Upload
chinara
View
48
Download
0
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Benvinguts : jo vull ser carles francino. PERÒ. Algunes consideracions sobre la. C onjugació verbal. Els verbs amb radicals velars - PowerPoint PPT Presentation
Citation preview
Algunes consideracions sobre la
PERÒ...
Els verbs amb radicals velars
S'anomenen verbs de radical velaritzat aquells que presenten un so velar: c [k] o g [g] en el radical d’alguns temps i persones i que no apareix a l’arrel del verb. Aquests verbs són fàcils de reconèixer per l’acabament –c de la primera persona del present d’indicatiu. Es tracta d’un acabament (irregular) del radical, no d’una desinència.
Els verbs que tenen formes velaritzades són: Els que acaben en –ndre: vendre, dependre,
respondre, estendre... Els que acaben en –ldre: moldre, resoldre,
absoldre... Els que acaben en –ure: moure, beure, riure,
treure... (excepte veure) Conèixer, aparèixer i els serus derivats Dur, venir, dir, poder, tenir, voler...
La gran majoria dels verbs de radical velaritzat posseeixen un comportament homogeni i, per tant, predictible en els seus temps i persones, excepte en el participi que sol ser d'irregularitat especial:
La primera persona del present d’indicatiu d’aquests verbs acaba en –c.
Escriuen amb gu les formes del present de subjuntiu, el passat simple d’indicatiu i l’imperfet de subjuntiu.
De vegades, el participi pot ser una forma amb un so velar: mogut, caigut...
El gerundi no té en cap cas formes velars: movent, dient, venent, apareixent... Per tant, no són correctes formes com: venguent, coneguent; diguent...
La segona persona (singular i plural) de l’imperatiu es forma sobre l’arrel no velar (pren, preneu). La resta de persones de l’imperatiu es constitueixen sobre la forma velar: prengui, prenguem, prenguin. Hi ha alguns verbs amb formes velaritzades que no segueixen aquest model: els verbs dir, estar, poder, voler i tenir formen totes les persones de l’imperatiu amb el so velar.
Exemples:
Segueixen la normabeubeguibeguembeveubeguin
Segueixen la norma venvenguivenguemveneuvenguin
Excepció a la normadiguesdiguidiguemdigueudiguin
Els verbs de la tercera conjugació poden ser purs (com dormir) o incoatius (com servir). El verbs incoatius afegeixen en algunes persones i temps, l’increment -eix- entre l’arrel i la desinència.Els temps en què hi ha l’increment són els següents:
Verbs 3a Conjugació
La majoria de verbs de la tercera conjugació són incoatius, però no tots. Alguns exemples de verbs purs són: ajupir-se, bullir, cosir, consentir, cruixir, escollir, escopir, grunyir…
Poden conjugar-se en la forma pura i en la incoativa els verbs:mentir - ment / menteixpresumir - presum / presumeixassumir - assum / assumeix
CASOS ESPECIALS
Per norma general, si volem saber si una paraula s’escriu amb o o amb u, només hem de buscar l’arrel d’aquesta paraula o una paraula de la mateixa família que tingui aquesta vocal en posició tònica.
Ex: ull ullera ell porta nosaltres portem
Tot i així...a) Els verbs COLLIR, COSIR, ESCOPIR, SORTIR, TOSSIR i DERIVATS
(acollir, escollir, recollir, descosir...) s’escriuen:1) Amb O en les formes àtones2) Amb U en les tòniques
O U
CollimCosiuEscopiré
CulloCusesEscup
b) Els verbs poder i voler s’escriuen amb O en totes les formes excepte:
Primera persona del singular del present d’indicatiu: jo puc, jo vull
El present de subjuntiu: pugui, puguis,
pugui, puguem, pugueu, puguemvulgui, vulguis,
vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin
c) Cal recordar que hi ha alguns mots de la mateixa família però que tenen arrel diferent.
Amb O Amb U
Moll, molla Mullar, mullader, mullena
Pluja, plujós, plugim Ploure, plogués, plovisquejar
També anomenats falsos derivats o cultismes. Són paraules que provenen directament del llatí i no s’escriuen de manera diferent als derivats dels mots catalans: conserven la vocal de la paraula llatina original.
MOT PRIMITIU CATALÀ
DERIVAT CATALÀ PSEUDODERIVAT
Boca Boqueta, bocassa bucal
Capítol Capitolet Capitular
Cloure Cloenda, excloure Exclusiu, exclusió
Cònsol Consolat Consular (adj)
Corb Corba Curvatura, curvilini
Córrer Concórrer Concurrència, ocurrència
Doble Doblar Duplicar, duplicitat
Dolç Endolcir, dolcesa Dulcificar, edulcorar
Fèmur ---- Femoral
Forc Forquilla Bifurcar, bifurcació
Fur ---- Foral
Furóncol Furoncolós Furunculosi
Home Homenot Humà, humanisme
Jonc Joncar, jonquera Juncàcies, junciforme
Jove Jovent, joventut juvenil
PRIMITIU CATALÀ DERVIAT CATALÀ PSEUDODERIVAT
Moc Mocar, mocós Mucosa (subs), mucositat
Món Rodamón Mundial, tercermundista
Nodrir Nodriment Nutrició, nutrient, nutritiu
Om Omeda Ulmàcies
Ortiga Ortigosa Urticària
Ós Óssa, óssos Úrsids
Pèndol Pèndola Pendular
Plom Plomada, emplomar Plumbat, plumbi
Ploma Plomatge, plomall Plumífer
Pols(m) Polsera, polsar Pulsació, pulsió
Pols (f) Espolsar, polseguera Expulsar, expulsió
Pólvora Polvoritzar Pulverulent, pulverímetre
Porgar Esporgar Expurgar, purgar, purgatori
solc Solcar Sulciforme
sorgir ressorgir insurgent
Primitiu català Derivat català pseudoderivat
Títol Titolet, subtítol Titulació, titular, subtitular
Tos Tossir Antitussigen
Volcà Volcànic Vulcanisme, vulcanòleg
Els casos que no estan inclosos en els grups anteriors, es poden comparar amb mots d’altres llengües derivades del llatí (castellà, francès...). Però hi ha casos en què l’ortografia no coincideix i cal anar en compte.
S’escriuen amb o:
Aixovar Complir Gola RobíAssortiment Croada Hongarès RoíAtordir Descobrir Joglar RomanèsAvorrir-se Embotit Joventut
RossinyolBordell Escapolir-se Llúpol SofrirBotifarra Engolir Monyó
SospirBrúixola Escopir Mostela SostreureCalorós Escrúpol Nodrir TamboretCapítol Estoig Rètol TombaCobrir Fonament Retolar Tonyina
(...)
S’escriuen amb u
Ateneu Estèrnum RituBufetada Estiu RiuButlletí Europeu SauríButxaca Fòrum SubornarCacau Harmònium SufocarCorreuLiceu SupèrbiaCuirassa Muntanya TramuntanaDesmuntar Muntar TrofeuEscullera Museu Turmentar
(...)