Embed Size (px)
Citation preview
Parròquia de la Mare de Déu del Carme
BONAPASQUA
1998
Nº 3
Quadre central de les pintures de l’absis de l’església parroquial de la Mare de Déudel Carme, de Lleida. Obra de Víctor Pérez Pallarès. Representa tot el MisteriPasqual: passió i mort de Jesús al centre; insinuació de la resurrecció (tomba buidai llençol caigut) a l’espai esquerre superior. Vinguda de l’Esperit Sant sobre elsapòstols, a la dreta.
Des del cel
i des de la parròquia
la Mare de Déu del Carme
ens mira tots,
ens protegeix
i ens dóna
el tresor més gran que té:
el seu Fill i Fill de Déu,
Jesús.
– 2 –
Presentació - Presentación
Amics tots,Som ja al tercer any d’aquest butlletí parroquial.No es tracta de fer-lo més gran.Ni de fer més gran la parròquia.
Es tracta -això sí- de fer “més gran” l’esperit de família entre nosaltres,els qui vivim en la mateixa demarcació parroquial,els qui ens trobem tot sovint pel carrer i anem als mateixos comerços,els qui celebrem la fe a la mateixa església...
¿Per què no?L’esperit de família és el que més necessita el món d’avui.I potser és el que més se’ns escapa.No ens en sortim fàcilment, de considerar-nos germans.Però és urgent. Cal treballar-hi.És, per altra banda, entusiasmant, altament gratificant.
¿Per què no ho probem?Saludeu-vos uns als altres.Sigueu comprensius. No us enutgeu amb ningú.No judiqueu ningú. Poseu-ho tot a bona part.Penseu bé de tothom... i encertareu.I, sobretot, tindreu molta pau. I l’anireu sembrant.I es farà “gran” entre nosaltres l’esperit de família.
Així la parròquia es farà gran.Perquè hi serem tots. Perquè hi cabrem tots. Perquè ens sentirem tots estimats.I tots estimarem. Tingueu confiança: que això serà així. ¡Posem-nos-hi tots!Déu el tenim sempre al nostre favor.
Este año, queremos especialmente dar, desde aquí, una entrañable acogidaa los recién nacidos, a los más menudos de nuestra demarcación parroquial.
¡Enhorabuena a los padres, que los habéis acogido como un fruto de vuestro amor!¡Dios os lo premie! Y... ya lo ha hecho.Porque cada niño que nace es un regalo de Dios para sus propios padres.El niño recibe mucho... pero da mucho.Hace a los padres más “personas”, porque les da ocasión de entregarse más.Hace a los padres más “esposos”, porque les da ocasión de dialogar más.Verdad es que los padres ayudan a que el niño crezca en todos los sentidos.Lo es también que este niño ayuda a sus padres a crecer ... ¡en todos los sentidos!
Os damos , pues, la enhorabuena por vuestros hijos pequeños.Esperamos conocerlos pronto. Y gozarnos con su presencia, con su gracia.¡Que Dios os los conserve!
Joan Ramon Ezquerra, Rector
– 3 –
La portada té com a fons una fotografia de l’absis ........................... 1Primer trobareu la presentació ........................................................ 2Aquesta pàgina és la de “Índex” ....................................................... 3
Llistat dels petits –i no tant petits- batejats el 1997 ........................ 4Dels nens i nenes que han rebut la Primera Comunió ................... 5Dels joves –i alguns nuvis- que han estat confirmats ..................... 6Dels nois i noies que s’han casat, aquí i fora ................................... 7També de les persones que han mort aquest any 1997 .................. 8
Escrit dels diversos grups: Consell de Pastoral ............................. 9Consell d’Economia: comptes i explicació ..................................... 10Càritas parroquial ........................................................................... 12Conferències de Sant Vicenç de Paül ........................................... 13Grup de Formació permanent d’Adults ......................................... 14Grup d’Animació Missionera: recentment instituït .......................... 15Grup d’Atenció als Malalts ............................................................. 16Grup de Litúrgia .............................................................................. 17
Se’ns presenten també els grups de jovesdel M.U.E.C. (Movim. Universitari d’Estudiants Cristians)................. 18del M.I.J.A.C. (Movim. Inf-juvenil d’Acció Catòlica)........................... 19
Dues pàgines d’història de la nostra parròquia ............................... 20Pàgina de col.laboració dels Pares Franciscans ............................ 22Els nous “Goigs”, guanyadors al Certamen Marià ........................... 23Dues pàgines de notícies “Sabies que... ?” ..................................... 24L’horari de misses de totes les parròquies de la ciutat .................. 26El programa i horaris de la Setmana Santa 1998 ............................ 27
I a la contraportada, tanquem la revista amb el quadreCentral de les noves pintures de l’absis de l’església...................... 28
Confiem que tot us agradarà i us farà servei.Agrairem qualsevol advertència que ens vulgueu fer i demanem discul-pes, ja des d’ara, de qualsevol errada o omissió que hi pugueu trobar.
Això és una mena d’Índex,per fer-vos fàcil trobar la informació:
Alejandro Grigelmo de la CruzAlícia Cugat MorataJoan Ramon Palau OncinsAriadna Calado EnfontMaria Danae Travé SarradellNayara Serret PeláezAnna Ferreres PedraJoan Rexac RosAlba Lladonosa RaidóXavier Riera GrauJosep Maria Riera GrauAurembiaix Puigpinós SerraBegoña Díaz FernándezPere Villafañe LajaraXènia Villafañe LajaraRaúl Vicente Lecumberri MoratoAroa Díez MolineroMar Miralbés TornerFerran Miralbés TornerJordi Cubiro FarréSergi Alfons Josep Casanyes HerreroMarc Ramon Call EsteveArnau Antonio Seriol EsteveSandra Valls MartínezAdrián Vega PlanellesVíctor Adrià Martínez DelgadoVictoria Morato CapillaMaria Gemma Manén PradesSebastián García SánchezMarc Maench CanoDaniel Días HidalgoAndreu Font SánchezMaria Cayuela PlazaAdrià González FernándezAres Albà RosellóMaria Albà RosellóAlbert Chic LujánAmós Daniel Villanueva TorresJordi Sarradell LagunaTahis Santiago VillahermosaMarta Camí CodinaCarolina Codina MonfàEstefania Codina MonfàMaria Codina MonfàLaia Mercè Sarasa RoviraSònia Rovira Sánchez
Iker Falcó Urrecha
– 4 –
Bateigs 1997
Un nen batejat és un fill de Déu. I, si ésfill, també és hereu. Cridat a compartireternament el goig de Déu. Goig que ja s’i-nicia en aquesta vida, per la fe, l’espe-rança i l’amor. Fill, que viu feliç als braçosd’un Pare provident i totpoderós.
Un nen batejat està unit a Crist. D’una for-ma vital. Per les seves venes corre la ma-teixa “sang”, la gràcia de Déu: la vida divi-na que corre per les venes de Jesús. DeCrist -de l’evangeli- traurà els seus criterisde vida. S’unirà a Crist en els germans,que estimarà com al mateix Jesús. I s’uniràa Crist en l’Eucaristia, que serà el seu ali-ment i la seva força.
Un nen batejat és un temple de l’EsperitSant. Déu viu en el seu cor. Té en si ma-teix la font de l’alegria, de la llum i de laforça.
Un nen batejat és un membre viu del’Església. Serà un membre conscient,que pensarà en l’Església i en parlarà comd’una cosa pròpia. Serà un membre queestimarà l’Església. Serà un membre res-ponsable que treballarà per l’Església i enserà un apòstol.
Ho tenim en compte?
Valorem el Baptisme?
El vivim com cal?
– 5 –
Elvira Abelló ElcachoMargarita Abelló ElcachoGerard Baiget SabatéRobert Bertrán ArruegoMónica Busquets LaraMiquel Calero JuradoIrene Calzada RuizMíriam Cugat MorataNúria Cugat MorataPatricia Díaz LaraLoren Gutiérrez HuguetVíctor Hernández ArandaJoan Jové IzcaraCristina Jové IzcaraIsmael Lorca ArandaRaquel Loren BielsaMarc Lorenzo CasellesLluís Marsellés SánchezDesirée Mateu CasanAdrián Maza PestañaJordi Mèlich MarínJordi Monge ViladrichIgnasi Morales BartoliAurembiaix Puigpinós SerraCristian Quixal RodríguezXavier Riera GrauVíctor Robledillo YestePatricia Rodríguez SevillaSandra Romero AparicioMiquel Àngel Romero GayaMiquel A. Soriano-Montagut JenéSamantha Torres MonnéAntonio Vega RuizPere Vilafañe Lajara
Núria Saperas RieraDaniel Grau FreixenetAleix Rius GarcíaAlba Aldabert DolcetMacarena Gª Castrillón i XammarDafne Madrid BernatMercedes López GarcíaJuliana MuniesaRicardo Moncayo ViñesMarc Castellví VilaplanaÀngel Fontanet CamatsBibiana Orte Bosch
PrimeraComunió
1997
Ens parla una catequista
“Deixeu que els nens vinguin a mi” ... “Quino acull el regne de Déu com un nen petit,no se’l farà seu” (Marc 10,14-15)
Amb aquestes paraules, Jesús ens revelados aspectes fonamentals del seu missat-ge: estimar els nens i esdevenir com ells.
Educar els infants en la paraula de Jesúsconstitueix la finalitat principal de la cate-quesi: el descobriment de Jesús com amodel de vida cimentada en la pedagogiade l’amor.
L’estona que compartim cada setmanaamb els nens i nenes que volen conèixerJesús aprenem de la seva innocència,il·lusió i senzillesa. Amb ells descobriml’infant que encara som i això ens atansauna mica més a Jesús.
Tots plegats fem Església, anem fent viapel camí que Jesús va llaurar. Caminemsense perdre de vista els clots i els tolls deles nostres misèries i febleses. Però tam-bé avancem enlairant la mirada cap a l’ho-ritzó des d’on Jesús ens il·lumina amb elseu missatge: “Deixeu que els nens vin-guin a mi”.
Miguel Ramon Figuera TomàsMarc Julià TraveriaXavier Ribes DuchEladi Miquel Romero GayaAaron Sánchez AlandíXavier Saperas RieraJordi Soler ParelladaNúria Balaguer SolàMaria Josefa Farré Pinilla
Jordi Achón VidalFrancesc Badia SolansRubén Estallo NavasBernabé Martínez IglesiasMàxim Solanes ErolesAnna Bendicho RuizMontserrat Florensa TreserraMaria Núria Guasch Garrofé
Carles Auge GonzálezJoaquim Bochaca FortDavid Bochaca FortXavier Melé SorollaJordi Quílez SilluéJosep Ignasi Valgañón BarberàAnna Bertran CarrasCristina Blasco MillánIsabel Biosca DoménechMaria Casanoves CastroMariona Enfedaque PedrósCarme Garrigó GarcíaMercè Lorenzo CasellesLourdes Melero GonzálezTeresita Salud PujolBerta Sánchez LlovetAriadna Sánchez SoterasEster Sánchez Tella
Mireia Guivernau SusagnaManel López FuertesLaia Rosa Mauri CanaldaMaria Eosa González FarréJosep Moga BodetJordi Rabasa AntonijuánIrene Barrio EscolàLeticia Carrillo Fernández-ParedesMaría Jesús Carrillo GuivernauCarolina Moreno CastillónPatricia Romero GasaAnna Gili Sánchez
– 6 –
Confirmacions
1997
El confirmat és un testimonide Crist.
Amb les seves paraules: diusempre la veritat.
Amb les seves obres: actuasempre amb rectitud.
Amb el seu treball, estudi,negocis: és sempre honrat iresponsable.
Ni que els altres no ho facin.Ni que sigui difícil. Ni quel’assenyalin o elmenyspreïn. Ell sap que“testimoni” vol dir “màrtir”.
I n’està ben joiós de sertestimoni (“màrtir”) de Crist.
I viu content. I esperançat.Malgrat les pròpies debilitatsi deficiències.
I no té por.Perquè té la força de Crist.Perquè ha rebut l’Esperit deCrist.
Per molts anys. A totes i a tots els confirmats.
Confirmatsa la
parròquia
Confirmatsa altres
llocs
– 7 –
Celebrades al Carme, PP. Franciscans i Col.legi Sgda. FamíliaLluis García Aparicio amb Eva Barrientos VilardellAntonio Aguila Hernández amb Judit Martín TorrellesFco. Javier Escabias Craviotto amb Eva Llop ArroyoAlbert Vigatà Tomàs amb Maria José Gilart SánchezCarles Torrent Solsona amb Maricarmen Monje RuizJosé Jaime Rius Tormo amb Maricarmen Vera RamaManuel Jaimejuán Moreno amb María Teresa Román RiusFco. Javier Martín Catalán amb Isabel Corbacho PardoJorge Pedro Bonilla Larios amb Maria Isabel Torres AguilóJuan Serrano Segura amb Maria del Carmen Ortega DoncelJosep Ramon Cabasés Casbas amb Núria Josefa Cabasés ColomJordi Calderó Peralta amb Maria Dolors Català PaysanJosé Clau Millán amb Mª Manuela Castillo SantiagoJosé Ramón Tilve Cervilla amb Alícia Gallego MiguelJoan Gené Collado amb Maria Mercè Ribera RodríguezCarlos Farré Casals amb Montserrat Farran GómezJordi Gracia Peiró amb Sònia Sofia Ortiz CongostJuan José Cazalla Pérez amb Olga Melé SorollaPedro José Espinosa León amb María Teresa García MayoralJuan Carlos Pascual Sorribas amb Sonia Benavides García
Nuvis de la parròquia que s’han casat a altres llocsEduardo Broto Sáez amb Míriam Pla PlaSantiago Camarasa Bertrán amb Maria Aurora Segura GonzálezJaume Gaya Ibáñez amb Yolanda Clúa PradellsJosé María Perallón Gombau amb Rosa María Coiduras CharlesAlfonso Alonso Arias amb Maria Dolors Rodríguez ÓdenaJosé María López Luján amb Antonia Elena Campos PozueloJoan Roig Barrera amb Maria del Rosario Diego LlorensRamon Codina Marquilles amb Maria Arán Mazuque CollJavier Peña Sáez amb Eva Vall-Llovera PagésJerome Mitchel amb Carla Merdadé MerolaCarlos Gea Borés amb Eva Herrera LópezLuis Checa Flores amb Yolanda Lahuerta LópezAlejandro Codina Marcet amb Rosa Maria Regany FarréJosep Maria Busquets Benet amb María Pilar Oller SánchezCarlos Ruiz Sales amb Maria Elvira Taboada SolsonaCarlos Llorens Rugall amb Adela María Pena BarrancoDavid Salazar Salse amb Inmaculda León TorresTom O. Ivonne Vander Heyden amb Blanca Codina MarcetAlfred Julià Traveria amb Alexandra Terés NiubóAntonio Isern Gausí amb Mª del Carmen Perallón SolansJosé Antonio Sanz Briansó amb Montserrat Amorós MauriFrancesc Xavier Blàvia Ribé amb Maria Lluïsa Xandri PujolJosé Cabrerizo Valenzuela amb María Trinidad Serra LeónAgustín Fernández Cabrera amb María Cristina García NavarroIsmael Torres Torruella amb Carme Gairí BlaviJordi Miró Montseny amb Maria Meritxell Bois MirallesDavid Francisco Zapata Tarifa amb Merces Manrique FernándezMariano Prieto Martínez amb Montserrat Gibert GuerreroJesús Tartera Orteu amb Mª Pilar Fdez-Paredes MestresSamuel Pinós Pedra amb Margarita Aldabó SansJordi Pifarré Yebra amb Carme Sangrà SolanesRicard Sanz Cortiella amb Catineus Dies GuiralJordi Casol Torruella amb Carme Drudis Hernández
Bodes1997
A tots usdesitgem totauna vida defidelitat i defelicitat.
I no oblideuque l’amor ésetern: començaaquí itraspassa lesfronteres del’eternitat.
Perquè Déu ésamor.
Francisco José Sierra Mara Vicente Blasco MonclúsMiguel Oró Roca Eugenio Pol ClaroAna Cardona Vallés José María Escolà AndrésEmilio Sala Sabartes Alejandro Arroyo RocheRosa Piñol Solé José Miranda RubieraDolores Lara Ruiz Estrella Rocha BravoCasimiro Reig Baró José Samsó RocaBalbina Osuna Torres Emilia Luis BrañaMario Novell Tomás Antonio Azor GallardoMercè Toldrà Camí José Solsona BoschMaria Àngels Gili Cunillera Maria Setó PifarréAntonio Roch Dalmau Josefina Ibarz MaloAsunción Casanovas Mesalles María Gloria Luna LópezJosefa Palmés Serra Carmen Martín GonzálezEugenia Díez Porras José Maria Vergé ViladrichAntonia Guivernau Galitó Mariano Freixinet CamíAngelines Guivernau Artisan Manuela Sagarra PalauMiguel Pascual Sentañes Alejandro Cañas MorenoAntonia Tufet Osteda Matías Huerta CasadoJuan Manuel Simarro Martínez Ana Ruiz JiménezLuis Montañés López Concepción Palos GallardoFrancisco Gelonch Marias Luis Montagut SansJosé Montagut Oró Julio Sales PallarésAlbert Poch Peremarc Ignacio Miquel ParcerisaJuana Ruiz Mohíno José Farreny SoléVictoriano Bretón Ortega Justo Romero FarnosRicardo Fernández Ribot Manuel Vara CalveraRamón Culleré Serret Juan Dies SeguésIsabel Padilla Lara Josefa Perelló Piñol
– 8 –
Defuncions
1997
Jesús ens parlava totsovint del cel: “Vullque on sóc jo hi si-gueu també vosaltres”,“Me’n vaig al cel a pre-parar-vos-hi estada”.
Al cel, la nostra felici-tat serà completa ieterna. Per això deiasant Pau: “Ni l’ull havist mai, ni l’orella haescoltat, ni a caphome li ha passat pelcap, allò que Déu tépreparat per als quil’estimen”. “Tinc percert que tots els sofri-ments del mon presentno són res comparatsamb la glòria que ensespera”.
Pensant en el cel, elsmàrtirs no dubtaren niun moment a acceptarqualsevol turment.Tomàs Moro, abansdel seu martiri, li deiaa la seva esposa:¿Què valen uns anysmés de vida, si elscomparem amb el celetern?
El dia 5 de novembre de 1997, al Col.legi de laSagrada Família, vàrem tenir la III AssembleaParroquial. Hi assistiren uns 80 feligresos, que pertan-yen molts d’ells a diversos grups de la parròquia.Mossèn Bonaventura Pelegrí ens va parlar del temad’aquest any, en el pla de pastoral diocesana; és a dir,de l’acolliment, com actitud pròpia de l’Església i delcristià, i, per tant, de la parròquia. A continuació, el re-presentant de cada grup ens va explicar les activitatsque han desenvolupat durant l’any i va respondre aunes preguntes sobre el tema de l’acolliment, per talque la parròquia sigui i es mostri cada cop més acolli-dora.
Aquí ens ha semblat oportú resumir les propostesdels diversos grups, que foren les següents:
– 9 –
Consell dePastoral
• Ampliar, en la mesura del possible l’horari d’obertu-ra del temple.
• Mantenir el temple, especialment a l’hivern, ambuna temperatura agradable i llum suficient.
• Tenir-hi sempre algunes plantes i flors naturals.• Tenir uns moments d’assaig de cants abans de la
celebració eucarística.• Saludar-nos uns als altres, de manera que, poc a
poc, ens anéssim coneixent.• Intentar d’ocupar comunitàriament els primers
bancs.• Estar atents als nous blocs d’habitatges, perquè la
parròquia s’hi faci present i ofereixi els seus ser-veis.
• Obrir la parròquia a tots els moviments quel’Església accepta.
• Establir més contactes amb les cases regionals iassociacions diverses que existeixen a la de-marcació parroquial.
• Crear un “espai comú” per als joves, un espai “dife-rent”, perquè hi puguin venir i trobar-s’hi a gust.
• Interessar els antics col.laboradors de les activitatsque es desenvolupaven a la parròquia. I re-conèixer la seva tasca, que pot ser fonament demoltes altres.
• Instituir un grup que es preocupi de l’animació mis-sionera de la parròquia.
• Preparar un record-homenatge a Mossèn RamonTorres, que durant tants anys va regir la nostraparròquia del Carme.
Propostes perquè la parròquia sigui cada cop més acollidora:
INGRESSOS
Romanent any anterior.............................. 481.240Per serveis parroquials ............................. 697.525Quotes col.laboradors ............................... 1.114.500Col.lectes dominicals ................................ 2.088.097Donatius i bústies...................................... 2.125.126Donatius especials per a les obres ........... 4.237.931Del Bisbat per a les obres......................... 250.000Donatius de “La Caixa” per a les obres..... 200.000Donatiu Diputació Provincial ..................... 300.000Donatiu Caixa de Sabadell........................ 20.000Col.lectes especials a entregar ................. 1.485.467Benefici del Sorteig per a les obres .......... 1.015.500Interessos bancaris .................................. 30.101Diversos .................................................... 15.000Préstecs particulars per a les obres.......... 4.335.600
Total ingressos........................................ 18.396.087
DESPESES
Articles per al culte i comb. calefacció ...... 498.434Obres extraordinàries i reparacions.......... 12.487.526Serveis gestoria i informàtica .................... 18.000Assegurances ........................................... 29.817Aigua, gas, electricitat ............................... 506.018Material oficina.......................................... 10.162Telèfon i correspondència ......................... 153.456Activitats pastorals .................................... 552.198Activitats assistencials: càritas, etc... ........ 130.800Retribucions a sacerdots........................... 788.000Altres retribucions, neteja, etc................... 473.870Seguretat Social........................................ 150.219Despeses financeres................................. 22.184Col·lectes especials a entregar ................. 1.485.467Béns inventariables................................... 61.570Tributs i altres ....................................... 13.672
Total despeses ........................................ 17.381.393
Existències a 31 de desembre de 1997.... 1.014.694
– 10 –
Conselld’Economia
Relació de Col·lectesespecials entregadesals seus fins:
Càritas 360.131
Sta.Infància ..... 74.722
Mans Unides ... 162.422
Seminari .......... 139.632
Domund........... 264.810
Germanor ........ 354.060
ClergatIndígena .......... 52.820
Pro Sant Pare.. 53.435
Divendres Sant 23.435
Total ................ 1.485.467
Gràcies a tots en nomd’aquestes entitatsbeneficiades.
Comptes de la parròquia - 1997
Vegeu comentaris a l’altrapàgina
Comentaris als comptes de la parròquia.
1. Com podeu veure, hem de tornar préstecs per valor de 4.335.600 ptes.Però disposem d’unes existències(a 31-12-97) de 1.014.694 ptes.
Això vol dir que, realment, tenim un deute de 3.320.906 ptes.
2. En aquests moments, finals de març, amb els ingressos normals de la parrò-quia i alguns donatius particulars rebuts, i gràcies a una aportació extra-ordinària de l’Ajuntament de Lleida -de 2.000.000 de pessetes-, hem po-gut tornar ja la totalitat dels préstecs. Lògicament aquests donatius i lesdevolucions dels préstecs es veuran reflectides als comptes del 1998.
3. En nom de la parròquia, agraïm ben de cor a tothom la col·laboració ¡entu-siasta! a les obres de restauració del temple parroquial. I diem a tothom;perquè, si és cert que hi ha hagut algunes aportacions quantioses, el80% de l’aportació total s’ha fet a base de petites i nombroses aporta-cions: donatius personals, donatius a les bústies, als comptes dels bancs,un esforç més gran a les col.lectes dominicals, algunes persones que s’-han inscrit com a col.laboradors habituals, etc... Repetim, doncs:¡Gràcies a tothom!
4. Com sol passar en els casos d’obres, el pressupost inicial -10.309.000 ptes.-s’ha vist excedit, fins arribar a 12.437.526. Val a dir, no obstant, que s’-han fet més coses de les que estaven previstes, com la pintura de lesdos escales (de Ferran, 31 i Carrer Carme) i altres arranjaments comple-mentaris. També hem de reconèixer que no s’ha pogut fer l’obra de l’ele-vador per a discapacitats, que estava dins el pressupost inicial, però queha trobat dificultats tècniques, encara no solucionades: però és una obraque continua estant en la intenció de la parròquia.
5. Val a dir també que, ni que hàgim hagut d’acudir a les despeses extraordinà-ries de les obres, la parròquia ha estat també generosa en les col.lectesper les necessitats del Tercer Món, les Missions, etc..., com es pot com-provar en la pàgina anterior. A aquestes necessitats hem contribuït ambla quantitat de 1.485.467 ptes; quantitat que suposa un augment de276.017 ptes. sobre l’any 96.
6. Hem de dir, finalment, que, ni que tot estigui pagat i no tinguem deutes, lesobres realitzades han suposat l’ajornament d’altres necessitats, com ésprincipalment l’adequació del soterrani com a local per a les activitats deljovent, la solidificació de les campanes, el repàs del teulat, la restauracióde la capella del Santíssim, etc... Poc a poc, ho anirem estudiant i us ani-rem informant.
– 11 –
És un grup de la parròquia que atén aquelles persones que en un moment o situacióde la vida poden tenir problemes o necessitats. Encara que tots hem d’estar atents iben disposats a ajudar els nostres germans, el grup de Càritas té això com una mis-sió especial. Es reuneixen dos cops al mes per estudiar aquests casos i donar-los laresposta més adient i possible. Totalment vinculada al grup de Càritas hi ha una as-sistenta social que fa el servei d’acollida i seguiment dels casos que es presenten,ajudada sempre per diversos membres del grup.
Com un exponent del treball del grup, publiquem aquí l’estat de comptes (ingressos idespeses) de Càritas parroquial. Sabem, no obstant, que el més important no són elscomptes, sinó la dedicació, l’interès, la generositat... I aixó no es pot -ni es vol- comp-tabilitzar.
– 12 –
Càritasparroquial
INGRESSOS
De Càritas Diocesana ..................150.000de Col.lecta parroquial ...................33.163Donatius.........................................40.000 223.163Saldo anterior (31-12-96) .......................... 49.294
TOTAL ...................................................... 272.457
DESPESES
Alimentació.....................................19.837Ajuts per a vivenda ......................102.794Despeses sanitàries.........................5.447Escolars / Formació .......................15.000Ajuts per a desplaçaments.............22.500Interess. i comiss. bancàries............2.228Gestions / Documentacions ...........15.000
TOTAL DESPESES .................................. 182.806
Saldo a 31 -12 - 97 89.651
Resum i nombre de gestions del grupde Càritas durant l’any 1997
Atenció a transeünts .............................26Estrangeria..............................................4Atenció a famílies................................126Per aconseguir pensions, etc................29A persones derivades a la parròquia.......6Bosses menjar derivats a l’albergo PP. Franciscans .................................44Gestions per aconseguir treball ..............4Per aconseguir vivenda...........................3
Vaig veure al carrer una nena quetremolava de fred, dins el seu ves-tidet molt prim i amb ben poquesperspectives d’aconseguir un àpatdecent. Em vaig indignar i li vaigdir a Déu: - Per què permetsaquestes coses? Per què no fasres per solucionar-ho?
Durant una estona, Déu va ro-mandre en silenci. Però, aquellanit, de sobte, Déu em respongué:-Certament que he fet algunacosa: T’he fet a tu.
És un altre grup de la parròquia que té una missió semblant a Càritas, perquè aténtambé a persones i famílies necessitades. Els mètodes són diferents, però la col.la-boració és total entre les dues entitats. Les “Conferències de Sant Vicenç de Paül”les va fundar Federic Ozanam, que aquest any ha estat beatificat pel Sant Pare, JoanPau II. La seva obra està estesa per tot el món.
El grup de la nostra parròquia vol també presentar el resum dels comptes del 1997,al temps que agraeix totes les aportacions dels socis i altres col.laboradors. Tot ésper al bé dels qui més ho necessiten.
– 13 –
Conferènciesde Sant Vicenç
de Paül
Resum de l’exercici 1997
INGRESSOS
Dels socis.....................................124.900
Donatius.......................................125.900 250.800
Romanent de l’any anterior ....................... 60.290
TOTAL ...................................................... 311.090
DESPESES
A cobradores..................................13.980
Revista Ozanam...............................2.000
“Aguinaldo” Nadal .........................60.815
Ajudes: aliments i medicines..........66.365
Al Consell de les Conferències ........7.000
Per a les obres de la parròquia....100.000 250.160
Existències actuals, a 31-XII-1997 ......... 60.930 També es tractad’una nena. Unanena pobra –tot iessent molt petita–tenia 8 anys- portavaals braços un nen.Un senyor passà pelseu costat, i veient-laaixí carregada, li vaparlarbondadosament:–Deu pesar moltaquest nen, veritat?
La nena responguédecidida: –No, no empesa: és ungermanet.
– 14 –
Grup deFormaciód’Adults
El grup de Formació de cristians adults és una de les ac-tivitats que ofereix la parròquia, al servei dels cristiansadults que pertanyen a aquesta, o també als qui no sónde la parròquia, però que tenen unes inquietuds de for-mació cristiana.
L’objectiu a assolir és que, d’una manera planificada, aprenguem a viure la fe davantdels reptes que se’ns van presentant en el transcurs de la nostra vida quotidiana;partint de la base de què tota nova descoberta de la veritat ens exigeix de ser-li con-seqüents en la vida privada i en relació amb la societat en que vivim.
Aquest any, un dels més importants objectius a aconseguir ha estat el de l’acolliment.Hem de saber acollir les persones, no solament aquelles que tractem diàriament,sinó també aquelles que esporàdicament es creuen en la nostra vida, independent-ment del sexe, nacionalitat, religió i idees, ni que aquestes no siguin precisament lesnostres.
Ens reunim tots els dilluns, a 1/4 de nou del vespre. El nostre resposable i consiliariés Mossèn Ventura Pelegrí.
Expressem aquí algunes de les conclusions operatives que han sorgit de l’estudid’aquest any respecte al tema de l’acolliment:
Hem de valorar molt el que es fa de bo alvoltant nostre, ni que no es faci cons-cientment per Déu.
Fomentar el coneixement entre els feligresosd’una mateixa parròquia.
No criticar mai ningú per les seves diversesopcions.
No jutjar per les aparences ni condemnarningú.
Respecte al jovent, ni adulació ni menyspreu.
L’actitud acollidora suposa “cercar” la gent,no solament acollir-la quan vénen.
Promoure més hores d’obertura de les es-glésies.
Fomentar el voluntariat.
Valorar molt les reunions de formació decada grup.
Fer-nos conscients de pertànyer a un poble,que és el món.
És el grup més recentment constituït a la parròquia.Ha sorgit amb molta il.lusió. Són unes quantes perso-nes -però tots hi sou convidats- que volen fer-se cadacop més conscients de que les paraules de Jesús“Aneu per tot el món, escampeu l’Evangeli i bategeuen el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i en-senyeu tot el que jo us he dit” són paraules per a totcristià. Tot cristià, doncs, ha de ser missioner.
– 15 –
Grupd’AnimacióMissionera
Un animador missioner
Què és?És un que creu en Jesucrist.Un cristià compromès en l’acció pastoral de la
seva parròquia o moviment.
Com viu?Dóna testimoni de la seva fe.Actua pensant sempre en tothom.Es forma per complir bé la seva tasca.
Quins són els seus objectius?Sensibilitzar tothom en la dimensió missionera.Ajudar tots els grups de la parròquia a desco-
brir aquesta dimensió.Facilitar informació i testimonis de les missions.Potenciar la solidaritat amb el Tercer Món.Fer un clima de pregària per les vocacions.Promocionar les vocacions missioneres.Oferir-se, si Déu el crida, com a missioner.Treballar activament en les campanyes missio-
neres del Domund, Santa Infància, ClergatIndígena...
L’animador missioner, amb la seva senzillesa,amb la seva constància, amb la seva con-fiança, amb la seva alegria..., és el quiposa esperit i ànima en totes les activitatsde la parròquia, intentant que tots sentin enel seu interior el “rau-rau” de la missió queCrist ens ha encomanat: “Aneu per tot elmón...”
– 16 –
Grup d’Atencióals Malalts
Una bona notícia!per a la gent gran i els malalts, que són preferitsde Jesús. Preneu nota:
El dia 17 de maig, diumenge, vindrà el Sr. Bisbe ala nostra parròquia, i conferirà “comunitàriament”el sagrament de la Unció dels Malalts a totsaquells -gent gran i malalts- que vulguin rebreaquest sagrament. Com cada un dels sagraments,la Unció dels Malalts és una gràcia extraordinàriade Déu. Per això diem que és... ¡una bona notícia!
Llegiu l’explicació que us en donem en aquestapàgina. I, ja des d’ara, tots aquells que vulgueurebre aquest sagrament, digueu-ho a la parròquia.Els qui no puguin venir a l’església, els donarem laUnció dels malalts a la seva pròpia casa, al voltantd’aquells dies.
Què es la Unció dels Malalts.És el sagrament en què Jesús s’apropa als seus germans més dèbils, i per aixòmés estimats, per confortar-los en les dificultats que provenen de la malaltia o l’e-dat avançada.
Quins efectes té.Perdona els pecats. Dóna pau al cor del malalt. L’ajuda a acceptar amb serenitatel dolor, alliberant-lo del temor, la angoixa i la temptació, que molt sovint acom-panyen la malaltia. I pot Déu també donar-li la curació, si això convé per al seubé espiritual.
Qui la pot rebre.Tots els qui pateixen una malaltia greu, encara que no estiguin per morir. Tambéla gent gran, que per l’edat avançada, veuen debilitades les seves forces. Fins itot es pot tornar a rebre, quan hi ha un agreujament de la malaltia o són mésgreus les dificultats de l’edat .
Qui l’administraNormalment ho fa el mossèn a la casa del malalt. En ocasions es pot rebre “co-munitàriament” a l’església. Així resulta un testimoni de fe que els malalts i gentgran donen a tota la comunitat parroquial. I tota la comunitat parroquial té ocasióde fer-s’hi present, de pregar pels seus malalts i mostrar-los l’afecte que merei-xen.
Com es faConsisteix bàsicament en la pregària del sacerdot, en la imposició de les manssobre el cap del malalt i en la unció del front i les mans amb l’oli -que per aixòse’n diu dels malalts- consagrat pel bisbe en la setmana santa anterior.
El grup de Litùrgia ens proposa un Decàleg per revi-sar i millorar la nostra participació dominical al’Eucaristia, que és el moment central de la setmana ide la vida d’un cristià.
– 17 –
Grup deLitùrgia
Decàleg de la Missa dominical
1. Arribaré 5 minuts abans de la celebració,per centrar-me i assajar els cants.
2. Em col.locaré el més endavant possible,per seguir millor i formar família.
3. Saludaré els qui s’asseuen al costat meu.perquè són els meus germans en la fe.
4. Participaré en el cant, respostes, lectures, etc...perquè sóc i em sento membre de l’Església.
5. Escoltaré atentament la Paraula de Déu,perquè sé que és per a tots i per a mi.
6. El meu “Amén” serà decidit i fort.Així m’uneixo de cor a la pregària Eucarística.
7. Seré generós en donar a l’Església i els pobres,així agraeixo a Déu el que ell m’ha donat.
8. En donar la pau, ompliré de sentit el meu gest,intentant de ser sempre portador de pau.
9. Aniré a la Comunió amb un cor ben disposat,rebent, si cal, el sagrament de la Penitència.
10. Seré conseqüent amb el que he viscut,amb el meu esforç i la força de l’Eucaristia.
Després de començar el curs amb les piles recarregades, iquinze dies després d’anar a l’Assemblea General, el grup delMUEC de la parròquia vam anar a l’Assemblea Diocesana,que es va celebrar a Miravall. érem una trentena; així que varesultar bastant familiar. A Miravall, després de presentar-nostots, ja que sempre hi ha cares noves, vàrem presentar el pladel curs amb una xerrada de Mn. Joaquim Mesalles (preverede Lleida que ha tornat després d’estar vuit anys a Roma);també vam presentar el balanç del curs i el Reglament Internde Funcionament i finalment els relleus diocesans.
I no us cregueu que el grup del MUEC-parròquia no s’implicaamb el moviment, eh!. Del grup de la parròquia han sortit elex-coordinador diocesà, membres de l’equip d’iniciació i del’equip de pastoral Universitària i el responsable de tresoreria.
El grup s’està fent cada cop més gran i ara som sis membres:la Carme (la nostra responsable), la Brígida, el Jordi, laMontse, el David, i el nostre últim fitxatge, en Jesús. Tots bencoordinats gràcies al nostre consiliari, el Pare Joan Pujol(Franciscà i director del Col·legi Major St. Antoni de Pàdua).
Quan se’ns pregunta què és el MUEC, potser hauríem de co-mençar per dir que el MUEC no “és”. El MUEC “som”.
Som un col·lectiu d’estudiants i universitaris cristians deCatalunya i les Illes, que ens hem aplegat formant un movi-ment, on ens sentim acollits en el nostre intent de fer camí enla fe. Un moviment que vol estar present i dialogar en el mónde l’estudi i la cultura.
Un moviment que pretén ajudar les persones intentant com-partir el seu viure quotidià: el centre d’estudis, els amics, la fa-mília, la parella... En definitiva, tot allò que pugui formar part(que forma part, de fet) de tota opció de vida! Volem i -ensagrada ser- la veu de l’Església entre els joves, així com laveu dels joves en l’Església.
Però com ens organitzem per fer-ho? El MUEC el formemgrups de vuit o deu estudiants d’una edat semblant, acompan-yats d’un animador, que ens reunim cada setmana. Cada set-mana, doncs, intentem plantejar-nos tot allò que es deriva delfet d’intentar establir un lligam entre la fe i les nostres vides.És a dir, pretenem adquirir un estil de vida: veure allò que calfer, jutjar-ho i confrontar-ho amb l’Evangeli. I el més important:les reunions ens condueixen a un compromís, a actuar com acreients i com a persones allà on som presents. Perquè nosempre és fàcil; però és sempre necessari.
– 18 –
MUEC
?
?
?
?
– 19 –
MIJAC
És ben conegut que el 1812, quan la guerra del francès i amb Lleidasota domini napoleònic, explotà el polvorí que hi havia a la Suda, i queentre els danys que ocasionà l’explosió es produí l’ensorrament deltemple parroquial de Santa Maria Magdalena, raó per la qual -i perexigència del comandament francès- el Vicari Episcopal declarà extin-gida la parròquia, unint el seu territori a la de Sant Joan.
Ben conegut també que, quan això passà, hi havia al carrer del Carmeun convent de carmelites observants, i que la seva església, consagra-da pel bisbe Torres el 1786, era oberta al públic i estava dedicada al’advocació del Carme.
També és conegut que el bisbe Torres, en tornar de l’exili un cop aca-bada la guerra, no acceptà la supressió de la demarcació parroquial deSanta Maria Magdalena, i que el 1815 decretà la seva recuperació,atorgant-li com a seu provisional l’església del convent de carmelitesobservants.
El temple parroquial de Santa Maria Magdalena no solament no fou re-construït, sinó que, per motius urbanístics del sector, fins i tot se’n de-moliren les restes que quedaven; fet que coincidí amb l’expulsió delscarmelites per la llei d’exclaustració; i així la interinitat amb què l’esglé-sia del Carme acollí la parròquia, es convertí en definitiva.
Això no obstant, la titularitat de la parròquia -Santa Maria Magdalena-no es modificà, i el nou temple continuà sota l’advocació de SantaMaria Magdalena; tant que fins i tot es bastí en aquest temple un noualtar major, i el de la Verge del Carme -que fins llavors havia presidit eltemple- es traslladà a una capella lateral.
¿Quan comença a anomenar-se “parròquia del Carme”? No fou fins el1892, tot i que ja molt abans era aquest el nom que li donava la feligre-sia. Cal explicar-ho.
En la seva llarga vida com a parròquia, el temple acollí dues realitats.Una, el viure religiós de la feligresia de Santa Maria Magdalena; altra,la devoció a la Verge del Carme. Passà que, mentre aquesta devociócreixia i creixia, -com n’és bona mostra el fet de l’aparició dels primersgoigs i dels primers novenaris a la Mare de Déu-, el nom de SantaMaria Magdalena anà perdent vigoria fins emboirar-se dintre el recordd’un temps passat.
Però donar legalitat al canvi de titularitat parroquial era quelcom méscomplex. La raó és clara. En el convuls segle XIX hi ha una data clau,
– 20 –
Pàg
ines
d’h
istò
ria
Dels orígens de la parròquia delCarme
el 1851, en què l’Església i l’Estat, després d’un llarg període de greus iseriosos enfrontaments, signaren un Concordat que assenyala la vo-luntat d’ambdues potestats de resoldre de comú acord les qüestionspendents. Doncs bé; privada l’Església del seu patrimoni i del seu propifinançament per les lleis desamortitzadores, i atesa la repercussió enels pressupostos de l’Estat de les estructures eclesials, l’article 24 del’esmentat Concordat manava que els diferents bisbats procedissin “aformar un nuevo arreglo y demarcación de parroquias para sus respec-tivas diócesis”. Fou llavors que el bisbe Uriz inicià l’expedient de divisióparroquial de Lleida i l’envià a Madrid per a la seva aprovació.
Però passà el temps i res no es resolgué. Calgué esperar l’arribada ala diòcesi, el 1890, del bisbe Messeguer. Aquest digué: “Desde que noshicimos cargo del gobierno de la diócesis, una de las primeras diligen-cias fue examinar el expediente del arreglo parroquial y, habiéndolo ha-llado perfectamentre terminado por nuestros tres dignísimos e inmedia-tos predecesores, sin que hubiese obtenido la aprobación, lo hemosintentado nuevamente”. Ho aconseguí. Per Reial Ordre de 25 de juliolde 1892, la Reina Regent Maria Cristina aprovà “el nuevo plan de de-marcación parroquial”, en document que porta també la signatura, coma Ministre de Gràcia i Justícia, del lleidatà Fernando Cos-Gayón.
D’acord amb aquest document i en aquesta data, tot i que el nou nomde la parròquia figurava ja en l’expedient del bisbe Uriz, passà a dir-sede manera oficial “Parròquia de Ntra. Sra. del Carme i Santa MariaMagdalena”, quedant fixada la seva demarcació territorial de la següentmanera: “Desde su Iglesia sube por la calle del Carmen hasta la de laParra, tiene toda ésta, las de Cuesta de Magdalena, San Gil,Democracia, Bafart, Botera, Travesía del Carmen, Cardenal Remolins,y las dos aceras de la Rambla Fernando, desde las calles del Palaciode Justicia y Alcalde Fuster hasta la estación, con las de este recintoque no se nombran. Tendrá también las casas de campo que hay des-de la carretera de Torrefarrera o camino de Gualda, hacia la derechadel río”.
És la demarcació que tingué fins que el 1946 el Bisbe Villar la convertíen mare de parròquies, en erigir les noves demarcacions de SantaMaria Magdalena i Sant Andreu -avui Sant Salvador (Pardinyes)-, se-gregades del seu territori.
Romà Sol i Carme Torres
– 21 –
Pàg
ines
d’h
istò
ria
– 22 –
FRANCISCANS
“Aquells frares a qui el Senyor ha donat la gràcia de treballar,que treballin fidelment i devotament...” ( De la Regla de santFrancesc d´Assís).
Aquestes paraules de Francesc d´Assís, són la idea de fonsdel meu escrit.
Ja des de la vinguda dels primers franciscans a la ciutat de Lleida, vers l´any1224, es van integrar d´una manera progressiva als costums i a la vida de laciutat.
Aquesta és una de les característiques que atribueixen les Cròniques als nos-tres primers frares: una plena identificació amb els lleidatans, essent part activaen les inquietuds ciutadanes.
Es distingiren, sobretot, en l´acció pastoral dirigida primàriament al servei delsmalalts i ajuda als pobres i necessitats, i a la predicació per tots els poblets de lacomarca.
També participaren activament, en el camp cultural, en l´Estudi General deLleida, amb professors eminents per la seva ciència, però sobretot per la sevasenzillesa i bondat.
Els frares, segons els temps i necessitats, s´han identificat plenament en tot elque significava millora per la ciutat.
Avui, i ja amb l’experiència de molts anys, trenta concretament, cooperem i tre-ballem en el camp universitari amb el Col.legi Major St. Antoni de Pàdua. És unatasca que fem amb il˙lusió i que va donant els seus fruits.
En aquests anys, han passat pel nostre Centre, més de 2.000 universitaris, queamb la seva presència i iniciatives han donat vida i alegria al nostre barri i, enbon nombre, ocupen càrrecs importants en la nostra societat, en l´ensenyament,medicina, política i altres.
El Col.legi va ser un centre completament compromès, en els temps difícils dela transició democràtica, per la seva aposta oberta i valenta per les llibertats,amb el concurs de bons conferenciants, amb accions que varen tenir un pes im-portant i molt de ressò a la Ciutat.
Actualment la nostra feina és més normal i dedicada a acompanyar en el seudesenvolupament humà, intelectual i cristià, dins d´una gran llibertat i pluralis-me, a un bon nombre de joves, que de llocs molt diversos de Catalunya i del´Estat Espanyol, venen a Lleida per estudiar i per formar-se.
Tenen bones instalacions per a viure i estudiar però, sobretot, procurem oferir elque és més nostre, una bona acollida, un ambient ben distès, per afavorir el tre-ball, l´estudi i la bona convivència.
Francesc Vilà Virgili. Franciscà.
– 23 –
Goigs a la Verge del Carmeque es venera a la seva parròquia de Lleida
Cantarem amb veu joiosavostres goigs, Mare dels cels:Verge del Carme amorosa,protegiu vostres fidels.
Era un núvol blau encaravostra figura al Carmel,núvol d’hermosura claraentre la terra i el cel,prop d’Elies, lluminosa,neix la fe en fondes arrels:Verge del Carme amorosa,protegiu vostres fidels.
Puig que sou Filla del Pare,de l’Esperit temple Sant,del poble de Déu sou Marei alba dels temps que vindran,sou Mare, Filla i Esposai Reina de terra i cels:Verge del Carme amorosa,protegiu vostres fidels.
Quan Lleida trenca murallesi franca als nous temps somriu,quan celebren esponsallesla Seu vella, el pla i el riu,aixeca aquest temple airosa,nau al vent de nous anhels:Verge del Carme amorosa,protegiu vostres fidels.
Terra franca de frontera,ets venerada a Ponent,tens l’horta, el conreu i l’erai el Segre, vena d’argent,i al Carme hi tens venturosaporta i vall, camí dels cels:Verge del Carme amorosa,protegiu vostres fidels.
La Parròquia renovadanova vida i llum difoni la imatge veneradaté el més bell somrís del món;mare amable, llum hermosa,més que la lluna i estels,Verge del Carme amorosa,protegiu vostres fidels.
A la parròquia us venerenbatejats d’estirp reial;creuen, treballen i esperenel botiguer i menestral,gent del dret, sàvia i curosa,de treball humil o excels:Verge del Carme amorosa,protegiu vostres fidels.
Ja que Lleida al front us posacinyell de lluna i estels:Verge del Carme amorosa,protegiu vostres fidels.
Aquí, princesa i senyora,acolliu els lleidatans,el fill que lluny brega i plora,poble i reis, humils i grans;tots amb vós, Mare ditxosa,ens trobem lluny de recels:Verge del Carme amorosa,protegiu vostres fidels.
Cent cops desolada i erma,cent vegades refloreix;terra oberta, terra ferma,el Carmel sempre hi reneix,prop del Segre, bella rosa,pa de blat, dolçor de mels:Verge del Carme amorosa,protegiu vostres fidels.
Lliri blanc de gràcia plena,jardí al cel tothora obert,sou a l’horta amb Magdalenai amb Elies al desert;mostreu-nos, Muntanya airosa,la faç de Déu sense vels:Verge del Carme amorosa,protegiu vostres fidels.
Lletra: Antoni FortunyMúsica: Lluís Climent
Premiats al Certamen del’Acadèmia Mariana de
Lleida, any 1998
– 24 –
¿Sabies que...
El dia 8 de gener de 1997 van començar les obres derestauració i pintura del temple parroquial. I es vaninaugurar, com a primera fase, el dia 9 de març. La se-gona fase, les pintures de l’absis, obra d’en VíctorPallarés es van inaugurar el dia de la Mare de Déu delCarme. Posteriorment, acabades les pintures de les ar-cades, també d’en Víctor Pallarés, es va fer la inaugura-ció oficial de tota l’obra. Era el dia 19 d’octubre. Va pre-sidir l’Eucaristia el Sr. Bisbe de Lleida, Ramon Malla iCall. Hi assistiren també el Sr. Alcalde i el Sr. Presidentde la Diputació, amb altres autoritats.
El mateix dia es va inaugurar l’Exposició “Eucaristia”,a la sala de conferències de la parròquia. L’exposiciómostrava els objectes i l’aixovar litúrgic que s’utilitza pera la celebració de l’Eucaristia. Els objectes eren de laparròquia del Carme. Els dissenyadors de l’exposicióvaren ser Montse Macià i Anselm Ros, que la Diputacióde Lleida va posar a la nostra disposició. També corre-gué a càrrec de la Diputació el servei de fusteria, elec-tricitat i material expositiu, com vitrines, penjadors, etc...L’exposició ha estat visitada per unes 300 persones,amb un gran percentatge de joves, procedents de esco-les i instituts, que venien amb els seus professors de re-ligió.
El dia 28 de desembre, festa de la Sagrada Família, laparròquia va celebrar les noces d’or i d’argent delmatrimoni de les parelles següents:
Bartolomé Sorolla i Pilar Lapeña,Josep Alexandre i Carme GómezAndrés Padilla i Basilisa Díaz Javier Echauz i Palmira JiménezAndrés Martínez i Encarna Miras
Ramon Sans i Ana Maria LoscosJaume Salla i Montse BifetJosep Argelaga i Maria Dolors Solé
?
?
?
?
?
– 25 –
El dia 17 de maig proper, diumenge, vindrà el Sr. Bisbea la nostra parròquia, i conferirà “comunitàriament” elsagrament de la Unció dels Malalts a tots aquells -gentgran i malalts- que vulguin rebre aquest sagrament.Com cada un dels sagraments, la Unció dels Malalts ésuna gràcia extraordinària de Déu. Ja des d’ara, totsaquells que vulgueu rebre aquest sagrament, digueu-hoa la parròquia.
El Divendres Sant, dia 10 d’abril, a les 7’15 del vespre,uns quants coneguts actors de Lleida faran una recita-ció de diverses escenes de la Passió de Jesús, se-gons el guió de la Passió de Cervera. Ho faran a la nos-tra església parroquial del Carme, aprofitantl’escenografia de les pintures d’en Víctor Pallarés a l’ab-sis de la mateixa.
El tradicional Certamen Literari de l’Acadèmia Marianade Lleida, que es ve realitzant des de fa 135 anys (co-mençà el 1862) es celebrà aquest any al TeatrePrincipal de Lleida. I va estar dedicat a la Mare de Déudel Carme, titular de la nostra parròquia. Hi assistirenles primeres autoritats eclesiàstiques, autonòmiques ilocals. El treball d’història sobre la parròquia del Carmede Lleida va ser atorgat a Romà Sol i Carme Torres, deLleida. El premi als millors Goigs a la Mare de Déu delCarme el va guanyar Antoni Fortuny, amb els goigs quetranscrivim en una de les pàgines d’aquesta petita re-vista. Els goigs han estat musicats pel nostre organistaLluís Climent.
El grup de senyores del Rober parroquial i Litúrgiccontinua -ja fa molts anys- fent un bon servei de recolli-da de roba i repartiment a les persones que la necessi-ten. Al temps que confeccionen mantells i altres robesper a la Campanya de Mans Unides contra la fam.També són constants a la seva reunió quinzenal elsmembres del grup de Vida Creixent,
¿Sabies que...
?
?
?
?
?
– 26 –
Hor
es d
’ofic
ina
tots
els
die
s, d
e 10
a 1
2dt
.i dc
.12-
13; 2
0-21
(20’
30-2
1’30
)di
lluns
a d
iven
dres
, de
19 a
21
tard
esdi
lluns
a d
iven
dres
, de
18 a
20
dt, 2
0-21
(20´
30-2
1’30
)i a
con
v.di
mar
ts a
dis
sabt
e, d
e 18
a 2
2dt
. 19
a 19
’45;
dc.
20’
15 a
21’
15di
lluns
, dt.
i dc.
de
19’3
0 a
21dl
. a d
v. 1
8-21
(mill
or a
con
veni
r )co
nsul
tar
amb
el S
ecà
San
t Per
edi
lluns
a d
iven
dres
, de
19 a
21
tots
els
die
s, d
e 18
a 2
0di
mar
ts a
dis
sabt
e, d
e 18
a 2
1dl
., dc
. i d
v. 1
1-13
; 20’
30-2
1’30
dt.,
dc. i
dv.
, de
12 a
13;
de
20-2
1di
lluns
a d
iven
dres
, de
19’3
0 a
21to
ts e
ls d
ies,
de
18’1
5 a
19’1
5dt
. a d
v. 9
-19
(Col
.legi
Epi
scop
al)
diss
abte
, de
20 a
21
(i a
conv
enir)
dillu
ns a
div
endr
es, d
e 18
a 2
0’30
dillu
ns a
div
endr
es, 1
8-19
i 20
-21
tots
els
die
s, d
e 18
’30
a 20
’30
dl.,
dc. i
dv.
de
19’3
0 a
21dl
., dc
. i d
v. d
e 18
a 2
0’30
Ho
rari
s M
isse
s d
ies
fein
ers
Mis
ses
vig
ília
Mis
ses
diu
men
ges
i fe
stes
910
* -
11 -
12+
18
199
10
1213
+20
911
’30+
19’3
0(2
0)20
911
12
1320
19’3
0(2
0)20
912’3
020
19
(20)
1010
’30
11’3
09’3
019
+19
1011
+12
19
19’3
0(2
0)20
910
Pla
ç.S
.F.
11+
Gre
nyan
a12
19(2
0)20
10
12no
més
els
dim
ecre
s 19’3
012
1919
(20)
1012
20’3
020
’30
10
11’3
0+13
20’3
0un
co
p a
l mes
, seg
ons
car
tell
2020
9’45
11+
12
11’3
019
(20)
2011
12
19
(20)
19(2
0)10
12
912
’30
2020
9’30
1213
18
9*19
’30+
20
911
+12
13
20
819’3
019’3
08
10’3
012
1319
’30(
21)
8’30
19’3
0(2
0)19
’30
(20)
11
10 R
ufea
11 B
utsè
nit
1219
19
910
’30
12
17’4
5+8
19
20
911
12’3
018
812’3
019
’30
19’3
08’3
09’
3010’3
011
’30
12’3
018
’30
19’3
0*19’3
010
1112
19
19(2
0)9
10’3
0* L
lívia
12*
19’3
019’3
09
11*
19
20’3
017
19
1219
812
+19
1920
’30
910
1219
19
9’3
019
’30
8’3
010’1
58’
30*
11
18*
18*
11*
7’10
*10
’15*
11’3
0*11
Not
es: 1
. La
negr
eta
asse
nyal
a M
issa
en
cast
ellà
. El s
igne
(*)
alte
rnàn
cia
de c
atal
à i c
aste
llà. 2
. El p
arèn
tesi
( )m
arca
can
vi d
’hor
a a
l’est
iu (q
uan
canv
ia l’
hora
nac
iona
l). 3
. El s
enya
l (+)
mar
ca q
ue la
mis
sa q
ueda
sup
rimid
a el
s m
esos
de
julio
l i a
gost
.
PAR
RÒ
QU
IES
DE
LA
CIU
TAT
DE
LL
EID
A•
HO
RA
RIS
DE
MIS
SE
S I
D’O
FIC
INA
Par
ròqu
ies
i Esg
lési
esS
anta
Esg
lési
a C
ated
ral
Mar
e de
Déu
del
Car
me
Mar
e de
Déu
de
la M
ercè
Mar
e de
Déu
de
Mon
tser
rat
Mar
e de
Déu
del
Pila
rS
agra
da
Fam
ília
San
t Agu
stí,
Bis
be (B
ordet
a)S
ant A
ndre
u, A
pòst
olS
ant A
nton
i Mª
Cla
ret
San
t Ign
asi d
e Lo
iola
San
t Isi
dre
Llau
rado
r (G
ual
da)
San
t Jau
me,
Apò
stol
San
t Joa
n B
aptis
taS
ant J
osep
Obr
er (M
agra
ner
s)S
ant L
lore
nç,
Màr
tirS
ant M
artí
, Bis
beS
ant P
au, A
pòst
ol (M
ario
la)
San
t Per
e, A
pòst
olS
anta
Mar
ia d
e B
uts
ènit
San
ta M
aria
de
Gar
den
yS
anta
Mar
ia M
agdal
ena
San
tuar
i de
San
ta T
eres
ina
San
ta T
eres
a Jo
rnet
San
tíssi
m S
alva
dor
(Par
din
yes)
Verg
e de
ls P
obre
s (S
ecà
San
t Per
e)E
sglé
sia
de la
San
gS
ant A
nton
i de
Pàd
ua (F
ranc
isca
ns)
Ora
tori
Mar
e de
Déu
del
s D
olor
sO
rato
ri M
are
de D
éu d
e l’A
cadèm
iaM
ones
tir d
el S
agra
t Cor
(Car
mel
ites
)G
erm
anet
es d
els
Pob
res
Hos
pita
l Arn
au d
e V
ilano
vaH
ospi
tal P
rovi
nci
alC
emen
tiri
Telè
fon
2694
7023
7162
2813
0823
2810
2358
4420
2369
2024
8522
2032
2438
4627
1099
2431
7127
0449
2426
4820
1598
2679
9426
8582
2605
7324
3080
2631
0026
9782
2340
5426
8038
2034
7823
7410
2345
5927
2351
2356
4026
6956
2723
9927
0415
2337
4424
8100
7000
7021
1542
Abr
evia
ture
sdl
.dill
uns;
dt.d
imar
ts;
dc.d
imec
res;
dj.d
ijous
;dv
.div
endr
es;
ds.d
issa
bte
– 27 –
Parròquia del CarmeHoraris de Setmana Santa 1998
ConfessionsDissabte de Rams, Dilluns i Dimecres Sant 6’30 a 7’30 tarda.Dimarts, Dimecres i Dijous Sant 11 a 12 matí.
Diumenge de Rams
Es farà la benedicció de rams a la Missa de les 11 del matí.
Dilluns Sant
9 de la nit: Celebració Comunitàriade la Penitència.
Dijous Sant
5’00 tarda SANTA MISSAper als qui no poden assistir a la celebració de les 8’15.
8’15 tarda CELEBRACIÓ DE LA CENA DEL SENYOR.
11’00 nit HORA SANTA
Divendres Sant
9’00 matí Via Crucis interparroquial.(Comença a l’església del Carme)
5’30 tarda CELEBRACIÓ DE LA PASSIÓ DEL SENYOR
7’15 tarda Lectura representada de laPassió de Cerveraa l’església parroquial.
Dissabte Sant
10’30 nit SOLEMNE VETLLA PASQUAL.
Crist ressuscita! Tot es renova!Hem estat salvats!Alegrem-nos-en!
Al·leluia! Bona Pasqua!
Parròquia de la Mare de Déu del Carme
BONAPASQUA
1998
Nº 3
Quadre central de les pintures de l’absis de l’església parroquial de la Mare de Déudel Carme, de Lleida. Obra de Víctor Pérez Pallarès. Representa tot el MisteriPasqual: passió i mort de Jesús al centre; insinuació de la resurrecció (tomba buidai llençol caigut) a l’espai esquerre superior. Vinguda de l’Esperit Sant sobre elsapòstols, a la dreta.
Des del cel
i des de la parròquia
la Mare de Déu del Carme
ens mira tots,
ens protegeix
i ens dóna
el tresor més gran que té:
el seu Fill i Fill de Déu,
Jesús.
