BELLPUIGARTA <2404

13 GENER 1990 Ng 20 -VI EPOCA- ANY XXXI REVISTA QUINZENAL

I A DESSET SANT ANTONI...

ARRIBAREN ELS REIS Foto: 2000 U sumari* LA FESTA DE SANTANTONI ABAT.

Distintes col.laboracionsen torn de la festa.

(planes 2, 3 i 12)

* ELS QUI DUEN LAFESTA DE SANT ANTONI

Opinions dels Obrers.(planes 6 i 7)

* NOTICIARI(planes 4 i 5)

* ESPORTS

* MES COL.LABORACIONS.

2 278 BELLPUIG 13 gener 1990

Col.lahoracifi

SANT ANTONI, QUINA FESTA Antoni Gili.

Altra volta els artanencs som convocatsper la tradició a participar a la festa queduim més aficada dins el cor tots els quitenguérem la sort de nêixer en aquest pobleanomenat Arta.

Quê direm de la festa de Sant Antoni?Ja se n'ha escrit tant! Temps passat la festaes feia senzillament i no es pensava en larecerca de la seva história. Era una festaencantadora, perquè era tot el cor que lasentia i l'expressava. No voldríem per maillevar-li aquest encantament.

Però vengueren els temps de la publicitati horn es vol preguntar per moltes coses.Aixímateix retreurem algunes notes de lafesta artanenca de Sant Antoni, desprésd'haverla poguda analitzar i contemplar.

Festa antiga.- Els origens de la festa esperden dins Ia boira del temps passat. Coma punts forts de la permanência de la festas'ha de retreure l'existência de l'obreria queja té més de 300 anys en la seva estructura-ció actual i això no significa que ja abansno existissin els obrers.

La figura del dimoni ben documentat l'any1749, sense voter dir que no prengués parta la festa en anys anteriors. En la festa del'any 1719 apareixen despeses per la comediade Sant Antoni en la qual comparexeria sensdubte un dimoni.

Festa folklarica.- La festa de Sant Antoniha estat viscuda pel poble artanenc, segledarrera segle, sense adonar-se'n de fer folk-lore. Es una festa folklórica però no per de-claració oficial, ja que tot folklore fet perla galeria deixa de ser folklore, almenys fol-klore de casta bona i autèntic. Per fer lafesta els artanencs no precisen de cap pro-gramació per endavant. La festa de SantAntoni Abat a Arta és una festa encaixonadai, sense cap programa preparat, elsartanencs dia 17 de gener comyareixen ala vila, devers les nou del mati comencena revoltar pel poble i devers les 11 se'n vanal Coll de n'Abrines per anar a beneir.

Festa pagesa.- Era la festa en la qual par-ticipaven els pagesos, és a dir, eis amos,els fills d'amo i eIs missatges. Les grans pos-sessions de muntanya d'Artà eren de bestiari tot aixe) afavoria a la festa. Però semblant-ment festa pagesa perquè la festa de SantAntoni era la festa de lestament social delspagesos -els grans arrendataris- que en elsegle XVIII assoliren un gran esplendor eco-nômic que el transmateren a la diada.

Festa autònoma.- La festa de Sant Antoniés una festa amb un grau molt elevat d'auto-nomia. Si atenem a la seva história no erafesta que pagava l'Ajuntament. La cavalcadaera presidida pel batle de la jurisdicció del

Marquesat de Bellpuig. La base económicade la festa s'assentava en les acaptes delsanyells i cabrits i en la recollida d almoinesprovinents del bací de Sant Antoni i de laconfraria. Alguns anys entre les almoineshi figuren quantitats del badi de Bellpuig.A resglèsia de Bellpuig hi havia un Sant An-toni que gaudiria de certa devoció.

Igualment la festa no era del tot parro-quial en el sentit estricte i immediat de laparaula. Els administradors de la festa ereno encara ho són els mateixos obrers.

Festa neta.- Es una festa que feim els ar-tanencs per nosaltres mateixos. Si ve gentde fora poble a la festa bé i si no en ve tarn-bé, sense voler dir que els artanencs no si-guem hospitalaris vers les persones que visi-ten el poble. No duim orquestres ni grupsteatrals. Nosaltres som els qui cantam gra-tuïtament. Els qui no entenen la festa ensacusen que no feim propaganda als periedicso a la televisió, oblidant que la nostra festade Sant Antoni no és per a la galeria. Bého han entès els distints ajuntaments d'Artàen no demanar cap títol postís de declaracióde festa típica o d'interès turístic.

I ara unes gloses que ja empenyen per sor-tir defora:Artanencs, altra vegadaSant Antoni veneremi a "Completes" cantaremde ses cançons sa tonadai es vespre, a sa torrada,tots junts mos aplegarem.El s'endema recorreremben contents sa cavalcadai a l'ofici en companyadaa l'església part prendremi fins l'any qui ve esperaremtornar fer una altra f'estada.Molts d'anys i Visca Sant Antoni!

saló de bellesa

ESTEL D'AUBAIsabel Solario

Esteticista titulada

Carrer Joan XXIII, 19-12 - Tel. 56 29 50

ARTA (Mallorca)

MaquillatgesNeteja de cutisDepilacionsTractaments facials i corporalsTractaments anticeluliticsDrenatge linfatic.

NOTenim a la seva disposició:DEPILACIO ELECTRICA

13 gerier 1990 BELLPUIG 279 3

retatsFer de.

Com deu ser que en mallorquí molts d'ofi-cis es descriuen dient "fa de..." fuster, perexemple? En mallorquí no deim que en Biel"es" picapedrer, sine) que "fa de" picapedrer.

També es curiós observar que aquestaforma de designar s'usa amb els menestrals4i així si en Joan "fa de" ferrer, en Toni "ésmetge, o misser... Més encara: en Bernat"es" pages, però si deim que en Biel, en Joano en 'Toni "fan de" pages, ja no deim el ma-teix.

Estiram el fil? En el subconscient col.lec-tiu d'aquesta terra l'ofici natural seria elde conrador. Les altres activitats serien o-casionals i per necessitats derivades delprincipal. Si aquesta situació va ser real hodegué ser en temps molt reculats, de petitescomunitats forçades per l'aillament a serautosuficients. El canvi, però, no hauria a-fectat la designació. Encara "feim de''. Jahi tornarem, aL tema.

SANT ANTONIGloriós. Amb aquesta festa ens haurfem

de servir dels moderns mitjans per reteniro recuperar allò que el temps es cuida defondre.

Jo enregistraria dues seqüêncies. Una ala covalcada. La costa des d'es Marxandofiris a can Colau Xina. Els cavalls, a l'esca-pada. El risc improbable, però possible deTer un bolic de cavall, genet i espectadors.La pessigolla de fregar l'horror i escapar-se'n. Genets sense altra sella que la suorde la bestia, bruta secreció ennoblida perl'esforç gratuït, innecessari, va. Genets aca-lats, amb brida ennoblida per carnes que esvoldrien aplegar de tot, engatats de l'aireque envesteixen, la vista cercant el foratmés inversemblant per entre la restá demuntures i les fileres d'espectadors. 'Quefas!? Són els temeraris.

També genets engalavernats com una fal-ca sempre a jz•unt d'aturar el desveri, braçatent a la tibada i posat elegant. El podersobre la bestia, la bellesa de la contenció.

I els que s'ho miren, amb part en l'atzard'un soscaire i en la joia de ser-hi a tocar.Us ho imaginau gravat a camara ràpida -o sigui, lenta- amb una Aria d'una sopranocom a música de fons? L'eterna carrera fre-nética cap al no res.

aks"idollie•

La segona es de l'acompanyada. Esperardes de la plaça de s'Aigo el seguici que com-pareix pel revolt de ca na Morella. La ban-dera, l'ase i, a sobre?... sí, un dimoni usurpael lloc del sant perseguit i burlat per l'altrellucifer que camina compassat amb la músi-ca que els segueix i els punteja el ritual.El que cavalca es el petit, el menys demo-níac. Gira l'esquena a la bandera que obriel pas i contempla, triomfant, con] el seucompany, mes vil, continua burlant-se del'ermitanet que fa creus i mes creus. Lesfa en va. Atabalat per la temptació, no sentmés música que la de l'espetarreig del focetern. Es l'únic que pateix en aquesta apote-osi sacrílega: el genet de les tenebres esténels braços i canya fel.la en ma, estrafà eldirector de la música. Quin concert!

I els que s'ho miren... Mai no hauria pensatque, a tants d'anys d'haver fet lloc a aquestaimatge, n'hagués d'evocar el seu efecte sub-versiu, tot i que l'intent temerari del malig-ne sempre acabas estroncat. El sant, pacienti perseverant, arriba al temple i l'ofici so-lemne culmina i santifica l'antiga celebraciópagana del solstici d'hivern, del naixementdela llum, de la vida.

iti3E1,1,1 3U1G4).0

q uo,

REVISTA QUINZENALN2 13 GENER 1990

REDACCIOI ADMINISTRACIO:C. Rafel Blanes, 10, lg ARTA

Dipòsit legat: P.M. 57-1969

IMPRIMEIX:Gràfiques LlevantC/ Ciutat, 55. ARTA.

HAN COL.LABORAT A AQUEST NUMERO:

G. Bisquerra, C. Obrador, P. Ginard, A. Gili, R. Umbert,J. Morey, P. Xim, tcazo, U.

ADMINISTRADOR:G. Bisquerra (Tf. 562288). Col.laboren: C. Guerrero, /v1 A.Sureda.

DEPURADORA

Segueix a bon ritme eimoviment de terres per ala construcció de la depura-dora pel sistema dellecunatge forçat.

Ja vArem informar al n 217 de les quantitats de terraque s'han de remoure pera la seva confecció. El quehem volgut dur avui és eldocument gràfic de ditesobres com bé ho demostrenles fotos.

4 280 BELLPUIG 13 gener 1990

iloticiari

Nova iLluminació A la fi s'ha posat llum auna zona que ja BELLPUIG,en les seves planes, va sug-gerir que es res degut a l'al-ta perillossitat que engendrela circulació d'al.lots quehi ha quan surten d'entrenardel camp de futbol.

Es feia prou necessari iel que ens estranyava eracóm no s'havia fet mésprest.

Bé, aplaudim el fet, però(sempre hi ha un però), noIa manera com s'ha duit aterme. Com podeu veurea la foto, entre uns i altresl'arribarem a tapar el nostre'pujol". La telefònica, mira,es estatal i no miren gaireprim. Pere), un ajuntamentque es dona de proteccionis-ta de l'entorn, no té consol.Altra manera no heu trobatper fer-ho? Vos podem donaruna altra suggerencia? Dons,tal volta, amb uns aplicsbaixos enterrant la filassa...que ja n'hi ha prou amb elsde telefònica!

Això és el progrês?

PLUVI4•METR

13 gener 1990 BELLPUIG 281 5

ficticiarí

BETLEM

El passat dia 25 de desem-bre i com ja es costum, esva celebrar el Betlem viventde Nadal a Sant Salvador.

Molta gent es dona citaaquest horabaixa per con-templar aquest bonic espec-tacle i que enguany tinguéalgunes novetats que encarael feren més atractiu.

CONCERT

Com ja s'ha fet habitualtambé es va celebrar el con-cert de Nadal al convent,en-guany a carrec del Quintetde Corda de l'OrquestraSimfònica de Balears.El concert va agradar

molt però tingué poca gent,-(poc més d'un centenar depersones), potser degut ala inclemencia del tempso tal volta perquè la gentno va estar molt informada.Així i tot els que assistirensortiren satisfets.

ESCLAFITS I CASTANYE-TES

El dissabte dia 13 a les6 del capvespre, hi haurauna ballada popular de SantAntoni a la Plaça Conqueri-dor, organitzada per l'agru-pació local "Esclafits i Cas-tanyetes".

Actuaran Aires de Page-sia, Sarau Alcudienc, Marjalen Festa i Tramudança, amés del grup organitzador.

EL REI HERODES.- Després d'una trentena d'anys s'hatornat escoltar dins el pati de butaques allò de "..el reiHerodes s'enrabia perquè el Bonjesús és nat..."

Ha estat el "Grup Escênic Artanenc" qui va posar enescena la tan coneguda i clasica obra del Rei Herodes elsdies 6 i 7 d'aquest mateix mes al teatre del ParesFranciscans. L'obra, per a molts cone,guda, era una adaptaciófeta Der Fermin Gómez i Sebastia Nicolau estrenada aManaor l'any 1937.

Molta de gent del nombrós públic que hi assisti es sentiaidentificada amb els personatges ja que qui més qui manco(entre la gent major, s'enten) ho havia representat o almenysl'havia vista i la recordava.

Hi ha que dir que aquesta vegada els actors se lluïren jaque va estar molt ben representada i molt ben ambientadatan de decorats com d'efectes especials.

Al.lots, n'esteis d'enhorabona i que per molts d'anys lapogueu representar i noltros venir-hi.

REIS

El dissabte de la festadels Reis com ja es tradici6,hi hagué l'arribada dels REISMAGS. Molta de sent, petitai gran, va acudi al carrerCiutat per on tenia que pas-sar la comitiva a la qualva acompanyar fins a l'Ajun-tament, on es va fer el dis-curs de benvinguda als Reisper _part del batle. Desprésels Reis feren el seu discur-set donant abundancia decaramels als al.lotets. Se-guidament és va fer rentre-ga dels regals al mateix A-juntament, i no com els da-rrers anys es feia a domicili.Una altra diferencia de l'anypassat va ser que els Reisarribaren damunt unes gran-dioses carrosses i no a peucom el darrer any, i que en-guany els Reis varen estre-nar nous i flamants vestits.

AREA URBANADesembre 89

Dia 2

24,8 litres m2.Dia 3

20,4 litres m2.Dia 6

2,- litres m2.Dia 10

1,- litres m2.Dia 26

23,7 litres m2.Dia 29

6,- litres m2.Dia 30

43,- litres m2.Dia 31

3,5 litres m2.

Total 124,4 litres m2. Foto: 2000 U

SANT ANTON! NM 90

L'amo en Miguel de Xiclati (EPD). el dimoni pe-tit i l'amo en Jaume Gil.

L'amo en Jaume Gil i en Miguel de Xiclati. elsdos Obrers de la resta de Sant Antoni.

o

iS31:

,

4e

e

Semblance del pressupost de l'any 1924 amb eldels darrers anys que va damunt les 100.000 pes-setes.

6 282 BRIT PUIG 13 gener 1990 13 gener 1990 BELLPUIG 283 7

entrevista

Un dels personatges del'Obreria de Sant Antonique any rera any es cuidade clue aquesta popular festasurti huida i es pugui cele-brar amb tot l'esplendor ijoia que es mereix, és sensdubte l'amo en Jaume Gil.

Aquest horno fa més de35 anys que perteneix a l'O-breria, al principi ajudanti actualment es pot dir quedu el pes de la festa.

Ens diu que al principidel seu recolzament a l'O-breria i durant molts d'anys,la situació econômica eramés bé precària i noméses salvava gràcies a la gene-rositat d'algunes familiesriques del poble a instànciesdels Obrers. Fins que arribaque es feia insostenible iacudiren a l'Ajuntament,quan aleshores el batle era1 amo en Miguel Artigues(E.P.D.) i li presentaren elgreu problema. El batle varespondre que per aquestcap no acabaria la festa idonar suport als Obrers mit-jançant el repart de l'arenapels fogarons i carrers ontenia que passar la cavalca-da i tambe cercar i repartirmolta llenya i que la músicaels sortis gratuita i -tam-bé els premis del bestiar.

D'aquesta manera va as-sentar un bon precedent ides de llavors l'economiade l'Obreria est à sanejada.

B.- L'amo en Jaume, comteniu enguany la festa?J.- Bé, la festa de Sant An-toni esta encarrilada i quasipodem dir que camina persí sola.B..- Qui sou els que duis eltrui actualment a --l'Obreria?J.- Els Obrers som jo i enMiguel de Xiclati. Pere) ensajuden un bon grapat de gentdesinteressada que fa quetot vagi envant.B.- Quins Obrers recordauamb més anyorança?J.- Als meus principis hihavia l'amo en Tomeu deCarrossa, l'amo en Joan Te-rres, el tio Miquel de Xicla-ti, i també els vicaris donPep Jordana i darreramentMn. Gili, un gran col.labora-dor de la festa de Sant An-toni. De tots ells guard unbon record.B.- Quants de fogarons esfan actualment, i feniu pro-blemes o no amb la cercade la llenya?J.- Crec que es fan entre35 i 40 fogarons. El proble-ma sí que ja comença a sergreu en quant a la llenya.Els darrers anys encara tro-barem qualque cosa per onhan fet el golf de Sos Sas-tres, per-6 enguany no séon es pegarà el salt. De cadaany va més escassa.

B.- Els "dimonisa tenen pagaactualment, ja que semblaque sempre seat els matei-xos?J.- Tenen una paga però ésmés una compensacio a l'es-forç que fan durant aqueststres dies de festa. Tambéalegram un poc a "Sant An-tom", per-6 tot això és pocacosa. Ho fan crec més perafició que pels dobbers. Entemps primer els vestitsdels dimonis els tenien elsparellers majors de les pos-sessions i els traspassavend'uns als altres i havia mésganes i rivalitats.B.- Quin acte trobau méslluit de la festa?J.- Sens dubte que per joés la cavalcada, sempre queel temps ens sia propici.B.- Enguany tenc entès queel trui és a ca vostra?J.- Sí, és fa un any a la casade cada Obrer i enguanyem toca a ca nostra. Esperl'assistència de tots els quevulguin venir, tant a l'acom-panyada a les completescom a cantar l'argumental final de l'ofici del dia deSant Antoni. Tothom seraben arribat.

Aixi ho creim i esperamque s'acompleixin els bonsdesitjos de l'amo en Jaumede que la festa sia un verta-der exit per tots.

També hem volgut saberel parer de l'altra Obrer deSant Antoni, en Miguel Cur-sach, a) de Xiclati, un joveentusiasta d'aquesta festa,i que és el successor del queho va ser per espai de mésde cinquanta anys i que tot-horn recorda amb anyorança:l'amo en Miguel de Xiclati(EPD).

En Miguel ens conta queell va entrar a formar partde l'Obreria a l'any 1984coincidint amb la primeraTrobada de Dimonis a Mana-cor. Recorda que també vaser Obrer a mes del seu pa-drí, el seu repadrf juntamentamb un germà seu. Tambéens diu que els Obrers noméssón ell i l'amo en Jaume Gil,però que compten sempreamb l'ajuda de molta gentdesinteressada, especialmentara d'en Pere Pep Gil.També l'Ajuntament hi téun paper important a lapreparació, tant material,-financiera i d'ordre a lafesta.

B.- Miguel, creus que sousuficients els qui vos cuidaude la festa de Sant Antoni?M.- Som suficients deguta que contam i ho sabemde sempre, amb el costatde l'Ajuntament i de la gentque ens recolza.B.- L'Obreria és deficitariao més bé s'autofinancia so-la?M.- Cada any l'Obreria téun pressupost diferent. De-pen de la capta que fa alpoble. Un any que es ploguées molt diferent de si eltemps acompanya. Hemd'actuar segons aquestesventatges i desventatges,i sempre hem de pensar quedins un any vé un altre SantAntoni, i hi ha moltes despe-ses, com poden ser el fervestits nous als dimonis,a Sant Antoni o arreglarles caretes, etc. però entreel nostre esforç i dedicaciói la col.laboració de l'Ajun-tament i del poble (gent que

MIQUEL CURSACHJAUME GIL

dóna regals i que col.laborad'altres maneres), la festava envant.B.- Demanarieu més col.la-boració al poble, o creusque estau suficientment re-colçats?M.- Crec que és el punt mésbrillant de la festa de SantAntoni. Tot el que es fa itots els premis que es donensón gràcies a la gran col.la-

boració de la gent. I si dicque el poble col.labora,igualment tenc que dir queel poble participa, ja quela basse de la festa éslaparticipació a la mateixa

per tant, si surt huida ia gust dels organitzadorsés perquè la gent s'hi aboca,compartint i participantd'un mateix ideal i d'uns ma-teixos desitjos: Fer Festa.

G. Bisquerra.

•

ecosNACIMIENTOS

Día 6 de Diciembre.- MargaritaGili Riera, hija de Pedro yMaría. Cl. Amadeo, ng 7.

Día 18.- Merla Massanet Rico.hija de Juan y Catalina. Cl.Amadeo ng 9.

MATRIMONIOS

Día 2 diciembre.- Juan SuredaAmorós con Mg Antonia MatamelasMasanet. N.Dom. :Predio Sauma.

Día 2.- Jaime Nicolau Oinardcon Catalina Pilar Carrió Oi-nard. N.D. Cl. Sesgo 4.

Día 16.- Antonio Oinard Perellócon Antonia L. García Sosa.

N.D. C/. Teulera 6.

Día 15.- Antonio Riera Oinardcon Md Isabel Lliteras Bernad.N.D. Cl. Jaime Llings s/n. deSan Lorenzo.

Día 23.- Julio Teran Beigescon María Sancho Mestre. N.D.Cl. M. Blanes 33

Día 23.- Miguel Oalmils Roigcon María Josh Ramírez Ruíz.N.D. C/. Menorca 6 de San Lo-renzo.

DEFUNCIONES

Día 1 diciembre.- Jaime PinsGelabert. a)Siurell. 64 años.Cl. Sorteta 56.

Día 13.- Micaela Meyol Servera.a.1 TAstara. 97 años. C/. Ciu-tat. 12.

Día 20. - Margarita SantandreuServera. a) de S'Hort den Se-lat. 84 años. C/. Nueva 25.

Día 29. - Miguel Estelrich Gili.a) de Son Calletes. 87 años.Cl. Major. 14.

8 284 1. 3 gener 1990BELLPUIG

programa de festes

SANT ANTONI/90DIMARTS, 16 DE GENER

A les 9 hores

Tradicional capta pel poble, amb acompanyament de la mú-sica, Agrupacio Artà balla i canta i els dimonis.

A les 19 horesSortida de Ca l'Obrer per assistir a Completes, acompanyatsper la banda de música i els dimonis. Es convida a tothoma assistir-hi, cantant les cançons tradicionals.

A les 19,30

Encesa dels fogarons. Es recomana no tirar coets, en favorde la festa.

DIMECRES DIA 17A les 9,30Començament de la cavalcada pels carrers de costum.

A les 10,45

Aplegament an es Coll de n'Abrines i sortida de l'acompa-nyada per anar a beneir. Hi pot prendre part tota casta debestiar, muntat, enganxat o en estols. Tots els participantsseran obsequiats amb un número pels premis. Mentrestant,la Societat Colomb6fila Artanenca amollarà coloms missat-gers.

A les 12 horas

Al temple parroquial, Ofici Solemne, celebrat per Mn. JoanServera Terrassa. Es bailará l'Oferta.A les 12,45

Refresc ofert per l'Obreria, enguany a Ca l'Obrer l'amo enJaume Gil, carrer del Mal Lloc, on es cantarà l'Argument,fet per Antoni Ginard, a) Butler.

A les 18 horesConcert al convent dels Franciscans a càrrec de Carlo D'Au-ria (violf) i Miguel Estelrich (piano).

A les 20,30

Ball obert a la Plaga Conqueridor, organitzat per "Artà ballai canta".

* Psiccxliagnastics* Transtorns per ansietat* Processos depresius* Problemes de conducta* Problemes d'aprenentatge* Entrenament en habilitats

socials.* Entrenament en relaxació.

Per sol.licitar hora:

Dilluns, de 17 a 20 h.Dimarts, de 17 a 20 h.Dimecres, de 10 a 13i de 17 a 20 h.Dijous, de 17 a 20 h.

Avda. Ferrocarril, 2-ler•Tel. 835221 - ARTA

PSICOLOGIA INFANTILI D'ADULTS

AQUEST LOCAL RESTARAOBERT A PARTIR DEL MES DE

DESEMBRE

endevineta

d'en Pere Xim

Solució al ng 19:Sa campana.

Sempre té por de no arribar,el temps sempre li escasseja,el Rui l'estorba el mareja,aixo li passa per frissar,si no la fa avui la farà demà,si a la nit no va de gresca.

Solució al proper número

13 gener 1990

11....Col.laborac6

ES BOU I ES PORC (I)

BELLPUIG

265 9

Una vegada de l'any catany pitany, un mis-satge mitja pell, térbol com sroli verjo, capde destral i cames de gatzoll, bedulot, tenrali xeca meca anomenat Toni Jeroni, aria asa Fira d'es Trespolet per veure si vendriaun bou potou, acostellat, esmolucat i aixe-Ilat.

Vet aquí, que tot just passa per davantsa botiga des sabater Arnau de la nau, unmenestral li digué:

- Jas. Aquesta sí que és verda. Toni, a onvas amb aquest porc7

- No és cap porc. Això és un bou.- Porc i redeporc és ell. El te vols jugar

que és un porc?- Ja esta dit. Tenguem feta sa barrina,

-va respondre en Toni- Si és porc és vostroi si és bou quedara per meu.

- Esta bé. Anem a contar-ho a n'es mestre.Pujen a s'oficina d'es taller, a on es mestre

taiava quatre empenes de roba de gruix,fentlo goitar per sa finestra.

- Mestre Arnau, aquest jove diu que aqueixanimal és un bou i jo dic que és un porc. Quité sa raó des dos, ell o jo?

- Es un porc i ben porc -respongué es mes-tre.

- M'heu gonyat ? no tenc proves que val-guin. Vostro és s animal -va dir en Toni, ise'n torna cap a caseva deixant es bou a sasabateria. Encara no toca peu dins s'esquin-zell, son pare li digué:

- Ara ja has venut es bou, Toni?- Si fa; que l'he venut, per-6 no el cobraré

fins d'aci unes dietes.Des cap d'uns quants dies agafa tapins i

es fa de cos present a aquella sabataria, toti vestit de levita, diguent que n'era es senyord'un gran establiment de calçat de Madriti sa seva intenció era fer una compra moltgrossa de sabates i espardenyes. Es mestren'Arnau el feu pujar a dalt de s'oficina i quanhi foren dedins, en Toni se treu una vergade bou que duia amagada dins sa colga descalçons comença a bresteure-li vergadesmentre li deia:

- Que era, porc o bou, en mestre sabater?Eh! Mestre sabater?

- Per amor de Déu i de sa Mare, no emmateu, -cridava es mestre-. Vos pagaré loque valgui es bou i 10 corn ell.

En Toni demanà una dobberada i quan latengué, deixà es mestre tot esturmiat, plede cops, bonys i bues, fugint corrents a lacameta.

Devers Son Pijulf troba En Pau Manxetaque cavava un sale) de monestrells.

- Eh! El sen Pau! Quê vol un homo per anara sa sabateria de mestre n'Arnau i direu:és porc o bou?

- Cent vellons.En Toni los hi dona i tot xarpat se n'hi va.

No era dues passes Iluny de sa casa corn di-gué:

- Que és, porc o bou?Sentint semblant bramulada tots es mossos

que ja sabien fil per randa lo que havia suc-l'emprenen amb s'estirapeu, bitzego,

grums de serol, bigalot i costallevador. Quanvoltà es portal deixà mitja orella per mord'una guitzolinada des mosset. Diassangrat,corregué sa corema per tots sants.

Pere. en Toni no estava satisfet. Aixi quedes cap d'un parei de dies es vesteix de met-ge. Quan es mosso segon el vegé, va dir:

- Mestre! El Bon Jesús mira per vós. Aradavalla un metge.

- Crida'l, crida'l que no puc més.- Bon dia tenga! Que en sou metge vós?- Si -respon en Toni.- Ai, senyó doctó! Faci sa bondat de pujar

a voure es meu mestre. Esta gaf no gaf sesgalindaies.

En Toni puja. Quan el me veu, mana a totses sabaters que anassin a cercar vaumes iherba de cops, per desinflar mestre n'Arnau.Queda tot sol iii diu:

- Que és porc o bou?- Per amor de Déu i ses llàgrimes del rosa-

ri. No m'acabeu de matar. Uemanau Lloritoi Sineu, per?) no em mateu.

En Toni va ser obedient i voluntari. El dei-xa pelat com un jonc de fuies, procuranttocar el dos mesclat amb una tímbola decames.

Sa mare amb aquella dobberada li etziba:- Toni, que és bou o porc?- Mu mare, en fer ses matances heu sa-

breu, corn parenta, es temps dóna per bé.

(1) D'aquesta rondalla en són conegudes di-verses versions. La primera versió Ia devema l'insigne folklorista Don Andreu FerrerGinard, es mestre Sagristà. Un home incom-près per la totalitat dels qui, per llei d'agra-iment, haurien de retre-li Thomenate a queés mereixedor. Clama al cel la desidia ofi-cial vers l'il.lustre pedagog, que ho dona tot,xepant-se de mig a mig, per enaltir la nostrahistòria i costums.

Tal volta, les autoritats locals no sàpiguenque el carrer "Quatre Cantons", per eIs nos-tres avis, sia "es quatre cantons des mestreSagristà". Motiu prou suficient per demos-trar-nos l'extraordinaria popularitat d'aque-lla persona santa i sàvia.

I havent encetat el pot injust de l'oblidan-ça, quê en direm de l'amo En Pep Pepes,el sofrony més obert que es coneix? De l'a-mo Andreu Femenias Casellas, el batle quedonà la benvinguda al ferrocarril l'any 1921.Del notari Massot, angelical satiric que ha-vés llaçat un poll botant. Personatges totsells artanencs lligats al poble i amb una solatara: la d'haver estimat Arta des de la llarincommensurable del carrer dels QuatreCantons i confins.

lo 2B6

wil■iiloticiaríBELLPUIG 13 gener 1990

De la ResidenciaCELLER CA‘ N FARO

25 ANYS DE SERVEI

Entrada primitiva del Cellera l'any 1964, data en que esva inaugurar.

El passat dia 19 de desem-bre va fer 25 anys que esva inaugurar el Celler deCA'N FARO.

Aquesta data, importantal nostre poble, va passarinadvertida per molta degent perquè els propietarisdel Celler no ho varen volerairejar, celebrant-ho nomésa nivell familiar.

El matrimoni, format peren Bernat i n'Antònia, vaobrir l'establiment al públicocs mesos després de la

Mare de Déu deis missatgesde l'any 1964, on havien -fetde conradors a la Curia Ve-llo. Compraren la casa delcarrer Mestral 4, i comença-ren la feina de restaurant,

tenint que espabilar-se per-quê a mes temen que cuidarencara dels seus dos fills,n'Antònia, de 12 anys i enGuillem, de 4.

L'any 1968 feren el salóa d'alt caseva i el 1975 com-praren la casa del carrerCiutat on hi habilitaren elbar. No cal dir que el CellerCA'N FARO ha estat i ésencara tot una instituciódins Arta, ja que va ser elpioner dels restaurants, ambmenjar cassola i duit sempreentre familia. Ara ja sóntres els matrimonis (en Faroi els dos fills casats), elsque estan al front del nego-ci. Tothom sap del bon que-fer i tracte que han sabutdonar als artanencs i a moltsaltres de fora que han reca-lat al seu establiment, fentque la seva fama de bonscuiners s'hagi estesa.

Enhorabona a tots i quepuguin veure les noces d'or.

Detall de la fogana al salódel Celler.

El passat dia 9 es va reu-nir el patronat de la Resi-dência de Persones Majorsi un dels punts de l'ordredel dia contemplava el ba-lanç de 1989 i que tinguéel següent resultat:ENTRADES: 13.067.861SORTIDES: 13.006.100Superavit: 61.761

Actualment es realitzenobres a la Residência quecontemplen 12 noves habita-cions, ampliació del menja-dor i de la bugaderia, entrealtres.

El pressupost d'aquestesmillores superen els 24 mi-lions de pessetes, dels quals10 milions són subvencionatsper la Conselleria de Sanitatdel Govern Balear. El quefalta, esta cobert per lessegüents aportacions:Sa Nostra: 3.000.000,-

El restant, són varies sub-vencions i les herències re-budes dels residents MariaMoyá i Antoni Torres.

S'ha de dir que malgrates facin 12 habitacions no-ves, no hi haura les placescorresponents degut a quedues habitacions s han hagutd'emplear per engrandir elmenjador, i quatre més ques'han habilitat com a indi-viduals. Així la Residênciapodrà acollir a 6 personesmés de les que ara pot, peròtotes estaran més ben con-dicionades i amoblades ambmobiliari més adequat.També sempre en quedarauna a disposició permanentd'una possible urgencia.

També es va decidir queper aquest any que estamhi haura un aument de lesquotes dels residents, comes fa cada any, i que repor-tara prop d'un quatre percent, i que els suposarà unes1.500 pessetes.

Pensam que el poble d'Ar-tà esta d'enhorabona, i tam-bé la direcció i els adminis-tradors, als que felicitamde bon de veres. El que hasucceit enguany potser en-ganyós, ja que no semprehi haura les ajudesd'enguany.

S'OFEREIXEN

FEINES DE CONSTRUCCIO IDECORACIO DE JARDINS

Joan Llabata MoreyPlaga Conqueridor 8

Tel. 83 52 44 - ARTA.

Viat5iamh

Vatoes

ALTRESRESULTATS

JUVENILS:ARTA 2ALEVINS:PORRERES 1AVANCE 1

MARGARIT. O

AVANCE 1LA SALLE 4

13 gener 1990 BELLPUIG 287 1 1

esports

FUTBOLPREFERENT

EL BON JOC A FORA CAMP

ARTA 1 RAFAL OALCUDIA 1 ARTA O

Comentari:El darrer partit de l'any 89 i primer

de la segona volta de la higa jugat a SesPesqueres contra l'At. Rafal, va ser uncaramull de despropòsits i quasi val mésno parlarne perquè cap jugador, tant perpart de l'Arta com de l'adversari, va saberestar al terreny de joc, fent que el públicpassas una mala tarda. L'únic gol quepujà al marcador i que donà la victòriaa l'Artà, el va aconseguí en Quique aldarrer minut del partit quan tothom donavaja l'empat per bo i a més .just.

Diumenge passat i a dins Alcúdia, esva fer un bon partit. Als 30 minuts dejoc l'Artà va aconseguir inaugurar elmarcador amb un gol de n Nieto i aguantàfins al minut 71 en que l'Alcúdia aconseguíempatar. Aixi les coses l'Artà no va sabercontenir l'adversari i al minut 87 encaixavael segon gol que li suposava la derro-ta, mínima però també injusta, vist eljoc de cada equip.

En Joa Martí, un porter amb futur i que degut a les "circumstancies" guarda banquetquasi tots els partits.

INSTAL.LACIONS

1/1--1- 1/1-1 C gr.. • '• 41.1

Avinguda Costa i Llobera, 34 BTel. 56 Z7 10

ARTA (Mallorca)

GERALD VINCENTEscola d'idiomes

* Anglès, Alemany, Francès i Català* Spanish (FOR FOREIGNERS)

* Recuperació i reforç EGB, BLIP, COU

• Preparació Examens Cambridge.

Plaça Conqueridor, 11 - ARTA

12 200 BFI T-PUIG 13 gener 1990

.m.Collahoracii

EFEMIÈRIDES DE 1918 Pere Ginard

Aquest any, segons la gentd'edat (entre noltros comdiuen ells o elles) el dissabtede Sant Antoni registra unade les picarolades i coma-disses més importants i so-rolloses de la histeria antan-toniana.

Dia 16 al matí es feu lacapta de costum. Música,Obrers, Dimonis i una currúafaresta d'al.lots tocant cornsi picarols. El trui es feiaa Ca Don Pere Josep SuredaSancho, es capella de SaCanova.

L'eixordadissa arribà aun punt insuportable. Moltabans de l'encesa dels fogue-rons, els carrers estavenplens de gom a gom, farcitsd'al.lotea i jovenalla quebramaven uns esglais méspropis de l'aset d'En Serolque no pas de gorges huma-nes.

L'abundància de llenyadona peu per compondre38 foguerons, i, com sempre,el dela Placeta des Marxan-do se'n dugué la palma d'or.També eren disforjos elsdes Trespolet i el de Ca'nMondoi, avui Ca'n SebastiàRum.

La Banda, dirigida perDon Toni Gili, Batlet, casino podia arribar a la Parrò-quia degut a la saragassapopular de l'immens genter.

Les completes foren sen-sacionals. Ni va haver deToni Toni! A la sortida, totel poble tresca delitós laronda dels foguerons, haventgresca general, bregues iqualque cop blau devers elblanc del rostre.

En canvi, la cavalcadava esser magrola. Poquissimbestiar en contrast amb lagentada que vingué dels po-bles veins, la qual es sentímolesta per la manca deltradicional. argument. Niun sol glossador s'anima aescriure'l, tal volta en se-nyal de dol per l'ebit delSen Rotget qu i regularmentel presentava. En Rotget,Bartomeu Maria Lliteras,tenia bones arts, per() noera espontani. Nadiu de SonServera, casa amb MadeFrancisca Ginart Julia, vis-cluent un enfilai d'anys alcarrer Terrassa, 7 i morintel 13 de novembre de 1917als 79 anys d'edat, sensedeixar descendencia.

L'Ofici Major igualmentes recordat com un modeldel fervor aratanenc versSant Antoni. Predica el ser-me Don Lluís Crespí, de Si-neu. Si havem d'atendre elRue ens han dit, l'homenets esbambola davant l'entu-siasme dels assistents a l'ac-te. Ell mateix, dalt la tronas'esbargia personalment,acabant l'homilia amb una"coda" final que ni En Rossi-ni hagués mi llorat.Com a anècdota

afegiguem que la caretadel dimoni petit estrenabarba i mostatxos. La inno-vació no gaudí de les pre-ferències cclesiastiques.

No estam en condicions d'as-segurar qui foren les perso-nes que actuaren com a di-monis. L'escorcoll fet arreude la gent amb edat sufici-ent per esbrinamos els dubt-es, poques solucions ens handades.

Tenim l'amo en Toni Fe-menies Gelabert, Gurries(pare de mestre Pau Gurriescasat amb Na MagdalenaClarita del carrerde s'Hort).L'amo en Toni l'any 1918tenia 46 anys. Va neixer el13 de Gener de 1872.

L'amo en Perico FernandezSureda, falaguer com unatitina, es trobava en 61 anysa l'esquena, ja que nasquéal 1857. En aquesta edatpoca botera hi sol haver.

L'amo en Biel Sard Ferrer,Sisa, marit de Made Magda-lena Cursach Servera, Van-relia, germana d'en ToniVanrell que feia de lleter,havia nascut al 1884 al ca-rrer Botovant, 18. Es benprobable que en 34 anys fosun dels dimonis.

Mestre Joan Fernandez Gi-nard, Manuel, vingue al mónel 14 de Febrer de 1899.Per tant es amb 19 anys dejoventut, pensam si va serel sustitut de son pare, l'es-mentat Pere Fernandez,des de quasi un al.lot pucer.

També l'amo en Joan Serve-ra Fernandez, Metxo, podriaesser un dels protagonistesperquè son edat era idònia;34 anys. Doncs el 26 de Ju-liol de 1884 treia la testaa la vida al carrer de SesBarraques, 7, i l'onze de Ju-liol de 1908 es va casar ambN'Antònia Gelabert Ginard,Pastera.

Per no disposar d'un sol pa-per acreditatiu, només ci-tam els qui poguessin actuarcom a dimonis a l'any 1918.