EL KIOSKO de la Comunitat

Número 5, novembre 2015

Notícies i molt més!!!!!!.

Bateig del Pablo

BAUTIZO DE PABLO

El pasado 1 de noviembre estuvimos en Madrid bautizando al pequeño Pablo. Os dejamos unas fotos de

recuerdo de aquel precioso día. ¡Bienvenido a la comunidad cristiana Pablete!

Pregària original a Sant Jeroni de la Murtra.

Una pregària original és la que vam tenir el grup de Badalona pels vols de sants Teresa. La Dolors, del

grup, ens parla d’una exposició petita i bonica que hi ha a sant Jeroni de la Murtra, dedicada a la santa.

El punt de partida és la relació que té Teresa, malalta, amb la vida de sant Jeroni, que llegeix i que la

motiva. A l’exposició es reprodueix una cel·la de l’època, uns quants plafons amb contingut divers, una

recopilació de llibres i obres de la santa, una exposició de marededéus del Carme... i una reproducció del

Crist que , en aquella època, tenia Teresa.

L’exposició és molt interessant i la gaudim. I el Crist ens toca. Un Crist nu, despullat. On s’ha vist que

crucifiquessin als esclaus i traïdors amb la roba posada? Ni que fos la roba més íntima, si és que la

duien! Tot fora. I sobta fer pregària davant un Crist nu a la creu... El que hi ha a l’exposició és similar al

que tenia Teresa, però a la mateixa expo hi ha una foto del veritable. Aprenem molt, i tant!

El punt diferent també el dóna el poder-nos trobar al Monestir i poder-hi accedir fora d’hores de visita. I

la cirereta la posa el nostre estimat Josep ... que ens prepara una rebuda a base de una petita dinàmica

d’encendre espelmes dient que aportem cadascú a la trobada... i ens fa gaudir d’una xocolata desfeta

amb melindros servida a la mateixa cuina dels monjos! Al que és espai “museístic”. Amb taula ben

parada, mantell i flors que no faltin!

Sortir de Badalona ciutat i anar vers el camp. Entrar al monestir. Menjar a la cuina, enorme, dels monjos.

Veure l’exposició. Pregar davant el Crist nu. Tot plegat genera el clima de germanor i confiança que fa

que la pregària, encara que curta per tanta novetat i per l’ocasió especial, sigui viscuda, agraïda, viva.

Us recomano visitar el monestir. Tindreu una grata sorpresa... Us poso enllaç a informació.

Ah! També hi poseu anar a l’eucaristia. Us podeu plantejar un diumenge diferent!

http://www.lamurtra.cat/ (web del Monestir

)

https://www.facebook.com/events/991702847558637 (visita guiada des de Oficina Turisme)

Tenim “pregoners” de la comunitat a Verbum Dei España

A les pàgines del Verbum Dei España trobàvem a faltar sempre més notícies de Barcelona. I això passava

perquè ningú es podia fer càrrec del tema. Doncs si, ens faltava alguna persona que tingués cura

d’aportar-hi alguna notícia de la nostra comunitat, de fer el contacte... d’estar-hi un poc pendent!

Doncs ja ho tenim! La Maria Jesús i el Rafa seran els nostres “reporters intrèpids”!!! Articulista i fotògraf

faran un tàndem fantàstic. Han iniciat el contacte amb una missionera, Gemma, que duu el tema i

podran aportar coses de la nostra comunitat. Moltes gràcies! I bona feina!

Trobada de novembre

Tercer dissabte de mes? Trobada de la comunitat a Cerdanyola!

Fan les pautes Yolanda i Pep. I el missatge amb deures? Lluc 6,36 : “Sigueu misericordiosos com ho és el

vostre Pare”

Sis anys de casats de Maria i Gonzalo

La trobada de la comunitat del dissabte 21 de novembre coincideix amb el sisè aniversari de casats de la

Maria i el Gonzalo! No falten ni el pastís ni les felicitacions!

Qui és qui?

Hola família,

Sóc la Ivette, membre de la comunitat des de fa uns 20 anys...

Vaig començar de joveneta, en un grup de joves de la parròquia del barri portat per la missionera Joana

Mº Serra (ara és a Mallorca). I des d’aleshores hem caminat plegats en recessos, trobades en petit

comitè i internacionals, grups de pregària, actes solidaris, etc. De tot una mica!

Estic encertadíssima de formar part d’aquesta gran família!

He trobat aquesta definició de família:

Podríamos definir la familia como la unión de personas que comparten un proyecto vital de

existencia en común que se supone duradero, en el que se generan fuertes sentimientos de

pertenencia a dicho grupo, en el cual existe un compromiso personal entre sus miembros y se

establecen intensas relaciones de intimidad, reciprocidad y dependencia.

Desde que nacemos, la familia se constituye como el principal grupo de apoyo y de sostenimiento.

I… per a mi el Verbum Dei i tots el qui en formem part som família!

Us presento els meus dos homes... (també família jeje!!)

l’Enric, el meu marit des del 20 de juliol del 2012. Ens coneixem des de P5 que anàvem a la mateixa

classe.

El meu petit, l’Eloi que va néixer el 16 d’agost del 2014. És una mica trasto... com que té 1 any i poc no

para de tenir “genials idees”: enrotllar-se amb paper de wc, menjar-se la terra de les plantes, amagar el

comandament de la TV, utilitzar la crema de pastanaga com a mascareta capil·lar... bé, quotidianitats

com aquestes!

Us enviem una forta abraçada!

Enric, Ivette, Eloi

EiE ;-)

Història i històries del Verbum

Hoy en este rincón de lectura os invito a zambullirnos en el alma de poeta de un evangelizador y

enamorado de Jesús y de su misión.

Adjunto el extracto de la publicación de un libro editado el verano de 2015 por Isabel Fornari, misionera

de la Fraternidad Verbum Dei titulado, A solas, Oraciones de un evangelizador

Su perfil de apóstol, misionero, evangelizador y su pasión por llegar hasta los confines de la tierra sin

escatimar esfuerzos, sin evadir naufragios, sin decir nunca no a las más mínimas insinuaciones del

Espíritu lo hace comparable a una barca… algo de ello intenta reflejar este soneto… Esa barca es Jaime

Esa barca desafiando los vientos

ese bregar contra viento y marea

ese decir si sea lo que sea

y ese decir no a nuevos intentos.

De orilla a orilla, contadas a cientos

Por la ribera, de aldea en aldea,

predicando ese evangelio que crea

el resurgir de nuevos movimientos.

Solo oración y evangelización

Son la energía de esa barca a solas

cual pionera de nuestra embarcación.

Se calman las más encrespadas olas

Porque en el a solas de la oración,

Dios va en la barca y es su rompeolas.

Gra de sorra

Avui ens comparteix el seu testimoni el Daniel García Gomis, jove de la comunitat!

Hace casi 10 años que entré a estudiar en los Jesuitas del Clot, y unos pocos que acabé. Ya desde un

principio estuve vinculado a la comunidad Sant Pere Claver que forma parte de la escuela. Desde que

tenía 12 años participo en sus grupos de jóvenes y ahora en el de universitarios. Este año todo ha

cambiado un poco, no solo participo como joven, también estoy de catequista-monitor-domador de

fieras del grupo de 4º de la ESO. La oportunidad surgió a raíz de una propuesta que nos hicieron a los

universitarios y como casi cada verano estoy con niños en Siete Aguas me pareció un paso natural.

Los grupos de Pans&Cate, aunque toda la vida ha sido pans, son algo más que un grupo de jóvenes.

Básicamente las “reuniones” tienen dos partes. Como cualquier grupo tenemos nuestras dinámicas

adaptadas a cada edad y grupo, lo que viene a ser la catequesis de toda la vida. Pero lo que lo hace

especial es la parte de pans, en todos los grupos antes de hacer nada, se come, ya sea al mediodía o a la

hora de merendar. Para los monitores y los niños es una parte fundamental, donde se habla y se

comparte una comida mientras hablamos de cómo ha ido la semana o cualquier tema de actualidad.

La experiencia de llevar un grupo, junto con otro catequista en el que siempre me puedo apoyar, es algo

nuevo para mí. Creo además que supone una gran responsabilidad, muchos de estos niños vienen de una

familia católica e incluso están en otras comunidades, pero para algunos supone su única puerta al

mundo de la fe. El estar allí para ellos e intentar acompañarlos en su camino puede ser complicado pero

también tiene sus momentos de felicidad. Cada día supone una aventura, nunca sabes cómo van a

aparecer y si entraran o no en la dinámica que se ha preparado. En cualquier caso siempre hay alguno

que se lleva una experiencia positiva e incluso te lo agradecen. Como cualquier voluntariado con niños en

muchos momentos acaba siendo tú el que aprende, están en una edad difícil pero no tan lejos de algo

que viví yo hace poco. Compartir con ellos, darles tu opinión y ver sus reflexiones no está tan lejos de lo

que hacemos en el grupo de universitarios o en el de jóvenes de Cerdanyola.

Entrar a formar parte de un equipo de monitores con experiencia también le aporta a uno cosas nuevas,

pero a la vez quiero pensar que siendo el más joven del grupo ayudo con un punto de vista diferente. De

momento y por primera vez en mucho tiempo hemos conseguido que el grupo de universitarios monte un

espacio de oración para todos los jóvenes. En diciembre empezaremos con el proyecto para jóvenes y

llevado por jóvenes.

Probablemente no suponga un gran esfuerzo estar allí un par de horas por semana y hay muchos otros

sitios que requieren gente, pero para el ajetreado horario de un universitario hasta el momento está

siendo una experiencia muy gratificante y en la que puedo aportar mi granito de arena.

Daniel

Foto: grupo de pans universitarios

Obro els llavis i aspiro amb delit

Una nova proposta literària que ens fa arribar en F.Xavier Simarro.

En l’època de la immediatesa, del correu electrònic, de la missatgeria ràpida via telèfon mòbil, dos amics

s’escriuen cartes al llarg de sis mesos. Entre l’inici de l’estiueig i les celebracions familiars de Nadal.

Quaranta cartes creuades ( aquest és el subtítol del llibre ) l’any 2011 entre Vicenç Villatoro i Francesc

Torralba, o a la inversa.

Les missives travessen paisatges i les idees passen d’una ment a l’altra. El correu postal (sí, aquell mitjà

de comunicació personal que aviat s’estudiarà als llibres d’Història ) vehicula: paraules, pensaments,

idees, experiències. Morgovejo, Barcelona, Matadepera, Port de la Selva, Manacor, Martinet; una

geografia diversa com diversos són els punts de vista que intercanvien un filòsof i un escriptor, un teòleg i

un periodista, un creient i un no creient.

Un epistolari que ens desvetlla bocins de l’ànima. En Villatoro ens parla del dolor de recordar a la dona

morta fa un any. En Torralba comenta la importància de l’atenció plena. El valor de ser el més receptiu

possible a l’instant. Ens pondera la bellesa del present.

Aborden temes amb delit i obren interrogants al lector, els que ells mateixos es plantegen: el misteri del

mal, Déu creat o Déu creador?, la mort i el consol, i d’altres. Peces fragmentades, si, però plenes de

sentit. Potser un gir de complicitat envers el nom de l’editorial?

Quaranta cartes que mostren un segell de qualitat ensobrat en un volum de 349 pàgines amb una

invitació al diàleg escrita per l’editor, Ignasi Moreta. Creieu-me, amb les cames creuades i asseguts a la

millor butaca o sofà, llegiu aquest llibre publicat el febrer del 2012, un dietari que ens ajuda a creure en

la intel·ligència i el bon criteri.

Fragmenta editorial ens presenta “ Amb Déu o sense”, un nou volum, el

vint-i-cinquè, de la seva col·lecció Assaig.

Receptes

MENS SANA IN CORPORE SANO.

Cuando uno llega a Siete Aguas siempre vuelve con ideas nuevas. De este último retiro del puente del

Pilar, hemos sacado un grupo de chicas (por ahora…), que compartimos recetas de cocina saludables.

Desde desayunos, sopas, verduras extrañas que encontramos en el mercado como la col kale o el

colirábano… todo ello compartido por whatsapp en formato papel, fotografía, audio… ¡y quién sabe si

dentro de poco video!

Todo el que quiera, puede unirse al grupo, la administradora, encantada, os abre las puertas (María:

636727020).

Os dejamos un par de recetas:

JUDÍAS VERDES CON SEMILLAS Y CÚRCUMA:

Ingredientes:

- Judías verdes (medio kilo).

- 8-10 almendras crudas

- 1 cucharada de cúrcuma.

- 1 cucharadita de pimentón.

- 1 cucharada de semillas varias: sésamo, lino, pipas de girasol y calabaza…

- Vinagre de manzana

Manos a la obra:

1. Se hierven (o se hacen al vapor) las judías en trocitos pequeños de unos 3-4 cm.

2. En un mortero se machacan: 8 o 10 almendras crudas, pimentón rojo, cúrcuma, pimienta negra y

mezcla de semillas.

3. En una sartén se sofríe un ajo picado y se echa el revuelto del mortero y un chorrito de vinagre de

manzana.

4. Se añaden a la sartén las judías hervidas y se revuelve todo.

CREMA DE CALABAZA Y LECHE DE COCO:

Ingredientes:

- Calabaza (medio kilo aprox.).

- 1 cebolla grande.

- 2 patatas medianas tirando a grandes.

- Puerro y zanahoria opcional.

- 1 lata de leche de coco. (ver beneficios en internet).

- Agua o caldo que cubra.

- 1 cucharadita de curry.

- 1 cucharadita de nuez moscada.

- Sal y pimienta al gusto.

- Jengibre opcional.

Manos a la obra:

1. Pelamos y troceamos las verduras

2. Vertemos la leche de coco en la olla y cuando esté empezando a hervir echamos las verduras, añadimos las especias y salpimentamos. Lo dejamos unos cinco minutos cocinándose, vamos removiendo.

3. Añadimos el agua (o el caldo) y dejamos cocer diez minutos más.

4. Trituramos.

Gràcies Maria per les receptes!!!!

Per a pensar

No ho veig clar

El Papa va dir en una de les seves al·locucions catequètiques: «Si una persona diu que ha trobat Déu amb una total certesa i cap incertesa el toca, alguna cosa no acaba d'anar bé». És bo tenir-ho present. He sentit dir ja massa vegades a moltes persones que no segueixen endavant en la seva vida cristiana o espiritual «perquè no ho veuen clar». Com si el «veure-ho clar» fos condició necessària per viure una vida que és essencialment recerca, horitzó, desig, confiança... Llavors l'espai dels creients sembla exclusivament ocupat per persones plenes de certeses, sense cap escletxa pel dubte i la pregunta. Aquest ideal fa mal i és un obstacle en el camí de moltes persones plenes de sensibilitat però acomplexades per la «certesa dura i simple» de molts creients. Una fe viscuda en profunditat no és una fe tancada, és una fe dinàmica, en obertura constant. I la comunitat de creients una comunitat de febleses, de dubtes i de persones que s'ajuden a través de la paraula i el testimoni.

Equip PregariaCat

Comunitat de Barcelona.

Aquest número de El Kiosko ha estat possible gràcies a: F.Xavier Simarro, Ivette Puerta, Maria Casado, Daniel

García Gomis, Yolanda de la Fuente i Teresa Català

(A El Kiosko les cursives són expressions textuals dels col·laboradors)