Upload
others
View
5
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
Barcelona Treball
Seguretat Informe sectorial 2013
Amb la col·laboració de: Institut d’Estudis de la Seguretat
Cofinancen:
Any 2013 /Pàg .2
Les 10 claus per
conèixer el sector
El sector de la seguretat es caracteritza per presentar una forta atomització, hi ha una gran quantitat de petites i mitjanes empreses però el 80% del negoci del sector i de l‟ocupació es concentra en 13 grans empreses.
El sector
Les persones exigeixen cada vegada més seguretat en les activitats que realitzen, els productes que
compren, els estalvis que inverteixen, etc. i, és en aquest context, que les activitats associades a la
seguretat prenen una forta importància, i es consideren imprescindibles a l‟hora de fer front als riscos
que ens envolten, permetent eliminar-los o reduir-los a nivells acceptables. Al mateix temps, però, el
fet que els riscos siguin transversals i variats (es troben en qualsevol lloc i situació) confereixen al
sector un factor de no homogeneïtat que el defineix com a un sector complex, on totes les activitats
que s‟hi desenvolupen no tenen el mateix grau de maduresa.
Així, la demanda de serveis de seguretat té dos condicionants principals: la percepció de risc dels
ciutadans i les ciutadanes, i la cultura de la seguretat que, val a dir, a Catalunya i Espanya és baixa si
es compara amb altres països de la Unió Europea. Aquests condicionants fan que, molt sovint, sigui
l‟Administració la que hagi de garantir unes mínimes condicions de seguretat, com per exemple, la
prestació de serveis d‟extinció d‟incendis o els serveis d‟emergències.
Principals àmbits d’activitat
Les activitats associades al sector de la seguretat es poden estructurar per tipologia de riscos, o per
la prestació de serveis de seguretat. No obstant els principals àmbits d‟activitat del sector són els
següents: la prevenció de riscos laborals, la seguretat privada, la seguretat en cas d‟incendis i les
emergències.
Any 2013 /Pàg .3
Malgrat això, també cal incloure dins el sector les activitats de seguretat que es duen a terme des
d‟altres sectors econòmics i que tenen un elevat pes econòmic i d‟ocupació, com són: la seguretat
alimentària, la seguretat en el transport, la seguretat en les TIC i la seguretat mediambiental.
Tendències
Malgrat que la crisi ha frenat algunes de les iniciatives del sector i n‟ha reduït les seves expectatives,
cal esmentar que és un sector amb una tendència positiva de creixement des d‟una doble vessant: la
creixent demanda de serveis de seguretat per part dels ciutadans i ciutadanes; i l‟establiment de
normatives de seguretat en els diferents sectors que conformen la nostra economia productiva
(estàndards de qualitat i seguretat, normes d‟higiene, etc.).
El sector de la seguretat té un component dinàmic, ja que s‟ha d‟anar adaptant a les noves formes
delictives i amenaces que es van generant. Efectivament, la creixent varietat i complexitat dels actes
delictius i també de les amenaces (mediambientals i alimentàries principalment) fa que el sector de la
seguretat hagi de trobar noves respostes per a aquests nous reptes. Una d‟aquestes respostes és
l‟aplicació de les TIC a la gestió d‟emergències.
Pes econòmic
Segons l‟últim informe d‟Aproser (Associació de professional de companyies privades de serveis de
seguretat) publicat el 2011, a principis de 2011 al conjunt de l‟Estat espanyol hi havia registrades un
total de 1.538 empreses de seguretat privada. La facturació total d‟aquestes empreses es va situar
sobre els 3.390 milions d‟euros, xifra que suposa una reducció del 4,11% respecte a l‟any anterior.
Per contra, un dels serveis que està tenint major creixement i que està sent un dels motors del sector
de la seguretat és la seguretat informàtica. Segons algunes estimacions realitzades per experts en la
matèria, aquesta branca d‟activitat podria arribar a una facturació d‟aproximadament 1.700 milions
d‟euros el 2012.
L’ocupació
El 2012, a Espanya hi ha unes 246.000 persones habilitades (és a dir, autoritzades per les
administracions públiques) per treballar en el sector de seguretat privada. Cal tenir en compte, però,
que bona part d‟aquestes persones habilitades no està ocupada a finals de 2012.
El sector de la seguretat es caracteritza per presentar una forta atomització, és a dir, hi ha una gran
quantitat de petites i mitjanes empreses però el 80% del negoci del sector i de l‟ocupació es concentra
en 13 grans empreses. De fet, 4 de les grans empreses espanyoles de seguretat presenten més de
5.000 persones treballadores i, en contraposició, al voltant de 800 empreses disposen d‟entre 1 i 20
persones en plantilla.
Any 2013 /Pàg .4
Perfils professionals més demandats
Cada àmbit d‟activitat té dinàmiques pròpies i ocupa a professionals amb competències i formacions
específiques diverses. En aquest sentit, en l‟àmbit de la seguretat privada s‟ocupen professionals amb
una qualificació mitja-baixa i, en l‟àmbit de la prevenció d‟incendis, en canvi, se solen ocupar
professionals altament qualificats.
Convé destacar que en els últims anys des del sector s‟ha fet un esforç per incorporar cursos de
formació adreçats a l‟obtenció de certificats i carnets per a aquells professionals amb més baixa
qualificació. Aquest fet ha sorgit com a conseqüència de la forta demanda de professionals, sobretot,
en l‟àmbit de la seguretat privada, que presentaven una baixa o nul·la qualificació, i desprestigiaven la
imatge del sector. No obstant això, en els àmbits de la seguretat en les TIC, en la seguretat
mediambiental o en l‟extinció d‟incendis existeix una forta demanda de persones altament
qualificades; sobretot, se sol·liciten professionals amb titulacions d‟enginyeria o amb llicenciatures o
graus en els àmbits de la salut i científics.
Ocupacions més demandades
En l‟àmbit de la prevenció de riscos, una de les ocupacions de més difícil cobertura al sector és la de
metge del treball amb capacitat d‟informar i orientar sobre seguretat i salut a la feina. En l‟àmbit de la
seguretat privada, els vigilants de seguretat es posicionen com una de les ocupacions més
demandades, molt probablement per l‟alta rotació que existeix en aquest sector.
D‟altra banda, en els àmbits més especialitzats dins el sector de la seguretat convé destacar la
necessitat de trobar professionals qualificats en plans de mobilitat dins l‟àmbit mediambiental, i en
seguretat a les xarxes en l‟àmbit de les TIC.
Projecció futura
Convé destacar que el creixement econòmic del sector sempre ha estat vinculat al benestar econòmic
i social del país, i molt condicionat a la inversió pública i privada en els serveis que es presten des del
sector. En aquest sentit, les repercussions de la crisi econòmica esdevinguda han provocat un cert
estancament al sector, tant pel que fa al creixement econòmic com pel que respecta a l‟ocupació. No
obstant, cal remarcar que en una economia basada en el coneixement i la tecnologia, la gestió dels
riscos prendrà més rellevància pública i s‟incrementarà l‟exigència dels serveis que es prestin des del
sector.
Debilitats
Les dificultats per cobrir determinats perfils professionals, la forta atomització del sector, la sensibilitat
d‟aquest davant els canvis normatius, els procediments que s‟estableixin per desenvolupar la Llei
Any 2013 /Pàg .5
Òmnibus, i la manca de dades quantitatives i qualitatives del sector són algunes de les seves
debilitats.
Oportunitats
Algunes de les oportunitats més evidents del sector es deriven del desenvolupament de les noves
tecnologies associades a les xarxes i a Internet; en aquest sentit, la protecció personal i empresarial
davant d‟atacs informàtics està situant a l‟àmbit de la seguretat en les TIC entre els més generadors
d‟ocupació. D‟altra banda, l‟existència de noves normatives en seguretat i de certificacions o
autoritzacions per prestar alguns dels serveis de seguretat existents, poden suposar una ampliació de
mercat o, si més no, un increment en la imatge i prestigi del sector.
Any 2013 /Pàg .6
01Presentació del sector
L‟anhel de seguretat està íntimament incorporat a l‟ésser humà; en aquest sentit la seguretat és un
concepte universal i intemporal. Representa una instintiva necessitat de protecció davant de possibles
danys, perills, pors o ansietats. Des de les perspectives inicials de seguretat física individual, s‟ha
produït una complexa evolució del concepte. Així, si bé inicialment la perspectiva de seguretat militar
era la única que es contemplava, a partir dels anys 80 es comença a expandir el concepte incloent
aspectes socials, econòmics i humans. En totes les civilitzacions i cultures hi ha hagut la necessitat
de garantir la seguretat de les persones, dels béns, i fins i tot del propi territori. No obstant això,
s‟observen diferències en el concepte de seguretat, ja que aquest depèn dels valors socials i del
model d‟Estat, i la seva evolució en el temps. Actualment, la seguretat està totalment interioritzada, fet
pel qual els sociòlegs parlen de la societat del risc. En qualsevol cas, la creixent preocupació de la
societat per la seguretat ha fet que hagi passat a ser un dels principals focus d‟atenció tant per les
administracions públiques com per les empreses.
La seguretat és alhora un concepte molt ampli i heterogeni que es basa en la gestió del risc en totes
les seves vessants. El propi concepte del risc és un concepte transversal que afecta a tothom i en tots
els àmbits. En funció del risc que es vulgui tractar, es requeriran unes tècniques, accions i
professionals amb característiques pròpies. Per això es diu que és un sector heterogeni i complex,
amb diferents graus de maduresa en funció de l‟àmbit.
Cal dir que a mesura que la societat és més complexa i avançada, els estàndards i requeriments de
seguretat s‟incrementen. Al mateix temps, és un sector completament intervingut per l‟Administració,
que sovint estableix les condicions mínimes tant a nivell de requeriments tècnics com d‟intervenció
administrativa. És una matèria transversal present en qualsevol àmbit social, econòmic o polític com,
per exemple, el medi ambient.
Al ser transversal, afecta molts àmbits i els afecta de formes molt diferents (seguretat pública,
ambiental, de les persones, viària, laboral, etc.). Existeixen moltes classificacions de la seguretat,
però d‟entrada hi ha dos grans eixos: el publicoprivat; i el security-safety (seguretat dels béns i de les
persones).
Any 2013 /Pàg .7
Des del punt de vista econòmic i ocupacional, es distingeixen dos tipus de seguretat: la del propi
subsector i la intrínseca en altres sectors. Hi ha sectors on la seguretat és un element indispensable i,
per tant, no genera una indústria pròpia, com pot ser el camp industrial, l‟alimentació o l‟energia.
El subsector de la seguretat agrupa tots aquells àmbits en què l‟activitat principal gira entorn de la
seguretat. Podem diferenciar entre:
Àmbits amb personalitat pròpia: els agents s‟agrupen entorn a una matèria o activitat sobre la
que ofereixen serveis de seguretat. Aquest és el cas de la seguretat viària o del transport, els
incendis o la seguretat privada.
Serveis de seguretat: hi ha un conjunt d‟empreses auxiliars que ofereixen productes, equips o
serveis a més d‟un àmbit de la seguretat.
Destaquen com a àmbits de la seguretat, la prevenció de riscos laborals, la seguretat privada, la
seguretat en cas d‟incendi, els serveis de seguretat i les emergències.
Any 2013 /Pàg .8
02Principals àmbits d‟activitat
En l‟actualitat es destaquen els següents àmbits de la seguretat:
Prevenció de riscos laborals
Està associat a totes les situacions en què el treballador pot veure amenaçada la seva seguretat i
salut, tant física com psíquica, com a conseqüència del seu lloc de treball. També s‟anomena aquest
àmbit, laboral o, senzillament, de prevenció. Actualment, és un dels més coneguts i amb major
projecció.
Seguretat privada
S‟entén per seguretat privada aquelles activitats que, de forma remunerada, estan orientades a
prevenir o aturar pertorbacions a la seguretat i tranquil·litat de les persones o béns, com la vigilància i
protecció de béns i persones des de l‟empresa privada. També s‟inclou aquí la fabricació, instal·lació,
comercialització i utilització d‟equips de vigilància i seguretat privada. La seguretat privada és un
servei subordinat i col·laborador de la seguretat pública i que en els darrers anys ha tingut un fort
creixement. Es distingeixen tres grans grups dins la seguretat privada: la vigilància i protecció de béns
i persones; el transport de fons; i la fabricació, instal·lació i distribució de productes i equips del
sector. En concret, i tal com recull la pròpia normativa en la matèria (Reial Decret 364/1994, de 9 de
desembre), els serveis i activitats de seguretat privada poden ser:
Vigilància i protecció de béns, establiments, espectacles i convencions.
Protecció de persones determinades (prèvia autorització corresponent).
Dipòsit, custòdia i classificació de diners o altres objectes que pel seu valor o per la seva
perillositat puguin requerir protecció especial.
Transport i distribució dels objectes referits en l‟anterior punt.
Instal·lació i manteniment d‟aparells, dispositius i sistemes de seguretat connectat a centrals
d‟alarma.
Explotació de centrals per la recepció, verificació i transmissió de senyals d‟alarma i la seva
comunicació als agents de seguretat pública, així com la prestació de serveis de resposta a
aquests senyals d‟alarma.
Any 2013 /Pàg .9
Planificació i assessorament de les activitats de seguretat.
Seguretat en cas d’incendi
Tot i que és un element transversal i present en tots els àmbits, cal treballar com a àmbit propi el risc
d‟incendi, tant per la regulació específica del sector com per la dinàmica pròpia del mercat al què està
vinculat. És un sector que en els darrers anys s‟està consolidant.
Cal diferenciar dos grans blocs: la seguretat passiva, que es correspon amb els elements estructurals;
i la seguretat activa, que s‟orienta als sistemes de detecció i actuació en cas que es produeixi un
incendi. No cal oblidar que, a més de dissenyar les proteccions adients per a cada situació, és
important organitzar l‟actuació de les persones, és a dir, l‟organització de l‟emergència.
Emergències
L‟àmbit de les emergències està associat, tradicionalment, a la funció pública. No obstant, als darrers
anys s‟ha incrementat la normativa específica de forma que van apareixent, cada cop més, diferents
activitats o serveis propis d‟aquest àmbit dins del sector privat, com per exemple, les enginyeries que
desenvolupen els plans d‟autoprotecció, les empreses proveïdores de tecnologia, els bombers
d‟empresa, etc.
A banda dels àmbits propis del subsector, cal tenir en compte que hi ha d‟altres sectors aliens a la
seguretat on aquesta té un pes específic i molt significatiu. Entre aquests, els que més en destaquen
són els següents:
Seguretat alimentària
L‟objectiu de la seguretat alimentària és protegir la salut i els interessos dels consumidors. La
seguretat alimentària ha de garantir la salubritat dels aliments, des de les explotacions agrícoles i
ramaderes fins a la taula dels consumidors (de la granja a la taula). En aquest sentit, s‟emmarquen
dins la seguretat alimentària tots aquells controls en matèria d‟higiene dels productes alimentaris, de
salut i benestar dels animals, de fitosanitat i de prevenció dels perills de contaminació per substàncies
externes. En l‟actualitat, encara que es pot afirmar que els aliments són més segurs, també apare ixen
nous elements o riscos associats a l‟alimentació que fan que no hagi desaparegut el risc. La seguretat
alimentària és una branca de la salut pública que pel seu abast té entitat pròpia, tot i que es regula
des de l‟òptica de la salut.
Seguretat en el transport
La seguretat en el transport constitueix en sí mateixa un concepte transversal que implica molts
sectors: aviació, transport marítim, tren, carreteres, passatgers, transport de mercaderies, transport
de mercaderies perilloses, infraestructures crítiques, investigació, coordinació internacional, recerca,
etc. S‟entén com a seguretat viària qualsevol risc que estigui associat a la mobilitat.
Any 2013 /Pàg .10
Per exemple, es troba el risc ambiental originat per la contaminació dels cotxes, el de patir danys
personals o materials associats als accidents de trànsit, o l‟ econòmic i social (pèrdues de
competitivitat o la fractura del territori per les congestions). Per tant, actuar sobre qualsevol problema
de mobilitat significa actuar sobre la seguretat viària.
Seguretat en les TIC
Estem en una societat on s‟han anat desenvolupant les Tecnologies de la Informació i la Comunicació
(TIC) en tots els camps. Però aquestes tecnologies també tenen associades tot un conjunt de riscos
que cal assegurar, des de la seguretat de la xarxa, l‟ús fraudulent de les TIC o el desenvolupament de
virus i cucs. En aquet sentit,s„entén la seguretat en les TIC o seguretat informàtica com a aquella
disciplina que utilitza tècniques, aplicacions i dispositius per assegurar la integritat i la privacitat de la
informació d‟un sistema informàtic i dels seus usuaris.
Seguretat mediambiental
El risc ambiental està associat a la possibilitat que un esdeveniment pugui perjudicar el medi ambient.
Per medi ambient s‟entén l‟entorn vital, el conjunt dels elements físics, biològics, econòmics, socials,
culturals i estètics que interactuen entre si, amb l‟individu i amb la comunitat que hi viuen i que el
condicionen1. Aquest risc també és transversal, ja que afecta totes les activitats.
1 Iniciació al vocabulari medi ambiental. Sebastià Burguera.
http://weib.caib.es/Recursos/voc_mediambiental/vocabulari_mediambiental.pdf
Any 2013 /Pàg .11
03Tendències del sector
La seguretat presenta un creixement en paral·lel al de la
tecnologia aplicada als productes i serveis del sector.
Aquests, a la vegada, es desenvolupen tenint molt en
compte les exigències normatives i socials que
s‟esdevenen.
La Llei Òmnibus i la seguretat privada
Des del 2008, el segment de vigilància i protecció de béns i persones (que suposa el 65% del total del
subsector) està patint un descens en la demanda dels seus serveis, amb un efecte retardat respecte
al cicle econòmic. Això vol dir que l‟evolució de la demanda de serveis seguirà presentant un
creixement negatiu els propers anys. No obstant això, la Llei Òmnibus ha permès una certa
liberalització del sector, sobretot en la instal·lació d‟aparells, dispositius i sistemes de seguretat que
no estiguin connectats a un centre de recepció d‟alarmes, per exemple, dispositius de detecció
d‟incendis, on s‟ha incrementat l‟activitat econòmica.
La gestió d’emergències
La inversió pública en els últims anys en noves tecnologies aplicades a l‟àmbit d‟activitat de les
emergències han suposat un canvi important en la gestió d‟emergències. Així, tot i que els proveïdors
de productes i sistemes d‟emergències han anat sempre de la mà de la demanda i de les necessitats
dels diferents cossos públics operatius i grups d‟intervenció en l‟empresa privada, les noves
tecnologies han suposat una revolució en la gestió dels centres de control. En aquest sentit, el
desenvolupament de noves tecnologies aplicades a la gestió d‟emergències se situa en un dels
camps amb més potencialitats de creixement, no només per l‟obligació que tenen les diferents
administracions de gestionar els grups operatius i el telèfon d‟emergències 112, sinó perquè pot
incrementar l‟eficiència dels serveis prestats, reduir els temps de crisi i, en definitiva, millorar la
qualitat de servei a la ciutadania.
Any 2013 /Pàg .12
La seguretat i alguns sectors productius
Pel que fa a la indústria alimentària, la seguretat serà un àmbit lligat al desenvolupament del propi
sector agroalimentari, no només per la importància que el consumidor dóna a la qualitat dels aliments
sinó també per la pressió de les diferents administracions en el compliment de la normativa sectorial.
Pel que respecta a la seguretat en el transport, els sistemes de gestió del tràfic han mostrat un gran
dinamisme els darrers anys, sobretot, per la inversió pública en l‟apartat d‟infraestructures de
comunicacions que s‟ha dut a terme per part de les administracions.
Les condicions geopolítiques i correlació amb els cicles econòmics
La seguretat és un sector extremadament sensible als canvis polítics i socials que l‟envolten, per
exemple, esdeveniments a escala mundial com els atemptats de l‟11S o l‟11M, poden tenir
conseqüències en les normatives de seguretat que, de retruc, afecten a la prestació dels serveis del
sector, modifiquen la demanda de professionals o canvien les condicions en que operen les diferents
empreses d‟aquest.
A més, tal i com s‟ha apuntat, la seguretat és un sector molt subjecte als cicles econòmics, això vol dir
que, en general, quan l‟economia creix també s‟incrementa la demanda de serveis de seguretat i
viceversa; i quan decreix l‟una també ho fa l‟altra.
La seguretat i les TIC
La consciència sobre les amenaces potencials de seguretat de les persones i les infraestructures ha
fet que el concepte de “seguretat nacional” hagi adquirit un elevat protagonisme i hagi guanyat pes
davant un altre concepte més tradicional com és el de “defensa”. Dins el mercat de la seguretat, les
TIC juguen un paper essencial en la mesura que permeten desenvolupar solucions innovadores per
anticipar, preveure i protegir-se dels riscos i respondre millor en casos d‟emergència. En aquest
sentit, el creixement del mercat de la seguretat a escala global dependrà molt del desenvolupament
de les TIC aplicades al sector. De fet, s‟estima que el mercat de la seguretat de les tecnologies de la
informació i la comunicació creixerà un 74% en 5 anys, fins arribar a al voltant dels 1.700 milions
d‟euros l‟any 2012.
No obstant això, convé destacar que existeixen alguns factors que retarden aquest desenvolupament,
els més importants es troben a la banda de la demanda de serveis; ja que, per exemple, les llars i les
empreses encara no coneixen suficientment les seves necessitats de seguretat TIC, no són
conscients de l‟evolució de les amenaces i, sovint, no coneixen les seves obligacions legals. Per tant,
molt probablement, des del sector públic i privat s‟incrementaran les iniciatives divulgatives i de
sensibilització per crear una millor cultura de la seguretat que faciliti el creixement del sector.
Any 2013 /Pàg .13
La dependència normativa
Les actuacions que es desenvolupen en matèria de seguretat afecten, principalment, a la seguretat
de les persones. Això fa que, en major o menor grau, els diferents àmbits de la seguretat estiguin
regulats per l‟Administració. Per exemple, l‟àmbit de la seguretat privada està completament regulat i
l‟àmbit dels incendis o la seguretat alimentària ho està parcialment, és a dir, existeix només una
regulació tècnica del sector. En aquest sentit, la dependència normativa, en ocasions, condiciona
positiva o negativament el creixement del sector.
La percepció del risc
La percepció del risc pot modificar el creixement i desenvolupament d‟un determinat àmbit d‟activitat
al sector de la seguretat. Això és degut a l‟efecte mediàtic que pot tenir una determinada activitat i al
nombre de persones que pot afectar. Per exemple, l‟efecte NIMBY (Not In My BackYard) en qüestions
com la gestió de residus, la construcció de línies d‟alta tensió o el control dels abocament de les
empreses químiques. Així, la percepció social del risc que té una activitat en condiciona la seva
gestió, fent que un projecte objectivament segur no s‟admeti o, a l‟inrevés, no es toleri la regulació
d‟un sector perillós per no percebre‟l com a tal.
Tendències de seguretat
Les empreses del sector realitzen pronòstics anuals sobre les tendències de seguretat; durant el 2011
s‟han identificat les següents: ciberespionatge i ciberterrorisme, atacs a dispositius mòbils,
ciberprotestes, cloud computing i virtualització de la seguretat al núvol d‟Internet, atacs malware més
sofisticats, increments globals d‟esforços contra el cibercrim, més control sobre la informació sensible,
i atacs més enfocats a les xarxes socials.
Investigació científica i seguretat
S‟estan reforçant els vincles entre seguretat i investigació científica. Efectivament, per fer front a les
noves demandes i amenaces de seguretat, així com per millorar la resposta a les demandes i
amenaces clàssiques, és necessari trobar noves solucions, i una de les principals vies per a
identificar aquestes noves solucions és la investigació científica. Així, cada cop són més el número de
processos investigadors dirigits a identificar nous productes o aplicacions que eliminin o minimitzin els
riscos de determinats productes, activitats o fenòmens naturals. Aquesta investigació científica es
realitza principalment en els camps de la seguretat alimentària (per exemple, nous tractaments
fitosanitaris) i de la seguretat mediambiental (per exemple, en el tractament de residus), però també
poden tenir incidència sobre d‟altres camps (per exemple, investigacions sobre nous materials
ininflamables o materials per a l‟extinció d‟incendis).
Any 2013 /Pàg .14
Concentració del mercat
Si bé el sector de la seguretat privada és actualment un sector força fragmentat i atomitzat, a nivell
mundial s‟observa una tendència a la concentració del mercat en mans de les companyies líders. Els
experts en la matèria apunten que es produirà una reducció del número d‟empreses que intervenen
en el sector, i que cada cop menys empreses tindran una major quota de mercat. Apunten que qui
demanda serveis de seguretat busca la certesa de la seva inversió, de manera que opten per
companyies reconegudes, amb bona reputació i que garanteixin minimitzar els riscos.
S‟està produint una globalització de la competència i una creixent exigència de noves i millors
tecnologies, de manera que les empreses petites cada cop tindran major dificultat per donar resposta
a les demandes dels seus clients, que acabaran contractant empreses més grans que puguin satisfer
les seves expectatives.
Demanda de serveis de valor agregat
En els darrers anys s‟està multiplicant la demanda de serveis integrals de seguretat en lloc d‟optar per
productes/serveis aïllats de protecció. Davant de l‟augment de la complexitat de les accions delictives,
els clients prioritzen comptar amb socis de seguretat o assessors en la matèria en lloc de proveïdors
d‟articles de seguretat diversos (càmeres de seguretat, detectors de metalls, etc.).
Impacte de les TIC en la gestió d’emergències i la seguretat
Les situacions de crisis, catàstrofes o emergències d‟origen natural o humà cada vegada posen més
de manifest la necessitat de millorar el servei de gestió d‟emergències. L‟increment en l‟efectivitat i
l‟eficiència d‟aquest servei passa per aplicar-hi les noves tecnologies, el que facilita la prevenció de
riscos i ajuda a minimitzar els danys derivats de catàstrofes. La incorporació de les TIC en la gestió
d‟emergències anirà en augment en el propers anys perquè és un dels objectius previstos en el Pla
de Govern 2011-2014 de la Generalitat de Catalunya.
Any 2013 /Pàg .15
04El sector en xifres
Convé destacar que tot i que existeix informació sobre seguretat associada a diferents activitats
productives (seguretat privada, investigació, etc. ) no n‟existeixen per totes. En aquest apartat es
proporcionen dades generals del sector, i algunes d‟específiques associades a activitats concretes.
Dades econòmiques
El major nombre d‟empreses del sector es concentra en aquelles que porten a terme activitats
de seguretat privada. A principis de 2011 al conjunt de l‟Estat espanyol hi havia registrades un
total de 1.538 empreses de seguretat privada
Segons les dades recopilades per APROSER (Asociación Profesional de Compañias
Privadas de Servicios de Seguridad) Catalunya és la segona Comunitat Autònoma en número
d‟empreses de seguretat privada, amb 270 empreses, darrera de la Comunitat de Madrid (que
té 327 empreses).
Del total d‟empreses de seguretat privada, la majoria es dediquen a la instal·lació i
manteniment de sistemes de protecció (1.074 empreses, que representen el 69,47%) i als
serveis de vigilància i protecció (409 empreses, que representen el 26,77%). D‟altra banda,
177 empreses són centrals d‟alarma, 133 es dediquen a l‟assessorament i la planificació.
Amb menor nombre es troben les empreses de protecció personal (79), transport d‟explosius
(51), transport de fons (11), dipòsit d‟explosius (17) i dipòsit de fons (11).
La facturació total del sector de la seguretat privada va ser, el 2010, de 3.386 milions d‟euros.
La major part de la facturació prové dels serveis de vigilància (2.293 milions d‟euros), mentre
que els sistemes d‟alarma van suposar una facturació de 892 milions d‟euros i el transport de
fons va suposar 301 milions d‟euros.
En els darrers anys hi ha hagut un descens de la facturació del sector de la seguretat privada.
El 2010, la facturació total del sector de la seguretat privada va experimentar un descens del
4,11%. És important destacar que s‟estan suavitzant els nivells de decreixement, ja que la
reducció de la facturació el 2010 va ser menor que la que es va experimentar el 2009.
Any 2013 /Pàg .16
Els segments que més demanden els serveis de seguretat privada són el comerç (15,70% del
total), les entitats financeres (15,08%), les administracions públiques (14,56%), les
infraestructures de transport (14,34%) i la indústria (13,6%).
Hi ha un clar predomini de contractacions de serveis de seguretat privada procedents del
sector privat. Efectivament, el 2010 la contractació privada suposava el 76% del total, mentre
que la contractació pública el 24% restant. És convenient apuntar que el volum de
contractacions públiques tendeix a la baixa, que l‟any 2.09 aquest percentatge era del 25%
del total.
A Espanya hi ha 832 empreses dedicades a la investigació en seguretat; 175 empreses
estan ubicades a Catalunya. Per la seva banda, a Espanya es comptabilitzen 167 empreses
de serveis de sistemes de seguretat; a Catalunya n‟hi ha 31.
Cal destacar, per altra banda, la considerable atomització que presenta aquest mercat. En
qualsevol cas, cal apuntar que 13 de les empreses més grans d‟Espanya concentren el 80%
de la facturació del sector.
Tot i ser un sector reduït a grans empreses, es destaca la presència d‟empreses com INDRA,
amb un volum de negoci de al voltant dels 650 milions d‟euros en el mercat de la seguretat i
la defensa. Convé destacar que en aquest mercat, INDRA va reduir el seu creixement un 13%
el 2010, això és un indicador de com la crisi econòmica ha afectat tant a petites com a grans
empreses del sector.
Les dades referents a la seguretat informàtica són escasses i generalment especulatives.
Segons l‟estudi “Perspectivas del mercado de la Seguridad de la Información en España:
2008-2012”, elaborat per TB-Security, la facturació total d‟aquest sector el 2012 serà de 1.700
milions d‟euros.
El sector de la seguretat informàtica és un dels motors de creixement del mercat de les TIC a
Catalunya i Espanya. Hi ha una tendència a l‟alça pel que fa a la facturació d‟aquest sector,
tal i com demostra el fet que a Espanya entre els anys 2008 i 2012 la facturació gairebé s‟ha
doblat (s‟ha passat dels 970 milions d‟euros del 2008 als 1.700 del 2012).
Per àrees, els serveis són els que estan incrementant la seva quota de participació dins de la
seguretat, en detriment del software i el hardware. En concret, s‟estima que el 2012 els
serveis de seguretat informàtica han abastat el 65% del total del mercat, mentre que el
software hi ha tingut una participació del 29,2% i el hardware del 6,2%.
Les empreses tendeixen a externalitzar els serveis de seguretat informàtica. Aquesta
tendència queda demostrada en el fet que bona part de les empreses de l‟IBEX35 han passat
de no externalitzar res el 2006 a externalitzar més del 50% dels serveis de seguretat
informàtica el 2010.
Any 2013 /Pàg .17
A causa de la crisi econòmica s‟està reduint el percentatge del pressupost TIC de les
empreses dedicat a la seguretat informàtica. Així, si el 2007 el percentatge del pressupost
TIC dedicat a la seguretat era del 3,28%, l‟any 2010 s‟ha reduït fins al 1,72%.
A nivell estatal, el 73% de les empreses van contractar, el 2009, els serveis de prevenció aliè
(SPA) per gestionar la Seguretat Social. A Catalunya, hi ha una cinquantena d‟aquests
serveis aliens acreditats per operar, situant-se entre les Comunitats Autònomes que més en
té.
L‟any 2010, hi havia 20 mútues d‟accidents de treball a tota Espanya. Les seves activitats
econòmiques l‟any 2008 sumaven 10 milions d‟euros.
L'afiliació d'empreses a les Mútues en contingències professionals ha passat d'1.413.181 el
setembre de 2011 a 1.383.462 el setembre de 2012, amb una reducció del 2,10%, mentre
que els treballadors protegits per aquesta contingència i en el mateix període han passat de
12.825.971 a 12.389.680, amb una reducció del 3,40%. La quota de mercat de les Mútues en
contingències professionals, mesurada per l'afiliació d'empreses a les Mútues, respecte al
total del Sistema ha passat del 98,00% el setembre de 2011 al 98,07% el setembre de 2012.
Aquesta quota, mesurada per l'afiliació de treballadors, respecte al total del Sistema ha
passat del 94,93 el setembre de 2011 al 95,25% el setembre de 2012.
Pel que fa a l'afiliació per contingències comunes, l'afiliació d'empreses a les Mútues ha
passat d'1.112.873 el setembre de 2011 a 1.111.863 el setembre de 2012 amb una reducció
del 0,09%, mentre que els treballadors protegits per aquesta contingència i en el mateix
període han passat d'11.434.738 a 11.335.920, amb un descens del 0,86%. La quota de
mercat de les Mútues en contingències comunes, mesurada per l'afiliació d'empreses a les
Mútues, respecte al total del Sistema ha passat del 77,45% al setembre de 2011 al 79,12% el
setembre de 2012. Aquesta quota, mesurada per l'afiliació de treballadors, respecte al total
del Sistema ha passat del 72,43% al setembre de 2011 al 74,38% al setembre de 2012.
Dades d’ocupació
El 2012 i a nivell estatal hi ha unes 246.000 persones habilitades (autoritzats per les
administracions públiques) per treballar en el sector de seguretat privada. Cal tenir en
compte, però, que no totes aquestes persones estan en actiu de manera permanent.
Entre els anys 2.007 i 2010 el número total de personal de seguretat habilitat es va
incrementar un 33% (a un ritme d‟acreditació d‟uns 18.000 anuals).
El grup més nombrós de professionals dins del sector és el dels vigilants de seguretat, que
són uns 188.000 (dels quals, però, només uns 89.000 estan en actiu) i representen el 75% del
total. La segona categoria professional amb més treballadors és la dels escoltes, que
Any 2013 /Pàg .18
representen el 12,5%, seguits pels vigilants d‟explosius (7,54%). Les categories que menys
treballadors ocupen són les de director de seguretat (2,9%), cap de seguretat (1,1%) i
detectiu (0,9%).
L'índex de rotació dels vigilants de Seguretat Privada l‟any 2010 va ser del 24%, mentre que
el 2005 va ser del 48%. Cal prestar atenció a aquest descens interanual de l'índex de rotació,
ja que, en un sector on els índexs de rotació han estat històricament molt elevats, en els
últims anys es ve registrant un clar descens. Això s‟explica principalment per l'arribada de la
crisi, els treballadors s'han tornat molt més conservadors pel que fa al seu lloc de treball. En
temps de bonança econòmica van ser molts els vigilants que van canviar-se a altres sectors
com el de la construcció, circumstància que no ocorre a desembre de 2012.
Tot i que els homes continuen dominant el sector (el 2011 eren el 85%), en els darrers anys
es detecta un increment del pes de les dones, que creixen un 1% anual fins a situar-se al
15% del total de treballadors del sector.
En el sector de la seguretat privada hi ha un major percentatge de contractes indefinits que en
d‟altres sectors d‟activitat. Així, el 2011 aproximadament el 80% dels vigilants de seguretat
tenien contractes indefinits.
El temps mig de servei se situa actualment al voltant dels 10 anys i mig en el cas dels
treballadors d‟estructura i sobre els 9 anys en el cas dels vigilants de seguretat.
El 56% del personal del sector de la seguretat privada tenen una formació equivalent a
l‟ensenyament obligatori, mentre que un 19% posseeixen un títol de batxillerat i un 17% ha
estudiat FP. El percentatge de diplomats i universitaris arriba tot just al 8%.
Segons dades aportades per empreses de l‟IBEX35, el 3,71% del seus professionals en
l‟àmbit de les TIC es dediquen a la seguretat informàtica.
Les mateixes empreses de l‟IBEX35, afirmen que les companyies inverteixen 4,48
€/treballador a l‟any en formació en seguretat informàtica. Per la seva banda, el personal
dedicat a seguretat informàtica rep una formació anual mitjana de 44 hores.
En les grans companyies el 42,48% del personal que es dedica a la seguretat informàtica és
extern, i aquest personal extern té una rotació mitja de 22,66%
En prevenció de riscos laborals, s‟estima que tota Espanya el 2010, als Serveis de Prevenció
Aliens hi havia entre 18.000 i 20.000 persones treballant.
El 2009, el 37,5% de les empreses tenien un servei de prevenció propi que ocupava entre 1 i
5 tècnics amb funcions de nivell superior, intermedi o baix.
A Catalunya el nombre de professionals d‟extinció d‟incendis (bombers) el 2010 era de 2.420
persones.
Any 2013 /Pàg .19
El setembre de 2011 al conjunt d‟Espanya hi havia uns 238.000 agents de seguretat públics.
La major part pertanyen a la Guàrdia Civil (uns 81.000) i a la Policia Local (uns 68.000) i a la
Policia Nacional (uns 64.000). Pel que fa a les policies autonòmiques, es comptabilitzen uns
16.000 Mossos d‟Esquadra, uns 8.000 Ertzaintzes i uns 1.000 agents de la Policia foral de
Navarra.
Les contractacions procedents del sector privat representen el 76% enfront del 24% del sector
públic.
Fonts: Darreres dades disponibles. Idescat, INE, APROSER (Xifres i dades del sector de la seguretat privada a Espanya 2011); Estudi Tecnifuego-Aespi; Memòria de Biocat, 2009; M. Pedrals; Pla de seguretat alimentària de Catalunya, 2011-2015; Memòria corporativa de INDRA, 2011; Empreses IBEX35; La seguretat com a sector emergent. Identificació de possibles clústers i caracterització, IDES, 2009.
Any 2013 /Pàg .20
05Perfils professionals més demandats
Perfils professionals de major qualificació
Perfil formatiu
Les ocupacions de major qualificació dels principals àmbits de la seguretat requereixen d‟una titulació
universitària però, a més, es caracteritzen per la necessitat d‟una formació complementària, doncs
molts cops la formació universitària no aporta els coneixements específics necessaris per a l‟exercici
de la professió.
Molts cops, a més, aquesta formació complementària és un requisit previ, juntament amb d‟altres, per
a poder exercir aquella ocupació.
Per exemple, en prevenció de riscos laborals la majoria de les ocupacions requereixen d‟una titulació
universitària i haver cursat un curs reglat de nivell universitari regulat. Els directors de seguretat o els
consellers de seguretat han de passar un curs de formació homologat per l‟Administració competent.
En el cas d‟un enginyer del foc, la titulació és una enginyeria però requereix coneixements específics
que en aquests moments s‟assoleixen amb formació posterior a través de postgraus.
En seguretat privada, es requereix un enginyer per a la gestió dels sistemes de seguretat, i en les
ocupacions de més responsabilitat, com el cap de seguretat en empresa, s‟exigeix l‟habilitació per
part de l‟Administració competent.
Perfil competencial
Les ocupacions de major qualificació en els diferents àmbits de la seguretat es caracteritzen per ser
perfils professionals als que se‟ls hi requereix, a més dels coneixements tècnics, capacitat
d‟organització, planificació i gestió. Al mateix temps, són professionals que han de tenir capacitat de
prendre decisions contínuament i, per tant, també requereixen de capacitat analítica.
Any 2013 /Pàg .21
Una altra característica és que acostumen a treballar amb altres departaments o àrees de les
empreses, pel que han de saber gestionar reunions, tenir habilitats comunicatives, col·laborar amb
altres persones i equips i, en el cas d‟empreses grans, conduir i gestionar grups de gent.
Requereixen d‟un bon coneixement de l‟ús de les eines informàtiques i capacitat per adaptar-se als
canvis tecnològics.
Exemples de perfils professionals del Catàleg d'ocupacions del web Barcelona Treball
Auditor/a de riscos laborals
Enginyer/a del foc
Tècnic/a en gestió de la seguretat alimentària
Auditor/a de sistemes d‟autocontrol (APPCC)
Perfils professionals de menor qualificació
Perfil formatiu
La majoria de professionals amb menor qualificació són perfils ocupacionals d‟operadors o tècnics per
a realitzar tasques de suport als perfils ocupacionals amb major qualificació. Cal destacar que
igualment són ocupacions que requereixen, normalment, d‟una formació específica que sovint la
proporciona l‟empresa (cas dels operadors de CRA) o una entitat formadora autoritzada, com en el
cas de vigilants de seguretat.
En el cas de la prevenció de riscos laborals, el tècnic en prevenció ha de disposar d‟una titulació de
grau superior de formació professional o, prèviament a l‟aparició de la formació reglada, un curs de
300 hores.
Perfil competencial
Les competències requerides són principalment: tenir orientació al client; capacitat de planificació i
organització; capacitat per transmetre i rebre informació operativa, i saber treballar en equip.
Any 2013 /Pàg .22
Hi ha determinades ocupacions que han de saber treballar amb noves tecnologies en constant canvi,
com és el cas dels operadors de CRA. Per això, requereixen de perícia amb la tecnologia i bona
predisposició al canvi.
La majoria d‟aquestes professions requereixen un alt grau de responsabilitat, i en determinades
ocupacions es requereix treballar amb confidencialitat.
Exemples de perfils professionals del Catàleg d'ocupacions del web Barcelona Treball
Prevencionista (tècnic mig en PRL)
Operador/a de CRA
Vigilant de seguretat
Mantenidor/a d‟instal·lacions contra incendis
Any 2013 /Pàg .23
06Escenaris de futur
Debilitats
Existeixen dificultats per a cobrir determinats perfils professionals, per exemple els
especialistes en medicina del treball o vigilants de seguretat privada amb la qualificació i
experiència necessària.
La majoria d‟empreses del sector de la seguretat privada són pimes o micropimes, que fan
que el sector estigui fortament atomitzat. El creixement del sector passarà perquè aquestes
empreses també ho facin.
Les pròpies empreses del sector de la seguretat privada apunten que la normativa vigent no
és l‟adequada per a l‟exercici de la seva activitat, ja que consideren que és poc flexible i
intervencionista.
La inspecció i control del compliment dels requisits legals per exercir una activitat de
seguretat són essencials per a un bon desenvolupament i creixement del sector. La no
realització d‟aquestes activitats per part de l‟Administració pot derivar directament en
l‟incompliment de normes, en l‟aparició d‟intrusismes, i en el desprestigi del sector, que pot
acabar afectant als i les professionals i les empreses que efectivament compleixen amb les
normatives de seguretat.
Hi ha una manca de dades concretes en determinats àmbits que no permet visualitzar en
detall les característiques i tendències del sector. Per exemple, és el cas de l‟activitat
d‟emergències.
El treball en el sector de la seguretat privada, i especialment en la categoria de vigilant de
seguretat, que é la més nombrosa, moltes vegades és considerat pels propis treballadors com
alguna cosa transitori mentre es formen per treballar en un altre sector o mentre de busquen
un altre treball més atractiu quant a salari i horari.
Hi ha un desequilibri molt gran entre l‟increment del personal habilitat per treballar en el sector
i l‟increment del volum de negoci, de manera que hi ha una diferència molt gran entre el
personal habilitat i el personal realment ocupat en el sector.
Any 2013 /Pàg .24
Hi ha una manca de definició i classificació de les competències professionals en l‟àmbit de la
seguretat informàtica.
No existeixen protocols ni mecanismes de relació entre el personal que treballa en seguretat
informàtica i la seguretat pública.
Amenaces
L‟aplicació de la llei Òmnibus, per la forma i el gran canvi de model que suposa, presenta
moltes oportunitats però també molts riscos. Les amenaces principals venen per com s‟ha
configurat el sistema, en el que hi ha una liberalització de serveis amb una intervenció ex-post
de l‟Administració en un moment en que aquesta està aprimant els seus efectius. Aquest
context pot portar a l‟increment de l‟intrusisme de persones no qualificades al sector, i a una
disminució de la qualitat dels serveis.
El sector es troba molt condicionat a la situació econòmica i social del moment. En aquest
sentit, la crisi actual ha influït negativament al sector, molt especialment en l‟àmbit de la
seguretat privada i les alarmes, que han sofert una forta recessió en els últims anys. A més,
també s‟ha esdevingut un increment d‟empreses de serveis que cerquen entrar en nous
mercats com és el de la seguretat.
Les negatives previsions econòmiques fan preveure un estancament i fins i tot reducció de la
contractació de nous treballadors. Aquest aspecte no només és aplicable al sector privat, sinó
que també inclou el sector públic (les convocatòries per places públiques en cossos de
seguretat i prevenció s‟estan reduint).
Hi ha una manca d‟encaix entre els estudis reglats existents i les necessitats de les empreses
del sector de la seguretat. De fet, per exemple, per exercir de vigilant de seguretat privada no
existeix cap cicle de formació i l‟única via d‟accés és a través de carnets o certificats de
professionalitat. Així mateix, aquelles persones altament qualificades que es volen ocupar al
sector, han de realitzar formació complementària a la de base per adquirir els coneixements
necessaris per accedir-hi. Caldrà analitzar si fruit de la reforma de Bolonya les universitats
seran més àgils per a cobrir noves demandes.
La formació al llarg de la vida dels cossos de seguretat de l‟estat i els nacionals és essencial
per mantenir una plantilla actualitzada en coneixements de seguretat, salut, prevenció i tracte
amb persones.
El sector de la seguretat és molt sensible a les noves normatives o a la regulació que es
defineix des de l‟Administració competent. En aquest sentit, els canvis que es produeixin en
aquesta matèria poden deixar fora del mercat a empreses o treballadors i treballadores, o bé
suposar pèrdues considerables a proveïdors de serveis de seguretat. Els dos àmbits
Any 2013 /Pàg .25
d‟activitat que se‟n poden veure més afectats són el de la prevenció de riscos laborals i el de
la seguretat privada.
Fortaleses
La seguretat és una demanda intrínseca i cada cop més valorada en la nostra societat; això fa
que cada vegada hi hagi més persones i empreses que associïn la seguretat a la qualitat de
servei en totes les seves vessants productives.
És un sector econòmic que requereix de la recerca i desenvolupament de noves tecnologies
per al seu creixement, ja que els productes, equips i serveis que es necessiten estan molt
vinculats a aquestes tecnologies. Això fa que sigui un sector amb possibilitats d‟absorbir
persones altament qualificades amb estudis d‟enginyeria o en els camps de les ciències i la
salut.
La Unió Europea desenvolupa la normativa de seguretat que després és d‟obligatori
compliment per part dels Estats membres. La legislació genera, en termes generals, i des del
punt de vista econòmic i d‟ocupació un increment de l‟activitat.
La Unió Europea ha incrementat el fons per a la recerca i desenvolupament en el sector de la
seguretat, un dels camps amb major projecció de futur, i que alhora es pot afrontar amb
garanties des dels centres d‟investigació i les empreses a Catalunya.
Existeixen associacions empresarials estables de caràcter estatal i nacional que des de fa
anys vetllen pel desenvolupament i creixement del sector, com són APROSER (Associació
Professional de Companyies Privades de Serveis de Seguretat) a Espanya o l‟ACAES
(Associació Catalana d‟Empreses de Seguretat) a Catalunya, i que proporcionen serveis a
altres empreses de seguretat.
Segons apunten les pròpies empreses del sector de la seguretat, la relacions entre aquestes i
la seguretat pública és correcte i no acostuma a ser causa de conflicte.
Els clients dels serveis de seguretat privada cada cop reclamen més serveis integrals en
detriment de productes/serveis aïllats de protecció. L‟oferiment de serveis integrals suposa
aportar un valor afegit més gran i una revalorització del sector de la seguretat privada.
Oportunitats
L‟aplicació de la Llei Òmnibus permetrà actuar en un entorn més liberalitzat en que els tràmits
per treballar o crear una empresa en el sector siguin més àgils. Això, provocarà que els i les
professionals del sector tinguin més pes en el mercat i més accés a una formació adaptada al
sector i de qualitat.
Any 2013 /Pàg .26
La seguretat informàtica és un sector dinàmic i en creixement, ja que les empreses
s‟enfronten a més amenaces i han de ser capaces de respondre a una legislació i requisits
cada cop més exigents. El desafiament d‟abordar aquesta complexitat està fomentant
l‟adopció de serveis de seguretat
L‟increment d‟informació existent a la xarxa, l‟accés generalitzat per part d‟empreses i
persones a Internet, i la necessitat d‟estar protegit davant de nous atacs informàtics ha fet
créixer l‟àmbit d‟activitat de la seguretat en les TIC, aquest creixement es preveu que continuï
sent positiu en els propers anys, el que pot generar noves oportunitats de negoci i d‟ocupació
al sector.
L‟aparició de certificacions i carnets per als i les professionals del sector n‟ha millorat la seva
imatge i ha permès l‟acreditació d‟empreses que treballen en diferents àmbits d‟activitat com
medi ambient, incendis o autoprotecció.
La manca d‟encaix entre els estudis universitaris i les necessitats de les empreses pot
representar una oportunitat per al disseny i la creació de nous estudis superiors.
Les necessitats de seguretat d‟empreses públiques com per exemple els aeroports, ofereixen
una oportunitat de creixement per als operadors del sector.
Els serveis de seguretat poden esdevenir l‟element diferenciador en la globalitat de la
prestació d‟un servei concret. Per exemple, en els hospitals l‟aplicació de les normes de
seguretat i salut, gestionades adequadament i enfocades cap a persones malaltes i les seves
acompanyants, pot esdevenir en una major qualitat de servei públic.
El actes delictius cada cop són més complexos i variats, i van apareixent noves amenaces
(ciberespionatge, atacs a dispositius mòbils, etc.) a les que cal donar resposta. En aquest
sentit, l‟aparició de noves formes delictives és un incentiu per a la innovació i la generació
d‟activitat econòmica.
La investigació científica té un paper creixent en matèria de seguretat. Cada cop hi ha més
processos investigadors orientats a la identificació de productes i aplicacions dirigits a la
prevenció de riscos i minimització de potencials amenaces (alimentàries, mediambientals,
etc.).
Any 2013 /Pàg .27
07Enllaços d‟interès
Organismes internacionals
Comissió Europea - Salut pública
http://ec.europa.eu/health/index_en.htm
Comissió de Medi Ambient, protecció civil
http://ec.europa.eu/environment/seveso/index.htm
Society of Fire Protection Engineers
http://www.sfpe.org/
European Emergency Number Association - EENA
http://www.eena.org/view/en/index.html
Comissió Europea - Sanitat i Consumidors
http://ec.europa.eu/dgs/health_consumer/index_en.htm
Organismes nacionals
Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo - INSHT
http://www.insht.es/portal/site/Insht/
Asociación de Mutuas de Accidentes de Trabajo
http://www.amat.es/
Federación de Servicios de Prevención Ajenos
http://www.aspaprevencion.com/
Asociación Española de Empresas de Seguridad - AES
http://www.aesseguridad.es/
Any 2013 /Pàg .28
APROSER (Asociación Profesional de Compañías Privadas de Servicios de Seguridad
http://www.aproser.es/
Associació Catalana d‟Entitats Preventives Acreditades, APRECAT
http://aprecat.com/
ACAES
http://www.acaes.net/
Tecnifuego – Aespi
http://www.tecnifuego-aespi.org/
Dirección General de Protección Civil y Emergencias
http://www.proteccioncivil.org/
Institut d‟Estudis de la Seguretat (IDES)
http://www.seguretat.org
Esdeveniments internacionals (fires, congressos, etc.)
ORP Congreso Internacional de Prevención de Riesgos Laborales
http://www.orpconference.org/
International Congres Combustion and Fire Dynamics
http://www.cfd2010.unican.es/
Integra + Seguridad, Feria internacional
http://www.usecintegra.com/
Esdeveniments nacionals (fires, congressos, etc.)
Feria SICUR
http://www.ifema.es/ferias/sicur/default.html
VI edición del Congreso Internacional de Ingeniería de PCI, APICI
http://www.apici.es/vi-edicion-del-congreso-internacional-de-ingenieria-de-pci/
Any 2013 /Pàg .29
Fundación Fuego
http://www.fundacionfuego.org/cms/
Portals temàtics internacionals
Organització Mundial de la Salut (OMS)
http://www.who.int/es/
Agencia Europea per a la Salut i el treball
http://osha.europa.eu/en
Agència Europea de Substàncies i Preparats Químics
http://echa.europa.eu/
Agència Europea de Seguretat Alimentària
http://www.efsa.europa.eu/EFSA/efsa_locale-1178620753812_home.htm
Agència Europea de Seguretat Informàtica i a la Xarxa - ENISA
http://www.enisa.europa.eu/
Portals temàtics nacionals
Prevención Integral
http://www.prevencionintegral.com
Prevention World
http://www.prevention-world.com/
Agencia Catalana de Seguretat Alimentària
http://www.gencat.cat/salut/acsa/
Agencia Española de Protección de Datos
https://www.agpd.es/
Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición
http://www.aesan.msps.es/
Cofinancen: