BORJA, Jordi (2010). Una oportunitat per una nova cultura del territori i de la urbanització

7/31/2019 BORJA, Jordi (2010). Una oportunitat per una nova cultura del territori i de la urbanitzaci

1/9

15

LAnuari Territorial de 2007, des de la introducci a cr-rec de Josep M. Llop fins a les conclusions i reflexionsque es derivaven del conjunt del contingut, ja anunciavael que avui s un fet evident, tot i les dificultats que moltsresponsables poltics han demostrat que tenien per en-tendrel.

Les pautes urbanitzadores de les darreres dcades, es-pecialment dels darrers vint anys, no es poden mantenir.Econmicament inviables, com sha verificat amb la crisiactual, en la qual el cercle vicis format pel capitalismeespeculatiu global, la complicitat de la urbanitzaci per-missiva local i estatal i elboom immobiliari duna oferta

indiferent a la demanda social real, per estimulada perles hipoteques fcils, ha provocat una crisi financera queha repercutit directament en lendeutament pblic, enleconomia productiva i en el capital fix del territori, en lo-cupaci i tamb en les economies familiars. Aquestespautes, per tant, sn ambientalment insostenibles, i aix

ja sanunciava des de feia anys, perqu malbaraten el sli el paisatge, laigua i lenergia i els efectes derivats de lacontaminaci, lescalfament del planeta, etc. Aquestespautes urbanitzadores, diem, sn, a ms, socialmentdesintegradores, ja que han agreujat les desigualtats en-tre les poblacions urbanes i han alimentat les exclusionsterritorials.

El model durbanitzaci de qu parlem, doncs, s polti-cament no democrtic, genera impotncia per part delsgoverns locals/regionals i no permet que es desenvolu-pin poltiques pbliques integradores i de reequilibri niuna dialctica simtrica i positiva entre institucions terri-torials i moviments socials. s, per tant, un model cultu-ralment miserable en la seva dimensi cvica, que con-verteix el territori construt i conreat en mercaderia, queestimula la corrupci pblica i la cobdcia privada, quetendeix a convertir els ciutadans en clients, ms indivi-dualistes que solidaris.

La crisi actual la tenim ara i aqu, i per fora temps. Per

de poc serveix lamentar-sen, encara que sigui per cul-par el sistema abstracte amb largument fallacis quesi no es remou tot de cap a peus, res no podr canviar.Encara serveix menys reaccionar, com fa la gran majoriade governs occidentals, amb lobjectiu de realimentar el

sistema anterior mitjanant transferncies de diner pblical mercat financer privat. Simposa, doncs, desenvoluparlanlisi crtica en uns moments en qu es manifestenobertament les contradiccions del que podrem anome-nar model capitalista especulatiu global que ha fet de laurbanitzaci local la base dun procs dacumulaci quemalbarata el territori, desestructura la societat i deslegiti-ma la poltica. Aquesta crtica, evidentment, sha decompletar amb propostes durbanisme alternatiu, de re-formes legals i institucionals i de mobilitzacions socials,com exposarem ms endavant. Ens trobem, per tot ple-gat, en un canvi dpoca, en un perode que, segonscom es resolgui, donar peu a fer que el pas i la seva

gent siguin ms ciutadans, per potser tamb menys.Ciutadania o barbrie.

Per primera vegada no podem dir, des dun pas petitcom Catalunya, des dels governs locals i des dels sec-tors vinculats a la gesti i defensa del territori, que patimels efectes dunes dinmiques globals que causen unsdesajustos que es converteixen en crisi dels recursospblics, de les inversions privades, de locupaci i de lespoltiques de benestar. No podem conformar-nos ambaquesta explicaci, ja que en els mbits territorials localshan intervingut factors i actors que tamb han generataquestes dinmiques perverses. Les pautes durbanitza-

ci que shan produt a Catalunya i al conjunt de lEstattenen a veure, per acci o per omissi, amb el compor-tament dels governs a tots els nivells i dels agents actu-ants en lmbit local (financers, promotors i constructors,sectors professionals), i amb la complicitat que han rebutper part dels mitjans de comunicaci.

En els mbits territorials de proximitat, en el nostre casCatalunya i els seus pobles i ciutats, shan materialitzatles dinmiques urbanitzadores, en bona part factorscausals de la crisi actual. s tamb en aquests mbitsque cal resistir, el punt des del qual es poden contrares-tar les dinmiques perverses amb alternatives urbansti-ques que prioritzin la compacitat de les rees urbanes, la

barreja de poblacions i de funcions, lausteritat en lsdels recursos ambientals, ladequaci de les institucionsals mbits adequats a les poltiques publiques, la difuside valors morals entre el conjunt de la societat que de-nuncin la corrupci, labs de poder, les informacions

Introducci

Jordi Borja i Sebasti.Gegraf urbanista, director de lrea de Gesti de la Ciutat i Urbanisme, de la Universitat Oberta de Catalunya 1

ANUARI TERRITORIAL 2009

UNA OPORTUNITAT PER A UNA NOVA CULTURA DEL TERRITORII DE LA URBANITZACI


2/9

ANUARI TERRITORIAL 2009INTRODUCCI

16

privilegiades, els privilegis pblics o privats, les despesesparticulars a crrec dels diners pblics, les comissionsdubtoses, els beneficis no derivats del treball o de la ini-ciativa emprenedora. Les responsabilitats poltiques vanms enll de les responsabilitats penals.

El moment actual, de canvi dpoca, permet entendremillor els factors que ens han portat fins aqu i crea con-dicions favorables per a la recepci social de les propos-tes crtiques i alternatives. s un moment que exigeix,per part dels intellectuals en general i especialment perpart dels professionals, investigadors i activistes socialsvinculats al territori, un comproms poltic, no en sentitinstitucional o partidari, sin un comproms que conver-teixi els criteris tics propis de les seves especialitats oconeixements en objectius poltics, siguin o no siguincompartits per les autoritats.

CATALUNYA, LA DEMOCRCIA TERRITORIALIMPERFECTA

Vivim en un territori urbanitzat, i dit duna altra manera,en un territori on gaireb la totalitat de la poblaci viu enrees urbanes o t formes de vida prpies de les ciutats.Entenem per territori urbanitzat el que proporciona teri-cament el conjunt de bns i serveis que configuren la ciu-tadania a la poblaci que hi resideix o pot accedir-hi f-cilment.

La paradoxa s que, si b el que abans eren rees rurals,avui, en molts casos, gaudeixen de condicions de vidaurbanes, altres parts del territori, sovint durbanitzaci re-

cent, nestan relativament excloses. La difusi accelera-da de la urbanitzaci registrada els darrers vint anys hagenerat enclavaments diversos i dispersos, fragmentsque no formen part de cap cos, tipologies banals que notransmeten cap sentit didentitat, amb accessibilitat limi-tada, amb homogenetat garantida i amb hipotequesdesclavatge.

Aquests enclavaments, quan es tracta de zones residen-cials de classes altes, suposen un cost per al territori,ateses les infraestructures i la mobilitat que generen, pe-r tanmateix permeten que els residents accedeixin fcil-ment als llocs de la ciutat que els interessi. La gran ma-

joria, per, sn rees de residncia popular o de classesmitjanes. En aquests casos no solament hi ha malbara-tament del territori, sin tamb una capitis diminutio ciu-tadana, ats que es tracta de formes de vida suburbanaexcloents. Avui ms que distingir poblaci urbana i ruralcal distingir entre poblaci urbana i suburbana.

La difusi suburbana ha suposat un s depredador delterritori que difcilment es recuperar o que, en tot cas,necessitar molt de temps per fer-ho. Es tracta duna di-fusi que directament o indirectament afecta gran part delterritori i tamb la gran majoria de la poblaci. Ens referima les zones litorals i prelitorals (la llei de protecci del lito-ral amb prou feines ha salvat el 5% del territori), a les zo-

nes urbanitzades de muntanya o premuntanya amb ungrau docupaci real molt baix (de poc ms de 15 dies ala Cerdanya, per exemple) i bviament les segones o ter-ceres perifries de les zones metropolitanes (Barcelona,Girona-Empord-Costa Brava, Camp de Tarragona).

Aquesta difusi no solament es deu a poltiques que su-peren lmbit local i autonmic, com sn els crdits i leshipoteques a baix inters o lapropiaci privada de lesplusvlues que faciliten les requalificacions i generen lacorrupci. Tamb hi ha una responsabilitat que recau en

Catalunya mateix.

Ens referim, dentrada, a la feblesa del planejament terri-torial: malgrat que les tres quartes parts del sl estan pla-nejades, hi manca capacitat de gesti, i com ms locals el planejament, ms febles sn els ajuntaments perresistir a les pressions immobiliries. Tot seguit, volem re-ferir-nos, sobretot, a la poltica dinfraestructures, per-qu, que governin els uns o els altres, aquesta semprefunciona al servei de la urbanitzaci difusa i a la multipli-caci dels costos ambientals que es deriven de lobliga-da mobilitat amb vehicles particulars.

El primer ministre de lhabitatge del franquisme, el falan-gista Arrese, ja va dir que pretenia convertir els proletarisen propietaris. Amb la democrcia hem anat encara mslluny: propietaris immobiliaris per partida doble (residn-cia secundria i a vegades terciria), com ms atomitzatsmillor en el territori i destinats a passar tant temps anantdun lloc a laltre amb el cotxe (de nou propietaris) comtreballant o dormint.

El resultat s el que hem anomenat una democrcia ter-ritorial imperfecta, multiplicadora dexclusions socials de-rivades de la fragmentaci del territori, que prioritza lesinversions pbliques al servei de les infraestructures queprecisament promou la difusi, que augmenta les desi-

gualtats en el territori ja que una part creixent de la po-blaci no pot accedir fcilment a les ofertes de les ciutatscompactes i heterognies.

s sorprenent que en un pas com Catalunya, amb unaimportant tradici cultural de planejament territorial i ambun govern autonmic amb competncies importants enurbanisme i habitatge, shagi produt aquest malbarata-ment del territori. Certament, les ciutats compactes hanmillorat molt, per la mateixa dinmica del mercat del sli de lhabitatge que genera la difusi suburbana provocala progressiva exclusi dels sectors populars de les reescentrals, les quals tendeixen a la gentrificaci. Els joves

han de marxar cap al conjunt dhabitatge de les perif-ries. I tamb la gent gran treballadora, jubilada o prejubi-lada, que deixa, ven si ns propietria o cedeix als seusfills, el pis en zones urbanes compactes per anar a viurea la modesta residncia secundria, sovint lluny de qual-sevol nucli de vida urbana (les enquestes de lInstitutdEstudis Metropolitans ho demostren).

El principal repte cultural i tcnic de lurbanisme davui scom actuar en les rees suburbanes. A la ciutat compac-ta sabem com intervenir-hi mitjanant poltiques integralsdhabitatge (protegit i social, en gran part), equipamentsi espais pblics, transport collectiu, noves centralitats imixtura dactivitats i residncia. Manca, per, sovint, la

voluntat poltica i sovint es fa el contrari del que sha defer (vegeu recentment el cas de Ciutat Vella i els hotels).Una de les escasses iniciatives legislatives que preteniareduir les dinmiques excloents del mercat a les ciutatscompactes, el Projecte de llei del dret a lhabitatge, va


3/9

ANUARI TERRITORIAL 2009 INTRODUCCI

17

ser devaluat considerablement per laliana impia socio-vergent, amb la complicitat de la resta, i va ser segura-ment un dels factors que va provocar el cessament delconseller impulsor de la llei. La clau va ser modificar lar-ticle que establia alts percentatges dhabitatge protegit i

social en qualsevol promoci immobiliria. Es va afegirque solament saplicaria a les operacions de ms de2.000 habitatges, s a dir, de facto en quedaven exclo-ses les promocions en les ciutats compactes que moltexcepcionalment arriben a aquest nombre. I per a lesque podien superar aquesta xifra tenen el recurs de frag-mentar-les.

s molt interessant, i lgic, observar com shan multipli-cat el nombre i la qualitat de les plataformes en defensadel territori i dels barris. Shan aproximat els collectiussocials amb reivindicacions urbanes clssiques (habitat-ges, equipaments, transports, etc) als moviments ano-

menats ecologistes, i de lAc, No! sha evolucionat capa plantejaments ms integrals i amb ms capacitat denegociaci.

EL GOVERN DEL TERRITORI O LA INFLACIINSTITUCIONAL

Catalunya est organitzada territorialment en municipis,comarques i provncies. Lestatut estableix, tamb, quehi ha dhaver vegueries. Tot plegat s, evidentment, unexcs i, per si no fos prou absurd, la major part daques-tes entitats territorials sn poc adequades a les funcionsde representaci i de gesti que haurien dexercir. La cri-si actual ens ofereix una oportunitat de racionalitzar i re-

duir aquest maremgnum. Per malauradament nosembla aquesta la voluntat dels legisladors.

A Catalunya hi ha 948 municipis. La gran majoria, 739,no arriben a 5.000 habitants, s a dir, difcilment tenenmitjans per exercir correctament les seves competnciesi les demandes locals dels habitants. Municipis mitjans,de 5.000 a 20.000 habitants, nhi ha 143. Les difernciesentre ells sn molt grans, ja que canvia molt estar situata prop duna ciutat gran o formar part duna regi metro-politana, que ser un centre local rodejat de petits munici-pis. Finalment, trobem els nuclis que en podem dir ciu-tats (relativament) grans, les de ms de 20.000

habitants; en sn 63. Aquestes tenen una massa crticasuficient encara que no sempre s aix per exercir lescompetncies prpies. Aquest panorama ens indica queel mapa local funcional shauria dorganitzar al voltantdun centenar dentitats supramunicipals.

Sn interessants els exemples de Frana (aglomeracionsurbanes i metropolitanes) i el Regne Unit (govern dual alGran Londres i governs unitaris fusi de comtat i muni-cipi a altres grans ciutats com Manchester, Birminghami Glasgow). En el cas dAnglaterra les vuit regions snmbits de planejament territorial i promoci econmicacompartits,, per quan es va posar a consulta popular ala regi del nord-est la creaci duna nova entitat poltica,

la idea es va rebutjar.

Els municipis a Catalunya sn polticament intocables: laseva histria ha creat un fort sentiment identitari i la legi-timaci de la instituci pel sufragi universal lha reforat.

Per el minifundisme municipal avui dia s disfuncional:la gran majoria dels municipis, pel seu mbit i els seus re-cursos no poden exercir les competncies que tenen iencara menys la capacitat per assumir-ne de noves comcaldria. Seria urgent, per tant, promoure un procs de

cooperaci municipal que mantingus els municipis coma entitats de representaci, per que les principals com-petncies sexercissin en un mbit supramunicipal.

Aquesta entitat es podria elegir conjuntament amb elsajuntaments, els quals mantindrien competncies pr-pies i altres per delegaci (dexecuci o gesti, de con-trol i de collaboraci, etc.) segons la seva capacitat. Elmapa local al qual sarribaria tindria aproximadament uncentenar dagrupacions o municipalies (segons lestudide Lluis Casassas i Joaquim Clusa de final dels anys se-tanta).

Quant a les comarques actuals, que en sn 41, no sn

ni carn ni peix. Massa grans per fer dentitats locals debase, massa petites per servir dmbit de planejamentterritorial, es pot dir que les comarques sobren. Sha mi-tificat la divisi territorial republicana que va establir lescomarques reproduint el mapa dels partits judicials icom a mbit de delegaci de la Generalitat, no com aentitat local.

El nou Estatut va tenir lacudit destablir les vegueriescom a entitats intermdies entre la Generalitat i els muni-cipis i ara un avantprojecte de llei vol instaurar-les (ja veu-rem si arriba a completar el trmit parlamentari).Lempatx dhistria provoca aquesta mena de fantasies.Les regions (o vegueries) de la Generalitat republicana es

van pensar com a mbit de planejament del govern deCatalunya, res ms. Les vegueries (un altre absurd, unnom anacrnic que originriament es derivava del crrecdel veguer, el representant del rei, una mena de gover-nador civil), com a entitats locals, sn innecessries i di-fcilment substituiran les provncies que estan protegidesper la Constituci. Encara que fos aix, crear set o vuitentitats territorials segons un esquema uniformista nosembla encertat. La Regi Metropolitana de Barcelona oles Terres de lEbre poden requerir una entitat especficaper no similar.

Les regions o vegueries poden ser un mbit per a les de-

legacions de la Generalitat (com ja sesdev actualment)i de coordinaci entre la Generalitat i els municipis. Perno una nova entitat local. Lnica proposta sensata delavantprojecte de llei de vegueries s la creaci de laComissi de Coordinaci Territorial (art.21) amb aquestobjectiu. Per voler crear entitats intermdies, amb capi-tal, crrecs poltics nous, burocrcia prpia, etc., s undespropsit que generar problemes evitables (per ex-emple sobre la ciutat capital) i far ms pesat el governdel territori. Si saprovs lavantprojecte esmentat, seriaun cas clamors dinflaci institucional i dirritaci ge-neral.

Les provncies segurament sn prescindibles i com a

mbit de lEstat seria millor ser una comunitat autnomauniprovincial. En la mesura que no sn necessries perque tampoc sn suprimibles ara per ara, millor quatreque set o vuit. O dotze, si hi sumem les quatre provnciesi les projectades vegueries.


4/9


18

Lorganitzaci del territori de Catalunya, doncs, sha debasar en la Generalitat i les seves delegacions, si calen, ien una sola entitat local, els municipis, agrupats en man-comunitats o municipalies (electes), similars a les aglo-meracions urbanes franceses o un terme intermedi en-

tre els governs unitaris i duals anglesos, mitjanant unprocs voluntari degudament estimulat pel govern de laGeneralitat amb competncies i recursos. Aquesta seriala soluci racional, austera i eficient, amb respecte per lahistria i els sentiments collectius.

El cas de Barcelona com a ciutat metropolitana mereixun tractament especfic i s objecte dun projecte de lleiaprovat pel govern. A diferncia de lAvantprojecte de lleide vegueries, en aquest cas es tracta dun projecte se-ris del qual solament cal criticar que arriba cinquantaanys tard i que, per tant, est desfasat. Seria injust no re-conixer que representa un aven important des del mo-

ment que estableix les bases dun urbanisme com pera laglomeraci barcelonesa, la ciutat central i la primeracorona. Per no es tracta duna rea metropolitana comes considerava a comenament dels anys cinquanta ique la realitat ja havia superat deu anys desprs, quan vadefinir-se com a rea metropolitana la regi 1 de laRepblica ms lAlt Peneds i el Garraf. Laglomeraciactual mal denominada rea metropolitana s una ciu-tat plurimunicipal, amb una extensi inferior al municipide Madrid (600 km2 Madrid i 500 km2 la ciutat metropo-litana barcelonesa) i una densitat de poblaci similar.Denominar-la rea metropolitana crea confusi. Lescompetncies prpies de les regions (terme ms ade-quat que rees) metropolitanes com sn els transports

(lautoritat nica del transport ja s dmbit regional), lesinfraestructures de comunicaci, les zones de desenvo-lupament, etc., se situen en un mbit molt ms gran.

La ciutat metropolitana plurimunicipal, lantic territori dela CMB (Corporaci Metropolitana de Barcelona), com-pacte per desigual, ha de tenir competncies prpiesde ciutat, habitatge i programes socials, seguretat ciuta-dana i oferta cultural, etc., i un pressupost potent perdesenvolupar poltiques de reequilibri territorial i de re-ducci de les desigualtats socials. Fins i tot no sn sufi-cients les competncies urbanstiques de planejamentcom estableix el projecte de llei. Cal que hi hagi una

competncia per definir projectes integrals, noves cen-tralitats, equipaments dabast plurimunicipal, operacionsde fer ciutat sobre la ciutat. Ha de tenir ingressos propissuficients, la qual cosa pressuposa un govern metropoli-t de base electiva.

EL DRET A LA CIUTAT A CATALUNYA

Catalunya s un territori ciutat o territori de ciutats moltrelacionades les unes amb les altres. La gran majoria dela poblaci viu en poblacions de ms de 20.000 habi-tants, i la resta, excepte alguns nuclis rurals llunyans delscentres urbans, viu en regions urbanitzades i practica lesformes de vida prpies de las ciutats. Ara b, laccs al

conjunt de bns i serveis, les possibilitats delecci i lespotencialitats de progrs sn molt diferents. Hi ha unacorrelaci entre la desigualtat social i les condicions devida que ofereix el territori. Les poltiques pbliques hande tendir a igualar aquestes condicions per contribuir a

reduir les desigualtats socials. No es tracta dhomogene-tzar el territori per si doferir una qualitat de vida similar,o ms ben dit, com menys ingressos t la poblaci i msdficits el territori ms qualitat ha de tenir lentorn.

El dret a la ciutat s un concepte integral que inclou dretsurbans o territorials com lhabitatge, la mobilitat, la cen-tralitat, la visibilitat, la qualitat de lespai pblic, etc., con-siderats com un tot. s a dir que si falten alguns da-quests drets, els que es tenen ja dentrada es devaluen.

Als drets urbans cal afegir drets de carcter social, eco-nmic i cultural (educaci i formaci continuada, ocupa-ci i salari ciutad o renda bsica, reconeixement de laidentitat cultural individual i collectiva, etc.) i els drets decarcter poltic (igualtat poltica i jurdica de tots els resi-dents o ciutadania de residncia no nicament de nacio-nalitat, governs elegits adaptats als mbits territorials depresa de decisions, mecanismes de participaci a la-

bast de tots els ciutadans i accs real a tots els docu-ments de les administracions pbliques, etc.). El dret a laciutat s avui un concepte clau per definir la qualitat deles poltiques pbliques de la democrcia.

Lurbanisme va nixer sobre la base de dos principis fo-namentals: ordenar el funcionament del territori en bene-fici de tots i promoure normes i actuacions amb efectesde reforma social, i especialment de millora de les condi-cions de vida dels sectors ms desafavorits i de reduc-ci de les desigualtats socials i territorials. A partir da-quests principis, cal concretar les poltiques territorials iespecficament les urbanstiques.

Alguns criteris estratgics sembla que es poden consen-suar, si ms no en lmbit cultural i professional. Ens limi-tarem a proposar-ne tres.

a) Entendre el territori com una xarxa de ciutats articula-des mitjanant eixos marcats per la geografia fsica i hu-mana com valls, planes, litoral o definits per les infraes-tructures. Aquests eixos han de garantir una mobilitatmitjanant, principalment, el transport collectiu. Les ciu-tats hauran de prioritzar el creixement compacte. Els es-pais intermedis no edificats al voltant dels eixos es pre-servaran com a espais de lleure i de protecci del medi,o ds agrcola o com a reserves de sl pblic per a usos

a definir en el futur.

b) La poltica de sl i habitatge sadequar als objectiusesmentats. El planejament i la fiscalitat hauran dimpediro penalitzar les promocions immobiliries disperses otancades i orientar el creixement compacte, multifun-cional i generador de noves centralitats. Per evitar les di-nmiques especulatives i corruptores, es crear un fonsde sl pblic a partir del sl rstic. Si el sl rstic privatesdev urbanitzable les plusvlues revertiran en el sec-tor pblic, la qual cosa li permetr constituir un fons. Lespromocions immobiliries, pbliques o privades haurandincloure un alt percentatge dhabitatge protegit i sociali de lloguer, la meitat del qual, si ms no, ser protegit o

social. Ms endavant concretarem aquestes propostes.

c) Les infraestructures de comunicaci, energia i aigua iles grans promocions immobiliries hauran de presentarun pla estratgic a curt termini que defineixi un programa


5/9


19

executable en els propers cinc anys com a mxim, des-tinat a garantir la sostenibilitat de les actuacions actuals itamb de les noves, prioritzant les energies renovables ila reutilitzaci dels recursos i lestalvi tant en el procs deproducci i distribuci com en el consum.

Com s pals, es tracta devitar els efectes perversos depoltiques ben intencionades per sectorials o insufi-cients. De qu serveix crear bons espais pblics senseuna poltica dhabitatge raonada? O planificar racional-ment el territori si al mateix temps la poltica dobres p-bliques afavoreix el creixement dispers i difs? Vivim enuna economia de capitalisme especulatiu i corruptor, queconverteix en mercaderia els bns que per la seva natu-ralesa sn comuns o daccs universal. El mercat aplicatal desenvolupament de la ciutat, sigui fent ciutat sobre laciutat o per creixement perifric o en zones distanciadesde la urbanitzaci, multiplica els desequilibris territorials,

les desigualtats socials i la insostenibilitat del manteni-ment i cohesi del medi fsic i social. El criteri estratgicque proposem s fer del territori un afer com i de lesciutats el marc de la ciutadania, de les persones lliures iiguals en drets i deures.

DIALCTICA ENTRE EL PENSAMENTI LACCI

Lordenaci del territori i lurbanisme sn disciplines din-tervenci sobre el territori, que han nascut i shan desen-volupat vinculades a la prctica, la qual cosa no vol dirmenystenir la recerca i la conceptualitzaci terica. Benal contrari, hi ha moments com lactual en qu la funci

crtica dels intellectuals i professionals i lelaboraci depropostes alternatives esdev una qesti urgent. s ne-cessari i s oport com indicvem al comenament. Lacrisi actual ha creat condicions de receptivitat social a lacrtica de les pautes durbanitzaci promogudes pel ca-pitalisme especulatiu i depredador. Sha revalorat cultu-ralment leconomia productiva i shan constatat els efec-tes nefastos a mitj termini de la degradaci del capitalfix del territori i del menyspreu a les habilitats socials acu-mulades histricament. La corrupci generada per la de-generaci urbana representada per una economia delterritori que converteix bns bsics i comuns en merca-deria ha pervertit la poltica. Calen noves poltiques, no-

ves normes, noves institucions i nou personal. La pro-posta dalternatives avui ja no s una posici exclusivade minories ideolgiques radicals o de moviments de re-sistncia locals. La crisi de leconomia, el malbaratamentdel territori i el devaluaci de les institucions poltiquesavui afecten una part important de la poblaci.

Apareixen, per, operacions de diversi i de naturalitza-ci: algunes corresponen a estratgies conscients i al-tres a la feblesa dels responsables poltics. Es mitifica lacompetitivitat com un valor absolut, quan en tot cas smolt relatiu i interessa a algunes activitats per no al con-

junt del territoris i de les ciutats. Sargumenta que cal se-guir les indicacions dels mercats quan es tracta del in-

teressos del capitalisme financer global que es mounicament per criteris especulatius. Sens vol distreureamb lamenaa duna guerra (ara, com que no nhi haprou amb lIraq i lAfganistan, toca lIran, i es recolza la-gressi continuada dIsrael contra palestins i fins i tot

contra els que hi fan arribar lajut humanitari al territori).Es practiquen campanyes dintoxicaci de lopini pbli-ca que fcilment esdevenen prediccions creadores.

A Espanya el Govern primer va negar la crisi, desprs va

fer saber que ja hi havia brots verds (invisibles) que anun-ciaven la reactivaci, tot seguit ens assegurava que elsistema financer era dels ms slids del mn, declaracique no va evitar que es multipliqus el deute pblic ambles transferncies que es van haver de fer a bancs i cai-xes. I per acabar ens ha imposat un ajustament econ-mic a costa dels salaris i de les pensions! Ha evitat ab-solutament treure cap conseqncia de la crisi i de lesseves causes i solament pretn tornar a la situaci ante-rior. Si aquellas aguas trajeron estos lodos, las mismasaguas volvern a traer estos lodos (com deia el Juan deMairena dAntonio Machado). El resultat sn poltiquesque penalitzen leconomia productiva i la inversi pblica

i que empobreixen els sectors socials amb ingressos bai-xos i mitjans. En resum, una poltica econmicament isocialment regressiva.

I es busquen caps de turc, encara que suposi jugar ambfoc. Com el tema de la burca. s un pas ms, i el msdelicat, en lescalada de criminalitzaci de collectiussocials. Primer es va facilitar la identificaci dels musul-mans i dels immigrants procedents de pasos rabs ode la regi del terrorisme global inventat pel governBush. I sha practicat a escala local la repressi preven-tiva. Desprs se nha satanitzat la religi destacant elsaspectes ms rebutjables o simplement ms diferen-ciats. Els oratoris (no sn mesquites) shan hagut dins-

tallar, vencent moltes resistncies administratives i so-cials, en zones perifriques sovint poc habitades(polgons industrials) i en locals molt poc adequats. Shafet daquests collectius dimmigrants, especialment vul-nerables dentrada com a resultat de morbos histrics,un cap de turc de tots els mals possibles. Es tendeix ai-x a fracturar en el present les zones socials populars onconviuen autctons i immigrants i es creen condicionsque poden generar en el futur vertaders progroms. Percert, convindria eliminar la paraulaimmigrantquan ensreferim a persones residents estables. Van ser immi-grants, per ara sn o han de poder ser ciutadans deCatalunya. Si lEstat s laic, i per tant els mbits institu-

cionals ho sn, que ho siguin per a tothom. I si anar ambla cara ms o menys coberta genera inseguretat en les-pai pblic (realment s aix?), que sapliqui tamb a tot-hom. I si hi ha esglsies catliques en els pobles i ciu-tats, tamb hi pot haver oratoris.

Aquesta poltica repressiva de la diferncia a ms no so-lament es discriminatria, sin que tamb t els efectescontraris al que pretn. Les dones que volen o necessi-ten portar el burca quedaran ms recloses a casa. I elsque sn ms religiosos es faran ms fantics. I els joves,exclosos socialment, buscaran la seva identitat assumintels aspectes ms radicals i conflictius de la religi i delscostums que sovint els seus pares ja havien deixat de

banda.

Els anomenats immigrants sn les primeres vctimes dela crisi: el percentatge datur s en aquest collectiu treso quatre vegades ms gran que en la poblaci autcto-


6/9


20

na, sn lexrcit de reserva de m dobra. I tamb sem-blen destinats a ser les primeres vctimes de reaccionssocials desviades per part de poltics irresponsables idalguns mitjans de comunicaci. No tots, cal destacarpositivament certs programes de TV3, com Un sol mn,

per no alguna pseudoenquesta del programa dels ma-tins. Malgrat tot, cal reconixer que molts ajuntaments ila majoria de la poblaci catalana manifesten una actitudtolerant i sovint solidria.

Per no solament els immigrants sn els destinataris dela repressi preventiva. Les normes de civisme, a partirde la lamentable iniciativa de lAjuntament de Barcelona(2006), han estat seguides per molts altres ajuntaments.Unes normes que sovint serveixen per criminalitzar bar-ris i collectius socials (joves, especialment) i tamb permultiplicar espais pblics vigilats i legalitzar una prcticade repressi preventiva en aquests espais. Fins i tot es-

timulen els immigrants a denunciar-se els uns als altresamb la vaga promesa que facilitaran la regularitzacidels denunciadors.

LAjuntament de Barcelona es pot atribuir el pens privi-legi daquestes normes i tamb la perversi de la partici-paci ciutadana amb el seu Pla de barris (no sha deconfondre amb la positiva Llei de barris de la Generalitat)que inventa 73 barris i hi anomena, en cadasc, un con-seller de participaci. Un tcnic o conseller de partici-paci no s altra cosa que crear una barrera entre lesinstitucions i les entitats i moviments ciutadans, i seninstitueixen 146 dagents electorals de partit a cadabarri. Per cert, amb poc xit si tenim en compte les en-

questes i la consulta sobre la Diagonal.

Ara la prioritat no s la participaci si lentenem comlexistncia dorganismes o procediments (per exemple,el fracs de la consulta ciutadana de la Diagonal) esta-blerts per les administracions per fer avalar les seves po-ltiques. Poden ser tils en molts casos si es demostraque poden influir en les poltiques pbliques, per no sara la qesti ms important. Els hbits de la partitocr-cia fan molt difcil desenvolupar una participaci trans-formadora de les actuals dinmiques depredadores, ex-cloents i insostenibles si primer no es desenvolupa unacrtica social i intellectual i uns moviments cvics de re-

sistncia i amb alternatives que sumin demandes i can-vis. Hi ha, per, diversos instruments i procediments quepoden donar joc si hi ha collectius amb iniciativa mobi-litzadora. La consulta popular, si es proposa des dunbarri, pot obtenir un resultat molt diferent del cas de laDiagonal. El dret diniciativa pot permetre un debat pblicen el marc de la instituci, per exemple el consell plena-ri municipal, que arribi a la ciutadania. En el cas deBarcelona es pot promoure una campanya per la triadels consells de districte amb la possibilitat que shi pre-sentin candidatures independents, o recolzades per en-titats, que permetin incloure-hi residents dorigen immi-grant. En canvi, els consells de ciutat, amb representantsde la societat civil, prvia selecci de lajuntament que

en controla el funcionament, en general solament servei-xen per crear un consens passiu fictici.

s un moment histric que exigeix un comproms delsprofessionals que treballen sobre el territori i en el territo-

ri. I una responsabilitat dels activistes socials o ecolgicsde superar la seva especificitat vinculada a una temticai a un territori per anar ms enll i contribuir a definir re-ivindicacions i objectius ms integradors.

LORDENACI DEL TERRITORI S POLTICA.LURBANISME S POLTICA

Les nostres disciplines tracten de matries poltiques, dematries ciutadanes, i existeixen en tant que esdevenenpoltiques pbliques. Un cop especificada i concretadaaquesta idea, preguntem: en nom de qu els planifica-dors poden prendre decisions que condicionaran forta-ment la vida dels ciutadans?

bviament, les decisions finals, les prenen els responsa-bles poltics elegits, per la decisi la preparen, la legiti-men i lexecuten professionals, els quals no sempre te-

nen en compte all que la cultura acumulada en matriadordenaci del territori i urbanisme ens diu sobre els re-sultats de determinades poltiques pbliques i actua-cions privades. En aquests darrers vint anys, aCatalunya, per b que potser menys que en altres zonesdEspanya, encara que tamb shi registra la mateixa ac-titud, molts professionals han estat cmplices de prcti-ques que sabien que a mitj termini provocarien un des-astre i que a curt termini era una evidncia queaugmentaven les desigualtats socials i la insostenibilitatterritorial.

En contraposici a aix, doncs, cal fer mfasi en la ideaque la nostra disciplina ha de tenir sempre un contingut

tic que en legitimi la prctica: ordenar el funcionamentdel territori al servei de tots i contribuir al desenvolupa-ment de la reforma social que millori les condicions de vi-da i la integraci ciutadana dels sectors menys afavorits.

Els professionals, a part daix, tenen la responsabilitatde fer crtica daquesta matria en relaci amb els res-ponsables poltics, encara que aquests siguin els seusclients o els seus superiors a lAdministraci. Quan elsresponsables poltics prenen decisions que no tenenefectes positius sobre el funcionament del territori i elprogrs social, els tcnics professionals els han dexpli-citar que, tot i haver estat elegits, certes seves actua-

cions no tenen legitimat democrtica, ats que les insti-tucions no ho son solament pel fet dhaver estatelegides, sin tamb pel contingut de les seves polti-ques pbliques.

Per posar en prctica aix, no hi ha una soluci tcni-ca, hi ha opcions poltiques que sexecuten mitjanantels coneixements parcials dels professionals, influenciatspels seus valors i prejudicis, els seus interessos i les se-ves dependncies. La soluci tcnica, derivada de la de-cisi poltica, s condicionada pel marc legal i financer, lacapacitat de pressi de grups econmics, meditics ocorporatius, i per les reaccions socials. En darrer terme,per acci o per omissi, lordenaci del territori i lurba-

nisme resulten de les poltiques pbliques o de les inicia-tives privades recolzades o tolerades per les administra-cions pbliques. Per quan aquestes poltiques hanfallat, solament la mobilitzaci de la societat civil com asocietat poltica pot crear una fora que les modifiqui


7/9


21

en profunditat. Els canvis de poltiques pbliques no nai-xeran de les institucions, per aquestes, degudament re-formades, podran desenvolupar-les si una fora suficientles empeny i genera un consens actiu entre una part sig-nificativa de la societat.

Aquest fet suposa una fusi entre el pensament i la prc-tica, pensament i prctica que rauen a la vegada en elssectors professionals o intellectuals i en els movimentssocials. No per separat, no els uns tenen el pensament iels altres la prctica, sin fusionats, com es va produirper exemple amb la nova cultura de laigua quan la llui-ta nascuda a les terres del Ebre o amb la influncia pol-tica dels moviments ciutadans o de barri al llarg delsanys setanta. Ara no s solament una qesti dun temao dun territori, sn el conjunt de temtiques de tot el ter-ritori, de tot Catalunya, de totes les ciutats catalanes.

Aquesta fusi dialctica entre el pensament i lacci so-

lament es pot produir si hi ha idees que orientin lacci isi es produeix una mobilitzaci social que les concreti.

LNIES PER DESENVOLUPAR UNA NOVA CULTURA DELTERRITORI

Per acabar proposem algunes lnees dacci en forma deblocs temtics (tot i que nhi ha altres de possibles) queinclouen alhora idees i prctiques socials.

E s i l Crtica a la consideraci del sl ur-banitzable com a propietat privada. Mesures de reversial sector pblic del sl potencialment urbanitzable a preude rstic o recuperaci del 90% de les plusvlues urba-

nes. Mesures fiscals que permetin recuperar per part delsector pblic sl expectant o habitatges disponibles. Lespromocions immobiliries hauran doferir entre un 30 i un45% dhabitatge protegit i entre un 15 i un 20% dhabi-tatge social. Com a mnim el 50% de les promocionsdhabitatge seran de lloguer i el seu preu es regular pe-ridicament en funci dels sous de la poblaci deman-dant. El sector pblic assumir les hipoteques moroses iles gestionar segons criteris de justcia social, garantinten tot cas la disponibilitat dun habitatge per nucli fami-liar i respectant els estalvis avanats pels subjectes deles hipoteques. Es reformar urgentment la llei del dret alhabitatge per recuperar-ne els objectius inicials.

U i i c c El planeja-ment urbanstic imposar com a regla habitual la prioritaten les actuacions de ciutat compacta (fer ciutat sobre laciutat, en zones poc denses o en procs de reconversi)o en continutat amb la ciutat construda. Les sancionspoltiques, professionals i morals per operacions especu-latives que comportin actuacions illegals saplicaran atots els que hagin actuat en el procs, amb independn-cia que hi hagi o no responsabilitat penal. La crtica in-tellectual a lurbanisme insostenible i fragmentat, a lar-quitectura, ostentosa, gratuta i servil que no generaespai pblic i als projectes tancats i excloents, formarpart del codi tic dels professionals i legitimar lacci di-

recta dels moviments socials. El dret a la mobilitat esconcretar en mesures que garanteixin laccs de tot-hom als nuclis centrals de la zona urbana en qu visqui ia les zones de treball i dequipaments. Per exemple,qualsevol habitant duna regi metropolitana tindr un

transport pblic adequat als criteris esmentats a menysde 300 m del lloc de residncia. Els mbits de planeja-ment sadequaran a las entitats territorials amb capacitatexecutiva i amb legitimitat electiva segons els criteris in-dicats en el punt sobre el govern del territori.

p c f d t i dd l r Les poltiques urbanes i territorials tin-

dran com a objectiu el desenvolupament de leconomiaproductiva i el manteniment i modernitzaci del capitalfix, de les habilitats socials i del perfil sociocultural i pai-satgstic de la regi objecte de planejament. El criteri dela competitivitat se substituir per la productivitat, lespe-cificitat productiva, loptimitzaci dels recursos propis i laqualitat de vida. Simposaran condicions a les inversionsque rebin alguna forma dajut pblic que garanteixin lacontinutat de lactivitat i no es permetr que distribueixinbeneficis si plantegen reducci de personal o morositat

en els pagaments. Es denunciaran els beneficis especu-latius, el repartiment de beneficis als accionistes quan re-bin ajuts pblics especials i els sous, avantatges i privile-gis escandalosos dels directius del sector financer i deles grans empreses.

L s i c l p d l p Al llargdels darrers sha consolidat plenament el costum de viu-re en ciutats i zones urbanitzades on sha installat la po-ltica de la por, de la vigilncia obsessiva i de la repressipreventiva en els espais pblics, que condueix a una pri-vatitzaci i exclusi de facto de collectius socials consi-derats perillosos o que no agrada veure a molts ciuta-dans (tal com es va escriure quan es van presentar les

normes de civisme de Barcelona). La multiplicaci dur-banitzacions tancades expressen un afany de distinci ila neurosis de la seguretat excessiva, i luna a laltra esreforcen mtuament. La poltica de la por t efectes per-versos sobre la vida urbana. La ciutat es fragmenta en-tre zones vigilades i zones criminalitzades. A les perifrieses creen barris tancats o exclosos, socialment homoge-nis que neguen la qualitat ciutadana que s la convivn-cia entre gents diferents i que dificulten un accs fcil alsbns i serveis urbans. La vigilncia i la repressi en les-pai pblic saplica arbitrriament i penalitza principalmentels sectors vulnerables, les minories diferents i elscollectius considerats pel poder com a conflictius. Les

normes de civisme que han aprovat molts governs localsdemostren com la ideologia excloent i intolerant prpiade lextrema dreta ha contaminat governs democrticsfins i tot tericament desquerres.

Certament, lurbanisme ha de contribuir a crear ambientssegurs i de convivncia, per aquests sn el resultatdun conjunt de poltiques que contribueixen a assegurarla qualitat de lespai pblic; els conjunts residencials dig-nes, integrats a la ciutat i dotats de serveis pblics ade-quats; la mixtura de poblacions i activitats; els programesde prevenci respecte als grups de risc o predelictius;la policia i la justcia de proximitat vinculades a progra-mes socials integradors.

s paradoxal constatar que segons molts mitjans de co-municaci i enquestes dopini, una majoria de ciuta-dans del nostre pas i dels pasos europeus occidentalsconsiderin la inseguretat dels carrers com un dels princi-


8/9


22

pals problemes. Aquestes ciutats sn les ms seguresdel mn i mai en la historia de la humanitat hi ha hagutterritoris ms segurs en aquest sentit. Es tracta dunapsicopatologia collectiva creada per unes operacionspoltiques i meditiques interessades. S que hi ha inse-

guretat, pel que fa a locupaci i les pensions, a lhabitat-ge i a lavenir de les joves generacions, a com pagar hi-poteques i crdits, a la salut pblica amenaada per lacontaminaci i a lescalfament de la terra. La manipula-ci de lopini pblica ha transferit aquestes inseguretatsal carrer, les ha tradut en por a lespai pblic, a lhabitu-al petita delinqncia urbana i a la suposada amenaaque representen certs collectius socials i tnics.Denunciar la poltica de la por s una de les principalsobligacions dels sectors culturals i dels moviments ciuta-dans.

S u i t d p Els ser-

veis universals sn aquells que proveeixen tots els ciuta-dans dels bns i serveis bsics per a la seva vida a la ciu-tat. Els quatre bns clssics aire, aigua, energia i slara tamb han de sumar lhabitatge. I altres bns com eltransport i les comunicacions, leducaci i la formacipermanent, la salut pblica i la sanitat, la protecci so-cial, etc. La ciutadania s incompleta si una part delsciutadans no pot accedir adequadament a aquests bnsi serveis, perqu no sn suficients i no arriben material-ment a tothom o a tot arreu o perqu no shi pot accedirper falta de recursos, per exclusi administrativa o permanca dinformaci. A les nostres ciutats funcionen rela-tivament b molts daquests serveis, per no tots (perexemple, lhabitatge) o no per a tothom (per exemple,

per a una bona part de la poblaci arribada daltres pa-sos).

Volem destacar , per, la tendncia que hi ha a la priva-titzaci creixent dels serveis. En alguns casos, aquestcostum ve de lluny: laigua i lenergia estan gestionadesper empreses privades que en tenen la concessi des defa molts anys. En altres, s ms recent, com la telefoniai les telecomunicacions en general. En altres casos sparcial per especialment preocupant: lensenyament,lassistncia sanitria, la seguretat. Si considerem quelordenaci del territori i lurbanisme socupen de crearcondicions de benestar en el territori, la recuperaci de

la competncia pblica sobre aquests bns i serveis suna qesti primordial. La privatitzaci converteix el ser-vei en mercaderia, i en una societat desigual aix signifi-ca, si no immediatament si a mitj termini, que es gene-rar una fractura social integral, que ara ja es registra enlhabitatge, les comunicacions, leducaci, etc.

La difusi, fragmentaci i segregaci urbanes i lexistn-cia de barris degradats i zones marginals es reforcenmtuament amb el dficit de serveis pblics o dintersgeneral, tericament universals per que de facto no snplenament accessibles a sectors de la poblaci.

I e l i l c Ja hem dit

que no s adequat el terme immigraci malgrat que enocasions el fem servir per facilitar la comprensi i tambper expressar la contradicci entre el fet de residir, treba-llar, disposar dun habitatge estable, pagar impostos i es-tar sotmesos a les mateixes normes i tenir els mateixos

deures com s el cas dels residents legals i en canvi notenir els mateixos drets socioeconmics i culturals i me-nys encara els poltics i jurdics. Drets que els correspon-drien segons el principi que diu que els ciutadans, elsque conviuen en un mateix territori i estan sotmesos a les

mateixes lleis, han de gaudir dels mateixos drets(Kelsen, poc susceptible de ser un radical). Tampoc nopodem oblidar que les ciutats sn i han estat sempre unrefugi, i que ara ho sn per als sense papers, una hip-crita reserva encoberta de m dobra que, com a conse-qncia dela precarietat legal que li imposa ladministra-ci pblica, ha dacceptar les feines ms menyspreadesi ms mal pagades per sobreviure. s evident que un es-tat democrtic, que rep una immigraci que necessita,ha de regularitzar peridicament la poblaci que ha ini-ciat un procs darrelament o que ve per reagrupaci fa-miliar. I no hi ha cap ra que justifiqui la capitis diminutiode drets (s a dir, la restricci de drets civils, poltics i so-

cials) que afecta els residents legals.

Els ajuntaments en teoria han de donar els mateixos ser-veis a tots els residents que estiguin empadronats, peren la prctica sovint els restringeixen b per manca derecursos o per por de les reaccions socials autctones.

A ms, la poblaci immigrant sovint rep, o percep, ame-naces difuses, se sent sempre en situaci precria fins itot quan t residncia legal, i t per tant una feble o nullacapacitat dexigir els seus drets o simplement de fer-seescoltar. Sn relativament freqents els casos en qu ad-ministracions o serveis pblics practiquen o toleren for-mes indirectes dexclusi. Per exemple, posant condi-cions que no poden satisfer els immigrants, com molts

anys de residncia en el municipi, o permetent lassetja-ment immobiliari o les fiances o els avals molt superiorsals legals per llogar un habitatge.

Lexistncia de barris que sn ocupats massivament perpoblaci dorigen immigrant s, evidentment, un temade poltica social urbana. Aquests barris sn especial-ment problemtics? Sha dimpedir que es constitueixino, si ja existeixin, cal procurar dispersar-ne parcialment lapoblaci recentment arribada? O potser se nha de ges-tionar lexistncia i procurar optimitzar-ne lespecificitat?

Una forta presncia de poblaci immigrant repercuteix

en la convivncia amb els autctons i representa un plusde demandes socials que poden anar en detriment delsautctons (per exemple, saturaci dels centres dassis-tncia sanitria, obtenci de beques limitades de menja-dor escolar, etc.). Per aquest s un fenomen difcilmentevitable, ja que els nouvinguts van a viure on tenen fam-lia o coneguts, els quals representen un suport inicial(empadronament, informaci) i amb els quals poden es-tablir ms fcilment formes dajut mutu. La primera ge-neraci tendir, doncs, a constituir zones amb un contin-gut tnic significatiu, mentre que les segents, si hi hamobilitat social i integraci mitjanant leducaci, es re-partir ms en el territori. Cal preveure ara una dotacide serveis i programes socials superiors en aquestes zo-

nes, i convertir el problema en avantatge. Les comu-nitats tniques tendeixen a lautoregulaci i quan sor-ganitzen generen representants amb els quals es potnegociar. Aquests quasi guetos poden ser, tamb, unmitj dintegraci si se saben gestionar. Fins i tot es po-


9/9


23

den convertir en zones atractives per als altres ciutadanssi assoleixen un carcter propi i arriben a donar una ofer-ta diferent a la ciutat (com succeeix amb els chinatowns,els barris llatins, etc.).

Ja ens hem referit a les poltiques i reaccions socials queaccentuen lexclusi, de carcter discriminatori, i que le-gitimen la xenofbia i el racisme, com la resistncia a ad-metre oratoris a les zones urbanes habitades o la recentprohibici del burca per part dajuntaments que seguei-xen propostes de lextrema dreta. Hi ha moltes altres for-mes dexclusi, com lassetjament que sovint practiquenles policies de tota mena respecte a persones que sola-ment els delata el seu aspecte, la persecuci dels vene-dors ambulants en lloc de donar una sortida positiva alseu dret de sobreviure o les dificultats administratives perutilitzar els equipaments i serveis socials, culturals odesplai. Es practiquen sovint poltiques locals que cal

considerar contrries a la cohesi social i a laccs a laciutadania.

La integraci dels residents dorigen immigrant no es potresoldre de manera efica i justa si sen mant lstatus deciutadania limitada i precria, s a dir, si es vincula la ciu-tadania plena a la nacionalitat. La soluci no depn de lapoltica territorial, per aquesta ha de gestionar el proble-ma i per tant linteressa resoldrel. s una responsabilitatexigir a lEstat la igualtat de drets i deures per a tots elsresidents, el que a Europa sanomena ciutadania per re-sidncia, que equipara nacionals i residents. No fer-ho s legitimar les diferents formes dexclusi, de xeno-fbia i de racisme, per diferncies daspecte fsic, de

religi o de cultura. La participaci poltica plena s unacondici sine qua non per accedir a la ciutadania.

Actualment es fa servir lorigen territorial o nacional perjustificar lexclusi social i la precarietat legal.

R d l i c i aa t i l s a Les reac-

cions socials generades pels efectes depredadors de lespautes urbanitzadores dominants en les darreres dca-des ha legitimat, sota el nom decologisme, conductes iobjectius molt diversos. Sn reaccions socials en gene-ral molt positives que han contribut a salvar o millorarpaisatges i condicions de vida de la poblaci. Per tam-

b poden tenir un vessant conservacionista extrem, es-devenir un fre als canvis necessaris i contribuir al mante-niment de situacions de privilegi. En cada cas cal trobarla dimensi positiva i reduir els aspectes immobilistes oexcloents. Per exemple, cal dir que el turisme s un ac-tiu per a leconomia del territori, si b una concentraciturstica que banalitzi el territori pot fer-li perdre la sevaqualitat i la seva imatge diferencial. Com a conseqncia,es redueix la qualitat de vida dels habitants i a mitj ter-

mini es qestiona lactivitat econmica que ha proporcio-nat inicialment un plus de riquesa.

La nova poltica del territori ha de procurar vincular dostipus dobjectius: la modernitzaci de les activitats i el

creixement controlat del creixement territorial i econmici alhora mantenir el paisatge fsic i construt que marca ladiferncia i la permanncia de la poblaci en un entornconegut i estimat, on hi t els records i els lligams socials.El dret al lloc forma part dels drets ciutadans.

NOTA DE CONCLUSI

Els lectors mexcusaran per haver presentat i confegit untext ms poltic que tcnic. Ja hem dit que lordenaci delterritori i lurbanisme sn afers molt poltics (no vol dir pro-pis i exclusius dels partits), ja que suposa prendre deci-sions sobre les condicions de vida dels ciutadans, i les

solucions mai no sn blanc o negre, totes tenen impac-tes positius i negatius, per als uns o per als altres. Les de-cisions es prenen segons els valors i els interessos de lesinstitucions i de les persones que les dirigeixen, i els ciu-tadans han de poder esbrinar si cal denunciar aquestesdecisions quan no corresponen a objectius destinats ademocratitzar ls del territori, s a dir, a facilitar-los a totslaccs als bns i serveis i a reduir les desigualtats socials.

Hem accentuat el contingut poltic de les reflexions i pro-postes perqu vivim un canvi dpoca, un moment his-tric en el qual les poltiques en general i les territorials enparticular han de canviar, en alguns aspectes molt radi-calment. Si es pretn tornar a la situaci anterior a linici

de la crisi, no solament es fomentaran les condicions pera noves crisis, sin que tamb es continuar malmetenel territori i sagreujaran les exclusions socials. Durantaquest perode, si no es fan canvis en un sentit democr-tic es fan en un sentit ms que conservador, directamentreaccionari.

Els governs no sn democrtics pel fet de ser elegits, lavirtut de la democrcia s canviar-los (Popper). Quanshan de canviar? Quan les poltiques pbliques no satis-fan les necessitats de les grans majories, quan es mante-nen o saugmenten les desigualtats socials, quan el terri-tori i les ciutats es fan ms excloents i es degraden les

condicions de vida de sectors importants de la poblaci.

Vivim una poca que representa un desafiament in-tellectual per a tots aquells que per professi, activitatsocial o funcions poltiques intervenen o sinteressen pelterritori. Avui tenim lobligaci ardent, com hem dit abanssobre el planejament, de recuperar el temps en qu elpassat tenia futur i superar aquest ensopiment que shainstallat progressivament en la vida pblica.

1 Nascut a Barcelona el 1941, va cursar estudis de Dret a Barcelona i de Geografia i Sociologia a Pars, on tamb va fer un mster dUrbanisme. Ha es-tat militant poltic del PSUC des de 1960 fins a final dels anys vuitanta, on va ser responsable, durant el perode clandest, de moviments populars urbansi de poltiques territorials i municipals. Tamb ha estat diputat en el Parlament de Catalunya (1980-1984) i membre del govern de Barcelona (1983-1995).

Ha publicat nombrosos articles i llibres com Per una poltica municipal democrtica (Avance, 1977); Ciudad y Estado (PPU-Universitat de Barcelona 1988);Las grandes ciudades en la dcada de los 90 (amb Manuel Castells, Sistema, 1990); Barcelona un model de transformaci urbana? (en angls, PGU,PNUD-World Bank, 1995); Local y global(en castell i en angls, amb Manuel Castells, Taurus, 1997, reeditat el 2004); Espai pblic i ciutadania (Diputacide Barcelona i Electa, 2001); El urbanismo del siglo XXI. Las grandes ciudades espaolas (UPC, 2004); La ciudad conquistada (Alianza, 2005); i Llums iombres de lurbanisme de Barcelona (Empries,Grup 62, 2010). A comenament de lany 2011 t previst de publicar Revolucin urbana y derechos ciu-dadanos (Alianza).

Documents

BORJA, Jordi (2010). Una oportunitat per una nova cultura del territori i de la urbanització