Lucas i Aina

5è Marsupilamis

2012-13

Sant Jordi

Fa molt i molt de temps en un planeta molt llunyà hi havia un castell on hi vivia un príncep amb la seva mare, la reina Josefina.

La reina sempre es creia la millor de tot el món. Ella no tenia dents, però portava dents postisses i no ho sabia ningú. Sempre vestia de marca i portava una gorra de rapera. Quan venia alguna reina d’un altre país, deia que era el seu aniversari i aleshores li regalaven una altra gorra de rapera o diferents peces de roba.

La Josefina i el príncep Lluc tenien una relació especial, perquè quan el príncep deia o pensava una cosa, la reina li portava sempre la contrària.

En aquesta història no hi ha rei, millor dit ja no hi ha rei. El rei Lucas, així es deia, va morir fa molts anys d’una mort molt terrible. La reina el va matar lligant-li les mans i els peus a uns cavalls i fent que els cavalls comencessin a caminar i va quedar partit en quatre trossos. Quan va passar això, el príncep Lluc tenia més o menys 9 mesos. Ell sempre diu que el seu pare era i és el millor de tots. També diu que només amb un mes ja va saber dir “papa”, però mai ha volgut dir “mama” perquè la seva mare sempre li donava l’esquena quan intentava dir-li alguna cosa.

Ara ens toca parlar del protagonista del conte: el príncep Lluc. Era i és molt llest, sempre troba a faltar el seu pare, per això sempre porta una polsera d’or, plata i bronze que li va regalar. Té els ulls blaus i els llavis molt vermells i prims.

1

Un dia a les 6:00 del matí va agafar una bossa plena de coses seves i va començar a caminar per allunyar-se del castell on vivia la seva mare. El príncep ja n’estava tip d’ella i se’n volia allunyar.

Va decidir anar a recórrer el món. Primer va anar a parar a Egipte on hi va estar una setmana. Va viure sota una piràmide i no li va agradar gens ni mica. La cosa que va odiar més de totes va ser visitar la piràmide de Tutan Kamon sol. Ens va explicar que es va perdre del grup i una mòmia el va començar a perseguir fins que va veure la sortida i es va poder escapar perquè a la mòmia li molestava la llum.

Després va arribar a Londres on es guanyava la vida robant a la gent, i tenia tanta mala sort, que robava els que robaven i sempre acabava ben esclafat de la “pallissa” que li donaven els lladres. Es va convertir en orfe, quan va ser capturat per la policia en un dels seus robatoris, ell evidentment no va explicar res de que la seva mare estava viva.

A l’orfenat tothom li deia el Pepito. Allà hi havia un professor nou que no era tan bo com el director. Ell no deixava l’oportunitat als nens

2

perquè aprenguessin a comportar-se, sinó que quan feien una cosa malament els castigava dins un barril on hi havia una fada que feia encanteris a tothom i, per exemple, els deixava la llengua morta sense possibilitat de parlar durant uns quants dies.

El director v a sospitar del príncep Lluc quan es va trencar una porta de l’orfenat, així que el van portar dins del barril on hi havia la fada.

Quan la fada Pepita i el príncep Lluc es van mirar als ulls, la fada li va preguntar ràpidament si tenia una mare que va matar al seu marit d’una manera terrible. En Lluc li va contestar que sí, però no sabia la manera com l’havia matat. Aleshores la fada li va explicar la història...

De sobte es va sentir a la seva mare, la reina, parlant amb el director. La fada li va dir que fingís que li havia fet l’encanteri. Ell va dir que es volia quedar allà però el director va obrir la porta del barril i es van trobar al príncep. La reina el va agafar i se’l va emportar amb el seu carruatge reial tirat per quatre cavalls de color negre i blanc.

Van arribar al castell després d’una hora i la reina li va dir que estava castigat un any sense sortir del castell, però li va dir rapejant amb música de fons.

3

El príncep va anar corrents a la seva habitació i va agafar l’Ipad, va començar a enviar missatges a la fada que deien: que la seva mare el maltractava, que era una pesada... Fins que el príncep va escriure: “i m’ha deixat un any sense sortir de casa”. En aquell moment sí que la fada es va enfadar de veritat i se’n va anar volant cap a el castell.

La fada va arribar al castell i va veure que la reina estava parlant amb un amic i li deia que enviaria el seu fill a França. La fada es va espantar i va anar volant fins l’habitació del príncep i li va explicar tot.

El príncep en aquell instant no sabia si somriure o plorar, volia somriure perquè li feia gràcia la fada, però volia plorar perquè no se’n volia anar a França, no sabia ni on estava França. Es va quedar parat fins que va sentir algú que pujava i li va dir a la fada:

- Corre, corre, posa’t a la meva butxaca, va que ve algú!

La fada es va introduir dins la butxaca en el mateix moment que s’obria la porta. Es va sentir:

- FIIIIIILLL baixa ara mateix!

El príncep va baixar a veure què volia la seva mare i van començar una conversa:

- Fill meu no et vull...

- Ja ho sé tot mare, em vols fer fora del castell perquè et molesto, és veritat oi, mare? - va dir el príncep tallant la frase de la seva mare.

- Però què dius reiet, tu ets un solet i per res del món et faria fora només és.....- la reina es va tallar no sabia que inventar-se fins que al final se li va ocórrer una cosa - ... perquè aprenguis idiomes.

4

Aleshores el fill li va preguntar quin idioma s’aprenia allà, ella va respondre que s’aprenia francès i ell va dir que hi estava d’acord si ella pagava el viatge.

L’endemà se’n va anar a l’estació per agafar un tren que el portés a França. Però com que mai havia viatjat amb tren no tenia ni idea de què fer i va pujar al primer tren que va passar, casualment aquell tren anava a Egipte...

Quan el príncep va arribar a Egipte va començar a pensar que feia molta calor i va rebuscar a la seva maleta fins que va trobar alguna cosa que no abrigués tant. A la maleta portava cinc jerseis, tres polars, trenta camises, una fada i quaranta pantalons. Però no hi havia cap màniga curta i va ser llavors que va pensar que la seva mare mai hauria estat per allà. Però el príncep va seguir buscant fins que va trobar un paper que amb una lletra molt bonica deia:

Príncep sóc el servidor de cafè Nespreso de la teva mare, la teva mare et va fer fora perquè es volia desfer de tu, si la vols destruir i arruïnar la seva vida o que la teva vida sigui millor has

5

d’anar a Àfrica. Allà trobaràs la flor

que t’he dibuixat al darrera.

Es troba en un camp perdut d’Egipte, concretament a Zimiaxao. Que vagi tot molt bé.

Molts records, en SalvadorEl príncep va arribar a Zimiaxao en tren, allà va trobar un munt de gent de pell morena. Els nois eren molt forts i guapos, tenien cabells llargs amb trenes (nosaltres en diem “rastes”). De noies n’hi havia de

6

tota mena, unes tenien un cabell rinxolat i amb molt volum (es diuen “afros”), altres tenien una mena de tela al cap (nosaltres li diem turbant). Tot era molt bonic d’observar, però van començar a buscar la flor.

El príncep amb les forces que l’hi havia donat la fada va pensar: “no tindré més remei que anar a buscar la flor jo sol”. S’havia oblidat la maleta a la primera estació i a dins hi portava la fada!!!!!

Va passar moltes aventures fins que va arribar al lloc exacte on representava que estava la flor. Hi havia un camp preciós, ple de flors maquíssimes i tenia una caseta al mig.

El príncep sense pensar-s’ho va entrar corrents dins la casa, la sala estava plena de fotos d’un senyor que segons el peu de foto deia que era el rei de Toncona, i estaven fetes l’any 1917. No s’ho podia creure, era el seu pare. Va mirar per tot arreu i hi havia molts quadres d’ell, al fons d’un passadís va veure una caixeta que, totes les llums del passadís l’enfocaven.

Just en el moment que estava apunt d’agafar-la, va entrar la reina per la porta.

Li va dir que què feia allà i ell es va quedar sense paraules, i la reina va fer uns moviments amb les mans i el va aixecar, el va començar a empotrar contra les parets. Quan el príncep va aconseguir aixecar-se de terra, va agafar la flor i va pronunciar unes paraules màgiques:

- Flis cataplim que la meva mare es faci més bona i més simpàtica !!!

De sobte es va quedar tot en silenci i la reina va dir:

- Fillet meu, anem cap a caseta?

El príncep va dir un altre cop:

7

- Flis cataplim que el meu pare torni a viure!!!

Aleshores el seu pare de cop i volta va aparèixer allà. Van pujar al carruatge i van tornar cap al castell.

No dubtis de la teva família, tothom té sempre alguna cosa bona dins del seu cos. Si no la trobes potser pots aconseguir una flor màgica que t’ajudi.

8