Embed Size (px)
Citation preview
Bloc B - Motivació
TEMA 7 – BASES CONCEPTUALES PROCESOS MOTIVACIONALES
Definición RAE:
Motivar: Dar causa o motivo para algo. Motivo: Que mueve o tiene eficacia o virtud para mover
Causa o razón que mueve para algo. El concepte modern de motivació té el seu origen en una analogia amb les forces del món físic: Tant en les forces motivacionals com en les físiques, s'identifiquen dos components → INTENSITAT I DIRECCIÓ. Un dels treballs més aconseguits sobre la definició del concepte de motivació és el que van fer Klenginna i Klenginna (1981). Van proposar una classificació de definicions en deu categories; una de les definicions més completes són les que es troben en la categoria de globalitzadores o d'espectre, i una de les definicions incloses en aquesta categoria és la que plantegen Morgan, King i Robinson (1979): La motivació inclou tres aspectes:
1. un estat impulsor dins l'organisme que s'activa per necessitats corporals, estímuls ambientals o esdeveniments mentals com ara pensaments o records;
2. la conducta activada i dirigida per aquest estat, i 3. la meta cap a la qual es dirigeix l'esmentada conducta.
PSICOLOGIA DE L'EMOCIÓ: Estudi de les variables personals (internes) i situacionals (externes) que determinen i regulen l'elecció de conductes, l'inici d'aquestes, i l'esforç i la persistència en la seva execució fins que s'assoleixen les metes que un s'ha proposat. Kleninga i Kleninga (1981) DEFINICIÓ DE SINESTIS DE MOTIVACIÓ: Constructe teòric que pot ser definit com: un procés multideterminat que energitza i dirigeix el comportament cap a un objectiu. Limoner (1997) Procés:
No és un acte únic Conjunt d'accions o fases successives És dinàmic Els estats motivacionals fluctuen en el temps
Multideterminat: La motivació depèn de la interacció completa de factors interns i externs. Energitza:
Activació (inici de la conducta) Persistència (manteniment de la conducta)
Bloc B - Motivació
Dirigeix: La conducta esta orientada a la consecució d'un fi La motivació implica la selecció de la conducta adequada per aconseguir
l'objectiu Factor interns:
Regulació fisiològica Emocionals Cognitius Aprenentatge
Factors externs:
Factors ambientals (situacionals) Físics Socials
Objectius:
Causa principal que posa en marxa el procés motivacional No té perquè ser un objecte físic tangible Motivació intrínseca
HHIISSTTÒÒRRIIAA DDEE LLAA PPSSIICCOOLLOOGGIIAA DDEE LLAA MMOOTTIIVVAACCIIÓÓ Orígens filosòfics:
Primera explicació de l’activitat motivada. Per què ens movem? (origen de la paraula)
o Cos: desigs o Sentits: plaers i sentiments o Voluntat: esforços
Grans teories o Instint (Darwin), pulsió (Hull, Freud).
Models motivacionals comuns a diferents àrees de la Psicologia (“mini teories”) → s’ha buscat que es pugui aplicar en diferents camps de la Psicologia. Tots els models intenten explicar els canvis però no expliquen tot el comportament humà sinó aspectes més reduïts.
Perspectives contemporànies Camps d’investigació:
Motivació fisiològica (necessitats, processos biològics) Motivació extrínseca i intrínseca → interacció entre elles, com es dóna el par
d’una motivació intrínseca a extrínseca i a l’inrevés.
Bloc B - Motivació
Motivació cognitiva (regulada pels pensaments i processos mentals) → explica la conducta motivada a través dels nostres pensaments.
Diferències individuals → delimitar quines són les característiques motivacionals que ens diferencien i fins on som iguals (dins d’una mateixa cultura).
Efectes motivacionals de l’emoció → interacció entre els dos processos, quins efectes motivacionals té l’emoció i quines emocions provoquen les motivacions.
Tradicions en l’estudi de la motivació:
La tradició biotròpica: Bases biologiques de la motivació. té en compte l’estructura de l’organisme i es desenvolupen les explicacions basant-se en l’observació d’estructures biològiques.
o Psicologia fisiològica (psicobiologia) o Psicologia conductual
o Etologia estudiar el comportament animal en el seu entorn natural La tradició sociotròpica:
Bases socials i cognitives de la motivació. Emfatitza el paper de la persona en la regulació de la conducta. Elements més relacionats amb l’aspecte social, l’educatiu, la cultura..
o Psicologia de la personalitat o Psicologia cognitiva o Psicologia social
Tradició biotròpica: Antecedents:
Darwin (1859). Negació de la discontinuïtat entre home/animal. (abans de Darwin, Descartes va dir que hi havia diferències entre l’home i l’animal)
Mc Dongall (1908) → Primer psicòleg que va utilitzar el concepte de l’instint per explicar la conducta individual i social. Teoria dels instints, llista d’intints. Considera, doncs, que la majoria del comportament humà, social o individual, és instintiu (a partir de Darwin).
Etòlegs clàssics:
Lorenz (1903) Primera teoria del instint
Tinbergen (1951) Jerarquia del instint, variables directives. Van formular el concepte d’instint d’una manera més concreta, objectiva i el van utilitzar per explicar la conducta animal en situació natural.
Pavolv (1927) explica el procés del condicionament clàssic. La conducta animal en situació experimental a partir dels conceptes d’“excitació” i d’“inhibició”.
Hebb: sistema reticular ascendent (SARA), activació.
Bloc B - Motivació
Berlyne: estimulació externa Bindra: activació central-incentiu Young: Hedonisme del incentiu Decí: motivació intrínseca Thorndike (1898): Formulació de la llei del efecte. Les respostes que produeixen
satisfacció queden connectades a la situació i les que produeixen malestar
queden desconnectades. l’experiència condiciona la motivació futura. o Si fem una cosa i la conseqüència és positiva, ho repetirem, si és
negativa, no ho farem més → Teoria Associacionista. Tolman: expectativa conducta intencional animal. Els animals poden tenir
projeccions de futur, i per tant, intencions. Hull: teoria del impuls Spence: paper del incentiu Miller: conflictes motivacionals Skinner: condició instrumental o operant.
Tradició Sociotròpica:
Freud: Motivació inconscient. Eros – thanatos. Allò – jo – superjo. Lewin: topologia, espai vital, conflicte, aspiració. Canvi de motivacions segons el
lloc i l’ambient Murray: necessitats humanes. T.A.T. Mc. Clelland: motivació d’assoliment Maslow: piràmide motivacional Allport: Persona → sistema motivacional únic, autonomia funcional dels
motius.
EEVVOOLLUUCCIIÓÓ DDEE LLAA PPSSIICCOOLLOOGGIIAA DDEE LLAA MMOOTTIIVVAACCIIÓÓ:: Primers conceptes:
Conceptes motivacionals aïllats en el context de teories generals del comportament.
Escàs valor explicatiu i predictiu Auge de les macroteories:
Models teòrics que pretenen explicar tot el comportament amb pocs constructes
Escàs valor explicatiu i predictiu Alta transversalitat
Aparició de les miniteories:
Models teòrics que pretenen explicar comportaments específics amb un numero creixent de constructes
Augmenta el valor explicatiu i predictiu Baixa transversalitat Integració de conceptes de diferents tradicions.
Bloc B - Motivació
MMÈÈTTOODDEESS DD''AAVVAALLUUAACCIIÓÓ DDEE LLAA MMOOTTIIVVAACCIIÓÓ Dos abordatges diferents :
La motivació com a V. Independent→ com a causa del comportament: Es modifiquen / avaluen els factors que seleccionen, inicien o mantenen la conducta.
La motivació com a V. Dependent → com objecte d'estudi: Anàlisis del efecte de la motivació sobre la conducta La motivació i el seu canvi en el temps es dedueix de: l'estat fisiològic, la conducta i els processos cognitius.
La motivació com causa del comportament (VI)
Com es mesura? Com es manipula?
Es modifiquen S'avaluen
Mecanismes interns Processos fisiològics Gana
Set
Fatiga
Hormones
Processos afectius
Processos cognitius Expectatives
Metes
Atribucions
Factors externs Incentius
Context
Com es mesura?
Indicadors de manipulació conductual Temps de privació
Intensitat d'incentius
Autoinformes
Bloc B - Motivació
La motivació com objecte d'estudi (V.D.)
Que es mesura? Com es mesura?
L'estat fisiològic Activitat cerebral Neuroimatge Poligrafia
Cardiorespiratori
Sudoració
Activitat muscular
La conducta Elecció Autoinformes Tècniques
d'observació Esforç
Intensitat
Persistència
Els processos cognitius Atenció Proves conductuals
Codificació
Recuperació
Bloc B - Motivació
TEMA – 8 CONCEPTES MOTIVACIONALS PRINCIPALS CONCEPTES:
Instint Impuls Activació Incentiu Variables cognitives
IINNSSTTIINNTT:: Conjunt de respostes genèticament programades que ocorren quan les circumstàncis són apropiades, sense requerir un aprenentatge previ per a la seva execució.
CONCPTE CLÀSSIC D'INSTINT
Darwin, 1859
Teoria de l'evolució
La importància aconseguida pel concepte d' “instint”es deu a que permitia establir un vincle d'unió entre les especies inferiors i l’espècie humana. Sembla evident que l'unió entre especies era necessària per entendre congruentment l'idea d’evolució plantejada per Darwin.
James, 1890 Definició d'instint Predisposició a la conducta dirigida una meta, similar a un acte reflexe que facilita l'adaptació de l'individu al entorn.
McDougall, 1908
Definició d'instint Una disposició psicofísica heretada, que determina al subjecte a percebre i atendre objectes de certa classe i li determina també experimentar una certa excitació afectiva al percebre tals objectes, alhora que l’impulsa a actuar conseqüentment d’una determinada manera
Freud 1915, 1920
Instints humans Instint de vida (Eros) → Disposició a la unió Instint de mort (Thanatos) → Disposició a la disgregació
Dificultats del concepte del instint de Mc Dongall:
Arguments circulars per argumentar l’existència d’un instint (instint – conducta, conducta – instint)
Watson, el fundador del conductisme, en una polèmica amb Mc Dougall, rebutja el concepte d’instint per especulatiu i per la capacitat explicativa del aprenentatge (possibilitat més parsimoniosa) → seria més adient l’explicació més senzilla segons la navalla d’Occam, que en realitat podem explicar alguna cosa per l’aprenentatge i no per l’instint que costa més d’explicar.
Bloc B - Motivació
El conductisme proposa substituir-lo pel concepte d'impuls. Posteriorment a aquestes i d’altres crítiques, el concepte d’instint no tindrà un
paper important en l’explicació de la conducta animal i humana fins que és definit i estudiat d’una manera més concreta i objectiva pels etòlegs (els que estudien el comportament animal en el seu entorn natural).
Definició d’instint segons l’etologia: Patró de conducta heretat, específic i estereotipat que es descarrega enfront certs elements específics del ambient.
Instint: és una conducta que té tota l’espècie Genètica: uns ho tenen i d’altres no
L’instint es composa de:
Pauta fixa d’acció (PFA):
o Patró de conducta: Innata (no après)
Específic (comú en tota la espècie)
Estereotipada (sempre segueix la mateixa seqüència, no es pot
modificar (seqüència rígida)).
Estímul índex (EI): Situació estimular (senyal externa) que desencadena la
pauta fixe d’acció (PFA)
o Experiment de Tinbergen:
Desplaça per sobre unes cries de ganso una figura que fa una ombra en
forma de creu llatina.
Depredador allunyament
Ganso apropament / no resposta
Resultat:
- Desplaçament esq-dret. no genera PFA ( no és estímul
index)
- Desplaçament dret-esq. Genera PFA d’escapada (és un
estímul index)
Mecanismes desencadenants innats (MDI): estructures anatomo-fisiològiques
que generen PFAs al ser estimulades per un estímul índex.
o Estructures connectades:
Neurals
Sensorials
Hormonals
Motores
Bloc B - Motivació
IIMMPPUULLSS::
Definició: Estat del organisme que activa o energitza la conducta (Woodworth, 1918)
El concepte d‘impuls es podria definir com un estat intern de l’organisme, que
s’experimenta subjectivament com alguna cosa desagradable, i que activa o energitza
el comportament. La gana i la set són exemples d’impulsos.
Aquest concepte va ser introduït en la psicòlogia experimental de la motivació per
Woodworh, i va ser posteriorment estudiat pels autors com Warden, Ritcher, Cannon i
Hull. El concepte d’impuls es basa en la idea d’una energia interna que hi ha a
l’organisme que l’impulsa a actuar.
Avantatges de l’impuls evers l’instint:
Explicació mecanicista però més flexible de la conducta
Possibilitat d’estudi en laboratori.
Homeostasis: Equilibri dinàmic de l’organisme. Tendència de l’organisme a mantenir
un estat intern constant.
En l’àmbit històric, el plantejaments teòrics sobre l’impuls han subratllat la importància
de:
Mecanismos perifèrics
Mecanismos centrals
Teoria local: representades sobretot per Cannon, emfastitzen la importància de
mecanismes situats fora del SNC, destacant la importància de la localització estimular
interna en òrgans perifèrics com a Font de motivació.
Bloc B - Motivació
Bloc B - Motivació
Teoria central: Sent Hull el representant més destacat amb la seva concepció cntral de
l’impuls:
Les condicions antecedents de l’impuls són les necessitats biològiques.
L’impuls energitza o activa la conducta, però no la dirigeix
L’efecte energitzant de l’impuls es manifesta a nivells diferents: en
l’execució de les conductes instrumentals; en l’execució de les conductes
consumatives, i en l’increment de l’activitat general.
La reducció de l’impuls és reforçant: una conducta només quedarà reforçada
si aconsegueix de reduir l’impuls. Reforçar una conducta = incremenar la seva
probabilitat d’emissió futura, això s’aconsegueix si aquesta conducta controla
l’aparició d’estímuls, anomenats reforçadors.
L’impuls és un fenòmen que succeeix a nivell del SNC, com a conseqüència d’un
desequilibri biològic: cèl·lules especialitzades del cervell detecten els canvis de l’estat
corporal i desencadenen la motivació corresponent.
Actúa com activador o energizador del comportament; L’impuls és una font d’energia
composta per totes les perturbacions corporals actuals.
Motiva la conducta de manera inespecífica: L’aprenentatge dirigeix la conducta.
Bloc B - Motivació
Procediments per a l’estudi del impuls en el laboratori animal:
- La caixa d’obstrucció de Columbia (medició de l’impuls)
Inici: Warden (1931)
Objectiu:
Definir operacionalment l’impuls
Medir la intensitat de l’impuls.
- La roda d’activitat (efectes d’impuls)
Inici: Richter (1927)
Objectius:
Estudiar l’efecte de l’impuls sobre la conducta
Procediment: Roda d’activitat
VII:
Hores privació
Cicle menstrual
VD: Nombre de vegades que l’animal gira en la roda.
Conclusions:
Concepte útil per explicar la motivació precedida de necessitat biologica
Energitza o activa conducta, prò no la dirigeix.
Efecte activador múltiple:
o Conducta Instrumental
o Cond. Consumatoria
o Activitat general
La reducció de l’impuls és reforçant
Critiques a la concepció central
El paper d’aprenentatge, poc considerat.
L’impuls no és suficient per explicar tota la conducta primaria: es requereix en
les que no e produeix (no s’ha demostrat) cap desequilibri himeostàtic
(conducta sexual, curiositat i exploració)
Necessitat de trobar els correlats físics de l’impuls.
Bloc B - Motivació
AACCTTIIVVAACCIIÓÓ::
Concepte:
Intensitat de l’activitat bioelèctrtica global del sistema nerviós.
Terme hipotètic que es refereix a la intensitat del sistema nerviós.
Descriu els processos que controlen els diferents estats cerebrals, des de la
mínima (son profund) a la màxima activació (alerta, emoió)
Inclou mecanismes corticals, conductuals i del sistema nerviós autònom.
Es pot distingir entre dos tipus principals d’activació: central i perifèrica /
autonòmica.
Principals autors: Duffy, Cannon, Hebb, Berlyne, Lindsey
Activació central:
Grau d’alerta o vigilància de l’escorça cerebral, que està regulat en gran manera
per la branca cerebral coneguda com formació reticulat.
Mesura: Mitjançant un registre bioelectric electroencefalograma (EEG)
Els ritmes electroenefalograficos reflexen l’activitat elèctrica global e
inespecífica de l’escorça cerebral.
Relació entre ritmes i estats de consciencia.
Ritmes EEG:
o Beta Excitació
o Alfa relaxació
o Zeta Son profund
L’activitat global de l’escorça cerebral permet reconèixer diferents estats
psicològics.
Activació perifèrica:
És el grau d’activitat del sistema nerviós autònom (regulador de les constants
vitals), sobretot en la seva branca simpàtica.
Mesura: Es mesura de manera indirecta mitjançant indicadors de l’activitat dels
òrgans controlats per aquesta banca del SN.
Canvis en les variables fisiològiques controlades pel SNP i un increment de les
respostes del sistema nerviós simpàtic.
Les mesures més utilitzades són la freqüència cardíaca, la pressió sanguina,
l’activitat elèctrica de la pell i la temperatura de la pell.
Bloc B - Motivació
SNP
SNP autònom
SNA simpàtic Glàndules Visceres
SNA parasimpàtic
SNP somàtic
Musculatura esquelètica
Regulació fisiològica:
La formació reticular regula l’activació central i la
perifèrica (ascendent i descendent)
Experiment de Moruzzi i Magoun:
Procediment: Gats anestesiats als que
se’ls estimula la formació reticular
mitjançant micro-electrodesimplantats.
Resultats: S’obté un EEG similar al que
s’observa en els mateixos gats en estat de
vigília
Experiment de Lindsley:
Procediment: Lesió de la formació reticular.
Resultats: Desapareix el ritme beta del EEG (estat de vigília)
Bloc B - Motivació
Relacions de l’activació:
1.Relació entre activació i rendiment:
A major activació major rendiment? NO
El rendiment màximes produeix amb nivells intermedis d’activació (nivell
òptim), i que tant una activació baixa com una activació molt alta perjudiquen
el rendiment.
El gràfic de la relació entre ambdues té l’aparença d’una U invertida.
Llei de Yerkes – Dodson
2.Relació entre el grau d’activació i el nivell de la tasca:
Bloc B - Motivació
Els estudis que han intentat relacionar el nivell d’activació, el rendiment i la dificultat
de la tasca no han obtingut dades concloents. Alguns estudis indiquen que quan la
tasca que cal fer és molt fàcil es produeix un desplaçament del nivell òptim d’activació
cap a la dreta i es necessita una activació més gran per fer la tasca, mentre que quan
la tasca és difícil, es necessita molta menys activació per fer-la.
Sembla que un element essencial en l’establiment d’aquesta possible relació no és tant
la dificultat de la tasca com el tipus de tasca (cognitiva,, motriu...) de que es tracti.(Vila
i Fernandez, 1990)
3.Relació entre l’activació i el grau d’organització de la conducta
(Hebb: tendència de l’organisme a produir activitat organitzada)
Bloc B - Motivació
EEXXIITTAACCIIÓÓ::
Efectes falta d’excitació:
Experiment de privació sensorial (Heron, 1957):
Dificultat de concentració
Al·lucinacions
Irritabilitat
Baix rendiment en tasques cognitives
Efectes de l’excés d’excitació:
Experiment de Cohen (1980)
Subjectes:
o Grup A: nens que van a escoles properes a aeroports
o Grup B: nen que no van a escoles properes a aeroports
Tasques:
o Puzzle difícil
o Tasca atencional (localitzar “E”)
Resultats: Els nens del grup A presenten:
o Major pressió arterial
o Menor persistència en la tasca (puzzle)
o Menor rendiment (tasca atencional)
Activació i teories de la personalitat:
Teoria de Eysenck (1967)
Introversió / Extraversió (activació cortical)
El sistema reticular activador ascendent, relacionat amb l’activació cortical
(central)
L’estat basal d’activitat intrínseca de la FR, diferent entre extravertits i
introvertits.
Els extravertits presentarien menors nivells d’activitat basal intrínseca.
Neuroticisme / estabilitat (activació límbica)
Teoria de Zuckerman (1978)
Activació i diferencies individuals
Cerca de sensacions:
Teoria Una sola dimensió (de base genètica - ambiental)
El nivell òptim d’activació (NOA) de cada individu determina la seva tendència a
la cercs de sensacions.
Bloc B - Motivació
Components
- Cerca d’aventures i emoció
- Cerca d’experiències
- Desinhibició
- Susceptibilitat al avorriment
Sistema de mesura Escala de cerca de sensacions (SSS, EBS)
Implicacions motivacionals
- Elecció vocacional (professions de alta BS: bombers,
esportistes de risc, militars...)
- Salut: Consum de substàncies, conducció de risc.
Conceptes relacionats
- Extraversió
- Susceptibilitat a la recompensa
Complexitat de l’activació fisiològica:
Variabilitat en els paràmetres d’activació
Crítica de Lacey a l’activació unidimensional (1967)
L’activació actua sobre tres sistemes de resposta: fisiològic, conductual i
cognitiu.
Els tres sistemes de resposta poden activar-se de manera selectiva,
independentment un dels altres (concepte de fraccionament direccional)
Bloc B - Motivació
Variabilitat individual de l’activació:
Experiment de Kraspowitz et al. (1990)
En una tasca estresan de càlcul mental, els subjectes presenten diferencies
individuals en activació, el que permet classificar-los en:
- Reactius cardiacs
- Reactius vasculars
- Reactius cardiacs-vasculars
Activació i impuls:
Semblances Diferències
Processos centrals
Nivell òptim “0” en l’impuls, no en l’activació.
Energitzadors però no directors L’activació es mesura directament, l’impuls infereix
Condicions antecedents similars Èxit inicial del concepte activació:
correlat psicofisiològic del impuls)
Relació entre motivació i conducta: Impuls lineal (positiva o
negativa) Activació curvilínia
Bloc B - Motivació
IINNCCEENNTTIIUUSS::
Concepte Objectes o esdeveniments, en general externs al subjecte, que es
produeixen com a conseqüència de la conducta, i que activen o inhibeixen l’execució
d’aquesta conducta en el futur.
Alguns autors (Bandura) també consideren com a incentius canvis fisiològics i
psicològics que ocorren en el subjecte, anomenats autoincentius o incentius
autoproduits, com ara les reaccions emocionals autogenerades per l’èxit o el fracàs.
En la majoria dels casos els incentius no són físicament presents quan el subjecte fa la
conducta, sinó que el que és present durant l’execució de la conducta és l’anticipació
mental expectativa dels incentius. L’esforç del subjecte durant la tasca
corresponent no esta motivat per la presencia física dels incentius, sinó per
l’expectativa d’aquests. Poden actuar de manera presencial/contingent, o de manera
potencial (anticipacions)
Els incentius són sempre conseqüències de la conducta.
Criteris de classificació:
Origen
Valencia
Relació amb el subjecte
Naturalesa (tipus)
CARACTER INNAT O APRÈS:
a) Incentius primaris: No es necessita un procés d’aprenentatge previ (aigua-set)
b) Incentius secundaris: Es necessita d’un aprenentatge previ perquè funcionin
com motivadors. (Diners)
NATURALESA:
a) Homeostàtics: Incentius lligats a les necessitats fisiològiques corporal. (Menjar,
beguda, sexe, estimulació dolorosa..)
b) Incentius sensorials: Estimulacions exteroceptives, de caràcter olfactiu visual,
tàctil..., que poden actuar com a motivadors de la conducta. (olor
nauseabunda, música...)
c) Incentius d’activitat: Conductes, l’execució de les quals, pot funcionar com un
incentiu per a la realització d’altres conductes. L’incentiu no és un objecte
material consumible, ni una estimulació externa, sinó una conducta. (jugar a
videojoc si es fa els deures)
Bloc B - Motivació
d) Incentius socials: Consisteixen en l’aprovació o desaprovació social expressada
per les persones de l’entorn mitjançant paraules o gestos. (aplaudiments,
xiulets..)
e) Incentius monetaris: En la majoria de societats, els diners constitueixen un
poderós incentiu.
f) Incentius d’estatus i poder: Assolir una determinada posició en l’estructura
d’un grup o una organització.
g) Auto-incentius (reaccions internes)
VALENCIA (Paper activador / inhibidor)
a) Valencia positiva: Objectes o esdeveniments positius, que s’experimenten com
a agradables. Activen el comportament. Provoquen apropament.
(aplaudiments)
b) Valencia negativa: Objectes o esdeveniments negatius, que s’experimenten
com a desagradables. Inhibeixen el comportament. Inhibir una conducta no
equival a oblidar-la, sinó a deixar-la de fer encara que es continua sabent com
s’ha de fer. Provoquen allunyament. (dolor)
RELACIÓ AMB EL SUBJECTE:
a) Directes: Conseqüències produïdes i experimentades personalment per la
conducta del subjecte actuant. (atleta – medalla)
b) Vicaris: Conseqüències observades produïdes pel comportament d’altres.
(premis d’un concursant anima al telespectador a participar-hi)
No són dimensions excloents entre si, sinó combinables.
Condicions de reforçament i incentiu:
Recompensa: L’aparició de l’estímul positiu augmenta la probabilitat de la
conducta futura.
Exemples:
Establir un complement salarial segons els resultats de producció
Permetre més temps de joc als nenes si s’acaben el menjar.
Càstig: L’aparició de l’estímul negatiu disminueix la probabilitat de la conducta
futura (càstig positiu)
Exemples:
Posar una multa de tràfic davant una infracció.
Davant una conducta agressiva del nen, obligar-lo a romandre molta
estona en el mateix lloc.
Bloc B - Motivació
Evitació: La desaparició del estímul negatiu augmenta la probabilitat de la
conducta (reforçament negatiu)
Exemples:
Pujar les escales per por a l’ascensor.
Prendre un medicament que elimina el mal de cap.
Omissió: La desaparició del estímul positiu disminueix la probabilitat de la
conducta (càstig negatiu o càstig per omissió)
Exemples:
Retirar el carnet de conduir davant una infracció greu.
Perdre els privilegis de flexibilitat horària en una feina per un
comportament irregular.
Enviar un nen que s’ha comportat malament al llit, sense poder veure el
seu programa de tv preferit.
Bloc B - Motivació
TEMA 9 – CLASSIFICACIÓ DELS SISTEMES MOTIVACIONALS
MMOOTTIIUUSS OO NNEECCEESSSSIITTAATTSS::
La paraula motivació s’usa per explicar el perquè de la conducta, les seves causes i el
terme motiu per a descriure l’estat que activa, manté i dirigeix la conducta dels
organismes.
Necessitat és un concepte que es fa servir per a referir-se a aquelles situacions en les
quals l’organisme experimenta una manca o dèficit important (manca de menjar o
afecte)
Considerem la motivació com un constructe teòric que pot ser definit com un procés
multideterminant que energitza i dirigeix el comportament partint d’un objectiu. El
terme procés fa referència a un conjunt d’accions o fases successives que tenen lloc. La
motivació és dinàmica, el estats motivacionals, la força del motiu, fluctuen en el
temps.
Per multideterminat s’entén el conjunt de factora externs (factors situacionals o
ambientals) que actuen sobre la motivació i, per tant, sobre la conducta.
La paraula energitza es refereix tant a l’activació o inici del comportament, com al
manteniment o persistència d’aquest en el temps, i també al seu vigor o intensitat.
Dirigeix està relacionat amb el caràcter directiu i orientat de la conducta cap a un
objectiu (conducta positiva) Compren la selecció de la conducta adequada per a
aconseguir la finalitat perseguida.
I objectiu és la causa o factor principal que posa en marxa tot el procés descrit.
CLASSIFICACIÓ:
MOTIUS PRIMARIS MOTIUS SECUNDARIS
Innats, no apresos
Adquirits, apresos al llarg del procés de socialització.
Entren en funcionament des del naixement.
Determinats pel medi ambient la cultura.
Relacionats amb la supervivència. No satisfan cap necessitat fisiològica
De dos tipus: homeostàtics No homeostàtics
Motius primaris: Són innats, i per tant biològics. Estan determinats genèticament i
entren en funcionament des del naixement, Estan relacionats principalment amb la
subsistència o supervivència de l’individu i de l’espècie. Al seu torn, els motius primaris
Bloc B - Motivació
poden estar relacionats amb les necessitats biològiques i amb els motius d’adaptació
ambiental. Són primaris perquè satisfem aquestes necessitats biològiques o morim.
MOTIUS PRIMARIS:
Biològics
Gana Set Temperatura Son Sexe
Homeostàtics
Sexe No homeostàtics
Adaptació ambiental Exploració Evitació del dolor Evitació del perill
Motius secundaris: Són motius adquirits o apresos i es denominen també motius
socials. Estan determinats pel medi ambient i per la cultura que impera en aquest
medi, i també la interacció que els subjectes estableixen amb els membres del grup al
qual pertanyen. A diferencia dels primaris, els motius socials no tenen com a objectiu
satisfer una necessitat fisiològica i són adquirits al llarg del procés de socialització dins
una determinada cultura.
MOTIUS SECUNDÀRIS
D’èxit
De poder
D’afiliació
Poden influir una gran influència i control sobre les motius primaris. (Una persona pot
menjar i beure per motius socials i no perquè tingui gana i set). Cal aclarir que la
conducta sexual no té sempre com a objectiu la reproducció. Sinó més aviat es
converteix en un dels comportaments més gratificants de l’ésser humà.
Les motivacions dels animals són bàsicament homeostàtiques i vinculades a la
supervivència, mentre que en l’esser humà els seus motius es poden desvincular de la
mateixa biologia. La motivació humana és, per tant, rica, variada i progressiva, i en els
fons les necessitats humanes són pràcticament inclassificables perquè hi ha tantes
necessitats com desitjos.
Tot i així, s’han fet classificacions molt diferents dels motius socials, tant pel que fa al
contingut (tipus) com a nombre de motius. Murray (1938) elabora una llista extensa de
Bloc B - Motivació
necessitats tan amplia com pot amb la intenció de cobrir la major part de les
necessitats psicògenes o secundàries.
Submissió Rendir-se i gaudir del mal, la culpa, la crítica i el càstig. Auto-depreciació. Masoquisme
Èxit Superar obstacles i arribar a un estàndard alt. Superar els altres. Esforçar-se i aconseguir el domini.
Afiliació Formar amistats i associacions. Saludar, ajuntar-se i viure amb altres. Cooperar i conversar de manera sociable amb altres.
Agressió Assaltar o ferir a un altre. Lluitar. Oposar-se amb força. Humiliar. Fer mal. Acusar o menysprear a una altra persona. Venjar-vos d’un mal que us han fet.
Autonomia Resistir-se a l’influx o a la coacció. Resistir-se a les normes. Ser independent i lliure d’actuar per impuls.
Contrarestació Adquirir domini sobre alguna cosa o compensar un fracàs tornant a esforçar-se. Superar una debilitat. Mantenir l’honor, l’orgull i la dignitat.
Defensa Defensar-se contra les acusacions, la crítica, la humiliació. Oferir explicacions i excuses. Resistir-se a la “indagació”
Deferència Admirar i seguir les passes d’un altre aliat superior. Cooperar amb un líder. Lloar i honrar.
Dominància Influir i controlar els altres. Persuadir, prohibir, dictar, ordenar. Restringir, organitzar la conducta d’un grup.
Exhibició Atraure l’atenció sobre la pròpia persona. Causar impressió. Excitar, divertir provocar, intrigar, sorprendre i causar sensació a altres persones.
Evitació del dolor
Evitar el dany, les ferides físiques, la malaltia i la mort. Escapar-se d’una situació perillosa. Prendre mesures de seguretat.
Infraevitació Evitar el fracàs, la vergonya la humiliació i el ridícul. Desistir de l’acció per por al fracàs.
Nutrició Nodrir, ajudar o protegir a un altre que està indefens. Compadir-se, tenir cura d’un nen. Alimentar, ajudar, donar suport, consolar, sanar, guarir
Ordre Arreglar, ordenar i guardar coses. Ser net i ordenat. Ser precís de manera metòdica.
Joc Relaxar-se, divertir-se, buscar diversió i entreteniment. Passar-s’ho bé i jugar, riure, bromejar i estar alegres. Divertir-se relació per divertir-se.
Sensitivitat Buscar i gaudir de la sensualitat
Sexe Formar una relació eròtica i dur-la endavant. Tenir relacions sexuals
Socors Buscar ajuda, protecció o compassió. Demanar ajuda. Demanar clemència. Adherir-se al pare que proporciona afecte i aliment. Ser dependent. Tenir suport.
Bloc B - Motivació
PPIIRRÀÀMMIIDDEE DDEE MMAASSLLOOWW::
La classificació de motius que ha tingut més popularitat ha sigut la proposada per
Maslow. És una taxonomia reduïda en la qual es proposa una ordenació o
estructuració jeràrquica dels motius Piràmide motivacional de Maslow (1968)
Maslow és un psicòleg humanista que assenyala que l’ésser humà és la capacitat
inherent d’autorealització que el condueix a desenvolupar totes les seves
potencialitats (realització plena de la persona). És aquesta tendència a l’autorealització
i creixement personal la que governa i organitza totes les altres necessitats.
Les necessitats situades en els estrats més baixos de la piràmide estan
relacionades amb la supervivència de l’individu. Són les primeres que apareixen
en el desenvolupament ontogenètic de l’individu. Aquestes necessitats més
bàsiques tenen una força més gran que les situades a nivells superiors, ja que si
no es satisfan la gen mor.
La jerarquia imposa que per a satisfer una necessitat d’un nivell superior,
primer s’ha d’haver satisfet una necessitat prèvia.
Autorealització
Autoestima
Afiliació
Seguretat
N. Fisiològiques
Bloc B - Motivació
A mesura que ascendim en la piràmide, les necessitats canvien d’objectiu, i
passen de necessitats de manca o privació (les 4primeres), orientades a la
supervivència,a necessitats de creixement (autorrealització)
Segons Maslow, les necessitats de creixement que sorgeixen quan s’han satisfet les
necessitats de manca anteriors, provoquen tensió i inquietud en la persona fent que
busqui la perfecció, la justícia, la veritat, el lliurament als altres, etc.
L’autorealització plena com a persona.
Principals crítiques a la piràmide:
Les motivacions o necessitats establertes es consideren una mica arbitràries i no estan
determinades universalment. D’altra banda, l’ésser humà pot afavorir unes
necessitats sobre unes altres sense haver satisfet les necessitats precedents. A mésa
més, el concepte d’autorrealització és poc clar, i per tant, complicat.
SSIISSTTEEMMEESS MMOOTTIIVVAACCIIOONNAALLSS HHOOMMEEOOSSTTAATTIICCSS::
Concepte d’homeòstasis Tendència dels organismes a mantenir un estat intern
constant que afavoreixi un nivell òptim de funcionament (i que es veu alterat per
situacions de privació o per canvis estimulars).
Equilibri dinàmic de l’organisme.
Claude Bernard (s.XIX) “Introducció al estudi de la medicina experimental”
W.Cannon (1930) “La homeòstasis com a mecanisme de la medicina experimental”
Bloc B - Motivació
Els mecanismes homeostàtics són mecanismes interns de l’organisme que detecten
aquests desequilibris biològics, i que es canalitzen a través de malestar o tensió
(també anomenat impuls). És aquesta tensió la que impulsa o activa el comportament
o les accions de l’organisme encaminades a restaurar l’equilibri i a disminuir o
equilibrar aquesta tensió. Els comportaments que redueixen o suprimeixen la tensió
queden reforçats per les conseqüències gratificants consegüents, alhora que restauren
l’equilibri intern biològic.
En aquest sentit l’impuls i es definiria com un estat de l’organisme, generalment
aversiu o desagradable, que activa o energitza el comportament.
L’homeostàsis és un equilibri dinàmic amb continues fluctuacions. Aquests
desequilibris ens indiquen que hi ha d’haver algun mecanisme per mitjà del qual el
nostre organisme sap quan s’ha de posar en marxa i quan s’ha de detenir la conducta
en curs. Aquest mecanisme és la retroalimentació (feedback). Aquesta
retroalimentació pot ser positiva o negativa:
Retroalimentació positiva: els mecanismes homeostàtics serien els que
incitarien una conducta en generar malestar o tensió (impuls).
Retroalimentació negativa: es generaria una sensació d’alleujament o plaer i
comportaria la detenció de la conducta motivada.
Segons els autors, el concepte d’homeòstasi és insuficient per explicar la conducta
motivada ja que no té en compte variables com les cognitives (expectatives,
atribucions, metes i plans) que també susciten i mantenen la conducta (Madsen,
1973).
Amb la finalitat de superar aquesta dificultat, alguns autors com Moore-Ede o Toates
(1986), han introduït els conceptes:
Homeòstasis predictiva: Mecanisme que entraria en funcionament abans de
produir-se el desequilibri intern i que, per tant, actuaria com a mecanisme
anticipatori d’un dèficit futur.
Feedback anticipatori.
Homeòstasi reactiva: Posaria en funcionament una vegada que s’ha produït un
determinat desequilibri intern (per tant, es correspondria amb el concepte més
clàssic d’homeòstasi)
Basades en els mecanismes de feedback negatiu.
Bloc B - Motivació
Critiques a les teories homeostàtiques:
Alguns resultats experimentals no es poden explicar en termes d’impuls (ni
d’hàbit)
Alguns fenòmens (sacietat especifica sensorial) no poden ser explicats
mitjançant un concepte motivacional unitari.
No expliquen be els conceptes motivacionals de sexe i exploració.
SSIISSTTEEMMEESS MMOOTTIIVVAACCIIOONNAALLSS NNOO HHOOMMEEOOSSTTÀÀTTIICCSS:: MMOOTTIIVVAACCIIÓÓ EEXXPPLLOORRAATTOORRIIAA
La conducta exploratòria i manipulativa no és explicable en termes d reducció de
l’impuls:
No estan causades per cap desequilibri homeostàtic
Tenen com a objectiu facilitar que l’organisme aconsegueixi un nivell
d’activació òptim a partir de la regulació de la estimulació ambiental.
Tipus d’exploració:
Exploració locomotriu
o Experiment de Montgomery (1953)
o Experiment d’Olton i Samuelson (1976)
Laberint radial de 8 braços
Es comptabilitzaba el nombre de braços eplorats en 8 ensajos
Alternancia de resposta: En 8 ensajos les rates exploren 7’7
braços en promig, tot i que en el primer són recompensades.
o No s’usen incentius
o Els animals no estan privats
Bloc B - Motivació
o Els resultats indiquen que el comportament exploratiu disminueix a
mesura que augmenta el temps dintre de la situació.
o Les rates eviten els llocs que ja han visitat.
o Importància de la complexitat i novetat dels estímuls.
o Importància de la varietat estimular.
Exploració d’objectes
o Experiment de Butler (1953)
Animal no privat de beguda o menjar
Tasca: Discriminació visual (color finestres)
Incentiu:Mirar durant 30 minuts l’ambient d’una sala de
laboratori (incentiu sensorial)
Els macacos aprenen la tasca de discriminació
Conducta altament persistent.
Manipulació d’objectes:
o Experiment de Harlow (1950)
Animal no privat de menjar o beguda
Tasca: Resolució de puzzles mecànics
Incentius relacionat amb la pròpia manipulació
Els primats aprenen la resolució dels puzzles mecànics.
Conducta altament persistent.
o Els resultats obtinguts amb animals han sigut corroborats per les dades
obtingudes en la investigació en humans.
o La conducta de joc permet adquirir coneixement i habilitats socials als
nens.
Conducta exploratòria:
Bloc B - Motivació
TTEEOORRIIEESS DDEE LL’’AACCTTIIVVAACCIIÓÓ::
La conducta motivada persegueix la cerca i obtenció d’estimulació que permet
el NOA.
Els estímuls que contribueixen al NOA es perceben com placenteres /
agradables (incentius positius)
Els estímuls que no contribueixen al NOA es perceben com desagradables
(incentius negatius)
GGAANNAA::
Amb el terme gana es designa aquell estat motivacional que impulsa o activa
l’organisme a buscar aliments i a ingerir-los. La gana, la necessitat subjectiva
d’alimentar-se, és doncs, una emoció amb funcions motivadores implicada en la
regulació de la ingesta de menjar.
La gana com la set són motius primaris molt potents, i per això el menjar o l’aigua es
fan servir freqüentment en els experiments de laboratori amb animals com a
reforçadors.
Tenim gana perquè necessitem menjar. Amb el menjar obtenim els nutrients
indispensables per al funciona,ment òptim de l’organisme i els seu manteniment. En la
infància, la ingesta serveix a més a més per creixer i desenvolupar l’organisme.
MMEECCAANNIISSMMEESS BBIIOOLLÒÒGGIICCSS DDEE RREEGGUULLAACCIIÓÓ DDEE LLAA GGAANNAA::
METABOLISME:
Fase absortiva:
Bloc B - Motivació
Fase de dejú:
MECANISMES:
El vertader responsable és d’hipotàlem. Pel que fa al sistema nerviós central, la gana
està regulada per tres centres o parts de d’hipotàlem:
Hipotàlem lateral: És el centre de la gana i regula el control de la ingesta. La
seva estimulació produeix la sensació de gana i la conducta motivada de
recerca de menjar i l’inici de la ingesta (conducta consumativa)
La lesió d’aquest centre dóna lloc a la síndrome hipotalàmica lateral, que es
caracteritza per l’absència crònica de gana, i la disminució de la ingesta (afàgia),
de manera que el subjecte perd pes progressivament dins que arriba en casos
extrems a la mort.
Hipotàlem ventrolateral: Intervé en la inhibició de la ingesta una vegada que
s’ha ingerit prou menjar. És el centre de la sacietat.
La seva lesió o disfunció produeix la síndrome hipotalàmica ventromedial,
caracteritzada per una gana veroç i constant que fa que el subjecte ingereixi
grans quantitats de menjar (hiperfàgia), s’engreixi i arribi a un estat d’obesitat
extrema. L’individu està excessivament motivat per menjar.
Hipotàlem paraventricular: Regula la gana, la incrementa o la disminueix
d’acord amb les concentracions o nivells de glucosa en sang (Lahey, 1999).
Bloc B - Motivació
Teoria glucostàtica Regulació d’ingesta a curt termini:
Els nivells de glucosa a la sang: Mayer (1955), va proposar que els receptora
hipotàlamics (glucoreceptors) eren sensibles als canvis en les concentracions de
glucosa o sucre a la sang, Quan els nivells de glucosa (glucemia) són baixos, es provoca
la gana i s’estimula la cerca i ingesta de menjar Teoria glucostàtica de la gana.
Estudis posteriors van posar de manifest l’existència de glucoreceptors perifèrics a
l’intstí prim, l duodè i el fetge,llocs on es metabolitzen els aliments. D’aquesta manera,
els senyals procedents dels diferents glucoreceptors activarien o inhibirien el nucli
paraventricular de l’hipotàlem, iniciant o aturant la ingesta (Petri, 1991)
ACTIVADORS INHIBIDORS
Mecanismes glucoestàtics Regulació de la sacietat
Injecció d’insulina provoca gana Intervenció de sensors químics i barorreceptors inhibidors
Reducció glucosa activa neurones fetge-cervell.
Ampli camp receptiu: de la llengua fins l’intestí prim
Inici d’ingesta va precedit de reduccions en glucosa plasmàtica
Antagonistes de la glucosa augmenten la ingesta
Teoria lipostàtica Regulació a llarg termini:
Nivells de lípids corporals: La concentració de greix al cos està implicada en el
manteniment a llarg termini del pes corporal. La disminució de lípids per sota d’un
nivell òptim activaria els diferents centres hipoalàmics, activant o inhibint la sensació
Bloc B - Motivació
de gana i la ingesta segons la teoria lipostàtica. Això no obstant, com assenyala Reeve
(1992), aquesta és una hipòtesis principalment teòrica, ja que no s’han determinat
exactament els centres talàmics implicats, encara que un candidat per això sigui
l’hipotàlem ventromedial.
En relació a la teoria lipostàtica, alguns autors, com ara Keesy, han proposat la teoria
del punt fix, en la qual suggereixen que cada individu té un pes biològicament
determinat quan neix o durant la primera infància, i una quantitat fixa de cèl·lules
grasses (adipocits) en el seu organisme. El pes corporal està determinat per la
quantitat de cèl·lules grasses i per la mida d’aquestes. Segons aquesta teoria, cada
persona té un punt d’ajust diferent per al greix corporal. Els canvis en la mida de les
cèl·lules de greix determina la gana per mitjà de l’estimulació del nucli ventromedial.
És molt complicat augmentar o disminuir el pes corporal per sobre o per sota del punt
d’ajust.
Mecanismes Lipostàtics:
MECANISMES PSICOLÒGICS DE REGULACIÓ DE GANA:
Els factors psicològics que intervenen en la regulació de la ingesta són:
Influencies ambientals:
Estímuls sensorials: Poden estar relacionades amb le caracteristiques dels
estímuls (aliments, olor, aspecte, quantitat i varietat) que actuarien d’incentius
(claus extremes que motiven la conducta). La varietat d’aliments produeix un
Bloc B - Motivació
increment en la ingesta (Kushner i Mook, 1984). En aquest sentit es menjarà
més si al davant nostre tenim varietat de menjars que si en tenim d’un sol
tipus. Així mateix, desprès de manifestar sacietat sensorial específica davant
d’un menjar determinat, es reprèn la ingesta si la presentació d’un nou menjar
és apetitosa (les postres).
Influències socials: L’home és un ésser social, i moltes de les activitats socials
comporten la ingesta de menjar o beguda. Es menja més quan s’està
acompanyat, i moltes vegades es menja sense cap necessitat fisiològica.
Bloc B - Motivació
L’horari dels àpats és una de les variables que més afecten la gana, moltes
vegades influïts per l’horari laboral. Les normes socials i els hàbits fan que el
nostrre organisme reaccioni als signes de gana que coincideixen amb el
moment en el qual habitualment mengem.
Influències d’aprenentatge:
Té un paper molt important a l’hora de determinar que, quan i quant mengem.
L’ambient familiar exerceix una influència notable, així mateix els factors culturals
també influeixen en les preferències i aversions alimentàries.
Aspectes emocionals: normals o patològics, com ara l’ansietat o la depressió, poden
modular la ingesta. Poden produir tant efectes de reducció com d’increment de la
ingesta en diferents persones.
Quan els mecanismes de regulació de la gana fallen, ens podem trobar davant
alteracions de la conducta motivada, problemes com l’anorèxia, la bulimia i l’obesitat.
Mecanismes motivacionals en l’obesitat:
Bloc B - Motivació
Bloc B - Motivació
Bloc B - Motivació
SSEEXXEE::
Conducta sexual en animals:
En la majoria d’espècies:
L’apareament està determinat per la excreció se senyals químiques
femenines(feromones) associades al cicle reproductiu.
Existeixen cicles estacionals de reproducció.
Existeixen conductes de corteig (pautes fixes d’acció)
L’activitat de d’hipotàlem es determinant de la conducta sexual.
En primats:
Desapareix l’associació de la conducta sexual als cicles reproductiu si
estacionals.
Existeixen diverses formes de relació mascle – femella, segons la espècie.
Conducta sexual humana:
Es dona en qualsevol època de l’any.
Està separada de la reproducció
Molt variada
Modulada culturalment
Es dona en qualsevol fase del cicle menstrual
Els estímuls d’excitació sexual són polimoides.
Fases de la resposta sexual humana:
Bloc B - Motivació
EXCITACIÓ:
MESETA:
ORGASME:
Bloc B - Motivació
RESOLUCIÓ:
Bloc B - Motivació
MMOOTTIIVVAACCIIÓÓ DD’’AASSSSOOLLIIMMEENNTT::
Definició:
Murray El desig o la tendència de fer les coses tan be i ràpidament com sigui
possible. Fa que les persones superin obstacles, aconsegueixin metes difícils, rivalitzin
amb altres o se superin a ells mateixos.
McClelland Disposició a assolit l’èxit en aquelles activitats que impliquen l’avaluació
de l’execució en relació amb un criteri d’excel·lència establert.
Aquest motiu es caracteritza per desenvolupar al màxim les potencialitats de la
persona per a aconseguir els seus objectius o metes. Està orientat cap al futur, i per
tant, relacionat amb la planificació d’objectius i esforços en la consecució d’una meta.
Perspectiva història:
En les investigacions de McClelland es poden diferenciar 3 etapes:
Investigació de laboratori – TAT: Manipulació de la motivació d’assoliment dels
subjectes per mitjà de situacions i condicions externes d’èxit/fracàs.
S’observava que les persones a les quals se’ls havia activat la MA mostraven
puntuacions més altes en el test d’apercepció temàtica (TAT) – descrivien més
histories d’assoliment, tenien més necessitat de rendir i manifestaven més
emocions associades al èxit/fracàs.
MA i desenvolupament econòmic: Parteix de les influencies de WInterbottom
(situa MA a la infància i depèn de la interacció dels progenitors amb els seus
fills). L’altre gran influència va ser de Weber (que va relacionar l’ètica
protestant amb el capitalisme).Va avaluar la MA dels pobles mitjançant la
fantasia col·lectiva (contes, cançons populars...), i va avaluar el
desenvolupament econòmic en diferents països. Va concloure:
o Els increments en MA precedeixen el desenvolupament econòmic.
o La disminució en la MA precedeix el declivi econòmic.
Modificació del MA: Es va plantejar si es podia accelerar el desenvolupament
econòmic de determinats grups socials incrementant la MA (tot i que creia que
s’adquiria a la infància) dels seus membres, i va planificar programes per
generar canvis a curt termini. Es presentaven als participants ls pensaments i
actituds de les persones amb MA alta, es fomentava l’autoavaluació, l’auto-
responsabilitat i la planificació d’objectius i metes concretes, i s’ensenyava a
avaluar la probabilitat percebuda d’èxit. (ex. Experiment empresaris hindús).
Bloc B - Motivació
Però en els resultats obtinguts s’abserven dades contradictòries, en alguns
casos positius i en altres, negatius.
Les aportacions de McClelland en el camp del MA van ser:
Elaboració d’un instrument per a mesurar-la
Estudi de la relació entre MA i el desenvolupament econòmic
La realització de programes de modificació de MA a curt termini.
Atkinson, altre autor rellevant, va desenvolupar la teoria d’assumpció de risc. Segons
l’autor, la conducta orientada a l’assoliment és el resultat d’un conflicte emocional
entre tendències d’aproximació i d’evitació; és a dir, conflicte entre la tendència a l’èxit
que si s’aconsegueix anirà seguida d’alegria, satisfacció o orgull, i la tendència a evitar
el fracàs amb una consegüent emoció d’insatisfacció vergonya si es fracassa.
És el resultat d’un conflicte emocional entre l’esperança d’èxit i la por del fracas:
Ta= Te –Tf
Ta tendència a la realització, Te al èxit i Tf al fracàs.
Tendència d’èxit (funció multiplicadora de 3 variables)
La motivació d’assoliment (Me): Puntuació obtinguda per la persona en el TAT
i que representa la força del MA.
La probabilitat d’èxit (Pe): calcula a partir de la percepció de la dificultat de la
tasca que indica la probabilitat de fer una determinada tasca que condueixi a
l’èxit.
L’incentiu de l’èxit (Ie): Varia segons la probabilitat d’èxit Ie=1-Pe
Mentre més alta Pe, menys valor Ie.
En la MA és necessària l’existència d’un criteri d’excel·lència.
Te: serà màxima quan Pe = 0’5. A mesura que augmenta la probabilitat d’èxit,
disminueix el valor del incentiu i per tant disminueix la motivació d’aproximació.
Segons la tendència que s’imposi (èxit/fracàs), el subjecte farà activitats orientades a
l’èxit quan la tendència a l’èxit sigui més gran que la tendència al fracàs, o al contrari,
desenvoluparà activitats dirigides a evitar el fracàs quan Tf>Te.
Reeve assenyala que la conducta d’assoliment no només està en relació amb les
tendències d’èxit/fracàs, sinó també amb si la conducta d’assoliment conduirà o no a
una futura meta. La futura orientació d’assoliment és funció de la distància psicològica
o temps que hi ha entre el present i el moment en el qual s’assoleix aquesta meta, i de
les característiques de personalitat que estan relacionades amb el valor incentiu de la
meta present o futura.
Bloc B - Motivació
Weiner i col·laboradors han analitzar com les atribucions causals afecten l’expectativa
d’èxit/fracàs futura i les emocions, i com per mitjà d’aquestes, determinen en part, la
conducta futura. Weiner sosté que les persones amb diferents nivells de necessitat
d’assoliment manifesten diferents estils atribucionals dels seus èxits i dels seus
fracassos. Les persones amb una necessitat alta atribueixen més els seus èxits a
causes internes i estables (capacitat), i els seus fracassos a la falta d’esforç (causa
interna i inestable). I les persones amb baixa motivació d’èxit atribueixen l’assoliment a
la facilitat de la tasca o de la bona sort (causes externes i puntuals) i el fracàs a la falta
de capacitat (causa interna i estable)
Avaluació del Motiu d’Assoliment:
Murray va dissenyar un instrument projectiu, test d’apercepció temàtica o TAT per
avaluar les necessitats humanes. Es basa conceptualment en la teoria de Freud, en
considerar el contingut de les fantasies com a àmbit adequat per estudiar les
motivacions humanes no satisfetes.
Apercepció tendència que tenen les persones de percebre més enllà d’allò que
veuen (advertir).
La majoria d’estudis sobre motius d’assoliment, poder i afiliació han utilitzat el TAT
com a mètode d’avaluació.
La feina del TAT com a instrument projectiu per avaluar la MA ha estat criticada per a
seva debilitat psicomètrica baixa consistència interna (correlació entre les parts del
test) poca validesa (grau en el qual la prova mesura allò que pretén mesurar) i per la
seva escassa fiabilitat test-retest. S?han desenvolupat alternatives com ara l’escala de
Mehrabian, que te un rigor psicomètric més alt.
Característiques de les persones amb motivació d’assoliment alta:
Rendeixen més en tasques de dificultat moderada que comporten un repte o
desafiament.
Rendeixen igual que les persones amb necessitat baixa en tasques considerades
fàcils o difícils, ja que aquestes situacions no són motivadores pera ells.
Davant tasques desafiadores els subjectes posen les seves capacitats i
habilitats, i es converteixen en tasques atractives. Busquen sobresortit fent
servir les capacitats pròpies.
Les persones amb un temor alt al fracàs triaran e general tasques fàcils o
difícils. Amb les fàcils, la probabilitat de fracàs és més baixa, i amb les difícils és
alta, però no porten associada l’emoció de vergonya.
Atribueixen l’èxit a l’esforç personal prolongat i persisteixen durant més temps
en els seus esforços en lla tasca. L’èxit es deu a causes internes, factors
disposicionals.
Assumeixen la responsabilitat de les conseqüències de la seva conducta
Bloc B - Motivació
Són emprenedors i busquen l’èxit en les activitats professionals que es
proposen.
Necessiten tenir retroalimentació.
MMOOTTIIUU DD’’AAFFIILLIIAACCIIÓÓ::
Definició:
Interès per a establir, mantenir o restaurar una relació afectiva positiva amb una o
diverses persones. És la necessitat de ser acceptat socialment i de tenir seguretat en
les relacions interpersonals, tan individuals com grupals. També inclou la pertinença a
un grup de referència.
Compren tant aspectes positius de la relació social, com aspectes negatius d’aquesta
(necessitat ansiosa)
Avaluació:
Mitjançant el TAT. Shipley i Veroff van desenvolupar una versió del TAT amb imatges
relacionades amb l’expressió ‘afecte o amistat.
Actualment hi ha altres instruments més recents que mesuren el motiu d’afiliació, com
ara l’escala d’orientació interpersonal (IOS) de Hull.
Desenvolupament:
El desenvolupament esta influïda per la relació dels pares amb els seus fills. El nen
aprèn a associar la presencia dels progenitors o la presencia d’altres persones amb la
satisfacció de les seves necessitats fisiològiques i psicològiques.
McClelland i Pilon assenyalen que les lloances rebudes pels nens durant l’ infància
afavoreixen el desenvolupament del motiu, mentre que el fet de no parar atenció al
nen, fa disminuir aquesta motivació.
La por al rebuig té un paper important en el desenvolupament de la motivació
d’afiliació. Varia al llarg de la vida vital, i els patrons educatius, socials i culturals
exerceixen una gran influencia.
Característiques de les persones amb Motivació d’afiliació alta:
Desenvolupar les relacions interpersonals. S’esforcen per iniciar amistats
noves, formar part de grups o associacions i interactuen més temps amb les
persones.
Mantenir les xarxes interpersonals. Es posen més en contacte, eviten el
conflice i el joc competitiu, són més cooperadors, més comformistes amb els
desitjos dels altres. Es preocupen pel que poden pensar els altres.
D’altra banda la por activa o indueix la conducta d’afiliació. L’aïllament social i
les situacions que generen por augmenten el desig de la persona d’afiliar-se ja
Bloc B - Motivació
que el fet d’estar o sentir-se en companyia redueix la por Per aquest motiu
intenten evitar el rebuig dels altre, i busquen l’aprovació.
MMoottiiuu dd’’iinnttiimmiittaatt:: Es centra menys en el rebuig social i més en la qualitat (social i afectiva) de les
relacions interpersonals. El motiu d’intimitat implica la voluntat o desig d’experimentar
un intercanvi càlid, íntim i comunicatiu amb altres persones, en què l’afecte positiu es
un element essencial en les relacions socials.
Els individus que tenen la necessitat forta d’intimitat són considerades com a més
cordials, sinceres i afectuoses. Paren més atenció als aspectes no verbals i afectius de
la comunicació. Són més propenses a fomentar l’amistat i es sinceren més amb la gent.
MMOOTTIIUU DDEE PPOODDEERR::
Definició:
Winter La necessitat de tenir impacte (permet iniciar i establir una relació de
poder), control (facilita el manteniment del poder aconseguit) o influència (permet
ampliar o recuperar el poder) sobre una persona, grup, o el món en general.
McClelland Necessitat de sentir-se fort, dominant, i d’actuar de manera poderosa.
Schmait Tendencia motivacional originada pel desig o esperança de tenir poder i la
por de perdre’l una vegada que ja s’ha exercit.
En síntesi, exercir domini i control sobre els altres i mantenir aquesta autoritat
mentres es pugui.
Desenvolupament:
En el desenvolupament, adquisició i ús del motiu de poder, els màxims responsables
són les pautes educatives durant la infància i l’adolescència, juntament amb els valors
socioculturals. No obstant hi pot haver altres variables difícil de precisar i quantificar
que també poden influir. Com per exemple, segons McClelland, la permissivitat dels
pares respecte al sexe i l’agressió.
Dins del motiu convé diferenciar entre l’adquisició i possessió de fonts de poder, i les
accions de poder que es poden exercir sobre els altres:
Fonts de poder: Recursos que disposa la persona per a exercir poder, que
poden ser personals ( intel·ligència, força física, encant...) o institucionals
(materials, econòmics, legals, estatus laboral...).
Accions de poder: Mecanismes per mitjà dels quals s’exerceix el poder o el
control sobre els altres (persuasió, amenaces...)
Bloc B - Motivació
El motiu de poder requereix com a mínim dos participants: un que exerceix poder, i u
altre que el pateix. És una relació asimètrica, en la qual una persona influexi a l’altra, la
majoria de vegades a partir de la por que genera (dictadura).
Avaluació:
Veroff va elaborar el primer sistema d’avaluació. TAT.
Característiques de les persones amb motivació de poder alta:
Tendeixen a buscar el reconeixement en grups petits. Volen ser el líder del
grup. S’envolten de persones que les respectin, les adulin i siguin seguidors no
competitius.
Solen fer aliances de conveniència amb altres per al seu propi benefici.
Intenten de convèncer i persuadir als altres, i moltes vegades exerceixen
professions en les quals és més fàcil de poder influir.
Manifesten nombre d’episodis agressius més alt.
Intenten generar l’admiració per mitjà de la possessió de pertinences
prestigioses símbols de poder
No l’apliquen en tots els àmbit de la vida, la restringeixen en determinades
àrees.
Bloc B - Motivació
TEMA 10 – CONCEPTOS MOTIVACIONALES II
EEXXPPEECCTTAATTIIVVEESS::
Antecedents:
Tolman va observar que desprès de l’entrenament corresponent, els animals sempre
trien la ruta més curta cap al menjar, i si aquesta esta bloquejada, rapidament trien la
segona més curta. agafaven dreceres. Va deduir que havien de tenir una
representació mental de l’entorn, com un mena de mapa mental de la realitat. El mapa
cognitiu esta constituït per unitats de coneixement denominades expectatives.
Expectatives: Unitats d’informació sobre la relació entre estímuls i d’aquests, i la
conducta amb l’objecte meta.
Lewin va proposar la teoria del camp psicològic, segons la qual, defensa que la persona
es desplaça en un camp psicològic constituït per objectes meta i per forces d’atracció i
evitació de diferent intensitat. EL sentit (atracció / evitació) de les forces del camp
psicològic ve determinat perla valència (positiva/negativa) dels objectes meta. La
valència consisteix en el valor que un objecte meta té per a una persona concreta en
un moment concret, i depèn de la capacitat de l’esmentat objecte per a satisfer les
necessitats fisiològiques i psicològiques de l’individu.
Les valències positives generen forces d’atracció, i les negatives d’evitació. La
intensitat de les esmentades forces dependrà de la intensitat de les valències.
La idea compartida per totes aquestes teories és que la motivació per a fer una
conducta (M) és el producte de l’expectativa que la conducta produiria determinades
conseqüències (E) i del valor atorgat a aquestes conseqüències (V).
M = f(ExV)
Concepte i classificació de les expectatives:
Definició: Anticipació a nivell cognitiu de futurs esdeveniments que poden ser objectes
de l’entorn independents de la conducta, la mateixa conducta i conseqüències de la
conducta.
Bandura va proposar una classificació que distingeix dos tipus bàsics:
Expectatives de resultats: (outcome expectations).El terme resultats no equival
al nivell de rendiment o la qualitat de l’execució, sinó als diferents tipus de
conseqüències d’aquesta (positives/negatives).
Expectatives d’eficàcia: (efficacy expectations) d’autoeficacia.
Bloc B - Motivació
La valencia (importància o valor) dels resultats constitueix una de les dimensions
rellevants de les expectatives de resultats. Hi ha a més a més altres dimensions
importants: la probabilitat i la naturalesa de les conseqüències.
Les expectatives són variables psicològiques tipus estat (especifiques per a diferents
conductes i situacions i variables al llarg del temps) i no variables tipus tret (globals i
estables al llarg del temps). És necessari fer múltiples instruments per avaluar
l’autoeficàcia, per a cada conducta i per a cadascuna de les situacions en que es pugui
exercir. Per altra banda, les característiques psicomètriques dels instruments de
mesura no son exactament les mateixes que s’exigeixen en els qüestionaris per a
mesurar constructes estables i globals.
Expectatives com a variables dependents: fonts d’informació
Bandura proposa quatre fonts d’informació:
Experiència directa o èxits d’execució: Es refereix a l’experiència directa de la
persona quan en el passat ja fet una determinada conducta. En general els èxits
en els comportaments empresos enforteixen l’autoeficàcia, mentre que els
fracassos la debiliten. Les expectatives de resultats, les conseqüències que una
persona anticipa quan es disposa a fer una conducta depenen en gran manera
de les conseqüències que ha obtingut en el passat quan ha fet aquesta mateixa
conducta.
Experiència vicària: Moltes vegades les expectatives s’elaboren a partir de
l’observació del comportament d’altres persones. Pot enfortir l’autoeficacia
dels observadors, es persuadeixen que si els altres ho poden fer, jo també.
Sense necessitat d’experimentar les conseqüències personalment.
Persuassió verbal: Mitjançant llenguatge oral i escrit es pot transmetre
informació sobre les capacitats personals i també sobre les conseqüències de la
conducta. Com que es un mitjà d’accès fàcil, s’usa en la vida quotidiana, tant
per intentar influït sobre l’autoeficàcia com per a informar sobre les
conseqüències potencials d’una conducta,
Estats fisiològic: Gran importància en l’elaboració de expectatives e resultats
en àmbits com l’activitat física i esportiva, les conductes relacionades amb la
salut i les conductes per afrontar situacions estressants. L’activació
autonòmica, la fatiga, la debilitat / fortalesa i el dolor. Els estats d’ànim també
influeixen sobre l’autoeficàcia i les expectatives de resultats. Els estats d’ànim
hedonicament positius enforteixen les expectatives, mentre que els negatius
les debiliten.
Bloc B - Motivació
Segons la teoria de Bandura, de les quatre fonts d’informació, la que te una capacitat
t’influencia sobre l’autoeficacia es la procedent dels propis èxits, i la menys influent és
la informació verbal.
Les expectatives no son el reflex de la informació bruta procedent d’una o diverses
fonts, sinó el resultat del processament i la integració que el subjecte fa de la
informació esmentada.
Tant el processament com la integració actius són mecanismes que fan de pont entre
les fonts d’informació i les expectatives, i expliquen perquè els èxits no sempre
enforteixen l’auoeficacia i perquè els fracassos o sempre la debiliten.
En el processament de la informació de les diverses fonts intervenen variables de
caràcter situacional o de caràcter personal. La influencia dels èxits d’execució propis
sobre les expectatives dependrà de variables situacionals com la facilitat/dificultat
intrínseca de la tasca, les circumstàncies en les quals s’ha fet i el patró temporal d’èxits
i fracassos. I dependrà també de variables personals on el grau d’esforç en la
realització de la tasca, els biaixos cognitius en l’autobservació de la pròpia conducta i
les atribucions causals de l’èxit i del fracàs.
En el processament de la informació vicària intervenen variable com la
facilittat/dificutat de la conducta que mostra el model, la claredat de les
conseqüències de l’esmentada conducta i sobretot la similitud model-observador
com més semblants siguin, sobretot en característiques indicadores de competec9a /
habilitat, més gran serà l’impacte d’èxits del model sobre l’autoeficacia de
l’obervador.
L’impacte de la informació verbal sobre les expectatives dependrà sobretot,i d’una
manera directament proporcional, de les característiques del persuasor com ara la
seva credibilitat, el seu prestigi...
La informació procedent dels estats fisiològics influeix sobre l’autoeficàcia també per
mitjà del processament cognitiu. El més estudiat és l’activació autonòmica (intensitat i
atribució d’aquesta). Si els indicadors d’activació mostren una intensitat alta es
debilitarà l’autoeficacia, mentre que si mostren una intensitat moderada es molt
probable que s’enforteixin.
La persona elaborarà les seves expectatives especifiques a partir de diverses forns
d’informació. Haurà d’integrar tota la informació, i aquesta pot ser convergent o
contradictòria.
Bloc B - Motivació
