Barcelona - ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA ...cartaarqueologica.bcn.cat/Docs/971/2012_07_04_16_21_09...C./ Princesa 57, 1.2. 08003 Barcelona Telf. / Fax 93 319 65 51 E-mail:

VECLUS, s.l.Francesc Caballé i Reinald Gonzàlez. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic i arqueològicC./ Princesa 57, 1.2. 08003 BarcelonaTelf. / Fax 93 319 65 51 E-mail: [email protected] NIF: B-59371195

Barcelona, juny 2008

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA NÚM 12 DELCARRER DE LA BOQUERIA (D’EN QUINTANA, 2) DE BARCELONA

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA NÚM. 12 DEL CARRER DE LA BOQUERIA (d’En Quintana, 2) DE BARCELONA

Direcció: Francesc CaballéReinald Gonzàlez

Recerca i realització: Lluís M. BouFrancesc CaballéMònica Maspoch

Per a qualsevol ús de les informacions o imatges fotogràfiques contingudes en aquest estudi caldràcitar l’origen i autoria.

SUMARI

Consideracions prèvies .......................................................................... 1

Localització i descripció.......................................................................... 3

Localització .............................................................................. 4La façana del carrer de la Boqueria......................................... 7La façana del carrer d’En Quintana ....................................... 18Els espais interiors................................................................. 21

El vestíbul, la caixa d’escala i el terrat............................ 21La planta baixa ............................................................... 27La planta principal........................................................... 33El pati posterior (zona de l’antic jardí) ............................ 41La primera planta............................................................ 44La segona planta ............................................................ 49La tercera planta............................................................. 52

Evolució històrica de la finca ................................................................ 55

Els antecedents ..................................................................... 56Les cases en època moderna................................................ 58Les modificacions del segle XIX ............................................ 60Les reformes de Puig i Cadafalch (1898-99) ......................... 62Les reformes del segle XX..................................................... 66

Proposta de cronologies....................................................................... 69

Notícies històriques documentals............................................................ I


1

Consideracions prèvies

Consideracions prèvies

L’objectiu del present estudi ha estat el d’aplegar el major nombre possible d’informacions

(materials i documentals) referents a l’origen i evolució de l’edifici situat al número 12 del carrer

de la Boqueria (d’En Quintana, 2) de Barcelona.

L’estudi s’ha dividit en una part de treball de camp i anàlisi arquitectònica, i una altra de

buidatge de notícies documentals (textuals i gràfiques) que permetessin oferir les bases per a

l’establiment d’una seqüència crono-estructural i una identificació d’elements de vàlua

patrimonial.

Pel que fa al treball de camp, l’accés a l’interior de la finca s’ha produït en paral·lel a les

obres de sanejament prèvies al projecte d’intervenció, la qual cosa ha permès poder realitzar

cales de parament allà on ha convingut.

Quant al treball d’arxiu, s’ha realitzat un buidatge exhaustiu de diferents fonts que han

aportat un conjunt de notícies que permeten establir una cronologia i evolució de la finca. Cal

assenyalar, especialment, la localització del projecte de reforma modernista de la façana, obra

fins avui dia desconeguda de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch.

Els autors


3

Localització i descripció


Localització ....................................................................................... 4

La façana del carrer de la Boqueria .................................................. 7

La façana del carrer d’En Quintana ................................................ 18

Els espais interiors.......................................................................... 21 El vestíbul, la caixa d’escala i el terrat..................................... 21 La planta baixa ........................................................................ 27 La planta principal.................................................................... 33 El pati posterior (zona de l’antic jardí) ..................................... 41 La primera planta..................................................................... 44 La segona planta ..................................................................... 49 La tercera planta...................................................................... 52


4


Localització

L’edifici objecte d’estudi es troba inscrit en la parcel·la número 003 de l’illa de cases

delimitada pels carrers de la Boqueria, d’En Quintana, Ferran i d’En Aroles, i indicada en el

parcel·lari adjunt amb el número 0112930 / 10154. La parcel·la on s’insereix l’edifici és força

irregular i es troba situada a l’extrem nord oriental de l’illa, amb dues façanes que afronten al

carrer de la Boqueria i al carrer d’En Quintana. És probable que la forma irregular de la parcel·la

sigui el resultat de la suma de diverses designes (vegis l’apartat corresponent a l’Evolució

històrica) i la seva evolució -pel que fa a la seva propietat- al llarg del temps.

Quant l’ordenació arquitectònica, l’edifici ocupa la totalitat de la superfície de la parcel·la,

desenvolupant unes estructures arquitectòniques i formals força contrastades, tot depenent de

la seva situació. En general s’observen diversos detalls estructurals i decoratius que

temporalment es podrien situar en el segle XVIII, els quals cohabiten amb d’altres més

moderns, a cavall dels segles XIX i XX, fins i tot contemporanis. També s’observen diferents

cotes dels forjats i diverses modificacions de les obertures situades en el frontis del carrer de la

Boqueria. Tots aquests aspectes -i com a resum introductori-, corroboren la hipòtesi d’una

construcció sorgida de la fusió de diverses parcel·les. Cal a dir que el frontis del carrer d’En

Quintana, en l’actualitat, resta cobert per una xarxa protectora que impedeix l’anàlisi global de la

tipologia i organització d’obertures. Malgrat tot, s’ha procedit a l’anàlisi del frontis a través dels

croquis facilitats per la promotora i dels elements observats en el treball de camp.

P .I

P

P

P.I

P

PP

P.I

P.I

P.I

EE

E

E

E

E

E

V.Te

VI.T

e

VI.Te

1.VI.T

e

VII.T

eII .Te

VII.T

e

VIII .T

e

V II.T

e

1.VI.T

e1.V

I.Te

1.VI.T

e

1.VI.Te

VII.Te

015

16

017018

019020

10

8

64

2

75

77

79

81

83

1

P.I

P .II

P.I

P

P

P

P

P .I

P .I

P .I

P

P

PP

P

P

P

P

P

P

PP

PP

P

P

P

P

P

PPP

P.II

P.I

PP

E

E

E

E

E

E

EE

E

E

EP.II

E

EE

E

E

E

EE

E

VI.T

e

VI.Te

V.Te

V .Te

Te

V.Ct

Pa

Pa

VI.Te

V I .Te

VI.Te

VI .Te

VII

.Te

V.T

e

V.T

eV.Te

V.Te

V.Te

Pa

Pa

VI.Te

IV.T

e

VI.Te

VI.T

e

VI.Te

VI.TeVI.Te

VI.Te

VI.TePP

P

P

EPa

PaPa

Pa

Pa

V

III.Te

III.Te

P

Pa

1001

2002

2003

004

005

3006

3007

008

009

4010

013

014

015

016

026

027

028

029

3030

3031

3032

3033

1034

26

24

22

20

1412

108

6

4

267

69

71

73

1

35

7-911

1315-17

G

G

GG

P

Pa

VI.Te

V .Te

P.I

V.T

e

VI.Te

10

E

9.B

P

I.Te

II.Te

II.T

e

IV.T

e

II.T

e

V.Te

VII.T

e

09152

3.II.Te

P

3.VI.T

eP .I

E

18-16

P

E

1-3

5

10

5

VI.Te

VI.T

e

VII.

Te

001

P

P

P

PP

P

E

E

E

E

15

17

19

21

V.Te

V.Te

V.Te

V.Te

V.Te

VI.T

e

VI.Te

VI.T

e

I.Te

0011002

003

004

005

2006

2007008

009

010

011

012

1013

1014

P

P

P

P

P

PP

P

E

E

G

3

5

7

9

11

E

P

V.Te

V.Te

VI.T

e

VI.T

e

VI.T

eVII.

Te

I.Te

VI.C

t

V.Te

VI.T

e

1.V.Te

PP

P

P

P

P

P

P

E16

14

V.Te

IV.Te

I.Te

VII.Te

VI.Te

VI.Te

V.Te

V.Te

P

P

P

E

8

6

4

2

2220

18

V.Te

V.Te

VI.T

e

VI.Te

IX.Te

III.T

e

II.Te

I.Te

10

1

P

P

P

P

P

E

E

23

25

V.Te

V.Te

VI .Te

VI.Te

P

P

P

P

P

EE

E

E G

G

V.Te

V.Te

V.Te

V.Te

V.Te

I.Te

VI.Te

VI.Te VI.Te

PE

V.Te

P

P

P

E

E

27

29

31

E

1.V.Te

V.Te

V.Te

VI.T

e

VI.T

e

IV.Te

I.Te

Pa

I.Ct

V.Te

V.Te

VI.T

e

VII.Te

V.Te

V.Ct

P

P

P

P

P

P

PP

E

E

E

44424038 VI.T

e

VI .T

e VI.Te

VI.Te

VI.Te

33

35

35.B

4

236

32

34

2

4

1

3

5

30

282624

1

3

5

6

4

2 1

3

5

001

002 1003

3004

006

008

009010

011

2012

2013

014

015

016

017018

019020

1021

PP

PP

P

P

PP

P

P

P

P

P

E

E

E

E

E

37

39

39.B

41

43-4

5

8

6

4

21.B

13

5

VI.T

e

VI.T

e

VI.T

e

V.Te

V.Te

1001

002

003

1004

005

006 007008

012

0133014

3015

016

017

P

P

P

P

E

E

VI.Te

VI.Te

VI.Te

VI.Te

PP

PPP

EE

V.Te

IV .TeIV

.Te

VI.T

e

V.Te

V.Te

IV .Te

V.Te

V.Te

P

P

E

E

VI.Te

V.Te

2014

015

P

P

P

P

P

E

E

E

7

9

11

13

V.Te

V.Te

V.Te

V.Te

V.TeV.Te

V.Te

VI .T

e

VI.T

e

VI.Te

VI .C

t

001

002

003

004

005

006

0071008

009

1010

011

012

P

P

P

P

P

P

P

PP

E

E

E

E

E

G

VI.Te

VI.T

e

V.Te

I.Te

Pa

IV.Te

IV.Te

IV.Te

IV.Te

V.Te

II.Te I

.Te

V.Te

P

P

P

P

EE

E

E

V.Te

II .Te

II.Te

V I.Te

Ja

I.Te

V.Te

IV.Te

VI.T

e

P

I.Te

E

8V.Te

VI.Te

P

10

12

2

4

6

10-8

12

14

1

3

5

7

16

P

P

P

P

P

P

P

P

P

P

E

E

PP

P

VI.Te

VI.Te

VII.Te

VII.Te

III.Te

II.Te

III.Te

III.Te II

I.Te

IV.Te

IV .Te

I.Te

2006

007

008

009

010011012

013014

015

016

P

P

E

G

e

VI.T

e

II.Te

I.Te

IV.Te

Pa

I.Te P

P

PP

P

P

P

P

E

E

EG

V.Te

VI.T

e

VI.T

e

V.Te

IV.Te

Ja

Pa

G

9

8

6

3

1

33-35

37-41 43

45

47

V.Te

P

2

4

P

V.T

e

V.T

e

VI.T

e

VI.Te

VI.Te

VII

.Te

001002

003

P

2

2931

1

34

2

PP

E

E

1

3

5

VI.T

e

VI.T

e

VII.Te

1001

1002

003

1004

1005

006

007

008

009

2010

2011

3012

3013

P

P

P

P

P

P

PP

P

PP

P

P

P

E

E

E

E

E

E

E

80-

78

76

74

72

70

68

66

64

62

VI.T

e

VI.T

e

VI .T

e

VI.T

e

V I.Te

VI.T

e

VI.T

e

V.Te

V.Te

V.Te

IV.Te

VII.T

e

P

P

PE

E

64

2 VI.TeVI.Te

V.Te2

2.B

4

6

8

10

12

14

16

3

P

P

P

PP

PP

P

P

P

P

P

P

P

P

P

PP

PP

P

E

E

E

E

1-7

911-1

517-

1921

23

2527

1.V .Te

VI.Te

II.Te

II .Te

II.Te

I.Te

V .Te

VI.Te

VI.Te

VII.Te

V .Te

III.Te

III.Te

VI.Te

VII.Te

IV .Te

IV .Te

IV .Te

V.Te

V .Te

VI.Te

V .Te

III.Te

II.Te

VII.Te

001

1002 003

0041005

006

007

008

009

010

011

012

013

014

P

PP

P

P

P

EE

V. T

e

VI .T

e

VI.Te

VI.T

e

VI .T

e

VII I .T

e

P

P

PP

P

P

VII.T

e

VI.T

e

V.T

e

IV.T

e

Ja

I.TeII.C

t

II.Te

III.Ct

II.Te

I .Ct

III.Te

P

P

P

PE

2

1-3

VI.Te

V.T

e

V.T

e

II.Te

III.Te

4

16

14

10-12

8-6

4

2

P

E

V.Te

016017

018

019020

021

E

E

E

82

84

86

88

90

92

4

V.Te

V.Te

V.Te

1.VI.T

e

IV.Te

II I.Ct

IV.Ct

II.Te

III.Ct

V.Ct

IV.Te

III.Te

IV.TeIV.Te

Te .Te

P

P.I

P.II

1

1

13

57

91 1

P

P.I

E

VII

.Te

VI.Te

P.I

017

13

V.Ct

1

3

4

2

30.Z

34.Z

(4007)(4023)

(3005)(3022)1

12

112

III.Te

P

VI.Te

I.Cf

II.Te

I.Te

3

1

P

V.Te

V.Te

Te

I.Te

IV.Te

01129300112940

0112870

0112884

0112890

0112900

0112911

0112920

1015410153

11171

11162

10166

10165

10163

10167

P

P.I

P .I

P .I

E

4

2

V.Te

Pa

VI.T

e

P

P

PPP

P

P

P

P

P

PP

E

E

E

E

EE

P

P

P.I

51

53

55

57

59

61

63-65

1

1.B

3

VII.Te

VII.Te

VII.Te

VI.Te

VI.T

e

VI.Te

VI.Te

VI.Te

V.Te

V.Te

V.Te

V.Te

V.Te

V.Te

IV.Te

III.Te

III.Te

Pa

Pa

P

P

P

P

P

P

P

E

E

P

P.I

P.III

P.III

G

5

7

V.T

e

V.T

e

V.T

e

I.Ct

I.Te

IV.T

e Pa

VII.T

e

VI.T

e

P

PE

9-11

P

V.T

e

1001

1002

003

004

005

006

007

008009

2021

1022

1023

I.Te

E 49

V.TeVI.Te

1

026

G

P

I.Te

I.TeVI.Te

015026009145

P

P

E

7 1.VI.Te

3001

E34

32

VII.Te

P

E

1.B

1VI.Te

VII.Te

1001

002

003

1004

005

P

P

PE

1

3-7

VI.Te

V.Te

P

P

PP

P

E

E

E

14

12

18

16

14

VI.Te

1.V.Te

1.V.Te

V.Te

P

P

P

PP

P

P

E

E

E

E

60

58

56

54

52

1.V.Te

1.V.T

e

1.V.T

e

I.Te

VI.T

e

IV.Te

1 .VI.T

e

E

10011002

1003

2005

007 008

009

010

011

012

3013

014

015

016

021

063

3040

3041

042

043

0442045

048

049

050053

054

055

056

P

P

P

P

P

P

P

P

P

P

P

P

P

P

P

P

E

E

E

E

E

E

E

10

8

6

4

2

20

18

I.Te

I.Te

I.Te

I.Te

V.Te

V.Te

V.Te

V.Te

II.Te

II.Te

III.T

e

VI.T

e

VI.T

e

VI.T

e

VI.T

e

VI.T

eP

IV.Te

1.V.Te

IV.Te

I.Te

1.I.Te

1.I.Te

G

P

P

P

P

P

E

E

10-4

2

VII.T

e

VII.T

e

1.VI.Te

1.V.Te

?

P

P

P

P

P

PP

P

E

E

E

12

8

6

4

2

10

1.VI.Te

1.VI.Te

1.VI.Te

VII.Te

VI.Te

VI.Te

VI.Te

1.V.Te

1.V.Te

1.V.TeV

.Te

IV.Te

P

P

P

P

P

E

E

E

4

5

6

Pa

VI.T

e

VI.T

e

1.V.T

e

IV.Te

1.IV.Te

V.T

e

VII.Te

1.V.Te

IV.Te

P

P

E

1

3

5

6

4-2

1.VI.Te

V.Te

P

P

P

P

P

P

P

P

P

PP

P

E

E

E

E

GG

G

7

8

9

10

11

VI.Te

VI.Te

VI.Te V I.Te

VI.Te

V.Te

V.Te

V.Te

V.Te

V.Te

V.Te

V.Te

V.Te

V.Te

V.Te

1.V.Te

IV.Te

IV.Te

VII.Te

I.Te

I.Te

I.Te

IV.Te

P

10

8-4

2

2.A

1-5

7-9

III.TeIII.TeIII.Te

III.Te

E

12

VI.Te

V.Te

3

P

P

E

1

2

3

VI.T

e

VI.T

e

VI.T

e

VI.T

e

Pa 1.IV.Te

IV.Te

IV.Te

V.Te

Pa

1.V.Te

IV.Te

P

P

P

P

PP

PP

P

E

E

EP

E

G

G

7

9

11

5

4

2

13

15

17

1921

23

VI.Te

VI.Te

VI.Te

VI.Te

VII.Te

I.Te

I.Te

I.Te

I.Te

VII.Te

IV.Te

V.Te

IV.Te

V.Te

V.Te

V.Te

VI.Te

1.VI.Te

II.Te

001

002 003

1004

1005

1006

007

008

011

012

013014

015016

017

018

019

PP

P

P

E

E1

3-5

7-9

IV.Te

IV.Te IV

.Te

V.Te

V.Te

III.T

e

III.T

e

III.T

e

EP

VI.T

e

I.Te

I.Te

I.Te

I.Te

I.Te

P

I.Ct

I.Ct

I.Te

II.TeII.Te

I.Te

I.Te

II.Te

V.Te

I.Te

P

III.C

t

I.Ct

P

P

E

P

P

1

3

5

4

2

VI.T

e

VI.T

e

VII.Te V

III.T

e

P

P

P

P

PP

P

P

P

P

E

E

E

30.B

30

28

24-26

22

20

V.Te

V.Te

V.Te

VI.Te

VI.Te

I.Te

VI.Te

P

P

E

V.Te

V.Te

VI.T

eP

PP

P

P

P

E

E

E

V.Te

V.Te

V.Te

III.TeIV

.Te

001 002

031

1

3

3.B

10-8

6

4

2

6

1010

IV.Te

10.Z (7006)

(7004) (2046)

(2047)

V.Te

II.Te

I.Te

VI.Te

11

E

Pa

059

1

3

0112960

0112970

11153

11167

DE

LA

BOQUER

IA

CECS

DE

LA

BOQUERIA

PLACETA

DEL

PI

CARRE

R

D'EN

QUINTANA

CARRER

D'

EN

AROL

AS

CARRER

D'EN

LA

CARRER

DEL

SANT

PAU

UNIO

PLA@A

REIAL

CARR

ER

DEFE

RRAN

PLA

DE LA

BOQUERIA

CARR

ER

NOUS

DE

LES

HEURES

RAURIC

DELS

TRES

LLIT

S

CARR

ER

DE

LA

TRIN

ITAT

DELS

CARRER

VOL

TADE

LREME

I

L' ARC

STA.EUL"LIA

DELS

CARR

ERDE

LALL

EBRE

CARRER

DE

N'

ALSIN

A

PTGE. DEMADOZ

CARRER

DE

CARDENAL

CARRER

DELA

BOQUER

IA

CARRER

CARRER

CARRERVIDRE

CARRER

CARR

ER

CARR

ER

CARRER

CARR

ERCA

RRER

BEAT

SIM%

DE

DE

C.

ESCUDELLERS

L 'HOS

PITAL

RAMBLA

(078100)

(024905)

(285206)

(308505)

(348

907)

(187003)

(360200)

(034002)

(118

204

)

(275803)

(345

002)

(346

005)

(308

505

)

(020201)

(021102)

(037

204)

(1794

02)

(011608

)

Parcel·lari de la zona on se situa l’illa (en el color groc). L’edifici objecte d’estudi se situa a la zona més nord

oriental, en una parcel·la força irregular, la superfície de la qual s’ha

indicat amb el color blau. A la imatge aèria de la dreta es

reprodueix la mateixa zona tot indicant la situació de l’edifici objecte d’estudi


5


Diverses vistes aèries de l’illa on s’ha indicat amb una el·lipsi vermella la situació de l’edifici objecte d’estudi. En el parcel·lari s’ha indicat amb el color blau la superfície de la parcel·la, força irregular i producte, probablement de la

fusió de diverses propietats


6


Al frontis del carrer de la Boqueria es disposa el portal que dóna accés a la zona de

vestíbul que mena a la caixa d’escala, situada al centre de la parcel·la i amb el mur perimetral

més septentrional a tocar una crugia que separa dues zones ben definides. D’aquestes dues

zones, la més septentrional (indicada en el parcel·lari adjunt en color blau) disposa d’unes cotes

de forjats que no tenen correspondència amb els de la resta de la finca (llevat del de la planta

baixa), en part producte d’una reforma duta a terme, aproximadament, a mitjans del segle XX.

La segona zona, la més meridional, s’organitza en alçat en planta baixa, quatre pisos i terrat pla

transitable, amb una superfície situada a la part més sud occidental (antic espai enjardinat) on

s’aixeca, damunt la planta baixa, un volum d’un pis en alçat amb terrat pla transitable, al qual

s’accedeix des de la planta principal.

Dues vistes generals dels frontis del carrer de la Boqueria i del d’En Quintana; com es pot observar, la façana del carrer d’En Quintana està protegida per una

xarxa així com també els balcons de la de Boqueria. Aquesta darrera s’organitza en alçat en planta baixa, quatre pisos i terrat pla transitable, amb unes cotes de forjats no coincidents amb les existents a una zona de

la façana del carrer d’En Quintana, tal i com es pot observar en el croquis de l’alçat de l’estat actual de les

façanes, on s’han indicat les cotes, i en color blau la seva correspondència en l’estructura del carrer d’En Quintana (croquis inferior dreta). En el parcel·lari

adjunt s’ha dibuixat en color blau la zona on es desenvolupen unes cotes de forjat a les plantes primera

i segona, producte d’una reforma duta a terme a mitjans segle XX (vegis Notícies històriques)

003

PP

E

G

IV.Te

IV.Te

V.Te

II.Te I

.TeI.

Te

122


7


La façana del carrer de la Boqueria

S’estructura en alçat en planta baixa, quatre pisos i terrat pla transitable, i l’alçada del

primer i segon pis és inferior al dels dos darrers nivells. A la planta baixa s’organitzen tres

obertures, un portal central que dóna accés a la zona de vestíbul que mena a la caixa d’escala,

flanquejat per sengles portals d’accés a les botigues dels baixos. Aquesta organització de tres

obertures es repeteix a les

plantes tercera i quarta, mentre

que la primera i segona només

se’n disposen dues a cada nivell

i són el resultat de les reformes

dutes a terme, aproximadament

a mitjans del segle XX. Sembla

ser que dita reforma consistí en

la modificació de l’alçat d’una

primitiva planta principal tot

incloent-hi un a planta entresòl,

amb la conseqüent modificació

de les obertures primitives, de

les quals encara es conserven

indicis, tal i com es comentarà

seguidament.

Pel que fa a les obertures de la planta

baixa, cal a dir que el portal més oriental ha estat

totalment modificat amb moderns afegits que han

desvirtuat el seu aspecte original. El portal més

occidental disposa d’emmarcaments de pedra

força treballats i una llinda en forma d’arc

escarser. Els carreus que conformen dits

emmarcaments disposen de motllures de bocell i

escòcies, amb relleus de cassetons al frontis dels

carreus que conformen els brancals. El portal

central està emmarcat per uns elements

decoratius propis de l’estètica Modernista, amb

un clar llenguatge neo medieval. Dits

emmarcaments són de pedra, amb uns brancals

que presenten els relleus d’unes fines columnetes

rematades per capitells amb motius florals,

damunt els quals es desenvolupa la imposta.

Croquis de l’alçat del frontis del carrer de la Boqueria (facilitat per la promotora) on es pot

observar l’estructura d’obertures. Les dels primer i segon nivell són el resultat d’una reforma duta a terme a mitjans segle XX,

aproximadament

Vista general de l’estructura d’obertures de la planta baixa i detall del portal central d’accés a la zona de vestíbul que mena

a la caixa d’escala. L’estructura decorativa

d’aquest portal utilitza un llenguatge formal neogòtic, amb uns capitells amb uns

relleus representant personatges d’època


8


Adossats als capitells florals es localitzen sengles escultures de busts representant

personatges d’època; a la part més oriental hi ha la representació del bust d’una dona, mentre

que l’occidental es representa un personatge masculí habillat, entre d’altres detalls, amb xistera

i un monòcul. Damunt d’aquests relleus es desenvolupa una senzilla imposta motllurada d’on

arrenca un arc conopial lobulat i amb decoracions florals, rematat per un floró, també decorat

amb motius florals. Tot emmarcat per un guardapols de pedra motllurada que sobresurt de la

línia de revestiment de la façana, dins del qual es disposen unes rajoles de ceràmica vidrada

amb relleus representant flors.

Damunt del guardapols i a la part central es localitza un porta rètol mòbil de ferro de forja,

rematat amb la representació d’un petit drac alat. Dels dos portals laterals que flaquegen el

d’accés a l’interior, el més occidental sembla ser que presenta la seva estructura original llevat,

probablement, de la dovella central que en origen, probablement, presentava uns relleus florals.

La intervenció en la façana duta a terme a mitjans segle XX, va consistir en la subdivisió de la

planta primera (principal o noble), amb l’afegit de dos balcons al primer nivell i una balconada en

el segon. La construcció de la llosa del balcó del primer nivell, amb tota probabilitat va escapçar

la dovella del portal més occidental. Pel que fa al més oriental, un modern aplacat amaga

l’estructura de brancals i llinda barroques.

Les tres obertures dels baixos ocupen gairebé la totalitat de l’espai existent, per la qual

cosa no es pot parlar d’un revestiment específic per aquesta zona. Només a la zona del portal

modificat (el més oriental) es presenta un modern aplacat de pedra imitant la disposició de

carreus regulars que s’estén fins a la zona del forjat de la planta baixa. És probable que

l’estructura d’aquest portal fos com l’anterior, de procedència barroca; d’aquesta manera,

l’estructura d’obertures dels baixos presentaria una composició simètrica. Això és, amb brancals

decorats amb relleus representant cassetons i llinda motllurada en forma d’arc escarser. Tots

aquests aspectes no són visibles des de l’exterior; malgrat tot i des de l’interior, encara es pot

observar (després de l’enderroc de les estructures decoratives modernes) la llinda del portal en

forma d’arc escarser, fent parella amb la llinda del portal més occidental.

Dos detalls de la decoració del portal d’accés (carrer de la Boqueria), pròpia de l’estètica Modernista amb un clar llenguatge neo medieval

Detall del porta rètol mòbil, de ferro de forjat, on es representa un drac alat, també de forja, el detall del qual es pot observar a la imatge de l’esquerre. L’estètica del moviment

modernista és palès en els elements corbs dels perfils metàl·lics


9


Dos detalls dels capitells florals, al costat dels quals s’incorporen les escultures de dos busts representant dos

personatges d’època; a les imatges de l’esquerre, dos detalls del bust d’un personatge femení habitllat amb barret decorat

amb flors i uns ocells; a la dreta, dos detalls del bust d’un personatge masculí, amb monòcol i xistera


10


Dos detalls de la decoració a base de rajoles vidrades amb relleus representant flors, situada sota del guardapols del portal central

Vista general de l’estructura formal del portal mésoccidental, on es probable que la construcció de la llosa

del balcó del pis superior malmetés els relleus de ladovella central, el detall de la qual es presenta a la

imatge superior dreta

Detall de l’encaix de l’escultura del bust presentant un personatge masculí amb el brancal

del portal barroc, on es pot observar com dit encaix es realitzà tot escapçant la decoració

barroca dels brancals

Detall de la dovella central de la llinda delportal barroc situat a al part més occidental

dels baixos; encara es poden observar restesdels relleus que la decoraven, malmesos enconstruir la llosa del balcó del primer nivell


11


El portal situat a la part més oriental dels baixos, d’origen barroc, ha estat objecte d’una

moderna intervenció amb l’afegit d’una estructura de tanca que ha escapçat la decoració dels

brancals i de la llinda. Actualment disposa d’un rètol i una persiana metàl·lica que tanca

l’obertura, la qual cosa impossibilita la visió dels brancals i de la llinda. Des de l’interior de la

botiga es poden apreciar, però, les restes de la llinda original en forma d’arc escarser,

probablement formada per les restes dels carreus de l’antic portal.

La zona que ocupa aquest portal disposa d’un revestiment format per

un aplacat de pedra formant carreus i angle recte, revestiment que també

s’estén per una part dels baixos del frontis del carrer d’En Quintana. També

és probable que aquest revestiment amagui una estructura de cantonera

similar a la que es desenvolupa a partir de la primera planta. És a dir, una

cantonera formada per grans carreus de pedra que en alçat arriba fins a la

cornisa de coronament de l’edifici.

L’estructura d’obertures dels nivells superiors no segueixen unes

pautes similars, és a dir, de tres obertures per planta, ja que l’actual

organització és el resultat de diverses reformes dutes a terme al llarg del

temps. L’alçat dels actuals dos primers nivells és degut a la subdivisió del

l’antic pis principal, en origen de finals del segle XVIII, el qual fou modificat, a

mitjans del segle XX (aproximadament), quan va patir una important

intervenció que va modificar una estructura en alçat i d’obertures que havia

estat respectada en una intervenció anterior, la que l’arquitecte Puig i

Cadafalch realitzà a finals del segle XIX (vegis l’apartat Evolució històrica).

Amb tot i sense perdre de vista els constants canvis en la seva morfologia

(estructura d’obertures, solucions formals en el revestiment, coronament,

ect.), la façana del carrer de la Boqueira presenta actualment tot un seguit de

característiques força interessants.

A les imatges es mostra l’estructura exterior i interior del portal més occidental, on es poden apreciar les modernes estructures que han desvirtuat, molt probablement, l’aspecte original del portal, i les restes de les dovelles

que són visibles de des l’interior

Detall de l’angle format pels dos frontis del carrer de la Boqueria i del d’En Quintana, on es pot apreciar a nivell de la planta baixa el modern aplacat de pedra, i a partir

del forjat de la planta baixa es desenvolupa una cantonera formada per grans carreus de pedra


12


El primer nivell disposa de dos balcons per a dues obertures, mentre que el segon nivell

desenvolupa una balconada (també per a dues obertures) que ocupa gairebé la totalitat de

l’amplada de la façana. Aquesta organització és el resultat d’una reforma de mitjans segle XX

(com ja s’ha comentat anteriorment) que subdividí l’alçat de l’antic nivell principal. Aquest antic

nivell disposava de dues obertures les quals varen ser aprofitades per a la nova organització.

Aquesta qüestió es palesa en l’estructura de les actuals obertures; és a dir, els brancals de les

dues obertures del primer pis estan conformats per grans carreus de pedra amb el cantell

bisellat i motllurat que es desenvolupen des del nivell de la llosa del balcó fins a sota mateix de

la balconada. És probable que les llindes de les dues obertures disposin d’una llinda metàl·lica

(biguetes doble “T”), les quals estan tapades exteriorment per una estructura d’obra que

sobresurt de la façana tot imitant una caixa de persiana enrotllable.

Les dues obertures del pis superior

que donen a la balconada, disposen dels

brancals de les mateixes característiques fins

a l’alçada de l’antiga llinda; a partir d’aquest

nivell es desenvolupen els brancals d’obra

arrebossada que suporten una llinda de les

mateixes característiques, és a dir, imitant el

bisell i les motllures dels carreus de pedra. La

subdivisió de les dues obertures originalment

d’època barroca, va malmetre no solament

les dues obertures sinó també el revestiment

(esgrafiats) de la façana obrat a finals del

segle XIX.

Les lloses dels balcons i de la balconada són d’obra amb reforçaments metàl·lics. La

zona central de la balconada sobresurt formant una corba que sobresurt lleugerament de la línia

del voladís de la llosa. El disseny de les baranes dels dos balcons del primer nivell prové de la

reforma produïda a finals de segle XIX, probablement, de les baranes de ferro preexistents.

Esta formada per barrots verticals de secció rectangulars combinats amb helicoïdals; també

s’incorpora el treball de forja consistent en la reproducció de branques amb fulles de roure

damunt d’arcs conopials lobulats i els barrots helicoïdals estan decorats amb motius florals

indeterminats, alguns d’ells en un estat de conservació força precari. Els barrots estan reblonats

a un perfil metàl·lic a la zona de sòcol, el qual recolza damunt unes petites esferes, també

metàl·liques. El passamà metàl·lic és simple.

La barana de la balconada no disposa dels elements decoratius esmentats anteriorment;

solament combina barrots verticals de secció rectangular amb helicoïdals; el passamà és simple

reblonats als barrots verticals. La construcció dels balcons és posterior a la realització del

revestiment de la façana, tal i com es pot observar en els esvorancs produïts en els esgrafiats a

la zona d’ancoratge de les baranes a la façana.

Detall de l’estructura de balcons dels dos primers nivells (antigament un sol nivell), amb dos balcons a la primera

planta i una balconada a la segona que ocupa gairebé l’amplada de la façana. A partir d’aquest nivell s’articulen

tres obertures per cadascuna de les següents plantes

Vista general de la façana del carrer de la Boqueria, on es pot observar la balconada del segon nivell i l’organització dels dos darrers, amb tres

obertures que donen a sengles balcons. Corona la façana una cornisa d’obra, composta de

diverses filades on es combinen les de maó i teules


13


Diversos detalls de les llindes de les obertures del primer i segon nivell, on es poden observar els esvorancs produïts en el

revestiment de la façana (imatge superior esquerre) per tal d’obrir les obertures de la balconada. També es pot observar

(imatge de la dreta) els esvorancs produïts a causa de la col·locació de baranes


14


L’estructura d’obertures de les dues darreres plantes és diferent respecte les plantes

inferiors. Es disposen tres balcons per planta, amb sengles obertures, els emmarcaments de les

quals (brancals i llindes monolítiques) estan fets amb carreus de pedra de les mateixes

característiques; és a dir, bisellats i amb motllures. Les lloses són d’obra, amb una estructura de

perfils metàl·lics de suport i amb rajoles decorades sota la llosa. Actualment estan coberts per

una xarxa per tal d’evitar despreniments, la qual cosa dificulta la seva observació. Malgrat tot,

aquesta tipologia de balcons es pot situar temporalment a finals del segle XVIII, si bé podrien

ser el resultat d’una consolidació feta a finals del segle XIX. Les baranes són de ferro,

combinant barrots verticals senzills i helicoïdals als angles, més dues als frontis; el passamà,

també metàl·lic, és de disseny senzill.

Diversos detalls dels brancals de les dues obertures que donen a la balconada del segon nivell. Com es pot

observar es disposen dos carreus a la base, bisellats amb motllures, elements que configuraven l’estructura

de les antigues obertures i damunt dels quals es desenvolupava la llinda. En el croquis adjunt s’ha

indicat amb el color vermell la situació aproximada de les obertures originals


15


Vista general de la balconada del segon nivell, amb una barana de ferro on es combinen barrots verticals de secció rectangulars i helicoïdals

Diversos detalls de les baranes dels balcons del primer pis, amb barrots verticals de secció rectangular i helicoïdals, amb

elements decoratius de ferro de forja reproduint motius florals (fulles de roure) i de la decoració gòtica


16


Corona la façana una cornisa contínua amb una volada considerable. Està formada per

diverses filades d’obra vista on es combinen les de maons i de teules. Damunt la cornisa es

desenvolupa la barana del terrat, feta d’obra vista de maó formant una paret de quinze,

rematada per un seguit de pseudo merlets, també d’obra vista, on les filades de maó degraden

fins a un sol maó. Aquesta cornisa es desenvolupa a la façana del carrer de la Boqueira i a la

zona de cantonera amb el carrer d’En Quintana. Aquesta cantonera està formada per grans

carreus de pedra i es desenvolupa des del nivell del forjat de la planta baixa fins sota la cornisa

de coronament.

Detall de la zona superior de la façana del carrer de la Boqueira, on es pot observar la cornisa de coronament i l’estructura del balcó més oriental, així com la cantonera

situada a la confluència de les dues façanes

Detall d’un dels balcons del darrer nivell, on es pot

observar un dels brancals de pedra i l’estructura de la

barana de ferro, amb barrots helicoïdals

Detall de la cornisa de coronament, formada per

diverses filades d’obra vista on es combinen les de maó i

les de teules. També es poden observar les motllures de la llinda monolítica i part d’un

dels brancals, elements aquests de pedra

Detall de l’estructura dels balcons centrals a nivell dels dos darrers pisos, amb els brancals de carreus de pedra i

llinda monolítica, elements tots ells motllurats


17


Pel que fa al revestiment, la façana disposa d’una decoració a base d’esgrafiats que es

desenvolupen des del nivell del forjat de la planta baixa fins a la cornisa de coronament de la

façana. Els models desenvolupats són els de motius florals i geomètrics, amb tres zones ben

definides. Una primera es desenvolupa des del forjat de la planta baixa fins el forjat de la tercera

planta, i es representen motius florals geomètrics coronats que es repeteixen fins a una estreta

faixa de separació que conté motius florals repetitius. La segona zona abasta l’alçada de la

barana dels balcons del darrer nivell, amb la representació d’uns motius florals, mentre que la

darrera zona s’estén fins a la cornisa de coronament. Aquesta darrera zona presenta uns motius

florals estilitzats on predominen els espais buits, sobretot situats a la part superior, sota la

cornisa.

El disseny i realització d’aquests esgrafiats corresponen a la reforma de finals del segle

XIX, per la qual cosa la intervenció de mitjans segle XX subdividint l’alçat de la planta principal

amb la subsegüent

incorporació de balcons,

va malmetre algunes

zones dels esgrafiats, tal

i com ja s’ha comentat.

Primera zona

Faixa

Segona zona

Tercera zona

A la imatge de l’esquerre, detall on s’indiquen les diverses zones de

models d’esgrafiats. A la imatge de la dreta, detall de l’ancoratge del

balcó del primer nivell on es poden observar els diversos esvorancs

causats en els esgrafiats

Detall de la barana del terrat iel coronament a base de

pseudo merlets d’obra de maóen degradació

Detall dels esgrafiats situats a la primera zona


18


La façana del carrer d’En Quintana

L’estructura d’aquesta façana és complexa a causa de les nombroses intervencions que

ha estat objecte. Actualment està coberta per una xarxa que no permet una visió global; només

la zona dels baixos resta lliure de la xarxa, la qual cosa permet una observació directe de

l’estructura d’obertures. Malgrat tot, l’anàlisi de les tipologies d’obertures s’ha realitzat des de

l’interior, la qual cosa ha permès concretar els croquis de restitució cronològica (els quals

formen part del present Estudi) i fer una somera descripció d’aquesta façana.

Pel que fa als paraments i distribució d’obertures, en general, no presenta una regularitat

a causa, com ja s’ha dit, de les nombroses intervencions de que ha estat objecte. A nivell dels

baixos i de la primera planta (principal) encara es conserven diverses obertures de la primitiva

construcció de finals del segle XVIII.

A la planta baixa es disposen quatre portals d’accés als locals interiors, les

característiques dels quals consisteixen en l’estructura dels brancals i les llindes, fetes de

carreus de pedra amb l’escaire bisellat amb una motllura de bossell. La llinda adopta la forma

d’arc rebaixat i en cap cas, però, és monolítica. La resta de portals dels baixos, obrats ja a finals

del segle XIX, se situen a l’extrem més septentrional, gairebé a tocar la cantonera amb la

façana del carrer de la Boqueria. També es poden observar dues senzilles i estretes portes,

actualment tapiades, damunt les quals sembla que es desenvolupava una tarja d’il·luminació.

Les finestres, molt senzilles, no disposen de cap tipus d’emmarcament remarcable, només unes

reixes de ferro de disseny simple.

Al primer nivell (o pis principal) es localitzen tres balcons, un dels quals (el més

meridional) no disposa d’emmarcaments

remarcables; els dos restants, situats a la

zona més septentrional, disposen de

brancals de carreus de pedra amb el

cantell motllurat (de gola) i una llinda

monolítica també de les mateixes

característiques (vegis els croquis de

Proposta de cronologies de la façana del

carrer d’en Quintana). Les baranes dels

balcons són de ferro, combinant barrots

de secció rectangular i helicoïdals

reblonats a un passamà i perfil a la zona

de sòcol simples, també de ferro.

Vista general de la façana del carrer d’En Quintana. Només és visible la zona dels baixos ja que la resta està coberta per una xarxa de protecció de vianants


19


Dues vistes generals de l’organització d’obertures a la zona dels baixos, on es poden observar els portals amb llinda en forma d’arc rebaixat i amb unes emmarcaments de carreus de pedra amb una motllura de

bossell al cantell. Les finestres són senzilles, sense cap tipus d’emmarcament remarcable

Tres detalls dels portals situats als baixos del frontis del carrer d’En Quintana. Disposen dels brancals de carreus de pedra i llinda en forma d’arc rebaixat

amb dovelles de pedra. Aquests emmarcaments disposen d’una

motllura de bossell

Els paraments dels baixos disposen d’un revestiment simple, fet a base d’un arrebossat senzill sense que

s’observi cap motiu decoratiu remarcable


20


Pel que fa a les finestres i llevat de les dues petites obertures situades a l’extrem més

septentrional (obrades a mitjans del segle XX), disposen d’emmarcaments de pedra de les

mateixes característiques esmentades a les obertures dels balcons.

En els nivells superiors es disposen diversos balcons, tots ells ampitadors, amb baranes

de ferro on es combinen els barrots de secció circular i helicoïdals, reblonats a un passamà

simple i a un perfil metàl·lic a la zona de sòcol. Les finestres són senzilles i cap d’aquestes

obertures dels nivells superiors disposa d’emmarcaments de pedra.

El darrer nivell és el

resultat d’una remunta de

finals del segle XIX. Totes les

obertures responen a senzilles

finestres sense que s’observi

cap tipus d’emmarcament

remarcable. A nivell del forjat d’aquesta

darrera planta se situa una cornisa contínua

simple realitzada amb diverses filades de

maó. Damunt es desenvolupa la barana del

terrat, feta d’obra arrebossada formant una

paret de trenta.

El revestiment de la façana d’En

Quintana és simple, fet a base d’un

arrebossat senzill i no s’han observat

elements decoratius remarcables.

Detall d’un dels balcons amb llosa volada del primer pis (principal) on es pot observar el brancal conformat per

carreus de pedra i amb motllures al cantell

Detall d’un dels balcons ampitadors del primer pis, on es pot observar un dels brancals de pedra motllurada,

característica aquesta que es repeteix a totes les obertures de la planta llevat del balcó més meridional

Detall d’un dels balcons ampitadors de la segona planta, on es pot observar l’obra de maó d’un dels brancals d’emmarcament. També es pot observar la característica barana de ferro on es combinen barrots simple i helicoïdals. En aquests cas sembla un element reaprofitat, ja que la situació i cronologia del balcó (segle XIX), no es correspon amb la de la barana (probablement de finals del XVIII)

Detall d’una de les llindes monolítiques de pedra d’un dels balcons de la primera planta (o principal), motllurada, seguint el model de les altres obertures d’aquest nivell


21


Els espais interiors

Els actuals espais interiors són el resultat de les múltiples reformes produïdes al llarg del

temps. Algunes d’aquestes reformes han variat, per exemple, l’estructura d’alguns murs de

càrrega amb la incorporació de jàsseres, amb l’objectiu de crear nous espais i alliberar-los de

murs de tancament. La lectura dels materials, l’anàlisi i la concreció de la seva actual situació

dins del context de l’edifici, té com a objectiu facilitar una lectura cronològica del

desenvolupament i creixement constructiu de l’edifici. En primer lloc es descriu l’estat actual

dels espais comuns (vestíbul, caixa d’escala, terrat, etc.) i a continuació es fa un recorregut per

cadascuna de les plantes de l’edifici, tot emfatitzant aquells aspectes més rellevants.

El vestíbul, la caixa d’escala i el terrat

Situat aproximadament al centre de l’eix de la façana del carrer de la Boqueria i entre els

dos locals de la planta baixa, l’espai que ocupa la zona de vestíbul és força estret i allargat, i

disposa de tres trams rectes d’escala fins assolir el nivell de la planta primera (o principal). El

tercer tram se situa ja dins la caixa d’escala, la qual es desenvolupa fins assolir els dos nivells

del terrat, amb el mur perimetral més occidental afrontat al celobert.

Des del portal d’accés del carrer fins el primer replà, el sostre és pla, amb un forjat de

bigues de fusta de secció rectangular i revoltons d’obra, col·locades en sentit transversal.

Recolzen en unes bigues de fusta (també de secció rectangular) situades a tocar els murs

laterals. A partir d’aquest punt es desenvolupa un arc lobulat, de pedra amb motllures, que

arrenca des dels murs laterals, sense mènsules. A nivell del segon replà se situa un segon arc

lobulat amb un eix transversal desplaçat ver la part més occidental, és a dir vers el celobert. A

partir d’aquest punt arrenca el tercer tram, mes estret que els anteriors, ja dins la caixa d’escala.

Plànol de la planta principal i secció transversal de l’edifici (plànols facilitats per la promotora), on s’ha indicat amb el color blau la situació de la caixa d’escala (imatge superior) i la zona de vestíbul (imatge inferior), amb

els tres trams rectes per tal d’assolir el nivell de la primera planta (o principal)

Situació dels arcs lobulats


22


Entre els dos arcs lobulats es disposa una volta de maó, la qual es visible des de l’interior

del pis principal, dins del calaix d’un antic armari o rebost. Els dos arcs lobulats disposen d’una

decoració que imita trèvols (de pedra) a cadascun dels angles dels lòbuls.

Pel que fa als graons dels tres trams del vestíbul, aquests són de marbre, de factura

moderna; del mateix material i probablement del mateix moment són els arrambadors que es

disposen a cadascun dels murs laterals del vestíbul i dels tres trams d'escala; és a dir, peces de

marbre aplacades damunt els murs de maó, tal i com es pot observar en les cales efectuades.

Dues vistes generals de la zona del vestíbul. La presa de l’esquerre ho és des del portal d’entrada; la de la dreta, des de la caixa d’escala. Es poden observar els dos arcs lobulats

que emmarquen el segon tram d’escala

Dos detalls dels arcs lobulats que emmarquen el segon tram d’escala del vestíbul. Amb una el·lipsi vermella s'indica la zona on probablement hi havia una porta d'accés o de sortida al celobert. A la imatge inferior també s'indica amb una el·lipsi vermella la mateixa obertura cegada en una vista presa des del celobert.

Detall d'un dels arcs lobulats on es potapreciar la junta dels carreus i el trèvol

decoratiu de l'angle


23


A partir del

segon tram i ja dins el

perímetre de la caixa

d'escala, la tipologia dels graons varia, sent de granit artificial molt probablement col·locats a

partir d'una reforma de mitjans segle XX. Aquesta tipologia de graons es desenvolupa fins

assolir el nivell de la darrera planta. A partir d’aquest punt es desenvolupen dos trams que

assoleixen, el primer el nivell del terrat del cos d'edifici afrontat al carrer de la Boqueria, mentre

que el segon al nivell del terrat posterior. Aquests dos darrers trams disposen de graons d'obra,

amb el cantell de fusta, amb l'estesa i el frontal aplacats de rajola comuna.

Del replà situat al final del primer tram s'inicia un tram d'escala independent que assoleix

el nivell superior de la subdivisió del primer pis (o principal), subdivisió realitzada a mitjans segle

XX. Els graons d'aquest tram tenen les mateixes característiques desenvolupades a la resta de

l'escala, és a dir, de granit artificial. El pas vers aquest nivell superior se situa en el mur

perimetral més septentrional de la caixa d'escala i està rematat per un arc de mig punt.

Detall dels graons del primer tram d'escala de la zona del vestíbul, sota dels quals no s'ha localitzat l'antiga estructura d'escala

Detall de l'aplacat de marbre de l'arrambador de la zona delvestíbul. La cala realitzada permet observar el mur de maó

Detall del darrer tram d'escala, amb graons d'obra amb el cantell de fusta. La porta del fons dóna al terrat afrontat al

carrer de la Boqueria

Detall del primer tram d'escala amb graons de granit artificial. Al fons es desenvolupa un petit tram, fóra de la

caixa d'escala per tal d'assolir el nivell superior de la subdivisió del pis principal


24


L'escala s'estructura amb voltes doblades de rajola comuna de pla, amb dues vingudes

paral·leles, un replà allargat situat al mur perimetral més meridional, i dos raconers separats per

un petit tram de dos graons situats en el mur perimetral més septentrional. Al tractar-se d'un

edifici amb cotes de forjat diferents, dependentment de la seva situació, després de cadascuna

de les dues vingudes paral·leles s'assoleixen, primer els nivells de la zona afrontada a Boqueria,

i després, els de la part posterior.

La tipologia de la barana d'escala no és unitària; és a dir, mentre que els trams d'escala

amb graons de granit artificial disposen d'una barana de ferro de fosa i passamà de fusta (amb

barrots verticals de balustres, amb una zona de sòcol d'obra i fusta), la els dos darrers trams és

més senzilla, amb barrots verticals de ferro de secció circular, amb un passamà simple, també

metàl·lic, i un perfil metàl·lic a la zona de sòcol damunt una base d'obra i fusta.

El badalot d'escala és simple i no disposa de cap finestra d'il·luminació interior. Esta

cobert amb bigues de fusta de secció rectangular amb el cantell bisellat, entre les quals es

desenvolupen els revoltons d'obra.

L'edifici disposa de dues zones amb terrat pla transitable amb cotes diferents; la primera

es localitza a la zona afrontada al carrer de la

Boqueria i s'accedeix després del primer tram

després del canvi de la tipologia de graons; a la

segona zona, situada a la part més meridional

del conjunt, s'accedeix després del segon tram;

és a dir, la mateixa estructura de cotes i

accessos a les plantes descrita anteriorment. A

la primera cota, és a dir, la que afronta al carrer

de la Boqueria, la barana de la façana és d'obra

vista amb els merlets en degradació, tal i com

ja s'ha descrit anteriorment. La de la façana del

carrer d'En Quintana és d'obra amb un

arrebossat simple i no presenta cap element

significatiu.

Detall del tram d'escala que arrenca des del primer replà raconer i que assoleix el nivell del pis superior de la

subdivisió del primer pis (o principal). Aquest tram es desenvolupa en una obertura practicada en un mur de

càrrega, obertura rematada per un arc de mig punt

Detall de dues de les vingudes paral·leles, on es pot observar la tipologia dels graons, de granit artificial, la

barana de ferro de fosa amb passamà de fusta, amb barrots verticals de balustres

Detall del badalot d'escala. Al fons, la porta que dóna accés al terrat transitable situat a la zona més meridional. La coberta disposa de bigues de fusta de secció rectangular ambel cantell bisellat i revoltons d'obra. També es pot observar la senzilla tipologia de la barana d'escala, comparativament parlant amb la dels nivells inferiors


25


Pel que fa a la segona zona, la més meridional, a més del badalot d'escala

es localitzen unes precàries i modernes estructures fetes a base de perfils

metàl·lics amb cobertes de plaques ondulades de material plàstic i de

fibrociment. És probable que en origen i en aquesta zona només es

localitzessin el badalot d'escala i unes estructures pels dipòsits d'aigua, avui

dia reformades per tal d'instal·lar-hi la sala de màquines de l'ascensor.

Afrontada al pati posterior s'alça una estructura rectangular,

probablement producte d'una remunta realitzada durant la segona meitat

del XX. Aquesta estructura disposa de dues senzilles finestres afrontades al

pati interior, i està coberta amb plaques de fibrociment formant una vessant

que desgüassa vers l'interior del terrat (zona més oriental). La barana

d'aquesta zona afrontada al pati interior és d'obra formant una paret de

quinze entre matxons d'obra de reforç. Detall del terrat de la zona principal afrontada al carrer de la Boqueria, on es poden observar els merlets d'obra vista de coronament de la façana. Al fons a l’esquerre, el

mur mitger amb l'edifici de Boqueira 10

Detall, des del terrat més septentrional, de la zona limítrofa amb la remunta posterior, ones desenvolupen uns precaris coberts adossats al badalot d'escala

Vista general, des de la zona més meridional del terrat, de la construcció existent a l'antiga zona destinada al jardí, l'accés a la

qual es realitza des de la planta primera (o principal), a més d'unes escales d'accés a la seva coberta (esquerre de la imatge).

En el croquis de la planta terrat s'ha indicat amb un cercle vermell la situació d'aquesta construcció


26


Diverses imatges on es pot observar l'estat actual de la zona més meridional del terrat, on

destaquen les precàries i moderns coberts a base de perfils metàl·lics que suporten una coberta de plaques ondulades de material

plàstic i fibrociment. També es pot observar (imatge inferior dreta) la remunta d'un senzill cos d'edifici, amb dues finestres afrontades al

pati interior i una coberta de plaques de fibrociment ondulat formant una vessant que

desgüassa a l'interior del terrat


27


La planta baixa

A cada costat de la zona de vestíbul es desenvolupen dos espais, l'accés als quals

s'efectua pels portals del carrer de la Boqueria. Actualment, dels dos espais, el més occidental

disposa d'una comunicació amb els locals més meridionals afrontats al carrer d'En Quintana.

Una part de la superfície de l'espai més oriental disposa d'una subdivisió de l'alçat formant uns

altells. A tocar la zona més meridional d’aquests altells, hi ha uns locals afrontats i amb accés

des del carrer d'En Quintana als quals no s'ha tingut accés.

Pel que fa al local més occidental, s'observen diferents tipologies de forjats producte de

diverses reformes produïdes al llarg del temps. Una d'aquestes reformes consistí en la

supressió de murs de càrrega per jàsseres metàl·liques i la incorporació de nous forjats amb

biguetes de ferro i revoltons d'obra de maó de pla. Aquesta intervenció es localitza a la zona de

l'actual celobert i afectà a una bona part del forjats de la planta baixa. L'espai corresponent al

pati interior (o espai situat sota l'antic jardí), disposa d'un forjat a base de biguetes de ferro i

revoltons d'obra de maó de pla que recolzen en els murs perimetrals i en una jàssera, també de

ferro, sustentada per una columna de ferro de fosa que es disposa al centre d'aquest l'àmbit.

És a dir, l'espai

d'aquest local disposa una

primera crugia amb un

forjat de bigues de fusta de

secció rectangular, cantell

bisellat i revoltons d'obra,

que s'estén en paral·lel a la

façana des del portal

d'accés fins a una gran

jàssera de fusta que

recolza en uns pilars

existents en el mur mitger

més occidental i en el mur

que limita la zona de

vestíbul. La situació

d'aquesta jàssera delimita

l'espai del volum afrontat al

carrer de la Boqueria.

Àmbits no estudiats

A la imatge superior, vista general de la zona d'entrada al local més occidental, on es pot observar la jàssera de fusta i el forjat d'aquesta primera zona, fet a base de bigues de fusta de secció rectangular amb el cantell bisellat i revoltons d'obra. En el croquis de la planta baixa s'ha indicat la situació de la jàssera així com ladireccionalitat de les bigues del forjat de fusta


28


A partir de la jàssera de fusta els forjats canvien de tipologia i es desenvolupen biguetes

de ferro i revoltons d'obra de maó de pla, en uns espais on als nivells superiors se situen parets

de càrrega. El canvi del forjat d'aquesta zona va ser motivat, molt probablement, per tal de

configurar un espai unitari en els baixos (vegis l'apartat Notícies històriques)

Hi ha una primera zona on la direccionalitat

del forjat de biguetes de ferro es desenvolupa en la

mateixa direcció del de la primera crugia; és a dir, en

paral·lel a la façana. A partir d'un punt determinat

(coincident amb un mur de càrrega situat en el pis

superior) el forjat canvia de direccionalitat situant-se

en paral·lel a l'eix longitudinal, recolzant en un mur

que delimita un espai de comunicació entre aquest

àmbit i la zona més meridional (sota del pati

posterior). En aquesta zona de comunicació (o de

pas) el forjat torna a ser de fusta, amb senzilles

bigues de troncs de fusta i revoltons d’obra.

El mur de tancament més meridional d’aquests pas disposa de dues obertures rematades

per sengles arcs de mig punt que donen accés a la zona on hi havia l’antic jardí, avui dia ocupat

per un pati on s’aixeca un annex de planta baixa i terrat pla transitable.


Tres imatges de l’estructura dels forjats de la planta baixa desenvolupada després de la primera crugia. Aquests forjats, amb bigueta de ferro i revoltons de maons de pla. La direccionalitat de les biguetes metàl·liques varia segons la seva situació, tal i com es pot corroborar a través de les imatges, i on s’ha indicat la seva situació en el croquis adjunt.


29


El nivell del paviment de la zona més meridional és més baix, per la qual cosa es

necessiten tres graons per, des de la zona de pas, assolir el nivell d’un àmbit cobert amb un

forjat de biguetes de ferro i revoltons d’obra que recolzen en els mur perimetrals i en una

jàssera de ferro suportada per una columna de ferro de fossa situada al centre de l’àmbit.


Diversos detalls de l’estructura del forjat de las zona de pas (imatge superior esquerre) a base de senzilles bigues de trons de fusta i revoltons i de l’àmbit més meridional on destaca l’estructura d’una columna de ferro de fosa suportant una jàssera que alhora suporta el forjat de bigues de ferro i revoltons d’obra

Detall de la jàssera de ferro i de la columna de fossa situada al centre, aproximadament, de l’àmbit

més meridional de la planta baixa, allí on es desenvolupava l’antic jardí


30


En el mur oriental d’aquest àmbit es disposa una porta de comunicació amb uns locals

afrontats al carrer d’En Quintana, situats a la part més meridional. Aquesta porta de

comunicació és el producte de la reforma d’un pas rematat per un arc de mig punt, avui dia

paredat (imatge inferior esquerre). Els locals disposen d’un forjat de bigues de formigó armat,

l’estat de conservació de les quals és força precari a causa, probablement, d’aluminosi. Les

bigues descansen (en paral·lel a la façana d’En Quintana)

en la paret mitgera i en un jàssera de ferro transversal a

l’eix longitudinal. A causa del mal estat de les bigues de

ciment i en un moment no determinat documentalment es

procedí al reforç d’aquest forjat a base d’un entramat de

biguetes de ferro.


En el mur perimetral més oriental es disposa d’un pas vers els locals més meridionals afrontats a la façana del carrer d’En Quintana.

Aquest pas estava rematat per un arc de mig punt, avui dia cegat tal i com es pot comprovar a través de la imatge inferior

Diversos detalls de l’àmbit més meridional, amb un forjat de bigues de formigó en molt mal estat, per la qual cosa es procedí al reforç a base d’un entramat de biguetes de ferro, tot indicant la seva situació en el croquis de la planta baixa


31


El portal més oriental de la façana del carrer de la Boqueria dóna accés als locals de la

planta baixa que disposen també d’un frontis al carrer d’En Quintana. El forjat de la zona

d’entrada el composen bigues de fusta de secció rectangular i el cantell bisellat, amb revoltons

d’obra de maó de pla; les bigues estan col·locades

seguint el paral·lel de la façana. Aquesta tipologia es

desenvolupa fins a una jàssera de fusta de secció

rectangular, (de vermell en el croquis adjunt). A partir

d’aquest punt, el forjat canvia d’orientació, amb la

mateixa tipologia de bigues, però. En els revoltons

encara es conserven restes de decoració pictòrica, amb

senzilles línies formant rectangles. A partir d’aquest

punt se situa un espai subdividit en alçat formant un

altell amb precàries estances i escala de comunicació

interior de disseny senzill. El nivell de paviment de la

zona on se situa l’altell es més baix; per la qual cosa es

disposen diversos graons per tal d’assolir el nivell de

paviment. Des d’aquesta zona s’accedeix a una

estança on el fimbrejat del forjat

(bigues de fusta se secció rectangular

amb el cantell bisellat i revoltons

d’obra) ha estat reforçat amb una biga

metàl·lica.

Tal i com s’ha comentat anteriorment, des de l’interior del local s’observa l’arc escarser

de la llinda del portal d’accés. Pel que fa als paviments, les diverses remodelacions de les

botigues i locals dels baixos han substituït els originals per models de paviments moderns.


Diversos detalls de la botiga situada a la zonamés oriental amb façana al carrer d’En

Quintana. Els forjats, inclosa la zonad’altell, són de bigueta de fusta de secció

rectangular amb el cantell bisellat i revoltonsd’obra. El fimbrejat del forjat en algunes

zones ha estat reforçat amb senzilles biguesde ferro que treballen com a jàsseres


32


Jàss

era

defu

stabigueta de fusta

i revoltó bigueta de ferroi revoltó bigueta de ferroi revoltó

Jàss

era

defu

sta

bigueta de fustai revoltó

bigueta de ferroi revoltó


bigueta de formigói revoltó bigueta de formigó

i revoltó







Jàss

era

defe

rro(D

oble

T)

Jàssera de ferro (Doble T)

Jàss

era

defe

rro(D

oble

T)

Jàss

era

defe

rro(D

oble

T)

Jàss

era

defu

sta

Jàss

era

defe

rro(D

oble

T)

Jàssera de ferro (Doble T)


PLANTA BAIXA

Croquis resum de l’estat actual de les diverses tipologies de forjats que es localitzen a la planta baixa, on s’ha indicat la seva direccionalitat


33


La planta principal

Aquest nivell disposa de dues zones ben definides, a cotes diferents, però. Una primera

se situa en el volum afrontat al carrer de la Boqueria el qual, i a mitjans segle XX, va ser objecte

d’una subdivisió en alçat, amb la incorporació d’una escala interior per tal d’accedir al nivell

superior. Aquesta subdivisió en alçat afectà a la sala principal que disposava de dues grans

obertures a façana que van ser transformades, tal i com ja s’ha comentat abastament.

L’actual accés a la planta principal se situa al final dels tres trams rectes d’escala de la

zona de vestíbul, on es disposa d’una sala que actua com a distribuïdor. Aquesta sala disposa

d’un cel ras d’encanyissat amb un floró central decoratiu amb motius florals, sota del qual

s’observa un forjat a base de bigues de fusta de secció rectangular i el cantell bisellat, amb

revoltons d’obra de maó de pla. Aquesta estança disposa d’un balcó afrontat al carrer d’En

Quintana. En el mur meridional d’aquesta sala hi ha el pas vers un llarg passadís amb un

arrambador de rajoles decorades que dóna accés a les estances meridionals, mentre que en el

mur més septentrional se situa l’accés a la zona afrontada al carrer de la Boqueria, zona

afectada per la subdivisió

esmentada. A partir d’aquest

indret, els forjats corresponents a

la zona de subdivisió presenten

una estructura a base de

biguetes de ferro i revoltons

d’obra de pla, que en origen

disposava d’un cel ras.

La direccionalitat dels nous forjats de biguetes de ferro segueix l’estructura proposada a

la resta de nivells; és a dir, en paral·lel a l’eix longitudinal a la zona de façana de Boqueria, i

transversals a les estança adossada a la caixa d’escala.

Croquis de la planta principal on s’haindicat en color blau la superfície que va

ser objecte de subdivisió en alçat, ambindicació de seu l’accés

Detall de l’estructura delforjat de biguetes de ferro i el

seu encaix en una de lesantigues finestres que donen a

la façana del carrer d’EnQuintana

Detall del cel ras i del floró decoratiu a l’estança que serveix de distribuïdor a la planta principal


34


Pel que fa a la distribució d’espais destaca l’estança afrontada al carrer de la Boqueira

amb dues obertures, la situació de les quals esa correspon amb les de l’antiga planta principal;

aquestes obertures aprofiten els muntants (brancals) de pedra, tal i com ja s’ha comentat. La

comunicació amb l’espai superior es realitza mitjançant una escala d’un sol tram amb graons de

fusta massissa, situada a la sala. Una barana de ferro (amb passamà de fusta) serveix

d’estructura de suport dels graons. Els moderns aplacats (pedra artificial a la llar de foc), així

com la nova fusteria d’alumini de les dues obertures afrontades al carrer de la Boqueria, han

desvirtuat l’aspecte general d’aquesta sala.

Entre la caixa d’escala de l’edifici i el mur més meridional de tancament de la sala es

localitza un pas que comunica dues estances, al mig del qual es disposa una plataforma

elevada amb dos graons a banda i banda. Els graons són d’obra amb el cantell de fusta.

Aquesta plataforma elevada no té altra funció que salvar un dels trams d’escala de la zona de

vestíbul que transcorre per sota.

Vista general de la sala afrontada al carrer de la Boqueira, on es pot apreciar el forjat a base de biguetes de ferro i revoltons d’obra de maó de pla

Diverses vistes generals i detalls de l’estat actual dels interiors de la subdivisió del pis

principal on es pot observar l’estructura dels forjats i la nova distribució d’espais interiors


35


Tres detalls de l’estat actual de l’estança afrontada al

carrer de la Boqueria, on es pot observar l’estructura i situació de l’escala interior


36


Gairebé tota la planta principal ha estat objecte

d’intervencions que han variat substancialment no

solament la distribució d’espais interiors, sinó també

l’estructura de l’edifici. Una d’aquestes intervencions es

localitza a les estances situades a la zona occidental de

la sala d’entrada (o distribuïdor). Un pas, amb una llinda

en forma d’arc de mig, punt dóna accés a una estança

que disposa d’un forjat de bigues de formigó i revoltons

d’obra de maó de pla. També destaca el mur perimetral

més septentrional d’aquesta sala, on es pot observar

una intervenció consistent en la col·locació d’una jàssera

amb dobles bigues de ferro, la qual cosa permet alliberar

de càrrega el mur perimetral més meridional del pati

interior. Reforma duta a terme, probablement, per

alliberar la zona de planta baixa de murs o bé de

jàsseres que sostenien el mur perimetral del pati. Cal

recordar que en aquesta mateixa zona i a la planta baixa

actualment hi ha una jàssera de fusta i el forjat és de

bigues de ferro amb revoltons d’obra.

Aquesta intervenció de suport d’un mur del pati

mitjançant unes jàsseres no es limità únicament al mur

meridional; també es realitzaren unes operacions

similars en els murs perimetrals septentrional i

occidental del pati.

Diversos imatges on es mostren els detalls del forjat de l’estançaadossada al pati interior i de la corresponent jàssera de ferro, tot

indicant la seva situació en el croquis de la planta principal


37


Diverses imatges on es mostra els detalls de la intervenció que substituí un mur de càrrega per unes jàsseres metàl·liques en el mur perimetrel septentrional del pati. És probable que aquesta

intervenció es portés a terme en el mateix moment que es procedí a la subdivisió en alçat del pis principal


38


Els espais localitzats a la part més meridional se situen a cada costat d’un llarg passadís

de distribució. Aquest passadís està decorat amb un arrimador de rajoles ceràmiques que

presenten un motiu floral organitzat verticalment i que es va repetint a tot el llarg del passadís.

El mur de tancament més oriental es el resultat d’una intervenció duta a terme a finals de la

dècada dels anys cinquanta del segle XX; per tant, no és probable que la procedència de dit

arrimador ceràmic sigui de la reforma projectada per Josep Puig i Cadafalch (vegis l’apartat

Notícies històriques). A la part oriental del passadís se situen les habitacions de l’antic hostal,

mentre que la part més occidental se situen una caixa d’escala d’emergència i la zona de l’antic

pati, on es desenvolupen unes façanes interiors amb unes balconades. El forjat de tota la zona

és de bigues de fusta de secció rectangular amb el cantell bisellat i revoltons d’obra decorats.

Diversos detalls del passadís de la zona més meridional, on es pot observar arrimador ceràmic que decora els murs a banda i banda del passadís. El mur més oriental de dit passadís prové d’una reforma de 1957, per la qual cosa és difícilassociar dita decoració al moment de les reformes de Josep Puig i Cadafalch

Porta d’accés des del passadís al pati

interior


39


Diversos detalls de la zona més meridional de la planta principal, amb un forjat de bigues de fusta de secció rectangular i el cantell bisellat;

els revoltons d’obra de maó de pla estan decorats amb motius pictòrics que representen medallons amb motius florals i geomètrics. La

el·lipsi damunt del croquis de la planta principal indica la situació del forjat decorat

Detall de l’estança on es va construir la caixa d’escala d’emergència, la qual disposa d’un entramat de bigues de

ferro per al suport del forjat


40


Croquis resum de l’estat actual de les diverses tipologies de forjats que es localitzen a la planta principal, on s’ha indicat la seva direccionalitat



bigueta de formigói revoltó







bigueta de ferroi encadellat


arrimador

arrimador

PLANTA PRINCIPAL


41


El pati posterior (zona de l’antic jardí)

L’accés al pati posterior (antiga zona destinada a jardí) es realitza per un pas situat a

l’extrem meridional del passadís de la planta principal. L’actual superfície del pati consta d’una

terrassa que conté una construcció o annex de planta baixa i terrat pla transitable, al qual s’hi

accedeix mitjançant una escala que arrenca de la balconada del primer pis. Aquesta escala

exterior, exclusivament d’accés a la coberta de l’annex, està adossada al mur mitger més

meridional; consta d’un sol tram recte en voladís amb dos llargs repla

Documents

Barcelona - ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA ...cartaarqueologica.bcn.cat/Docs/971/2012_07_04_16_21_09...C./ Princesa 57, 1.2. 08003 Barcelona Telf. / Fax 93 319 65 51 E-mail: