Upload
others
View
2
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
Boletín informativo de la Associació Gent Gran de Platja d’Aro
Número 14 ABRIL-SEPTIEMBRE 2016
DIRECCIÓN: Centre Cívic Vicenç Bou Platja d’Aro
Teléfono 972 818341 E-mail: [email protected]
Web: gentgranplatjadaro.wordpress.com
Editorial.………………………………….…3
Relato……………………….……....……..4
El Sal Pas…………………….……………..5
Un magraner especial……..……..6-7
A cuatro leguas de Pinto…….8-9-10
A veces es necesario cambiar…..11
El paper i els papers…………….12-13
Comentario camp. Domino………14
El vi de raig i d’altres…...............15
Patrocinadores…………………………16
Premis C. Roja St. Feliu……..…17-20
Y el destino decidió…………………..17
Importancia de las emociones.. 21-22
¿Qué es el glaucoma?............23-24
Patrocinadores………………………….25
La Guatlla……………………………..26-27
II campeonato domino……………..28
Las ranas…………………………………...29
Pioneros Asoc Petanca……………..30
Punt Trobada Gent Gran……..31-32
Visita horts ecològics …………..33-35
Patrocinadores…………………………36
Viatge a Olot……………………………..37
Cumpleaños 2º trimestre………….38
Cumpleaños 3er trimestre………..39
Activitats Gent Gran………………….40
Centenari La Caixa………….…………41
Pintura………………………………………42
Receta cocina El Caracol……………43
La Junta de la AGG de Platja D’Aro no
se hace necesariamente solidaria con
las opiniones que expongan los
autores de los artículos publicados y se
reserva el derecho de admisión.
JUNTA DIRECTIVA
Presidenta: Ana María Pardo Teruel
Secretario: Jaume Rodríguez Berengueras
Tesorero: Rafael Castellls.
Vocales :
Viajes: Pedro Bueno
Dinámica: Luisa Rodríguez
Informática: Ricardo Ibañez.
Diversos: Amador Gali y Hortensia Abon.
Para cualquier consulta sobre el boletín:
Responsable : Ricardo Ibáñez
C.M : Lia 1952
Correo electrónico:
Página Web:
https://gentgranplatjadaro.wordpress.co
m/
Para colaborar en el boletín sólo se
precisa:
Ánimo
Voluntad
Artículos (escritos, poesía, vivencias,
cocina, salud, pintura………….)
Enviar o entregar vuestra colaboración
a :
Associació Gent Gran Castell-Platja
D’Aro.
Centre Civic Vicens Bou
Calle Escoles , nº 2 ó al correo
electrónico [email protected]
3
EDITORIAL
Esta primavera está siendo igual de rara que el invierno, en fin, espero que el largo
verano que nos espera no sea muy caluroso.
De nuevo con todos ustedes para hablar de algunas cositas.
En Junta estamos muy contentos de ver la aceptación que nuestra revista está
teniendo, no solo con los socios, sino también con distintas entidades y personas que
colaboran con nosotros aportando sus relatos, así como nuevos sponsor que nos ayudan a que
esta revista se pueda editar en este nuevo formato, MUCHAS GRACIAS A TODOS ELLOS.
Este trimestre está siendo tranquilo a nivel de actividades de Junta, ya que teníamos
programado un viaje a Teruel para el pasado día 12 y 13 de mayo y no se pudo realizar por
falta de viajeros, ha sido aplazada para el próximo día 16 y 17 de junio y esperamos que se
pueda realizar.
En este trimestre también tendrá lugar "la quincena de la vellessa" organizada por el
Centro Civico y el Ayuntament de Castell-Platja D'Aro-Sagaro, en la que se van a celebrar
distintas actividades en las que se espera la colaboración de todos los socios así como el reesto
del pueblo.
Entre otras actividades tendrá lugar el próximo día 27 de junio un campeonato de
dómino en el que se espera una gran participación.
Recordaros también que en la página web de la Associació, aparte del los boletines
podéis encontrar totdo tipo de información: salidas, Punt de trobada, así como el apartado de
CONTACTOS, donde podéis enviarnos un correo expresando vuestras sugerencias e
inquietudes.
Bueno, por hoy nada más, deciros que este revista es de este trimestre y el próximo, ya
que en el verano "nos damos vacaciones", os deseo a todos un feliz verano y hasta la próxima.
ANA
4
RELATO
Recuerdo de pequeño, hablo del año 1940, mi padre amante del campo y
la naturaleza le gustaba y aprovechaba el día que tenia fiesta, los
domingos, y de buena mañana me llamaba temprano para ir a coger el
tren y bajarnos a la Floresta cargados los dos con una mochila cada uno.
Llevábamos el almuerzo, judías pasadas por la paella con butifarra, pan y
la bota de vino Una vez en la Floresta, andábamos unos cuantos Kms
pero no sabría deciros cuantos, buscando la orilla de un rio, bueno en
este caso fue un riachuelo para refrescar la bebida, entonces con cuatro
ramas encendía fuego para calentar la fiambrera donde iba el almuerzo.
En aquellos tiempos no había el control de los pirómanos, pero mi padre
consciente de ello, se aseguraba de apagarlos.
Mi padre se tumbaba en el suelo una vez almorzado mirando el
firmamento, deambular de los pájaros con sus cantos ligeros , eso era un
relax para contemplar la naturaleza, mientras yo recorría los alrededores
buscando moras, por cierto que eran muy gordas, como aquellas no las he
vuelto a ver.
Una de la veces estando quieto recopilando moras, presentí que alguien
me estaba mirando, oí un susurro detrás mío, me giré y vi la cabeza de
una gran serpiente con la lengua vibrando, tiré todo y salí corriendo
asustado hacia mi padre que al verme llegar en estas condiciones me
pregunto ¿ qué ha pasado?; se lo conté y se echó a reír, me acompaño
donde estaba el reptil y ya no estaba, recogimos todo y nos fuimos para
casa, pero a mí la visión que tuve la mantengo grabada en mi mente.
Cuando llegamos a casa se lo contó a mi madre y abroncó a mi padre.
No tengo miedo a las serpientes solo que les tengo respeto.
Jaime Rodríguez Berenguer
5
EL SAL PAS
Els que hem arribat en aquest Món abans de la Guerra Civil ja coneixíem aquesta
tradició del SAL PAS. Jo recordo que en la dècada dels anys quaranta, quan estàvem en
Setmana Santa, a la casa a on vivia,un dia d’aquesta setmana, passava el Rector del
Poble i alguns escolans a fer El SAL PAS. Ells portaven un atuell on hi havia sal
barrejada en algun líquid i primer deia una oració i, tot seguit amb l’ajut d’una cullera o
algú similar tirava un petita quantitat de sal al costat dret de la porta d’entrada de la
casa i a una altura de dos metres aproximadament.
Després d’haver fet l’operació, voluntàriament se’ls obsequiaven amb alguna cosa de
les que es recollien a la masia. Això ho feien en totes les cases de pagès i del poble.
Aquesta cerimònia es feia perquè els mals esperits no s’acostessin a la casa durant un
any, i com que al cap d’un any tornaven a passar,sempre estava protegida.
Com a nota discordant, hi havia una casa que quan havien passat a fer aquesta
operació, anaven a treure la sal perquè deien que la sal malmenava la seva paret. Però
el que no sé si els mals esperits si acostaven o no.
Si ara aquesta tradició ja no es practica, deu ésser perquè ja no hi deu haver-hi els
mals esperits que hi havia en aquell temps.
Joan Ribas
6
UN MAGRANER ESPECIAL El senyor Jordan vivia a les afores d’un poble situat en una vall just a sota d’unes muntanyes molt altes. De les muntanyes baixava un riu que els habitants aprofitaven per regar tots els camps, que no cal dir que amb l’abundor d’aigua donaven unes collites fantàstiques. Tenia un terreny amb molts arbres fruiters i cultivava també llegums i verdures del temps. Era un home de certa edat, vivia sol, la seva dona va morir feia uns anys i un fill que tenia va desaparèixer quan era una criatura i no el van trobar mai més. El senyor Jordan necessitava que algú l’ajudés a fer les feines del camp. A la porta de la finca hi posava molt sovint un cartell que deia “ Es necessita persona honrada i treballadora , edat de 20 a 25 anys. La veritat es que la gent que contractava li durava molt poc temps, un parell de setmanes com a màxim. Els contractats marxaven pel camí riu avall i no havien explicat mai els motius de la seva marxa. No diré com, he de guardar el secret , però em vaig assabentar del que passava a la finca del senyor Jordan. Quan algun jove es presentava per la feina , primer parlava amb ell, els hi preguntava si coneixien les feines del camp i quina experiència tenien. Després els deia, aquí tindreu menjar i llit i us pagaré el jornal cada setmana. Els oferia un sou i si acceptaven a l’endemà ja podien començar a treballar. Una recomanació important, els hi deia, al costat del riu hi ha un magraner, veureu que dona unes magranes precioses, aquest arbre no el podeu tocar ni menjar de la seva fruita , jo m’ocupo personalment i el seu fruit es pel meu consum particular . La veritat es que tots quan passaven pel costat del magraner, podien veure les seves magranes precioses de color carbassa i vermell i d’una mida considerable i un al darrera de l’altre queien en la temptació. Mes tard o més d’hora arribava un dia que mirant que no els veies l’amo agafaven una magrana la obrien i quedaven meravellats, els seus grans eren d’un roig intens i al menjar-los comprovaven que tenien un gust exquisit i extraordinari. A l’acabar la jornada i tornar a la casa l’amo els donava una mirada i els hi deia : Avui no dormiràs a casa, ves a la teva peça, recull les teves pertinences , et pagaré el que et dec i marxaràs acte seguit. Ah ¡. I mirat al mirall. L’home feia el que li havien dit i al mirar-se al mirall veia que tenia la boca totalment tenyida del color roig dels grans de la magrana, després cobrava el sou i marxava avergonyit pel camí riu avall. Un dia va arribar a la casa un home, buscava feina, era bastant jove i ben plantat portava un gos gran, de color blanc que atenia al nom de Nicky. El jove va parlar amb l’amo i després d’una conversa entre tots dos en la que no va faltar l’advertència sobre el magraner, van acordar la seva contractació, començaria a l’endemà mateix. Abans de adormir-se va estar pensant una estona, sabia que això de l’arbre de la fruita prohibida era una historia molt antiga i que segons alguna religió ho datava en els orígens de l’ humanitat. Però en aquest cas, només era una prova per demostrar el compliment d’una ordre o amagava alguna cosa mes ?. A l’endemà es va llevar ben d’hora i després d’esmorzar va marxar cap a la feina. Amb ell hi va anar el seu gos, que a part de fer-li companyia es va passar el dia perseguint algun animalet o jaient sota d’algun arbre. De lluny va veure el magraner, era un arbre preciós i els seus fruits eren extraordinaris. Vaja ! que cridava molt l’atenció. Al tornar a la casa va sopar amb l’amo i va notar que de tant en tant l’amo el mirava atentament. Després de parlar una estona va anar a la seva peça a dormir.
7
I així van anar passant els dies i les setmanes. Un dia per la tarda, el jove estava a prop del magraner i va veure caure una magrana, la qual es va estavellar contra el terra. En Nicky si va acostar, la va olorar , la va llepar i li va donar una mossegadeta. El jove se la va mirar, els grans eren d’un color roig intens, va estar temptat per provar-la, però la va agafar i la va llençar al riu. Mentre tornaven a la casa, el gos se li va acostar i va veure a l’instant una cosa estranya. La boca i la llengua del gos estaven totalment vermelles. No obstant el gos es veia content i tranquil, no semblava que estigués malalt. Immediatament va pensar amb l’advertència del amo respecte el magraner i va comprendre per que totes les nits l’home l’observava al arribar a la casa i mentre sopaven. Les magranes tenyien totalment d’un vermell intens la boca de qui menjava els seus grans. Va passar un any, la finca feia molt goig, aquell jove hi dedicava moltes hores ¡ totes les collites eren de qualitat i força abundants. Un dia el senyor Jordan va demanar al jove que l’acompanyes i van anar fins el magraner. I li va dir : Agafa la magrana que t’agradi mes, obre-la i menja’n El jove, un xic estranyat , va mirar al senyor Jordan i amb un interrogant a la mirada , li va dir – De veritat, esta segur ?. - Si clar, no tinguis cap inconvenient , ni cap por. Llavors el jove va agafar una magrana, la va obrir i va menjar uns grans i li va oferir a l’amo – Vostè no en vol menjar ?. - No gracies. Se’l va mirar uns moments amb atenció i li va dir. Seiem un moment, si us plau. I li va dir – Et vull explicar una cosa. Fa 25 anys en aquesta finca va néixer un nen, fill de la meva dona i meu i quan tenia dos anys un dia estava jugant pels voltants de la casa i va desaparèixer. Vam buscar per tota la finca, vam buidar la bassa, vam baixar al pou i varem buscar riu avall sense èxit. La meva dona estava desesperada i al final varem fer venir a la finca una dona mig bruixa, mig vident que ens va dir : El vostre fill es viu. Tornarà d’aquí a uns quants anys. Aquest arbre, va dir senyalant aquest magraner, us donarà la resposta. Prohibiu a tothom que treballi a la finca que mengi de la seva fruita i si us han desobeït, la boca se’ls tenyirà totalment de color roig intens. Quan tingueu algú a la finca que durant un any no hagi incomplert les vostres ordres, feu que mengi una magrana, davant vostre, i si no apareix el color roig a tota la boca, aquesta serà la senyal, aquell serà el vostre fill que es van endur uns homes transhumants estrangers que van passar per aquest poble amb els seus ramats. El senyor Jordan dirigint-se al jove li va dir : Tu no recordes res ?, la veritat es que el meu fill era molt petit. Però recordes alguna cosa ?, algun detall de quan tenies aquella edat ?. El jove va pensar uns instants – Hi ha una cosa, es només una petita melodia que em ve a la memòria de tant en tant i que no se on la he après. I acte seguit la va entonar. El senyor Jordan al sentir-la es va emocionar i es va posar a plorar, aquella era la cançó de bressol que la seva dona li cantava al seu fillet. – Tu ets el meu fill, no hi ha dubte. I va afegir. La teva mare tota la vida va estar esperant aquest moment. Sempre va viure amb l’esperança i la il·lusió de que algun dia tornaries a casa. Es van abraçar i a poc a poc junts van anar caminant en direcció a la casa. Aquella vetllada després de sopar va ser molt llarga, hi havia moltes coses per parlar entre ells dos. Antonio Comes Giné
8
A cuatro leguas de Pinto
Y a treinta de Marmolejo
Existe un castillo viejo
Que edificó Chisdanbinto
Lo habitaba un señor
Algo feudal algo bruto
Se llamaba Sisebuto
Y su esposa Leonor
Y Cunegunda su hermana
Y su madre Berenguela
Y una prima de su abuela
Que atendía por Mariana,
Y su cuñado Vitelio
Y Cleopatra, su tía, y su nieta
Rosalía.
, y su hijo mayor Rogelio.
Y así acaba la leyenda
Verídica, interesante,
Romántica, fulminante,
Estremecedora, horrenda,
Que de aquel castillo viejo
Entenebrece el recinto
A cuatro leguas de Pinto
Y a treinta de Marmolejo
Era una noche de invierno
Noche cruda y tenebrosa,
Noche sombría, espantosa
Noche fría, noche helada,
Noche triste, noche obscura,
Noche llena de amargura,
Noche infausta, noche airada.
En un gótico salón
Dormitaba Sisebuto, y un lebrel
seco y enjuto
y un lebrel seco y enjuto
Roncaba en el portalón. Con
quejido lastimero
el viento fuera silbaba,e
impotente se escuchaba
e impotente se escuchaba
el ruido del aguacero.
Cabalgando en un corcel
De color verde botella
Raudo como una centella
Llega al castillo un corcel
Empapada trae la ropa
Por efecto de las aguas,
¡Y como no lleva paraguas
9
Viene el pobre hecha una sopa!
Salta el foso, llega al muro,
La poterna está cerrada,
.-Me ha dado mico mi amada!
-exclama,-¡vaya un apuro!
De pronto algo resbala
Siente sobre su cabeza,
Extiende el brazo y tropieza
Con la cuerda de una escala.
-;Ah.. dice con fiero acento.
-;Ah…vuelve a decir gozoso.
-;A… repite venturoso.
-;Ah… otra vez, y asi, hasta ciento.
Trepa que trepa
Sube que sube
Cae en brazos de un queerube
La hija del conde…la ¡Pepa!
En lujoso camarín
Introduce a su adorado,
El de los cabello s de oro,
El de la nariz, de cielo,
¿Qué siente, di dueño mío¿
¿No sientes nada a mi lado ¿
¿Qué sientes, Lisardo amado¿
Y responde, tengo frío,
¿Frio has dicho? Eso me espanta.
¿Frío has dicho. Eso me inquieta.
No llevaras camiseta.
Pues toma ponte esta manta.
Y ahora hablemos del cariño,
Que nuestras almas disloca.
Yo te amo como una loca.
-Yo te adoro como un niño.
-Mi pasión raya en locura,
-La mia es un arrebato.
-Sino me quieres me mato.
-Sime olvidas, mer hago cura.
¿Cura tú, ¡Por Dios bendito!
¡el jamás de los jamases!
Pues estaría bonito. Hija soy de
sisebuto
Desde mi más tierna infancia
Y aunque es mucha mi arrogancia
Y aunque es mi padre muy bruto
Y aunque se lo que me expongo
Huyamos…. Vamos al Congo
A ocultar nuestros amores.
-Bien dicho, bien has hablado,
10
Huyamos aunque se enoje
Y si algún día nos cogen
¡ Que nos quiten lo bailado!
En esto, un ronco ladrido
Retumba potente y fiero
-¿Oyes¿-dice el caballero,
Es el perro que me ha olido.
Se abre la puerta excusada
Y, cual terrible huracán
Entra un hombre, luego un can…,
Luego nadie.. luego nada…
.-Hija infame, ¡-ruge el conde,
¿Qué haces con este señor¿
¿Dónde has dejado mi honor¿
¿Dónde? ¿Dónde? ¿Dónde?
Y tu, cobarde villano,
Antipático, repara
Como señalo tu cara
Con los dedos de mi mano
Después, sacando un puñal,
De un golpe certero
Le enterró, el cortante acero
Junto a la espina dorsal.
El joven naturalmente
Se murió como un conejo.
Ella frunció el entrecejo
Y enloqueció de repente.
También quedo el conde loco
De resultas del espanto
El perro no llegó a tanto
Pero le faltó poco.
Desde aquel día, de horror
Nada se volvió a saber
Del conde, de su mujer
Llamada Leonor, de Cunegunda
su hermana etc…
============================================================
Peluquería de la Gent Gran en el Centre Cívic
11
A VECES ES NECESARIO CAMBIAR Había un gusano de esos llamados gusanos de seda que confeccionan un capullo que antes sacaban de la seda. Andaba el gusano buscando su comida que es la morera, pero le informaron escaseaba y le dijeron de un monte que estaba lleno de estos arboles. Pensó que si quería sobrevivir, tenía que desplazarse a este monte, pero resulta que estaba muy lejos pero lo intentó. Una vez decidido se echó a andar al paso claro de gusano y pensó que se moriría por el camino, por el camino se encontró a una ardilla y le dijo ¿ A donde vas gusano?, el le contestó que iba al monte a buscar las moreras y la ardilla se echó a reír porque nunca llegaría a su paso, el gusano no le hizo caso y siguió; mas tarde se encontró a un conejo y le hizo la misma pregunta y también se echó a reír porque a este paso no llegaría nunca, y así fue todo el camino andado encontrándose a otros muchos animales de los cuales todos rieron. Esto le dio al gusano repensar y sacar en conclusión que podía hacer, se le vino la idea y se dijo que tonto he sido porque tengo la solución; empezó a confeccionar el capullo delante de todos los que se reían y pensó. Bueno vosotros reíros que el que ríe ultimo ríe más a gusto. ´ Todos estaban pendientes de lo que el gusano estaba haciendo, alguien de los animales dijo que cobarde se ha escondido dentro de un capullo, y así fueron pasando los días y siempre a las atentas miradas. A los 30 días se abrió el capullo y apareció el gusano, claro que transformado en mariposa, se rió el esta vez de todos echó el vuelo hacia este monte y dejó a todos con dos palmos de narices. Siempre tenemos que intentar conseguir nuestros sueños, y si vemos que no podemos, tal vez deberíamos hacer un cambio radical para conseguir nuestro anhelo . Jaime Rodríguez Berenguer
12
EL PAPER I “ELS PAPERS” (Realitat en lo general i molta ficció en lo particular)
El paper, des de fa uns segles, ha estat el custodi de la memòria de tot el que els homes han
fet i desfet al llarg de la historia. En museus, biblioteques i arxius històrics es guarden milions
de manuscrits i llibres que son el reflex dels coneixements adquirits per l’estudi i el pensament
humà.
Avui en dia el paper s’està substituint en molts àmbits. El mon de la Informática i l’electrònica
es el veritable motor d’aquest canvi. Quasi tots els diaris es fan també en edicions digitals i els
telèfons mòbils son el magatzem de milions de fotografies que mai es traslladaran al paper i no
ompliran aquells àlbums entranyables que no faltaven en cap família. Tenim també els “llibres
electròniques”, en realitat unes petites biblioteques. I que podem dir ! , d’un minúscul objecte
el “ Pen drive” que ens fa creure en els miracles, no en els sobrenaturals, que aquests son una
qüestió de fe religiosa, però si en els miracles de la ciència i, que en el seu interior guarden una
enorme quantitat d’informació.
Però, de tant en tant, el paper, o millor dit, “els papers”, dits d’una manera general, son els
protagonistes en el mon que vivim. Qui no te present o no recorda els anomenats “Papers de
Salamanca” ?, que era la documentació oficial o privada de Catalunya, que en acabar la guerra
civil espanyola (1936-1939) es van endur les autoritats franquistes, guanyadores de la guerra,
com la prova fefaent dels actes que consideraven contraris al seu pensament polític i que es
van dipositar en un museu com un botí de guerra. Retornada la democràcia i reclamats durant
molts anys, la majoria, que no pas tots, han estat tornats als seus legítims propietaris.
I ara, pocs dies abans d’escriure aquestes reflexions, han sortit a la llum, els que s’han titulat
com els “Papers de Panamà” ( Es curiós, com s’han batejat, ja que l’origen de tot el material
es informàtic). L’assumpte es el següent : Algú ha entrat en les entranyes dels ordinadors d’un
gabinet d’advocats amb domicili a Panamà i, que entre altres coses, suposo, es dedicaven a
crear societats fantasmes per col·locar diners d’origen, diríem que irregular. I aquest algú,
ha sostret una gran quantitat d’informació, que ha fet arribar a mans d’un Gabinet de
periodistes d’investigació , els quals després de contrastar-la , l’ han anat publicant, fen
esclatar aquest gran escàndol.
Moltes persones conegudes per tothom, de tots els àmbits: Polític, artístic, econòmic,
esportiu,.......... surten retratats en aquests papers. Això esta totalment viu i ja han començat
les explicacions dels implicats, mes o menys creïbles, i les primeres dimissions d’alguns alts
càrrecs politics.
Molt bé, doncs resulta que enmig d’aquest gran embolic, un servidor, ahir va rebre una carta
del “Ministerio de Hacienda de España” en el que em diuen que em presenti el dia últim
d’aquest mes a la Delegació territorial del meu domicili per un assumpte del meu interès.Com
assumpte es menciona : “Posible infracción fiscal relacionada con los Papeles de Panamá”. El
text de l’escrit, que en part no acabo d’entendre, conté paraules i advertències bastants
inquietants. He de dir amb tota sinceritat, (com, per altre banda, han dit tots el que han anat
sortint en els papers fins que se’ls ha vist el llautó) que em sembla que van equivocats. Per
13
desgracia o per sort soc un jubilat que viu de la seva pensió i crec que tot deu ser degut a un
error. Amb Amèrica les úniques relacions, per cert molt llunyanes en el temps, que he tingut
son : la d’un germà del meu avi Josep que se’n va anar a fer les Amèriques fa més de cent anys
i el intent fallit dels meus pares d’emigrar a Veneçuela amb tota la família quan jo tenia uns
deu anys (sembla que un consol va fugir amb els diners dels visats de molta gent i la cosa es va
espatllar)
Per tant si el meu nom figura en aquests papers només pot ser: Per un error. Per que tinc un
homònim en alguna part del mon. O per que algú m’ha posat de testaferro (home de palla) en
alguna societat. Potser, ara que hi penso, utilitzant la meva documentació de quan em van
pispar la cartera en el metro de Barcelona – Línia 3, ara fa uns anys.
Si resulta que realment puc disposar d’alguna “fortuneta” pagaré a la “Hacienda Española” tot
el que em demanin, multes, recàrrecs, interessos de demora, el que vulguin, i si sobra alguna
quantitat serà ben rebuda. Pel tema de sortir retratat a la premsa no pateixo ja que no soc
famós i només em coneix la meva família i quatre bons amics ben comptats. Ara, això si, si la
repatriació dels diners comporta alguna pena de presó, he de dir que per aquí no hi passaré de
cap de les maneres i lluitaré amb totes les meves forces per demostrar la meva total
innocència. I dels diners no en voldré saber res. Que se’ls quedi qui vulgui !!.
Antonio Comes i Giné.
14
COMENTARIO SOBRE CAMPEONATOS DE DOMINO La Associació de la Gent Gran creadora de actividades para los socios en el año 2014 impulsamos la novedad de celebrar campeonatos de domino y tras una labor constante de información hacia los socios , conseguimos que en este año 2015 se celebraran 12 campeonatos con ello queremos decir que lo conseguimos, lo cual nos orgullece. Hemos puesto unas normas para que cualquiera que no sepa mucho pueda ganar depende de las fichas que escoja y en este campeonato hay dos mujeres ganadoras que a continuación describimos: Resultado de este campeonato primero de este año celebrado el 4/3/2016 Premio 1º CHRIS(es nuevo y se hará socio) ganó en la final 4 partidas y 58 puntos Premio 2º AGUSTI CORTES(socio nº1 1021 gano 2 partidas y 66 puntos Premio 3º MARIA ANGELS FERRAN socipo 596 gano 2 partidas y 71 puntos Premio 4º MARIA LEAL socia 897 gano 2 partidas y 74 puntos Como veis los puntos también juegan su papel. Animaros para apuntaros a la próxima, pues hay quien ese mismo día preguntaron cuando sera la próxima, ya informaremos de la fecha.
15
EL VI DE RAIG I D’ALTRES
En els primers vint i dos anys de la meva vida vaig viure en una masia de Calonge, en la
qual ens fèiem el vi de raig i d’altres, per anar bevent tots els dies de l’any, dons
teníem diverses classes de raïms: xarel·los ,moscats, garnatxes ,malvasies,” pica-polles”
,jaqués,híbrids ,etcètera; però per poder tenir aquest vi preparat per beure’l era
necessari fer moltes coses i posar-hi moltes hores de treball.
El vi començàvem a “fabricar-lo” quan podàvem els ceps; al cap d’algunes setmanes
s’havien de llaurar les vinyes, després cavar els ceps, quan creixien les tòries s’havien
de treure els brots que sobraven, s’havien d’ensulfatar i ensofrar alguna vegada
mentre es formava el raïm,i també s’havien d’espampolar els ceps, perquè el sol
toqués els raïms, i quan aquests estaven madurs els baiàvem, els portàvem a la tina i
amb els peus els xafàvem (d’aquest treball en dèiem “follar els raïms”. Després els
tiràvem al fons de la tina i, quan hi teníem tots els raïms, trèiem el vi i el posàvem a les
bótes que ja havíem preparat dies abans. Aquest vi que sortia era el que en dèiem “vi
de raig”, que era el millor. Després d’haver tret aquest vi, hi tiràvem una quantitat
d’aigua a dintre de la tina, i la deixàvem que fermentés amb la brisa dels raïms uns
quants dies, i després tornàvem a treure el vi que sortia i aquest era el que en dèiem
“vi d’aigües”, era un vi amb menys graus però també era bastant bo; i al final trèiem
el que quedava dels raïms (la brisa) i ho portàvem a una casa veïna que tenien una
premsa,(el mas Ribot) i llavors ho premsaven i sortia el que en dèiem “vi premsat”,
que era el de menys qualitat en comparació amb els altres. I d’aquesta manera ja
teníem el vi per anar bevent tot l’any: vi de raig, vi d’aigües i vi premsat. Amb tot
aquest producte podíem beure vi en el àpats de cada dia, també ens anava bé per
menjar pa amb vi i sucre, i també per fer una bona suca mulla. I amb tot això, si era a
hivern ja podia bufar la tramuntana que la sentíem menys forta. I a l’estiu podíem
posar-hi aigua fresca, per no tenir tanta calor.
En el contracte que teníem amb el propietari de la casa, havíem d’entregar-li una
quantitat de raïms a compte de l’arrendament.
Aquesta masia era el mas Gil de Calonge, que en aquell temps no comptava ni amb
aigua corrent, ni electricitat, ni gas, ni calefacció, ni totes les comoditats que hi han
avui dia.
Al final de la dècada dels anys 50, el propietari de la masia se la va vendre i nosaltres,
com que teníem una propietat i família aquí, a Castell d’Aro, hi vam venir a viure, i vam
poder tenir les comoditats més elementals que llavors tothom tenia.
.Joan Ribas
19 novembre de 2015
16
17
PENSAMENTS D’ANIVERSARI
Era el dia 1 de Maig del 2015, la meva dona i jo ens havíem llevat amb la idea de recordar i commemorar aquella data ja tan llunyana del 1950 en que vàrem unir les nostres vides mitjançant la celebració del nostre matrimoni. Feia 65 anys justos que ens havíem casat.
La nostra mirada cap enrere ens descobria un ampli paisatge en que s’hi veien episodis de cinc generacions a saber:
La dels nostres avis, la dels pares, la nostra pròpia, la de la nostra filla i per finalitzar la de les nostres nétes. Però aquell dia ens esperava la gran sorpresa d’un primer membre de la sisena generació. Va néixer el nostre primer besnét. Va ser un regal d’aniversari tan extraordinari que ni nosaltres mateixos ens ho crèiem. Aquella criatura que estàvem esperant per uns quinze dies més tard es va avançar i va voler néixer al cap de 65 anys justos del casament dels seus besavis.
Com a tals, els nostres ulls, veuen el nen amb totes les qualitats del món, però si ens ho mirem fredament, hem de reconèixer que tot i essent un nano molt maco no deixa de ser una criatura igual que milers i milers d’infants que neixen cada dia. Però amb tota franquesa us he de dir que estem meravellats observant l’evolució que va fent quasi diàriament.
En néixer ja vam observar que el tacte és potser el sentit que primer es desperta en els nounats així com també el de la oïda. El primer es manifesta amb el contacte físic que s’estableix amb la mare, contacte íntim d’ambdós. En canvi, es més perceptible per terceres persones la captació que tenen pels sons. És meravellós observar els gestos que fa amb la seva “carona” quan li cantes unes cançons que ja sap distingir i fins i tot classificar un xic.
Als besavis ens queden pocs anys per poder gaudir de la seva companyia així com la de la resta de la família que hem anat creant com si fos un gran arbre al que li han anat sortint diverses branques que han donat o donaran fruit.
Per a nosaltres, la família és la institució primordial de la societat puig que en ella es poden conrear qualitats espirituals que d’altra forma es ferien més difícils d’adquirir si es fes en terreny menys adobat. El bon exemple i les proves d’amor dels progenitors són indispensables perquè la llavor doni una bona collita.
A les criatures d’avui dia els tocarà viure en aquest món tan aspre, com ha estat sempre, però el nostre deure és inculcar-los-hi que amb esforç i perseverança, és possible millorar-lo si contribuïm aportant el nostre granet de sorra per construir una societat tan sols una mica millor que la que hem trobat.
El treball també és indispensable perquè millorin les coses i per enfrontar-nos a aquesta naturalesa que és cert que ens ha donat la vida però que ens la pot treure amb molta facilitat.
18
Malgrat tot, la pitjor dificultat amb que ens hem d’enfrontar és fruit dels nostres propis defectes que no són altres que els set pecats capitals tan ben definits per la religió catòlica.
Fa pocs dies que en Roger ha complert sis mesos i l’hem portat a la consulta pediàtrica, ens han dit que la criatura està perfectament constituïda i que tots els òrgans del seu cos funcionen perfectament.
El nen es desenvoluparà físicament i és segur que els pares es preocuparan perquè al llarg del seu creixement adquireixi un bon bagatge cultural i espiritual junt amb els estols d’infants que van naixent i que els permetrà viure en un món que tan de bo sigui cada dia millor com a llar de la humanitat.
Albert Tauler
19
G A N A
Tot just comença a clarejar i, en el Mas Perera, hi ha molt moviment. La Ramona trasteja, atrafegada, amunt i avall: dona menjar al bestiar, neteja el galliner, les gàbies dels conills i prepara els aparells mecànics per munyir les vaques. És una dona alta i fornida, de cabell pèl-roig i com un fregall d’espart.
Propietària de la finca agrícola veu com passen els anys sense pena ni glòria. Això no obstant, un cop enllestides les primeres feines del dia, com que ja se li ha despertat la gana, acostuma a esmorzar de forquilla a Can Tonet, que és el restaurant que té més a prop. Ho fa per esplaiar-se i trencar la monotonia de la seva vida de pagesa. Fa el trajecte amb el seu cotxe -força vell, atrotinat i deslluït, però que conserva prou bé- que condueix amb destresa i encert. A la fonda tots els clients la coneixen i l’Esteve, el propietari, li té molta estima.
Només arribar passa per la cuina a saludar l’Antonieta, mestressa i fada dels fogons, i tafaneja el que si cou. Només de sentir l’olor que es desprèn de l’escudella, que va coent a poc a poc, i dels rostits que fan xup-xup a les cassoles se l’hi fa la boca aigua i es deleix per entaular-se. Un cop asseguda crida l’Esteve:
- Bon dia, què tenim avui per esmorzar? Què em suggereixes?
- Peus de porc amb cargols, respon l’Esteve.
- Noi, com t’ho fas per tenir-me sempre tan contenta? i xala només de pensar-hi. - Posa-me’n un bon plat.
- I per beure?
- Com sempre, un porró de vi amb cava.
Li porten el plat, agafa la forquilla, comença a menjar i després d’unes poques mossegades el color de la cara li canvia, li passa de rosat salmó a vermell intens. Veure-la escurar els ossets del peu de porc és un bon espectacle: ho fa amb un extrema avidesa i els deixa més nets que una patena. Fa el mateix amb els cargols, que allibera amb un xuclet ben sonor i després d’empassar-se’ls deixa les closques tant llustroses i polides que se’n podrien fer collarets. De tant en tant aixeca el porró, acluca les parpelles i per no ennuegar-se controla el raig. En acabar demana:
- Em portaràs un carajillo?
- Un carajillo?, replica l’Esteve. Voldràs dir un cigaló, tu que ets tan de la ceba.
- No, un carajillo d’anís, que una cosa és la política i una altra les coses de menjar.
En passar per caixa, l’Antonieta li dona una bossa amb les restes de guisats i ossos que li ha recollit per al seu gos.
Contenta com un gínjol s’acomiada de tothom i surt de la fonda per tornar-se’n a casa on l’espera un dia carregós: avui toca plantar l’ordi i el blat de moro. Puja al cotxe, es
20
corda el cinturó, intenta afluixar-lo... Potser sí que s’ha excedit aquest matí amb l’esmorzar! Engega el motor, comença a avançar, encén la ràdio i se sent la veu de Mònica Terribes que diu: “Aquest matí entrevistem el doctor Enric Vidal, de Metges sense Fronteres, que és avui aquí per parlar-nos de la fam al món i la desnutrició infantil”.
Montserrat Morè
21
LA IMPORTÀNCIA DE LES EMOCIONS I ELS PENSAMENTS PER A TENIR BONA SALUT
Tothom sap que per tenir salut cal menjar sà, fer exercici i visitar-se periòdicament amb els
metges especialistes pertinents. Si bé tot això és cert, la ciència cada vegada acumula més i
més evidències que el que pensem i el que sentim i com pensem i com sentim influencia
molt i molt la salut i la qualitat de les persones.
El que hem observat des de fa anys els psicòlegs i des de fa segles els metges troba ara proves ben racionals i demostrables en la nostra tant estimada ciència.
I és que la qualitat dels nostres pensaments, les nostres emocions, la nostra manera d'afrontar els conflictes i relacionar-nos tant amb nosaltres mateixos com amb els nostres iguals s'ha vist que té efectes directes sobre la nostra salut Per posar-vos només un exemple: Ara sabem que els conflictes poden ser l'origen del càncer. La ciència encara avui dia no ha pogut identificar en base a quins conflictes concrets, però si que ha demostrat que tant els conflictes no resolts com l'estrès contribueixen al fet que el càncer es desenvolupi més ràpidament. L'estrès influeix en el càncer, augmentant-ne el risc en les persones sanes i reduint la taxa de supervivència en les persones que ja l'havien desenvolupat. I aquest és només un dels casos que sabem exactament com les emocions i els pensaments poden afectar la nostra salut. Per això cal vetllar, i aquesta és la principal novetat del que us vull explicar, per cuidar la nostra salut emocional. Escoltar els nostres pensaments, la qualitat d'aquests per, si convé, canviar-los per a uns altres de més positius.
Amb les emocions igualment: Cal que les escoltem bé, interpretar quin missatge ens volen dir, expressar-les degudament i a temps. I si no som capaços de fer-ho nosaltres sols, no passa absolutament res. Us encoratjo a ser prou valents per demanar ajuda professional. La vostra salut ho notarà, el vostre entorn també i estareu molt contents i agraïts d'haver pres aquesta decisió.
US ANIMO A PROVAR-HO!
Estar ben connectats amb nosaltres mateixos ens portarà segur a ser molt feliços, a viure amb alegria, de forma positiva i a deixar la malaltia aparcada ben lluny!
10 CONSELLS PER A ACONSEGUIR-HO
- Allibera el cor de l'odi.
- Fes que els problemes et "rellisquin"
- Dóna més. Espera menys
- Substitueix la tristesa per l'entusiasme
- Canvia la por i l'ansietat per serenitat
- Canvia la ira i l'enveja per comprensió
- Estima't a tu en primer lloc - -
Viu en harmonia amb la naturalesa
- Riu. Envolta't de qui et faci somriure
- Aprèn a dir No
I recorda que res ocorre per casualitat....Si aquest article ha arribat fins a tu és per alguna cosa!
:)
Anna Agustí. Psicóloga
22
LA IMPORTANCIA DE LAS EMOCIONES Y LOS PENSAMIENTOS PARA TENER BUENA SALUD
Todo el mundo sabe que para tener salud hay que comer sano, hacer ejercicio y visitarse
periódicamente con los médicos especialistas pertinentes. Si bien todo esto es cierto, la ciencia
cada vez acumula más y más evidencias que lo que pensamos y lo que sentimos y cómo
pensamos y cómo sentimos influencia mucho y mucho la salud y la calidad de las personas.
Lo que hemos observado desde hace años los psicólogos y desde hace siglos los médicos
encuentra ahora pruebas muy racionales y demostrables en nuestra tanto estimada ciencia.
Y es que la calidad de nuestros pensamientos, nuestras emociones, nuestra manera de
afrontar los conflictos y relacionarnos tanto con nosotros mismos como con nuestros iguales
se ha visto que tiene efectos directos sobre nuestra salud
Para poneros sólo un ejemplo: Ahora sabemos que los conflictos pueden ser el origen del
cáncer. La ciencia todavía hoy en día no ha podido identificar en base a qué conflictos
concretos, pero sí que ha demostrado que tanto los conflictos no resueltos como el estrés
contribuyen al hecho que el cáncer se desarrolle más rápidamente. El estrés influye en el
cáncer, aumentando el riesgo en las personas sanas y reduciendo la tasa de supervivencia en
las personas que ya lo habían desarrollado. Y este es sólo uno de los casos que sabemos
exactamente como las emociones y los pensamientos pueden afectar nuestra salud.
Por eso hay que velar, y esta es la principal novedad de la que os quiero explicar, para cuidar
nuestra salud emocional. Escuchar nuestros pensamientos, la calidad de estos por, si conviene,
cambiarlos para otros de más positivos.
Con las emociones igualmente: Hace falta que las escuchemos bien, interpretar qué mensaje
nos quieren decir, expresarlas debidamente y a tiempo. Y si no somos capaces de hacerlo
nosotros sólo, no pasa absolutamente nada. Os aliento a ser bastante valientes para pedir
ayuda profesional. Vuestra salud lo notará, vuestro entorno también y estaréis muy contentos
y agradecidos de haber tomado esta decisión.
¡OS ANIMO A PROBARLO!
Estar muy conectados con nosotros mismos nos traerá seguro a ser muy felices, a vivir con
alegría, de forma positiva y a dejar la enfermedad aparcada bien lejos!
10 CONSEJOS PARA CONSEGUIRLO
- Libera el corazón del odio.
- Haz que los problemas te "resbalen"
- Da más. Espera menos
- Substituye la tristeza por el entusiasmo
- Cambia el miedo y la ansiedad por serenidad
- Cambia la ira y la envidia por comprensión
- Estímate a ti en primer lugar –
- Vive en armonía con la naturaleza
- Ríe. Rodéate de quien te haga sonreír
- Aprende a decir No
Y recuerda que nada ocurre por casualidad...
.Si este artículo ha llegado hasta tú es por algo! :)
Anna Agustí. Psicóloga
23
Què és el Glaucoma?
El glaucoma és una malaltia de l’ull que es caracteritza per l’augment de la Pressió intraocular
(PIO) i si aquesta pressió puja molt i durant molt de temps, pot acabar fent mal al Nervi òptic i
danyar la visió.
Dintre de l’ull circula un líquid, humor aquós, que s’encarrega de la nutrició de les estructures
internes de l’ull. La funció d’aquest líquid és la mateixa que la de la sang, però és transparent i
permet que passi la llum i així veiem. Aquest líquid es fabrica i reabsorbeix contínuament, però
quan aquest mecanisme no funciona bé, pot acumular-se i augmentar la pressió. Aquesta PIO
elevada, no té res a veure amb la hipertensió.
Els factors de risc pel glaucoma és tenir antecedents a la família, persones d’edat avançada,
miopia, diabetis, ... per aquest motiu convé que en les persones grans es facin controls de PIO i
detectar-ho abans de que danyi al Nervi òptic i afecti la visió.
La major part dels glaucomes de les persones grans són crònics, apareixen de forma
progressiva i es tracten amb col·liris que s’han d’aplicar una ó 2 vegades al dia, segons la
indicació de l’oftalmòleg i s’ha de fer seguiment de la PIO. També caldrà fer control de la visió,
del fons d’ull i el camp visual de forma periòdica i avisar a altres metges de que es fa
tractament pel glaucoma, ja que alguns medicaments s’haurien d’evitar i les gotes, encara que
siguin pels ulls, poden tenir algun efecte secundari a distància.
És molt important amb la edat, assegurar-nos de revisar la vista i la PIO, per mantenir-nos
actius i reduir al màxim el risc de caigudes.
Dra. Rosario Jiménez Leal.
24
Qué es el Glaucoma?
El glaucoma es una enfermedad del ojo que se caracteriza por el aumento de la presión
intraocular (PIO) y si esta presión sube mucho y durante mucho tiempo, puede acabar
haciendo daño al nervio óptico y dañar la visión.
Dentro del ojo circula un líquido, humor acuoso, que se encarga de la nutrición de las
estructuras internas del ojo. La función de este líquido es la misma que la de la sangre, pero es
transparente y permite que pase la luz y así vemos. Este líquido se fabrica y reabsorbe
continuamente, pero cuando este mecanismo no funciona bien, puede acumularse y aumentar
la presión. Esta PIO elevada, no tiene nada que ver con la hipertensión.
Los factores de riesgo por el glaucoma es tener antecedentes en la familia, personas de edad
avanzada, miopía, diabetes, ... por este motivo conviene que en las personas mayores se hagan
controles de PIO y detectarlo antes de que dañe al nervio óptico y afecte la visión.
La mayor parte de los glaucomas de las personas mayores son crónicos, aparecen de forma
progresiva y se tratan con colirios que se tienen que aplicar una ó 2 veces al día, según la
indicación del oftalmólogo y se tiene que hacer seguimiento de la PIO. También habrá que
hacer control de la visión, del fondo de ojo y el campo visual de forma periódica y avisar a
otros médicos de que se hace tratamiento por el glaucoma, puesto que algunos medicamentos
se tendrían que evitar y las gotas, aunque sean por los ojos, pueden tener algún efecto
secundario a distancia.
Es muy importante con la edad, asegurarnos de revisar la vista y la PIO, para mantenernos
activos y reducir al máximo el riesgo de caídas.
Dra. Rosario Jiménez Leal.
25
26
La guatlla
Possiblement la visió que d’ella en tinguem estigui envoltada d’olors de carnisseria.
Una capseta quadrada farcida de petits ous pigallats o uns ocellons esberlats a tocar dels
pollastres i les costelles de porc. Pobra imatge per un animal que té molt més de salvatge que
no pas de bèstia de corral. La guatlla (Coturnix coturnix), també anomenada gotlla i guàtllera,
és la codorniz que inspirà el nom de la revista sarcàstica ja desapareguda. A pesar de la seva
mida modesta no es tracta pas d’un moixó sinó d’un fasiànid, del grup de les galliformes, és a
dir un parent proper dels faisans i les perdius, i també de les gallines. I a fe que la guatlla, amb
el seu cos rodanxó, ales amples, cua curta i bec ample, podria recordar-nos un poll jovenet.
Però no ens enganyem, malgrat el seu aspecte i que no li agradi gaire volar, quan s’hi posa ho
fa de valent. És el que tècnicament anomenem un migrador de llarga distància, un corredor de
fons en definitiva, capaç de fer dos viatges anuals de milers de quilòmetres. La raó d’aquest
llarg trajecte és enllaçar les seves àrees de cria, on es reprodueix a la primavera i l’estiu amb
les zones d’hivernada, on s’alimenta durant la tardor i l’hivern. Les primeres s’estenen, a grans
trets, des de les illes Cap Verd, Canàries i el nord d’Àfrica fins a l’interior de Rúsia, incloent-hi
tota la Conca Mediterrània, Turquia i el Càucas, l’Europa central i oriental, les Illes Britàniques i
el sud d’Escandinàvia. Les segones es troben al sud del desert del Sàhara, sobretot entre
Senegal i Sudan, i també a l’Índia, encara que algunes guatlles puguin quedar-se a passar
l’hivern, rarament a Europa, i més habitualment al nord d’Àfrica.
La guatlla arriba entre nosaltres el mes d’abril, i tant bon punt ho fa, se la sent cantar
insistentment des dels sembrats. Però la seva aparició és irregular, hi ha anys bons per la
guatlla i altres on pot resultar molt escassa i desaparèixer d’alguns indrets. Es un ocell
capritxós, els mascles són polígams i per això durant l’època de cria poden canviar sovint de
territori per cercar les femelles, movent-se distàncies considerables. El seu cant monòton es
pot sentir des de lluny i és un agradable record dels matins de primavera. A casa nostra no han
faltat maneres de transcriure’l, com ara “set per vuit, set per vuit!” i “vuit per vuit, vuit per
vuit!” com si vanament intentés fer memòria de les taules de multiplicar. O també els “blat
segat, blat segat!” i la seva variant “blat florit, blat florit!” que a més de l’onomatopeia indica la
seva atracció pels camps d’aquest cereal. Se la pot trobar, a més, en altres conreus de cereal
d’hivern com l’ordi, la civada i el sègol, així com a camps d’userda, a prats i fins i tot a zones
cremades quan queden cobertes d’herba. En aquests llocs construeix un niu discret, ben
amagat, directament a terra, on la femella pondrà de set a dotze ous. I és ara quan
comprenem perquè aquests ous són terrosos, pigallats, ben visibles a la carnisseria però
invisibles a la guineu que es passeja pel marge del sembrat. Passar desapercebuts és la seva
garantia de donar vida als pollets que seran els reproductors dels anys vinents.
Com molts altres animals propers, la guatlla ha inspirat frases populars diverses. Així,
quan una cosa fa mal es diu que fa tant de profit com els perdigons a les guatlles. Quan hom és
un beneït s’afirma que és més tonto que una guatlla mirant-se a l’espill. I tocar el botet a algú
27
vol dir fer-li la punyeta, en referència a l’instrument utilitzat antigament per imitar el cant de la
guatlla per atreure-la i poder-la caçar fàcilment. Malauradament la guatlla és una espècie en
declivi a Europa. A la Vall d’Aro és ara molt més escassa del que ho era abans i en molts indrets
ha desaparegut com a reproductora. Els motius d’aquestes disminucions són principalment els
canvis en el paisatge i en les pràctiques agrícoles. La substitució de camps de cereal per altres
conreus menys favorables o per càmpings, zones urbanes i carreteres i l’abandonament de
molts camps voltats de bosc la perjudiquen. L’ús de llavors de cicle curt i màquines segadores
ràpides provoquen la destrucció del niu o la mort dels polls encara incapaços de volar. La
utilització de pesticides diversos disminueixen el seu aliment i canvien el seu hàbitat. I
finalment, la mitja veda, la caça que es practica alguns diumenges del mes d’agost i setembre,
elimina animals d’unes poblacions ja molt reduïdes i per aquest motiu algunes àrees de caça ja
no la practiquen. En definitiva, si volem seguir escoltant el “set per vuit” durant molts anys cal
que tinguem cura del territori i tractem la natura amb respecte.
Per saber-ne més:
Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.) 2004. Atles dels ocells nidificants de
Catalunya 1999-2002. Institut Català d'Ornitologia i Lynx Edicions. Barcelona.
Fonoll, C. 2000. Veus d’ocells. Lynx Edicions, Barcelona.
Autor del text: Pere Pons Ferran
© Handbook of the birds of the Western Palaearctic
28
II CAMPEONATO DOMINO
En fecha dia 8 de Abril del año en curso 2016 , se ha celebrado el segundo Campeonato de dómino con la escasa participación de 13 participantes por motivos que muchos están con el Imserso.
Los ganadores han sido:
Primer premio: AGUSTI CORTES
Segundo premio : JOSEP MARTI
Tercer premio: MARIA ANGELS FERRAN
Cuarto premio :IRENE TRULLENQUE
LA JUNTA
29
LAS RANAS
Erase una vez, en el país de las ranas, que las autoridades decidieron celebrar una
competición deportiva, que consistía en ver quien llegaba primera a lo alto de una
torre, una gran torre que se encontraba en aquel lugar.
Todo estaba preparado y una multitud se reunió para gritar y vibrar por las ranas
concursantes.
Se dio la salida y todas las ranas comenzaron a saltar y trepar en dirección a la torre. A
lo alto de la torre.
Pronto se vio que la muchedumbre dudaba mucho de que alguna de las ranas llegara
hasta la cumbre.
Enseguida se notaba que los espectadores se desmoralizaban y comenzaban a repetir
“no lo vais a conseguir”, “qué lástima, es muy difícil”.
En cuanto a las ranas participantes, pronto se dieron cuenta de la actitud y los
comentarios del público y empezaron a desistir. Pero había una que persistía, a pesar
de todo y continuaba subiendo y saltando en busca de la meta.
La multitud continuaba gritando “es muy difícil” “imposible” “no lo conseguirá” y las
ranas participantes se daban por vencidas, excepto aquella que continuaba y subiendo
cada vez con más fuerza.
Finalmente fue la única que llegó a la cima y fue proclamada vencedora. La gente fue a
felicitarla y aplaudirle y fue proclamada vencedora.
De pronto los que fueron a felicitar a la vencedora se dieron cuenta de una cosa: ¡la
rana vencedora era sorda! Y lo que para las demás eran muestras de desaliento los
comentarios, para ella eran muestras de soporte, aliento y alegría.
Conclusión:
No hay ninguna manera mejor de ignorar los comentarios respecto a las posibilidades
de uno/a de realizar sus sueños que permanecer sordo a dichos comentarios.
L.G. Año nuevo 2016.
30
PIONEROS FUNDADORES DE LA ASSOCIACION DE LA PETANCA DE PLATJA D`ARO Corría el año 2009 y éramos unos pocos que jugábamos a la petanca donde el Ayuntamiento nos había construido dos pistas para que pudiéramos ejercer este juego, claro que fue a base de insistir. Fueron creciendo los jugadores y pensamos que podríamos formar una Asociación legal y así se llevó a cabo la solicitud a Gerona que nos fue concedida cuya documentación está en poder de la Junta actual.. Pedimos al Ayuntamiento la necesidad de mas pistas debido a la incorporación de mas socios que fue concebido y construido cinco pistas. Decidimos en la primera reunión que la Asociación fuera no lucrativa con lo cual con un solo pago era suficiente para ser socio eterno, claro que con la colaboración del Ayuntamiento que nos subvenciona para campeonatos. La legalización de la Asociación fue en fecha 23 de Marzo del año 2009 llevada a cabo por los pioneros que a continuación detallamos y mandamos fotos. ELISEO FERNANDEZ como PRESIDENTE SOCIO N 1 FERNANDO CARVALHO “ VICEPRESIDENTE SOCIO N 2 JOSE TARIFA “ TESORERO SOCIO N 3 JAIME RODRIGUEZ “ SECRETARIO SOCIO N 4 GERARDO PARADINAS “ VOCAL SOCIO N 5 ANTONIO ALCALA “ VOCAL SOCIO N 6 ANTONIO GOMEZ “ VOCAL SOCIO N 7 SILVESTRE NAVARRO “ VOCAL SOCIO N 8 PLATJA D`ARO, 1 de abril de 2016 JAIME RODRIGUEZ BERENGUER
PUNT DE TROBADA PER A GENT GRAN
31
ELS DIVENDRES DE 16 HA 18:30 H AL CENTRE CÍVIC VIÇENS BOU
El Punt de Trobada per Gent Gran està promogut pel projecte de Prevenció i Benestar per
Gent Gran de l’Ajuntament.
Va iniciar-se el divendres 9 d’octubre del 2015 amb un espectacle de màgia i des de llavors
cada divendres, de 16h a 18.30h) s’ha obert aquest espai de trobada on s’hi han organitzat
diferents activitats:
Xerrades i conferències, cinefòrums i videofòrums, quina, teatre no-sexista, audició de l’Escola
Municipal de Música, jocs de taula intergeneracionals, etc.
La participació de la gent gran en el Punt de Trobada ha estat variable, i de mica en mica l’espai
s’ha anat consolidant els divendres a la tarda.
El Punt de Trobada tornarà a engegar a partir de l’octubre, i animem a tota la gent gran de
Platja d’Aro, Castell d’Aro i S’Agaró que vinguin a participar-hi i a compartir!!!
Una de les conferències ,que va agradar molt i que va aportar nous coneixements sobre la
salut, va ser la que tenia el títol “ NUTRICIÓ PER UN BON ENVELLIMENT” (realitzada per
Mònica Albertí)
Tot seguit us en farem un breu resum, amb algunes consideracions per tenir un bon
envelliment:
- Heretem dels nostres pares la predisposició genètica a tenir certes malalties, però això no significa que les haguem de tenir, depenent de com sigui la nostra vida.
- Hi ha 2 tipus d’envelliment que es donen al mateix temps: l’envelliment cronològic que són els anys que tenim des que vam néixer; i l’envelliment biològic que és el que tenen les cèl·lules del nostre cos i que depenent de com el cuidem.
- Així doncs, l’envelliment no es pot evitar , és un procés natural, tanmateix cada persona té el control de com envelleix ( segons el que menja, l’exercici físic, el que sent i pensa, etc. )
- Totes les malalties que tenen a veure amb l’envelliment són degudes a la pèrdua de teixit muscular, que es pot regenerar sempre a través de l’alimentació i de l’exercici físic.
- Els aliments es poden dividir en colors ( Verd, blau, vermell, groc/taronja, etc.) i cada grup d’aliments aporten al nostre cos unes propietats ( vitamines, minerals, etc.)
- Ens podem fer 5 preguntes bàsiques:
1.- Cuides el que menges?
2.- Vas bé de ventre?
3.- Dorms bé?
32
4.- Et mous? Fas exercici?
5,. Et toca el Sol?
Si a totes les preguntes responem amb un SI, voldrà dir que estem fent medicina per un bon
envelliment:
Projecte de Prevenció i Benestar per a Gent Gran
Ajuntament de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró
33
UNA VISITA ALS HORTS ECOLÒGICS
El passat dia 7 d’abril uns quants alumnes de l’Escola d’Adults de Castell-Platja d’Aro vam
anar a veure els horts ecològics que l’Ajuntament va fer, ara fa uns tres anys, al paratge Els
Vinyals, perquè els jubilats i altres persones necessitades del municipi poguessin anar a
entretenir-se i collir alguna cosa pel consum de la casa. Hi vam anar en dos grups. Al primer
eren uns 15 alumnes, acompanyats per les educadores Sònia i Shara. Van anar-hi a les 10. A
l’altre grup érem uns 30 i ens van acompanyar l’Anna i la Maria i vam anar-hi a les 11. Ens van
rebre la Sandra, en representació de l’Ajuntament i en Salvador, president de l’Associació
d’Hortolans.
Després d’una breu salutació, la Sandra i en Salvador ens van explicar com funcionava
aquesta associació i quins eren els seus objectius. Ens van dir que els objectius eren conrear les
parcel•les de manera totalment ecològica i produir verdures pel consum de la casa dels
parcel•listes i que estava totalment prohibit vendre-les. Primer, en Salvador ens va dir que,
quan va començar a treballar la seva parcel•la, abans no havia treballat mai de pagès i que la
seva experiència en aquest tema era molt poca. Després ens va explicar com ho fan per
combatre les malalties i els insectes que ataquen les plantes. A pesar de la meva llarga
experiència com a pagès, - més de seixanta anys dedicats al món de la pagesia-, el món
ecològic no el conec gaire bé, ja que, abans de jubilar-me, quan treballava l’hort, l’agricultura i
els productes ecològics encara no havien arribat a la nostra zona. El que ara ells fan de manera
ecològica nosaltres ho havíem de fer amb els productes que hi havia. Amb el poc que en sé
d’aquest tema no puc avaluar les explicacions d’en Salvador, però vaig deduir que eren
correctes. Després va parlar d’altres temes com ara els suposats beneficis dels ocells en els
conreus, els sistemes de reg, la influència de la lluna sobre les plantes i molts d’altres. Alguns
d’aquests temes no els coneix gaire bé i alguna de les explicacions que ens va donar no eren
gaire correctes. Per conèixer bé aquests temes són necessaris molts anys d’experiència. Les
xerrades teòriques ajuden molt, però no n’hi ha prou. Jo, que visc al costat d’els horts veig com
treballa la seva parcel•la i cada any ho fa una mica més bé.
Després de les explicacions vam anar a veure els horts. N’hi ha més de cinquanta de
normals, de seixanta metres quadrats, i tres de més grans per entitats del municipi . Per regar-
les treuen l’aigua d’un pou que hi ha al mig dels horts. Aquest pou fa dotze metres i mig de
fondo i és molt ample.-tres metres poc més o menys. Com que quan el van tenir fet donava
molt poc caudal d’aigua, van fer-hi una mina de trenta metres de llarg per dos d’alt i un
d’ample. Així va augmentar el caudal, hi ha molt de dipòsit i quan és ple es pot regar molta
estona. Amb l’aigua que gasten per regar els horts el subministrament està assegurat.
Per anar a veure els horts ens vam dividir en dos grups. La Sandra en va acompanyar un i
en Salvador l’altre. Ens van ensenyar un erol de tomateres que feia pocs dies que havien
nascut. Vaig comentar amb els del grup , i ningú ho sabia, que aquelles plantes, quan els hi
sortissin les dues primeres fulles verdaderes, la tercera i la quarta, era aconsellable
trasplantar-les i fer-ne tacs, posant-ne una en cada un. Així posen més arrels i se’ls hi enganxa
la terra i quan es planten a la parcel•la no noten res, mentre que si es planten amb l’arrel nua
es passen uns quants dies entretingudes i s’endarrereixen una mica. Vaig veure que hi havia
algun hortolà que ja havia començat a plantar tomateres. És una mica aviat. En aquesta zona el
millor temps per plantar les primeres és a partir del quinze d’abril. Llavors, si el temps passa
34
normal, el terreny ja s’ha escalfat una mica i comencen a créixer més ràpid, mentre que si es
planten massa aviat tarden més a arrancar i es comença a collir-ne igual.
Hi ha parcel•listes que ja havien treballat la terra abans de venir aquí i conreen molt bé les
seves parcel•les. Altres no ho havien fet mai i no en sabien gens, però s’han deixat aconsellar,
han escoltat i seguit els consells que els hi donàvem i cada any treballen més bé les seves
parcel•les. N’hi ha d’altres que tampoc no ho havien fet mai ni en sabien però que no escolten
a ningú, només van a la seva i amb el pas del temps no millora la seva manera de treballar .
Potser que quan vagin acumulant fracassos i vegin que als altres parcel•listes les coses els hi
van millor també canviaran la manera de treballar, i finalment n’hi ha que es pensaven que
treballar l’hort només era qüestió de sembra i collir i quan van veure que hi ha molta més feina
ho van deixar.
Quan van començar a funcionar els horts, un dels defectes que tenien quasi tots els
hortolans era que plantaven massa espès i les plantes no tenien l’espai necessari per
desenvolupar-se correctament. Entre els consells que els hi hem anat donant i que han vist
que els que planten més clar tenen més bones collites, aquest mal costum va desapareixent.
Encara n’hi ha algun que planta una mica massa espès, però cada vegada menys.
N’hi ha que sembren les patates massa aviat, però l’any que al febrer i al març la
temperatura sigui la normal i els hi mati ja s’acostumaran a plantar-les més tard. En aquesta
zona el millor temps per sembrar-les és la primera setmana de març. És quan donen més fruit i
el risc de que les gelades els mati és molt més baix.
Entre els hortolans hi ha molt bona harmonia. És molt freqüent veure’ls fer petar la
xerrada i explicar-se les experiències que van agafant, treballen les seves parcel•les amb
molta il•lusió i cullen quasi totes les verdures que necessiten pel consum de la casa.
Als alumnes que van anar a veure els horts els hi va agradar molt, fins i tot crec que n’hi ha
algun que ha preguntat si en podia arrendar un.
MARIO MONER RAMELL
ABRIL DE 2.016
35
36
37
VIAJE A OLOT
El dia 29 de Abril del 2016 se ha efectuado el viaje a Olot, con salida del autocar desde el punto de partida como de costumbre en la parada de la Bodega, a su hora correspondiente porque nadie se retraso y seguido recogida en Castillo donde también fueron puntuales
´Por el micro se comunicó la falta de la presidenta Ana y su marido Ricardo , arropado por el resto de la Junta, Rafel, Luisa y Hortensia y como Secretario de la Asociación me responsabilicé del viaje.
La estancia y recorrido por Olot , ha sido distraída y nos pasaron en el Museo una película basada en los destrozos que causaron los volcanes, pero la gente de Olot siempre han sido muy valientes al permanecer y volver a reconstruir sus casas a pesar del miedo de los volcanes.
Para ver los volcanes tuvimos que subir, el que lo pudiera resistir, subir 380 escalones, Yo Jaime me los subí sin parar, pero debo decir que es duro.
Nos dieron un buen paseo con el Triqui Triqui por todo Olot dando explicaciones la experta guía.
Seguidamente el autocar nos llevó al Restaurante en San Felix de Vianya, Nos dieron buena comida y cuando sonó la música casi todos nos pusimos a bailar, hubo mucha alegría en el baile todos lo pasamos muy bien, todos en general se portaron de maravilla, ni una queja , todo perfecto.
A las cinco de la tarde emprendimos viaje hacia Platja D`aro y en agradecimiento al buen comportamiento de todos les di las gracias, sois formidables, y al bajar del autocar se les dio una bolsa de madalenas a cada uno que nos regalaron; y así terminó felizmente este viaje a Olot.
38
Relación de socios que cumplen años el 2º trimestre 2016.
La fiesta se celebrará el 8 de julio a las 7 de la tarde.
ABANUR COBOS, ISABEL ALBALATE ROIG, RAFAEL
ALGABA ACEDO, NICOLASA ALGABA ACEDO, MANUELA
ALGABA ACEDO, RUFINA ARASIL GARCIA, PASCUALA
BALSERA ORTIZ, MANUEL BAÑUELOS ATOCHE, ANTONIA
BARREDA BONA, MONTSERRAT BAUTISTA RUIZ, SALVADOR
BELLOSTA ORTEGA, JOSEP BENET NOGUES, MARGARIDA
BRACERO MUÑOZ, Mª SALUD CACHINERO LAL, ANA
CANDELAS VEGA, LUIS CARBO MOMPO, MONTSERRAT
CARDENAS MENJIBAR, JUAN CARMONA POEREZ, ROSARIO
CASAS PUJOL, MIGUEL CASTRO CABALLERO, ANDRES
COBOS PEREZ, CARMEN COBOS PEREZ, MARIA
COELLO ESPINOSA, LIDIA COMAS GINE, ANTONIO
CONDE GOMEZ, TERESA CUADRADO VILAPLANA, ROSARIO
CUFI NAVARRO, Mª ROSA DE PRADO GONZALES, GABRIEL
DOMENECH VIDAL, CARMEN DOÑA JAIME, MARI CARMEN
DRAPPIER RAYMONDE, MATHILDE ESPADAS DE PRADO, ANDRES
ESPARZA PEREZ, FELIX ESTEBA BURCH, ARSENIO
ESTEVEZ MONTILLA, JUSTO FARRARONS PUIG, Mª ANGELA
FERNANDEZ GALLARDO, JOSEFA FERNANDEZ RODRIGUEZ, JOSE
FUENTES GAGO AGUASANTA GARCIA DELGADO, MIGUEL
GARCIA DELGADO MIGUEL GARCIA TERRON, ANTONIO
GONZALEZ CARRILLO, Mª PILAR GONZALEZ MEDIOROZ, PABLO ENRIQUE
HERNANDEZ MURCIA, BLAS HERNANDEZ RUBIO, JESUS
HURTADO CARMONA, AGUSTINA JACAS BARRIS, JOSE MARIA
JUVE BONET, JAUME KOSCIVK, CHRISTOF
LAGUNA GARCIA, JUAN FELIX LEGUA CASTELLO, MONTSERRAT
LEON GARCIA, NATIVIDAD MARQUEZ FERNANDEZ, MARIA
MARTINEZ HERRERA, JOSEFA MARTINEZ RUIZ, PEDRO
MARTINEZ POLAINO, FELIPE MAYORGA LOPEZ, FRANCISCA
MAYORGA LOPEZ, FRANCISCA MINGORANCE RODRIGUEZ, ANTONIO
MIRAS CANO, JUAN MORALES ESCUDERO, TOMAS
MORENO COLOMA, DOLORES MORENO MAYORAL, Mª JOSEFA
NOTARIO MOLINA, LUCIA OBIOLS SALVAT, Mª DOLORES
OBIOLS, ELISA PARADINAS MARTIN, GERARDO
PARDO TERUEL, ANA MARIA PAUL MONTES, ALFREDO
PEIRO CHILLARON, ELENA PEREZ VICENTE, GONZALO
POYATOS ROMERO, FRANCISCO REY AÑOVER, FRANCISCA
RIERA, JUAN RODRIGUEZ GARCIA, LUISA
RODRIRGUEZ LINDEZ, ANTONIO RUBIO BERMEJO, CARMEN
SANCHEZ LINARES, GENARA SOUSA, Mª ANGELINA
STEIGER, ROSMARIE TORRECILLAS ZAMORA, ANTONIO
TRULLENQUE VALLE, IRENE VAZQUEZ GAGO, Mª ANGELES
VEGA CORREA, VICTORIANA VILLANUEVA JIMENEZ, MARISA
ZAPATERO BLASCO, ANTONIO
¡¡FELIZ CUMPLEAÑOS!! A TODOS LOS SOCIOS INCLUIDOS EN LA LISTA EN NOMBRE DE TODA LA JUNTA
39
RELACION SOCIOS QUE CUMPLEN AÑOS EN EL TERCER TRIMESTRE
LA FIESTA SERA EL PROXIMO DIA 7 DE OCTUBRE A LAS 18 HORAS
AGUSTI JUANALS, JOSE ALBISTUR RESCONI, MARIA RUT ALVAREZ BRAZO, MANUELA AMARO GARCIA , ANTONIA ANDORRA ROCA, RAMON ARANDA LOPEZ, MANUEL BUENO MORENO, PEDRO CABEZUELO ESTEBAN, PIEDAD CAÑADA AGUILERA,MANUEL CARALT PLANAS, ANTONIA CARRERAS MARTINEZ. JOSE CASAS GUIÑON, CARLOS CASAS HERNANDEZ, PILAR CASTILLEJOS CALVENTE, REMEDIOS CHAMARRO HERNANDEZ, ANTONIA CONCEPCION NUÑEZ, JOSEFA CORTES ALVAREZ, AGUSTI COURNRISIN CLAUDE, CLEMENTE CREHUERAS SANJUAN, MªDOLORES CRUZ CANTON, CONSUELO DELALANDE, GEOFFROI H DELGADO NUÑEZ, BALBINA ESCAÑO CRUZ, ANTONIO ESPINAL GINES, ISABEL FARRES AYATS, PILAR FERRERES SANS, MARIA PILAR FONTAROSA ROJO, ANTONIO GARCIA DIAZ, JUANA GARCIA MARIN, CARMEN GIRO VILARNAU, MONTSERRAT GOMEZ CORTES , CANDIDO GREGORIS MARTIN, SUSPICIO GUILLAMON VENTURA, BIENVINGUD GUTIERREZ MUÑOZ, EMILIA HERNANDEZ RUBIO, PELAYO HOSTENCH FORTEA, MONTSERRAT IGLESIAS LOPEZ, ANGEL JIMENEZ TRUJILLOS, VICTORIA JIMENEZ RUIZ, FERMIN JUAN PARRAMON, JOSE LLERIN LOPEZ, JOSEFINA LOPEZ SANCHEZ, MIGUEL LOPEZ MONTES,HERMENLIND MALISCHKE, ERICH MARCO RUIZ,JOSE MARTIN MORALES , BENITA MARTINEZ GIL, ANTONIO MARTINEZ CARMONA, MARIA MARTOS LOPEZ, DOLORES MIARONS PUJADAS, TERESA MIRALLES PEREZ, CLARA MOLL ZAPATA, MARIA LUISA MONJO, CHRISTIANE MONTERO ROMAN, SALVADOR MORENO BENGOCHEA, PIERINA MORENTES SALAS, LUCILA NAVARRO, CHRISTOPH NOGUER PUIG, ANTONIO OLLER VILAPLANA, CARLOS PADILLA ALONSO, PEDRO PALOMEQUE ASCANSO, RAFAEL PAREJO GALLARDO PEDRO PEINADO CEBALLOS, MIGUEL PEREZ VARELA, DOLORES PEREZ RUBIO, ANA PUIGDEMONT NIERGA, JOAQUINA REDONDO MARTINEZ, PIEDAD REIG HURTADO, ENCARNACION RODRIGUEZ CHICO, AMALIA ROMAN PEREZ, MªCONSUELO SANTANA CODINA MERCEDES SERRATE POCH MONTSERRAT TORRAS MARTINEZ, JULIO VILA REYES, JOAQUIN ¡¡FELIZ CUMPLEAÑOS¡¡ A TODOS LOS SOCIOS INCLUIDOS EN LA LISTA EN NOMBRE DE LA TODA LA JUNTA
40
ASSOC. GENT GRAN PLATJA D’ARO
US OFERIM LES SEGÜENTS ACTIVITATS
MANUALITATS HORARIS Preu:
DILLUNS de 17 a 19 18.-€ per trimestre
INFORMÀTICA
DILLUNS de 09 a 11 (nivell 1 bàsic)
I de 11 a 13 (nivell 2 bàsic)
GRATIS
DIMECRES de 09 a 11 (nivell 1 bàsic)
I de 11 a 13 (nivell 2 bàsic)
GIMNÀSTICA
DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES de 16:30 a 17:30 GRATIS
BALLS DE SALÓ
DIJOUS de 17:00 a 18:30 18.-€ per trimestre
COSTURA
DIMECRES de 17:00 a 19:00 GRATIS
IOGA
DIMARTS de 16:30 a 17:30 18.-€ trimestre
DIJOUS de 16:00 a 17:00 18.-€ trimestre
Excursions, teatre, cine-forum, etc, segons programació QUOTES SOCIS 10.-€ ANYALS
HORARI D’ATENCIÓ AL PÚBLIC : dilluns, dimecres y divendres de 17:00 a 19
A les oficines del Centre Cívic Viçens Bou (Carrer Escoles, 2 Platja D’Aro)
E-mail: [email protected]
Web: gentgranplatjadaro.wordpress.com
Telèfon : 972818341
Col·labora: AJUNTAMENT CASTELL-PLATJA D’ARO-S’AGARÓ.
41
CENTENARIO DE “LA CAIXA”
Al cumplir los 100 años , “LA CAIXA” ha tenido la gentileza de invitar a 15
personas de la Associació de la Gent Gran de Platja D’Aro. Han venido
más personas de otras Asociaciones, pero que no se la cantidad pero
como tienen una sala muy grande donde nos reunieron, calculo a groso
modo que podíamos ser unas doscientas personas .
Hoy día 17 de Marzo un autocar nos recogió en Platja D`aro a las 9 de
la mañana, y es la primera vez que se sale puntual, siempre hay quien
viene tarde.
Una vez instalados en la gran sala de La Caixa, nos dieron explicaciones
de todo lo que hace La Caixa, El Benestar, etc, y no sigo en este tema
porque llenaría hojas y hojas.
Entre todos hubo una señora centenaria a la cual la obsequiaron con un
ramo de flores, pero yo tuve la osadía de acercarme a ella y después de
felicitarla le pedí sus nombres para hacer constar en la Revista de la Gent
Gran de Platja D`aro y se llama
AMALIA TORRADAS ROS , Felicidades.
Acto seguido al escenario salió la actriz Monserrat Carulla la que nos
contó un emotivo y entretenido relato y se la aplaudió mucho.
Pero para mi lo más destacable fue la presencia de un mago me parece
que dijeron se llamaba Tello, bueno el caso es aparte de los numeritos que
hacen los magos es que este mago tenía mucho salero para hacer reír a la
gente y mucho humor, pero más sorprendente todavía es que sacó a dos
compañeros de la Junta de la Asociación que fueron PEDRO BUENO Y
RAFEL CASTELLS con buena actuación.
A las 13`30 horas salíamos de La Caixa y nos entregaron una bolsa con un
bocadillo, dos pastas, una botella de agua y un bolígrafo.
Jaime Rodriguez Berenguer
42
Angel Iglesias
Carboncillo sobre papel
Autorretrato de Picasso a los 20 años
43
Recepta cedida pel Restaurant El Caracol de Platja D’Aro
Ingredients per a 4 persones:
• 8 calamars mitjans
• Caps i cloves de les gambes
• 2 botifarres de carn crua
• 200 g de trompetes de la mort
• 200 g de rosinyols de pi
• 2 cebes roses
• 2 pastanagues
• 2 tomàquets
• 20 garotes
• 1 got de xerès sec
• 2 grans d’all
• 1 ou
• 16 gambes
• Oli, sal Julivert i pebre
En primer lloc, escaldeu els caps dels calamars i reserveu-los. Feu un sofregit
amb la ceba i les pastanagues. Quan sigui ben cuit, afegiu-hi el tomàquet, un gra
d’all, na mica de julivert i el xerès.
Per fer el farciment fregiu les gambes i retireu-les. Salteu les potes dels calamars
i incorporeu-hi les botifarres esparrecades. Després, les trompetes i els
rossinyols i, finalment, trossegueu-hi 8 gambes. Tot seguit, tireu-hi un gra d’all,
un polsim de julivert i un ou batut.
A continuació, prepreu un fumet amb els caps i les cloves de 8 gambes. Poseu el
fumet al sofregit i incorporeu-hi les garotes esberlades a última hora.
Per acabar, empleneu els caps dels calamars amb el farciment i feu-los coure
durant 20 minuts. Acompaneu-los amb les 8 gambes restants i la salsa,
prèviament passada pel colador xinés.
44
Amb la col.laboració de