecte al seu futur, no puc saber amb exactitud com serà;
però, simplement, desitjo que segueixi per aquest camí i que els alum-
nes se segueixin sentint estimats.
Dit això, acabo donant les gràcies i desitjant, als meus com-
panys i a mi, gaudir el màxim possible del poc temps que ens queda
al Thau.
Una abraçada.
Adrià Diéguez. 3r ESO
C A L A I X D E S A S T R E
CREACIÓ DE POEMES VISUALS AMB L’IPADEls alumnes de cicle superior de Primària han creat poemes visuals amb l’iPad foto-grafiant diferents espais de l’escola. Ha estat molt interessant i alhora divertit rein-terpretar la realitat tot jugant a fer metàfores.
escola
Barcelona
