2002: balanç cultural

Comença l’Any del Disseny 2003

Retrat de Berlín

Ampliació del Museu Picasso

2002: balanç cultural

Comença l’Any del Disseny 2003

Retrat de Berlín

Ampliació del Museu Picasso

Revista de l’Institut de Cultura de Barcelona

9/maig-juny 20039/maig-juny 2003

Barcelona, una ciutat de festivals

Entrevista al director de l’OBC

Retrat de Porto Alegre

Set dies de poesia a la ciutat

Barcelona, una ciutat de festivals

Entrevista al director de l’OBC

Retrat de Porto Alegre

Set dies de poesia a la ciutat

2 3maig-juny 2003

Barcelona ha estat un clam per la pau. Les darreressetmanes, els ciutadans i ciutadanes de Barcelona hanfet sentir la seva veu al carrer. A les manifestacions i a les pancartes blanques dels balcons s’ha unit el soeixordador de les cassoles. La plaça de Catalunya, la plaça de Sant Jaume, les seus dels districtes i els carrers i places de la ciutat s’han fet ressò de lesconcentracions dels barcelonins i barcelonines detotes les edats units amb una única idea: la pau. La voluntat col·lectiva d’aturar una guerra cínicamentanunciada no ha estat capaç, malauradament, de fercallar els canons, però sí que s’ha fet sentir més enllàde l’àmbit ciutadà; més enllà de Catalunya i de l’Estatespanyol, fins i tot més enllà d’Europa, ha arribat elclam dels barcelonins.

Espontàniament, Barcelona ha estat anomenada ireconeguda com la capital mundial de la pau. Unaciutat que basa en el diàleg els seus projectes de futur,una ciutat que creix i es renova amb il·lusió per ser unaciutat oberta a totes les cultures, a totes les creences,a totes les veus; al coneixement i al respecte, al’enriquiment mutu, a la convivència, al poder de la paraula i de la raó, al diàleg com a única viad’entesa i de progrés en aquest món global.

Com a professionals de la cultura, no podem callar niquedar-nos al marge, perquè precisament l’àmbit en elqual treballem dia a dia ha de servir per construir un món més harmònic, més creatiu, més humà endefinitiva. Un món en pau.

E D I T O R I A L

Junta de Govern

Ferran Mascarellpresident

Marina Subiratsvicepresidenta

Jordi HereuErnest MaragallMaravillas RojoJaume CiuranaJoana OrtegaSantiago FisasJordi PortabellaImma MayolBlanca BarberoJúlia Pérez

Neus Sabí Rojassecretària delegada

Lluís Salvatinterventor delegat Jordi Martídirector gerent

Equip editorialJaume Boix, Jordi Pascual iConxa RodàConsell de redaccióJaume Boix, Anna Carbó, Marta Clari, Ana Esteban, Núria Fradera, Rosa Mach, Jordi Martí, Ferran Mascarell,Mercè Muñoz, Jordi Pascual,Conxa Rodà i Emilio RuizRedaccióMontse CabreroTraduccióRicard Bonmatí i Trevor FoskettCoordinació editorialJudit LaraProducció gràficaPrimer Segona Publicitat

D.L.: B-50591/2001ISSN: 1578-8903

Institut de Cultura de BarcelonaPalau de la VirreinaLa Rambla, 99 - 08002 BarcelonaTel. 93 316 10 00 - Fax 93 316 10 10www.bcn.es/culturainfoicub@mail.bcn.es

Sonarama, Sónar 2002

Foto: arxiu Sónar

Sumari

Barcelona, una ciutat de festivals

Entrevista a Ernest Martínez Izquierdo

Festa de la Música

Sónar compleix deu anys

Set dies de poesia a Barcelona

Cloenda de l’Any Verdaguer

Joies solidàries

Retrat de Porto Alegre

“R.” a la Capella i Any del Disseny

Agenda cultural maig-juny

El Festival Grec

Barcelona internacional

Es roda

Novetats editorials

Cultura a Internet

Porta22

Textos en castellano

English version

Espais de poesia a Barcelona

maig-juny 2003

4

8

10

11

12

14

15

16

18

19

23

24

26

27

28

29

30

34

38

La notícia recent, encara nodivulgada, de la desaparició delFestival de Cinema Gai i Lèsbicde Barcelona que se celebravael mes d’octubre, els dos últimsanys al Palacio del Cinema de laVia Laietana (que va tancar por-tes, malgrat ser un dels últimscinemes clàssics superviventsde la ciutat, immediatamentdesprés de la darrera edició),ens obliga a plantejar una pre-gunta delicada: ¿es pot perme-tre la ciutat la desaparició d’unfestival d’aquestes característi-ques?

La qüestió és ben clara: elFestival suspèn les seves activi-tats pels problemes econòmicsderivats del seu magre pressu-post i el cansament de la majo-ria de l’organització, que hiparticipava des d’un voluntaris-me que Barcelona ha estimulatels darrers anys, però que evi-dentment no és la fórmula idealper treballar amb els nivells deprofessionalitat que requereixqualsevol activitat creativad’una certa magnitud, i menysencara si la situació s’allarga

durant molt de temps. Potser elFestival no ha superat algunsaltres problemes, però de segurque haurien estat obviables sihagués comptat amb un suportmés decidit per part de les ins-titucions. El problema originalés clar: la majoria dels festivals ifestivalets, de mostres i activi-tats especialitzades de la nostraciutat son d’iniciativa privada, i,quan van mal dades, la tendèn-cia natural és reclamar quecadascú sigui capaç de supor-tar-les; però això no és realista.

Una ciutat com Barcelona,que s’enorgulleix de mantenirun bon nivell cultural, no potprescindir d’aquesta xarxa de"festes" especialitzades que la doten d’un panorama poc comú en què la majoria de les vegades s’observen trets es-pecialitzats que, a més, re-flecteixen ambients artísticsminoritaris. Es tracta d’un au-tèntic panorama democràtic dela creativitat, l’esbarjo i lesnecessitats de vivència de lesarts en què s’intenta fugir delsmacrofestivals dedicats a tot el

que ja és d’ús comú i comercial,que omple abusivament elshoraris televisius i la majoriadels espais de música, cinema,teatre i altres branques de l’ex-hibició i actuació ciutadanes.Els drets de les majories mai nohan de suposar un desert conti-nu per a les minories; els dretsde les minories són imprescin-dibles en qualsevol societatrealment civilitzada...

A Barcelona li calen iniciati-ves de tota mena que satisfacin,tant com es pugui, a tots icadascun dels seus ciutadans.Aquesta riquesa l’ennobleix, i tot sovint és en les iniciativespetites, com ara el Festival Gai iLèsbic, on trobem l’impuls decreixement moral i l’enginy pera un autèntic esperit progressiui de diàleg social, per al conei-xement i la tolerància. Tot i seriniciatives de caire privat, desdel moment que la ciutat lesassumeix, la ciutat se n’ha deresponsabilitzar. I molt especial-ment si es té en compte que latendència natural dels organis-mes de la metròpolis és anun-

La música és potser l’àmbitque més cites convoca, a més deles temporades concretes pro-gramades per les grans sales deconcert com ara l’Auditori o elPalau de la Música. El gran dina-misme del panorama musical faque convisquin festivals tanavantguardistes com el Sónar,que ha exportat el seu model i laseva filosofia a ciutats comTòquio, Londres, Lisboa i Ham-burg, o com el LEM de Gràcia,dedicat a la música experimentalde la mà de creadors d’arreu delmón, amb convocatòries ja clàs-siques del calendari de concertscom el Festival de MúsicaAntiga, que tanca la seva 26enaedició a mitjan maig, o l’incom-bustible Festival Internacional deJazz de Barcelona, que aquestatardor compleix trenta-cinc anys.Al seu costat, festivals més mo-destos potser en pressupostperò molt rics en nombre de par-ticipants, com ara el XV FestivalEuropa Canta, que portarà fins aBarcelona, al final de juliol, unstres mil cantaires procedents dediversos països europeus.

En el camp de l’audiovisual,podem esmentar, entre d’altres,l’experiència de L’Alternativa.Festival de Cinema Independentde Barcelona, que el proper

novembre comptarà una dèca-da, fidel al seu objectiu de crearun espai internacional i actualperò no sotmès al dictat de lesmodes, o la Mostra de CinemaAsiàtic de Barcelona, que aques-ta primavera ha celebrat els seuscinc anys d’existència passant adenominar-se Festival, o tambéuna mostra més jove, Docúpolis.Festival Internacional Documen-tal de Barcelona, que preténcrear una plataforma permanentde recerca, reflexió i anàlisisobre el gènere documental.

Pel que fa a les lletres, l’anypassat va tenir lloc un esdeveni-ment atípic i estimulant, Kos-mòpolis, concebut com unaautèntica festa de la literaturaque va aplegar escriptors arri-bats d’arreu del món amb elsseus lectors, i que a la tardordel 2004 celebrarà la sevasegona edició. A mitjan maig,el Festival Internacional dePoesia de Barcelona, en el marcde Barcelona Poesia. “Set diesde poesia a la ciutat”, celebra laseva gran nit anual; l’escenaridel Palau de la Música acull lesveus de poetes procedents dediferents països que presentenles seves noves creacions.

Això només en són unsquants exemples. L’any passat,

la nostra ciutat va acollir més detrenta festivals. Tots i cadascun,grans o petits, especialitzats omés genèrics, contribueixen ala riquesa cultural que ofereixBarcelona.

En els darrers quatre anys,entre les més de vuit-centes ini-ciatives que han obtingutsuport municipal, s’ha posat unèmfasi especial en l’impuls delsnous festivals (cinema i música) ien la cultura alternativa i emer-gent: Gràcia Territori Sonor,Mostra de Teatre Breu, AteneuPopular de Nou Barris o el cicle"Independències".

Àlex Gorina ofereix, a conti-nuació, la seva veu –crítica– perparlar-nos del present i del futurdels festivals en el complexmón de la cultura que es mou aBarcelona.

Els festivals són un aparador visible del pols de la vida cultural d’una ciutat. Per aorganitzadors i públic, representen un important punt de descoberta, trobada iintercanvi. Festivals pluridisciplinaris de gran format i amb molts anys de camí com,per exemple, el Grec –aquest any en la seva 27ena edició– comparteixen espai en laprogramació cultural de Barcelona amb iniciatives més joves o minoritàries.

5maig-juny 20034

Barcelona, ciutat de festivalsTots els festivals de Barcelona

són imprescindibles

”“Molt sovint és en les iniciatives petites on trobem

l’impuls de creixement moral i l’enginy per a unautèntic esperit progressiu i de diàleg social

Foto

CC

CB

, 200

2

7maig-juny 20036

ciar-les com un èxit de progrés iconvivència, quan no se’n fa unús polític immediat. És un jocd’interessos mutus, potser dis-cutible, però admès i que calaprofitar per arribar, en definiti-va, a un estat de salut col·lec-tiva que beneficiï a tothom.

Tots aquests festivals nopoden aparèixer i desaparèixercontínuament. Cal que s’instal-lin, que evolucionin, que esconverteixin en una mínima tra-dició local i, si pot ser, que en elseu àmbit d’influència es trans-formin en cites anuals impres-cindibles, en una trajectòriaparal·lela al creixement de lasocietat que creu en el seu pro-grés. I cal fugir imperativamentdel recurs cutre, de la improvi-sació desenraonada, del ridícul,de les trampes de vendre’nssopars de duro perquè tot s’hival. I això exigeix convicció,cura i generositat, molt espe-cialment econòmica. Aquestaés la mare dels ous.

Una mirada atenta al passatrecent de Barcelona em desco-breix un fil de tendències, algu-nes de les quals em parlend’una capital que té passió perrenovar i tirar endavant projec-tes, però molt mandrosa a man-tenir-los, a conservar els seus

tresors. A tall d’exemple: lesconstants reformes arquitectò-niques i urbanístiques omplenel panorama d’inauguracions iactes oficials amb la presenta-ció d’espais espectaculars. Mésendavant no és tan evident quees procuri pel mantenimentcorrecte de la cosa inaugurada.

La degradació, la brutícia ila destrucció s’instal·len ambforça poder. No ens queda mésremei que pensar en un panora-ma massa electoralista, moltmés preocupat pel cop d’efec-te, que no pas pel dia a dia delsusuaris i el seu benestar. De lamateixa manera, hi ha enormesdificultats per garantir la super-vivència de determinats festi-vals, i caldria afermar les einesper evitar que ens facin gols atots plegats a còpia de reduir-ne el nivell de qualitat i fins i totde posar-ne en perill la conti-nuïtat. La conclusió que se’npot treure és que no s’ha fetuna anàlisi perfecta que ajudi aevitar l’anar tirant.

L’aparició en el panoramabarceloní del Fòrum de lesCultures agreuja la situació.Inevitablement, una iniciativa detan alta volada i tanta dificultatprovoca la crisi general del teixitcultural. És evident que els

diners no arriben per a tot. Peròno només els diners, sinó tambéles capacitats humanes, d’aten-ció, de concentració, d’interèsper tot el que sembla existir jad’una manera natural. Un copmés ens trobem davant d’unenlluernament, d’una inaugura-ció, d’una magnificència, d’unbell propòsit que no hauria decomportar el col·lapse de tota la resta. Sabem que es procura la integració de la resta d’activi-tats anuals, però no podem obli-dar que el Fòrum és un gran focd’encenalls, dit sense cap volun-tat pejorativa, i que la normalitatciutadana exigeix en la lletramenuda el mateix interès.

La Gran Festa està molt bé,però és en la quotidianitat onsabrem si de debò Barcelona éscom diem que és o s’amagadarrere una màscara puntual.No podem ser només una ciu-tat que es publicita molt bé, ouna ciutat que revifa periòdica-ment, sinó una ciutat convençu-

da dels seus continguts, de lesseves minories, i especialmentde les iniciatives privades queens agraden.

Els festivals de Barcelonasón molts, no sé si són prou. Totsovint sentim a parlar de si hemtocat sostre els darrers anys: enteatre el debat encara és viru-lent. Parlem d’una ciutat que hacrescut i vol créixer. Si elsmàxims d’ocupació conegutsfins ara es donen per proubons, Barcelona deixarà decréixer. No ens podem acon-tentar amb els èxits obtinguts.En teatre, per exemple, de capde les maneres no hem tocatsostre. Hem d’anar a més. Sipreocupa l’ocupació actual delsteatres, ateses les inversionsfetes, el problema no és pas delnombre de butaques, sinó deprocurar que el teatre sigui unanecessitat essencial, i en aug-ment constant, de la societatcivil. Amb nivells de qualitat iamb un treball constant des del’educació i els hàbits de convi-vència.

I, si apareixen els diners pera les grans operacions com arareconstruir el Liceu o fer elFòrum de les Cultures, han d’a-parèixer també els recursos pelque anomenaré amb recança"la lletra menuda". Cal fer elmateix esforç, posar-hi la matei-xa imaginació i, especialment,una idèntica convicció. I no s’hival entrar en la perpètua consi-deració de la rendibilitat d’a-quests diners, perquè no estracta de fer negocis, sinó d’in-vertir en benestar i en saber. Ifer-ho sobretot amb alegria,sense esperar ni submissions, ni

dependències, ni agraïments,excepte els agraïments sovintanònims d’aquests consumi-dors massius que són els barce-lonins.

Em preocupa el futur de lamajoria d’aquests festivals de

Barcelona. M’agradaria poderdonar un cop d’ull ara mateix alpanorama del 2013, per exem-ple, per descobrir si l’hem en-certada amb els que aracelebrem: quins sobreviuran iquins no. Fins i tot per saber sitot el temps i els diners que elshem dedicat han servit per aalguna cosa, i per descobrirquins qualifiquen i quins quanti-fiquen. No em refereixo al Greco al Sónar, que ja són autèntics

esdeveniments massius –i mésa prop d’una fira de mostresgeneralista que no pas especia-litzada (i torno a fer servir unaexpressió que no voldria ques’interpretés com a pejorativa)–,sinó a tot el que ens diferencia,a tot el que omple els petitsforats d’una comunitat diversa ino homogènia. A tot el que ensfa "extra-ordinaris".

La desaparició del FestivalInternacional de Cinema Gai iLèsbic és una mala notícia, permés que sobrevisqui una mos-tra paral·lela, esqueixada delseu arbre. ¿Ens ho hem prescom un mal menor? ¿Hem fettot l’impossible per evitar-ho?¿Fins a quin punt en som culpa-bles? ¿Li havíem permès llan-çar-se a l’aventura sense uncàlcul precís de les seves possi-bilitats? ¿El volíem de debò?¿Ens ho podem permetre?¿Quina altra cosa està a punt depatir el mateix desastre? ¿Haarribat l’hora d’asseure’ns unmoment i raonar sobre quètenim i com és? Són les pregun-tes no gens absurdes d’unaBarcelona que de cap de lesmaneres no s’atura ni pot serflor de cada dècada un cop.

Àlex Gorina

”“Els drets de les minories són

imprescindibles en qualsevolsocietat realment civilitzada

”“A Barcelona li calen iniciatives

de tota mena que satisfacin, tant com sigui possible, a tots i cadascun dels seus ciutadans

Foto

Arx

iu S

óna

r 20

02

9maig-juny 20038

La música del segle XX ¿ja es pot considerar"música clàssica"?Per mi sí, sobretot la de la primera meitat.Compositors com ara Stravinsky, Prokofiev o Si-belius són tan clàssics com Beethoven oMozart. És possible que un sector de públic elstrobi encara moderns, però tenir 10.000 abo-nats implica tenir un públic molt diferent, i perles respostes que m'arriben veig que hi hamolta gent amb ganes de descobrir cosesnoves. Ens devem a tots. I per això la progra-mació de l'OBC ha de ser molt diversa i moltoberta, perquè tothom pugui escoltar músicadel seu gust.

Musicalment parlant, ¿l'OBC es troba en unbon moment de forma?En molt bon moment. És una orquestra ambmoltíssim potencial i pot assolir quotes de qua-litat molt altes. Però una orquestra és un orga-nisme viu, que es renova i que cal treballarpermanentment. En música les coses van enda-vant o endarrere, però no es mantenen mai. Pertant, cal exigir més i més per no abaixar elnivell.

¿I la sala?La sala ha ajudat molt en la progressió de l'OBC.Es diu que les orquestres sonen com les sales ontreballen. Treballant en un lloc com l'Auditori,que té una bona sonoritat, pots demanar elmàxim i depurar molt el so.

Un director titular marca una orquestra. Quintoc personal aporta Martínez Izquierdo al'OBC?En primer lloc, per programació. En segon lloc,una qüestió de caràcter. Em considero una per-sona molt vital, que vol viure cada momentamb la màxima intensitat. No puc suportar acti-tuds rutinàries en un concert. L'entusiasme i lavitalitat es transmeten al públic, i el públicnomés quedarà content si li arriba aquestmoment màgic que té la música. Exigeixo alsmúsics una entrega total a l'hora de tocar, i suposo que això dóna un caràcter i un so diferents.

Parlem de la temporada 2003-2004, quearrenca el 20 de setembre amb el FestivalMozart.Serà una temporada molt atractiva. Tindrà unrepertori molt ampli que anirà des de la integraldels Concerts de Brandenburg de Bach, fins aobres encarregades per l'OBC i que estrenarem,com ara el Concert per a clarinet i orquestra deJoan Guinjoan. A més, hi haurà un gran nivell enels artistes convidats: violinistes com ShlomoMintz i Gidon Kremer, la pianista argentinaMartha Argerich, la violinista Ida Haendel, la can-tant Ute Lemper...

La propera temporada serà més curta perquèenllaça amb el Fòrum 2004. I l'OCB inaugura-rà el Festival de les Arts.L'obrirem a l'Auditori mateix, amb Rostropovitxdirigint el Rèquiem de guerra, de BenjaminBritten. Aquesta contribució reflecteix bé lavoluntat de l'Orquestra d'integrar-se a la societati no quedar-se només en l'àmbit dels abonats.L'OBC s'ha d'obrir a la societat i a la seva ciutat.Per això hem de viure amb plenitud i de formaparticipativa els grans esdeveniments de la ciutat.Hi ha altres esdeveniments musicals que funcio-nen molt bé a Barcelona i amb els quals tambécol·laborarem.

¿Per exemple? El Sónar. És la gran sorpresa dels darrers anys.Recordo que vaig anar a la primera edició: erauna cosa gairebé artesanal; i ara ha adquirit unrelleu mundial. Crec que l'OBC no pot quedarfora d'aquest tipus de propostes, i per aixòcol·laborarem amb el Sónar acollint un dels con-certs a l'Auditori. Serà un concert conjunt entreun artista del Sónar i l'OBC.

Això sí que és "trencador"...Sí, però possiblement això voldrà dir que moltagent, gràcies a aquest concert, vindrà a l'Auditoriper primer cop i escoltarà l'OBC també per pri-mer cop. Potser descobriran que això de la músi-ca clàssica no és res estrany, sinó que és una cosamolt propera. La música clàssica ha de deixar deser elitista i estar a l'abast de qualsevol.

Quan el van nomenar, vostè va dir que eral'opció "més estranya i arriscada". Per què?Crec que sóc un director atípic. Es té una imatgedecimonònica del director d'orquestra, un perso-natge distant, quasi místic, i jo no crec que res-pongui a aquest tòpic. Vull ser una persona moltconscient del temps en què estic vivint i de lasocietat on em trobo, i busco un contacte moltestret amb tot el que envolta una orquestra: desdels músics fins als que gestionen el seu treball.

Tampoc el repertori no és típic.Hi ha una idea de programar sempre el mateixrepertori, amb obres on el director es pot lluir fentversions... Jo intento fugir de tot això. No m'agra-da buscar la sortida fàcil. Per això crec que vaig ser,si no l'opció més estranya, sí la més trencadora.

Quin tipus de música oferirà aquest director"trencador"?Un repertori diferent. Reconec que la meva tra-jectòria pot suscitar certa por perquè vinc de la

música contemporània. Però no vull programarnomés música contemporània i moderna. Per mi,eixamplar el repertori vol dir també mirar enrere iprogramar Haydn, Bach o, com ja vaig fer, enlla-çar Stravinsky amb Schütz. Amb l'OBC hem d'in-tentar abastar-ho tot i trencar fronteres. La bonamúsica ho és amb independència de l'època enquè va ser escrita.

Connectar amb el públic és un dels reptes...Sí, però les xifres són esperançadores. L'any2002 van passar-hi 332.000 espectadors. Tenim10.000 abonats, cosa que vol dir que, fent tresconcerts a la setmana (divendres, dissabte i diu-menge), són unes 2.000 persones per concert; ésa dir, gairebé tenim les 2.400 places de l'Auditoriplenes. I no oblidem que aquest és l'auditorimés gran de l'Estat. Els directors convidats sónels primers que queden sorpresos amb aquestabona resposta del públic perquè poques ciutatseuropees tenen un consum cultural tan alt comBarcelona.

Entrevista:

Ernest Martínez IzquierdoErnest Martínez Izquierdo (Barcelona, 1962) és el director titular de l'Orquestra

Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) des de l'1 de setembre del 2002. Especialista en música contemporània, va agafar el càrrec prometent

obrir el repertori de l'OBC a la música del segle XX i buscar una major sintonia amb el públic.

El que distingeix la Festa de la Música és lagran quantitat de propostes musicals programadesen un sol dia, el 21 de juny. Difícilment algú podràpassejar-se sense topar amb una corxera o ambuna fusa llançada al vol per una estrella internacio-nal, un grup coral d'estudiants o un músic amateur.

¿Què podem desvetllar d'un programa que, altancament d'aquesta edició, encara està rebent elsúltims retocs? Per exemple, que enguany la Festas'implica en la innovadora iniciativa de la PAE(Plataforma d'Autoeditors): els músics que s'hi aixo-pluguen busquen el seu propi camí, editant els seustreballs al marge de discogràfiques i mercantilis-mes, i a la Festa de la Música tindran el seu espaien un dels escenaris principals que estaran situats,entre altres llocs, a la plaça de Catalunya.

La Fira de la Música tornarà a repetir espai ala Rambla, on tota mena de col·lectius posaran a la venda els seus treballs i donaran a conèixerles seves iniciatives. Paral·lelament, s’ha estat tre-ballant per donar facilitats a tothom qui tinguiganes de tocar al carrer. Així mateix, s'ampliarà lacol·laboració amb els grups musicals sorgits d'ins-tituts i centres educatius, com ara la Big Big Bandde l'Escola de la Concepció. Els detalls completsde la programació, que l'any passat es va establira racons tan diversos com ara la plaça del Rei, els

passadissos del metro, la sala La Bàscula o el cen-tre cívic Trinitat Vella, ja els podeu trobar a horesd'ara a la web de la Festa.

La connexió europeaInstituïda el 1982 a França pel seu ministre deCultura, Jack Lang, la Festa de la Música s'ha anatestenent progressivament pel món. El nucli princi-pal d'aquesta iniciativa el constitueixen, des del1997, una dotzena de ciutats europees que van sig-nar a Budapest la Carta Europea de la Festa de laMúsica. Fins al 2003, Barcelona ha estat l'única

ciutat de l'Estat espanyol representada, peròaquest any aquest G-12, on figuren també Liver-pool, Istanbul, París o Brussel·les, passa a tenir quin-ze membres, amb la presència de Saragossa i de lesciutats italianes de Milà i Senigallia. L'esmentadaCarta ha permès articular el programa Eurosònica,que potencia una sèrie d'intercanvis entre músicseuropeus. Aquest any, barcelonins com ara l'espe-cialista en multimèdia Pedro Soler (Fitfy Fifty) oalguns dels membres de Gràcia Territori Sonor viat-jaran a París, Berlín i Roma en el marc d'aquest pro-grama, i actuaran també als escenaris de la Festade la Música d'aquestes ciutats.

Björk serà un dels principals reclams de l’ofer-ta musical de Sónar 2003. Després de la sèrie deconcerts de petit format oferta fa un parell d’anys,Björk torna per presentar bona part del repertorique l’ha convertit en un dels noms de referènciadel panorama del pop més innovador i arriscatdels darrers anys.

El dissabte 14, Underworld oferirà un altre delsconcerts més esperats de Sónar de Nit. Després demolts anys sense trepitjar els escenaris de l’Estatespanyol, Karl Hyde i Rick Smith tornen per fi ambun xou en directe en què el duet integrarà els tre-balls visuals de l’equip Tomato amb els temes delstres àlbums publicats fins avui. Altres artistes pre-sents a Sónar de Nit seran Oxide & Neutrino,Aphex Twin, Gilles Peterson, Laurent Garnier,Metro Area, Dj Hell, Ladytron i Matthew Herbert.

Aquest darrer serà el protagonista únic deldijous a la nit. Aquest any, la primera nit de Sónares desenvoluparà a l’Auditori de Barcelona, ambla finalitat d’ampliar, reorientar i diversificar l’ofer-ta del festival, tot adequant propostes musicalsinnovadores i de caràcter excepcional a nousespais de la ciutat. Matthew Herbert es presenta-rà en directe acompanyat d’una big band de vintmúsics, amb els quals ha enregistrat el seu darreràlbum, Goodbye Swingtime.

Sónar de Dia disposarà de nou dels cinc esce-naris habituals, SonarVillage, SonarLab, Sonar-Complex, Sonarama i l’escenari Hall, com tambéde les seves clàssiques àrees expositives i dereflexió, SonarCinema i conferències i debats. Amés, i per commemorar el seu desè aniversari,Sónar 2003 presenta "Deu anys de Sónar", unaexposició que mostra l’evolució de l’art multimè-dia en els darrers deu anys a través del prisma dela història del festival.

Al llarg dels tres dies hi haurà ocasió per des-cobrir alguns dels artistes més innovadors i sor-prenents del panorama mundial electrònic. Ambl’amplitud de mires que ha caracteritzat sempre elfestival, l’oferta estilística d’aquesta desena edi-ció farà un repàs de les darreres propostes en elterreny de l’electrònica, el hip-hop, el house, laindietrònica, l’electro-pop, el jazz electrònic, elmicrohouse, l’electro i el concretisme digital, ambnoms com ara Tujiko Noriko, David Grubbs,Akufen, Jaga Jazzist, Soft Pink Truth, SchneiderTM i Miss Kittin. Els showcases estaran protago-nitzats aquest any per segells com ara Anticon,Jazzland, Mego, Tomlab, Foehn, Cream o Mutek.

11maig-juny 200310

12, 13 i 14 de juny • www.sonar.es21 de juny • www.bcn.es/festadelamusica

Després de nou anys afermant-se com el festival de música electrònica i artdigital més singular d’Europa, Sónarcelebra el seu desè aniversari amb unaprogramació, oberta i rica en matisos,que, com cada any, cobrirà diversesmanifestacions artístiques (música,cinema i art electrònic) per deixarpalesa la cada vegada més freqüentpromiscuïtat entre disciplines.

Sónarcompleixdeu anysMúsica durant tot el dia, a càrrec de tota mena d'intèrprets, oberta a tota mena

d'estils. A Barcelona, des del 1996 el solstici d'estiu ja no se celebra només amb fogueres.La ciutat s'afegeix a una Festa de la Música compartida per més de cent països.

Arriba el solstici musical

”“La Festa de la Música

tornarà a omplir elscarrers i places el 21 de juny

Foto

Arx

iu S

óna

r, 2

002

Foto

Pep

Her

rero

. 200

2

12 13maig-juny 2003

Primerament van ser els Jocs Florals, instituïtsal segle XIV per Martí l’Humà i revifats amb laRenaixença. Molt després va venir el Festival In-ternacional de Poesia de Barcelona, que aquestany assoleix ja la dinovena edició. Finalment, i perlligar aquest all amb tot l’oli poètic de la ciutat,l’Institut de Cultura va decidir implicar-se fa setanys amb aquest gènere que s’intuïa minoritaricreant Barcelona Poesia, els set dies de poesia ala ciutat.

L’impacte que va tenir aquesta propostaqueda reflectit en el nombre creixent de pàginesque tenen els seus programes, i que enguany arriben a la cinquantena d’activitats. Més de la meitat de les propostes provenen actualmentdels mateixos col·lectius independents, que hanampliat constantment la seva col·laboració enaquest projecte. La bona acollida que ofereix

Barcelona a la poesia té més botons de mostra: elFestival Internacional ha aconseguit omplir, en lesseves últimes edicions, el Palau de la MúsicaCatalana, amb un miler i mig de persones queconformen un públic d’allò més heterogeni.¿Podríem dir, doncs, que la poesia gaudeix debona salut a la ciutat? En tot cas, hi ha espai pera l’optimisme.

Poesia local, poesia globalResseguint el programa de la present edició,coordinat per David Castillo i Esther Zarraluki, esfa patent la doble dimensió local i internacionalque té la Setmana de la Poesia. Homenatgescom els que es fan a tres poetes de la contra-cultura –Pau Maragall, Pere Marcilla i AlbertSubirats– compareixen al costat dels recitals deprimeres plomes de la poesia portuguesa (MariaVelho da Costa o Ana Marques Gastão, perexemple) o de la marroquina (Hassan Najmi i Larbi El-Harti). Enguany, a més, les dues ciutatsconvidades són San Francisco i Nova York, i peraixò la Setmana compta amb la presència dePatti Smith, John Giorno, Lawrence Ferlinghettio Dionisio Cañas. No s’acaben aquí els luxes:fullejant el programa, agafem al vol dos home-natges a Rafael Alberti (a l'Auditori i a la Biblio-teca Mercè Rodoreda) i dos més a JacintVerdaguer (a la plaça del Rei i al Palau de la Virreina). Entremig, un llarg etcètera on tro-bem activitats per a infants, accions en ple carrer obertes a tothom, cicles de cinema a laFilmoteca...

Com ja és habitual, la Setmana de la Poesiafísica té novament la contrapartida virtual a la

seva web, on no només en podeu consultar laprogramació, sinó que també la podeu viure: grà-cies a les possibilitats de transmissió d’àudio ivídeo, els internautes poden seguir en directe elXIX Festival Internacional de Poesia del dimecres14 de maig, o escoltar poetes recitant les sevesobres... Enguany, com a novetat, s’estrena la sec-ció "Barcelona en vers": un espai on es recullenles obres que autors molt diversos han volgutdedicar a la nostra ciutat.

Set dies de poesia a Barcelona

Amb l’arribada de la primavera, el cicle poètic de la ciutat s’accelera, es multiplica is’expandeix. Des de fa set anys, Barcelona celebra la Setmana de la Poesia. Des de laplaça del Rei fins a les taules de quaranta restaurants, des del verger del Museu Marèsfins al Movie record dels cinemes, l’agenda de la poesia a Barcelona es dispararà denou entre el 7 i el 14 de maig.

La poesia surt a passeig

Del 7 al 14 de maig, la poesia no residirànomés als llibres o als recitals: si l’any passatvam poder veure-la a les finestres del metro,aquest any treurà el nas als cinemes i els restaurants. Quan compreu una entrada alscinemes Lauren o Verdi, se us lliurarà unpoema. A més, enmig dels tràilers publicita-ris, la poesia es palparà en l’ambient...D’altra banda, quaranta restaurants deCiutat Vella, l’Eixample i Gràcia s'impliquenen la Setmana posant la poesia sobre lataula. Que vagi de gust!

Lawrence Ferlinghetti, John Giorno, PattiSmith i Dionisio Cañas són poetes transgres-sors, activistes radicals i partidaris de l’espon-taneïtat creativa. Són els representants de SanFrancisco i Nova York, les dues ciutats espe-cialment convidades al Festival Internacionalde Poesia de Barcelona, que dirigeix el poetaGabriel Planella. Per aquest motiu actuaran alMercat de les Flors en una única sessió.

L’endemà participaran al Festival amb altrespoetes especialment rellevants en el teixit de la poesia contemporània: Josep Palau i Fabre,Joan Margarit, Jordi Virallonga, coneguts detothom, i Werewere Liking, de Costa d’Ivori, unapoeta doblada de dramaturga, actriu i cantant, iuna de les principals impulsores del renaixe-ment cultural panafricà. El Festival també comp-tarà amb la col·laboració especial de dos autorsinèdits per al gran públic, joveníssims i de talentcomprovat: Eduard Escoffet i Josep Pedrals.

Tots ells són poetes activistes; els uns en elterreny estrictament creatiu –poesia, teatre, rock,etc.–, i d’altres, també en el terreny polític. Fer-linghetti, Giorno i Patti Smith són autors espe-cialment influents en la literatura nord-americanai universal d’avantguarda posterior als seixanta.Ferlinghetti a San Francisco, on es gesta la gene-ració beat. El context de Giorno és l’under-

ground novaiorquès, on treballa i es relacionaamb Andy Warhol. Ell és el primer d’agitar l’un-derground amb les seves accions poètiques queincorporen l’electrònica i el multimèdia. PattiSmith és la que lidera el moviment punk. N’és la profeta, la poeta i la musa. I ho fa combinantrock i poesia d’una manera explosiva i única.

El poeta i performer d’origen manxecDionisio Cañas és un dels autors més trenca-dors i lliures en el panorama de la poesia enllengua castellana a Espanya i Amèrica.

Josep Palau i Fabre i Joan Margarit són dosdels poetes més llegits. El primer ha treballatsempre en clau avantguardista i ha exercittambé d’agitador poètic. I el segon, des del’experiència quotidiana íntima i amb la valen-tia d’un doble compromís lingüístic i cultural.L’estilisme i la crònica sentimental marquen lapoesia de Jordi Virallonga, impulsor de l’Aulade Poesia.

La Nit del Palau comptarà amb la instal·laciód’un artista visual: Lluís Hortalà ha preparat lanarració d’una atmosfera de crisi, com ho sónaquests temps. Un fons inesperat i sorprenentpensat especialment per a poetes activistes.

San Francisco i Nova York, protagonistes del Festival

Barcelona Poesia Del 7 al 14 de maig • www.bcn.es/barcelonapoesia

Festival Internacional de Poesia Palau de la Música Catalana. 14 de maig

Foto

Pep

Her

rero

, 200

2

Conreador de tots els estils literaris i mereixe-dor de la menció de poeta nacional de Catalunya,Verdaguer va escriure més d’una cinquantena detítols d’una importància rellevant, com ara L’At-làntida, Canigó, Aires del Montseny, En defensapròpia, Idil·lis i cants místics, Oda a Barcelona oL’emigrant. Cent anys després, el Museu d'His-tòria de la Ciutat, sumant-se als actes de comme-moració en la Declaració d’Any Verdaguer, hadesplegat un ampli programa d’activitats, adreçata tots els públics i sensibilitats, per tal de respon-dre als objectius de rellegir la seva obra en claucontemporània i de retornar el poeta i escriptor allloc que mereix en la nostra societat.

Les activitats que s’han portat a terme durantl’Any Verdaguer van des de les rutes literàries perCollserola i les rutes historicoliteràries pels indretsverdaguerians de Barcelona, fins a les visites tea-tralitzades amb actors que mostren Vil·la Joana,els cicles de conferències, els tallers per als méspetits, les visites conjuntes amb l’Arxiu JoanMaragall (Verdaguer i Maragall: dos poetes, una

ciutat), els concerts, les visites espectacle per alpúblic escolar, etc.

Des del Museu d'Història de la Ciutat es tre-balla en la consolidació d’aquest programa d’acti-vitats, en la participació d’entitats i associacionsde territori i de ciutat, convençuts que Verdagueravui dia ens interpel·la i que la seva poesia a laBarcelona del tombant de segle ha estat inspira-dora de grans artistes i intel·lectuals contempora-nis. Un tema ben actual que tracta intensament enla seva obra és el de la natura, la defensa dels pai-satges, l’aigua, la terra, l’aire i el foc, com en el seupoemari Sant Francesc, fil conductor de l’exposi-ció "Desencís d’un paisatge: Poesia i natura a tra-vés de Verdaguer". Aquesta exposició ha estatproduïda per l’Ajuntament de Folgueroles i el Mu-seu d’Història de la Ciutat i ha viatjat per nouindrets de la geografia catalana, entre els quals hiha les principals capitals. El 10 de juny, la mostras’inaugura al Museu Casa Verdaguer tot coincidintamb la cloenda del seu any temàtic i reforçantaquesta voluntat de continuïtat i consolidació detot el que està representant l’Any Verdaguer.

El cap de setmana del 6 al 10 de juny, us con-videm a participar en els actes de cloenda del’Any Verdaguer a Vil·la Joana. Actuacions infan-tils, ambientacions poètiques, concerts, recitalsde poesia i un recull de les activitats més repre-sentatives d’aquest Any, tot plegat per fer arribarla poesia de Verdaguer a través de la pell i delssentiments.

15maig-juny 200314

Museu Casa Verdaguer. Vil·la Joana (Vallvidrera)

Cloenda de l’Any

Verdaguer

“”

L’Any Verdaguer hapermès una relecturacontemporània del’escriptor

El 10 de juny se celebra l’acte de cloenda d’activitats de l’AnyVerdaguer al Museu Casa Verdaguer de Vil·la Joana (Vallvidrera),on, el mateix dia de l’any 1902, va morir Jacint Verdaguer, escriptorromàntic i figura cabdal de la Renaixença. La seva obra va establirles bases de la literatura catalana moderna.

La iniciativa "Nunca máis, joyas solidarias" vasorgir de l’orfebre gallega Carmen Pintor amb laidea de canalitzar positivament la ràbia i la impo-tència provocades per l’evolució del vessamentdel Prestige. "Em vaig posar a laminar peixos deplata, els laminava amb color fosc i hi gravava fra-ses com ara «Estic negra de petroli», «Des…pres-tige» i «Nunca máis»", explica Carmen. Així vannéixer els primers pins que l’orfebre va regalar alsseus parents i amics, fins que se li va acudir d’am-pliar el cercle: regalar-ne un a qualsevol personaque li portés el resguard d’ingrés en un comptebancari solidari.

La idea de Carmen Pintor ha estat recollida permolta gent i ha rebut molts suports. Dissenyadors,joiers, galeries, botigues, empreses de servei i ins-titucions han arribat a un acord per posar en cir-culació deu pins de plata creats especialment pera l’ocasió que permetin incentivar les aportacionsdels ciutadans als comptes corrents destinats a lasolidaritat amb els afectats del Prestige. De cadas-cuna de les deu petites joies, se n’ha fet una sèriede 101 peces que porten gravat el lema de lacampanya "Nunca máis, joyas solidarias". Aquestspins es poden obtenir en presentar els resguardsdel banc als punts de distribució següents: GaleriaMeko, Joieria d’Autor (Sant Pere més baix, 11),Galeria Art Centre (Provença, 253), Hàbit, Espai deJoies (Francesc Macià, 5), Majoral. PedralbesCentre (av. Diagonal, 609), Capdevila Joiers(Consell de Cent, 320) i Oficina d’Informació del’Institut de Cultura de Barcelona. Palau de laVirreina (la Rambla, 99).

La Galeria Meko de Barcelona organitza la pri-mera fase d’aquesta campanya, en la qual partici-pen els deu creadors següents: Carmen Pintor,Enric Majoral, Gemma Salas, Imma Gibert, ManelCapdevila, Manel Garcia Ramiro, Maribel Querol,Miquel Gassó, Nona López i Núria Saloni, i poste-riorment passarà el relleu a altres entitats/autorsque organitzaran nous grups, integrats sempreper deu dissenyadors, que continuaran la cam-panya. Cada entitat organitzadora s’ocupa demantenir el contacte amb la següent, de maneraque es va estructurant una cadena solidària.Podeu trobar més informació per participar a lacampanya visitant els webs del Grupo Dúplex(www.duplexnet.com/nuncamais) i dels Orfebresdel FAD (www.orfebresfad.com/nuncamais).

Joies solidàries

El 13 de novembre del 2002, el Prestige, un petrolier carregat amb 77.000 tones defuel que navega a 28 milles de Fisterra, envia un SOS. Aquest és el punt d’inici d’undesastre econòmic, ecològic i social per a Galícia les proporcions del qual no es podenvalorar encara en tota la seva dimensió. Ara, mentre el fuel continua arribant a lescostes gallegues, uns petits peixets de plata simbolitzen la lluita contra el txapapote.Són els pins de la campanya "Nunca máis, joyas solidarias".

17maig-juny 200316

Porto Alegre, metròpolis del’extrem sud del Brasil, amb1.360.590 habitants, ha esdevin-gut mundialment coneguda perla implantació del PressupostParticipatiu i pel fet de ser la seude les tres primeres edicions delFòrum Social Mundial (2001,2002 i 2003). La capital gaúcha,a partir de la qual s’estén lapampa vers el sud, la qual abas-ta l’Uruguai i l’Argentina, és alcentre del Mercosud i ha estatgovernada, en els darrers cator-ze anys, per una coalició de partits progressistes. D’aquestamanera es va anticipar en unadècada i mitja a la victòria deLula en la presidència del Brasil.

En el camp de la cultura,Porto Alegre lidera, amb Bar-celona, la proposta d’elabora-ció d’una Agenda 21 de lesciutats per la cultura, que seràpresentada el maig del 2004 enel marc del Fòrum Universal deles Cultures.

En un pla més local, la ciutatha consolidat una política cultu-ral articulada a partir de projec-tes que han guanyat reconeixe-ment en tot el territori brasiler.Tres d’aquests projectes fandeu anys el 2003: el Fum-proarte, un fons de finançamentdirecte de la producció culturallocal; la "Descentralització de lacultura", un programa de tallersprojecte i activitats que es des-envolupa a tots els barris de laciutat, i "Porto Alegre en esce-na" (Porto Alegre em Cena), undels més grans festivals de tea-tre i dansa del Brasil.

L’estructura administrativade l’Ajuntament (Prefeitura) dePorto Alegre es basa en unaRegidoria (Secretaria Municipal)de Cultura amb quatre-centscinquanta funcionaris, quatreteatres, dos centres culturalspolivalents, una sala pública decinema, un museu, un arxiu his-tòric, un atelier lliure i quatrecases de Cultura (entre les qualshi ha el Solar de Travessa Para-íso, una antiga hisenda d’arqui-tectura colonial portuguesa,destinada ara a l’educació patri-monial, cultural i ambiental).

El FumproarteAra fa deu anys, l’Ajuntament esva decidir a implantar un fons definançament directe de la pro-ducció cultural local, tot refusantla idea, en aquells moments envoga, de desenvolupar local-

ment la Llei d’incentius fiscals dela cultura. La proposta tenia coma objectiu essencial evitar queels productors culturals hagues-sin de recórrer al mercat –sem-pre tan inaccessible– per trobarsuport per al finançament depeces teatrals, cds, exposicions,films, edició de llibres i altresbéns i serveis.

L’Administració popular dePorto Alegre no s’oposava (nis’oposa) a l’existència de leslleis d’incentiu fiscal de la cultu-ra basades en la renúncia fiscal,sinó que més aviat prefereixmantenir un fons de finança-ment directe que cobreix un80% del pressupost dels projec-tes aprovats. Un balanç recent-ment presentat pel Ministeri deCultura del Brasil mostra que,els cinc darrers anys, el 72% delsrecursos aconseguits pels pro-ductors culturals mitjançant laLlei nacional d’incentiu van anara parar a l’eix Rio de Janeiro -São Paulo, justament on hi ha lamajor part del mercat culturalbrasiler. Aquesta dada és unacomprovació que la interferèn-cia dels mecenes en la definiciódels projectes que han de serfinançats mitjançant les lleisd’incentiu fiscal causa la distor-sió característica vers les accionsorientades al mercat, i es repro-dueix d’aquesta manera la injus-tícia i la desigualtat.

L’engegada d’un fons ambrecursos de l’Ajuntament (el

Fumproarte), definit dins delpressupost municipal amb l’ob-jectiu concret de finançar direc-tament els projectes culturals, vacontribuir de manera determi-nant, primerament a la supervi-vència i tot seguit a l’incrementde la producció cultural local aPorto Alegre, tot evitant el clien-telisme i l’apropiació indegudade recursos públics per al desen-volupament d’accions de mer-cat, i garantint alhora el dret a laproducció cultural i la llibertat decreació.

En deu anys s’han invertituns 1,8 milions de dòlars, apro-ximadament, amb l’execució de335 projectes en les diferentsàrees de la cultura (vegeu lataula annexa).

Descentralització iparticipació popular Ciutat del Pressupost Participatiu(Orçamento Participativo), PortoAlegre va elaborar un dels pro-grames de descentralització dela cultura que ha aconseguit unreconeixement més gran en totel país brasiler. El programa, enel decurs de l’any 2003, realitza75 tallers projecte a totes lessetze àrees urbanes en què elPressupost Participatiu divideix laciutat, amb els diferents seg-ments de les arts diguem-neclàssiques i dels nous movimentsculturals urbans. Els projectesabasten tots els barris de la ciu-tat. La "descentralització" dePorto Alegre rep una quarta partdel pressupost de la Regidoriade Cultura (316.397,71 dòlars);aquests recursos són definits en el procés d’elaboració delPressupost Participatiu. Alhora,

els mecanismes del PressupostParticipatiu també configuren les"comissions de Cultura" de ca-dascuna de les setze àrees enquè es divideix la ciutat. Lescomissions, alhora, defineixenquins tallers projecte s’ofereixenals barris i els indrets on s’orga-nitzen. Les comissions de Culturadel Pressupost Participatiu tam-bé contribueixen a la programa-ció dels esdeveniments regionalsque es presenten al projecteCultura por Aqui, i a la coordina-ció del Festival Regionalizado deMúsica da Cidade.

Els conceptes articuladorsdels projectes són la valoritzacióde l’espai urbà i cultural, el des-envolupament de les nocions depertinença, pluralitat i diversitat,i la promoció de les sensibilitatsi les capacitats dels ciutadansvers el fet artístic. De la mateixamanera, el projecte es concepcom una xarxa entre el centre dela ciutat, tradicionalment articu-lat a l’entorn de la creació, laproducció i el gaudi de cultura, i

la perifèria, tot procurant trans-gredir l’ordre i la jerarquia con-vencionals, invertir les prioritats iincloure socialment.

A Porto Alegre, la cultura ésconsiderada com un elementindispensable de cohesió sociali de valorització de la ciutat, unsector estratègic per al desen-volupament sostenible i unpunt de suport de la qualitat devida, considerada per les recer-ques com la més alta de lescapitals brasileres.

Vitor OrtizRegidor de Cultura, Ajuntament de Porto Alegre

Retrat de

Porto Alegre

La ciutat de Porto Alegre ha estat laseu dels tres primers Fòrums SocialsMundials. A la fotografia, la Usinado Gasómetro, el principal centrecultural de Porto Alegre.

Distribució de recursos per àrees del 1994 al 2002. Fumproarte

ProjectesRecursos % del

Àrea presentats admesos finançats en dòlars* pressupost

Música 785 441 121 545.655,25 30,42

Arts escèniques 466 327 86 516.343,77 28,79

Dansa 109 59 14 108.042,42 6,02

Cinema 281 175 35 299.203,42 16,69

Vídeo 80 48 5 30.298,89 1,69

Fotografia 83 55 12 59.612,55 3,32

Arts plàstiques 169 94 24 139.297,52 7,76

Literatura 229 143 26 61.915,49 3,45

Memòria/humanitats 172 75 10 27.194,66 1,52

Folklore 19 6 1 2.852,70 0,16

Artesanat 8 4 1 3.278,55 0,18

Totals 2.401 1.427 335 1.793.695,22 100,00

* La conversió dels valors invertits en "reials" (la moneda brasilera) vers el dòlar és aproximada. Cal tenir en compte les variacions de canvi dels darrers deu anys i les diferències de cost existentsentre Porto Alegre i Barcelona.

Organització municipal:

El Conselho Municipal de Cultura i elConselho do Patrimônio Histórico Culturalsón els principals instruments municipalsde participació cultural.

La Regidoria de Cultura té les següentsàrees: descentralització; música; artsescèniques; cinema, vídeo i fotografia; llibrei literatura; memòria i humanitats; folklorei carnaval; artesanat, i arts plàstiques.

Ajuntament de Porto Alegre - Prefeitura Municipal de Porto Alegrehttp://www.portoalegre.rs.gov.br

19maig-juny 2003

Maig-juny a BarcelonaAquesta secció recull una mostrade les activitats culturals mésdestacades organitzades perl’Institut de Cultura de Barcelonao altres entitats. Informacióexhaustiva i permanentactualitzada a Internet:www.bcn.es/cultura

18

“Sybilla: 20 años no esnada…"Primera retrospectiva sobre els vintanys de trajectòria professional deSybilla, un referent internacional enel disseny de moda. Fins al 28 de setembre a lesCavallerisses del Palau Güell

“Els altres arquitectes” La variabilitat de les construccionsen el món animal: insectes, aranyes,aus i homínids. El disseny i lestècniques emprades en cadasituació i per a cada circumstància.Del 4 de juny de 2003 al juny de2004 al Museu de Zoologia-Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella

La Primavera del Disseny a debatTaules rodones per reflexionar sobreles aportacions, l’impacte, l’abast i elfutur de la Primavera del Disseny,amb la presència dels comissaris i elsresponsables polítics que hi hanparticipat a través dels anys.6 i 13 de maig, a les 19 hores, al Palau de la Virreina - Espai 4 (La Rambla, 99)

"La cultura basura"Reflexió a l’entorn del concepte decultura basura, una realitat diversa i desestructurada, que vol analitzarcom el producte cultural basura elevaa categoria estètica tot allò que lacultura oficial considera aberrant. Del 20 de maig al 31 d’agost alCCCB (Montalegre, 5)

Premis Delta de Disseny Una iniciativa d’ADI FAD com areconeixement al treball delsprofessionals del disseny industrialnacional.22 de maig al Museu de les ArtsDecoratives (av. Diagonal, 686)

45 Premis FADd’Arquitectura i InteriorismeFesta de lliurament dels premis i exposició d’aquest històric iprestigiós certamen que reuneix, any rere any, la millor producció del país en aquests àmbits.Juny

"Gràfica reactiva"La forta presència dels referentsnord-americans en la gràfica delspaïsos llatinoamericans ha fet que els autors emergents de països comara Mèxic, l’Argentina i el Brasil fuginde la cultura més vernacla i popularper emprar la iconografia nord-americana. Del 6 de juny al 7 de juliol al Convent dels Àngels (pl. dels Àngels, s/n)

"Luxe interior. Joieriacontemporània internacional"Les últimes tendències internacionalsen joieria, de la mà dels creadorsmés destacats.Del 19 de juny al 28 de setembrea CaixaForum (av. Marquès de Comillas, 6-8)

Any de l D i s seny 2003 www.anyd i s seny2003 .o rg

En suport paper, vídeo odigital, les revistes constitueixenun dels sectors més dinàmics delmón editorial. Un flux constantd’informació que moltes vega-des ens dóna accés a la realitaten cru, abans de ser decantada iclassificada per a una interpreta-ció que demana sempre la dis-tància temporal més pròpiad’altres tipus de publicacions.

Fins a mitjan juny, La Cape-lla es transforma en una "Biblio-teca de Babel", en una heme-roteca dedicada a les revistesd’art i cultura contemporàniesd’arreu del món amb unes 150publicacions en paper, 40 online i 30 videorevistes i audio-magazins. Un espai ric i caòticon consultar, fullejar, escoltar,mirar i llegir.

Revistes i magazins d’arreudel món –Zingmagazine, La MásBella, Untitled, PHN, Parachute,ATM 2wice…– presenten elsseus projectes editorials durantaquests dies amb diversos actes,de la taula rodona a la perfor-mance, de l’streaming al concert,del manifest a la instal·lació.

“R. Revistes”. La Capella (Hospital, 56)Del 14 de maig al 22 de juny

"R. Revistes de cultura

contemporània"OFFF 2003

Festival internacional dedicat a lacreació web i als nousllenguatges audiovisuals.

De l’1 al 3 de maig al Mercat deles Flors (Lleida, 59)

"25 hrs"

24 hores de projeccióininterrompuda de videoartinternacional organitzades per LaVirreina Exposicions i The VideoArt Foundation.

9 de maig al poliesportiu ElRaval (Sant Pau, 83-85)

RESFEST

Festival de cinemadigital, disseny, televisió, vídeomusical i net cinema.

Del 9 a l’11 de maig al Mercatde les Flors (Lleida, 59)

"Spencer Tunick"

L’artista nord-americà haescollitBarcelona perfer una de lesseves famoses

foto-performances. Paral·lelament,el Palau de la Virreina acull unamostra de les seves fotografies enquè centenars o milers devoluntaris posen nus sobre l’asfaltde les ciutats.

Del 8 de maig al 15 de juny al’Espai Xavier Miserachs del Palaude la Virreina (la Rambla, 99)

Mostra de CinemaAsiàticDel 30 d’abril al 4 de maig alCCCB (Montalegre, 5)

OVNI 2003

La mostra de vídeo independentpresenta per primera vegada elsArxius Babilònia, els documentsmés agressius i intolerants de lacultura occidental contemporània.

Del 27 al 31 de maig al CCCB

Mostra Internacionalde Films de Dones

Onzena edició de la mostra quepromou i exhibeix pel·lículesfetes per dones.

Del 9 al 15 de juny als CinemesVerdi (Verdi, 32)

AUDIOVISUAL

"Al lado del silencio"

Instal·lacions sonores dels artistesRolf Julius, Ed Osborn, Ute Safrin iAkio Suzuki que exploren els temesdel silenci i el so.

Del 9 de maig al 14 de juny aMetrònom (Fusina, 9)

"Vassili Kandinsky. Ladissolució de la forma"

Pintura i obra sobre paper deKandinsky que mostra la sevaevolució artística.

Del 3 de juny al 24 de setembreal Centre Cultural Caixa deCatalunya - la Pedrera(Provença, 261-265)

EXPOS IC IONS

La dona manca oBarbie Superstar

Un treball energètic i desafiant dela coreògrafa i ballarina Sol Picóque experimenta la fusió dediferents disciplines artístiques.

Del 27 de maig al 8 de juny alTeatre Nacional de Catalunya

Nederlands DansTheater

Una de les mésprestigiosescompanyies dedansa del món ensporta lescoreografies de JiríKilián, Johan Inger iPaul Lighfoot.

27, 29 i 30 de juny al GranTeatre del Liceu

DANSA

Exposicions que encara es poden veure...

"D'Ingres a Bonnard. Retrats i figures del Petit Palais", fins a l'11 demaig a la Pedrera (Provença, 261-265)

"Picasso: de la caricatura a les metamorfosis d'estil", fins al 18 de maigal Museu Picasso (Montcada, 15-23)

"Fantasies de l’harem i noves Xahrazads", fins al 18 de maig al CCCB(Montalegre, 5)

"Antwerpen. Altres propostes de moda", fins al 25 de maig al MuseuTèxtil i d'Indumentària (Montcada, 12-14)

"Alehop!: dissenys, enginys i remeis", fins a l'1 de juny a la Virreina (la Rambla, 99)

“Richard Hamilton. Introspectiva", fins a l'1 de juny al MACBA (pl. delsÀngels, 1)

"Indivisuals", fins al 15 de juny a la Fundació Antoni Tàpies (Aragó, 255)

"Àfrica. Col·leccions privades de Barcelona", fins al 30 de juny a la FundacióFrancisco Godia (València, 284, pral.)

"Living in motion. Disseny i arquitectura per viure amb flexibilitat",fins al 6 de juliol al Museu de les Arts Decoratives (av. Diagonal, 686)

21maig-juny 200320

"Desencís d’unpaisatge"

Poesia i natura a través deVerdaguer.

Del 10 de juny al 30 denovembre al Museu CasaVerdaguer (Vil·la Joana,Vallvidrera)

"Jan Fabre. GaudeSuccurrere Vitae"

Obres de l’artista conceptual JanFabre (Bèlgica, 1958), entre lesquals es presenten més de centdibuixos i sis pel·lículesrealitzades entre el 1988 i el2002.

Del 20 de juny fins al setembrea la Fundació Joan Miró (parcde Montjuïc, s/n)

"Tunísia, terra decultures"

Peces d’arqueologia i objectessumptuaris, des de la prehistòriafins a l’època medieval,procedents dels museus tunisiansde Cartago, del Bardo i de lamesquita de Kairouan.

Del 29 de maig al 31 d’agost alSaló del Tinell - Museu d’Històriade la Ciutat (pl. del Rei, s/n)

"Deu anys de TallersOberts"

Desè aniversari d’aquestainiciativa que convida a visitar elstallers dels artistes establerts aCiutat Vella.

31 de maig i 1 de juny d’11 a 15 hi de 17 a 21 h; 7 i 8 de juny d’11a 15 h i de 17 a 21 h.Informació: FAD (pl. dels Àngels, 5-6); Conventde Sant Agustí (Comerç, 36)

EXPOS IC IONS

Festa Major de NouBarris

Lucrecia, Comediants i Ariel Rotsón alguns dels convidats acelebrar la festa major, que inclouel cicle "Flamenc a Nou Barris",amb actuacions de José Menese,Niño Josele i Milagros Mengíbar,entre d’altres.

Del 8 al 18 de maig

Festa de la Diversitat

Un espai festiu i reivindicatiu que,per onzè any consecutiu,organitza SOS Racisme. Concerts,debats, espectacles infantils,gastronomia de diversos països…

Del 16 al 18 de maig al Moll dela Fusta

FESTES

Jazz a l’HivernacleDel maig al setembre al’Hivernacle del parc de laCiutadella

Flamenco Com.Fussion

Una nova i especial edició delfestival de flamenc de Ciutat Vellaen el seu desè aniversari. AmbChano Domínguez, Martirio iEnrique Morente, entre d’altres.

Del 22 al 24 de maig al CCCB

Primavera Sound

Tercer any consecutiu d’aquestfestival musical dedicat al pop,rock i música electrònica.

23 i 24 de maig al Mercat de lesFlors

Wagner al LiceuDel 26 de maig al 7 de juliol alGran Teatre del Liceu (la Rambla, 51-59)

Raimon canta Espriu

Del 29 de maig a l’1 de juny alTeatre Lliure - Teatre Fabià Puig-server (pg. Santa Madrona, 3)

Amaral31 de maig al Palau de la Música(Sant Francesc de Paula, 2)

Bruce Springsteen17 de maig a l’estadi Olímpic(pg. Olímpic, 17-19)

Iron Maiden11 de juny al Palau Sant Jordi(pg. Olímpic, 5-7)

Tom Jones15 de juny al Palau Sant Jordi

Lluís LlachDel 19 al 22 de juny al TeatreNacional de Catalunya (pl. deles Arts, 1)

Doctor Festival DayMetallica, Linkin Park, Zwan, etc.17 hores de macroconcert.

21 de juny a l'Estadi Olímpic

The Rolling Stones29 de juny a l’Estadi Olímpic

Jocs Florals deBarcelona

Acte de lliurament de premis.

12 de maig al Saló de Cent (pl. Sant Jaume, s/n)

Festival Internacionalde Poesia

La gran nit anual de la poesia enquè autors d’arreu del mónreciten els seus poemes.

14 de maig al Palau de laMúsica

LLETRES

Jugant a Rodgers

El compositor Richards Rodgersés un autèntic mite pels amantsdel teatre musical. De lacompanyia El Musical més Petit.

Fins al 25 de maig al VersusTeatre (Castillejos, 179)

Orfeu als inferns

Versió cabaret de l’opereta deJacques Offenbach Orphée auxEnfers. Direcció: Joan AntonRechi.

Fins al 28 de juny al TeatreRomea (Hospital, 51)

El càlcul, o Jo, Garcia I,fundador de dinastia

Una mena de farsa ubuesca enquè assistim al somni evasiu d’unempleat d’una multinacional.Direcció: Òscar Sisto. Amb XavierMestres.

Del 7 de maig a l’1 de juny a laSala Beckett (Alegre de Dalt, 55 bis)

TEATRE

Temporada de música clàssica

El mes de maig, el programa del Palau de la Música presenta, entred’altres, l’Orquestra Filharmònica de Berlín i l’Orquestra i Cors del TeatreBolshoi, i dedica una atenció especial al piano amb els concerts de MariaJoão Pires i de les germanes Katia i Marielle Labéque. A l’Auditori, estanca la temporada de l’OBC, que inclou el concert de música de cinemadel compositor i director Jerry Goldsmith, i rep les visites de l’OrquestraFilharmònica de Timisoara i de la Symphonieorchester des BayerischenRundfunks, sota la direcció de Riccardo Muti.

MÚSICA

Dia Internacional dels Museus

Els Museus celebren la sevafesta anual amb una jornada deportes obertes i amb diferentsactivitats, entre les quals hi hala proposta comuna a tots elsmuseus de Catalunya, "Una joiadel Museu", que destacaalguna peça especial dels seusfons per establir un joc amb elpúblic.

18 de maig

23maig-juny 200322

La PerritxolaUna òpera bufa brillant i moltirònica per a l’estrena del Grec.Divuit actors-músics fan realitatl’última fantasia de Dagoll Dagom,La Perritxola, una de les operetesmés celebrades de JacquesOffenbach, l’autor de La bellaHelena. En un Perú de llegenda, elbarceloní virrei Amat coneix laPerritxola, una còmica que esguanya la vida cantant pels carrers.Del 25 al 30 de juny al Teatre Grec

El mestre i MargaridaL’obra mestra de Mikhaïl Bulgakov.A cavall entre la sàtira social i elconte fantàstic, és una amarga sàtiradel repressiu règim soviètic a travésde tres històries. Direcció: Pep Tosari Xicu Masó.Del 26 de juny al 20 de juliol alTeatre Lliure - Lliure de Gràcia

Benvinguda al conselld’administracióPeter Handke recrea una atmosferakafkiana, una paròdia plena d’ironiaque serveix a l’autor per explorar leslimitacions del llenguatge i la raó iel caos que suposa l’experiènciahumana.Del 26 de juny al 27 de juliol al’Espai Escènic Joan Brossa

Follies, una revista musicalUn espectacle nascut de la voluntatde tornar a presentar a Barcelonauna revista musical que descansi enla joia, la sensualitat, la sexualitat i ladiversió. Dramatúrgia i direcció:Josep Costa. Del 26 de juny al 10 d’agost alTeatre Artenbrut

L’hora en què no sabíem resl’un de l’altreEl decorat? Una plaça pública. Elsprotagonistes? Els altres i nosaltres, elnostre dia a dia, però també Tarzan!Les paraules? Cap. Avui hem vingut alteatre a mirar, a ser mirats. Una obrade Peter Handke, amb direcció deJoan Ollé i música de PascalComelade.

Babelle hereuseEnergiadesbordant. Arribaal Festival la bellaBabel de JoséMontalvo, un

conte coreogràfic i musical per a vintintèrprets, dos dels quals són músicsiranians, Saeid Shanbehzadeh iHabib Meftahbousheri, queinterpreten damunt l’escenarimúsiques tradicionals del golf Pèrsic.Del 27 al 29 de juny al Teatre Lliure- Teatre Fabià Puigserver

El muntaplatsUna obra de Harold Pinter. Dosassassins professionals estan sols enuna cuina situada en un soterrani.Tots dos esperen instruccions,comunicats amb el món exterior através d’un muntaplats i un tub. Del 26 de juny al 20 de juliol alGuasch Teatre

MigracionsUna història d’angoixa, d’explotació,de dolor. La història de la lluita perarribar, de l’esforç del que arriba, de la desconfiança del que rep. Unamirada a un fenomen tan antic com la humanitat. Del 30 de juny al 3 d’agost alVersus Teatre

InfantillatgesL’absurditat dels jocs de la vidaadulta vista a través dels ulls d’unnen. Sota la seva mirada, aquests jocs adquireixen un relleu més gran i es tornen, gairebé sempre, ridículs.Del 2 al 7 de juliol a la SalaMuntaner

Lonely WomanL’Agustí Fernàndez Quartet ensofereix un concert basat en temesoriginals de Coleman.27 i 28 de juliol al Convent deSant Agustí

AsphyxiesLa Logique du Parquet, un solo deToméo Vergés inspirat en la vida de Louis Aragon, va decidir aquest coreògraf i ballarí a continuarexplorant el mateix material, peròaquest cop en forma de duet. Del 26 al 28 de juny a la SalaBeckett

Compañía Nacio-nal de Danza 2La Compañía Nacionalde Danza 2 va néixerl’octubre del 1999 periniciativa del seudirector artístic, NachoDuato, amb l’objetiu de formar ipreparar els ballarins per a la vidaprofessionalDel 26 de juny al 6 de juliol alTeatre Victòria

Tea t re

Grec 2003 Festival d’Estiu

de BarcelonaAquesta agenda conté una selecció de les estrenes del Grec corresponents al mes de juny.

Dansa

Mús i c a

Festival d’Estiu de BarcelonaDel 25 de juny a l’1 d’agost del 2003www.grec.bcn.es

Fira d’Abril deCatalunyaDel 25 d’abril al 4 de maig

Saló del Còmic

Editorials, llibreries, escoles ialtres empreses hi presenten lesseves novetats.

Del 8 a l’11 de maig a l’estacióde França (av. Marquès del’Argentera, s/n)

Fira del Llibre Antic aCiutat VellaDel 8 al 18 de maig al Portal de l’Àngel

Internet GlobalConferenceDel 12 al 15 de maig a Fira deBarcelona (av. Maria Cristina) i al Palau de Congressos (av. Diagonal, 661-671)

MÉS CULTURA

Compré una pala…

La radical Cía. La CarniceríaTeatro presenta l’espectacleCompré una pala en Ikea paracavar mi tumba, una àcida reflexiósobre la societat de consum.

Del 7 al 18 de maig al Mercatde les Flors

Antígona

La complicitat des del silenci és eltema central d’aquesta obra deSòfocles en versió lliure de JordiCoca. Direcció: Ramon Simó.

Del 7 de maig al 8 de juny alTeatre Lliure - Lliure de Gràcia(Montseny, 47)

L’oficiant del dol

L’obra de Wallace Shawn és unareflexió inquietant sobre l’art i lavida en temps de convulsió política.

Del 13 de maig al 8 de juny alTeatre Lliure - Espai Lliure (pl. Margarida Xirgu, s/n)

Escenes d’una execució

Venècia, segle XVII. El duxencarrega la pintora Galactia quepinti la glòria de la batalla deLepant. De Howard Barker, ambdirecció de Ramon Simó.

Del 15 de maig al 15 de juny alTeatre Nacional de Catalunya

De la impossibilitat de parlar clar

Dins del cicle "Bona gent", sisespectacles protagonitzats perpersones del carrer amb sispreguntes sense resposta. AmbImma Codorniu.

Del 22 al 25 de maig a La Caldera (Torrent d’en Vidalet, 43)

Marató de l’Espectacle

Vintè aniversari de la Marató ambuna edició que vol generar unespai de trobada i d’intercanvi devivències escèniques.

6 i 7 de juny al Mercat de lesFlors i Ciutat del Teatre

Cuando la nochecomienza

El dramaturg Hanif Kureishi enspresenta les relacions humanesen la seva faceta més directa idescarnada.

Del 12 al 29 de juny al TeatreLliure - Espai Lliure

De la impossibilitat de ser Déu

Roger Bernat dirigeix NicolàsAcevedo dins del cicled’espectacles "Bona gent".

Del 19 al 22 de juny a AlmaZen(Guifré, 9)

Estranyes sensacionsamb Dani Nel·lo

Dani Nel·lo repassa la biografiadel seu saxo.

Del 13 de maig al 8 de juny al’Espai Escènic Joan Brossa(Allada-Vermell, 10)

Encara en cartell…

II Mostra Intercultural de Creacions Escèniques. "Les noves veus deBarcelona", fins al 4 de maig a les Sales AlternativesScherzo, fins a l'11 de maig a l’Espai Escènic Joan BrossaLa senyoreta Júlia, fins al 25 de maig a la Sala MuntanerL'escola de les dones, fins al 15 de juny al Teatre Nacional de Catalunya

TEATRE

Foto G. Mendo

24 25maig-juny 2003

El Congrés Internacional sobre l’Habitatgedel Futur ha reunit a la nostra ciutat prop de qua-tre-cents cinquanta prestigiosos arquitectesinternacionals que han debatut sobre com ha deser la casa sostenible. Kazuo Iwamura, Erick VanEgeraat, Marlies Rohmer, Lucien Kroll, JacobVan Rijs i Thomas Spiegelhalter han estatalguns dels reconeguts arquitectes presents alcongrés.

El compositor polonès Kryztsztof Penderecki(Devica, Cracòvia, 1933), considerat un dels nomscabdals de la música de la segona meitat delsegle XX, ha dirigit l’OBC, a l’Auditori, en un con-cert amb un programa integrat pel seu propiConcerto grosso per a tres violoncels i la Simfoniaescocesa de Mendelssohn.

El paleontòleg David Lordkipanidze (Tbilisi,1963), cap del departament de Paleontologia delMuseu Nacional de Geòrgia i director de les ex-cavacions de Dmanisi (Geòrgia), ha visitat elMuseu de la Ciència de Barcelona per oferir unaconferència sobre el seu treball. Dmanisi s’haconvertit en un indret clau per a la paleontologiamundial a causa de la seva important col·leccióde restes d’homínids, les més antigues trobadesfins ara fora de l’Àfrica.

Richard Hamilton (Londres, 1922), conegutcom el pare del pop art i una de les figures més rellevants de l’art del segle XX, ha inaugurat

una exposició retros-pectiva de la seva obraal MACBA.

Richard Hamilton, ambNick Serota, director de la Tate, al MACBA

L’arquitecte Toyo Ito (Seül, 1941), guanyadordel Lleó d’Or de la Biennal de Venècia i autor del’ampliació de la Fira Montjuïc 2, ha visitat la zona

on es desenvolupa aquest projecte. "Barcelonaté una energia que s’ha manifestat a través d’ex-cel·lents artistes –opina l’arquitecte–. A mi m’ins-pira llibertat i valor, em transmet valentia.

El director de la Biblioteca d’Alexandria IsmailSerageldin (el Gizé, Egipte, 1944) ha estat a Bar-celona per oferir una conferència al voltant de lapobresa i la fam al món i la possibilitat d’eradicar-les a través del coneixement.

David Hare (Saint Leonards, Sussex, Angla-terra, 1947), autor de l’obra de teatre Cel obert iguionista de la pel·lícula Las horas, ha representatal Teatre Romea una única funció del seu monò-leg Via Dolorosa, que tracta sobre el conflictepalestino-israelià.

L’escriptora belga Amélie Nothomb (Kobe,Japó, 1967) ha presentat a l’Institut Francès deBarcelona les traduccions de les seves novel·lesCos-mètica de l’enemic (Columna; Anagrama, en versió castellana) i El sabotaje amoroso (Anagrama).

Dos de les millors batutes dels Estats Units,Lorin Maazel i Murray Perahia, han dirigit senglesconcerts a la nostra ciutat, el mateix dia i a la matei-xa hora; Maazel a l’Auditori i Perahia al Palau de laMúsica. Una de les vetllades més destacades del’actual temporada musical de Barcelona.

L’exministre de Cultura francès i actual mem-bre de l’Assemblea Nacional francesa, Jack Lang(Mirecourt, França, 1939), ha inaugurat, al CCCB,el plenari del Projecte Educatiu de Barcelona queha reunit uns cinc-cents professionals de l’educa-ció de la ciutat.

Yu Changjiang, director de l'Agència Tu-rística de Pequín, ha visitat Barcelona per ferpromoció de la capital xinesa que el 2008 acolli-rà la celebració del Jocs Olímpcs. "Pequín potaprendre molt de Barcelona", ha dit Chang-jiang, convençut que els Jocs Olímpics '92 sónun bon model a seguir pel que fa a la ciutatamfitriona.

Barcelona a la teleEls habitants de tot el món

poden veure la nova Barcelonaque s’està construint als terrenysdel Fòrum a través de la televi-sió i d’Internet. Una càmera detelevisió amb control remot ins-tal·lada a la torre de la plantaincineradora del Besòs ofereiximatges del recinte del Fòrum ide tota la ciutat. Les imatges espoden veure per televisió a l’in-formatiu de la cadena alemanyaNTV, canal líder de notícies aEuropa en alemany, que cadadia emet un recull d’imatgesd’indrets d’arreu del món.

"Balcons per la pau"La façana del Palau de la Vir-

reina s’ha omplert de balcons.Balcons que expressen el senti-ment dels ciutadans de Barcelo-na en favor de la pau i contra laguerra a l’Iraq. Els mesos defebrer i març, Julián Martín, re-porter gràfic de l’agència EFE, hafet més de tres-centes fotogra-fies dels balcons de la nostra ciu-tat amb símbols i pancartes deprotesta antibèl·lics, trenta-sis deles quals s’exposen a la Virreina,al cor de la Rambla. "L’exposició

recull els clams individuals enfavor de la pau per convertir-losen un clam col·lectiu", ha dit elregidor de Cultura, Ferran Mas-carell, que s’ha mostrat moltsatisfet pel fet "que aquesta ma-nifestació espontània dels ciuta-dans s’hagi pogut portar a lacasa de cultura de la ciutat".

Gelabert i BaryshnikhovMikhail Baryshnikhov, un

dels grans noms de la dansa aescala mundial, ha encarregatuna obra al ballarí i coreògrafcatalà Cesc Gelabert que s’es-trena a Nova York el 22 demaig. La coreografia és un soloi es basa en la peça musical deJohn Cage In a landscape.

Carnaval de NiçaLa passada edició del Car-

naval de Niça ha comptat ambuna destacada presència catala-na i barcelonina amb la desfiladade la comparsa Gaudí de Mal-grat de Mar –guanyadors delCarnaval de Barcelona 2001– iamb l’exposició del fotògraf PepHerrero "Bestiaire et cavalcadesde Barcelone" a la Galerie Sain-te-Réparate, una mostra de lesmanifestacions festives de lanostra ciutat.

"Toros" a AtenesEl Museu Benaki d'Atenes

exhibeix, fins al 6 de juny, l’ex-posició "El toro en el món mediterrani. Mites i cultes", co-organitzada pel Museu d’His-tòria de la Ciutat de Barcelona i

l'Hellenic Culture Organization,en el marc de l’Olimpíada Cultu-ral 2001-2004. Aquesta ex-posició s’ha pogut visitar aBarcelona, al Museu d’Històriade la Ciutat, des del novembredel 2002 fins al passat 6 demarç, amb el títol "Toros. Imatgei culte a la Mediterrània antiga".

Pere Portabella alCentre Pompidou

El Centre Pompidou de Pa-rís ha dedicat un cicle a l'Escolade Barcelona (1965-1970) i hahomenatjat el cineasta PerePortabella. Polític, productor idirector, Portabella ha estat unade les figures clau de l'Escola de Barcelona, les pel·lícules dela qual van representar una rup-tura clara amb l'anomenat "cine-ma messetari".

Barcelona...Han visitat

Foto

Pep

Her

rero

Regne Unit

The Guardian, 17 de febrerdel 2003

Els somnis de les ciutatspoden fer-se realitat, perPeter Preston

Barcelona ensenya el quees pot fer quan hi ha visió defutur i continuïtat.

(…) Van obtenir el reconeixe-ment per l’èxit olímpic i van ferde Barcelona un lloc amb granatractiu arquitectònic (…) ambaixò no n’hi ha hagut prou i arave la següent jugada: agafar eldesolat sector llevant de la ciu-tat, els seus sistemes de sane-jament i la seva gran incinera-dora, i els seus barris marginals,per construir un altre somni.

Barcelona al món

27maig-juny 200326

Tempus fugit, una nova TV movie El mes de març, es va iniciar a Barcelona el rodatgede Tempus fugit, una coproducció de Mallerich iManga Films per a Televisió de Catalunya. El film,dirigit per Enric Folch i produït per Paco Poch(Cravan contra Cravan, Innisfree i Gaudí), és unacomèdia en la qual els protagonistes viuen un viat-ge en el temps amb la missió de salvar la humani-tat de la fi del món. Un barcelonista que descobreixque el Barça perdrà davant del Reial Madrid en unfutur proper es converteix en el principal obstacleper als personatges que intenten impedir l’immi-nent holocaust. El barri de la Barceloneta és l’esce-nari escollit com a fons de les peripècies delsprotagonistes, representats per Neus Asensi, XaviMira, William Miller i Xavier Bertran. El guió d’a-questa TV movie és Albert Espinosa i Enric Folch.

Alemanys a BarcelonaDes del final de març, la productora alemanyaArena Aktuell Film està portant a terme en terrescatalanes, concretament al Penedès i a la ciutat deBarcelona, el rodatge de Das Erbe (L’herència).Heidi Kranz serà l’encarregada de dirigir aquestaTV movie en format supersetze per a la televisióalemanya ARD 1. La pel·lícula, basada en el guióde Barbara Engelke i Bele Nord, tracta de les rela-cions amoroses entre catalans i alemanys dedicatsal negoci del vi.

Joel Joan, directorTambé al final de març, ha començat el rodatged’Excuses!, el primer llargmetratge dirigit perl’actor Joel Joan. La pel·lícula, que es roda en ca-talà, està basada en la comèdia teatral homònimaescrita pel mateix director i per Jordi Sànchez.L’èxit de crítica i de públic de l’obra de teatre haanimat els autors a portar-la a la pantalla gran. Elsactors Joel Joan, Jordi Sànchez, Clara Segura iÀgata Roca són els protagonistes d’aquest filmque tracta de les relacions de parella d’uns per-sonatges amb por del compromís. Les empresesencarregades de la producció són Imposible i

Kràmpack, la productora que Joel Joan fundàl’any 1994 i que, després de l’èxit televisiu de lasèrie de ficció Plats bruts, s’enrola en aquesta pri-mera incursió de l’artista en el món de la direcciócinematogràfica. Excuses! es rodarà durant setsetmanes al centre i la perifèria de Barcelona.

Ouija, de Juan Pedro OrtegaEl director Juan Pedro Ortega s’estrena en el campdel llargmetratge amb la pel·lícula Ouija, una pro-ducció d’Eleven Dreams i d’Ibarretxe & Co. Es trac-ta d’un film de terror psicològic protagonitzat perjoves promeses de la televisió i el teatre catalanscom ara Òscar Jaenada, Montse Mostaza, CarlesOlivella, Jaume Garcia i Núria Font. Els seus perso-natges es veuen immersos en una sèrie de fenò-mens paranormals, després d’haver fet una sessiód’espiritisme amb una taula de Ouija. TV3 i TVE hanadquirit els drets d’antena d’aquesta producció,basada en un guió de Carmen Abarca. El rodatgede Ouija, que va començar el 28 de març, continuafins a mitjan maig a Mura, Barcelona i Bilbao.

ZIP FilmsL’empresa que dirigeix Jordi Rediu, ZIP Films, pre-veu un 2003 força intens. El mes d’abril ha comen-çat el rodatge d’un llargmetratge en formatcinema, dirigit per Ramon Térmens i Carles Torras,anomenat Joves. Pels volts del juny o el juliol, s’iniciarà el del telefilm Estocolm, una producciódestinada a TV3 i dirigida per Orestes Lara. De caraa la tardor, ZIP Films prepara un altre llargmetratge,Ella baila sola, dirigit pel mateix Jordi Rediu.

Es roda!Guia Any del Disseny 2003

Programa oficial de l’Any delDisseny. Totes les activitats dela celebració reunides enaquesta guia visual, editadaper Electa i Edicions Any delDisseny (FAD), amb textos encatalà, castellà i anglès.Informació completa d’exposicions, tertúlies, festes,disseny a les escoles, premis iconcursos, congressos,

publicacions, etc. 291 pàgines.

Barcelona, una cultura en moviment,1996-2002

Panoràmica sobre els canvis quela cultura ha protagonitzat elsdarrers anys a Barcelona com amotor de la ciutat delconeixement. Una anàlisi de lesnoves realitats tangibles (novesinfraestructures, nous agents,etc.) i una mostra, a través de lamirada de diversos fotògrafs,dels canvis culturals més

intangibles, els que afecten la nostra manera de viure.La publicació s’estructura en els àmbits següents:context cultural a Barcelona; les transformacionsculturals del 1996 al 2002; l’Institut de Cultura deBarcelona, un nou model de gestió pública de lacultura; cronologia i bibliografia, i conté també un cd-rom. 352 pàgines. Editat en català, i properament encastellà i en anglès, per l’Institut de Cultura del’Ajuntament de Barcelona i ACTAR.

Barcelona en DVDLa ciutat de Barcelona en unric DVD interactiu. Inclou unaversió actualitzada i interactivade "La Guia de la Ciutat"(equipaments, transports, serveis,adreces, plànols), unespectacular programa de

navegació ("Barcelona.Metròpolis 3D") que permet ferun passeig virtual per la ciutat a vista d'ocell, i setvídeos sobre la història, la cultura i el futur de

Barcelona com ara els dedicats al Quadrat d'Or o alFòrum 2004. Editat per l'Ajuntament de Barcelonaen col·laboració amb La Vanguardia.

Alehop! Dissenys, enginys i remeisCatàleg de l’exposició, ques’exhibeix al Palau de laVirreina fins a l’1 de juny, i quepresenta un recull d’objectesdestacats pel seu especialenginy a l’hora de resoldre unanecessitat. 176 pàgines. Editaten català, amb traduccions alcastellà i a l’anglès.

Memòria dels divuit anys del’Institut Municipal del Paisatge Urbà

La publicació recull, en dosvolums, la trajectòria de lacampanya municipal"Barcelona, posa’t guapa", queha esdevingut un dels referentsmés singulars de la projeccióinternacional del "modelBarcelona" de gestió de milloraurbana. Disponible en edicionsen català, castellà i anglès.

Ruta VerdaguerUn estoig editat amb motiu de l’AnyVerdaguer que conté un llibre de200 pàgines amb textos de diversosautors que permeten seguir elspassos del poeta per Barcelona, Vic,Osona i les muntanyes del Canigó, iun cd o casset que descriu l’itinerariverdaguerià per Ciutat Vella. Editat,en català, per l’Institut Municipal dePaisatge Urbà, amb la col·laboraciódels ajuntaments de Vic i Perpinyà.

Publicacions a la venda a les principals llibreries de la ciutat i ales botigues de l’Institut de Cultura: Palau de la Virreina, Museud’Història de la Ciutat i Museu Picasso. Per a vendes fora de Barcelona: tel. 93 316 12 29

Novetatseditorials

Peter Greenaway amb les actrius Isabella Rossellini iAna Torrent a Barcelona, un dels escenaris de rodatgede la pel·lícula “Las maletas de Tulse Luper”

Barcelona disposa d’un espai nou i innovador,de 2.000 m2, dedicat a les ocupacions amb futur ia les noves cultures del treball. Barcelona Activa,l’Agència de Desenvolupament Local de l’Ajun-tament de Barcelona, ha engegat Porta22, Espaide Noves Ocupacions, un innovador servei públicque vol esdevenir un centre de referència metro-polità per detectar i divulgar les transformacionsen el món del treball, i orientar i capacitar les per-sones amb inquietuds professionals en tot el quefa referència a les noves ocupacions, els sectorsd’activitat econòmica, les noves competènciesprofessionals i les noves cultures del treball.

Porta22 és un espai de lliure accés on els visi-tants poden consultar més de cinquanta mil pàgi-nes de continguts analògics i digitals, vuitantavídeos i deu aplicatius multimèdia, on es podentrobar cinc-centes ocupacions noves, emergents ien transformació descrites detalladament, i infor-mació sobre deu sectors econòmics clau a laBarcelona emergent (logística, serveis a les perso-nes, serveis a les empreses, aeronàutica i espai,TIC, ciències de la vida, cultura i lleure, mediambient, turisme i seguretat). Tot, integrat en unacompleta plataforma d’autoconsulta complemen-tada per assessors personals, un programa d’acti-vitats i un espai d’audiovisuals.

Els continguts que ofereix donen resposta alscanvis i transformacions que s’han esdevingut almón del treball com a conseqüència de l’entradaa la societat del coneixement. La introducció mas-

siva de les noves tecnologies al món del treball,l’envelliment de la població i la incorporació deles dones al mercat laboral plantegen noves situa-cions que modifiquen les maneres de treballar iles ocupacions existents. Per comprendre i acom-panyar aquests canvis, els continguts es renoven is’amplien contínuament, tot afegint-hi més des-cripcions d’ocupacions, estudis actualitzats desectors econòmics emergents a Barcelona, méstestimonis de professionals i un programa d’activi-tats que oferirà una visió didàctica i lúdica del móndel treball.

Tot coincidint amb l’Any del Disseny, Porta22 haelaborat trenta fitxes ocupacionals sobre el món deldisseny en les quals es detallen les característiquescorresponents a cada nova professió d’aquestàmbit, la formació necessària per desenvolupar-lesi les competències clau que s’hi demanen. Dis-senyador gràfic publicitari, dissenyador d’espaisescènics o dissenyador de webs són alguns exem-ples de les ocupacions d’aquesta àrea.

Barcelona Activa ha treballat conjuntamentamb la Cité des Sciences et de la Industrie de laVillette de París per a la incorporació de metodo-logies de la reeixida experiència francesa de lesCités des Métiers al projecte Porta22, que haesdevingut membre fundador de la xarxa interna-cional Cités des Métiers (Ciutats dels Oficis).

29maig-juny 200328

Click cultura

Design Museum. Londreswww.designmuseum.org

Amb motiu de l’Any del Disseny, us mostrem el webdel museu del disseny més important del món, el deLondres. És un web de disseny minimalista, però ambmolta informació sobre el museu, les sevescol·leccions i les activitats que ofereix.

La Virreina Exposicionswww.bcn.es/virreinaexposicions

Les exposicions de la Virreina estrenen nou web, mésinteractiu i que recull informació sobre totes lesexposicions que es mostren en les diverses sales.Amb una navegació més senzilla i intuïtiva, el webofereix un espai on es pot seguir les darreresiniciatives d’art emergent a la ciutat.

Botiga virtual de la Fundació Mirówww.miroshop.com

La Fundació Miró ha inaugurat fa poc la seva botigaen línia, on ofereix productes exclusius. Catàlegs,obra gràfica, llibres, articles per a la llar, articlestèxtils... tot amb la empremta inconfusible del pintor.

El bulevard de la culturawww.fusic.es/bulevart

El BulevArt és una iniciativa de l'Oficina de DifusióArtística de la Diputació de Barcelona que vol oferiruna plataforma de serveis per promoure i facilitar eldesenvolupament de l'activitat artística amateur enels camps del teatre, la música, la dansa, les artsvisuals i la tradició. Aquest portal neix amb el desigd'esdevenir una eina cada cop més potent tant pelque fa a la comunicació com a la gestió i producciód'esdeveniments artístics.

Canal Culturawww.bcn.es/canalcultura

El canal digital de la cultura de Barcelona ja haagafat embranzida. Ofereix informació actualitzadadel dia a dia cultural de la ciutat, mitjançant notícies,cròniques i entrevistes enriquides i complementadesamb arxius multimèdia. També continua creixentl’oferta de rutes culturals de la ciutat i els enllaçosrecomanats.

Porta22, Espai de Noves Ocupacions neix amb l’esperit de convertir-se en un centre dereferència sobre les ocupacions de futur i les noves cultures del treball a l’àrea de Barcelona.Aquest nou servei ofereix respostes a les transformacions del món del treball que s’han anatproduint en els darrers anys. Ha detectat vuit sectors d’activitat econòmica emergent aBarcelona, entre els quals hi ha el de la cultura i el lleure.

Porta22, una porta a les ocupacions de futur i les noves cultures de treball

Barcelona Activa SA, SPM. Llacuna, 161, 3a.www.barcelonaactiva.es

31maig-juny 200330

Página 4Barcelona, ciudad de festivales

Los festivales sonun escaparate vi-sible del pulso dela vida cultural deuna ciudad. Paraorganizadores y

público, representan un importantepunto de descubrimiento, encuen-tro e intercambio. Festivales pluri-disciplinares de gran formato y conmuchos años de camino como, porejemplo, el Grec –este año en su27.ª edición– comparten espacio enla programación cultural de Barce-lona con iniciativas más jóvenes ominoritarias. La música es quizás el ámbito quemás citas convoca, además de lastemporadas concretas programadaspor las grandes salas de conciertocomo el Auditori o el Palau de laMúsica. El gran dinamismo del pa-norama musical hace que convivanfestivales tan vanguardistas como elSónar, que ha exportado su modeloy su filosofía a ciudades comoTokyo, Londres, Lisboa y Hamburgo,o como el LEM de Gràcia, dedicadoa la música experimental de la manode creadores de todo el mundo,con convocatorias ya clásicas delcalendario de conciertos como elFestival de Música Antigua, que cie-rra su 26.ª edición a mediados demayo, o el incombustible FestivalInternacional de Jazz de Barcelona,que este otoño cumple treinta ycinco años. A su lado, festivales másmodestos quizás en presupuestopero muy ricos en número de parti-cipantes, como por ejemplo el XVFestival Europa Canta, que traeráhasta Barcelona, a finales de julio,unos tres mil cantantes procedentesde varios países europeos.En el campo del audiovisual, pode-mos mencionar, entre otras, la expe-riencia de La Alternativa. Festival deCine Independiente de Barcelona,que en el próximo noviembre contaráuna década, fiel a su objetivo de crearun espacio internacional y actual perono sometido al dictado de las modas,o la Muestra de Cine Asiático deBarcelona, que esta primavera hacelebrado sus cinco años de existen-

cia pasando a denominarse Festival, otambién una muestra más joven,Docúpolis. Festival Internacional Do-cumental de Barcelona, que pretendecrear una plataforma permanente deinvestigación, reflexión y análisissobre el género documental.Con respecto a las letras, el añopasado tuvo lugar un acontecimientoatípico y estimulante, Kosmòpolis,concebido como una auténtica fiestade la literatura que reunió a escrito-res llegados de todo el mundo consus lectores, y que en otoño de 2004celebrará su segunda edición. A me-diados de mayo, el Festival Inter-nacional de Poesía de Barcelona, enel marco de Barcelona Poesía. "Sietedías de poesía en la ciudad", celebrasu gran noche anual; el escenario delPalau de la Música acoge las vocesde poetas procedentes de diferentespaíses que presentan sus nuevas cre-aciones. Éstos son sólo algunos ejemplos. Elaño pasado, nuestra ciudad acogiómás de treinta festivales. Todos ycada uno, grandes o pequeños,especializados o más genéricos,contribuyen a la riqueza cultural queofrece Barcelona. En los últimos cuatro años, entre lasmás de ochocientas iniciativas quehan obtenido apoyo municipal, se hapuesto especial énfasis en el impulsode los nuevos festivales (cine y músi-ca) y en la cultura alternativa y emer-gente: Gràcia Territorio Sonoro,Muestra de Teatro Breve, AteneuPopular de Nou Barris o el ciclo"Independències".

Página 8Entrevista a Ernest Martínez Iz-quierdo

Ernest Martínez Iz-quierdo (Barcelo-na, 1962) es eldirector titular dela Orquestra Sim-fònica de Barce-

lona i Nacional de Catalunya (OBC)desde el 1 de septiembre de 2002.Especialista en música contemporá-nea, asumió el cargo prometiendoabrir el repertorio de la OBC a lamúsica del siglo XX y buscar unamayor sintonía con el público.Cuando lo nombraron, usted dijoque era la opción "más extraña yarriesgada". ¿Por qué?Creo que soy un director atípico. Setiene una imagen decimonónica deldirector de orquesta, un personajedistante, casi místico, y yo no creo

que responda a ese tópico. Quieroser una persona muy consciente deltiempo en que estoy viviendo y dela sociedad donde me encuentro, ybusco un contacto muy estrechocon todo lo que rodea a una orques-ta: desde los músicos hasta los quegestionan su trabajo.Tampoco el repertorio es típico.Hay una idea de programar siempreel mismo repertorio, con obras enlas que el director se puede lucirhaciendo versiones... Yo intento huirde todo esto. No me gusta buscar lasalida fácil. Por ello creo que fui, sino la opción más extraña, sí la másrompedora.¿Qué tipo de música ofrecerá estedirector "rompedor"?Un repertorio diferente. Reconozcoque mi trayectoria puede suscitarcierto miedo porque vengo de lamúsica contemporánea. Pero noquiero programar sólo música con-temporánea y moderna. Para mí,ensanchar el repertorio quiere decirtambién mirar hacia atrás y progra-mar Haydn, Bach o, como ya hice,enlazar Stravinsky con Schütz. Con laOBC tenemos que intentar abarcarlotodo y romper fronteras. La buenamúsica lo es con independencia dela época en que fue escrita.Conectar con el público es uno delos retos...Sí, pero las cifras son esperanzado-ras. En el año 2002 pasaron por aquí332.000 espectadores. Tenemos10.000 abonados, lo que quieredecir que, dando tres conciertos a lasemana (viernes, sábado y domin-go), son unas 2.000 personas porconcierto; es decir, casi tenemos las2.400 plazas del Auditori llenas. Yno olvidemos que éste es el audito-rio más grande del Estado. Losdirectores invitados son los prime-ros que quedan sorprendidos conesta buena respuesta del públicoporque pocas ciudades europeastienen un consumo cultural tan altocomo Barcelona.La música del siglo XX ¿ya sepuede considerar "música clásica"?Para mí sí, sobre todo la de la prime-ra mitad. Compositores como Stra-vinsky, Prokofiev o Sibelius son tanclásicos como Beethoven o Mozart.Es posible que un sector de públicolos encuentre todavía modernos,pero tener 10.000 abonados implicatener un público muy diferente, y porlas respuestas que me llegan veoque hay mucha gente con ganas dedescubrir cosas nuevas. Nos debe-mos a todos. Y por ello la programa-

Textos en castellano

ción de la OBC tiene que ser muydiversa y muy abierta, a fin de quetodo el mundo pueda escucharmúsica de su agrado.Musicalmente hablando, ¿la OBCse encuentra en un buen momen-to de forma?En muy buen momento. Es una or-questa con muchísimo potencial ypuede lograr cuotas de calidad muyaltas. Pero una orquesta es un orga-nismo vivo, que se renueva y quehay que trabajar permanentemente.En música las cosas van adelante ohacia atrás, pero no se mantienennunca. Por lo tanto, hay que exigirmás y más para no bajar el nivel.¿Y la sala?La sala ha ayudado mucho en la pro-gresión de la OBC. Se dice que las or-questas suenan como las salas dondetrabajan. Trabajando en un sitio comoel Auditori, que tiene una buenasonoridad, puedes pedir el máximo ydepurar mucho el sonido. Un director titular marca a una or-questa. ¿Qué toque personal apor-ta Martínez Izquierdo a la OBC?En primer lugar, por programación.En segundo lugar, una cuestión decarácter. Me considero una personamuy vital, que quiere vivir cada mo-mento con la máxima intensidad. Nopuedo soportar actitudes rutinariasen un concierto. El entusiasmo y lavitalidad se transmiten al público, yel público sólo quedará contento sile llega ese momento mágico quetiene la música. Exijo a los músicosuna entrega total a la hora de tocar,y supongo que esto da un carácter yun sonido diferente.Hablemos de la temporada 2003-2004, que arranca el 20 de sep-tiembre con el Festival Mozart.Será una temporada muy atractiva.Tendrá un repertorio muy amplioque irá desde la integral de losConciertos de Brandeburgo deBach, hasta obras encargadas por laOBC y que estrenaremos, como porejemplo el Concert per a clarinet iorquestra de Joan Guinjoan.Además, habrá un gran nivel en losartistas invitados: violinistas comoShlomo Mintz y Gidon Kremer, lapianista argentina Martha Argerich,la violinista Ida Haendel, la cantanteUte Lemper...La próxima temporada será máscorta porque enlaza con el Foro2004. Y la OCB inaugurará el Fes-tival de las Artes.Lo abriremos en el propio Auditori,con Rostropovich dirigiendo el Ré-quiem de guerra, de Benjamin

Britten. Esta contribución reflejabien la voluntad de la Orquestra deintegrarse en la sociedad y no que-darse sólo en el ámbito de los abo-nados. La OBC debe abrirse a lasociedad y a su ciudad. Por estotenemos que vivir con plenitud y deforma participativa los grandesacontecimientos de la ciudad. Hayotros acontecimientos musicalesque funcionan muy bien en Barce-lona y con los que también colabo-raremos.¿Por ejemplo?El Sónar. Es la gran sorpresa de losúltimos años. Recuerdo que fui a laprimera edición: era una cosa casiartesanal; y ahora ha adquirido unrelieve mundial. Creo que la OBCno puede quedar fuera de este tipode propuestas, y por ello colabora-remos con el Sónar acogiendo unode los conciertos en el Auditori.Será un concierto conjunto entre unartista del Sónar y la OBC.Esto sí que es "rompedor"...Sí, pero posiblemente esto querrádecir que mucha gente, gracias aeste concierto, vendrá al Auditoripor primera vez y escuchará la OBCtambién por primera vez. Quizásdescubrirán que esto de la músicaclásica no es nada raro, sino que esuna cosa muy próxima. La músicaclásica tiene que dejar de ser elitis-ta y estar al alcance de cualquiera.

Página 11Sónar cumple diez años

Después de nue-ve años afianzán-dose como elfestival de músicaelectrónica y artedigital más singu-lar de Europa,

Sónar celebra su décimo aniversariocon una programación, abierta yrica en matices, que, como cadaaño, cubrirá distintas manifestacio-nes artísticas (música, cine y arteelectrónico) para dejar patente lacada vez más frecuente promiscui-dad entre disciplinas.Björk será uno de los principalesreclamos de la oferta musical deSónar 2003. Después de la serie deconciertos de pequeño formatoofrecida hace un par de años, Björkregresa para presentar buena partedel repertorio que lo ha convertidoen uno de los nombres referencialesdel panorama del pop más innova-dor y arriesgado de los últimosaños.

El sábado 14, Underworld ofreceráotro de los conciertos más espera-dos de Sónar de Noche. Trasmuchos años sin pisar los escena-rios del Estado español, Karl Hydey Rick Smith regresan por fin conun show en directo en que el dúointegrará los trabajos visuales delequipo Tomato con los temas delos tres álbumes publicados hastala fecha. Otros de los artistas pre-sentes en Sónar de Noche seránOxide & Neutrino, Aphex Twin,Gilles Peterson, Laurent Garnier,Metro Area, Dj Hell, Ladytron yMatthew Herbert.Éste último será el protagonistaúnico del jueves noche. Este año laprimera noche de Sónar se celebra-rá en el Auditori de Barcelona, conel objeto de ampliar, reorientar ydiversificar la oferta del festival,adecuando propuestas musicalesnovedosas y de carácter excepcio-nal a nuevos espacios de la ciudad.Matthew Herbert se presentará endirecto acompañado de una bigband de veinte músicos, con losque ha grabado su último álbum,Goodbye Swingtime.Sónar de Día contará de nuevo conlos cinco escenarios habituales,SonarVillage, SonarLab, SonarCom-plex, Sonarama y el escenario Hall;así como con sus clásicas áreasexpositivas y de reflexión, Sonar-Cinema y conferencias y debates.Además, y para conmemorar sudécimo aniversario, Sónar 2003 pre-senta "Diez años de Sónar", unaexposición que muestra la evolu-ción del arte multimedia en los últi-mos diez años a través del prismade la historia del festival.A lo largo de los tres días habráocasión para descubrir algunos delos artistas más novedosos y sor-prendentes del panorama mundialelectrónico. Con la amplitud demiras que ha caracterizado siempreal festival, la oferta estilística deesta décima edición hará un repasoa las últimas propuestas en el terre-no de la electrónica, el hip-hop, elhouse, la indietrónica, el electro-pop, el jazz electrónico, el micro-house, el electro y el concretismodigital, con nombres como TujikoNoriko, David Grubbs, Akufen,Jaga Jazzist, Soft Pink Truth,Schneider TM y Miss Kittin. Losshowcases estarán protagonizadoseste año por sellos como Anticon,Jazzland, Mego, Tomlab, Foehn,Cream o Mutek.12, 13 y 14 de junio. www.sonar.es.

33maig-juny 200332

Página 12Siete días de poesía en Barcelona

Con la llegadade la primave-ra, el ciclo poé-tico de laciudad se ace-lera, se multi-plica y se

expande. Desde hace siete años,Barcelona celebra la Semana de laPoesía. Desde la plaza del Rei hastalas mesas de cuarenta restaurantes,desde el vergel del Museu Marítimhasta el Movie record de los cines,la agenda de la poesía en Barcelonase disparará de nuevo entre el 7 y el14 de mayo.Primero fueron los Jocs Florals, ins-tituidos en el siglo XIV por Martín elHumano y reavivados con la Renai-xença. Mucho después vino elFestival Internacional de Poesía deBarcelona, que este año sumará yadiecinueve ediciones a sus espal-das. Finalmente, y (como haciendoallioli ‘ajiaceite’), para ligar este allcon todo el oli poético de la ciudad,el Institut de Cultura decidió impli-carse hace siete años con estegénero que se intuía minoritario cre-ando Barcelona Poesía, los sietedías de poesía en la ciudad.El impacto que tuvo esta propuestaqueda reflejado en el número cre-ciente de páginas que tienen susprogramas, y que este año llegan aunas cincuenta actividades. Más dela mitad de las propuestas provienenen la actualidad de los propios colec-tivos independientes, que hanampliado constantemente su cola-boración en este proyecto. La buenaacogida que ofrece Barcelona a lapoesía tiene más botones de mues-tra: el Festival Internacional ha con-seguido llenar, en sus últimasediciones, el Palau de la MúsicaCatalana, con un millar y medio depersonas que conforman un públicode lo más heterogéneo. ¿Podríamosdecir, pues, que la poesía disfruta debuena salud en la ciudad? En todocaso, hay espacio para el optimismo.Poesía local, poesía globalResiguiendo el programa de la pre-sente edición, coordinado porDavid Castillo y Esther Zarraluki, sehace patente la doble dimensiónlocal e internacional que tiene laSemana de la Poesía. Homenajescomo los que se hacen a tres poetasde la contracultura –Pau Maragall,Pere Marcilla y Albert Subirats–comparecen junto a los recitales deprimeras plumas de la poesía portu-

guesa (Maria Velho da Costa o AnaMarcas Gastoão, por ejemplo) o dela marroquí (Hassan Najmi y LarbiEl-Harti). Este año, además, las dosciudades invitadas son San Fran-cisco y Nueva York, y por esto laSemana cuenta con la presencia dePatti Smith, John Giorno, LawrenceFerlinghetti o Dionisio Cañas. No seacaban aquí los lujos: hojeando elprograma, cogemos al vuelo doshomenajes a Rafael Alberti (enL’Auditori y en la Biblioteca MercèRodoreda) y dos más a JacintVerdaguer (en la plaza del Rei y enel Palau de la Virreina). En medio,un largo etcétera en el que encon-tramos actividades para niños,acciones en plena calle abiertas atodo el mundo, ciclos de cine en laFilmoteca...Como ya es habitual, la Semana dela Poesía física tiene nuevamente sucontrapartida virtual, en la direcciónwww.bcn.es/barcelonapoesia. Desde allí, no sólo podéis consultar laprogramación, sino que también lapodéis vivir: gracias a las posibilida-des de transmisión de audio yvídeo, los internautas puedenseguir en directo el XIX FestivalInternacional de Poesía del miérco-les 14 de mayo, o escuchar a poetasrecitando sus obras... Este año,como novedad, se estrena la sec-ción "Barcelona en verso": un espa-cio donde se recogen las obras queautores muy diversos han queridodedicar a nuestra ciudad.La poesía sale de paseoDel 7 al 14 de mayo, la poesía noresidirá sólo en los libros o en losrecitales: si el año pasado pudimosverla en las ventanas del metro, esteaño se asomará a los cines y los res-taurantes. Cuando compréis unaentrada en los cines Lauren o Verdi,se os entregará un poema. Además,en medio de los tráilers publicita-rios, la poesía se palpará en el am-biente... Por otro lado, cuarentarestaurantes de Ciutat Vella, L’Ei-xample y Gràcia se implican en laSemana poniendo la poesía sobre lamesa. ¡Que aproveche!San Francisco y Nueva York, pro-tagonistas del FestivalLawrence Ferlinghetti, John Giorno,Patti Smith y Dionisio Cañas sonpoetas transgresores, activistas radicales y partidarios de la es-pontaneidad creativa. Son los repre-sentantes de San Francisco y NuevaYork, las dos ciudades especialmen-te invitadas al Festival Internacionalde Poesía de Barcelona, que dirige

el poeta Gabriel Planella. Por estarazón actuarán en el Mercat de lesFlors en una única sesión.Todos ellos son poetas activistas;unos en el terreno estrictamente cre-ativo –poesía, teatro, rock, etc.–, yotros, también en el terreno político.Ferlinghetti, Giorno y Patti Smithson autores especialmente influyen-tes en la literatura norteamericana yuniversal de vanguardia posterior alos sesenta. Ferlinghetti en SanFrancisco, donde se gesta la gene-ración beat. El contexto de Giornoes el underground neoyorquino,donde trabaja y se relaciona conAndy Warhol. Él es el primero enagitar el underground con sus accio-nes poéticas que incorporan la elec-trónica y el multimedia. Patti Smithes la que lidera el movimiento punk.Es su profeta, su poeta y su musa. Ylo hace combinando rock y poesíade una manera explosiva y única.El poeta y performer de origenmanchego Dionisio Cañas es unode los autores más rompedores ylibres en el panorama de la poesíaen lengua castellana en España yAmérica.Josep Palau i Fabre y Joan Margaritson dos de los poetas más leídos. Elprimero ha trabajado siempre enclave vanguardista y ha ejercidotambién de agitador poético. Y elsegundo, desde la experiencia coti-diana íntima y con la valentía de undoble compromiso lingüístico y cul-tural. El estilismo y la crónica senti-mental marcan la poesía de JordiVirallonga, impulsor del Aula dePoesia.La Noche del Palau contará con lainstalación de un artista visual: LluísHortalà ha preparado la narraciónde una atmósfera de crisis, como loson estos tiempos. Un fondo ines-perado y sorpresivo pensado espe-cialmente para poetas activistas.

Página 16Porto Alegre: política cultural

Porto Alegre, me-trópolis del extremosur del Brasil, con1.360.590 habitan-tes, se ha vueltomundialmente cono-cida por la implanta-ción del PresupuestoParticipativo y por

ser la sede de las tres primeras edi-ciones del Foro Social Mundial(2001, 2002 y 2003). La capital gaú-cha, a partir de la cual se extiende la

pampa hacia el sur, la cual abarcaUruguay y Argentina, está en el cen-tro del Mercosud y ha sido gober-nada, en los últimos catorce años,por una coalición de partidos pro-gresistas. De este modo se anticipóen una década y media a la victoriade Lula en la presidencia del Brasil.En el campo de la cultura, PortoAlegre lidera, con Barcelona, la pro-puesta de elaboración de unaAgenda 21 de las ciudades por lacultura, que será presentada enmayo de 2004 en el marco del ForoUniversal de las Culturas.En un plan más local, la ciudad haconsolidado una política culturalarticulada a partir de proyectos quehan ganado reconocimiento entodo el territorio brasileño. Tres deestos proyectos cumplen diez añosen 2003: el Fumproarte, un fondode financiación directa de la pro-ducción cultural local; la "Descen-tralización de la cultura", unprograma de talleres proyecto yactividades que se desarrolla entodos los barrios de la ciudad, y"Porto Alegre en escena" (PortoAlegre em Cena), uno de los mayo-res festivales de teatro y danza deBrasil.La estructura administrativa delAyuntamiento (Prefeitura) de PortoAlegre se basa en una Concejalía(Secretaria Municipal) de Culturacon cuatrocientos cincuenta funcio-narios, cuatro teatros, dos centrosculturales polivalentes, una salapública de cine, un museo, un archi-vo histórico, un atelier libre y cuatrocasas de Cultura (entre ellas el Solarde Travessa Paraíso, una antiguahacienda de arquitectura colonialportuguesa, destinada ahora a laeducación patrimonial, cultural yambiental).El FumproarteHace diez años, el Ayuntamiento sedecidió a implantar un fondo definanciación directa de la produc-ción cultural local, rehusando laidea, en aquellos momentos enboga, de desarrollar localmente la Ley de incentivos fiscales de la cultura. La propuesta tenía comoobjetivo esencial evitar que los pro-ductores culturales tuvieran querecurrir al mercado –siempre taninaccesible– para encontrar apoyopara la financiación de piezas tea-trales, cedés, exposiciones, filmes,edición de libros y otros bienes yservicios.La Administración popular de PortoAlegre no se oponía (ni se opone) a

la existencia de las leyes de incenti-vo fiscal de la cultura basadas en larenuncia fiscal, sino que más bienprefiere mantener un fondo definanciación directa que costea un80% del presupuesto de los proyec-tos aprobados. Un balance reciente-mente presentado por el Ministeriode Cultura de Brasil muestra que,en los cinco últimos años, el 72% delos recursos conseguidos por losproductores culturales mediante laLey nacional de incentivo fueron aparar al eje Rio de Janeiro - SãoPaulo, justamente donde se en-cuentra la mayor parte del mercadocultural brasileño. Este dato es unacomprobación de que la interferen-cia de los mecenas en la definiciónde los proyectos que tienen que serfinanciados mediante las leyes deincentivo fiscal causa la distorsióncaracterística hacia las accionesorientadas al mercado, y se repro-duce de este modo la injusticia y ladesigualdad.La puesta marcha de un fondo conrecursos del Ayuntamiento (el Fum-proarte), definido dentro del presu-puesto municipal con el objetivoconcreto de financiar directamentelos proyectos culturales, contribuyóde forma determinante, primero ala supervivencia y acto seguido alincremento de la producción cultu-ral local en Porto Alegre, evitandoel clientelismo y la apropiaciónindebida de recursos públicos parael desarrollo de acciones de merca-do, y garantizando a la vez el dere-cho a la producción cultural y lalibertad de creación.En diez años se han invertido unos1,8 millones de dólares, aproxima-damente, con la ejecución de 335proyectos en las diferentes áreas dela cultura.Descentralización y participaciónpopularCiudad del Presupuesto Participa-tivo (Orçamento Participativo),Porto Alegre elaboró uno de losprogramas de descentralización dela cultura que ha conseguido unreconocimiento mayor en todo elpaís brasileño. El programa, en eltranscurso del año 2003, realiza 75talleres proyecto en las dieciséisáreas urbanas en que el Presu-puesto Participativo divide la ciu-dad, con los diferentes segmentosde las artes digamos clásicas y delos nuevos movimientos culturalesurbanos. Los proyectos abarcantodos los barrios de la ciudad. La"descentralización" de Porto Alegre

recibe una cuarta parte del presu-puesto de la Concejalía de Cultura(316.397,71 dólares); estos recursosson definidos en el proceso de ela-boración del Presupuesto Partici-pativo. A la vez, los mecanismos delPresupuesto Participativo tambiénconfiguran las "comisiones deCultura" de cada una de las dieci-séis áreas en que se divide la ciu-dad. Las comisiones, a la vez,definen qué talleres proyecto seofrecen a los barrios y el lugardonde se organizan. Las comisionesde Cultura del Presupuesto Parti-cipativo también contribuyen a laprogramación de los acontecimien-tos regionales que se presentan alproyecto Cultura por Aqui, y a lacoordinación del Festival Regio-nalizado de Música da Cidade.Los conceptos articuladores de losproyectos son la valorización delespacio urbano y cultural, el des-arrollo de las nociones de pertenen-cia, pluralidad y diversidad, y lapromoción de las sensibilidades ylas capacidades de los ciudadanoshacia el hecho artístico. Del mismomodo, el proyecto se concibe comouna red entre el centro de la ciudad,tradicionalmente articulado entorno a la creación, la producción yel disfrute de cultura, y la periferia,procurando transgredir el orden y lajerarquía convencionales, invertir lasprioridades e incluir socialmente.En Porto Alegre, la cultura es consi-derada como un elemento indis-pensable de cohesión social y devalorización de la ciudad, un sectorestratégico para el desarrollo soste-nible, un punto de apoyo de la cali-dad de vida, considerada por lasinvestigaciones como la más alta delas capitales brasileñas.Vitor OrtizConcejal de Cultura, Ayuntamientode Porto Alegrewww.portoalegre.rs.gov.br/cultura

35maig-juny 200334

Page 4Barcelona, city of festivals

Festivals are avisible showcaseof the culturalpulse of a city.For the organ-isers and the

public they are an important show-case, meeting-place and cross-roads. Large-scale multidisciplinaryfestivals with many years history,such as the Grec [Greek] Festival(now in its 27th year), share space inBarcelona's cultural programmingwith more recent or minority inter-ests. Music is perhaps the area with mostevents, in addition to the program-med seasons at the Auditorium orthe Palau de la Música [Palace ofMusic]. The liveliness of the musicalpanorama means that avant-gardefestivals like Sónar (which has ex-ported its model to cities likeTokyo, London, Lisbon and Ham-burg) and the LEM Festival in theGràcia district (dedicated to experi-mental music from musicians fromall over the world) coexist with con-cert series like the "Festival deMúsica Antiga" [Festival of Music ofthe Past], which will finish its 26thcycle in May, and the "FestivalInternacional de Jazz de Barcelona"[Barcelona International Jazz Fes-tival], now in its 35th year. There arealso more modest festivals withsmall budgets but many partici-pants, such as XV Festival EuropaCantat [Europe Sings] which willbring about 3,000 singers frommany European countries to Bar-celona in late July. In the audiovisual field, we shouldmention: "L’Alternativa. Festival deCinema Independent de Barce-lona" [The Alternative, Barcelona'sIndependent Cinema Festival],which will hold its tenth edition inNovember, and seeks to create acurrent international space that isnot subject to the dictates of fas-hion; the "Mostra de CinemaAsiàtic de Barcelona" [the Bar-celona Asian Cinema Show], whichheld its 5th edition this spring, and

changed its name to the AsianCinema Festival; a more recent fes-tival "Docupolis. Festival Interna-cional Documental de Barcelona"[Docupolis, the Barcelona Inter-national Documentary Festival],which seeks to create a permanentplatform for research, reflection andanalysis of the documentary.With respect to literature, last yearthere was a most unusual and stimulating event, "Kosmòpolis",intended as a festival of literature tobring together writers from all overthe world to meet their readers, andwhich will hold its second edition inautumn 2004. In mid May the Fes-tival Internacional de Poesia de Bar-celona [Barcelona InternationalPoetry Festival] which is part of Bar-celona Poesia. Set dies de Poesia ala ciutat [Barcelona Poetry, SevenDays of Poetry in the City], is hold-ing its major annual event. This yearthe Palau de la Música [Palace ofMusic] will host poets from manydifferent countries presenting theirnew works. These are just a few examples. Lastyear our city held more more than30 festivals. All of them, large orsmall, contribute to Barcelona's cul-tural diversity. In the last four years, the morethan 800 initiatives that have recei-ved municipal funding, and wehave put special emphasis on pro-moting new festivals (cinema andmusic) and in the emerging alter-native culture, such as GràciaTerritori Sonor [Gràcia SoundTerritory], Mostra de Teatre Breu[Show of Short Theatre], AteneuPopular de Nou Barris [PopularAthenaeum of Nou Barris district]and the cycle Independències[Independence].

Page 8Interview with Ernest MartínezIzquierdo

Ernest MartínezIzquierdo (Barce-lona, 1962) hasbeen Conductorof the SymphonicOrchestra of Bar-

celona and National Orchestra ofCatalonia (OBC) since September1, 2002. He is a specialist in con-temporary music, and when heaccepted the post he said he wouldopen up the OBC's repertoire to20th century music and seek grea-ter public involvement.

When you were appointed yousaid you were "the oddest, stran-gest and riskiest option". Why?I think I am not a typical director.People have a nineteenth-centuryidea of the conductor, as someonedistant and almost mystic, and Idon't think I correspond to thatimage at all. I seek to be aware ofthe times in which I am living, andof the society in which I live, and Iaim for close contact with every-thing related to the orchestra, fromthe musicians to those managingtheir work.Your repertoire is not at all typi-cal, either.Some people think it is acceptableto programme the same repertoireagain and again, concentrating onworks that the conductor can pro-duce a brilliant version of. I try toavoid that. I don't like to take theeasy way out. So I think I was the most innovative option, if not the strangest.What type of music will this newinnovative conductor offer?A different repertoire. I recognisethat my career may scare somepeople, because I have been work-ing in contemporary music. But I donot wish to program only con-temporary and modern music. Forme, extending the repertoire alsomeans looking to the past and pro-gramming Haydn, Bach or, as I havealready done, combining Stravinskyand Schutz. The OBC has to try andcover everything and break throughfrontiers. Good music is good musicregardless of when it was written.Another challenge facing you is toconnect with the public ...That's true, but the attendance fig-ures are encouraging. In 2002 therewere 332,000 spectators. There are10,000 season ticket holders, mea-ning that with three concerts a week(Friday, Saturday and Sunday), therewould be 2,000 people per concert,that is to say the 2,400 seats in theAuditorium would be almost full.And remember it is the largest audi-torium in Spain. The invited con-ductors are quite surprised by thisgood public response because fewEuropean cities have such high cul-tural consumption as Barcelona.Is 20th century music now classi-cal music?I think so, especially the music ofthe early 20th century. Composerslike Stravinsky, Prokofiev and Si-belius are as classical as Beethovenand Mozart. Maybe some sectors of

the public will still find them toomodern, but there are 10,000 sea-son-ticket holders and this meanswe have a varied public. From whatI hear there seem to be a lot of people who really want to discovernew things. We owe it to them. Andso the OBC's programming shouldbe diverse and open, so everyonecan hear music that they like. In musical terms, is the OBC livinga good moment?An excellent moment. The orchestrahas great potential and can reachhigh levels of quality. But an orches-tra is a living organism, somethingthat renews itself and has to be keptworking all the time. In music, thingsadvance or retreat but never stay still.So we must be increasingly demand-ing so as not to lower our level.And the concert hall?The concert hall has been a greathelp in the OBC's progress. Theysay that orchestras sound like theconcert halls where they play.Working in a place like Auditorium,which has a good sound, you candemand the best and achieve areally pure sound. A conductor makes his mark on anorchestra. What personal touchwill you bring to the OBC?In the first place, new program-ming. In the second place, a dif-ferent character. I consider myself alively person, and want to live everymoment as intensely as possible. Ican't stand routine attitudes at aconcert. Enthusiasm and vitality aretransmitted to the public, and thepublic is only content if they feel the magic of the music. I require themusicians to be totally committedwhen it comes to playing, and I sup-pose this gives the music a differentcharacter and sound.Tell us about the 2003-2004 sea-son, starting on September 20with the Mozart Festival.It will be a very attractive season.The repertoire will be very broad,ranging from the complete Bran-denburg Conciertos to premieres ofworks commissioned by the OBC,such as Joan Guinjoan's conciertofor clarinet and orchestra. Mo-reover, there will be several high-level invited artists, violinists likeShlomo Mintz, Gidon Kremer, theArgentinean pianist Martha Arge-rich, the violinist Ida Haendel, andthe singer Ute Lemper...An excellent group of soloists.The level is comparable to that ofthe best orchestras in the world. I

would not like to say there is a starsystem but the chance to play withpeople like these is enriching forany orchestra.The next season will be shorterbecause it will link into the Fòrum2004, and the OCB will inaugura-te the Festival de les Arts [Festivalof Arts].We will open the season at theAuditorium with Rostropovitch directing Benjamin Britten's WarRequiem. This contribution is agood reflection of the Orchestra'swish to fit into society and not re-strict itself to the season ticket hol-ders. The OBC has to reach out tosociety and to the city. And so wehave to get involved and participa-te in the major events affecting thecity. There are other musical eventsthat work very well in Barcelona andwhich we work with.Such as? The Sónar electronic music festival.It has been surprisingly successful inthe last few years. I remember whenI went to the first festival and it hadan almost craft feel, and now it hasa global profile. I think the OBCshould participate in initiatives likethis and we will collaborate withSónar by holding one of its concertsat the Auditorium. It will be a jointconcert by an artist invited by Sónarand one invited by the OBC. That really is "innovative"...Yes, but that may mean that manypeople, will come to the Audi-torium for the first time and hearthe OBC for the first time. They mayfind that classical music is not sostrange, but something they feelclose to. Classical music has to stopbeing elitist and make itself avail-able to everybody.

Page 11Sónar is ten years old

Over the last ni-ne years Sónarhas built up itsre p u t a t i o n a sone of Europe'sleading festivalsof electronic mu-

sic and digital art. This year, Sónar iscelebrating its tenth anniversarywith an open and varied program-me that, like every year, will cover arange of artistic disciplines (music,cinema and electronic art) andshowcase the increasingly frequentcross-fertilisation between differentdisciplines.

Björk will be one of the main musi-cal attractions of Sónar'2003. Afterher series of small-scale concertshere a few years ago, Björk is retur-ning to perform the songs that havemade her an innovative and daringreference point for pop music in thelast few years. On Saturday 14, Underworld willoffer another eagerly awaited con-cert in the Sónar de Noche [Sónar inthe Night-time] series. Karl Hydeand Rick Smith have not played inSpain for many years, but are retur-ning for a live show including visualworks from the Tomato group andsongs from the three albums theyhave released. The other artists pla-ying in the Sónar de Noche seriesinclude Oxide & Neutrino, AphexTwin, Gilles Peterson, Laurent Gar-nier, Metro Area, Dj Hell, Ladytronand Matthew Herbert.Matthew Herbert will be the onlyartist performing on Thursday night.This year Sónar's opening night willbe held at the Auditori de Barcelona[Barcelona Auditorium], in keepingwith our aim to expand, redirect anddiversify what is on offer at the festi-val, by performing novel and excep-tional musical events in new spacesin the city. Matthew Herbert will beaccompanied by a big band with the20 musicians that he recorded hislatest album 'Goodbye Swingtime'with.Once again, Sónar de Día [Sónar inthe Daytime] has five stages Sonar-Village, SonarLab, SonarComplex,Sonarama and the Hall stage, aswell as the show and debate areas,SonarCinema and Conferencias yDebates [Talks and Debates]. Tocommemorate its tenth anniversary,Sónar’2003 is presenting the exhibi-tion "10 Años de Sónar" [10 Yearsof Sónar], which shows the develop-ment of multimedia art over the lastten years through images of the fes-tival's history.Over the course of the three-dayfestival you can discover some ofthe most novel and surprising artistson the world electronic scene. Thefestival has always been very broadin its outlook, and the differentstyles on offer at the tenth festivalwill review all the latest trends inelectronic music, such as hip-hop,house, indielectonic, electro-pop,electronic jazz, microhouse, electroand digital concretism with artistslike Tujiko Noriko, David Grubbs,Akufen, Jaga Jazzist, Soft PinkTruth, Schneider TM and Miss Kittin.

Englishversion

37maig-juny 200336

This year there will be showcasesfrom labels like Anticon, Jazzland,Mego, Tomlab, Foehn, Cream andMutek.June 12, 13 and 14 www.sonar.es

Page 12Seven days of poetry inBarcelona

With the arrivalof Spring, thec i ty ' s poet icpulse quickens.For the last se-ven years, Bar-celona has held

a Poetry Week, and this year it will bebigger and even better. There will be events in places ranging from thePlaça del Rei to tables in more than40 restaurants, from the Verger res-taurant in the Marès Museum toMovierecord in the cinemas. Barce-lona's poetry agenda will come tolife again from May 7 to 14.The first Spring poetry festival wasthe Jocs Florals [the "floral games"poetry competitions], which wereinstituted in the 16th century byKing Martin the Humane and revi-ved in the 19th century Catalanrenaissance. They were followedmuch later by the Barcelona Inter-national Poetry Festival, now in its19th year. To promote this historicsector, seven years ago the Instituteof Culture decided to fund Bar-celona Poesia [Barcelona Poetry], aseven-day poetry festival in the city. This festival's influence can be seenin the increasing length of its pro-gramme, with more than fifty activ-ities this year. More than half of theevents are from independent col-lectives, which have become increa-singly involved with this project.The good reception of poetry inBarcelona is shown by several otherthings; the International Festivalmanaged to fill the Palau de laMúsica Catalana [Palace of CatalanMusic], with a varied public of morethan fifteen hundred people. Canwe say that poetry in the city ishealthy? Well, there is at least roomfor optimism.Local poetry, global poetryThe programme for this year's festi-val, coordinated by David Castilloand Esther Zarraluki, clearly showsthe double local and internationaldimension of the Poetry Week.There will be homages to threecounter-culture poets (Pau Mara-

gall, Pere Marcilla and Albert Su-birats) as well as recitals by some ofthe leading figures of Portuguesepoetry (Maria Velho da Costa andAna Marques Gastão, for example)and Moroccan poetry (HassanNajmi and Larbi El-Harti). This yearthe two invited cities are SanFrancisco and New York, and thePoetry Week will include the pres-ence of Patti Smith, John Giorno,Lawrence Ferlinghetti and DionisioCañas. That is not all: leafingthrough the programme there arealso two homages to Rafael Alberti(at the Auditori and at the MercèRodoreda Library) and two hom-ages to Jacint Verdaguer (in thePlaça del Rei and the Palau de laVirreina). There is also a large num-ber of activities for children, streetevents open to all, film cycles at theFilmoteca, etc. As usual, the Poetry Week has itsvirtual equivalent on the Internet,at www.bcn.es/barcelonapoesia,where you can consult the pro-gramme. Moreover, thanks to thelatest audio and visual transmissiontechnologies you can also watch it.Internet users can watch the XIXInternational Poetry Festival onWednesday, May 14, or listen tothe poets reciting their works. Thisyear, as a novelty, there will be anew section "Barcelona en vers"[Barcelona in verse], a space brin-ging together the works that a widerange of authors have writtenabout our city.Poetry on the streetsFrom May 7 to 14, poetry will notbe restricted to books and recitals.Last year we managed to get shortpoems on the windows of the me-tro wagons, and this year we willreach cinemas and restaurants. Ifyou buy a ticket at Cinemas Laurenor Cine Verdi, you will be given apoem. And there will be poems inthe foyers, among the posters.And 40 restaurants in the CiutatVella, Eixample and Gràcia dis-tricts will participate in the PoetryWeek by putting poems on theirtables.San Francisco and New York, invit-ed guests at the Festival Lawrence Ferlinghetti, John Giorno,Patti Smith and Dionisio Cañas areinnovative poets and radical activ-ists in favour of cultural spontaneityThey are here as representatives ofSan Francisco and New York, thetwo cities that have been invited tothe Barcelona International Poetry

Festival, directed by the poetGabriel Planella. They will all per-form in a single show at the Mercatde les Flors.The following day they will partici-pate in the Festival with other rele-vant contemporary poets, such asJosep Palau i Fabre, Joan Margarit,Jordi Virallonga, and WerewereLiking, from the Ivory Coast, a poet-playwright, actor and singer, andone of the main forces behind thePan-African cultural renaissance. TheFestival will also include perform-ances by two local poets unknown tothe general public, genuine newtalents: Eduard Escoffet and JosepPedrals.They are all activist poets. Some ofthem are strictly creative artists, inthe field of poetry, theatre, rockmusic, but others are also politicalactivists, such as Ferlinghetti,Giorno and Patti Smith, authorswho have been very influential inAmerican and international avant-garde literature since the 1960s.Ferlinghetti lives in San Francisco,where the beat generation had itsroots Giorno is a leading light of theNew York underground, where heworked with Andy Warhol. He wasthe first to shake the undergroundwith poetry actions incorporatingelectronics and multimedia. PattiSmith was one of the leading fig-ures in punk, becoming its prophet,poet and muse by her explosiveand original combination of rockand poetry. Dionisio Cañas, a poet and perfor-mer from La Mancha is one of themost innovative and adventurousauthors on the Spanish-languagepoetry scene in Spain or theAmericas. Josep Palau i Fabre and JoanMargarit are two of the most wid-ely-read Catalan poets. Josep Palaui Fabre has always been close to theavant-garde and has been a poeticagitator. Joan Margarit works withintimate everyday feelings and witha double linguistic and culturalcommitment. Jordi Virallonga haspromoted the Aula de Poesia[Poetry Class] and his poetry ismarked by his stylistic chronicling ofemotions. The Nit del Palau [Poetry Night atthe Palau] will include an installationby the visual artist Lluís Hortalà,who has prepared a narration forthese times of crisis. Unexpectedand surprising, it is aimed especiallyat activist poets.

Page 16"Porto Alegre: cultural politics"

Porto Alegre, themain city of the sou-thern tip of Brazil,has 1,360,590 inha-bitants. It becameworld famous fori t s `par t ic ipatorybudget and holdingfirst three World

Social Forums (2001, 2002 and2003). It is the main city of the "gaú-cha" region and the pampas grass-lands to the south in Uruguay andArgentina. It is at the heart of Mer-cosud, and has has had a localgovernment of a coalition of progres-sive parties for the last 14 years,anticipating by a decade and a halfLula's victory in the Brazilian presi-dential elections.In the field of culture, Porto Alegreis, together with Barcelona, leadingthe proposal to prepare an Agenda21 of the cities in favour of culture,which will be presented in May2004 at the Universal Forum ofCultures.On a more local level, the city hasconsolidated a cultural policy arti-culated around projects that havewon recognition throughout Brazil.Three of these projects started 10years ago: Fumproarte, a source ofdirect funding for local cultural ac-tivity; "cultural decentralization", aprogramme of workshop projectsand activities in all the city districts;and "Porto Alegre Em Cena" [PortoAlegre on Stage], one of Brazil'smost important festivals of theatreand dance.The administrative structure of theCity Council (Prefeitura) of PortoAlegre is based on the MunicipalCulture secretariat [Secretaria Mu-nicipal] with 450 employees, fourtheatres, two multipurpose culturalcentres, a cinema, a museum, a his-toric archive, a free workshop, andfour cultural centres (including the"Solar de Travessa Paraíso", a for-mer estate in the colonial Portu-guese style), now devoted toeducation about the historic heri-tage, culture and the environment.FumproarteTen years ago, the City Councildecided to introduce the idea of afund to directly finance local cultu-ral production, rejecting the then-current idea of local developmentof the law on financial incentives toculture. The intention was to pre-vent the cultural producers having

to turn to the market (which isalways inaccessible) for finance fortheir theatre plays, CDs, exhibi-tions, films, books, and the othergoods and services. Porto Alegre City Council was not(and is not) against renouncingtaxes on the basis of the law onfinancial incentives for culture, butprefers to maintain a direct financ-ing fund that supports 80% of thebudget of the projects that areapproved. A balance recently pre-sented by the Brazilian Ministry ofCulture shows that in the last fiveyears, 72% of the resources obtain-ed by cultural producers throughthe national law on cultural incen-tives were spent in Rio de Janeiro-São Paulo axis, precisely wheremost of the Brazilian market is loca-ted. This confirms that interferenceby sponsors in defining the projectsto be financed by the law on cultu-ral incentives causes the typical dis-tortion towards actions aimed at themarket thus reproducing injusticeand inequality.Setting up a fund with money fromthe City Council (Fumproarte), defi-ned in the municipal budget withthe specific aim of directly fundingcultural projects, contributed direct-ly to the survival and growth of localcultural production in Porto Alegre,avoiding favouritism and misappro-priation of public resources for thedevelopment of market-orientedactions, and ensuring the right tocultural production and creative freedom. Over the last ten years about 1.8million dollars has been invested in335 projects in different culturalareas (see the attached table).Decentralisation and popular par-ticipation Famous for its "orçamento partici-pativo" [participatory budget], Por-to Alegre has prepared one of themost far-reaching and most widelyrecognised cultural decentralisationprogrammes in Brazil. In 2003 theprogramme performed 75 works-hop-projects in all of the 16 urbanareas that the participatory budgetdivided the city into, and dealingwith the "classical" arts as well asthe new urban cultural movements.The projects reach all the city's dis-tricts. "Decentralising" Porto Ale-gre accounts for a quarter of theCulture Department's budget(316,397.71 dollars); these resour-ces are defined in the preparationof the participatory budget. The

participatory budget also created"Culture Commissions" in each ofthe city's 16 areas. The commis-sions then define which workshop-projects are offered to the districtsand areas where they are organis-ed. The Participatory Budget's cul-ture commissions also contribute toprogramming the regional projectsincluded in the project Cultura PorAqui [Culture for here], and coordi-nation of the Festival Regionalizadode Música da Cidade [The City'sRegionalised Music Festival].The ideas underlying the projectsare to revalue the urban and cultu-ral space, development of the ideasof belonging, pluralism and diver-sity, and promoting the citizens'artistic sensitivity and capabilities.The project is also conceived as anet between the city centre, tradi-tionally articulated around the crea-tion, production and enjoyment ofculture, and the periphery, by tryingto break down the conventionalorder and hierarchy, and thus rever-se priorities and promote socialinclusion.In Porto Alegre culture is conside-red to be an essential element ofsocial cohesion and towards reva-luing the city, a strategic sector forsustainable development, a way ofimproving quality of life, which isconsidered by researchers asBrazil's most important asset.Vitor OrtizRegidor de Cultura, Ajuntament dePorto Alegrewww.portoalegre.rs.gov.br/cultura

39maig-juny 200338

Entitats i equipaments queduen a terme activitats alvoltant de la poesia aBarcelona durant tot l’any:

Amics de la Poesia del Casc AnticA més d’activitats com aratrobades poètiques o classes demètrica, rima i declamació,aquesta entitat celebra elCertamen Literari del Casc Antic,convoca els Jocs Florals deCiutat Vella i publica un butlletímensual relacionat amb temespoètics i literaris.Centre cívic Pati LlimonaRegomir, 3Tel. 93 268 47 00patillimona@yahoo.esCentre cívic Convent de Sant AgustíComerç, 36Tel. 93 310 37 32ccsantagusti@mixmail.com

Associació Col·legiald’Escriptors de CatalunyaOrganitza al llarg de l’anylectures poètiques ipresentacions de novetatseditorials de poesia dels seusautors associats o convidats.Produeix el programa "Arxiuaudiovisual de poetes", amb mésde sis enregistraments anuals depoetes en les llengües catalana icastellana.Canuda, 6, 5a plantaTel. 93 318 87 48acep@smc.eswww.acec.tv

Associació Cultural El Cor de l’ArtOrganitza tertúlies poètiques i literàries, i recitals i festivals depoesia.Casa del MarAlbareda, 1-13Tel. 699 213 166

Asociación para la DifusiónArtística DELIRIOEspai de creació, col·laboració i difusió de les arts, en especial elteatre i la poesia. Investiga alvoltant del que anomenen "lalitúrgia de la trobada poètica". Riereta, 32, àtic 2a

Ateneu Popular de Nou BarrisOrganitza la Setmana Poètica pertal de vincular la poesia amb lamúsica, el teatre, la pintura o lesarts plàstiques. Acull també doscol·lectius de creació literària. Portlligat, s/nTel. 93 353 95 16ateneu@retemail.es

Aula de Poesia de BarcelonaEntitat que atorga el PremiHonoris Causa Aula de Poesia deBarcelona, organitza cada any lesJornades Poesia i Mestissatge ialtres recitals, tallers i cursos, i edita la revista electrònica Auna(http://www.ub.es/aulapoesiabarcelona).Pg. de la Vall d’Hebron, 171Tel. 93 403 50 96apdeb@d5.ub.es

L’Aventura de LlegirPrograma d’activitats culturals ide foment de la lectura de lesbiblioteques.Consorci de Biblioteques deBarcelonaPalau de la Virreina (la Rambla, 99)Tel. 93 316 12 42 biblios@mail.bcn.eswww.bcn.es/biblioteques

Biblioteca Mercè Rodoreda En col·laboració amb l’Aula dePoesia de Barcelona, ha apostat

Poesia aBarcelonaBarcelona poesi@digital:www.bcn.es/barcelonapoesia

pel món de la poesia: programa"Tardes de Poesia" –recitalsamb la presència d’un poetaconvidat a cada sessió–; té un"Club de Poesia" –grup delectors que llegeixen i comentenllibres.Camèlies, 76-80Tel. 93 435 31 70b.barcelona.mr@diba.es

CaixaForumPresenta cicles de poesia iofereix tallers d’escripturapoètica i d’interpretació poèticaadreçats als estudiants desecundària i tallers per als deprimària sota el nom de "Femvolar la poesia".Av. del Marquès de Comillas, 6-8Tel. 93 476 86 00info.fundacio@lacaixa.eswww.fundacio.lacaixa.es

Casa del LlibreAquesta llibreria ofereix laprogramació "Dimarts poètics",coordinada per Rosa Lentini,amb la presència de destacatsautors de la poesiacontemporània. Passeig de Gràcia, 62Tel. 93 272 34 80igitur@edigitur.com

Centre cívic Pati LlimonaAcull els grups BarceDona, Amicsde la Poesia del Casc Antic iDi(r)versos, que fan sessionsperiòdiques d’activitat poètica.Regomir, 3Tel. 93 268 47 00patillimona@transit.es

Centre cívic Torre LlobetaCelebra la Setmana de la Poesiaal mes de febrer, el concursliterari Sant Jordi, tallersd’escriptura, tertúlies literàries itrobades i lectures de poesia.Acull grups literaris que fan unaactuació trimestral.Santa Fe, 2 bisTel. 93 358 56 14cctorrellobeta@yahoo.es

Centre cultural La Farinera del ClotHa produït el cd-rom CiberpoesiaCatalana 2.1, promogut per LaPapa, que ens mostra les novesvies expressives que per a lapràctica poètica ens ofereix l’eradigital.Gran Via de les Corts Catalanes,837Tel. 93 291 80 80informacio@farinera.orgwww.farinera.org

ConservasOrganitzen anualment el festivalIn Motion, una visió irònica ioptimista sobre les arts a l’airelliure i tot sopant, que incloupoesia, arts escèniques i visuals,performances, etc. Montalegre, 593 306 41 00mjulia@cccb.org

Districte de les CortsOrganitzen els XXVII Jocs Floralsde Poesia i el 2n premi de PoesiaVisual, amb la idea de promourela composició poètica, també permitjà de les noves tecnologies.www.bcn.es/lescortsCentre cívic Can Deu; plaça de la Concòrdia, 13Tel. 93 410 10 07cccandeu@yahoo.esCentre cultural Les Corts. AulaNoves Tecnologies; Masferrer 33-35Tel. 93 291 64 60centreculturallescorts@hotmail.com

Districte de Sant AndreuOrganitza el cicle cultural detardor "Música i paraules", ambpropostes que ens acosten a lamúsica clàssica i a la poesia.Pl. d’Orfila, 1Tel. 93 291 69 65

Escola d’Escriptura iHumanitats de l’AteneuBarcelonèsA més d’organitzar cursosd’escriptura creativa, tant deprosa com de poesia, l’escola

celebra, per Sant Jordi, uncertamen literari que premia lesmillors obres en prosa i en vers,en català i en castellà. Elsalumnes editen la revista Atenea,dedicada en part a la poesia.Canuda, 6Tel. 93 317 49 08

Forum Poeticum ICCIL’intercanvi poètic Catalunya-Llatinoamèrica té a l’ICCI unespai permanent de comunicaciói difusió. Cada primavera secelebra el Forum Poeticum, cicleque aplega poetes d’aquí i d’allà. Institut Català de CooperacióIberoamericana (ICCI)Còrsega, 299, entresòlTel. 93 238 06 61icci@americat.netwww.americat.net

Mujeres y Letras Entitat que organitza anualmentles Jornades de Debat Poètic,que aquest any se celebraran del 21 al 23 de novembre.Marianao, 9, àticconchagar@yahoo.es

Museu de Poesia de CatalunyaEl Museu de Poesia de Catalunyapretén difondre, fomentar ipromoure la poesia a escalainternacional col·laborant ambtota mena d’estaments iinstitucions. La Fosca, 3, 1r 3a Tel. 625 074 751

La Papa. Associació dePerformers, Artistes i PoetesAssociatsAssociació que organitza cadaany el Festival de Polipoesia deBarcelona. També promou tallersi seminaris de polipoesia iciberpoesia, com també recitals imostres d’art d’avantguarda. Rosselló, 569, 1r 2aTel. 93 455 85 90lapapa@lapapa.orghttp://lapapa.org

Projectes poètics sense títol - propost.orgAnualment organitzenPROPOSTA (festival internacionalde poesies contemporànies), unpanorama de la poesia d’avui diaque presenta actuacions endirecte d’autors de diversospaïsos, conferències i projeccionsi que compta amb l’edició d’un catàleg. L’edició d’enguanytindrà lloc al CCCB del 5 al 8 de novembre.Montalegre, 5http://propost.orgpropost@propost.org

Bar musical Margarita BluePresenta lectures poètiquesobertes.Josep Anselm Clavé, 6Tel. 93 317 71 76teresareyes@wanadoo.es

Bar musical Rita BlueEl bar organitza el concurs depoesia en directe "Poetry Slam"els últims diumenges de cadames a les 20 h.Pl. de Sant Agustí, 3Tel. 93 342 40 86xefo@coac.es

Bar HoriginalActivitats musicals diverses,debats i lectures poètiques cadadijous al vespre.Ferlandina, 29Tel. 93 443 39 88

La Cova del DracOrganitza una roda de poetes ialtres activitats cada dimarts apartir de les 18.30 h.Vallmajor, 33Tel. 93 458 13 72

La Granja de GavàOrganitza trobades i lecturespoètiques els primers i tercersdimecres de cada mes.Joaquim Costa, 37Tel. 93 317 58 83

2002: balanç cultural

Comença l’Any del Disseny 2003

Retrat de Berlín

Ampliació del Museu Picasso

2002: balanç cultural

Comença l’Any del Disseny 2003

Retrat de Berlín

Ampliació del Museu Picasso

Revista de l’Institut de Cultura de Barcelona

9/maig-juny 20039/maig-juny 2003

Barcelona, una ciutat de festivals

Entrevista al director de l’OBC

Retrat de Porto Alegre

Set dies de poesia a la ciutat

Barcelona, una ciutat de festivals

Entrevista al director de l’OBC

Retrat de Porto Alegre

Set dies de poesia a la ciutat