Embed Size (px)
DESCRIPTION
Â
Citation preview
BOOK
Producció, Expressió i Disseny en Premsa
Irene Casanovas Juliachs
G3 A b , 219
SUMARI 1. BREU PERIODÍSTIC
Fibonacci
2. R5 DIARI 1
Fer i desfer
3. R7 DIARI 3
Portada Diari
4. R6 DIARI 2
5. ASSAIG
R2. Assaig 1: L’estat estètic
6. R3 TRAÇABILITAT
7. R1 TERMINOLOGIA
8. R11 CAPÇALERA
9. R9
Llibre d’estil
10. R10
Portada i sumari
11. R8
Quatre pàgines revista
Teoria
Producció, Expressió i Disseny en Premsa NIU: 1335082 Daniel Tena Parera
El llegat de Fibonacci en el disseny
Intentant trobar un patró per la reproducció dels conills, el matemàtic Leonardo de Pisa
(Fibonacci), va descobrir una seqüència numèrica que està present en moltes parts del
nostre dia a dia. Aquesta consisteix en que cada número és el resultat de la suma dels
dos anteriors. Per exemple 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13 , 21, 34, ... el següent a 34 serà 34 + 21
= 55.
La seqüència de Fibonacci està estretament relacionada amb el nombre auri o nombre
d’or. La divisió de qualsevol nombre de la seqüència de Fibonacci pel seu nombre
anterior donarà com a resultat una aproximació a la proporció àuria (34/21 =
1,619047619048). Com més grans siguin aquests dos nombres, major serà
l’aproximació al nombre perfecte.
Els patrons de Fibonacci es poden trobar distribuïts de maneres molt diferents en
qualsevol objecte de la naturalesa. També tenen aplicacions en àmbits com les
matemàtiques, l’informàtica o la tecnologia. En disseny, la proporció àuria serveix com
a eina per aconseguir o garantir un disseny estètic, equilibrat i ben proporcionat el
més agradable possible al observador.
Disseny
de diaris
Afganesos Chiies cremant ahir una bandera dels Estats Units. El secretari de Defensa insinúa possibles repressions militars si la tensió i els atacs a les embaixades nord americanes continuen.
El president denuncia Pequín davant l’OMC a causa dels subsidis a l’automòbil
12 LA VANGUARDIA P O L Í T I C A DIMARTS, 2 D’OCTUBRE 2012
La Xina s’ha convertit en una arma llancívola entre els candidats a les eleccions presidencials del 6 de novembre. Tant el demòcrata Barack Obama com el republicà Mitt Romney tots han demostrat, en les seves trajectories pública i privada, el seu convenciment que la potència asiàtica és un soci necessari per als Estats Units. Però tant el president com el seu rival es lliuren aquests dies a una competició més populista per arrencar vots. No és casualitat que el president triés ahir un miting a Ohio peer anunciar una demanda contra la Xina davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC). L’Administració Obama considera que Pequín subsidia il·legalment
Nom de l’alumne: Irene Casanovas Identificador: 219
marc bassets, Tokio
Grups de manifestants a l’Afganistan, el Pakistan, L’indonèsia i la India van marxar ahir cridant “Mort als Estats Units en noves protestes que tenen la pel·lícula blasfema sobre Mahoma com a pretext. Al Pakistan i va haver dos morts.
La policia india va disparar gasos la-crimògens i canons d’aigua per dispersar els mil·lers de manifestants que es van amuntegar davant l’ambaixada dels Estats Units a Bombay. A Kabul, entre un mil·ler i 4.000 manifestants segons dades molt dispars de la policia afganesa, van prendre els carrers, van calar foc a automòbils i comerços i van llançar pedres contra la policia (una vintena d’agents van resultar ferits) i contra la base del Estats Units de Camp Phoenix. “Defensarem el nostre profeta fins que tinguem sang sobre el cos, no deixarem que ningú l’insulti —va dir un manifestant a la capital afganesa. Els nord-americans hauran de pagar el seu deshonor”.
D’altre banda, la policia del gegant asiàtic i nombrosos mitjans de comu-nicació van fer una crida a la calma als manifestants i a evitar els repetits, i cada cop més importants, atacs contra les empreses d’aquest pais. També van ser detinguts un centenar de sospitosos.
Pugna a la campanya per liderar la defensa dels llocs de treball amenaçats per la deslocalització
Les companyiesindies tanquen per evitar altres aldarulls greus
La Xina es converteix en una arma electoral entre Obama i Romney
l’exportació d’automòbils i també de compo-nents d’automòbils.
seus fabricants, la Xina provoca acomiada-ments als Estats Units.Per què Ohio? Per què ara? Ohio, a l’Oest Mitjà és un dels vells estats industrials de l’anomenat rust belt (el cinturó de l’òxid), la conca del Ruhr nordamericana, la regió més castigada per la desindustrialització i les deslocalitzacions.Ohio és, a més, un dels estats més disputats en una campanya electoral en que el president té avantatge. Si Romney perd en aquest estat li resultarà difícil guanyar el dia 6 de novembre. En un estat on un de cada vuit llocs de treballs està lligat al sector de l’automòbil.
Aquests subsidis, segons Washington, distor-sionen el mercat i proporcionen als fabricants xinesos un “avantatge injust” davant els seus competidors. En altres paraules, en ajudar als
www.lavanguardia.es Número 74.363 2’50 eurosDIVENDRES, 15 DE NOVEMBRE DE 2031
Els gegants es reivindiquen a les festes de la MercèVIURE 1 A 3
Arriba el copagament de fàrmacs per als malalts greus●Pacients de càncer o hepatitis hauran de pagar a partir d’octubre pels medicaments que es recullen a l’hospital TENDÈNCIES 24 I 25
MARC ARIAS
El Govern vol fomentar la llibertat d’horaris comercials
►Segons el Ministeri d’Economia, es podrà obrir fins a deu diumenges l’any a tota Espanya
►El Govern forçarà a onze ciutats a obrir al menys en una zona turística
Denúncia. La ministra de Sanitat en una roda de premsa en denúncia de les irregularitats de la Seguretat SocialALEX RIVAS
Sanitat denuncia 200.000 pensionistes en situació irregular●La irregularitat de la situació es descobreix al creuar da-des de la Seguretat Social, Sanitat e Hisenda. POLÍTICA 3 A 6
El Govern central podria sumprimir la desgravació per habitatge
La Ministra de Sanitat, Ana Mato, va denunciar ahir l’existència de 200.000 persones que estant acti�ves constaven com a beneficiàries d’algun pensionista i no pagaven els medicaments. La Ministra ha qua�lificat aquesta situació com a frau en una entrevista a l’agència Euro�pa Press. L’abastament arriba a uns 800.000 assegurats que consten com a beneficiaris d’una altre persona tot i que podien ser titulars de la seva
pròpia targeta sanitària. Fonts del Ministeri de Sanitat no han pogut explicar quan es va produir aquest descontrol, però indiquen que fa més d’11 anys que no es creuaven les dades de l’Institut Nacional de la Seguretat Social i Sanitat tot i que era obligatori des de 2004. L’abas�L’abas�tament arriba a uns 800.000 assegu�rats que consten com a beneficiaris assegurats que consten com a bene�ficiaris d'una altra persona.
Operat amb èxit el primer fetus amb amb una nova tècnica quirúrgica cardíaca prenatalTENDÈNCIES 26 I 27
ANA JIMÉNEZ
Mariano Rajoy en un meeting del PP
Un día després de que el Govern Central anunciés que es modificarà l’IVA reduït en alguns productes, va afirmar que també estudia eliminar la desgravació fiscal per la compra de vivenda habitual, així com la creació d’impostos mediambientals.Els objectius són claus. El primer i més important és el d'incrementar la recaptació per mirar de quadrar els comptes i intentar complir amb l’objectiu de dèficit per al 2013 com�promès amb Brussel·les el 5,3%.
DISSABTE, 09 DE NOVEMBRE DE 2013 LA VANGUARDIA 3
Internacional
Nom de l’alumne i Identificador: Irene Casanovas Juliachs (219) Espai per la publicitat.
Tensió a l’Europa de l’Est
Putin eleva el to de l’encontreRússia amenaça a Finlàndia d’iniciar un trencament de les relacions
Atacs a interessos finesos a Rússia. Els grans magatzems finesos Svarvard van ser saquejats ahir a la ciutat russa de Smolensk, a la regió d’Irkutsk a l’est del país.
GUERRA ECONÒMICA
El diari Pravda es pregunta si Rússia està disposada a perdre hegemonia.
INVASIÓ ECONÒMICA
La flota russa es prepara per envair la costa oriental de les illes de La Reunió.
IRENE CASANOVASMoscou, Corresponsal
CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>
Més pressió sobre Helsinki. Ahir Rússia va amenaçar a Finlàndia d’aplicar sancions econòmiques, mentre uns mil pesquers russos teni-en previst arribar aquesta matinada a les aigües de les disputades illes a punt per pescar-hi. Les autoritats fineses reclamen insistentment a Moscou que gestioni amb mode-ració les reivindicacions per evi-tar més brots de violència com els d’aquest cap de setmana passat. Els
Estats Units insten les dues potèn-cies europees a buscar una sortida negociada al litigi que els enfronta.
Després d’un cap de setmana protagonitzat per manifestacions multitudinàries en què van aflorar els pitjors brots antirussos de les últimes dècades, sembla que Rússia Rússia ha iniciat la segona fase de l’estratègia en la disputa que té amb Finlàndia sobre l’arxipèlag deshabi-tat de les illes de La Reunió, que els russos anomenen Trovof.
Ahir Moscou va amenaçar de po-sar en marxa una bateria de represà-
lies econòmiques contra Finlàndia si no reconsidera la compra de tres d’aquells illots als propietaris fine-sos. L’avís el va transmetre a través de l’edició internacional el diari Pravda, l’òrgan oficial del partit comunista. El partit Estat assenyala que Moscou recorrerà a les mesures de retorsió si la disputa persisteix.
El rotatiu avisa que podrien sor-tir-ne afectades àrees econòmiques molt importants, com ara la in-dústria i les finances, així com el comerç de “materials estratègics importants”, en al·lusió a les terres
rares. Són minerals imprescindi-bles per elaborar productes d’alta tecnologia, i els jaciments només es troben en abundància a Rússia.I qüestiona si Finlàndia estaria dis-posada a tornar a perdre una dècada de creixement, o fins i tot dues, per causa dels efectes d’aquesta guerra econòmica. Amb aquesta referèn-cia a les dècades perdudes, el diari Pravda es remunta a la triple crisi borsària, Inmobiliaria i financera que es va desencadenar a Finlàn-dia a començaments dels noranta i que d’aleshores ençà no ha aixecat
cap, enllaçant crisi i recessions. El rotatiu ho rebla subratllant que “en les lluites relatives a la sobirania territorial, si Finlàndia continua amb les provocacions, Rússia em-prendrà la batalla”. Una guerra en què Finlàndia té, possiblement, les de perdre, ja que Rússia és el seu primer soci comer-cial, mentre que per al gegant eslau, l’arxipèlag rus només és el tercer, per darrera d’Europa i els EUA. No obstant això, de moment el boicot antifinés sembla que ja s’ha posat en marxa, si no de manera oficial si a la pràctica. La televisió russa ha cancel·lat la publicitat de productes finesos als tres principals Canals, i un dels tres grans grups d’agències de viatges ha cancel·lat els viatges organitzats a l’arxipèlag finés.
I enmig d’aquesta crisi, Rússia ahir va obrir un altre flanc quan va donar per acabat el període de veda pesquera. Uns mil vaixells es dis-posaven a salpar ahir cap a aquelles illes, riques en recursos naturals i hidrocarburs. Els uns per pescar i els altres per reivindicar la sobira-nia nacional.
Treballs
en grup
LA INFLUÈNCIA DELS ASPECTES FORMALS EN L'ELECCIÓ D'UN CONTINGUT
Irene Casanovas Juliachs Codi 219
Producció, Expressió i Disseny en premsa Grau de Periodisme
2n Curs 1r semestre
Universitat Autònoma de Barcelona Facultat de Ciències de la Comunicació
Departament de Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual
L’ESTAT ESTÈTIC 12/11/2013
2
Anàlisi sobre l’estat estètic a la premsa diària
Què fa que ens sentim atrets, inconscient o inconscientment, o ens decantem per una diari amb exactament mateix tractament o contingut informatiu que una altra?
Amb només quinze segons creem una idea positiva o negativa sobre alguna cosa o algú. En aquest període de temps només podem analitzar o percebre els estímuls del disseny, la capa externa de la unitat informativa, la seva closca o carta de presentació.
El concepte d’estètica sempre ha estat lligat amb la idea de gust personal, és a dir, amb la subjectivitat. Sembla quelcom intrínsec a la persona i, per tant, aleatori i aliè a teories formals i objectives o generals. També se sol considerar un factor flexible, canviant, subjecte al context social i/o històric ja que es modifica amb la mateixa assiduïtat com ho fan els cànons o ideals de bellesa.
Actualment l’estètica ja no només es relaciona amb el camp del disseny si no que moltes altes disciplines hi influeixen. En són exemples la psicologia, l’antropologia, la sociologia i fins i tot el màrqueting. Totes aquestes àrees del coneixement ens ajuden a conèixer o a entendre millor la ment humana en l’àmbit de les decisions, aquesta informació ens servirà posteriorment per escollir col·locar uns o altres elements en el nostre diari.
Pel mitjà en format paper és essencial descobrir quin impacte visual o quin efecte li crea el seu disseny en el receptor o lector de missatges i si aquest el convida o el rebutja a llegir el contingut, és a dir la informació. S’haurà d’adaptar a les necessitats o preferències visuals dels seu públic i adequar els recursos visuals.
Totes les persones estem influenciades pel nostre entorn o context i tenim predileccions diferents. Segons el tractament gràfic que se li hagi donat en aquella pàgina ens decantarem per una o altra. De la mateixa manera que es prefereixen determinades pàgines, també es prefereixen determinats elements de les pàgines en detriment d'altres elements. Ara bé, quan un nombre determinat de lectors repeteix els mateix cànon un nombre determinat de vegades ja no es tracta d’una qüestió merament subjectiva o personal. Hi ha algun element que fa que un elevat nombre de persones es decanti pel mateix disseny comparant-lo amb un altre exactament igual en quant a contingut informatiu.
Així doncs, el que determina el comportament del receptor i el fa preferir determinats elements formals en detriment a la resta, és l’Estat Estètic.
L'Estat Estètic (Tena, 1998: 20 ) és aquella formulació -tractament formal - que proporciona al lector percepcions visuals que li provoquen una actitud de preferència enfront del producte gràfic. L'estat estètic ( entès com a tractament formal d'una publicació ) és, en primera instància, la raó per la qual adquirirem cert periòdic. L'estat estètic, cada vegada té més pes en la premsa, per aquest motiu les capçaleres hagin anat modificant l'aparença de les seves publicacions atenent a criteris estètics.
La preferència és l'actitud del lector a atendre els elements que conformen , per exemple , la portada d'un diari . Segons Daniel Tena , el valor de la preferència està determinat per la relació entre els conceptes d'ordre i complexitat , el resultat ens aportarà " un valor per a l'estat estètic " ( Tena : 2011 , 67 ) . La visualitat , tal com la va definir Casares (citat a Tena : 2011 , 48 ) és la capacitat dels elements del diari d'atreure l' atenció del lector segons el tractament que hagin rebut .
L’ESTAT ESTÈTIC 12/11/2013
3
La Preferència és l'elecció de determinats elements de la pàgina o de determinades publicacions , que estan en competència , entre les quals el lector escull uns en detriment d'altres ( Tena , 1998 : 22 ). El concepte de visualitat es defineix com la capacitat que té la composició gràfica i els elements que la integren és a dir, un imprès en la seva totalitat, d'atreure l'atenció del lector (Tena , 1998 : 23).
Es proposen quatre variables independents que són denominades categories visuals : Quantitat , Mida , Posició i Aspecte . Aquestes categories visuals són les que ens permeten obtenir diferents estats estètics i permeten conèixer la influència perceptiva d'aquest. Són quatre :
La primera categoria visual descrita és la de quantitat. Aquesta categoria visual correspon al nombre d'elements que són susceptibles de ser enumerats en un espai gràfic ( Tena , 1998 , 49 ).
La segona categoria visual descrita és la de Mida. La grandària estarà indicat per la quantitat de quadres formats complets que un determinat element ocupa, l’espai que ocupa cada element.
Una altra de les categories visuals descrites és la de Posició, la situació de cada element en l’espai gràfic total.
Finalment, queda la categoria visual de Aspecte, l'aparença final dels elements gràfics ( Tena , 1998 : 77 ) .
Depenent de les seves variacions de les categories visuals anteriorment acceptades, l'acceptació per la peça pot augmentar o disminuir. La teoria determina que el producte gràfic rep un tractament visual a nivell formal dels elements gràfics que va permetre modelar l’Estat estètic, el resultat indueix al receptor a orientar la seva mirada en virtut de la preferència per un estat determinat. La percepció d’aquest per part del receptor influeix en el procés de comunicació gràfica indican la eficiència.
Així doncs, podem afirmar que una pàgina impresa es converteix en un objecte estètic amb alguna cosa més que informació però que també transmet un missatge. Utilitza el concepte com una determinada formulació que ens proporciona determinades sensacions i que són la partida per la observació i investigació de l’estètica de la informació (Bense, 1973: 564).
BIBLIOGRAFIA
TENA, Daniel (1998), Estat estètic, una nova proposta metodològica al voltant de la investigació científica sobre els mitjans impresos. Resum de la Tesi Doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat.
TENA PARERA, Daniel. (2005) Diseño Gráfico y Comunicación. Pearson Prentice Hall. Madrid.
TENA PARERA, Daniel. (2011) Diseñar para comunicar. Editorial Bosch. Barcelona
WEBFGRAFIA
TENA PARERA, DANIEL. Una nueva propuesta metodológica en torno a la investigación científica sobre los medios impresos: El Estado Estético [en línia]
L’ESTAT ESTÈTIC 12/11/2013
4
http://www.ehu.es/zer/hemeroteca/pdfs/zer06-10- tena.pdf [consulta: 9/11/2013 a les 10:00h]
TENA PARERA, Daniel. (2003) La comunicació visual persuasiva [en línia] http://www.raco.cat/index.php/analisi/article/viewFile/15145/14986 [consulta el 10/11/2013 a les 16:00].
"La influencia del aspecto en la eficiencia del mensaje gráfico publicitario". Tesi doctoral per José Manuel Martínez Bouza, defensada el 12 de juliol de 2010 a les 12h [en línia] http://www.uab.es/PDF/PDF_1287989245841_es.pdf [consultat el 10/11/2013 a les 18:00].
L’ESTAT ESTÈTIC 12/11/2013
5
1. Anàlisi Formal
PERIÒDIC DATA PÀG. FOTO TITOLAR
La Vanguardia 16-10-2013 11, 12 SI La Generalitat cifra en 9376 millones "la deslealtad" del Estado con Catalunya
EL PAÍS 16-10-2013 10,11 SI Mas construye una lista de "agravios para forzar la negociación con Rajoy
ARA 16-10-2013 6 SI Catalunya denuncia els greuges estatals des del 1760
SECCIÓ SUBS. TEMA CÒDIG PERIÒDIC
Política El Govern remite al Gobierno español su informe de agravios e incumplimientos
El deute que té el Govern amb Catalunya segons el Govern
LV La Vanguardia
España La Generalitat intenta blindar su acuerdo con ERC para los Presupuestos culpando al Gobierno central de "deslealtad" y de "discriminar" a los catalanes
La llista de greuges que ha aprovat l'Executiu català per forçar la negociació amb Rajoy
EP EL PAÍS
Tema del dia (política)
Els dos memorials elevats a les institucions espanyoles carregaven contra "l'unitarisme" de l'Estat
La denúncia que fa Catalunya als greuges contra l'Estat
A Ara
L’ESTAT ESTÈTIC 12/11/2013
6
DATA PÀG. unitats en la portada
unitats objecte d'estudi
QUANTITAT POSICIÓ alt de la pàgina
ample de la pàgina
16-oct-13 PORTADA 9 1 0,11111111 1 398 344
16-oct-13 PORTADA 10 1 0,1 1 398 290
16-oct-13 PORTADA 7 1 0,14285714 1 380,5 290
àrea pàgina
alt de la unitat
ample de la unitat
àrea unitat
MIDA valor aspecte
ASPECTE RELLEVÀNCIA VISUAL en Portada
136912 81 260 21060 0,15382143 0,8 0,8 0,516233136
115420 205 200 41000 0,3552244 1 1 0,613806099
110345 120,5 210 25305 0,2293262 2 2 0,843045837
L’ESTAT ESTÈTIC 12/11/2013
7
PERIÒDIC DATA PÀG. unitats en la pàgina
unitats del tema objecte d'estudi
QUANTITAT
La Vanguardia 16-oct-13 11,12 8 3 0,375
El PAÍS 16-oct-13 10,11 8 4 0,5
ARA 16-oct-13 6 8 8 1
POSICIÓ alt de la pàgina
ample de la pàgina
àrea pàgina
alt de la unitat
ample de la unitat
àrea unitat
MIDA
1 398 344 136912 347 255 88485 0,6
1 398 290 115420 253 323 81719 0,7
1 380 290 110200 170 250,4 42568 0,4
L’ESTAT ESTÈTIC 12/11/2013
8
valor aspecte
ASPECTE RELLEVÀNCIA VISUAL en pàgina
PERIÒDIC DATA PÀG. cos més gran de la pàgina
0,8 0,8 0,705322762 La Vanguardia 16-oct-13 11,12 130
1 1 0,802003552 EL PAÍS 16-oct-13 10,11 90
0,8 0,8 0,796569873 ARA 16-oct-13 6 90
cos titolar unitat
FACTOR DE COS
distància x
FACTOR D'INTERLINEAT en titolar
polsacions per linia en titolar
LEGlBLE Factor de polsacions
FACTOR DE MIDA
110 0,84615385 1 1 40 42 1 0,94871795
70 1,28571429 1 1 37 42 1 1,0952381
90 1 1 1 31 42 0 0,66666667
L’ESTAT ESTÈTIC 12/11/2013
9
FONT JUSTIFICACIÓ LEGIBILITAT EXTENSIÓ VALOR 1
VALOR 2
FACTOR EXTENSIÓ
1 1 1 78 2 2 1
1 1 1 73 2 2 1
1 1 1 31 1 1 1
Resultats generals
ELELEMENTS AUXILIARS
RELLEVÀNCIA TEXTUAL
Rellevància en portada
Rellevància en pàgina
Rellevància informació objecte d'estudi
0,5 0,9 0,52 0,71 0,6
0,5 0,9 0,61 0,80 0,7
0,5 0,9 0,84 0,80 0,8
L’ESTAT ESTÈTIC 12/11/2013
10
2. Annexos de l’anàlisi formal
2.1. La Vanguardia
L’ESTAT ESTÈTIC 12/11/2013
11
2.2. El País
L’ESTAT ESTÈTIC 12/11/2013
12
2.3. Ara
L’ESTAT ESTÈTIC 12/11/2013
13
3. Autoavaluació
Pel que fa l’autoavaluació del grup estem satisfets amb el resultat final i l’anàlisi dels diferents diaris. Hem intentat gestionar el temps i posar en comú el que cada persona individualment havia treballat per tal de tenir una visió més encertada. Pel que respecta a aquesta pràctica els membres del grup extraiem conclusions positives ja que mitjançant l’anàlisi dels diferents diaris pots veure d’una forma més clara els diversos elements que el conformen.
Esther Carmona 9
Antoni Canyameras 7
Helena Coll 7
Damián Castañeda 9
Irene Casanovas 5
La diferencia de notes és deu al grau d’implicació que s’ha tingut a l’hora de realitzar
aquesta pràctica.
Universitat Autònoma de Barcelona
Facultat de Ciències de la Comunicació
Departament de Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació
Daniel Tena Parera i Ana Entenza Rodríguez
Producció, expressió i disseny en premsa
2n Periodisme GRUP 3
Toni Canyameras 1334590 (216)
Irene Casanovas 1335082 (219)
Damián Castañeda 1334960 (220)
Esther Carmona 1336185 (217)
Helena Coll 1334924 (20)
*
** Diari Ara Catalunya
*Carrer Diputació, 119 (08015) Barcelona
*[email protected] (932029595)
*Llengua Catalana
*Preu: 1’30. Dissabte: 1’50 / Diumenge: 2’50
*Editor: Rosa Rodon
*Director: Carles Capdevila
**Seccions: Política, Món, Societat, Cultura, Economia, Esports,
Mèdia, Estils i Gent.
*Número de pàgines: 55
*Suplements: Criatures, Emprenem, Play, Ara Tu, Ara Llegim, Ciència.
*Espai per cos %: 50%
*Espai per titulació %: 10%
*Espai Gràfics: No hi ha en aquesta publicació.
*Espai Publicitat %: 40%
*Reticula. Número de columnes utilitzades: 4 columnes que en ocasions compten amb 5 divisions, com quan consten els destacats.
*
Audiència
Homes
Dones
0%
20%
40%
60%
Sense estudis
Estudis secundaris
Estudis superiors
Nivell d'estudis
Classe social dels lectors
Baixa-Mitja
Mitja
Mitja-Alta
Estat Civil dels lectors
Solters
Casats
Franja d'edat
Joves (14-34)
Adults (35-64)
Tercera edat (+65)
**Format:38,5cm d'alçada. 29cm d'ample. Disposició
vertical.
*Suport: Paper 45 gr.
*Proporció:1’3
*Nombre de colors: Les 55 pàgines són a color. Titulars en negre i ratlles en blau. El diari incorpora el blau com a color d’identificació.
*Nombre d’estils de tipografia identificats: La capçalera es fa amb lletra Times New Roman, els subtítols també amb Times New Roman i la lletra base és amb Century.
*Tipologia dels gràfics: No hi havia gràfics en aquesta edició. Normalment n’incorpora.
*
*Informació rellevant
*Hi ha notícies de tot arreu, les destacades són
internacionals i després hi apareixen algunes més properes
(Catalunya). De totes formes, en aquesta edició hi ha un
especial perquè el diari compleix 3 anys.
*La portada dedica tota la plana als 3 anys del diari.
*Nombre d'unitats informatives que hi ha a la pàgina:
Tota la plana.
*Superfície ocupada per la notícia en %: 95%
*Posició que ocupa en la pàgina: Central
*Té algun element a color: La imatge
*Té els elements només en blanc i negre: No, també
apareixen alguns en vermell i blau.
*Polsacions del titular: Depén de l'espai.
*Polsacions de cos del text: Century.
*Estil del titular: El titular sempre és negre i a color
negre, amb el subtitular negre i d'estil Times New
Roman.
*Identificar l'estil del cos del text: És negre, amb
l'estil Century.
*Elements auxiliars: Un requadre negre amb les
lletres en blanc i un titol petit en groc.
*Per secció:
*Unitats informatives: 9, hi ha vàries seccions divides entre les pàgines 4 i 14 del diari.
*Superfície: De tot el diari, ocupa un 10% aproximadament.
*Posició que ocupa en la pàgina: Depèn de la notícia.
*Element a color: Totes les planes són a color i també, totes les fotografies .
*Polsacions del titular: Adalt a l'esquerra, centrat.
*Polsacions de cos del text: 9,5
*El titular sempre és negre i a color negre, amb el subtitular negre i d'estil Times New Roman.
*Estil del cos del text: És negre, amb l'estil Century i destacats blaus.
*Té elements auxiliars: Cercles a mode de quadre de text i imatges a color.
*
*Diagramació: Milenium Designer de Protecmedia
*Redacció: Milenium Editor de Protecmedia
*Preimpressió: Arxiu PDF enviat a la rotativa
*Impressió: Només apareix Edició de Premsa Periòdica
Ara, SL., no hem trobat dates precises d'impressió.
*Enquadernació: El diari es grapa i els suplements
s'encarten.
*Acabats: Apareix Edició de Premsa Periòdica Ara, SL.
Toni Canyameras 1334590 (216)- 9
Irene Casanovas 1335082 (219)- 9
Damián Castañeda 1334960 (220)- 9
Esther Carmona 1336185 (217)- 9
Helena Coll 1334924 (20)- 9
Aquesta nota està basada en el grau d’implicació.
*
*
Barcelona, 05 de novembre de 2013
Toni Canyameras G3 A d 216
Irene Casanovas G3 a d 219
Helena Coll G3 A 20
Damián Castañeda G3 A d 220
Esther Carmona G3 A d 217
Listado de conceptos
1. Fecha
2. Cabecera
3. Edición digital
4. Número de ejemplar
5. Precio
6. Lomo
7. Friso
8. Sección (e indicador de continuación)
9. Titular
10. Fotografía
11. Filete (fino, grueso, doble y de 3pts.)
12. Subtítulos
13. Noticia Principal
14. Noticias Secundarias
15. Punto de lectura
16. Cuerpo de la noticia
17. Pie de foto
18. Fuente de fotografía
19. Destacado
20. Publicidad
21. Cupón de promoción
22. Código de barras
23. Folio
24. Cabecera de subsección
25. Título de subsección
26. Título
27. Cuerpo de texto
28. Autor y localidad
29. Recuadro de desglosados
30. Título del desglosado
31. Desglosado en recuadro
32. Pregunta de la encuesta del día
33. Pregunta de la encuesta del día siguiente
34. Gráfico estadístico
35. Pie del gráfico
36. Título de la fotonoticia
37. Fotonoticia
38. Pregunta de opinión a los usuarios
39. Autor del comentario
40. Twitter del autor
41. Facebook del autor
42. Desglosado en columna
43. Punto de atención al lector: llamada
44. Nombre del diario
45. Edición
46. Noticias destacadas
47. Firma y localidad
48. Lead
49. Falsa columna dentro del recuadro
50. Autor, noticia y localidad
51. Firma de la imagen
52. Indicador de continuación
53. Filete grueso
54. Antetítulo
55. Mapas estadísticos de la noticia
56. Títulos en cursiva
57. Firma
58. Punto de lectura o atención de lectura: final
59. Título del destacado
60. Cintillo
61. Encabezado
62. Subtítulo en cursiva
63. Tira cómica
64. Corte
65. Destacado alineado a la izquierda
66. Desglosado en falsa columna
67. Despiece
68. Corondel
69. Filete doble
AUTOAVALUACIÓN: Implicación, dedicación y trabajo de cada uno de los
componentes del grupo
Creemos que todos nosotros nos hemos implicado, cada uno a su manera, en este
trabajo ya que nos ha supuesto un gran esfuerzo debido a su dificultad. Cada uno ha
escogido la página que ha creído conveniente para el análisis teniendo en cuenta los
95 conceptos que aparecían en los cinco ejemplos propuestos. Por ello hemos
intentado elegir cinco páginas bastante distintas entre ellas para que salieran el
máximo número de elementos.
Cada uno de nosotros ha definido sus conceptos con la ayuda de distintas fuentes, la
mayoría de ellas en internet, y alguna otra en libros de diseño periodístico. En algunos
casos hemos creído conveniente realizar nuestras propias definiciones ya que era la
manera más sencilla y clara. En otros casos hemos considerado que aportar una
definición era innecesario debido a la claridad del propio concepto. Es por ello que
creemos que mereceríamos la misma nota todos los componentes, creemos que
hemos trabajado debidamente como se requería está práctica. Consideramos que un
0.8 sería una nota adecuada al trabajo realizado ya que al principio íbamos un poco
perdidos sobre lo que teníamos que hacer. Aun así, estamos muy satisfechos con el
resultado.
VIERNES, 4 OCTUBRE 2013 LAVANGUARDIA 11
NINOTS
TONIBATLLORI
“No sé exactamente en qué con-siste la tercera vía”. Con esta fra-se, el presidente del Gobiernoninguneó los esfuerzos del presi-dente de Unió, Josep Antoni Du-ran Lleida, por encontrar una so-lución distinta a la independen-cia, pero que suponga un nuevoestatus para Catalunya. De nadale ha servido al portavoz de CiUen el Congreso incorporar a sutercera vía al PSC, tras reunirsecon su primer secretario, PereNavarro, el martes, en la búsque-da de puntos de encuentro entresu propuesta, que tiene como ba-se el pacto fiscal, la soberanía cul-tural y una nueva Constitución, yla que plantea el PSC de una re-formade laConstitución en senti-do federal. Mariano Rajoy ignoracualquier posibilidad de acuerdoque no pase por defender la uni-dad de España y asumir tal comoestá el Estado de las autonomías.Por eso, al ser preguntado en
la rueda de prensa que celebró
en Tokio con el primer ministrojaponés, Shinzo Abe, sobre si latercera vía propugnada por Du-ran podría ser una solución a lasituación creada en Catalunya,su respuesta fue: “No sé exacta-mente en qué consiste la terceravía. Yo estoy a favor del Estadoautonómico, de que España, unpaís donde hemos vivido siem-pre juntos, que es el más viejo deEuropa, y en el que hay un sinfínde lazos afectivos, personales y fa-
miliares”, siga como hasta ahora.“Más en un momento en que Es-paña está involucrada en el pro-yecto europeo y luchando por sa-lir de la crisis”, añadió, lo que lle-va a procesos de más unión, y node separación, a juicio del presi-dente español.MarianoRajoy ha dado un giro
a su discurso sobre el proceso so-beranista catalán. Deja claro queno habrá concesiones que supon-gan el más mínimo riesgo para la
unidad deEspaña, que comopre-sidente del Gobierno está obliga-do a defender. Tampoco admiti-rá cambios en la Constitución,porque no hay acuerdo sobre ha-cia donde modificarla. Así pues,Rajoy va cerrando puertas, conuna idea clara: no habrá consultasoberanista en Catalunya.El Estado autonómico que de-
fiende Rajoy tiene como pilares,según sus propias palabras, la leyla lealtad y la cooperación entretodos. Una cooperación, destacóel jefe del Ejecutivo, como la quefueron capaces de poner en mar-cha –dijo– administración cen-tral, comunidades autónomas yayuntamientos, para reducir eldéficit.Una cooperación, que también
espera ahora Mariano Rajoy, delas comunidades autónomas paraaprobar los presupuestos genera-les, y a pesar del malestar que haprovocado el reparto de las inver-siones entre los presidentes auto-nómicos, no sólo el catalán ArturMas, sino los propios presidentesdel PP. Rajoyminimizó las discre-pancias y se mostró “absoluta-mente convencido de que cual-
quier problema se va a solucio-nar”. Pero recordó a los presiden-tes autonómicos que el objetivode los presupuestos generalesdel Estado es crecer y crear em-pleo, y reducir el déficit, y esoobliga a unos presupuestos que
calificó de “muy equilibrados”.Con la rueda de prensa ofreci-
da junto al primer ministro japo-nés, Shinzo Abe, y una cena pos-terior, Mariano Rajoy dio porconcluida su gira por Asia cen-tral y regresó a España.c
La cuestión catalana
EL MENSAJE
Encendida defensade la unidad deEspaña antes deregresar de Japón
Rajoynocree en la tercera víaquepropugnanDuranyelPSCPosición inequívoca del presidente español: no habrá consulta ni reforma constitucional
CARMEN DEL RIEGO
Enviada especial
Unahora enFukushimaPRESUPUESTOS DEL 2014
Rajoy argumentael reparto de lasinversiones paracrear empleo
Tokio
Política
]Una hora de reloj. Llegadaen el tren bala procedentede Tokio, visita al Museo deArte de Fukushima, dondedesde ayer se puede ver laexposición Flores de invier-no, de José María Sicilia, enrecuerdo del desastre nu-clear de hace dos años y me-dio, y vuelta a la capital enotro tren bala. Nada que te-mer, pero el equipo del presi-dente llevó un medidor de
radioactividad. Guantes blan-cos para cortar la cinta inau-gural, no por las fugas, sinopor la ceremonia japonesa, ymucha emoción, sobre todocuando Rajoy se encontrócon cinco de los héroes deFukushima, galardonadoscon el Príncipe de Asturiasde la Concordia en el 2011.Rajoy anunció que los Prínci-pes viajarán a Japón la últi-ma semana de marzo.
4 LAVANGUARDIA I N T E R N A C I O N A L VIERNES, 4 OCTUBRE 2013
XAVIER ALDEKOAJohannesburgo. Corresponsal
E n los momentos másduros de la sequíadel cuerno de Áfricadel 2011, sorprendíael aplomo de los so-
malíes que huían del hambre y laviolencia de su país hacia Kenia.Daba igual que llevaran tres se-manas de travesía por el desiertoy el hambre clavada en las costi-llas. Cuando se les preguntaba,coincidían: tarde o tempranoiban a volver a su hogar. Queríanregresar. En aquellos días enEtio-pía, Abera, refugiado eritreo, te-nía igual de clara su respuesta, pe-ro al revés: “¿Volver a Eritrea?Imposible”, señaló a este diario.No hay mayor desesperanza quela de un refugiado que no sueñacon regresar. Y quienes huyen deEritrea no quieren volver jamás.¿Por qué arriesgar la vida en el de-sierto o en un viaje suicida en pa-tera? Abera tenía una razón: por-que atrás no queda nada.
En Eritrea no hay sindicatos,ni oenegés independientes, niagrupaciones estudiantiles nioposición. El Frente Popular pa-ra la Democracia y la Justicia,versión rebautizada del Ejércitode Liberación, es el partido úni-co. Tampoco hay asociacionesculturales ni voces libres: en su
último informe sobre libertad deprensa, Reporteros Sin Fronterasla colocó la última de la tabla.Mi-les de jóvenes están atrapados enun servicio militar obligatorioque sobre el papel es de 18meses,pero que el Gobierno prorroga in-definidamente. Human RightsWatch denunció que durante va-
rios años los jóvenes sufren abu-sos de sus superiores, no tienenatención médica y reciben –y nosiempre– una paga de menos de30dólares almes, insuficiente pa-ra alimentar a sus familias. La tor-tura y las detenciones arbitrarias–al menos 10.000 presos políti-cos desde 1993 sin acusación for-mal ni acceso a abogado– se hanconvertido en actos rutinariosque les empujan a arriesgarlo to-do. Y a cruzar los dedos para noser deportado y acabar en pri-sión. En ocasiones, las autorida-des eritreas entran en territoriosudanés detrás de los desertoreso traidores que huyen del país.Kadane fue uno de esos deteni-
dos. Le encerraron en un contene-dormetálico junto a 20 o 30 perso-nas en la región de Mai Edaga. Elcalor era tan insoportable que al-gunos presos murieron asfixia-dos. Kadane explicó a AmnistíaInternacional que les pegaban tan-to que acababa creyendo que ha-bían hecho cosas que no habíanocurrido de verdad. La organiza-
ción lo denunció hace cinco me-ses en el informe Eritrea, 20 añosde independencia pero aún sin li-bertad. Con sus palabras, Kadanetrazaba una línea recta hacia laraíz de la tragedia de ayer enLam-pedusa, donde se hundió una em-barcación con unos quinientos re-fugiados a bordo, la mayoría eri-treos y somalíes, y se cree que hayunos trescientos muertos. “Tu-vimos que salir del infierno parallegar al paraíso. Eritrea es un lu-gar infernal para nosotros y el lu-gar adonde esperamos llegar esun paraíso, un lugar seguro”, afir-maba Kadane.Según el Alto Comisionado de
las Naciones Unidas para los Re-fugiados, a principios de este añose estimaba el número de refugia-
dos eritreos en más de 250.000enunpaís conuna población infe-rior a la de Catalunya.La huida del país no es senci-
lla. Poco bienvenidos por sus his-tóricos enemigos etíopes y conSudán embarcado en una crisissocial acentuada tras la indepen-dencia del sur en el 2011, el puen-te no es de plata. En el 2006, unacuerdo entre Berlusconi yGada-fi contuvo parcialmente el río derefugiados eritreos hacia Europa,pero la caída del dictador libioavivó un drama secundario. Yano había salida. Egipto e Israeltambién cerraron sus puertas.Un trayecto clandestino a travésdel desierto hacia el mar es prác-ticamente el único escape paramuchos. Y está lleno de lobos.c
Una de las supervivientes del naufragio de Lampedusa es atendida en el hospital Cívico de Palermo
La fortaleza europea Eritrea, un país arrasado
La mayoría de víctimas eran eritreos y somalíes
SiciliaTÚNEZ
TRÍPOLI
295 km
LA VANGUARDIAFUENTE: ACNUR
MarMediterráneo
SIRIA
NÍGER
CHAD SUDÁN
EGIPTOARABIASAUDÍ
YEMEN
IRAQIRÁN
LIBIA
LIBIA
MALTA
ITALIA
GRECIA TURQUÍA
ERITREA
SOMALIA
TÚNEZ
TÚNEZ
Lampedusa
RUTASMIGRATORIAS
Isla deLampedusaLugar de laTragedia
2012
350 700km
Italia7.800
Italia13.200 8.400
15.000
Malta600
Malta1.800
INMIGRANTES LLEGADOS POR MAR
20136 primeros meses
Los eritreos son los únicos refugiados que no salen con la idea de volver, por la dureza que dejan atrás
Infierno,paraíso, infierno
isla, de fina arena blanca y aguastransparentes, poco profundas,muy amada por los turistas y co-nocida por las tortugas marinasque ponen allí sus huevos.El Gobierno italiano se movili-
zó de inmediato. El viceprimerministro y titular de Interior, An-gelino Alfano, partió hacia la isla.Llamó por teléfono a la comisa-ria europea Cecilia Malmström yal propio presidente de la Comi-sión, José Manuel Durão Barro-so, para pedirles que laUEno de-je sola a Italia ante esta urgencia
humana permanente. “Es una es-cena que ofende aOccidente, queofende a Europa”, dijo Alfano, yaen Lampedusa, al salir del han-gar del aeropuerto reconvertidoen morgue. El viceprimer minis-tro tuvomucho interés en descar-tar la versión –dada por algunossupervivientes– de que los pes-queros tardaron en auxiliarles.“No los han visto –dijo Alfano–.Si no, hubieran intervenido”.“Los italianos tenemos un grancorazón”, insistió el ministro.Italia, desde hace años, recla-
ma que no se la deje sola comoprimer país de acogida, que el las-
tre que soporta sea repartido,que los refugiados e inmigrantesque rescata en el mar puedan serrepartidos entre sus socios euro-peos. Alfano logró de Barrosoque la cuestión sea tratada en lapróxima reunión ministerial eu-ropea, en Luxemburgo.Quedó muy afectado el papa
Francisco, que en julio visitóLampedusa y lanzó almar una co-rona de flores en homenaje a tan-tas víctimas anónimas. En aque-lla ocasión, Jorge Mario Bergo-glio denunció “la globalizaciónde la indiferencia”. Ayer, tras en-terarse del suceso, incorporó unareflexión en un discurso en el Va-ticano. Tras orar por las víctimasy unos segundos de silencio, dijo:“Me viene una palabra: vergüen-za. Es una vergüenza”.El presidente de la República,
Giorgio Napolitano, secundó lo
dicho por el Sumo Pontífice.“Vergüenza y horror, añadiríayo”, afirmó el jefe del Estado. Na-politano deploró las “matanzasde inocentes” que provoca esteflujo de inmigrantes y demandan-tes de asilo. “Es indispensable ata-jar el tráfico criminal de seres hu-
manos en cooperación con lospaíses de dondeprovienen los flu-jos”, agregó Napolitano.El Gobierno italiano se reunió
y decretó un día de luto nacional,con un minuto de silencio en to-das las escuelas. El naufragio en
Lampedusa propició una treguaen la fase de agitación políticaque vive el país. Los cinco minis-tros pertenecientes al partido deBerlusconi debían dar una ruedade prensa para explicar sus futu-ras intenciones, pero la compare-cencia se anuló. El ex primer mi-nistro desconvocó también lama-nifestación de apoyo de sus parti-darios que debía haber hoy enRo-ma coincidiendo con la reuniónde una junta del Senado que debedecidir si expulsa o no a il Cava-liere de la Cámara Alta.El telediario de RAI-1 conclu-
yó, anoche, con una reflexión delactorMichele Placido que conde-nó a los traficantes humanos, “alos bandidos que se apropiaronde sus sueños”, y dijo que la reac-ción de Italia es de “rabia, pie-dad, silencio y un dolor que rom-pe el corazón”.c
ALESSANDRO FUCARINI / AP
PETICIÓN DE AYUDA A LA UE
“Es una escena queofende a Occidentey a Europa”, diceel ministro Alfano
Las autoridadeseritreas a vecesentran en Sudán paraperseguir a los‘traidores’ que huyen
Indignacióndel Papa:“Esuna vergüenza”>> VIENE DE LA PÁGINA ANTERIOR
22 LAVANGUARDIA O P I N I Ó N VIERNES, 4 OCTUBRE 2013
Si el castellano esindispensable, el
catalán debe ser lenguavehicular en las Baleares.@rock_nd_rollaFlori
Em sembla perfecte,sempre que s’equipari
el dret a exercir la sevafunció sense saber catalàal dret de l’usuari a ser atèsen català sempre ques’escaigui.David Ripoll Ros
Lo que es absurdo esdejar de tener a los
mejores profesionalesporque no hablen catalán.@V13dmaJoey V13dma Tenerife
Això són “gestos degrandeza”.
Ramon Boadas
Una más. Despuésdicen que no quieren
perseguir la normalizaciónde la lengua catalana…@barnacitizenAndrea Barcelona
A Catalunya hauria deser igual perquè crea
un problema a la gent queve de fora.Sara Miquel
m L’última cursa de l’Oriolm Diumenge passat se celebra-va la mitja marató de Sant Cugat.L’Oriol va passar de la línia d’arri-bada satisfet del repte aconse-guit. En aquestmoment es va aco-miadar de tots nosaltres. Una sè-rie de corredors experts en situa-cions d’emergència vàrem inten-tar reanimar-lo, però malgrat elsesforços de tots, el resultat no vaser el desitjat.Aquests accidents són poc ha-
bituals, encara que en l’esport defons tampoc són infreqüents, il’única eina que tenim és preve-nir-los. Hi ha una normativa quemarca les necessitats d’assistèn-cia sanitària per a cada esdeveni-ment. Cal complir-la com a mí-nim i superar-la si és possible. Ésvital que totes les parts implica-des en l’organització d’actes es-portius en general, i en el cas dediumenge passat en particular,es qüestionin si els mitjans tèc-nics i humans disponibles són elsadients a les possibles situacionsque s’afronten.I prevenció també per part
dels esportistes. Cal incidir en elfet que els estudis cardiovascu-lars i el control mèdic, sumats aun bon entrenament amb cohe-rència, són l’única garantia delmanteniment de la nostramàqui-na, que no té recanvi.Només queda transmetre molt
d’afecte a la família de l’Oriol,que el necessita.
LLUÍS SALVADÓ I PÉREZBarcelona
m Escuela inclusivam Soy padre de una niña con untrastorno del espectro autistaque estudia en una escuela inclu-siva. Este tipo de escuelas estánen riesgo a causa de la política derecortes de los gobiernos, tantoestatal como autonómico, quehan decidido ir prescindiendopaulatinamente de los veladoresque apoyan y refuerzan su apren-dizaje. Pues bien, esa política derecortes es objetivamente erró-nea. Lo razono: desde quemi hijaingresó en su escuela su mejoraevolutiva ha sido extraordinariay eso es algo objetivamente con-trastable. Sus compañeros de cla-se cuentan con ella, lo que revelaun avance indiscutible: mi hijaha dejado de estar aislada social-mente y ha pasado a formar partedel mismo entorno en el que vi-ven los niños que no tienen sutrastorno.Además, se ha producido otro
hecho incontrovertible: la convi-vencia diaria con sus compañe-ros de clase ha permitido ami hi-ja relajar su tendencia al aisla-miento y eso le ha abierto laspuertas al aprendizaje, con loque ha ampliado sus conocimien-tos. Si todo sigue así, se multipli-can exponencialmente las posibi-lidades de que logre un mayorgrado de autonomía mediante elacceso a un trabajo adaptado.Pues bien, si eso ocurre, mi hijano necesitará para vivir ningunasubvención. Además, podrá coti-zar a la Seguridad Social, con loque, en lugar de suponer un gas-to para las arcas públicas, aporta-rá. Es decir, en números absolu-tos no restará, sino que sumará.Por tanto, objetivamente se de-
muestra que, en términos econó-micos, los recortes en las aporta-ciones a la escuela inclusiva noson en realidad una medida de
austeridad a corto plazo, sino dedespilfarro a largo plazo.
PABLO FEU FONTAÍÑASuscriptorSant Cugat del Vallès
m Pedimos respetom Cada vez que algúnmiembrodel actual Gobierno habla de estetema,me acuerdo del director ge-neral de la empresa en que acabémi vida laboral. Cada año comuni-caba en su despacho a los cargos
más significativos el aumento desueldo para el próximo ejercicio.Cuando este eramuy bajo, inicia-ba un monólogo para justificarsebasándose en índices de infla-ción, productividad, competen-cia, etcétera. Cansado de escu-char siempre el mismo discursoun año le dije: “Hazme un favor,no me trates de tonto. Me he ga-nado un respeto. Por lo tanto, di-me lo que has decidido, que notendré otro remedio que aceptar,pero evítate todo lo demás”.
Creo que es hora de que los ju-bilados y la oposición digan bienalto lomismo, ustedes tienenma-yoría absoluta y pueden decidir ylegislar lo que quieran, pero pedi-mos respeto.No nos digan que so-mos idiotas o ingenuos, que cadavez quedanmenos. No nos quedani el consuelo de que las próxi-mas elecciones las pierdan, pues-to que la alternativa no mejora elpresente, como queda bien claroen el último gobierno presididopor el inefable señor Zapatero.
Lamentablemente, los jubila-dos no tenemos futuro por las le-yes de la naturaleza, pero ustedesse encargan de que este cada vezsea más sombrío. Muy triste.
EMILI SÁNCHEZ LICERSuscriptorBarcelona
m Hacen la ley y la trampam Ahora resulta que la entregao reparto de sobres con abulta-das cantidades de dinero en la cú-pula del PP entre los años 2007 y2008 ha prescrito como posibledelito fiscal por no haberse decla-rado a Hacienda. Ellos ya sabencómodeben ralentizar y obstacu-lizar las investigaciones y las pes-quisas, los plazos y tempos judi-ciales, el cuidado exquisito conlas cantidades sospechosas, etcé-tera. Tienen juristas bien prepa-rados, algunos prestigiosos abo-gados del Estado entre sus filasque conocen a la perfección to-dos los resquicios e intríngulis dela ley.Al final, o por defectos procesa-
les de forma o por un cierto fili-busterismo jurídico, siempre,siempre, consiguen exonerarsede posibles responsabilidades pe-nales por prácticas oscuras en elfilo del delito, el cohecho, la ocul-tación a Hacienda, la financia-ción ilegal de su partido, etcéte-ra; en definitiva, el enriqueci-miento impune y obsceno deunos pocos.Claro, ya Aznar, en sumomen-
to, elevó de 90.000 a 120.000euros la cuantía para considerar-se delito fiscal. ¿A qué viene queestos delitos clamorosamente lla-mativos y nada edificantes pres-criban en cinco años? Ellos ha-cen la ley y la propia trampa. Laciudadanía sigue tomando nota.
AGUSTÍN ARROYO CARROMadrid
m La tercera viam Donant per descomptat queels polítics no poden desatendreels problemes del dia a dia, coml’atur, la dependència, la sanitat,l’educació, les pensions i d’altrestemes, els ciutadans podem exer-cir els nostres drets bàsicament ales urnes. El futur d’una Catalu-nya sobiranista, amb Espanya osense, cal accelerar-lo en vista deles diferents actituds del Governcentral.Tenint en compte la realitat po-
lítica internacional i l’espanyola,tot i que la independència de Ca-talunya és per mi un objectiu peraconseguir a mig o llarg termini,sembla que té més possibilitatsun encaix deCatalunya dins d’Es-panya en la línia en què Duran iNavarro treballen.Si ho fan bé, al PSC i UDC, s’hi
podria sumar ICV i fins i tot C’s.Si fos així, molt important per aCatalunya, caldria arribar a unacord amb CDC-ERC-CUP, en elsentit que els independentistes, acurt termini, acceptin la negocia-ció de la tercera via, a canvi quesi el Govern central no ens vol es-coltar, aleshores, tots plegats, elsset partits esmenats, anessin perla independència.Si a Catalunya no hi ha un pac-
te entre aquestes dues tendèn-cies, a Madrid no podrem nego-ciar res d’important.
JOSEP MARTÍN I COLLSubscriptorSant Cugat del Vallès
L O M Á S V I S T O E N L A V A N G U A R D I A . C OM
8%
91%
1%
Sí
No
Ns
Han opinado 5.640 personasHasta las 21.00 horas
¿APRUEBA QUE EL CATALÁN NO SEAREQUISITO PARA LOS FUNCIONARIOSDE BALEARES? #enuntuit
13.047 Duran y Navarro se reúnen para explorarla tercera vía. El líder de Unió reconoce sus discrepan-cias con Mas y admite que su relación “es mejorable”.
¿Leparecebieninstalarmáquinasde chucheríasen los autobuses?
28.323 Crean una espada láser con un nuevo estadode la materia. Investigadores de Harvard y el MIT logranformar moléculas a partir de fotones.
60.226 El jefe de la periodista que se despidió deltrabajo con un vídeo bailando en la oficina le respondetambién con clip en el que le desea “lo mejor”.
L A F O T O D E L L E C T O R
E L C O N T A D O R
Vote en www.lavanguardia.com/participación/encuestas o enviando un mensaje al 27722con la palabra VOTAR espacio 1, 2 o 3, según sea la opción elegida Sí, No o Ns. Coste del SMS1,42 (IVA incuido). Servicio prestado por NVIA. Atención al cliente: 902 354 525. [email protected]
LA PREGUNTA DE MAÑANA
Una actriz porno escribe unacarta a su futuro hijo. AuroraSnow explica las razones porlas que decidió meterse en laindustria pornográfica y leaconseja que cuando tome deci-siones piense en el futuro.
Los lectores pueden enviar sus fotografías a [email protected]. Es imprescindible que vayan firmadas con nombre y apellidos y debe constar ladirección, el teléfono y el DNI o el pasaporte. La Vanguardia se reserva el derecho de publicar aquellas que considere oportuno.
PASO DE INVIDENTES. No es la primera vez que aparecen en esta sección fotos similares aesta. “Aquest pas és una mala jugada per als invidents. Està situat a la Diagonal, entreMuntaner i Casanova banda mar. Indica el camí a la trompada”, comenta Toni Vila.
¿Comprará participacionesde la nueva lotería de laGeneralitat?
CARTASDELOSLECTORES
61.081 visitas
Rúbriques
Universitat Autònoma de BarcelonaFacultat de Ciències de la Comunicació
Grau en Periodisme, 2n CursProducció, Expressió i Disseny en Premsa
Departament de Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació AudiovisualDaniel Tena Parera i Ana Entenza Rodríguez
Irene Casanovas JuliachsCodi 219
Nom de la publicació: Escena. La revista s’anomenarà així perquè de diferents obres de teatres rellevants que es vagin realitzant a Barcelona.
1.Paraules sinònimes del concepte
Teatre, escenari, coliseu, representació, funció, drama, tragèdia, comèdia, anfiteatre
2. Llistat del text amb diferents tipografies possibles i pertinents:
Escena(orator Std)
EscEna (castEllar)
Escena (Lucida Handwriting)
Escena (Lucida Calligraphy)
Escena (Cooper Std)
Escena (Ravie)
Escena(goudy Stout)
Escena (Curlz MT)
Escena (Viner Hand ITC)Escena (Bernard MT Condensed)
Escena (Krsiten ITC)
Escena (Bradley Hand ITC)
Escena (Rosewood Std )
Escena (engraves mt)
Escena (Lithos pro)
3. Text amb la font escollida: Escena (Bernard MT Condensed)
He optat per aquesta tipografia ja que, tractant-se del món del teatre o de la farándula, un tipus de tipografiamés seria, és a dir, recta no encaixaria amb el concepte. Crec que aquesta representa moltbé la idea d’actuació i/o espectacle amb les corbetures o petites parts obliqües del final de cada lletra.Tampoc he triat un tipus de lletra més estrambòtica ja que també ha de ser llegible i transmetre veraçitat.
4. Parella de lletres amb major espai i parella de lletres amb menor espai:
EscenaHe utilitzat cercles de 0,62mm d’alt per 0,62mm d’ample per poder valorar l’espai entre lletres.Un cop valorant els espais i prenent com unitat de mesura les rodones de color rosa podem veure que les parelles de lletres amb menys espai són la E-S amb 38 circumferències. Les parelles tiene S-C, E-N i N-A te-nen 76 circumferències respectivament, aquestes són les de més ESPAI. Entre la C i la E trobem 64 espais.5. Indicar la unitat escollida i 6. composició del text:
Escena He escollit 76 espais, la separació més gran que trobem, ja que representa perfectament l’dea del con-cepte, d’amplitud, escenari o representació, com un escenari de teatre. Volem unes lletres bastant sepa-rades per reflectir aquesta idea d’omplir un escenari utilitzant dues columnes amn 38 espais cada una.
7. Valoració de l’espai:Una vegada hem modificat els espais entre lletres, de manera que hi hagi el mateix espai entre totes elles, he optat per ampliar els espais entre les lletres que ho requerien de manera que es representa la idea que volem transmetre:
E-S: +
S-C: =
C-E: +
E-N: =
N-A: =
8. Presentació final del text:
EscenaAquest és el resultat final després de totes les modificacions fetes. He volgut deixar les lletres se-parades perquè que transmitís una intensitat que intensifiqui el concepte que es vol transmetre.
Revista
LLIBRE D’ESTIL Els redactors de la revista Animalia hem elaborat aquest llibre d’estil per tal de que tots els components del grup treballin seguint un mateix patró o referència a l’hora de redactar els seus articles. Target o públic objectiu Edat: Està orientat a tots els públics, sobretot a aquells que tinguin animals i vulguin a aprendre com cuidar-los o a aquells que simplement estiguin interessats en el món dels animals. Hàbitat: Ciutat. Classe social: mitjana- alta. Condició Civil: Tot i que qualsevol persona pot llegir la revista la condició predominant creiem que seran les famílies amb fills petits. Presentació de la revista Títol de la revista: Animalia Contingut: Revista sobre la cura, tracte, ensenyament i relació de diferents animals. També curiositats i números especials com en cas de l’exemple amb un especial de Nadal aprofitant que és del mes de desembre. Periodicitat: Mensual Lloc de publicació Cornellà de Llobregat Tirada 15.000 exemplars Difusió 20.000 lectors potencials Tipologia i concepte a transmetre per la revista Alegria. diversió, distensió i didàctic amb un punt crític. La nostra revista està exclusivament dedicada als animals de companyia i no en el món animal en general. Hem optat per realitzar un especial de Nadal coincidint amb aquestes dates tant senyalades. Idea central Amb aquesta revista preteníem apropar al lector al món animal des d’una mirada divertida però també professional. Per una banda, hem escollit dedicar un article sencer a com passen el Nadal les mascotes, ja que per a la majoria de famílies són considerats un membre més de la família. Per l’altra, hem trobat interessant dedicar els altres quatre articles a quatre animals molt diferents. Hem escrit sobre animals poc coneguts o exòtics. Així doncs, trobaràs articles dedicats a l’eriçó domèstic, al porc vietnamita, al gat egipci o al bichón maltès.
Imatge global i visual de la revista Hem volgut centrar la nostra revista especialment en la fotografia ja que creiem que és el que els lectors busquen en una publicació d’aquestes característiques. Volíem potenciar bàsicament els colors i el dinamisme. En tot moment la imatge reforça el text. Creiem que les imatges parlen per si soles fent que quedin en primer terme, esdevenint punts d’atenció per damunt del text. Per aquest motiu hem optat per un fons senzill, de color blanc, perquè no quedés una visió general sobrecarregada, donant així una certa rellevància a la imatge però també al text i evitant, d’aquesta manera, interferències en la comprensió del lector. Creiem que és la millor manera de donar a entendre al nostre lector en que volem que se centri. Opinem que si haguéssim aplicat un fons d’un altre color o amb textures, el lector no sabria en quin punt en concret fixar-se. Estil Portada Hem volgut obviar una portada molt atapeïda plena de fotos i textos superposats com la majoria per evitar crear la sensació de poc professional i infantil. Creiem que, d’aquesta manera es dóna una visió acurada i seria que a la vegada es trenca parcialment amb la imatge i la tipografia. Hem optat per col·locar una petjada de gos sota el títol per donar una mica de dinamisme a la portada. Hem jugat amb els colors blancs, vermells i negre perquè encaixava amb la temàtica del Nadal i també perquè compaginava amb el fons de color blanc utilitzat també a l’interior. També hi hem afegit el mes i l’any en que s’ha publicat, el preu i el número de publicació. Articles Títols La tipografia és Birch Std en regular, grandària 100 i interlineat 100. Creiem que és una mida correcte i proporcionada respecte la imatge. El color de la lletra era a elecció de cadascú ja que, segons la foto escollida, quedarien bé uns colors o uns altres. El títol sempre anirà alineat a l’esquerra, en horitzontal i la seva posició (més amunt o més avall) serà a escollir. Seguint amb la mateixa línia hem predominat la imatge al text. Aquesta ocuparà sempre una pàgina o més de la revista. S’ha intentat reduir al màxim el tamany de les lletres per donar importància a la única imatge que hi apareix. Ja que cada article està dedicat a un animal hem cregut oportú utilitzar només una fotografia que ocupés molt espai. Subtítols Tots els subtítols segueixen la mateixa norma o tipografia: Minion Pro 26 pt, interlineat 26, en color negre, en format oració i centrat. En general la disposició del títol és bastant flexible i la col·locació d’entradeta és opcional. Tots presenten la mateixa tipografia i color perquè el lector el pugui identificar com a tal i sàpiga el que és o significa. Peus de foto La seva tipografia és Myriad Hebrew 12pt interlineat 12 amb color vermell, en negreta i justificat. Pel que fa a la seva disposició, s’hauria de col·locar a la pàgina dreta sobre una imatge i haurien d’explicar el que apareix a ambdues pàgines. Per explicar la imatge de la portada hem optat per descriure-ho a la segona plana, a la dreta sota el
títol. Creiem que són bastant visuals per provocar que s’hi desviï la vista. Tots presenten la mateixa tipografia i color perquè el lector el pugui identificar com a tal i sàpiga el que és o significa. Si la imatge no és pròpia no escriurem el nom de l’autor. En alguns casos, els peus de foto portaran una explicació més extensa sobre altres dades importants i no només sobre el que apareix a la imatge. Destacats Tipografia Century Gothic 25 pt i interlineat 25pt. Els destacats seran alguna frase important que ja surti el text o, en alguns casos, serà algun punt important a saber que no aparegui. Els destacats aniran entre mig de text, ocupant dues columnes o més. Hem optat per la mateixa tipografia que el text amb la lletra més gran perquè no es trenqués l’harmonia del text. Cos Tipografia Century Gothic 10pt i interlineat 12. Justificat amb la última línia alineada a l’esquerra de color negre. Creiem que és una tipografia bastant adequada a la temàtica ja que no és massa seriosa però tampoc li treu la imatge de professionalitat i rigor periodístic que volem transmetre. La primera lletra del primer paràgraf de cada article anirà en majúscula (28 pt) trencant amb la monotonia del text sencer i aniran en negreta. Firma Es col·locarà abans del text, justificat a l’esquerra i s’inclouran el nom i els dos cognoms, en minúscula Tipografia Segoe Print, regular, de tamany 12pt i interlineat automàtic de color negre. Fotografies La mida és a opció personal tot i que han de ésser bastant grans. Algunes ocupen mitja pàgina, la mida màxima. Sempre seran en color. Elements de continuïtat Les pàgines estan dividides en quatre columnes tot i que cada columna de text n’ocupa dues. Creiem que és una de les maneres més estètiques de presentar el text, ja que, d’aquesta manera no es fa tant pesat llegir, havent d’anar pujant i baixant la vista com passaria amb un format de text a quatre o tres columnes. D’aquesta manera la lectura s’agilitza i no crea la sensació d’un sol bloc de text. Marges Superior: 12,7 mm Inferior: 12,7 mm Dret: 12,7 mm Esquerra: 12,7 mm Colors de la revista Per a la nostra revista hem aprofitat que estem en Nadal per lligar-la a aquests dies. Un dels temes del que es parla dins la publicació és el Nadal per els animals, però sobretot lligat als gossos. Per aquest motiu, el color vermell, a la portada, ha tingut molta importància, tal i com es veu en la revista. Després, per fer-ho una mica diferent a les revistes corrents que existeixen d’animals, hem triat fer tots els fons en blanc, per donar un aire de sofisticació i neteja. Així i tot,
per donar una mica de color, hem decidit fer els peus de foto en color blau cian, per ressaltar una mica el contingut d’aquests petits apartats. La tipografia de tota la revista és de color negre, excepte en alguns títols, en què era necessària la conversió dels colors (hem utilitzat un derivat de l’escala de tons de gris) a conseqüència de la fotografia de fons. Hem donat una mica de llibertat en aquest darrer aspecte, ja que cadascun tenia la possibilitat d’escollir la fotografia per a la primera plana de les quatre. Depenent de la imatge, calia negre, blanc o gris, per fer el contrast necessari per a possibilitar la llegibilitat. Col·locació del text La creació d’aquest llibre d’estil ens ha fet seguir unes pautes comunes quant a la col·locació del text. El titular de cada conjunt de quatre planes s’ha decidit que aniria col·locat tant a dalt com a baix, així com fos més fàcil adaptar-lo a la fotografia de fons per no tapar cap element important. En horitzontal i centrat, amb llibertat d’altura. Els peus de foto han anat col·locats normalment compartint l’espai amb algun altre element: ja sigui text base, fotografies o imatges (com les petjades de gos). El subtítol està localitzat en la segona plana de cada conjunt de quatre, a la primera meitat de la pàgina, començant per a dalt. L’entradeta ha estat un element optatiu. Podia afegir-se a la segona plana, tot seguit del subtítol, o bé podia no ser-hi, així com fos considerat. El nom de l’autor va col·locat abans de començar el text base en la plana segona. Tot seguint la guia que ens hem proposat, s’ha decidit fer el disseny del text base de l’article en l’espai de quatre columnes, però dividint-lo en dos. Per tant, a primera vista s’aprecien dues grans columnes. Hem tingut llibertat quant a la col·locació dels demés elements, sempre i quan fos respectat l’espai de les quatre columnes. Hem decidit també posar un destacat, per fer la lectura més fàcil i per poder cridar l’atenció del lector amb un seguit de paraules més grans. Imatges Hem primat la imatge sobre el text, sense oblidar-nos d’atorgar el protagonisme que aquest li escau. Les imatges escollides són d’una mesura força significativa ja que pel tipus de revista que és i per la seva temàtica és important que el lector pugui veure sense grans esforços la fotografia. Quasi totes elles són o quadrades, en la majoria dels cassos, o rectangulars definit des d’un primer moment. També vam decidir que, per aportar una mica de dinamisme a les pàgines i no caure en la monotonia podríem utilitzar diverses imatges juntes de forma rodona. Un altre punt important sobre les imatges incorporades en la revista és que hem prioritzat el valor estètic de la imatge per sobre del valor didàctic encara que aquest últim també és present al llarg de totes les pàgines que conformen la revista. Totes elles tenen un significat ja que representen algunes parts del text o contingut, és a dir que cada imatge té relació amb el text. Les imatges són un focus d’atenció pel lector i per aquesta raó la seva mida ha de ser significativa. A més a més, creiem que és molt important potenciar la part visual o més estètica per tal de que el lector no s’avorreixi o es cansi llegint text tota l’estona, fet que cansa la vista i influenciaria que el lector ens deixés de llegir. També hem jugat amb el fet que, si la imatge de l’esquerra arribava
fins a un cert punt, la de la dreta també. El motiu és el de voler crear la sensació d’harmonia i homogeneïtat o equilibri. Tipografia Hem escollit una tipografia diferent per a cada element o aspecte perquè al lector se li faci més fàcil identificar-los. Segons la seva importància, hem reduït o augmentat la seva mida. En tots els casos és en color negre menys el títol i els peus de foto, perquè fossin importants visualment. En general, hem escollit tipografies bastant agradables a la vista, fàcilment llegibles, però que no fossin massa serioses. Pel que fa al cos hem escollit una lletra rodona que fos amena al llegir però que a la vegada aportés aquest punt divertit que busquem.
ANIMALIA2, 50€ Desembre 2013N.1
GATS EGIPCISELS REIS DE L’EXOTISME
EL NADAL MÉS ANIMALDescobreix les noves tendències en vesturari
ERIÇONS DOMÈSTICS La companyia més salvatge
EL BICHÓN MALTÉSEl teu millor amic
PORCS VIETNAMITESLA NOVA MODA
ANIMALIADESEMBRE 2013
4 EL BICHÓN MALTÉS El teu millor amic
8 PORCS VIETNAMITES La nova moda en mascotes
12 EL NADAL MÉS ANIMAL Descobreix com passen el nadal les nostres mascotes
16 GATS EGIPCIS Els reis de l'exotisme
20 ERIÇONS DOMÈSTICS? La companyia més salvatge
Porcs vietnamites: L’última moda en mascotes
La mascota més divertida, juganera, neta i obedient és capaç d’alegrar qualsevol llar
Irene Casanovas Juliachs
A l’imatge de la dreta, un porc vietnamita de pocs mesos amb taques ne-gres. Aquets animalons tant afectuosos s’han convertit en l’últim crit en mascotes exòtiques.
Cada vegada hi ha més gent que busca ani-mals exòtics per tenir a casa. Un exemple és del porc vietnamita, una raça de porcs domèstics considerats l’animal de companyia “del futur”. La moda de tenir un porc vietnamita com a mascota va sorgir als Es-tats Units durant els anys 90 i es va anar consolidant gràcies al seu caràcter i facilitat de manteniment. Molts s’han deixat seduir per aquestes simpàtiques mascotes com per exemple l’actor George que viu-re durant 18 anys amb el seu porc Max. Poc a poc aquesta tendència s’ha anat introduint durant els úl-tims anys a Europa. A Catalunya es va popularitzar gràcies a la sèrie Porca Misèria, on els dos protago-nistes tenien aquest animal com a mascota.
Fa bastants anys, al iniciar-se la moda, tenir un porc vietnamita estava a l’abast de pocs, ja que el seu preu oscil•lava entre els 200 i 300 euros. Actualment wn pots trobar fàcilment per menys de 100 euros, fins
i tot per Internet s’organitzen fòrums de compraven-da on qualsevol persona pot adquirir-ne un exemplar per 20 euros.
Originaris del sud-est asiàtic, tenen les orelles rectes, el morro arrugat, la cua recta i les espatlles amples. Normalment són de color negre i poden presentar taques blanques, sobretot al ventre, la cua o les po-tes. Presenta un pèl modificat i poc abundant i la seva temperatura ideal és entre els 18 i els 24ºC. No té glàndules sudorípares, pel que només fan olor al que està al seu entorn. Tot i així, és recomanable ban-yar-los cada tres o quatre mesos i sobretot a l’estiu perquè es refresquin. És un animal molt net, que fa les seves necessitats en un espai habilitat amb sorra. Mai entren amb contacte amb el seus excrements i no se’ls hi pot col•locar la sorrera a prop de la zona on dorm o menja, ja que els hi resulta desagradable i es poden negar a alimentar-se o a dormir allà.
Porcs vietnamites: L’última moda en mascotes
El jardí és ideal perquè s’entretingui
La seva esperança de vida ronda els 10 i 15 anys, i arriben a pesar uns 45 kg. de mitjana tot i que poden arribar als 90kg i l seva alçada al mig metre compa-rable a un gos mitjà- gran. És un animal molt sociable i afectuós, té l’olfacte molt desenvolupat, i els agra-da explorar i tafanejar en llocs nous.
Ja que són omnívors, poden menjar qualsevol clas-se d’aliment. Per cada etapa de creixement, es pot completar la seva dieta amb cereals, verdures, hor-talisses o fruita. És aconsellable que mengin dos cops al dia, variant la quantitat segons l’edat. Hi ha com-postos de cereals que són els més adequats. Aques-ta espècie tendeix al sobrepès, pel que se’ls s’ha d’acostumar des de ben petits a fer exercici perquè estiguin actius. Si esta obès només voldrà menjar i es-tar tombat. No els podeu alimentar amb pinso per a porcs ja que estan pensats per encebar-los i això el durà a l’obesitat.
Els porcs vietnamites són animals molt dòcils i carin-yosos. Si els sabeu educar es convertiran ràpidament en els vostres millors amics. Amb una mica d’atenció, afecte i dedicació és deixaran acariciar, menjaran de la vostra mà i podreu passejar amb ells portant una corretja com si d’un gos es tractés. També es deixarà banyar i tota mena d’activitats com qualse-vol altre animal domèstic. Pel que fa al seu caràcter o personalitat, és un animal molt aventurer, adora conèixer llocs nous i passejar. D’altre banda, els des-
agrada que els donin la volta amb les potes amunt.
Després de quatre setmanes de lactància les cries són separades de la seva mare i, en aquest temps, ja haurà pogut conèixer l’olor de l’home i aprendre a reconèixer-la com una cosa pròxima. En les dues pri-meres setmanes de vida, les cries comencen a des-cobrir els seus sentits: observen les coses , identifiquen olors i objectes. Són capaços de respondre al seu nom i l’audició és el principal mitjà de comunicació.
En totes les imatges podem observar dife-rents porcs vietnamites, cadascú amb dife-rents posicions i etapes de desenvolupament.En la imatge de l’esquerra podem observar dos porcs vietnamites amb taques en una sessió fotogràfica disfressats de princesetes.En les altres quatre fotografies podem veure l’animal en la seva etapa de creixement inicial.
Pel que fa al seu comportament, normalment aprèn caminar amb un arnés. Té el sentit de l’olfacte molt desenvolupat, pel que sol grunyir per manifestar la seva curiositat amb el seu entorn. Per contra, té el sentit de la vista molt poc format. Es tracta d’uns ani-mals jeràrquics que ràpidament estableixen relacions de lligams. Solen ser molt intel·ligents i presenten una gran capacitat d’apranentatge pel que no és gents recomanable aplica’l-s’hi càstics físics perquè reac-cionaran de forma molt agressiva i podria desenvo-lupar por cap a les persones.
Els porcs vietnamites mascles solen mostrar com-portament sexual cap els tres mesos pel que es farà necessària la seva esterilització per evitar problemes.
Cal recordar que la nostra mascota necessita con-trols sanitaris especials ja es poden infectar de malal-ties que també afecten als porcs comuns i les vacu-nes són d’obligació. Per tant, haurem de vacunar al nostre porquet de d’Aujeszky i de Leptospira. També és necessari que aquestes mascotes estiguin despa-rasitades tant internament com externament i , com ja hem comentat anteriorment, esterlitzats per reduïr la seva agressivitat evitant també problemes repro-ductors.
El pitjor que li pot passar a una mascota és que la seva arribada sigui fruit d’una moda passatgera i que al cap d’un temps acabi abandonat en un centre tres de recollida d’animals Recordem que cada èpo-ca ha tingut la seva moda en qüestió de mascotes. Fa uns anys els rèptils com les serps, els camaleons o les iguanes i també les fures, o els bulldogs francesos eren els més buscats a les botigues d’animals exòtics. El boom actual són els porcs vietnamites, però les difi-cultats per la manutenció de l’animal per problemes econòmics són causa d’abandonament. Un dels problemes més grans que solen tenir els propietaris dels porcs vietnamites és el tamany, quan l’animaló creix s’adonen que no podrá ser una cria per sem-pre i que ja no serà tan maco com es pensaven sinó que fàclilment arribará a pesar els quinze quilos. És llavors quan és plantejen abandonar l’animal al bosc o a qualsevol altre lloc per no haver-se de fer càrrec d’ell. Recordeu: ell mai ho faria.
