Embed Size (px)
Citation preview
Barcelona Treball
Transport
terrestre Informe sectorial 2013
Amb la colmiddotlaboracioacute de Associacioacute de Prevencioacute drsquoAccidents de Tragravensit
Cofinancen
Any 2013 Pagraveg 2
Les 10 claus per
conegraveixer el sector
Les creixents necessitats de desplaccedilaments feina-llar la globalitzacioacute del comerccedil la major sensibilitzacioacute ambiental i lrsquoincrement dels costos dels combustibles fogravessils creen un escenari de transformacioacute alhora que unes bones perspectives per al sector del transport terrestre
El sector
El transport terrestre ocupa les activitats relacionades amb el desplaccedilament interurbagrave intraurbagrave i
internacional de mercaderies i de persones ja sigui en ferrocarril o per carretera
Principals agravembits drsquoactivitat
El sector del transport terrestre inclou els agravembits drsquoactivitat del transport ferroviari de persones del
transport per carretera de persones i del transport de mercaderies ja sigui per carretera o per vies
fegraverries
Tendegravencies
Pel que fa al desplaccedilament de persones es potenciaragrave el transport puacuteblic principalment pels seguumlents
motius per les millores tecnologravegiques i drsquoinfraestructures que srsquoestan introduint i pel seu paper cabdal
en la mobilitat sostenible Drsquoaltra banda pel que fa a les mercaderies la globalitzacioacute de lrsquoactivitat
comercial i la implantacioacute de sistemes eficients de gestioacute drsquoestocs soacuten aspectes claus per lrsquoevolucioacute
del sector en un futur proper
Pes econogravemic
El sector del transport terrestre segons lrsquoEncuesta Anual de Servicios de lrsquoINE tenia lrsquoany 2010 un
volum de negoci de 45593 milions drsquoeuros el que representa un 113 del volum de negoci total del
conjunt del sector serveis a Espanya
Any 2013 Pagraveg 3
A Catalunya el sector del transport terrestre teacute un pes econogravemic considerable i eacutes un dels sectors
productius meacutes importants del paiacutes ategraves que en total el seu volum de negoci eacutes de 9954 milions
drsquoeuros valor que representa un 218 del volum de negoci del sector al conjunt drsquoEspanya i un
438 del volum de negoci del total del sector del transport (terrestre mariacutetim aeri emmagatzematge
i activitats postals i de correus) a Catalunya
Pel que fa al volum de tones de mercaderies mogudes a Catalunya amb transport terrestre es
detecta que el transport ferroviari augmenta el seu protagonisme entre el 2010 i el 2011 (increment
del 22 del volum de tones mogudes) mentre que el transport viaricarretera baixa un 7 entre
aquests dos anys Pel que fa al transport per carretera durant els anys 2007 i 2011 el volum de
mercaderies mogudes (internes a Catalunya i amb la resta drsquoEspanya) ha baixat un 40
LrsquoAutoritat del Transport Metropolitagrave xifra en 472 milions el nombre de viatges que srsquohan fet a lrsquoagraverea de
Barcelona durant el primer semestre de 2012 (un 19 inferior al 2011) la majoria dels quals en
sistema ferroviari (641) La recaptacioacute total en bitllets del sistema tarifari integrat de lrsquoATM ha estat
de 361 milions drsquoeuros durant el primer semestre de 2012 el metro de Barcelona eacutes el que genera
meacutes ingressos (un 34 del total)
Lrsquoocupacioacute
Lrsquoactual situacioacute econogravemica estagrave afectant lrsquoocupacioacute del sector del transport terrestre de forma
negativa aixiacute entre el tercer trimestre de 2008 i el tercer trimestre de 2012 lrsquoocupacioacute srsquoha reduiumlt en
100800 persones el que representa un 162
El transport terrestre a Espanya (segons dades de 2012) eacutes el meacutes important dins del conjunt de
sectors del transport (terrestre mariacutetim i aeri) ja que ocupa un de cada nou treballadors del transport
Pel que fa a Catalunya segons les uacuteltimes dades disponibles de 2010 el sector del transport terrestre
teacute un total de 110171 persones ocupades (73311 assalariats i 36860 autogravenoms) el que representa
al voltant del 96 de les persones que srsquoocupen al sector del transport a Catalunya i un 196 de
lrsquoocupacioacute al sector del transport terrestre a Espanya (dades de 2010)
Perfils professionals meacutes demandats
Meacutes enllagrave de certs perfils tegravecnics molt qualificats especialment en lrsquoagravembit ferroviari el sector del
transport terrestre requereix principalment persones formades en mecagravenica i automocioacute i amb
permisos de conduccioacute especials
Ocupacions meacutes demandades
Srsquoaprecia una demanda visible en lrsquoagravembit ferroviari tant de persones amb qualificacions elevades i
amb formacioacute drsquoenginyeria per exemple enginyers en senyalitzacioacute ferroviagraveria com de persones
Any 2013 Pagraveg 4
amb formacioacute bagravesica i professional per exemple conductors de vehicles ferroviaris El transport de
persones continuaragrave demandant llocs de treball si des de les empreses i les administracions es
continua apostant per criteris de mobilitat sostenible entre aquests llocs hi ha per exemple
conductors drsquoautobusos
Projeccioacute futura
La presegravencia de plans de transports i de mobilitat a nivell catalagrave i metropolitagrave com el Pla
drsquoInfraestructures del transport de Catalunya 2006-2026 garanteixen a mig termini les bases pel
desenvolupament de les xarxes viagraveries per carretera i ferrocarril i per tant les condicions per a una
millora del transport puacuteblic de persones i mercaderies
Debilitats
El desenvolupament del sector del transport terrestre de persones depegraven de manera molt criacutetica de la
constant inversioacute puacuteblica en creacioacute i manteniment de xarxes viagraveries Igualment el transport de
mercaderies estagrave forccedila subjecte a les fluctuacions de lrsquoeconomia global la qual cosa eacutes molt rellevant
en contextos de crisi com lrsquoactual
Oportunitats
El futur desenvolupament del Corredor Mediterrani les inversions realitzades recentment en la millora
del transport ferroviari (AVE rodalies etc) i lrsquoextensioacute dels sistemes de gestioacute drsquoestocs eficients
facilitaran la creacioacute de nous parcs logiacutestics i la implantacioacute de noves empreses i activitats a
Barcelona i Catalunya
Any 2013 Pagraveg 5
01Presentacioacute del sector
El sector del transport terrestre ha protagonitzat des de sempre un paper estrategravegic per al
desenvolupament econogravemic i social dels estats i nacions Aixiacute el transport terrestre de persones i
mercaderies esdeveacute una activitat absolutament imprescindible en societats desenvolupades i
diversificades amb una agravemplia divisioacute del treball
Tanmateix els diferents mitjans de transport terrestre existents tenen la seva major o menor
rellevagravencia i la seva especificitat tegravecnica econogravemica i social
En aquest sentit el sector del transport terrestre es composa de tres grans agravembits drsquoactivitat el
transport ferroviari de persones (en tren metro tramvia etc) el transport per carretera de persones
(autobusos urbans i interurbans etc) i el transport de mercaderies per carretera o per vies fegraverries A
meacutes en aquest sector tambeacute srsquoinclouen altres activitats vinculades al transport com soacuten els serveis de
mudanccedila el depogravesit i lrsquoemmagatzematge i altres activitats annexes
Drsquoaltra banda el model residencial plantejat durant els darrers anys a tota la Regioacute Metropolitana de
Barcelona (RMB) ha suposat un increment de desplaccedilaments entre habitatges i llocs de treball (sobre
tot des de la RMB cap a la ciutat comtal) Aixiacute mateix la major sensibilitzacioacute ambiental dels darrers
temps i el cost ascendent dels combustibles fogravessils estan fent cada cop menys rendible lrsquouacutes del
vehicle particular per als desplaccedilaments habituals Tot aixograve provoca que els transports colmiddotlectius de
persones tinguin cada cop meacutes importagravencia en els desplaccedilaments no solament intraurbans sinoacute
interurbans
Finalment pel que fa al transport de mercaderies els creixents intercanvis de productes a escala
internacional i el perfeccionament del sistema logiacutestic han transformat i impulsat tambeacute a aquest agravembit
drsquoactivitat
Any 2013 Pagraveg 6
02Principals agravembits drsquoactivitat
Transport ferroviari de persones
El model territorial espanyol i catalagrave es caracteritza per una concentracioacute de la poblacioacute en agraverees
metropolitanes importants i de manera afegida moltes de les persones que habiten en zones menys
poblades es veuen obligades a desplaccedilar-se a aquestes agraverees per treballar Aixograve requereix drsquouna
potent xarxa drsquoinfraestructures de transport ferroviari que sigui capaccedil drsquoabsorbir el volum de persones
que necessiten desplaccedilar-se diagraveriament de la llar a la feina En aquest sentit el transport ferroviari de
persones eacutes lrsquoagravembit drsquoactivitat que teacute com a principal objectiu desplaccedilar individus drsquoun lloc a un altre
mitjanccedilant un sistema de vies fegraverries Val a dir que els desplaccedilaments per vies fegraverries no es limiten a
distancies urbanes o interurbanes sinoacute que srsquoestenen meacutes enllagrave de les fronteres dels paiumlsos
Aixiacute dins drsquoaquest agravembit srsquoengloben les activitats relacionades amb el desenvolupament
drsquoinfraestructures fegraverries el manteniment de trens de tot tipus i la prestacioacute de serveis de transport
ferroviari que poden ser de curta mitja o llarga distagravencia
Transport per carretera de persones
El transport per carretera de persones de la mateixa manera que el transport per ferrocarril teacute com a
finalitat traslladar-les drsquoun lloc a un altre principalment de la llar a la feina i viceversa mitjanccedilant
vehicles rodats a traveacutes de vies drsquoasfalt o de terra
No obstant conveacute destacar que el transport per carretera de persones a diferegravencia del transport per
ferrocarril es pot classificar en dos grans grups els transports privats i els puacuteblics Els primers es
caracteritzen perquegrave el seu uacutes es limita al seu propietari i els segons perquegrave els pot utilitzar
qualsevol persona si abona la quantitat econogravemica necessagraveria En aquest informe srsquoanalitzaragrave
essencialment tant en termes econogravemics com drsquoocupacioacute el transport puacuteblic de persones per
carretera
Aixiacute dins drsquoaquest agravembit drsquoactivitat srsquoinclouen les activitats relacionades amb el desenvolupament
drsquoinfraestructures viagraveries com les carreteres el seu manteniment i la prestacioacute de serveis de transport
mitjanccedilant autobusos autocars o taxis que poden ser de curta mitja o llarga distagravencia
Any 2013 Pagraveg 7
Transport de mercaderies
El transport de mercaderies compregraven aquelles activitats purament relacionades amb el moviment de
mercaderies (productes drsquoalimentacioacute electrodomegravestics cotxes carburants etc) des de diferents
punts logiacutestics o empresarials dins de lrsquoestat espanyol o entre diferents paiumlsos ja sigui per carretera o
per ferrocarril Val a dir que el transport de mercaderies per carretera teacute un pes econogravemic i drsquoocupacioacute
superior al que teacute el transport de mercaderies per ferrocarril no obstant ambdoacutes tipologies de
transport de mercaderies es complementen per exemple per transportar una producte drsquoun continent
a un altre molt possiblement hauragrave de passar per diferents mitjans de transport que podran ser trens
camions etc
Conveacute destacar que un transport de mercaderies potent obert i competitiu ja sigui per carretera o per
ferrocarril pot esdevenir un instrument clau per convertir a Espanya i a Catalunya en meacutes que un destiacute
turiacutestic i incrementar aixiacute les opcions estrategravegiques de desenvolupament econogravemic que poden
passar per exemple per augmentar el nombre drsquoexportacions i per esdevenir un pol logiacutestic
internacional
Any 2013 Pagraveg 8
03Tendegravencies del sector
La millora progressiva de les infraestructures viagraveries la
coordinacioacute dels serveis de transport puacuteblic la globalitzacioacute
dels transports de mercaderies i la implantacioacute de sistemes
eficients de gestioacute drsquoestocs soacuten algunes de les claus drsquoegravexit
per al desenvolupament del sector
Coordinacioacute dels serveis ferroviaris i drsquoautobusos i establiment drsquouna xarxa integrada de
transport puacuteblic a Catalunya
Incrementar lrsquoeficiegravencia del conjunt del sistema de transport puacuteblic passa per potenciar la
complementarietat i la coordinacioacute dels mitjans de transport El Pla de transports de viatgers de
Catalunya 2008-2012 parteix de la concepcioacute del territori com a xarxa i per tant un dels escenaris
principals que srsquoapunten en el futur eacutes la plena coordinacioacute entre la xarxa drsquoautobusos i de trens que
afavoriragrave el desplaccedilament multimodal i incrementaragrave la qualitat de vida de les persones
De fet el Pla de transports de Catalunya 2008-2012 aposta per impulsar la complementarietat i la
coordinacioacute dels serveis drsquoautobuacutes i tren i els serveis de transport urbagrave i interurbagrave i per fer-ho es
proposa reduir el temps magravexim drsquoespera a 10 minuts entre autobuacutes i tren establir una distagravencia
magravexima de 300 metres entre parada drsquoautobuacutes i tren i potenciar la implantacioacute drsquointercanviadors Aixiacute
mateix el Pla preveu establir convenis entre els diferents actors del transport urbagrave i interurbagrave per
racionalitzar i millorar lrsquoeficiegravencia dels recursos
Drsquoaltra banda conveacute destacar el nou model de xarxa drsquoautobusos ortogonal que estagrave transformant
progressivament el model radial actual per un altre de meacutes descentralitzat que afavoreixi la
intermodalitat i la coordinacioacute Aquest model es va comenccedilar a implantar a Barcelona el 2011 i ha
finalitzat lrsquooctubre de 2012 La liacutenia ortogonal ha suposat lrsquoentrada en funcionament de cinc noves
liacutenies drsquoautobuacutes que connecten la ciutat de manera rectiliacutenia amb una trama ortogonal
Any 2013 Pagraveg 9
Millora de la velocitat comercial dels transports puacuteblics
Fomentar lrsquouacutes del transport puacuteblic en detriment del transport privat passa per sensibilitzar a la poblacioacute
sobre la importagravencia de la mobilitat sostenible No obstant no nrsquohi ha prou amb la sensibilitzacioacute si la
qualitat del servei no srsquoadapta a les necessitats de les persones que lrsquohan drsquoutilitzar En aquest sentit
eacutes fonamental incrementar la velocitat comercial dels mitjans de transport colmiddotlectius perquegrave
esdevinguin atractius per a les persones usuagraveries i competitius respecte els mitjans de transport
privat
Per assolir aquest increment de velocitat calen mitjans de transports tecnologravegicament punters i
infraestructures avanccedilades perograve tambeacute cal reforccedilar els serveis existents amb trajectes directes o
semidirectes o incrementar el nombre de connexions En tot dos escenaris eacutes necessari invertir
recursos considerables de capital i humans
En aquest sentit a meacutes de lrsquoextensioacute del tren drsquoalta velocitat de Barcelona a Franccedila es preveu
desenvolupar una nova xarxa de serveis drsquoautobuacutes expreacutes sense aturades intermitges que es
concreta en la creacioacute de dinou noves connexions directes entre les principals ciutats de Catalunya
nou reforccedilos a connexions existents vuit noves connexions semidirectes entre nuclis importants (com
Manresa-Sabadell-Terrassa) i la reestructuracioacute de quatre serveis per transformar-los en directes
Reduccioacute de les externalitats del transport
Els sistemes de transport colmiddotlectiu (autobusos trens etc) estalvien consum energegravetic per persona i
redueixen les emissions de gasos contaminants Aixiacute per exemple les emissions de diogravexid de carboni
per viatger drsquoun autobuacutes o drsquoun tren soacuten una tercera part de les que emet un cotxe Aquesta relacioacute
disminueix encara meacutes quan es tracta drsquoaltres gasos nocius com el monogravexid de carboni o els nitrats
en aquests casos els transports colmiddotlectius no arriben a contaminar ni un 10 per viatger del que
contamina un cotxe En termes agregats es considera que els costos externs del transport a Europa
suposen el 73 del total del PIB de la Unioacute Europea xifra que en el cas drsquoEspanya srsquoeleva al 98
Drsquoaquest cost un 837 correspon al tragravensit rodat del que dos terccedilos srsquoatribueix al moviment de
persones i la resta al de mercaderies
Per tant per tal de minimitzar el consum energegravetic augmentar el consum drsquoenergies renovables i
netes assolir paragravemetres legals de qualitat de lrsquoaire i reduir les emissions de gasos drsquoefecte
hivernacle eacutes imprescindible fomentar lrsquouacutes del transport puacuteblic En aquest sentit la millora de la xarxa
de transport puacuteblic ha de contribuir a incrementar el nombre persones usuagraveries enfront el vehicle
privat a meacutes de reduir el consum energegravetic lrsquoemissioacute de partiacutecules contaminants la congestioacute viagraveria i
lrsquoaccidentalitat
En concret lrsquoany 2010 TMB va adquirir quatre nous autobusos hiacutebrids que combinen motors elegravectrics i
diegravesel aquesta tecnologia suposa una reduccioacute de fins a un 30 el consum de combustible i de les
Any 2013 Pagraveg 10
emissions contaminants aixiacute com una disminucioacute de la contaminacioacute acuacutestica fins a un 50
Existeixen altres iniciatives en relacioacute a autobusos hiacutebrids com la que srsquoha dut a terme al Baix
Llobregat on srsquohan incorporat vuit autobusos que funcionen amb aquesta tecnologia
Millora del sistema drsquoinformacioacute dels usuaris del transport puacuteblic colmiddotlectiu
Lrsquoincrement en la qualitat del servei no srsquoaconsegueix nomeacutes augmentant la velocitat i la frequumlegravencia
del transport puacuteblic tambeacute cal que la poblacioacute conegui les seves prestacions horaris frequumlegravencia
informacioacute sobre incidegravencies actualitzacioacute de la informacioacute etc
La posada en marxa drsquoun bon servei drsquoinformacioacute implica disposar drsquoun sistema de manteniment de la
informacioacute sobre horaris a totes les estacions i drsquoun sistema eficient drsquoactualitzacioacute de la informacioacute a
traveacutes de la xarxa drsquoInternet el que implica tambeacute renovar lrsquoeina drsquoitineraris del web de transports
wwwmobilitatnet editar noves guies de transport i millorar la difusioacute de la informacioacute amb mitjans
telemagravetics que han de ser accessibles abans i durant el viatge (web plafons a les estacions
aplicacions per mogravebils etc)
La millora dels sistemes drsquoinformacioacute ha suposat la vinculacioacute al sector de diverses especialitats
relacionades amb a les TIC addicionalment als llocs de treball meacutes tradicionals com els associats amb
enginyeries o manteniment de xarxes viagraveries TMB ha ja desenvolupat diferents aplicacions per
mogravebils que permeten realitzar consultes de plagravenols de temps drsquoespera o de rutes eficients entre altra
informacioacute uacutetil per desplaccedilar-se per la ciutat Aixiacute les xarxes de transport puacuteblic hauran drsquoincrementar
els canals de comunicacioacute i implementar noves aplicacions perquegrave la informacioacute estigui disponible les
24h hores del dia i els set dies de la setmana
Globalitzacioacute i deslocalitzacioacute del comerccedil de mercaderies
Una part cada cop meacutes important dels productes que es consumeixen de forma habitual procedeixen
drsquoarreu del moacuten Aixograve fa quegrave el transport terrestre de mercaderies sigui particularment actiu tant per
carretera com per ferrocarril Aquest fet implica que els serveis logiacutestics als que estagrave vinculat el
transport de mercaderies hagin drsquoestar correctament orientats cap a aquest escenari global els
costos de transport internacional poden fer competitius productes o materials de paiumlsos emergents i
tambeacute a productors de mategraveries primeres ubicats en diverses parts del moacuten De la mateixa manera
els productes catalans poden arribar a qualsevol mercat del moacuten competint amb els productes locals
En aquest sentit segons el ldquoMemoraacutendum el sector del transporte en Espantildeardquo elaborat per la
Confederacioacute Espanyola drsquoOrgantizacions Empresarials eacutes necessari realitzar un estudi que
caracteritzi tots els actors que intervenen en el sector del transport el tipus drsquoempreses que el
composen la seva grandagraveria els sectors drsquoactivitat dels principals clients la funcioacute drsquoaquestes
empreses i el nivell drsquointermediacioacute entre altres aspectes per tal de millorar lrsquoeficiegravencia i la
productivitat del sector De manera meacutes immediata el Memoraacutendum proposa impulsar poliacutetiques
Any 2013 Pagraveg 11
drsquoestiacutemul per a lrsquoadquisicioacute o renovacioacute de flotes amb vehicles meacutes ecologravegics la implantacioacute de noves
tecnologies i lrsquoanivellament de les contribucions per part de lrsquoempresa de les cagraverregues socials a les
mitges de la Unioacute Europea molt superiors a Espanya
Flexibilitat i agilitat dels sistemes drsquoaprovisionament empresarials
Des de fa alguns anys les empreses tendeixen a respondre de forma agravegil i immediata als canviants
requeriments del mercat el que suposa la reduccioacute dels estocs en magatzems fins a miacutenims tegravecnics
imprescindibles Per tant el subministrament constant de productes que abans srsquoemmagatzemaven
obliga a la presegravencia drsquoun transport de mercaderies flexible i eficient
El Corredor del Mediterrani
El Corredor del Mediterrani designa al conjunt de liacutenies de ferrocarril de gran velocitat que ha de
connectar Algecires amb Franccedila passant per capitals com Murcia Valegravencia i Barcelona El corredor
es planteja com una liacutenia drsquoelevades prestacions amb un doble objectiu el transport competitiu de
persones i el de mercaderies
Tot i que el desenvolupament del Corredor encara no eacutes una realitat la seva execucioacute sembla que
pren importagravencia ja que existeixen diferents veus institucionals (estatals i autonogravemiques) que
demanen a la Comissioacute Europea que inclogui el Corredor Mediterrani com a eix prioritari en la Xarxa
Central Transeuropea i el consideri com un element estrategravegic per a la connexioacute i la cohesioacute territorial
interna de la Unioacute Europea
Lrsquoexecucioacute de les obres del Corredor del Mediterrani pot suposar un creixement econogravemic i
drsquoocupacioacute de les zones per les que circularagrave que concentren el 40 de la poblacioacute espanyola i el
40 del PIB espanyol Aquest creixement no srsquoassocia nomeacutes al transport terrestre sinoacute a tots els
sectors econogravemics ja que la disposicioacute drsquoun drsquouna liacutenia directa que connecti el continent africagrave amb
lrsquoeuropeu esdeveacute un incentiu per les empreses a instalmiddotlar-se a la zona
Any 2013 Pagraveg 12
04El sector en xifres
Dades econogravemiques
Segons dades de lrsquoObservatorio del mercado del transporte de mercanciacuteas por carretera1 de
marccedil de 2012 elaborat pel Ministeri de Foment el sector del transport en el seu conjunt
(terrestre aeri i mariacutetim) va representar lrsquoany 2008 el 41 del Valor Afegit Brut nacional
(VAB) La principal aportacioacute a aquest sector la va fer el transport terrestre (carretera i
ferrocarril) amb un 576 del total
Segons dades de lrsquoEncuesta Anual de Servicios de 2010 (uacuteltimes dades disponibles)
elaborada per lrsquoINE el volum de negoci del sector eacutes de 45593 milions drsquoeuros el que
representa lrsquo113 del negoci total del sector serveis drsquoEspanya De forma concreta un 51
es correspon al volum de negoci generat per empreses de transport interurbagrave de passatgers i
mercaderies per ferrocarril un 198 a altres empreses del transport terrestre de passatgers
per carretera i un 751 a empreses de transport de mercaderies per carretera serveis de
mudanccedila i transport per canonada
A Catalunya segons les uacuteltimes dades de lrsquoEncuesta Anual de Servicios de 2010 el volum de
negoci de les empreses del sector del transport terrestre eacutes de 9954 milions drsquoeuros valor
que representa un 218 del volum de negoci del sector al conjunt drsquoEspanya i un 438 del
volum de negoci del total del sector del transport (terrestre mariacutetim aeri emmagatzematge i
activitats postals i de correus) a Catalunya
Lrsquooperadora RENFE va moure lrsquoany 2011 un total de 17 milions de tones de mercaderies el
que representa un 79 meacutes que lrsquoany 2010 perograve una quantitat encara llunyana als 22
milions de tones mogudes lrsquoany 2008
Les uacuteltimes dades disponibles del transport de mercaderies per carretera de lrsquoINE indiquen
una clara tendegravencia negativa Aixiacute durant el 2010 a Espanya es van moure per carretera un
total de 1135 milions de tones el que representa un 73 menys que el 2009 i un 23
menys que lrsquoany 2008 Les tones mogudes a Catalunya segons la mateixa font durant el
2010 eren aproximadament el 20 del total drsquoEspanya
1
Aquestes dades provenen de la Comptabilitat Nacional de lrsquoInstituto Nacional de Estadiacutestica (INE)
Any 2013 Pagraveg 13
A Catalunya segons dades de lrsquoObservatori de la logiacutestica de Catalunya2 el volum de
transport de mercaderies mogudes per carretera ha baixat un 77 entre els anys 2010 i
2011 De forma concreta el volum intern a Catalunya ha caigut un 9 i els intercanvis amb la
resta de lrsquoEstat un 5 mentre que el transport internacional per carretera va augmentar un
22 Si es considera el periacuteode 2007-2011 la reduccioacute de les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions de lrsquoany 2007
El volum de tones mogudes en mode ferroviari a Catalunya entre el 2010 i el 2011 segons
lrsquoObservatori de la logiacutestica de Catalunya ha augmentat un 22 Lrsquoincrement ha estat
generalitzat aixiacute els fluxos interns a Catalunya han augmentat un 11 entre el 2010 i el 2011
els intercanvis amb lrsquoEstat un 30 i els internacionals un 21 Eacutes necessari destacar el paper
que ha tingut el Port de Barcelona ja que el transport ferroviari de contenidors ha augmentat
un 146 entre el 2010 i el 2011
La companyia RENFE segons dades del Ministeri de Foment va transportar lrsquoany 2011 un
total de 468 milions de passatgers el que representa un 31 meacutes que lrsquoany 2010 Conveacute
destacar que el 2006 va ser lrsquoany en quegrave el nombre de passatgers va ser meacutes alt 516 milions
(un 94 meacutes que lrsquoany 2011) Pel que fa als diferents modes de transport ferroviari destaca
que durant el 2011 un 88 ho van fer en rodalies un 5 en trens de mitja distagravencia
convencionals un 1 en trens de mitja distagravencia drsquoalta velocitat i un 4 amb trens de llarga
distagravencia drsquoalta velocitat Les dades de desplaccedilament provisionals de 2012 (mesos de gener a
agost) soacuten molt similars a les de 2011 i indiquen que es manteacute la tendegravencia de millora (perograve
sense una alccedila significativa)
A Espanya segons dades del Ministeri de Foment hi ha un total de 25595 Km drsquoautopistes
de peatges (2012)
El pressupost de lrsquoAutoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) pel 2012
eacutes de 1098rsquo58 milions drsquoeuros (un 36 superior al de 2011) del qual 5025 milions soacuten
transferegravencies corrents a drsquoaltres ens i 1162700euro seran inversions reals en infraestructures
Lrsquoany 2012 formen part del sistema tarifari integrat de lrsquoATM un total de 707 liacutenies de
transport 7 de metro 102 dels busos de transports de Barcelona 2 de Ferrocarrils de
Generalitat de Catalunya (Barcelona-Vallegraves i Barcelona-Anoia) 6 de rodalies de Catalunya
(RENFE) 6 del tramvia metropolitagrave 107dels busos de lrsquoATM 358 autobusos de la Direccioacute
General de Transports Metropolitans i 119 que es corresponen a drsquoaltres autobusos urbans
Durant el primer semestre de 2012 es van realitzar un total de 4722 milions de viatges en
2 Observatori de la logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 7ordf edicioacute (2012) Departament de
Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i Centre Logiacutestics de Catalunya (CIMALSA) Elaborat per lrsquoInstitut Cerdagrave
Any 2013 Pagraveg 14
aquesta xarxa de transport (un 19 inferior al mateix semestre de 20113) dels quals un
641 soacuten en mode ferroviari (ha baixat la seva demanda un 21 en relacioacute al 2011) i un
359 en mode autobuacutes (srsquoha reduiumlt un 16 en relacioacute al 2011) La recaptacioacute total de les
liacutenies de transport integrades a lrsquoATM durant el primer semestre de 2012 va ser de 36119
milions drsquoeuros (durant tot lrsquoany 2011 va ser de 68146 milions ndashper tant es troba en valors
similars a 2011-) El metro de Barcelona eacutes el que genera meacutes ingressos (123 milions durant
el primer semestre de 2012) el que representa el 34 de la recaptacioacute total
Segons dades de lrsquoATM el tragravensit de vehicles lleugers a la xarxa viagraveria de la Regioacute
Metropolitana de Barcelona tambeacute ha baixat durant el primer semestre de 2012 un 82 en
autopistes de peatge en relacioacute al mateix semestre del 2011 i un 34 als accessos de
Barcelona
Lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que al conjunt de lrsquoEstat la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril (tren metro tramvia) lany 2011 era de 2326
euros (un 33 superior respecte al 2010) i en transport per carretera era de 4362 euros (un
22 superior respecte al 2010)
Pel que fa a Catalunya lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril lany 2011 era de 2871 euros (un 124
superior al 2010) i en transport per carretera de 2732 euros (un 15 superior al 2010)
El pressupost 2012 de la Generalitat de Catalunya destina 441 milions a infraestructures de
carreteres 1081 milions a infraestructures ferroviagraveries 1422 milions a projectes de suport al
transport puacuteblic de viatgers i 38 milions a infraestructures del transport de viatgers per
carretera
Dades drsquoocupacioacute
Al tercer trimestre de 2012 el conjunt del sector del transport (terrestre aeri i mariacutetim) donava
feina al 33 de les persones ocupades a Espanya Un 90 de lrsquoocupacioacute al transport es
concentrava al sector del transport terrestre ( 518700 persones) un 18 superior al mateix
trimestre de 2010
Lrsquoevolucioacute a Espanya de lrsquoocupacioacute al sector del transport terrestre eacutes negativa des de lrsquoinici
de la crisi Aixiacute entre el tercer trimestre del 2008 i el tercer trimestre de 2012 lrsquoocupacioacute srsquoha
reduiumlt en 100800 persones el que representa un 162
A Catalunya segons les uacuteltimes dades disponibles a lrsquoEncuesta Nacional de Servicios de
lrsquoINE de 2010 el sector del transport terrestre teacute un total de 110171 persones ocupades
(73311 assalariats i 36860 autogravenoms) el que representa al voltant del 96 de les persones
3 Lrsquoany 2011 segons dades de lrsquoATM es va enregistrar el magravexim histograveric de viatges en el sistema de transport puacuteblic de lrsquoagraverea
de Barcelona
Any 2013 Pagraveg 15
que srsquoocupen al sector del transport a Catalunya i un 196 de lrsquoocupacioacute al sector del
transport terrestre a Espanya (dades de 2010)
El Directori central drsquoempreses de lrsquoINE recull que lrsquoany 2012 hi ha un total de 184760
empreses de transport terrestre (un 23 menys que lrsquoany 2011) de les quals un 65 soacuten
empreses de transport de mercaderies per carretera i serveis de trasllats La tendegravencia dels
darrers anys eacutes clarament negativa aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 26497
empreses el que representa un 127
A Catalunya segons dades del Directori central drsquoempreses de lrsquoINE hi ha 36347 empreses
de transport terrestre un 196 del total de les empreses del sector drsquoEspanya I tal com
passa al conjunt de lrsquoEstat lrsquoevolucioacute en el nombre drsquoempreses des de lrsquoinici de la crisi eacutes
negativa Aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 5622 empreses (reduccioacute del 134)
Drsquoacord amb les dades del punt anterior la tipologia drsquoempresa en el sector transports que
predomina a Catalunya eacutes la de microempresa amb una mitjana de 43 persones
treballadores per companyia
Fonts Darreres dades disponibles INE Ministerio de Fomento Renfe Transports Municipals de Barcelona-TMB Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya -FGC Idescat Observatorio del mercado del transporte de mercanciacuteas por carretera Encuesta Anual de Servicios de 2010 INE Observatori de la logiacutestica de Catalunya Autoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) Departament drsquoEconomia i Coneixement Generalitat de Catalunya Pressupost 2012 Idescat
Any 2013 Pagraveg 16
05Perfils professionals meacutes demandats
Perfils professionals de major qualificacioacute
Perfil formatiu
Els perfils professionals meacutes qualificats es troben principalment en els agravembits del transport ferroviari i
del de mercaderies
En el cas del transport ferroviari es requereixen fonamentalment persones amb nivells formatius
drsquoenginyeria En general la formacioacute necessagraveria eacutes la drsquoenginyeria en telecomunicacions o la
industrial que soacuten formacions especialitzades en aspectes com ara la senyalitzacioacute o el telecontrol i
en infraestructures viagraveries i material mogravebil
Pel que fa al transport de mercaderies eacutes en lrsquoagravembit de la planificacioacute on cal disposar drsquouna major
qualificacioacute professional La formacioacute requerida ha de ser superior preferiblement amb tercers graus
(postgraus magravesters) vinculats al camp de la logiacutestica empresarial
Habitualment a aquests perfils professionals sersquols requereix una experiegravencia en feines similars entre 2
i 5 anys
Perfil competencial
Aquests perfils professionals normalment srsquoocupen en cagraverrecs de responsabilitat en els que han de
prendre decisions estrategravegiques o puntuals que repercuteixen directament en lrsquoexecucioacute dels
projectes en aquest sentit eacutes imprescindible que siguin persones metogravediques perograve tambeacute amb
capacitat per proposar solucions a problemes imprevistos
Entre les competegravencies professionals meacutes requerides per a aquests perfils es troben la iniciativa i la
proactivitat el dinamisme la capacitat de treballar en equip lrsquohabilitat per organitzar els seu propi
treball i la capacitat per assolir els objectius marcats
Any 2013 Pagraveg 17
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Enginyera en manteniment de xarxa ferroviagraveria
Enginyera en manteniment de material mogravebil
Cap de tragravefic
Perfils professionals de menor qualificacioacute
Perfil formatiu
Tal i com succeeix en altres sectors a priori no hi hauria un miacutenim necessari formatiu meacutes enllagrave de la
formacioacute reglada obligatograveria eacutes a dir educacioacute primagraveria o ESO Val a dir que pel que fa a les tasques
vinculades al manteniment ferroviari i drsquoautomocioacute eacutes molt important disposar de formacioacute
professional relacionada amb els agravembits elegravectric i drsquoautomocioacute per poder optar a multitud de llocs de
treball al sector (electromecagravenic mecagravenic de vehicles etc) Aixiacute mateix lrsquoincrement de
lrsquoespecialitzacioacute tegravecnica que experimenta el sector obligaragrave a les persones que es vulguin ocupar en el
sector a realitzar cursos especialitzats i tegravecnics meacutes enllagrave dels estudis bagravesics o professionals reglats
Drsquoaltra banda i meacutes enfocat a lrsquoagravembit del transport de persones per carretera o per ferrocarril eacutes
convenient realitzar algun curs relacionat amb el tracte o atencioacute al client
Perfil competencial
Les competegravencies requerides depenen de lrsquoagravembit drsquoactivitat segons es realitzin tasques de transport
de persones o de mercaderies En el cas del transport de persones a meacutes de les competegravencies
tegravecniques necessagraveries eacutes convenient tenir vocacioacute de servei al client per exemple per exercir
drsquoagent drsquointervencioacute En el cas del transport de mercaderies es convenient ser una persona pacient
donat que els trajectes per carretera soacuten llargs i es realitzen normalment en solitari eacutes el cas per
exemple drsquoun camioner No obstant en general eacutes important tenir capacitat i interegraves per treballar en
equip ser una persona dinagravemica i amb iniciativa Drsquoaltra banda per les caracteriacutestiques de les
activitats dels sector es valora la disponibilitat per treballar de nit caps de setmana i festius
Any 2013 Pagraveg 18
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Conductora de vehicles ferroviaris
Agent drsquointervencioacute
Operariagraveria de manteniment de trens
Any 2013 Pagraveg 19
06Escenaris de futur
Debilitats
Els professionals que srsquoocupen al sector del transport terrestre sobre tot al de carretera es
caracteritzen per ser autogravenoms el que significa que per treballar-hi han hagut de realitzar una
inversioacute inicial rellevant de capital per adquirir com a miacutenim el seu propi mitjagrave de transport
(per exemple taxistes o camioners) En aquest sentit la necessitat drsquouna inversioacute inicial pot
impedir lrsquoacceacutes al sector de persones que estan qualificades per treballar-hi
El transport de mercaderies estagrave forccedila subjecte a les fluctuacions de lrsquoeconomia global fet
rellevant en contextos de crisi perquegrave es pot traduir en menor inversioacute puacuteblica i privada
menys utilitzacioacute del transport per part drsquousuaris privats i empreses etc Aixiacute de forma
concreta a Catalunya durant el periacuteode 2007-2011 les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions lrsquoany 2007
El desenvolupament del transport depegraven de forma criacutetica de la constant inversioacute puacuteblica en
creacioacute i manteniment de xarxes viagraveries En aquest sentit un alentiment de la inversioacute pot
implicar una recessioacute del sector en termes econogravemics i drsquoocupacioacute
La baixa qualitat de servei al client que srsquoofereix per part dels operadors de transport puacuteblic
ferroviari de mitja i llarga distancia fa que els usuaris estiguin menys predisposats a utilitzar-
lo
Catalunya teacute pendents de rebre de lrsquoEstat un total de 3648 milions drsquoeuros per realitzar
inversions a rodalies Es tracta drsquoun servei que durant els uacuteltims anys ha tingut moltes
ineficiegravencies problemes de retards i ha generat moltes queixes de la ciutadania La
Generalitat de Catalunya va assumir la gestioacute del servei lrsquoany 2010
Lrsquoexcessiva atomitzacioacute del sector perjudica als seus interessos eacutes a dir no existeixen
estructures empresarials prou sogravelides i amb suficient forccedila per traslladar les seves dificultats
als preus del producte un exemple eacutes que molts transportistes no poden traslladar lrsquoincrement
de preus del combustible al cost del seu servei i han de rebaixar els seus marges
Any 2013 Pagraveg 20
Amenaces
Una inversioacute insuficient en la millora del transport puacuteblics pot comportar un increment
sostingut dels desplaccedilaments en transport privat contaminant i poc sostenible a meacutes de
saturar de la xarxa viagraveria per carretera
La disminucioacute de lrsquoactivitat de transport interurbagrave de persones estagrave condicionada per la
tendegravencia demogragravefica de retorn de la poblacioacute als nuclis urbans que concentren bona part
dels llocs de treball disponibles Igualment lrsquoaugment de lrsquoatur fa que els desplaccedilaments
interurbans es redueixin ja que hi ha menys necessitat de mobilitat
Els agents econogravemics que representen el sector del transport terrestre no perceben les
necessitats formatives dels seus treballadors i a meacutes no lrsquoassocien a una millora continua de
la competitivitat i la qualitat del servei En aquest sentit no considerar suficientment la
formacioacute com un element que millora la rendibilitat i la competitivitat del sector esdeveacute una
amenaccedila en concret el 50 de les empreses no duu a terme formacioacute o en realitza molt
poca
El sector presenta una baixa rotacioacute de personal i una mitjana drsquoedat al voltant dels 50 anys
per les persones autogravenomes i a lrsquoentorn dels 45 anys per les assalariades el que posa de
manifest lrsquoenvelliment del personal que hi treballa Aquest fet juntament amb la insuficient
importagravencia que es doacutena a la formacioacute pot suposar un impediment per incorporar noves
tecnologies al sector de manera ragravepida i eficient
La manca drsquointegracioacute intermodal (entre diferents tipologies de transport) pot frenar el
desenvolupament del sector i estancar el nombre de persones i de mercaderies que es poden
transportar
Una baixa qualitat de servei (velocitats reduiumldes preus poc competitius incompliments
drsquohoraris etc) pot incrementar el nombre de persones que utilitzen el transport privat en
detriment del puacuteblic
Lrsquoadaptacioacute a un mercat globalitzat permet lrsquoentrada drsquoempreses del transport competidores
de caragravecter multinacional a Europa i Espanya el que implica el desenvolupament de
tegravecniques de gestioacute meacutes acurades i eficients
Fortaleses
El transport terrestre eacutes un sector drsquouna importagravencia estrategravegica creixent no nomeacutes perquegrave
contribueix a la millora de la competitivitat del paiacutes sinoacute perquegrave doacutena suport a altres sectors
Any 2013 Pagraveg 21
productius com la industria el comerccedil i el turisme En aquest sentit la proliferacioacute del canal
de venda on-line genera necessitats de distribucioacute terrestre de mercaderies
El desenvolupament del transport colmiddotlectiu de persones ja eacutes compatible amb un model de
mobilitat sostenible eacutes a dir la xarxa drsquoinfraestructures actual es prou extensa com per
esdevenir una alternativa al transport privat
Catalunya disposa drsquoun teixit industrial i de serveis molt potent que requereix drsquouns serveis de
transport de mercaderies i de persones importants i en constant desenvolupament
La bona marxa del transport de mercaderies al Port de Barcelona ha contribuiumlt que el
transport ferroviari de contenidors hagi augmentat un 146 entre el 2010 i el 2011
La correcta aplicacioacute de la normativa de lliure competegravencia de la Unioacute Europea contribuiragrave a
crear un marc drsquoigualtat drsquooportunitats i condicions per al desenvolupament del sector del
transport terrestre a tots els Estats membres
Oportunitats
Lrsquoextensioacute dels sistemes de gestioacute drsquoestocs eficients faran que els centres logiacutestics i el
transport de mercaderies mantinguin bones perspectives drsquoactivitat en el futur
La presegravencia de plans de transports i de mobilitat a nivell catalagrave i metropolitagrave com el Pla
drsquoInfraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 de la Generalitat de Catalunya
garanteixen a mig i llarg termini les bases per al desenvolupament de les xarxes viagraveries per
carretera i ferrocarril i per tant les condicions per a una millora dels transports puacuteblics i de
mercaderies
Les inversions realitzades recentment en la millora del transport ferroviari (AVE actualitzacioacute
de la xarxa de rodalies de Barcelona) han incrementat la competitivitat drsquoaquest mitjagrave de
transport despreacutes drsquoalguns anys de crisi important
El futur desenvolupament ferroviari del corredor del mediterrani (amb liacutenies drsquoample
internacional) que possiblement la Unioacute Europea inclouragrave en la seva planificacioacute estrategravegica
drsquoinfraestructures de transport facilitaragrave la creacioacute de nous parcs logiacutestics i la implantacioacute de
noves empreses i activitats logiacutestiques a Barcelona i a Catalunya
Lrsquoaplicacioacute de nous megravetodes de gestioacute i administracioacute i de noves tecnologies al transport
terrestre ha contribuiumlt a optimitzar i automatitzar els processos i a oferir nous serveis i de
major valor afegit En aquest sentit la incorporacioacute progressiva drsquoaquests megravetodes i
tecnologies esdeveacute un element clau per al desenvolupament del sector i al mateix temps per
al desenvolupament econogravemic general
Any 2013 Pagraveg 22
La Unioacute Europea ha realitzat una forta aposta econogravemica en i+D+I per al desenvolupament de
vehicles nets el que eacutes una oportunitat per aplicar noves tecnologies al transport terrestre
La incorporacioacute drsquoestats a la Unioacute suposa un increment de persones que tenen la possibilitat
de viatjar lliurement per Europa amb les oportunitats que aixograve suposa en lrsquoincrement del
nombre de viatgers i drsquointercanvi de mercaderies
La disponibilitat drsquoun transport integrat i intermodal suposa una reduccioacute dels temps de
transport dels seus costos i una millora en la qualitat del servei
El desenvolupament de noves tecnologies aplicades al transport i de nous sistemes motors i
la utilitzacioacute de biocombustibles suposa una millora en termes mediambientals que
repercuteix en un decrement de les emissions de CO2
Any 2013 Pagraveg 23
07Enllaccedilos drsquointeregraves
Organismes nacionals
Comiteacute Nacional del Transporte (CNT)
httpwwwfomentoes
Renfe
httpwwwrenfees
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
httpwwwtmbcat
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
httpwwwfgccat
Rodalies de Catalunya
httpwwwrodaliesdecatalunyacat
Esdeveniments internacionals (fires congressos etc)
Setmana Internacional del Transport i la Logiacutestica (SITL Franccedila)
httpwwwsitleuindexphpLang=FRampargRedirect=FR|ECO
Fira del Transport de Materials i Logiacutestica (Promat USA)
httpwwwpromatshowcom
Fira de Logiacutestica Especialitzada i Transport de Mercaderies (Logis expo Espanya)
httpwwwlogisexpoes
Fira Internacional de Tecnologia Ferroviagraveria (Rail Spain Espanya)
wwwferiazaragozaesrail_spainaspx
Any 2013 Pagraveg 24
Esdeveniments nacionals (fires congressos etc)
Saloacute Internacional de la Logiacutestica i el Transport
httpwwwsilbcncomcat
Portals temagravetics internacionals
Portal Europeu del Transport
httpeuropaeupoltransindex_enhtm
Portals temagravetics nacionals
Transportes
httpwwwtransportescom
Logiacutestica i transport (L y T)
httpwwwlogisticaytransportees
Cofinancen
Any 2013 Pagraveg 2
Les 10 claus per
conegraveixer el sector
Les creixents necessitats de desplaccedilaments feina-llar la globalitzacioacute del comerccedil la major sensibilitzacioacute ambiental i lrsquoincrement dels costos dels combustibles fogravessils creen un escenari de transformacioacute alhora que unes bones perspectives per al sector del transport terrestre
El sector
El transport terrestre ocupa les activitats relacionades amb el desplaccedilament interurbagrave intraurbagrave i
internacional de mercaderies i de persones ja sigui en ferrocarril o per carretera
Principals agravembits drsquoactivitat
El sector del transport terrestre inclou els agravembits drsquoactivitat del transport ferroviari de persones del
transport per carretera de persones i del transport de mercaderies ja sigui per carretera o per vies
fegraverries
Tendegravencies
Pel que fa al desplaccedilament de persones es potenciaragrave el transport puacuteblic principalment pels seguumlents
motius per les millores tecnologravegiques i drsquoinfraestructures que srsquoestan introduint i pel seu paper cabdal
en la mobilitat sostenible Drsquoaltra banda pel que fa a les mercaderies la globalitzacioacute de lrsquoactivitat
comercial i la implantacioacute de sistemes eficients de gestioacute drsquoestocs soacuten aspectes claus per lrsquoevolucioacute
del sector en un futur proper
Pes econogravemic
El sector del transport terrestre segons lrsquoEncuesta Anual de Servicios de lrsquoINE tenia lrsquoany 2010 un
volum de negoci de 45593 milions drsquoeuros el que representa un 113 del volum de negoci total del
conjunt del sector serveis a Espanya
Any 2013 Pagraveg 3
A Catalunya el sector del transport terrestre teacute un pes econogravemic considerable i eacutes un dels sectors
productius meacutes importants del paiacutes ategraves que en total el seu volum de negoci eacutes de 9954 milions
drsquoeuros valor que representa un 218 del volum de negoci del sector al conjunt drsquoEspanya i un
438 del volum de negoci del total del sector del transport (terrestre mariacutetim aeri emmagatzematge
i activitats postals i de correus) a Catalunya
Pel que fa al volum de tones de mercaderies mogudes a Catalunya amb transport terrestre es
detecta que el transport ferroviari augmenta el seu protagonisme entre el 2010 i el 2011 (increment
del 22 del volum de tones mogudes) mentre que el transport viaricarretera baixa un 7 entre
aquests dos anys Pel que fa al transport per carretera durant els anys 2007 i 2011 el volum de
mercaderies mogudes (internes a Catalunya i amb la resta drsquoEspanya) ha baixat un 40
LrsquoAutoritat del Transport Metropolitagrave xifra en 472 milions el nombre de viatges que srsquohan fet a lrsquoagraverea de
Barcelona durant el primer semestre de 2012 (un 19 inferior al 2011) la majoria dels quals en
sistema ferroviari (641) La recaptacioacute total en bitllets del sistema tarifari integrat de lrsquoATM ha estat
de 361 milions drsquoeuros durant el primer semestre de 2012 el metro de Barcelona eacutes el que genera
meacutes ingressos (un 34 del total)
Lrsquoocupacioacute
Lrsquoactual situacioacute econogravemica estagrave afectant lrsquoocupacioacute del sector del transport terrestre de forma
negativa aixiacute entre el tercer trimestre de 2008 i el tercer trimestre de 2012 lrsquoocupacioacute srsquoha reduiumlt en
100800 persones el que representa un 162
El transport terrestre a Espanya (segons dades de 2012) eacutes el meacutes important dins del conjunt de
sectors del transport (terrestre mariacutetim i aeri) ja que ocupa un de cada nou treballadors del transport
Pel que fa a Catalunya segons les uacuteltimes dades disponibles de 2010 el sector del transport terrestre
teacute un total de 110171 persones ocupades (73311 assalariats i 36860 autogravenoms) el que representa
al voltant del 96 de les persones que srsquoocupen al sector del transport a Catalunya i un 196 de
lrsquoocupacioacute al sector del transport terrestre a Espanya (dades de 2010)
Perfils professionals meacutes demandats
Meacutes enllagrave de certs perfils tegravecnics molt qualificats especialment en lrsquoagravembit ferroviari el sector del
transport terrestre requereix principalment persones formades en mecagravenica i automocioacute i amb
permisos de conduccioacute especials
Ocupacions meacutes demandades
Srsquoaprecia una demanda visible en lrsquoagravembit ferroviari tant de persones amb qualificacions elevades i
amb formacioacute drsquoenginyeria per exemple enginyers en senyalitzacioacute ferroviagraveria com de persones
Any 2013 Pagraveg 4
amb formacioacute bagravesica i professional per exemple conductors de vehicles ferroviaris El transport de
persones continuaragrave demandant llocs de treball si des de les empreses i les administracions es
continua apostant per criteris de mobilitat sostenible entre aquests llocs hi ha per exemple
conductors drsquoautobusos
Projeccioacute futura
La presegravencia de plans de transports i de mobilitat a nivell catalagrave i metropolitagrave com el Pla
drsquoInfraestructures del transport de Catalunya 2006-2026 garanteixen a mig termini les bases pel
desenvolupament de les xarxes viagraveries per carretera i ferrocarril i per tant les condicions per a una
millora del transport puacuteblic de persones i mercaderies
Debilitats
El desenvolupament del sector del transport terrestre de persones depegraven de manera molt criacutetica de la
constant inversioacute puacuteblica en creacioacute i manteniment de xarxes viagraveries Igualment el transport de
mercaderies estagrave forccedila subjecte a les fluctuacions de lrsquoeconomia global la qual cosa eacutes molt rellevant
en contextos de crisi com lrsquoactual
Oportunitats
El futur desenvolupament del Corredor Mediterrani les inversions realitzades recentment en la millora
del transport ferroviari (AVE rodalies etc) i lrsquoextensioacute dels sistemes de gestioacute drsquoestocs eficients
facilitaran la creacioacute de nous parcs logiacutestics i la implantacioacute de noves empreses i activitats a
Barcelona i Catalunya
Any 2013 Pagraveg 5
01Presentacioacute del sector
El sector del transport terrestre ha protagonitzat des de sempre un paper estrategravegic per al
desenvolupament econogravemic i social dels estats i nacions Aixiacute el transport terrestre de persones i
mercaderies esdeveacute una activitat absolutament imprescindible en societats desenvolupades i
diversificades amb una agravemplia divisioacute del treball
Tanmateix els diferents mitjans de transport terrestre existents tenen la seva major o menor
rellevagravencia i la seva especificitat tegravecnica econogravemica i social
En aquest sentit el sector del transport terrestre es composa de tres grans agravembits drsquoactivitat el
transport ferroviari de persones (en tren metro tramvia etc) el transport per carretera de persones
(autobusos urbans i interurbans etc) i el transport de mercaderies per carretera o per vies fegraverries A
meacutes en aquest sector tambeacute srsquoinclouen altres activitats vinculades al transport com soacuten els serveis de
mudanccedila el depogravesit i lrsquoemmagatzematge i altres activitats annexes
Drsquoaltra banda el model residencial plantejat durant els darrers anys a tota la Regioacute Metropolitana de
Barcelona (RMB) ha suposat un increment de desplaccedilaments entre habitatges i llocs de treball (sobre
tot des de la RMB cap a la ciutat comtal) Aixiacute mateix la major sensibilitzacioacute ambiental dels darrers
temps i el cost ascendent dels combustibles fogravessils estan fent cada cop menys rendible lrsquouacutes del
vehicle particular per als desplaccedilaments habituals Tot aixograve provoca que els transports colmiddotlectius de
persones tinguin cada cop meacutes importagravencia en els desplaccedilaments no solament intraurbans sinoacute
interurbans
Finalment pel que fa al transport de mercaderies els creixents intercanvis de productes a escala
internacional i el perfeccionament del sistema logiacutestic han transformat i impulsat tambeacute a aquest agravembit
drsquoactivitat
Any 2013 Pagraveg 6
02Principals agravembits drsquoactivitat
Transport ferroviari de persones
El model territorial espanyol i catalagrave es caracteritza per una concentracioacute de la poblacioacute en agraverees
metropolitanes importants i de manera afegida moltes de les persones que habiten en zones menys
poblades es veuen obligades a desplaccedilar-se a aquestes agraverees per treballar Aixograve requereix drsquouna
potent xarxa drsquoinfraestructures de transport ferroviari que sigui capaccedil drsquoabsorbir el volum de persones
que necessiten desplaccedilar-se diagraveriament de la llar a la feina En aquest sentit el transport ferroviari de
persones eacutes lrsquoagravembit drsquoactivitat que teacute com a principal objectiu desplaccedilar individus drsquoun lloc a un altre
mitjanccedilant un sistema de vies fegraverries Val a dir que els desplaccedilaments per vies fegraverries no es limiten a
distancies urbanes o interurbanes sinoacute que srsquoestenen meacutes enllagrave de les fronteres dels paiumlsos
Aixiacute dins drsquoaquest agravembit srsquoengloben les activitats relacionades amb el desenvolupament
drsquoinfraestructures fegraverries el manteniment de trens de tot tipus i la prestacioacute de serveis de transport
ferroviari que poden ser de curta mitja o llarga distagravencia
Transport per carretera de persones
El transport per carretera de persones de la mateixa manera que el transport per ferrocarril teacute com a
finalitat traslladar-les drsquoun lloc a un altre principalment de la llar a la feina i viceversa mitjanccedilant
vehicles rodats a traveacutes de vies drsquoasfalt o de terra
No obstant conveacute destacar que el transport per carretera de persones a diferegravencia del transport per
ferrocarril es pot classificar en dos grans grups els transports privats i els puacuteblics Els primers es
caracteritzen perquegrave el seu uacutes es limita al seu propietari i els segons perquegrave els pot utilitzar
qualsevol persona si abona la quantitat econogravemica necessagraveria En aquest informe srsquoanalitzaragrave
essencialment tant en termes econogravemics com drsquoocupacioacute el transport puacuteblic de persones per
carretera
Aixiacute dins drsquoaquest agravembit drsquoactivitat srsquoinclouen les activitats relacionades amb el desenvolupament
drsquoinfraestructures viagraveries com les carreteres el seu manteniment i la prestacioacute de serveis de transport
mitjanccedilant autobusos autocars o taxis que poden ser de curta mitja o llarga distagravencia
Any 2013 Pagraveg 7
Transport de mercaderies
El transport de mercaderies compregraven aquelles activitats purament relacionades amb el moviment de
mercaderies (productes drsquoalimentacioacute electrodomegravestics cotxes carburants etc) des de diferents
punts logiacutestics o empresarials dins de lrsquoestat espanyol o entre diferents paiumlsos ja sigui per carretera o
per ferrocarril Val a dir que el transport de mercaderies per carretera teacute un pes econogravemic i drsquoocupacioacute
superior al que teacute el transport de mercaderies per ferrocarril no obstant ambdoacutes tipologies de
transport de mercaderies es complementen per exemple per transportar una producte drsquoun continent
a un altre molt possiblement hauragrave de passar per diferents mitjans de transport que podran ser trens
camions etc
Conveacute destacar que un transport de mercaderies potent obert i competitiu ja sigui per carretera o per
ferrocarril pot esdevenir un instrument clau per convertir a Espanya i a Catalunya en meacutes que un destiacute
turiacutestic i incrementar aixiacute les opcions estrategravegiques de desenvolupament econogravemic que poden
passar per exemple per augmentar el nombre drsquoexportacions i per esdevenir un pol logiacutestic
internacional
Any 2013 Pagraveg 8
03Tendegravencies del sector
La millora progressiva de les infraestructures viagraveries la
coordinacioacute dels serveis de transport puacuteblic la globalitzacioacute
dels transports de mercaderies i la implantacioacute de sistemes
eficients de gestioacute drsquoestocs soacuten algunes de les claus drsquoegravexit
per al desenvolupament del sector
Coordinacioacute dels serveis ferroviaris i drsquoautobusos i establiment drsquouna xarxa integrada de
transport puacuteblic a Catalunya
Incrementar lrsquoeficiegravencia del conjunt del sistema de transport puacuteblic passa per potenciar la
complementarietat i la coordinacioacute dels mitjans de transport El Pla de transports de viatgers de
Catalunya 2008-2012 parteix de la concepcioacute del territori com a xarxa i per tant un dels escenaris
principals que srsquoapunten en el futur eacutes la plena coordinacioacute entre la xarxa drsquoautobusos i de trens que
afavoriragrave el desplaccedilament multimodal i incrementaragrave la qualitat de vida de les persones
De fet el Pla de transports de Catalunya 2008-2012 aposta per impulsar la complementarietat i la
coordinacioacute dels serveis drsquoautobuacutes i tren i els serveis de transport urbagrave i interurbagrave i per fer-ho es
proposa reduir el temps magravexim drsquoespera a 10 minuts entre autobuacutes i tren establir una distagravencia
magravexima de 300 metres entre parada drsquoautobuacutes i tren i potenciar la implantacioacute drsquointercanviadors Aixiacute
mateix el Pla preveu establir convenis entre els diferents actors del transport urbagrave i interurbagrave per
racionalitzar i millorar lrsquoeficiegravencia dels recursos
Drsquoaltra banda conveacute destacar el nou model de xarxa drsquoautobusos ortogonal que estagrave transformant
progressivament el model radial actual per un altre de meacutes descentralitzat que afavoreixi la
intermodalitat i la coordinacioacute Aquest model es va comenccedilar a implantar a Barcelona el 2011 i ha
finalitzat lrsquooctubre de 2012 La liacutenia ortogonal ha suposat lrsquoentrada en funcionament de cinc noves
liacutenies drsquoautobuacutes que connecten la ciutat de manera rectiliacutenia amb una trama ortogonal
Any 2013 Pagraveg 9
Millora de la velocitat comercial dels transports puacuteblics
Fomentar lrsquouacutes del transport puacuteblic en detriment del transport privat passa per sensibilitzar a la poblacioacute
sobre la importagravencia de la mobilitat sostenible No obstant no nrsquohi ha prou amb la sensibilitzacioacute si la
qualitat del servei no srsquoadapta a les necessitats de les persones que lrsquohan drsquoutilitzar En aquest sentit
eacutes fonamental incrementar la velocitat comercial dels mitjans de transport colmiddotlectius perquegrave
esdevinguin atractius per a les persones usuagraveries i competitius respecte els mitjans de transport
privat
Per assolir aquest increment de velocitat calen mitjans de transports tecnologravegicament punters i
infraestructures avanccedilades perograve tambeacute cal reforccedilar els serveis existents amb trajectes directes o
semidirectes o incrementar el nombre de connexions En tot dos escenaris eacutes necessari invertir
recursos considerables de capital i humans
En aquest sentit a meacutes de lrsquoextensioacute del tren drsquoalta velocitat de Barcelona a Franccedila es preveu
desenvolupar una nova xarxa de serveis drsquoautobuacutes expreacutes sense aturades intermitges que es
concreta en la creacioacute de dinou noves connexions directes entre les principals ciutats de Catalunya
nou reforccedilos a connexions existents vuit noves connexions semidirectes entre nuclis importants (com
Manresa-Sabadell-Terrassa) i la reestructuracioacute de quatre serveis per transformar-los en directes
Reduccioacute de les externalitats del transport
Els sistemes de transport colmiddotlectiu (autobusos trens etc) estalvien consum energegravetic per persona i
redueixen les emissions de gasos contaminants Aixiacute per exemple les emissions de diogravexid de carboni
per viatger drsquoun autobuacutes o drsquoun tren soacuten una tercera part de les que emet un cotxe Aquesta relacioacute
disminueix encara meacutes quan es tracta drsquoaltres gasos nocius com el monogravexid de carboni o els nitrats
en aquests casos els transports colmiddotlectius no arriben a contaminar ni un 10 per viatger del que
contamina un cotxe En termes agregats es considera que els costos externs del transport a Europa
suposen el 73 del total del PIB de la Unioacute Europea xifra que en el cas drsquoEspanya srsquoeleva al 98
Drsquoaquest cost un 837 correspon al tragravensit rodat del que dos terccedilos srsquoatribueix al moviment de
persones i la resta al de mercaderies
Per tant per tal de minimitzar el consum energegravetic augmentar el consum drsquoenergies renovables i
netes assolir paragravemetres legals de qualitat de lrsquoaire i reduir les emissions de gasos drsquoefecte
hivernacle eacutes imprescindible fomentar lrsquouacutes del transport puacuteblic En aquest sentit la millora de la xarxa
de transport puacuteblic ha de contribuir a incrementar el nombre persones usuagraveries enfront el vehicle
privat a meacutes de reduir el consum energegravetic lrsquoemissioacute de partiacutecules contaminants la congestioacute viagraveria i
lrsquoaccidentalitat
En concret lrsquoany 2010 TMB va adquirir quatre nous autobusos hiacutebrids que combinen motors elegravectrics i
diegravesel aquesta tecnologia suposa una reduccioacute de fins a un 30 el consum de combustible i de les
Any 2013 Pagraveg 10
emissions contaminants aixiacute com una disminucioacute de la contaminacioacute acuacutestica fins a un 50
Existeixen altres iniciatives en relacioacute a autobusos hiacutebrids com la que srsquoha dut a terme al Baix
Llobregat on srsquohan incorporat vuit autobusos que funcionen amb aquesta tecnologia
Millora del sistema drsquoinformacioacute dels usuaris del transport puacuteblic colmiddotlectiu
Lrsquoincrement en la qualitat del servei no srsquoaconsegueix nomeacutes augmentant la velocitat i la frequumlegravencia
del transport puacuteblic tambeacute cal que la poblacioacute conegui les seves prestacions horaris frequumlegravencia
informacioacute sobre incidegravencies actualitzacioacute de la informacioacute etc
La posada en marxa drsquoun bon servei drsquoinformacioacute implica disposar drsquoun sistema de manteniment de la
informacioacute sobre horaris a totes les estacions i drsquoun sistema eficient drsquoactualitzacioacute de la informacioacute a
traveacutes de la xarxa drsquoInternet el que implica tambeacute renovar lrsquoeina drsquoitineraris del web de transports
wwwmobilitatnet editar noves guies de transport i millorar la difusioacute de la informacioacute amb mitjans
telemagravetics que han de ser accessibles abans i durant el viatge (web plafons a les estacions
aplicacions per mogravebils etc)
La millora dels sistemes drsquoinformacioacute ha suposat la vinculacioacute al sector de diverses especialitats
relacionades amb a les TIC addicionalment als llocs de treball meacutes tradicionals com els associats amb
enginyeries o manteniment de xarxes viagraveries TMB ha ja desenvolupat diferents aplicacions per
mogravebils que permeten realitzar consultes de plagravenols de temps drsquoespera o de rutes eficients entre altra
informacioacute uacutetil per desplaccedilar-se per la ciutat Aixiacute les xarxes de transport puacuteblic hauran drsquoincrementar
els canals de comunicacioacute i implementar noves aplicacions perquegrave la informacioacute estigui disponible les
24h hores del dia i els set dies de la setmana
Globalitzacioacute i deslocalitzacioacute del comerccedil de mercaderies
Una part cada cop meacutes important dels productes que es consumeixen de forma habitual procedeixen
drsquoarreu del moacuten Aixograve fa quegrave el transport terrestre de mercaderies sigui particularment actiu tant per
carretera com per ferrocarril Aquest fet implica que els serveis logiacutestics als que estagrave vinculat el
transport de mercaderies hagin drsquoestar correctament orientats cap a aquest escenari global els
costos de transport internacional poden fer competitius productes o materials de paiumlsos emergents i
tambeacute a productors de mategraveries primeres ubicats en diverses parts del moacuten De la mateixa manera
els productes catalans poden arribar a qualsevol mercat del moacuten competint amb els productes locals
En aquest sentit segons el ldquoMemoraacutendum el sector del transporte en Espantildeardquo elaborat per la
Confederacioacute Espanyola drsquoOrgantizacions Empresarials eacutes necessari realitzar un estudi que
caracteritzi tots els actors que intervenen en el sector del transport el tipus drsquoempreses que el
composen la seva grandagraveria els sectors drsquoactivitat dels principals clients la funcioacute drsquoaquestes
empreses i el nivell drsquointermediacioacute entre altres aspectes per tal de millorar lrsquoeficiegravencia i la
productivitat del sector De manera meacutes immediata el Memoraacutendum proposa impulsar poliacutetiques
Any 2013 Pagraveg 11
drsquoestiacutemul per a lrsquoadquisicioacute o renovacioacute de flotes amb vehicles meacutes ecologravegics la implantacioacute de noves
tecnologies i lrsquoanivellament de les contribucions per part de lrsquoempresa de les cagraverregues socials a les
mitges de la Unioacute Europea molt superiors a Espanya
Flexibilitat i agilitat dels sistemes drsquoaprovisionament empresarials
Des de fa alguns anys les empreses tendeixen a respondre de forma agravegil i immediata als canviants
requeriments del mercat el que suposa la reduccioacute dels estocs en magatzems fins a miacutenims tegravecnics
imprescindibles Per tant el subministrament constant de productes que abans srsquoemmagatzemaven
obliga a la presegravencia drsquoun transport de mercaderies flexible i eficient
El Corredor del Mediterrani
El Corredor del Mediterrani designa al conjunt de liacutenies de ferrocarril de gran velocitat que ha de
connectar Algecires amb Franccedila passant per capitals com Murcia Valegravencia i Barcelona El corredor
es planteja com una liacutenia drsquoelevades prestacions amb un doble objectiu el transport competitiu de
persones i el de mercaderies
Tot i que el desenvolupament del Corredor encara no eacutes una realitat la seva execucioacute sembla que
pren importagravencia ja que existeixen diferents veus institucionals (estatals i autonogravemiques) que
demanen a la Comissioacute Europea que inclogui el Corredor Mediterrani com a eix prioritari en la Xarxa
Central Transeuropea i el consideri com un element estrategravegic per a la connexioacute i la cohesioacute territorial
interna de la Unioacute Europea
Lrsquoexecucioacute de les obres del Corredor del Mediterrani pot suposar un creixement econogravemic i
drsquoocupacioacute de les zones per les que circularagrave que concentren el 40 de la poblacioacute espanyola i el
40 del PIB espanyol Aquest creixement no srsquoassocia nomeacutes al transport terrestre sinoacute a tots els
sectors econogravemics ja que la disposicioacute drsquoun drsquouna liacutenia directa que connecti el continent africagrave amb
lrsquoeuropeu esdeveacute un incentiu per les empreses a instalmiddotlar-se a la zona
Any 2013 Pagraveg 12
04El sector en xifres
Dades econogravemiques
Segons dades de lrsquoObservatorio del mercado del transporte de mercanciacuteas por carretera1 de
marccedil de 2012 elaborat pel Ministeri de Foment el sector del transport en el seu conjunt
(terrestre aeri i mariacutetim) va representar lrsquoany 2008 el 41 del Valor Afegit Brut nacional
(VAB) La principal aportacioacute a aquest sector la va fer el transport terrestre (carretera i
ferrocarril) amb un 576 del total
Segons dades de lrsquoEncuesta Anual de Servicios de 2010 (uacuteltimes dades disponibles)
elaborada per lrsquoINE el volum de negoci del sector eacutes de 45593 milions drsquoeuros el que
representa lrsquo113 del negoci total del sector serveis drsquoEspanya De forma concreta un 51
es correspon al volum de negoci generat per empreses de transport interurbagrave de passatgers i
mercaderies per ferrocarril un 198 a altres empreses del transport terrestre de passatgers
per carretera i un 751 a empreses de transport de mercaderies per carretera serveis de
mudanccedila i transport per canonada
A Catalunya segons les uacuteltimes dades de lrsquoEncuesta Anual de Servicios de 2010 el volum de
negoci de les empreses del sector del transport terrestre eacutes de 9954 milions drsquoeuros valor
que representa un 218 del volum de negoci del sector al conjunt drsquoEspanya i un 438 del
volum de negoci del total del sector del transport (terrestre mariacutetim aeri emmagatzematge i
activitats postals i de correus) a Catalunya
Lrsquooperadora RENFE va moure lrsquoany 2011 un total de 17 milions de tones de mercaderies el
que representa un 79 meacutes que lrsquoany 2010 perograve una quantitat encara llunyana als 22
milions de tones mogudes lrsquoany 2008
Les uacuteltimes dades disponibles del transport de mercaderies per carretera de lrsquoINE indiquen
una clara tendegravencia negativa Aixiacute durant el 2010 a Espanya es van moure per carretera un
total de 1135 milions de tones el que representa un 73 menys que el 2009 i un 23
menys que lrsquoany 2008 Les tones mogudes a Catalunya segons la mateixa font durant el
2010 eren aproximadament el 20 del total drsquoEspanya
1
Aquestes dades provenen de la Comptabilitat Nacional de lrsquoInstituto Nacional de Estadiacutestica (INE)
Any 2013 Pagraveg 13
A Catalunya segons dades de lrsquoObservatori de la logiacutestica de Catalunya2 el volum de
transport de mercaderies mogudes per carretera ha baixat un 77 entre els anys 2010 i
2011 De forma concreta el volum intern a Catalunya ha caigut un 9 i els intercanvis amb la
resta de lrsquoEstat un 5 mentre que el transport internacional per carretera va augmentar un
22 Si es considera el periacuteode 2007-2011 la reduccioacute de les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions de lrsquoany 2007
El volum de tones mogudes en mode ferroviari a Catalunya entre el 2010 i el 2011 segons
lrsquoObservatori de la logiacutestica de Catalunya ha augmentat un 22 Lrsquoincrement ha estat
generalitzat aixiacute els fluxos interns a Catalunya han augmentat un 11 entre el 2010 i el 2011
els intercanvis amb lrsquoEstat un 30 i els internacionals un 21 Eacutes necessari destacar el paper
que ha tingut el Port de Barcelona ja que el transport ferroviari de contenidors ha augmentat
un 146 entre el 2010 i el 2011
La companyia RENFE segons dades del Ministeri de Foment va transportar lrsquoany 2011 un
total de 468 milions de passatgers el que representa un 31 meacutes que lrsquoany 2010 Conveacute
destacar que el 2006 va ser lrsquoany en quegrave el nombre de passatgers va ser meacutes alt 516 milions
(un 94 meacutes que lrsquoany 2011) Pel que fa als diferents modes de transport ferroviari destaca
que durant el 2011 un 88 ho van fer en rodalies un 5 en trens de mitja distagravencia
convencionals un 1 en trens de mitja distagravencia drsquoalta velocitat i un 4 amb trens de llarga
distagravencia drsquoalta velocitat Les dades de desplaccedilament provisionals de 2012 (mesos de gener a
agost) soacuten molt similars a les de 2011 i indiquen que es manteacute la tendegravencia de millora (perograve
sense una alccedila significativa)
A Espanya segons dades del Ministeri de Foment hi ha un total de 25595 Km drsquoautopistes
de peatges (2012)
El pressupost de lrsquoAutoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) pel 2012
eacutes de 1098rsquo58 milions drsquoeuros (un 36 superior al de 2011) del qual 5025 milions soacuten
transferegravencies corrents a drsquoaltres ens i 1162700euro seran inversions reals en infraestructures
Lrsquoany 2012 formen part del sistema tarifari integrat de lrsquoATM un total de 707 liacutenies de
transport 7 de metro 102 dels busos de transports de Barcelona 2 de Ferrocarrils de
Generalitat de Catalunya (Barcelona-Vallegraves i Barcelona-Anoia) 6 de rodalies de Catalunya
(RENFE) 6 del tramvia metropolitagrave 107dels busos de lrsquoATM 358 autobusos de la Direccioacute
General de Transports Metropolitans i 119 que es corresponen a drsquoaltres autobusos urbans
Durant el primer semestre de 2012 es van realitzar un total de 4722 milions de viatges en
2 Observatori de la logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 7ordf edicioacute (2012) Departament de
Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i Centre Logiacutestics de Catalunya (CIMALSA) Elaborat per lrsquoInstitut Cerdagrave
Any 2013 Pagraveg 14
aquesta xarxa de transport (un 19 inferior al mateix semestre de 20113) dels quals un
641 soacuten en mode ferroviari (ha baixat la seva demanda un 21 en relacioacute al 2011) i un
359 en mode autobuacutes (srsquoha reduiumlt un 16 en relacioacute al 2011) La recaptacioacute total de les
liacutenies de transport integrades a lrsquoATM durant el primer semestre de 2012 va ser de 36119
milions drsquoeuros (durant tot lrsquoany 2011 va ser de 68146 milions ndashper tant es troba en valors
similars a 2011-) El metro de Barcelona eacutes el que genera meacutes ingressos (123 milions durant
el primer semestre de 2012) el que representa el 34 de la recaptacioacute total
Segons dades de lrsquoATM el tragravensit de vehicles lleugers a la xarxa viagraveria de la Regioacute
Metropolitana de Barcelona tambeacute ha baixat durant el primer semestre de 2012 un 82 en
autopistes de peatge en relacioacute al mateix semestre del 2011 i un 34 als accessos de
Barcelona
Lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que al conjunt de lrsquoEstat la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril (tren metro tramvia) lany 2011 era de 2326
euros (un 33 superior respecte al 2010) i en transport per carretera era de 4362 euros (un
22 superior respecte al 2010)
Pel que fa a Catalunya lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril lany 2011 era de 2871 euros (un 124
superior al 2010) i en transport per carretera de 2732 euros (un 15 superior al 2010)
El pressupost 2012 de la Generalitat de Catalunya destina 441 milions a infraestructures de
carreteres 1081 milions a infraestructures ferroviagraveries 1422 milions a projectes de suport al
transport puacuteblic de viatgers i 38 milions a infraestructures del transport de viatgers per
carretera
Dades drsquoocupacioacute
Al tercer trimestre de 2012 el conjunt del sector del transport (terrestre aeri i mariacutetim) donava
feina al 33 de les persones ocupades a Espanya Un 90 de lrsquoocupacioacute al transport es
concentrava al sector del transport terrestre ( 518700 persones) un 18 superior al mateix
trimestre de 2010
Lrsquoevolucioacute a Espanya de lrsquoocupacioacute al sector del transport terrestre eacutes negativa des de lrsquoinici
de la crisi Aixiacute entre el tercer trimestre del 2008 i el tercer trimestre de 2012 lrsquoocupacioacute srsquoha
reduiumlt en 100800 persones el que representa un 162
A Catalunya segons les uacuteltimes dades disponibles a lrsquoEncuesta Nacional de Servicios de
lrsquoINE de 2010 el sector del transport terrestre teacute un total de 110171 persones ocupades
(73311 assalariats i 36860 autogravenoms) el que representa al voltant del 96 de les persones
3 Lrsquoany 2011 segons dades de lrsquoATM es va enregistrar el magravexim histograveric de viatges en el sistema de transport puacuteblic de lrsquoagraverea
de Barcelona
Any 2013 Pagraveg 15
que srsquoocupen al sector del transport a Catalunya i un 196 de lrsquoocupacioacute al sector del
transport terrestre a Espanya (dades de 2010)
El Directori central drsquoempreses de lrsquoINE recull que lrsquoany 2012 hi ha un total de 184760
empreses de transport terrestre (un 23 menys que lrsquoany 2011) de les quals un 65 soacuten
empreses de transport de mercaderies per carretera i serveis de trasllats La tendegravencia dels
darrers anys eacutes clarament negativa aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 26497
empreses el que representa un 127
A Catalunya segons dades del Directori central drsquoempreses de lrsquoINE hi ha 36347 empreses
de transport terrestre un 196 del total de les empreses del sector drsquoEspanya I tal com
passa al conjunt de lrsquoEstat lrsquoevolucioacute en el nombre drsquoempreses des de lrsquoinici de la crisi eacutes
negativa Aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 5622 empreses (reduccioacute del 134)
Drsquoacord amb les dades del punt anterior la tipologia drsquoempresa en el sector transports que
predomina a Catalunya eacutes la de microempresa amb una mitjana de 43 persones
treballadores per companyia
Fonts Darreres dades disponibles INE Ministerio de Fomento Renfe Transports Municipals de Barcelona-TMB Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya -FGC Idescat Observatorio del mercado del transporte de mercanciacuteas por carretera Encuesta Anual de Servicios de 2010 INE Observatori de la logiacutestica de Catalunya Autoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) Departament drsquoEconomia i Coneixement Generalitat de Catalunya Pressupost 2012 Idescat
Any 2013 Pagraveg 16
05Perfils professionals meacutes demandats
Perfils professionals de major qualificacioacute
Perfil formatiu
Els perfils professionals meacutes qualificats es troben principalment en els agravembits del transport ferroviari i
del de mercaderies
En el cas del transport ferroviari es requereixen fonamentalment persones amb nivells formatius
drsquoenginyeria En general la formacioacute necessagraveria eacutes la drsquoenginyeria en telecomunicacions o la
industrial que soacuten formacions especialitzades en aspectes com ara la senyalitzacioacute o el telecontrol i
en infraestructures viagraveries i material mogravebil
Pel que fa al transport de mercaderies eacutes en lrsquoagravembit de la planificacioacute on cal disposar drsquouna major
qualificacioacute professional La formacioacute requerida ha de ser superior preferiblement amb tercers graus
(postgraus magravesters) vinculats al camp de la logiacutestica empresarial
Habitualment a aquests perfils professionals sersquols requereix una experiegravencia en feines similars entre 2
i 5 anys
Perfil competencial
Aquests perfils professionals normalment srsquoocupen en cagraverrecs de responsabilitat en els que han de
prendre decisions estrategravegiques o puntuals que repercuteixen directament en lrsquoexecucioacute dels
projectes en aquest sentit eacutes imprescindible que siguin persones metogravediques perograve tambeacute amb
capacitat per proposar solucions a problemes imprevistos
Entre les competegravencies professionals meacutes requerides per a aquests perfils es troben la iniciativa i la
proactivitat el dinamisme la capacitat de treballar en equip lrsquohabilitat per organitzar els seu propi
treball i la capacitat per assolir els objectius marcats
Any 2013 Pagraveg 17
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Enginyera en manteniment de xarxa ferroviagraveria
Enginyera en manteniment de material mogravebil
Cap de tragravefic
Perfils professionals de menor qualificacioacute
Perfil formatiu
Tal i com succeeix en altres sectors a priori no hi hauria un miacutenim necessari formatiu meacutes enllagrave de la
formacioacute reglada obligatograveria eacutes a dir educacioacute primagraveria o ESO Val a dir que pel que fa a les tasques
vinculades al manteniment ferroviari i drsquoautomocioacute eacutes molt important disposar de formacioacute
professional relacionada amb els agravembits elegravectric i drsquoautomocioacute per poder optar a multitud de llocs de
treball al sector (electromecagravenic mecagravenic de vehicles etc) Aixiacute mateix lrsquoincrement de
lrsquoespecialitzacioacute tegravecnica que experimenta el sector obligaragrave a les persones que es vulguin ocupar en el
sector a realitzar cursos especialitzats i tegravecnics meacutes enllagrave dels estudis bagravesics o professionals reglats
Drsquoaltra banda i meacutes enfocat a lrsquoagravembit del transport de persones per carretera o per ferrocarril eacutes
convenient realitzar algun curs relacionat amb el tracte o atencioacute al client
Perfil competencial
Les competegravencies requerides depenen de lrsquoagravembit drsquoactivitat segons es realitzin tasques de transport
de persones o de mercaderies En el cas del transport de persones a meacutes de les competegravencies
tegravecniques necessagraveries eacutes convenient tenir vocacioacute de servei al client per exemple per exercir
drsquoagent drsquointervencioacute En el cas del transport de mercaderies es convenient ser una persona pacient
donat que els trajectes per carretera soacuten llargs i es realitzen normalment en solitari eacutes el cas per
exemple drsquoun camioner No obstant en general eacutes important tenir capacitat i interegraves per treballar en
equip ser una persona dinagravemica i amb iniciativa Drsquoaltra banda per les caracteriacutestiques de les
activitats dels sector es valora la disponibilitat per treballar de nit caps de setmana i festius
Any 2013 Pagraveg 18
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Conductora de vehicles ferroviaris
Agent drsquointervencioacute
Operariagraveria de manteniment de trens
Any 2013 Pagraveg 19
06Escenaris de futur
Debilitats
Els professionals que srsquoocupen al sector del transport terrestre sobre tot al de carretera es
caracteritzen per ser autogravenoms el que significa que per treballar-hi han hagut de realitzar una
inversioacute inicial rellevant de capital per adquirir com a miacutenim el seu propi mitjagrave de transport
(per exemple taxistes o camioners) En aquest sentit la necessitat drsquouna inversioacute inicial pot
impedir lrsquoacceacutes al sector de persones que estan qualificades per treballar-hi
El transport de mercaderies estagrave forccedila subjecte a les fluctuacions de lrsquoeconomia global fet
rellevant en contextos de crisi perquegrave es pot traduir en menor inversioacute puacuteblica i privada
menys utilitzacioacute del transport per part drsquousuaris privats i empreses etc Aixiacute de forma
concreta a Catalunya durant el periacuteode 2007-2011 les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions lrsquoany 2007
El desenvolupament del transport depegraven de forma criacutetica de la constant inversioacute puacuteblica en
creacioacute i manteniment de xarxes viagraveries En aquest sentit un alentiment de la inversioacute pot
implicar una recessioacute del sector en termes econogravemics i drsquoocupacioacute
La baixa qualitat de servei al client que srsquoofereix per part dels operadors de transport puacuteblic
ferroviari de mitja i llarga distancia fa que els usuaris estiguin menys predisposats a utilitzar-
lo
Catalunya teacute pendents de rebre de lrsquoEstat un total de 3648 milions drsquoeuros per realitzar
inversions a rodalies Es tracta drsquoun servei que durant els uacuteltims anys ha tingut moltes
ineficiegravencies problemes de retards i ha generat moltes queixes de la ciutadania La
Generalitat de Catalunya va assumir la gestioacute del servei lrsquoany 2010
Lrsquoexcessiva atomitzacioacute del sector perjudica als seus interessos eacutes a dir no existeixen
estructures empresarials prou sogravelides i amb suficient forccedila per traslladar les seves dificultats
als preus del producte un exemple eacutes que molts transportistes no poden traslladar lrsquoincrement
de preus del combustible al cost del seu servei i han de rebaixar els seus marges
Any 2013 Pagraveg 20
Amenaces
Una inversioacute insuficient en la millora del transport puacuteblics pot comportar un increment
sostingut dels desplaccedilaments en transport privat contaminant i poc sostenible a meacutes de
saturar de la xarxa viagraveria per carretera
La disminucioacute de lrsquoactivitat de transport interurbagrave de persones estagrave condicionada per la
tendegravencia demogragravefica de retorn de la poblacioacute als nuclis urbans que concentren bona part
dels llocs de treball disponibles Igualment lrsquoaugment de lrsquoatur fa que els desplaccedilaments
interurbans es redueixin ja que hi ha menys necessitat de mobilitat
Els agents econogravemics que representen el sector del transport terrestre no perceben les
necessitats formatives dels seus treballadors i a meacutes no lrsquoassocien a una millora continua de
la competitivitat i la qualitat del servei En aquest sentit no considerar suficientment la
formacioacute com un element que millora la rendibilitat i la competitivitat del sector esdeveacute una
amenaccedila en concret el 50 de les empreses no duu a terme formacioacute o en realitza molt
poca
El sector presenta una baixa rotacioacute de personal i una mitjana drsquoedat al voltant dels 50 anys
per les persones autogravenomes i a lrsquoentorn dels 45 anys per les assalariades el que posa de
manifest lrsquoenvelliment del personal que hi treballa Aquest fet juntament amb la insuficient
importagravencia que es doacutena a la formacioacute pot suposar un impediment per incorporar noves
tecnologies al sector de manera ragravepida i eficient
La manca drsquointegracioacute intermodal (entre diferents tipologies de transport) pot frenar el
desenvolupament del sector i estancar el nombre de persones i de mercaderies que es poden
transportar
Una baixa qualitat de servei (velocitats reduiumldes preus poc competitius incompliments
drsquohoraris etc) pot incrementar el nombre de persones que utilitzen el transport privat en
detriment del puacuteblic
Lrsquoadaptacioacute a un mercat globalitzat permet lrsquoentrada drsquoempreses del transport competidores
de caragravecter multinacional a Europa i Espanya el que implica el desenvolupament de
tegravecniques de gestioacute meacutes acurades i eficients
Fortaleses
El transport terrestre eacutes un sector drsquouna importagravencia estrategravegica creixent no nomeacutes perquegrave
contribueix a la millora de la competitivitat del paiacutes sinoacute perquegrave doacutena suport a altres sectors
Any 2013 Pagraveg 21
productius com la industria el comerccedil i el turisme En aquest sentit la proliferacioacute del canal
de venda on-line genera necessitats de distribucioacute terrestre de mercaderies
El desenvolupament del transport colmiddotlectiu de persones ja eacutes compatible amb un model de
mobilitat sostenible eacutes a dir la xarxa drsquoinfraestructures actual es prou extensa com per
esdevenir una alternativa al transport privat
Catalunya disposa drsquoun teixit industrial i de serveis molt potent que requereix drsquouns serveis de
transport de mercaderies i de persones importants i en constant desenvolupament
La bona marxa del transport de mercaderies al Port de Barcelona ha contribuiumlt que el
transport ferroviari de contenidors hagi augmentat un 146 entre el 2010 i el 2011
La correcta aplicacioacute de la normativa de lliure competegravencia de la Unioacute Europea contribuiragrave a
crear un marc drsquoigualtat drsquooportunitats i condicions per al desenvolupament del sector del
transport terrestre a tots els Estats membres
Oportunitats
Lrsquoextensioacute dels sistemes de gestioacute drsquoestocs eficients faran que els centres logiacutestics i el
transport de mercaderies mantinguin bones perspectives drsquoactivitat en el futur
La presegravencia de plans de transports i de mobilitat a nivell catalagrave i metropolitagrave com el Pla
drsquoInfraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 de la Generalitat de Catalunya
garanteixen a mig i llarg termini les bases per al desenvolupament de les xarxes viagraveries per
carretera i ferrocarril i per tant les condicions per a una millora dels transports puacuteblics i de
mercaderies
Les inversions realitzades recentment en la millora del transport ferroviari (AVE actualitzacioacute
de la xarxa de rodalies de Barcelona) han incrementat la competitivitat drsquoaquest mitjagrave de
transport despreacutes drsquoalguns anys de crisi important
El futur desenvolupament ferroviari del corredor del mediterrani (amb liacutenies drsquoample
internacional) que possiblement la Unioacute Europea inclouragrave en la seva planificacioacute estrategravegica
drsquoinfraestructures de transport facilitaragrave la creacioacute de nous parcs logiacutestics i la implantacioacute de
noves empreses i activitats logiacutestiques a Barcelona i a Catalunya
Lrsquoaplicacioacute de nous megravetodes de gestioacute i administracioacute i de noves tecnologies al transport
terrestre ha contribuiumlt a optimitzar i automatitzar els processos i a oferir nous serveis i de
major valor afegit En aquest sentit la incorporacioacute progressiva drsquoaquests megravetodes i
tecnologies esdeveacute un element clau per al desenvolupament del sector i al mateix temps per
al desenvolupament econogravemic general
Any 2013 Pagraveg 22
La Unioacute Europea ha realitzat una forta aposta econogravemica en i+D+I per al desenvolupament de
vehicles nets el que eacutes una oportunitat per aplicar noves tecnologies al transport terrestre
La incorporacioacute drsquoestats a la Unioacute suposa un increment de persones que tenen la possibilitat
de viatjar lliurement per Europa amb les oportunitats que aixograve suposa en lrsquoincrement del
nombre de viatgers i drsquointercanvi de mercaderies
La disponibilitat drsquoun transport integrat i intermodal suposa una reduccioacute dels temps de
transport dels seus costos i una millora en la qualitat del servei
El desenvolupament de noves tecnologies aplicades al transport i de nous sistemes motors i
la utilitzacioacute de biocombustibles suposa una millora en termes mediambientals que
repercuteix en un decrement de les emissions de CO2
Any 2013 Pagraveg 23
07Enllaccedilos drsquointeregraves
Organismes nacionals
Comiteacute Nacional del Transporte (CNT)
httpwwwfomentoes
Renfe
httpwwwrenfees
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
httpwwwtmbcat
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
httpwwwfgccat
Rodalies de Catalunya
httpwwwrodaliesdecatalunyacat
Esdeveniments internacionals (fires congressos etc)
Setmana Internacional del Transport i la Logiacutestica (SITL Franccedila)
httpwwwsitleuindexphpLang=FRampargRedirect=FR|ECO
Fira del Transport de Materials i Logiacutestica (Promat USA)
httpwwwpromatshowcom
Fira de Logiacutestica Especialitzada i Transport de Mercaderies (Logis expo Espanya)
httpwwwlogisexpoes
Fira Internacional de Tecnologia Ferroviagraveria (Rail Spain Espanya)
wwwferiazaragozaesrail_spainaspx
Any 2013 Pagraveg 24
Esdeveniments nacionals (fires congressos etc)
Saloacute Internacional de la Logiacutestica i el Transport
httpwwwsilbcncomcat
Portals temagravetics internacionals
Portal Europeu del Transport
httpeuropaeupoltransindex_enhtm
Portals temagravetics nacionals
Transportes
httpwwwtransportescom
Logiacutestica i transport (L y T)
httpwwwlogisticaytransportees
Cofinancen
Any 2013 Pagraveg 3
A Catalunya el sector del transport terrestre teacute un pes econogravemic considerable i eacutes un dels sectors
productius meacutes importants del paiacutes ategraves que en total el seu volum de negoci eacutes de 9954 milions
drsquoeuros valor que representa un 218 del volum de negoci del sector al conjunt drsquoEspanya i un
438 del volum de negoci del total del sector del transport (terrestre mariacutetim aeri emmagatzematge
i activitats postals i de correus) a Catalunya
Pel que fa al volum de tones de mercaderies mogudes a Catalunya amb transport terrestre es
detecta que el transport ferroviari augmenta el seu protagonisme entre el 2010 i el 2011 (increment
del 22 del volum de tones mogudes) mentre que el transport viaricarretera baixa un 7 entre
aquests dos anys Pel que fa al transport per carretera durant els anys 2007 i 2011 el volum de
mercaderies mogudes (internes a Catalunya i amb la resta drsquoEspanya) ha baixat un 40
LrsquoAutoritat del Transport Metropolitagrave xifra en 472 milions el nombre de viatges que srsquohan fet a lrsquoagraverea de
Barcelona durant el primer semestre de 2012 (un 19 inferior al 2011) la majoria dels quals en
sistema ferroviari (641) La recaptacioacute total en bitllets del sistema tarifari integrat de lrsquoATM ha estat
de 361 milions drsquoeuros durant el primer semestre de 2012 el metro de Barcelona eacutes el que genera
meacutes ingressos (un 34 del total)
Lrsquoocupacioacute
Lrsquoactual situacioacute econogravemica estagrave afectant lrsquoocupacioacute del sector del transport terrestre de forma
negativa aixiacute entre el tercer trimestre de 2008 i el tercer trimestre de 2012 lrsquoocupacioacute srsquoha reduiumlt en
100800 persones el que representa un 162
El transport terrestre a Espanya (segons dades de 2012) eacutes el meacutes important dins del conjunt de
sectors del transport (terrestre mariacutetim i aeri) ja que ocupa un de cada nou treballadors del transport
Pel que fa a Catalunya segons les uacuteltimes dades disponibles de 2010 el sector del transport terrestre
teacute un total de 110171 persones ocupades (73311 assalariats i 36860 autogravenoms) el que representa
al voltant del 96 de les persones que srsquoocupen al sector del transport a Catalunya i un 196 de
lrsquoocupacioacute al sector del transport terrestre a Espanya (dades de 2010)
Perfils professionals meacutes demandats
Meacutes enllagrave de certs perfils tegravecnics molt qualificats especialment en lrsquoagravembit ferroviari el sector del
transport terrestre requereix principalment persones formades en mecagravenica i automocioacute i amb
permisos de conduccioacute especials
Ocupacions meacutes demandades
Srsquoaprecia una demanda visible en lrsquoagravembit ferroviari tant de persones amb qualificacions elevades i
amb formacioacute drsquoenginyeria per exemple enginyers en senyalitzacioacute ferroviagraveria com de persones
Any 2013 Pagraveg 4
amb formacioacute bagravesica i professional per exemple conductors de vehicles ferroviaris El transport de
persones continuaragrave demandant llocs de treball si des de les empreses i les administracions es
continua apostant per criteris de mobilitat sostenible entre aquests llocs hi ha per exemple
conductors drsquoautobusos
Projeccioacute futura
La presegravencia de plans de transports i de mobilitat a nivell catalagrave i metropolitagrave com el Pla
drsquoInfraestructures del transport de Catalunya 2006-2026 garanteixen a mig termini les bases pel
desenvolupament de les xarxes viagraveries per carretera i ferrocarril i per tant les condicions per a una
millora del transport puacuteblic de persones i mercaderies
Debilitats
El desenvolupament del sector del transport terrestre de persones depegraven de manera molt criacutetica de la
constant inversioacute puacuteblica en creacioacute i manteniment de xarxes viagraveries Igualment el transport de
mercaderies estagrave forccedila subjecte a les fluctuacions de lrsquoeconomia global la qual cosa eacutes molt rellevant
en contextos de crisi com lrsquoactual
Oportunitats
El futur desenvolupament del Corredor Mediterrani les inversions realitzades recentment en la millora
del transport ferroviari (AVE rodalies etc) i lrsquoextensioacute dels sistemes de gestioacute drsquoestocs eficients
facilitaran la creacioacute de nous parcs logiacutestics i la implantacioacute de noves empreses i activitats a
Barcelona i Catalunya
Any 2013 Pagraveg 5
01Presentacioacute del sector
El sector del transport terrestre ha protagonitzat des de sempre un paper estrategravegic per al
desenvolupament econogravemic i social dels estats i nacions Aixiacute el transport terrestre de persones i
mercaderies esdeveacute una activitat absolutament imprescindible en societats desenvolupades i
diversificades amb una agravemplia divisioacute del treball
Tanmateix els diferents mitjans de transport terrestre existents tenen la seva major o menor
rellevagravencia i la seva especificitat tegravecnica econogravemica i social
En aquest sentit el sector del transport terrestre es composa de tres grans agravembits drsquoactivitat el
transport ferroviari de persones (en tren metro tramvia etc) el transport per carretera de persones
(autobusos urbans i interurbans etc) i el transport de mercaderies per carretera o per vies fegraverries A
meacutes en aquest sector tambeacute srsquoinclouen altres activitats vinculades al transport com soacuten els serveis de
mudanccedila el depogravesit i lrsquoemmagatzematge i altres activitats annexes
Drsquoaltra banda el model residencial plantejat durant els darrers anys a tota la Regioacute Metropolitana de
Barcelona (RMB) ha suposat un increment de desplaccedilaments entre habitatges i llocs de treball (sobre
tot des de la RMB cap a la ciutat comtal) Aixiacute mateix la major sensibilitzacioacute ambiental dels darrers
temps i el cost ascendent dels combustibles fogravessils estan fent cada cop menys rendible lrsquouacutes del
vehicle particular per als desplaccedilaments habituals Tot aixograve provoca que els transports colmiddotlectius de
persones tinguin cada cop meacutes importagravencia en els desplaccedilaments no solament intraurbans sinoacute
interurbans
Finalment pel que fa al transport de mercaderies els creixents intercanvis de productes a escala
internacional i el perfeccionament del sistema logiacutestic han transformat i impulsat tambeacute a aquest agravembit
drsquoactivitat
Any 2013 Pagraveg 6
02Principals agravembits drsquoactivitat
Transport ferroviari de persones
El model territorial espanyol i catalagrave es caracteritza per una concentracioacute de la poblacioacute en agraverees
metropolitanes importants i de manera afegida moltes de les persones que habiten en zones menys
poblades es veuen obligades a desplaccedilar-se a aquestes agraverees per treballar Aixograve requereix drsquouna
potent xarxa drsquoinfraestructures de transport ferroviari que sigui capaccedil drsquoabsorbir el volum de persones
que necessiten desplaccedilar-se diagraveriament de la llar a la feina En aquest sentit el transport ferroviari de
persones eacutes lrsquoagravembit drsquoactivitat que teacute com a principal objectiu desplaccedilar individus drsquoun lloc a un altre
mitjanccedilant un sistema de vies fegraverries Val a dir que els desplaccedilaments per vies fegraverries no es limiten a
distancies urbanes o interurbanes sinoacute que srsquoestenen meacutes enllagrave de les fronteres dels paiumlsos
Aixiacute dins drsquoaquest agravembit srsquoengloben les activitats relacionades amb el desenvolupament
drsquoinfraestructures fegraverries el manteniment de trens de tot tipus i la prestacioacute de serveis de transport
ferroviari que poden ser de curta mitja o llarga distagravencia
Transport per carretera de persones
El transport per carretera de persones de la mateixa manera que el transport per ferrocarril teacute com a
finalitat traslladar-les drsquoun lloc a un altre principalment de la llar a la feina i viceversa mitjanccedilant
vehicles rodats a traveacutes de vies drsquoasfalt o de terra
No obstant conveacute destacar que el transport per carretera de persones a diferegravencia del transport per
ferrocarril es pot classificar en dos grans grups els transports privats i els puacuteblics Els primers es
caracteritzen perquegrave el seu uacutes es limita al seu propietari i els segons perquegrave els pot utilitzar
qualsevol persona si abona la quantitat econogravemica necessagraveria En aquest informe srsquoanalitzaragrave
essencialment tant en termes econogravemics com drsquoocupacioacute el transport puacuteblic de persones per
carretera
Aixiacute dins drsquoaquest agravembit drsquoactivitat srsquoinclouen les activitats relacionades amb el desenvolupament
drsquoinfraestructures viagraveries com les carreteres el seu manteniment i la prestacioacute de serveis de transport
mitjanccedilant autobusos autocars o taxis que poden ser de curta mitja o llarga distagravencia
Any 2013 Pagraveg 7
Transport de mercaderies
El transport de mercaderies compregraven aquelles activitats purament relacionades amb el moviment de
mercaderies (productes drsquoalimentacioacute electrodomegravestics cotxes carburants etc) des de diferents
punts logiacutestics o empresarials dins de lrsquoestat espanyol o entre diferents paiumlsos ja sigui per carretera o
per ferrocarril Val a dir que el transport de mercaderies per carretera teacute un pes econogravemic i drsquoocupacioacute
superior al que teacute el transport de mercaderies per ferrocarril no obstant ambdoacutes tipologies de
transport de mercaderies es complementen per exemple per transportar una producte drsquoun continent
a un altre molt possiblement hauragrave de passar per diferents mitjans de transport que podran ser trens
camions etc
Conveacute destacar que un transport de mercaderies potent obert i competitiu ja sigui per carretera o per
ferrocarril pot esdevenir un instrument clau per convertir a Espanya i a Catalunya en meacutes que un destiacute
turiacutestic i incrementar aixiacute les opcions estrategravegiques de desenvolupament econogravemic que poden
passar per exemple per augmentar el nombre drsquoexportacions i per esdevenir un pol logiacutestic
internacional
Any 2013 Pagraveg 8
03Tendegravencies del sector
La millora progressiva de les infraestructures viagraveries la
coordinacioacute dels serveis de transport puacuteblic la globalitzacioacute
dels transports de mercaderies i la implantacioacute de sistemes
eficients de gestioacute drsquoestocs soacuten algunes de les claus drsquoegravexit
per al desenvolupament del sector
Coordinacioacute dels serveis ferroviaris i drsquoautobusos i establiment drsquouna xarxa integrada de
transport puacuteblic a Catalunya
Incrementar lrsquoeficiegravencia del conjunt del sistema de transport puacuteblic passa per potenciar la
complementarietat i la coordinacioacute dels mitjans de transport El Pla de transports de viatgers de
Catalunya 2008-2012 parteix de la concepcioacute del territori com a xarxa i per tant un dels escenaris
principals que srsquoapunten en el futur eacutes la plena coordinacioacute entre la xarxa drsquoautobusos i de trens que
afavoriragrave el desplaccedilament multimodal i incrementaragrave la qualitat de vida de les persones
De fet el Pla de transports de Catalunya 2008-2012 aposta per impulsar la complementarietat i la
coordinacioacute dels serveis drsquoautobuacutes i tren i els serveis de transport urbagrave i interurbagrave i per fer-ho es
proposa reduir el temps magravexim drsquoespera a 10 minuts entre autobuacutes i tren establir una distagravencia
magravexima de 300 metres entre parada drsquoautobuacutes i tren i potenciar la implantacioacute drsquointercanviadors Aixiacute
mateix el Pla preveu establir convenis entre els diferents actors del transport urbagrave i interurbagrave per
racionalitzar i millorar lrsquoeficiegravencia dels recursos
Drsquoaltra banda conveacute destacar el nou model de xarxa drsquoautobusos ortogonal que estagrave transformant
progressivament el model radial actual per un altre de meacutes descentralitzat que afavoreixi la
intermodalitat i la coordinacioacute Aquest model es va comenccedilar a implantar a Barcelona el 2011 i ha
finalitzat lrsquooctubre de 2012 La liacutenia ortogonal ha suposat lrsquoentrada en funcionament de cinc noves
liacutenies drsquoautobuacutes que connecten la ciutat de manera rectiliacutenia amb una trama ortogonal
Any 2013 Pagraveg 9
Millora de la velocitat comercial dels transports puacuteblics
Fomentar lrsquouacutes del transport puacuteblic en detriment del transport privat passa per sensibilitzar a la poblacioacute
sobre la importagravencia de la mobilitat sostenible No obstant no nrsquohi ha prou amb la sensibilitzacioacute si la
qualitat del servei no srsquoadapta a les necessitats de les persones que lrsquohan drsquoutilitzar En aquest sentit
eacutes fonamental incrementar la velocitat comercial dels mitjans de transport colmiddotlectius perquegrave
esdevinguin atractius per a les persones usuagraveries i competitius respecte els mitjans de transport
privat
Per assolir aquest increment de velocitat calen mitjans de transports tecnologravegicament punters i
infraestructures avanccedilades perograve tambeacute cal reforccedilar els serveis existents amb trajectes directes o
semidirectes o incrementar el nombre de connexions En tot dos escenaris eacutes necessari invertir
recursos considerables de capital i humans
En aquest sentit a meacutes de lrsquoextensioacute del tren drsquoalta velocitat de Barcelona a Franccedila es preveu
desenvolupar una nova xarxa de serveis drsquoautobuacutes expreacutes sense aturades intermitges que es
concreta en la creacioacute de dinou noves connexions directes entre les principals ciutats de Catalunya
nou reforccedilos a connexions existents vuit noves connexions semidirectes entre nuclis importants (com
Manresa-Sabadell-Terrassa) i la reestructuracioacute de quatre serveis per transformar-los en directes
Reduccioacute de les externalitats del transport
Els sistemes de transport colmiddotlectiu (autobusos trens etc) estalvien consum energegravetic per persona i
redueixen les emissions de gasos contaminants Aixiacute per exemple les emissions de diogravexid de carboni
per viatger drsquoun autobuacutes o drsquoun tren soacuten una tercera part de les que emet un cotxe Aquesta relacioacute
disminueix encara meacutes quan es tracta drsquoaltres gasos nocius com el monogravexid de carboni o els nitrats
en aquests casos els transports colmiddotlectius no arriben a contaminar ni un 10 per viatger del que
contamina un cotxe En termes agregats es considera que els costos externs del transport a Europa
suposen el 73 del total del PIB de la Unioacute Europea xifra que en el cas drsquoEspanya srsquoeleva al 98
Drsquoaquest cost un 837 correspon al tragravensit rodat del que dos terccedilos srsquoatribueix al moviment de
persones i la resta al de mercaderies
Per tant per tal de minimitzar el consum energegravetic augmentar el consum drsquoenergies renovables i
netes assolir paragravemetres legals de qualitat de lrsquoaire i reduir les emissions de gasos drsquoefecte
hivernacle eacutes imprescindible fomentar lrsquouacutes del transport puacuteblic En aquest sentit la millora de la xarxa
de transport puacuteblic ha de contribuir a incrementar el nombre persones usuagraveries enfront el vehicle
privat a meacutes de reduir el consum energegravetic lrsquoemissioacute de partiacutecules contaminants la congestioacute viagraveria i
lrsquoaccidentalitat
En concret lrsquoany 2010 TMB va adquirir quatre nous autobusos hiacutebrids que combinen motors elegravectrics i
diegravesel aquesta tecnologia suposa una reduccioacute de fins a un 30 el consum de combustible i de les
Any 2013 Pagraveg 10
emissions contaminants aixiacute com una disminucioacute de la contaminacioacute acuacutestica fins a un 50
Existeixen altres iniciatives en relacioacute a autobusos hiacutebrids com la que srsquoha dut a terme al Baix
Llobregat on srsquohan incorporat vuit autobusos que funcionen amb aquesta tecnologia
Millora del sistema drsquoinformacioacute dels usuaris del transport puacuteblic colmiddotlectiu
Lrsquoincrement en la qualitat del servei no srsquoaconsegueix nomeacutes augmentant la velocitat i la frequumlegravencia
del transport puacuteblic tambeacute cal que la poblacioacute conegui les seves prestacions horaris frequumlegravencia
informacioacute sobre incidegravencies actualitzacioacute de la informacioacute etc
La posada en marxa drsquoun bon servei drsquoinformacioacute implica disposar drsquoun sistema de manteniment de la
informacioacute sobre horaris a totes les estacions i drsquoun sistema eficient drsquoactualitzacioacute de la informacioacute a
traveacutes de la xarxa drsquoInternet el que implica tambeacute renovar lrsquoeina drsquoitineraris del web de transports
wwwmobilitatnet editar noves guies de transport i millorar la difusioacute de la informacioacute amb mitjans
telemagravetics que han de ser accessibles abans i durant el viatge (web plafons a les estacions
aplicacions per mogravebils etc)
La millora dels sistemes drsquoinformacioacute ha suposat la vinculacioacute al sector de diverses especialitats
relacionades amb a les TIC addicionalment als llocs de treball meacutes tradicionals com els associats amb
enginyeries o manteniment de xarxes viagraveries TMB ha ja desenvolupat diferents aplicacions per
mogravebils que permeten realitzar consultes de plagravenols de temps drsquoespera o de rutes eficients entre altra
informacioacute uacutetil per desplaccedilar-se per la ciutat Aixiacute les xarxes de transport puacuteblic hauran drsquoincrementar
els canals de comunicacioacute i implementar noves aplicacions perquegrave la informacioacute estigui disponible les
24h hores del dia i els set dies de la setmana
Globalitzacioacute i deslocalitzacioacute del comerccedil de mercaderies
Una part cada cop meacutes important dels productes que es consumeixen de forma habitual procedeixen
drsquoarreu del moacuten Aixograve fa quegrave el transport terrestre de mercaderies sigui particularment actiu tant per
carretera com per ferrocarril Aquest fet implica que els serveis logiacutestics als que estagrave vinculat el
transport de mercaderies hagin drsquoestar correctament orientats cap a aquest escenari global els
costos de transport internacional poden fer competitius productes o materials de paiumlsos emergents i
tambeacute a productors de mategraveries primeres ubicats en diverses parts del moacuten De la mateixa manera
els productes catalans poden arribar a qualsevol mercat del moacuten competint amb els productes locals
En aquest sentit segons el ldquoMemoraacutendum el sector del transporte en Espantildeardquo elaborat per la
Confederacioacute Espanyola drsquoOrgantizacions Empresarials eacutes necessari realitzar un estudi que
caracteritzi tots els actors que intervenen en el sector del transport el tipus drsquoempreses que el
composen la seva grandagraveria els sectors drsquoactivitat dels principals clients la funcioacute drsquoaquestes
empreses i el nivell drsquointermediacioacute entre altres aspectes per tal de millorar lrsquoeficiegravencia i la
productivitat del sector De manera meacutes immediata el Memoraacutendum proposa impulsar poliacutetiques
Any 2013 Pagraveg 11
drsquoestiacutemul per a lrsquoadquisicioacute o renovacioacute de flotes amb vehicles meacutes ecologravegics la implantacioacute de noves
tecnologies i lrsquoanivellament de les contribucions per part de lrsquoempresa de les cagraverregues socials a les
mitges de la Unioacute Europea molt superiors a Espanya
Flexibilitat i agilitat dels sistemes drsquoaprovisionament empresarials
Des de fa alguns anys les empreses tendeixen a respondre de forma agravegil i immediata als canviants
requeriments del mercat el que suposa la reduccioacute dels estocs en magatzems fins a miacutenims tegravecnics
imprescindibles Per tant el subministrament constant de productes que abans srsquoemmagatzemaven
obliga a la presegravencia drsquoun transport de mercaderies flexible i eficient
El Corredor del Mediterrani
El Corredor del Mediterrani designa al conjunt de liacutenies de ferrocarril de gran velocitat que ha de
connectar Algecires amb Franccedila passant per capitals com Murcia Valegravencia i Barcelona El corredor
es planteja com una liacutenia drsquoelevades prestacions amb un doble objectiu el transport competitiu de
persones i el de mercaderies
Tot i que el desenvolupament del Corredor encara no eacutes una realitat la seva execucioacute sembla que
pren importagravencia ja que existeixen diferents veus institucionals (estatals i autonogravemiques) que
demanen a la Comissioacute Europea que inclogui el Corredor Mediterrani com a eix prioritari en la Xarxa
Central Transeuropea i el consideri com un element estrategravegic per a la connexioacute i la cohesioacute territorial
interna de la Unioacute Europea
Lrsquoexecucioacute de les obres del Corredor del Mediterrani pot suposar un creixement econogravemic i
drsquoocupacioacute de les zones per les que circularagrave que concentren el 40 de la poblacioacute espanyola i el
40 del PIB espanyol Aquest creixement no srsquoassocia nomeacutes al transport terrestre sinoacute a tots els
sectors econogravemics ja que la disposicioacute drsquoun drsquouna liacutenia directa que connecti el continent africagrave amb
lrsquoeuropeu esdeveacute un incentiu per les empreses a instalmiddotlar-se a la zona
Any 2013 Pagraveg 12
04El sector en xifres
Dades econogravemiques
Segons dades de lrsquoObservatorio del mercado del transporte de mercanciacuteas por carretera1 de
marccedil de 2012 elaborat pel Ministeri de Foment el sector del transport en el seu conjunt
(terrestre aeri i mariacutetim) va representar lrsquoany 2008 el 41 del Valor Afegit Brut nacional
(VAB) La principal aportacioacute a aquest sector la va fer el transport terrestre (carretera i
ferrocarril) amb un 576 del total
Segons dades de lrsquoEncuesta Anual de Servicios de 2010 (uacuteltimes dades disponibles)
elaborada per lrsquoINE el volum de negoci del sector eacutes de 45593 milions drsquoeuros el que
representa lrsquo113 del negoci total del sector serveis drsquoEspanya De forma concreta un 51
es correspon al volum de negoci generat per empreses de transport interurbagrave de passatgers i
mercaderies per ferrocarril un 198 a altres empreses del transport terrestre de passatgers
per carretera i un 751 a empreses de transport de mercaderies per carretera serveis de
mudanccedila i transport per canonada
A Catalunya segons les uacuteltimes dades de lrsquoEncuesta Anual de Servicios de 2010 el volum de
negoci de les empreses del sector del transport terrestre eacutes de 9954 milions drsquoeuros valor
que representa un 218 del volum de negoci del sector al conjunt drsquoEspanya i un 438 del
volum de negoci del total del sector del transport (terrestre mariacutetim aeri emmagatzematge i
activitats postals i de correus) a Catalunya
Lrsquooperadora RENFE va moure lrsquoany 2011 un total de 17 milions de tones de mercaderies el
que representa un 79 meacutes que lrsquoany 2010 perograve una quantitat encara llunyana als 22
milions de tones mogudes lrsquoany 2008
Les uacuteltimes dades disponibles del transport de mercaderies per carretera de lrsquoINE indiquen
una clara tendegravencia negativa Aixiacute durant el 2010 a Espanya es van moure per carretera un
total de 1135 milions de tones el que representa un 73 menys que el 2009 i un 23
menys que lrsquoany 2008 Les tones mogudes a Catalunya segons la mateixa font durant el
2010 eren aproximadament el 20 del total drsquoEspanya
1
Aquestes dades provenen de la Comptabilitat Nacional de lrsquoInstituto Nacional de Estadiacutestica (INE)
Any 2013 Pagraveg 13
A Catalunya segons dades de lrsquoObservatori de la logiacutestica de Catalunya2 el volum de
transport de mercaderies mogudes per carretera ha baixat un 77 entre els anys 2010 i
2011 De forma concreta el volum intern a Catalunya ha caigut un 9 i els intercanvis amb la
resta de lrsquoEstat un 5 mentre que el transport internacional per carretera va augmentar un
22 Si es considera el periacuteode 2007-2011 la reduccioacute de les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions de lrsquoany 2007
El volum de tones mogudes en mode ferroviari a Catalunya entre el 2010 i el 2011 segons
lrsquoObservatori de la logiacutestica de Catalunya ha augmentat un 22 Lrsquoincrement ha estat
generalitzat aixiacute els fluxos interns a Catalunya han augmentat un 11 entre el 2010 i el 2011
els intercanvis amb lrsquoEstat un 30 i els internacionals un 21 Eacutes necessari destacar el paper
que ha tingut el Port de Barcelona ja que el transport ferroviari de contenidors ha augmentat
un 146 entre el 2010 i el 2011
La companyia RENFE segons dades del Ministeri de Foment va transportar lrsquoany 2011 un
total de 468 milions de passatgers el que representa un 31 meacutes que lrsquoany 2010 Conveacute
destacar que el 2006 va ser lrsquoany en quegrave el nombre de passatgers va ser meacutes alt 516 milions
(un 94 meacutes que lrsquoany 2011) Pel que fa als diferents modes de transport ferroviari destaca
que durant el 2011 un 88 ho van fer en rodalies un 5 en trens de mitja distagravencia
convencionals un 1 en trens de mitja distagravencia drsquoalta velocitat i un 4 amb trens de llarga
distagravencia drsquoalta velocitat Les dades de desplaccedilament provisionals de 2012 (mesos de gener a
agost) soacuten molt similars a les de 2011 i indiquen que es manteacute la tendegravencia de millora (perograve
sense una alccedila significativa)
A Espanya segons dades del Ministeri de Foment hi ha un total de 25595 Km drsquoautopistes
de peatges (2012)
El pressupost de lrsquoAutoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) pel 2012
eacutes de 1098rsquo58 milions drsquoeuros (un 36 superior al de 2011) del qual 5025 milions soacuten
transferegravencies corrents a drsquoaltres ens i 1162700euro seran inversions reals en infraestructures
Lrsquoany 2012 formen part del sistema tarifari integrat de lrsquoATM un total de 707 liacutenies de
transport 7 de metro 102 dels busos de transports de Barcelona 2 de Ferrocarrils de
Generalitat de Catalunya (Barcelona-Vallegraves i Barcelona-Anoia) 6 de rodalies de Catalunya
(RENFE) 6 del tramvia metropolitagrave 107dels busos de lrsquoATM 358 autobusos de la Direccioacute
General de Transports Metropolitans i 119 que es corresponen a drsquoaltres autobusos urbans
Durant el primer semestre de 2012 es van realitzar un total de 4722 milions de viatges en
2 Observatori de la logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 7ordf edicioacute (2012) Departament de
Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i Centre Logiacutestics de Catalunya (CIMALSA) Elaborat per lrsquoInstitut Cerdagrave
Any 2013 Pagraveg 14
aquesta xarxa de transport (un 19 inferior al mateix semestre de 20113) dels quals un
641 soacuten en mode ferroviari (ha baixat la seva demanda un 21 en relacioacute al 2011) i un
359 en mode autobuacutes (srsquoha reduiumlt un 16 en relacioacute al 2011) La recaptacioacute total de les
liacutenies de transport integrades a lrsquoATM durant el primer semestre de 2012 va ser de 36119
milions drsquoeuros (durant tot lrsquoany 2011 va ser de 68146 milions ndashper tant es troba en valors
similars a 2011-) El metro de Barcelona eacutes el que genera meacutes ingressos (123 milions durant
el primer semestre de 2012) el que representa el 34 de la recaptacioacute total
Segons dades de lrsquoATM el tragravensit de vehicles lleugers a la xarxa viagraveria de la Regioacute
Metropolitana de Barcelona tambeacute ha baixat durant el primer semestre de 2012 un 82 en
autopistes de peatge en relacioacute al mateix semestre del 2011 i un 34 als accessos de
Barcelona
Lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que al conjunt de lrsquoEstat la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril (tren metro tramvia) lany 2011 era de 2326
euros (un 33 superior respecte al 2010) i en transport per carretera era de 4362 euros (un
22 superior respecte al 2010)
Pel que fa a Catalunya lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril lany 2011 era de 2871 euros (un 124
superior al 2010) i en transport per carretera de 2732 euros (un 15 superior al 2010)
El pressupost 2012 de la Generalitat de Catalunya destina 441 milions a infraestructures de
carreteres 1081 milions a infraestructures ferroviagraveries 1422 milions a projectes de suport al
transport puacuteblic de viatgers i 38 milions a infraestructures del transport de viatgers per
carretera
Dades drsquoocupacioacute
Al tercer trimestre de 2012 el conjunt del sector del transport (terrestre aeri i mariacutetim) donava
feina al 33 de les persones ocupades a Espanya Un 90 de lrsquoocupacioacute al transport es
concentrava al sector del transport terrestre ( 518700 persones) un 18 superior al mateix
trimestre de 2010
Lrsquoevolucioacute a Espanya de lrsquoocupacioacute al sector del transport terrestre eacutes negativa des de lrsquoinici
de la crisi Aixiacute entre el tercer trimestre del 2008 i el tercer trimestre de 2012 lrsquoocupacioacute srsquoha
reduiumlt en 100800 persones el que representa un 162
A Catalunya segons les uacuteltimes dades disponibles a lrsquoEncuesta Nacional de Servicios de
lrsquoINE de 2010 el sector del transport terrestre teacute un total de 110171 persones ocupades
(73311 assalariats i 36860 autogravenoms) el que representa al voltant del 96 de les persones
3 Lrsquoany 2011 segons dades de lrsquoATM es va enregistrar el magravexim histograveric de viatges en el sistema de transport puacuteblic de lrsquoagraverea
de Barcelona
Any 2013 Pagraveg 15
que srsquoocupen al sector del transport a Catalunya i un 196 de lrsquoocupacioacute al sector del
transport terrestre a Espanya (dades de 2010)
El Directori central drsquoempreses de lrsquoINE recull que lrsquoany 2012 hi ha un total de 184760
empreses de transport terrestre (un 23 menys que lrsquoany 2011) de les quals un 65 soacuten
empreses de transport de mercaderies per carretera i serveis de trasllats La tendegravencia dels
darrers anys eacutes clarament negativa aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 26497
empreses el que representa un 127
A Catalunya segons dades del Directori central drsquoempreses de lrsquoINE hi ha 36347 empreses
de transport terrestre un 196 del total de les empreses del sector drsquoEspanya I tal com
passa al conjunt de lrsquoEstat lrsquoevolucioacute en el nombre drsquoempreses des de lrsquoinici de la crisi eacutes
negativa Aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 5622 empreses (reduccioacute del 134)
Drsquoacord amb les dades del punt anterior la tipologia drsquoempresa en el sector transports que
predomina a Catalunya eacutes la de microempresa amb una mitjana de 43 persones
treballadores per companyia
Fonts Darreres dades disponibles INE Ministerio de Fomento Renfe Transports Municipals de Barcelona-TMB Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya -FGC Idescat Observatorio del mercado del transporte de mercanciacuteas por carretera Encuesta Anual de Servicios de 2010 INE Observatori de la logiacutestica de Catalunya Autoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) Departament drsquoEconomia i Coneixement Generalitat de Catalunya Pressupost 2012 Idescat
Any 2013 Pagraveg 16
05Perfils professionals meacutes demandats
Perfils professionals de major qualificacioacute
Perfil formatiu
Els perfils professionals meacutes qualificats es troben principalment en els agravembits del transport ferroviari i
del de mercaderies
En el cas del transport ferroviari es requereixen fonamentalment persones amb nivells formatius
drsquoenginyeria En general la formacioacute necessagraveria eacutes la drsquoenginyeria en telecomunicacions o la
industrial que soacuten formacions especialitzades en aspectes com ara la senyalitzacioacute o el telecontrol i
en infraestructures viagraveries i material mogravebil
Pel que fa al transport de mercaderies eacutes en lrsquoagravembit de la planificacioacute on cal disposar drsquouna major
qualificacioacute professional La formacioacute requerida ha de ser superior preferiblement amb tercers graus
(postgraus magravesters) vinculats al camp de la logiacutestica empresarial
Habitualment a aquests perfils professionals sersquols requereix una experiegravencia en feines similars entre 2
i 5 anys
Perfil competencial
Aquests perfils professionals normalment srsquoocupen en cagraverrecs de responsabilitat en els que han de
prendre decisions estrategravegiques o puntuals que repercuteixen directament en lrsquoexecucioacute dels
projectes en aquest sentit eacutes imprescindible que siguin persones metogravediques perograve tambeacute amb
capacitat per proposar solucions a problemes imprevistos
Entre les competegravencies professionals meacutes requerides per a aquests perfils es troben la iniciativa i la
proactivitat el dinamisme la capacitat de treballar en equip lrsquohabilitat per organitzar els seu propi
treball i la capacitat per assolir els objectius marcats
Any 2013 Pagraveg 17
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Enginyera en manteniment de xarxa ferroviagraveria
Enginyera en manteniment de material mogravebil
Cap de tragravefic
Perfils professionals de menor qualificacioacute
Perfil formatiu
Tal i com succeeix en altres sectors a priori no hi hauria un miacutenim necessari formatiu meacutes enllagrave de la
formacioacute reglada obligatograveria eacutes a dir educacioacute primagraveria o ESO Val a dir que pel que fa a les tasques
vinculades al manteniment ferroviari i drsquoautomocioacute eacutes molt important disposar de formacioacute
professional relacionada amb els agravembits elegravectric i drsquoautomocioacute per poder optar a multitud de llocs de
treball al sector (electromecagravenic mecagravenic de vehicles etc) Aixiacute mateix lrsquoincrement de
lrsquoespecialitzacioacute tegravecnica que experimenta el sector obligaragrave a les persones que es vulguin ocupar en el
sector a realitzar cursos especialitzats i tegravecnics meacutes enllagrave dels estudis bagravesics o professionals reglats
Drsquoaltra banda i meacutes enfocat a lrsquoagravembit del transport de persones per carretera o per ferrocarril eacutes
convenient realitzar algun curs relacionat amb el tracte o atencioacute al client
Perfil competencial
Les competegravencies requerides depenen de lrsquoagravembit drsquoactivitat segons es realitzin tasques de transport
de persones o de mercaderies En el cas del transport de persones a meacutes de les competegravencies
tegravecniques necessagraveries eacutes convenient tenir vocacioacute de servei al client per exemple per exercir
drsquoagent drsquointervencioacute En el cas del transport de mercaderies es convenient ser una persona pacient
donat que els trajectes per carretera soacuten llargs i es realitzen normalment en solitari eacutes el cas per
exemple drsquoun camioner No obstant en general eacutes important tenir capacitat i interegraves per treballar en
equip ser una persona dinagravemica i amb iniciativa Drsquoaltra banda per les caracteriacutestiques de les
activitats dels sector es valora la disponibilitat per treballar de nit caps de setmana i festius
Any 2013 Pagraveg 18
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Conductora de vehicles ferroviaris
Agent drsquointervencioacute
Operariagraveria de manteniment de trens
Any 2013 Pagraveg 19
06Escenaris de futur
Debilitats
Els professionals que srsquoocupen al sector del transport terrestre sobre tot al de carretera es
caracteritzen per ser autogravenoms el que significa que per treballar-hi han hagut de realitzar una
inversioacute inicial rellevant de capital per adquirir com a miacutenim el seu propi mitjagrave de transport
(per exemple taxistes o camioners) En aquest sentit la necessitat drsquouna inversioacute inicial pot
impedir lrsquoacceacutes al sector de persones que estan qualificades per treballar-hi
El transport de mercaderies estagrave forccedila subjecte a les fluctuacions de lrsquoeconomia global fet
rellevant en contextos de crisi perquegrave es pot traduir en menor inversioacute puacuteblica i privada
menys utilitzacioacute del transport per part drsquousuaris privats i empreses etc Aixiacute de forma
concreta a Catalunya durant el periacuteode 2007-2011 les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions lrsquoany 2007
El desenvolupament del transport depegraven de forma criacutetica de la constant inversioacute puacuteblica en
creacioacute i manteniment de xarxes viagraveries En aquest sentit un alentiment de la inversioacute pot
implicar una recessioacute del sector en termes econogravemics i drsquoocupacioacute
La baixa qualitat de servei al client que srsquoofereix per part dels operadors de transport puacuteblic
ferroviari de mitja i llarga distancia fa que els usuaris estiguin menys predisposats a utilitzar-
lo
Catalunya teacute pendents de rebre de lrsquoEstat un total de 3648 milions drsquoeuros per realitzar
inversions a rodalies Es tracta drsquoun servei que durant els uacuteltims anys ha tingut moltes
ineficiegravencies problemes de retards i ha generat moltes queixes de la ciutadania La
Generalitat de Catalunya va assumir la gestioacute del servei lrsquoany 2010
Lrsquoexcessiva atomitzacioacute del sector perjudica als seus interessos eacutes a dir no existeixen
estructures empresarials prou sogravelides i amb suficient forccedila per traslladar les seves dificultats
als preus del producte un exemple eacutes que molts transportistes no poden traslladar lrsquoincrement
de preus del combustible al cost del seu servei i han de rebaixar els seus marges
Any 2013 Pagraveg 20
Amenaces
Una inversioacute insuficient en la millora del transport puacuteblics pot comportar un increment
sostingut dels desplaccedilaments en transport privat contaminant i poc sostenible a meacutes de
saturar de la xarxa viagraveria per carretera
La disminucioacute de lrsquoactivitat de transport interurbagrave de persones estagrave condicionada per la
tendegravencia demogragravefica de retorn de la poblacioacute als nuclis urbans que concentren bona part
dels llocs de treball disponibles Igualment lrsquoaugment de lrsquoatur fa que els desplaccedilaments
interurbans es redueixin ja que hi ha menys necessitat de mobilitat
Els agents econogravemics que representen el sector del transport terrestre no perceben les
necessitats formatives dels seus treballadors i a meacutes no lrsquoassocien a una millora continua de
la competitivitat i la qualitat del servei En aquest sentit no considerar suficientment la
formacioacute com un element que millora la rendibilitat i la competitivitat del sector esdeveacute una
amenaccedila en concret el 50 de les empreses no duu a terme formacioacute o en realitza molt
poca
El sector presenta una baixa rotacioacute de personal i una mitjana drsquoedat al voltant dels 50 anys
per les persones autogravenomes i a lrsquoentorn dels 45 anys per les assalariades el que posa de
manifest lrsquoenvelliment del personal que hi treballa Aquest fet juntament amb la insuficient
importagravencia que es doacutena a la formacioacute pot suposar un impediment per incorporar noves
tecnologies al sector de manera ragravepida i eficient
La manca drsquointegracioacute intermodal (entre diferents tipologies de transport) pot frenar el
desenvolupament del sector i estancar el nombre de persones i de mercaderies que es poden
transportar
Una baixa qualitat de servei (velocitats reduiumldes preus poc competitius incompliments
drsquohoraris etc) pot incrementar el nombre de persones que utilitzen el transport privat en
detriment del puacuteblic
Lrsquoadaptacioacute a un mercat globalitzat permet lrsquoentrada drsquoempreses del transport competidores
de caragravecter multinacional a Europa i Espanya el que implica el desenvolupament de
tegravecniques de gestioacute meacutes acurades i eficients
Fortaleses
El transport terrestre eacutes un sector drsquouna importagravencia estrategravegica creixent no nomeacutes perquegrave
contribueix a la millora de la competitivitat del paiacutes sinoacute perquegrave doacutena suport a altres sectors
Any 2013 Pagraveg 21
productius com la industria el comerccedil i el turisme En aquest sentit la proliferacioacute del canal
de venda on-line genera necessitats de distribucioacute terrestre de mercaderies
El desenvolupament del transport colmiddotlectiu de persones ja eacutes compatible amb un model de
mobilitat sostenible eacutes a dir la xarxa drsquoinfraestructures actual es prou extensa com per
esdevenir una alternativa al transport privat
Catalunya disposa drsquoun teixit industrial i de serveis molt potent que requereix drsquouns serveis de
transport de mercaderies i de persones importants i en constant desenvolupament
La bona marxa del transport de mercaderies al Port de Barcelona ha contribuiumlt que el
transport ferroviari de contenidors hagi augmentat un 146 entre el 2010 i el 2011
La correcta aplicacioacute de la normativa de lliure competegravencia de la Unioacute Europea contribuiragrave a
crear un marc drsquoigualtat drsquooportunitats i condicions per al desenvolupament del sector del
transport terrestre a tots els Estats membres
Oportunitats
Lrsquoextensioacute dels sistemes de gestioacute drsquoestocs eficients faran que els centres logiacutestics i el
transport de mercaderies mantinguin bones perspectives drsquoactivitat en el futur
La presegravencia de plans de transports i de mobilitat a nivell catalagrave i metropolitagrave com el Pla
drsquoInfraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 de la Generalitat de Catalunya
garanteixen a mig i llarg termini les bases per al desenvolupament de les xarxes viagraveries per
carretera i ferrocarril i per tant les condicions per a una millora dels transports puacuteblics i de
mercaderies
Les inversions realitzades recentment en la millora del transport ferroviari (AVE actualitzacioacute
de la xarxa de rodalies de Barcelona) han incrementat la competitivitat drsquoaquest mitjagrave de
transport despreacutes drsquoalguns anys de crisi important
El futur desenvolupament ferroviari del corredor del mediterrani (amb liacutenies drsquoample
internacional) que possiblement la Unioacute Europea inclouragrave en la seva planificacioacute estrategravegica
drsquoinfraestructures de transport facilitaragrave la creacioacute de nous parcs logiacutestics i la implantacioacute de
noves empreses i activitats logiacutestiques a Barcelona i a Catalunya
Lrsquoaplicacioacute de nous megravetodes de gestioacute i administracioacute i de noves tecnologies al transport
terrestre ha contribuiumlt a optimitzar i automatitzar els processos i a oferir nous serveis i de
major valor afegit En aquest sentit la incorporacioacute progressiva drsquoaquests megravetodes i
tecnologies esdeveacute un element clau per al desenvolupament del sector i al mateix temps per
al desenvolupament econogravemic general
Any 2013 Pagraveg 22
La Unioacute Europea ha realitzat una forta aposta econogravemica en i+D+I per al desenvolupament de
vehicles nets el que eacutes una oportunitat per aplicar noves tecnologies al transport terrestre
La incorporacioacute drsquoestats a la Unioacute suposa un increment de persones que tenen la possibilitat
de viatjar lliurement per Europa amb les oportunitats que aixograve suposa en lrsquoincrement del
nombre de viatgers i drsquointercanvi de mercaderies
La disponibilitat drsquoun transport integrat i intermodal suposa una reduccioacute dels temps de
transport dels seus costos i una millora en la qualitat del servei
El desenvolupament de noves tecnologies aplicades al transport i de nous sistemes motors i
la utilitzacioacute de biocombustibles suposa una millora en termes mediambientals que
repercuteix en un decrement de les emissions de CO2
Any 2013 Pagraveg 23
07Enllaccedilos drsquointeregraves
Organismes nacionals
Comiteacute Nacional del Transporte (CNT)
httpwwwfomentoes
Renfe
httpwwwrenfees
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
httpwwwtmbcat
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
httpwwwfgccat
Rodalies de Catalunya
httpwwwrodaliesdecatalunyacat
Esdeveniments internacionals (fires congressos etc)
Setmana Internacional del Transport i la Logiacutestica (SITL Franccedila)
httpwwwsitleuindexphpLang=FRampargRedirect=FR|ECO
Fira del Transport de Materials i Logiacutestica (Promat USA)
httpwwwpromatshowcom
Fira de Logiacutestica Especialitzada i Transport de Mercaderies (Logis expo Espanya)
httpwwwlogisexpoes
Fira Internacional de Tecnologia Ferroviagraveria (Rail Spain Espanya)
wwwferiazaragozaesrail_spainaspx
Any 2013 Pagraveg 24
Esdeveniments nacionals (fires congressos etc)
Saloacute Internacional de la Logiacutestica i el Transport
httpwwwsilbcncomcat
Portals temagravetics internacionals
Portal Europeu del Transport
httpeuropaeupoltransindex_enhtm
Portals temagravetics nacionals
Transportes
httpwwwtransportescom
Logiacutestica i transport (L y T)
httpwwwlogisticaytransportees
Cofinancen
Any 2013 Pagraveg 4
amb formacioacute bagravesica i professional per exemple conductors de vehicles ferroviaris El transport de
persones continuaragrave demandant llocs de treball si des de les empreses i les administracions es
continua apostant per criteris de mobilitat sostenible entre aquests llocs hi ha per exemple
conductors drsquoautobusos
Projeccioacute futura
La presegravencia de plans de transports i de mobilitat a nivell catalagrave i metropolitagrave com el Pla
drsquoInfraestructures del transport de Catalunya 2006-2026 garanteixen a mig termini les bases pel
desenvolupament de les xarxes viagraveries per carretera i ferrocarril i per tant les condicions per a una
millora del transport puacuteblic de persones i mercaderies
Debilitats
El desenvolupament del sector del transport terrestre de persones depegraven de manera molt criacutetica de la
constant inversioacute puacuteblica en creacioacute i manteniment de xarxes viagraveries Igualment el transport de
mercaderies estagrave forccedila subjecte a les fluctuacions de lrsquoeconomia global la qual cosa eacutes molt rellevant
en contextos de crisi com lrsquoactual
Oportunitats
El futur desenvolupament del Corredor Mediterrani les inversions realitzades recentment en la millora
del transport ferroviari (AVE rodalies etc) i lrsquoextensioacute dels sistemes de gestioacute drsquoestocs eficients
facilitaran la creacioacute de nous parcs logiacutestics i la implantacioacute de noves empreses i activitats a
Barcelona i Catalunya
Any 2013 Pagraveg 5
01Presentacioacute del sector
El sector del transport terrestre ha protagonitzat des de sempre un paper estrategravegic per al
desenvolupament econogravemic i social dels estats i nacions Aixiacute el transport terrestre de persones i
mercaderies esdeveacute una activitat absolutament imprescindible en societats desenvolupades i
diversificades amb una agravemplia divisioacute del treball
Tanmateix els diferents mitjans de transport terrestre existents tenen la seva major o menor
rellevagravencia i la seva especificitat tegravecnica econogravemica i social
En aquest sentit el sector del transport terrestre es composa de tres grans agravembits drsquoactivitat el
transport ferroviari de persones (en tren metro tramvia etc) el transport per carretera de persones
(autobusos urbans i interurbans etc) i el transport de mercaderies per carretera o per vies fegraverries A
meacutes en aquest sector tambeacute srsquoinclouen altres activitats vinculades al transport com soacuten els serveis de
mudanccedila el depogravesit i lrsquoemmagatzematge i altres activitats annexes
Drsquoaltra banda el model residencial plantejat durant els darrers anys a tota la Regioacute Metropolitana de
Barcelona (RMB) ha suposat un increment de desplaccedilaments entre habitatges i llocs de treball (sobre
tot des de la RMB cap a la ciutat comtal) Aixiacute mateix la major sensibilitzacioacute ambiental dels darrers
temps i el cost ascendent dels combustibles fogravessils estan fent cada cop menys rendible lrsquouacutes del
vehicle particular per als desplaccedilaments habituals Tot aixograve provoca que els transports colmiddotlectius de
persones tinguin cada cop meacutes importagravencia en els desplaccedilaments no solament intraurbans sinoacute
interurbans
Finalment pel que fa al transport de mercaderies els creixents intercanvis de productes a escala
internacional i el perfeccionament del sistema logiacutestic han transformat i impulsat tambeacute a aquest agravembit
drsquoactivitat
Any 2013 Pagraveg 6
02Principals agravembits drsquoactivitat
Transport ferroviari de persones
El model territorial espanyol i catalagrave es caracteritza per una concentracioacute de la poblacioacute en agraverees
metropolitanes importants i de manera afegida moltes de les persones que habiten en zones menys
poblades es veuen obligades a desplaccedilar-se a aquestes agraverees per treballar Aixograve requereix drsquouna
potent xarxa drsquoinfraestructures de transport ferroviari que sigui capaccedil drsquoabsorbir el volum de persones
que necessiten desplaccedilar-se diagraveriament de la llar a la feina En aquest sentit el transport ferroviari de
persones eacutes lrsquoagravembit drsquoactivitat que teacute com a principal objectiu desplaccedilar individus drsquoun lloc a un altre
mitjanccedilant un sistema de vies fegraverries Val a dir que els desplaccedilaments per vies fegraverries no es limiten a
distancies urbanes o interurbanes sinoacute que srsquoestenen meacutes enllagrave de les fronteres dels paiumlsos
Aixiacute dins drsquoaquest agravembit srsquoengloben les activitats relacionades amb el desenvolupament
drsquoinfraestructures fegraverries el manteniment de trens de tot tipus i la prestacioacute de serveis de transport
ferroviari que poden ser de curta mitja o llarga distagravencia
Transport per carretera de persones
El transport per carretera de persones de la mateixa manera que el transport per ferrocarril teacute com a
finalitat traslladar-les drsquoun lloc a un altre principalment de la llar a la feina i viceversa mitjanccedilant
vehicles rodats a traveacutes de vies drsquoasfalt o de terra
No obstant conveacute destacar que el transport per carretera de persones a diferegravencia del transport per
ferrocarril es pot classificar en dos grans grups els transports privats i els puacuteblics Els primers es
caracteritzen perquegrave el seu uacutes es limita al seu propietari i els segons perquegrave els pot utilitzar
qualsevol persona si abona la quantitat econogravemica necessagraveria En aquest informe srsquoanalitzaragrave
essencialment tant en termes econogravemics com drsquoocupacioacute el transport puacuteblic de persones per
carretera
Aixiacute dins drsquoaquest agravembit drsquoactivitat srsquoinclouen les activitats relacionades amb el desenvolupament
drsquoinfraestructures viagraveries com les carreteres el seu manteniment i la prestacioacute de serveis de transport
mitjanccedilant autobusos autocars o taxis que poden ser de curta mitja o llarga distagravencia
Any 2013 Pagraveg 7
Transport de mercaderies
El transport de mercaderies compregraven aquelles activitats purament relacionades amb el moviment de
mercaderies (productes drsquoalimentacioacute electrodomegravestics cotxes carburants etc) des de diferents
punts logiacutestics o empresarials dins de lrsquoestat espanyol o entre diferents paiumlsos ja sigui per carretera o
per ferrocarril Val a dir que el transport de mercaderies per carretera teacute un pes econogravemic i drsquoocupacioacute
superior al que teacute el transport de mercaderies per ferrocarril no obstant ambdoacutes tipologies de
transport de mercaderies es complementen per exemple per transportar una producte drsquoun continent
a un altre molt possiblement hauragrave de passar per diferents mitjans de transport que podran ser trens
camions etc
Conveacute destacar que un transport de mercaderies potent obert i competitiu ja sigui per carretera o per
ferrocarril pot esdevenir un instrument clau per convertir a Espanya i a Catalunya en meacutes que un destiacute
turiacutestic i incrementar aixiacute les opcions estrategravegiques de desenvolupament econogravemic que poden
passar per exemple per augmentar el nombre drsquoexportacions i per esdevenir un pol logiacutestic
internacional
Any 2013 Pagraveg 8
03Tendegravencies del sector
La millora progressiva de les infraestructures viagraveries la
coordinacioacute dels serveis de transport puacuteblic la globalitzacioacute
dels transports de mercaderies i la implantacioacute de sistemes
eficients de gestioacute drsquoestocs soacuten algunes de les claus drsquoegravexit
per al desenvolupament del sector
Coordinacioacute dels serveis ferroviaris i drsquoautobusos i establiment drsquouna xarxa integrada de
transport puacuteblic a Catalunya
Incrementar lrsquoeficiegravencia del conjunt del sistema de transport puacuteblic passa per potenciar la
complementarietat i la coordinacioacute dels mitjans de transport El Pla de transports de viatgers de
Catalunya 2008-2012 parteix de la concepcioacute del territori com a xarxa i per tant un dels escenaris
principals que srsquoapunten en el futur eacutes la plena coordinacioacute entre la xarxa drsquoautobusos i de trens que
afavoriragrave el desplaccedilament multimodal i incrementaragrave la qualitat de vida de les persones
De fet el Pla de transports de Catalunya 2008-2012 aposta per impulsar la complementarietat i la
coordinacioacute dels serveis drsquoautobuacutes i tren i els serveis de transport urbagrave i interurbagrave i per fer-ho es
proposa reduir el temps magravexim drsquoespera a 10 minuts entre autobuacutes i tren establir una distagravencia
magravexima de 300 metres entre parada drsquoautobuacutes i tren i potenciar la implantacioacute drsquointercanviadors Aixiacute
mateix el Pla preveu establir convenis entre els diferents actors del transport urbagrave i interurbagrave per
racionalitzar i millorar lrsquoeficiegravencia dels recursos
Drsquoaltra banda conveacute destacar el nou model de xarxa drsquoautobusos ortogonal que estagrave transformant
progressivament el model radial actual per un altre de meacutes descentralitzat que afavoreixi la
intermodalitat i la coordinacioacute Aquest model es va comenccedilar a implantar a Barcelona el 2011 i ha
finalitzat lrsquooctubre de 2012 La liacutenia ortogonal ha suposat lrsquoentrada en funcionament de cinc noves
liacutenies drsquoautobuacutes que connecten la ciutat de manera rectiliacutenia amb una trama ortogonal
Any 2013 Pagraveg 9
Millora de la velocitat comercial dels transports puacuteblics
Fomentar lrsquouacutes del transport puacuteblic en detriment del transport privat passa per sensibilitzar a la poblacioacute
sobre la importagravencia de la mobilitat sostenible No obstant no nrsquohi ha prou amb la sensibilitzacioacute si la
qualitat del servei no srsquoadapta a les necessitats de les persones que lrsquohan drsquoutilitzar En aquest sentit
eacutes fonamental incrementar la velocitat comercial dels mitjans de transport colmiddotlectius perquegrave
esdevinguin atractius per a les persones usuagraveries i competitius respecte els mitjans de transport
privat
Per assolir aquest increment de velocitat calen mitjans de transports tecnologravegicament punters i
infraestructures avanccedilades perograve tambeacute cal reforccedilar els serveis existents amb trajectes directes o
semidirectes o incrementar el nombre de connexions En tot dos escenaris eacutes necessari invertir
recursos considerables de capital i humans
En aquest sentit a meacutes de lrsquoextensioacute del tren drsquoalta velocitat de Barcelona a Franccedila es preveu
desenvolupar una nova xarxa de serveis drsquoautobuacutes expreacutes sense aturades intermitges que es
concreta en la creacioacute de dinou noves connexions directes entre les principals ciutats de Catalunya
nou reforccedilos a connexions existents vuit noves connexions semidirectes entre nuclis importants (com
Manresa-Sabadell-Terrassa) i la reestructuracioacute de quatre serveis per transformar-los en directes
Reduccioacute de les externalitats del transport
Els sistemes de transport colmiddotlectiu (autobusos trens etc) estalvien consum energegravetic per persona i
redueixen les emissions de gasos contaminants Aixiacute per exemple les emissions de diogravexid de carboni
per viatger drsquoun autobuacutes o drsquoun tren soacuten una tercera part de les que emet un cotxe Aquesta relacioacute
disminueix encara meacutes quan es tracta drsquoaltres gasos nocius com el monogravexid de carboni o els nitrats
en aquests casos els transports colmiddotlectius no arriben a contaminar ni un 10 per viatger del que
contamina un cotxe En termes agregats es considera que els costos externs del transport a Europa
suposen el 73 del total del PIB de la Unioacute Europea xifra que en el cas drsquoEspanya srsquoeleva al 98
Drsquoaquest cost un 837 correspon al tragravensit rodat del que dos terccedilos srsquoatribueix al moviment de
persones i la resta al de mercaderies
Per tant per tal de minimitzar el consum energegravetic augmentar el consum drsquoenergies renovables i
netes assolir paragravemetres legals de qualitat de lrsquoaire i reduir les emissions de gasos drsquoefecte
hivernacle eacutes imprescindible fomentar lrsquouacutes del transport puacuteblic En aquest sentit la millora de la xarxa
de transport puacuteblic ha de contribuir a incrementar el nombre persones usuagraveries enfront el vehicle
privat a meacutes de reduir el consum energegravetic lrsquoemissioacute de partiacutecules contaminants la congestioacute viagraveria i
lrsquoaccidentalitat
En concret lrsquoany 2010 TMB va adquirir quatre nous autobusos hiacutebrids que combinen motors elegravectrics i
diegravesel aquesta tecnologia suposa una reduccioacute de fins a un 30 el consum de combustible i de les
Any 2013 Pagraveg 10
emissions contaminants aixiacute com una disminucioacute de la contaminacioacute acuacutestica fins a un 50
Existeixen altres iniciatives en relacioacute a autobusos hiacutebrids com la que srsquoha dut a terme al Baix
Llobregat on srsquohan incorporat vuit autobusos que funcionen amb aquesta tecnologia
Millora del sistema drsquoinformacioacute dels usuaris del transport puacuteblic colmiddotlectiu
Lrsquoincrement en la qualitat del servei no srsquoaconsegueix nomeacutes augmentant la velocitat i la frequumlegravencia
del transport puacuteblic tambeacute cal que la poblacioacute conegui les seves prestacions horaris frequumlegravencia
informacioacute sobre incidegravencies actualitzacioacute de la informacioacute etc
La posada en marxa drsquoun bon servei drsquoinformacioacute implica disposar drsquoun sistema de manteniment de la
informacioacute sobre horaris a totes les estacions i drsquoun sistema eficient drsquoactualitzacioacute de la informacioacute a
traveacutes de la xarxa drsquoInternet el que implica tambeacute renovar lrsquoeina drsquoitineraris del web de transports
wwwmobilitatnet editar noves guies de transport i millorar la difusioacute de la informacioacute amb mitjans
telemagravetics que han de ser accessibles abans i durant el viatge (web plafons a les estacions
aplicacions per mogravebils etc)
La millora dels sistemes drsquoinformacioacute ha suposat la vinculacioacute al sector de diverses especialitats
relacionades amb a les TIC addicionalment als llocs de treball meacutes tradicionals com els associats amb
enginyeries o manteniment de xarxes viagraveries TMB ha ja desenvolupat diferents aplicacions per
mogravebils que permeten realitzar consultes de plagravenols de temps drsquoespera o de rutes eficients entre altra
informacioacute uacutetil per desplaccedilar-se per la ciutat Aixiacute les xarxes de transport puacuteblic hauran drsquoincrementar
els canals de comunicacioacute i implementar noves aplicacions perquegrave la informacioacute estigui disponible les
24h hores del dia i els set dies de la setmana
Globalitzacioacute i deslocalitzacioacute del comerccedil de mercaderies
Una part cada cop meacutes important dels productes que es consumeixen de forma habitual procedeixen
drsquoarreu del moacuten Aixograve fa quegrave el transport terrestre de mercaderies sigui particularment actiu tant per
carretera com per ferrocarril Aquest fet implica que els serveis logiacutestics als que estagrave vinculat el
transport de mercaderies hagin drsquoestar correctament orientats cap a aquest escenari global els
costos de transport internacional poden fer competitius productes o materials de paiumlsos emergents i
tambeacute a productors de mategraveries primeres ubicats en diverses parts del moacuten De la mateixa manera
els productes catalans poden arribar a qualsevol mercat del moacuten competint amb els productes locals
En aquest sentit segons el ldquoMemoraacutendum el sector del transporte en Espantildeardquo elaborat per la
Confederacioacute Espanyola drsquoOrgantizacions Empresarials eacutes necessari realitzar un estudi que
caracteritzi tots els actors que intervenen en el sector del transport el tipus drsquoempreses que el
composen la seva grandagraveria els sectors drsquoactivitat dels principals clients la funcioacute drsquoaquestes
empreses i el nivell drsquointermediacioacute entre altres aspectes per tal de millorar lrsquoeficiegravencia i la
productivitat del sector De manera meacutes immediata el Memoraacutendum proposa impulsar poliacutetiques
Any 2013 Pagraveg 11
drsquoestiacutemul per a lrsquoadquisicioacute o renovacioacute de flotes amb vehicles meacutes ecologravegics la implantacioacute de noves
tecnologies i lrsquoanivellament de les contribucions per part de lrsquoempresa de les cagraverregues socials a les
mitges de la Unioacute Europea molt superiors a Espanya
Flexibilitat i agilitat dels sistemes drsquoaprovisionament empresarials
Des de fa alguns anys les empreses tendeixen a respondre de forma agravegil i immediata als canviants
requeriments del mercat el que suposa la reduccioacute dels estocs en magatzems fins a miacutenims tegravecnics
imprescindibles Per tant el subministrament constant de productes que abans srsquoemmagatzemaven
obliga a la presegravencia drsquoun transport de mercaderies flexible i eficient
El Corredor del Mediterrani
El Corredor del Mediterrani designa al conjunt de liacutenies de ferrocarril de gran velocitat que ha de
connectar Algecires amb Franccedila passant per capitals com Murcia Valegravencia i Barcelona El corredor
es planteja com una liacutenia drsquoelevades prestacions amb un doble objectiu el transport competitiu de
persones i el de mercaderies
Tot i que el desenvolupament del Corredor encara no eacutes una realitat la seva execucioacute sembla que
pren importagravencia ja que existeixen diferents veus institucionals (estatals i autonogravemiques) que
demanen a la Comissioacute Europea que inclogui el Corredor Mediterrani com a eix prioritari en la Xarxa
Central Transeuropea i el consideri com un element estrategravegic per a la connexioacute i la cohesioacute territorial
interna de la Unioacute Europea
Lrsquoexecucioacute de les obres del Corredor del Mediterrani pot suposar un creixement econogravemic i
drsquoocupacioacute de les zones per les que circularagrave que concentren el 40 de la poblacioacute espanyola i el
40 del PIB espanyol Aquest creixement no srsquoassocia nomeacutes al transport terrestre sinoacute a tots els
sectors econogravemics ja que la disposicioacute drsquoun drsquouna liacutenia directa que connecti el continent africagrave amb
lrsquoeuropeu esdeveacute un incentiu per les empreses a instalmiddotlar-se a la zona
Any 2013 Pagraveg 12
04El sector en xifres
Dades econogravemiques
Segons dades de lrsquoObservatorio del mercado del transporte de mercanciacuteas por carretera1 de
marccedil de 2012 elaborat pel Ministeri de Foment el sector del transport en el seu conjunt
(terrestre aeri i mariacutetim) va representar lrsquoany 2008 el 41 del Valor Afegit Brut nacional
(VAB) La principal aportacioacute a aquest sector la va fer el transport terrestre (carretera i
ferrocarril) amb un 576 del total
Segons dades de lrsquoEncuesta Anual de Servicios de 2010 (uacuteltimes dades disponibles)
elaborada per lrsquoINE el volum de negoci del sector eacutes de 45593 milions drsquoeuros el que
representa lrsquo113 del negoci total del sector serveis drsquoEspanya De forma concreta un 51
es correspon al volum de negoci generat per empreses de transport interurbagrave de passatgers i
mercaderies per ferrocarril un 198 a altres empreses del transport terrestre de passatgers
per carretera i un 751 a empreses de transport de mercaderies per carretera serveis de
mudanccedila i transport per canonada
A Catalunya segons les uacuteltimes dades de lrsquoEncuesta Anual de Servicios de 2010 el volum de
negoci de les empreses del sector del transport terrestre eacutes de 9954 milions drsquoeuros valor
que representa un 218 del volum de negoci del sector al conjunt drsquoEspanya i un 438 del
volum de negoci del total del sector del transport (terrestre mariacutetim aeri emmagatzematge i
activitats postals i de correus) a Catalunya
Lrsquooperadora RENFE va moure lrsquoany 2011 un total de 17 milions de tones de mercaderies el
que representa un 79 meacutes que lrsquoany 2010 perograve una quantitat encara llunyana als 22
milions de tones mogudes lrsquoany 2008
Les uacuteltimes dades disponibles del transport de mercaderies per carretera de lrsquoINE indiquen
una clara tendegravencia negativa Aixiacute durant el 2010 a Espanya es van moure per carretera un
total de 1135 milions de tones el que representa un 73 menys que el 2009 i un 23
menys que lrsquoany 2008 Les tones mogudes a Catalunya segons la mateixa font durant el
2010 eren aproximadament el 20 del total drsquoEspanya
1
Aquestes dades provenen de la Comptabilitat Nacional de lrsquoInstituto Nacional de Estadiacutestica (INE)
Any 2013 Pagraveg 13
A Catalunya segons dades de lrsquoObservatori de la logiacutestica de Catalunya2 el volum de
transport de mercaderies mogudes per carretera ha baixat un 77 entre els anys 2010 i
2011 De forma concreta el volum intern a Catalunya ha caigut un 9 i els intercanvis amb la
resta de lrsquoEstat un 5 mentre que el transport internacional per carretera va augmentar un
22 Si es considera el periacuteode 2007-2011 la reduccioacute de les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions de lrsquoany 2007
El volum de tones mogudes en mode ferroviari a Catalunya entre el 2010 i el 2011 segons
lrsquoObservatori de la logiacutestica de Catalunya ha augmentat un 22 Lrsquoincrement ha estat
generalitzat aixiacute els fluxos interns a Catalunya han augmentat un 11 entre el 2010 i el 2011
els intercanvis amb lrsquoEstat un 30 i els internacionals un 21 Eacutes necessari destacar el paper
que ha tingut el Port de Barcelona ja que el transport ferroviari de contenidors ha augmentat
un 146 entre el 2010 i el 2011
La companyia RENFE segons dades del Ministeri de Foment va transportar lrsquoany 2011 un
total de 468 milions de passatgers el que representa un 31 meacutes que lrsquoany 2010 Conveacute
destacar que el 2006 va ser lrsquoany en quegrave el nombre de passatgers va ser meacutes alt 516 milions
(un 94 meacutes que lrsquoany 2011) Pel que fa als diferents modes de transport ferroviari destaca
que durant el 2011 un 88 ho van fer en rodalies un 5 en trens de mitja distagravencia
convencionals un 1 en trens de mitja distagravencia drsquoalta velocitat i un 4 amb trens de llarga
distagravencia drsquoalta velocitat Les dades de desplaccedilament provisionals de 2012 (mesos de gener a
agost) soacuten molt similars a les de 2011 i indiquen que es manteacute la tendegravencia de millora (perograve
sense una alccedila significativa)
A Espanya segons dades del Ministeri de Foment hi ha un total de 25595 Km drsquoautopistes
de peatges (2012)
El pressupost de lrsquoAutoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) pel 2012
eacutes de 1098rsquo58 milions drsquoeuros (un 36 superior al de 2011) del qual 5025 milions soacuten
transferegravencies corrents a drsquoaltres ens i 1162700euro seran inversions reals en infraestructures
Lrsquoany 2012 formen part del sistema tarifari integrat de lrsquoATM un total de 707 liacutenies de
transport 7 de metro 102 dels busos de transports de Barcelona 2 de Ferrocarrils de
Generalitat de Catalunya (Barcelona-Vallegraves i Barcelona-Anoia) 6 de rodalies de Catalunya
(RENFE) 6 del tramvia metropolitagrave 107dels busos de lrsquoATM 358 autobusos de la Direccioacute
General de Transports Metropolitans i 119 que es corresponen a drsquoaltres autobusos urbans
Durant el primer semestre de 2012 es van realitzar un total de 4722 milions de viatges en
2 Observatori de la logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 7ordf edicioacute (2012) Departament de
Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i Centre Logiacutestics de Catalunya (CIMALSA) Elaborat per lrsquoInstitut Cerdagrave
Any 2013 Pagraveg 14
aquesta xarxa de transport (un 19 inferior al mateix semestre de 20113) dels quals un
641 soacuten en mode ferroviari (ha baixat la seva demanda un 21 en relacioacute al 2011) i un
359 en mode autobuacutes (srsquoha reduiumlt un 16 en relacioacute al 2011) La recaptacioacute total de les
liacutenies de transport integrades a lrsquoATM durant el primer semestre de 2012 va ser de 36119
milions drsquoeuros (durant tot lrsquoany 2011 va ser de 68146 milions ndashper tant es troba en valors
similars a 2011-) El metro de Barcelona eacutes el que genera meacutes ingressos (123 milions durant
el primer semestre de 2012) el que representa el 34 de la recaptacioacute total
Segons dades de lrsquoATM el tragravensit de vehicles lleugers a la xarxa viagraveria de la Regioacute
Metropolitana de Barcelona tambeacute ha baixat durant el primer semestre de 2012 un 82 en
autopistes de peatge en relacioacute al mateix semestre del 2011 i un 34 als accessos de
Barcelona
Lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que al conjunt de lrsquoEstat la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril (tren metro tramvia) lany 2011 era de 2326
euros (un 33 superior respecte al 2010) i en transport per carretera era de 4362 euros (un
22 superior respecte al 2010)
Pel que fa a Catalunya lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril lany 2011 era de 2871 euros (un 124
superior al 2010) i en transport per carretera de 2732 euros (un 15 superior al 2010)
El pressupost 2012 de la Generalitat de Catalunya destina 441 milions a infraestructures de
carreteres 1081 milions a infraestructures ferroviagraveries 1422 milions a projectes de suport al
transport puacuteblic de viatgers i 38 milions a infraestructures del transport de viatgers per
carretera
Dades drsquoocupacioacute
Al tercer trimestre de 2012 el conjunt del sector del transport (terrestre aeri i mariacutetim) donava
feina al 33 de les persones ocupades a Espanya Un 90 de lrsquoocupacioacute al transport es
concentrava al sector del transport terrestre ( 518700 persones) un 18 superior al mateix
trimestre de 2010
Lrsquoevolucioacute a Espanya de lrsquoocupacioacute al sector del transport terrestre eacutes negativa des de lrsquoinici
de la crisi Aixiacute entre el tercer trimestre del 2008 i el tercer trimestre de 2012 lrsquoocupacioacute srsquoha
reduiumlt en 100800 persones el que representa un 162
A Catalunya segons les uacuteltimes dades disponibles a lrsquoEncuesta Nacional de Servicios de
lrsquoINE de 2010 el sector del transport terrestre teacute un total de 110171 persones ocupades
(73311 assalariats i 36860 autogravenoms) el que representa al voltant del 96 de les persones
3 Lrsquoany 2011 segons dades de lrsquoATM es va enregistrar el magravexim histograveric de viatges en el sistema de transport puacuteblic de lrsquoagraverea
de Barcelona
Any 2013 Pagraveg 15
que srsquoocupen al sector del transport a Catalunya i un 196 de lrsquoocupacioacute al sector del
transport terrestre a Espanya (dades de 2010)
El Directori central drsquoempreses de lrsquoINE recull que lrsquoany 2012 hi ha un total de 184760
empreses de transport terrestre (un 23 menys que lrsquoany 2011) de les quals un 65 soacuten
empreses de transport de mercaderies per carretera i serveis de trasllats La tendegravencia dels
darrers anys eacutes clarament negativa aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 26497
empreses el que representa un 127
A Catalunya segons dades del Directori central drsquoempreses de lrsquoINE hi ha 36347 empreses
de transport terrestre un 196 del total de les empreses del sector drsquoEspanya I tal com
passa al conjunt de lrsquoEstat lrsquoevolucioacute en el nombre drsquoempreses des de lrsquoinici de la crisi eacutes
negativa Aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 5622 empreses (reduccioacute del 134)
Drsquoacord amb les dades del punt anterior la tipologia drsquoempresa en el sector transports que
predomina a Catalunya eacutes la de microempresa amb una mitjana de 43 persones
treballadores per companyia
Fonts Darreres dades disponibles INE Ministerio de Fomento Renfe Transports Municipals de Barcelona-TMB Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya -FGC Idescat Observatorio del mercado del transporte de mercanciacuteas por carretera Encuesta Anual de Servicios de 2010 INE Observatori de la logiacutestica de Catalunya Autoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) Departament drsquoEconomia i Coneixement Generalitat de Catalunya Pressupost 2012 Idescat
Any 2013 Pagraveg 16
05Perfils professionals meacutes demandats
Perfils professionals de major qualificacioacute
Perfil formatiu
Els perfils professionals meacutes qualificats es troben principalment en els agravembits del transport ferroviari i
del de mercaderies
En el cas del transport ferroviari es requereixen fonamentalment persones amb nivells formatius
drsquoenginyeria En general la formacioacute necessagraveria eacutes la drsquoenginyeria en telecomunicacions o la
industrial que soacuten formacions especialitzades en aspectes com ara la senyalitzacioacute o el telecontrol i
en infraestructures viagraveries i material mogravebil
Pel que fa al transport de mercaderies eacutes en lrsquoagravembit de la planificacioacute on cal disposar drsquouna major
qualificacioacute professional La formacioacute requerida ha de ser superior preferiblement amb tercers graus
(postgraus magravesters) vinculats al camp de la logiacutestica empresarial
Habitualment a aquests perfils professionals sersquols requereix una experiegravencia en feines similars entre 2
i 5 anys
Perfil competencial
Aquests perfils professionals normalment srsquoocupen en cagraverrecs de responsabilitat en els que han de
prendre decisions estrategravegiques o puntuals que repercuteixen directament en lrsquoexecucioacute dels
projectes en aquest sentit eacutes imprescindible que siguin persones metogravediques perograve tambeacute amb
capacitat per proposar solucions a problemes imprevistos
Entre les competegravencies professionals meacutes requerides per a aquests perfils es troben la iniciativa i la
proactivitat el dinamisme la capacitat de treballar en equip lrsquohabilitat per organitzar els seu propi
treball i la capacitat per assolir els objectius marcats
Any 2013 Pagraveg 17
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Enginyera en manteniment de xarxa ferroviagraveria
Enginyera en manteniment de material mogravebil
Cap de tragravefic
Perfils professionals de menor qualificacioacute
Perfil formatiu
Tal i com succeeix en altres sectors a priori no hi hauria un miacutenim necessari formatiu meacutes enllagrave de la
formacioacute reglada obligatograveria eacutes a dir educacioacute primagraveria o ESO Val a dir que pel que fa a les tasques
vinculades al manteniment ferroviari i drsquoautomocioacute eacutes molt important disposar de formacioacute
professional relacionada amb els agravembits elegravectric i drsquoautomocioacute per poder optar a multitud de llocs de
treball al sector (electromecagravenic mecagravenic de vehicles etc) Aixiacute mateix lrsquoincrement de
lrsquoespecialitzacioacute tegravecnica que experimenta el sector obligaragrave a les persones que es vulguin ocupar en el
sector a realitzar cursos especialitzats i tegravecnics meacutes enllagrave dels estudis bagravesics o professionals reglats
Drsquoaltra banda i meacutes enfocat a lrsquoagravembit del transport de persones per carretera o per ferrocarril eacutes
convenient realitzar algun curs relacionat amb el tracte o atencioacute al client
Perfil competencial
Les competegravencies requerides depenen de lrsquoagravembit drsquoactivitat segons es realitzin tasques de transport
de persones o de mercaderies En el cas del transport de persones a meacutes de les competegravencies
tegravecniques necessagraveries eacutes convenient tenir vocacioacute de servei al client per exemple per exercir
drsquoagent drsquointervencioacute En el cas del transport de mercaderies es convenient ser una persona pacient
donat que els trajectes per carretera soacuten llargs i es realitzen normalment en solitari eacutes el cas per
exemple drsquoun camioner No obstant en general eacutes important tenir capacitat i interegraves per treballar en
equip ser una persona dinagravemica i amb iniciativa Drsquoaltra banda per les caracteriacutestiques de les
activitats dels sector es valora la disponibilitat per treballar de nit caps de setmana i festius
Any 2013 Pagraveg 18
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Conductora de vehicles ferroviaris
Agent drsquointervencioacute
Operariagraveria de manteniment de trens
Any 2013 Pagraveg 19
06Escenaris de futur
Debilitats
Els professionals que srsquoocupen al sector del transport terrestre sobre tot al de carretera es
caracteritzen per ser autogravenoms el que significa que per treballar-hi han hagut de realitzar una
inversioacute inicial rellevant de capital per adquirir com a miacutenim el seu propi mitjagrave de transport
(per exemple taxistes o camioners) En aquest sentit la necessitat drsquouna inversioacute inicial pot
impedir lrsquoacceacutes al sector de persones que estan qualificades per treballar-hi
El transport de mercaderies estagrave forccedila subjecte a les fluctuacions de lrsquoeconomia global fet
rellevant en contextos de crisi perquegrave es pot traduir en menor inversioacute puacuteblica i privada
menys utilitzacioacute del transport per part drsquousuaris privats i empreses etc Aixiacute de forma
concreta a Catalunya durant el periacuteode 2007-2011 les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions lrsquoany 2007
El desenvolupament del transport depegraven de forma criacutetica de la constant inversioacute puacuteblica en
creacioacute i manteniment de xarxes viagraveries En aquest sentit un alentiment de la inversioacute pot
implicar una recessioacute del sector en termes econogravemics i drsquoocupacioacute
La baixa qualitat de servei al client que srsquoofereix per part dels operadors de transport puacuteblic
ferroviari de mitja i llarga distancia fa que els usuaris estiguin menys predisposats a utilitzar-
lo
Catalunya teacute pendents de rebre de lrsquoEstat un total de 3648 milions drsquoeuros per realitzar
inversions a rodalies Es tracta drsquoun servei que durant els uacuteltims anys ha tingut moltes
ineficiegravencies problemes de retards i ha generat moltes queixes de la ciutadania La
Generalitat de Catalunya va assumir la gestioacute del servei lrsquoany 2010
Lrsquoexcessiva atomitzacioacute del sector perjudica als seus interessos eacutes a dir no existeixen
estructures empresarials prou sogravelides i amb suficient forccedila per traslladar les seves dificultats
als preus del producte un exemple eacutes que molts transportistes no poden traslladar lrsquoincrement
de preus del combustible al cost del seu servei i han de rebaixar els seus marges
Any 2013 Pagraveg 20
Amenaces
Una inversioacute insuficient en la millora del transport puacuteblics pot comportar un increment
sostingut dels desplaccedilaments en transport privat contaminant i poc sostenible a meacutes de
saturar de la xarxa viagraveria per carretera
La disminucioacute de lrsquoactivitat de transport interurbagrave de persones estagrave condicionada per la
tendegravencia demogragravefica de retorn de la poblacioacute als nuclis urbans que concentren bona part
dels llocs de treball disponibles Igualment lrsquoaugment de lrsquoatur fa que els desplaccedilaments
interurbans es redueixin ja que hi ha menys necessitat de mobilitat
Els agents econogravemics que representen el sector del transport terrestre no perceben les
necessitats formatives dels seus treballadors i a meacutes no lrsquoassocien a una millora continua de
la competitivitat i la qualitat del servei En aquest sentit no considerar suficientment la
formacioacute com un element que millora la rendibilitat i la competitivitat del sector esdeveacute una
amenaccedila en concret el 50 de les empreses no duu a terme formacioacute o en realitza molt
poca
El sector presenta una baixa rotacioacute de personal i una mitjana drsquoedat al voltant dels 50 anys
per les persones autogravenomes i a lrsquoentorn dels 45 anys per les assalariades el que posa de
manifest lrsquoenvelliment del personal que hi treballa Aquest fet juntament amb la insuficient
importagravencia que es doacutena a la formacioacute pot suposar un impediment per incorporar noves
tecnologies al sector de manera ragravepida i eficient
La manca drsquointegracioacute intermodal (entre diferents tipologies de transport) pot frenar el
desenvolupament del sector i estancar el nombre de persones i de mercaderies que es poden
transportar
Una baixa qualitat de servei (velocitats reduiumldes preus poc competitius incompliments
drsquohoraris etc) pot incrementar el nombre de persones que utilitzen el transport privat en
detriment del puacuteblic
Lrsquoadaptacioacute a un mercat globalitzat permet lrsquoentrada drsquoempreses del transport competidores
de caragravecter multinacional a Europa i Espanya el que implica el desenvolupament de
tegravecniques de gestioacute meacutes acurades i eficients
Fortaleses
El transport terrestre eacutes un sector drsquouna importagravencia estrategravegica creixent no nomeacutes perquegrave
contribueix a la millora de la competitivitat del paiacutes sinoacute perquegrave doacutena suport a altres sectors
Any 2013 Pagraveg 21
productius com la industria el comerccedil i el turisme En aquest sentit la proliferacioacute del canal
de venda on-line genera necessitats de distribucioacute terrestre de mercaderies
El desenvolupament del transport colmiddotlectiu de persones ja eacutes compatible amb un model de
mobilitat sostenible eacutes a dir la xarxa drsquoinfraestructures actual es prou extensa com per
esdevenir una alternativa al transport privat
Catalunya disposa drsquoun teixit industrial i de serveis molt potent que requereix drsquouns serveis de
transport de mercaderies i de persones importants i en constant desenvolupament
La bona marxa del transport de mercaderies al Port de Barcelona ha contribuiumlt que el
transport ferroviari de contenidors hagi augmentat un 146 entre el 2010 i el 2011
La correcta aplicacioacute de la normativa de lliure competegravencia de la Unioacute Europea contribuiragrave a
crear un marc drsquoigualtat drsquooportunitats i condicions per al desenvolupament del sector del
transport terrestre a tots els Estats membres
Oportunitats
Lrsquoextensioacute dels sistemes de gestioacute drsquoestocs eficients faran que els centres logiacutestics i el
transport de mercaderies mantinguin bones perspectives drsquoactivitat en el futur
La presegravencia de plans de transports i de mobilitat a nivell catalagrave i metropolitagrave com el Pla
drsquoInfraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 de la Generalitat de Catalunya
garanteixen a mig i llarg termini les bases per al desenvolupament de les xarxes viagraveries per
carretera i ferrocarril i per tant les condicions per a una millora dels transports puacuteblics i de
mercaderies
Les inversions realitzades recentment en la millora del transport ferroviari (AVE actualitzacioacute
de la xarxa de rodalies de Barcelona) han incrementat la competitivitat drsquoaquest mitjagrave de
transport despreacutes drsquoalguns anys de crisi important
El futur desenvolupament ferroviari del corredor del mediterrani (amb liacutenies drsquoample
internacional) que possiblement la Unioacute Europea inclouragrave en la seva planificacioacute estrategravegica
drsquoinfraestructures de transport facilitaragrave la creacioacute de nous parcs logiacutestics i la implantacioacute de
noves empreses i activitats logiacutestiques a Barcelona i a Catalunya
Lrsquoaplicacioacute de nous megravetodes de gestioacute i administracioacute i de noves tecnologies al transport
terrestre ha contribuiumlt a optimitzar i automatitzar els processos i a oferir nous serveis i de
major valor afegit En aquest sentit la incorporacioacute progressiva drsquoaquests megravetodes i
tecnologies esdeveacute un element clau per al desenvolupament del sector i al mateix temps per
al desenvolupament econogravemic general
Any 2013 Pagraveg 22
La Unioacute Europea ha realitzat una forta aposta econogravemica en i+D+I per al desenvolupament de
vehicles nets el que eacutes una oportunitat per aplicar noves tecnologies al transport terrestre
La incorporacioacute drsquoestats a la Unioacute suposa un increment de persones que tenen la possibilitat
de viatjar lliurement per Europa amb les oportunitats que aixograve suposa en lrsquoincrement del
nombre de viatgers i drsquointercanvi de mercaderies
La disponibilitat drsquoun transport integrat i intermodal suposa una reduccioacute dels temps de
transport dels seus costos i una millora en la qualitat del servei
El desenvolupament de noves tecnologies aplicades al transport i de nous sistemes motors i
la utilitzacioacute de biocombustibles suposa una millora en termes mediambientals que
repercuteix en un decrement de les emissions de CO2
Any 2013 Pagraveg 23
07Enllaccedilos drsquointeregraves
Organismes nacionals
Comiteacute Nacional del Transporte (CNT)
httpwwwfomentoes
Renfe
httpwwwrenfees
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
httpwwwtmbcat
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
httpwwwfgccat
Rodalies de Catalunya
httpwwwrodaliesdecatalunyacat
Esdeveniments internacionals (fires congressos etc)
Setmana Internacional del Transport i la Logiacutestica (SITL Franccedila)
httpwwwsitleuindexphpLang=FRampargRedirect=FR|ECO
Fira del Transport de Materials i Logiacutestica (Promat USA)
httpwwwpromatshowcom
Fira de Logiacutestica Especialitzada i Transport de Mercaderies (Logis expo Espanya)
httpwwwlogisexpoes
Fira Internacional de Tecnologia Ferroviagraveria (Rail Spain Espanya)
wwwferiazaragozaesrail_spainaspx
Any 2013 Pagraveg 24
Esdeveniments nacionals (fires congressos etc)
Saloacute Internacional de la Logiacutestica i el Transport
httpwwwsilbcncomcat
Portals temagravetics internacionals
Portal Europeu del Transport
httpeuropaeupoltransindex_enhtm
Portals temagravetics nacionals
Transportes
httpwwwtransportescom
Logiacutestica i transport (L y T)
httpwwwlogisticaytransportees
Cofinancen
Any 2013 Pagraveg 5
01Presentacioacute del sector
El sector del transport terrestre ha protagonitzat des de sempre un paper estrategravegic per al
desenvolupament econogravemic i social dels estats i nacions Aixiacute el transport terrestre de persones i
mercaderies esdeveacute una activitat absolutament imprescindible en societats desenvolupades i
diversificades amb una agravemplia divisioacute del treball
Tanmateix els diferents mitjans de transport terrestre existents tenen la seva major o menor
rellevagravencia i la seva especificitat tegravecnica econogravemica i social
En aquest sentit el sector del transport terrestre es composa de tres grans agravembits drsquoactivitat el
transport ferroviari de persones (en tren metro tramvia etc) el transport per carretera de persones
(autobusos urbans i interurbans etc) i el transport de mercaderies per carretera o per vies fegraverries A
meacutes en aquest sector tambeacute srsquoinclouen altres activitats vinculades al transport com soacuten els serveis de
mudanccedila el depogravesit i lrsquoemmagatzematge i altres activitats annexes
Drsquoaltra banda el model residencial plantejat durant els darrers anys a tota la Regioacute Metropolitana de
Barcelona (RMB) ha suposat un increment de desplaccedilaments entre habitatges i llocs de treball (sobre
tot des de la RMB cap a la ciutat comtal) Aixiacute mateix la major sensibilitzacioacute ambiental dels darrers
temps i el cost ascendent dels combustibles fogravessils estan fent cada cop menys rendible lrsquouacutes del
vehicle particular per als desplaccedilaments habituals Tot aixograve provoca que els transports colmiddotlectius de
persones tinguin cada cop meacutes importagravencia en els desplaccedilaments no solament intraurbans sinoacute
interurbans
Finalment pel que fa al transport de mercaderies els creixents intercanvis de productes a escala
internacional i el perfeccionament del sistema logiacutestic han transformat i impulsat tambeacute a aquest agravembit
drsquoactivitat
Any 2013 Pagraveg 6
02Principals agravembits drsquoactivitat
Transport ferroviari de persones
El model territorial espanyol i catalagrave es caracteritza per una concentracioacute de la poblacioacute en agraverees
metropolitanes importants i de manera afegida moltes de les persones que habiten en zones menys
poblades es veuen obligades a desplaccedilar-se a aquestes agraverees per treballar Aixograve requereix drsquouna
potent xarxa drsquoinfraestructures de transport ferroviari que sigui capaccedil drsquoabsorbir el volum de persones
que necessiten desplaccedilar-se diagraveriament de la llar a la feina En aquest sentit el transport ferroviari de
persones eacutes lrsquoagravembit drsquoactivitat que teacute com a principal objectiu desplaccedilar individus drsquoun lloc a un altre
mitjanccedilant un sistema de vies fegraverries Val a dir que els desplaccedilaments per vies fegraverries no es limiten a
distancies urbanes o interurbanes sinoacute que srsquoestenen meacutes enllagrave de les fronteres dels paiumlsos
Aixiacute dins drsquoaquest agravembit srsquoengloben les activitats relacionades amb el desenvolupament
drsquoinfraestructures fegraverries el manteniment de trens de tot tipus i la prestacioacute de serveis de transport
ferroviari que poden ser de curta mitja o llarga distagravencia
Transport per carretera de persones
El transport per carretera de persones de la mateixa manera que el transport per ferrocarril teacute com a
finalitat traslladar-les drsquoun lloc a un altre principalment de la llar a la feina i viceversa mitjanccedilant
vehicles rodats a traveacutes de vies drsquoasfalt o de terra
No obstant conveacute destacar que el transport per carretera de persones a diferegravencia del transport per
ferrocarril es pot classificar en dos grans grups els transports privats i els puacuteblics Els primers es
caracteritzen perquegrave el seu uacutes es limita al seu propietari i els segons perquegrave els pot utilitzar
qualsevol persona si abona la quantitat econogravemica necessagraveria En aquest informe srsquoanalitzaragrave
essencialment tant en termes econogravemics com drsquoocupacioacute el transport puacuteblic de persones per
carretera
Aixiacute dins drsquoaquest agravembit drsquoactivitat srsquoinclouen les activitats relacionades amb el desenvolupament
drsquoinfraestructures viagraveries com les carreteres el seu manteniment i la prestacioacute de serveis de transport
mitjanccedilant autobusos autocars o taxis que poden ser de curta mitja o llarga distagravencia
Any 2013 Pagraveg 7
Transport de mercaderies
El transport de mercaderies compregraven aquelles activitats purament relacionades amb el moviment de
mercaderies (productes drsquoalimentacioacute electrodomegravestics cotxes carburants etc) des de diferents
punts logiacutestics o empresarials dins de lrsquoestat espanyol o entre diferents paiumlsos ja sigui per carretera o
per ferrocarril Val a dir que el transport de mercaderies per carretera teacute un pes econogravemic i drsquoocupacioacute
superior al que teacute el transport de mercaderies per ferrocarril no obstant ambdoacutes tipologies de
transport de mercaderies es complementen per exemple per transportar una producte drsquoun continent
a un altre molt possiblement hauragrave de passar per diferents mitjans de transport que podran ser trens
camions etc
Conveacute destacar que un transport de mercaderies potent obert i competitiu ja sigui per carretera o per
ferrocarril pot esdevenir un instrument clau per convertir a Espanya i a Catalunya en meacutes que un destiacute
turiacutestic i incrementar aixiacute les opcions estrategravegiques de desenvolupament econogravemic que poden
passar per exemple per augmentar el nombre drsquoexportacions i per esdevenir un pol logiacutestic
internacional
Any 2013 Pagraveg 8
03Tendegravencies del sector
La millora progressiva de les infraestructures viagraveries la
coordinacioacute dels serveis de transport puacuteblic la globalitzacioacute
dels transports de mercaderies i la implantacioacute de sistemes
eficients de gestioacute drsquoestocs soacuten algunes de les claus drsquoegravexit
per al desenvolupament del sector
Coordinacioacute dels serveis ferroviaris i drsquoautobusos i establiment drsquouna xarxa integrada de
transport puacuteblic a Catalunya
Incrementar lrsquoeficiegravencia del conjunt del sistema de transport puacuteblic passa per potenciar la
complementarietat i la coordinacioacute dels mitjans de transport El Pla de transports de viatgers de
Catalunya 2008-2012 parteix de la concepcioacute del territori com a xarxa i per tant un dels escenaris
principals que srsquoapunten en el futur eacutes la plena coordinacioacute entre la xarxa drsquoautobusos i de trens que
afavoriragrave el desplaccedilament multimodal i incrementaragrave la qualitat de vida de les persones
De fet el Pla de transports de Catalunya 2008-2012 aposta per impulsar la complementarietat i la
coordinacioacute dels serveis drsquoautobuacutes i tren i els serveis de transport urbagrave i interurbagrave i per fer-ho es
proposa reduir el temps magravexim drsquoespera a 10 minuts entre autobuacutes i tren establir una distagravencia
magravexima de 300 metres entre parada drsquoautobuacutes i tren i potenciar la implantacioacute drsquointercanviadors Aixiacute
mateix el Pla preveu establir convenis entre els diferents actors del transport urbagrave i interurbagrave per
racionalitzar i millorar lrsquoeficiegravencia dels recursos
Drsquoaltra banda conveacute destacar el nou model de xarxa drsquoautobusos ortogonal que estagrave transformant
progressivament el model radial actual per un altre de meacutes descentralitzat que afavoreixi la
intermodalitat i la coordinacioacute Aquest model es va comenccedilar a implantar a Barcelona el 2011 i ha
finalitzat lrsquooctubre de 2012 La liacutenia ortogonal ha suposat lrsquoentrada en funcionament de cinc noves
liacutenies drsquoautobuacutes que connecten la ciutat de manera rectiliacutenia amb una trama ortogonal
Any 2013 Pagraveg 9
Millora de la velocitat comercial dels transports puacuteblics
Fomentar lrsquouacutes del transport puacuteblic en detriment del transport privat passa per sensibilitzar a la poblacioacute
sobre la importagravencia de la mobilitat sostenible No obstant no nrsquohi ha prou amb la sensibilitzacioacute si la
qualitat del servei no srsquoadapta a les necessitats de les persones que lrsquohan drsquoutilitzar En aquest sentit
eacutes fonamental incrementar la velocitat comercial dels mitjans de transport colmiddotlectius perquegrave
esdevinguin atractius per a les persones usuagraveries i competitius respecte els mitjans de transport
privat
Per assolir aquest increment de velocitat calen mitjans de transports tecnologravegicament punters i
infraestructures avanccedilades perograve tambeacute cal reforccedilar els serveis existents amb trajectes directes o
semidirectes o incrementar el nombre de connexions En tot dos escenaris eacutes necessari invertir
recursos considerables de capital i humans
En aquest sentit a meacutes de lrsquoextensioacute del tren drsquoalta velocitat de Barcelona a Franccedila es preveu
desenvolupar una nova xarxa de serveis drsquoautobuacutes expreacutes sense aturades intermitges que es
concreta en la creacioacute de dinou noves connexions directes entre les principals ciutats de Catalunya
nou reforccedilos a connexions existents vuit noves connexions semidirectes entre nuclis importants (com
Manresa-Sabadell-Terrassa) i la reestructuracioacute de quatre serveis per transformar-los en directes
Reduccioacute de les externalitats del transport
Els sistemes de transport colmiddotlectiu (autobusos trens etc) estalvien consum energegravetic per persona i
redueixen les emissions de gasos contaminants Aixiacute per exemple les emissions de diogravexid de carboni
per viatger drsquoun autobuacutes o drsquoun tren soacuten una tercera part de les que emet un cotxe Aquesta relacioacute
disminueix encara meacutes quan es tracta drsquoaltres gasos nocius com el monogravexid de carboni o els nitrats
en aquests casos els transports colmiddotlectius no arriben a contaminar ni un 10 per viatger del que
contamina un cotxe En termes agregats es considera que els costos externs del transport a Europa
suposen el 73 del total del PIB de la Unioacute Europea xifra que en el cas drsquoEspanya srsquoeleva al 98
Drsquoaquest cost un 837 correspon al tragravensit rodat del que dos terccedilos srsquoatribueix al moviment de
persones i la resta al de mercaderies
Per tant per tal de minimitzar el consum energegravetic augmentar el consum drsquoenergies renovables i
netes assolir paragravemetres legals de qualitat de lrsquoaire i reduir les emissions de gasos drsquoefecte
hivernacle eacutes imprescindible fomentar lrsquouacutes del transport puacuteblic En aquest sentit la millora de la xarxa
de transport puacuteblic ha de contribuir a incrementar el nombre persones usuagraveries enfront el vehicle
privat a meacutes de reduir el consum energegravetic lrsquoemissioacute de partiacutecules contaminants la congestioacute viagraveria i
lrsquoaccidentalitat
En concret lrsquoany 2010 TMB va adquirir quatre nous autobusos hiacutebrids que combinen motors elegravectrics i
diegravesel aquesta tecnologia suposa una reduccioacute de fins a un 30 el consum de combustible i de les
Any 2013 Pagraveg 10
emissions contaminants aixiacute com una disminucioacute de la contaminacioacute acuacutestica fins a un 50
Existeixen altres iniciatives en relacioacute a autobusos hiacutebrids com la que srsquoha dut a terme al Baix
Llobregat on srsquohan incorporat vuit autobusos que funcionen amb aquesta tecnologia
Millora del sistema drsquoinformacioacute dels usuaris del transport puacuteblic colmiddotlectiu
Lrsquoincrement en la qualitat del servei no srsquoaconsegueix nomeacutes augmentant la velocitat i la frequumlegravencia
del transport puacuteblic tambeacute cal que la poblacioacute conegui les seves prestacions horaris frequumlegravencia
informacioacute sobre incidegravencies actualitzacioacute de la informacioacute etc
La posada en marxa drsquoun bon servei drsquoinformacioacute implica disposar drsquoun sistema de manteniment de la
informacioacute sobre horaris a totes les estacions i drsquoun sistema eficient drsquoactualitzacioacute de la informacioacute a
traveacutes de la xarxa drsquoInternet el que implica tambeacute renovar lrsquoeina drsquoitineraris del web de transports
wwwmobilitatnet editar noves guies de transport i millorar la difusioacute de la informacioacute amb mitjans
telemagravetics que han de ser accessibles abans i durant el viatge (web plafons a les estacions
aplicacions per mogravebils etc)
La millora dels sistemes drsquoinformacioacute ha suposat la vinculacioacute al sector de diverses especialitats
relacionades amb a les TIC addicionalment als llocs de treball meacutes tradicionals com els associats amb
enginyeries o manteniment de xarxes viagraveries TMB ha ja desenvolupat diferents aplicacions per
mogravebils que permeten realitzar consultes de plagravenols de temps drsquoespera o de rutes eficients entre altra
informacioacute uacutetil per desplaccedilar-se per la ciutat Aixiacute les xarxes de transport puacuteblic hauran drsquoincrementar
els canals de comunicacioacute i implementar noves aplicacions perquegrave la informacioacute estigui disponible les
24h hores del dia i els set dies de la setmana
Globalitzacioacute i deslocalitzacioacute del comerccedil de mercaderies
Una part cada cop meacutes important dels productes que es consumeixen de forma habitual procedeixen
drsquoarreu del moacuten Aixograve fa quegrave el transport terrestre de mercaderies sigui particularment actiu tant per
carretera com per ferrocarril Aquest fet implica que els serveis logiacutestics als que estagrave vinculat el
transport de mercaderies hagin drsquoestar correctament orientats cap a aquest escenari global els
costos de transport internacional poden fer competitius productes o materials de paiumlsos emergents i
tambeacute a productors de mategraveries primeres ubicats en diverses parts del moacuten De la mateixa manera
els productes catalans poden arribar a qualsevol mercat del moacuten competint amb els productes locals
En aquest sentit segons el ldquoMemoraacutendum el sector del transporte en Espantildeardquo elaborat per la
Confederacioacute Espanyola drsquoOrgantizacions Empresarials eacutes necessari realitzar un estudi que
caracteritzi tots els actors que intervenen en el sector del transport el tipus drsquoempreses que el
composen la seva grandagraveria els sectors drsquoactivitat dels principals clients la funcioacute drsquoaquestes
empreses i el nivell drsquointermediacioacute entre altres aspectes per tal de millorar lrsquoeficiegravencia i la
productivitat del sector De manera meacutes immediata el Memoraacutendum proposa impulsar poliacutetiques
Any 2013 Pagraveg 11
drsquoestiacutemul per a lrsquoadquisicioacute o renovacioacute de flotes amb vehicles meacutes ecologravegics la implantacioacute de noves
tecnologies i lrsquoanivellament de les contribucions per part de lrsquoempresa de les cagraverregues socials a les
mitges de la Unioacute Europea molt superiors a Espanya
Flexibilitat i agilitat dels sistemes drsquoaprovisionament empresarials
Des de fa alguns anys les empreses tendeixen a respondre de forma agravegil i immediata als canviants
requeriments del mercat el que suposa la reduccioacute dels estocs en magatzems fins a miacutenims tegravecnics
imprescindibles Per tant el subministrament constant de productes que abans srsquoemmagatzemaven
obliga a la presegravencia drsquoun transport de mercaderies flexible i eficient
El Corredor del Mediterrani
El Corredor del Mediterrani designa al conjunt de liacutenies de ferrocarril de gran velocitat que ha de
connectar Algecires amb Franccedila passant per capitals com Murcia Valegravencia i Barcelona El corredor
es planteja com una liacutenia drsquoelevades prestacions amb un doble objectiu el transport competitiu de
persones i el de mercaderies
Tot i que el desenvolupament del Corredor encara no eacutes una realitat la seva execucioacute sembla que
pren importagravencia ja que existeixen diferents veus institucionals (estatals i autonogravemiques) que
demanen a la Comissioacute Europea que inclogui el Corredor Mediterrani com a eix prioritari en la Xarxa
Central Transeuropea i el consideri com un element estrategravegic per a la connexioacute i la cohesioacute territorial
interna de la Unioacute Europea
Lrsquoexecucioacute de les obres del Corredor del Mediterrani pot suposar un creixement econogravemic i
drsquoocupacioacute de les zones per les que circularagrave que concentren el 40 de la poblacioacute espanyola i el
40 del PIB espanyol Aquest creixement no srsquoassocia nomeacutes al transport terrestre sinoacute a tots els
sectors econogravemics ja que la disposicioacute drsquoun drsquouna liacutenia directa que connecti el continent africagrave amb
lrsquoeuropeu esdeveacute un incentiu per les empreses a instalmiddotlar-se a la zona
Any 2013 Pagraveg 12
04El sector en xifres
Dades econogravemiques
Segons dades de lrsquoObservatorio del mercado del transporte de mercanciacuteas por carretera1 de
marccedil de 2012 elaborat pel Ministeri de Foment el sector del transport en el seu conjunt
(terrestre aeri i mariacutetim) va representar lrsquoany 2008 el 41 del Valor Afegit Brut nacional
(VAB) La principal aportacioacute a aquest sector la va fer el transport terrestre (carretera i
ferrocarril) amb un 576 del total
Segons dades de lrsquoEncuesta Anual de Servicios de 2010 (uacuteltimes dades disponibles)
elaborada per lrsquoINE el volum de negoci del sector eacutes de 45593 milions drsquoeuros el que
representa lrsquo113 del negoci total del sector serveis drsquoEspanya De forma concreta un 51
es correspon al volum de negoci generat per empreses de transport interurbagrave de passatgers i
mercaderies per ferrocarril un 198 a altres empreses del transport terrestre de passatgers
per carretera i un 751 a empreses de transport de mercaderies per carretera serveis de
mudanccedila i transport per canonada
A Catalunya segons les uacuteltimes dades de lrsquoEncuesta Anual de Servicios de 2010 el volum de
negoci de les empreses del sector del transport terrestre eacutes de 9954 milions drsquoeuros valor
que representa un 218 del volum de negoci del sector al conjunt drsquoEspanya i un 438 del
volum de negoci del total del sector del transport (terrestre mariacutetim aeri emmagatzematge i
activitats postals i de correus) a Catalunya
Lrsquooperadora RENFE va moure lrsquoany 2011 un total de 17 milions de tones de mercaderies el
que representa un 79 meacutes que lrsquoany 2010 perograve una quantitat encara llunyana als 22
milions de tones mogudes lrsquoany 2008
Les uacuteltimes dades disponibles del transport de mercaderies per carretera de lrsquoINE indiquen
una clara tendegravencia negativa Aixiacute durant el 2010 a Espanya es van moure per carretera un
total de 1135 milions de tones el que representa un 73 menys que el 2009 i un 23
menys que lrsquoany 2008 Les tones mogudes a Catalunya segons la mateixa font durant el
2010 eren aproximadament el 20 del total drsquoEspanya
1
Aquestes dades provenen de la Comptabilitat Nacional de lrsquoInstituto Nacional de Estadiacutestica (INE)
Any 2013 Pagraveg 13
A Catalunya segons dades de lrsquoObservatori de la logiacutestica de Catalunya2 el volum de
transport de mercaderies mogudes per carretera ha baixat un 77 entre els anys 2010 i
2011 De forma concreta el volum intern a Catalunya ha caigut un 9 i els intercanvis amb la
resta de lrsquoEstat un 5 mentre que el transport internacional per carretera va augmentar un
22 Si es considera el periacuteode 2007-2011 la reduccioacute de les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions de lrsquoany 2007
El volum de tones mogudes en mode ferroviari a Catalunya entre el 2010 i el 2011 segons
lrsquoObservatori de la logiacutestica de Catalunya ha augmentat un 22 Lrsquoincrement ha estat
generalitzat aixiacute els fluxos interns a Catalunya han augmentat un 11 entre el 2010 i el 2011
els intercanvis amb lrsquoEstat un 30 i els internacionals un 21 Eacutes necessari destacar el paper
que ha tingut el Port de Barcelona ja que el transport ferroviari de contenidors ha augmentat
un 146 entre el 2010 i el 2011
La companyia RENFE segons dades del Ministeri de Foment va transportar lrsquoany 2011 un
total de 468 milions de passatgers el que representa un 31 meacutes que lrsquoany 2010 Conveacute
destacar que el 2006 va ser lrsquoany en quegrave el nombre de passatgers va ser meacutes alt 516 milions
(un 94 meacutes que lrsquoany 2011) Pel que fa als diferents modes de transport ferroviari destaca
que durant el 2011 un 88 ho van fer en rodalies un 5 en trens de mitja distagravencia
convencionals un 1 en trens de mitja distagravencia drsquoalta velocitat i un 4 amb trens de llarga
distagravencia drsquoalta velocitat Les dades de desplaccedilament provisionals de 2012 (mesos de gener a
agost) soacuten molt similars a les de 2011 i indiquen que es manteacute la tendegravencia de millora (perograve
sense una alccedila significativa)
A Espanya segons dades del Ministeri de Foment hi ha un total de 25595 Km drsquoautopistes
de peatges (2012)
El pressupost de lrsquoAutoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) pel 2012
eacutes de 1098rsquo58 milions drsquoeuros (un 36 superior al de 2011) del qual 5025 milions soacuten
transferegravencies corrents a drsquoaltres ens i 1162700euro seran inversions reals en infraestructures
Lrsquoany 2012 formen part del sistema tarifari integrat de lrsquoATM un total de 707 liacutenies de
transport 7 de metro 102 dels busos de transports de Barcelona 2 de Ferrocarrils de
Generalitat de Catalunya (Barcelona-Vallegraves i Barcelona-Anoia) 6 de rodalies de Catalunya
(RENFE) 6 del tramvia metropolitagrave 107dels busos de lrsquoATM 358 autobusos de la Direccioacute
General de Transports Metropolitans i 119 que es corresponen a drsquoaltres autobusos urbans
Durant el primer semestre de 2012 es van realitzar un total de 4722 milions de viatges en
2 Observatori de la logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 7ordf edicioacute (2012) Departament de
Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i Centre Logiacutestics de Catalunya (CIMALSA) Elaborat per lrsquoInstitut Cerdagrave
Any 2013 Pagraveg 14
aquesta xarxa de transport (un 19 inferior al mateix semestre de 20113) dels quals un
641 soacuten en mode ferroviari (ha baixat la seva demanda un 21 en relacioacute al 2011) i un
359 en mode autobuacutes (srsquoha reduiumlt un 16 en relacioacute al 2011) La recaptacioacute total de les
liacutenies de transport integrades a lrsquoATM durant el primer semestre de 2012 va ser de 36119
milions drsquoeuros (durant tot lrsquoany 2011 va ser de 68146 milions ndashper tant es troba en valors
similars a 2011-) El metro de Barcelona eacutes el que genera meacutes ingressos (123 milions durant
el primer semestre de 2012) el que representa el 34 de la recaptacioacute total
Segons dades de lrsquoATM el tragravensit de vehicles lleugers a la xarxa viagraveria de la Regioacute
Metropolitana de Barcelona tambeacute ha baixat durant el primer semestre de 2012 un 82 en
autopistes de peatge en relacioacute al mateix semestre del 2011 i un 34 als accessos de
Barcelona
Lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que al conjunt de lrsquoEstat la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril (tren metro tramvia) lany 2011 era de 2326
euros (un 33 superior respecte al 2010) i en transport per carretera era de 4362 euros (un
22 superior respecte al 2010)
Pel que fa a Catalunya lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril lany 2011 era de 2871 euros (un 124
superior al 2010) i en transport per carretera de 2732 euros (un 15 superior al 2010)
El pressupost 2012 de la Generalitat de Catalunya destina 441 milions a infraestructures de
carreteres 1081 milions a infraestructures ferroviagraveries 1422 milions a projectes de suport al
transport puacuteblic de viatgers i 38 milions a infraestructures del transport de viatgers per
carretera
Dades drsquoocupacioacute
Al tercer trimestre de 2012 el conjunt del sector del transport (terrestre aeri i mariacutetim) donava
feina al 33 de les persones ocupades a Espanya Un 90 de lrsquoocupacioacute al transport es
concentrava al sector del transport terrestre ( 518700 persones) un 18 superior al mateix
trimestre de 2010
Lrsquoevolucioacute a Espanya de lrsquoocupacioacute al sector del transport terrestre eacutes negativa des de lrsquoinici
de la crisi Aixiacute entre el tercer trimestre del 2008 i el tercer trimestre de 2012 lrsquoocupacioacute srsquoha
reduiumlt en 100800 persones el que representa un 162
A Catalunya segons les uacuteltimes dades disponibles a lrsquoEncuesta Nacional de Servicios de
lrsquoINE de 2010 el sector del transport terrestre teacute un total de 110171 persones ocupades
(73311 assalariats i 36860 autogravenoms) el que representa al voltant del 96 de les persones
3 Lrsquoany 2011 segons dades de lrsquoATM es va enregistrar el magravexim histograveric de viatges en el sistema de transport puacuteblic de lrsquoagraverea
de Barcelona
Any 2013 Pagraveg 15
que srsquoocupen al sector del transport a Catalunya i un 196 de lrsquoocupacioacute al sector del
transport terrestre a Espanya (dades de 2010)
El Directori central drsquoempreses de lrsquoINE recull que lrsquoany 2012 hi ha un total de 184760
empreses de transport terrestre (un 23 menys que lrsquoany 2011) de les quals un 65 soacuten
empreses de transport de mercaderies per carretera i serveis de trasllats La tendegravencia dels
darrers anys eacutes clarament negativa aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 26497
empreses el que representa un 127
A Catalunya segons dades del Directori central drsquoempreses de lrsquoINE hi ha 36347 empreses
de transport terrestre un 196 del total de les empreses del sector drsquoEspanya I tal com
passa al conjunt de lrsquoEstat lrsquoevolucioacute en el nombre drsquoempreses des de lrsquoinici de la crisi eacutes
negativa Aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 5622 empreses (reduccioacute del 134)
Drsquoacord amb les dades del punt anterior la tipologia drsquoempresa en el sector transports que
predomina a Catalunya eacutes la de microempresa amb una mitjana de 43 persones
treballadores per companyia
Fonts Darreres dades disponibles INE Ministerio de Fomento Renfe Transports Municipals de Barcelona-TMB Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya -FGC Idescat Observatorio del mercado del transporte de mercanciacuteas por carretera Encuesta Anual de Servicios de 2010 INE Observatori de la logiacutestica de Catalunya Autoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) Departament drsquoEconomia i Coneixement Generalitat de Catalunya Pressupost 2012 Idescat
Any 2013 Pagraveg 16
05Perfils professionals meacutes demandats
Perfils professionals de major qualificacioacute
Perfil formatiu
Els perfils professionals meacutes qualificats es troben principalment en els agravembits del transport ferroviari i
del de mercaderies
En el cas del transport ferroviari es requereixen fonamentalment persones amb nivells formatius
drsquoenginyeria En general la formacioacute necessagraveria eacutes la drsquoenginyeria en telecomunicacions o la
industrial que soacuten formacions especialitzades en aspectes com ara la senyalitzacioacute o el telecontrol i
en infraestructures viagraveries i material mogravebil
Pel que fa al transport de mercaderies eacutes en lrsquoagravembit de la planificacioacute on cal disposar drsquouna major
qualificacioacute professional La formacioacute requerida ha de ser superior preferiblement amb tercers graus
(postgraus magravesters) vinculats al camp de la logiacutestica empresarial
Habitualment a aquests perfils professionals sersquols requereix una experiegravencia en feines similars entre 2
i 5 anys
Perfil competencial
Aquests perfils professionals normalment srsquoocupen en cagraverrecs de responsabilitat en els que han de
prendre decisions estrategravegiques o puntuals que repercuteixen directament en lrsquoexecucioacute dels
projectes en aquest sentit eacutes imprescindible que siguin persones metogravediques perograve tambeacute amb
capacitat per proposar solucions a problemes imprevistos
Entre les competegravencies professionals meacutes requerides per a aquests perfils es troben la iniciativa i la
proactivitat el dinamisme la capacitat de treballar en equip lrsquohabilitat per organitzar els seu propi
treball i la capacitat per assolir els objectius marcats
Any 2013 Pagraveg 17
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Enginyera en manteniment de xarxa ferroviagraveria
Enginyera en manteniment de material mogravebil
Cap de tragravefic
Perfils professionals de menor qualificacioacute
Perfil formatiu
Tal i com succeeix en altres sectors a priori no hi hauria un miacutenim necessari formatiu meacutes enllagrave de la
formacioacute reglada obligatograveria eacutes a dir educacioacute primagraveria o ESO Val a dir que pel que fa a les tasques
vinculades al manteniment ferroviari i drsquoautomocioacute eacutes molt important disposar de formacioacute
professional relacionada amb els agravembits elegravectric i drsquoautomocioacute per poder optar a multitud de llocs de
treball al sector (electromecagravenic mecagravenic de vehicles etc) Aixiacute mateix lrsquoincrement de
lrsquoespecialitzacioacute tegravecnica que experimenta el sector obligaragrave a les persones que es vulguin ocupar en el
sector a realitzar cursos especialitzats i tegravecnics meacutes enllagrave dels estudis bagravesics o professionals reglats
Drsquoaltra banda i meacutes enfocat a lrsquoagravembit del transport de persones per carretera o per ferrocarril eacutes
convenient realitzar algun curs relacionat amb el tracte o atencioacute al client
Perfil competencial
Les competegravencies requerides depenen de lrsquoagravembit drsquoactivitat segons es realitzin tasques de transport
de persones o de mercaderies En el cas del transport de persones a meacutes de les competegravencies
tegravecniques necessagraveries eacutes convenient tenir vocacioacute de servei al client per exemple per exercir
drsquoagent drsquointervencioacute En el cas del transport de mercaderies es convenient ser una persona pacient
donat que els trajectes per carretera soacuten llargs i es realitzen normalment en solitari eacutes el cas per
exemple drsquoun camioner No obstant en general eacutes important tenir capacitat i interegraves per treballar en
equip ser una persona dinagravemica i amb iniciativa Drsquoaltra banda per les caracteriacutestiques de les
activitats dels sector es valora la disponibilitat per treballar de nit caps de setmana i festius
Any 2013 Pagraveg 18
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Conductora de vehicles ferroviaris
Agent drsquointervencioacute
Operariagraveria de manteniment de trens
Any 2013 Pagraveg 19
06Escenaris de futur
Debilitats
Els professionals que srsquoocupen al sector del transport terrestre sobre tot al de carretera es
caracteritzen per ser autogravenoms el que significa que per treballar-hi han hagut de realitzar una
inversioacute inicial rellevant de capital per adquirir com a miacutenim el seu propi mitjagrave de transport
(per exemple taxistes o camioners) En aquest sentit la necessitat drsquouna inversioacute inicial pot
impedir lrsquoacceacutes al sector de persones que estan qualificades per treballar-hi
El transport de mercaderies estagrave forccedila subjecte a les fluctuacions de lrsquoeconomia global fet
rellevant en contextos de crisi perquegrave es pot traduir en menor inversioacute puacuteblica i privada
menys utilitzacioacute del transport per part drsquousuaris privats i empreses etc Aixiacute de forma
concreta a Catalunya durant el periacuteode 2007-2011 les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions lrsquoany 2007
El desenvolupament del transport depegraven de forma criacutetica de la constant inversioacute puacuteblica en
creacioacute i manteniment de xarxes viagraveries En aquest sentit un alentiment de la inversioacute pot
implicar una recessioacute del sector en termes econogravemics i drsquoocupacioacute
La baixa qualitat de servei al client que srsquoofereix per part dels operadors de transport puacuteblic
ferroviari de mitja i llarga distancia fa que els usuaris estiguin menys predisposats a utilitzar-
lo
Catalunya teacute pendents de rebre de lrsquoEstat un total de 3648 milions drsquoeuros per realitzar
inversions a rodalies Es tracta drsquoun servei que durant els uacuteltims anys ha tingut moltes
ineficiegravencies problemes de retards i ha generat moltes queixes de la ciutadania La
Generalitat de Catalunya va assumir la gestioacute del servei lrsquoany 2010
Lrsquoexcessiva atomitzacioacute del sector perjudica als seus interessos eacutes a dir no existeixen
estructures empresarials prou sogravelides i amb suficient forccedila per traslladar les seves dificultats
als preus del producte un exemple eacutes que molts transportistes no poden traslladar lrsquoincrement
de preus del combustible al cost del seu servei i han de rebaixar els seus marges
Any 2013 Pagraveg 20
Amenaces
Una inversioacute insuficient en la millora del transport puacuteblics pot comportar un increment
sostingut dels desplaccedilaments en transport privat contaminant i poc sostenible a meacutes de
saturar de la xarxa viagraveria per carretera
La disminucioacute de lrsquoactivitat de transport interurbagrave de persones estagrave condicionada per la
tendegravencia demogragravefica de retorn de la poblacioacute als nuclis urbans que concentren bona part
dels llocs de treball disponibles Igualment lrsquoaugment de lrsquoatur fa que els desplaccedilaments
interurbans es redueixin ja que hi ha menys necessitat de mobilitat
Els agents econogravemics que representen el sector del transport terrestre no perceben les
necessitats formatives dels seus treballadors i a meacutes no lrsquoassocien a una millora continua de
la competitivitat i la qualitat del servei En aquest sentit no considerar suficientment la
formacioacute com un element que millora la rendibilitat i la competitivitat del sector esdeveacute una
amenaccedila en concret el 50 de les empreses no duu a terme formacioacute o en realitza molt
poca
El sector presenta una baixa rotacioacute de personal i una mitjana drsquoedat al voltant dels 50 anys
per les persones autogravenomes i a lrsquoentorn dels 45 anys per les assalariades el que posa de
manifest lrsquoenvelliment del personal que hi treballa Aquest fet juntament amb la insuficient
importagravencia que es doacutena a la formacioacute pot suposar un impediment per incorporar noves
tecnologies al sector de manera ragravepida i eficient
La manca drsquointegracioacute intermodal (entre diferents tipologies de transport) pot frenar el
desenvolupament del sector i estancar el nombre de persones i de mercaderies que es poden
transportar
Una baixa qualitat de servei (velocitats reduiumldes preus poc competitius incompliments
drsquohoraris etc) pot incrementar el nombre de persones que utilitzen el transport privat en
detriment del puacuteblic
Lrsquoadaptacioacute a un mercat globalitzat permet lrsquoentrada drsquoempreses del transport competidores
de caragravecter multinacional a Europa i Espanya el que implica el desenvolupament de
tegravecniques de gestioacute meacutes acurades i eficients
Fortaleses
El transport terrestre eacutes un sector drsquouna importagravencia estrategravegica creixent no nomeacutes perquegrave
contribueix a la millora de la competitivitat del paiacutes sinoacute perquegrave doacutena suport a altres sectors
Any 2013 Pagraveg 21
productius com la industria el comerccedil i el turisme En aquest sentit la proliferacioacute del canal
de venda on-line genera necessitats de distribucioacute terrestre de mercaderies
El desenvolupament del transport colmiddotlectiu de persones ja eacutes compatible amb un model de
mobilitat sostenible eacutes a dir la xarxa drsquoinfraestructures actual es prou extensa com per
esdevenir una alternativa al transport privat
Catalunya disposa drsquoun teixit industrial i de serveis molt potent que requereix drsquouns serveis de
transport de mercaderies i de persones importants i en constant desenvolupament
La bona marxa del transport de mercaderies al Port de Barcelona ha contribuiumlt que el
transport ferroviari de contenidors hagi augmentat un 146 entre el 2010 i el 2011
La correcta aplicacioacute de la normativa de lliure competegravencia de la Unioacute Europea contribuiragrave a
crear un marc drsquoigualtat drsquooportunitats i condicions per al desenvolupament del sector del
transport terrestre a tots els Estats membres
Oportunitats
Lrsquoextensioacute dels sistemes de gestioacute drsquoestocs eficients faran que els centres logiacutestics i el
transport de mercaderies mantinguin bones perspectives drsquoactivitat en el futur
La presegravencia de plans de transports i de mobilitat a nivell catalagrave i metropolitagrave com el Pla
drsquoInfraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 de la Generalitat de Catalunya
garanteixen a mig i llarg termini les bases per al desenvolupament de les xarxes viagraveries per
carretera i ferrocarril i per tant les condicions per a una millora dels transports puacuteblics i de
mercaderies
Les inversions realitzades recentment en la millora del transport ferroviari (AVE actualitzacioacute
de la xarxa de rodalies de Barcelona) han incrementat la competitivitat drsquoaquest mitjagrave de
transport despreacutes drsquoalguns anys de crisi important
El futur desenvolupament ferroviari del corredor del mediterrani (amb liacutenies drsquoample
internacional) que possiblement la Unioacute Europea inclouragrave en la seva planificacioacute estrategravegica
drsquoinfraestructures de transport facilitaragrave la creacioacute de nous parcs logiacutestics i la implantacioacute de
noves empreses i activitats logiacutestiques a Barcelona i a Catalunya
Lrsquoaplicacioacute de nous megravetodes de gestioacute i administracioacute i de noves tecnologies al transport
terrestre ha contribuiumlt a optimitzar i automatitzar els processos i a oferir nous serveis i de
major valor afegit En aquest sentit la incorporacioacute progressiva drsquoaquests megravetodes i
tecnologies esdeveacute un element clau per al desenvolupament del sector i al mateix temps per
al desenvolupament econogravemic general
Any 2013 Pagraveg 22
La Unioacute Europea ha realitzat una forta aposta econogravemica en i+D+I per al desenvolupament de
vehicles nets el que eacutes una oportunitat per aplicar noves tecnologies al transport terrestre
La incorporacioacute drsquoestats a la Unioacute suposa un increment de persones que tenen la possibilitat
de viatjar lliurement per Europa amb les oportunitats que aixograve suposa en lrsquoincrement del
nombre de viatgers i drsquointercanvi de mercaderies
La disponibilitat drsquoun transport integrat i intermodal suposa una reduccioacute dels temps de
transport dels seus costos i una millora en la qualitat del servei
El desenvolupament de noves tecnologies aplicades al transport i de nous sistemes motors i
la utilitzacioacute de biocombustibles suposa una millora en termes mediambientals que
repercuteix en un decrement de les emissions de CO2
Any 2013 Pagraveg 23
07Enllaccedilos drsquointeregraves
Organismes nacionals
Comiteacute Nacional del Transporte (CNT)
httpwwwfomentoes
Renfe
httpwwwrenfees
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
httpwwwtmbcat
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
httpwwwfgccat
Rodalies de Catalunya
httpwwwrodaliesdecatalunyacat
Esdeveniments internacionals (fires congressos etc)
Setmana Internacional del Transport i la Logiacutestica (SITL Franccedila)
httpwwwsitleuindexphpLang=FRampargRedirect=FR|ECO
Fira del Transport de Materials i Logiacutestica (Promat USA)
httpwwwpromatshowcom
Fira de Logiacutestica Especialitzada i Transport de Mercaderies (Logis expo Espanya)
httpwwwlogisexpoes
Fira Internacional de Tecnologia Ferroviagraveria (Rail Spain Espanya)
wwwferiazaragozaesrail_spainaspx
Any 2013 Pagraveg 24
Esdeveniments nacionals (fires congressos etc)
Saloacute Internacional de la Logiacutestica i el Transport
httpwwwsilbcncomcat
Portals temagravetics internacionals
Portal Europeu del Transport
httpeuropaeupoltransindex_enhtm
Portals temagravetics nacionals
Transportes
httpwwwtransportescom
Logiacutestica i transport (L y T)
httpwwwlogisticaytransportees
Cofinancen
Any 2013 Pagraveg 6
02Principals agravembits drsquoactivitat
Transport ferroviari de persones
El model territorial espanyol i catalagrave es caracteritza per una concentracioacute de la poblacioacute en agraverees
metropolitanes importants i de manera afegida moltes de les persones que habiten en zones menys
poblades es veuen obligades a desplaccedilar-se a aquestes agraverees per treballar Aixograve requereix drsquouna
potent xarxa drsquoinfraestructures de transport ferroviari que sigui capaccedil drsquoabsorbir el volum de persones
que necessiten desplaccedilar-se diagraveriament de la llar a la feina En aquest sentit el transport ferroviari de
persones eacutes lrsquoagravembit drsquoactivitat que teacute com a principal objectiu desplaccedilar individus drsquoun lloc a un altre
mitjanccedilant un sistema de vies fegraverries Val a dir que els desplaccedilaments per vies fegraverries no es limiten a
distancies urbanes o interurbanes sinoacute que srsquoestenen meacutes enllagrave de les fronteres dels paiumlsos
Aixiacute dins drsquoaquest agravembit srsquoengloben les activitats relacionades amb el desenvolupament
drsquoinfraestructures fegraverries el manteniment de trens de tot tipus i la prestacioacute de serveis de transport
ferroviari que poden ser de curta mitja o llarga distagravencia
Transport per carretera de persones
El transport per carretera de persones de la mateixa manera que el transport per ferrocarril teacute com a
finalitat traslladar-les drsquoun lloc a un altre principalment de la llar a la feina i viceversa mitjanccedilant
vehicles rodats a traveacutes de vies drsquoasfalt o de terra
No obstant conveacute destacar que el transport per carretera de persones a diferegravencia del transport per
ferrocarril es pot classificar en dos grans grups els transports privats i els puacuteblics Els primers es
caracteritzen perquegrave el seu uacutes es limita al seu propietari i els segons perquegrave els pot utilitzar
qualsevol persona si abona la quantitat econogravemica necessagraveria En aquest informe srsquoanalitzaragrave
essencialment tant en termes econogravemics com drsquoocupacioacute el transport puacuteblic de persones per
carretera
Aixiacute dins drsquoaquest agravembit drsquoactivitat srsquoinclouen les activitats relacionades amb el desenvolupament
drsquoinfraestructures viagraveries com les carreteres el seu manteniment i la prestacioacute de serveis de transport
mitjanccedilant autobusos autocars o taxis que poden ser de curta mitja o llarga distagravencia
Any 2013 Pagraveg 7
Transport de mercaderies
El transport de mercaderies compregraven aquelles activitats purament relacionades amb el moviment de
mercaderies (productes drsquoalimentacioacute electrodomegravestics cotxes carburants etc) des de diferents
punts logiacutestics o empresarials dins de lrsquoestat espanyol o entre diferents paiumlsos ja sigui per carretera o
per ferrocarril Val a dir que el transport de mercaderies per carretera teacute un pes econogravemic i drsquoocupacioacute
superior al que teacute el transport de mercaderies per ferrocarril no obstant ambdoacutes tipologies de
transport de mercaderies es complementen per exemple per transportar una producte drsquoun continent
a un altre molt possiblement hauragrave de passar per diferents mitjans de transport que podran ser trens
camions etc
Conveacute destacar que un transport de mercaderies potent obert i competitiu ja sigui per carretera o per
ferrocarril pot esdevenir un instrument clau per convertir a Espanya i a Catalunya en meacutes que un destiacute
turiacutestic i incrementar aixiacute les opcions estrategravegiques de desenvolupament econogravemic que poden
passar per exemple per augmentar el nombre drsquoexportacions i per esdevenir un pol logiacutestic
internacional
Any 2013 Pagraveg 8
03Tendegravencies del sector
La millora progressiva de les infraestructures viagraveries la
coordinacioacute dels serveis de transport puacuteblic la globalitzacioacute
dels transports de mercaderies i la implantacioacute de sistemes
eficients de gestioacute drsquoestocs soacuten algunes de les claus drsquoegravexit
per al desenvolupament del sector
Coordinacioacute dels serveis ferroviaris i drsquoautobusos i establiment drsquouna xarxa integrada de
transport puacuteblic a Catalunya
Incrementar lrsquoeficiegravencia del conjunt del sistema de transport puacuteblic passa per potenciar la
complementarietat i la coordinacioacute dels mitjans de transport El Pla de transports de viatgers de
Catalunya 2008-2012 parteix de la concepcioacute del territori com a xarxa i per tant un dels escenaris
principals que srsquoapunten en el futur eacutes la plena coordinacioacute entre la xarxa drsquoautobusos i de trens que
afavoriragrave el desplaccedilament multimodal i incrementaragrave la qualitat de vida de les persones
De fet el Pla de transports de Catalunya 2008-2012 aposta per impulsar la complementarietat i la
coordinacioacute dels serveis drsquoautobuacutes i tren i els serveis de transport urbagrave i interurbagrave i per fer-ho es
proposa reduir el temps magravexim drsquoespera a 10 minuts entre autobuacutes i tren establir una distagravencia
magravexima de 300 metres entre parada drsquoautobuacutes i tren i potenciar la implantacioacute drsquointercanviadors Aixiacute
mateix el Pla preveu establir convenis entre els diferents actors del transport urbagrave i interurbagrave per
racionalitzar i millorar lrsquoeficiegravencia dels recursos
Drsquoaltra banda conveacute destacar el nou model de xarxa drsquoautobusos ortogonal que estagrave transformant
progressivament el model radial actual per un altre de meacutes descentralitzat que afavoreixi la
intermodalitat i la coordinacioacute Aquest model es va comenccedilar a implantar a Barcelona el 2011 i ha
finalitzat lrsquooctubre de 2012 La liacutenia ortogonal ha suposat lrsquoentrada en funcionament de cinc noves
liacutenies drsquoautobuacutes que connecten la ciutat de manera rectiliacutenia amb una trama ortogonal
Any 2013 Pagraveg 9
Millora de la velocitat comercial dels transports puacuteblics
Fomentar lrsquouacutes del transport puacuteblic en detriment del transport privat passa per sensibilitzar a la poblacioacute
sobre la importagravencia de la mobilitat sostenible No obstant no nrsquohi ha prou amb la sensibilitzacioacute si la
qualitat del servei no srsquoadapta a les necessitats de les persones que lrsquohan drsquoutilitzar En aquest sentit
eacutes fonamental incrementar la velocitat comercial dels mitjans de transport colmiddotlectius perquegrave
esdevinguin atractius per a les persones usuagraveries i competitius respecte els mitjans de transport
privat
Per assolir aquest increment de velocitat calen mitjans de transports tecnologravegicament punters i
infraestructures avanccedilades perograve tambeacute cal reforccedilar els serveis existents amb trajectes directes o
semidirectes o incrementar el nombre de connexions En tot dos escenaris eacutes necessari invertir
recursos considerables de capital i humans
En aquest sentit a meacutes de lrsquoextensioacute del tren drsquoalta velocitat de Barcelona a Franccedila es preveu
desenvolupar una nova xarxa de serveis drsquoautobuacutes expreacutes sense aturades intermitges que es
concreta en la creacioacute de dinou noves connexions directes entre les principals ciutats de Catalunya
nou reforccedilos a connexions existents vuit noves connexions semidirectes entre nuclis importants (com
Manresa-Sabadell-Terrassa) i la reestructuracioacute de quatre serveis per transformar-los en directes
Reduccioacute de les externalitats del transport
Els sistemes de transport colmiddotlectiu (autobusos trens etc) estalvien consum energegravetic per persona i
redueixen les emissions de gasos contaminants Aixiacute per exemple les emissions de diogravexid de carboni
per viatger drsquoun autobuacutes o drsquoun tren soacuten una tercera part de les que emet un cotxe Aquesta relacioacute
disminueix encara meacutes quan es tracta drsquoaltres gasos nocius com el monogravexid de carboni o els nitrats
en aquests casos els transports colmiddotlectius no arriben a contaminar ni un 10 per viatger del que
contamina un cotxe En termes agregats es considera que els costos externs del transport a Europa
suposen el 73 del total del PIB de la Unioacute Europea xifra que en el cas drsquoEspanya srsquoeleva al 98
Drsquoaquest cost un 837 correspon al tragravensit rodat del que dos terccedilos srsquoatribueix al moviment de
persones i la resta al de mercaderies
Per tant per tal de minimitzar el consum energegravetic augmentar el consum drsquoenergies renovables i
netes assolir paragravemetres legals de qualitat de lrsquoaire i reduir les emissions de gasos drsquoefecte
hivernacle eacutes imprescindible fomentar lrsquouacutes del transport puacuteblic En aquest sentit la millora de la xarxa
de transport puacuteblic ha de contribuir a incrementar el nombre persones usuagraveries enfront el vehicle
privat a meacutes de reduir el consum energegravetic lrsquoemissioacute de partiacutecules contaminants la congestioacute viagraveria i
lrsquoaccidentalitat
En concret lrsquoany 2010 TMB va adquirir quatre nous autobusos hiacutebrids que combinen motors elegravectrics i
diegravesel aquesta tecnologia suposa una reduccioacute de fins a un 30 el consum de combustible i de les
Any 2013 Pagraveg 10
emissions contaminants aixiacute com una disminucioacute de la contaminacioacute acuacutestica fins a un 50
Existeixen altres iniciatives en relacioacute a autobusos hiacutebrids com la que srsquoha dut a terme al Baix
Llobregat on srsquohan incorporat vuit autobusos que funcionen amb aquesta tecnologia
Millora del sistema drsquoinformacioacute dels usuaris del transport puacuteblic colmiddotlectiu
Lrsquoincrement en la qualitat del servei no srsquoaconsegueix nomeacutes augmentant la velocitat i la frequumlegravencia
del transport puacuteblic tambeacute cal que la poblacioacute conegui les seves prestacions horaris frequumlegravencia
informacioacute sobre incidegravencies actualitzacioacute de la informacioacute etc
La posada en marxa drsquoun bon servei drsquoinformacioacute implica disposar drsquoun sistema de manteniment de la
informacioacute sobre horaris a totes les estacions i drsquoun sistema eficient drsquoactualitzacioacute de la informacioacute a
traveacutes de la xarxa drsquoInternet el que implica tambeacute renovar lrsquoeina drsquoitineraris del web de transports
wwwmobilitatnet editar noves guies de transport i millorar la difusioacute de la informacioacute amb mitjans
telemagravetics que han de ser accessibles abans i durant el viatge (web plafons a les estacions
aplicacions per mogravebils etc)
La millora dels sistemes drsquoinformacioacute ha suposat la vinculacioacute al sector de diverses especialitats
relacionades amb a les TIC addicionalment als llocs de treball meacutes tradicionals com els associats amb
enginyeries o manteniment de xarxes viagraveries TMB ha ja desenvolupat diferents aplicacions per
mogravebils que permeten realitzar consultes de plagravenols de temps drsquoespera o de rutes eficients entre altra
informacioacute uacutetil per desplaccedilar-se per la ciutat Aixiacute les xarxes de transport puacuteblic hauran drsquoincrementar
els canals de comunicacioacute i implementar noves aplicacions perquegrave la informacioacute estigui disponible les
24h hores del dia i els set dies de la setmana
Globalitzacioacute i deslocalitzacioacute del comerccedil de mercaderies
Una part cada cop meacutes important dels productes que es consumeixen de forma habitual procedeixen
drsquoarreu del moacuten Aixograve fa quegrave el transport terrestre de mercaderies sigui particularment actiu tant per
carretera com per ferrocarril Aquest fet implica que els serveis logiacutestics als que estagrave vinculat el
transport de mercaderies hagin drsquoestar correctament orientats cap a aquest escenari global els
costos de transport internacional poden fer competitius productes o materials de paiumlsos emergents i
tambeacute a productors de mategraveries primeres ubicats en diverses parts del moacuten De la mateixa manera
els productes catalans poden arribar a qualsevol mercat del moacuten competint amb els productes locals
En aquest sentit segons el ldquoMemoraacutendum el sector del transporte en Espantildeardquo elaborat per la
Confederacioacute Espanyola drsquoOrgantizacions Empresarials eacutes necessari realitzar un estudi que
caracteritzi tots els actors que intervenen en el sector del transport el tipus drsquoempreses que el
composen la seva grandagraveria els sectors drsquoactivitat dels principals clients la funcioacute drsquoaquestes
empreses i el nivell drsquointermediacioacute entre altres aspectes per tal de millorar lrsquoeficiegravencia i la
productivitat del sector De manera meacutes immediata el Memoraacutendum proposa impulsar poliacutetiques
Any 2013 Pagraveg 11
drsquoestiacutemul per a lrsquoadquisicioacute o renovacioacute de flotes amb vehicles meacutes ecologravegics la implantacioacute de noves
tecnologies i lrsquoanivellament de les contribucions per part de lrsquoempresa de les cagraverregues socials a les
mitges de la Unioacute Europea molt superiors a Espanya
Flexibilitat i agilitat dels sistemes drsquoaprovisionament empresarials
Des de fa alguns anys les empreses tendeixen a respondre de forma agravegil i immediata als canviants
requeriments del mercat el que suposa la reduccioacute dels estocs en magatzems fins a miacutenims tegravecnics
imprescindibles Per tant el subministrament constant de productes que abans srsquoemmagatzemaven
obliga a la presegravencia drsquoun transport de mercaderies flexible i eficient
El Corredor del Mediterrani
El Corredor del Mediterrani designa al conjunt de liacutenies de ferrocarril de gran velocitat que ha de
connectar Algecires amb Franccedila passant per capitals com Murcia Valegravencia i Barcelona El corredor
es planteja com una liacutenia drsquoelevades prestacions amb un doble objectiu el transport competitiu de
persones i el de mercaderies
Tot i que el desenvolupament del Corredor encara no eacutes una realitat la seva execucioacute sembla que
pren importagravencia ja que existeixen diferents veus institucionals (estatals i autonogravemiques) que
demanen a la Comissioacute Europea que inclogui el Corredor Mediterrani com a eix prioritari en la Xarxa
Central Transeuropea i el consideri com un element estrategravegic per a la connexioacute i la cohesioacute territorial
interna de la Unioacute Europea
Lrsquoexecucioacute de les obres del Corredor del Mediterrani pot suposar un creixement econogravemic i
drsquoocupacioacute de les zones per les que circularagrave que concentren el 40 de la poblacioacute espanyola i el
40 del PIB espanyol Aquest creixement no srsquoassocia nomeacutes al transport terrestre sinoacute a tots els
sectors econogravemics ja que la disposicioacute drsquoun drsquouna liacutenia directa que connecti el continent africagrave amb
lrsquoeuropeu esdeveacute un incentiu per les empreses a instalmiddotlar-se a la zona
Any 2013 Pagraveg 12
04El sector en xifres
Dades econogravemiques
Segons dades de lrsquoObservatorio del mercado del transporte de mercanciacuteas por carretera1 de
marccedil de 2012 elaborat pel Ministeri de Foment el sector del transport en el seu conjunt
(terrestre aeri i mariacutetim) va representar lrsquoany 2008 el 41 del Valor Afegit Brut nacional
(VAB) La principal aportacioacute a aquest sector la va fer el transport terrestre (carretera i
ferrocarril) amb un 576 del total
Segons dades de lrsquoEncuesta Anual de Servicios de 2010 (uacuteltimes dades disponibles)
elaborada per lrsquoINE el volum de negoci del sector eacutes de 45593 milions drsquoeuros el que
representa lrsquo113 del negoci total del sector serveis drsquoEspanya De forma concreta un 51
es correspon al volum de negoci generat per empreses de transport interurbagrave de passatgers i
mercaderies per ferrocarril un 198 a altres empreses del transport terrestre de passatgers
per carretera i un 751 a empreses de transport de mercaderies per carretera serveis de
mudanccedila i transport per canonada
A Catalunya segons les uacuteltimes dades de lrsquoEncuesta Anual de Servicios de 2010 el volum de
negoci de les empreses del sector del transport terrestre eacutes de 9954 milions drsquoeuros valor
que representa un 218 del volum de negoci del sector al conjunt drsquoEspanya i un 438 del
volum de negoci del total del sector del transport (terrestre mariacutetim aeri emmagatzematge i
activitats postals i de correus) a Catalunya
Lrsquooperadora RENFE va moure lrsquoany 2011 un total de 17 milions de tones de mercaderies el
que representa un 79 meacutes que lrsquoany 2010 perograve una quantitat encara llunyana als 22
milions de tones mogudes lrsquoany 2008
Les uacuteltimes dades disponibles del transport de mercaderies per carretera de lrsquoINE indiquen
una clara tendegravencia negativa Aixiacute durant el 2010 a Espanya es van moure per carretera un
total de 1135 milions de tones el que representa un 73 menys que el 2009 i un 23
menys que lrsquoany 2008 Les tones mogudes a Catalunya segons la mateixa font durant el
2010 eren aproximadament el 20 del total drsquoEspanya
1
Aquestes dades provenen de la Comptabilitat Nacional de lrsquoInstituto Nacional de Estadiacutestica (INE)
Any 2013 Pagraveg 13
A Catalunya segons dades de lrsquoObservatori de la logiacutestica de Catalunya2 el volum de
transport de mercaderies mogudes per carretera ha baixat un 77 entre els anys 2010 i
2011 De forma concreta el volum intern a Catalunya ha caigut un 9 i els intercanvis amb la
resta de lrsquoEstat un 5 mentre que el transport internacional per carretera va augmentar un
22 Si es considera el periacuteode 2007-2011 la reduccioacute de les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions de lrsquoany 2007
El volum de tones mogudes en mode ferroviari a Catalunya entre el 2010 i el 2011 segons
lrsquoObservatori de la logiacutestica de Catalunya ha augmentat un 22 Lrsquoincrement ha estat
generalitzat aixiacute els fluxos interns a Catalunya han augmentat un 11 entre el 2010 i el 2011
els intercanvis amb lrsquoEstat un 30 i els internacionals un 21 Eacutes necessari destacar el paper
que ha tingut el Port de Barcelona ja que el transport ferroviari de contenidors ha augmentat
un 146 entre el 2010 i el 2011
La companyia RENFE segons dades del Ministeri de Foment va transportar lrsquoany 2011 un
total de 468 milions de passatgers el que representa un 31 meacutes que lrsquoany 2010 Conveacute
destacar que el 2006 va ser lrsquoany en quegrave el nombre de passatgers va ser meacutes alt 516 milions
(un 94 meacutes que lrsquoany 2011) Pel que fa als diferents modes de transport ferroviari destaca
que durant el 2011 un 88 ho van fer en rodalies un 5 en trens de mitja distagravencia
convencionals un 1 en trens de mitja distagravencia drsquoalta velocitat i un 4 amb trens de llarga
distagravencia drsquoalta velocitat Les dades de desplaccedilament provisionals de 2012 (mesos de gener a
agost) soacuten molt similars a les de 2011 i indiquen que es manteacute la tendegravencia de millora (perograve
sense una alccedila significativa)
A Espanya segons dades del Ministeri de Foment hi ha un total de 25595 Km drsquoautopistes
de peatges (2012)
El pressupost de lrsquoAutoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) pel 2012
eacutes de 1098rsquo58 milions drsquoeuros (un 36 superior al de 2011) del qual 5025 milions soacuten
transferegravencies corrents a drsquoaltres ens i 1162700euro seran inversions reals en infraestructures
Lrsquoany 2012 formen part del sistema tarifari integrat de lrsquoATM un total de 707 liacutenies de
transport 7 de metro 102 dels busos de transports de Barcelona 2 de Ferrocarrils de
Generalitat de Catalunya (Barcelona-Vallegraves i Barcelona-Anoia) 6 de rodalies de Catalunya
(RENFE) 6 del tramvia metropolitagrave 107dels busos de lrsquoATM 358 autobusos de la Direccioacute
General de Transports Metropolitans i 119 que es corresponen a drsquoaltres autobusos urbans
Durant el primer semestre de 2012 es van realitzar un total de 4722 milions de viatges en
2 Observatori de la logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 7ordf edicioacute (2012) Departament de
Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i Centre Logiacutestics de Catalunya (CIMALSA) Elaborat per lrsquoInstitut Cerdagrave
Any 2013 Pagraveg 14
aquesta xarxa de transport (un 19 inferior al mateix semestre de 20113) dels quals un
641 soacuten en mode ferroviari (ha baixat la seva demanda un 21 en relacioacute al 2011) i un
359 en mode autobuacutes (srsquoha reduiumlt un 16 en relacioacute al 2011) La recaptacioacute total de les
liacutenies de transport integrades a lrsquoATM durant el primer semestre de 2012 va ser de 36119
milions drsquoeuros (durant tot lrsquoany 2011 va ser de 68146 milions ndashper tant es troba en valors
similars a 2011-) El metro de Barcelona eacutes el que genera meacutes ingressos (123 milions durant
el primer semestre de 2012) el que representa el 34 de la recaptacioacute total
Segons dades de lrsquoATM el tragravensit de vehicles lleugers a la xarxa viagraveria de la Regioacute
Metropolitana de Barcelona tambeacute ha baixat durant el primer semestre de 2012 un 82 en
autopistes de peatge en relacioacute al mateix semestre del 2011 i un 34 als accessos de
Barcelona
Lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que al conjunt de lrsquoEstat la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril (tren metro tramvia) lany 2011 era de 2326
euros (un 33 superior respecte al 2010) i en transport per carretera era de 4362 euros (un
22 superior respecte al 2010)
Pel que fa a Catalunya lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril lany 2011 era de 2871 euros (un 124
superior al 2010) i en transport per carretera de 2732 euros (un 15 superior al 2010)
El pressupost 2012 de la Generalitat de Catalunya destina 441 milions a infraestructures de
carreteres 1081 milions a infraestructures ferroviagraveries 1422 milions a projectes de suport al
transport puacuteblic de viatgers i 38 milions a infraestructures del transport de viatgers per
carretera
Dades drsquoocupacioacute
Al tercer trimestre de 2012 el conjunt del sector del transport (terrestre aeri i mariacutetim) donava
feina al 33 de les persones ocupades a Espanya Un 90 de lrsquoocupacioacute al transport es
concentrava al sector del transport terrestre ( 518700 persones) un 18 superior al mateix
trimestre de 2010
Lrsquoevolucioacute a Espanya de lrsquoocupacioacute al sector del transport terrestre eacutes negativa des de lrsquoinici
de la crisi Aixiacute entre el tercer trimestre del 2008 i el tercer trimestre de 2012 lrsquoocupacioacute srsquoha
reduiumlt en 100800 persones el que representa un 162
A Catalunya segons les uacuteltimes dades disponibles a lrsquoEncuesta Nacional de Servicios de
lrsquoINE de 2010 el sector del transport terrestre teacute un total de 110171 persones ocupades
(73311 assalariats i 36860 autogravenoms) el que representa al voltant del 96 de les persones
3 Lrsquoany 2011 segons dades de lrsquoATM es va enregistrar el magravexim histograveric de viatges en el sistema de transport puacuteblic de lrsquoagraverea
de Barcelona
Any 2013 Pagraveg 15
que srsquoocupen al sector del transport a Catalunya i un 196 de lrsquoocupacioacute al sector del
transport terrestre a Espanya (dades de 2010)
El Directori central drsquoempreses de lrsquoINE recull que lrsquoany 2012 hi ha un total de 184760
empreses de transport terrestre (un 23 menys que lrsquoany 2011) de les quals un 65 soacuten
empreses de transport de mercaderies per carretera i serveis de trasllats La tendegravencia dels
darrers anys eacutes clarament negativa aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 26497
empreses el que representa un 127
A Catalunya segons dades del Directori central drsquoempreses de lrsquoINE hi ha 36347 empreses
de transport terrestre un 196 del total de les empreses del sector drsquoEspanya I tal com
passa al conjunt de lrsquoEstat lrsquoevolucioacute en el nombre drsquoempreses des de lrsquoinici de la crisi eacutes
negativa Aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 5622 empreses (reduccioacute del 134)
Drsquoacord amb les dades del punt anterior la tipologia drsquoempresa en el sector transports que
predomina a Catalunya eacutes la de microempresa amb una mitjana de 43 persones
treballadores per companyia
Fonts Darreres dades disponibles INE Ministerio de Fomento Renfe Transports Municipals de Barcelona-TMB Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya -FGC Idescat Observatorio del mercado del transporte de mercanciacuteas por carretera Encuesta Anual de Servicios de 2010 INE Observatori de la logiacutestica de Catalunya Autoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) Departament drsquoEconomia i Coneixement Generalitat de Catalunya Pressupost 2012 Idescat
Any 2013 Pagraveg 16
05Perfils professionals meacutes demandats
Perfils professionals de major qualificacioacute
Perfil formatiu
Els perfils professionals meacutes qualificats es troben principalment en els agravembits del transport ferroviari i
del de mercaderies
En el cas del transport ferroviari es requereixen fonamentalment persones amb nivells formatius
drsquoenginyeria En general la formacioacute necessagraveria eacutes la drsquoenginyeria en telecomunicacions o la
industrial que soacuten formacions especialitzades en aspectes com ara la senyalitzacioacute o el telecontrol i
en infraestructures viagraveries i material mogravebil
Pel que fa al transport de mercaderies eacutes en lrsquoagravembit de la planificacioacute on cal disposar drsquouna major
qualificacioacute professional La formacioacute requerida ha de ser superior preferiblement amb tercers graus
(postgraus magravesters) vinculats al camp de la logiacutestica empresarial
Habitualment a aquests perfils professionals sersquols requereix una experiegravencia en feines similars entre 2
i 5 anys
Perfil competencial
Aquests perfils professionals normalment srsquoocupen en cagraverrecs de responsabilitat en els que han de
prendre decisions estrategravegiques o puntuals que repercuteixen directament en lrsquoexecucioacute dels
projectes en aquest sentit eacutes imprescindible que siguin persones metogravediques perograve tambeacute amb
capacitat per proposar solucions a problemes imprevistos
Entre les competegravencies professionals meacutes requerides per a aquests perfils es troben la iniciativa i la
proactivitat el dinamisme la capacitat de treballar en equip lrsquohabilitat per organitzar els seu propi
treball i la capacitat per assolir els objectius marcats
Any 2013 Pagraveg 17
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Enginyera en manteniment de xarxa ferroviagraveria
Enginyera en manteniment de material mogravebil
Cap de tragravefic
Perfils professionals de menor qualificacioacute
Perfil formatiu
Tal i com succeeix en altres sectors a priori no hi hauria un miacutenim necessari formatiu meacutes enllagrave de la
formacioacute reglada obligatograveria eacutes a dir educacioacute primagraveria o ESO Val a dir que pel que fa a les tasques
vinculades al manteniment ferroviari i drsquoautomocioacute eacutes molt important disposar de formacioacute
professional relacionada amb els agravembits elegravectric i drsquoautomocioacute per poder optar a multitud de llocs de
treball al sector (electromecagravenic mecagravenic de vehicles etc) Aixiacute mateix lrsquoincrement de
lrsquoespecialitzacioacute tegravecnica que experimenta el sector obligaragrave a les persones que es vulguin ocupar en el
sector a realitzar cursos especialitzats i tegravecnics meacutes enllagrave dels estudis bagravesics o professionals reglats
Drsquoaltra banda i meacutes enfocat a lrsquoagravembit del transport de persones per carretera o per ferrocarril eacutes
convenient realitzar algun curs relacionat amb el tracte o atencioacute al client
Perfil competencial
Les competegravencies requerides depenen de lrsquoagravembit drsquoactivitat segons es realitzin tasques de transport
de persones o de mercaderies En el cas del transport de persones a meacutes de les competegravencies
tegravecniques necessagraveries eacutes convenient tenir vocacioacute de servei al client per exemple per exercir
drsquoagent drsquointervencioacute En el cas del transport de mercaderies es convenient ser una persona pacient
donat que els trajectes per carretera soacuten llargs i es realitzen normalment en solitari eacutes el cas per
exemple drsquoun camioner No obstant en general eacutes important tenir capacitat i interegraves per treballar en
equip ser una persona dinagravemica i amb iniciativa Drsquoaltra banda per les caracteriacutestiques de les
activitats dels sector es valora la disponibilitat per treballar de nit caps de setmana i festius
Any 2013 Pagraveg 18
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Conductora de vehicles ferroviaris
Agent drsquointervencioacute
Operariagraveria de manteniment de trens
Any 2013 Pagraveg 19
06Escenaris de futur
Debilitats
Els professionals que srsquoocupen al sector del transport terrestre sobre tot al de carretera es
caracteritzen per ser autogravenoms el que significa que per treballar-hi han hagut de realitzar una
inversioacute inicial rellevant de capital per adquirir com a miacutenim el seu propi mitjagrave de transport
(per exemple taxistes o camioners) En aquest sentit la necessitat drsquouna inversioacute inicial pot
impedir lrsquoacceacutes al sector de persones que estan qualificades per treballar-hi
El transport de mercaderies estagrave forccedila subjecte a les fluctuacions de lrsquoeconomia global fet
rellevant en contextos de crisi perquegrave es pot traduir en menor inversioacute puacuteblica i privada
menys utilitzacioacute del transport per part drsquousuaris privats i empreses etc Aixiacute de forma
concreta a Catalunya durant el periacuteode 2007-2011 les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions lrsquoany 2007
El desenvolupament del transport depegraven de forma criacutetica de la constant inversioacute puacuteblica en
creacioacute i manteniment de xarxes viagraveries En aquest sentit un alentiment de la inversioacute pot
implicar una recessioacute del sector en termes econogravemics i drsquoocupacioacute
La baixa qualitat de servei al client que srsquoofereix per part dels operadors de transport puacuteblic
ferroviari de mitja i llarga distancia fa que els usuaris estiguin menys predisposats a utilitzar-
lo
Catalunya teacute pendents de rebre de lrsquoEstat un total de 3648 milions drsquoeuros per realitzar
inversions a rodalies Es tracta drsquoun servei que durant els uacuteltims anys ha tingut moltes
ineficiegravencies problemes de retards i ha generat moltes queixes de la ciutadania La
Generalitat de Catalunya va assumir la gestioacute del servei lrsquoany 2010
Lrsquoexcessiva atomitzacioacute del sector perjudica als seus interessos eacutes a dir no existeixen
estructures empresarials prou sogravelides i amb suficient forccedila per traslladar les seves dificultats
als preus del producte un exemple eacutes que molts transportistes no poden traslladar lrsquoincrement
de preus del combustible al cost del seu servei i han de rebaixar els seus marges
Any 2013 Pagraveg 20
Amenaces
Una inversioacute insuficient en la millora del transport puacuteblics pot comportar un increment
sostingut dels desplaccedilaments en transport privat contaminant i poc sostenible a meacutes de
saturar de la xarxa viagraveria per carretera
La disminucioacute de lrsquoactivitat de transport interurbagrave de persones estagrave condicionada per la
tendegravencia demogragravefica de retorn de la poblacioacute als nuclis urbans que concentren bona part
dels llocs de treball disponibles Igualment lrsquoaugment de lrsquoatur fa que els desplaccedilaments
interurbans es redueixin ja que hi ha menys necessitat de mobilitat
Els agents econogravemics que representen el sector del transport terrestre no perceben les
necessitats formatives dels seus treballadors i a meacutes no lrsquoassocien a una millora continua de
la competitivitat i la qualitat del servei En aquest sentit no considerar suficientment la
formacioacute com un element que millora la rendibilitat i la competitivitat del sector esdeveacute una
amenaccedila en concret el 50 de les empreses no duu a terme formacioacute o en realitza molt
poca
El sector presenta una baixa rotacioacute de personal i una mitjana drsquoedat al voltant dels 50 anys
per les persones autogravenomes i a lrsquoentorn dels 45 anys per les assalariades el que posa de
manifest lrsquoenvelliment del personal que hi treballa Aquest fet juntament amb la insuficient
importagravencia que es doacutena a la formacioacute pot suposar un impediment per incorporar noves
tecnologies al sector de manera ragravepida i eficient
La manca drsquointegracioacute intermodal (entre diferents tipologies de transport) pot frenar el
desenvolupament del sector i estancar el nombre de persones i de mercaderies que es poden
transportar
Una baixa qualitat de servei (velocitats reduiumldes preus poc competitius incompliments
drsquohoraris etc) pot incrementar el nombre de persones que utilitzen el transport privat en
detriment del puacuteblic
Lrsquoadaptacioacute a un mercat globalitzat permet lrsquoentrada drsquoempreses del transport competidores
de caragravecter multinacional a Europa i Espanya el que implica el desenvolupament de
tegravecniques de gestioacute meacutes acurades i eficients
Fortaleses
El transport terrestre eacutes un sector drsquouna importagravencia estrategravegica creixent no nomeacutes perquegrave
contribueix a la millora de la competitivitat del paiacutes sinoacute perquegrave doacutena suport a altres sectors
Any 2013 Pagraveg 21
productius com la industria el comerccedil i el turisme En aquest sentit la proliferacioacute del canal
de venda on-line genera necessitats de distribucioacute terrestre de mercaderies
El desenvolupament del transport colmiddotlectiu de persones ja eacutes compatible amb un model de
mobilitat sostenible eacutes a dir la xarxa drsquoinfraestructures actual es prou extensa com per
esdevenir una alternativa al transport privat
Catalunya disposa drsquoun teixit industrial i de serveis molt potent que requereix drsquouns serveis de
transport de mercaderies i de persones importants i en constant desenvolupament
La bona marxa del transport de mercaderies al Port de Barcelona ha contribuiumlt que el
transport ferroviari de contenidors hagi augmentat un 146 entre el 2010 i el 2011
La correcta aplicacioacute de la normativa de lliure competegravencia de la Unioacute Europea contribuiragrave a
crear un marc drsquoigualtat drsquooportunitats i condicions per al desenvolupament del sector del
transport terrestre a tots els Estats membres
Oportunitats
Lrsquoextensioacute dels sistemes de gestioacute drsquoestocs eficients faran que els centres logiacutestics i el
transport de mercaderies mantinguin bones perspectives drsquoactivitat en el futur
La presegravencia de plans de transports i de mobilitat a nivell catalagrave i metropolitagrave com el Pla
drsquoInfraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 de la Generalitat de Catalunya
garanteixen a mig i llarg termini les bases per al desenvolupament de les xarxes viagraveries per
carretera i ferrocarril i per tant les condicions per a una millora dels transports puacuteblics i de
mercaderies
Les inversions realitzades recentment en la millora del transport ferroviari (AVE actualitzacioacute
de la xarxa de rodalies de Barcelona) han incrementat la competitivitat drsquoaquest mitjagrave de
transport despreacutes drsquoalguns anys de crisi important
El futur desenvolupament ferroviari del corredor del mediterrani (amb liacutenies drsquoample
internacional) que possiblement la Unioacute Europea inclouragrave en la seva planificacioacute estrategravegica
drsquoinfraestructures de transport facilitaragrave la creacioacute de nous parcs logiacutestics i la implantacioacute de
noves empreses i activitats logiacutestiques a Barcelona i a Catalunya
Lrsquoaplicacioacute de nous megravetodes de gestioacute i administracioacute i de noves tecnologies al transport
terrestre ha contribuiumlt a optimitzar i automatitzar els processos i a oferir nous serveis i de
major valor afegit En aquest sentit la incorporacioacute progressiva drsquoaquests megravetodes i
tecnologies esdeveacute un element clau per al desenvolupament del sector i al mateix temps per
al desenvolupament econogravemic general
Any 2013 Pagraveg 22
La Unioacute Europea ha realitzat una forta aposta econogravemica en i+D+I per al desenvolupament de
vehicles nets el que eacutes una oportunitat per aplicar noves tecnologies al transport terrestre
La incorporacioacute drsquoestats a la Unioacute suposa un increment de persones que tenen la possibilitat
de viatjar lliurement per Europa amb les oportunitats que aixograve suposa en lrsquoincrement del
nombre de viatgers i drsquointercanvi de mercaderies
La disponibilitat drsquoun transport integrat i intermodal suposa una reduccioacute dels temps de
transport dels seus costos i una millora en la qualitat del servei
El desenvolupament de noves tecnologies aplicades al transport i de nous sistemes motors i
la utilitzacioacute de biocombustibles suposa una millora en termes mediambientals que
repercuteix en un decrement de les emissions de CO2
Any 2013 Pagraveg 23
07Enllaccedilos drsquointeregraves
Organismes nacionals
Comiteacute Nacional del Transporte (CNT)
httpwwwfomentoes
Renfe
httpwwwrenfees
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
httpwwwtmbcat
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
httpwwwfgccat
Rodalies de Catalunya
httpwwwrodaliesdecatalunyacat
Esdeveniments internacionals (fires congressos etc)
Setmana Internacional del Transport i la Logiacutestica (SITL Franccedila)
httpwwwsitleuindexphpLang=FRampargRedirect=FR|ECO
Fira del Transport de Materials i Logiacutestica (Promat USA)
httpwwwpromatshowcom
Fira de Logiacutestica Especialitzada i Transport de Mercaderies (Logis expo Espanya)
httpwwwlogisexpoes
Fira Internacional de Tecnologia Ferroviagraveria (Rail Spain Espanya)
wwwferiazaragozaesrail_spainaspx
Any 2013 Pagraveg 24
Esdeveniments nacionals (fires congressos etc)
Saloacute Internacional de la Logiacutestica i el Transport
httpwwwsilbcncomcat
Portals temagravetics internacionals
Portal Europeu del Transport
httpeuropaeupoltransindex_enhtm
Portals temagravetics nacionals
Transportes
httpwwwtransportescom
Logiacutestica i transport (L y T)
httpwwwlogisticaytransportees
Cofinancen
Any 2013 Pagraveg 7
Transport de mercaderies
El transport de mercaderies compregraven aquelles activitats purament relacionades amb el moviment de
mercaderies (productes drsquoalimentacioacute electrodomegravestics cotxes carburants etc) des de diferents
punts logiacutestics o empresarials dins de lrsquoestat espanyol o entre diferents paiumlsos ja sigui per carretera o
per ferrocarril Val a dir que el transport de mercaderies per carretera teacute un pes econogravemic i drsquoocupacioacute
superior al que teacute el transport de mercaderies per ferrocarril no obstant ambdoacutes tipologies de
transport de mercaderies es complementen per exemple per transportar una producte drsquoun continent
a un altre molt possiblement hauragrave de passar per diferents mitjans de transport que podran ser trens
camions etc
Conveacute destacar que un transport de mercaderies potent obert i competitiu ja sigui per carretera o per
ferrocarril pot esdevenir un instrument clau per convertir a Espanya i a Catalunya en meacutes que un destiacute
turiacutestic i incrementar aixiacute les opcions estrategravegiques de desenvolupament econogravemic que poden
passar per exemple per augmentar el nombre drsquoexportacions i per esdevenir un pol logiacutestic
internacional
Any 2013 Pagraveg 8
03Tendegravencies del sector
La millora progressiva de les infraestructures viagraveries la
coordinacioacute dels serveis de transport puacuteblic la globalitzacioacute
dels transports de mercaderies i la implantacioacute de sistemes
eficients de gestioacute drsquoestocs soacuten algunes de les claus drsquoegravexit
per al desenvolupament del sector
Coordinacioacute dels serveis ferroviaris i drsquoautobusos i establiment drsquouna xarxa integrada de
transport puacuteblic a Catalunya
Incrementar lrsquoeficiegravencia del conjunt del sistema de transport puacuteblic passa per potenciar la
complementarietat i la coordinacioacute dels mitjans de transport El Pla de transports de viatgers de
Catalunya 2008-2012 parteix de la concepcioacute del territori com a xarxa i per tant un dels escenaris
principals que srsquoapunten en el futur eacutes la plena coordinacioacute entre la xarxa drsquoautobusos i de trens que
afavoriragrave el desplaccedilament multimodal i incrementaragrave la qualitat de vida de les persones
De fet el Pla de transports de Catalunya 2008-2012 aposta per impulsar la complementarietat i la
coordinacioacute dels serveis drsquoautobuacutes i tren i els serveis de transport urbagrave i interurbagrave i per fer-ho es
proposa reduir el temps magravexim drsquoespera a 10 minuts entre autobuacutes i tren establir una distagravencia
magravexima de 300 metres entre parada drsquoautobuacutes i tren i potenciar la implantacioacute drsquointercanviadors Aixiacute
mateix el Pla preveu establir convenis entre els diferents actors del transport urbagrave i interurbagrave per
racionalitzar i millorar lrsquoeficiegravencia dels recursos
Drsquoaltra banda conveacute destacar el nou model de xarxa drsquoautobusos ortogonal que estagrave transformant
progressivament el model radial actual per un altre de meacutes descentralitzat que afavoreixi la
intermodalitat i la coordinacioacute Aquest model es va comenccedilar a implantar a Barcelona el 2011 i ha
finalitzat lrsquooctubre de 2012 La liacutenia ortogonal ha suposat lrsquoentrada en funcionament de cinc noves
liacutenies drsquoautobuacutes que connecten la ciutat de manera rectiliacutenia amb una trama ortogonal
Any 2013 Pagraveg 9
Millora de la velocitat comercial dels transports puacuteblics
Fomentar lrsquouacutes del transport puacuteblic en detriment del transport privat passa per sensibilitzar a la poblacioacute
sobre la importagravencia de la mobilitat sostenible No obstant no nrsquohi ha prou amb la sensibilitzacioacute si la
qualitat del servei no srsquoadapta a les necessitats de les persones que lrsquohan drsquoutilitzar En aquest sentit
eacutes fonamental incrementar la velocitat comercial dels mitjans de transport colmiddotlectius perquegrave
esdevinguin atractius per a les persones usuagraveries i competitius respecte els mitjans de transport
privat
Per assolir aquest increment de velocitat calen mitjans de transports tecnologravegicament punters i
infraestructures avanccedilades perograve tambeacute cal reforccedilar els serveis existents amb trajectes directes o
semidirectes o incrementar el nombre de connexions En tot dos escenaris eacutes necessari invertir
recursos considerables de capital i humans
En aquest sentit a meacutes de lrsquoextensioacute del tren drsquoalta velocitat de Barcelona a Franccedila es preveu
desenvolupar una nova xarxa de serveis drsquoautobuacutes expreacutes sense aturades intermitges que es
concreta en la creacioacute de dinou noves connexions directes entre les principals ciutats de Catalunya
nou reforccedilos a connexions existents vuit noves connexions semidirectes entre nuclis importants (com
Manresa-Sabadell-Terrassa) i la reestructuracioacute de quatre serveis per transformar-los en directes
Reduccioacute de les externalitats del transport
Els sistemes de transport colmiddotlectiu (autobusos trens etc) estalvien consum energegravetic per persona i
redueixen les emissions de gasos contaminants Aixiacute per exemple les emissions de diogravexid de carboni
per viatger drsquoun autobuacutes o drsquoun tren soacuten una tercera part de les que emet un cotxe Aquesta relacioacute
disminueix encara meacutes quan es tracta drsquoaltres gasos nocius com el monogravexid de carboni o els nitrats
en aquests casos els transports colmiddotlectius no arriben a contaminar ni un 10 per viatger del que
contamina un cotxe En termes agregats es considera que els costos externs del transport a Europa
suposen el 73 del total del PIB de la Unioacute Europea xifra que en el cas drsquoEspanya srsquoeleva al 98
Drsquoaquest cost un 837 correspon al tragravensit rodat del que dos terccedilos srsquoatribueix al moviment de
persones i la resta al de mercaderies
Per tant per tal de minimitzar el consum energegravetic augmentar el consum drsquoenergies renovables i
netes assolir paragravemetres legals de qualitat de lrsquoaire i reduir les emissions de gasos drsquoefecte
hivernacle eacutes imprescindible fomentar lrsquouacutes del transport puacuteblic En aquest sentit la millora de la xarxa
de transport puacuteblic ha de contribuir a incrementar el nombre persones usuagraveries enfront el vehicle
privat a meacutes de reduir el consum energegravetic lrsquoemissioacute de partiacutecules contaminants la congestioacute viagraveria i
lrsquoaccidentalitat
En concret lrsquoany 2010 TMB va adquirir quatre nous autobusos hiacutebrids que combinen motors elegravectrics i
diegravesel aquesta tecnologia suposa una reduccioacute de fins a un 30 el consum de combustible i de les
Any 2013 Pagraveg 10
emissions contaminants aixiacute com una disminucioacute de la contaminacioacute acuacutestica fins a un 50
Existeixen altres iniciatives en relacioacute a autobusos hiacutebrids com la que srsquoha dut a terme al Baix
Llobregat on srsquohan incorporat vuit autobusos que funcionen amb aquesta tecnologia
Millora del sistema drsquoinformacioacute dels usuaris del transport puacuteblic colmiddotlectiu
Lrsquoincrement en la qualitat del servei no srsquoaconsegueix nomeacutes augmentant la velocitat i la frequumlegravencia
del transport puacuteblic tambeacute cal que la poblacioacute conegui les seves prestacions horaris frequumlegravencia
informacioacute sobre incidegravencies actualitzacioacute de la informacioacute etc
La posada en marxa drsquoun bon servei drsquoinformacioacute implica disposar drsquoun sistema de manteniment de la
informacioacute sobre horaris a totes les estacions i drsquoun sistema eficient drsquoactualitzacioacute de la informacioacute a
traveacutes de la xarxa drsquoInternet el que implica tambeacute renovar lrsquoeina drsquoitineraris del web de transports
wwwmobilitatnet editar noves guies de transport i millorar la difusioacute de la informacioacute amb mitjans
telemagravetics que han de ser accessibles abans i durant el viatge (web plafons a les estacions
aplicacions per mogravebils etc)
La millora dels sistemes drsquoinformacioacute ha suposat la vinculacioacute al sector de diverses especialitats
relacionades amb a les TIC addicionalment als llocs de treball meacutes tradicionals com els associats amb
enginyeries o manteniment de xarxes viagraveries TMB ha ja desenvolupat diferents aplicacions per
mogravebils que permeten realitzar consultes de plagravenols de temps drsquoespera o de rutes eficients entre altra
informacioacute uacutetil per desplaccedilar-se per la ciutat Aixiacute les xarxes de transport puacuteblic hauran drsquoincrementar
els canals de comunicacioacute i implementar noves aplicacions perquegrave la informacioacute estigui disponible les
24h hores del dia i els set dies de la setmana
Globalitzacioacute i deslocalitzacioacute del comerccedil de mercaderies
Una part cada cop meacutes important dels productes que es consumeixen de forma habitual procedeixen
drsquoarreu del moacuten Aixograve fa quegrave el transport terrestre de mercaderies sigui particularment actiu tant per
carretera com per ferrocarril Aquest fet implica que els serveis logiacutestics als que estagrave vinculat el
transport de mercaderies hagin drsquoestar correctament orientats cap a aquest escenari global els
costos de transport internacional poden fer competitius productes o materials de paiumlsos emergents i
tambeacute a productors de mategraveries primeres ubicats en diverses parts del moacuten De la mateixa manera
els productes catalans poden arribar a qualsevol mercat del moacuten competint amb els productes locals
En aquest sentit segons el ldquoMemoraacutendum el sector del transporte en Espantildeardquo elaborat per la
Confederacioacute Espanyola drsquoOrgantizacions Empresarials eacutes necessari realitzar un estudi que
caracteritzi tots els actors que intervenen en el sector del transport el tipus drsquoempreses que el
composen la seva grandagraveria els sectors drsquoactivitat dels principals clients la funcioacute drsquoaquestes
empreses i el nivell drsquointermediacioacute entre altres aspectes per tal de millorar lrsquoeficiegravencia i la
productivitat del sector De manera meacutes immediata el Memoraacutendum proposa impulsar poliacutetiques
Any 2013 Pagraveg 11
drsquoestiacutemul per a lrsquoadquisicioacute o renovacioacute de flotes amb vehicles meacutes ecologravegics la implantacioacute de noves
tecnologies i lrsquoanivellament de les contribucions per part de lrsquoempresa de les cagraverregues socials a les
mitges de la Unioacute Europea molt superiors a Espanya
Flexibilitat i agilitat dels sistemes drsquoaprovisionament empresarials
Des de fa alguns anys les empreses tendeixen a respondre de forma agravegil i immediata als canviants
requeriments del mercat el que suposa la reduccioacute dels estocs en magatzems fins a miacutenims tegravecnics
imprescindibles Per tant el subministrament constant de productes que abans srsquoemmagatzemaven
obliga a la presegravencia drsquoun transport de mercaderies flexible i eficient
El Corredor del Mediterrani
El Corredor del Mediterrani designa al conjunt de liacutenies de ferrocarril de gran velocitat que ha de
connectar Algecires amb Franccedila passant per capitals com Murcia Valegravencia i Barcelona El corredor
es planteja com una liacutenia drsquoelevades prestacions amb un doble objectiu el transport competitiu de
persones i el de mercaderies
Tot i que el desenvolupament del Corredor encara no eacutes una realitat la seva execucioacute sembla que
pren importagravencia ja que existeixen diferents veus institucionals (estatals i autonogravemiques) que
demanen a la Comissioacute Europea que inclogui el Corredor Mediterrani com a eix prioritari en la Xarxa
Central Transeuropea i el consideri com un element estrategravegic per a la connexioacute i la cohesioacute territorial
interna de la Unioacute Europea
Lrsquoexecucioacute de les obres del Corredor del Mediterrani pot suposar un creixement econogravemic i
drsquoocupacioacute de les zones per les que circularagrave que concentren el 40 de la poblacioacute espanyola i el
40 del PIB espanyol Aquest creixement no srsquoassocia nomeacutes al transport terrestre sinoacute a tots els
sectors econogravemics ja que la disposicioacute drsquoun drsquouna liacutenia directa que connecti el continent africagrave amb
lrsquoeuropeu esdeveacute un incentiu per les empreses a instalmiddotlar-se a la zona
Any 2013 Pagraveg 12
04El sector en xifres
Dades econogravemiques
Segons dades de lrsquoObservatorio del mercado del transporte de mercanciacuteas por carretera1 de
marccedil de 2012 elaborat pel Ministeri de Foment el sector del transport en el seu conjunt
(terrestre aeri i mariacutetim) va representar lrsquoany 2008 el 41 del Valor Afegit Brut nacional
(VAB) La principal aportacioacute a aquest sector la va fer el transport terrestre (carretera i
ferrocarril) amb un 576 del total
Segons dades de lrsquoEncuesta Anual de Servicios de 2010 (uacuteltimes dades disponibles)
elaborada per lrsquoINE el volum de negoci del sector eacutes de 45593 milions drsquoeuros el que
representa lrsquo113 del negoci total del sector serveis drsquoEspanya De forma concreta un 51
es correspon al volum de negoci generat per empreses de transport interurbagrave de passatgers i
mercaderies per ferrocarril un 198 a altres empreses del transport terrestre de passatgers
per carretera i un 751 a empreses de transport de mercaderies per carretera serveis de
mudanccedila i transport per canonada
A Catalunya segons les uacuteltimes dades de lrsquoEncuesta Anual de Servicios de 2010 el volum de
negoci de les empreses del sector del transport terrestre eacutes de 9954 milions drsquoeuros valor
que representa un 218 del volum de negoci del sector al conjunt drsquoEspanya i un 438 del
volum de negoci del total del sector del transport (terrestre mariacutetim aeri emmagatzematge i
activitats postals i de correus) a Catalunya
Lrsquooperadora RENFE va moure lrsquoany 2011 un total de 17 milions de tones de mercaderies el
que representa un 79 meacutes que lrsquoany 2010 perograve una quantitat encara llunyana als 22
milions de tones mogudes lrsquoany 2008
Les uacuteltimes dades disponibles del transport de mercaderies per carretera de lrsquoINE indiquen
una clara tendegravencia negativa Aixiacute durant el 2010 a Espanya es van moure per carretera un
total de 1135 milions de tones el que representa un 73 menys que el 2009 i un 23
menys que lrsquoany 2008 Les tones mogudes a Catalunya segons la mateixa font durant el
2010 eren aproximadament el 20 del total drsquoEspanya
1
Aquestes dades provenen de la Comptabilitat Nacional de lrsquoInstituto Nacional de Estadiacutestica (INE)
Any 2013 Pagraveg 13
A Catalunya segons dades de lrsquoObservatori de la logiacutestica de Catalunya2 el volum de
transport de mercaderies mogudes per carretera ha baixat un 77 entre els anys 2010 i
2011 De forma concreta el volum intern a Catalunya ha caigut un 9 i els intercanvis amb la
resta de lrsquoEstat un 5 mentre que el transport internacional per carretera va augmentar un
22 Si es considera el periacuteode 2007-2011 la reduccioacute de les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions de lrsquoany 2007
El volum de tones mogudes en mode ferroviari a Catalunya entre el 2010 i el 2011 segons
lrsquoObservatori de la logiacutestica de Catalunya ha augmentat un 22 Lrsquoincrement ha estat
generalitzat aixiacute els fluxos interns a Catalunya han augmentat un 11 entre el 2010 i el 2011
els intercanvis amb lrsquoEstat un 30 i els internacionals un 21 Eacutes necessari destacar el paper
que ha tingut el Port de Barcelona ja que el transport ferroviari de contenidors ha augmentat
un 146 entre el 2010 i el 2011
La companyia RENFE segons dades del Ministeri de Foment va transportar lrsquoany 2011 un
total de 468 milions de passatgers el que representa un 31 meacutes que lrsquoany 2010 Conveacute
destacar que el 2006 va ser lrsquoany en quegrave el nombre de passatgers va ser meacutes alt 516 milions
(un 94 meacutes que lrsquoany 2011) Pel que fa als diferents modes de transport ferroviari destaca
que durant el 2011 un 88 ho van fer en rodalies un 5 en trens de mitja distagravencia
convencionals un 1 en trens de mitja distagravencia drsquoalta velocitat i un 4 amb trens de llarga
distagravencia drsquoalta velocitat Les dades de desplaccedilament provisionals de 2012 (mesos de gener a
agost) soacuten molt similars a les de 2011 i indiquen que es manteacute la tendegravencia de millora (perograve
sense una alccedila significativa)
A Espanya segons dades del Ministeri de Foment hi ha un total de 25595 Km drsquoautopistes
de peatges (2012)
El pressupost de lrsquoAutoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) pel 2012
eacutes de 1098rsquo58 milions drsquoeuros (un 36 superior al de 2011) del qual 5025 milions soacuten
transferegravencies corrents a drsquoaltres ens i 1162700euro seran inversions reals en infraestructures
Lrsquoany 2012 formen part del sistema tarifari integrat de lrsquoATM un total de 707 liacutenies de
transport 7 de metro 102 dels busos de transports de Barcelona 2 de Ferrocarrils de
Generalitat de Catalunya (Barcelona-Vallegraves i Barcelona-Anoia) 6 de rodalies de Catalunya
(RENFE) 6 del tramvia metropolitagrave 107dels busos de lrsquoATM 358 autobusos de la Direccioacute
General de Transports Metropolitans i 119 que es corresponen a drsquoaltres autobusos urbans
Durant el primer semestre de 2012 es van realitzar un total de 4722 milions de viatges en
2 Observatori de la logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 7ordf edicioacute (2012) Departament de
Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i Centre Logiacutestics de Catalunya (CIMALSA) Elaborat per lrsquoInstitut Cerdagrave
Any 2013 Pagraveg 14
aquesta xarxa de transport (un 19 inferior al mateix semestre de 20113) dels quals un
641 soacuten en mode ferroviari (ha baixat la seva demanda un 21 en relacioacute al 2011) i un
359 en mode autobuacutes (srsquoha reduiumlt un 16 en relacioacute al 2011) La recaptacioacute total de les
liacutenies de transport integrades a lrsquoATM durant el primer semestre de 2012 va ser de 36119
milions drsquoeuros (durant tot lrsquoany 2011 va ser de 68146 milions ndashper tant es troba en valors
similars a 2011-) El metro de Barcelona eacutes el que genera meacutes ingressos (123 milions durant
el primer semestre de 2012) el que representa el 34 de la recaptacioacute total
Segons dades de lrsquoATM el tragravensit de vehicles lleugers a la xarxa viagraveria de la Regioacute
Metropolitana de Barcelona tambeacute ha baixat durant el primer semestre de 2012 un 82 en
autopistes de peatge en relacioacute al mateix semestre del 2011 i un 34 als accessos de
Barcelona
Lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que al conjunt de lrsquoEstat la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril (tren metro tramvia) lany 2011 era de 2326
euros (un 33 superior respecte al 2010) i en transport per carretera era de 4362 euros (un
22 superior respecte al 2010)
Pel que fa a Catalunya lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril lany 2011 era de 2871 euros (un 124
superior al 2010) i en transport per carretera de 2732 euros (un 15 superior al 2010)
El pressupost 2012 de la Generalitat de Catalunya destina 441 milions a infraestructures de
carreteres 1081 milions a infraestructures ferroviagraveries 1422 milions a projectes de suport al
transport puacuteblic de viatgers i 38 milions a infraestructures del transport de viatgers per
carretera
Dades drsquoocupacioacute
Al tercer trimestre de 2012 el conjunt del sector del transport (terrestre aeri i mariacutetim) donava
feina al 33 de les persones ocupades a Espanya Un 90 de lrsquoocupacioacute al transport es
concentrava al sector del transport terrestre ( 518700 persones) un 18 superior al mateix
trimestre de 2010
Lrsquoevolucioacute a Espanya de lrsquoocupacioacute al sector del transport terrestre eacutes negativa des de lrsquoinici
de la crisi Aixiacute entre el tercer trimestre del 2008 i el tercer trimestre de 2012 lrsquoocupacioacute srsquoha
reduiumlt en 100800 persones el que representa un 162
A Catalunya segons les uacuteltimes dades disponibles a lrsquoEncuesta Nacional de Servicios de
lrsquoINE de 2010 el sector del transport terrestre teacute un total de 110171 persones ocupades
(73311 assalariats i 36860 autogravenoms) el que representa al voltant del 96 de les persones
3 Lrsquoany 2011 segons dades de lrsquoATM es va enregistrar el magravexim histograveric de viatges en el sistema de transport puacuteblic de lrsquoagraverea
de Barcelona
Any 2013 Pagraveg 15
que srsquoocupen al sector del transport a Catalunya i un 196 de lrsquoocupacioacute al sector del
transport terrestre a Espanya (dades de 2010)
El Directori central drsquoempreses de lrsquoINE recull que lrsquoany 2012 hi ha un total de 184760
empreses de transport terrestre (un 23 menys que lrsquoany 2011) de les quals un 65 soacuten
empreses de transport de mercaderies per carretera i serveis de trasllats La tendegravencia dels
darrers anys eacutes clarament negativa aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 26497
empreses el que representa un 127
A Catalunya segons dades del Directori central drsquoempreses de lrsquoINE hi ha 36347 empreses
de transport terrestre un 196 del total de les empreses del sector drsquoEspanya I tal com
passa al conjunt de lrsquoEstat lrsquoevolucioacute en el nombre drsquoempreses des de lrsquoinici de la crisi eacutes
negativa Aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 5622 empreses (reduccioacute del 134)
Drsquoacord amb les dades del punt anterior la tipologia drsquoempresa en el sector transports que
predomina a Catalunya eacutes la de microempresa amb una mitjana de 43 persones
treballadores per companyia
Fonts Darreres dades disponibles INE Ministerio de Fomento Renfe Transports Municipals de Barcelona-TMB Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya -FGC Idescat Observatorio del mercado del transporte de mercanciacuteas por carretera Encuesta Anual de Servicios de 2010 INE Observatori de la logiacutestica de Catalunya Autoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) Departament drsquoEconomia i Coneixement Generalitat de Catalunya Pressupost 2012 Idescat
Any 2013 Pagraveg 16
05Perfils professionals meacutes demandats
Perfils professionals de major qualificacioacute
Perfil formatiu
Els perfils professionals meacutes qualificats es troben principalment en els agravembits del transport ferroviari i
del de mercaderies
En el cas del transport ferroviari es requereixen fonamentalment persones amb nivells formatius
drsquoenginyeria En general la formacioacute necessagraveria eacutes la drsquoenginyeria en telecomunicacions o la
industrial que soacuten formacions especialitzades en aspectes com ara la senyalitzacioacute o el telecontrol i
en infraestructures viagraveries i material mogravebil
Pel que fa al transport de mercaderies eacutes en lrsquoagravembit de la planificacioacute on cal disposar drsquouna major
qualificacioacute professional La formacioacute requerida ha de ser superior preferiblement amb tercers graus
(postgraus magravesters) vinculats al camp de la logiacutestica empresarial
Habitualment a aquests perfils professionals sersquols requereix una experiegravencia en feines similars entre 2
i 5 anys
Perfil competencial
Aquests perfils professionals normalment srsquoocupen en cagraverrecs de responsabilitat en els que han de
prendre decisions estrategravegiques o puntuals que repercuteixen directament en lrsquoexecucioacute dels
projectes en aquest sentit eacutes imprescindible que siguin persones metogravediques perograve tambeacute amb
capacitat per proposar solucions a problemes imprevistos
Entre les competegravencies professionals meacutes requerides per a aquests perfils es troben la iniciativa i la
proactivitat el dinamisme la capacitat de treballar en equip lrsquohabilitat per organitzar els seu propi
treball i la capacitat per assolir els objectius marcats
Any 2013 Pagraveg 17
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Enginyera en manteniment de xarxa ferroviagraveria
Enginyera en manteniment de material mogravebil
Cap de tragravefic
Perfils professionals de menor qualificacioacute
Perfil formatiu
Tal i com succeeix en altres sectors a priori no hi hauria un miacutenim necessari formatiu meacutes enllagrave de la
formacioacute reglada obligatograveria eacutes a dir educacioacute primagraveria o ESO Val a dir que pel que fa a les tasques
vinculades al manteniment ferroviari i drsquoautomocioacute eacutes molt important disposar de formacioacute
professional relacionada amb els agravembits elegravectric i drsquoautomocioacute per poder optar a multitud de llocs de
treball al sector (electromecagravenic mecagravenic de vehicles etc) Aixiacute mateix lrsquoincrement de
lrsquoespecialitzacioacute tegravecnica que experimenta el sector obligaragrave a les persones que es vulguin ocupar en el
sector a realitzar cursos especialitzats i tegravecnics meacutes enllagrave dels estudis bagravesics o professionals reglats
Drsquoaltra banda i meacutes enfocat a lrsquoagravembit del transport de persones per carretera o per ferrocarril eacutes
convenient realitzar algun curs relacionat amb el tracte o atencioacute al client
Perfil competencial
Les competegravencies requerides depenen de lrsquoagravembit drsquoactivitat segons es realitzin tasques de transport
de persones o de mercaderies En el cas del transport de persones a meacutes de les competegravencies
tegravecniques necessagraveries eacutes convenient tenir vocacioacute de servei al client per exemple per exercir
drsquoagent drsquointervencioacute En el cas del transport de mercaderies es convenient ser una persona pacient
donat que els trajectes per carretera soacuten llargs i es realitzen normalment en solitari eacutes el cas per
exemple drsquoun camioner No obstant en general eacutes important tenir capacitat i interegraves per treballar en
equip ser una persona dinagravemica i amb iniciativa Drsquoaltra banda per les caracteriacutestiques de les
activitats dels sector es valora la disponibilitat per treballar de nit caps de setmana i festius
Any 2013 Pagraveg 18
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Conductora de vehicles ferroviaris
Agent drsquointervencioacute
Operariagraveria de manteniment de trens
Any 2013 Pagraveg 19
06Escenaris de futur
Debilitats
Els professionals que srsquoocupen al sector del transport terrestre sobre tot al de carretera es
caracteritzen per ser autogravenoms el que significa que per treballar-hi han hagut de realitzar una
inversioacute inicial rellevant de capital per adquirir com a miacutenim el seu propi mitjagrave de transport
(per exemple taxistes o camioners) En aquest sentit la necessitat drsquouna inversioacute inicial pot
impedir lrsquoacceacutes al sector de persones que estan qualificades per treballar-hi
El transport de mercaderies estagrave forccedila subjecte a les fluctuacions de lrsquoeconomia global fet
rellevant en contextos de crisi perquegrave es pot traduir en menor inversioacute puacuteblica i privada
menys utilitzacioacute del transport per part drsquousuaris privats i empreses etc Aixiacute de forma
concreta a Catalunya durant el periacuteode 2007-2011 les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions lrsquoany 2007
El desenvolupament del transport depegraven de forma criacutetica de la constant inversioacute puacuteblica en
creacioacute i manteniment de xarxes viagraveries En aquest sentit un alentiment de la inversioacute pot
implicar una recessioacute del sector en termes econogravemics i drsquoocupacioacute
La baixa qualitat de servei al client que srsquoofereix per part dels operadors de transport puacuteblic
ferroviari de mitja i llarga distancia fa que els usuaris estiguin menys predisposats a utilitzar-
lo
Catalunya teacute pendents de rebre de lrsquoEstat un total de 3648 milions drsquoeuros per realitzar
inversions a rodalies Es tracta drsquoun servei que durant els uacuteltims anys ha tingut moltes
ineficiegravencies problemes de retards i ha generat moltes queixes de la ciutadania La
Generalitat de Catalunya va assumir la gestioacute del servei lrsquoany 2010
Lrsquoexcessiva atomitzacioacute del sector perjudica als seus interessos eacutes a dir no existeixen
estructures empresarials prou sogravelides i amb suficient forccedila per traslladar les seves dificultats
als preus del producte un exemple eacutes que molts transportistes no poden traslladar lrsquoincrement
de preus del combustible al cost del seu servei i han de rebaixar els seus marges
Any 2013 Pagraveg 20
Amenaces
Una inversioacute insuficient en la millora del transport puacuteblics pot comportar un increment
sostingut dels desplaccedilaments en transport privat contaminant i poc sostenible a meacutes de
saturar de la xarxa viagraveria per carretera
La disminucioacute de lrsquoactivitat de transport interurbagrave de persones estagrave condicionada per la
tendegravencia demogragravefica de retorn de la poblacioacute als nuclis urbans que concentren bona part
dels llocs de treball disponibles Igualment lrsquoaugment de lrsquoatur fa que els desplaccedilaments
interurbans es redueixin ja que hi ha menys necessitat de mobilitat
Els agents econogravemics que representen el sector del transport terrestre no perceben les
necessitats formatives dels seus treballadors i a meacutes no lrsquoassocien a una millora continua de
la competitivitat i la qualitat del servei En aquest sentit no considerar suficientment la
formacioacute com un element que millora la rendibilitat i la competitivitat del sector esdeveacute una
amenaccedila en concret el 50 de les empreses no duu a terme formacioacute o en realitza molt
poca
El sector presenta una baixa rotacioacute de personal i una mitjana drsquoedat al voltant dels 50 anys
per les persones autogravenomes i a lrsquoentorn dels 45 anys per les assalariades el que posa de
manifest lrsquoenvelliment del personal que hi treballa Aquest fet juntament amb la insuficient
importagravencia que es doacutena a la formacioacute pot suposar un impediment per incorporar noves
tecnologies al sector de manera ragravepida i eficient
La manca drsquointegracioacute intermodal (entre diferents tipologies de transport) pot frenar el
desenvolupament del sector i estancar el nombre de persones i de mercaderies que es poden
transportar
Una baixa qualitat de servei (velocitats reduiumldes preus poc competitius incompliments
drsquohoraris etc) pot incrementar el nombre de persones que utilitzen el transport privat en
detriment del puacuteblic
Lrsquoadaptacioacute a un mercat globalitzat permet lrsquoentrada drsquoempreses del transport competidores
de caragravecter multinacional a Europa i Espanya el que implica el desenvolupament de
tegravecniques de gestioacute meacutes acurades i eficients
Fortaleses
El transport terrestre eacutes un sector drsquouna importagravencia estrategravegica creixent no nomeacutes perquegrave
contribueix a la millora de la competitivitat del paiacutes sinoacute perquegrave doacutena suport a altres sectors
Any 2013 Pagraveg 21
productius com la industria el comerccedil i el turisme En aquest sentit la proliferacioacute del canal
de venda on-line genera necessitats de distribucioacute terrestre de mercaderies
El desenvolupament del transport colmiddotlectiu de persones ja eacutes compatible amb un model de
mobilitat sostenible eacutes a dir la xarxa drsquoinfraestructures actual es prou extensa com per
esdevenir una alternativa al transport privat
Catalunya disposa drsquoun teixit industrial i de serveis molt potent que requereix drsquouns serveis de
transport de mercaderies i de persones importants i en constant desenvolupament
La bona marxa del transport de mercaderies al Port de Barcelona ha contribuiumlt que el
transport ferroviari de contenidors hagi augmentat un 146 entre el 2010 i el 2011
La correcta aplicacioacute de la normativa de lliure competegravencia de la Unioacute Europea contribuiragrave a
crear un marc drsquoigualtat drsquooportunitats i condicions per al desenvolupament del sector del
transport terrestre a tots els Estats membres
Oportunitats
Lrsquoextensioacute dels sistemes de gestioacute drsquoestocs eficients faran que els centres logiacutestics i el
transport de mercaderies mantinguin bones perspectives drsquoactivitat en el futur
La presegravencia de plans de transports i de mobilitat a nivell catalagrave i metropolitagrave com el Pla
drsquoInfraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 de la Generalitat de Catalunya
garanteixen a mig i llarg termini les bases per al desenvolupament de les xarxes viagraveries per
carretera i ferrocarril i per tant les condicions per a una millora dels transports puacuteblics i de
mercaderies
Les inversions realitzades recentment en la millora del transport ferroviari (AVE actualitzacioacute
de la xarxa de rodalies de Barcelona) han incrementat la competitivitat drsquoaquest mitjagrave de
transport despreacutes drsquoalguns anys de crisi important
El futur desenvolupament ferroviari del corredor del mediterrani (amb liacutenies drsquoample
internacional) que possiblement la Unioacute Europea inclouragrave en la seva planificacioacute estrategravegica
drsquoinfraestructures de transport facilitaragrave la creacioacute de nous parcs logiacutestics i la implantacioacute de
noves empreses i activitats logiacutestiques a Barcelona i a Catalunya
Lrsquoaplicacioacute de nous megravetodes de gestioacute i administracioacute i de noves tecnologies al transport
terrestre ha contribuiumlt a optimitzar i automatitzar els processos i a oferir nous serveis i de
major valor afegit En aquest sentit la incorporacioacute progressiva drsquoaquests megravetodes i
tecnologies esdeveacute un element clau per al desenvolupament del sector i al mateix temps per
al desenvolupament econogravemic general
Any 2013 Pagraveg 22
La Unioacute Europea ha realitzat una forta aposta econogravemica en i+D+I per al desenvolupament de
vehicles nets el que eacutes una oportunitat per aplicar noves tecnologies al transport terrestre
La incorporacioacute drsquoestats a la Unioacute suposa un increment de persones que tenen la possibilitat
de viatjar lliurement per Europa amb les oportunitats que aixograve suposa en lrsquoincrement del
nombre de viatgers i drsquointercanvi de mercaderies
La disponibilitat drsquoun transport integrat i intermodal suposa una reduccioacute dels temps de
transport dels seus costos i una millora en la qualitat del servei
El desenvolupament de noves tecnologies aplicades al transport i de nous sistemes motors i
la utilitzacioacute de biocombustibles suposa una millora en termes mediambientals que
repercuteix en un decrement de les emissions de CO2
Any 2013 Pagraveg 23
07Enllaccedilos drsquointeregraves
Organismes nacionals
Comiteacute Nacional del Transporte (CNT)
httpwwwfomentoes
Renfe
httpwwwrenfees
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
httpwwwtmbcat
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
httpwwwfgccat
Rodalies de Catalunya
httpwwwrodaliesdecatalunyacat
Esdeveniments internacionals (fires congressos etc)
Setmana Internacional del Transport i la Logiacutestica (SITL Franccedila)
httpwwwsitleuindexphpLang=FRampargRedirect=FR|ECO
Fira del Transport de Materials i Logiacutestica (Promat USA)
httpwwwpromatshowcom
Fira de Logiacutestica Especialitzada i Transport de Mercaderies (Logis expo Espanya)
httpwwwlogisexpoes
Fira Internacional de Tecnologia Ferroviagraveria (Rail Spain Espanya)
wwwferiazaragozaesrail_spainaspx
Any 2013 Pagraveg 24
Esdeveniments nacionals (fires congressos etc)
Saloacute Internacional de la Logiacutestica i el Transport
httpwwwsilbcncomcat
Portals temagravetics internacionals
Portal Europeu del Transport
httpeuropaeupoltransindex_enhtm
Portals temagravetics nacionals
Transportes
httpwwwtransportescom
Logiacutestica i transport (L y T)
httpwwwlogisticaytransportees
Cofinancen
Any 2013 Pagraveg 8
03Tendegravencies del sector
La millora progressiva de les infraestructures viagraveries la
coordinacioacute dels serveis de transport puacuteblic la globalitzacioacute
dels transports de mercaderies i la implantacioacute de sistemes
eficients de gestioacute drsquoestocs soacuten algunes de les claus drsquoegravexit
per al desenvolupament del sector
Coordinacioacute dels serveis ferroviaris i drsquoautobusos i establiment drsquouna xarxa integrada de
transport puacuteblic a Catalunya
Incrementar lrsquoeficiegravencia del conjunt del sistema de transport puacuteblic passa per potenciar la
complementarietat i la coordinacioacute dels mitjans de transport El Pla de transports de viatgers de
Catalunya 2008-2012 parteix de la concepcioacute del territori com a xarxa i per tant un dels escenaris
principals que srsquoapunten en el futur eacutes la plena coordinacioacute entre la xarxa drsquoautobusos i de trens que
afavoriragrave el desplaccedilament multimodal i incrementaragrave la qualitat de vida de les persones
De fet el Pla de transports de Catalunya 2008-2012 aposta per impulsar la complementarietat i la
coordinacioacute dels serveis drsquoautobuacutes i tren i els serveis de transport urbagrave i interurbagrave i per fer-ho es
proposa reduir el temps magravexim drsquoespera a 10 minuts entre autobuacutes i tren establir una distagravencia
magravexima de 300 metres entre parada drsquoautobuacutes i tren i potenciar la implantacioacute drsquointercanviadors Aixiacute
mateix el Pla preveu establir convenis entre els diferents actors del transport urbagrave i interurbagrave per
racionalitzar i millorar lrsquoeficiegravencia dels recursos
Drsquoaltra banda conveacute destacar el nou model de xarxa drsquoautobusos ortogonal que estagrave transformant
progressivament el model radial actual per un altre de meacutes descentralitzat que afavoreixi la
intermodalitat i la coordinacioacute Aquest model es va comenccedilar a implantar a Barcelona el 2011 i ha
finalitzat lrsquooctubre de 2012 La liacutenia ortogonal ha suposat lrsquoentrada en funcionament de cinc noves
liacutenies drsquoautobuacutes que connecten la ciutat de manera rectiliacutenia amb una trama ortogonal
Any 2013 Pagraveg 9
Millora de la velocitat comercial dels transports puacuteblics
Fomentar lrsquouacutes del transport puacuteblic en detriment del transport privat passa per sensibilitzar a la poblacioacute
sobre la importagravencia de la mobilitat sostenible No obstant no nrsquohi ha prou amb la sensibilitzacioacute si la
qualitat del servei no srsquoadapta a les necessitats de les persones que lrsquohan drsquoutilitzar En aquest sentit
eacutes fonamental incrementar la velocitat comercial dels mitjans de transport colmiddotlectius perquegrave
esdevinguin atractius per a les persones usuagraveries i competitius respecte els mitjans de transport
privat
Per assolir aquest increment de velocitat calen mitjans de transports tecnologravegicament punters i
infraestructures avanccedilades perograve tambeacute cal reforccedilar els serveis existents amb trajectes directes o
semidirectes o incrementar el nombre de connexions En tot dos escenaris eacutes necessari invertir
recursos considerables de capital i humans
En aquest sentit a meacutes de lrsquoextensioacute del tren drsquoalta velocitat de Barcelona a Franccedila es preveu
desenvolupar una nova xarxa de serveis drsquoautobuacutes expreacutes sense aturades intermitges que es
concreta en la creacioacute de dinou noves connexions directes entre les principals ciutats de Catalunya
nou reforccedilos a connexions existents vuit noves connexions semidirectes entre nuclis importants (com
Manresa-Sabadell-Terrassa) i la reestructuracioacute de quatre serveis per transformar-los en directes
Reduccioacute de les externalitats del transport
Els sistemes de transport colmiddotlectiu (autobusos trens etc) estalvien consum energegravetic per persona i
redueixen les emissions de gasos contaminants Aixiacute per exemple les emissions de diogravexid de carboni
per viatger drsquoun autobuacutes o drsquoun tren soacuten una tercera part de les que emet un cotxe Aquesta relacioacute
disminueix encara meacutes quan es tracta drsquoaltres gasos nocius com el monogravexid de carboni o els nitrats
en aquests casos els transports colmiddotlectius no arriben a contaminar ni un 10 per viatger del que
contamina un cotxe En termes agregats es considera que els costos externs del transport a Europa
suposen el 73 del total del PIB de la Unioacute Europea xifra que en el cas drsquoEspanya srsquoeleva al 98
Drsquoaquest cost un 837 correspon al tragravensit rodat del que dos terccedilos srsquoatribueix al moviment de
persones i la resta al de mercaderies
Per tant per tal de minimitzar el consum energegravetic augmentar el consum drsquoenergies renovables i
netes assolir paragravemetres legals de qualitat de lrsquoaire i reduir les emissions de gasos drsquoefecte
hivernacle eacutes imprescindible fomentar lrsquouacutes del transport puacuteblic En aquest sentit la millora de la xarxa
de transport puacuteblic ha de contribuir a incrementar el nombre persones usuagraveries enfront el vehicle
privat a meacutes de reduir el consum energegravetic lrsquoemissioacute de partiacutecules contaminants la congestioacute viagraveria i
lrsquoaccidentalitat
En concret lrsquoany 2010 TMB va adquirir quatre nous autobusos hiacutebrids que combinen motors elegravectrics i
diegravesel aquesta tecnologia suposa una reduccioacute de fins a un 30 el consum de combustible i de les
Any 2013 Pagraveg 10
emissions contaminants aixiacute com una disminucioacute de la contaminacioacute acuacutestica fins a un 50
Existeixen altres iniciatives en relacioacute a autobusos hiacutebrids com la que srsquoha dut a terme al Baix
Llobregat on srsquohan incorporat vuit autobusos que funcionen amb aquesta tecnologia
Millora del sistema drsquoinformacioacute dels usuaris del transport puacuteblic colmiddotlectiu
Lrsquoincrement en la qualitat del servei no srsquoaconsegueix nomeacutes augmentant la velocitat i la frequumlegravencia
del transport puacuteblic tambeacute cal que la poblacioacute conegui les seves prestacions horaris frequumlegravencia
informacioacute sobre incidegravencies actualitzacioacute de la informacioacute etc
La posada en marxa drsquoun bon servei drsquoinformacioacute implica disposar drsquoun sistema de manteniment de la
informacioacute sobre horaris a totes les estacions i drsquoun sistema eficient drsquoactualitzacioacute de la informacioacute a
traveacutes de la xarxa drsquoInternet el que implica tambeacute renovar lrsquoeina drsquoitineraris del web de transports
wwwmobilitatnet editar noves guies de transport i millorar la difusioacute de la informacioacute amb mitjans
telemagravetics que han de ser accessibles abans i durant el viatge (web plafons a les estacions
aplicacions per mogravebils etc)
La millora dels sistemes drsquoinformacioacute ha suposat la vinculacioacute al sector de diverses especialitats
relacionades amb a les TIC addicionalment als llocs de treball meacutes tradicionals com els associats amb
enginyeries o manteniment de xarxes viagraveries TMB ha ja desenvolupat diferents aplicacions per
mogravebils que permeten realitzar consultes de plagravenols de temps drsquoespera o de rutes eficients entre altra
informacioacute uacutetil per desplaccedilar-se per la ciutat Aixiacute les xarxes de transport puacuteblic hauran drsquoincrementar
els canals de comunicacioacute i implementar noves aplicacions perquegrave la informacioacute estigui disponible les
24h hores del dia i els set dies de la setmana
Globalitzacioacute i deslocalitzacioacute del comerccedil de mercaderies
Una part cada cop meacutes important dels productes que es consumeixen de forma habitual procedeixen
drsquoarreu del moacuten Aixograve fa quegrave el transport terrestre de mercaderies sigui particularment actiu tant per
carretera com per ferrocarril Aquest fet implica que els serveis logiacutestics als que estagrave vinculat el
transport de mercaderies hagin drsquoestar correctament orientats cap a aquest escenari global els
costos de transport internacional poden fer competitius productes o materials de paiumlsos emergents i
tambeacute a productors de mategraveries primeres ubicats en diverses parts del moacuten De la mateixa manera
els productes catalans poden arribar a qualsevol mercat del moacuten competint amb els productes locals
En aquest sentit segons el ldquoMemoraacutendum el sector del transporte en Espantildeardquo elaborat per la
Confederacioacute Espanyola drsquoOrgantizacions Empresarials eacutes necessari realitzar un estudi que
caracteritzi tots els actors que intervenen en el sector del transport el tipus drsquoempreses que el
composen la seva grandagraveria els sectors drsquoactivitat dels principals clients la funcioacute drsquoaquestes
empreses i el nivell drsquointermediacioacute entre altres aspectes per tal de millorar lrsquoeficiegravencia i la
productivitat del sector De manera meacutes immediata el Memoraacutendum proposa impulsar poliacutetiques
Any 2013 Pagraveg 11
drsquoestiacutemul per a lrsquoadquisicioacute o renovacioacute de flotes amb vehicles meacutes ecologravegics la implantacioacute de noves
tecnologies i lrsquoanivellament de les contribucions per part de lrsquoempresa de les cagraverregues socials a les
mitges de la Unioacute Europea molt superiors a Espanya
Flexibilitat i agilitat dels sistemes drsquoaprovisionament empresarials
Des de fa alguns anys les empreses tendeixen a respondre de forma agravegil i immediata als canviants
requeriments del mercat el que suposa la reduccioacute dels estocs en magatzems fins a miacutenims tegravecnics
imprescindibles Per tant el subministrament constant de productes que abans srsquoemmagatzemaven
obliga a la presegravencia drsquoun transport de mercaderies flexible i eficient
El Corredor del Mediterrani
El Corredor del Mediterrani designa al conjunt de liacutenies de ferrocarril de gran velocitat que ha de
connectar Algecires amb Franccedila passant per capitals com Murcia Valegravencia i Barcelona El corredor
es planteja com una liacutenia drsquoelevades prestacions amb un doble objectiu el transport competitiu de
persones i el de mercaderies
Tot i que el desenvolupament del Corredor encara no eacutes una realitat la seva execucioacute sembla que
pren importagravencia ja que existeixen diferents veus institucionals (estatals i autonogravemiques) que
demanen a la Comissioacute Europea que inclogui el Corredor Mediterrani com a eix prioritari en la Xarxa
Central Transeuropea i el consideri com un element estrategravegic per a la connexioacute i la cohesioacute territorial
interna de la Unioacute Europea
Lrsquoexecucioacute de les obres del Corredor del Mediterrani pot suposar un creixement econogravemic i
drsquoocupacioacute de les zones per les que circularagrave que concentren el 40 de la poblacioacute espanyola i el
40 del PIB espanyol Aquest creixement no srsquoassocia nomeacutes al transport terrestre sinoacute a tots els
sectors econogravemics ja que la disposicioacute drsquoun drsquouna liacutenia directa que connecti el continent africagrave amb
lrsquoeuropeu esdeveacute un incentiu per les empreses a instalmiddotlar-se a la zona
Any 2013 Pagraveg 12
04El sector en xifres
Dades econogravemiques
Segons dades de lrsquoObservatorio del mercado del transporte de mercanciacuteas por carretera1 de
marccedil de 2012 elaborat pel Ministeri de Foment el sector del transport en el seu conjunt
(terrestre aeri i mariacutetim) va representar lrsquoany 2008 el 41 del Valor Afegit Brut nacional
(VAB) La principal aportacioacute a aquest sector la va fer el transport terrestre (carretera i
ferrocarril) amb un 576 del total
Segons dades de lrsquoEncuesta Anual de Servicios de 2010 (uacuteltimes dades disponibles)
elaborada per lrsquoINE el volum de negoci del sector eacutes de 45593 milions drsquoeuros el que
representa lrsquo113 del negoci total del sector serveis drsquoEspanya De forma concreta un 51
es correspon al volum de negoci generat per empreses de transport interurbagrave de passatgers i
mercaderies per ferrocarril un 198 a altres empreses del transport terrestre de passatgers
per carretera i un 751 a empreses de transport de mercaderies per carretera serveis de
mudanccedila i transport per canonada
A Catalunya segons les uacuteltimes dades de lrsquoEncuesta Anual de Servicios de 2010 el volum de
negoci de les empreses del sector del transport terrestre eacutes de 9954 milions drsquoeuros valor
que representa un 218 del volum de negoci del sector al conjunt drsquoEspanya i un 438 del
volum de negoci del total del sector del transport (terrestre mariacutetim aeri emmagatzematge i
activitats postals i de correus) a Catalunya
Lrsquooperadora RENFE va moure lrsquoany 2011 un total de 17 milions de tones de mercaderies el
que representa un 79 meacutes que lrsquoany 2010 perograve una quantitat encara llunyana als 22
milions de tones mogudes lrsquoany 2008
Les uacuteltimes dades disponibles del transport de mercaderies per carretera de lrsquoINE indiquen
una clara tendegravencia negativa Aixiacute durant el 2010 a Espanya es van moure per carretera un
total de 1135 milions de tones el que representa un 73 menys que el 2009 i un 23
menys que lrsquoany 2008 Les tones mogudes a Catalunya segons la mateixa font durant el
2010 eren aproximadament el 20 del total drsquoEspanya
1
Aquestes dades provenen de la Comptabilitat Nacional de lrsquoInstituto Nacional de Estadiacutestica (INE)
Any 2013 Pagraveg 13
A Catalunya segons dades de lrsquoObservatori de la logiacutestica de Catalunya2 el volum de
transport de mercaderies mogudes per carretera ha baixat un 77 entre els anys 2010 i
2011 De forma concreta el volum intern a Catalunya ha caigut un 9 i els intercanvis amb la
resta de lrsquoEstat un 5 mentre que el transport internacional per carretera va augmentar un
22 Si es considera el periacuteode 2007-2011 la reduccioacute de les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions de lrsquoany 2007
El volum de tones mogudes en mode ferroviari a Catalunya entre el 2010 i el 2011 segons
lrsquoObservatori de la logiacutestica de Catalunya ha augmentat un 22 Lrsquoincrement ha estat
generalitzat aixiacute els fluxos interns a Catalunya han augmentat un 11 entre el 2010 i el 2011
els intercanvis amb lrsquoEstat un 30 i els internacionals un 21 Eacutes necessari destacar el paper
que ha tingut el Port de Barcelona ja que el transport ferroviari de contenidors ha augmentat
un 146 entre el 2010 i el 2011
La companyia RENFE segons dades del Ministeri de Foment va transportar lrsquoany 2011 un
total de 468 milions de passatgers el que representa un 31 meacutes que lrsquoany 2010 Conveacute
destacar que el 2006 va ser lrsquoany en quegrave el nombre de passatgers va ser meacutes alt 516 milions
(un 94 meacutes que lrsquoany 2011) Pel que fa als diferents modes de transport ferroviari destaca
que durant el 2011 un 88 ho van fer en rodalies un 5 en trens de mitja distagravencia
convencionals un 1 en trens de mitja distagravencia drsquoalta velocitat i un 4 amb trens de llarga
distagravencia drsquoalta velocitat Les dades de desplaccedilament provisionals de 2012 (mesos de gener a
agost) soacuten molt similars a les de 2011 i indiquen que es manteacute la tendegravencia de millora (perograve
sense una alccedila significativa)
A Espanya segons dades del Ministeri de Foment hi ha un total de 25595 Km drsquoautopistes
de peatges (2012)
El pressupost de lrsquoAutoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) pel 2012
eacutes de 1098rsquo58 milions drsquoeuros (un 36 superior al de 2011) del qual 5025 milions soacuten
transferegravencies corrents a drsquoaltres ens i 1162700euro seran inversions reals en infraestructures
Lrsquoany 2012 formen part del sistema tarifari integrat de lrsquoATM un total de 707 liacutenies de
transport 7 de metro 102 dels busos de transports de Barcelona 2 de Ferrocarrils de
Generalitat de Catalunya (Barcelona-Vallegraves i Barcelona-Anoia) 6 de rodalies de Catalunya
(RENFE) 6 del tramvia metropolitagrave 107dels busos de lrsquoATM 358 autobusos de la Direccioacute
General de Transports Metropolitans i 119 que es corresponen a drsquoaltres autobusos urbans
Durant el primer semestre de 2012 es van realitzar un total de 4722 milions de viatges en
2 Observatori de la logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 7ordf edicioacute (2012) Departament de
Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i Centre Logiacutestics de Catalunya (CIMALSA) Elaborat per lrsquoInstitut Cerdagrave
Any 2013 Pagraveg 14
aquesta xarxa de transport (un 19 inferior al mateix semestre de 20113) dels quals un
641 soacuten en mode ferroviari (ha baixat la seva demanda un 21 en relacioacute al 2011) i un
359 en mode autobuacutes (srsquoha reduiumlt un 16 en relacioacute al 2011) La recaptacioacute total de les
liacutenies de transport integrades a lrsquoATM durant el primer semestre de 2012 va ser de 36119
milions drsquoeuros (durant tot lrsquoany 2011 va ser de 68146 milions ndashper tant es troba en valors
similars a 2011-) El metro de Barcelona eacutes el que genera meacutes ingressos (123 milions durant
el primer semestre de 2012) el que representa el 34 de la recaptacioacute total
Segons dades de lrsquoATM el tragravensit de vehicles lleugers a la xarxa viagraveria de la Regioacute
Metropolitana de Barcelona tambeacute ha baixat durant el primer semestre de 2012 un 82 en
autopistes de peatge en relacioacute al mateix semestre del 2011 i un 34 als accessos de
Barcelona
Lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que al conjunt de lrsquoEstat la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril (tren metro tramvia) lany 2011 era de 2326
euros (un 33 superior respecte al 2010) i en transport per carretera era de 4362 euros (un
22 superior respecte al 2010)
Pel que fa a Catalunya lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril lany 2011 era de 2871 euros (un 124
superior al 2010) i en transport per carretera de 2732 euros (un 15 superior al 2010)
El pressupost 2012 de la Generalitat de Catalunya destina 441 milions a infraestructures de
carreteres 1081 milions a infraestructures ferroviagraveries 1422 milions a projectes de suport al
transport puacuteblic de viatgers i 38 milions a infraestructures del transport de viatgers per
carretera
Dades drsquoocupacioacute
Al tercer trimestre de 2012 el conjunt del sector del transport (terrestre aeri i mariacutetim) donava
feina al 33 de les persones ocupades a Espanya Un 90 de lrsquoocupacioacute al transport es
concentrava al sector del transport terrestre ( 518700 persones) un 18 superior al mateix
trimestre de 2010
Lrsquoevolucioacute a Espanya de lrsquoocupacioacute al sector del transport terrestre eacutes negativa des de lrsquoinici
de la crisi Aixiacute entre el tercer trimestre del 2008 i el tercer trimestre de 2012 lrsquoocupacioacute srsquoha
reduiumlt en 100800 persones el que representa un 162
A Catalunya segons les uacuteltimes dades disponibles a lrsquoEncuesta Nacional de Servicios de
lrsquoINE de 2010 el sector del transport terrestre teacute un total de 110171 persones ocupades
(73311 assalariats i 36860 autogravenoms) el que representa al voltant del 96 de les persones
3 Lrsquoany 2011 segons dades de lrsquoATM es va enregistrar el magravexim histograveric de viatges en el sistema de transport puacuteblic de lrsquoagraverea
de Barcelona
Any 2013 Pagraveg 15
que srsquoocupen al sector del transport a Catalunya i un 196 de lrsquoocupacioacute al sector del
transport terrestre a Espanya (dades de 2010)
El Directori central drsquoempreses de lrsquoINE recull que lrsquoany 2012 hi ha un total de 184760
empreses de transport terrestre (un 23 menys que lrsquoany 2011) de les quals un 65 soacuten
empreses de transport de mercaderies per carretera i serveis de trasllats La tendegravencia dels
darrers anys eacutes clarament negativa aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 26497
empreses el que representa un 127
A Catalunya segons dades del Directori central drsquoempreses de lrsquoINE hi ha 36347 empreses
de transport terrestre un 196 del total de les empreses del sector drsquoEspanya I tal com
passa al conjunt de lrsquoEstat lrsquoevolucioacute en el nombre drsquoempreses des de lrsquoinici de la crisi eacutes
negativa Aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 5622 empreses (reduccioacute del 134)
Drsquoacord amb les dades del punt anterior la tipologia drsquoempresa en el sector transports que
predomina a Catalunya eacutes la de microempresa amb una mitjana de 43 persones
treballadores per companyia
Fonts Darreres dades disponibles INE Ministerio de Fomento Renfe Transports Municipals de Barcelona-TMB Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya -FGC Idescat Observatorio del mercado del transporte de mercanciacuteas por carretera Encuesta Anual de Servicios de 2010 INE Observatori de la logiacutestica de Catalunya Autoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) Departament drsquoEconomia i Coneixement Generalitat de Catalunya Pressupost 2012 Idescat
Any 2013 Pagraveg 16
05Perfils professionals meacutes demandats
Perfils professionals de major qualificacioacute
Perfil formatiu
Els perfils professionals meacutes qualificats es troben principalment en els agravembits del transport ferroviari i
del de mercaderies
En el cas del transport ferroviari es requereixen fonamentalment persones amb nivells formatius
drsquoenginyeria En general la formacioacute necessagraveria eacutes la drsquoenginyeria en telecomunicacions o la
industrial que soacuten formacions especialitzades en aspectes com ara la senyalitzacioacute o el telecontrol i
en infraestructures viagraveries i material mogravebil
Pel que fa al transport de mercaderies eacutes en lrsquoagravembit de la planificacioacute on cal disposar drsquouna major
qualificacioacute professional La formacioacute requerida ha de ser superior preferiblement amb tercers graus
(postgraus magravesters) vinculats al camp de la logiacutestica empresarial
Habitualment a aquests perfils professionals sersquols requereix una experiegravencia en feines similars entre 2
i 5 anys
Perfil competencial
Aquests perfils professionals normalment srsquoocupen en cagraverrecs de responsabilitat en els que han de
prendre decisions estrategravegiques o puntuals que repercuteixen directament en lrsquoexecucioacute dels
projectes en aquest sentit eacutes imprescindible que siguin persones metogravediques perograve tambeacute amb
capacitat per proposar solucions a problemes imprevistos
Entre les competegravencies professionals meacutes requerides per a aquests perfils es troben la iniciativa i la
proactivitat el dinamisme la capacitat de treballar en equip lrsquohabilitat per organitzar els seu propi
treball i la capacitat per assolir els objectius marcats
Any 2013 Pagraveg 17
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Enginyera en manteniment de xarxa ferroviagraveria
Enginyera en manteniment de material mogravebil
Cap de tragravefic
Perfils professionals de menor qualificacioacute
Perfil formatiu
Tal i com succeeix en altres sectors a priori no hi hauria un miacutenim necessari formatiu meacutes enllagrave de la
formacioacute reglada obligatograveria eacutes a dir educacioacute primagraveria o ESO Val a dir que pel que fa a les tasques
vinculades al manteniment ferroviari i drsquoautomocioacute eacutes molt important disposar de formacioacute
professional relacionada amb els agravembits elegravectric i drsquoautomocioacute per poder optar a multitud de llocs de
treball al sector (electromecagravenic mecagravenic de vehicles etc) Aixiacute mateix lrsquoincrement de
lrsquoespecialitzacioacute tegravecnica que experimenta el sector obligaragrave a les persones que es vulguin ocupar en el
sector a realitzar cursos especialitzats i tegravecnics meacutes enllagrave dels estudis bagravesics o professionals reglats
Drsquoaltra banda i meacutes enfocat a lrsquoagravembit del transport de persones per carretera o per ferrocarril eacutes
convenient realitzar algun curs relacionat amb el tracte o atencioacute al client
Perfil competencial
Les competegravencies requerides depenen de lrsquoagravembit drsquoactivitat segons es realitzin tasques de transport
de persones o de mercaderies En el cas del transport de persones a meacutes de les competegravencies
tegravecniques necessagraveries eacutes convenient tenir vocacioacute de servei al client per exemple per exercir
drsquoagent drsquointervencioacute En el cas del transport de mercaderies es convenient ser una persona pacient
donat que els trajectes per carretera soacuten llargs i es realitzen normalment en solitari eacutes el cas per
exemple drsquoun camioner No obstant en general eacutes important tenir capacitat i interegraves per treballar en
equip ser una persona dinagravemica i amb iniciativa Drsquoaltra banda per les caracteriacutestiques de les
activitats dels sector es valora la disponibilitat per treballar de nit caps de setmana i festius
Any 2013 Pagraveg 18
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Conductora de vehicles ferroviaris
Agent drsquointervencioacute
Operariagraveria de manteniment de trens
Any 2013 Pagraveg 19
06Escenaris de futur
Debilitats
Els professionals que srsquoocupen al sector del transport terrestre sobre tot al de carretera es
caracteritzen per ser autogravenoms el que significa que per treballar-hi han hagut de realitzar una
inversioacute inicial rellevant de capital per adquirir com a miacutenim el seu propi mitjagrave de transport
(per exemple taxistes o camioners) En aquest sentit la necessitat drsquouna inversioacute inicial pot
impedir lrsquoacceacutes al sector de persones que estan qualificades per treballar-hi
El transport de mercaderies estagrave forccedila subjecte a les fluctuacions de lrsquoeconomia global fet
rellevant en contextos de crisi perquegrave es pot traduir en menor inversioacute puacuteblica i privada
menys utilitzacioacute del transport per part drsquousuaris privats i empreses etc Aixiacute de forma
concreta a Catalunya durant el periacuteode 2007-2011 les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions lrsquoany 2007
El desenvolupament del transport depegraven de forma criacutetica de la constant inversioacute puacuteblica en
creacioacute i manteniment de xarxes viagraveries En aquest sentit un alentiment de la inversioacute pot
implicar una recessioacute del sector en termes econogravemics i drsquoocupacioacute
La baixa qualitat de servei al client que srsquoofereix per part dels operadors de transport puacuteblic
ferroviari de mitja i llarga distancia fa que els usuaris estiguin menys predisposats a utilitzar-
lo
Catalunya teacute pendents de rebre de lrsquoEstat un total de 3648 milions drsquoeuros per realitzar
inversions a rodalies Es tracta drsquoun servei que durant els uacuteltims anys ha tingut moltes
ineficiegravencies problemes de retards i ha generat moltes queixes de la ciutadania La
Generalitat de Catalunya va assumir la gestioacute del servei lrsquoany 2010
Lrsquoexcessiva atomitzacioacute del sector perjudica als seus interessos eacutes a dir no existeixen
estructures empresarials prou sogravelides i amb suficient forccedila per traslladar les seves dificultats
als preus del producte un exemple eacutes que molts transportistes no poden traslladar lrsquoincrement
de preus del combustible al cost del seu servei i han de rebaixar els seus marges
Any 2013 Pagraveg 20
Amenaces
Una inversioacute insuficient en la millora del transport puacuteblics pot comportar un increment
sostingut dels desplaccedilaments en transport privat contaminant i poc sostenible a meacutes de
saturar de la xarxa viagraveria per carretera
La disminucioacute de lrsquoactivitat de transport interurbagrave de persones estagrave condicionada per la
tendegravencia demogragravefica de retorn de la poblacioacute als nuclis urbans que concentren bona part
dels llocs de treball disponibles Igualment lrsquoaugment de lrsquoatur fa que els desplaccedilaments
interurbans es redueixin ja que hi ha menys necessitat de mobilitat
Els agents econogravemics que representen el sector del transport terrestre no perceben les
necessitats formatives dels seus treballadors i a meacutes no lrsquoassocien a una millora continua de
la competitivitat i la qualitat del servei En aquest sentit no considerar suficientment la
formacioacute com un element que millora la rendibilitat i la competitivitat del sector esdeveacute una
amenaccedila en concret el 50 de les empreses no duu a terme formacioacute o en realitza molt
poca
El sector presenta una baixa rotacioacute de personal i una mitjana drsquoedat al voltant dels 50 anys
per les persones autogravenomes i a lrsquoentorn dels 45 anys per les assalariades el que posa de
manifest lrsquoenvelliment del personal que hi treballa Aquest fet juntament amb la insuficient
importagravencia que es doacutena a la formacioacute pot suposar un impediment per incorporar noves
tecnologies al sector de manera ragravepida i eficient
La manca drsquointegracioacute intermodal (entre diferents tipologies de transport) pot frenar el
desenvolupament del sector i estancar el nombre de persones i de mercaderies que es poden
transportar
Una baixa qualitat de servei (velocitats reduiumldes preus poc competitius incompliments
drsquohoraris etc) pot incrementar el nombre de persones que utilitzen el transport privat en
detriment del puacuteblic
Lrsquoadaptacioacute a un mercat globalitzat permet lrsquoentrada drsquoempreses del transport competidores
de caragravecter multinacional a Europa i Espanya el que implica el desenvolupament de
tegravecniques de gestioacute meacutes acurades i eficients
Fortaleses
El transport terrestre eacutes un sector drsquouna importagravencia estrategravegica creixent no nomeacutes perquegrave
contribueix a la millora de la competitivitat del paiacutes sinoacute perquegrave doacutena suport a altres sectors
Any 2013 Pagraveg 21
productius com la industria el comerccedil i el turisme En aquest sentit la proliferacioacute del canal
de venda on-line genera necessitats de distribucioacute terrestre de mercaderies
El desenvolupament del transport colmiddotlectiu de persones ja eacutes compatible amb un model de
mobilitat sostenible eacutes a dir la xarxa drsquoinfraestructures actual es prou extensa com per
esdevenir una alternativa al transport privat
Catalunya disposa drsquoun teixit industrial i de serveis molt potent que requereix drsquouns serveis de
transport de mercaderies i de persones importants i en constant desenvolupament
La bona marxa del transport de mercaderies al Port de Barcelona ha contribuiumlt que el
transport ferroviari de contenidors hagi augmentat un 146 entre el 2010 i el 2011
La correcta aplicacioacute de la normativa de lliure competegravencia de la Unioacute Europea contribuiragrave a
crear un marc drsquoigualtat drsquooportunitats i condicions per al desenvolupament del sector del
transport terrestre a tots els Estats membres
Oportunitats
Lrsquoextensioacute dels sistemes de gestioacute drsquoestocs eficients faran que els centres logiacutestics i el
transport de mercaderies mantinguin bones perspectives drsquoactivitat en el futur
La presegravencia de plans de transports i de mobilitat a nivell catalagrave i metropolitagrave com el Pla
drsquoInfraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 de la Generalitat de Catalunya
garanteixen a mig i llarg termini les bases per al desenvolupament de les xarxes viagraveries per
carretera i ferrocarril i per tant les condicions per a una millora dels transports puacuteblics i de
mercaderies
Les inversions realitzades recentment en la millora del transport ferroviari (AVE actualitzacioacute
de la xarxa de rodalies de Barcelona) han incrementat la competitivitat drsquoaquest mitjagrave de
transport despreacutes drsquoalguns anys de crisi important
El futur desenvolupament ferroviari del corredor del mediterrani (amb liacutenies drsquoample
internacional) que possiblement la Unioacute Europea inclouragrave en la seva planificacioacute estrategravegica
drsquoinfraestructures de transport facilitaragrave la creacioacute de nous parcs logiacutestics i la implantacioacute de
noves empreses i activitats logiacutestiques a Barcelona i a Catalunya
Lrsquoaplicacioacute de nous megravetodes de gestioacute i administracioacute i de noves tecnologies al transport
terrestre ha contribuiumlt a optimitzar i automatitzar els processos i a oferir nous serveis i de
major valor afegit En aquest sentit la incorporacioacute progressiva drsquoaquests megravetodes i
tecnologies esdeveacute un element clau per al desenvolupament del sector i al mateix temps per
al desenvolupament econogravemic general
Any 2013 Pagraveg 22
La Unioacute Europea ha realitzat una forta aposta econogravemica en i+D+I per al desenvolupament de
vehicles nets el que eacutes una oportunitat per aplicar noves tecnologies al transport terrestre
La incorporacioacute drsquoestats a la Unioacute suposa un increment de persones que tenen la possibilitat
de viatjar lliurement per Europa amb les oportunitats que aixograve suposa en lrsquoincrement del
nombre de viatgers i drsquointercanvi de mercaderies
La disponibilitat drsquoun transport integrat i intermodal suposa una reduccioacute dels temps de
transport dels seus costos i una millora en la qualitat del servei
El desenvolupament de noves tecnologies aplicades al transport i de nous sistemes motors i
la utilitzacioacute de biocombustibles suposa una millora en termes mediambientals que
repercuteix en un decrement de les emissions de CO2
Any 2013 Pagraveg 23
07Enllaccedilos drsquointeregraves
Organismes nacionals
Comiteacute Nacional del Transporte (CNT)
httpwwwfomentoes
Renfe
httpwwwrenfees
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
httpwwwtmbcat
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
httpwwwfgccat
Rodalies de Catalunya
httpwwwrodaliesdecatalunyacat
Esdeveniments internacionals (fires congressos etc)
Setmana Internacional del Transport i la Logiacutestica (SITL Franccedila)
httpwwwsitleuindexphpLang=FRampargRedirect=FR|ECO
Fira del Transport de Materials i Logiacutestica (Promat USA)
httpwwwpromatshowcom
Fira de Logiacutestica Especialitzada i Transport de Mercaderies (Logis expo Espanya)
httpwwwlogisexpoes
Fira Internacional de Tecnologia Ferroviagraveria (Rail Spain Espanya)
wwwferiazaragozaesrail_spainaspx
Any 2013 Pagraveg 24
Esdeveniments nacionals (fires congressos etc)
Saloacute Internacional de la Logiacutestica i el Transport
httpwwwsilbcncomcat
Portals temagravetics internacionals
Portal Europeu del Transport
httpeuropaeupoltransindex_enhtm
Portals temagravetics nacionals
Transportes
httpwwwtransportescom
Logiacutestica i transport (L y T)
httpwwwlogisticaytransportees
Cofinancen
Any 2013 Pagraveg 9
Millora de la velocitat comercial dels transports puacuteblics
Fomentar lrsquouacutes del transport puacuteblic en detriment del transport privat passa per sensibilitzar a la poblacioacute
sobre la importagravencia de la mobilitat sostenible No obstant no nrsquohi ha prou amb la sensibilitzacioacute si la
qualitat del servei no srsquoadapta a les necessitats de les persones que lrsquohan drsquoutilitzar En aquest sentit
eacutes fonamental incrementar la velocitat comercial dels mitjans de transport colmiddotlectius perquegrave
esdevinguin atractius per a les persones usuagraveries i competitius respecte els mitjans de transport
privat
Per assolir aquest increment de velocitat calen mitjans de transports tecnologravegicament punters i
infraestructures avanccedilades perograve tambeacute cal reforccedilar els serveis existents amb trajectes directes o
semidirectes o incrementar el nombre de connexions En tot dos escenaris eacutes necessari invertir
recursos considerables de capital i humans
En aquest sentit a meacutes de lrsquoextensioacute del tren drsquoalta velocitat de Barcelona a Franccedila es preveu
desenvolupar una nova xarxa de serveis drsquoautobuacutes expreacutes sense aturades intermitges que es
concreta en la creacioacute de dinou noves connexions directes entre les principals ciutats de Catalunya
nou reforccedilos a connexions existents vuit noves connexions semidirectes entre nuclis importants (com
Manresa-Sabadell-Terrassa) i la reestructuracioacute de quatre serveis per transformar-los en directes
Reduccioacute de les externalitats del transport
Els sistemes de transport colmiddotlectiu (autobusos trens etc) estalvien consum energegravetic per persona i
redueixen les emissions de gasos contaminants Aixiacute per exemple les emissions de diogravexid de carboni
per viatger drsquoun autobuacutes o drsquoun tren soacuten una tercera part de les que emet un cotxe Aquesta relacioacute
disminueix encara meacutes quan es tracta drsquoaltres gasos nocius com el monogravexid de carboni o els nitrats
en aquests casos els transports colmiddotlectius no arriben a contaminar ni un 10 per viatger del que
contamina un cotxe En termes agregats es considera que els costos externs del transport a Europa
suposen el 73 del total del PIB de la Unioacute Europea xifra que en el cas drsquoEspanya srsquoeleva al 98
Drsquoaquest cost un 837 correspon al tragravensit rodat del que dos terccedilos srsquoatribueix al moviment de
persones i la resta al de mercaderies
Per tant per tal de minimitzar el consum energegravetic augmentar el consum drsquoenergies renovables i
netes assolir paragravemetres legals de qualitat de lrsquoaire i reduir les emissions de gasos drsquoefecte
hivernacle eacutes imprescindible fomentar lrsquouacutes del transport puacuteblic En aquest sentit la millora de la xarxa
de transport puacuteblic ha de contribuir a incrementar el nombre persones usuagraveries enfront el vehicle
privat a meacutes de reduir el consum energegravetic lrsquoemissioacute de partiacutecules contaminants la congestioacute viagraveria i
lrsquoaccidentalitat
En concret lrsquoany 2010 TMB va adquirir quatre nous autobusos hiacutebrids que combinen motors elegravectrics i
diegravesel aquesta tecnologia suposa una reduccioacute de fins a un 30 el consum de combustible i de les
Any 2013 Pagraveg 10
emissions contaminants aixiacute com una disminucioacute de la contaminacioacute acuacutestica fins a un 50
Existeixen altres iniciatives en relacioacute a autobusos hiacutebrids com la que srsquoha dut a terme al Baix
Llobregat on srsquohan incorporat vuit autobusos que funcionen amb aquesta tecnologia
Millora del sistema drsquoinformacioacute dels usuaris del transport puacuteblic colmiddotlectiu
Lrsquoincrement en la qualitat del servei no srsquoaconsegueix nomeacutes augmentant la velocitat i la frequumlegravencia
del transport puacuteblic tambeacute cal que la poblacioacute conegui les seves prestacions horaris frequumlegravencia
informacioacute sobre incidegravencies actualitzacioacute de la informacioacute etc
La posada en marxa drsquoun bon servei drsquoinformacioacute implica disposar drsquoun sistema de manteniment de la
informacioacute sobre horaris a totes les estacions i drsquoun sistema eficient drsquoactualitzacioacute de la informacioacute a
traveacutes de la xarxa drsquoInternet el que implica tambeacute renovar lrsquoeina drsquoitineraris del web de transports
wwwmobilitatnet editar noves guies de transport i millorar la difusioacute de la informacioacute amb mitjans
telemagravetics que han de ser accessibles abans i durant el viatge (web plafons a les estacions
aplicacions per mogravebils etc)
La millora dels sistemes drsquoinformacioacute ha suposat la vinculacioacute al sector de diverses especialitats
relacionades amb a les TIC addicionalment als llocs de treball meacutes tradicionals com els associats amb
enginyeries o manteniment de xarxes viagraveries TMB ha ja desenvolupat diferents aplicacions per
mogravebils que permeten realitzar consultes de plagravenols de temps drsquoespera o de rutes eficients entre altra
informacioacute uacutetil per desplaccedilar-se per la ciutat Aixiacute les xarxes de transport puacuteblic hauran drsquoincrementar
els canals de comunicacioacute i implementar noves aplicacions perquegrave la informacioacute estigui disponible les
24h hores del dia i els set dies de la setmana
Globalitzacioacute i deslocalitzacioacute del comerccedil de mercaderies
Una part cada cop meacutes important dels productes que es consumeixen de forma habitual procedeixen
drsquoarreu del moacuten Aixograve fa quegrave el transport terrestre de mercaderies sigui particularment actiu tant per
carretera com per ferrocarril Aquest fet implica que els serveis logiacutestics als que estagrave vinculat el
transport de mercaderies hagin drsquoestar correctament orientats cap a aquest escenari global els
costos de transport internacional poden fer competitius productes o materials de paiumlsos emergents i
tambeacute a productors de mategraveries primeres ubicats en diverses parts del moacuten De la mateixa manera
els productes catalans poden arribar a qualsevol mercat del moacuten competint amb els productes locals
En aquest sentit segons el ldquoMemoraacutendum el sector del transporte en Espantildeardquo elaborat per la
Confederacioacute Espanyola drsquoOrgantizacions Empresarials eacutes necessari realitzar un estudi que
caracteritzi tots els actors que intervenen en el sector del transport el tipus drsquoempreses que el
composen la seva grandagraveria els sectors drsquoactivitat dels principals clients la funcioacute drsquoaquestes
empreses i el nivell drsquointermediacioacute entre altres aspectes per tal de millorar lrsquoeficiegravencia i la
productivitat del sector De manera meacutes immediata el Memoraacutendum proposa impulsar poliacutetiques
Any 2013 Pagraveg 11
drsquoestiacutemul per a lrsquoadquisicioacute o renovacioacute de flotes amb vehicles meacutes ecologravegics la implantacioacute de noves
tecnologies i lrsquoanivellament de les contribucions per part de lrsquoempresa de les cagraverregues socials a les
mitges de la Unioacute Europea molt superiors a Espanya
Flexibilitat i agilitat dels sistemes drsquoaprovisionament empresarials
Des de fa alguns anys les empreses tendeixen a respondre de forma agravegil i immediata als canviants
requeriments del mercat el que suposa la reduccioacute dels estocs en magatzems fins a miacutenims tegravecnics
imprescindibles Per tant el subministrament constant de productes que abans srsquoemmagatzemaven
obliga a la presegravencia drsquoun transport de mercaderies flexible i eficient
El Corredor del Mediterrani
El Corredor del Mediterrani designa al conjunt de liacutenies de ferrocarril de gran velocitat que ha de
connectar Algecires amb Franccedila passant per capitals com Murcia Valegravencia i Barcelona El corredor
es planteja com una liacutenia drsquoelevades prestacions amb un doble objectiu el transport competitiu de
persones i el de mercaderies
Tot i que el desenvolupament del Corredor encara no eacutes una realitat la seva execucioacute sembla que
pren importagravencia ja que existeixen diferents veus institucionals (estatals i autonogravemiques) que
demanen a la Comissioacute Europea que inclogui el Corredor Mediterrani com a eix prioritari en la Xarxa
Central Transeuropea i el consideri com un element estrategravegic per a la connexioacute i la cohesioacute territorial
interna de la Unioacute Europea
Lrsquoexecucioacute de les obres del Corredor del Mediterrani pot suposar un creixement econogravemic i
drsquoocupacioacute de les zones per les que circularagrave que concentren el 40 de la poblacioacute espanyola i el
40 del PIB espanyol Aquest creixement no srsquoassocia nomeacutes al transport terrestre sinoacute a tots els
sectors econogravemics ja que la disposicioacute drsquoun drsquouna liacutenia directa que connecti el continent africagrave amb
lrsquoeuropeu esdeveacute un incentiu per les empreses a instalmiddotlar-se a la zona
Any 2013 Pagraveg 12
04El sector en xifres
Dades econogravemiques
Segons dades de lrsquoObservatorio del mercado del transporte de mercanciacuteas por carretera1 de
marccedil de 2012 elaborat pel Ministeri de Foment el sector del transport en el seu conjunt
(terrestre aeri i mariacutetim) va representar lrsquoany 2008 el 41 del Valor Afegit Brut nacional
(VAB) La principal aportacioacute a aquest sector la va fer el transport terrestre (carretera i
ferrocarril) amb un 576 del total
Segons dades de lrsquoEncuesta Anual de Servicios de 2010 (uacuteltimes dades disponibles)
elaborada per lrsquoINE el volum de negoci del sector eacutes de 45593 milions drsquoeuros el que
representa lrsquo113 del negoci total del sector serveis drsquoEspanya De forma concreta un 51
es correspon al volum de negoci generat per empreses de transport interurbagrave de passatgers i
mercaderies per ferrocarril un 198 a altres empreses del transport terrestre de passatgers
per carretera i un 751 a empreses de transport de mercaderies per carretera serveis de
mudanccedila i transport per canonada
A Catalunya segons les uacuteltimes dades de lrsquoEncuesta Anual de Servicios de 2010 el volum de
negoci de les empreses del sector del transport terrestre eacutes de 9954 milions drsquoeuros valor
que representa un 218 del volum de negoci del sector al conjunt drsquoEspanya i un 438 del
volum de negoci del total del sector del transport (terrestre mariacutetim aeri emmagatzematge i
activitats postals i de correus) a Catalunya
Lrsquooperadora RENFE va moure lrsquoany 2011 un total de 17 milions de tones de mercaderies el
que representa un 79 meacutes que lrsquoany 2010 perograve una quantitat encara llunyana als 22
milions de tones mogudes lrsquoany 2008
Les uacuteltimes dades disponibles del transport de mercaderies per carretera de lrsquoINE indiquen
una clara tendegravencia negativa Aixiacute durant el 2010 a Espanya es van moure per carretera un
total de 1135 milions de tones el que representa un 73 menys que el 2009 i un 23
menys que lrsquoany 2008 Les tones mogudes a Catalunya segons la mateixa font durant el
2010 eren aproximadament el 20 del total drsquoEspanya
1
Aquestes dades provenen de la Comptabilitat Nacional de lrsquoInstituto Nacional de Estadiacutestica (INE)
Any 2013 Pagraveg 13
A Catalunya segons dades de lrsquoObservatori de la logiacutestica de Catalunya2 el volum de
transport de mercaderies mogudes per carretera ha baixat un 77 entre els anys 2010 i
2011 De forma concreta el volum intern a Catalunya ha caigut un 9 i els intercanvis amb la
resta de lrsquoEstat un 5 mentre que el transport internacional per carretera va augmentar un
22 Si es considera el periacuteode 2007-2011 la reduccioacute de les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions de lrsquoany 2007
El volum de tones mogudes en mode ferroviari a Catalunya entre el 2010 i el 2011 segons
lrsquoObservatori de la logiacutestica de Catalunya ha augmentat un 22 Lrsquoincrement ha estat
generalitzat aixiacute els fluxos interns a Catalunya han augmentat un 11 entre el 2010 i el 2011
els intercanvis amb lrsquoEstat un 30 i els internacionals un 21 Eacutes necessari destacar el paper
que ha tingut el Port de Barcelona ja que el transport ferroviari de contenidors ha augmentat
un 146 entre el 2010 i el 2011
La companyia RENFE segons dades del Ministeri de Foment va transportar lrsquoany 2011 un
total de 468 milions de passatgers el que representa un 31 meacutes que lrsquoany 2010 Conveacute
destacar que el 2006 va ser lrsquoany en quegrave el nombre de passatgers va ser meacutes alt 516 milions
(un 94 meacutes que lrsquoany 2011) Pel que fa als diferents modes de transport ferroviari destaca
que durant el 2011 un 88 ho van fer en rodalies un 5 en trens de mitja distagravencia
convencionals un 1 en trens de mitja distagravencia drsquoalta velocitat i un 4 amb trens de llarga
distagravencia drsquoalta velocitat Les dades de desplaccedilament provisionals de 2012 (mesos de gener a
agost) soacuten molt similars a les de 2011 i indiquen que es manteacute la tendegravencia de millora (perograve
sense una alccedila significativa)
A Espanya segons dades del Ministeri de Foment hi ha un total de 25595 Km drsquoautopistes
de peatges (2012)
El pressupost de lrsquoAutoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) pel 2012
eacutes de 1098rsquo58 milions drsquoeuros (un 36 superior al de 2011) del qual 5025 milions soacuten
transferegravencies corrents a drsquoaltres ens i 1162700euro seran inversions reals en infraestructures
Lrsquoany 2012 formen part del sistema tarifari integrat de lrsquoATM un total de 707 liacutenies de
transport 7 de metro 102 dels busos de transports de Barcelona 2 de Ferrocarrils de
Generalitat de Catalunya (Barcelona-Vallegraves i Barcelona-Anoia) 6 de rodalies de Catalunya
(RENFE) 6 del tramvia metropolitagrave 107dels busos de lrsquoATM 358 autobusos de la Direccioacute
General de Transports Metropolitans i 119 que es corresponen a drsquoaltres autobusos urbans
Durant el primer semestre de 2012 es van realitzar un total de 4722 milions de viatges en
2 Observatori de la logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 7ordf edicioacute (2012) Departament de
Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i Centre Logiacutestics de Catalunya (CIMALSA) Elaborat per lrsquoInstitut Cerdagrave
Any 2013 Pagraveg 14
aquesta xarxa de transport (un 19 inferior al mateix semestre de 20113) dels quals un
641 soacuten en mode ferroviari (ha baixat la seva demanda un 21 en relacioacute al 2011) i un
359 en mode autobuacutes (srsquoha reduiumlt un 16 en relacioacute al 2011) La recaptacioacute total de les
liacutenies de transport integrades a lrsquoATM durant el primer semestre de 2012 va ser de 36119
milions drsquoeuros (durant tot lrsquoany 2011 va ser de 68146 milions ndashper tant es troba en valors
similars a 2011-) El metro de Barcelona eacutes el que genera meacutes ingressos (123 milions durant
el primer semestre de 2012) el que representa el 34 de la recaptacioacute total
Segons dades de lrsquoATM el tragravensit de vehicles lleugers a la xarxa viagraveria de la Regioacute
Metropolitana de Barcelona tambeacute ha baixat durant el primer semestre de 2012 un 82 en
autopistes de peatge en relacioacute al mateix semestre del 2011 i un 34 als accessos de
Barcelona
Lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que al conjunt de lrsquoEstat la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril (tren metro tramvia) lany 2011 era de 2326
euros (un 33 superior respecte al 2010) i en transport per carretera era de 4362 euros (un
22 superior respecte al 2010)
Pel que fa a Catalunya lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril lany 2011 era de 2871 euros (un 124
superior al 2010) i en transport per carretera de 2732 euros (un 15 superior al 2010)
El pressupost 2012 de la Generalitat de Catalunya destina 441 milions a infraestructures de
carreteres 1081 milions a infraestructures ferroviagraveries 1422 milions a projectes de suport al
transport puacuteblic de viatgers i 38 milions a infraestructures del transport de viatgers per
carretera
Dades drsquoocupacioacute
Al tercer trimestre de 2012 el conjunt del sector del transport (terrestre aeri i mariacutetim) donava
feina al 33 de les persones ocupades a Espanya Un 90 de lrsquoocupacioacute al transport es
concentrava al sector del transport terrestre ( 518700 persones) un 18 superior al mateix
trimestre de 2010
Lrsquoevolucioacute a Espanya de lrsquoocupacioacute al sector del transport terrestre eacutes negativa des de lrsquoinici
de la crisi Aixiacute entre el tercer trimestre del 2008 i el tercer trimestre de 2012 lrsquoocupacioacute srsquoha
reduiumlt en 100800 persones el que representa un 162
A Catalunya segons les uacuteltimes dades disponibles a lrsquoEncuesta Nacional de Servicios de
lrsquoINE de 2010 el sector del transport terrestre teacute un total de 110171 persones ocupades
(73311 assalariats i 36860 autogravenoms) el que representa al voltant del 96 de les persones
3 Lrsquoany 2011 segons dades de lrsquoATM es va enregistrar el magravexim histograveric de viatges en el sistema de transport puacuteblic de lrsquoagraverea
de Barcelona
Any 2013 Pagraveg 15
que srsquoocupen al sector del transport a Catalunya i un 196 de lrsquoocupacioacute al sector del
transport terrestre a Espanya (dades de 2010)
El Directori central drsquoempreses de lrsquoINE recull que lrsquoany 2012 hi ha un total de 184760
empreses de transport terrestre (un 23 menys que lrsquoany 2011) de les quals un 65 soacuten
empreses de transport de mercaderies per carretera i serveis de trasllats La tendegravencia dels
darrers anys eacutes clarament negativa aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 26497
empreses el que representa un 127
A Catalunya segons dades del Directori central drsquoempreses de lrsquoINE hi ha 36347 empreses
de transport terrestre un 196 del total de les empreses del sector drsquoEspanya I tal com
passa al conjunt de lrsquoEstat lrsquoevolucioacute en el nombre drsquoempreses des de lrsquoinici de la crisi eacutes
negativa Aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 5622 empreses (reduccioacute del 134)
Drsquoacord amb les dades del punt anterior la tipologia drsquoempresa en el sector transports que
predomina a Catalunya eacutes la de microempresa amb una mitjana de 43 persones
treballadores per companyia
Fonts Darreres dades disponibles INE Ministerio de Fomento Renfe Transports Municipals de Barcelona-TMB Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya -FGC Idescat Observatorio del mercado del transporte de mercanciacuteas por carretera Encuesta Anual de Servicios de 2010 INE Observatori de la logiacutestica de Catalunya Autoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) Departament drsquoEconomia i Coneixement Generalitat de Catalunya Pressupost 2012 Idescat
Any 2013 Pagraveg 16
05Perfils professionals meacutes demandats
Perfils professionals de major qualificacioacute
Perfil formatiu
Els perfils professionals meacutes qualificats es troben principalment en els agravembits del transport ferroviari i
del de mercaderies
En el cas del transport ferroviari es requereixen fonamentalment persones amb nivells formatius
drsquoenginyeria En general la formacioacute necessagraveria eacutes la drsquoenginyeria en telecomunicacions o la
industrial que soacuten formacions especialitzades en aspectes com ara la senyalitzacioacute o el telecontrol i
en infraestructures viagraveries i material mogravebil
Pel que fa al transport de mercaderies eacutes en lrsquoagravembit de la planificacioacute on cal disposar drsquouna major
qualificacioacute professional La formacioacute requerida ha de ser superior preferiblement amb tercers graus
(postgraus magravesters) vinculats al camp de la logiacutestica empresarial
Habitualment a aquests perfils professionals sersquols requereix una experiegravencia en feines similars entre 2
i 5 anys
Perfil competencial
Aquests perfils professionals normalment srsquoocupen en cagraverrecs de responsabilitat en els que han de
prendre decisions estrategravegiques o puntuals que repercuteixen directament en lrsquoexecucioacute dels
projectes en aquest sentit eacutes imprescindible que siguin persones metogravediques perograve tambeacute amb
capacitat per proposar solucions a problemes imprevistos
Entre les competegravencies professionals meacutes requerides per a aquests perfils es troben la iniciativa i la
proactivitat el dinamisme la capacitat de treballar en equip lrsquohabilitat per organitzar els seu propi
treball i la capacitat per assolir els objectius marcats
Any 2013 Pagraveg 17
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Enginyera en manteniment de xarxa ferroviagraveria
Enginyera en manteniment de material mogravebil
Cap de tragravefic
Perfils professionals de menor qualificacioacute
Perfil formatiu
Tal i com succeeix en altres sectors a priori no hi hauria un miacutenim necessari formatiu meacutes enllagrave de la
formacioacute reglada obligatograveria eacutes a dir educacioacute primagraveria o ESO Val a dir que pel que fa a les tasques
vinculades al manteniment ferroviari i drsquoautomocioacute eacutes molt important disposar de formacioacute
professional relacionada amb els agravembits elegravectric i drsquoautomocioacute per poder optar a multitud de llocs de
treball al sector (electromecagravenic mecagravenic de vehicles etc) Aixiacute mateix lrsquoincrement de
lrsquoespecialitzacioacute tegravecnica que experimenta el sector obligaragrave a les persones que es vulguin ocupar en el
sector a realitzar cursos especialitzats i tegravecnics meacutes enllagrave dels estudis bagravesics o professionals reglats
Drsquoaltra banda i meacutes enfocat a lrsquoagravembit del transport de persones per carretera o per ferrocarril eacutes
convenient realitzar algun curs relacionat amb el tracte o atencioacute al client
Perfil competencial
Les competegravencies requerides depenen de lrsquoagravembit drsquoactivitat segons es realitzin tasques de transport
de persones o de mercaderies En el cas del transport de persones a meacutes de les competegravencies
tegravecniques necessagraveries eacutes convenient tenir vocacioacute de servei al client per exemple per exercir
drsquoagent drsquointervencioacute En el cas del transport de mercaderies es convenient ser una persona pacient
donat que els trajectes per carretera soacuten llargs i es realitzen normalment en solitari eacutes el cas per
exemple drsquoun camioner No obstant en general eacutes important tenir capacitat i interegraves per treballar en
equip ser una persona dinagravemica i amb iniciativa Drsquoaltra banda per les caracteriacutestiques de les
activitats dels sector es valora la disponibilitat per treballar de nit caps de setmana i festius
Any 2013 Pagraveg 18
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Conductora de vehicles ferroviaris
Agent drsquointervencioacute
Operariagraveria de manteniment de trens
Any 2013 Pagraveg 19
06Escenaris de futur
Debilitats
Els professionals que srsquoocupen al sector del transport terrestre sobre tot al de carretera es
caracteritzen per ser autogravenoms el que significa que per treballar-hi han hagut de realitzar una
inversioacute inicial rellevant de capital per adquirir com a miacutenim el seu propi mitjagrave de transport
(per exemple taxistes o camioners) En aquest sentit la necessitat drsquouna inversioacute inicial pot
impedir lrsquoacceacutes al sector de persones que estan qualificades per treballar-hi
El transport de mercaderies estagrave forccedila subjecte a les fluctuacions de lrsquoeconomia global fet
rellevant en contextos de crisi perquegrave es pot traduir en menor inversioacute puacuteblica i privada
menys utilitzacioacute del transport per part drsquousuaris privats i empreses etc Aixiacute de forma
concreta a Catalunya durant el periacuteode 2007-2011 les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions lrsquoany 2007
El desenvolupament del transport depegraven de forma criacutetica de la constant inversioacute puacuteblica en
creacioacute i manteniment de xarxes viagraveries En aquest sentit un alentiment de la inversioacute pot
implicar una recessioacute del sector en termes econogravemics i drsquoocupacioacute
La baixa qualitat de servei al client que srsquoofereix per part dels operadors de transport puacuteblic
ferroviari de mitja i llarga distancia fa que els usuaris estiguin menys predisposats a utilitzar-
lo
Catalunya teacute pendents de rebre de lrsquoEstat un total de 3648 milions drsquoeuros per realitzar
inversions a rodalies Es tracta drsquoun servei que durant els uacuteltims anys ha tingut moltes
ineficiegravencies problemes de retards i ha generat moltes queixes de la ciutadania La
Generalitat de Catalunya va assumir la gestioacute del servei lrsquoany 2010
Lrsquoexcessiva atomitzacioacute del sector perjudica als seus interessos eacutes a dir no existeixen
estructures empresarials prou sogravelides i amb suficient forccedila per traslladar les seves dificultats
als preus del producte un exemple eacutes que molts transportistes no poden traslladar lrsquoincrement
de preus del combustible al cost del seu servei i han de rebaixar els seus marges
Any 2013 Pagraveg 20
Amenaces
Una inversioacute insuficient en la millora del transport puacuteblics pot comportar un increment
sostingut dels desplaccedilaments en transport privat contaminant i poc sostenible a meacutes de
saturar de la xarxa viagraveria per carretera
La disminucioacute de lrsquoactivitat de transport interurbagrave de persones estagrave condicionada per la
tendegravencia demogragravefica de retorn de la poblacioacute als nuclis urbans que concentren bona part
dels llocs de treball disponibles Igualment lrsquoaugment de lrsquoatur fa que els desplaccedilaments
interurbans es redueixin ja que hi ha menys necessitat de mobilitat
Els agents econogravemics que representen el sector del transport terrestre no perceben les
necessitats formatives dels seus treballadors i a meacutes no lrsquoassocien a una millora continua de
la competitivitat i la qualitat del servei En aquest sentit no considerar suficientment la
formacioacute com un element que millora la rendibilitat i la competitivitat del sector esdeveacute una
amenaccedila en concret el 50 de les empreses no duu a terme formacioacute o en realitza molt
poca
El sector presenta una baixa rotacioacute de personal i una mitjana drsquoedat al voltant dels 50 anys
per les persones autogravenomes i a lrsquoentorn dels 45 anys per les assalariades el que posa de
manifest lrsquoenvelliment del personal que hi treballa Aquest fet juntament amb la insuficient
importagravencia que es doacutena a la formacioacute pot suposar un impediment per incorporar noves
tecnologies al sector de manera ragravepida i eficient
La manca drsquointegracioacute intermodal (entre diferents tipologies de transport) pot frenar el
desenvolupament del sector i estancar el nombre de persones i de mercaderies que es poden
transportar
Una baixa qualitat de servei (velocitats reduiumldes preus poc competitius incompliments
drsquohoraris etc) pot incrementar el nombre de persones que utilitzen el transport privat en
detriment del puacuteblic
Lrsquoadaptacioacute a un mercat globalitzat permet lrsquoentrada drsquoempreses del transport competidores
de caragravecter multinacional a Europa i Espanya el que implica el desenvolupament de
tegravecniques de gestioacute meacutes acurades i eficients
Fortaleses
El transport terrestre eacutes un sector drsquouna importagravencia estrategravegica creixent no nomeacutes perquegrave
contribueix a la millora de la competitivitat del paiacutes sinoacute perquegrave doacutena suport a altres sectors
Any 2013 Pagraveg 21
productius com la industria el comerccedil i el turisme En aquest sentit la proliferacioacute del canal
de venda on-line genera necessitats de distribucioacute terrestre de mercaderies
El desenvolupament del transport colmiddotlectiu de persones ja eacutes compatible amb un model de
mobilitat sostenible eacutes a dir la xarxa drsquoinfraestructures actual es prou extensa com per
esdevenir una alternativa al transport privat
Catalunya disposa drsquoun teixit industrial i de serveis molt potent que requereix drsquouns serveis de
transport de mercaderies i de persones importants i en constant desenvolupament
La bona marxa del transport de mercaderies al Port de Barcelona ha contribuiumlt que el
transport ferroviari de contenidors hagi augmentat un 146 entre el 2010 i el 2011
La correcta aplicacioacute de la normativa de lliure competegravencia de la Unioacute Europea contribuiragrave a
crear un marc drsquoigualtat drsquooportunitats i condicions per al desenvolupament del sector del
transport terrestre a tots els Estats membres
Oportunitats
Lrsquoextensioacute dels sistemes de gestioacute drsquoestocs eficients faran que els centres logiacutestics i el
transport de mercaderies mantinguin bones perspectives drsquoactivitat en el futur
La presegravencia de plans de transports i de mobilitat a nivell catalagrave i metropolitagrave com el Pla
drsquoInfraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 de la Generalitat de Catalunya
garanteixen a mig i llarg termini les bases per al desenvolupament de les xarxes viagraveries per
carretera i ferrocarril i per tant les condicions per a una millora dels transports puacuteblics i de
mercaderies
Les inversions realitzades recentment en la millora del transport ferroviari (AVE actualitzacioacute
de la xarxa de rodalies de Barcelona) han incrementat la competitivitat drsquoaquest mitjagrave de
transport despreacutes drsquoalguns anys de crisi important
El futur desenvolupament ferroviari del corredor del mediterrani (amb liacutenies drsquoample
internacional) que possiblement la Unioacute Europea inclouragrave en la seva planificacioacute estrategravegica
drsquoinfraestructures de transport facilitaragrave la creacioacute de nous parcs logiacutestics i la implantacioacute de
noves empreses i activitats logiacutestiques a Barcelona i a Catalunya
Lrsquoaplicacioacute de nous megravetodes de gestioacute i administracioacute i de noves tecnologies al transport
terrestre ha contribuiumlt a optimitzar i automatitzar els processos i a oferir nous serveis i de
major valor afegit En aquest sentit la incorporacioacute progressiva drsquoaquests megravetodes i
tecnologies esdeveacute un element clau per al desenvolupament del sector i al mateix temps per
al desenvolupament econogravemic general
Any 2013 Pagraveg 22
La Unioacute Europea ha realitzat una forta aposta econogravemica en i+D+I per al desenvolupament de
vehicles nets el que eacutes una oportunitat per aplicar noves tecnologies al transport terrestre
La incorporacioacute drsquoestats a la Unioacute suposa un increment de persones que tenen la possibilitat
de viatjar lliurement per Europa amb les oportunitats que aixograve suposa en lrsquoincrement del
nombre de viatgers i drsquointercanvi de mercaderies
La disponibilitat drsquoun transport integrat i intermodal suposa una reduccioacute dels temps de
transport dels seus costos i una millora en la qualitat del servei
El desenvolupament de noves tecnologies aplicades al transport i de nous sistemes motors i
la utilitzacioacute de biocombustibles suposa una millora en termes mediambientals que
repercuteix en un decrement de les emissions de CO2
Any 2013 Pagraveg 23
07Enllaccedilos drsquointeregraves
Organismes nacionals
Comiteacute Nacional del Transporte (CNT)
httpwwwfomentoes
Renfe
httpwwwrenfees
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
httpwwwtmbcat
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
httpwwwfgccat
Rodalies de Catalunya
httpwwwrodaliesdecatalunyacat
Esdeveniments internacionals (fires congressos etc)
Setmana Internacional del Transport i la Logiacutestica (SITL Franccedila)
httpwwwsitleuindexphpLang=FRampargRedirect=FR|ECO
Fira del Transport de Materials i Logiacutestica (Promat USA)
httpwwwpromatshowcom
Fira de Logiacutestica Especialitzada i Transport de Mercaderies (Logis expo Espanya)
httpwwwlogisexpoes
Fira Internacional de Tecnologia Ferroviagraveria (Rail Spain Espanya)
wwwferiazaragozaesrail_spainaspx
Any 2013 Pagraveg 24
Esdeveniments nacionals (fires congressos etc)
Saloacute Internacional de la Logiacutestica i el Transport
httpwwwsilbcncomcat
Portals temagravetics internacionals
Portal Europeu del Transport
httpeuropaeupoltransindex_enhtm
Portals temagravetics nacionals
Transportes
httpwwwtransportescom
Logiacutestica i transport (L y T)
httpwwwlogisticaytransportees
Cofinancen
Any 2013 Pagraveg 10
emissions contaminants aixiacute com una disminucioacute de la contaminacioacute acuacutestica fins a un 50
Existeixen altres iniciatives en relacioacute a autobusos hiacutebrids com la que srsquoha dut a terme al Baix
Llobregat on srsquohan incorporat vuit autobusos que funcionen amb aquesta tecnologia
Millora del sistema drsquoinformacioacute dels usuaris del transport puacuteblic colmiddotlectiu
Lrsquoincrement en la qualitat del servei no srsquoaconsegueix nomeacutes augmentant la velocitat i la frequumlegravencia
del transport puacuteblic tambeacute cal que la poblacioacute conegui les seves prestacions horaris frequumlegravencia
informacioacute sobre incidegravencies actualitzacioacute de la informacioacute etc
La posada en marxa drsquoun bon servei drsquoinformacioacute implica disposar drsquoun sistema de manteniment de la
informacioacute sobre horaris a totes les estacions i drsquoun sistema eficient drsquoactualitzacioacute de la informacioacute a
traveacutes de la xarxa drsquoInternet el que implica tambeacute renovar lrsquoeina drsquoitineraris del web de transports
wwwmobilitatnet editar noves guies de transport i millorar la difusioacute de la informacioacute amb mitjans
telemagravetics que han de ser accessibles abans i durant el viatge (web plafons a les estacions
aplicacions per mogravebils etc)
La millora dels sistemes drsquoinformacioacute ha suposat la vinculacioacute al sector de diverses especialitats
relacionades amb a les TIC addicionalment als llocs de treball meacutes tradicionals com els associats amb
enginyeries o manteniment de xarxes viagraveries TMB ha ja desenvolupat diferents aplicacions per
mogravebils que permeten realitzar consultes de plagravenols de temps drsquoespera o de rutes eficients entre altra
informacioacute uacutetil per desplaccedilar-se per la ciutat Aixiacute les xarxes de transport puacuteblic hauran drsquoincrementar
els canals de comunicacioacute i implementar noves aplicacions perquegrave la informacioacute estigui disponible les
24h hores del dia i els set dies de la setmana
Globalitzacioacute i deslocalitzacioacute del comerccedil de mercaderies
Una part cada cop meacutes important dels productes que es consumeixen de forma habitual procedeixen
drsquoarreu del moacuten Aixograve fa quegrave el transport terrestre de mercaderies sigui particularment actiu tant per
carretera com per ferrocarril Aquest fet implica que els serveis logiacutestics als que estagrave vinculat el
transport de mercaderies hagin drsquoestar correctament orientats cap a aquest escenari global els
costos de transport internacional poden fer competitius productes o materials de paiumlsos emergents i
tambeacute a productors de mategraveries primeres ubicats en diverses parts del moacuten De la mateixa manera
els productes catalans poden arribar a qualsevol mercat del moacuten competint amb els productes locals
En aquest sentit segons el ldquoMemoraacutendum el sector del transporte en Espantildeardquo elaborat per la
Confederacioacute Espanyola drsquoOrgantizacions Empresarials eacutes necessari realitzar un estudi que
caracteritzi tots els actors que intervenen en el sector del transport el tipus drsquoempreses que el
composen la seva grandagraveria els sectors drsquoactivitat dels principals clients la funcioacute drsquoaquestes
empreses i el nivell drsquointermediacioacute entre altres aspectes per tal de millorar lrsquoeficiegravencia i la
productivitat del sector De manera meacutes immediata el Memoraacutendum proposa impulsar poliacutetiques
Any 2013 Pagraveg 11
drsquoestiacutemul per a lrsquoadquisicioacute o renovacioacute de flotes amb vehicles meacutes ecologravegics la implantacioacute de noves
tecnologies i lrsquoanivellament de les contribucions per part de lrsquoempresa de les cagraverregues socials a les
mitges de la Unioacute Europea molt superiors a Espanya
Flexibilitat i agilitat dels sistemes drsquoaprovisionament empresarials
Des de fa alguns anys les empreses tendeixen a respondre de forma agravegil i immediata als canviants
requeriments del mercat el que suposa la reduccioacute dels estocs en magatzems fins a miacutenims tegravecnics
imprescindibles Per tant el subministrament constant de productes que abans srsquoemmagatzemaven
obliga a la presegravencia drsquoun transport de mercaderies flexible i eficient
El Corredor del Mediterrani
El Corredor del Mediterrani designa al conjunt de liacutenies de ferrocarril de gran velocitat que ha de
connectar Algecires amb Franccedila passant per capitals com Murcia Valegravencia i Barcelona El corredor
es planteja com una liacutenia drsquoelevades prestacions amb un doble objectiu el transport competitiu de
persones i el de mercaderies
Tot i que el desenvolupament del Corredor encara no eacutes una realitat la seva execucioacute sembla que
pren importagravencia ja que existeixen diferents veus institucionals (estatals i autonogravemiques) que
demanen a la Comissioacute Europea que inclogui el Corredor Mediterrani com a eix prioritari en la Xarxa
Central Transeuropea i el consideri com un element estrategravegic per a la connexioacute i la cohesioacute territorial
interna de la Unioacute Europea
Lrsquoexecucioacute de les obres del Corredor del Mediterrani pot suposar un creixement econogravemic i
drsquoocupacioacute de les zones per les que circularagrave que concentren el 40 de la poblacioacute espanyola i el
40 del PIB espanyol Aquest creixement no srsquoassocia nomeacutes al transport terrestre sinoacute a tots els
sectors econogravemics ja que la disposicioacute drsquoun drsquouna liacutenia directa que connecti el continent africagrave amb
lrsquoeuropeu esdeveacute un incentiu per les empreses a instalmiddotlar-se a la zona
Any 2013 Pagraveg 12
04El sector en xifres
Dades econogravemiques
Segons dades de lrsquoObservatorio del mercado del transporte de mercanciacuteas por carretera1 de
marccedil de 2012 elaborat pel Ministeri de Foment el sector del transport en el seu conjunt
(terrestre aeri i mariacutetim) va representar lrsquoany 2008 el 41 del Valor Afegit Brut nacional
(VAB) La principal aportacioacute a aquest sector la va fer el transport terrestre (carretera i
ferrocarril) amb un 576 del total
Segons dades de lrsquoEncuesta Anual de Servicios de 2010 (uacuteltimes dades disponibles)
elaborada per lrsquoINE el volum de negoci del sector eacutes de 45593 milions drsquoeuros el que
representa lrsquo113 del negoci total del sector serveis drsquoEspanya De forma concreta un 51
es correspon al volum de negoci generat per empreses de transport interurbagrave de passatgers i
mercaderies per ferrocarril un 198 a altres empreses del transport terrestre de passatgers
per carretera i un 751 a empreses de transport de mercaderies per carretera serveis de
mudanccedila i transport per canonada
A Catalunya segons les uacuteltimes dades de lrsquoEncuesta Anual de Servicios de 2010 el volum de
negoci de les empreses del sector del transport terrestre eacutes de 9954 milions drsquoeuros valor
que representa un 218 del volum de negoci del sector al conjunt drsquoEspanya i un 438 del
volum de negoci del total del sector del transport (terrestre mariacutetim aeri emmagatzematge i
activitats postals i de correus) a Catalunya
Lrsquooperadora RENFE va moure lrsquoany 2011 un total de 17 milions de tones de mercaderies el
que representa un 79 meacutes que lrsquoany 2010 perograve una quantitat encara llunyana als 22
milions de tones mogudes lrsquoany 2008
Les uacuteltimes dades disponibles del transport de mercaderies per carretera de lrsquoINE indiquen
una clara tendegravencia negativa Aixiacute durant el 2010 a Espanya es van moure per carretera un
total de 1135 milions de tones el que representa un 73 menys que el 2009 i un 23
menys que lrsquoany 2008 Les tones mogudes a Catalunya segons la mateixa font durant el
2010 eren aproximadament el 20 del total drsquoEspanya
1
Aquestes dades provenen de la Comptabilitat Nacional de lrsquoInstituto Nacional de Estadiacutestica (INE)
Any 2013 Pagraveg 13
A Catalunya segons dades de lrsquoObservatori de la logiacutestica de Catalunya2 el volum de
transport de mercaderies mogudes per carretera ha baixat un 77 entre els anys 2010 i
2011 De forma concreta el volum intern a Catalunya ha caigut un 9 i els intercanvis amb la
resta de lrsquoEstat un 5 mentre que el transport internacional per carretera va augmentar un
22 Si es considera el periacuteode 2007-2011 la reduccioacute de les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions de lrsquoany 2007
El volum de tones mogudes en mode ferroviari a Catalunya entre el 2010 i el 2011 segons
lrsquoObservatori de la logiacutestica de Catalunya ha augmentat un 22 Lrsquoincrement ha estat
generalitzat aixiacute els fluxos interns a Catalunya han augmentat un 11 entre el 2010 i el 2011
els intercanvis amb lrsquoEstat un 30 i els internacionals un 21 Eacutes necessari destacar el paper
que ha tingut el Port de Barcelona ja que el transport ferroviari de contenidors ha augmentat
un 146 entre el 2010 i el 2011
La companyia RENFE segons dades del Ministeri de Foment va transportar lrsquoany 2011 un
total de 468 milions de passatgers el que representa un 31 meacutes que lrsquoany 2010 Conveacute
destacar que el 2006 va ser lrsquoany en quegrave el nombre de passatgers va ser meacutes alt 516 milions
(un 94 meacutes que lrsquoany 2011) Pel que fa als diferents modes de transport ferroviari destaca
que durant el 2011 un 88 ho van fer en rodalies un 5 en trens de mitja distagravencia
convencionals un 1 en trens de mitja distagravencia drsquoalta velocitat i un 4 amb trens de llarga
distagravencia drsquoalta velocitat Les dades de desplaccedilament provisionals de 2012 (mesos de gener a
agost) soacuten molt similars a les de 2011 i indiquen que es manteacute la tendegravencia de millora (perograve
sense una alccedila significativa)
A Espanya segons dades del Ministeri de Foment hi ha un total de 25595 Km drsquoautopistes
de peatges (2012)
El pressupost de lrsquoAutoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) pel 2012
eacutes de 1098rsquo58 milions drsquoeuros (un 36 superior al de 2011) del qual 5025 milions soacuten
transferegravencies corrents a drsquoaltres ens i 1162700euro seran inversions reals en infraestructures
Lrsquoany 2012 formen part del sistema tarifari integrat de lrsquoATM un total de 707 liacutenies de
transport 7 de metro 102 dels busos de transports de Barcelona 2 de Ferrocarrils de
Generalitat de Catalunya (Barcelona-Vallegraves i Barcelona-Anoia) 6 de rodalies de Catalunya
(RENFE) 6 del tramvia metropolitagrave 107dels busos de lrsquoATM 358 autobusos de la Direccioacute
General de Transports Metropolitans i 119 que es corresponen a drsquoaltres autobusos urbans
Durant el primer semestre de 2012 es van realitzar un total de 4722 milions de viatges en
2 Observatori de la logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 7ordf edicioacute (2012) Departament de
Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i Centre Logiacutestics de Catalunya (CIMALSA) Elaborat per lrsquoInstitut Cerdagrave
Any 2013 Pagraveg 14
aquesta xarxa de transport (un 19 inferior al mateix semestre de 20113) dels quals un
641 soacuten en mode ferroviari (ha baixat la seva demanda un 21 en relacioacute al 2011) i un
359 en mode autobuacutes (srsquoha reduiumlt un 16 en relacioacute al 2011) La recaptacioacute total de les
liacutenies de transport integrades a lrsquoATM durant el primer semestre de 2012 va ser de 36119
milions drsquoeuros (durant tot lrsquoany 2011 va ser de 68146 milions ndashper tant es troba en valors
similars a 2011-) El metro de Barcelona eacutes el que genera meacutes ingressos (123 milions durant
el primer semestre de 2012) el que representa el 34 de la recaptacioacute total
Segons dades de lrsquoATM el tragravensit de vehicles lleugers a la xarxa viagraveria de la Regioacute
Metropolitana de Barcelona tambeacute ha baixat durant el primer semestre de 2012 un 82 en
autopistes de peatge en relacioacute al mateix semestre del 2011 i un 34 als accessos de
Barcelona
Lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que al conjunt de lrsquoEstat la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril (tren metro tramvia) lany 2011 era de 2326
euros (un 33 superior respecte al 2010) i en transport per carretera era de 4362 euros (un
22 superior respecte al 2010)
Pel que fa a Catalunya lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril lany 2011 era de 2871 euros (un 124
superior al 2010) i en transport per carretera de 2732 euros (un 15 superior al 2010)
El pressupost 2012 de la Generalitat de Catalunya destina 441 milions a infraestructures de
carreteres 1081 milions a infraestructures ferroviagraveries 1422 milions a projectes de suport al
transport puacuteblic de viatgers i 38 milions a infraestructures del transport de viatgers per
carretera
Dades drsquoocupacioacute
Al tercer trimestre de 2012 el conjunt del sector del transport (terrestre aeri i mariacutetim) donava
feina al 33 de les persones ocupades a Espanya Un 90 de lrsquoocupacioacute al transport es
concentrava al sector del transport terrestre ( 518700 persones) un 18 superior al mateix
trimestre de 2010
Lrsquoevolucioacute a Espanya de lrsquoocupacioacute al sector del transport terrestre eacutes negativa des de lrsquoinici
de la crisi Aixiacute entre el tercer trimestre del 2008 i el tercer trimestre de 2012 lrsquoocupacioacute srsquoha
reduiumlt en 100800 persones el que representa un 162
A Catalunya segons les uacuteltimes dades disponibles a lrsquoEncuesta Nacional de Servicios de
lrsquoINE de 2010 el sector del transport terrestre teacute un total de 110171 persones ocupades
(73311 assalariats i 36860 autogravenoms) el que representa al voltant del 96 de les persones
3 Lrsquoany 2011 segons dades de lrsquoATM es va enregistrar el magravexim histograveric de viatges en el sistema de transport puacuteblic de lrsquoagraverea
de Barcelona
Any 2013 Pagraveg 15
que srsquoocupen al sector del transport a Catalunya i un 196 de lrsquoocupacioacute al sector del
transport terrestre a Espanya (dades de 2010)
El Directori central drsquoempreses de lrsquoINE recull que lrsquoany 2012 hi ha un total de 184760
empreses de transport terrestre (un 23 menys que lrsquoany 2011) de les quals un 65 soacuten
empreses de transport de mercaderies per carretera i serveis de trasllats La tendegravencia dels
darrers anys eacutes clarament negativa aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 26497
empreses el que representa un 127
A Catalunya segons dades del Directori central drsquoempreses de lrsquoINE hi ha 36347 empreses
de transport terrestre un 196 del total de les empreses del sector drsquoEspanya I tal com
passa al conjunt de lrsquoEstat lrsquoevolucioacute en el nombre drsquoempreses des de lrsquoinici de la crisi eacutes
negativa Aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 5622 empreses (reduccioacute del 134)
Drsquoacord amb les dades del punt anterior la tipologia drsquoempresa en el sector transports que
predomina a Catalunya eacutes la de microempresa amb una mitjana de 43 persones
treballadores per companyia
Fonts Darreres dades disponibles INE Ministerio de Fomento Renfe Transports Municipals de Barcelona-TMB Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya -FGC Idescat Observatorio del mercado del transporte de mercanciacuteas por carretera Encuesta Anual de Servicios de 2010 INE Observatori de la logiacutestica de Catalunya Autoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) Departament drsquoEconomia i Coneixement Generalitat de Catalunya Pressupost 2012 Idescat
Any 2013 Pagraveg 16
05Perfils professionals meacutes demandats
Perfils professionals de major qualificacioacute
Perfil formatiu
Els perfils professionals meacutes qualificats es troben principalment en els agravembits del transport ferroviari i
del de mercaderies
En el cas del transport ferroviari es requereixen fonamentalment persones amb nivells formatius
drsquoenginyeria En general la formacioacute necessagraveria eacutes la drsquoenginyeria en telecomunicacions o la
industrial que soacuten formacions especialitzades en aspectes com ara la senyalitzacioacute o el telecontrol i
en infraestructures viagraveries i material mogravebil
Pel que fa al transport de mercaderies eacutes en lrsquoagravembit de la planificacioacute on cal disposar drsquouna major
qualificacioacute professional La formacioacute requerida ha de ser superior preferiblement amb tercers graus
(postgraus magravesters) vinculats al camp de la logiacutestica empresarial
Habitualment a aquests perfils professionals sersquols requereix una experiegravencia en feines similars entre 2
i 5 anys
Perfil competencial
Aquests perfils professionals normalment srsquoocupen en cagraverrecs de responsabilitat en els que han de
prendre decisions estrategravegiques o puntuals que repercuteixen directament en lrsquoexecucioacute dels
projectes en aquest sentit eacutes imprescindible que siguin persones metogravediques perograve tambeacute amb
capacitat per proposar solucions a problemes imprevistos
Entre les competegravencies professionals meacutes requerides per a aquests perfils es troben la iniciativa i la
proactivitat el dinamisme la capacitat de treballar en equip lrsquohabilitat per organitzar els seu propi
treball i la capacitat per assolir els objectius marcats
Any 2013 Pagraveg 17
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Enginyera en manteniment de xarxa ferroviagraveria
Enginyera en manteniment de material mogravebil
Cap de tragravefic
Perfils professionals de menor qualificacioacute
Perfil formatiu
Tal i com succeeix en altres sectors a priori no hi hauria un miacutenim necessari formatiu meacutes enllagrave de la
formacioacute reglada obligatograveria eacutes a dir educacioacute primagraveria o ESO Val a dir que pel que fa a les tasques
vinculades al manteniment ferroviari i drsquoautomocioacute eacutes molt important disposar de formacioacute
professional relacionada amb els agravembits elegravectric i drsquoautomocioacute per poder optar a multitud de llocs de
treball al sector (electromecagravenic mecagravenic de vehicles etc) Aixiacute mateix lrsquoincrement de
lrsquoespecialitzacioacute tegravecnica que experimenta el sector obligaragrave a les persones que es vulguin ocupar en el
sector a realitzar cursos especialitzats i tegravecnics meacutes enllagrave dels estudis bagravesics o professionals reglats
Drsquoaltra banda i meacutes enfocat a lrsquoagravembit del transport de persones per carretera o per ferrocarril eacutes
convenient realitzar algun curs relacionat amb el tracte o atencioacute al client
Perfil competencial
Les competegravencies requerides depenen de lrsquoagravembit drsquoactivitat segons es realitzin tasques de transport
de persones o de mercaderies En el cas del transport de persones a meacutes de les competegravencies
tegravecniques necessagraveries eacutes convenient tenir vocacioacute de servei al client per exemple per exercir
drsquoagent drsquointervencioacute En el cas del transport de mercaderies es convenient ser una persona pacient
donat que els trajectes per carretera soacuten llargs i es realitzen normalment en solitari eacutes el cas per
exemple drsquoun camioner No obstant en general eacutes important tenir capacitat i interegraves per treballar en
equip ser una persona dinagravemica i amb iniciativa Drsquoaltra banda per les caracteriacutestiques de les
activitats dels sector es valora la disponibilitat per treballar de nit caps de setmana i festius
Any 2013 Pagraveg 18
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Conductora de vehicles ferroviaris
Agent drsquointervencioacute
Operariagraveria de manteniment de trens
Any 2013 Pagraveg 19
06Escenaris de futur
Debilitats
Els professionals que srsquoocupen al sector del transport terrestre sobre tot al de carretera es
caracteritzen per ser autogravenoms el que significa que per treballar-hi han hagut de realitzar una
inversioacute inicial rellevant de capital per adquirir com a miacutenim el seu propi mitjagrave de transport
(per exemple taxistes o camioners) En aquest sentit la necessitat drsquouna inversioacute inicial pot
impedir lrsquoacceacutes al sector de persones que estan qualificades per treballar-hi
El transport de mercaderies estagrave forccedila subjecte a les fluctuacions de lrsquoeconomia global fet
rellevant en contextos de crisi perquegrave es pot traduir en menor inversioacute puacuteblica i privada
menys utilitzacioacute del transport per part drsquousuaris privats i empreses etc Aixiacute de forma
concreta a Catalunya durant el periacuteode 2007-2011 les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions lrsquoany 2007
El desenvolupament del transport depegraven de forma criacutetica de la constant inversioacute puacuteblica en
creacioacute i manteniment de xarxes viagraveries En aquest sentit un alentiment de la inversioacute pot
implicar una recessioacute del sector en termes econogravemics i drsquoocupacioacute
La baixa qualitat de servei al client que srsquoofereix per part dels operadors de transport puacuteblic
ferroviari de mitja i llarga distancia fa que els usuaris estiguin menys predisposats a utilitzar-
lo
Catalunya teacute pendents de rebre de lrsquoEstat un total de 3648 milions drsquoeuros per realitzar
inversions a rodalies Es tracta drsquoun servei que durant els uacuteltims anys ha tingut moltes
ineficiegravencies problemes de retards i ha generat moltes queixes de la ciutadania La
Generalitat de Catalunya va assumir la gestioacute del servei lrsquoany 2010
Lrsquoexcessiva atomitzacioacute del sector perjudica als seus interessos eacutes a dir no existeixen
estructures empresarials prou sogravelides i amb suficient forccedila per traslladar les seves dificultats
als preus del producte un exemple eacutes que molts transportistes no poden traslladar lrsquoincrement
de preus del combustible al cost del seu servei i han de rebaixar els seus marges
Any 2013 Pagraveg 20
Amenaces
Una inversioacute insuficient en la millora del transport puacuteblics pot comportar un increment
sostingut dels desplaccedilaments en transport privat contaminant i poc sostenible a meacutes de
saturar de la xarxa viagraveria per carretera
La disminucioacute de lrsquoactivitat de transport interurbagrave de persones estagrave condicionada per la
tendegravencia demogragravefica de retorn de la poblacioacute als nuclis urbans que concentren bona part
dels llocs de treball disponibles Igualment lrsquoaugment de lrsquoatur fa que els desplaccedilaments
interurbans es redueixin ja que hi ha menys necessitat de mobilitat
Els agents econogravemics que representen el sector del transport terrestre no perceben les
necessitats formatives dels seus treballadors i a meacutes no lrsquoassocien a una millora continua de
la competitivitat i la qualitat del servei En aquest sentit no considerar suficientment la
formacioacute com un element que millora la rendibilitat i la competitivitat del sector esdeveacute una
amenaccedila en concret el 50 de les empreses no duu a terme formacioacute o en realitza molt
poca
El sector presenta una baixa rotacioacute de personal i una mitjana drsquoedat al voltant dels 50 anys
per les persones autogravenomes i a lrsquoentorn dels 45 anys per les assalariades el que posa de
manifest lrsquoenvelliment del personal que hi treballa Aquest fet juntament amb la insuficient
importagravencia que es doacutena a la formacioacute pot suposar un impediment per incorporar noves
tecnologies al sector de manera ragravepida i eficient
La manca drsquointegracioacute intermodal (entre diferents tipologies de transport) pot frenar el
desenvolupament del sector i estancar el nombre de persones i de mercaderies que es poden
transportar
Una baixa qualitat de servei (velocitats reduiumldes preus poc competitius incompliments
drsquohoraris etc) pot incrementar el nombre de persones que utilitzen el transport privat en
detriment del puacuteblic
Lrsquoadaptacioacute a un mercat globalitzat permet lrsquoentrada drsquoempreses del transport competidores
de caragravecter multinacional a Europa i Espanya el que implica el desenvolupament de
tegravecniques de gestioacute meacutes acurades i eficients
Fortaleses
El transport terrestre eacutes un sector drsquouna importagravencia estrategravegica creixent no nomeacutes perquegrave
contribueix a la millora de la competitivitat del paiacutes sinoacute perquegrave doacutena suport a altres sectors
Any 2013 Pagraveg 21
productius com la industria el comerccedil i el turisme En aquest sentit la proliferacioacute del canal
de venda on-line genera necessitats de distribucioacute terrestre de mercaderies
El desenvolupament del transport colmiddotlectiu de persones ja eacutes compatible amb un model de
mobilitat sostenible eacutes a dir la xarxa drsquoinfraestructures actual es prou extensa com per
esdevenir una alternativa al transport privat
Catalunya disposa drsquoun teixit industrial i de serveis molt potent que requereix drsquouns serveis de
transport de mercaderies i de persones importants i en constant desenvolupament
La bona marxa del transport de mercaderies al Port de Barcelona ha contribuiumlt que el
transport ferroviari de contenidors hagi augmentat un 146 entre el 2010 i el 2011
La correcta aplicacioacute de la normativa de lliure competegravencia de la Unioacute Europea contribuiragrave a
crear un marc drsquoigualtat drsquooportunitats i condicions per al desenvolupament del sector del
transport terrestre a tots els Estats membres
Oportunitats
Lrsquoextensioacute dels sistemes de gestioacute drsquoestocs eficients faran que els centres logiacutestics i el
transport de mercaderies mantinguin bones perspectives drsquoactivitat en el futur
La presegravencia de plans de transports i de mobilitat a nivell catalagrave i metropolitagrave com el Pla
drsquoInfraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 de la Generalitat de Catalunya
garanteixen a mig i llarg termini les bases per al desenvolupament de les xarxes viagraveries per
carretera i ferrocarril i per tant les condicions per a una millora dels transports puacuteblics i de
mercaderies
Les inversions realitzades recentment en la millora del transport ferroviari (AVE actualitzacioacute
de la xarxa de rodalies de Barcelona) han incrementat la competitivitat drsquoaquest mitjagrave de
transport despreacutes drsquoalguns anys de crisi important
El futur desenvolupament ferroviari del corredor del mediterrani (amb liacutenies drsquoample
internacional) que possiblement la Unioacute Europea inclouragrave en la seva planificacioacute estrategravegica
drsquoinfraestructures de transport facilitaragrave la creacioacute de nous parcs logiacutestics i la implantacioacute de
noves empreses i activitats logiacutestiques a Barcelona i a Catalunya
Lrsquoaplicacioacute de nous megravetodes de gestioacute i administracioacute i de noves tecnologies al transport
terrestre ha contribuiumlt a optimitzar i automatitzar els processos i a oferir nous serveis i de
major valor afegit En aquest sentit la incorporacioacute progressiva drsquoaquests megravetodes i
tecnologies esdeveacute un element clau per al desenvolupament del sector i al mateix temps per
al desenvolupament econogravemic general
Any 2013 Pagraveg 22
La Unioacute Europea ha realitzat una forta aposta econogravemica en i+D+I per al desenvolupament de
vehicles nets el que eacutes una oportunitat per aplicar noves tecnologies al transport terrestre
La incorporacioacute drsquoestats a la Unioacute suposa un increment de persones que tenen la possibilitat
de viatjar lliurement per Europa amb les oportunitats que aixograve suposa en lrsquoincrement del
nombre de viatgers i drsquointercanvi de mercaderies
La disponibilitat drsquoun transport integrat i intermodal suposa una reduccioacute dels temps de
transport dels seus costos i una millora en la qualitat del servei
El desenvolupament de noves tecnologies aplicades al transport i de nous sistemes motors i
la utilitzacioacute de biocombustibles suposa una millora en termes mediambientals que
repercuteix en un decrement de les emissions de CO2
Any 2013 Pagraveg 23
07Enllaccedilos drsquointeregraves
Organismes nacionals
Comiteacute Nacional del Transporte (CNT)
httpwwwfomentoes
Renfe
httpwwwrenfees
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
httpwwwtmbcat
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
httpwwwfgccat
Rodalies de Catalunya
httpwwwrodaliesdecatalunyacat
Esdeveniments internacionals (fires congressos etc)
Setmana Internacional del Transport i la Logiacutestica (SITL Franccedila)
httpwwwsitleuindexphpLang=FRampargRedirect=FR|ECO
Fira del Transport de Materials i Logiacutestica (Promat USA)
httpwwwpromatshowcom
Fira de Logiacutestica Especialitzada i Transport de Mercaderies (Logis expo Espanya)
httpwwwlogisexpoes
Fira Internacional de Tecnologia Ferroviagraveria (Rail Spain Espanya)
wwwferiazaragozaesrail_spainaspx
Any 2013 Pagraveg 24
Esdeveniments nacionals (fires congressos etc)
Saloacute Internacional de la Logiacutestica i el Transport
httpwwwsilbcncomcat
Portals temagravetics internacionals
Portal Europeu del Transport
httpeuropaeupoltransindex_enhtm
Portals temagravetics nacionals
Transportes
httpwwwtransportescom
Logiacutestica i transport (L y T)
httpwwwlogisticaytransportees
Cofinancen
Any 2013 Pagraveg 11
drsquoestiacutemul per a lrsquoadquisicioacute o renovacioacute de flotes amb vehicles meacutes ecologravegics la implantacioacute de noves
tecnologies i lrsquoanivellament de les contribucions per part de lrsquoempresa de les cagraverregues socials a les
mitges de la Unioacute Europea molt superiors a Espanya
Flexibilitat i agilitat dels sistemes drsquoaprovisionament empresarials
Des de fa alguns anys les empreses tendeixen a respondre de forma agravegil i immediata als canviants
requeriments del mercat el que suposa la reduccioacute dels estocs en magatzems fins a miacutenims tegravecnics
imprescindibles Per tant el subministrament constant de productes que abans srsquoemmagatzemaven
obliga a la presegravencia drsquoun transport de mercaderies flexible i eficient
El Corredor del Mediterrani
El Corredor del Mediterrani designa al conjunt de liacutenies de ferrocarril de gran velocitat que ha de
connectar Algecires amb Franccedila passant per capitals com Murcia Valegravencia i Barcelona El corredor
es planteja com una liacutenia drsquoelevades prestacions amb un doble objectiu el transport competitiu de
persones i el de mercaderies
Tot i que el desenvolupament del Corredor encara no eacutes una realitat la seva execucioacute sembla que
pren importagravencia ja que existeixen diferents veus institucionals (estatals i autonogravemiques) que
demanen a la Comissioacute Europea que inclogui el Corredor Mediterrani com a eix prioritari en la Xarxa
Central Transeuropea i el consideri com un element estrategravegic per a la connexioacute i la cohesioacute territorial
interna de la Unioacute Europea
Lrsquoexecucioacute de les obres del Corredor del Mediterrani pot suposar un creixement econogravemic i
drsquoocupacioacute de les zones per les que circularagrave que concentren el 40 de la poblacioacute espanyola i el
40 del PIB espanyol Aquest creixement no srsquoassocia nomeacutes al transport terrestre sinoacute a tots els
sectors econogravemics ja que la disposicioacute drsquoun drsquouna liacutenia directa que connecti el continent africagrave amb
lrsquoeuropeu esdeveacute un incentiu per les empreses a instalmiddotlar-se a la zona
Any 2013 Pagraveg 12
04El sector en xifres
Dades econogravemiques
Segons dades de lrsquoObservatorio del mercado del transporte de mercanciacuteas por carretera1 de
marccedil de 2012 elaborat pel Ministeri de Foment el sector del transport en el seu conjunt
(terrestre aeri i mariacutetim) va representar lrsquoany 2008 el 41 del Valor Afegit Brut nacional
(VAB) La principal aportacioacute a aquest sector la va fer el transport terrestre (carretera i
ferrocarril) amb un 576 del total
Segons dades de lrsquoEncuesta Anual de Servicios de 2010 (uacuteltimes dades disponibles)
elaborada per lrsquoINE el volum de negoci del sector eacutes de 45593 milions drsquoeuros el que
representa lrsquo113 del negoci total del sector serveis drsquoEspanya De forma concreta un 51
es correspon al volum de negoci generat per empreses de transport interurbagrave de passatgers i
mercaderies per ferrocarril un 198 a altres empreses del transport terrestre de passatgers
per carretera i un 751 a empreses de transport de mercaderies per carretera serveis de
mudanccedila i transport per canonada
A Catalunya segons les uacuteltimes dades de lrsquoEncuesta Anual de Servicios de 2010 el volum de
negoci de les empreses del sector del transport terrestre eacutes de 9954 milions drsquoeuros valor
que representa un 218 del volum de negoci del sector al conjunt drsquoEspanya i un 438 del
volum de negoci del total del sector del transport (terrestre mariacutetim aeri emmagatzematge i
activitats postals i de correus) a Catalunya
Lrsquooperadora RENFE va moure lrsquoany 2011 un total de 17 milions de tones de mercaderies el
que representa un 79 meacutes que lrsquoany 2010 perograve una quantitat encara llunyana als 22
milions de tones mogudes lrsquoany 2008
Les uacuteltimes dades disponibles del transport de mercaderies per carretera de lrsquoINE indiquen
una clara tendegravencia negativa Aixiacute durant el 2010 a Espanya es van moure per carretera un
total de 1135 milions de tones el que representa un 73 menys que el 2009 i un 23
menys que lrsquoany 2008 Les tones mogudes a Catalunya segons la mateixa font durant el
2010 eren aproximadament el 20 del total drsquoEspanya
1
Aquestes dades provenen de la Comptabilitat Nacional de lrsquoInstituto Nacional de Estadiacutestica (INE)
Any 2013 Pagraveg 13
A Catalunya segons dades de lrsquoObservatori de la logiacutestica de Catalunya2 el volum de
transport de mercaderies mogudes per carretera ha baixat un 77 entre els anys 2010 i
2011 De forma concreta el volum intern a Catalunya ha caigut un 9 i els intercanvis amb la
resta de lrsquoEstat un 5 mentre que el transport internacional per carretera va augmentar un
22 Si es considera el periacuteode 2007-2011 la reduccioacute de les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions de lrsquoany 2007
El volum de tones mogudes en mode ferroviari a Catalunya entre el 2010 i el 2011 segons
lrsquoObservatori de la logiacutestica de Catalunya ha augmentat un 22 Lrsquoincrement ha estat
generalitzat aixiacute els fluxos interns a Catalunya han augmentat un 11 entre el 2010 i el 2011
els intercanvis amb lrsquoEstat un 30 i els internacionals un 21 Eacutes necessari destacar el paper
que ha tingut el Port de Barcelona ja que el transport ferroviari de contenidors ha augmentat
un 146 entre el 2010 i el 2011
La companyia RENFE segons dades del Ministeri de Foment va transportar lrsquoany 2011 un
total de 468 milions de passatgers el que representa un 31 meacutes que lrsquoany 2010 Conveacute
destacar que el 2006 va ser lrsquoany en quegrave el nombre de passatgers va ser meacutes alt 516 milions
(un 94 meacutes que lrsquoany 2011) Pel que fa als diferents modes de transport ferroviari destaca
que durant el 2011 un 88 ho van fer en rodalies un 5 en trens de mitja distagravencia
convencionals un 1 en trens de mitja distagravencia drsquoalta velocitat i un 4 amb trens de llarga
distagravencia drsquoalta velocitat Les dades de desplaccedilament provisionals de 2012 (mesos de gener a
agost) soacuten molt similars a les de 2011 i indiquen que es manteacute la tendegravencia de millora (perograve
sense una alccedila significativa)
A Espanya segons dades del Ministeri de Foment hi ha un total de 25595 Km drsquoautopistes
de peatges (2012)
El pressupost de lrsquoAutoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) pel 2012
eacutes de 1098rsquo58 milions drsquoeuros (un 36 superior al de 2011) del qual 5025 milions soacuten
transferegravencies corrents a drsquoaltres ens i 1162700euro seran inversions reals en infraestructures
Lrsquoany 2012 formen part del sistema tarifari integrat de lrsquoATM un total de 707 liacutenies de
transport 7 de metro 102 dels busos de transports de Barcelona 2 de Ferrocarrils de
Generalitat de Catalunya (Barcelona-Vallegraves i Barcelona-Anoia) 6 de rodalies de Catalunya
(RENFE) 6 del tramvia metropolitagrave 107dels busos de lrsquoATM 358 autobusos de la Direccioacute
General de Transports Metropolitans i 119 que es corresponen a drsquoaltres autobusos urbans
Durant el primer semestre de 2012 es van realitzar un total de 4722 milions de viatges en
2 Observatori de la logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 7ordf edicioacute (2012) Departament de
Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i Centre Logiacutestics de Catalunya (CIMALSA) Elaborat per lrsquoInstitut Cerdagrave
Any 2013 Pagraveg 14
aquesta xarxa de transport (un 19 inferior al mateix semestre de 20113) dels quals un
641 soacuten en mode ferroviari (ha baixat la seva demanda un 21 en relacioacute al 2011) i un
359 en mode autobuacutes (srsquoha reduiumlt un 16 en relacioacute al 2011) La recaptacioacute total de les
liacutenies de transport integrades a lrsquoATM durant el primer semestre de 2012 va ser de 36119
milions drsquoeuros (durant tot lrsquoany 2011 va ser de 68146 milions ndashper tant es troba en valors
similars a 2011-) El metro de Barcelona eacutes el que genera meacutes ingressos (123 milions durant
el primer semestre de 2012) el que representa el 34 de la recaptacioacute total
Segons dades de lrsquoATM el tragravensit de vehicles lleugers a la xarxa viagraveria de la Regioacute
Metropolitana de Barcelona tambeacute ha baixat durant el primer semestre de 2012 un 82 en
autopistes de peatge en relacioacute al mateix semestre del 2011 i un 34 als accessos de
Barcelona
Lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que al conjunt de lrsquoEstat la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril (tren metro tramvia) lany 2011 era de 2326
euros (un 33 superior respecte al 2010) i en transport per carretera era de 4362 euros (un
22 superior respecte al 2010)
Pel que fa a Catalunya lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril lany 2011 era de 2871 euros (un 124
superior al 2010) i en transport per carretera de 2732 euros (un 15 superior al 2010)
El pressupost 2012 de la Generalitat de Catalunya destina 441 milions a infraestructures de
carreteres 1081 milions a infraestructures ferroviagraveries 1422 milions a projectes de suport al
transport puacuteblic de viatgers i 38 milions a infraestructures del transport de viatgers per
carretera
Dades drsquoocupacioacute
Al tercer trimestre de 2012 el conjunt del sector del transport (terrestre aeri i mariacutetim) donava
feina al 33 de les persones ocupades a Espanya Un 90 de lrsquoocupacioacute al transport es
concentrava al sector del transport terrestre ( 518700 persones) un 18 superior al mateix
trimestre de 2010
Lrsquoevolucioacute a Espanya de lrsquoocupacioacute al sector del transport terrestre eacutes negativa des de lrsquoinici
de la crisi Aixiacute entre el tercer trimestre del 2008 i el tercer trimestre de 2012 lrsquoocupacioacute srsquoha
reduiumlt en 100800 persones el que representa un 162
A Catalunya segons les uacuteltimes dades disponibles a lrsquoEncuesta Nacional de Servicios de
lrsquoINE de 2010 el sector del transport terrestre teacute un total de 110171 persones ocupades
(73311 assalariats i 36860 autogravenoms) el que representa al voltant del 96 de les persones
3 Lrsquoany 2011 segons dades de lrsquoATM es va enregistrar el magravexim histograveric de viatges en el sistema de transport puacuteblic de lrsquoagraverea
de Barcelona
Any 2013 Pagraveg 15
que srsquoocupen al sector del transport a Catalunya i un 196 de lrsquoocupacioacute al sector del
transport terrestre a Espanya (dades de 2010)
El Directori central drsquoempreses de lrsquoINE recull que lrsquoany 2012 hi ha un total de 184760
empreses de transport terrestre (un 23 menys que lrsquoany 2011) de les quals un 65 soacuten
empreses de transport de mercaderies per carretera i serveis de trasllats La tendegravencia dels
darrers anys eacutes clarament negativa aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 26497
empreses el que representa un 127
A Catalunya segons dades del Directori central drsquoempreses de lrsquoINE hi ha 36347 empreses
de transport terrestre un 196 del total de les empreses del sector drsquoEspanya I tal com
passa al conjunt de lrsquoEstat lrsquoevolucioacute en el nombre drsquoempreses des de lrsquoinici de la crisi eacutes
negativa Aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 5622 empreses (reduccioacute del 134)
Drsquoacord amb les dades del punt anterior la tipologia drsquoempresa en el sector transports que
predomina a Catalunya eacutes la de microempresa amb una mitjana de 43 persones
treballadores per companyia
Fonts Darreres dades disponibles INE Ministerio de Fomento Renfe Transports Municipals de Barcelona-TMB Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya -FGC Idescat Observatorio del mercado del transporte de mercanciacuteas por carretera Encuesta Anual de Servicios de 2010 INE Observatori de la logiacutestica de Catalunya Autoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) Departament drsquoEconomia i Coneixement Generalitat de Catalunya Pressupost 2012 Idescat
Any 2013 Pagraveg 16
05Perfils professionals meacutes demandats
Perfils professionals de major qualificacioacute
Perfil formatiu
Els perfils professionals meacutes qualificats es troben principalment en els agravembits del transport ferroviari i
del de mercaderies
En el cas del transport ferroviari es requereixen fonamentalment persones amb nivells formatius
drsquoenginyeria En general la formacioacute necessagraveria eacutes la drsquoenginyeria en telecomunicacions o la
industrial que soacuten formacions especialitzades en aspectes com ara la senyalitzacioacute o el telecontrol i
en infraestructures viagraveries i material mogravebil
Pel que fa al transport de mercaderies eacutes en lrsquoagravembit de la planificacioacute on cal disposar drsquouna major
qualificacioacute professional La formacioacute requerida ha de ser superior preferiblement amb tercers graus
(postgraus magravesters) vinculats al camp de la logiacutestica empresarial
Habitualment a aquests perfils professionals sersquols requereix una experiegravencia en feines similars entre 2
i 5 anys
Perfil competencial
Aquests perfils professionals normalment srsquoocupen en cagraverrecs de responsabilitat en els que han de
prendre decisions estrategravegiques o puntuals que repercuteixen directament en lrsquoexecucioacute dels
projectes en aquest sentit eacutes imprescindible que siguin persones metogravediques perograve tambeacute amb
capacitat per proposar solucions a problemes imprevistos
Entre les competegravencies professionals meacutes requerides per a aquests perfils es troben la iniciativa i la
proactivitat el dinamisme la capacitat de treballar en equip lrsquohabilitat per organitzar els seu propi
treball i la capacitat per assolir els objectius marcats
Any 2013 Pagraveg 17
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Enginyera en manteniment de xarxa ferroviagraveria
Enginyera en manteniment de material mogravebil
Cap de tragravefic
Perfils professionals de menor qualificacioacute
Perfil formatiu
Tal i com succeeix en altres sectors a priori no hi hauria un miacutenim necessari formatiu meacutes enllagrave de la
formacioacute reglada obligatograveria eacutes a dir educacioacute primagraveria o ESO Val a dir que pel que fa a les tasques
vinculades al manteniment ferroviari i drsquoautomocioacute eacutes molt important disposar de formacioacute
professional relacionada amb els agravembits elegravectric i drsquoautomocioacute per poder optar a multitud de llocs de
treball al sector (electromecagravenic mecagravenic de vehicles etc) Aixiacute mateix lrsquoincrement de
lrsquoespecialitzacioacute tegravecnica que experimenta el sector obligaragrave a les persones que es vulguin ocupar en el
sector a realitzar cursos especialitzats i tegravecnics meacutes enllagrave dels estudis bagravesics o professionals reglats
Drsquoaltra banda i meacutes enfocat a lrsquoagravembit del transport de persones per carretera o per ferrocarril eacutes
convenient realitzar algun curs relacionat amb el tracte o atencioacute al client
Perfil competencial
Les competegravencies requerides depenen de lrsquoagravembit drsquoactivitat segons es realitzin tasques de transport
de persones o de mercaderies En el cas del transport de persones a meacutes de les competegravencies
tegravecniques necessagraveries eacutes convenient tenir vocacioacute de servei al client per exemple per exercir
drsquoagent drsquointervencioacute En el cas del transport de mercaderies es convenient ser una persona pacient
donat que els trajectes per carretera soacuten llargs i es realitzen normalment en solitari eacutes el cas per
exemple drsquoun camioner No obstant en general eacutes important tenir capacitat i interegraves per treballar en
equip ser una persona dinagravemica i amb iniciativa Drsquoaltra banda per les caracteriacutestiques de les
activitats dels sector es valora la disponibilitat per treballar de nit caps de setmana i festius
Any 2013 Pagraveg 18
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Conductora de vehicles ferroviaris
Agent drsquointervencioacute
Operariagraveria de manteniment de trens
Any 2013 Pagraveg 19
06Escenaris de futur
Debilitats
Els professionals que srsquoocupen al sector del transport terrestre sobre tot al de carretera es
caracteritzen per ser autogravenoms el que significa que per treballar-hi han hagut de realitzar una
inversioacute inicial rellevant de capital per adquirir com a miacutenim el seu propi mitjagrave de transport
(per exemple taxistes o camioners) En aquest sentit la necessitat drsquouna inversioacute inicial pot
impedir lrsquoacceacutes al sector de persones que estan qualificades per treballar-hi
El transport de mercaderies estagrave forccedila subjecte a les fluctuacions de lrsquoeconomia global fet
rellevant en contextos de crisi perquegrave es pot traduir en menor inversioacute puacuteblica i privada
menys utilitzacioacute del transport per part drsquousuaris privats i empreses etc Aixiacute de forma
concreta a Catalunya durant el periacuteode 2007-2011 les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions lrsquoany 2007
El desenvolupament del transport depegraven de forma criacutetica de la constant inversioacute puacuteblica en
creacioacute i manteniment de xarxes viagraveries En aquest sentit un alentiment de la inversioacute pot
implicar una recessioacute del sector en termes econogravemics i drsquoocupacioacute
La baixa qualitat de servei al client que srsquoofereix per part dels operadors de transport puacuteblic
ferroviari de mitja i llarga distancia fa que els usuaris estiguin menys predisposats a utilitzar-
lo
Catalunya teacute pendents de rebre de lrsquoEstat un total de 3648 milions drsquoeuros per realitzar
inversions a rodalies Es tracta drsquoun servei que durant els uacuteltims anys ha tingut moltes
ineficiegravencies problemes de retards i ha generat moltes queixes de la ciutadania La
Generalitat de Catalunya va assumir la gestioacute del servei lrsquoany 2010
Lrsquoexcessiva atomitzacioacute del sector perjudica als seus interessos eacutes a dir no existeixen
estructures empresarials prou sogravelides i amb suficient forccedila per traslladar les seves dificultats
als preus del producte un exemple eacutes que molts transportistes no poden traslladar lrsquoincrement
de preus del combustible al cost del seu servei i han de rebaixar els seus marges
Any 2013 Pagraveg 20
Amenaces
Una inversioacute insuficient en la millora del transport puacuteblics pot comportar un increment
sostingut dels desplaccedilaments en transport privat contaminant i poc sostenible a meacutes de
saturar de la xarxa viagraveria per carretera
La disminucioacute de lrsquoactivitat de transport interurbagrave de persones estagrave condicionada per la
tendegravencia demogragravefica de retorn de la poblacioacute als nuclis urbans que concentren bona part
dels llocs de treball disponibles Igualment lrsquoaugment de lrsquoatur fa que els desplaccedilaments
interurbans es redueixin ja que hi ha menys necessitat de mobilitat
Els agents econogravemics que representen el sector del transport terrestre no perceben les
necessitats formatives dels seus treballadors i a meacutes no lrsquoassocien a una millora continua de
la competitivitat i la qualitat del servei En aquest sentit no considerar suficientment la
formacioacute com un element que millora la rendibilitat i la competitivitat del sector esdeveacute una
amenaccedila en concret el 50 de les empreses no duu a terme formacioacute o en realitza molt
poca
El sector presenta una baixa rotacioacute de personal i una mitjana drsquoedat al voltant dels 50 anys
per les persones autogravenomes i a lrsquoentorn dels 45 anys per les assalariades el que posa de
manifest lrsquoenvelliment del personal que hi treballa Aquest fet juntament amb la insuficient
importagravencia que es doacutena a la formacioacute pot suposar un impediment per incorporar noves
tecnologies al sector de manera ragravepida i eficient
La manca drsquointegracioacute intermodal (entre diferents tipologies de transport) pot frenar el
desenvolupament del sector i estancar el nombre de persones i de mercaderies que es poden
transportar
Una baixa qualitat de servei (velocitats reduiumldes preus poc competitius incompliments
drsquohoraris etc) pot incrementar el nombre de persones que utilitzen el transport privat en
detriment del puacuteblic
Lrsquoadaptacioacute a un mercat globalitzat permet lrsquoentrada drsquoempreses del transport competidores
de caragravecter multinacional a Europa i Espanya el que implica el desenvolupament de
tegravecniques de gestioacute meacutes acurades i eficients
Fortaleses
El transport terrestre eacutes un sector drsquouna importagravencia estrategravegica creixent no nomeacutes perquegrave
contribueix a la millora de la competitivitat del paiacutes sinoacute perquegrave doacutena suport a altres sectors
Any 2013 Pagraveg 21
productius com la industria el comerccedil i el turisme En aquest sentit la proliferacioacute del canal
de venda on-line genera necessitats de distribucioacute terrestre de mercaderies
El desenvolupament del transport colmiddotlectiu de persones ja eacutes compatible amb un model de
mobilitat sostenible eacutes a dir la xarxa drsquoinfraestructures actual es prou extensa com per
esdevenir una alternativa al transport privat
Catalunya disposa drsquoun teixit industrial i de serveis molt potent que requereix drsquouns serveis de
transport de mercaderies i de persones importants i en constant desenvolupament
La bona marxa del transport de mercaderies al Port de Barcelona ha contribuiumlt que el
transport ferroviari de contenidors hagi augmentat un 146 entre el 2010 i el 2011
La correcta aplicacioacute de la normativa de lliure competegravencia de la Unioacute Europea contribuiragrave a
crear un marc drsquoigualtat drsquooportunitats i condicions per al desenvolupament del sector del
transport terrestre a tots els Estats membres
Oportunitats
Lrsquoextensioacute dels sistemes de gestioacute drsquoestocs eficients faran que els centres logiacutestics i el
transport de mercaderies mantinguin bones perspectives drsquoactivitat en el futur
La presegravencia de plans de transports i de mobilitat a nivell catalagrave i metropolitagrave com el Pla
drsquoInfraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 de la Generalitat de Catalunya
garanteixen a mig i llarg termini les bases per al desenvolupament de les xarxes viagraveries per
carretera i ferrocarril i per tant les condicions per a una millora dels transports puacuteblics i de
mercaderies
Les inversions realitzades recentment en la millora del transport ferroviari (AVE actualitzacioacute
de la xarxa de rodalies de Barcelona) han incrementat la competitivitat drsquoaquest mitjagrave de
transport despreacutes drsquoalguns anys de crisi important
El futur desenvolupament ferroviari del corredor del mediterrani (amb liacutenies drsquoample
internacional) que possiblement la Unioacute Europea inclouragrave en la seva planificacioacute estrategravegica
drsquoinfraestructures de transport facilitaragrave la creacioacute de nous parcs logiacutestics i la implantacioacute de
noves empreses i activitats logiacutestiques a Barcelona i a Catalunya
Lrsquoaplicacioacute de nous megravetodes de gestioacute i administracioacute i de noves tecnologies al transport
terrestre ha contribuiumlt a optimitzar i automatitzar els processos i a oferir nous serveis i de
major valor afegit En aquest sentit la incorporacioacute progressiva drsquoaquests megravetodes i
tecnologies esdeveacute un element clau per al desenvolupament del sector i al mateix temps per
al desenvolupament econogravemic general
Any 2013 Pagraveg 22
La Unioacute Europea ha realitzat una forta aposta econogravemica en i+D+I per al desenvolupament de
vehicles nets el que eacutes una oportunitat per aplicar noves tecnologies al transport terrestre
La incorporacioacute drsquoestats a la Unioacute suposa un increment de persones que tenen la possibilitat
de viatjar lliurement per Europa amb les oportunitats que aixograve suposa en lrsquoincrement del
nombre de viatgers i drsquointercanvi de mercaderies
La disponibilitat drsquoun transport integrat i intermodal suposa una reduccioacute dels temps de
transport dels seus costos i una millora en la qualitat del servei
El desenvolupament de noves tecnologies aplicades al transport i de nous sistemes motors i
la utilitzacioacute de biocombustibles suposa una millora en termes mediambientals que
repercuteix en un decrement de les emissions de CO2
Any 2013 Pagraveg 23
07Enllaccedilos drsquointeregraves
Organismes nacionals
Comiteacute Nacional del Transporte (CNT)
httpwwwfomentoes
Renfe
httpwwwrenfees
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
httpwwwtmbcat
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
httpwwwfgccat
Rodalies de Catalunya
httpwwwrodaliesdecatalunyacat
Esdeveniments internacionals (fires congressos etc)
Setmana Internacional del Transport i la Logiacutestica (SITL Franccedila)
httpwwwsitleuindexphpLang=FRampargRedirect=FR|ECO
Fira del Transport de Materials i Logiacutestica (Promat USA)
httpwwwpromatshowcom
Fira de Logiacutestica Especialitzada i Transport de Mercaderies (Logis expo Espanya)
httpwwwlogisexpoes
Fira Internacional de Tecnologia Ferroviagraveria (Rail Spain Espanya)
wwwferiazaragozaesrail_spainaspx
Any 2013 Pagraveg 24
Esdeveniments nacionals (fires congressos etc)
Saloacute Internacional de la Logiacutestica i el Transport
httpwwwsilbcncomcat
Portals temagravetics internacionals
Portal Europeu del Transport
httpeuropaeupoltransindex_enhtm
Portals temagravetics nacionals
Transportes
httpwwwtransportescom
Logiacutestica i transport (L y T)
httpwwwlogisticaytransportees
Cofinancen
Any 2013 Pagraveg 12
04El sector en xifres
Dades econogravemiques
Segons dades de lrsquoObservatorio del mercado del transporte de mercanciacuteas por carretera1 de
marccedil de 2012 elaborat pel Ministeri de Foment el sector del transport en el seu conjunt
(terrestre aeri i mariacutetim) va representar lrsquoany 2008 el 41 del Valor Afegit Brut nacional
(VAB) La principal aportacioacute a aquest sector la va fer el transport terrestre (carretera i
ferrocarril) amb un 576 del total
Segons dades de lrsquoEncuesta Anual de Servicios de 2010 (uacuteltimes dades disponibles)
elaborada per lrsquoINE el volum de negoci del sector eacutes de 45593 milions drsquoeuros el que
representa lrsquo113 del negoci total del sector serveis drsquoEspanya De forma concreta un 51
es correspon al volum de negoci generat per empreses de transport interurbagrave de passatgers i
mercaderies per ferrocarril un 198 a altres empreses del transport terrestre de passatgers
per carretera i un 751 a empreses de transport de mercaderies per carretera serveis de
mudanccedila i transport per canonada
A Catalunya segons les uacuteltimes dades de lrsquoEncuesta Anual de Servicios de 2010 el volum de
negoci de les empreses del sector del transport terrestre eacutes de 9954 milions drsquoeuros valor
que representa un 218 del volum de negoci del sector al conjunt drsquoEspanya i un 438 del
volum de negoci del total del sector del transport (terrestre mariacutetim aeri emmagatzematge i
activitats postals i de correus) a Catalunya
Lrsquooperadora RENFE va moure lrsquoany 2011 un total de 17 milions de tones de mercaderies el
que representa un 79 meacutes que lrsquoany 2010 perograve una quantitat encara llunyana als 22
milions de tones mogudes lrsquoany 2008
Les uacuteltimes dades disponibles del transport de mercaderies per carretera de lrsquoINE indiquen
una clara tendegravencia negativa Aixiacute durant el 2010 a Espanya es van moure per carretera un
total de 1135 milions de tones el que representa un 73 menys que el 2009 i un 23
menys que lrsquoany 2008 Les tones mogudes a Catalunya segons la mateixa font durant el
2010 eren aproximadament el 20 del total drsquoEspanya
1
Aquestes dades provenen de la Comptabilitat Nacional de lrsquoInstituto Nacional de Estadiacutestica (INE)
Any 2013 Pagraveg 13
A Catalunya segons dades de lrsquoObservatori de la logiacutestica de Catalunya2 el volum de
transport de mercaderies mogudes per carretera ha baixat un 77 entre els anys 2010 i
2011 De forma concreta el volum intern a Catalunya ha caigut un 9 i els intercanvis amb la
resta de lrsquoEstat un 5 mentre que el transport internacional per carretera va augmentar un
22 Si es considera el periacuteode 2007-2011 la reduccioacute de les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions de lrsquoany 2007
El volum de tones mogudes en mode ferroviari a Catalunya entre el 2010 i el 2011 segons
lrsquoObservatori de la logiacutestica de Catalunya ha augmentat un 22 Lrsquoincrement ha estat
generalitzat aixiacute els fluxos interns a Catalunya han augmentat un 11 entre el 2010 i el 2011
els intercanvis amb lrsquoEstat un 30 i els internacionals un 21 Eacutes necessari destacar el paper
que ha tingut el Port de Barcelona ja que el transport ferroviari de contenidors ha augmentat
un 146 entre el 2010 i el 2011
La companyia RENFE segons dades del Ministeri de Foment va transportar lrsquoany 2011 un
total de 468 milions de passatgers el que representa un 31 meacutes que lrsquoany 2010 Conveacute
destacar que el 2006 va ser lrsquoany en quegrave el nombre de passatgers va ser meacutes alt 516 milions
(un 94 meacutes que lrsquoany 2011) Pel que fa als diferents modes de transport ferroviari destaca
que durant el 2011 un 88 ho van fer en rodalies un 5 en trens de mitja distagravencia
convencionals un 1 en trens de mitja distagravencia drsquoalta velocitat i un 4 amb trens de llarga
distagravencia drsquoalta velocitat Les dades de desplaccedilament provisionals de 2012 (mesos de gener a
agost) soacuten molt similars a les de 2011 i indiquen que es manteacute la tendegravencia de millora (perograve
sense una alccedila significativa)
A Espanya segons dades del Ministeri de Foment hi ha un total de 25595 Km drsquoautopistes
de peatges (2012)
El pressupost de lrsquoAutoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) pel 2012
eacutes de 1098rsquo58 milions drsquoeuros (un 36 superior al de 2011) del qual 5025 milions soacuten
transferegravencies corrents a drsquoaltres ens i 1162700euro seran inversions reals en infraestructures
Lrsquoany 2012 formen part del sistema tarifari integrat de lrsquoATM un total de 707 liacutenies de
transport 7 de metro 102 dels busos de transports de Barcelona 2 de Ferrocarrils de
Generalitat de Catalunya (Barcelona-Vallegraves i Barcelona-Anoia) 6 de rodalies de Catalunya
(RENFE) 6 del tramvia metropolitagrave 107dels busos de lrsquoATM 358 autobusos de la Direccioacute
General de Transports Metropolitans i 119 que es corresponen a drsquoaltres autobusos urbans
Durant el primer semestre de 2012 es van realitzar un total de 4722 milions de viatges en
2 Observatori de la logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 7ordf edicioacute (2012) Departament de
Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i Centre Logiacutestics de Catalunya (CIMALSA) Elaborat per lrsquoInstitut Cerdagrave
Any 2013 Pagraveg 14
aquesta xarxa de transport (un 19 inferior al mateix semestre de 20113) dels quals un
641 soacuten en mode ferroviari (ha baixat la seva demanda un 21 en relacioacute al 2011) i un
359 en mode autobuacutes (srsquoha reduiumlt un 16 en relacioacute al 2011) La recaptacioacute total de les
liacutenies de transport integrades a lrsquoATM durant el primer semestre de 2012 va ser de 36119
milions drsquoeuros (durant tot lrsquoany 2011 va ser de 68146 milions ndashper tant es troba en valors
similars a 2011-) El metro de Barcelona eacutes el que genera meacutes ingressos (123 milions durant
el primer semestre de 2012) el que representa el 34 de la recaptacioacute total
Segons dades de lrsquoATM el tragravensit de vehicles lleugers a la xarxa viagraveria de la Regioacute
Metropolitana de Barcelona tambeacute ha baixat durant el primer semestre de 2012 un 82 en
autopistes de peatge en relacioacute al mateix semestre del 2011 i un 34 als accessos de
Barcelona
Lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que al conjunt de lrsquoEstat la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril (tren metro tramvia) lany 2011 era de 2326
euros (un 33 superior respecte al 2010) i en transport per carretera era de 4362 euros (un
22 superior respecte al 2010)
Pel que fa a Catalunya lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril lany 2011 era de 2871 euros (un 124
superior al 2010) i en transport per carretera de 2732 euros (un 15 superior al 2010)
El pressupost 2012 de la Generalitat de Catalunya destina 441 milions a infraestructures de
carreteres 1081 milions a infraestructures ferroviagraveries 1422 milions a projectes de suport al
transport puacuteblic de viatgers i 38 milions a infraestructures del transport de viatgers per
carretera
Dades drsquoocupacioacute
Al tercer trimestre de 2012 el conjunt del sector del transport (terrestre aeri i mariacutetim) donava
feina al 33 de les persones ocupades a Espanya Un 90 de lrsquoocupacioacute al transport es
concentrava al sector del transport terrestre ( 518700 persones) un 18 superior al mateix
trimestre de 2010
Lrsquoevolucioacute a Espanya de lrsquoocupacioacute al sector del transport terrestre eacutes negativa des de lrsquoinici
de la crisi Aixiacute entre el tercer trimestre del 2008 i el tercer trimestre de 2012 lrsquoocupacioacute srsquoha
reduiumlt en 100800 persones el que representa un 162
A Catalunya segons les uacuteltimes dades disponibles a lrsquoEncuesta Nacional de Servicios de
lrsquoINE de 2010 el sector del transport terrestre teacute un total de 110171 persones ocupades
(73311 assalariats i 36860 autogravenoms) el que representa al voltant del 96 de les persones
3 Lrsquoany 2011 segons dades de lrsquoATM es va enregistrar el magravexim histograveric de viatges en el sistema de transport puacuteblic de lrsquoagraverea
de Barcelona
Any 2013 Pagraveg 15
que srsquoocupen al sector del transport a Catalunya i un 196 de lrsquoocupacioacute al sector del
transport terrestre a Espanya (dades de 2010)
El Directori central drsquoempreses de lrsquoINE recull que lrsquoany 2012 hi ha un total de 184760
empreses de transport terrestre (un 23 menys que lrsquoany 2011) de les quals un 65 soacuten
empreses de transport de mercaderies per carretera i serveis de trasllats La tendegravencia dels
darrers anys eacutes clarament negativa aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 26497
empreses el que representa un 127
A Catalunya segons dades del Directori central drsquoempreses de lrsquoINE hi ha 36347 empreses
de transport terrestre un 196 del total de les empreses del sector drsquoEspanya I tal com
passa al conjunt de lrsquoEstat lrsquoevolucioacute en el nombre drsquoempreses des de lrsquoinici de la crisi eacutes
negativa Aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 5622 empreses (reduccioacute del 134)
Drsquoacord amb les dades del punt anterior la tipologia drsquoempresa en el sector transports que
predomina a Catalunya eacutes la de microempresa amb una mitjana de 43 persones
treballadores per companyia
Fonts Darreres dades disponibles INE Ministerio de Fomento Renfe Transports Municipals de Barcelona-TMB Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya -FGC Idescat Observatorio del mercado del transporte de mercanciacuteas por carretera Encuesta Anual de Servicios de 2010 INE Observatori de la logiacutestica de Catalunya Autoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) Departament drsquoEconomia i Coneixement Generalitat de Catalunya Pressupost 2012 Idescat
Any 2013 Pagraveg 16
05Perfils professionals meacutes demandats
Perfils professionals de major qualificacioacute
Perfil formatiu
Els perfils professionals meacutes qualificats es troben principalment en els agravembits del transport ferroviari i
del de mercaderies
En el cas del transport ferroviari es requereixen fonamentalment persones amb nivells formatius
drsquoenginyeria En general la formacioacute necessagraveria eacutes la drsquoenginyeria en telecomunicacions o la
industrial que soacuten formacions especialitzades en aspectes com ara la senyalitzacioacute o el telecontrol i
en infraestructures viagraveries i material mogravebil
Pel que fa al transport de mercaderies eacutes en lrsquoagravembit de la planificacioacute on cal disposar drsquouna major
qualificacioacute professional La formacioacute requerida ha de ser superior preferiblement amb tercers graus
(postgraus magravesters) vinculats al camp de la logiacutestica empresarial
Habitualment a aquests perfils professionals sersquols requereix una experiegravencia en feines similars entre 2
i 5 anys
Perfil competencial
Aquests perfils professionals normalment srsquoocupen en cagraverrecs de responsabilitat en els que han de
prendre decisions estrategravegiques o puntuals que repercuteixen directament en lrsquoexecucioacute dels
projectes en aquest sentit eacutes imprescindible que siguin persones metogravediques perograve tambeacute amb
capacitat per proposar solucions a problemes imprevistos
Entre les competegravencies professionals meacutes requerides per a aquests perfils es troben la iniciativa i la
proactivitat el dinamisme la capacitat de treballar en equip lrsquohabilitat per organitzar els seu propi
treball i la capacitat per assolir els objectius marcats
Any 2013 Pagraveg 17
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Enginyera en manteniment de xarxa ferroviagraveria
Enginyera en manteniment de material mogravebil
Cap de tragravefic
Perfils professionals de menor qualificacioacute
Perfil formatiu
Tal i com succeeix en altres sectors a priori no hi hauria un miacutenim necessari formatiu meacutes enllagrave de la
formacioacute reglada obligatograveria eacutes a dir educacioacute primagraveria o ESO Val a dir que pel que fa a les tasques
vinculades al manteniment ferroviari i drsquoautomocioacute eacutes molt important disposar de formacioacute
professional relacionada amb els agravembits elegravectric i drsquoautomocioacute per poder optar a multitud de llocs de
treball al sector (electromecagravenic mecagravenic de vehicles etc) Aixiacute mateix lrsquoincrement de
lrsquoespecialitzacioacute tegravecnica que experimenta el sector obligaragrave a les persones que es vulguin ocupar en el
sector a realitzar cursos especialitzats i tegravecnics meacutes enllagrave dels estudis bagravesics o professionals reglats
Drsquoaltra banda i meacutes enfocat a lrsquoagravembit del transport de persones per carretera o per ferrocarril eacutes
convenient realitzar algun curs relacionat amb el tracte o atencioacute al client
Perfil competencial
Les competegravencies requerides depenen de lrsquoagravembit drsquoactivitat segons es realitzin tasques de transport
de persones o de mercaderies En el cas del transport de persones a meacutes de les competegravencies
tegravecniques necessagraveries eacutes convenient tenir vocacioacute de servei al client per exemple per exercir
drsquoagent drsquointervencioacute En el cas del transport de mercaderies es convenient ser una persona pacient
donat que els trajectes per carretera soacuten llargs i es realitzen normalment en solitari eacutes el cas per
exemple drsquoun camioner No obstant en general eacutes important tenir capacitat i interegraves per treballar en
equip ser una persona dinagravemica i amb iniciativa Drsquoaltra banda per les caracteriacutestiques de les
activitats dels sector es valora la disponibilitat per treballar de nit caps de setmana i festius
Any 2013 Pagraveg 18
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Conductora de vehicles ferroviaris
Agent drsquointervencioacute
Operariagraveria de manteniment de trens
Any 2013 Pagraveg 19
06Escenaris de futur
Debilitats
Els professionals que srsquoocupen al sector del transport terrestre sobre tot al de carretera es
caracteritzen per ser autogravenoms el que significa que per treballar-hi han hagut de realitzar una
inversioacute inicial rellevant de capital per adquirir com a miacutenim el seu propi mitjagrave de transport
(per exemple taxistes o camioners) En aquest sentit la necessitat drsquouna inversioacute inicial pot
impedir lrsquoacceacutes al sector de persones que estan qualificades per treballar-hi
El transport de mercaderies estagrave forccedila subjecte a les fluctuacions de lrsquoeconomia global fet
rellevant en contextos de crisi perquegrave es pot traduir en menor inversioacute puacuteblica i privada
menys utilitzacioacute del transport per part drsquousuaris privats i empreses etc Aixiacute de forma
concreta a Catalunya durant el periacuteode 2007-2011 les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions lrsquoany 2007
El desenvolupament del transport depegraven de forma criacutetica de la constant inversioacute puacuteblica en
creacioacute i manteniment de xarxes viagraveries En aquest sentit un alentiment de la inversioacute pot
implicar una recessioacute del sector en termes econogravemics i drsquoocupacioacute
La baixa qualitat de servei al client que srsquoofereix per part dels operadors de transport puacuteblic
ferroviari de mitja i llarga distancia fa que els usuaris estiguin menys predisposats a utilitzar-
lo
Catalunya teacute pendents de rebre de lrsquoEstat un total de 3648 milions drsquoeuros per realitzar
inversions a rodalies Es tracta drsquoun servei que durant els uacuteltims anys ha tingut moltes
ineficiegravencies problemes de retards i ha generat moltes queixes de la ciutadania La
Generalitat de Catalunya va assumir la gestioacute del servei lrsquoany 2010
Lrsquoexcessiva atomitzacioacute del sector perjudica als seus interessos eacutes a dir no existeixen
estructures empresarials prou sogravelides i amb suficient forccedila per traslladar les seves dificultats
als preus del producte un exemple eacutes que molts transportistes no poden traslladar lrsquoincrement
de preus del combustible al cost del seu servei i han de rebaixar els seus marges
Any 2013 Pagraveg 20
Amenaces
Una inversioacute insuficient en la millora del transport puacuteblics pot comportar un increment
sostingut dels desplaccedilaments en transport privat contaminant i poc sostenible a meacutes de
saturar de la xarxa viagraveria per carretera
La disminucioacute de lrsquoactivitat de transport interurbagrave de persones estagrave condicionada per la
tendegravencia demogragravefica de retorn de la poblacioacute als nuclis urbans que concentren bona part
dels llocs de treball disponibles Igualment lrsquoaugment de lrsquoatur fa que els desplaccedilaments
interurbans es redueixin ja que hi ha menys necessitat de mobilitat
Els agents econogravemics que representen el sector del transport terrestre no perceben les
necessitats formatives dels seus treballadors i a meacutes no lrsquoassocien a una millora continua de
la competitivitat i la qualitat del servei En aquest sentit no considerar suficientment la
formacioacute com un element que millora la rendibilitat i la competitivitat del sector esdeveacute una
amenaccedila en concret el 50 de les empreses no duu a terme formacioacute o en realitza molt
poca
El sector presenta una baixa rotacioacute de personal i una mitjana drsquoedat al voltant dels 50 anys
per les persones autogravenomes i a lrsquoentorn dels 45 anys per les assalariades el que posa de
manifest lrsquoenvelliment del personal que hi treballa Aquest fet juntament amb la insuficient
importagravencia que es doacutena a la formacioacute pot suposar un impediment per incorporar noves
tecnologies al sector de manera ragravepida i eficient
La manca drsquointegracioacute intermodal (entre diferents tipologies de transport) pot frenar el
desenvolupament del sector i estancar el nombre de persones i de mercaderies que es poden
transportar
Una baixa qualitat de servei (velocitats reduiumldes preus poc competitius incompliments
drsquohoraris etc) pot incrementar el nombre de persones que utilitzen el transport privat en
detriment del puacuteblic
Lrsquoadaptacioacute a un mercat globalitzat permet lrsquoentrada drsquoempreses del transport competidores
de caragravecter multinacional a Europa i Espanya el que implica el desenvolupament de
tegravecniques de gestioacute meacutes acurades i eficients
Fortaleses
El transport terrestre eacutes un sector drsquouna importagravencia estrategravegica creixent no nomeacutes perquegrave
contribueix a la millora de la competitivitat del paiacutes sinoacute perquegrave doacutena suport a altres sectors
Any 2013 Pagraveg 21
productius com la industria el comerccedil i el turisme En aquest sentit la proliferacioacute del canal
de venda on-line genera necessitats de distribucioacute terrestre de mercaderies
El desenvolupament del transport colmiddotlectiu de persones ja eacutes compatible amb un model de
mobilitat sostenible eacutes a dir la xarxa drsquoinfraestructures actual es prou extensa com per
esdevenir una alternativa al transport privat
Catalunya disposa drsquoun teixit industrial i de serveis molt potent que requereix drsquouns serveis de
transport de mercaderies i de persones importants i en constant desenvolupament
La bona marxa del transport de mercaderies al Port de Barcelona ha contribuiumlt que el
transport ferroviari de contenidors hagi augmentat un 146 entre el 2010 i el 2011
La correcta aplicacioacute de la normativa de lliure competegravencia de la Unioacute Europea contribuiragrave a
crear un marc drsquoigualtat drsquooportunitats i condicions per al desenvolupament del sector del
transport terrestre a tots els Estats membres
Oportunitats
Lrsquoextensioacute dels sistemes de gestioacute drsquoestocs eficients faran que els centres logiacutestics i el
transport de mercaderies mantinguin bones perspectives drsquoactivitat en el futur
La presegravencia de plans de transports i de mobilitat a nivell catalagrave i metropolitagrave com el Pla
drsquoInfraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 de la Generalitat de Catalunya
garanteixen a mig i llarg termini les bases per al desenvolupament de les xarxes viagraveries per
carretera i ferrocarril i per tant les condicions per a una millora dels transports puacuteblics i de
mercaderies
Les inversions realitzades recentment en la millora del transport ferroviari (AVE actualitzacioacute
de la xarxa de rodalies de Barcelona) han incrementat la competitivitat drsquoaquest mitjagrave de
transport despreacutes drsquoalguns anys de crisi important
El futur desenvolupament ferroviari del corredor del mediterrani (amb liacutenies drsquoample
internacional) que possiblement la Unioacute Europea inclouragrave en la seva planificacioacute estrategravegica
drsquoinfraestructures de transport facilitaragrave la creacioacute de nous parcs logiacutestics i la implantacioacute de
noves empreses i activitats logiacutestiques a Barcelona i a Catalunya
Lrsquoaplicacioacute de nous megravetodes de gestioacute i administracioacute i de noves tecnologies al transport
terrestre ha contribuiumlt a optimitzar i automatitzar els processos i a oferir nous serveis i de
major valor afegit En aquest sentit la incorporacioacute progressiva drsquoaquests megravetodes i
tecnologies esdeveacute un element clau per al desenvolupament del sector i al mateix temps per
al desenvolupament econogravemic general
Any 2013 Pagraveg 22
La Unioacute Europea ha realitzat una forta aposta econogravemica en i+D+I per al desenvolupament de
vehicles nets el que eacutes una oportunitat per aplicar noves tecnologies al transport terrestre
La incorporacioacute drsquoestats a la Unioacute suposa un increment de persones que tenen la possibilitat
de viatjar lliurement per Europa amb les oportunitats que aixograve suposa en lrsquoincrement del
nombre de viatgers i drsquointercanvi de mercaderies
La disponibilitat drsquoun transport integrat i intermodal suposa una reduccioacute dels temps de
transport dels seus costos i una millora en la qualitat del servei
El desenvolupament de noves tecnologies aplicades al transport i de nous sistemes motors i
la utilitzacioacute de biocombustibles suposa una millora en termes mediambientals que
repercuteix en un decrement de les emissions de CO2
Any 2013 Pagraveg 23
07Enllaccedilos drsquointeregraves
Organismes nacionals
Comiteacute Nacional del Transporte (CNT)
httpwwwfomentoes
Renfe
httpwwwrenfees
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
httpwwwtmbcat
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
httpwwwfgccat
Rodalies de Catalunya
httpwwwrodaliesdecatalunyacat
Esdeveniments internacionals (fires congressos etc)
Setmana Internacional del Transport i la Logiacutestica (SITL Franccedila)
httpwwwsitleuindexphpLang=FRampargRedirect=FR|ECO
Fira del Transport de Materials i Logiacutestica (Promat USA)
httpwwwpromatshowcom
Fira de Logiacutestica Especialitzada i Transport de Mercaderies (Logis expo Espanya)
httpwwwlogisexpoes
Fira Internacional de Tecnologia Ferroviagraveria (Rail Spain Espanya)
wwwferiazaragozaesrail_spainaspx
Any 2013 Pagraveg 24
Esdeveniments nacionals (fires congressos etc)
Saloacute Internacional de la Logiacutestica i el Transport
httpwwwsilbcncomcat
Portals temagravetics internacionals
Portal Europeu del Transport
httpeuropaeupoltransindex_enhtm
Portals temagravetics nacionals
Transportes
httpwwwtransportescom
Logiacutestica i transport (L y T)
httpwwwlogisticaytransportees
Cofinancen
Any 2013 Pagraveg 13
A Catalunya segons dades de lrsquoObservatori de la logiacutestica de Catalunya2 el volum de
transport de mercaderies mogudes per carretera ha baixat un 77 entre els anys 2010 i
2011 De forma concreta el volum intern a Catalunya ha caigut un 9 i els intercanvis amb la
resta de lrsquoEstat un 5 mentre que el transport internacional per carretera va augmentar un
22 Si es considera el periacuteode 2007-2011 la reduccioacute de les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions de lrsquoany 2007
El volum de tones mogudes en mode ferroviari a Catalunya entre el 2010 i el 2011 segons
lrsquoObservatori de la logiacutestica de Catalunya ha augmentat un 22 Lrsquoincrement ha estat
generalitzat aixiacute els fluxos interns a Catalunya han augmentat un 11 entre el 2010 i el 2011
els intercanvis amb lrsquoEstat un 30 i els internacionals un 21 Eacutes necessari destacar el paper
que ha tingut el Port de Barcelona ja que el transport ferroviari de contenidors ha augmentat
un 146 entre el 2010 i el 2011
La companyia RENFE segons dades del Ministeri de Foment va transportar lrsquoany 2011 un
total de 468 milions de passatgers el que representa un 31 meacutes que lrsquoany 2010 Conveacute
destacar que el 2006 va ser lrsquoany en quegrave el nombre de passatgers va ser meacutes alt 516 milions
(un 94 meacutes que lrsquoany 2011) Pel que fa als diferents modes de transport ferroviari destaca
que durant el 2011 un 88 ho van fer en rodalies un 5 en trens de mitja distagravencia
convencionals un 1 en trens de mitja distagravencia drsquoalta velocitat i un 4 amb trens de llarga
distagravencia drsquoalta velocitat Les dades de desplaccedilament provisionals de 2012 (mesos de gener a
agost) soacuten molt similars a les de 2011 i indiquen que es manteacute la tendegravencia de millora (perograve
sense una alccedila significativa)
A Espanya segons dades del Ministeri de Foment hi ha un total de 25595 Km drsquoautopistes
de peatges (2012)
El pressupost de lrsquoAutoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) pel 2012
eacutes de 1098rsquo58 milions drsquoeuros (un 36 superior al de 2011) del qual 5025 milions soacuten
transferegravencies corrents a drsquoaltres ens i 1162700euro seran inversions reals en infraestructures
Lrsquoany 2012 formen part del sistema tarifari integrat de lrsquoATM un total de 707 liacutenies de
transport 7 de metro 102 dels busos de transports de Barcelona 2 de Ferrocarrils de
Generalitat de Catalunya (Barcelona-Vallegraves i Barcelona-Anoia) 6 de rodalies de Catalunya
(RENFE) 6 del tramvia metropolitagrave 107dels busos de lrsquoATM 358 autobusos de la Direccioacute
General de Transports Metropolitans i 119 que es corresponen a drsquoaltres autobusos urbans
Durant el primer semestre de 2012 es van realitzar un total de 4722 milions de viatges en
2 Observatori de la logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 7ordf edicioacute (2012) Departament de
Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i Centre Logiacutestics de Catalunya (CIMALSA) Elaborat per lrsquoInstitut Cerdagrave
Any 2013 Pagraveg 14
aquesta xarxa de transport (un 19 inferior al mateix semestre de 20113) dels quals un
641 soacuten en mode ferroviari (ha baixat la seva demanda un 21 en relacioacute al 2011) i un
359 en mode autobuacutes (srsquoha reduiumlt un 16 en relacioacute al 2011) La recaptacioacute total de les
liacutenies de transport integrades a lrsquoATM durant el primer semestre de 2012 va ser de 36119
milions drsquoeuros (durant tot lrsquoany 2011 va ser de 68146 milions ndashper tant es troba en valors
similars a 2011-) El metro de Barcelona eacutes el que genera meacutes ingressos (123 milions durant
el primer semestre de 2012) el que representa el 34 de la recaptacioacute total
Segons dades de lrsquoATM el tragravensit de vehicles lleugers a la xarxa viagraveria de la Regioacute
Metropolitana de Barcelona tambeacute ha baixat durant el primer semestre de 2012 un 82 en
autopistes de peatge en relacioacute al mateix semestre del 2011 i un 34 als accessos de
Barcelona
Lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que al conjunt de lrsquoEstat la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril (tren metro tramvia) lany 2011 era de 2326
euros (un 33 superior respecte al 2010) i en transport per carretera era de 4362 euros (un
22 superior respecte al 2010)
Pel que fa a Catalunya lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril lany 2011 era de 2871 euros (un 124
superior al 2010) i en transport per carretera de 2732 euros (un 15 superior al 2010)
El pressupost 2012 de la Generalitat de Catalunya destina 441 milions a infraestructures de
carreteres 1081 milions a infraestructures ferroviagraveries 1422 milions a projectes de suport al
transport puacuteblic de viatgers i 38 milions a infraestructures del transport de viatgers per
carretera
Dades drsquoocupacioacute
Al tercer trimestre de 2012 el conjunt del sector del transport (terrestre aeri i mariacutetim) donava
feina al 33 de les persones ocupades a Espanya Un 90 de lrsquoocupacioacute al transport es
concentrava al sector del transport terrestre ( 518700 persones) un 18 superior al mateix
trimestre de 2010
Lrsquoevolucioacute a Espanya de lrsquoocupacioacute al sector del transport terrestre eacutes negativa des de lrsquoinici
de la crisi Aixiacute entre el tercer trimestre del 2008 i el tercer trimestre de 2012 lrsquoocupacioacute srsquoha
reduiumlt en 100800 persones el que representa un 162
A Catalunya segons les uacuteltimes dades disponibles a lrsquoEncuesta Nacional de Servicios de
lrsquoINE de 2010 el sector del transport terrestre teacute un total de 110171 persones ocupades
(73311 assalariats i 36860 autogravenoms) el que representa al voltant del 96 de les persones
3 Lrsquoany 2011 segons dades de lrsquoATM es va enregistrar el magravexim histograveric de viatges en el sistema de transport puacuteblic de lrsquoagraverea
de Barcelona
Any 2013 Pagraveg 15
que srsquoocupen al sector del transport a Catalunya i un 196 de lrsquoocupacioacute al sector del
transport terrestre a Espanya (dades de 2010)
El Directori central drsquoempreses de lrsquoINE recull que lrsquoany 2012 hi ha un total de 184760
empreses de transport terrestre (un 23 menys que lrsquoany 2011) de les quals un 65 soacuten
empreses de transport de mercaderies per carretera i serveis de trasllats La tendegravencia dels
darrers anys eacutes clarament negativa aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 26497
empreses el que representa un 127
A Catalunya segons dades del Directori central drsquoempreses de lrsquoINE hi ha 36347 empreses
de transport terrestre un 196 del total de les empreses del sector drsquoEspanya I tal com
passa al conjunt de lrsquoEstat lrsquoevolucioacute en el nombre drsquoempreses des de lrsquoinici de la crisi eacutes
negativa Aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 5622 empreses (reduccioacute del 134)
Drsquoacord amb les dades del punt anterior la tipologia drsquoempresa en el sector transports que
predomina a Catalunya eacutes la de microempresa amb una mitjana de 43 persones
treballadores per companyia
Fonts Darreres dades disponibles INE Ministerio de Fomento Renfe Transports Municipals de Barcelona-TMB Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya -FGC Idescat Observatorio del mercado del transporte de mercanciacuteas por carretera Encuesta Anual de Servicios de 2010 INE Observatori de la logiacutestica de Catalunya Autoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) Departament drsquoEconomia i Coneixement Generalitat de Catalunya Pressupost 2012 Idescat
Any 2013 Pagraveg 16
05Perfils professionals meacutes demandats
Perfils professionals de major qualificacioacute
Perfil formatiu
Els perfils professionals meacutes qualificats es troben principalment en els agravembits del transport ferroviari i
del de mercaderies
En el cas del transport ferroviari es requereixen fonamentalment persones amb nivells formatius
drsquoenginyeria En general la formacioacute necessagraveria eacutes la drsquoenginyeria en telecomunicacions o la
industrial que soacuten formacions especialitzades en aspectes com ara la senyalitzacioacute o el telecontrol i
en infraestructures viagraveries i material mogravebil
Pel que fa al transport de mercaderies eacutes en lrsquoagravembit de la planificacioacute on cal disposar drsquouna major
qualificacioacute professional La formacioacute requerida ha de ser superior preferiblement amb tercers graus
(postgraus magravesters) vinculats al camp de la logiacutestica empresarial
Habitualment a aquests perfils professionals sersquols requereix una experiegravencia en feines similars entre 2
i 5 anys
Perfil competencial
Aquests perfils professionals normalment srsquoocupen en cagraverrecs de responsabilitat en els que han de
prendre decisions estrategravegiques o puntuals que repercuteixen directament en lrsquoexecucioacute dels
projectes en aquest sentit eacutes imprescindible que siguin persones metogravediques perograve tambeacute amb
capacitat per proposar solucions a problemes imprevistos
Entre les competegravencies professionals meacutes requerides per a aquests perfils es troben la iniciativa i la
proactivitat el dinamisme la capacitat de treballar en equip lrsquohabilitat per organitzar els seu propi
treball i la capacitat per assolir els objectius marcats
Any 2013 Pagraveg 17
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Enginyera en manteniment de xarxa ferroviagraveria
Enginyera en manteniment de material mogravebil
Cap de tragravefic
Perfils professionals de menor qualificacioacute
Perfil formatiu
Tal i com succeeix en altres sectors a priori no hi hauria un miacutenim necessari formatiu meacutes enllagrave de la
formacioacute reglada obligatograveria eacutes a dir educacioacute primagraveria o ESO Val a dir que pel que fa a les tasques
vinculades al manteniment ferroviari i drsquoautomocioacute eacutes molt important disposar de formacioacute
professional relacionada amb els agravembits elegravectric i drsquoautomocioacute per poder optar a multitud de llocs de
treball al sector (electromecagravenic mecagravenic de vehicles etc) Aixiacute mateix lrsquoincrement de
lrsquoespecialitzacioacute tegravecnica que experimenta el sector obligaragrave a les persones que es vulguin ocupar en el
sector a realitzar cursos especialitzats i tegravecnics meacutes enllagrave dels estudis bagravesics o professionals reglats
Drsquoaltra banda i meacutes enfocat a lrsquoagravembit del transport de persones per carretera o per ferrocarril eacutes
convenient realitzar algun curs relacionat amb el tracte o atencioacute al client
Perfil competencial
Les competegravencies requerides depenen de lrsquoagravembit drsquoactivitat segons es realitzin tasques de transport
de persones o de mercaderies En el cas del transport de persones a meacutes de les competegravencies
tegravecniques necessagraveries eacutes convenient tenir vocacioacute de servei al client per exemple per exercir
drsquoagent drsquointervencioacute En el cas del transport de mercaderies es convenient ser una persona pacient
donat que els trajectes per carretera soacuten llargs i es realitzen normalment en solitari eacutes el cas per
exemple drsquoun camioner No obstant en general eacutes important tenir capacitat i interegraves per treballar en
equip ser una persona dinagravemica i amb iniciativa Drsquoaltra banda per les caracteriacutestiques de les
activitats dels sector es valora la disponibilitat per treballar de nit caps de setmana i festius
Any 2013 Pagraveg 18
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Conductora de vehicles ferroviaris
Agent drsquointervencioacute
Operariagraveria de manteniment de trens
Any 2013 Pagraveg 19
06Escenaris de futur
Debilitats
Els professionals que srsquoocupen al sector del transport terrestre sobre tot al de carretera es
caracteritzen per ser autogravenoms el que significa que per treballar-hi han hagut de realitzar una
inversioacute inicial rellevant de capital per adquirir com a miacutenim el seu propi mitjagrave de transport
(per exemple taxistes o camioners) En aquest sentit la necessitat drsquouna inversioacute inicial pot
impedir lrsquoacceacutes al sector de persones que estan qualificades per treballar-hi
El transport de mercaderies estagrave forccedila subjecte a les fluctuacions de lrsquoeconomia global fet
rellevant en contextos de crisi perquegrave es pot traduir en menor inversioacute puacuteblica i privada
menys utilitzacioacute del transport per part drsquousuaris privats i empreses etc Aixiacute de forma
concreta a Catalunya durant el periacuteode 2007-2011 les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions lrsquoany 2007
El desenvolupament del transport depegraven de forma criacutetica de la constant inversioacute puacuteblica en
creacioacute i manteniment de xarxes viagraveries En aquest sentit un alentiment de la inversioacute pot
implicar una recessioacute del sector en termes econogravemics i drsquoocupacioacute
La baixa qualitat de servei al client que srsquoofereix per part dels operadors de transport puacuteblic
ferroviari de mitja i llarga distancia fa que els usuaris estiguin menys predisposats a utilitzar-
lo
Catalunya teacute pendents de rebre de lrsquoEstat un total de 3648 milions drsquoeuros per realitzar
inversions a rodalies Es tracta drsquoun servei que durant els uacuteltims anys ha tingut moltes
ineficiegravencies problemes de retards i ha generat moltes queixes de la ciutadania La
Generalitat de Catalunya va assumir la gestioacute del servei lrsquoany 2010
Lrsquoexcessiva atomitzacioacute del sector perjudica als seus interessos eacutes a dir no existeixen
estructures empresarials prou sogravelides i amb suficient forccedila per traslladar les seves dificultats
als preus del producte un exemple eacutes que molts transportistes no poden traslladar lrsquoincrement
de preus del combustible al cost del seu servei i han de rebaixar els seus marges
Any 2013 Pagraveg 20
Amenaces
Una inversioacute insuficient en la millora del transport puacuteblics pot comportar un increment
sostingut dels desplaccedilaments en transport privat contaminant i poc sostenible a meacutes de
saturar de la xarxa viagraveria per carretera
La disminucioacute de lrsquoactivitat de transport interurbagrave de persones estagrave condicionada per la
tendegravencia demogragravefica de retorn de la poblacioacute als nuclis urbans que concentren bona part
dels llocs de treball disponibles Igualment lrsquoaugment de lrsquoatur fa que els desplaccedilaments
interurbans es redueixin ja que hi ha menys necessitat de mobilitat
Els agents econogravemics que representen el sector del transport terrestre no perceben les
necessitats formatives dels seus treballadors i a meacutes no lrsquoassocien a una millora continua de
la competitivitat i la qualitat del servei En aquest sentit no considerar suficientment la
formacioacute com un element que millora la rendibilitat i la competitivitat del sector esdeveacute una
amenaccedila en concret el 50 de les empreses no duu a terme formacioacute o en realitza molt
poca
El sector presenta una baixa rotacioacute de personal i una mitjana drsquoedat al voltant dels 50 anys
per les persones autogravenomes i a lrsquoentorn dels 45 anys per les assalariades el que posa de
manifest lrsquoenvelliment del personal que hi treballa Aquest fet juntament amb la insuficient
importagravencia que es doacutena a la formacioacute pot suposar un impediment per incorporar noves
tecnologies al sector de manera ragravepida i eficient
La manca drsquointegracioacute intermodal (entre diferents tipologies de transport) pot frenar el
desenvolupament del sector i estancar el nombre de persones i de mercaderies que es poden
transportar
Una baixa qualitat de servei (velocitats reduiumldes preus poc competitius incompliments
drsquohoraris etc) pot incrementar el nombre de persones que utilitzen el transport privat en
detriment del puacuteblic
Lrsquoadaptacioacute a un mercat globalitzat permet lrsquoentrada drsquoempreses del transport competidores
de caragravecter multinacional a Europa i Espanya el que implica el desenvolupament de
tegravecniques de gestioacute meacutes acurades i eficients
Fortaleses
El transport terrestre eacutes un sector drsquouna importagravencia estrategravegica creixent no nomeacutes perquegrave
contribueix a la millora de la competitivitat del paiacutes sinoacute perquegrave doacutena suport a altres sectors
Any 2013 Pagraveg 21
productius com la industria el comerccedil i el turisme En aquest sentit la proliferacioacute del canal
de venda on-line genera necessitats de distribucioacute terrestre de mercaderies
El desenvolupament del transport colmiddotlectiu de persones ja eacutes compatible amb un model de
mobilitat sostenible eacutes a dir la xarxa drsquoinfraestructures actual es prou extensa com per
esdevenir una alternativa al transport privat
Catalunya disposa drsquoun teixit industrial i de serveis molt potent que requereix drsquouns serveis de
transport de mercaderies i de persones importants i en constant desenvolupament
La bona marxa del transport de mercaderies al Port de Barcelona ha contribuiumlt que el
transport ferroviari de contenidors hagi augmentat un 146 entre el 2010 i el 2011
La correcta aplicacioacute de la normativa de lliure competegravencia de la Unioacute Europea contribuiragrave a
crear un marc drsquoigualtat drsquooportunitats i condicions per al desenvolupament del sector del
transport terrestre a tots els Estats membres
Oportunitats
Lrsquoextensioacute dels sistemes de gestioacute drsquoestocs eficients faran que els centres logiacutestics i el
transport de mercaderies mantinguin bones perspectives drsquoactivitat en el futur
La presegravencia de plans de transports i de mobilitat a nivell catalagrave i metropolitagrave com el Pla
drsquoInfraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 de la Generalitat de Catalunya
garanteixen a mig i llarg termini les bases per al desenvolupament de les xarxes viagraveries per
carretera i ferrocarril i per tant les condicions per a una millora dels transports puacuteblics i de
mercaderies
Les inversions realitzades recentment en la millora del transport ferroviari (AVE actualitzacioacute
de la xarxa de rodalies de Barcelona) han incrementat la competitivitat drsquoaquest mitjagrave de
transport despreacutes drsquoalguns anys de crisi important
El futur desenvolupament ferroviari del corredor del mediterrani (amb liacutenies drsquoample
internacional) que possiblement la Unioacute Europea inclouragrave en la seva planificacioacute estrategravegica
drsquoinfraestructures de transport facilitaragrave la creacioacute de nous parcs logiacutestics i la implantacioacute de
noves empreses i activitats logiacutestiques a Barcelona i a Catalunya
Lrsquoaplicacioacute de nous megravetodes de gestioacute i administracioacute i de noves tecnologies al transport
terrestre ha contribuiumlt a optimitzar i automatitzar els processos i a oferir nous serveis i de
major valor afegit En aquest sentit la incorporacioacute progressiva drsquoaquests megravetodes i
tecnologies esdeveacute un element clau per al desenvolupament del sector i al mateix temps per
al desenvolupament econogravemic general
Any 2013 Pagraveg 22
La Unioacute Europea ha realitzat una forta aposta econogravemica en i+D+I per al desenvolupament de
vehicles nets el que eacutes una oportunitat per aplicar noves tecnologies al transport terrestre
La incorporacioacute drsquoestats a la Unioacute suposa un increment de persones que tenen la possibilitat
de viatjar lliurement per Europa amb les oportunitats que aixograve suposa en lrsquoincrement del
nombre de viatgers i drsquointercanvi de mercaderies
La disponibilitat drsquoun transport integrat i intermodal suposa una reduccioacute dels temps de
transport dels seus costos i una millora en la qualitat del servei
El desenvolupament de noves tecnologies aplicades al transport i de nous sistemes motors i
la utilitzacioacute de biocombustibles suposa una millora en termes mediambientals que
repercuteix en un decrement de les emissions de CO2
Any 2013 Pagraveg 23
07Enllaccedilos drsquointeregraves
Organismes nacionals
Comiteacute Nacional del Transporte (CNT)
httpwwwfomentoes
Renfe
httpwwwrenfees
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
httpwwwtmbcat
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
httpwwwfgccat
Rodalies de Catalunya
httpwwwrodaliesdecatalunyacat
Esdeveniments internacionals (fires congressos etc)
Setmana Internacional del Transport i la Logiacutestica (SITL Franccedila)
httpwwwsitleuindexphpLang=FRampargRedirect=FR|ECO
Fira del Transport de Materials i Logiacutestica (Promat USA)
httpwwwpromatshowcom
Fira de Logiacutestica Especialitzada i Transport de Mercaderies (Logis expo Espanya)
httpwwwlogisexpoes
Fira Internacional de Tecnologia Ferroviagraveria (Rail Spain Espanya)
wwwferiazaragozaesrail_spainaspx
Any 2013 Pagraveg 24
Esdeveniments nacionals (fires congressos etc)
Saloacute Internacional de la Logiacutestica i el Transport
httpwwwsilbcncomcat
Portals temagravetics internacionals
Portal Europeu del Transport
httpeuropaeupoltransindex_enhtm
Portals temagravetics nacionals
Transportes
httpwwwtransportescom
Logiacutestica i transport (L y T)
httpwwwlogisticaytransportees
Cofinancen
Any 2013 Pagraveg 14
aquesta xarxa de transport (un 19 inferior al mateix semestre de 20113) dels quals un
641 soacuten en mode ferroviari (ha baixat la seva demanda un 21 en relacioacute al 2011) i un
359 en mode autobuacutes (srsquoha reduiumlt un 16 en relacioacute al 2011) La recaptacioacute total de les
liacutenies de transport integrades a lrsquoATM durant el primer semestre de 2012 va ser de 36119
milions drsquoeuros (durant tot lrsquoany 2011 va ser de 68146 milions ndashper tant es troba en valors
similars a 2011-) El metro de Barcelona eacutes el que genera meacutes ingressos (123 milions durant
el primer semestre de 2012) el que representa el 34 de la recaptacioacute total
Segons dades de lrsquoATM el tragravensit de vehicles lleugers a la xarxa viagraveria de la Regioacute
Metropolitana de Barcelona tambeacute ha baixat durant el primer semestre de 2012 un 82 en
autopistes de peatge en relacioacute al mateix semestre del 2011 i un 34 als accessos de
Barcelona
Lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que al conjunt de lrsquoEstat la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril (tren metro tramvia) lany 2011 era de 2326
euros (un 33 superior respecte al 2010) i en transport per carretera era de 4362 euros (un
22 superior respecte al 2010)
Pel que fa a Catalunya lrsquoenquesta de pressupostos familiars de lrsquoINE recull que la despesa
mitjana per persona en transport per ferrocarril lany 2011 era de 2871 euros (un 124
superior al 2010) i en transport per carretera de 2732 euros (un 15 superior al 2010)
El pressupost 2012 de la Generalitat de Catalunya destina 441 milions a infraestructures de
carreteres 1081 milions a infraestructures ferroviagraveries 1422 milions a projectes de suport al
transport puacuteblic de viatgers i 38 milions a infraestructures del transport de viatgers per
carretera
Dades drsquoocupacioacute
Al tercer trimestre de 2012 el conjunt del sector del transport (terrestre aeri i mariacutetim) donava
feina al 33 de les persones ocupades a Espanya Un 90 de lrsquoocupacioacute al transport es
concentrava al sector del transport terrestre ( 518700 persones) un 18 superior al mateix
trimestre de 2010
Lrsquoevolucioacute a Espanya de lrsquoocupacioacute al sector del transport terrestre eacutes negativa des de lrsquoinici
de la crisi Aixiacute entre el tercer trimestre del 2008 i el tercer trimestre de 2012 lrsquoocupacioacute srsquoha
reduiumlt en 100800 persones el que representa un 162
A Catalunya segons les uacuteltimes dades disponibles a lrsquoEncuesta Nacional de Servicios de
lrsquoINE de 2010 el sector del transport terrestre teacute un total de 110171 persones ocupades
(73311 assalariats i 36860 autogravenoms) el que representa al voltant del 96 de les persones
3 Lrsquoany 2011 segons dades de lrsquoATM es va enregistrar el magravexim histograveric de viatges en el sistema de transport puacuteblic de lrsquoagraverea
de Barcelona
Any 2013 Pagraveg 15
que srsquoocupen al sector del transport a Catalunya i un 196 de lrsquoocupacioacute al sector del
transport terrestre a Espanya (dades de 2010)
El Directori central drsquoempreses de lrsquoINE recull que lrsquoany 2012 hi ha un total de 184760
empreses de transport terrestre (un 23 menys que lrsquoany 2011) de les quals un 65 soacuten
empreses de transport de mercaderies per carretera i serveis de trasllats La tendegravencia dels
darrers anys eacutes clarament negativa aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 26497
empreses el que representa un 127
A Catalunya segons dades del Directori central drsquoempreses de lrsquoINE hi ha 36347 empreses
de transport terrestre un 196 del total de les empreses del sector drsquoEspanya I tal com
passa al conjunt de lrsquoEstat lrsquoevolucioacute en el nombre drsquoempreses des de lrsquoinici de la crisi eacutes
negativa Aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 5622 empreses (reduccioacute del 134)
Drsquoacord amb les dades del punt anterior la tipologia drsquoempresa en el sector transports que
predomina a Catalunya eacutes la de microempresa amb una mitjana de 43 persones
treballadores per companyia
Fonts Darreres dades disponibles INE Ministerio de Fomento Renfe Transports Municipals de Barcelona-TMB Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya -FGC Idescat Observatorio del mercado del transporte de mercanciacuteas por carretera Encuesta Anual de Servicios de 2010 INE Observatori de la logiacutestica de Catalunya Autoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) Departament drsquoEconomia i Coneixement Generalitat de Catalunya Pressupost 2012 Idescat
Any 2013 Pagraveg 16
05Perfils professionals meacutes demandats
Perfils professionals de major qualificacioacute
Perfil formatiu
Els perfils professionals meacutes qualificats es troben principalment en els agravembits del transport ferroviari i
del de mercaderies
En el cas del transport ferroviari es requereixen fonamentalment persones amb nivells formatius
drsquoenginyeria En general la formacioacute necessagraveria eacutes la drsquoenginyeria en telecomunicacions o la
industrial que soacuten formacions especialitzades en aspectes com ara la senyalitzacioacute o el telecontrol i
en infraestructures viagraveries i material mogravebil
Pel que fa al transport de mercaderies eacutes en lrsquoagravembit de la planificacioacute on cal disposar drsquouna major
qualificacioacute professional La formacioacute requerida ha de ser superior preferiblement amb tercers graus
(postgraus magravesters) vinculats al camp de la logiacutestica empresarial
Habitualment a aquests perfils professionals sersquols requereix una experiegravencia en feines similars entre 2
i 5 anys
Perfil competencial
Aquests perfils professionals normalment srsquoocupen en cagraverrecs de responsabilitat en els que han de
prendre decisions estrategravegiques o puntuals que repercuteixen directament en lrsquoexecucioacute dels
projectes en aquest sentit eacutes imprescindible que siguin persones metogravediques perograve tambeacute amb
capacitat per proposar solucions a problemes imprevistos
Entre les competegravencies professionals meacutes requerides per a aquests perfils es troben la iniciativa i la
proactivitat el dinamisme la capacitat de treballar en equip lrsquohabilitat per organitzar els seu propi
treball i la capacitat per assolir els objectius marcats
Any 2013 Pagraveg 17
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Enginyera en manteniment de xarxa ferroviagraveria
Enginyera en manteniment de material mogravebil
Cap de tragravefic
Perfils professionals de menor qualificacioacute
Perfil formatiu
Tal i com succeeix en altres sectors a priori no hi hauria un miacutenim necessari formatiu meacutes enllagrave de la
formacioacute reglada obligatograveria eacutes a dir educacioacute primagraveria o ESO Val a dir que pel que fa a les tasques
vinculades al manteniment ferroviari i drsquoautomocioacute eacutes molt important disposar de formacioacute
professional relacionada amb els agravembits elegravectric i drsquoautomocioacute per poder optar a multitud de llocs de
treball al sector (electromecagravenic mecagravenic de vehicles etc) Aixiacute mateix lrsquoincrement de
lrsquoespecialitzacioacute tegravecnica que experimenta el sector obligaragrave a les persones que es vulguin ocupar en el
sector a realitzar cursos especialitzats i tegravecnics meacutes enllagrave dels estudis bagravesics o professionals reglats
Drsquoaltra banda i meacutes enfocat a lrsquoagravembit del transport de persones per carretera o per ferrocarril eacutes
convenient realitzar algun curs relacionat amb el tracte o atencioacute al client
Perfil competencial
Les competegravencies requerides depenen de lrsquoagravembit drsquoactivitat segons es realitzin tasques de transport
de persones o de mercaderies En el cas del transport de persones a meacutes de les competegravencies
tegravecniques necessagraveries eacutes convenient tenir vocacioacute de servei al client per exemple per exercir
drsquoagent drsquointervencioacute En el cas del transport de mercaderies es convenient ser una persona pacient
donat que els trajectes per carretera soacuten llargs i es realitzen normalment en solitari eacutes el cas per
exemple drsquoun camioner No obstant en general eacutes important tenir capacitat i interegraves per treballar en
equip ser una persona dinagravemica i amb iniciativa Drsquoaltra banda per les caracteriacutestiques de les
activitats dels sector es valora la disponibilitat per treballar de nit caps de setmana i festius
Any 2013 Pagraveg 18
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Conductora de vehicles ferroviaris
Agent drsquointervencioacute
Operariagraveria de manteniment de trens
Any 2013 Pagraveg 19
06Escenaris de futur
Debilitats
Els professionals que srsquoocupen al sector del transport terrestre sobre tot al de carretera es
caracteritzen per ser autogravenoms el que significa que per treballar-hi han hagut de realitzar una
inversioacute inicial rellevant de capital per adquirir com a miacutenim el seu propi mitjagrave de transport
(per exemple taxistes o camioners) En aquest sentit la necessitat drsquouna inversioacute inicial pot
impedir lrsquoacceacutes al sector de persones que estan qualificades per treballar-hi
El transport de mercaderies estagrave forccedila subjecte a les fluctuacions de lrsquoeconomia global fet
rellevant en contextos de crisi perquegrave es pot traduir en menor inversioacute puacuteblica i privada
menys utilitzacioacute del transport per part drsquousuaris privats i empreses etc Aixiacute de forma
concreta a Catalunya durant el periacuteode 2007-2011 les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions lrsquoany 2007
El desenvolupament del transport depegraven de forma criacutetica de la constant inversioacute puacuteblica en
creacioacute i manteniment de xarxes viagraveries En aquest sentit un alentiment de la inversioacute pot
implicar una recessioacute del sector en termes econogravemics i drsquoocupacioacute
La baixa qualitat de servei al client que srsquoofereix per part dels operadors de transport puacuteblic
ferroviari de mitja i llarga distancia fa que els usuaris estiguin menys predisposats a utilitzar-
lo
Catalunya teacute pendents de rebre de lrsquoEstat un total de 3648 milions drsquoeuros per realitzar
inversions a rodalies Es tracta drsquoun servei que durant els uacuteltims anys ha tingut moltes
ineficiegravencies problemes de retards i ha generat moltes queixes de la ciutadania La
Generalitat de Catalunya va assumir la gestioacute del servei lrsquoany 2010
Lrsquoexcessiva atomitzacioacute del sector perjudica als seus interessos eacutes a dir no existeixen
estructures empresarials prou sogravelides i amb suficient forccedila per traslladar les seves dificultats
als preus del producte un exemple eacutes que molts transportistes no poden traslladar lrsquoincrement
de preus del combustible al cost del seu servei i han de rebaixar els seus marges
Any 2013 Pagraveg 20
Amenaces
Una inversioacute insuficient en la millora del transport puacuteblics pot comportar un increment
sostingut dels desplaccedilaments en transport privat contaminant i poc sostenible a meacutes de
saturar de la xarxa viagraveria per carretera
La disminucioacute de lrsquoactivitat de transport interurbagrave de persones estagrave condicionada per la
tendegravencia demogragravefica de retorn de la poblacioacute als nuclis urbans que concentren bona part
dels llocs de treball disponibles Igualment lrsquoaugment de lrsquoatur fa que els desplaccedilaments
interurbans es redueixin ja que hi ha menys necessitat de mobilitat
Els agents econogravemics que representen el sector del transport terrestre no perceben les
necessitats formatives dels seus treballadors i a meacutes no lrsquoassocien a una millora continua de
la competitivitat i la qualitat del servei En aquest sentit no considerar suficientment la
formacioacute com un element que millora la rendibilitat i la competitivitat del sector esdeveacute una
amenaccedila en concret el 50 de les empreses no duu a terme formacioacute o en realitza molt
poca
El sector presenta una baixa rotacioacute de personal i una mitjana drsquoedat al voltant dels 50 anys
per les persones autogravenomes i a lrsquoentorn dels 45 anys per les assalariades el que posa de
manifest lrsquoenvelliment del personal que hi treballa Aquest fet juntament amb la insuficient
importagravencia que es doacutena a la formacioacute pot suposar un impediment per incorporar noves
tecnologies al sector de manera ragravepida i eficient
La manca drsquointegracioacute intermodal (entre diferents tipologies de transport) pot frenar el
desenvolupament del sector i estancar el nombre de persones i de mercaderies que es poden
transportar
Una baixa qualitat de servei (velocitats reduiumldes preus poc competitius incompliments
drsquohoraris etc) pot incrementar el nombre de persones que utilitzen el transport privat en
detriment del puacuteblic
Lrsquoadaptacioacute a un mercat globalitzat permet lrsquoentrada drsquoempreses del transport competidores
de caragravecter multinacional a Europa i Espanya el que implica el desenvolupament de
tegravecniques de gestioacute meacutes acurades i eficients
Fortaleses
El transport terrestre eacutes un sector drsquouna importagravencia estrategravegica creixent no nomeacutes perquegrave
contribueix a la millora de la competitivitat del paiacutes sinoacute perquegrave doacutena suport a altres sectors
Any 2013 Pagraveg 21
productius com la industria el comerccedil i el turisme En aquest sentit la proliferacioacute del canal
de venda on-line genera necessitats de distribucioacute terrestre de mercaderies
El desenvolupament del transport colmiddotlectiu de persones ja eacutes compatible amb un model de
mobilitat sostenible eacutes a dir la xarxa drsquoinfraestructures actual es prou extensa com per
esdevenir una alternativa al transport privat
Catalunya disposa drsquoun teixit industrial i de serveis molt potent que requereix drsquouns serveis de
transport de mercaderies i de persones importants i en constant desenvolupament
La bona marxa del transport de mercaderies al Port de Barcelona ha contribuiumlt que el
transport ferroviari de contenidors hagi augmentat un 146 entre el 2010 i el 2011
La correcta aplicacioacute de la normativa de lliure competegravencia de la Unioacute Europea contribuiragrave a
crear un marc drsquoigualtat drsquooportunitats i condicions per al desenvolupament del sector del
transport terrestre a tots els Estats membres
Oportunitats
Lrsquoextensioacute dels sistemes de gestioacute drsquoestocs eficients faran que els centres logiacutestics i el
transport de mercaderies mantinguin bones perspectives drsquoactivitat en el futur
La presegravencia de plans de transports i de mobilitat a nivell catalagrave i metropolitagrave com el Pla
drsquoInfraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 de la Generalitat de Catalunya
garanteixen a mig i llarg termini les bases per al desenvolupament de les xarxes viagraveries per
carretera i ferrocarril i per tant les condicions per a una millora dels transports puacuteblics i de
mercaderies
Les inversions realitzades recentment en la millora del transport ferroviari (AVE actualitzacioacute
de la xarxa de rodalies de Barcelona) han incrementat la competitivitat drsquoaquest mitjagrave de
transport despreacutes drsquoalguns anys de crisi important
El futur desenvolupament ferroviari del corredor del mediterrani (amb liacutenies drsquoample
internacional) que possiblement la Unioacute Europea inclouragrave en la seva planificacioacute estrategravegica
drsquoinfraestructures de transport facilitaragrave la creacioacute de nous parcs logiacutestics i la implantacioacute de
noves empreses i activitats logiacutestiques a Barcelona i a Catalunya
Lrsquoaplicacioacute de nous megravetodes de gestioacute i administracioacute i de noves tecnologies al transport
terrestre ha contribuiumlt a optimitzar i automatitzar els processos i a oferir nous serveis i de
major valor afegit En aquest sentit la incorporacioacute progressiva drsquoaquests megravetodes i
tecnologies esdeveacute un element clau per al desenvolupament del sector i al mateix temps per
al desenvolupament econogravemic general
Any 2013 Pagraveg 22
La Unioacute Europea ha realitzat una forta aposta econogravemica en i+D+I per al desenvolupament de
vehicles nets el que eacutes una oportunitat per aplicar noves tecnologies al transport terrestre
La incorporacioacute drsquoestats a la Unioacute suposa un increment de persones que tenen la possibilitat
de viatjar lliurement per Europa amb les oportunitats que aixograve suposa en lrsquoincrement del
nombre de viatgers i drsquointercanvi de mercaderies
La disponibilitat drsquoun transport integrat i intermodal suposa una reduccioacute dels temps de
transport dels seus costos i una millora en la qualitat del servei
El desenvolupament de noves tecnologies aplicades al transport i de nous sistemes motors i
la utilitzacioacute de biocombustibles suposa una millora en termes mediambientals que
repercuteix en un decrement de les emissions de CO2
Any 2013 Pagraveg 23
07Enllaccedilos drsquointeregraves
Organismes nacionals
Comiteacute Nacional del Transporte (CNT)
httpwwwfomentoes
Renfe
httpwwwrenfees
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
httpwwwtmbcat
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
httpwwwfgccat
Rodalies de Catalunya
httpwwwrodaliesdecatalunyacat
Esdeveniments internacionals (fires congressos etc)
Setmana Internacional del Transport i la Logiacutestica (SITL Franccedila)
httpwwwsitleuindexphpLang=FRampargRedirect=FR|ECO
Fira del Transport de Materials i Logiacutestica (Promat USA)
httpwwwpromatshowcom
Fira de Logiacutestica Especialitzada i Transport de Mercaderies (Logis expo Espanya)
httpwwwlogisexpoes
Fira Internacional de Tecnologia Ferroviagraveria (Rail Spain Espanya)
wwwferiazaragozaesrail_spainaspx
Any 2013 Pagraveg 24
Esdeveniments nacionals (fires congressos etc)
Saloacute Internacional de la Logiacutestica i el Transport
httpwwwsilbcncomcat
Portals temagravetics internacionals
Portal Europeu del Transport
httpeuropaeupoltransindex_enhtm
Portals temagravetics nacionals
Transportes
httpwwwtransportescom
Logiacutestica i transport (L y T)
httpwwwlogisticaytransportees
Cofinancen
Any 2013 Pagraveg 15
que srsquoocupen al sector del transport a Catalunya i un 196 de lrsquoocupacioacute al sector del
transport terrestre a Espanya (dades de 2010)
El Directori central drsquoempreses de lrsquoINE recull que lrsquoany 2012 hi ha un total de 184760
empreses de transport terrestre (un 23 menys que lrsquoany 2011) de les quals un 65 soacuten
empreses de transport de mercaderies per carretera i serveis de trasllats La tendegravencia dels
darrers anys eacutes clarament negativa aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 26497
empreses el que representa un 127
A Catalunya segons dades del Directori central drsquoempreses de lrsquoINE hi ha 36347 empreses
de transport terrestre un 196 del total de les empreses del sector drsquoEspanya I tal com
passa al conjunt de lrsquoEstat lrsquoevolucioacute en el nombre drsquoempreses des de lrsquoinici de la crisi eacutes
negativa Aixiacute entre el 2008 i el 2012 han desaparegut 5622 empreses (reduccioacute del 134)
Drsquoacord amb les dades del punt anterior la tipologia drsquoempresa en el sector transports que
predomina a Catalunya eacutes la de microempresa amb una mitjana de 43 persones
treballadores per companyia
Fonts Darreres dades disponibles INE Ministerio de Fomento Renfe Transports Municipals de Barcelona-TMB Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya -FGC Idescat Observatorio del mercado del transporte de mercanciacuteas por carretera Encuesta Anual de Servicios de 2010 INE Observatori de la logiacutestica de Catalunya Autoritat del Transport Metropolitagrave de lrsquoagraverea de Barcelona (ATM) Departament drsquoEconomia i Coneixement Generalitat de Catalunya Pressupost 2012 Idescat
Any 2013 Pagraveg 16
05Perfils professionals meacutes demandats
Perfils professionals de major qualificacioacute
Perfil formatiu
Els perfils professionals meacutes qualificats es troben principalment en els agravembits del transport ferroviari i
del de mercaderies
En el cas del transport ferroviari es requereixen fonamentalment persones amb nivells formatius
drsquoenginyeria En general la formacioacute necessagraveria eacutes la drsquoenginyeria en telecomunicacions o la
industrial que soacuten formacions especialitzades en aspectes com ara la senyalitzacioacute o el telecontrol i
en infraestructures viagraveries i material mogravebil
Pel que fa al transport de mercaderies eacutes en lrsquoagravembit de la planificacioacute on cal disposar drsquouna major
qualificacioacute professional La formacioacute requerida ha de ser superior preferiblement amb tercers graus
(postgraus magravesters) vinculats al camp de la logiacutestica empresarial
Habitualment a aquests perfils professionals sersquols requereix una experiegravencia en feines similars entre 2
i 5 anys
Perfil competencial
Aquests perfils professionals normalment srsquoocupen en cagraverrecs de responsabilitat en els que han de
prendre decisions estrategravegiques o puntuals que repercuteixen directament en lrsquoexecucioacute dels
projectes en aquest sentit eacutes imprescindible que siguin persones metogravediques perograve tambeacute amb
capacitat per proposar solucions a problemes imprevistos
Entre les competegravencies professionals meacutes requerides per a aquests perfils es troben la iniciativa i la
proactivitat el dinamisme la capacitat de treballar en equip lrsquohabilitat per organitzar els seu propi
treball i la capacitat per assolir els objectius marcats
Any 2013 Pagraveg 17
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Enginyera en manteniment de xarxa ferroviagraveria
Enginyera en manteniment de material mogravebil
Cap de tragravefic
Perfils professionals de menor qualificacioacute
Perfil formatiu
Tal i com succeeix en altres sectors a priori no hi hauria un miacutenim necessari formatiu meacutes enllagrave de la
formacioacute reglada obligatograveria eacutes a dir educacioacute primagraveria o ESO Val a dir que pel que fa a les tasques
vinculades al manteniment ferroviari i drsquoautomocioacute eacutes molt important disposar de formacioacute
professional relacionada amb els agravembits elegravectric i drsquoautomocioacute per poder optar a multitud de llocs de
treball al sector (electromecagravenic mecagravenic de vehicles etc) Aixiacute mateix lrsquoincrement de
lrsquoespecialitzacioacute tegravecnica que experimenta el sector obligaragrave a les persones que es vulguin ocupar en el
sector a realitzar cursos especialitzats i tegravecnics meacutes enllagrave dels estudis bagravesics o professionals reglats
Drsquoaltra banda i meacutes enfocat a lrsquoagravembit del transport de persones per carretera o per ferrocarril eacutes
convenient realitzar algun curs relacionat amb el tracte o atencioacute al client
Perfil competencial
Les competegravencies requerides depenen de lrsquoagravembit drsquoactivitat segons es realitzin tasques de transport
de persones o de mercaderies En el cas del transport de persones a meacutes de les competegravencies
tegravecniques necessagraveries eacutes convenient tenir vocacioacute de servei al client per exemple per exercir
drsquoagent drsquointervencioacute En el cas del transport de mercaderies es convenient ser una persona pacient
donat que els trajectes per carretera soacuten llargs i es realitzen normalment en solitari eacutes el cas per
exemple drsquoun camioner No obstant en general eacutes important tenir capacitat i interegraves per treballar en
equip ser una persona dinagravemica i amb iniciativa Drsquoaltra banda per les caracteriacutestiques de les
activitats dels sector es valora la disponibilitat per treballar de nit caps de setmana i festius
Any 2013 Pagraveg 18
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Conductora de vehicles ferroviaris
Agent drsquointervencioacute
Operariagraveria de manteniment de trens
Any 2013 Pagraveg 19
06Escenaris de futur
Debilitats
Els professionals que srsquoocupen al sector del transport terrestre sobre tot al de carretera es
caracteritzen per ser autogravenoms el que significa que per treballar-hi han hagut de realitzar una
inversioacute inicial rellevant de capital per adquirir com a miacutenim el seu propi mitjagrave de transport
(per exemple taxistes o camioners) En aquest sentit la necessitat drsquouna inversioacute inicial pot
impedir lrsquoacceacutes al sector de persones que estan qualificades per treballar-hi
El transport de mercaderies estagrave forccedila subjecte a les fluctuacions de lrsquoeconomia global fet
rellevant en contextos de crisi perquegrave es pot traduir en menor inversioacute puacuteblica i privada
menys utilitzacioacute del transport per part drsquousuaris privats i empreses etc Aixiacute de forma
concreta a Catalunya durant el periacuteode 2007-2011 les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions lrsquoany 2007
El desenvolupament del transport depegraven de forma criacutetica de la constant inversioacute puacuteblica en
creacioacute i manteniment de xarxes viagraveries En aquest sentit un alentiment de la inversioacute pot
implicar una recessioacute del sector en termes econogravemics i drsquoocupacioacute
La baixa qualitat de servei al client que srsquoofereix per part dels operadors de transport puacuteblic
ferroviari de mitja i llarga distancia fa que els usuaris estiguin menys predisposats a utilitzar-
lo
Catalunya teacute pendents de rebre de lrsquoEstat un total de 3648 milions drsquoeuros per realitzar
inversions a rodalies Es tracta drsquoun servei que durant els uacuteltims anys ha tingut moltes
ineficiegravencies problemes de retards i ha generat moltes queixes de la ciutadania La
Generalitat de Catalunya va assumir la gestioacute del servei lrsquoany 2010
Lrsquoexcessiva atomitzacioacute del sector perjudica als seus interessos eacutes a dir no existeixen
estructures empresarials prou sogravelides i amb suficient forccedila per traslladar les seves dificultats
als preus del producte un exemple eacutes que molts transportistes no poden traslladar lrsquoincrement
de preus del combustible al cost del seu servei i han de rebaixar els seus marges
Any 2013 Pagraveg 20
Amenaces
Una inversioacute insuficient en la millora del transport puacuteblics pot comportar un increment
sostingut dels desplaccedilaments en transport privat contaminant i poc sostenible a meacutes de
saturar de la xarxa viagraveria per carretera
La disminucioacute de lrsquoactivitat de transport interurbagrave de persones estagrave condicionada per la
tendegravencia demogragravefica de retorn de la poblacioacute als nuclis urbans que concentren bona part
dels llocs de treball disponibles Igualment lrsquoaugment de lrsquoatur fa que els desplaccedilaments
interurbans es redueixin ja que hi ha menys necessitat de mobilitat
Els agents econogravemics que representen el sector del transport terrestre no perceben les
necessitats formatives dels seus treballadors i a meacutes no lrsquoassocien a una millora continua de
la competitivitat i la qualitat del servei En aquest sentit no considerar suficientment la
formacioacute com un element que millora la rendibilitat i la competitivitat del sector esdeveacute una
amenaccedila en concret el 50 de les empreses no duu a terme formacioacute o en realitza molt
poca
El sector presenta una baixa rotacioacute de personal i una mitjana drsquoedat al voltant dels 50 anys
per les persones autogravenomes i a lrsquoentorn dels 45 anys per les assalariades el que posa de
manifest lrsquoenvelliment del personal que hi treballa Aquest fet juntament amb la insuficient
importagravencia que es doacutena a la formacioacute pot suposar un impediment per incorporar noves
tecnologies al sector de manera ragravepida i eficient
La manca drsquointegracioacute intermodal (entre diferents tipologies de transport) pot frenar el
desenvolupament del sector i estancar el nombre de persones i de mercaderies que es poden
transportar
Una baixa qualitat de servei (velocitats reduiumldes preus poc competitius incompliments
drsquohoraris etc) pot incrementar el nombre de persones que utilitzen el transport privat en
detriment del puacuteblic
Lrsquoadaptacioacute a un mercat globalitzat permet lrsquoentrada drsquoempreses del transport competidores
de caragravecter multinacional a Europa i Espanya el que implica el desenvolupament de
tegravecniques de gestioacute meacutes acurades i eficients
Fortaleses
El transport terrestre eacutes un sector drsquouna importagravencia estrategravegica creixent no nomeacutes perquegrave
contribueix a la millora de la competitivitat del paiacutes sinoacute perquegrave doacutena suport a altres sectors
Any 2013 Pagraveg 21
productius com la industria el comerccedil i el turisme En aquest sentit la proliferacioacute del canal
de venda on-line genera necessitats de distribucioacute terrestre de mercaderies
El desenvolupament del transport colmiddotlectiu de persones ja eacutes compatible amb un model de
mobilitat sostenible eacutes a dir la xarxa drsquoinfraestructures actual es prou extensa com per
esdevenir una alternativa al transport privat
Catalunya disposa drsquoun teixit industrial i de serveis molt potent que requereix drsquouns serveis de
transport de mercaderies i de persones importants i en constant desenvolupament
La bona marxa del transport de mercaderies al Port de Barcelona ha contribuiumlt que el
transport ferroviari de contenidors hagi augmentat un 146 entre el 2010 i el 2011
La correcta aplicacioacute de la normativa de lliure competegravencia de la Unioacute Europea contribuiragrave a
crear un marc drsquoigualtat drsquooportunitats i condicions per al desenvolupament del sector del
transport terrestre a tots els Estats membres
Oportunitats
Lrsquoextensioacute dels sistemes de gestioacute drsquoestocs eficients faran que els centres logiacutestics i el
transport de mercaderies mantinguin bones perspectives drsquoactivitat en el futur
La presegravencia de plans de transports i de mobilitat a nivell catalagrave i metropolitagrave com el Pla
drsquoInfraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 de la Generalitat de Catalunya
garanteixen a mig i llarg termini les bases per al desenvolupament de les xarxes viagraveries per
carretera i ferrocarril i per tant les condicions per a una millora dels transports puacuteblics i de
mercaderies
Les inversions realitzades recentment en la millora del transport ferroviari (AVE actualitzacioacute
de la xarxa de rodalies de Barcelona) han incrementat la competitivitat drsquoaquest mitjagrave de
transport despreacutes drsquoalguns anys de crisi important
El futur desenvolupament ferroviari del corredor del mediterrani (amb liacutenies drsquoample
internacional) que possiblement la Unioacute Europea inclouragrave en la seva planificacioacute estrategravegica
drsquoinfraestructures de transport facilitaragrave la creacioacute de nous parcs logiacutestics i la implantacioacute de
noves empreses i activitats logiacutestiques a Barcelona i a Catalunya
Lrsquoaplicacioacute de nous megravetodes de gestioacute i administracioacute i de noves tecnologies al transport
terrestre ha contribuiumlt a optimitzar i automatitzar els processos i a oferir nous serveis i de
major valor afegit En aquest sentit la incorporacioacute progressiva drsquoaquests megravetodes i
tecnologies esdeveacute un element clau per al desenvolupament del sector i al mateix temps per
al desenvolupament econogravemic general
Any 2013 Pagraveg 22
La Unioacute Europea ha realitzat una forta aposta econogravemica en i+D+I per al desenvolupament de
vehicles nets el que eacutes una oportunitat per aplicar noves tecnologies al transport terrestre
La incorporacioacute drsquoestats a la Unioacute suposa un increment de persones que tenen la possibilitat
de viatjar lliurement per Europa amb les oportunitats que aixograve suposa en lrsquoincrement del
nombre de viatgers i drsquointercanvi de mercaderies
La disponibilitat drsquoun transport integrat i intermodal suposa una reduccioacute dels temps de
transport dels seus costos i una millora en la qualitat del servei
El desenvolupament de noves tecnologies aplicades al transport i de nous sistemes motors i
la utilitzacioacute de biocombustibles suposa una millora en termes mediambientals que
repercuteix en un decrement de les emissions de CO2
Any 2013 Pagraveg 23
07Enllaccedilos drsquointeregraves
Organismes nacionals
Comiteacute Nacional del Transporte (CNT)
httpwwwfomentoes
Renfe
httpwwwrenfees
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
httpwwwtmbcat
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
httpwwwfgccat
Rodalies de Catalunya
httpwwwrodaliesdecatalunyacat
Esdeveniments internacionals (fires congressos etc)
Setmana Internacional del Transport i la Logiacutestica (SITL Franccedila)
httpwwwsitleuindexphpLang=FRampargRedirect=FR|ECO
Fira del Transport de Materials i Logiacutestica (Promat USA)
httpwwwpromatshowcom
Fira de Logiacutestica Especialitzada i Transport de Mercaderies (Logis expo Espanya)
httpwwwlogisexpoes
Fira Internacional de Tecnologia Ferroviagraveria (Rail Spain Espanya)
wwwferiazaragozaesrail_spainaspx
Any 2013 Pagraveg 24
Esdeveniments nacionals (fires congressos etc)
Saloacute Internacional de la Logiacutestica i el Transport
httpwwwsilbcncomcat
Portals temagravetics internacionals
Portal Europeu del Transport
httpeuropaeupoltransindex_enhtm
Portals temagravetics nacionals
Transportes
httpwwwtransportescom
Logiacutestica i transport (L y T)
httpwwwlogisticaytransportees
Cofinancen
Any 2013 Pagraveg 16
05Perfils professionals meacutes demandats
Perfils professionals de major qualificacioacute
Perfil formatiu
Els perfils professionals meacutes qualificats es troben principalment en els agravembits del transport ferroviari i
del de mercaderies
En el cas del transport ferroviari es requereixen fonamentalment persones amb nivells formatius
drsquoenginyeria En general la formacioacute necessagraveria eacutes la drsquoenginyeria en telecomunicacions o la
industrial que soacuten formacions especialitzades en aspectes com ara la senyalitzacioacute o el telecontrol i
en infraestructures viagraveries i material mogravebil
Pel que fa al transport de mercaderies eacutes en lrsquoagravembit de la planificacioacute on cal disposar drsquouna major
qualificacioacute professional La formacioacute requerida ha de ser superior preferiblement amb tercers graus
(postgraus magravesters) vinculats al camp de la logiacutestica empresarial
Habitualment a aquests perfils professionals sersquols requereix una experiegravencia en feines similars entre 2
i 5 anys
Perfil competencial
Aquests perfils professionals normalment srsquoocupen en cagraverrecs de responsabilitat en els que han de
prendre decisions estrategravegiques o puntuals que repercuteixen directament en lrsquoexecucioacute dels
projectes en aquest sentit eacutes imprescindible que siguin persones metogravediques perograve tambeacute amb
capacitat per proposar solucions a problemes imprevistos
Entre les competegravencies professionals meacutes requerides per a aquests perfils es troben la iniciativa i la
proactivitat el dinamisme la capacitat de treballar en equip lrsquohabilitat per organitzar els seu propi
treball i la capacitat per assolir els objectius marcats
Any 2013 Pagraveg 17
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Enginyera en manteniment de xarxa ferroviagraveria
Enginyera en manteniment de material mogravebil
Cap de tragravefic
Perfils professionals de menor qualificacioacute
Perfil formatiu
Tal i com succeeix en altres sectors a priori no hi hauria un miacutenim necessari formatiu meacutes enllagrave de la
formacioacute reglada obligatograveria eacutes a dir educacioacute primagraveria o ESO Val a dir que pel que fa a les tasques
vinculades al manteniment ferroviari i drsquoautomocioacute eacutes molt important disposar de formacioacute
professional relacionada amb els agravembits elegravectric i drsquoautomocioacute per poder optar a multitud de llocs de
treball al sector (electromecagravenic mecagravenic de vehicles etc) Aixiacute mateix lrsquoincrement de
lrsquoespecialitzacioacute tegravecnica que experimenta el sector obligaragrave a les persones que es vulguin ocupar en el
sector a realitzar cursos especialitzats i tegravecnics meacutes enllagrave dels estudis bagravesics o professionals reglats
Drsquoaltra banda i meacutes enfocat a lrsquoagravembit del transport de persones per carretera o per ferrocarril eacutes
convenient realitzar algun curs relacionat amb el tracte o atencioacute al client
Perfil competencial
Les competegravencies requerides depenen de lrsquoagravembit drsquoactivitat segons es realitzin tasques de transport
de persones o de mercaderies En el cas del transport de persones a meacutes de les competegravencies
tegravecniques necessagraveries eacutes convenient tenir vocacioacute de servei al client per exemple per exercir
drsquoagent drsquointervencioacute En el cas del transport de mercaderies es convenient ser una persona pacient
donat que els trajectes per carretera soacuten llargs i es realitzen normalment en solitari eacutes el cas per
exemple drsquoun camioner No obstant en general eacutes important tenir capacitat i interegraves per treballar en
equip ser una persona dinagravemica i amb iniciativa Drsquoaltra banda per les caracteriacutestiques de les
activitats dels sector es valora la disponibilitat per treballar de nit caps de setmana i festius
Any 2013 Pagraveg 18
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Conductora de vehicles ferroviaris
Agent drsquointervencioacute
Operariagraveria de manteniment de trens
Any 2013 Pagraveg 19
06Escenaris de futur
Debilitats
Els professionals que srsquoocupen al sector del transport terrestre sobre tot al de carretera es
caracteritzen per ser autogravenoms el que significa que per treballar-hi han hagut de realitzar una
inversioacute inicial rellevant de capital per adquirir com a miacutenim el seu propi mitjagrave de transport
(per exemple taxistes o camioners) En aquest sentit la necessitat drsquouna inversioacute inicial pot
impedir lrsquoacceacutes al sector de persones que estan qualificades per treballar-hi
El transport de mercaderies estagrave forccedila subjecte a les fluctuacions de lrsquoeconomia global fet
rellevant en contextos de crisi perquegrave es pot traduir en menor inversioacute puacuteblica i privada
menys utilitzacioacute del transport per part drsquousuaris privats i empreses etc Aixiacute de forma
concreta a Catalunya durant el periacuteode 2007-2011 les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions lrsquoany 2007
El desenvolupament del transport depegraven de forma criacutetica de la constant inversioacute puacuteblica en
creacioacute i manteniment de xarxes viagraveries En aquest sentit un alentiment de la inversioacute pot
implicar una recessioacute del sector en termes econogravemics i drsquoocupacioacute
La baixa qualitat de servei al client que srsquoofereix per part dels operadors de transport puacuteblic
ferroviari de mitja i llarga distancia fa que els usuaris estiguin menys predisposats a utilitzar-
lo
Catalunya teacute pendents de rebre de lrsquoEstat un total de 3648 milions drsquoeuros per realitzar
inversions a rodalies Es tracta drsquoun servei que durant els uacuteltims anys ha tingut moltes
ineficiegravencies problemes de retards i ha generat moltes queixes de la ciutadania La
Generalitat de Catalunya va assumir la gestioacute del servei lrsquoany 2010
Lrsquoexcessiva atomitzacioacute del sector perjudica als seus interessos eacutes a dir no existeixen
estructures empresarials prou sogravelides i amb suficient forccedila per traslladar les seves dificultats
als preus del producte un exemple eacutes que molts transportistes no poden traslladar lrsquoincrement
de preus del combustible al cost del seu servei i han de rebaixar els seus marges
Any 2013 Pagraveg 20
Amenaces
Una inversioacute insuficient en la millora del transport puacuteblics pot comportar un increment
sostingut dels desplaccedilaments en transport privat contaminant i poc sostenible a meacutes de
saturar de la xarxa viagraveria per carretera
La disminucioacute de lrsquoactivitat de transport interurbagrave de persones estagrave condicionada per la
tendegravencia demogragravefica de retorn de la poblacioacute als nuclis urbans que concentren bona part
dels llocs de treball disponibles Igualment lrsquoaugment de lrsquoatur fa que els desplaccedilaments
interurbans es redueixin ja que hi ha menys necessitat de mobilitat
Els agents econogravemics que representen el sector del transport terrestre no perceben les
necessitats formatives dels seus treballadors i a meacutes no lrsquoassocien a una millora continua de
la competitivitat i la qualitat del servei En aquest sentit no considerar suficientment la
formacioacute com un element que millora la rendibilitat i la competitivitat del sector esdeveacute una
amenaccedila en concret el 50 de les empreses no duu a terme formacioacute o en realitza molt
poca
El sector presenta una baixa rotacioacute de personal i una mitjana drsquoedat al voltant dels 50 anys
per les persones autogravenomes i a lrsquoentorn dels 45 anys per les assalariades el que posa de
manifest lrsquoenvelliment del personal que hi treballa Aquest fet juntament amb la insuficient
importagravencia que es doacutena a la formacioacute pot suposar un impediment per incorporar noves
tecnologies al sector de manera ragravepida i eficient
La manca drsquointegracioacute intermodal (entre diferents tipologies de transport) pot frenar el
desenvolupament del sector i estancar el nombre de persones i de mercaderies que es poden
transportar
Una baixa qualitat de servei (velocitats reduiumldes preus poc competitius incompliments
drsquohoraris etc) pot incrementar el nombre de persones que utilitzen el transport privat en
detriment del puacuteblic
Lrsquoadaptacioacute a un mercat globalitzat permet lrsquoentrada drsquoempreses del transport competidores
de caragravecter multinacional a Europa i Espanya el que implica el desenvolupament de
tegravecniques de gestioacute meacutes acurades i eficients
Fortaleses
El transport terrestre eacutes un sector drsquouna importagravencia estrategravegica creixent no nomeacutes perquegrave
contribueix a la millora de la competitivitat del paiacutes sinoacute perquegrave doacutena suport a altres sectors
Any 2013 Pagraveg 21
productius com la industria el comerccedil i el turisme En aquest sentit la proliferacioacute del canal
de venda on-line genera necessitats de distribucioacute terrestre de mercaderies
El desenvolupament del transport colmiddotlectiu de persones ja eacutes compatible amb un model de
mobilitat sostenible eacutes a dir la xarxa drsquoinfraestructures actual es prou extensa com per
esdevenir una alternativa al transport privat
Catalunya disposa drsquoun teixit industrial i de serveis molt potent que requereix drsquouns serveis de
transport de mercaderies i de persones importants i en constant desenvolupament
La bona marxa del transport de mercaderies al Port de Barcelona ha contribuiumlt que el
transport ferroviari de contenidors hagi augmentat un 146 entre el 2010 i el 2011
La correcta aplicacioacute de la normativa de lliure competegravencia de la Unioacute Europea contribuiragrave a
crear un marc drsquoigualtat drsquooportunitats i condicions per al desenvolupament del sector del
transport terrestre a tots els Estats membres
Oportunitats
Lrsquoextensioacute dels sistemes de gestioacute drsquoestocs eficients faran que els centres logiacutestics i el
transport de mercaderies mantinguin bones perspectives drsquoactivitat en el futur
La presegravencia de plans de transports i de mobilitat a nivell catalagrave i metropolitagrave com el Pla
drsquoInfraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 de la Generalitat de Catalunya
garanteixen a mig i llarg termini les bases per al desenvolupament de les xarxes viagraveries per
carretera i ferrocarril i per tant les condicions per a una millora dels transports puacuteblics i de
mercaderies
Les inversions realitzades recentment en la millora del transport ferroviari (AVE actualitzacioacute
de la xarxa de rodalies de Barcelona) han incrementat la competitivitat drsquoaquest mitjagrave de
transport despreacutes drsquoalguns anys de crisi important
El futur desenvolupament ferroviari del corredor del mediterrani (amb liacutenies drsquoample
internacional) que possiblement la Unioacute Europea inclouragrave en la seva planificacioacute estrategravegica
drsquoinfraestructures de transport facilitaragrave la creacioacute de nous parcs logiacutestics i la implantacioacute de
noves empreses i activitats logiacutestiques a Barcelona i a Catalunya
Lrsquoaplicacioacute de nous megravetodes de gestioacute i administracioacute i de noves tecnologies al transport
terrestre ha contribuiumlt a optimitzar i automatitzar els processos i a oferir nous serveis i de
major valor afegit En aquest sentit la incorporacioacute progressiva drsquoaquests megravetodes i
tecnologies esdeveacute un element clau per al desenvolupament del sector i al mateix temps per
al desenvolupament econogravemic general
Any 2013 Pagraveg 22
La Unioacute Europea ha realitzat una forta aposta econogravemica en i+D+I per al desenvolupament de
vehicles nets el que eacutes una oportunitat per aplicar noves tecnologies al transport terrestre
La incorporacioacute drsquoestats a la Unioacute suposa un increment de persones que tenen la possibilitat
de viatjar lliurement per Europa amb les oportunitats que aixograve suposa en lrsquoincrement del
nombre de viatgers i drsquointercanvi de mercaderies
La disponibilitat drsquoun transport integrat i intermodal suposa una reduccioacute dels temps de
transport dels seus costos i una millora en la qualitat del servei
El desenvolupament de noves tecnologies aplicades al transport i de nous sistemes motors i
la utilitzacioacute de biocombustibles suposa una millora en termes mediambientals que
repercuteix en un decrement de les emissions de CO2
Any 2013 Pagraveg 23
07Enllaccedilos drsquointeregraves
Organismes nacionals
Comiteacute Nacional del Transporte (CNT)
httpwwwfomentoes
Renfe
httpwwwrenfees
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
httpwwwtmbcat
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
httpwwwfgccat
Rodalies de Catalunya
httpwwwrodaliesdecatalunyacat
Esdeveniments internacionals (fires congressos etc)
Setmana Internacional del Transport i la Logiacutestica (SITL Franccedila)
httpwwwsitleuindexphpLang=FRampargRedirect=FR|ECO
Fira del Transport de Materials i Logiacutestica (Promat USA)
httpwwwpromatshowcom
Fira de Logiacutestica Especialitzada i Transport de Mercaderies (Logis expo Espanya)
httpwwwlogisexpoes
Fira Internacional de Tecnologia Ferroviagraveria (Rail Spain Espanya)
wwwferiazaragozaesrail_spainaspx
Any 2013 Pagraveg 24
Esdeveniments nacionals (fires congressos etc)
Saloacute Internacional de la Logiacutestica i el Transport
httpwwwsilbcncomcat
Portals temagravetics internacionals
Portal Europeu del Transport
httpeuropaeupoltransindex_enhtm
Portals temagravetics nacionals
Transportes
httpwwwtransportescom
Logiacutestica i transport (L y T)
httpwwwlogisticaytransportees
Cofinancen
Any 2013 Pagraveg 17
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Enginyera en manteniment de xarxa ferroviagraveria
Enginyera en manteniment de material mogravebil
Cap de tragravefic
Perfils professionals de menor qualificacioacute
Perfil formatiu
Tal i com succeeix en altres sectors a priori no hi hauria un miacutenim necessari formatiu meacutes enllagrave de la
formacioacute reglada obligatograveria eacutes a dir educacioacute primagraveria o ESO Val a dir que pel que fa a les tasques
vinculades al manteniment ferroviari i drsquoautomocioacute eacutes molt important disposar de formacioacute
professional relacionada amb els agravembits elegravectric i drsquoautomocioacute per poder optar a multitud de llocs de
treball al sector (electromecagravenic mecagravenic de vehicles etc) Aixiacute mateix lrsquoincrement de
lrsquoespecialitzacioacute tegravecnica que experimenta el sector obligaragrave a les persones que es vulguin ocupar en el
sector a realitzar cursos especialitzats i tegravecnics meacutes enllagrave dels estudis bagravesics o professionals reglats
Drsquoaltra banda i meacutes enfocat a lrsquoagravembit del transport de persones per carretera o per ferrocarril eacutes
convenient realitzar algun curs relacionat amb el tracte o atencioacute al client
Perfil competencial
Les competegravencies requerides depenen de lrsquoagravembit drsquoactivitat segons es realitzin tasques de transport
de persones o de mercaderies En el cas del transport de persones a meacutes de les competegravencies
tegravecniques necessagraveries eacutes convenient tenir vocacioacute de servei al client per exemple per exercir
drsquoagent drsquointervencioacute En el cas del transport de mercaderies es convenient ser una persona pacient
donat que els trajectes per carretera soacuten llargs i es realitzen normalment en solitari eacutes el cas per
exemple drsquoun camioner No obstant en general eacutes important tenir capacitat i interegraves per treballar en
equip ser una persona dinagravemica i amb iniciativa Drsquoaltra banda per les caracteriacutestiques de les
activitats dels sector es valora la disponibilitat per treballar de nit caps de setmana i festius
Any 2013 Pagraveg 18
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Conductora de vehicles ferroviaris
Agent drsquointervencioacute
Operariagraveria de manteniment de trens
Any 2013 Pagraveg 19
06Escenaris de futur
Debilitats
Els professionals que srsquoocupen al sector del transport terrestre sobre tot al de carretera es
caracteritzen per ser autogravenoms el que significa que per treballar-hi han hagut de realitzar una
inversioacute inicial rellevant de capital per adquirir com a miacutenim el seu propi mitjagrave de transport
(per exemple taxistes o camioners) En aquest sentit la necessitat drsquouna inversioacute inicial pot
impedir lrsquoacceacutes al sector de persones que estan qualificades per treballar-hi
El transport de mercaderies estagrave forccedila subjecte a les fluctuacions de lrsquoeconomia global fet
rellevant en contextos de crisi perquegrave es pot traduir en menor inversioacute puacuteblica i privada
menys utilitzacioacute del transport per part drsquousuaris privats i empreses etc Aixiacute de forma
concreta a Catalunya durant el periacuteode 2007-2011 les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions lrsquoany 2007
El desenvolupament del transport depegraven de forma criacutetica de la constant inversioacute puacuteblica en
creacioacute i manteniment de xarxes viagraveries En aquest sentit un alentiment de la inversioacute pot
implicar una recessioacute del sector en termes econogravemics i drsquoocupacioacute
La baixa qualitat de servei al client que srsquoofereix per part dels operadors de transport puacuteblic
ferroviari de mitja i llarga distancia fa que els usuaris estiguin menys predisposats a utilitzar-
lo
Catalunya teacute pendents de rebre de lrsquoEstat un total de 3648 milions drsquoeuros per realitzar
inversions a rodalies Es tracta drsquoun servei que durant els uacuteltims anys ha tingut moltes
ineficiegravencies problemes de retards i ha generat moltes queixes de la ciutadania La
Generalitat de Catalunya va assumir la gestioacute del servei lrsquoany 2010
Lrsquoexcessiva atomitzacioacute del sector perjudica als seus interessos eacutes a dir no existeixen
estructures empresarials prou sogravelides i amb suficient forccedila per traslladar les seves dificultats
als preus del producte un exemple eacutes que molts transportistes no poden traslladar lrsquoincrement
de preus del combustible al cost del seu servei i han de rebaixar els seus marges
Any 2013 Pagraveg 20
Amenaces
Una inversioacute insuficient en la millora del transport puacuteblics pot comportar un increment
sostingut dels desplaccedilaments en transport privat contaminant i poc sostenible a meacutes de
saturar de la xarxa viagraveria per carretera
La disminucioacute de lrsquoactivitat de transport interurbagrave de persones estagrave condicionada per la
tendegravencia demogragravefica de retorn de la poblacioacute als nuclis urbans que concentren bona part
dels llocs de treball disponibles Igualment lrsquoaugment de lrsquoatur fa que els desplaccedilaments
interurbans es redueixin ja que hi ha menys necessitat de mobilitat
Els agents econogravemics que representen el sector del transport terrestre no perceben les
necessitats formatives dels seus treballadors i a meacutes no lrsquoassocien a una millora continua de
la competitivitat i la qualitat del servei En aquest sentit no considerar suficientment la
formacioacute com un element que millora la rendibilitat i la competitivitat del sector esdeveacute una
amenaccedila en concret el 50 de les empreses no duu a terme formacioacute o en realitza molt
poca
El sector presenta una baixa rotacioacute de personal i una mitjana drsquoedat al voltant dels 50 anys
per les persones autogravenomes i a lrsquoentorn dels 45 anys per les assalariades el que posa de
manifest lrsquoenvelliment del personal que hi treballa Aquest fet juntament amb la insuficient
importagravencia que es doacutena a la formacioacute pot suposar un impediment per incorporar noves
tecnologies al sector de manera ragravepida i eficient
La manca drsquointegracioacute intermodal (entre diferents tipologies de transport) pot frenar el
desenvolupament del sector i estancar el nombre de persones i de mercaderies que es poden
transportar
Una baixa qualitat de servei (velocitats reduiumldes preus poc competitius incompliments
drsquohoraris etc) pot incrementar el nombre de persones que utilitzen el transport privat en
detriment del puacuteblic
Lrsquoadaptacioacute a un mercat globalitzat permet lrsquoentrada drsquoempreses del transport competidores
de caragravecter multinacional a Europa i Espanya el que implica el desenvolupament de
tegravecniques de gestioacute meacutes acurades i eficients
Fortaleses
El transport terrestre eacutes un sector drsquouna importagravencia estrategravegica creixent no nomeacutes perquegrave
contribueix a la millora de la competitivitat del paiacutes sinoacute perquegrave doacutena suport a altres sectors
Any 2013 Pagraveg 21
productius com la industria el comerccedil i el turisme En aquest sentit la proliferacioacute del canal
de venda on-line genera necessitats de distribucioacute terrestre de mercaderies
El desenvolupament del transport colmiddotlectiu de persones ja eacutes compatible amb un model de
mobilitat sostenible eacutes a dir la xarxa drsquoinfraestructures actual es prou extensa com per
esdevenir una alternativa al transport privat
Catalunya disposa drsquoun teixit industrial i de serveis molt potent que requereix drsquouns serveis de
transport de mercaderies i de persones importants i en constant desenvolupament
La bona marxa del transport de mercaderies al Port de Barcelona ha contribuiumlt que el
transport ferroviari de contenidors hagi augmentat un 146 entre el 2010 i el 2011
La correcta aplicacioacute de la normativa de lliure competegravencia de la Unioacute Europea contribuiragrave a
crear un marc drsquoigualtat drsquooportunitats i condicions per al desenvolupament del sector del
transport terrestre a tots els Estats membres
Oportunitats
Lrsquoextensioacute dels sistemes de gestioacute drsquoestocs eficients faran que els centres logiacutestics i el
transport de mercaderies mantinguin bones perspectives drsquoactivitat en el futur
La presegravencia de plans de transports i de mobilitat a nivell catalagrave i metropolitagrave com el Pla
drsquoInfraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 de la Generalitat de Catalunya
garanteixen a mig i llarg termini les bases per al desenvolupament de les xarxes viagraveries per
carretera i ferrocarril i per tant les condicions per a una millora dels transports puacuteblics i de
mercaderies
Les inversions realitzades recentment en la millora del transport ferroviari (AVE actualitzacioacute
de la xarxa de rodalies de Barcelona) han incrementat la competitivitat drsquoaquest mitjagrave de
transport despreacutes drsquoalguns anys de crisi important
El futur desenvolupament ferroviari del corredor del mediterrani (amb liacutenies drsquoample
internacional) que possiblement la Unioacute Europea inclouragrave en la seva planificacioacute estrategravegica
drsquoinfraestructures de transport facilitaragrave la creacioacute de nous parcs logiacutestics i la implantacioacute de
noves empreses i activitats logiacutestiques a Barcelona i a Catalunya
Lrsquoaplicacioacute de nous megravetodes de gestioacute i administracioacute i de noves tecnologies al transport
terrestre ha contribuiumlt a optimitzar i automatitzar els processos i a oferir nous serveis i de
major valor afegit En aquest sentit la incorporacioacute progressiva drsquoaquests megravetodes i
tecnologies esdeveacute un element clau per al desenvolupament del sector i al mateix temps per
al desenvolupament econogravemic general
Any 2013 Pagraveg 22
La Unioacute Europea ha realitzat una forta aposta econogravemica en i+D+I per al desenvolupament de
vehicles nets el que eacutes una oportunitat per aplicar noves tecnologies al transport terrestre
La incorporacioacute drsquoestats a la Unioacute suposa un increment de persones que tenen la possibilitat
de viatjar lliurement per Europa amb les oportunitats que aixograve suposa en lrsquoincrement del
nombre de viatgers i drsquointercanvi de mercaderies
La disponibilitat drsquoun transport integrat i intermodal suposa una reduccioacute dels temps de
transport dels seus costos i una millora en la qualitat del servei
El desenvolupament de noves tecnologies aplicades al transport i de nous sistemes motors i
la utilitzacioacute de biocombustibles suposa una millora en termes mediambientals que
repercuteix en un decrement de les emissions de CO2
Any 2013 Pagraveg 23
07Enllaccedilos drsquointeregraves
Organismes nacionals
Comiteacute Nacional del Transporte (CNT)
httpwwwfomentoes
Renfe
httpwwwrenfees
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
httpwwwtmbcat
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
httpwwwfgccat
Rodalies de Catalunya
httpwwwrodaliesdecatalunyacat
Esdeveniments internacionals (fires congressos etc)
Setmana Internacional del Transport i la Logiacutestica (SITL Franccedila)
httpwwwsitleuindexphpLang=FRampargRedirect=FR|ECO
Fira del Transport de Materials i Logiacutestica (Promat USA)
httpwwwpromatshowcom
Fira de Logiacutestica Especialitzada i Transport de Mercaderies (Logis expo Espanya)
httpwwwlogisexpoes
Fira Internacional de Tecnologia Ferroviagraveria (Rail Spain Espanya)
wwwferiazaragozaesrail_spainaspx
Any 2013 Pagraveg 24
Esdeveniments nacionals (fires congressos etc)
Saloacute Internacional de la Logiacutestica i el Transport
httpwwwsilbcncomcat
Portals temagravetics internacionals
Portal Europeu del Transport
httpeuropaeupoltransindex_enhtm
Portals temagravetics nacionals
Transportes
httpwwwtransportescom
Logiacutestica i transport (L y T)
httpwwwlogisticaytransportees
Cofinancen
Any 2013 Pagraveg 18
Exemples de perfils professionals del Catagraveleg docupacions del web Barcelona Treball
Conductora de vehicles ferroviaris
Agent drsquointervencioacute
Operariagraveria de manteniment de trens
Any 2013 Pagraveg 19
06Escenaris de futur
Debilitats
Els professionals que srsquoocupen al sector del transport terrestre sobre tot al de carretera es
caracteritzen per ser autogravenoms el que significa que per treballar-hi han hagut de realitzar una
inversioacute inicial rellevant de capital per adquirir com a miacutenim el seu propi mitjagrave de transport
(per exemple taxistes o camioners) En aquest sentit la necessitat drsquouna inversioacute inicial pot
impedir lrsquoacceacutes al sector de persones que estan qualificades per treballar-hi
El transport de mercaderies estagrave forccedila subjecte a les fluctuacions de lrsquoeconomia global fet
rellevant en contextos de crisi perquegrave es pot traduir en menor inversioacute puacuteblica i privada
menys utilitzacioacute del transport per part drsquousuaris privats i empreses etc Aixiacute de forma
concreta a Catalunya durant el periacuteode 2007-2011 les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions lrsquoany 2007
El desenvolupament del transport depegraven de forma criacutetica de la constant inversioacute puacuteblica en
creacioacute i manteniment de xarxes viagraveries En aquest sentit un alentiment de la inversioacute pot
implicar una recessioacute del sector en termes econogravemics i drsquoocupacioacute
La baixa qualitat de servei al client que srsquoofereix per part dels operadors de transport puacuteblic
ferroviari de mitja i llarga distancia fa que els usuaris estiguin menys predisposats a utilitzar-
lo
Catalunya teacute pendents de rebre de lrsquoEstat un total de 3648 milions drsquoeuros per realitzar
inversions a rodalies Es tracta drsquoun servei que durant els uacuteltims anys ha tingut moltes
ineficiegravencies problemes de retards i ha generat moltes queixes de la ciutadania La
Generalitat de Catalunya va assumir la gestioacute del servei lrsquoany 2010
Lrsquoexcessiva atomitzacioacute del sector perjudica als seus interessos eacutes a dir no existeixen
estructures empresarials prou sogravelides i amb suficient forccedila per traslladar les seves dificultats
als preus del producte un exemple eacutes que molts transportistes no poden traslladar lrsquoincrement
de preus del combustible al cost del seu servei i han de rebaixar els seus marges
Any 2013 Pagraveg 20
Amenaces
Una inversioacute insuficient en la millora del transport puacuteblics pot comportar un increment
sostingut dels desplaccedilaments en transport privat contaminant i poc sostenible a meacutes de
saturar de la xarxa viagraveria per carretera
La disminucioacute de lrsquoactivitat de transport interurbagrave de persones estagrave condicionada per la
tendegravencia demogragravefica de retorn de la poblacioacute als nuclis urbans que concentren bona part
dels llocs de treball disponibles Igualment lrsquoaugment de lrsquoatur fa que els desplaccedilaments
interurbans es redueixin ja que hi ha menys necessitat de mobilitat
Els agents econogravemics que representen el sector del transport terrestre no perceben les
necessitats formatives dels seus treballadors i a meacutes no lrsquoassocien a una millora continua de
la competitivitat i la qualitat del servei En aquest sentit no considerar suficientment la
formacioacute com un element que millora la rendibilitat i la competitivitat del sector esdeveacute una
amenaccedila en concret el 50 de les empreses no duu a terme formacioacute o en realitza molt
poca
El sector presenta una baixa rotacioacute de personal i una mitjana drsquoedat al voltant dels 50 anys
per les persones autogravenomes i a lrsquoentorn dels 45 anys per les assalariades el que posa de
manifest lrsquoenvelliment del personal que hi treballa Aquest fet juntament amb la insuficient
importagravencia que es doacutena a la formacioacute pot suposar un impediment per incorporar noves
tecnologies al sector de manera ragravepida i eficient
La manca drsquointegracioacute intermodal (entre diferents tipologies de transport) pot frenar el
desenvolupament del sector i estancar el nombre de persones i de mercaderies que es poden
transportar
Una baixa qualitat de servei (velocitats reduiumldes preus poc competitius incompliments
drsquohoraris etc) pot incrementar el nombre de persones que utilitzen el transport privat en
detriment del puacuteblic
Lrsquoadaptacioacute a un mercat globalitzat permet lrsquoentrada drsquoempreses del transport competidores
de caragravecter multinacional a Europa i Espanya el que implica el desenvolupament de
tegravecniques de gestioacute meacutes acurades i eficients
Fortaleses
El transport terrestre eacutes un sector drsquouna importagravencia estrategravegica creixent no nomeacutes perquegrave
contribueix a la millora de la competitivitat del paiacutes sinoacute perquegrave doacutena suport a altres sectors
Any 2013 Pagraveg 21
productius com la industria el comerccedil i el turisme En aquest sentit la proliferacioacute del canal
de venda on-line genera necessitats de distribucioacute terrestre de mercaderies
El desenvolupament del transport colmiddotlectiu de persones ja eacutes compatible amb un model de
mobilitat sostenible eacutes a dir la xarxa drsquoinfraestructures actual es prou extensa com per
esdevenir una alternativa al transport privat
Catalunya disposa drsquoun teixit industrial i de serveis molt potent que requereix drsquouns serveis de
transport de mercaderies i de persones importants i en constant desenvolupament
La bona marxa del transport de mercaderies al Port de Barcelona ha contribuiumlt que el
transport ferroviari de contenidors hagi augmentat un 146 entre el 2010 i el 2011
La correcta aplicacioacute de la normativa de lliure competegravencia de la Unioacute Europea contribuiragrave a
crear un marc drsquoigualtat drsquooportunitats i condicions per al desenvolupament del sector del
transport terrestre a tots els Estats membres
Oportunitats
Lrsquoextensioacute dels sistemes de gestioacute drsquoestocs eficients faran que els centres logiacutestics i el
transport de mercaderies mantinguin bones perspectives drsquoactivitat en el futur
La presegravencia de plans de transports i de mobilitat a nivell catalagrave i metropolitagrave com el Pla
drsquoInfraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 de la Generalitat de Catalunya
garanteixen a mig i llarg termini les bases per al desenvolupament de les xarxes viagraveries per
carretera i ferrocarril i per tant les condicions per a una millora dels transports puacuteblics i de
mercaderies
Les inversions realitzades recentment en la millora del transport ferroviari (AVE actualitzacioacute
de la xarxa de rodalies de Barcelona) han incrementat la competitivitat drsquoaquest mitjagrave de
transport despreacutes drsquoalguns anys de crisi important
El futur desenvolupament ferroviari del corredor del mediterrani (amb liacutenies drsquoample
internacional) que possiblement la Unioacute Europea inclouragrave en la seva planificacioacute estrategravegica
drsquoinfraestructures de transport facilitaragrave la creacioacute de nous parcs logiacutestics i la implantacioacute de
noves empreses i activitats logiacutestiques a Barcelona i a Catalunya
Lrsquoaplicacioacute de nous megravetodes de gestioacute i administracioacute i de noves tecnologies al transport
terrestre ha contribuiumlt a optimitzar i automatitzar els processos i a oferir nous serveis i de
major valor afegit En aquest sentit la incorporacioacute progressiva drsquoaquests megravetodes i
tecnologies esdeveacute un element clau per al desenvolupament del sector i al mateix temps per
al desenvolupament econogravemic general
Any 2013 Pagraveg 22
La Unioacute Europea ha realitzat una forta aposta econogravemica en i+D+I per al desenvolupament de
vehicles nets el que eacutes una oportunitat per aplicar noves tecnologies al transport terrestre
La incorporacioacute drsquoestats a la Unioacute suposa un increment de persones que tenen la possibilitat
de viatjar lliurement per Europa amb les oportunitats que aixograve suposa en lrsquoincrement del
nombre de viatgers i drsquointercanvi de mercaderies
La disponibilitat drsquoun transport integrat i intermodal suposa una reduccioacute dels temps de
transport dels seus costos i una millora en la qualitat del servei
El desenvolupament de noves tecnologies aplicades al transport i de nous sistemes motors i
la utilitzacioacute de biocombustibles suposa una millora en termes mediambientals que
repercuteix en un decrement de les emissions de CO2
Any 2013 Pagraveg 23
07Enllaccedilos drsquointeregraves
Organismes nacionals
Comiteacute Nacional del Transporte (CNT)
httpwwwfomentoes
Renfe
httpwwwrenfees
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
httpwwwtmbcat
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
httpwwwfgccat
Rodalies de Catalunya
httpwwwrodaliesdecatalunyacat
Esdeveniments internacionals (fires congressos etc)
Setmana Internacional del Transport i la Logiacutestica (SITL Franccedila)
httpwwwsitleuindexphpLang=FRampargRedirect=FR|ECO
Fira del Transport de Materials i Logiacutestica (Promat USA)
httpwwwpromatshowcom
Fira de Logiacutestica Especialitzada i Transport de Mercaderies (Logis expo Espanya)
httpwwwlogisexpoes
Fira Internacional de Tecnologia Ferroviagraveria (Rail Spain Espanya)
wwwferiazaragozaesrail_spainaspx
Any 2013 Pagraveg 24
Esdeveniments nacionals (fires congressos etc)
Saloacute Internacional de la Logiacutestica i el Transport
httpwwwsilbcncomcat
Portals temagravetics internacionals
Portal Europeu del Transport
httpeuropaeupoltransindex_enhtm
Portals temagravetics nacionals
Transportes
httpwwwtransportescom
Logiacutestica i transport (L y T)
httpwwwlogisticaytransportees
Cofinancen
Any 2013 Pagraveg 19
06Escenaris de futur
Debilitats
Els professionals que srsquoocupen al sector del transport terrestre sobre tot al de carretera es
caracteritzen per ser autogravenoms el que significa que per treballar-hi han hagut de realitzar una
inversioacute inicial rellevant de capital per adquirir com a miacutenim el seu propi mitjagrave de transport
(per exemple taxistes o camioners) En aquest sentit la necessitat drsquouna inversioacute inicial pot
impedir lrsquoacceacutes al sector de persones que estan qualificades per treballar-hi
El transport de mercaderies estagrave forccedila subjecte a les fluctuacions de lrsquoeconomia global fet
rellevant en contextos de crisi perquegrave es pot traduir en menor inversioacute puacuteblica i privada
menys utilitzacioacute del transport per part drsquousuaris privats i empreses etc Aixiacute de forma
concreta a Catalunya durant el periacuteode 2007-2011 les operacions de transport de
mercaderies per carretera internes a Catalunya i drsquointercanvi amb lrsquoEstat srsquohan reduiumlt un 40
Aquesta dada srsquoexplica principalment per la caiguda de la construccioacute que representava el
50 de les operacions lrsquoany 2007
El desenvolupament del transport depegraven de forma criacutetica de la constant inversioacute puacuteblica en
creacioacute i manteniment de xarxes viagraveries En aquest sentit un alentiment de la inversioacute pot
implicar una recessioacute del sector en termes econogravemics i drsquoocupacioacute
La baixa qualitat de servei al client que srsquoofereix per part dels operadors de transport puacuteblic
ferroviari de mitja i llarga distancia fa que els usuaris estiguin menys predisposats a utilitzar-
lo
Catalunya teacute pendents de rebre de lrsquoEstat un total de 3648 milions drsquoeuros per realitzar
inversions a rodalies Es tracta drsquoun servei que durant els uacuteltims anys ha tingut moltes
ineficiegravencies problemes de retards i ha generat moltes queixes de la ciutadania La
Generalitat de Catalunya va assumir la gestioacute del servei lrsquoany 2010
Lrsquoexcessiva atomitzacioacute del sector perjudica als seus interessos eacutes a dir no existeixen
estructures empresarials prou sogravelides i amb suficient forccedila per traslladar les seves dificultats
als preus del producte un exemple eacutes que molts transportistes no poden traslladar lrsquoincrement
de preus del combustible al cost del seu servei i han de rebaixar els seus marges
Any 2013 Pagraveg 20
Amenaces
Una inversioacute insuficient en la millora del transport puacuteblics pot comportar un increment
sostingut dels desplaccedilaments en transport privat contaminant i poc sostenible a meacutes de
saturar de la xarxa viagraveria per carretera
La disminucioacute de lrsquoactivitat de transport interurbagrave de persones estagrave condicionada per la
tendegravencia demogragravefica de retorn de la poblacioacute als nuclis urbans que concentren bona part
dels llocs de treball disponibles Igualment lrsquoaugment de lrsquoatur fa que els desplaccedilaments
interurbans es redueixin ja que hi ha menys necessitat de mobilitat
Els agents econogravemics que representen el sector del transport terrestre no perceben les
necessitats formatives dels seus treballadors i a meacutes no lrsquoassocien a una millora continua de
la competitivitat i la qualitat del servei En aquest sentit no considerar suficientment la
formacioacute com un element que millora la rendibilitat i la competitivitat del sector esdeveacute una
amenaccedila en concret el 50 de les empreses no duu a terme formacioacute o en realitza molt
poca
El sector presenta una baixa rotacioacute de personal i una mitjana drsquoedat al voltant dels 50 anys
per les persones autogravenomes i a lrsquoentorn dels 45 anys per les assalariades el que posa de
manifest lrsquoenvelliment del personal que hi treballa Aquest fet juntament amb la insuficient
importagravencia que es doacutena a la formacioacute pot suposar un impediment per incorporar noves
tecnologies al sector de manera ragravepida i eficient
La manca drsquointegracioacute intermodal (entre diferents tipologies de transport) pot frenar el
desenvolupament del sector i estancar el nombre de persones i de mercaderies que es poden
transportar
Una baixa qualitat de servei (velocitats reduiumldes preus poc competitius incompliments
drsquohoraris etc) pot incrementar el nombre de persones que utilitzen el transport privat en
detriment del puacuteblic
Lrsquoadaptacioacute a un mercat globalitzat permet lrsquoentrada drsquoempreses del transport competidores
de caragravecter multinacional a Europa i Espanya el que implica el desenvolupament de
tegravecniques de gestioacute meacutes acurades i eficients
Fortaleses
El transport terrestre eacutes un sector drsquouna importagravencia estrategravegica creixent no nomeacutes perquegrave
contribueix a la millora de la competitivitat del paiacutes sinoacute perquegrave doacutena suport a altres sectors
Any 2013 Pagraveg 21
productius com la industria el comerccedil i el turisme En aquest sentit la proliferacioacute del canal
de venda on-line genera necessitats de distribucioacute terrestre de mercaderies
El desenvolupament del transport colmiddotlectiu de persones ja eacutes compatible amb un model de
mobilitat sostenible eacutes a dir la xarxa drsquoinfraestructures actual es prou extensa com per
esdevenir una alternativa al transport privat
Catalunya disposa drsquoun teixit industrial i de serveis molt potent que requereix drsquouns serveis de
transport de mercaderies i de persones importants i en constant desenvolupament
La bona marxa del transport de mercaderies al Port de Barcelona ha contribuiumlt que el
transport ferroviari de contenidors hagi augmentat un 146 entre el 2010 i el 2011
La correcta aplicacioacute de la normativa de lliure competegravencia de la Unioacute Europea contribuiragrave a
crear un marc drsquoigualtat drsquooportunitats i condicions per al desenvolupament del sector del
transport terrestre a tots els Estats membres
Oportunitats
Lrsquoextensioacute dels sistemes de gestioacute drsquoestocs eficients faran que els centres logiacutestics i el
transport de mercaderies mantinguin bones perspectives drsquoactivitat en el futur
La presegravencia de plans de transports i de mobilitat a nivell catalagrave i metropolitagrave com el Pla
drsquoInfraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 de la Generalitat de Catalunya
garanteixen a mig i llarg termini les bases per al desenvolupament de les xarxes viagraveries per
carretera i ferrocarril i per tant les condicions per a una millora dels transports puacuteblics i de
mercaderies
Les inversions realitzades recentment en la millora del transport ferroviari (AVE actualitzacioacute
de la xarxa de rodalies de Barcelona) han incrementat la competitivitat drsquoaquest mitjagrave de
transport despreacutes drsquoalguns anys de crisi important
El futur desenvolupament ferroviari del corredor del mediterrani (amb liacutenies drsquoample
internacional) que possiblement la Unioacute Europea inclouragrave en la seva planificacioacute estrategravegica
drsquoinfraestructures de transport facilitaragrave la creacioacute de nous parcs logiacutestics i la implantacioacute de
noves empreses i activitats logiacutestiques a Barcelona i a Catalunya
Lrsquoaplicacioacute de nous megravetodes de gestioacute i administracioacute i de noves tecnologies al transport
terrestre ha contribuiumlt a optimitzar i automatitzar els processos i a oferir nous serveis i de
major valor afegit En aquest sentit la incorporacioacute progressiva drsquoaquests megravetodes i
tecnologies esdeveacute un element clau per al desenvolupament del sector i al mateix temps per
al desenvolupament econogravemic general
Any 2013 Pagraveg 22
La Unioacute Europea ha realitzat una forta aposta econogravemica en i+D+I per al desenvolupament de
vehicles nets el que eacutes una oportunitat per aplicar noves tecnologies al transport terrestre
La incorporacioacute drsquoestats a la Unioacute suposa un increment de persones que tenen la possibilitat
de viatjar lliurement per Europa amb les oportunitats que aixograve suposa en lrsquoincrement del
nombre de viatgers i drsquointercanvi de mercaderies
La disponibilitat drsquoun transport integrat i intermodal suposa una reduccioacute dels temps de
transport dels seus costos i una millora en la qualitat del servei
El desenvolupament de noves tecnologies aplicades al transport i de nous sistemes motors i
la utilitzacioacute de biocombustibles suposa una millora en termes mediambientals que
repercuteix en un decrement de les emissions de CO2
Any 2013 Pagraveg 23
07Enllaccedilos drsquointeregraves
Organismes nacionals
Comiteacute Nacional del Transporte (CNT)
httpwwwfomentoes
Renfe
httpwwwrenfees
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
httpwwwtmbcat
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
httpwwwfgccat
Rodalies de Catalunya
httpwwwrodaliesdecatalunyacat
Esdeveniments internacionals (fires congressos etc)
Setmana Internacional del Transport i la Logiacutestica (SITL Franccedila)
httpwwwsitleuindexphpLang=FRampargRedirect=FR|ECO
Fira del Transport de Materials i Logiacutestica (Promat USA)
httpwwwpromatshowcom
Fira de Logiacutestica Especialitzada i Transport de Mercaderies (Logis expo Espanya)
httpwwwlogisexpoes
Fira Internacional de Tecnologia Ferroviagraveria (Rail Spain Espanya)
wwwferiazaragozaesrail_spainaspx
Any 2013 Pagraveg 24
Esdeveniments nacionals (fires congressos etc)
Saloacute Internacional de la Logiacutestica i el Transport
httpwwwsilbcncomcat
Portals temagravetics internacionals
Portal Europeu del Transport
httpeuropaeupoltransindex_enhtm
Portals temagravetics nacionals
Transportes
httpwwwtransportescom
Logiacutestica i transport (L y T)
httpwwwlogisticaytransportees
Cofinancen
Any 2013 Pagraveg 20
Amenaces
Una inversioacute insuficient en la millora del transport puacuteblics pot comportar un increment
sostingut dels desplaccedilaments en transport privat contaminant i poc sostenible a meacutes de
saturar de la xarxa viagraveria per carretera
La disminucioacute de lrsquoactivitat de transport interurbagrave de persones estagrave condicionada per la
tendegravencia demogragravefica de retorn de la poblacioacute als nuclis urbans que concentren bona part
dels llocs de treball disponibles Igualment lrsquoaugment de lrsquoatur fa que els desplaccedilaments
interurbans es redueixin ja que hi ha menys necessitat de mobilitat
Els agents econogravemics que representen el sector del transport terrestre no perceben les
necessitats formatives dels seus treballadors i a meacutes no lrsquoassocien a una millora continua de
la competitivitat i la qualitat del servei En aquest sentit no considerar suficientment la
formacioacute com un element que millora la rendibilitat i la competitivitat del sector esdeveacute una
amenaccedila en concret el 50 de les empreses no duu a terme formacioacute o en realitza molt
poca
El sector presenta una baixa rotacioacute de personal i una mitjana drsquoedat al voltant dels 50 anys
per les persones autogravenomes i a lrsquoentorn dels 45 anys per les assalariades el que posa de
manifest lrsquoenvelliment del personal que hi treballa Aquest fet juntament amb la insuficient
importagravencia que es doacutena a la formacioacute pot suposar un impediment per incorporar noves
tecnologies al sector de manera ragravepida i eficient
La manca drsquointegracioacute intermodal (entre diferents tipologies de transport) pot frenar el
desenvolupament del sector i estancar el nombre de persones i de mercaderies que es poden
transportar
Una baixa qualitat de servei (velocitats reduiumldes preus poc competitius incompliments
drsquohoraris etc) pot incrementar el nombre de persones que utilitzen el transport privat en
detriment del puacuteblic
Lrsquoadaptacioacute a un mercat globalitzat permet lrsquoentrada drsquoempreses del transport competidores
de caragravecter multinacional a Europa i Espanya el que implica el desenvolupament de
tegravecniques de gestioacute meacutes acurades i eficients
Fortaleses
El transport terrestre eacutes un sector drsquouna importagravencia estrategravegica creixent no nomeacutes perquegrave
contribueix a la millora de la competitivitat del paiacutes sinoacute perquegrave doacutena suport a altres sectors
Any 2013 Pagraveg 21
productius com la industria el comerccedil i el turisme En aquest sentit la proliferacioacute del canal
de venda on-line genera necessitats de distribucioacute terrestre de mercaderies
El desenvolupament del transport colmiddotlectiu de persones ja eacutes compatible amb un model de
mobilitat sostenible eacutes a dir la xarxa drsquoinfraestructures actual es prou extensa com per
esdevenir una alternativa al transport privat
Catalunya disposa drsquoun teixit industrial i de serveis molt potent que requereix drsquouns serveis de
transport de mercaderies i de persones importants i en constant desenvolupament
La bona marxa del transport de mercaderies al Port de Barcelona ha contribuiumlt que el
transport ferroviari de contenidors hagi augmentat un 146 entre el 2010 i el 2011
La correcta aplicacioacute de la normativa de lliure competegravencia de la Unioacute Europea contribuiragrave a
crear un marc drsquoigualtat drsquooportunitats i condicions per al desenvolupament del sector del
transport terrestre a tots els Estats membres
Oportunitats
Lrsquoextensioacute dels sistemes de gestioacute drsquoestocs eficients faran que els centres logiacutestics i el
transport de mercaderies mantinguin bones perspectives drsquoactivitat en el futur
La presegravencia de plans de transports i de mobilitat a nivell catalagrave i metropolitagrave com el Pla
drsquoInfraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 de la Generalitat de Catalunya
garanteixen a mig i llarg termini les bases per al desenvolupament de les xarxes viagraveries per
carretera i ferrocarril i per tant les condicions per a una millora dels transports puacuteblics i de
mercaderies
Les inversions realitzades recentment en la millora del transport ferroviari (AVE actualitzacioacute
de la xarxa de rodalies de Barcelona) han incrementat la competitivitat drsquoaquest mitjagrave de
transport despreacutes drsquoalguns anys de crisi important
El futur desenvolupament ferroviari del corredor del mediterrani (amb liacutenies drsquoample
internacional) que possiblement la Unioacute Europea inclouragrave en la seva planificacioacute estrategravegica
drsquoinfraestructures de transport facilitaragrave la creacioacute de nous parcs logiacutestics i la implantacioacute de
noves empreses i activitats logiacutestiques a Barcelona i a Catalunya
Lrsquoaplicacioacute de nous megravetodes de gestioacute i administracioacute i de noves tecnologies al transport
terrestre ha contribuiumlt a optimitzar i automatitzar els processos i a oferir nous serveis i de
major valor afegit En aquest sentit la incorporacioacute progressiva drsquoaquests megravetodes i
tecnologies esdeveacute un element clau per al desenvolupament del sector i al mateix temps per
al desenvolupament econogravemic general
Any 2013 Pagraveg 22
La Unioacute Europea ha realitzat una forta aposta econogravemica en i+D+I per al desenvolupament de
vehicles nets el que eacutes una oportunitat per aplicar noves tecnologies al transport terrestre
La incorporacioacute drsquoestats a la Unioacute suposa un increment de persones que tenen la possibilitat
de viatjar lliurement per Europa amb les oportunitats que aixograve suposa en lrsquoincrement del
nombre de viatgers i drsquointercanvi de mercaderies
La disponibilitat drsquoun transport integrat i intermodal suposa una reduccioacute dels temps de
transport dels seus costos i una millora en la qualitat del servei
El desenvolupament de noves tecnologies aplicades al transport i de nous sistemes motors i
la utilitzacioacute de biocombustibles suposa una millora en termes mediambientals que
repercuteix en un decrement de les emissions de CO2
Any 2013 Pagraveg 23
07Enllaccedilos drsquointeregraves
Organismes nacionals
Comiteacute Nacional del Transporte (CNT)
httpwwwfomentoes
Renfe
httpwwwrenfees
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
httpwwwtmbcat
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
httpwwwfgccat
Rodalies de Catalunya
httpwwwrodaliesdecatalunyacat
Esdeveniments internacionals (fires congressos etc)
Setmana Internacional del Transport i la Logiacutestica (SITL Franccedila)
httpwwwsitleuindexphpLang=FRampargRedirect=FR|ECO
Fira del Transport de Materials i Logiacutestica (Promat USA)
httpwwwpromatshowcom
Fira de Logiacutestica Especialitzada i Transport de Mercaderies (Logis expo Espanya)
httpwwwlogisexpoes
Fira Internacional de Tecnologia Ferroviagraveria (Rail Spain Espanya)
wwwferiazaragozaesrail_spainaspx
Any 2013 Pagraveg 24
Esdeveniments nacionals (fires congressos etc)
Saloacute Internacional de la Logiacutestica i el Transport
httpwwwsilbcncomcat
Portals temagravetics internacionals
Portal Europeu del Transport
httpeuropaeupoltransindex_enhtm
Portals temagravetics nacionals
Transportes
httpwwwtransportescom
Logiacutestica i transport (L y T)
httpwwwlogisticaytransportees
Cofinancen
Any 2013 Pagraveg 21
productius com la industria el comerccedil i el turisme En aquest sentit la proliferacioacute del canal
de venda on-line genera necessitats de distribucioacute terrestre de mercaderies
El desenvolupament del transport colmiddotlectiu de persones ja eacutes compatible amb un model de
mobilitat sostenible eacutes a dir la xarxa drsquoinfraestructures actual es prou extensa com per
esdevenir una alternativa al transport privat
Catalunya disposa drsquoun teixit industrial i de serveis molt potent que requereix drsquouns serveis de
transport de mercaderies i de persones importants i en constant desenvolupament
La bona marxa del transport de mercaderies al Port de Barcelona ha contribuiumlt que el
transport ferroviari de contenidors hagi augmentat un 146 entre el 2010 i el 2011
La correcta aplicacioacute de la normativa de lliure competegravencia de la Unioacute Europea contribuiragrave a
crear un marc drsquoigualtat drsquooportunitats i condicions per al desenvolupament del sector del
transport terrestre a tots els Estats membres
Oportunitats
Lrsquoextensioacute dels sistemes de gestioacute drsquoestocs eficients faran que els centres logiacutestics i el
transport de mercaderies mantinguin bones perspectives drsquoactivitat en el futur
La presegravencia de plans de transports i de mobilitat a nivell catalagrave i metropolitagrave com el Pla
drsquoInfraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 de la Generalitat de Catalunya
garanteixen a mig i llarg termini les bases per al desenvolupament de les xarxes viagraveries per
carretera i ferrocarril i per tant les condicions per a una millora dels transports puacuteblics i de
mercaderies
Les inversions realitzades recentment en la millora del transport ferroviari (AVE actualitzacioacute
de la xarxa de rodalies de Barcelona) han incrementat la competitivitat drsquoaquest mitjagrave de
transport despreacutes drsquoalguns anys de crisi important
El futur desenvolupament ferroviari del corredor del mediterrani (amb liacutenies drsquoample
internacional) que possiblement la Unioacute Europea inclouragrave en la seva planificacioacute estrategravegica
drsquoinfraestructures de transport facilitaragrave la creacioacute de nous parcs logiacutestics i la implantacioacute de
noves empreses i activitats logiacutestiques a Barcelona i a Catalunya
Lrsquoaplicacioacute de nous megravetodes de gestioacute i administracioacute i de noves tecnologies al transport
terrestre ha contribuiumlt a optimitzar i automatitzar els processos i a oferir nous serveis i de
major valor afegit En aquest sentit la incorporacioacute progressiva drsquoaquests megravetodes i
tecnologies esdeveacute un element clau per al desenvolupament del sector i al mateix temps per
al desenvolupament econogravemic general
Any 2013 Pagraveg 22
La Unioacute Europea ha realitzat una forta aposta econogravemica en i+D+I per al desenvolupament de
vehicles nets el que eacutes una oportunitat per aplicar noves tecnologies al transport terrestre
La incorporacioacute drsquoestats a la Unioacute suposa un increment de persones que tenen la possibilitat
de viatjar lliurement per Europa amb les oportunitats que aixograve suposa en lrsquoincrement del
nombre de viatgers i drsquointercanvi de mercaderies
La disponibilitat drsquoun transport integrat i intermodal suposa una reduccioacute dels temps de
transport dels seus costos i una millora en la qualitat del servei
El desenvolupament de noves tecnologies aplicades al transport i de nous sistemes motors i
la utilitzacioacute de biocombustibles suposa una millora en termes mediambientals que
repercuteix en un decrement de les emissions de CO2
Any 2013 Pagraveg 23
07Enllaccedilos drsquointeregraves
Organismes nacionals
Comiteacute Nacional del Transporte (CNT)
httpwwwfomentoes
Renfe
httpwwwrenfees
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
httpwwwtmbcat
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
httpwwwfgccat
Rodalies de Catalunya
httpwwwrodaliesdecatalunyacat
Esdeveniments internacionals (fires congressos etc)
Setmana Internacional del Transport i la Logiacutestica (SITL Franccedila)
httpwwwsitleuindexphpLang=FRampargRedirect=FR|ECO
Fira del Transport de Materials i Logiacutestica (Promat USA)
httpwwwpromatshowcom
Fira de Logiacutestica Especialitzada i Transport de Mercaderies (Logis expo Espanya)
httpwwwlogisexpoes
Fira Internacional de Tecnologia Ferroviagraveria (Rail Spain Espanya)
wwwferiazaragozaesrail_spainaspx
Any 2013 Pagraveg 24
Esdeveniments nacionals (fires congressos etc)
Saloacute Internacional de la Logiacutestica i el Transport
httpwwwsilbcncomcat
Portals temagravetics internacionals
Portal Europeu del Transport
httpeuropaeupoltransindex_enhtm
Portals temagravetics nacionals
Transportes
httpwwwtransportescom
Logiacutestica i transport (L y T)
httpwwwlogisticaytransportees
Cofinancen
Any 2013 Pagraveg 22
La Unioacute Europea ha realitzat una forta aposta econogravemica en i+D+I per al desenvolupament de
vehicles nets el que eacutes una oportunitat per aplicar noves tecnologies al transport terrestre
La incorporacioacute drsquoestats a la Unioacute suposa un increment de persones que tenen la possibilitat
de viatjar lliurement per Europa amb les oportunitats que aixograve suposa en lrsquoincrement del
nombre de viatgers i drsquointercanvi de mercaderies
La disponibilitat drsquoun transport integrat i intermodal suposa una reduccioacute dels temps de
transport dels seus costos i una millora en la qualitat del servei
El desenvolupament de noves tecnologies aplicades al transport i de nous sistemes motors i
la utilitzacioacute de biocombustibles suposa una millora en termes mediambientals que
repercuteix en un decrement de les emissions de CO2
Any 2013 Pagraveg 23
07Enllaccedilos drsquointeregraves
Organismes nacionals
Comiteacute Nacional del Transporte (CNT)
httpwwwfomentoes
Renfe
httpwwwrenfees
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
httpwwwtmbcat
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
httpwwwfgccat
Rodalies de Catalunya
httpwwwrodaliesdecatalunyacat
Esdeveniments internacionals (fires congressos etc)
Setmana Internacional del Transport i la Logiacutestica (SITL Franccedila)
httpwwwsitleuindexphpLang=FRampargRedirect=FR|ECO
Fira del Transport de Materials i Logiacutestica (Promat USA)
httpwwwpromatshowcom
Fira de Logiacutestica Especialitzada i Transport de Mercaderies (Logis expo Espanya)
httpwwwlogisexpoes
Fira Internacional de Tecnologia Ferroviagraveria (Rail Spain Espanya)
wwwferiazaragozaesrail_spainaspx
Any 2013 Pagraveg 24
Esdeveniments nacionals (fires congressos etc)
Saloacute Internacional de la Logiacutestica i el Transport
httpwwwsilbcncomcat
Portals temagravetics internacionals
Portal Europeu del Transport
httpeuropaeupoltransindex_enhtm
Portals temagravetics nacionals
Transportes
httpwwwtransportescom
Logiacutestica i transport (L y T)
httpwwwlogisticaytransportees
Cofinancen
Any 2013 Pagraveg 23
07Enllaccedilos drsquointeregraves
Organismes nacionals
Comiteacute Nacional del Transporte (CNT)
httpwwwfomentoes
Renfe
httpwwwrenfees
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
httpwwwtmbcat
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
httpwwwfgccat
Rodalies de Catalunya
httpwwwrodaliesdecatalunyacat
Esdeveniments internacionals (fires congressos etc)
Setmana Internacional del Transport i la Logiacutestica (SITL Franccedila)
httpwwwsitleuindexphpLang=FRampargRedirect=FR|ECO
Fira del Transport de Materials i Logiacutestica (Promat USA)
httpwwwpromatshowcom
Fira de Logiacutestica Especialitzada i Transport de Mercaderies (Logis expo Espanya)
httpwwwlogisexpoes
Fira Internacional de Tecnologia Ferroviagraveria (Rail Spain Espanya)
wwwferiazaragozaesrail_spainaspx
Any 2013 Pagraveg 24
Esdeveniments nacionals (fires congressos etc)
Saloacute Internacional de la Logiacutestica i el Transport
httpwwwsilbcncomcat
Portals temagravetics internacionals
Portal Europeu del Transport
httpeuropaeupoltransindex_enhtm
Portals temagravetics nacionals
Transportes
httpwwwtransportescom
Logiacutestica i transport (L y T)
httpwwwlogisticaytransportees
Cofinancen
Any 2013 Pagraveg 24
Esdeveniments nacionals (fires congressos etc)
Saloacute Internacional de la Logiacutestica i el Transport
httpwwwsilbcncomcat
Portals temagravetics internacionals
Portal Europeu del Transport
httpeuropaeupoltransindex_enhtm
Portals temagravetics nacionals
Transportes
httpwwwtransportescom
Logiacutestica i transport (L y T)
httpwwwlogisticaytransportees
Cofinancen
