BARCELOVERSMuseu Picasso, ocupa els palauets gòtics de la Casa Nadal i la Casa del Marquès de Llió. Amb un espai expositiu de gairebé 4.000 metres quadrats, aplega bona part de

GRATUÏTA

BARCELOVERSLa revista inspirada en una ciutat que enamora

Ciutat de lletres

Els pilars d’una capital editorial

Electrònica que vesteix

L’auge de les wearable technologies

Ciutat en solfa

Diverses maneres de sentir i viure la música

Line Up

Les principals cites i activitats

Barcelona inspira

| 1

Barcelona és una ciutat dinàmica, oberta i plena de vida. Durant la primavera, un ampli ventall d’activitats ens projecten a nivell internacional com a ciutat de cultura, coneixement, creativitat, innovació i benestar. Sant Jordi és una de les cites més importants del calendari. Una gran festa cultural i cívica que converteix Barcelona en la capital del llibre i de la rosa.

En aquestes pàgines podreu comprovar com Barcelona no només excel·leix en el camp editorial, sinó també en àmbits tan diversos com la tecnologia, la gastronomia, l’arquitectura o la qualitat de vida. Combina amb perfecta harmonia passat i futur, patrimoni històric i avantguarda, tradició i innovació.

Us donem la benvinguda a Barcelona i us convidem a descobrir tot allò que fa d’aquesta ciutat una font d’inspiració.

BarceloversEDITOR Ajuntament de Barcelona

CONSELL D’EDICIONS I PUBLICACIONS Jaume Ciurana, Jordi Martí i Galbis, Marc Puig, Miquel Guiot, Jordi Joly, Vicent Guallart, Àngel Miret, Marta Clari, Albert Ortas, Josep Lluís Alay, José Pérez Freijo, Pilar Roca

CONSELL EDITORIAL Marc Puig, Rosa Romà, Elisabet Garcia, Joan León, Enric Rimbau, Marta Passola

DIRECCIÓ Joan León

REDACCIÓ Xavier Arnaiz, Borja Barbesà, Iñaki Barco, Carme Batalla, Txell Bonet, Tomàs Fuentes, Helena Martínez Guimet, Irene Pujadas, Josep Sucarrats, Oliver Villanueva

PRODUCCIÓ EDITORIAL Edicions Clariana SL

DISSENY I MAQUETACIÓ Lamosca

PORTADA Roger Llonch

FOTOGRAFIA Txema Salvans, direcció. Paola Becerra Sarrias, Xavier Cervera, Jordi Hernandez, Pep Herrero, Helena Salanova, Margot Serrano, STVCR

IL·LUSTRACIONS Cristina Spanò, Danide, Lamosca

TIPOGRAFIES PRINCIPALS Bulo i Trola, de Jordi Embodas

TRADUCCIÓ I CORRECCIÓ Néstor Bogajo, Stuart McLauchlan, Marta Roigé, Kelly Shimmin

PUBLICITAT Primer Segona

TRACTAMENT D’IMATGES Xavier Parejo

IMPRESSIÓ Direcció d’Imatge i Serveis Editorials

PAPER Ecològic 100%

EN COL·LABORACIÓ AMB L’ASSOCIACIÓ EMPRESARIAL DE PUBLICITAT, EL COL·LEGI DE PUBLICITARIS I RELACIONS PÚBLIQUES DE CATALUNYA I EL GREMI D’HOTELS DE BARCELONA

DIPÒSIT LEGAL B. 19.129 - 2013 ISSN 2339-8396

meet.barcelona.cat/barceloversmag

BARCELONA ÉS TEVA

| 32 |

Barcelovers | Núm. 5 Barcelona inspira

Wake UpInformació pràctica, consells i curiositats

04 08 10 14 18 22

WHAT’S UPL’elecció de Barcelona com a seu dels Roller Games 2017 encapçala un conjunt de notícies recents relatives a la ciutat

CIUTAT DE LLETRESPresentem les diverses facetes que fan de Barcelona una capital literària

NEGOCIHeterogeni, bilingüe i efervescent, l’ecosistema editorial de Barcelona gaudeix de fama i projecció internacional

ESCENARIEls carrers, places i barris de la ciutat han estat escenari d’obres de ficció des de fa segles

ATRACCIÓDe George Orwell a Gabriel García Márquez, són molts els escriptors estrangers que s’han establert a Barcelona

INNOVACIÓLa tecnologia digital ofereix noves oportunitats per encarar els reptes del món del llibre

PROFILESQuatre barcelovers que a còpia de talent i treball han aconseguit destacar en les seves disciplines

BARCELOVERS

24 28 32 34 36 40

44 46 50 52 61 75

ELECTRÒNICA QUE VESTEIXSuposaran les wearable technologies un canvi profund en la interacció entre humans i tecnologia?

UP IN THE AIRLa cinquena edició d’A vista d’hotel és una oportunitat única per observar la ciutat des de miradors singulars

HISTÒRIA D’UN MURALVint-i-cinc anys després de la mort de l’artista Keith Haring, rememorem la història del mural que va pintar al Raval

EL RETORN DEL BON PAQuatre representants de la darrera generació de forners reivindiquen el pa de qualitat combinant tradició i innovació

UNA CERTA MIRADAAl barri del Poblenou s’hi troben diverses productores audiovisuals de projecció global

VEREMES D’AHIR, VINS DE DEMÀTècniques de verema de fa segles recuperades des d’una perspectiva avantguardista

FABRICANT EL FUTURBarcelona impulsa una xarxa pública de fab labs pionera al món que acosta la tecnologia làser i les impressores 3D als ciutadans

LA FORÇA DE L’ENGINYNascut a les platges de la ciutat, el patí català és una embarcació elegant i singular

ReportCiutat en solfa. Un recorregut per diferents maneres de viure i sentir la música, el més universal dels llenguatges

Line UpUna selecció de les principals cites, esdeveniments i espectacles que ofereix la ciutat

Barcelona serà la seu el 2017 dels primers World Roller Games, un nou campionat del món que unifica les disciplines del patinatge sobre rodes.

La competició, que es farà del 9 al 23 de juliol del 2017, agrupa tots els tornejos internacionals de les disciplines següents: hoquei sobre patins, patinatge de

velocitat, marató, patinatge artístic, hoquei en línia, freestyle, roller derby, descens en línia, skateboarding i descens alpí. Està previst que hi participin

6.000 atletes de més de cent països.

World RollerGames 2017

Foto Institut Barcelona Esports

What’s Up

Barcelona inspiraBarcelovers | Núm. 5

| 54 |

6 |


INNOVACIÓ Discount*+Tax Free Refund

Visit our stores** and enjoy tourist privileges

2625000000003

*Offer not combined with other offers/promotions. Valid from 1 January 2015 to 31 December 2015. **Participant stores: Desigual Stores located in Barcelona and surroundings.

Find us very easily at Passeig de Gràcia, Plaça Catalunya, Ramblas, Maremagnum, Airport and many other locations. Check www.desigual.com/es_ES/tiendas and go shopping!

200x265-barcelona lovers-SS15.indd 1 12/03/15 14:38

Les beques, atorgades pel Consell Europeu per a la Investigació (European Research Council), reconeixen especialment la recerca que es fa a Catalunya des que es van crear fa 8 anys. El país és el tercer en recepció d’aquesta ajuda europea, per darrere de Suïssa i Holanda, que encapçalen el rànquing, i molt per sobre de la mitjana del total de beques entregades a cada país.

Gràcies al programa de l’Associació Barcelona

Salut, l’any 2017 cada barceloní tindrà

un desfibril·lador a 250 metres, fet

que facilitarà l’actuació davant un cas d’aturada

cardíaca. El projecte impulsa la instal·lació

de desfibril·ladors accessibles per a tothom

als espais públics.

El Port de Barcelona ha registrat en l’exercici del 2014 un tràfic total de 46,3 milions de tones. Aquesta xifra suposa un augment del 9% respecte a l’any anterior. Amb el major volum d’intercanvis de la seva història, ha superat els nivells màxims assolits en l’exercici del 2007, abans de la crisi.

El mes de febrer passat es va inaugurar el Museu de Cultures del Món, un centre especialitzat en la història de diverses cultures d’arreu del planeta. Ubicat al carrer de Montcada, just davant del Museu Picasso, ocupa els palauets gòtics de la Casa Nadal i la Casa del Marquès de Llió. Amb un espai expositiu de gairebé 4.000 metres quadrats, aplega bona part de la Fundació Folch, amb una aportació de quasi 2.400 objectes, i es complementa amb el fons del Museu Etnològic de Barcelona i de col·leccions privades com ara la Fundació Arqueològica Clos i la Col·lecció Arqueològica Duran Vall-Llosera.

L’ONU ESCULL BARCELONA PER UBICAR-HI UN CENtRE DE REFERèNCIA PER A CIUtAtS INtEL·LIGENtS

Barcelona serà la seu del Centre Especialitzat en Partenariats Públic-Privats en Ciutats Intel·ligents i Sostenibles (PPP for Cities) de Nacions Unides. La iniciativa compta amb

el suport de l’Ajuntament, la Generalitat i la prestigiosa escola de negocis IESE, on s’ubicarà la seu del centre, que n’ostentarà la secretaria.

11 científics catalans rebran 20 milions d’euros en ajudes per desenvolupar projectes d’investigació

El Port bat el rècord de tràfic Nou Museu de Cultures del Món

RECERCA SALUT

CULTURANEGOCIS

What’s Up

Suïssa

Holanda

Catalunya

Regne Unit

FrançaAlemanya

UEEspanya

Itàlia

| 98 |


Poques festivitats celebren la literatura com ho fa la Diada de Sant Jordi. Coincidint amb el Dia Internacional del Llibre, cada 23 d’abril els carrers de Barcelona s’omplen de llibres, roses i passejants. Col·lectiva i personal, lúdica i pletòrica, la Diada de Sant Jordi no és l’única particularitat que confirma la fama de Barcelona com a capital literària. La ciutat també compta amb un sector editorial consolidat en l’àmbit català i hispanoamericà que encara el futur aprofitant les noves tecnologies, gaudeix d’una rica tradició literària en dues llengües, disposa d’una xarxa de biblioteques i llibreries molt completa, una abundant oferta de formació especialitzada en aquest àmbit i un nodrit calendari de festivals i fires del sector

Text Borja Barbesà i Irene PujadasFotos Xavi Cervera i Txema Salvans

IUTATDE LLETRES

van ser els títols editats a Catalunya durant l’any 2013.

Un de cada tres, era en llengua catalana

| 1110 |


NEGOCIAmb el suport de nombroses institucions que el refermen, el sector editorial és el tret més diferencial del sistema literari barceloní. Amb una forta presència d’agències, impremtes i distribuïdores que asseguren la fluïdesa del procés, Barcelona gaudeix d’una reputació literària d’influència global. Presenta, a més, la particularitat del bilingüisme: és la capital de l’edició en català però també l’eix de sortida al món de bona part del que es publica en castellà. Heterogènia, sana i amb projecció internacional, la indústria compta amb dos grups de gran volada i amb nombroses petites editorials que simbolitzen la Barcelona més efervescent

LS DOS IMPERISEls dos principals conglomerats en llengua castellana de tot el món tenen Barcelona com

a seu d’operacions: són el Grupo Planeta i Penguin Random House Grupo Editorial. Originari de la ciutat, Planeta combina el seu segell homònim amb altres empreses de referència: el Grup 62, un dels responsables històrics de la qualitat editorial en llengua catalana, i Editis, el segon gegant editorial francès. Des de 1952 concedeix el Premi Planeta, un dels guardons més ben dotats del món (només per darrere del Nobel) i que han guanyat Manuel Vázquez Montalbán o Mario Vargas Llosa.Penguin Random House Grupo Editorial és fruit de la fusió del 53% de la multinacional alemanya Bertelsmann i del 47% de la britànica Pearson. El nou grup ha escollit Barcelona com a seu central d’Espanya, Portugal i els països d’Hispanoamèrica. Estem parlant, d’altra banda, d’un dels conglomerats més potents del món: amb oficines centrals a Nova York, Penguin Random House compta amb més de 250 segells. Publiquen uns 15.000 volums a l’any, cosa que equival a 41 llibres per dia.

L POnT aMB LLaTInOaMèRICa La ciutat de Barcelona, de fet, sempre ha mantingut una relació molt estreta amb els països de parla castellana. A més de Planeta i Penguin Random House Grupo Editorial, hi ha múltiples segells amb seu a Barcelona que han teixit una relació estreta amb aquesta àrea. El fenomen s’explica per diversos factors: l’exili de molts espanyols a terres hispanoamericanes durant la guerra civil i el franquisme, les bones relacions entre Catalunya i Hispanoamèrica i l’expansió del mercat en llengua castellana.

Segells com Seix Barral o Anagrama són els responsables tant de la publicació de molts autors hispanoamericans com de l’exportació d’autors internacionals a aquestes terres: Seix Barral va publicar la primera novel·la de Mario Vargas Llosa i Anagrama, l’editorial de Roberto Bolaño, s’ha guanyat una reputació envejable gràcies a una col·lecció de ficció i assaig que ha forjat generacions de lectors. Un fenomen que s’eixampla amb múltiples editorials amb un peu a cada continent: d’Edhasa a Acantilado o RBA, passant per Salamandra, Gedisa, Paidós i segells llatinoamericans recentment establerts a la ciutat com Urano, Norma, Ekaré o Libros del zorro rojo.

a BaTaLLa DEL CaTaLà L’edició en català està vivint una edat daurada, però aquesta fertilitat no té tants anys. La prohibició de la llengua catalana durant la dictadura franquista (1939-1975) encalla i destrueix oficialment aquest segment de la indústria editorial, que ha de sobreviure durant més de trenta anys en la clandestinitat.

Aquesta situació comença a canviar amb la creació d’Edicions 62 aquest mateix any. Tot i que la dictadura no ha acabat i que els vents bufen en contra, el seu director literari, Josep M. Castellet, contribueix decisivament a la reaparició de l’ecosistema literari català i publica perles de la literatura universal i clàssica. Un cop acabat el franquisme, segells com Quaderns Crema i Edicions de 1984 s’uneixen a aquesta tasca de revivificació. Poc a poc, l’edició en català iniciarà una corba ascendent que no ha fet més que créixer.

’EfERvESCènCIa DELS PETITS Després del ressorgiment de l’edició en català durant els anys setanta i vuitanta, la recent aparició d’un ventall molt ampli de petits segells ha sacsejat totalment la indústria del llibre. Editorials de mitjà recorregut com Viena Edicions o Ara Llibres inauguren un fenomen efervescent que demostra la dualitat de la situació actual: com més grans es fan els

grups principals més nombroses i diverses són les microeditorials. Tant en català com en castellà, aquestes petites empreses conformen un àmbit d’oferta especialitzat on cada lector pot trobar el seu llibre: des dels acurats títols clàssics d’Adesiara fins a l’interès per la cultura europea que es desprèn de Minúscula, els clàssics religiosos i espirituals de Fragmenta, el periodisme literari d’A contra vent, la poesia de Labreu i la ficció de Males Herbes, Edicions del Periscopi, l’Altra Editorial o Libros del Asteroide.

milions d’euros anuals

El sector factura uns

Barcelona és una ciutat literària i, a més, amb vocació de ser-ho amb un reconeixement internacional. Per aquest motiu aquest any 2015, l’Ajuntament de Barcelona presentarà la candidatura per a la designació de Ciutat de la Literatura, dins de la Xarxa de Ciutats Creatives de la Unesco.

Creada l’any 2005, la Xarxa promou les col·laboracions entre les ciutats membres per a desenvolupar projectes literaris en consonància amb els objectius Unesco de desenvolupament cultural, social i econòmic. Dublín, Edimburg, Heidelberg, Praga, Granada, Cracòvia, Melbourne, Iowa, Dunedin i Norwich ja en formen part.

Candidatura ciutat Unesco de la literatura

| 13

Barcelona inspiraBarcelovers | Núm. 5

ENCI

CLOPÈ

DIACATA

LANA LAGALERA

RBA

MOLINO

GREDOS

RBA

LAMAGRA

NA

PENGUIN

RANDOM

HOUSE

GRUPO

EDITORIAL

GRIJALBO

DEBATE

MONDADORI

LUMEN

ROSA

DELS

VENTS

ARALLIBRES

AMSTERDAM ARA

NOUGRUP

EDITO

RIAL COSSE

TANIA

ANGLE

LECTIO

CÍRCULO

DELECTORES GALA

XIAGUTEN

BERG

VIENA

EDICIONS

DE 1984

LACAMPANA

VICENS

VIVES

BAULA

PLANETA

ESPASA

PLANETA

DESTINO

SEIXBARRAL

TUSQUETS

GRUP

62

EMPÚ

RIESEDICIONS

62 PÒRTIC

PROA

EUMO

COLUM

NAESTRE

LLAPOLAR

QUADERNS

CREMA

SLU ACAN

TILADO

QUADERNS

CREMA

ANAYA

LAROU

SSEVOX

BARCA

NOVA

SM

SM

CRUÏLLA

ANAGRAMA

1

2 3

4

12

6

11

17

7

8

9

10

14

15

16

5

13

ALBA

EDITO

RIAL

LIBROS

DELZORRO

ROJO

NORMA

EDITO

RIAL

CLUB

EDITOR

EDICIONES

B

CARRERSDE LLIBRES

MICROEDITORIALS EDICIONS EN

1. RAIG VERD2. L’AVENÇ3. A CONTRAVENT4. LABREU

5. FRAGMENTA6. ELA GEMINADA7. BASE8. MALES HERBES

9. PERISCOPI10. METEORA11. CÓMPLICES

12. DÍAS CONTADOS13. MINÚSCULA14. ALPHA DECAY

15. BLACKIE BOOKS16. L’ALTRA EDITORIAL17. LIBROS DEL ASTEROIDE

CASTELLÀCATALÀCASTELLÀ I CATALÀ

12 |

| 1514 |


a GRàCIa DE MERCè RODOREDaDues de les seves novel·les porten per títol topònims de la ciutat. El carrer de les Camèlies (1966) i la cèlebre La plaça del Diamant (1962) –traduïda a més de 30 idiomes– han contribuït a forjar la dimensió literària del barri de Gràcia i per extensió de Barcelona. El lloc que aquesta darrera obra evoca és avui un dels

epicentres més dinàmics del barri i una escultura de Xavier Medina-Campeny recorda la Natàlia, la protagonista del relat. La plaça del Diamant és alhora una poderosa novel·la psicològica i una crònica de la Barcelona de postguerra, i de com aquest període històric va marcar la vida dels seus habitants. En aquest sentit, l’obra és un rotund testimoni d’una tragèdia col·lectiva.

Malgrat passar mitja vida a l’estranger –s’exilià a França i Suïssa–, l’obra de Rodoreda està en la seva immensa majoria impregnada del paradís perdut de la infantesa i joventut viscudes en aquesta porció de la ciutat.

LEfLEXES DE L’OMBRa DEL vEnT Publicada el 2001, L’ombra del vent de Carlos Ruiz Zafón va ser el primer gran fenomen editorial barceloní d’aquest segle, un best-seller mundial amb milions d’exemplars venuts en 36 idiomes. Narra una història de misteri en la ciutat de meitat del segle passat i, com explica Sergi Dòria al llibre

Passejades per la Barcelona literària, “és un recorregut febril per les cendres de la memòria ciutadana”. Té una ambientació inquietant, amb pes de les descripcions dels carrerons, les places i els barris on es desenvolupa la història. Algun dels seus escenaris és fictici, com el Cementiri dels Llibres Oblidats, malgrat la novel·la el situa al carrer de l’Arc del Teatre, baixant les Rambles a mà dreta. Ciutat Vella és molt freqüentada (El Call, Santa Maria del Mar, Els Quatre Gats...), però hi ha un escenari allunyat que mereix una visita: a la part alta de la ciutat, al número 32 de l’avinguda del Tibidabo, s’alça una torreta senyorial avui convertida en hotel. Es tracta del palauet Aldaya de l’obra de Ruiz Zafón, on vivia l’enamorada del jove Daniel Sempere, el protagonista, i exemple d’una Barcelona benestant, gairebé d’una altra època, que paga la pena redescobrir en una zona no gaire freqüentada pels visitants.

L ‘BaRRI XInO’ DE PEPE CaRvaLhOPresent en 18 novel·les i una trentena de relats, el detectiu creat per Manuel Vázquez Montalbán es mou en una dualitat: viu en una casa a Vallvidrera, al capdamunt del Tibidabo, però la seva rutina

laboral l’obliga a descendre al centre de la ciutat, sobretot al que avui es coneix com el Raval. Aquest territori dècades enrere s’anomenava Barri Xino, una zona entre canalla i entranyable que va veure néixer el propi Montalbán i de la que encara es conserven alguns llocs emblemàtics presents a les ficcions, sovint vinculats a l’hosteleria: a Can Lluís, al restaurant del carrer de la Cera, Carvalho hi acudia sovint a menjar-hi olleta d’Alcoi, una reconfortant escudella valenciana; Casa Leopoldo, al carrer de Sant Rafael, és un perfecte exemple de l’intersecció entre personatge i autor, ja que és un establiment que Montalbán freqüentava amb devoció.

Més enllà de Montalbán/Carvalho, la fecunda tradició de novel·la detectivesca de la ciutat, amb conreadors d’èxit com Francisco González Ledesma, Alicia Giménez Bartlett, Andreu Martín o Jaume Fuster ha propiciat, entre altres factors, la consolidació d’un festival dedicat al gènere de l’envergadura de BCNegra, que aquest darrer hivern ha celebrat la seva desena edició amb un interès creixent.

ERDaGuER I La CIuTaTEl gran exponent de la Renaixença, la represa literària de la llengua catalana de finals del segle XIX, nasqué a Folgueroles però estigué molt vinculat a la ciutat. De fet es pot afirmar que inaugurà un gènere poètic que posteriorment gaudiria de notable predicament: l’Oda a Barcelona.

L’obra fou premiada el 1883 als Jocs Florals de la ciutat, certamens literaris destinats a la difusió i promoció de la llengua literària catalana. El poema li donà tanta fama que aquell mateix any l’Ajuntament en féu una edició de cent mil exemplars per a les escoles.

La seva darrera residència a la ciutat fou la Vil·la Joana, on morí el juny de 1902. Es tracta d’una antiga masia situada a Vallvidrera i des de 1962 adscrita com a centre vinculat al Museu d’Història de Barcelona. A dia d’avui està sent remodelada i acollirà un museu articulat al voltant de la vida i l’obra de Verdaguer; un espai de recerca i d’estudi en col·laboració amb diferents universitats catalanes que també comptarà amb un programa públic dedicat a la literatura.

ESCENARIBarcelona és una ciutat literària també des del punt de vista de la inspiració que susciten els seus carrers i barris i de l’atractiu que exerceix com a escenari de ficcions des de fa segles. Sense anar més lluny, és l’única ciutat que dom Quixot visita durant tota la novel·la de Cervantes, un dels cims de la literatura universal. Si el cavaller de la trista figura va quedar fascinat per Barcelona, és d’esperar que també sedueixi nous visitants any rere any. Una bona manera d’aproximar-s’hi, aleshores, poden ser aquestes propostes en clau literària

llengües de 48 països

Entre el 2003 i el 2014 s’han traduït un miler de títols de

literatura catalana a

| 1716 |


’ESTILITzaCIó DE L’EIXaMPLE DE vILa-MaTaSMalgrat tractar-se d’un territori urbanitzat fa relativament poc –no gaire més de cent anys–, l’Eixample ha adquirit molta centralitat en la vida barcelonina i en conseqüència en la literatura de i sobre la ciutat. La disposició

quadriculada dels seus carrers pot precipitar una lectura anodina de com discorren les vides que s’hi apleguen, però això, en bones mans, pot esdevenir un material de primera. Aquest eixam ha estat sovint emprat com a metàfora d’una certa visió del món. Enrique Vila-Matas, per exemple, un dels autors contemporanis amb més prestigi internacional, ha transitat sovint les seves voreres en les seves premiades metaficcions. És el cas d’El viaje vertical, en la que inclou una insòlita divagació que uneix Barcelona amb el continent perdut de l’Atlàntida. En el seu recull periodístic Desde la ciudad nerviosa, Vila-Matas dedica un text al barri, l’anomenat ‘Eixample y melancolía’, on evoca una pertinent obsessió de Jaime Gil de Biedma: explica que el poeta, de ben jove, se sentia atret pels portals de l’Eixample vistos de nit en passar el tramvia i per la coloració submarina que li semblava endevinar als vidres de les imponents portes de ferro. “Barcelona es la luz submarina de los portales del Eixample vistos al volver del colegio”, conclou Vila-Matas.

ISTòRIa DE La CIuTaT nOCTàMBuLa a PaRTIR DE MOnzóEmparentat sovint amb Kafka, Borges o Rabelais per la crítica europea, Monzó és probablement el contista en llengua catalana més rellevant de les darreres dècades, a banda d’un destacadíssim renovador de la llengua literària. Si bé les seves ficcions fugen habitualment

del costumisme i són més aviat abstractes, despersonalitzades i deslocalitzades, també hi ha lloc per a ambientacions cent per cent barcelonines. Un aspecte recurrent són els locals d’oci nocturn (bars, cocteleries, sales de concerts...) i en l’obra monzoniana es pot sotjar una cronologia dels llocs de moda des dels anys setanta ençà. En títols primerencs, com L’udol del griso al caire de les clavegueres (1976) o Uf, va dir ell (1978) abunden les referències a locals de Ciutat Vella i el centre: el London, Les Enfants Terribles, el Jazz Colon, el Zeleste, el Màgic, l’American Soda, el Berimbau, el Drugstore de Passeig de Gràcia… alguns ja despareguts. Posteriorment, el locals de moda es dispersen i s’enfilen muntanya amunt: el Merbeyé i el Mirablau, encara oberts a la porta del Tibidabo, prenen el relleu de la nit barcelonina. Apareixen més o menys velats a ‘Cacofonia’, un relat d’Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980), on també s’esmenta l’extint bar llibreria Crystal City de Balmes o la icònica truiteria Flash-Flash del carrer Granada del Penedès.

Direcció d’art

Branding

Identitat

Publicitat

Tipografia

Fotografia

MarcaPackaging

Il·lustració

Disseny

Hàbitat

Exposició

Il·luminació

Escenografia

Interior

Disseny efímer

Enginyeria

Desenvolupament

Mobles

Tecnologia

Joieria alternativa

New Hostelling

Gestió

Emprenedoria

Retail

Innovació

Recerca

Coolhunting

Dispositius culturals

ComissariatApps

Web

Dades

Modelatge digital

Audiovisual interactiu

ESTRATÈGIA MANAGEMENT

ESPAI ARQUITECTURA

PRODUCTEGRÀFIC COMUNICACIÓ

DESIGNFOR FOOD

DISSENYD’INTERACCIÓ

ELISAVA DISSENY IENGINYERIA ENDISSENY INDUSTRIALGRAUS OFICIALS – MÀSTERS I POSTGRAUS – ESCOLA D’ESTIU – STUDY ABROAD

| 1918 |


a fESTa DEL boom LLaTInOaMERICà Però si Barcelona ha estat l’epicentre d’un moviment literari d’abast global, aquest és el boom llatinoamericà. Amb la dictadura

franquista a punt d’arribar a la fi, la Barcelona dels setanta es presenta com una ciutat ideal on eixamplar la creativitat. Visitants o residents, els grans noms del boom passen per la capital catalana i hi escriuen alguns dels seus textos experimentals. El seu èxit es deu en bona part a la seva introducció al mercat europeu gràcies a la mà de dos personatges: Carmen Balcells, líder de l’agència literària més influent del món hispanoamericà, i l’editor Carlos Barral.

La Barcelona del boom es pot situar aproximadament entre 1967 i 1974. Fugint de la dictadura colombiana i de l’èxit dels seus Cien años de soledad, Gabriel García Márquez arriba a la ciutat l’abril del 1967 i s’hi queda durant set anys. És aquí on escriu El otoño del patriarca, una de les obres que ha sabut retratar amb més èxit la figura del dictador. Amb el temps van aterrant la resta d’escriptors: Mario Vargas Llosa, José Donoso, Carlos Fuentes, Álvaro Mutis, Julio Cortázar... A Barcelona, s’hi acaba ajuntant un grup heterogeni de lletrats llatinoamericans que, al seu torn, es mesclen amb escriptors locals com Manuel Vázquez Montalbán, Juan Marsé, Jaime Gil de Biedma o Óscar Tusquets.

De fet, Mario Vargas Llosa no ve, sinó que el van a buscar. A principis dels setanta, una perseverant Carmen Balcells vola cap a Londres i ofereix al peruà el següent contracte: ella li abonarà els 500 dòlars mensuals que li paguen per donar classes al King’s College i ell es traslladarà a Barcelona per dedicar-se a escriure. Vargas Llosa abandona la capital anglesa per instal·lar-se al barri de Sarrià, molt a prop de la casa de García Márquez. És durant la seva estada a Barcelona, del 1970 al 1974, on esdevé l’escriptor que acabarà conquistant el Nobel. És aquí, també, on forjarà una amistat estretíssima amb García Márquez, que acabarà sobtadament al cap de poc temps: el 1976, en una trobada a Mèxic i per raons desconegudes, Vargas Llosa li planta un sagnant i sonor cop de puny a la cara.

a CIuTaT REvOLuCIOnàRIaPreludi de la II Guerra Mundial, la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) atrau una gran onada de pensadors, escriptors i intel·lectuals compromesos

que decideixen desplaçar-se a la península ibèrica per lluitar contra un fenomen global: l’ascensió del feixisme. Barcelona, nucli de la lluita republicana, esdevé pol d’atracció d’escriptors d’arreu del món.

El premiat George Orwell, per exemple, relata la seva experiència com a soldat ras a l’icònic Homenatge a Catalunya. Llibre de capçalera d’intel·lectuals com Noam Chomsky, Homenatge a Catalunya és una de les raons per les quals avui aquest escriptor britànic és l’artífex del prestigiós premi de periodisme Orwell Prize. Una sort semblant corren Simone Weil i Ernest Hemingway, que volten per la ciutat l’any 1937 i tenen l’oportunitat tant d’observar la Barcelona revolucionària com de tastar els cabarets, l’absenta i la vida nocturna de la ciutat. Fins i tot Antoine de Saint-Exupéry, l’autor del celebradíssim El petit príncep, s’instal·la a aquestes terres com a corresponsal de guerra.

ATRACCIÓSón molts els escriptors forans que s’han sentit atrets per Barcelona. Ja sigui en èpoques convulses com en temps més tranquils, la ciutat ha acollit algunes de les grans veus de la literatura mundial: de Hans Christian Andersen a Ernest Hemingway, de Mario Vargas Llosa a Roberto Bolaño, de George Orwell a Gabriel García Márquez, passant per Henry Miller, Jonathan Littell o el mateix Miguel de Cervantes

Coneguda per Vargas Llosa com “Mamá Grande”, a partir dels anys seixanta, Carmen Balcells i la seva agència literària revolucionen les relacions entre editors, agents i escriptors. Entre altres gestes, Balcells és coneguda per haver eliminat els contractes vitalicis entre editors i escriptors, i per haver limitat temporalment les clàusules de cessió de llibres. Considerada l’agent més important del món pel que fa a les lletres hispàniques, el maig del 2014 Carmen Balcells va unir-se amb Andrew Wylie per crear l’agència més potent del món. Actualment continua exercint una poderosa influència des de la calma de la jubilació. “¡Que nadie aspire mientras la Balcells respire!”, va exclamar Vargas Llosa en referència al retir. En tot cas, la de Carmen Balcells és la punta d’iceberg d’una xarxa d’agències literàries d’influència internacional que tenen seu a Barcelona: Casanovas & Lynch, Antonia Kerrigan o Pontas Agency, entre d’altres.

Agències literàries

dels barcelonins poseeixen el carnet de la xarxa de

biblioteques de Barcelona

| 2120 |


E COLM TóIBín a JOnaThan LITTELL La projecció de Barcelona com a imant d’escriptors estrangers no es limita al passat: avui dia la ciutat continua sent atraient per a

escriptors d’arreu del globus. Després d’una estada durant els anys setanta, el premiat escriptor irlandès Colm Tóibín s’ha convertit en un més que assidu visitant d’aquestes terres, una predilecció que es plasma en el seu particular Homenatge a Barcelona (1990). Col·laborador de The New Yorker i de The New York Review of Books, Tóibín parla català i manté un estret lligam amb la ciutat. La seva novel·la The South, per exemple, se situa a la Barcelona dels anys cinquanta.

Qui també té una relació intensa amb Barcelona és Mathias Enard, que resideix a la ciutat des del 2000 i ha ambientat la novel·la Carrer Robadors al barri del Raval. No és l’únic escriptor que s’hi ha instal·lat: també ho ha fet el franco-estatunidenc Jonathan Littell, que l’any 2006 sorprèn la comunitat literària amb l’obra Les benèvoles, que li val el Premi Goncourt, el Gran Prix du Roman de l’Académie Française i, fins i tot, la nacionalitat francesa.

També gestada i publicada a Barcelona és la multipremiada 2666 de Roberto Bolaño, que el 2008 va ser escollit com el millor llibre de l’any segons la revista Time. I aquesta no és la única mostra del lligam de l’escriptor xilè amb la ciutat: considerat un dels grans autors hispanoamericans del segle, Bolaño va viure mitja vida a Barcelona i rodalies i també hi va publicar Los detectives salvajes, la novel·la que el catapulta a la fama.

Les obres de Colm Tóibín, mathias Enard, Roberto bolaño o Jonathan Littell demostren la vigència de barcelona com a pol d’atracció d’escriptors d’arreu del món

D’altra banda, el grup Writers from Barcelona engloba bona part de la comunitat angloparlant actual. Coordinat per Andy Allen i John Bentley, es tracta d’un grup d’escriptors de procedències ben diverses (d’Escòcia als Estats Units, de Noruega a l’Índia, de Kènia a Anglaterra) que han escollit Barcelona com a seu literària. Aquesta trentena d’autors es reuneixen cada setmana a l’Eixample per comentar les seves narracions i novel·les. Sota el paraigües de l’editorial New Niu Press, Writers from Barcelona ja ha publicat dues antologies en paper.

L’obra catalana més traduïda és La pell freda, d’Albert Sánchez

Piñol, disponible en un total de

llengües

| 2322 |


INNOVACIÓLes tecnologies digitals són presents des de fa temps en el sector, però ha estat en els darrers anys que han arribat a condicionar decisivament àmbits com la promoció, els canals de venda, el suport en què es posen al mercat els continguts i la manera de llegir-los. A continuació algunes de les iniciatives, diferents entre si, que ens els darrers temps i amb la mirada posada en la innovació s’han posat en marxa des de la ciutat i rodalies

La irrupció de nous actors al sector editorial degut al canvi tecnològic i el que es podria anomenar canvi de les regles del joc (si no directament canvi del joc) és sens dubte una amenaça que compromet la supervivència de la indústria tal com s’entenia fins no fa gaire. Però cal no ser alarmistes, això significa que també és un període ple d’oportunitats: moltes de les solucions tecnològiques de nova creació poden enriquir de manera significativa el consum de continguts i qui en pot sortir beneficiat és el lector.

La viabilitat de cadascun dels actors implicats en el sector, ja siguin tradicionals o nouvinguts, ve i vindrà relacionada amb la seva capacitat d’acceptació i diagnosi de tots aquests processos de transformació que s’esdevenen al seu entorn i la posterior habilitat per adaptar-s’hi i detectar nous models de negoci. Les grans corporacions ja fa temps que han reforçat els seus departaments d’innovació i treballen conscients de la nova situació, però aquesta realitat propicia que iniciatives més petites, començant des de baix, ensenyin les seves cartes.

EEBOOkEls auguris que fa uns anys pronosticaven que el llibre electrònic acabaria amb el paper no s’estan complint. Les dades del 2014 confirmen la tendència, apuntada ja en el 2013, que les xifres de creixement accelerat del format electrònic segueixen frenant-se. El lector sembla reticent a abandonar el paper i per això cobren

sentit iniciatives com Seebok, que vol ser una modalitat intermèdia entre el llibre de tota la vida i l’ebook convencional. Proposa no eliminar del tot la dimensió física: els llibres són targetes-díptics que reprodueixen la portada del llibre i que es venen en llibreries físiques. Es poden regalar, dedicar i disposar en prestatges com els llibres tradicionals, però amb un gruix ínfim. A l’interior, unes instruccions donen accés mitjançant un smartphone, tauleta o ordinador a un ebook personalitzat. Seebook també està present en biblioteques –aquest febrer s’ha signat un conveni de col·laboració– gràcies a una modalitat, el Seebook Difusió, que permet que cada targeta pugui ser utilitzada per un nombre infinit de lectors.

OOkMOvIES TvL’autodenominat “portal líder de booktrailers”, tant en català com en castellà, neix el 2012 amb la idea d’aprofitar el manifest poder de la imatge en favor del món del llibre i aspirar així a atreure nous públics. Si no pots vèncer l’enemic –moltes vegades s’ha dit a la lleugera que el cinema i la

televisió roben lectors–, uneix-t’hi. Es tracta d’un punt de trobada destinat a que autors, editorials i agents del sector promocionin els seus títols d’una manera atractiva i on el lector –o potencial lector– s’informi, comenti i fins i tot compri. Com a bon canal audiovisual que opera a la xarxa, té una dimensió importantíssima com a eina social media.

øTEREl paper que juga aquest producte desenvolupat a Lleida és diferent però s’integra en la mateixa conjuntura. Ofereix un software d’edició multiformat destinat a editorials petites i mitjanes,

i tot en el núvol: no cal nova maquinària, no cal instal·lar res, per treballar només cal connexió a internet. Permet controlar tot el procés d'edició, des de l'entrada del manuscrit fins a la producció dels formats comercials, des de la posició de l'editor de taula, coordinant tots els professionals implicats en el projecte. Røter s’autodefineix com un hub editorial, “un nexe entre el contingut en brut i els formats comercials finals, i permet tancar el cicle editorial, així com adaptar el contingut a la resposta del mercat i a les noves necessitats i formats que vagin apareixent”.

EaLITza EL TEu LLIBREEl micromecenatge o crowdfunding ha arrelat en diversos camps de la cultura. És comprensible. Avui en dia, molts processos d’edició ja no requereixen que una estructura empresarial confiï en un autor i l’obra potencial per a que li financi la seva realització i posada al mercat. La tecnologia ha abaratit costos i internet és una bona eina per reduir la distància entre creador i lector, per

això no és d’estranyar que existeixin iniciatives que canalitzin aquests projectes. Realitza el teu llibre, des de Mataró, és un portal especialitzat en fer-ho en el camp editorial. Associat al segell Llibres a Mida, apropa creador i públic posant al servei la seva plataforma online i assessora en la campanya de recaptació de fons.

de cada 10 títols de còmic editats a l’estat espanyol

es llencen al mercat des de Catalunya

| 2524 |


PROFILESText Txell BonetFotos Lo peix

GERVASIO DEFERREntrenador i medallista olímpic

El seu palmarès olímpic, dues medalles d’or (Sydney 2000, Atenes 2004) i una de plata (Pequín 2008), el van convertir en un gimnasta popular. Des que va deixar la competició, compagina

la seva feina d’entrenador al Centre d’Alt Rendiment (CAR) amb fer realitat un centre esportiu en un barri històricament desafavorit. “Sempre he volgut tenir un gimnàs, i aquí també

podia tenir una vessant social. A mi l’esport m’ha donat molt. On puc donar més, que on més ho necessiten?”. Batejat com a Club Gimnàstic La Mina Gervasio Deferr, és l’equipament

esportiu d’aquestes característiques amb la tarifa més econòmica de tot l’estat. Dotat amb tres professors, s’hi fan classes de gimnàstica a nens i nenes a partir de cinc anys i a adolescents. Té

l’afegit que Deferr és un mestre de primera línia que als matins assessora en l’àrea d’acrobàcia a esportistes en competició, o a federacions estrangeres que vénen a fer estades i concentracions

al CAR. “Si seran campions o no, això ja es veurà”, comenta sobre els joves alumnes. “Però els valors que els dóna l’esport de respecte als companys i als grans, de puntualitat, disciplina,

superació, i companyonia, a mi, m’han valgut per a la vida”.

MELIKE LAKADAMYALIInvestigadora científica

“Quan era petita veia la sèrie de TV Il était une fois... la Vie (Hi havia una vegada... el cos humà). M’encantava veure com petits humans viatjaven per dins del cos. Conèixer totes les cèl·lules i com funcionaven. Em va inspirar en la meta de desenvolupar tècniques microscòpiques per

identificar anomalies. Així es generen descobriments per curar malalties”. Aquest desig infantil de la investigadora d’origen xipriota graduada a Harvard s’està fent realitat a l’Institut de

Ciències Fotòniques(ICFO). “És un Centre Superior per a investigacions al voltant de la llum i de com emprar-la en benefici de la societat. Jo visualitzo elements de mida nanomètrica com proteïnes o l’ADN. Visualitzar és entendre, i entendre és trobar solucions, com tractaments si es coneixen les causes de les malalties neurodegeneratives”. S’hi va incorporar el 2010 i lidera

un equip de nou investigadors que provenen de tot el món. “Viure aquí em permet un equilibri entre feina i vida personal. Puc fer recerca d’alt nivell vivint en una ciutat que m’agrada per

la cultura, l’arquitectura, el menjar, el mar i el clima. Tenia altres centres, però és impossible trobar una combinació d’aquest tipus en un altre lloc del món”.

| 2726 |


JOSÉ MARÍA ROGEREmpresari

“Nice Fruit és un cas de constància i superació de barreres amb què es troben els emprenedors”. Així presenta el seu president una companyia que ofereix la barreja perfecta

d’investigació, tecnologia, innovació i cerca de la millor qualitat. Diverses universitats afirmaven que era impossible congelar i descongelar fruita sense que això afectés la seva

estructura molecular. Però s’ha aconseguit gràcies a la tenacitat del seu germà Fernando Roger, i a la feina feta en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya, amb qui s’ha patentat un procés de tractament dels fruits “que es fa sense cap additiu, conservant, ni

producte químic”. A més, la fruita es cull en condicions d’òptima maduració i no verda, i té molt més sabor. “Per primer cop en la història un producte congelat és millor que el fresc.

I és molt més sostenible, perquè com la transportem pelada, el 100% de la càrrega del vaixell s’aprofita. Tampoc es fa malbé després”. L’empresa, d’altra banda, ha creat les màquines de les

plantes que tenen ubicades a Filipines i a l’Equador, a més de les dues de Catalunya. Amb 12 distribuïdors per a tot el món, acumula premis internacionals per la seva excel·lència.

ADA PARELLADARestauradora

Original, creativa, generosa, hiperactiva, única. És també divulgadora gastronòmica, fa tallers de cuina i alimentació per a nens, i se la pot veure sovint als mitjans de

comunicació. Pertany a la setena generació d’una nissaga de fondistes. “Amb una família dedicada a l’ofici durant 300 anys, tenim un pòsit patrimonial culinari del què no em puc desvincular”. És per això que la seva carta incorpora aliments exòtics o noves tècniques, però és sobretot una manera divertida de tastar la cuina catalana. Amb el seu còmplice

i espòs, Santi Alegre, han arribat a tenir cinc restaurants i un hotel. El primer i base d’operacions, el Semproniana (carrer Roselló, 148), el va obrir amb només 25 anys. “Me l’estimo com a una persona. Hi he pogut desenvolupar altres facetes com la social, o ser

decoradora i empresària”. Situat en un barri molt barceloní però fora de les típiques rutes turístiques, ofereix una càlida atmosfera de clients locals atrets pel carisma de la parella i

l’ànima del local. “No perquè facis cuina elaborada has de convertir el teu restaurant en una església i que la gent abaixi la veu en entrar. Fugim de la solemnitat”.

| 2928 |


El de les ‘wearable technologies’ sembla un mercat a l’alça: si tot va com està previst, quan llegeixin aquest text ja haurà sortit al mercat l’esperat Apple Watch,

un ‘gadget’ cridat a competir, com a mínim a nivell mediàtic, amb les futuristes Google Glass. La idea bàsica és que les operacions que fins ara realitzem amb un

ordinador o un ‘smartphone’ s’integrin d’una manera molt més orgànica en el nostre dia a dia, però també hi ha altres mirades i propostes que apunten a un canvi profund en la manera amb què interactuem amb la tecnologia. Hem volgut parlar

d’aquesta incipient revolució amb alguns dels seus protagonistes a Barcelona

‘GadGets’ per a tothom?Soft for You és una empresa veterana: aquest estudi de software porta més de 20 anys treballant en les solucions tecnològiques B2B (business to business), i des de fa un parell d’anys, ha incorporat els wearables a la seva oferta. A les seves oficines hi trobem prototips d’ulleres, diferents models de rellotges i sensors de tot tipus. Albert Roca, desenvolupador de Soft For You, ho explica així: “Cada dispositiu té unes característiques, i s’adapta millor a unes necessitats que a d’altres. En un entorn laboral, els wearables tenen l’avantatge del hands free: alliberen les mans”. Així, per exemple, un tècnic que està duent a terme una reparació pot rebre instruccions a través de la pantalla mentre documenta el procés amb la càmera. I en relació amb el consum? “Estem en una fase de moltes incerteses. Les aplicacions de realitat augmentada o virtual encara trigaran. Però amb la sortida de l’Apple Watch, crec que en un parell d’anys estarem en un punt molt diferent. Avui tots sortim de casa amb la cartera, el telèfon i les claus, però l’horitzó és que tot això convergeixi en un únic dispositiu”.

Text oliver VillanuevaIl·lustració danide

Electrònica que vesteix

Recentment, Soft For You ha arribat a un acord de col·laboració amb Itglas per desenvolupar software per a ulleres intel·ligents. Aquesta start-up barcelonina va guanyar el primer hackaton de Google Glass a Europa, amb una guia turística de Londres que volia treure partit de la realitat augmentada i el GPS. Jordi Boza, CEO d’Itglas, explica: “Com en tot negoci vinculat amb la tecnologia, corres el perill d’arribar-hi molt aviat o arribar-hi molt tard. En el cas dels wearables, tenim el referent dels smartphones massa a prop. Si el nou producte no pot acomplir la funcionalitat que aporta un smartphone, per què canviaràs?” Tot i això, Boza és optimista: “a partir d’ara veurem millores tecnològiques exponencials”.

InVestIGacIó en moVImentAnastasia Pistofidou és investigadora al FabLab. Aquesta entitat forma part de la xarxa de centres de fabricació digital impulsada pel MIT amb l’objectiu d’aprofundir en les possibilitats dels nous mitjans de producció, com la impressió en 3D. El seu lema, How to do almost anything (‘com fer pràcticament qualsevol cosa’), és autoexplicatiu.

| 3130 |


Dins del FabLab, Pistofidou ha treballat en diferents projectes per adaptar tècniques que ja s’utilitzen al disseny industrial, com ara el modelat en 3D o el disseny informàtic, al disseny de moda. La seva visió sobre els wearables posa l’èmfasi en la interacció amb l’usuari: per a Pistofidou, la clau és que “el wearable ha de parlar amb el cos”. Dins del FabTextiles –el departament del FabLab que es dedica a investigar sobre les noves possibilitats del tèxtil– es treballa en peces de roba que s’acoblen sense costura, sistemes que permeten construir peces de roba a través de la unió de diversos mòduls de teixit, l’aplicació de tècniques d’impressió 3D a la creació de peces de roba a través de dissenys paramètrics informatitzats, i fins i tot la personalització total de la roba a través d’un braç robòtic que crea el patró directament sobre el cos.

moda I tecnoloGIaLa interacció entre moda i tecnologia dóna molt de joc. L’estudi Jorge & Esther, per exemple, ha llançat una col·lecció amb el significatiu nom de Lüme. Es tracta d’una sèrie de peces amb elements decoratius dinàmics, que es controlen electrònicament a través d’una aplicació per a smartphones. Així, a primer cop d’ull, sembla roba normal, però quan es dóna l’ordre, podem arranjar-la en funció de l’ambient o el nostre estat d’ànim. Al 17è Simposi internacional d’ordinadors wearable celebrat a Zuric l’any 2013, Lüme va guanyar el premi del jurat en la categoria d’estètica.

Cetemmsa, d’altra banda, és un centre de recerca aplicada que ha jugat un paper clau en diversos projectes de teixits intel·ligents. Especialitzat en l’elaboració de circuits electrònics impresos, ha fet de partner tecnològic per a diferents empreses interessades en treballar amb smart fabrics. Per a Mero Aymà, responsable de màrqueting de l’entitat mataronina, “una empresa que vol ser innovadora ha de pensar en clau de nínxol”. I és que segurament passaran uns quants anys abans que les grans firmes del mercat de la moda es decideixin a incorporar aquestes funcionalitats a peces de roba de manera massiva, però “hi ha molts sectors, com la salut o l’esport, on la integració d’electrònica i tèxtil ja és un valor afegit”. Posem per cas la rehabilitació després d’una lesió física. Actualment, aquest procés es duu a terme sota la supervisió d’un fisioterapeuta. Però una peça de roba amb sensors pot detectar si l’exercici s’està executant correctament i donar una resposta en temps real que permeti la deslocalització del procés i l’adaptació a les necessitats del pacient.

Tot i que amb moltes incerteses, el món dels wearables es desenvolupa amb grans dosis de creativitat. Des de diverses vessants i perspectives, dels teixits intel·ligents i els dissenys responsius que desenvolupa la prometedora empresa SensingTex fins a propostes artístiques com la Wearable Fashion Orchestra –un conjunt de ballarins que genera música a partir de sensors incorporats al teixit–, un reguitzell de propostes llimen les fronteres entre el cos i la tecnologia i proposen un repte a la nostra imaginació.

First V1sion és una ambiciosa idea que està a un pas de convertir-se en una realitat en les retransmissions esportives. Es tracta d’un sistema professional que pot transmetre vídeo en Full HD sense compressió i a temps real. Però té una especificitat: el sistema està integrat en una samarreta. Així, First V1sion ofereix el mateix que GoPro –un punt de vista únic, directament relacionat amb la visió de l’esportista– però d’una manera molt menys invasiva que la popular càmera.

First V1sion: esport d’elit en primera persona

“El sistema s’integra en una samarreta transpirable com les que veiem tot sovint en els esportistes, per això no ho senten com quelcom estrany”, explica José Ildefonso, fundador de l’empresa. “L’òptica de la càmera té uns 5 cm de diàmetre i els circuits estan distribuïts al llarg del teixit”. L’any 2013, Ildefonso i Roger Antúnez van desenvolupar la primera idea per a aquest projecte. Van atreure l’atenció de Wayra –l’acceleradora d’start-ups de Telefónica– i van quedar finalistes al concurs Make It Wearable, organitzat per Intel. En l’actualitat, i després d’una prova pilot amb el Còrdova C.F., l’Eurolliga –el campionat europeu de clubs de bàsquet– s’ha interessat per la idea i està fent proves pilot amb aquest sistema.

| 3332 |


Quan es visita una ciutat, el radar sempre està alerta. Qualsevol racó, expressió o gir del llenguatge és una hipotètica experiència digna de ser immortalitzada i recordada per molts anys. La cinquena edició d’A vista d’hotel suposa una oportunitat fantàstica per ampliar la col·lecció de moments únics que ens endurem de la nostra visita a Barcelona

Montjuïc, el Guinardó, el Tibidabo... Barcelona posseeix una multitud de miradors des d’on contemplar l’skyline de la ciutat però, aprofitant que arriba el bon temps, alguns dels més singulars complementen el seu atractiu amb una oferta cultural i lúdica. Del 5 al 14 de juny, A vista d’hotel convida a descobrir perspectives poc conegudes de la ciutat, com les vistes del terrat de La Pedrera des de l’Hotel Omm de Passeig de Gràcia o els vaixells del port des del Duquesa de Cardona, al Passeig de Colom.

La iniciativa, impulsada pel Gremi d’Hotels de Barcelona, es va posar en funcionament fa cinc anys i agrupa una seixantena d’hotels –de Gran Luxe, 5, 4 i 3 estrelles– que programen més de 200 activitats per a tots els públics que combinen oci, cultura i gastronomia a gran alçada: música en directe, tallers de cocteleria, classes de swing, moda, màgia, tast de vins, sessions de chill out, cinema a la fresca, xerrades o espectacles de dansa.

L’esdeveniment, que l’any passat va convocar més de 26.000 persones, serveix per recordar als ciutadans de Barcelona que aquests espais privilegiats són a tocar i en poden gaudir durant tot l’any. Per aquest motiu, esdevé una activitat idònia per a aquells viatgers que es vulguin relacionar amb el públic local.

1. Hotel Duquesa de Cardona

2. Ohla Hotel 3. Mercer Hotel Barcelona4. Hotel Bagués 5. Hotel Omm

Text Xavi ArnaizFotos Gremi d’Hotels de Barcelona

IN THE AIR

1

2

3

4

5

| 3534 |


Història d’un mural

“Haring venia directament d’ARCO i vam coincidir a la Galeria Prats a la inauguració d’una exposició de Frederic Amat”, explica l’activista cultural i restauradora Montse Guillén, a qui Haring coneixia com a client del seu restaurant de Nova York. “Venia amb Warhol i Basquiat. I al trobar-me’l a Barcelona li vaig demanar: ‘Per què no hi fas una obra?’”. Era la nit del 22 de febrer de 1989, era un dijous i Haring marxava diumenge. Junt amb la periodista Àngels Yagüe van fer les gestions perquè l’Ajuntament donés els permisos necessaris.

L’artista nord-americà, que un any abans havien diagnosticat com a portador del virus del VIH, va triar la plaça Salvador Seguí, situada al cor del Raval i que en aquells moments era un espai molt deprimit, perquè li recordava als barris marginals de Nova York on havia començat la seva carrera. “Es va posar a pintar dissabte a les 12 del migdia i al cap de 5 hores ja havia fet un grafiti de 30 metres de llargada. Mentre els veïns s’ho miraven, el va acabar escrivint-hi la frase: ‘Todos juntos podemos parar el sida’”.

Pintat amb un sol color, el vermell, i amb el traç característic de Haring, al mural s’hi veu una xeringa que és asfixiada per una serp. Una parella que forma unes tisores secciona el rèptil i algú li col·loca un preservatiu a la cua.

L’artista nord-americà Keith Haring va fer una visita llampec a Barcelona el febrer de 1989. Durant la seva breu estada i gràcies a un encontre fortuït va acabar pintant un mural

a la ciutat de forma desinteressada. L’obra que llavors es va fer en una plaça marginal, és ara un dels símbols del Raval,

un barri vital on veïns i entitats sumen energies. Coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de la mort de Haring, rememorem

la història d’aquesta peça

L’any 1992, degut a les obres de reconstrucció de la plaça, la peça va desaparèixer. Però l’Ajuntament va treure’n un calc per reproduir-lo. El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) va fer-ho en una de les seves parets els anys 1996 i 1998. I el 2014, el MACBA, junt amb l’ens Raval Cultural, van recuperar el mural a la paret que uneix la plaça Joan Coromines amb el Carrer Ferlandina.

L’obra denunciava una realitat de la societat de la dècada dels noranta i és una demostració que l’art pot enviar missatges per canviar el món. Un poder d’assenyalar i denunciar plenament vigent a dia d’avui.

Text Carme Batalla Foto Txema Salvans

Raval Cultural

Amb més de 300 entitats culturals en poc més d’un quilòmetre quadrat, el Raval és un dels barris amb major densitat cultural del món. Les múltiples transformacions del seu teixit urbanístic i social han posat de manifest el ric patrimoni del barri i la seva història. Així, l’acollida de grans institucions i nous equipaments li ha donat un nou impuls i ha potenciat l’efervescent ecosistema d’iniciatives culturals de base.

Des del juliol de 2013, existeix l’estratègia municipal Raval Cultural per impulsar l’acció conjunta de les entitats i les institucions que treballen per al barri i per a la cultura.

| 3736 |


Aquests quatre representants de la darrera generació de quatre nissagues de forners han recuperat per a Barcelona el pa artesà de qualitat. Gràcies a ells, i a una bona

colla de bons professionals que els han acompanyat, la ciutat ha redescobert els sabors atàvics d’aquest ingredient indispensable de la trilogia mediterrània — al costat de l’oli d’oliva i el vi—, un producte que pot convertir els nostres àpats quotidians en una experiència gurmet. Tradicionals, exòtics, d’autor… El catàleg

de bons pans barcelonins s’ha multiplicat i avui es pot degustar als millors restaurants i als forns més selectes, com els que us proposem en aquestes pàgines

Text Josep SucarratsFotos Paola Becerra Sarrias, Txema Salvans, Helena Salanova i Margot Serrano

El forn rotatori de Baluard consumeix cada setmana una tona de llenya. D’ell, en surten pans de pagès, de civada, de sègol o d’espelta

BALUARDFilla d’un industrial panificador, a Anna Bellsolà se li va despertar l’interès pel bon pa artesà en un viatge familiar per França a la crida i cerca de la millor baguette. Allà va somiar amb el forn que voldria per a ella, i l’any 2007 el va obrir al barri de la Barceloneta. Recorda que va “apostar per seguir un camí invers al del sector del pa d’aleshores. És a dir, tornar als orígens en tots els sentits, utilitzar tècniques d’abans, però actualitzades, i cercar la millor qualitat en els processos i matèries primeres”. Al cap de pocs mesos, ja es parlava de Baluard com del millor forn de Barcelona.

Del forn rotatori, que cada setmana consumeix una tona de llenya de roure, faig i alzina, en surt un pa de pagès de dos quilos del qual se sent orgullosíssima, però també pans de civada, de sègol i d’espelta, que fins fa poc eren desconeguts per molts barcelonins. A l’equip hi té forners d’Irlanda, d’Estats Units, d’Anglaterra i d’altres països. Ella se’ls escolta amb l’afany d’assajar altres tipus de pa. D’aquí en surten les noves especialitats que presenta cada dissabte.

Ara té un altre forn un hotel cèntric que té un nom que no enganya: Hotel Praktik Bakery.

Forn BaluardBaluard, 38. Tel. 93 221 12 08 www.baluardbarceloneta.comPraktik BakeryProvença, 279. Tel. 93 488 00 61 www.hotelpraktikbakery.com

| 3938 |


TRITICUM “El pa perfecte”, diu Xevi Ramon, “ha de tenir una crosta amb caràcter, cruixent, vermellosa, amarga, i una molla humida, flexible, alveolada, àcida… I, sobretot, una història. Tots els nostres pans tenen una història, i això els fa especials”. En Xevi, cinquena generació d’una família de forners, va tenir la idea i més tard l’oportunitat de treballar directament per a grans xefs i restauradors. Així, per exemple, de la col·laboració amb Josep Roca, el sommelier d’El Celler de Can Roca (el restaurant de Girona que té tres estrelles Michelin) en va néixer el pa de vi. I una inspiració conjunta amb el xef andalús Ángel León, que té dues estrelles a la seva ciutat d’origen —El Puerto de Santa María (Cadis)— i que acaba d’obrir restaurant a l’hotel Mandarin Oriental del Passeig de Gràcia, va donar com a resultat un pa d’algues.

L’any 2012, Triticum va obrir un forn a la Fàbrica Moritz, on ven aquestes especialitats i d’altres que remeten a la tradició més local, com el pa de flama —que en Xevi defineix com la baguette catalana—, o el pa de xeixa, una varietat autòctona de blat que s’està recuperant.

Triticum M-Store (Fàbrica Moritz)Ronda de Sant Antoni, 39-41. Tel. 93 426 00 50www.triticum.net

PANES CREATIVOSDescendent d’una família de forners de barri obrer, Daniel Jordà va estudiar Belles Arts i va descobrir que podia fusionar aquestes dues facetes en un negoci que l’arrela prop del seu lloc d’origen, la Trinitat —d’on gairebé no s’ha mogut— i que, alhora, desperta la seva essència artística. Elabora uns pans únics que inicialment oferia als xefs més importants del nostre país i que, avui —guanyat el prestigi gràcies al reconeixement del sector gastronòmic—, posa a l’abast de tothom al forn que té al barri de Vilapicina i la Torre Llobeta. “El pa no es pot negar a ningú!”, proclama, com a lema.Un lema que, recentment, conviu amb un altre: Love is in the bread (‘l’amor és al pa’), que apareix als seus packagings. Sí, en Daniel és un enamorat del seu producte, tan quan l’imagina a la manera tradicional, com quan concep les creacions que anomena pans d’autor. Així, fa pans de pagès, de civada i de fruits secs, i alhora manté els pans de colors que fa uns anys van sorprendre els seus clients. El verd el fa amb wasabi, amb wasabi i gingebre o amb alfàbrega i farigola. El negre, amb tinta de calamar. El groc, amb curri. I el blau, amb alga espirulina.

Panes CreativosPlaça Garrigó, 5. Tel. 93 352 04 81 www.panescreativos.com

Panes Creativos és la marca sota la qual opera Daniel Jordà, un forner amb formació en Belles Arts

Turris combat les panificadores industrials combinant tradició i avantguarda

L’establiment que Triticum regenta a la Fàbrica Moritz, al centre de la ciutat

TURRISDesprés d’haver-se enfarinat les mans milers de vegades des que tenia 14 anys a l’obrador del forn familiar, Xavier Barriga va entendre que li convenia córrer món per aprendre com havia de ser el millor pa. Va passar per França, Portugal, Itàlia i Dinamarca i va tornar carregat d’idees que, l’any 2008, van cristal·litzar en un forn que va marcar tendència a Barcelona: Turris. La ciutat, assetjada per les panificadores industrials, redescobria aromes potents, crostes cruixents, molles cremoses i sabors d’altres èpoques: “Això ens recorda la felicitat d’abans i de sempre”, diu aquest forner. Les masses mare naturals, la fermentació reposada i una espurna de creativitat donen identitat als seu productes.

Avui, els pans tradicionals catalans —com el llonguet— a Turris comparteixen prestatgeries amb especialitats més singulars, com el pa de xocolata negra amb taronja confitada o la xapata d’olives i nous. No és estrany que, a l’hora punta del matí, trobeu cua davant la porta de les tres botigues que té a la ciutat i que observeu com molta gent en surt amb una barra de quatre punxes sota el braç: és el pa que Turris ha convertit en la seva icona.

Turris Aribau Aribau, 158. Tel. 93 217 96 06Turris Calvet Calvet, 7. Tel. 93 414 76 49Turris Gran de Gràcia Gran de Gràcia, 34. Tel. 93 237 82 23www.turris.es

| 4140 |


No són productores audiovisuals clàssiques. La varietat dels seus projectes és equiparable al perfil multidisciplinar dels seus professionals. Publicitat, 3D, efectes especials, animació, ‘stop motion’, videoclips, ‘mapping’, instal·lacions. Des de la tecnologia més recent, a l’artesania més manual. Totes les eines de producció estan al servei de l’originalitat, de comunicar una idea, de provocar impacte. Són estudis d’imatge nascuts a l’era digital. I sobretot, autors amb estils molt personals que signen com a col·lectius. La seva repercussió és internacional, però el germen és al barri del Poblenou

CANADAMolts noms de realitzadors joves i encara més joves, directors d’art, coreògrafs, creatius i productors pivoten al voltant de Canada. “Més que una marca, és un clan, una gran família, una manera de fer i veure les coses”, comenta Alba Barneda, directora de producció, qui el 2008 va veure néixer el projecte. Una concentració de talent, però també una empresa amb projecció mundial, capaç de combinar les superproduccions publicitàries amb videoclips que fan més perquè creuen més en l’artista que en el pressupost. Han guanyat prestigi donant suport i fent créixer l’escena alternativa amb un estil personal, amb aclucades d’ull al kitsch, l’erotisme i els vuitanta, i amb un segell discogràfic. Dins el circuit professional, els avalen Lleons d’Or de Cannes, pel projecte Pay per Laugh, fruit de la col·laboració amb l’agència creativa internacional The Cyranos-McCann, o el premi a la millor direcció als UK Music Video Awards 2011. “La xarxa ha estat sempre una aliada on les nostres peces es propaguen per màrqueting viral”. I això, només ha fet que començar.

Text Txell Bonet

DVEINQuan Kyle Cooper, autor dels títols del film Seven, va veure l’obra de Teo Guillem i Carlos Pardo al Festival OFFF del 2006, no va dubtar en endur-se’ls a treballar en un gran estudi a Los Ángeles. Començaven la seva carrera jugant a primera divisió, i després de l’experiència, van voler tenir un estudi propi, més petit però amb tota la independència i llibertat. “La mateixa que ens agrada tenir en els projectes. Com més obert és un briefing, millor. Els encàrrecs amb empreses de fora ens han funcionat bé, entenen molt bé el nostre procés de treball”, afirma Pardo. Entre els seus clients hi ha Canal+, MTV, National Geographic, Nokia i Diesel, que va ser el seu primer projecte comercial: “Vam crear unes projeccions per a una passarel·la”. Sempre van un pas més enllà, “que la pròpia pel·lícula descobreixi coses noves, sorprenent i mantenint l’atenció”. Posen la tecnologia al servei de l’art; la imaginació i la idea, per sobre de l’estètica.

Fotogrames de Magma, una peça d’animació que Dvein va crear per al llançament del Creative Cloud del gegant del software Adobe

Canada va signar el videoclip de “Stay Awhile”, el primer single de l’àlbum Classics (2014) de She & Him, el projecte de Zooey Deschanel i M. Ward

Una certa mirada

| 4342 |


NUEVE OJOSEl 2010, les trajectòries professionals de Carles Mora, Karin du Croo i Mariona Omedes (Premi Nacional de Cultura 2011 en Audiovisual) van unir-se en una productora versàtil. “Som molt exigents amb el que fem. La prioritat és que el client estigui content i nosaltres també. Fem llargues pluges d’idees per definir el contingut i el projecte. No busquem només la bellesa, per molt que venim del món artístic. Donar una volta més és el que distingeix el nostre estil”. Creen escenografies virtuals per a teatre, grafismes en audiovisuals, publicitat o efectes especials. Han treballat per a museus i exposicions fent taules interactives, pantalles multitouch o instal·lacions estereoscòpiques per a l’Exposició Universal de Xangai 2010. I fins i tot mapping en edificis emblemàtics com la Casa Batlló o la nova Masia del Barça. “També n’hem fet a Estocolm o Dubai. És una gran experiència treballar a l’estranger. Fan molt de seguiment i s’impliquen en la direcció d’art. Sentim que valoren i respecten molt la feina que fem”.

MAKMACAquest nou estudi recull l’herència de Physalia, i compta amb dos dels seus socis: Mauro Gimferrer i Marcos Coral. Una estructura que pot créixer depenent de l’encàrrec, sigui publicitat, videoart o títols. “Venim del disseny i l’animació 3D i el cert és que ens sedueix molt barrejar tècniques. Juguem a enganyar l’ull. Que no se sàpiga que és real i què no ho és”. Els agrada aquesta faceta del món audiovisual “perquè els projectes no són tan llargs com fer una pel·lícula de cinema. Les peces curtes permeten poder fer coses molt diferents, saltar d’un llenguatge a l’altre en pocs mesos”. Estan molt satisfets d’haver treballat per a Nike, i també per a la marca de moda italiana La Perla “fent tots els visuals del show d’una desfilada on vam projectar fons marins i elements fractals”. “Els clients de fora t’escolten molt. Vénen a buscar-nos expressament, i per això estan molt oberts a les nostres propostes”. També són fidels al Festival OFFF: “una gran plataforma per mostrar les nostres obres i fer contactes”.

Es tracta d’estudis tot terreny que no tenen por de fer incursions en llenguatges diferents com la publicitat, el ‘mapping’, el videoclip o les projeccions per a esdeveniments

Espot sobre la gaudiniana Casa Batlló, a càrrec de Nueve Ojos

L’spot per a la firma esportiva Nike que ha realitzat l’estudi MakMac

| 4544 |


“L’originalitat consisteix en tornar a l’origen”, deia Antoni Gaudí. La repesca de mètodes i procediments de segles enrere amb perspectiva avantguardista és el que duu a terme el Celler Abadal en un projecte insòlit: fer vi en una tina de pedra seca situada enmig d’una vinya, una tècnica que faria somriure d’estranyesa als nostres besavis. De pas, es recupera un patrimoni arquitectònic singular

“En el fons no deixa de ser una inversió en R+D”, afirma Miquel Palau, enòleg d’Abadal. Ho deixa clar per demostrar que és una iniciativa que va molt més enllà de la frivolitat romàntica. Per una banda, tenim el compromís del celler per mantenir uns terrenys –unes vinyes del Bages, prop de Manresa– i unes varietats de cep en desús: punxafort, garnatxot, pansera, mandó... Per l’altra, l’interès per aprofitar aquest actiu per a la recerca vinícola, per aprendre un grapat de coses unint el coneixement i la tecnologia actuals amb les ensenyances de les pràctiques tradicionals.

Aquestes contrades, a uns seixanta quilòmetres de Barcelona, compten amb una particularitat arquitectònica única a Catalunya i gairebé al món: les tines de pedra seca, una mena de barraques circulars aixecades per produir el vi en els mateixos camps on es cultivava. A finals del segle XIX, amb la malaurada arribada de la fil·loxera, plaga que va destruir molts ceps, i el posterior abandonament del seu cultiu, la immensa majoria de vinyes van acabar engolides pel bosc. Però no totes. Una d’elles és la que protagonitza aquesta història. “S’usa una tercera part del volum de la tina, que ja és força. Si en un futur recuperem més feixes de vinya per al projecte potser podrem ampliar la producció, arribar a gairebé emplenar la tina”, explica Palau. Com que la viticultura vol paciència, es tracta d’un projecte a llarg termini. “Per ara, no hi ha voluntat de comercialitzar aquest vi, l’interès està en veure què ens aporta aquesta tècnica antiga amb tot el que sabem avui en dia. L’acer inoxidable de les tines actuals va molt bé, però encurioseix molt veure què en surt de tornar a fermentar en un element brut, porós com la ceràmica.”

Aquesta doble vessant, la que posa en joc valors com territori, patrimoni i tradició, i la que invoca l’interès tècnic, enològic, es pot lligar amb un tercer concepte: la llibertat. “Ens permetem pràctiques que no s’acostumen a fer, com realitzar el cupatge a la mateixa vinya, barrejar raïm blanc amb negre... La mescla de varietats in situ i al mateix temps fa que moltes es cullin en el punt òptim de maduració, però algunes altres no. S’han d’adaptar i això fa que aportin variables curioses al vi resultant.” Els afortunats que l’han tastat alcen la copa amb aprovació i entusiasme. A la propera tardor, noves respostes i de ben segur noves preguntes.

Text Borja BarbesàFoto DO Pla de Bages

Veremes d’ahir, vins de demà

D’una banda, es posen en joc valors com territori, patrimoni i tradició; de l’altra, s’invoca l’interès tècnic i enològic. El resultat és un vi primitiu i avantguardista alhora, aliè als interessos del mercat

| 4746 |


El setembre passat s’inaugurava l’Ateneu de Fabricació Les Corts, el primer d’una sèrie de fab labs que s’està desplegant per tots els districtes de la ciutat. La xarxa neix amb l’objectiu de ser més que un mer servei on poder adreçar-se, es vol crear un ecosistema col·laboratiu d’innovació social on els usuaris en siguin el motor principal.

El funcionament dels ateneus es planteja a partir de tres programes. El primer, el d’innovació social, té en primer pla l’intercanvi de talent i coneixements: els centres donen suport, amb tecnologia i assessorament, per desenvolupar un projecte i l’usuari ha d’oferir al seu torn alguna cosa a canvi, des de la seva col·laboració per a un altre projecte fins a impartir un taller o muntar una activitat. Amb aquesta filosofia es posen en contacte persones, professionals i col·lectius, la moneda de canvi esdevé les capacitats que cadascú aporta, i s’estén una veritable xarxa social col·laborativa en la població. A part, es fomenten els anomenats Espais Co per a nous emprenedors, per a prototipatge i perquè les entitats del barri hi participin.

Els altres dos programes són el pedagògic i el familiar, que s’articulen a partir de tallers formatius i altres activitats dirigides a públics diferents per tal que l’aprenentage sigui intergeneracional. En un futur també s’està planejant un altre servei, el de reparar coses que encara es puguin aprofitar.

Cada ateneu centrarà les seves activitats en una àrea temàtica específica, per la qual cosa la maquinària bàsica comuna (impressores 3D, CNC petites... i talladores làser) es complementa amb altres eines en funció de l’especialització del centre.

Coneixement a l’abast de tothomTots els projectes resultants es fan en codi obert i es posen en comú al núvol amb un ambiciós sistema de plataformes anomenat Quark, l’Ecosistema de gestió oberta del coneixement, que ben aviat començarà a funcionar. D’aquesta manera, es vol que l’aprenentatge generat no es perdi, sinó que sigui compartit dinàmicament.

Cada ateneu centra les seves activitats en una àrea temàtica específica

Les veus que apunten a les impressores 3D i les talladores làser com la propera gran revolució són cada vegada més nombroses. En aquest context,

Barcelona impulsa una xarxa pública de ‘fab labs’ pionera al món. Una iniciativa que pretén posar a l’abast de la mà dels ciutadans les noves

eines tecnològiques i propiciar la col·laboració per bastir els nous models de producció d’un futur que ja és aquí

Text helena martínez GuimetFotos ateneus de Fabricació

Per tal de garantir un aprenentatge intergeneracional, hi ha tres programes destinats a públics diferents

48 |

Barcelovers | Núm. 5

En els primers mesos de funcionament, l’Ateneu de Fabricació Les Corts ja ha donat com a resultat propostes tan interessants com els prototips d’una joguina inclusiva, nous mètodes de recollida d’energia renovable per a un col·lectiu d’hort urbà, motllos mèdics per immobilitzar braços en comptes del guix tradicional o una innovadora tècnica d’elaboració de fustes per a estructures arquitectòniques.

El segon ateneu inaugurat, el de Ciutat Meridiana, que va obrir les seves portes el novembre, se centra en l’ocupació i acaba de formar la primera promoció d’ecopaletes de la ciutat, que actuaran aplicant millores d’estalvi energètic en equipaments i edificis.

Fins a finals del 2016, s’obriran la resta d’ateneus de la primera fase: Parc Tecnològic (Empreses), Fàbrica del Sol (Energies), el Guinardó (Joves), Casa del Mig (Tecnologies), Nau Ivanov (Arts Escèniques), Gràcia, l’Eixample, Sarrià i Sant Martí (Hard Space), que es complementaran amb altres fab labs de gestió privada. La majoria de centres, a més, reaprofiten espais en desús com antigues fàbriques, on s’ha passat del soroll dels telers al silenci de les noves tecnologies, i on la veu que hi ressona ara és la de les persones.

Es tracta d’un ecosistema col·laboratiu on els usuaris exerceixen de motor principal

El gran nombre de participants registrats demostra la bona acollida entre els barcelonins d’aquesta iniciativa

Els més de 8.000 participants fins ara registrats són una mostra de la bona acollida entre els barcelonins, i fan palès l’èxit del lema que presideix l’entrada dels centres i que és tota un declaració d’intencions: “Materialitzem idees, cocreem el nostre entorn”. A més, 65 ciutats d’arreu del món han visitat l’Ateneu de Les Corts per conèixer en directe aquest model de fab labs públics. Una iniciativa que ja té el primer seguidor: la brasilera Sao Paulo treballa per endegar la seva pròpia xarxa pública d’ateneus de fabricació, inspirada en la de Barcelona.

La majoria de centres ocupen espais en desús com antigues fàbriques, que canvien el soroll dels telers pel silenci digital

| 5150 |


Quan a un vaixell se’l despulla de tot el que és accessori emergeix un patí català: dos flotadors de més de cinc metres, cinc bancades, sis metres llargs de pal i dotze

metres quadrats de superfície vèlica. Res més: ni timó, ni orsa, ni botavara

Nascut a les platges de Barcelona, el patí català és una embarcació singular amb un disseny estilitzat i elegant contrastat durant més de setanta anys

Als anys vint del segle passat, l’aigua de les platges de Barcelona no era precisament cristal·lina. Encara sense depuradores, banyar-se a tocar de la costa no era una opció especialment agradable. I, malgrat tot, hi havia tradició de nedar i clubs que incentivaven aquest esport. D’aquí que, per aquells dies, unes barques senzilles i propulsades a rem fossin un estri gairebé imprescindible per mantenir viva aquesta afició. L’enginy i l’esperit de sana competició van fer la resta. D’entrada, amb la incorporació d’una vela. Als anys trenta els patins ja s’havien popularitzat com a embarcació de vela i l’activitat de navegar-hi havia agafat preponderància per damunt de la natació. Però en convivien diferents monotips. L’any 1942 es va decidir fer una regata per escatir quin era el que millor navegava. El dels germans Mongé va resultar el guanyador indiscutible. Un any més tard, es van reglamentar i establir les dimensions de la categoria a partir d’aquest disseny. I fins a dia d’avui.

Partint d’aquests orígens particulars i locals el patí català s’ha estès geogràficament per Europa sense deixar de ser una embarcació de platja. La combinació de diferents tipus de fusta s’ha perfeccionat però l’essència s’ha mantingut: una embarcació d’esbarjo que pot entrar i sortir amb facilitat de la platja perquè no té ni timó ni orsa i que es governa amb el pes del tripulant i la tensió de la vela.

Text Iñaki BarcoIl·lustració Cristina Spanò

La força de l’enginy

D’aquí que navegar amb patí sigui una experiència tan orgànica i completa. Quan el tripulant es mou sobre la coberta esdevé una part més del vaixell i es converteix en la peça clau per fer-lo evolucionar: si avança a proa, el seu pes fa que el vaixell s’encari al vent. Per contra, quan recula a popa, l’embarcació s’obre al vent. El trimatge de la vela, amb major o menor tensió, és l’altre element que li permetrà dirigir la nau. Així, una vela aplanada farà que el patí vagi a favor de vent i una vela embossada que s’hi encari. Aquests dos principis tan simples són l’essència del patronatge d’aquesta nau.

Sortir de la platja mar endins dalt d’un patí és una experiència que remet a l’essència de la navegació: aprofitar la inèrcia del corrent, l’empenta de les onades i la força del vent per desplaçar-se sobre l’aigua i arribar allà on es desitgi. El patí permet fer-ho en condicions i amb els elements mínims. Segurament per això les línies estilitzades d’aquest catamarà continuen formant part del paisatge de moltes de les platges catalanes.

Ciutat en solfaFotografies Txema Salvans

La porta d’entrada a l’univers musical no reconeix edats. Damunt d’aquesta línia, un grup d’alumnes de l’escola Sant Gregori

NO ÉS PER RESEN CONCRET,ÉS PER TOT.

CREATIVITAT. NEGOCI. ESPORTS. RECERCA. CULTURA. CONEIXEMENT. EMPRENEDORIA. INNOVACIÓ. FELICITAT.

Tradicional i capdavantera, bohèmia i oberta, polifacètica i atrevida. Hi ha moltes Barcelones per gaudir i una sola per viure. Estimulant pels seus carrers, motivadora per la seva gent, vibrant pel seu patrimoni històric i cultural, seductora per la seva llum i el seu estil de vida... Què té aquesta ciutat? Tothom que la descobreix coincideix en una cosa:hi ha moltes ciutats al món, però Barcelona és realment especial.

www.barcelona.cat #barcelonainspira

El Taller de Músics nasqué com a centre formatiu, però també compta amb un segell discogràfic, un taller de producció i un club de jazz. Ara és una institució de referència internacional

L’Institut Escola Artístic Oriol Martorell és un centre públic que promou la formació artística de qualitat des de les primeres etapes de l’ensenyament

Els estudis musicals transcorren en paral·lel als ordinaris

Des del 1980, el Taller de Músics organitza un seminari anual internacional a l’entorn del jazz, el flamenc, la música mediterrània i la fusió afrocaribenya

Tocar a L’Auditori és fruit d’hores de pràctica durant un grapat d’anys

L’equipament del carrer de Lepant és la seu de l’OBC, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Casa Parramon, lutiers des del 1897, ha proveït a músics de dimensió internacional indubtable com Pau Casals, Joan Manén o Gaspar Cassadó

Els lutiers són artesans que fabriquen, reparen i restauren els instruments. A la imatge, el prestigiós David Bagué

Entrar al seu taller de Gràcia suposa viatjar 200 anys enrere

L’actual seu del Museu de la Música, inaugurada el 2007, acull prop de 500 instruments de diferents èpoques i cultures

Live! / Innovation / Knowledge / Meeting Point / Sports

| 61

Barcelona inspira

Una selecció de les principals cites, esdeveniments i espectacles que ofereix la ciutat

| 6362 |


KraftwerkPioners de la música electrònica, el so i la imatge, Kraftwerk han estat una gran influència no només en la música, sinó també en el món de l’art visual contemporani. Gran Teatre del LiceuLa Rambla, 51-5922/04

Picasso/Dalí. Dalí/PicassoL’exposició estudia per primera vegada les relacions entre dues figures claus de l’art del segle XX. Pintures, dibuixos, gravats i escultures de Pablo Picasso i Salvador Dalí procedents de més de 25 museus d’art i col·leccions particulars d’arreu del món.Museu PicassoCarrer de Montcada, 15-23Del 20/03 al 28/06

D’A – Festival de Cinema d’AutorCada primavera, el D’A ofereix una àmplia selecció del cinema contemporani més arriscat i inconformista.Diversos espaisDel 24/04 al 3/05

Saló Internacional del Còmic de BarcelonaAutors internacionals i locals presentaran les principals novetats editorials en la gran cita anual del món de la vinyeta.Fira de Barcelona-MontjuïcAvinguda de la Reina Maria Cristina, s/nDel 16 al 19/04

Round About MidnightAvishai Cohen, Dhafer Youssef, Jane Monheit, Dianne Reeves, Imany i Blues Brothers conformen el selecte cartell de l’elegant cicle Round About Midnight.Teatre ColiseumGran Via de les Corts Catalanes, 595Del 20/03 al 23/05

Viking Music BCNL’escena musical escandinava és la protagonista d’una programació que va del folk de José González a l’electrònica de Bugge Wesseltoft i Jay-Jay Johanson, passant per figures del jazz i pop actuals com Maia Hirasawa, Emiliana Torrini, El Perro del Mar i Rebekka Bakken. L’AuditoriCarrer de Lepant, 150Del 20/02 a l’11/06

Pixar. 25 anys d’animació Acollida per primera vegada amb gran èxit al MoMA de Nova York, i després d’una itinerància internacional, arriba a Barcelona aquesta exposició dedicada a la brillant trajectòria de Pixar. Les obres exposades mostren la creativitat i el talent dels artistes que en aquesta productora treballen tant amb mitjans tradicionals –dibuix a mà, pintura, pastels o escultura– com digitalment. CaixaForumAvinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8Del 6/02 al 3/05

Murray Perahia El talent natural d’aquest pianista prodigiós, unit a una musicalitat extrovertida i apassionada, el converteixen en un dels grans d’aquest instrument.Palau de la Música CatalanaCarrer del Palau de la Música, 4-613/05

| 6564 |


Les variacions SebaldEn aquesta exposició l’escriptor alemany, autor d’alguns dels llibres fonamentals del nostre canvi de segle, es convertirà en el fil conductor d’una interrogació sobre la història del segle XX i les seves projeccions en el segle XXI.CCCBCarrer de Montalegre, 5De l’11/03 al 26/07

Nick Cave“L’objectiu és crear un espectacle únic, quelcom especial i fora del comú”. Així és com anuncia Nick Cave la seva nova gira que el portarà per Europa aquesta primavera.CCIBPlaça de Willy Brandt, 11-1421/05

Disseny per viureLa mostra presenta quasi 100 objectes creats expressament per aportar solucions quotidianes, millorar l’entorn i, en definitiva, la societat. Museu del Disseny de BarcelonaPlaça de les Glòries Catalanes, 37-38Del 19/02 al 17/05

Primavera SoundThe Black Keys, The Strokes, Interpol, Belle & Sebastian, Antony and The Johnsons, Patti Smith o el retorn dels rockers de culte The Replacements són alguns dels principals reclams d’un cartell amb gairebé 150 noms que combina artistes emergents amb bandes consolidades.Parc del FòrumDel 28 al 30/05

Così fan tutteDamiano Michieletto trasllada l’òpera de Mozart a un hotel de disseny. El que havien de ser unes vacances de plaer acaba sent una experiència que reparteix cicatrius per a tothom. Gran Teatre del LiceuLa Rambla, 51-5920, 21, 22, 24, 26, 27, 28, 29 i 30/05

KissAmb 28 discos d’or als Estats Units i 100 milions d’àlbums venuts arreu del món, la banda de Gene Simmons i Paul Stanley arriba a Barcelona amb un show que ofereix una espectacular producció de so i il·luminació. Palau Sant Jordi Passeig Olímpic, 5-721/06

AC/DC Rock or Bust confirma que la veterana banda australiana segueix en plena forma.Estadi OlímpicPasseig Olímpic, 17-1929/05

| 6766 |


FADfestCelebració de l’excel·lència creativa, el festival és un aparador on descobrir el bo i millor del disseny internacional de l’últim any: de l’industrial al gràfic, passant per l’arquitectura, l’interiorisme, l’artesania o la moda. Edifici Disseny Hub BarcelonaPlaça de les Glòries Catalanes, 37Del 29/06 al 5/07

SónarLa cita ineludible dels amants de la música avançada, l’electrònica contemporània i el new media art portarà músics de la talla de Skrillex, The Chemical Brothers, Jamie xx o Duran Duran. Des del 2013, el congrés internacional Sónar+D ajunta empreses i creadors de tot el món per explorar la relació entre creativitat, tecnologia i negoci.Fira de Barcelona – Montjuïc Fira de Barcelona – L’Hospitalet Del 18 al 20/06

Health 2.0 Europe 2015Conferència líder en presentar tecnologies d’última generació que transformen el sistema de salut arreu del món. Auditori AXAAvinguda Diagonal, 547Del 18 al 20/05

Barcelona Design Week El 2015, la Barcelona Design Week celebra el seu 10è aniversari amb un programa especial que combina activitats dirigides al públic general i esdeveniments orientats per a empreses. Edifici Disseny Hub BarcelonaPlaça de les Glòries Catalanes, 37 Del 8 al 14/06

Offf FestivalAmb el lema Let’s Feed the Future, ja fa 15 anys que el festival convida referents internacionals del món del disseny, la creativitat i la inspiració. Una cita on convergeixen publicitat, cinema, música, televisió i art. Edifici Disseny Hub BarcelonaPlaça de les Glòries Catalanes, 37 Del 28 al 30/05

Connected BeingsInternet of Things és l’eix d’una mostra que combina interpretacions artístiques, treballs documentals i instal·lacions experiencials que plantegen el repte de viure en un entorn ultraconnectat. Mobile World CentreCarrer de Fontanella, 2Del 2/03 a l’1/07

TEDxBarcelonaWomen Tecnologia, entreteniment i disseny. Els esdeveniments que s’amaguen sota les sigles TED volen mostrar les idees més avançades de cada disciplina. Aquest TEDx, el més gran que s’ha organitzat mai a la ciutat, emfatitza el rol protagonista de les dones i les potencialitats d’una societat més equilibrada i inclusiva. Casino l’Aliança del PoblenouRambla del Poblenou, 4210/06

| 6968 |


Congrés anual Setac EuropaSetac és una organització mundial sense ànim de lucre, formada per 6.000 membres professionals i institucionals del món acadèmic, empresarial i governamental. Els reptes de la ciència, la indústria i la legislació per protegir el medi ambient seran els temes d’aquest congrés europeu. CCIBPlaça de Willy Brandt, 11-14Del 3 al 7/05

Conferència de Mitchell JoachimReconegut per la seva aportació en el terreny del disseny ecològic, l’arquitectura i el disseny urbans, aquest investigador i educador ha anat adaptant principis de l’ecologia física i social a l’arquitectura, el disseny de la ciutat, el transport i la planificació ambiental.Institut d’Arquitectura Avançada de CatalunyaCarrer de Pujades, 10228/04

Simposi de l’Acadèmia Internacional de Nutrició i EnvellimentAquest ens té com a finalitat contribuir a desenvolupar activitats científiques i les seves aplicacions industrials, així com posar en marxa programes informatius i de capacitació sobre nutrició i envelliment.Hospital de la Santa Creu i Sant PauCarrer de Sant Antoni Maria Claret, 16718 i 19/06

Conferència de Skylar TibbitsMembre del Departament d’Arquitectura del MIT, Tibbits va ser recentment guardonat amb el premi Architectural League del 2013 i el premi The Next Idea a Ars Electronica Center 2013.Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya Carrer de Pujades, 10222/05

Congrés Mundial sobre espiritualitat i creativitat en la gestió A Esade, una de les principals escoles de negocis del món, estan convençuts que espiritualitat i creativitat són conceptes claus a l’hora de formar els executius del futur. EsadeforumAvinguda de Pedralbes, 60-62 Del 23 al 25/04

Conferència sobre Objectius Moleculars de la Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC)La sisena conferència anual IMPPC reunirà alguns dels científics més destacats del món per discutir els avenços recents en els estudis sobre objectius moleculars per a la medicina predictiva i personalitzada del càncer humà.Casa ConvalescènciaCarrer de Sant Antoni Maria Claret, 171Del 8 al 10/04

Negociant la (In)Visibilitat: la gestió de l’atenció en l’esfera digitalAcadèmics, professionals i estudiants debatran si les estratègies i els hàbits amb què els usuaris de l’esfera pública digital gestionen l’atenció i el seu perfil públic els donen més visibilitat i pluralitat, o bé més invisibilitat i uniformitat.Blanquerna-Universitat Ramon LlullPlaça de Joan Coromines4 i 5/06

Conferència de Roger MyersonGuardonat amb el premi Nobel d’Economia l’any 2007, Roger Myerson pronunciarà una conferència en el marc de les Barcelona Graduate School of Economics Lecture Series. Auditori Banc SabadellAvinguda Diagonal, 4073/06

| 7170 |


Saló Internacional de l’AutomòbilReferent a escala europea i mundial i amb 96 anys d’història, el saló s’alinea amb els avenços tecnològics del sector de l’automòbil: s’adapta a les noves tendències, dóna suport a la sostenibilitat i al consum responsable i ofereix moltes més oportunitats a expositors, partners i visitants. Fira de Barcelona – MontjuïcAvinguda de la Reina Maria CristinaDel 9 al 17/05

BizbarcelonaCita ineludible per trobar noves idees i fer créixer els negocis. Amb més de 12.000 assistents, Bizbarcelona és la trobada perfecta per a la inspiració i empenta de pimes, autònoms i emprenedors. Fira de Barcelona – MontjuïcAvinguda de la Reina Maria Cristina1 i 2/07

SILAmb més de 3.600 inscrits, SIL torna a posicionar-se com el saló de logística i manutenció que fa de pont de negocis entre Europa, Llatinoamèrica, l’Àfrica i el Mediterrani. Fira de Barcelona – MontjuïcAvinguda de la Reina Maria CristinaDel 9 a l’11/06

Global E-Commerce SummitIniciat fa set anys, és el principal esdeveniment internacional de l’àmbit del comerç electrònic mundial, el comerç transfronterer i l’omni-channel retailing. Tres dies que mesclen oportunitats de networking, estudi de casos i estratègies de negocis i la cerimònia de l’Europen E-Commerce Award. Hotel ArtsCarrer Marina, 19-21 Del 8 al 10/06

Barcelona Bridal Week16.000 compradors professionals i 200 marques avalen aquesta fira, epicentre mundial de la indústria nupcial. Enguany celebra el 25è aniversari amb Estats Units com a país convidat, un nou programa per atraure vip buyers, desfilades d’alta categoria, professionals dels cinc continents i una programació de luxe.Fira de Barcelona – Gran ViaAvinguda Joan Carles I, 69 (l’Hospitalet)Del 5 al 10/05

Bta.Aquesta fira de tecnologia alimentària és la més gran i presenta l’oferta més innovadora i diversa d’Europa. Enguany acollirà més de 500 empreses expositores que oferiran les últimes solucions en innovació, maquinària i tecnologia per a la indústria alimentària. Fira de Barcelona – Gran ViaAvinguda Joan Carles I, 69 (l’Hospitalet)Del 21 al 24/04

Beyond Building BarcelonaHub de relacions entre Europa, la Mediterrània, Llatinoamèrica i l’Àfrica, aquesta fira internacional proposa un pas més enllà en el sector de la construcció i es fixa en els àmbits de futur: disseny, innovació, rehabilitació i sostenibilitat. Fira de Barcelona – Gran ViaAvinguda de Joan Carles I, 69 (l’Hospitalet)Del 19 al 23/05

B-TravelEl saló s’inspira en les experiències dels nous consumidors i presenta les innovacions, els reptes i les tendències del sector del turisme. Amb més de 27.000 visitants, s’allarga durant tot l’any gràcies a la B-Travel Community, un referent de novetats i experiències viatgeres.Fira de Barcelona – MontjuïcAvinguda Reina Maria CristinaDel 17 al 19/04

| 7372 |


Fórmula 1. Gran Premi d’EspanyaLa Fórmula 1 torna a Europa amb el Gran Premi que acull el Circuit de Catalunya.Circuit de Catalunya MontmelóDel 8 al 10/05

Open d’Espanya de GolfEl Reial Club de Golf El Prat, distingit com a un dels 125 millors clubs del món segons Platinum Clubs of the World, acollirà per desena vegada en la seva història l’Open d’Espanya, una de les competicions professionals més rellevants de l’European Tour. Reial Club de Golf el PratPlans del Bonvilar, 17 (Terrassa)Del 14 al 17/05

L’Espanyol, en viuLa passió d’un dels campionats més potents de futbol, en directe. 5/04 Espanyol – Elx12/04 Espanyol – Athletic de Bilbao26/04 Espanyol – FCB3/05 Espanyol – Rayo Vallecano17/05 Espanyol – Reial Madrid

Waterpolo Final SixBarcelona acull per segon any consecutiu la Final Six, la màxima competició europea de waterpolo de clubs.Piscines Bernat PicornellAvinguda de l’Estadi, 30Del 28 al 30/05

Barcelona Polo ChallengeLa potència i l’elegància dels cavalls es combina amb l’habilitat i la tècnica dels polistes. La competició reuneix algunes de les figures internacionals d’aquesta espectacular disciplina esportiva. Reial Club de Polo Barcelona Del 24/04 al 3/05

Trofeu Conde de GodóRafael Nadal, vuit vegades guanyador del torneig, David Ferrer, Milos Raonic i el vigent campió, el japonès Kei Nishkori són alguns dels tenistes que conformen el cartell del prestigiós trofeu.Reial Club de Tennis BarcelonaCarrer de Bosch i Gimpera, 5-13Del 18 al 26/04

El Barça, en viuLa passió d’un dels campionats més potents de futbol, en directe.8/04 FCB – Almeria 19/04 FCB – València26/04 Espanyol – FCB29/04 FCB – Getafe 10/05 FCB – Reial Societat 24/05 FCB – Deportivo de La Corunya

Monster JamEls trucks de Monster Jam, de quatre metres d’alt i cinc tones de pes, són els vehicles més grans i espectaculars sobre quatre rodes. Estadi Olímpic Lluís CompanysPasseig Olímpic, 17-1920/06

| 7574 |


Gran Premi Monster Energy de Catalunya de MotoGPMarc Márquez, Dani Pedrosa, Pol Espargueró i Maverick Viñales corren davant la seva afició. Circuit de CatalunyaMontmelóDel 12 al 14/06

Extreme BarcelonaLa sisena edició del LKXA Extreme Barcelona compta amb un ampli cartell que inclou competicions de Skateboard, Longboard, BMX, Freestyle Motocross, Inline i Scooter, així com unes espectaculars instal·lacions obertes per practicar aquestes i altres modalitats extremes de tendència.Parc del Fòrum13 i 14/06

Campionat del Món ORCUn espectacle a l’alçada d’un campionat del món: més de 1.600 esportistes, 120 embarcacions de vela i 2 camps de regata. Reial Club Nàutic de BarcelonaMoll d’EspanyaDel 27/06 al 4/07

Garmin Barcelona TriatlóL’edició 2015 de la Triatló de Barcelona s’ha avançat en el calendari; en lloc del mes d’octubre, enguany tindrà lloc el mes de juny.Platges Mar Bella i Nova Mar Bella21/06

Wake Up

in Barcelona

Què puc fer avui? / Barcelona al mòbil / Curiositats i consells / Nit de Sant Joan /

Coses que et poden passar a Barcelona

| 75

Barcelona inspira

| 7776 |


Et ve de gust veure la Barcelona antiga

o l’actual?

Molt bé. Per gaudir, s’ha de patir una mica. No, no és una cita de ‘Cinquanta

ombres d’en Grey’. Vols fer una mica de cames?

Bravo! Has agafat la càmera de fotos?

D’acord. Ets dels meus. Tot i axí, insisteixo.

No cal caminar. Vols agafar transport públic?

Vols menjar o prendre alguna cosa en una

de les places amb més vida de Barcelona?

I, simplement, seure en un banc i veure passar la gent més extremada

de la ciutat?

Crec que ja sé per on vas. T’agrada més el

disseny o les compres?

Deixem la Història per un altre moment.

És de dia?

Fantàstic! Si estàs consultant això i és de nit... Tu vols ballar, oi?

D’acord. Exercita el teu dit, per fer fotos: un, dos!

Un, dos! Un, dos!

Doncs, vés a buscar-la!

T’espero. Val la pena, voldràs

fer fotos.

Doncs...Benvingut al paradís!

Tant és. Després de 5 minuts aquí, t’agradarà!

Doncs espera que es pongui el

sol, i després, a continuar fent cames!

Afortunadament, Barcelona té de

tot, fins i tot Història al bell

centre de la ciutat!

Sí Sí

No

Sí No

Sí

No

No

Sí

No

Sí

ActualAntiga

El Call(Barri Jueu)

Búnquers aEl Carmel

Clubs delPasseig

Marítim

EncantsNous

Què puc fer avui?

BARCINO 3DLa ciutat té el seu origen en una important colònia romana anomenada Bàrcino, que va viure el seu màxim esplendor durant els segles ii i iii. Aquesta època, just quan es va completar la muralla, és la que permet descobrir una nova aplicació per a tauleta i que properament estarà disponible per a smartphones anomenada Barcino 3D. Amb ella es pot sobrevolar la ciutat, passejar-se virtualment pels seus carrers i observar imatges virtuals del passat superposades amb fotografies del present, rigorosament geolocalitzades. Té aparença de videojoc però en realitat és una autèntica enciclopèdia.

MEET.BARCELONAL’espai dels que volen descobrir què és Barcelona. Així es presenta aquest apartat de la renovada web municipal (www.barcelona.cat). Els continguts estan pensats per donar a conèixer els atractius de la ciutat, la seva personalitat i els sectors estratègics que fan de Barcelona un bon destí per invertir, estudiar o fer turisme. Actualment, el portal té versions en català, castellà, anglès i francès, però està prevista la inclusió de més idiomes en un futur.

BCN CORREUna app pensada per fer salut tot practicant esport pels carrers de la ciutat. Inclou 23 recorreguts dividits en tres apartats: rutes a tots els districtes, rutes temàtiques i rutes amb repte. A cada ruta s’hi pot trobar informació sobre la distància, el tipus de sòl, el desnivell, els espais verds, les fonts i els nivells de dificultat. BCN corre es complementa amb consells pràctics per a l’entrenament i l’alimentació més apropiada i amb un llistat de les curses que se celebren a Barcelona.

ART PÚBLICEscultures, fonts, façanes, plaques, mosaics... L’aplicació Art Públic Barcelona ofereix un catàleg complet d’elements artístics presents en l’espai públic de la ciutat. Manifestacions de decòrum o de memòria erigides per la societat civil al llarg dels darrers vuit segles amb voluntat de pervivència. El fons es pot consultar a través d’un mapa, una galeria de fotos o un llistat. Cada element referenciat té una fitxa on s’informa de la ubicació, l’autor, els anys de construcció i/o actualització, així com cròniques i comentaris d’experts.

BARCELOVERS A LA XARXASi la revista que tens a les mans t’ha semblat atractiva, ara podràs gaudir-la digitalment. I és que existeix una versió web (meet.barcelovers.cat/barceloversmag) i una altra en forma d’aplicació disponible tant per a tauletes iOS com per a Android. Aquests nous formats faciliten l’accés als continguts actualitzats en tres idiomes (català, castellà i anglès), a tot l’històric publicat prèviament en paper i a tots els avantatges multimèdia que permeten aquests suports i que completen l’experiència lectora.

BCN CITY APPAfortunadament, allà on no arriba el coneixement arriba la tecnologia. Els no avesats en els atractius i serveis de la ciutat poden obtenir informació instantània i en funció de la seva localització mitjançant BCN City App. És gratuïta i permet accedir a tot allò que pugui ser d’interès per al turista des d’una única aplicació i constituir-se així en l’eina de referència per a visitants i fins i tot residents. Rutes temàtiques, agenda dels principals esdeveniments de la ciutat o una amplia selecció de bars i restaurants són alguns dels seus continguts. També permet reservar des del mòbil els principals serveis de l’hotel on t’allotges.

Barcelona al mòbilAl portal Apps4bcn (www.apps4bcn.cat) hi trobareu les millors ‘apps’ per gaudir de la ciutat

Sí

No

Disseny

No

Sí

No

Sí No

Ets skater?

Plaça delsÀngels

Compres

Ja has vist Barcelona en conjunt. Tens gana?

| 7978 |


LA PLAçA DEL MuRA la plaça de la Palmera del barri de la Verneda es troba una enorme escultura formada per dos blocs ondulats de formigó blanc, de cinquanta-tres metres de llarg i tres d’alçada cadascun. Com fàcilment es podria deduir, el seu títol és El mur i és obra de l’artista nord-americà Richard Serra, considerat un dels escultors més destacats del segle XX. Inaugurada l’any 1984, la plaça va ser dissenyada pels arquitectes Pedro Barragán i Bernardo de Sola i, a més de l’obra de Serra, compta amb un fanal espectacular, una xemeneia que prové d’una antiga fàbrica i una glorieta.

L’HORA DEL VERMuTTradició popular i assolellada, l’aperitiu és el pla de migdia ideal per a molts barcelonins i barcelonines. Consisteix en, abans de dinar, reunir-se amb els amics a la terrassa d’algun bar o celler per compartir una estona de vermut i xerrera. La paraula ‘vermut’ prové de l’alemany ‘wermut’ i fa referència al vi dolç i aromatitzat que s’acostuma a prendre durant aquestes trobades, tot i que molta gent també opta per altres begudes. En tot cas, acompanyar el vermut d’una bona tapa d’olives, escopinyes o patates és una proposta magnífica per enfocar bé la resta de la jornada.

NIT AL MuSEu... EgIPCICom s’alimentaven, a l’antic Egipte? La seva cultura gastronòmica era molt diferent de la nostra? N’hem heretat aliments o receptes? El Museu Egipci de Barcelona organitza visites nocturnes per descobrir la cultura de l’antic Egipte des d’una nova perspectiva. A partir del mes de maig, es pot degustar la gastronomia de l’època a través del Banquet etern, una visita que combina un recorregut per les sales de la col·lecció del museu i una degustació del que menjaven els antics egipcis: hummus, dàtils farcits o figa fresca amb pernil d’ànec.

EL PATI gEOLògICPassejar entre roques de 500 milions d’anys. El pati de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona acull un recorregut format per pedres dels períodes del paleozoic, mesozoic i cenozoic. Ordenades segons la seva antiguitat, les peces provenen de diferents zones de la península. Aquest espai singular és el pròleg d’un projecte més ambiciós, un jardí geològic que es construirà al costat de la facultat.

FuNDACIó TàPIES, 25 ANYSLa Fundació Antoni Tàpies obria les seves portes el 1990 amb l’objectiu de promoure l’estudi i el coneixement de l’art modern i contemporani. Ubicada en un edifici modernista obra de Lluís Domènech i Montaner, compta amb una de les col·leccions més completes de l’obra de l’universal artista plàstic barceloní. A més de l’exposició permanent d’obra de Tàpies, el museu realitza nombroses exposicions temporals que abasten tots els gèneres artístics.

SEIXANTA-SET COLORS PER A uNA TEuLADAEl mercat de Santa Caterina es va començar a construir l’any 1844 i va ser el primer cobert de la ciutat. Situat molt a prop de la Catedral, l’any 2005 se’n va inaugurar l’espectacular remodelació projectada per l’arquitecte Enric Miralles. La nova coberta d’acer, formigó, fusta i ceràmica flota sobre l’estructura original i ha esdevingut l’element més emblemàtic de l’edifici: 325.000 peces de gres esmaltat de 67 colors diferents que simbolitzen els colors de les parades de fruites i verdures.

Curiositats i consells Nit de Sant JoanFesta de bruixes i de foc, la revetlla de Sant Joan és una tradició tan ancestral com arrelada al present. La nit del 23 al 24 de juny és la més curta de l’any, el millor argument per celebrar l’arribada de l’estiu. Una nit única que tinta la revetlla de màgia: antigament, la festa estava farcida de rituals que servien

per allunyar els mals esperits i rendir culte al sol. Avui ja no es fan sortilegis, però la revetlla continua sent una tradició arreladíssima i desenfadada que ajunta famílies i amics

Fotos STVCR | Jordi Hernandez | Pep Herrero

COCA. El menú tradicional de la revetlla el formen la fruita confitada i el pa de pessic, però també es menja coca de recapte, de llardons i de pinyons.

REVETLLES. A més de les celebracions institucionals, moltes persones aprofiten la nit més curta de l’any per reunir-se amb la seva gent als terrats, balcons i patis de casa.

PETARDS I FOguERES. La pirotècnia anuncia l’inici de la revetlla: tant per a grans com per a petits, els petards i els focs artificials són un ingredient bàsic de la nit de Sant Joan. A les places i cruïlles dels carrers, l’encesa de fogueres de mobles vells ajunta els veïns vora el caliu de les flames.

LA FLAMA D’EL CANIgó. La matinada del 22 al 23 de juny la Flama d’El Canigó es renova al cim d’aquesta muntanya dels Pirineus i centenars de voluntaris la distribueixen arreu dels Països Catalans per tal d’encendre les fogueres de la Nit de Sant Joan.

80 |


SEguR QuE NO ET PASSARà

PROBABLEMENT NO ET PASSARà

PROBABLEMENT ET PASSARà

SEguR QuE ET PASSARà

Que te’n vagis sense haver tastat el pa amb tomàquet

Bé, de fet, és possible anar-se’n sense haver-lo tastat, però seria una llàstima. D’ocasions no te’n faltaran. Amb unes tapes o acompanyant àpats selectes, arreu tindràs l’oportunitat de comprovar com n’és de saborosa la senzilla combinació del pa torrat sucat amb tomàquet i regat amb un bon oli d’oliva.

Que el dia 23 d’abril no acabis amb un llibre o una rosa a la mà

La Diada de Sant Jordi és una festa única que s’ha convertit en una manifestació de tota la ciutat retent homenatge a la lectura. És el nostre dia dels enamorats i és costum regalar un llibre, una rosa, o totes dues coses, a les persones que s’estima. La gent passeja per comprar entre els milers de parades de llibres i roses que hi ha als carrers. I no només es regala una rosa a la parella sinó que també s’obsequia als fills, les mares, les àvies, les companyes de feina, etc.

Que siguis víctima d’un robatori

Barcelona té un índex de criminalitat molt baix, però, com a qualsevol centre turístic, cal vigilar les pertinences per dissuadir els carteristes. Per evitar riscos, es recomana: portar els diners i objectes imprescindibles; distribuir els diners, les claus i la documentació en llocs o bosses diferents; desconfiar de la venda ambulant i no parar atenció als jocs d’atzar al carrer.

Que deixis la ciutat sense haver visitat algun museu

Fundació Miró, Museu Picasso, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Fundació Tàpies, MACBA, CCCB... l’oferta museística de la ciutat és inacabable. Un interessant recorregut que va des del millor romànic fins als genis de l’art del segle XX.I si l’art no està entre les teves passions no et faltaran alternatives: Museu d’Idees i Invents, Museu de Ciències Naturals, Museu de la Xocolata, Museu d’Història de Barcelona, Museu del Barça...

Que hi hagi un partit del Barça al Camp Nou

Entre els mesos de setembre i maig, el Barça juga pràcticament cada 10 dies a Barcelona. Comprova el calendari al web del FC Barcelona i, amb una mica de sort, segur que hi trobes un partit de Lliga, Copa o Champions.

Que et trobis amb un dia de sol radiant

Segons les dades metereològiques registrades els darrers 40 anys, l’any 1983 va ser el que va tenir menys dies plujosos, amb només 60.L’any amb més jornades de pluja va ser el 1996, amb 109 dies.La mitjana pluviomètrica de Barcelona és d’uns 600 litres per metre quadrat, però la gran majoria s’acumulen durant els mesos de tardor i primavera, mentre que l’estiu i l’hivern acostumen a ser estacions força seques.

Que no seràs l’únic que alliberarà estrès fent ‘running’

La ciutat ofereix múltiples indrets on resulta ídil·lic practicar el running i, tant si et calces les sabatilles per córrer prop del mar mentre el sol es lleva, com si ho fas per recórrer la carretera de les Aigües (a la serra del Collserola) amb la ciutat als peus, de ben segur que no estaràs sol.

Que trobis la sortida del laberint d’Horta

Tot i els seus enrevessats passadissos, de moment, els que ja han visitat el laberint d’Horta han aconseguit trobar sempre la sortida. El laberint forma part del jardí més antic de Barcelona, que es va començar a construir seguint les línies del neoclassicisme l’any 1791 i es va acabar com a jardí romàntic el 1853. És un dels emblemes del districte d’Horta-Guinardó.

100%

Coses que et poden passar a Barcelona

V I U U N A C I U TA T . D E S C O B R E I X - N E 1 Ø

Barcelovers_200x265.indd 1 27/05/14 20:33

Des de Gaudí fins a Ferran Adrià, la creativitat sempre ha estat associada amb Barcelona. Ciutat inquieta, estimulant i atrevida, és una de les capitals que millor combina l’arquitectura, el disseny, la cultura, la tecnologia i la gastronomia. Fruit d’una manera de ser, de sentir els colors, d’expressar-se amb olors, amb formes, amb sons... Caminar pels seus carrers és despertar la inspiració amb tots els sentits.

4a CIUTAT MÉS CREATIVA DEL MÓN.Font:Survey on the Barcelona City Brand del BCD.

“BARCELONA ALIMENTA LA CREATIVITAT”

www.barcelona.cat #barcelonainspira

Documents

BARCELOVERSMuseu Picasso, ocupa els palauets gòtics de la Casa Nadal i la Casa del Marquès de Llió. Amb un espai expositiu de gairebé 4.000 metres quadrats, aplega bona part de