SetembreOctubre 2016 N. 140

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ DE L’AMPOLLA

La solidaritat en l’esport, un exemple a seguir: El torneig de Pàdel d’aquest estiu, uns participants de l’Ironcat 2016 i també el VI Torneig Jordi Pitarque, que aquest any va guanyar el RCD Espanyol. En tots tres actes s’ha posat de manifest aquesta voluntat de solidaritat, que de vegades oblidem i que cal tenir sempre present.

AJUNTAMENTAjuntament .......................... 977 460 018

Policia Local ........................ 616 448 446

Ofi cina de Turisme ............... 977 593 011

Centre Cívic ......................... 977 460 216

Poliesportiu .......................... 977 460 882

Casal de Jubilats .................. 977 460 697

Centre de Dia ....................... 977 593 617

Barcelona Tarragona Tortosa

Tren Barcelona Tarragona L'Ampolla Tortosa Obv.

Sants

R.E. 6.03 7.10 8.00 8.22 (1)

C.E. 8.03 9.12 10.03 10.22

R.E. 9.33 10.41 11.37 12.00

C.E. 11.03 12.04 12.57 13.16

C.E. 13.03 14.10 15.03 15.21

R.E. 15.03 16.07 16.59 17.25

R. 16.33 17.28 18.13 18.32

R.E. 18.03 19.14 20.07 20.30

R.E. 19.33 20.42 21.37 22.02

R. 21.03 22.12 23.05 23.25

(1) No circula els diumenges i festius.

T E L È F O N S D ' I N T E R È S

SEGURETATMossos Trànsit ................................... 088

Guàrdia Civil ..................................... 062

Comissaria de Policia .......... 977 440 447

Avisos Urgents ................................... 091

Bombers............................................. 085

URGÈNCIES GENERALITATPOLICIA, AMBULÀNCIES I BOMBERS 112

ESTACIÓ L'AMPOLLA - PERELLÓ - DELTEBRETortosa Tarragona Barcelona

Tren Tortosa L'Ampolla Tarragona Barcelona Obv.

Sants

R.E. 6.00 6.19 7.11 8.11 (1)

R.E. 7.46 8.06 8.56 10.10

R.E. 9.10 9.31 10.28 11.40

R. 10.38 10.55 11.58 13.10

C.E. 13.38 13.56 14.43 15.41

C.E. 15.48 16.12 17.04 18.10

C.E. 17.15 17.33 18.32 19.40

R. 18.07 18.25 19.18 20.40 (2)

R.E. 18.42 19.05 19.56 21.10

R. 19.18 19.42 20.39 21.49 (2)

R.E. 19.35 19.56 21.00 22.10

Direcció: Francesc ArasaCap de Redacció: Mireia Curto PerellóEditorial: Ernest Plans i ColoméCol·laboradors habituals:Lluís Bultó, Manel Aguilar, Paco Cabrera, Roser Martí Cid, Oriol Borrás i Gemma Caballé.

SERVEI ELÈCTRICEléctrica del Ebro ................ 977 460 016FECSA (avaries) .................. 902 536 536

TRANSPORTSEst. RENFE l'Ampolla......... 977 460 705Renfe ................................... 902 240 202Autobusos Carrera ............... 977 823 143Autobusos Hife .................... 902 119 814Taxi ...................................... 628 897 462

677 556 136

ALTRESCorreus .................................. 977 460 401Parròquia................................ 977 460 057DNI ........................................ 902 247 364Serveis Funeraris iCementiri Municipal .............. 687 965 774Tanatori Remsa ...................... 902 160 438Veterinari ............................... 607 084 496

SANITATCAP l'Ampolla....................... 977 460 601Farmàcia Curto i Balagué ...... 977 593 337Farmàcia del Port ................... 977 460 680CAP l'Aldea ........................... 977 451 213Ambulatori ............................. 977 501 797H. Verge de la Cinta ............... 977 519 100Ambulàncies Baix Ebre ....................... 112Creu Roja local ...................... 977 593 030

ENSENYAMENTCEIP Mediterrani .................. 977 460 151Llar d'Infants .......................... 977 460 765

SERVEI MUNICIPAL D'AIGÜESGestagua ................................ 977 593 077Gestagua (urgències) ............. 690 634 858

Disseny: Xavier CaballéFotos: Digital Ebre, cedides i arxiuEdita: Ajuntament de l'AmpollaDipòsit Legal: T-655/91Imprimeix: Jordi Dassoy, impressor - Sant Carles de la Ràpita

MARINADANúm. 140

Informació General · Pàgina 2

(1) No circula els diumenges i festius. (2) Només circula els diumenges i festius.

Mentre els polítics van marejant la perdiu, cadascú la que més l’interessa, l’alta política i els poders fi nan-cers van cuinant el TTIP que és quelcom que va més enllà d’un acord de lliure comerç. Mentre uns diuen que és un lliure comerç, d’altres asseguren que és un negoci amb els nostres drets i que la població no està ben informada del que suposa.

El format dels acords es basa en dues qüestions; primer, incrementar els nivells d’exportació dels estats i segon, augmentar la inversió estrangera. En canvi l’Arturo Landeros expert en grups d’investigació i drets humans de la Càtedra UNESCO de la UPC, es mostra totalment en contra del TTIP: Aquesta, prometia a la seva època un bon nivell de vida i un augment del treball, però fi nalment va comportar una pèrdua d’oportunitats a Estats Units i Mèxic.

El que més preocupa és la possible violació dels drets humans ja que poden esdevenir una pèrdua de sobira-nia dels estats, i per tant, la seva afectació arribaria a l’agricultura, la protecció del consumidor, els serveis públics, la propietat intel·lectual, entre d’altres.

També l’economista Susan George relativitza l’impacte quan diu que el valor del que parlen, augmentar el PIB en 120.000 milions d’euros, és equivalent a una tassa de cafè setmanal per ciutadà al 2027, en el millor dels casos.

Per tant, el debat és ben obert i encara som a temps d’esbrinar quines seran les repercussions que tindrà el tractat per a tots nosaltres. D’altra banda, si ara no prenem interès per saber-ne més i mirar com i de quina manera poder infl uir-hi, després no ens queixem de que fan el que volen sense tenir-nos en compte.

Ernest Plans Colomé

Editorial

Foto: Paco Cabrera

Acords Municipals · Pàgina 4

Ple de l'Ajuntament30 de maig 2016SRS. ASSISTENTSSR. ALCALDE-PRESIDENT Francesc Arasa Pascual

REGIDORSMeritxell Jardí LlambrichJosé Luis Pitarque BalaguéRafel Tomàs RoyoLluís Cabrera RochÀlvar Casanova Curto Antonio Galve SegarraFrancisco Ramírez RodríguezAndrea Galbe PastóJoan Segarra Piñana

SRS. NO ASSISTENTSGeno Cabrera González que justifi ca la seva absència

SECRETÀRIA-INTERVENTORAMª Carmen Alcoverro Beltran

1.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE L’ACTA CORRESPONENT A LA SESSIÓ DEL DIA 11 D’ABRIL DE 2016.S’aprova amb 7 vots a favor, 6 de CIU, 1 del PP i 3 en contra d’ERC.2.- SORTEIG MEMBRES MESES ELECCIONS GENE-RALS.Es procedeix a efectuar el sorteig dels membres de les meses amb el programa informàtic de la Diputació. Pel que fa al nombre de suplements es determina fi ns a un total de 9 per cada membre per si no es pot notifi car a algun dels elegits o hi ha peticions davant la Junta de Zona de no poder assistir i són acceptades.S’acorda comunicar a la Junta Electoral de Zona, mitjançant certifi cat acreditatiu del mateix, del resultat.

Ple de l'Ajuntament30 de juny 2016SRS. ASSISTENTSSR. ALCALDE-PRESIDENT Francesc Arasa Pascual

REGIDORSMeritxell Jardí LlambrichJosé Luis Pitarque BalaguéRafel Tomàs Royo

Geno Cabrera GonzálezLluís Cabrera RochÀlvar Casanova Curto Antonio Galve SegarraFrancisco Ramírez RodríguezAndrea Galbe PastóJoan Segarra Piñana

SECRETÀRIA-INTERVENTORAMª Carmen Alcoverro Beltran

1.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE L’ACTA CORRESPONENT AL DIA 30 DE MAIG DE 2016. Efectuada la votació s’aprova l’acta del dia 30 de maig de 2016 per unanimitat dels 11 membres presents dels 11 que legalment composen el ple. 2.- APROVACIÓ INICIAL, SI ESCAU DE L’EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE CRÈDITS NÚM. 2/2016 DEL PRESSUPOST DE L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA.Se sotmet a la consideració del Ple: Aprovar l’expedient de modifi cació de crèdit núm. 2, per import de 559.120,61€, que cal fi nançar mitjançant romanent de tresoreria per a despeses generals, com a conseqüència de la distribució del superàvit de la liquidació de l’exercici 2015.Efectuada la votació la proposta s’aprova per unanimitat dels 11 membres presents dels 11 que legalment composen el Ple.3.- APROVACIÓ INICIAL, SI ESCAU DE L’EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE CRÈDITS NÚM. 3/2016 DEL PRESSUPOST DE L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA.Es proposa al ple: Aprovar inicialment l’expedient de modifi cació de crèdit núm. 3 per mitjà de transferències de crèdit, que s’exposarà al públic durant el termini reglamentari de quinze dies hàbils, mitjançant un edicte al tauler d’anuncis i al Butlletí Ofi cial de la Província.Efectuada la votació s’aprova la proposta per unanimitat dels 11 membres presents dels 11 que legalment composen el Ple. 4.- APROVAR, SI ESCAU, LA MASSA SALARIAL DEL PERSONAL LABORAL PER A L’EXERCICI 2016.Es proposa al Ple: Aprovar la massa salarial del personal laboral d’aquesta Entitat per a l’exercici 2016, la qual, en termes d’homo-geneïtat amb la meritada en 2015 per aquest personal, tant respecte a efectius com a antiguitat, ascendeix a la quantitat de 406.228,64€.Sotmesa a votació s’acorda per proposta per unanimitat dels 11 membres presents dels 11 que legalment composen el ple.5.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES PARTICULARS PER L’ADJUDICACIÓ DE LES OBRES COMPRESES EN EL

Acords Municipals · Pàgina 5

Junta de Govern1 d'agost de 2016

PROJECTE D’URBANITZACIÓ DEL CARRER LLUÍS COMPANYS, I LICITACIÓ DE LA MATEIXA.Sotmesa la proposta a votació s’acorda per unanimitat dels 11 membres presents dels 11 que legalment composen el Ple:Aprovar el PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES I PARTICULARS REGULADORES DEL PROCEDIMENT OBERT, AMB TRAMITACIÓ ORDINÀRIA, PER A L’ADJUDICACIÓ DEL CONTRACTE ADMINISTRATIU DE L’OBRA “PROJECTE D’URBANITZACIÓ DEL CARRER LLUÍS COMPANYS DE L’AMPOLLA”, segons el text que consta a l’expedient.6.- APROVAR, SI ESCAU, DE PRORROGAR EL PLA LOCAL DE JOVENTUT DE L’AMPOLLA.Sotmesa la proposta a votació s’aprova per unanimitat dels 11 membres presents dels 11 que legalment composen el Ple:PRORROGAR el Pla Local de Joventut 2012-2015, per un any, en previsió de la convocatòria per a la concessió de subvencions a ens locals de la Direcció General de Joventut i amb el compromís de continuar treballant en la planifi cació i desenvolupament de les polítiques de joventut del municipi.

Ple de l'Ajuntament14 de juliol 2016SRS. ASSISTENTSSR. ALCALDE-PRESIDENT Francesc Arasa Pascual

REGIDORSMeritxell Jardí LlambrichJosé Luis Pitarque BalaguéRafel Tomàs RoyoGeno Cabrera GonzálezÀlvar Casanova Curto Antonio Galve SegarraFrancisco Ramírez RodríguezAndrea Galbe PastóJoan Segarra Piñana

SRS. NO ASSISTENTSLluís Cabrera Roch que justifi ca la seva absència

SECRETÀRIA-INTERVENTORA e.f.Montserrat Martín Domínguez

1.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE L’ACTA CORRESPONENT AL DIA 30 DE JUNY DE 2016. Sotmesa a votació s’aprova per unanimitat dels 10 membres presents dels 11 que legalment el composen, amb la correcció del paràgraf abans esmentat del punt referent a l’aprovació inicial de la modifi cació de crèdits

núm. 3 del pressupost.El Sr. Alcalde excusa l’assistència del regidor de festes i camins al qual li coincidia l’acte dels bous.2.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE FIXAR LES FESTES LOCALS DE L’AMPOLLA PER A L’ANY 2017.Sotmesa la proposta a votació s’acorda per unanimitat dels 10 membres presents dels 11 que legalment composen el Ple.Fixar les dues festes locals de l’Ampolla per al 2017: 23 de juny i 15 de novembre.3.- APROVACIÓ PROVISIONAL, SI ESCAU, DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL NÚM. 4 DEL POUM.Sotmesa la proposta a votació, s’ACORDA amb el vot a favor dels 6 de CIU, 1 del PP i 3 en contra d’ERC:Aprovar provisionalment la modifi cació indicada i donar trasllat de la mateixa i de la còpia de l’expedient a la Co-missió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre per a la seva aprovació defi nitiva.4.- PRECS, PREGUNTES I MOCIONS.“4.2.-Moció del món local en defensa de l’acollida de les persones refugiades.Sotmesa a votació, s’acorda amb el vot en contra dels 6 membres de CIU, 3 a favor d’ERC i l’abstenció 1 del PP, refusar la moció.“4.2.-Moció del món local en defensa de l’acollida de les persones refugiades.Sotmesa la proposta a votació s’aprova amb els vots a favor dels 6 membres de CIU, 3 d’ERC i 1 del PP, la moció.4.3.-Moció del Grup Municipal d’ERC de recol-zament a la proposició de llei reparació jurídica de les víctimes del franquisme. Sotmesa la proposta a votació s’APROVA amb els vots a favor de 6 membres de CIU, 3 d’ERC i l’abstenció 1 del PP, la moció.Acabades les mocions, l’alcalde dóna pas als precs i preguntes, que es poden consultar a l’acta penjada a la pàgina web de l’Ajuntament.

DESPATX OFICIAL.Ministerio de FomentoSol·licitud d’informe al projecte de construcció d’una rotonda SITUACIÓ: N-340 pk. 1.096,00 S’ACORDA, per unanimitat:Comunicar als peticionaris que en base als documents presentats (Escrit, Plànol emplaçament i Plànol proposta d’ordenació) dintre de l’àmbit del projecte no hi fi gura cap instal·lació ni servei propietat de l’Ajuntament.

Acords Municipals · Pàgina 6

Subdelegació del Govern a Tarragona.Envien per al coneixement de l’Ajuntament la resolució que autoritza les tires esportives que tindran lloc a l’Ampolla del 26 al 30 de juliol, per la Societat de Caçadors La Boquera de Camarles.Parròquia Sant Joan Baptista.En nom del Consell Parroquial volen manifestar el seu re-coneixement per la generosa participació de l’Ajuntament en l’Ofrena d’enguany.INSTÀNCIES I PETICIONS. Aurelio F.R.S’ACORDA, per unanimitat:AUTORITZAR A AURELIO F.R. per ocupar 5 m2 al davant del seu immoble ubicat a l’Av. Baconé, núm. 1 de l’Ampolla, durant l’execució de les esmentades obres. Antonio C.G.S’ACORDA, per unanimitat:D O N A R - S E P E R A S -SA BENTADA de què ANTONIO C.G. té 4 cavalls a la fi nca familiar ubicada a la parcel·la 157 del polígon 39 de l’Ampolla.Anna A.S.S’ACORDA, per unanimitat:AUTORITZAR A ANNA A. S. per col·locar a la plaça Catalunya (al costat de l’arbre proper a la Bijuteria) una pissarra indicativa del bar ubicat al carrer Palangre, núm. 2 l’Ampolla. Josep B.S.S’ACORDA, per unanimitat de tots els membres que legal-ment la composen:Comunicar al Sr. Josep B.S. que s’ha requerit al propietari per a què faci la neteja, manteniment i tancament del solar.Pere E.C.La Junta de Govern acorda per unanimitat:Autoritzar a fer música en directe al restaurant La Roca Plana el dia 12/08/2016, sense causar molèsties als veïns i en horari de les 21,00 h. fi ns a la 01,00 de l’endemà dia 13/08/2016.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 63/2016. Pere E.C. AjornadaExpt. 86/2016. Aurelio F.R. ConcedidaExpt. 73/2016. Rafael E.C. A tràmit.Expt. 88/2016. Jardineria Favà & Sabater S.L. A tràmit.

ASSUMPTES ECONÒMICS.Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del servei de regularització de les 17 càmeres de seguretat ciutadana a la via pública.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Contractar el SERVEI PER A LA REGULARITZACIÓ DE LES 17 CÀMERES DE SEGURETAT CIUTADANA A LA VIA PÚBLICA, mitjançant el procediment del contracte menor, per a portar a terme els esmentats treballs amb ALPHANET SECURITY SYSTEMS S.L. per un import de 2.178,00 euros.Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte per a la prestació del servei d’assistència tècnica informàtica de la gestió i manteniment dels sis-temes informàtics de l’Ajuntament de l’Ampolla, mitjançant procediment negociat.

La Junta de Govern acorda per unanimitat:ADJUDICAR EL CONTRACTE al Sr. Àlex Llaó Garcia per a la prestació del servei d’assistència tècnica informàtica de la gestió i manteniment dels sistemes informàtics de l’Ajun-tament de l’Ampolla, mitjançant procediment negociat, d’acord amb el plec, i l’oferta presentada per un import de 12.300 euros/anuals (més l’IVA corresponent) pel període de 2 anys, prorrogable per períodes d’un any fi ns a un màxim entre el contracte i les pròrrogues de 4 anys.ALTRES.EVA N.F. Exp. Modifi cació Projecte actuació específi ca per a la rehabilitació d’un mas existent destinat a turisme rural i la construcció d’un magatzem a la parcel·la 10 del polígon 27 de l’Ampolla.Suspendre la tramitació del Projecte d’Actuació Específi ca redactat per l’arquitecte Lluís Labernia Bertomeu, promogut i presentat per la Sra. Eva Navarro e l dia 10.05.2016, fi ns que no s’adeqüi a les determinacions dels informes dels organismes competents, en especial del Departament d’Agricultura i de l’Ofi cina de Medi Ambient de les Terres de l’Ebre.

Acords Municipals · Pàgina 7

Junta de Govern8 d'agost de 2016DESPATX OFICIAL.ACAComuniquen la petició de legalització de pou a nom d’En-carnació P.M. al polígon 39, parcel·la 110, i donen 10 dies per a informar sobre matèries de competència municipal.INSTÀNCIES I PETICIONS. EURO XALOC S.L.La Junta de Govern acorda per unanimitat;Concedir a EURO-XALOC S.L., ampliació de la LLICÈN-CIA D’OCUPACIÓ TEMPORAL per 2 mesos més (fi ns al 30.09.2016) en els mateixos termes i condicions que l’anterior.Club de Tir l’Ampolla.S’ACORDA, per unanimitat: INFORMAR favorablement la tirada al plat sol·licitada pel CLUB DE TIR L’AMPOLLA els dies 7, 8, 9, 10 i 11 de setem-bre del 2016 amb motiu de la festa de la sega al polígon 39 parcel·la 222, als efectes del que disposa l’apartat 4 de l’article anteriorment transcrit.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Aprovació, si escau, d’iniciar el tràmit d’aprova-ció del Projecte d’Actuació específi ca La Junta de Govern acorda per unanimitat:Iniciar el tràmit per a l’aprovació del projecte d’actuació específica presentat pel Sr. Pedro F.P. dient que vol complementar l’activitat de cria extensiva de bestiar boví que desenvolupa a diferents parcel·les de la Bassa de les Olles a l’Ampolla, amb altres activitats lúdico-culturals com seran l’explicació morfologia del bestiar, museu taurí, i una agrobotiga de productes de les nostres terres.ASSUMPTES ECONÒMICS.Aprovació encàrrec i pressupost Paco Morales Ventura.A l’escultura del Papa Adrià VI de la plaça del Barranc de Sant Pere s’ha trencat el bàcul, pel que s’ha demanat a l’autor de l’escultura Paco Morales un pressupost per al seu arranjament.Vista la proposta que presenta per a l’arranjament amb un cost de 750 € més l’IVA corresponent.La Junta de Govern acorda per unanimitat aprovar l’en-càrrec i el pressupost presentat al Sr. Paco Morales per a l’arranjament de l’escultura.ALTRES.Aprovació, si escau, del projecte “Curs xarxes socials (Community manager) i blogs-wordpress” i “Cursos d’idiomes”.

La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:APROVAR EL PROJECTE “CURS XARXES SOCIALS (COMMUNITY MANAGER) I BLOGS WORDPRESS” inclòs en la línia de projecte d’activitats adreçat als joves en el Pla Local de Joventut de l’Ampolla 2012-2015, amb un pressupost de 1.100,00 €.

Junta de Govern22 d'agost de 2016ASSUMPTES ECONÒMICS.Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte de subministrament de les cortines de la Llar d’In-fants.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:ADJUDICAR el contracte de subministrament de cortines per a la Llar d’infants de l’Ampolla a DECORACIÓ MAITE S.L., segons el pressupost que consta a l’expedient de 1.064,80 €€

Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte de treballs de pintura a l’Escola Mediterrani.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Contractar els treballs de pintura a l’Escola Mediterrani de l’Ampolla mitjançant el procediment del contracte menor, a GUILLERMO MANRIQUE BELTRI, per un import de 4.779,98 €.ALTRES.APROVACIÓ, SI ESCAU, DE PARTICIPAR EN LA CONVOCATÒRIA DEL PLA ÚNIC D’OBRES I SERVEIS DE CATALUNYA 2016-2017, DE LA LÍNIA DE SUBVENCIONS PER A DESPESES DE REPARACIONS, MANTENIMENT I CONSERVACIÓ.S’ACORDA.SOL·LICITAR la inclusió dins de la línia de subvencions per a despeses de reparacions, manteniment i conserva-ció del PUOSC 2016-2017 les despeses de reparació, manteniment i conservació de les actuacions previstes en el pressupost de l’Ajuntament de l’Ampolla i que s’apli-quin a l’article pressupostari 21 de l’annex 3 de l’Ordre EHA/3565/2008.Aprovació: BASES REGULADORES DE LA PARTICI-PACIÓ EN LA DECORACIÓ D’APARADORS DELS ES-TABLIMENTS COMERCIALS DURANT LA SETMANA DEL COMERÇ ORGANITZADA PER L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA.A proposta de la Regidora de Comerç, per tal de regular els pagaments de l’Ajuntament arran de la setmana del comerç que se celebra al mes de novembre de cada any, s’acorda per unanimitat, aprovar-les.Aprovació inicial, si escau, de la “Memòria

Acords Municipals · Pàgina 8

valorada diverses actuacions Crtra. Cap roig – Barranc Baconé”.S’acorda per unanimitat:Aprovar la “Memòria valorada diverses actuacions Crtra. Cap roig – Barranc Baconé”, amb un pressupost de contracta de 67.651,38€, i sotmetre l’acord a informació pública pel termini de trenta dies als efectes de reclamacions i/o al·legacions, transcorregut el qual si no se’n presenta cap, l’acord serà defi nitiu.

Junta de Govern29 d'agost de 2016INSTÀNCIES I PETICIONS. Cristina A. Z.La Junta de Govern acorda per unanimitat: REQUERIR A FRAGADIS S.L. que aporti un acta de control d’una ECA que acrediti el compliment dels valors límit d’immissió de l’Annex 4 del Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contami-nació acústica i se n’adapten els annexos.Celestina S. La Junta de Govern acorda comunicar a la Sra. Soriano que ja s’ha fet una neteja de tota la zona, que el problema dels excrements dels animals és per manca de conducta cívica dels veïns, més quan l’Ajuntament ha posat zones habilitades per portar els animals a defecar, fi nalment co-municar-los que s’està estudiant remodelar l’àmbit pel que es tindrà en compte posar més papereres i mobiliari urbà.Josep Miquel M.F.La Junta de Govern acorda per unanimitat:Donar trasllat de la resposta del servei del COPATE a la queixa presentada pel Sr. Miralles.Comunitat de Propietaris Edifi cio Sol y Mar.Es dóna compte a la Junta de Govern de l’escrit presentat per l’Administradora de la Comunitat de Propietaris Edifi cio Sol y Mar, diuen que estan patint els bassals d’aigua que provenen de la fi nca adjacent (Subirats Berenguer), cada cop que funciona el seu sistema d’extracció/bombeig d’aigua subterrani.La Junta de Govern acorda per unanimitat: REQUERIR a la Comunitat de Propietaris de l’Edifici Residencial SB l’Ampolla per tal que no facin abocaments d’aigua a la via pública, instar la guàrdia urbana que ho controli i en cas que es torni a produir iniciar expedient sancionador, si s’escau.Patrícia D.B.S’ACORDA, per unanimitat:DONAR-SE PER ASSABENTADA de què PATRÍCIA D.B. té

1 cavall a la fi nca ubicada a la parcel·la 11 del polígon 86 de l’Ampolla.ALTRES.Aprovació, si escau, de requerir a l’empresa OBRES VENT I SOL 2010 S.L. perquè justifi qui la viabilitat de la seva oferta en la licitació del contracte d’obra Urbanització C/ Lluís Companys.La Junta de Govern acorda per unanimitat:REQUERIR a l’empresa OBRES VENT I SOL 2010 S.L. per tal que en el termini de 10 dies hàbils a comptar de rebre el present acord justifi qui la seva oferta econòmica atès que segons el càlcul anteriorment indicat podria incórrer en baixa temerària.Llicència ús privatiu de plaça de pàrquing al Barranc de Cervera.La Junta de Govern per unanimitat ACORDA:CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE LA PLAÇA núm. 5 del pàrquing del Barranc de Cervera a Adrián A.F.Aprovació, si escau, de sol·licitar 3 ofertes per la redacció del projecte executiu per la portada dels serveis a la zona esportiva de l’Ampolla.La Junta de Govern acorda per unanimitat:SOL·LICITAR oferta a Ponent Enginyers S.L., a Francesc Aguilar Llobet, i a Engitec Innovació S.L.P. per a la redacció del projecte executi de l’alternativa 4.4 de l’Estudi realitzat. El termini per al lliurament del projecte serà de 2 mesos des de la notifi cació de l’adjudicació del contracte.

Junta de Govern5 de setembre de 2016DESPATX OFICIAL.Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.En relació a la subvenció que van presentar per a la “Re-valorització de l’ostra del Delta”, a l’empara de l’Ordre AAM/256/2014, de 30 de juliol de 2014, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajuts per al desenvolu-pament de zones dependents de la pesca de Catalunya del Fons Europeu de la Pesca aprovada per resolució de data 03-12-2014, comuniquen que el Departament d’Economia i Coneixement ha fet efectiu l’import de 15.518,79 €.Subdelegació del Govern.Trameten autorització per a les tirades esportives que tin-dran lloc a l’Ampolla els dies 7, 8, 9, 10 i 11 de setembre de 2016 a càrrec del Club de Tir L’Ampolla.Direcció General d’Ordenació del Territori i Ur-banisme.Trameten resolució d’autorització d’obres en zona de

Acords Municipals · Pàgina 9

servitud de protecció consistent en construcció de piscina i tancament de la fi nca situada al carrer L’Aufacada, núm. 2 de l’Ampolla.Ofi cina del cens electoral.En compliment de l’article 13.2 de la Llei Orgànica 5/1995, del Tribunal del Jurat es comunica la disponibili-tat del sistema IDA_CELEC de la base d’Electors del Cens Electoral tancat a 1 d’agot de 2015.Comuniquen que ja es pot descarregar l’aplicació Llei Jurat, el sorteig per als candidats a jurats serà públic i es portarà a terme el dia 20 de setembre a l’Audiència Provincial. La Delegació Provincial de l’ofi cina del Cens Electoral publi-carà al BOPT i a la seva pàgina web l’anunci i l’hora de la celebració del sorteig.INSTÀNCIES I PETICIONS. Michael J.P.S’acorda per unanimitat:Concedir al Sr. MICHAEL J.P., la targeta d’aparcament per a persones amb disminució en la modalitat de titular no conductor de vehicle. Fer-li constar que la targeta és personal i intransferible i que caduca als 10 anys des de la seva concessió.Josep R.T.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Autoritzar a JOSEP R.T. per a la col·locació d’un gual per-manent per a l’entrada i sortida de vehicles a l’immoble ubicat al carrer Girona, núm. 5, d’aquesta localitat.Campus gimnàstica rítmica.La Junta del Club Gimnàstica Rítmica de l’Ampolla amb motiu de l’organització del IV Campus de Gimnàstica Rítmica de l’Ampolla del dia 5 de setembre fi ns al 9 de se-tembre de 2016 sol·liciten la col·laboració de l’Ajuntament (moquetes, taules, bosses de brossa, equip de música, llist elàstic, cintes de precintament, cubells de brossa, cadires),

S’ACORDA, per unanimitat:Aprovar la col·laboració sol·licitada.Assemblea Ampolla per la Independència.Donat compte a la Junta de la instància presentada pel Sr. Joan Esteve Guillaumet Pérez, coordinador de l’Ampolla per la Independència, on exposa que han organitzat per al dia 28 d’octubre de 2016 una marxa nocturna Nit de les Mifes des de la plaça González Isla fi ns als Garidells, per al que sol·liciten autorització així com la col·laboració de l’Ajuntament en l’adopció de mesures en relació a l’apar-cament i trànsit dels vehicles per la zona urbana afectada, així com tres carpes i taules per a fer les inscripcions,150 cadires i 2 wàters portàtils, bidons per a fer brasa, con-tenidors de deixalles selectives, tira de bombetes i un bus per retornar als participants, S’ACORDA, per unanimitat:AUTORIZAR A L’ASSEMBLEA AMPOLLA PER LA INDEPEN-DÈNCIA a portar a terme la marxa nocturna Nit de les Mifes el proper dia 28 d’octubre de 2016, així com la col·laboració sol·licitada.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 93/2016. Trinidad B.M. ConcedidaExpt. 95/2016. José Luis N.T. ConcedidaExpt. 96/2016. Matías M.M. ConcedidaExpt. 85/2016. Eduard G.T. i Mercè C.C. ConcedidaASSUMPTES ECONÒMICS.Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte de subministrament de prestatges a l’Escola Medi-terraniLa Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:ADJUDICAR el contracte de subministrament de prestatges per a equipar l’Escola Mediterrani de l’Ampolla a ENRIC TOMÀS VILANOVA, segons el pressupost que consta a l’expedient de 255,43 €

Nota informativa

Per poder llegir les actes del ple municipal, amb tot el seu contingut,

entreu a la pàgina web de l'ajuntament de l'Ampolla.

www.ampolla.cat

Ajuntament · Pàgina 10

Lamentable i vergonyósSEGUIM FENT UNA CRIDA A LA COL·LABORACIÓ CIU-TADANA: tota persona que sigui testimoni d’accions com aquestes, denuncieu-ho, feu una foto, aviseu als guàrdies municipals, truqueu a l’Ajuntament que nosaltres farem la denúncia però, en cap cas, consentim que es produeixin aquests fets. Us facilitem l’adreça del correu electrònic de l’Ajuntament: aj.ampolla@altanet.org En l’ordenança 25 de bon govern de l’Ampolla ens diu que les faltes lleus seran sancionades amb una multa de 150

a 300 euros. Les faltes greus seran sancionades amb una multa de 300 a 1.500 euros i les faltes molt greus seran sancionades amb una multa de 1.500 fi ns a 3.000 euros. Si us plau, ajudeu-nos a combatre aquestes pràctiques donant avís, perquè la denúncia és l’únic que ho pot aturar. Esperem la vostra col·laboració!

Geno Cabrera Regidoria de Serveis Municipals

Ajuntament · Pàgina 11

Ajuts per als llibres dels xiquets i xiquetes de L’AmpollaEn el ple del passat dia 13 d'octubre, es van aprovar per unanimitat dels assistents la modifi cació d’ordenança pro-posada per la Regidoria de Cohesió Social que regula les taxes de serveis culturals i les bases que regulen els ajuts per a l’adquisició de llibres escolars. S’augmenta la connexió gratuïta d’internet de la Biblioteca Municipal a 30 minuts.Es mantenen els ajuts del 50% per l’adquisició de llibres d’infantil i primària del Col·legi Mediterrani com del 50% els d’ESO dels xiquets del nostre poble.Es manté l’ajut de transport als alumnes de batxillerat de l’Institut de Camarles, fet que suposa cost zero per aquest concepte per als pares.Com a novetat més important per a l’any 2017, s’estableix

un ajut de fi ns a 100 euros pels xiquets que cursin batxillerat i cicles formatius d’orientació professional. Aquesta modifi cació implica augmentar de manera substan-cial la partida destinada a les subvencions per l’adquisició de llibres, però entenem que és una inversió de futur el promoure i facilitar que els nostres fi lls estiguin formats i pre-parats per encarar la vida amb les mill ors eines possibles.Aliè a la polèmica, bronques i llevantades, aquest equip de govern sense fer soroll continua treballant en benefi ci dels ampolleros i així ho continuarà fent. Està clar que res és perfecte i tot és millorable, però actuant amb prudència, establint prioritats i amb els peus a terra, hem fet del nostre poble un municipi on s’emmirallen molts dels pobles del nostre voltant.

Àlvar Casanova - Regidor

Ajuntament · Pàgina 12

El nostre Alcalde, presideix la Jornada Gastronòmica de Camarles

El passat 27 d’agost, el nostre Alcalde va inaugurar la 12a Jornada Gastronòmica de la Baldana d’arròs de Camarles, va recórrer els estands dels 11 establiments participants, i va poder gaudir de les diferents tapes, on l’ingredient principal era la baldana d’arròs.

Ajuntament · Pàgina 13

Ajuntament · Pàgina 14

La consellera Meritxell Borràs visita l’AmpollaLa consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, va visitar el passat dijous, 13 d’octubre, l’Ampolla, on es va reunir amb l’alcalde i els regidors i regidores, i també va aprofi tar el seu pas pel consistori per signar el Llibre d’Honor de l’Ajuntament. La consellera va estar acompanyada del delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Francesc Xavier Pallarès; el secretari d’Administracions Locals de la Generalitat, Joaquim Ferrer, i la directora dels Serveis Territorials del Departament de Governació a les Terres de l’Ebre, Maria Rosa Peig.

Redacció

Ajuntament · Pàgina 15

Francesc Arasa, nomenat vocal de l’Assemblea General del Consorci d’Aigües de TarragonaEl conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Josep Rull, ha nomenat a Francesc Arasa vocal de l’Assemblea General del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) en representació de la Generalitat de Catalunya. Arasa substituirà a Joan M. Sabanza. Rull també ha donat possessió del càrrec de president del CAT i vocal de l’Assemblea a Albert Abelló, regidor de l’Ajuntament de Tarragona, en substitució d’Antoni Huber que ocupava el lloc des del 28 de març de 2011. La resta de vocals que formaran l’Assemblea són Trinitat Castro, titular dels Serveis Territorials de Territori i Sostenibilitat; Kilian Franch, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Deltebre; Joaquim Nin, secretari general del Departament de la Presidència de la Generalitat; Francesc Xavier Pallarès, delegat territorial del Govern a les Terres de l’Ebre, i Antonio Suárez, actual titular dels Serveis Territorials de Territori i Sostenibilitat a les Terres de l’Ebre, els tres darrers s’han ratifi cat com a vocals. A més, Castro i Franch també han estat nomenats vocals del Consell d’Administració del Consorci.

Redacció

Ajuntament · Pàgina 16

El temporal de llevant inunda les platges de l’Arenal i de les Avellanes

El temporal de mar i les pluges de mitjan octubre van inundar bona part de les platges del Delta de l’Ebre. L’Ampolla va ser una de les zones afectades. Com cada vegada que hi ha una llevantada forta, i també a conseqüència de la regressió del Delta, l’aigua salada va inundar la platja de les Avellanes. També la platja de l’Arenal, el passeig i una gran part de la carretera van aparèixer, el passat divendres, 14 d’octubre, plens d’aigua.

Redacció

Entitats · Pàgina 17

Club de Pensionistes de l'AmpollaServeis als socisVolem recordar una vegada més als associats, que el club està obert totes les tardes de les cinc a les set, on s'hi pot gaudir d'una bona temperatura ambient, de jocs de taula, de diaris, de televisió i últimament també disposem d'un billar, per aquells que els hi agrada jugar, i així mateix també pot ésser un lloc de reunió i xerrada.

Fets socialsAquest mes de setembre, ens van visitar els Mossos d'Esquadra per fer una xerrada sobre els problemes que ens podem trobar amb la circulació de vehicles, i la tasca que ells duen a terme perquè tinguem el màxim de seguretat possible. També ens van donar un consells perquè, en cas d'estar dies fora de casa, tinguem la precaució, si no tenim alarmes, de deixar algun indici que doni l'aparença de que hi ha algú a casa. A l'acte va haver una bona concurrència de públic que va ser molt participatiu, i va sortir molt satisfet.

Al mes d'octubre, vam tenir una xerrada sobre la importàn-cia que té el reciclar en la nostra societat, i encara que tenim molt camí per córrer, vam veure amb orgull, que l'Ampolla era el poble on més es reciclava de les Terres de l'Ebre.

ExcursionsL'excursió d'aquest mes d'octubre, ha estat al País Basc, on cinquanta-una persones han gaudit, durant sis dies d'uns paisatges meravellosos, uns pobles amb molta his-tòria, una gent encantadora i una gastronomia per llepar-se els dits.Estem preparant per desembre, la sortida de PRENADAL, que aquest any serà de dos dies a l'Estartit. Els que esteu interessats passeu per les ofi cines del club.

Entitats · Pàgina 18

Sr. Hèctor ValientePresident Club Triatló de Tarragona

Vull agrair-te, Hèctor, la molt agradable conversa telefònica d’ahir, i fer-te arribar a tu i als membres del vostre Club el nostre reconeixement per l’apor-tació de 150€ que ens ha lliurat l’Ajuntament de l’Ampolla en nom vostre. Expliqueu que voleu correspondre així a la bona acollida que heu rebut per part de l’organització de l'IRONCAT a l’Ampolla, (28 de maig del 2016), i alhora expresseu el vostre desig que aquests diners, que us corresponen com tercer club classifi cat en aquella prova, tinguin una fi nalitat social.Doncs així serà.

Moltes gràcies Equip de Càritas Ampolla

Ens ha semblat oportú reproduir aquí aquest correu electrònic enviat al president d’un club d’atletisme de Tarragona que va participar en L’IRONCAT d’enguany a l’Ampolla. I ens ha semblat oportú per tal de treure’n alguna lliçó. Vivim un discurs generalitzat sobre la “crisi de valors” a la nostra societat, vivim també una forta reivindicació del punt de vista de la salut del cos, incloent-hi la salut del cervell, que més no recomanar-nos ens recorda l’exigència de la pràctica de l’esport –per a algunes edats de les persones–, o l’exercici físic –per a totes les edats–.

Quant al primer discurs, el de la crisi de valors, ens acollim a tanta i tanta literatura i experiències personals i de grup que ens expliquen la força educativa que, pensant sobretot en els nostres infants i els nostres joves, pot tenir una bona pràctica de l’esport. La llista de valors que ens donen els especialistes del tema no té fi : amistat entre el grup, sentit de cooperació, repte personal de superació, competitivitat, que voldrà dir sana competitivitat on guanyar no és el primer objectiu, autodisciplina; humilitat, que accepta el perdre també com element educatiu, respecte a l’oponent, sensibilitat social, etc, etc.

Aquest club de triatló tarragoní ens ha donat un exemple de valors.

Gràcies Hèctor

Equip de Càritas Ampolla Tercer Club classificat: Club Triatló Tarragona (Juan Enrique Yxart, Enrique Barajas Ojeda i Hèctor Valiente).

Campus · Pàgina 19

Concurs de castells i escultures de sorra 2016Un cop arriba el mes d’agost, des de la regidoria de Cultura i Joventut s’organitza a la platja de l’Arenal el concurs de castells i escultures de sorra. Aquest any ha estat diferent degut a la meteorologia, quan habitualment el calor i el sol ens fan anar bastant seguit al mar a refrescar-nos, la plu-ja va fer que estéssim a punt de suspendre el concurs, tot i així començant amb una mica de retard, es va dur a terme.Com deia abans el temps va ser el causant de què els participants fossin un número més reduït que anys anteriors, però, de totes maneres hi va haver una bona participació. Finalitzats els treballs dels participants i de passar el jurat, els premiats van ser els següents:CATEGORIA A (de 3 a 5 anys)1r. Premi: David i Jana Salvador2n. Premi: Irene Marcos3r. Premi: Paula Caballé

CATEGORIA B (de 6 a 9 anys)1r. Premi: Naira Estala i Ànnia Gilabert2n. Premi: Pau i Judith Ruíz3r. Premi: Joel Arruego i Joel Martí

CATEGORIA C (de 10 a 14 anys)1r. Premi: Arnau Cubells2n. Premi: Carlota Badia3r. Premi: Clàudia Boronat

CATEGORIA D (a partir de 15 anys)1r. Premi: José Bayerri2n. Premi: Mª Carme Cabrera3r. Premi: Anna i JesúsAquesta última categoria ha augmentat els premis, anys anteriors només hi havia un sol premiat, però, degut a l’increment de participants majors de 15 anys, (molts d’ells pares i mares dels nens que concursen), hem decidit ampliar a tres els guanyadors.Tots, grans i petits, varen gaudir d’aquesta jornada, desitjant poder-la dur a terme l’any pròxim.

Mercedes Castellà

Campus · Pàgina 20

Campus 2016Magnífi c estiu per als infants del Campus l’Ampolla 2016; emocions, jocs, aprenentatges, convivències i, sobretot, bones experiències que guardaran per sempre a la memòria. Mitjançant el centre d’interès “la màquina del temps” hem conegut allò més curiós de la prehistòria, el renaixe-ment i, fi ns i tot, hem fet una ullada al possible futur que ens espera. Tot això, combinat amb altres activitats, com per exemple: tallers de massatges, de fang, classes de ball, experiments, sortides en bicicleta, banys a la platja i a la piscina, convivències nocturnes, i molt més. A més a més, des del campus l’Ampolla, continuem treballant per fomentar els valors bàsics de la vida; expliquem les necessitats socials, i com podem aportar el nostre granet de sorra. Per a fer més real aquest aprenentatge, col·laborem amb entitats com el “mulla’t” per l’esclerosi múltiple i venem, i recaptem fons per a ells. Com els darrers anys, continuem amb el suport a l’organització Juntos Podemos Superarnos que gestionen La Escuelita a la República Dominicana, aquest any hem batut rècords i hem tingut el goig de fer-los una entrega de 175€, estem molt orgullosos d’això. També hem continuat amb les trobades intergeneracionals amb els avis/es del centre de dia de l’Ampolla, amb ells hem realitzat manualitats, jocs de taula i rondalles, entre altres, que han facilitat una interacció entre els més petits i els més grans. Els infants de la llar d’infants també van rebre la nostra visita i van escoltar, amb moltes ganes, el conte que els van explicar; quan van venir al campus s’ho van passar d’allò més bé. Prop de cinquanta cares noves i més de cent ja cone-gudes, de nacionalitats i cultures ben diverses. Tot un estiu ple d’hores de jocs, gresca, confl ictes però, espe-cialment, de vivències. Vivències que tots i cadascú dels infants s’emporta i, de ben segur, es guardaran en el seu petit, però a la vegada, gran cor. Aquest és el propòsit del campus, que la seva estada sigui el més acollidora, agradable i enriquidora possible. Tot això és possible gràcies a la implicació de l’Ajunta-ment de l’Ampolla, el gran equip de treball de monito-res, la col·laboració dels comerços, dels voluntaris i, en especial, a la confi ança dipositada per tots els pares i mares. Així doncs, aprofi tem aquestes línies per agrair a totes aquelles persones que fan possible la realització del Campus L’A; moltes gràcies a tothom els que feu possible aquesta activitat, esperem veure’ns a la propera edició.Tots aquells/es que vulgueu copiar-vos les fotos d’aquests moments viscuts podeu passar pel Centre Cívic amb el vostre disc d’emmagatzematge.

L’equip de treball del Campus’16.

Campus · Pàgina 21

Ajuntament · Pàgina 22

Diada de Catalunya

Any rera any, celebrem amb il·lusió al nostre poble la nostra Diada. Aquets any el dia anterior, a les 19:00 h. a la plaça González Isla es va dur a terme una actuació de Jotes Ebrenques, amb l’actuació de Sílvia Ampolla acompanyada per l’escola de dansa, música i cant “LO PLANTER”, que va ser un gran èxit.L’endemà a la plaça Manel Ferré, es portaren a terme els actes institucionals, amb un petit, però molt emocionant concert de cançó catalana, de la coral Amparo Llaó.El Sr. Francesc Arasa, alcalde, ens dirigí a tots els presents el seu parlament i animant-nos a la lluita pel nostre país. A continuació l’alcalde acompanyat pels regidors allí presents va hissar la Senyera acompanyada pel Cant dels Segadors.Conclosos aquests actes, sortiren els autocars cap a Tarragona, un dels punts on aquest any se celebrava la manifestació.Tot un èxit de participació.

Mercedes Castellà

Ajuntament · Pàgina 23

Medi Ambient · Pàgina 24

Anellament de Flamencs 2016El Delta de l’Ebre, la llacuna de Fuente la Piedra (Málaga) i les Marismes de Odiel (Huelva) són els principals llocs d’anellament de fl amencs (Flamenc comú, Phoneocpterus roseus) de la Península, però aquest any sols s’ha realitzat al Delta. L’anellament és una activitat científi ca que té com a fi nalitat conèi-xer millor aquesta espècie tan emblemàtica del Del-ta, l’ocell es pot veure tot l’any principalment a l’hivern que gairebé duplica la seva pobla-ció, envoltats d’aigua i espais tranquils per ni-difi car-hi s’ha convertit en una zona on molta gent gaudeix amb la seva presència. La primera cita de cria de fl amenc és de l’any 1992, aquest ocell ha trobat les condicions idònies per poder-hi viure i reproduir-se.El 28 d’agost, 200 voluntaris aproxima-dament van tenir el pri-vilegi de participar en l’anellament després de 4 anys, amants de

la natura van viure una experiència única i emocio-nant que esperem es repeteixi l’estiu vinent.

Meritxell Jardí LlambrichRegidora de Turisme i Territori

Fotos de diferents moments de l’anellament per Joan Gil fotògraf ofi cial de l’esdeveniment

Medi Ambient · Pàgina 25

Turisme · Pàgina 26

Més de 2.000 persones participen a la 17a edició de la Festa de la SegaLa 17a edició de la Festa de la Sega de l’Ampolla es va ce-lebrar el passat diumenge, 18 de setembre, al Port Pesquer. Aquest espai es va transformar en un sequer per a mostrar als més de 2.000 visitants el pro-cés tradicional de transforma-ció de l’arròs un cop segat fi ns al moment de l’ensacat, seguint el procés manual en el que treballaven dècades enrere els segadors.A part de la demostració in situ d’aquest procés, durant el matí també hi va haver una degustació de diversos plats d’arròs cuinats pels restaura-dors ampolleros. Els assistents van poder triar entre arròs amb tonyina; arròs, escamarlans i cloïsses; arròs melós d’ànec i bolets; arròs negre amb sipio-nets; arròs tot pelat; arròs a banda; arròs negre; baldanes d’arròs, i arròs amb llamàn-tol, entre altres plats.Per als més llépols també es van oferir postres elaborats amb l’ingredient protagonista de la jornada, com crema

d’arròs, gelat d’arròs, i menjar blanc. Al llarg de la festa es va gaudir de la música tradicional de la rondalla Xino Xano, i també de la jota amb Sílvia Ampolla, acompanyada de l’actuació de les Joteres de Deltebre.

Redacció

Turisme · Pàgina 27

Cultura · Pàgina 28

25è Certamen de Música Eloy Mestre“Genuïnament Ampollero”Aquest passat mes d’agost, en el 25è Certamen de Música Eloy Mestre, vam poder gaudir d’unes actuacions “Marca L’Ampolla”.La primera nit, divendres 12, la Mireia Sánchez i l’Anna Brull ens van deleitar amb les seves veus acompanyades al piano de la mà de la Paula Martí. Senzillament, fantàstiques. Va ser un plaer escoltar-les i ens van fer sentir orgullosos de tenir unes ampolleres amb tanta qualitat tècnica, artística i musical.El dissabte 13 d’agost ens va amenitzar la vetllada la Banda Municipal de Camarles amb la participació dels dos joves ampolleros, els germans Jofre i Biel Fortuño. Vam passar-ho francament molt bé.Diumenge 14, i com a cloenda del certamen, la Coral de l’Ampolla van retre homenatge a la fi gura de “Don Eloy Mes-tre i la seva esposa Doña Mercedes Usach”. Ens van oferir un repertori, la música del qual va ésser composada per ell mateix, amb representació teatral inclosa dels nostres directors l’Andreu Ferré i la Montse Bella, caracteritzats dels mestres. Totes les

cançons es van acompanyar d’unes diapositives que ens situaven en el context històric. Va ésser un concert especial, únic i emotiu que ens va transportar a la nostra infantesa i ens va fer reviure moments de la nostra història.Volem recordar la tasca musical feta per la benvolguda Amparo Llaó que va agafar el relleu de “Don Eloy” i va ensenyar música a molts xiquets i xiquetes de l’Ampolla. També va continuar dirigint el Cor Parroquial, convertint-se amb l’actual Coral de l’Ampolla, després de tenir diversos directors.Crec que ha estat un encert donar-li aquesta intenció ampollera en la 25a edició. Voldria agrair la iniciativa de l’ex-regidor Ernest Plans en promoure aquest certamen, així com a l’ex-regidora, Lau-ra Molina per seguir impulsant-lo, potenciant d’aquesta manera, una activitat cultural i musical en el nostre poble.Cal desitjar que l’actual regidor de Cultura, Àlvar Casanova, continui impulsant i fomentant aquest Certamen.

Geno Cabrera - Regidora i cantaire de la Coral

Cultura · Pàgina 29

L'Entrevista · Pàgina 30

"La principal diferència entre aquí i l’estranger són els diners, he comprovat que als laboratoris de fora no es treballa més que als d’aquí"Samuel Bru és investigador postdoctoral del grup de noves ciclines de la Universitat In-ternacional de Catalunya (UIC). Es va llicenciar en Biologia i especialitzar en Genètica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on també va fer el màster en Genètica Avança-da, del qual va cursar la part pràctica a l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC) a l’hospital de Can Ruti de Badalona. Al 2010 va entrar a formar part del grup de recerca de la UIC per fer el doctorat, i en el que actualment treballa. Des del juliol de 2015 és doctor en Biologia Molecular.

- Quina és la línia d’investigació del grup de recerca on treballes?• El grup al que vaig entrar a formar part, i on estic ara, és de cicle cel·lular i càncer. El nostre cos està format per milions de cèl·lules, cada una d’aquestes cèl·lules s’ha de dividir per poder reemplaçar la que s’ha mort. Du-rant el cicle cel·lular, la cèl·lula creix, replica el material hereditari –que és el DNA–, i una vegada està duplicat es divideix en dos cèl·lules fi lles idèntiques. És d’aquesta manera com es va reemplaçant el teixit de tot el cos. El cicle cel·lular és la base per entendre una malaltia tan important com és el càncer, perquè es caracteritza per una divisió descontrolada d’una part d’un teixit del cos. Al nostre grup estem estudiant per entendre millor la regulació a nivell molecular del cicle cel·lular, i utilitzem com a organisme model a Saccharomyces cerevisiae, dit en altres paraules, el llevat del pa o el vi. Aquest organisme es caracteritza per ser un organisme eucariota unicel·lular, és a dir, que està format per una sola cèl·lula, i la característica que té en comú amb les cèl·lules humanes és que ambdós són eucariotes.

Utilitzant aquest organisme, els investigadors del grup ens centrem en un punt molt concret del cicle, fases G1/S. Concretament ens focalitzem en la transició de la fase de creixement (G1) a la fase de replicació del DNA (S). Les nostres preguntes van dirigides a com els nutrients –fosfat, nitrogen, glucosa...– que formen les cèl·lules regulen el cicle cel·lular d’aquestes.- Per tant, la columna vertebral de la teva tesi quina va ser?• Durant la meva tesi m’he centrat en la importància que té el fosfat per al cicle cel·lular durant aquesta transició de G1 a S. La molècula de DNA està formada per fosfat, entre altres elements, per tant aquest nutrient és essencial per poder dur a terme correctament la replicació del material hereditari. És a fi nal de G1 quan la cèl·lula ha de sintetitzar tots els nucleòtids –unitat bàsica del DNA– necessaris per duplicar el DNA, per tant serà un moment en el que la cèl·lula requerirà d’una gran aportació de fosfat.

Això és el que he estudiat a la meva tesi, la impor-tància que té aquesta aportació de fosfat per a la cèl·lula.- Quina és la impor-tància d’una gran aportació de fosfat per a superar cor-rectament la fase S (replicació correcta de la cèl·lula)?• Les cèl·lules tenen una reserva interna de fosfat

L'Entrevista · Pàgina 31

que s’anomena polifosfat, que són moltes molècules de fosfat unides que s’emmagatzemen a la cèl·lula, i en un cas d’emergència s’agafa d’allà. El títol de la meva tesi és El polifosfat és un element clau per a la duplicació del DNA.El que hem buscat és el paper que juga el polifosfat en aquesta part del cicle. Hem vist que durant la fase de G1, que és quan la cèl·lula es prepara per a replicar-se, aquesta busca degradar aquesta molècula i conseqüent-ment els nivells de polifosfat cauen. A la següent fase, la cèl·lula arriba al punt G2/M, i aquí hem observat que el nivell de polifosfat torna a pujar. Per tant, a la fase de G1/S hi ha una disminució constant del polifosfat, donant a entendre que la cèl·lula necessita una aportació de fosfat lliure perquè cada molècula podria servir per a la síntesi de nucleòtids, que són la unitat bàsica que forma la molècula de DNA. Llavors, si no hi ha nucleòtids, la cèl·lula no pot duplicar el DNA o el duplica malament.

La pregunta que ens vam fer quan vam veure que el po-lifosfat presentava un comportament cíclic, és a dir, que queia i tornava a pujar en una fase molt concreta com és G1/S, va ser si seria aquesta degradació important per a la síntesi dels nucleòtids.A partir d’aquí, vam analitzar els nivells de nucleòtids i vam comprovar que durant la mateixa fase del cicle (G1/S) el nivell d’aquests augmentava. A partir d’aquí vam utilitzar un llevat que no pogués produir polifosfat, al no poder fer aquesta molècula, quan entrava al cicle, els nucleòtids no podien augmentar. Per tant, vam comprovar que el polifosfat és molt impor-tant per aportar el fosfat necessari per a la síntesi de nucleòtids a la fase G1, i per a què la molècula de DNA es pugui duplicar correctament a la fase S. - Què més vareu poder concloure?• Està demostrat que quan el DNA no es duplica correc-tament es comencen a incorporar mutacions i és quan la cèl·lula pot entrar en un cicle carcinogènic. A partir

L'Entrevista · Pàgina 32

d’aquí, una altra idea que va sorgir a partir d’aques-ta comprovació va ser que quan no hi ha nucleòtids, s’incrementa l’índex de mutació. Per comprovar-ho vam comparar l’índex de mutació entre una cèl·lula salvatge (duplicada correctament) i una cèl·lula mutant (que no s’ha duplicat correctament), vam observar que l’índex de mutació de la cèl·lula salvatge era del 25%, i en canvi la cèl·lula mutant, que no té polifosfat i no pot sintetitzar correctament els nucleòtids, es disparava al 50%.Per tant, no només no es poden produir nucleòtids, sinó que al no poder fer-los, una cèl·lula eucariota que no tingui polifosfat presenta un índex de mutació molt elevat, i això podria acabar desencadenant, entre moltes altres coses, en un procés tumoral.- Actualment en què estàs treballant? • La conclusió de la meva tesi ha derivat la investigació en dos línies. La primera línia és que el polifosfat és necessari per a fer nucleòtids durant un període normal de divisió (cicle cel·lular).La segona línia es basa en què quan t’exposes al sol els rajos ultraviolats creen dany al DNA de la pell, d’aquí provenen els melanomes, per exemple, o quan fumes la fum del tabac crea danys al DNA de les cèl·lules pulmonars. Tot passa pel dany al DNA, que és la teva informació. Està comprovat que quan es danya la mo-lècula del DNA la cèl·lula l’ha de reparar, perquè si es queda danyada es podria desencadenar en un càncer. Quan una cèl·lula es danya, pel motiu que sigui, aques-ta incrementa per cinc vegades els nucleòtids, perquè són els encarregats de reparar el que s’hagi fet malbé. Aquesta és la manera que té la cèl·lula per a reparar. A partir d’aquí ens sorgeix la pregunta de si serà el polifosfat necessari per a reparar el dany a DNA. En això estem treballant ara. Hem observat que quan exposes una cèl·lula salvatge de llevat a la llum ultraviolada té una supervivència del 80%, en canvi una mutant, que no té polifosfat, com segurament no pot sintetitzar nucleòtids per a què ajuden a reparar el dany, té una supervivència del 10%. Per tant, una cèl·lula que no té polifosfat davant un atac al DNA té uns nivells més alts de mortalitat que una cèl-lula salvatge.Quan vam observar això, vam decidir tornar a mesurar nucleòtids, però aquest cop mesurar-los després d’irra-diar-los amb la llum ultraviolada. Els vam mesurar, i vam veure que quan passa això una cèl·lula normal el que fa és incrementar per cinc els nivells de nucleòtids. En can-vi, en la cèl·lula que no té polifosfat l’increment és més baix, concretament només augmenta per dos vegades.

Per tant, la cèl·lula mutant al no poder utilitzar les reserves de polifosfat no pot incrementar els nivells de nucleòtids com ho fa una cèl·lula salvatge, fet que provoca que aquesta cèl·lula mutant no pugui reparar correctament el dany que s’ha produït al DNA, i en con-seqüència aquesta cèl·lula podria ser que es continués duplicant malament o que morís. Si es mor s’ha acabat el problema, però si es duplica malament es podria derivar en un procés carcinogènic. Així doncs, quan hi ha dany al DNA el polifosfat també és important per superar aquest problema correctament. - Quin és el proper pas de la recerca?• El proper pas és aplicar aquesta recerca que hem estat fent fi ns ara en cèl·lules eucariotes superiors, és a dir, en les cèl·lules dels humans.- Quines aplicacions pot tenir la recerca en la que estàs treballant?• A vegades la societat només veu el fàrmac o la vacu-na, però darrera d’això hi ha sempre molta investigació bàsica en la que s’utilitzen organismes diferents als dels humans, com pot ser un llevat, un cuc o un ratolí. És aquesta recerca bàsica, que és en la que treballo jo, la que aporta la informació necessària per després ser utilitzada en un àmbit de recerca en humans, i així aconseguir un fàrmac o una vacuna.- Com es fi nança el grup de recerca?• Tenim un projecte fi nançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat. Quan et concedeixen un fi nançament d’aquest tipus et donen una quantitat de diners per a quatre anys. Quan arriba l’equador d’aquest període el grup de recerca ha de presentar uns resultats per tal de justifi car els avançaments que s’han produït durant aquells dos primers anys. Quan s’acaben els quatre anys també. La manera de justifi car la investigació és molt simple: amb la publicació d’articles a revistes científi ques indexades. Al grup també tenim un altre projecte que fi nança la Marató de TV3. Aquest treballa també en una línia de recerca en càncer però amb un model més fi siològic, és a dir, els investigadors treballen en tumors de pacients, els cultiven al laboratori i analitzen l’expressió de diferents gens, entre altres coses. A més, la pròpia universitat ens fi nança material, instru-mental, personal de recerca... Ara bé, a canvi l’investi-gador ha d’impartir classes.- Per tant, també imparteixes classes a la UIC?• Sóc professor de Genètica a 1r de Medicina. La do-cència també m’apassiona, sobretot quan els estudiants

L'Entrevista · Pàgina 33

estan interessats. És una branca que sempre m’ha agra-dat. De fet quan vaig acabar la llicenciatura vaig fer el CAP (Curs d’Adaptació Pedagògica), amb la intenció de dedicar-me a la docència en un futur. - Quina és la principal diferència entre la re-cerca d’aquí i la de fora?• La principal diferència són els diners. He estat a labo-ratoris de fora, i el que es diu moltes vegades que als altres països es treballa més que aquí he comprovat que no és així. A la majoria de països del centre d’Europa es fa un horari més reduït que als laboratoris d’aquí. El que no negaré és que les hores que treballen siguin més productives, però en part també pot ser perquè tenen més recursos. Aquí hi ha experiments que no els pots fer al moment perquè et fa falta algun aparell, llavors t’has de despla-çar a un altre lloc, has de fer la sol·licitud per utilitzar l’instrumental, has d’esperar que estigui lliure... i això fa que vagis sumant temps. Allà en un mateix espai ho tenen tot, no els hi cal moure del mateix edifi ci. De la mateixa manera, aquí també fa falta més gent. El grup on treballo no és molt gran, tot i que actualment està creixent bastant. Però quan vaig començar al 2010 eren tres i el cap. Ara en som 10. Ara bé, a la majoria de grups de recerca d’altres països són el doble de personal, i amb això no es pot competir.- Com et va sorgir l’interès per dedicar-te a la recerca? • Abans d’acabar la carrera vaig veure que m’agradaria dedicar-me a això. Però l’interès per la Biologia em va començar de més petit, a 1r o 2n d’ESO. Tot i que al principi pensava en estudiar Zoologia o alguna carrera en la que es treballés amb animals, perquè m’interes-saven molt. Però a 2n de batxillerat em van canviar els interessos, i vaig veure que m’agradava més la branca molecular.Quan vaig començar la carrera les assignatures que més m’agradaven eren les de la part de Biologia Mole-cular –Genètica, Biologia Cel·lular, Biologia Molecular, Genètica Humana...–. Amb les pràctiques de laboratori que vaig fer durant la carrera va ser quan vaig entrar al món de la recerca i vaig veure a què em volia dedicar. Abans d’acabar la carrera ja sabia que volia continuar amb la recerca. Durant el màster vaig tenir la primera experiència en un grup d’investigació, perquè fi ns llavors només havia fet pràctiques puntuals, i em va fascinar.Quan vaig acabar el màster em van dir que no hi havia fi nançament per continuar investigant a l’IMPPC. Vaig pensar que no podria fer la tesi perquè no tenia cap

grup. Però un dia a la UAB vaig veure un cartell mig esgarrat del grup de recerca en el que anunciaven que estaven buscant un perfi l com el meu, vaig trucar, vaig fer l’entrevista, i al juliol de 2010 vaig entrar a formar part del grup on he fet la tesi i continuo treballant.- Estàs d’acord amb els qui diuen que per fer una tesi de ciències has de sacrifi car moltes coses?• És sacrifi cat en el sentit que manen els experiments, al-menys a un doctorat en ciències. Perquè si tens unes cèl-lules creixent i dissabte s’han de processar, has d’anar dissabte al laboratori, perquè si vas dilluns aquelles cèl·lules estaran mortes i hauràs de tornar a començar. Així que el temps de treball el marca el projecte. Ara bé, una cosa bona que tenim és que no tenim mar-cada una hora d’entrar ni tampoc de sortir, això t’ho marques tu. Tens més llibertat en aquest aspecte, però has de pensar que el projecte l’has de tirar endavant tu. És el teu projecte, la teva tesi. Això també t’ajuda a saber organitzar-te.- Com t’agradaria veure’t d’aquí 5 anys?• El somni de tot investigador és acabar formant un grup de recerca propi i ser un grup líder. Acabar sent el cap d’un grup, poder gestionar un projecte, poder tenir un equip, diverses línies d’investigació, pensar idees, formar a gent... Això seria la cima de tot investigador, tot i que a Espanya està complicat.A vegades comences la tesi per amor a la ciència i a mesura que passen els anys, i la majoria de resultats que obtens són negatius, et planteges si val la pena continuar treballant-hi, i fi nalment abandones la recerca. L’altra és que comences la tesi per amor a la ciència, i a mesura que passa el temps et va agradant encara més, amb els seus defectes, evidentment. I quan acabes la tesi vols continuar investigant, això és el que m’ha passat a mi. Ara estic a l’etapa d’investigador postdoctoral, possible-ment ara canviï de grup de recerca perquè és molt bo fer-ho, aprens a treballar d’altres maneres, t’adaptes a la manera de fer d’altres companys..., per a d’aquí un temps, qui sap, poder tornar amb el grup actual.- Què ressaltes de la teva etapa de tesi?• Una de les coses molt gratifi cants de la tesi és quan for-mes a algú. Ara que porto sis anys al grup, cada vegada que entra algú nou ve amb mi, veus com progressen i al fi nal ets tu qui els ha ensenyat a moure’s al laboratori.

Mireia Curto Perelló - Periodista

Col·laboracions · Pàgina 34

Estructures d'Estat (V)Escriptors coaccionatsLa reforma de la llei de Pensions que va entrar en vigor l'any 2013, orquestrada pel Ministerio de Ocupación y Seguridad Social, Madriz, estableix que els escriptors de més de 65 anys han d'escollir una d'aquestes dues op-cions: o bé cobrar la seva pensió per jubilació, o bé a privar-se de cobrar drets d'autor. Totes dues coses alho-ra... no pot ser.Concretant: si els ingressos que pugui rebre qualsevol es-criptor, articulista de diari, músic, ensenyant, cineasta o conferenciant supera els 9.172,80€ anuals (import que correspon al salari mínim anual), perdrà temporalment la pensió per jubilació, aquella mateixa pensió que s'ha guanyat amb la suor del seu front, cotitzada obligatòria-ment i que la Seguretat Social té el sagrat deure de pagar mensualment als jubilats per tot el fotimer de retencions per IRPF que ja se'ls ha xuclat prèviament de la nòmina durant el transcurs de tota la vida activa. Podrà ser una mesura legal, però il·legítima de totes totes.Hi ha personatges molt importants afectats per aquesta llei. Com l'Antonio Gamoneda –poeta i premi Miguel de Cervantes– com l'Eduardo Mendoza, com el Ja-vier Reverte. I d'altres no tan coneguts però que en són una plèiade.Com molt bé exposa Bel Olid, presidenta de l'Associació d'Escriptors Catalans, el 90% de la gent que escriu hem tingut o tenim en comú, que ens hem guanyat la vida amb un altre ofi ci o carrera: igual hem estat cambrers, metges, advocades, fent de conductors d'autobús, o fregant esca-les. Jo, personalment, conec el cas d'un autor guanyador d'un suculent premi literari, que es va passar escrivint dis-sabtes i diumenges durant tres anys seguits, per poder acabar la novel·la i presentar-la a concurs. De dilluns a divendres treballava a l'extinta Caixa Tarragona, de tan bon record.Tant aquesta reforma de la llei –tancredista, hortelanista i botejarista, com el sistema talibà tributari espanyol que l'auspicia i controla– formen part d'una legilasció absur-da i obsoleta que destrueix el teixit cultural i presumeix de l'aplicació d'un tipus d'IVA del 21%. Això sense tenir en compte les mortifi cants multes i sancions que practica l'agència tributària contra escriptors i d'altres creadors.A més, provoca uns danys col·laterals de proporcions in-calculables: si quan s'arriba a l'edat en que –per venerable maduresa pròpia– es pot escriure o transmetre al jovent alguns dels coneixements que els més grans de 65 han acumulat... els caps de suro ho penalitzen execrablement!A més, aquesta reforma de la llei de Pensions té vessants d'un morbo afegit que pretén dividir al col·lectiu: per exemple, si un escriptor guanya un premi literari al ge-ner... aleshores es veu obligat a deixar de cobrar la pen-sió d'aquell any, i se'l sanciona. Però en canvi, si el premi

Manel Aguilar i Vallcorba

el guanya el novembre no se'l sanciona ni se li retira la pensió: tot plegat, un veritable batibull!Sense anar gaire més lluny, a França continua vigent una llei de protecció a l'escriptor –tingui quaranta anys, o hagi passat dels vuitanta i en faci quinze que rebi pen-sions estatals– que va establir, fa molt de temps, el ministre de Cultura, Jack Lang. Una llei que permet als creadors francesos cotitzar a l'empara d'uns terminis comodíssims els tributs que els pertoquen pagar provinents dels drets d'autor. I pel que fa a retirar-los les pensions, ni somniar-ho. A França no han d'alimentar cap cabra legionària. Als gavatxos ja els podem anar al darrere amb un fl abiol sonant, ja.Aquí, a casa nostra, tot arribarà. D'entre el compendi de normes que formen part de les lleis catalanes que s'estan ultimant per tal d'establir el modus operandi que ha de permetre la desconnexió amb els nostres veïns espanyols, no n'hi ha pas cap que condemni als creadors de més de 65 anys a escollir entre percebre drets d'autor o seguir rebent la pensió estatal de jubilació. Un vot de confi ança als nostres legisladors. D'això també se'n diu ESTRUC-TURES D'ESTAT.Des de CATALUNYA convidem tant a l'Antonio Ga-moneda, com a l'Eduardo Mendoza, al Javier Reverte i a la resta d'afectats a que continuïen lligats emocionalment al Corral de la Pacheca però que siguin pragmàtics i s'empadronin a casa nostra, a CATALU-NYA –malèvols amb pitjors intencions, tenen residència a Panamà o a Bermudes– i així no es veuran forçats a renunciar, a triar, entre una de les dues opcions: pensió o drets d'autor. El nou estat els protegirà de ple dret.Tanmateix, també es podrà complir allò que hem sentit dir mil vegades a la gent gran: ...quan em jubili tindré temps i em cuidaré de l'hort, quan em jubili tindré temps i em cuidaré del jardí, quan em jubili tindré temps i arreglaré la teulada, i... QUAN EM JUBILI TINDRÉ TEMPS I ACA-BARÉ LES NOVEL·LES QUE TINC A MIG ESCRIURE. I, de passada, aquesta gent jubilada podrà ajudar econò-micament –si les editorials els paga per les històries que escriguin– als fi lls que són a l'atur i que ho passen d'allò més malament.L'altre dia vaig convocar-me a mi mateix a un referèndum unilateral d'escriptors –un RUE– per decidir si volia seguir sota la fèrula dels estimats veïns, o no. Per majoria abso-luta del 100% de convocats i votants va guanyar aquest sufragi casolà l'opció homologable de no voler saber mai més res dels benvolguts veïns. Però per poder fer una trui-ta només hi ha un camí: cal trencar-ne els ous. Referèndum o referèndum.CATALUNYA no ha de sortir de l'Estat espanyol –no l'ha envaït pas– és l'Estat espanyol que ha de fotre el camp de CATALUNYA. A la RUE!

Col·laboracions · Pàgina 35

La cursa d’obstacles de les polítiques d’habitatge Quan s’interposa un recurs davant del Tribunal Constitucional (TC), aquest, una vegada l’admet a tràmit, automàticament ha de suspendre la vigència de la norma impugnada fi ns que resolgui el recurs d’inconstitucionalitat, tret d’algunes excepcions on s’aixeca la suspensió malgrat no haver-lo resolt. A Catalunya, igual com en altres Comunitats Autònomes com ara el País Basc, Andalusia i Navarra, són unes quantes les normes en matèria d’habitatge que han topat amb els pronunciaments d’aquest tribunal a conseqüència dels recursos interposats pel govern estatal. A continuació, es mostren alguns exemples d’aquestes normes que han estat o estan suspeses i que han tingut (o hagueren pogut tenir) una forta repercussió a Catalunya tant des d’un punt de vista social com econòmic. La Llei 20/2014, de 29 de setembre, modifica el Codi de Consum de Catalunya. A dia d’avui, la major part d’aquesta llei està suspesa malgrat la introducció d’importants reformes en l’àmbit de protecció dels deutors hipotecaris, és a dir, els consumidors que subscriuen una hipoteca. Per exemple, es preveia una major actuació per part dels notaris per afavorir la transparència i informació en una fase pre-contractual. La Llei 14/2015, de 21 de juliol, que crea l’impost d’habitatges buits, torna a estar en vigor fi ns que es resolgui el recurs d’inconstitucionalitat, però també ha estat suspesa gairebé durant un any. Immediatament després d’aquesta llei, es va promulgar la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge. Aquesta llei, va suposar un pas molt important per reduir el nombre d’execucions hipotecàries i evitar els desnonaments. No obstant, a penes va tenir temps de posar-se en pràctica, ja que també es va recórrer davant del TC. El mateix dia de la promulgació d’aquesta norma, es va introduir la propietat temporal i la propietat compartida al Codi Civil Català, a través de la Llei 19/2015, del 29 de juliol (veure Marinada núm. 137). La propietat compartida es va mantenir vigent des del primer moment, però la propietat temporal va ser recorreguda pel govern central i el TC també la va suspendre. Ara bé, recentment s’ha aixecat la suspensió i torna a estar en vigor.

Actualment està previst un projecte de llei d’emergència social molt semblant a la Llei 24/2015, que en certa manera, preveu tornar a incorporar algunes mesures que actualment estan suspeses. Com s’observa, totes aquestes lleis contenen les línies d’actuació en matèria d’habitatge a Catalunya, però les contínues suspensions d’alguns dels seus articles, malgrat que després tornin a estar en vigor (si s’alça la suspensió), impedeixen la seva posada en pràctica de forma efectiva. Aquest “estira i arronsa” difi culta l’aplicació de les mesures per part dels professionals del sector de l’habitatge com poden ser els notaris, les entitats bancàries, les ofi cines locals d’habitatge... i perjudica als ciutadans, ja que afecta a la seguretat jurídica de les normes sobre habitatge que precisament, requereixen de certa continuïtat en el temps per poder obtenir els resultats que es pretenen aconseguir. Com s’ha dit, les suspensions del TC no només afecten a Catalunya, sinó que també a les altres Comunitats Autònomes que adopten mesures similars. Aquest sistema on les Comunitats Autònomes tenen competència en matèria d’habitatge però després resulta que les mesures adoptades són impugnades i suspeses, està sent del tot inefi cient per poder seguir una política d’habitatge ordenada, contínua i permanent en el temps.

Gemma Caballé Fabra Càtedra d’habitatge de la Universitat Rovira i Virgili

www.housing.urv.cat

Col·laboracions · Pàgina 36

COSES NOSTRESHe de confessar, que cada dia em costa més seure'm da-vant del teclat i articular un conjunt de línies, on expressar quelcom del que pugui interessar al nostre col·lectiu, amb la creença de que tingui cap utilitat reial.Nosaltres, tenim entre molts, dos problemes bàsics: la incomprensió, el tracte i fi ns i tot l’oblit, a que som sotme-sos per les darreres generacions que ens qualifi quen amb l’adjectiu pejoratiu “d’avis”, sense pensar que una gran majoria no en som, tanmateix això dóna per un altre escrit d’opinió i el deixaré per més endavant. L’altra i no menys greu és el tema de les pensions. Els que hem treballat i “cotitzat” més de quaranta anys i d’altres també amb menys, que a la darreria de les nostres vides se’ns “amenaça” amb retallades o supressions de les nostres pensions i que sens dubte, si ja no s’han produït, és perquè a l'Administració, saben que molts, avis o no, ajuden als fi lls fent front a les seves despeses bàsiques com l’habitatge o l’alimentació i, en nombrosos casos, han acollit el seu retorn junt amb la seva família quan s’han quedat al carrer per causa dels desnonaments, atesa la seva situació econòmica.Cal doncs, tocar eix tema tan punyent i m’he ajudat d’un estudi de la doctora en Economia de la UB, Júlia Montserrat Codorniu, titulat “El futur de les pensions, més pobresa?” i del que he fet ús pel vostre coneixement, de les dades més interessants.Segons EDUCO, un de cada tres pares ancians dóna ajuda econòmica de forma regular als fi lls i un de cada deu ha acollit la família del fi ll a casa seva.L’ajuda dels pares ancians als fi lls no es deu tant al fet de que aquests tinguin majoritàriament una elevada capaci-tat econòmica sinó respon bàsicament a una qüestió de “solidaritat familiar”. La percepció d’uns ingressos regulars –les pensions– i el fet de tenir freqüentment, l’habitatge en propietat (81% són propietaris sense hipoteca) els ha permès afrontar les despeses de subsistència de la “família ampliada” si bé, en molts casos, amb certes restriccions. Les pensions de jubilació i les de viudetat han tingut un paper molt important en el poder adquisitiu de les persones grans, al qual ha contribuït la garantia estatal d’una pensió mínima, la revalorització anual de les pensions segons l’IPC i un sistema de pensions no contributives pels casos més extrems de persones en situació d’extrema pobresa.Però el futur de les pensions “públiques” no és gaire brillant. Actualment, estem immersos en un procés de devaluació de les pensions que farà minvar el poder adquisitiu actual de les “noves” pensions de jubilació. La revalorització de les pensions segons un nou índex (IRP) –que pot ser més baix que l’IPC–, l’augment del nombre d’anys cotitzats per determinar la base de la pensió, l’allargament de l’edat legal de jubilació, entre d’altres, són factors que faran baixar l’import de les rendes dels jubilats. Cada cop serà més difícil poder arribar a tenir la pensió màxima, tant per l’agreujament de la normativa com per la degradació

del mercat laboral que, amb les elevades taxes d’atur, la primacia dels contractes temporals o els llargs períodes d’inactivitat, farà difícil poder sumar els anys de cotització exigits. La successió de notícies sobre el continu aprimament de la guardiola de les pensions fa que apareguin propostes per disminuir la despesa pública establint un sistema simi-lar als fons de pensions privats, en el qual hi hauria una “guardiola” per cada treballador i la pensió aniria en fun-ció de les cotitzacions dipositades durant la vida laboral. L’absència del principi de solidaritat i de redistribució entre els cotitzants reduiria, encara més, les pensions d’aquells amb salaris més minsos, que no tenen capacitat d’estalvi per destinar recursos a fons complementaris, i propiciaria la creació de noves bosses de pobresa, com la de treba-lladors que han cotitzat molts anys però amb sous baixos o empleats amb baixa intensitat laboral.Un sistema públic de pensions amb la garantia d’un nivell de rendes mínimes “dignes” és el millor instrument per combatre la pobresa de la població davant de situacions adverses, en contraposició als sistemes privats de pensions, dels quals, en els anys de la crisi econòmica, els jubilats han tingut l’experiència de veure com s’esvaïen els seus estalvis invertits en fons de pensions. Hi ha propostes per respondre a l’actual situació de crisi del Sistema de Seguretat Social que no posarien en perill els fonaments de l’Estat de Benestar, com la del fi nançament parcial a través d’impostos o, fi ns i tot, la creació d’un im-post específi c per al fi nançament de les pensions, com s’ha fet per exemple a França. És necessari un debat profund sobre el futur del sistema de pensions per garantir la seva sostenibilitat però sobretot cal salvaguardar el principi de solidaritat entre els individus per tal de garantir un nivell de pensions dignes i evitar la pobresa. Tot eix estudi o les possibles conseqüències estan basades a la generalitat de l’Estat espanyol, ara bé i si ho traslladem a una possible Catalunya independent...?Segons les últimes balances fi scals dels darrers anys, Cata-lunya fi nança Espanya amb una aportació anual al voltant del 8% del seu PIB. És a dir, uns 16.000 M/€ cada any. Durant 25 anys Catalunya ha aportat, sense retorn, a la resta d’Espanya 308.579 M/€. Representen 42.156 € per persona que resideix a Catalunya.Si del 2006 al 2010, Catalunya hagués estat un país independent i hagués mantingut el mateix sistema fi scal i la mateixa pressió fi scal que ha tingut dins de l’Estat espa-nyol, s’haurien recaptat, de mitjana, al voltant de 48.000 M/€ any.El guany econòmic d’una Catalunya independent tindria un efecte multiplicador sobre l’economia catalana. El guany econòmic es podria dedicar a incrementar la despesa pública o a rebaixar els impostos. Això faria augmentar el consum i la inversió generaria un efecte positiu sobre

Col·laboracions · Pàgina 37

l’economia, ja que incrementaria la capacitat productiva i es crearien nous llocs de treball. A Catalunya el saldo acumulat de la Seguretat Social durant el període 1995-2010 va tenir un superàvit de 24.774 M/€. És a dir, 3.286 € per habitant, quan la despesa va ser de 2.177 €. Per tant, Catalunya és contribuïdora neta a la Seguretat Social espanyola.Els diners de les pensions actuals es paguen amb les

aportacions de les persones que treballen actualment. No són cap guardiola que té l’Estat. Catalunya és la primera Comunitat Autònoma amb més població treballadora i amb uns salaris contributius més alts. Tenim un ràtio de 3,2 persones que treballen per pensionista quant la mitjana mínima per pagar les pensions és de 2,5.Per tot lo dit, la solució ja la sabem...!

Lluís Bultó i Antolin - ciutadà de l’Ampolla

Escacs · Pàgina 38

Partida d'Escacs amb Llàtzer Bru

Per tal de distraure i fer pensar al lector, he decidit amenitzar aquesta secció. Se seguiran publicant partides però en aquest número, per exemple, hi ha un fi nal on el blanc aconsegueix tr eure mig punt. Com han de jugar les blanques?

Col·laboracions · Pàgina 39

Lo dit a l'ullFUTBOL CLUB BARCELONA 1FIFA 0Segons ens han informat recentment diverses oenagés, d'altres acreditades institucions no governamentals i re-coneguts estaments no ofi cials, en el món hi ha milions d'infants (nens i nenes) que es troben desplaçats de casa seva, reclosos en camps de refugiats o escampats per ca-mins i muntanyes de països estranys, que no són els seus. Deixats de la mà de Déu.Sí, són els fi lls dels REFUGIATS. Llurs pares s'escapoleixen de l'escomesa –cames ajudeu-me– de guerres que maten. I es tracta d'una xifra altíssima, que fa marejar. Seran de veritat tants com diuen o només és un imput, arrodonit per causar impressió?En qualsevol cas, els nens i nenes que forçadament i de forma traumàtica han hagut d'abandonar la seva llar (amb els pares, o sense ells), en són una enormitat: milions i això sense comptar els morts a causa dels bombardejos. I ningú no fa res per acollir-los –ni en adopció defi niti-va, ni apadrinament ocasional, ni tutela temporal– per la qual cosa els manaires europeus en particular, són els responsables de la crítica i angoixant situació per la que travessen. Fins aquí, els refugiats.D'altra banda, el Futbol Club Barcelona, a través de La Masia, la Ciutat Esportiva Joan Gamper o la mateixa Fundació del club, ha vingut duent a terme –ja des de fa moltíssims anys– una política educativa consis-tent en donar ampara social, moral i esportiva a tota una plèiade de xicots procedents de països africans, asiàtics i d'altres, i els acull a-tot-estar com fan els prestigiosos internats anglesos amb els seus alumnes.El Barça els atorga estudis gratuïts sota la batuta d'un professorat força competent. I vetlla, si més no, per la seva salut i integritat. Un projecte admirat, respectat i aplaudit en el món sencer, que inclou –no cal ni dir-ho– allotjament integral, manutenció total i estudis fi ns on calgui.Són infants –al patró de la FIFA li diuen Gianni Infantino, quina paradoxa!– que destaquen per saber jugar a pilo-

Manel Aguilar i Vallcorba

ta. No cal dir que els seus pares dormen ben tranquils als seus països d'origen, cofois i joiosos, per l'estada dels seus nanos a les instal·lacions del club en qüestió, d'on en sortiran convertits en bons futbolistes o, en el pitjor dels casos, transformats en persones de pro, sufi cientment preparades amb els estudis pertinents per afrontar la com-plicada vida professional que els espera en el futur.Però vet-ho aquí que els neandertals dirigents de la FIFA –aprofi tant la ben entesa que el Pisuerga passa per Valla-dolid– impedeixen i avorten el projecte blaugrana. Argu-menten no sé quina excusa en l'edat dels xicots, sancionen al Futbol Club Barcelona i malbaraten la possibilitat de que els infants puguin seguir amb el pla d'esport i estu-dis establert –i subscrit convenientment– entre pares i club. Quines coses que passen!

Així doncs, tenim:Per una banda milions de nens desvalguts, llençats a la llera de cunetes frontereres amb tanques que punxen, aï-llats en camps de refugiats –afamats, passant gana, sed i fred– i lluny de qualsevol estament que es preocupi míni-mament per ells.I, d'altra banda uns fatxendes –que si els practiquen l'autòpsia no els troben ni rastre de cervell– que prohi-beixen al Futbol Club Barcelona a seguir amb una no-ble idea, un projecte que pretén millorar el modus vivendi de nens camerunesos, marroquins i d'altres nacionalitats per convertir-los el dia de demà en persones de profi t (acabin convertint-se en bons futbolistes, o no).La FIFA argumenta que les seves normes són totalment legals, en contra de la declaració del Futbol Club Bar-celona que esgrimeix que l'actuació del club és absolu-tament legítima. És la mateixa història de sempre: legalitat versus legitimitat.

No fóra res d'estrany que la FIFA vingués aplicant al fi nal de les seves resolucions sancionadores de càstig –i, pel que fa al Barça en particular sense el benefi ci de cap mesura cautelar eximent– la paraula SCHADENFREUDE que, traduïda de l'alemany al català signifi ca: FOTE'T!

Bon humor - Acudits - Facècies - Comicitat

Natura i Fauna · Pàgina 40

Capó Reial (Plegadis Facinellus)Castellà: Morito común, Euskera: Beltxarana, Portu-guès: Maçarico preto, Francès: Ibis facinelle, Italià: Mignattaio, Anglès: Glossy Ibis, Alemany: Brauner Sichler.Com el podem identifi car.- Al delta de l’Ebre se’l coneix sobretot com Morito o Polit Negre. La identifi cació és molt fàcil gràcies al seu bec corbat, el qual identifi ca tota la família dels Ibis a la qual pertany. També el podem reconèixer pel seu color negre, vist de lluny, ja que vist de prop és marró fosc opac amb alguna taca verda fosca a les ales quan estan plegades. Freqüenta zones humides d’aigua dolça, com arrossars, llacunes de poca fondària, canals de rec, etc. És un ocell d’uns 55 cm. d’alçada, i amb les ales bastant llargues.De què s’alimenta.- L’alimenta-ció està basada en insectes, larves, petits peixets, i granotes. Al delta de l’Ebre es va parlar de que aquesta espècie es menja el cargol massana o poma; quan la notícia va saber-se, els arrossaires es varen posar molt contents, ja que esperaven que acabaria amb la plaga, però el Morito no pot donar a l’abast. Busca el menjar punxant amb el bec i fi ltrant el fang. També i molt rarament se la vist menjar-se alguna libèl·lula. Durant l'època d’entre setembre i desembre, es poden veure molts exemplars d’aquesta espècie, ja que és època de sega i de remoguda del fang, els ocells aprofi ten per alimen-tar-se dels cucs i insectes que surten a la superfície. Desplaçaments.- És un au de costums migratòries i al delta de

l’Ebre se’n poden observar tot l’hivern encara que no amb la quantitat que s’observa a partir de setembre/octubre. Formen grups compactes als dormidors juntament amb els martinets i bernats pescaires que no han emigrat. Diversos moviments registrats pels anellaments suggereixen contactes entre poblacions de l’est d’Europa i el delta de l’Ebre. Quan es desplacen d’un lloc a un altre en busca de menjar o a la posta del sol per anar a dormir, formen bandades de fi ns a 300 individus, les quals són fàcils d’identifi car quan volen, ja que ho fan en una perfecta formació.Reproducció.- Cada any sol criar en llocs diferents i sempre entre altres espècies com martinets, bernats o cigonyes blanques. El niu és una pila de matèria vegetal

seca entreteixida i entapissat amb material vegetal verd d’uns 30 cm. de diàmetre i entre 5 i 8 cm. de profunditat. La construcció corre a càrrec d’ambdós sexes, encara que el mascle s’ocupa de l’aportació del material. El període de la posta és molt extens, comença a l’abril i s’acaba al juliol. La posta consta de 3 a 6 ous de color blau brillant, els quals són incubats durant 21 dies per ambdós sexes. Els polls són cui-dats pels dos progenitors durant les primeres dues setmanes. Quan els pares van a buscar menjar, els polls comencen a explorar per les rames de l’arbre del costat del niu. El seu plomatge està tot desenvolupat als 28 dies de sortir de l’ou, abandonen el niu als 50 dies juntament amb els pares per a cercar l’aliment.

Paco Cabrera Curto

Retalls del Poble · Pàgina 41

Fotos de la col·lecció fotogràfi ca "Imatges d’un temps 1950-1970" d’Andreu Capera.

Viatges · Pàgina 42

La Marinadavolta el Món

Jorge, Conchi, Esther, Paco i Mercedes a les cascades de Wasser Weg, al Tirol d’Àustria.

La Marinada a Saint Jean de Luz. França

Nutrició · Pàgina 43

DRA. ROSER MARTÍ I CID Dipl. Nutrició Humana i Dietèticawww.rosermarti.com Llic. Ciència i Tecnologia dels Aliments

L’alimentació durant l’entrenament i post-entrenament en nensJa vam comentar en l’anterior article que tractaríem l’alimentació durant i després de l’entrenament, així doncs... un cop realitzada l’alimentació pre-entrenament entrarem a conèixer que pot passar durant l’entrenament, aquí podem tenir dife-rents problemes:- què passa si ens hem quedat curts en la ingesta pre-entrenament?

*empitjorarà el rendiment físic*apareixerà deshidratació*reduirem la concentració de sodi i pot aparèixer hiponatremia (nivell baix de sodi en sang)*podrien tenir un cop de calor

- i si ens passem amb el menjar?*doncs poden aparèixer transtorns gastroin-testinals: nàusees, vòmits, acidesa, dolor gàstric, dolor intestinal, fl atulència, gasos

Així doncs, una vegada fet un bon pre-entrenament, i coneixent les difi cultats que ens podem trobar du-rant l’entrenament, sense oblidar-nos que haurien d’anar ingerint líquids, en el cas dels nens, aigua cada 20 minuts, què podem fer durant el post-entrenament?

- si el nen té gana, podem fer ús d’aliments sòlids, com per exemple:

*entrepà + iogurt o suc natural*pastís casolà amb pastanaga, moniato...+ liquat de fruites

- si el nen no té gana, tolerarà millor els líquids *batut de fruites i làctic*liquat de pastanaga, mango i taronja*iogurt amb cereals de “bebé”

PER ÚLTIM: tingueu present que si no menja res després d’entrenar cal que sopi abans de les 2 hores posteriors a l’entrenament.

Turisme · Pàgina 44

Màgia, foc, circ i música omplen el Passeig Marítim durant la Nit MàgicaMés d’un miler de persones van acudir a l’Ampolla el passat 6 d’agost per gaudir dels espectacles que van omplir un any més el Passeig Marítim durant una altra edició de la Nit Màgica. Actuacions de màgia, foc, circ, mim, estàtues vivents, arts visuals, tarots, marionetes, teatre de carrer, dansa i música van protagonitzar una de les nits més esperades de l’estiu a la població. Durant més de dues hores, el més d’un miler de persones que van visitar l’Ampolla van poder passejar des de l’esplanada del Port Pesquer fi ns al Club Nàutic gaudint d’una vintena d’actuacions i activitats que es representaven simultàniament.

Redacció

Turisme · Pàgina 45

Esports · Pàgina 46

L’Ampolla torna a ser la seu de l’escola de futbol del Barça a les Terres de l’Ebre

Més d’una cinquantena de nens de totes les Terres de l’Ebre i també del nord del País Valencià assisteixen, cada dilluns, de les 18.15 a les 19.45 hores, al camp de futbol de l’Ampolla, als entrenaments de l’escola ofi cial del FCBarcelona. Les sessions estan destinades tant a jugadors de camp com a porters d’entre 5 i 14 anys.A l’acte de presentació de la nova temporada 2016-2017, que va tenir lloc el 3 d’octubre, a la Sala de Plens de l’Ajuntament, van assistir l’alcalde de l’Ampolla, Francesc Arasa; el director de la FCBEscola, Pau López; el coordinador de la FCBEscola a Catalunya, Xavier Miquel, i el coordinador esportiu de la FCBEscola Terres de l’Ebre, Ferran Simó.L’Ampolla és, per segon any consecutiu, una de les qua-tre seus que l’escola de futbol del Barça té a Catalunya, les altres tres es troben a Lleida, Reus i Granollers. A nivell mundial, el Barça té 24 escoles repartides pels cinc continents, i de les quals formen part més de 30.000 nens i nenes.La temporada 2016-2017 consta de 33 sessions de 90 minuts cada una, que s’imparteixen des de setembre fi ns al juny. L’equip tècnic treballa amb grups reduïts, normalment per a cada 12 jugadors de camp hi ha un tècnic, i en el cas dels porters en tenen un per a cada sis. El coordinador de la FCBEscola a Catalunya va explicar durant la presentació que aquesta dinàmica de treball és una manera perquè els nens “puguin estar més actius i immersos durant els entrenaments”, i al mateix temps els entrenadors tinguin “un major impacte sobre l’evolució dels alumnes”.

Per valorar la incorporació del nen a l’Escola, els alum-nes poden fer un entrenament de prova per a conèixer el centre i la metodologia de treball que s’apliquen als entrenaments. Hi ha previstes un màxim de 85 places per a l’escola de futbol de les Terres de l’Ebre, i la quota mensual és de 51,25 euros més IVA al mes.

Esports · Pàgina 47

Esports · Pàgina 48

El Torneig Solidari de Pàdel Fundación Noelia recapta 5.700 eurosEl Torneig Solidari de Pàdel Fundación Noelia que es va celebrar a l’Ampolla Padel del 12 al 18 de setembre per a recaptar fons per a aquesta fundació va aconseguir 5.700 euros que s’han destinat íntegrament per a la recerca de la distròfi a muscular congènita per dèfi cit de col·lagen VI.La xifra recaptada prové de totes les inscripcions que van haver per participar a la competició, de les aportacions com a Jugador 0 –aquelles persones que van pagar la inscripció per a col·laborar, però que no van participar–, del sorteig d’una raqueta de pàdel, així com de totes les vendes que van haver a la cantina de les instal·lacions. Hi van competir 100 jugadors provinents de diferents municipis del Baix Ebre i Montsià. En la modalitat masculina els guanyadors van ser els ampolleros Carlos Bellés i Sergio Márquez, i en la femenina Tere i Raquel Bertomeu de Deltebre. El propietari de l’Ampolla Padel, Pere Estorach, ha expli-cat que el torneig també ha servit per donar a conèixer l’existència de la Fundación Noelia, i ha expressat “la sa-

tisfacció del club d’haver recaptat aquesta xifra”. A més, ha ressaltat “el desig de poder repetir properes edicions de tornejos amb fi nalitats benèfi ques”.

Redacció

Esports · Pàgina 49

El passat dissabte es va celebrar a l’Ampolla la VI edició del Torneig de Futbol Base, Jordi Pitarque Ceprià en categoria Aleví F7. En aquesta edició igual que en les anteriors van participar 16 equips, dels quals sis pertanyen a equips de primera divisió Nacional: Vila-real CF, Llevant CF, RCD Espanyol, CF Barcelona i dos invitats de luxe de la VI edició, Màlaga CF i Sevilla CF i la resta els millors equips de la província com el Reus Esportiu, Club Gimnàstic de Tarragona, UE Santes Creus, Escola de Futbol Sant Pere Sant Pau, Alboraya UD del País Valencià, Lleida Esportiu CF de la Terra Ferma, Cornellà CF, del Barcelona, juntament amb els equips de les Terres de l’Ebre, UE Rapitenca, CF Amposta i CF Am-polla. Com podeu veure un cartell de luxe que van delectar al voltant

de cinc-cents afi cionats que van anar passant per les instal·lacions municipals durant tota la jornada. A la tarda es van celebrar els quarts de fi nal i semifi nals tant de conso-lació, com fi nals i la gran fi nal. La fi nal de consolació la va jugar el Vila-Real CF i la UE Rapitenca i el resultat va ser de 6-2. Les semifi nals les van jugar RCD Espanyol - Albo-raya UD i el resultat va ser d’1-0 i CF

Barcelona-Cornellà UE 1-0. I la gran Final la van disputar els dos equips catalans, i el resultat va ser favora-ble al conjunt perico per un ajustat 1-0. L’Associació Esportiva Jordi Pi-tarque Ceprià vol donar les gràcies a tots aquells, que fan possible que la fl ama de Jordi estigui present.7 vegades gràcies.

Associació Esportiva Jordi Pitarque Ceprià

Esports · Pàgina 50

Esports · Pàgina 51