BUTLLETÍ DE LA UNIÓ MUSICAL L’HORTA DE SANT MARCEL·LÍ ... · •Concert Banda •Cuca Power •Trobada de Torres Humanes. Núm. 36 - NOVEMBRE 2009 2 EDITORIAL ada vegada que

BUTLLETÍ DE LA UNIÓ MUSICAL L’HORTA DE SANT MARCEL·LÍ • IIIª ÈPOCA • NÚM. 36 • NOVEMBRE 2009

• La UMLH, de viatge • Esclatasangs

• Festes Populars 09 • Músics arreu del món

• Concert Banda • Cuca Power

• Trobada de Torres Humanes

Núm. 36 - NOVEMBRE 2009

2

EDITORIAL

ada vegada que acaba unacte de la Unió, Tomàs(aquell entranyable per-sonatge del que aranomés em queden “bue-

nos aires”) se m’acosta, em mira, ientre satisfet i sorprès, confiat,com comprovant el que ja sabíem,confirma: “s’ha tornat a produir elmiracle de Sant Marcel·lí”. D’aixòus en parla més endins, en unbonic article, l’amic Salva. Feu-licas. El miracle de Sant Marcel·lí noés màgia, és esforç, dedicació,voluntarietat, compartir, unempeny tossut i pròdig per conviu-re (viure-amb), com bé explicavaaltre amic, Carlos, en el darrerAPN* en versió APV**. De totamanera, açò es mereix més que uneditorial. Feu-li cas, també.Empenyeu-vos vosaltres en con-viure, també. Sí, també, també itambé. Perquè no és l’única cosaque hem de fer.

Realitzar activitats i que ixquenbé no és l’únic miracle de SantMarcel·lí. En este número, ja el 36,Notícies Musicals arreplega textosamb vivències dels nostres músicsjoves escampats arreu del món(Carles, Josep Lluís, Sergi...). I d’al-tres que comencen a fer realitat elsseus somnis i desitjos(Sklatasangs). I que em direu dels

premis i guardons guanyats:Euterpe (Juan Pechuán), notes bri-llants (Camila). Açò és un esclafitde cultura i bonhomia. Llàstimaque no siguem notícia de primeraplana als grans noticiaris globals.El món es perd un bon motiu d’ale-gria.

I la Coral? Vos pareix poc sor-prenent el viatge que han realitzata Oñati, País Basc? Mila i Germanl’han preparat, Ximo i Josep Lluísens ho han contat.

Hi ha qui diu que el major mira-cle és viure cada dia. A la revistaho veureu: la Banda, les festes...Hem fet història amb la 1ª Trobadade Torres Humanes a la ciutat deValència. Hi ha més vida de la Unióque no està a la revista. Encara quet’arribe ara, la revista ja està tan-cada de fa temps. A la properarebràs més notícies, més emocions,més alegries, i potser, torró. Percert! Ja has comprat la loteria.Mancio te la té guardada, no lifalles.

I si després de tot açò vosentren ganes de ballar, ja sabeu:cada quinze dies, divendres per lavesprada, al local de la Unió femla dansçà.

Però el miracle més miraculósde tots és, per a mi, que encarapodem dir miracle al

miracle. Encara podem dirles coses pel seu nom... “Jano existiran les paraules, /sinó l’home assumint lapena / del seu poble. I és unsilenci”. Que dure, quetarde.

(*) APN: A poqueta nit. (**) APV: A poqueta veu.

Josep Francesc Blai Duart

Butlletí informatiu de la Unió Musical l’Hortade Sant Marcel·lí

(C/ Músic Cabanilles, 48 baix - 46017 VALÈNCIA)www.uniomusicalhorta.comcorreu-e: [email protected] GRATUÏT. Imprés en paper ecològic.

Dipòsit Legal: V-3958-1997.

Impressió i maquetació: Grafimar Coop. V.

Comissió de Revista:Salvador V. Benlloch i Paco Blai (coordinadors), Elena Casero, Josep Climent, Inma Coscollá,

Ximena Ortega, Joan Quiles, Àngels Rodas i Inés Sáez

Col·laboradors:Joan Andreu Quiles, José Luis Rodrigo, Sergi Pechuán,

Carles Hernández i José Luis Vallés

Fotos portada:Arantxa Muñoz i Fernando Soriano

Les opinions manifestades en els diferents articles són responsabilitat dels seus autors.

Col·laboren:Conselleria d’Educació

Acadèmia Valenciana de la Llengua

sumariEditorial . . . . . . . . . . . . . . . . . 2

A poqueta nitDia de la Dona 2009 . . . . . . 3

XXV Aniversari CoordinadoraLa Fira de les Bandes . . . . . . 4

La CoralÀfrica crida . . . . . . . . . . . . . . . 6

EscolaAudicions aspirants . . . . . . . . 7

Banda JuvenilConcert de Presentació . . . . 8Concert Consolat de Mar . . . 9Concert Xé Aniversari . . . . . . 10Entrevista a Juan Carlos . . . . 12

Músics de la UnióLo de Pechu . . . . . . . . . . . . . . 14

La UnióA Vicente Jordán . . . . . . . . . . 15Voluntariat pel valencià . . . . 15

Setmana CulturalDes de la música . . . . . . . . . 16Nit de la canço francesa . . . . 16El Concert de la Banda . . . . . 17Concert de l’Orquestra . . . . . 18Concert de la Coral . . . . . . . . 19Aquarel·les . . . . . . . . . . . . . . . 20Correfocs . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Calaixera . . . . . . . . . . . . . . . . 21

La Música . . . . . . . . . . . . . . . 22

Piccolo divertimento . . . . . . 24

CEls miracles de Sant Marcel·l-í

Des de la Unió Musical l’Horta, volem fer arribar el nostre condoli més sincer afecte la família i amics de José Miguel Sánchez, que vafaltar en accident de tràfic el passat 24 d’agost.

José Miguel Sánchez, va realitzar en els últims anys, com a pia-nista acompanyant, concerts amb alumnes de la nostra escola i ambmembres de la nostra banda de música.

Director de la Banda de la Pobla de Farnals, de diverses corals, iProfessor del Conservatori de Torrent, deixa un “gran” llegatmusical.

Com els seus amics el recordarem: “ens deixa una persona que vafer des de la sensibilitat i humilitat, música.” Fins sempre.

notícies musicals

3

OPINIÓ

a Royal GeographicalSociety publicava elsegüent anunci en elTimes de Londres en1901 per a reclutar gent auna expedició al Polo Sud:

“Es busquen homes per a viatge peri-llós. Sou reduït. Fred penetrant.Llargs mesos de completa obscuritat.Perill constant. Dubtós retorn sa iestalvi. En cas d’èxit, honor i reco-neixement”.

Col·laborar amb la Unió Musicall’Horta no és tan dramàtic ni perillós,encara que moltes vegades pot arri-bar a ser intens. Tampoc es fa perhonor ni reconeixement, però restasempre la satisfacció personal de serun més d’aquesta expedició enaquesta aventura lligada a la músicai a la terra.

La bona navegació, no cap dubte,és conseqüència del saber fer i del’entrega dels nostres oficials al capde l’escola, dels seus professors, delsdirectors de les diferents seccions iels músics, però hui vull escriure deltreball de la gent que ajuda perquètot siga més fàcil, perquè continuetot açò, malgrat que no naveguem enuna bassa d’oli.

Cada vegada que moven cadiresper a muntar un concert, cada furgo-neta que carreguen, cada fotografia,cada article que escriuen per a larevista, cada junta, cada recerca dedocumentació, cada visita a una con-selleria, cada telefonada i cada mail,cada vegada que omplin la nevera dellocal, cada quadre que pengen...espenten el miracle, tot i les carèn-cies d’infraestructura que patim.

És tremend l’esforç d’organitzarcada concert. Per al públic assistentsol durar dues hores o dues hores imitja, però per a la gent que col·labo-ra comença a les nou i mitja del matíquan s’ajunta en el pavelló poliespor-tiu del Ramiro per a carregar la fur-goneta amb cadires i la percussió, icontinua el ‘viacrucis’ pel local i des-prés per l’escola fins al pati delColegio San Marcelino on munta. Enacabar, el recorregut és igual però ala inversa. Quan tornen la furgo, sónles déu i mitja de la nit. Les cadires,la percussió, la bandera, el piano...està tot dispers, ja que no disposemd’un lloc on puga coincidir el treballdocent, els assaigs i les actuacions,és a dir, no tenim encara l’auditorique esperem amb deler.

L’organització d’un concertnomés és un exemple. La faena és

Col·laborar en la Unió Musical L’Horta

Lmolta i molt variada i per això lesmaneres de col·laborar són moltdiverses. Les circumstàncies perso-nals d’algunes persones que haveuarribat i formeu part de la UnióMusical l’Horta, poden coincidir ambel millor moment per a oferir el vos-tre treball; potser trobeu aquí un pro-jecte i un grup de gent que vos agra-de. La manera d’incorporar-vos ésdirigir-vos a qualsevol membre de lajunta directiva i la més fàcil, dirigir-vos a Ximena en l’escola i dir-li: “etdeixe el meu número de mòbil perquèem crideu cada vegada que feu unacte i si estic disponible allí estaré” opodeu deixar la vostra targeta.

Per part de la Unió, agraïm moltí-sim a aquelles persones que s’hanofert perquè ens puguem dirigir aelles o ells cada vegada que els neces-sitem, bée perquè hem muntar unacte, bé perquè ens poden facilitar untràmit, per la seua col·laboració pro-fessional... Ara mateix seria moltbenvinguda qualsevol col·laboracióde tipus administratiu o d’arxiu per

a reforçar les àrees d’economia icomptabilitat i de secretaria. Tambéens vindria molt bé gent per a impul-sar un àrea de tipus comercial.

El 28 de desembre, com tots elsanys, farem el concert de Nadal. És alPavelló Poliesportiu del Ramiro i elseu muntatge comença un o dos diesabans. Necessitarem contractar fur-goneta perquè, encara que allí està lapercussió i les cadires del músics,haurem de dur les cadires blanquesdel públic (la dispersió...). Com queno tenim auditori intentem engan-

yar-nos creant una il·lusió de teatremitjançant unes estores i unes telesque haurem de traure de la cambraon estan amagades tot l’any. Hi hamolta faena: caldrà desplegar-les iagranar-les perquè estan plenes depols. Serà necessari dur roba d’abricperquè farà molt de fred. La robahaurà de ser també de faena ja queimmediatament després de gastar-la,haurà d’acabar en la llavadora. Lesestores van una al costat de l’altra,de manera que delimita una mena deplatea i s’ajunten gràcies a unes cin-tes adhesives.

Les teles són una altra història.Primer han de pujar a una escala altaper a penjar uns fils d’aram. Després,amb paciència es col·loquen unadarrere l’altra. Mentrestant, les per-sones encarregades de dirigir l’acteestaran realitzant tasques de docu-mentació i escrivint amb cura la pre-sentació. També caldrà cuidardetalls com la il·luminació, la sonori-tat i la calefacció, crear espais on elsmúsics puguen preparar els seus ins-

truments, col·locar les cadires delpúblic ben arrenglerades i posar encada cadira un programa de mà quealgú o alguna haurà preparat. Segurque se m’oblida alguna cosa impor-tant; és igual, ja informarem quanvaja a començar tota aquesta mogu-da. Enguany, si som molts, es repar-tirà millor la faena. A meitat matíesmorzarem. Durem alguna cosa depicar i vi o cervesa. T’esperem.

Salvador Vicent Benlloch GascóFoto Arxiu


4

BANDA

Cariñena Fotografies Miguel Hernández i Aranxa Muñoz

notícies musicals

5

BANDA


6

BANDA/FESTES

l Festival de Bandes s’haconvertit ja en un clàssicde les Festes Populars, iper tant enguany tampocno podia faltar al progra-

ma fester, malgrat les dificultatsd’última hora (la CAM que soliasubvencionar aquest acte, no hadonat ni un euro per a Festes, i litiren la culpa a la crisi. Una crisique els bancs han provocat).

També és ja un clàssic el lloc ones fa: el pati del Col·legi SantMarcel·lí. Sempre és bo fer un con-cert a l’aire lliure, té el seu encant.Però sempre i quan siga una opciólliurement elegida. Ja no és tanbonic quan s’han de fer tots alcarrer perquè no hi ha cap local onpoder realitzar-los. Recordem,amics i amigues, que vivim a SantMarcel·lí, al segle XXI, som 10.000habitants i ni tan sols una sala osaló, cinema, teatre, auditori... onpoder fer un concert. Res de res. Hosentim. Sentim no poder oferir resde tot això al nostre veïnatge ni a lagent que ve de fora amb la seuabanda. Ací estem. Si tot va bé, con-tents. Si plou o fa vent, ens aguan-tem, pleguem i adéu. Vaja unAjuntament que tenim els barris dela ciutat de València, cap i casal.

Perdoneu el to de les meuesparaules, però des de la JuntaDirectiva de la UMH volem trans-metre-vos el profund malestar perla inactivitat total en les obres deconstrucció del CCR des que fa jaquasi dos anys que posaren la pri-mera pedra.

Tornem al festival de bandes deFestes Populars. Tan arrelat està el

Econcert, que hi hagent que ens pre-gunta ¿quina bandaportareu enguany?Doncs en aquestaedició del festival,l’agrupació musicalconvidada ha sigutla Banda delCentre ArtísticMusical SantaCecília de Foios.

Quan aquestescoses passen, quanes convida a unabanda, quasi mai és per pura casua-litat. Sempre sol haver un treballprevi, uns contactes anteriors, unaprèvia coneixença... Eixe és el cas.Les dues entitats han col·laborat enaltres ocasions, com en l’organitza-ció de les escoles d’estiu. A més, elcap d’estudis de l’Escola de Músicade la Unió i professor de LlenguatgeMusical i saxo, gran col·laboradoren tots els concerts i actes de laUnió, és Juan Luis Gozálvez, nascuta Foios. I a més cal remarcar tambéla bona amistat entre ambdósdirectors.

Hi havia motius més que sobratsper trobar-se, musicalment par-lant, ambdós bandes i gaudirmútuament de la seua música.Aquest és el plaer que poguéremcompartir amb tots els assistents.Gràcies a la Banda de Foios perhaver acceptat aquesta invitació.Nosaltres els tronàrem la visita eldissabte 3 d’octubre, perquè aquestconcert formava part també delprograma d’intercanvis musicalsde la FSMCV (Federació de

S o c i e t a t sMusicals).

El CENTREARTÍSTIC MUSI-CAL SANTA CECÍ-LIA DE FOIOS es vafundar el 19 setem-bre de l’any 1921,així que el dia delconcert feia justet88 anys. Des d’ales-hores ençà ha plo-gut molt i ells hanmantingut la flamaencesa sense pararde fer música. L’any

200 es fa càrrec de la Banda i del’escola l’actual director VicentePuchol.

Interpretaren en primer lloc elpasdoble Antonio Ruiz “Soro II”,torero famós fill de Foios, del com-positor Miquel Rodrigo Tamarit. I acontinuació l’obra Jaque Mate(Escac i mat) d’Arthur Bliss (1891– 1975), compositor anglés. Obraque estaven preparant per al certa-men d’Altea al mes de novembre iper al que els desitgem molta sort. Iaixí acabà la primera part, ambaquesta magnífica interpretaciód’aquest valet.

A la segona part actuà la Bandade la UNIÓ MUSICAL L’HORTA,interpretant tres peces. En primerlloc el pasdoble Puenteareas de R.Sautullo. A continuació l’obra JazzSuite de Manfred Schneider. I peracabar interpretaren DANZÓNd’Arturo Márquez, compositor sud-americà, amb una major rellevàn-cia actualment gràcies a quèGustavo Dudamel ha interpretatquesta peça amb l’Orquestra Jovede Veneçuela, i amb laFilharmònica de Berlín davant20.000 persones. Nosaltres no n’é-rem tants però la qualitat no foumenor.

I així, amb un magnífic concertde música de banda, superàremtotes les dificultats i passàrem unaestona agradablement musical. Pera tancar la vesprada i les FestesPopulars, una llarga traca ensportà a les narius eixa olor de pól-vora que tant ens agrada als valen-cians (a alguns, si més no).

Josep Francesc BlaiFotos Tomás Sánchez

i Miguel Hernández

Festival de Bandes

notícies musicals

7

BARRI/FESTES

a feia temps que enshavíem posat en contac-te amb l’organització deles festes del barri perpoder fer el nostre con-

cert, aquest seria el dia seleccio-nat per a presentar la nostramaqueta, seria el dia per donarun gran bot i presentar el nostrenou directe, aquest 12 deSetembre, seria una data perrecordar sempre en la nostramemòria.

Sols arribar Setembre, els 9membres del grup decidírem jun-tar-nos i començar a donar formaa totes aquelles inquietuds musi-cals que durant l’estiu ens haviendonant tant de mal de caps. Lanostra intenció era presentar unnou directe, demostrar del queérem capaços i sobre tot fer pas-sar una bona estona al públic.Després de dos dures setmanes,tot pareixia correcte, 8 cançonsnostres, 2 versions i un bis…aquest seria el nostre concert, eramoment de tancar els ulls i espe-rar a vore els resultats…

I per fi arribà el dia, a les 16hens trobàvem a la plaça que tan-tes vegades havíem xafat i ambuns nervis prou especials, l’horade la veritat estava prop.

Primer feu la prova el grupgran de la nit, la “SanfordAlligator Band”, la veritat és quesonaven molt bé i es notava la

gran experiència que teniendamunt de l’escenari. Quan aca-baren de provar, arribà el nostretorn. Les sensacions durantaquest moment foren boníssimes,l’equip de so era molt bo, el tècnicentenia molt i nosaltres estàvemconnectats per la màgia de realit-zar el somni que sempre havíemtingut des de xicotets: Tocar alnostre barri.

Una vegada finalitzada laprova i tenint tot preparat puja-ren els Skarabats per realitzar elmateix que els dos grups havíemfet. Aquests xicons eren 4 i deveritat ens van sorprendre a totsmolt gratament.

Però el que es preveia com unagran festa començà a trontollar, amitja vesprada i amb tot enllestitper a la nit, el cel decidí deixar-nos un “regal” en forma de plujaque ens dóna un ensurt a tots iens feu pensar que el nostresomni no es podriaaconseguir...en canvi a últimahora el cel ens concedí una trevaque no pensàvem desaprofitar.

A les 10.30 començà a sonar elprimer grup, nosaltres ens trobà-vem sopant tots junts i enllestintels preparatius de la nostra pre-sentació a casa. Els nervis erenpalpables en tots els membres delgrup i a mesura que passava eltemps i veiem la quantitat de gent(tota ella amiga) que havia vingut

a vore’ns aquestsaugmentaven a granvelocitat. Amics de lainfància, col·leguesdel barri, familiars…,tots estaven allí persentir-nos, no podí-em fallar-los.

A la fi arribà elgran moment, totsvestits amb camisanegra i pantalonsvaquers (menys lanostra cantant queanava de blanc) pujà-rem damunt de l’es-cenari, era momentde demostrar el quevalíem, de deixar

clar que un nou grup d’Ska i envalencià havia arribat per fer par-lar a tota l’opinió pública.

Els primers acords sonaren iamb Ska, Ska, Ska…Sklatasangs!Començà la festa. Durant 50minuts no pararem de ballar i dis-frutar, estàvem complint el nos-tre somni, el marc per presentarla nostra maqueta (a la venda per3 eurets) era perfecte. El celaguantà (no sense algun esglai) ipoguérem realitzar el concertsense cap inconvenient.

Quan ens adonarem, enstrobàvem damunt l’escenari salu-dant al nostre gran públic, haviasigut una nit inoblidable que sem-pre quedaria gravada dins de lanostra memòria. Les nostrescares ho deien tot, per fi havíemaconseguit fer el concert que tanthavíem somiat en ell.

Gràcies Sant Marcel·lí per dei-xar-nos l’oportunitat de tocar isobre tot per haver-nos acollitamb aquesta simpatia i amabili-tat.

I ja sabeu si voleu seguir gau-dint de la nostra música i estar alcorrent de qualsevol novetat nodubteu en entrar al nostre mys-pace : www.myspace.com/sklata-sangs

Joan Andreu Quiles i Rodas,Bateria d’Sklatasangs

J

Sklatasangs a Sant Marcel·lí


8

BARRI/FESTES

Glossarem les paraules delspresentadors de l’acte: Paco Blai iInés Sáez.

Bona vesprada, bon capves-pre. Anem lleugers abans no esfaça de nit, ni ens ploga.

Eren els dos reptes “atmosfè-rics” que tenia plantejada la tro-bada. El primer no tenia remei, denit s’havia de fer. El segon, tam-poc, perquè no depenia de nosal-tres, era la sort. I plogué. Despréses féu de nit.

Veïnes i veïns de Sant Marcel·líi d’altres barris de València, ami-gues i amics de Pego i Carcaixenti d’altres localitats i comarquesdel País Valencià, i en especialamics i amigues de Piera i tambéd’altres indrets de Catalunya quehi sou presents... En nom de laComissió de Festes Populars i delCicle Cultural al voltant de laDolçaina, rebeu totes i tots unacordial salutació.

La plaça estava plena de gent.Tot un seguit de persones de totesles edats havia acompanyat la

cercavila, amenitzada per lescolles de dolçainers i tabaleters(El Tudell, Estrela Roja deBenimaclet, El Casino de Torrent,Buf-Alí de la Malva-rosa i Colla ElMicalet), i havia aplaudit les dis-tintes figures que alternativa-ment muntaven les muixeran-

gues i falcons. Ara s’aplegaven ala plaça buscant recer de les pri-meres gotetes que començaven acaure.

Benvingudes i benvinguts aaquesta magnífica festa que és la1ª TROBADA DE TORRESHUMANES. Primera a les nos-

I Trobada de Torres HumanesV CICLE CULTURAL AL VOLTANT DE LA DOLÇAINA

33ª FESTES POPULARS BARRI SANT MARCEL·LÍ VALÈNCIA 2009

notícies musicals

9

BARRI/FESTEStres Festes Populars, primera alBarri, però primera també a laciutat de València. Estem fenthistòria. I com que la història ésllarga segurament no serà aques-ta l’última trobada.

Entre els valencians i valen-cianes, és tanta la pèrdua dememòria històrica i tan gran eldesconeixement de les nostresfestes i tradicions que caldria feruna detallada explicació de lafesta i del fet muixeranguer. Peròno és el cas. No ho anem a fer.Podeu trobar informació al llibretde Festes (així el compreu i aju-deu a finançar els actes), i tambépodeu trobar més informació envàries pàgines web i altres revis-tes i publicacions (www.muixe-rangadevalencia.org). Nosaltres,ara, anem al gra: A LA FESTA!!

Ja em venien al cap aquellesparaules del Raimon: “al meupaís la pluja no sap ploure”. I complovia!! Malgrat tot, abans ja men’havien acudit altres: “Qui ensrescabalarà de tants anys d’oblit idesmemòria”.

Anem a gaudir d’una mostrade l’esforç recuperador de cultu-ra popular i dignitat col·lectivaamb l’actuació de les MUIXE-RANGUES de CARCAIXENT,PEGO i VALÈNCIA (la més inci-pient, jove i novella de les collesmuixerangueres valencianes) iels FALCONS DE PIERA. Totaquest espectacle s’esdevindràsota el nom de I TROBADA DETORRES HUMANES.

Per què aquest nom? Doncs,perquè el fet de pujar unes perso-nes sobre altres per fer “torres”és un fet molt antic, estés mésenllà de les terres valencianes ique té moltes maneres de fer-sesegons el lloc, la finalitat, el cos-tum, etc. Així, sentirem parlar demuixerangues, moixigangues omojigangas, castells, falcons...que fan figures, castells, pilars,pinets, piràmides, etc. Hem vol-gut agafar un mot com a denomi-nador comú de totes les varietatsi hem triat el de TORRES HUMA-NES. Així ens sentim acollits tantles muixerangues com els fal-cons, com altres tipus de collesque en altres edicions vindran.

I ara sí, anem a la festa!!

ENTRADA A LAPLAÇA

En primer lloc entrena la plaça els vinguts demés lluny, la colla delFALCONS DE PIERA,ho fan amb una figuraanomenada la flor. Acontinuació la MUIXE-RANGA DE PEGO (LaMarina, a terres delsud), aquesta colla fa laseua entrada amb laPietat. Seguidament faaparició la MUIXE-RANGA DE CARCAI-XENT (La Ribera,comarques centrals).Finalment entra a laplaça la colla amfitriona,la MUIXERANGA DEVALÈNCIA (Cap i casal,L’Horta) amb un passeigde gegantets o pinetscaminats.

ACTUACIÓConstava de tres

rondes, amb una figuraper colla. En primer llocactuaren els Falcons dePiera. Només ells pogue-ren fer les tres figures:Mercadillo, Avions iFiguereta. La pluja jaera tan forta que hagué-rem de plegar.

Les colles de dolçai-ners aguantaren més delconvingut, amb perill dedanyar els instruments.I les muixerangues ple-garen per perill de rellis-cades i possibles lesions.Moltes gràcies a tots.

Després, la nit s’a-plomà i poguérem cele-brar el sopar de germa-nor i gaudir de la músicaa la plaça.

Deixe ací la crònica,doncs la revista no dónaper a tant. A la pròxima,no t’ho perdes i que not’ho hagen de contar.

Josep Francesc Blai Duart

FotosTomás Sánchez i

Miguel Hernández


10

LA CORAL

omencem elviatge a unahora en la qualles personesmatineres ja

es troben avorrides iensopides en veureavançar el sol sobrel’horitzó.

Tot i això, l’ambientdins l’autobús és immi-llorable: Sempre ho hedit, el millor de qualse-vol celebració o comme-moració en la qualintervinga la coral, és lacompanyia, la cordiali-tat dels coralistes; ni unsol problema de con-vivència s’ha produïtentre els componentsde la coral ni entre els acompan-yants; tot el contrari, l’harmoniaha estat absoluta.

A Oñati va nàixer la nostracompanya Mila i allí té la seuafamília i els seus records.

Conec el seu interés i el deGermà perquè aquest viatgeaplegara a realitzar-se. Són mol-tes les voltes, en les quals, en aca-bar-se l’assaig de cada dilluns ien el camí de tornada a casa, quefem a peu, he escoltat Mila cantarles belleses del seu poble i perextensió del seu país.

Com que l’autovia és d’allòmés insípida, trobe a faltar lescarreteres de la nostra prehistò-ria, les quals passaven per poblesi ciutats, remunta-ven muntanyes,creuaven rius ivorejaven boscos, iaixí he enyoratl’antic port delRagudo amb lacarretera enros-cant-se com unacolobra per entrel’immens barranc il’Ebre d’aigüesrogenques ambriberes de daura-des xopades que,de tant en tant, sónacaronades amoro-

C

sament pels meandres del granriu.

I com que el maquetatge de larevista té la seua servitud i Salvaja em té avisat que no me’n passed’una pàgina, em toca resumirallò que necessitaria un llibre pera ser descriure; així que em cen-traré en descriure l’acollida de lagent que vam tindre la fortuna deconéixer: Senzillament fastuosa!Ens van preparar un soparot queni “Las Bodas de Camacho” de lesquals parla El Quixot. I el mésimportant no va ser el sopar, sinól’alegria amb la qual el van pre-parar i després servir i el carinyoque ens van demostrar en totmoment.

L’altra escena que vull desta-car és la dels nuvis que vanentropessar amb nosaltres men-tre es feien les fotos prèvies a laboda, als quals els vam dedicarun “Te quiero” entranyable.Encara tinc en la retina la imatgede la núvia amb la pintura delsulls baixant-li per les galtes.

La tercera escena que em vaimpressionar va ser la interpre-tació de “Al vent”, precisamenton Chillida va situar el grupescultòric anomenat “El Peine delviento”, on la força de la galernacantàbrica en xocar amb la paretrocosa acaba dormint-se dolça-ment en les aigües de la badia.

No he parlat del concert; caldir que va ser un èxitperò, després de tantessensacions viscudes, crecencertat afirmar que pot-ser siga el menys impor-tant atesa la multitudd’anècdotes i impressionsrebudes a través de lesquals hem pogut conéi-xer-nos un poc millor iaixí aprendre la millorlliçó de convivència.

Ximo EspíFotos

Fernando Soriano i Salva Benllonch

Viatge a Oñati

notícies musicals

11

LA CORAL

o mes arribar del viat-ge a Guipuzkoa( Va l è n c i a - O ñ a t i -D o n o s t i - G e t a r i a -Zumaia.-València), o

millor dit, nomes aterrats perquèalguns arribem surant (fins alsnúvols ens van respectar, lesbones llengües deien que Mila iGermán havien programat l’o-ratge perquè solament plogueraquan no molestara), vull posaren paper unes quantes coses deles moltes viscudes.

Com ja va passar en l’organit-zació i celebració del X aniversa-ri, la implicació de tot/s els coris-tes, viatgers o no, era total, desde qui aportava caramels, fins amúsica per al viatge enllaunadao en viu, harmònica, guitarra,il·lusió, bon humor, alegria i bonànim, tot va contribuir en parau-les d’Àngels a “un viatge inobli-dable”. Però del viatge ja usconta Ximo en un altre articule,jo vull eixir del detall i anar a laglobalitat.

Una massa coral la formen

dues parts fonamentals, el cor ensi mateix i la direcció.

Del cor inicial quedem unasoprano, Àngels, un baix, JuanPechuán, i dos tenors (Pascual iJosé Luis) en la corda d’alts esva incorporar molt prompteCarmen Bello i Cristina però laresta del cor s’ha anat incorpo-rant durant els últims dotzeanys, la majoria dels actuals com-pleixen la dècada. Hem anataprenent concert a concert a nocridar, a escoltar-nos uns a unsaltres, a mirar al director, a mati-sar, a apianar, però l’altra partdel cor és la mateixa, tot el tempsi és Alejo qui ens ha anat ensen-yant, corregit, qui ha arriscat, i elmillor de tot ell també anavaaprenent.

Durant aquests anys hemanat concertant expressa i tàci-tament els gestos, les expres-sions, les mirades, la concentra-ció. Una soprano em deia eldilluns passat (19-10-09): “Etpots creure que no recorde queAlejo haja deixat de vindre mai a

un assaig o a un concert!” , i ellaés de les veteranes!. En fi, que laCoral participa de l’esperit debon rotllo que caracteritza a lanostra societat de la qual vaprendre el seu nom. Ho duu pas-sejant per altres paisatges, aaltres paisanatges, establint, comno podia ser d’altra manera, i lescomissions Coral i Musical aixíestàvem convençuts, lletres d’a-germanament amb altres pobles,amb total respecte als seus cos-tums, deixant i rebent un agrada-ble sabor de boca. Solament espe-re que quan ens retornen la visitapuguem rebre’ls com es merei-xen i contem amb un bon recinteper a escoltar-los en la seuaancestral llengua. Enhorabona atota la massa coral, al nostredirector Alejo, a Germán i Milaper la seua il·lusió i implicació i ala Unió per ser el si de tanta ini-ciativa positiva.

Josep Lluís Rodrigo. Tenor.Fotos Fernando Soriano

i Salva Benllonch

N


12

MÚSICS DE LA UNIÓ

Músics de la Unió arreu del món

FORA D’ACí“Encontrarse en un lugar

extraño pero acogedor. Disfrutar,por fin, de un día soleado en unaterraza y compartir juegos yrisas en mil y una lenguas dife-rentes. Sentir que ya no eres lamisma persona, que la vida te dauna oportunidad para contardesde cero de nuevo. Caminosvarios y experiencias. Ahora yasé jugar al Backgammon.“ (Textode Thais Bonilla, compañera delRamiro Jover, escrito el 7/9/09,en su blog personal sobre suactual vida en Berguen,Noruega).

“TOMA GEROMA!!!“ (va ser elprimer que me va dir Pau quanva saber que tenia plaça enl’Escola Superior de Música deCatalunya; Pau serà el primermúsic de la Unió amb estudissuperiors de Jazz i músicamoderna).

“Visitant col·legues a Venècia,Milà, Bolònia o Florència.Capuccinos de terrasses als bars,Limoncello amb la lluna delspubs.“ (Estrofa de Itàlia, cançò deThe Skafeïnats dedicada aRaquel Fagoaga, ex clarinetistade la Unió, per tot allò que va tro-bar vivint a Itàlia).

“Els divendres per la nitposem a la tele del bar pilotavalenciana“ (Frase de Conrrado,propietari del restaurant “LaGamba“ de la plaça Goethe aHannover (Alemanya), quan vaigparlar amb ell. Tenia 69 anys,des dels 24 anys vivia aHannover, quan va eixir deGandia).

“Encara estic ací. Encara notinc internet, fins al 9 d’Octubrem’han dit que res. Ja tinc unahabitació, blanca, li he posatcoses per la paret, he pegat lafoto de portada de El PAÍS de l’al-tre dia amb un Cayuco en 250 ipico negres, me pareix impres-sionant. Encara no tinc carnetd’estudiant, per tant encara nopuc entrar a les aules d’estudi, nicomprar el Semester-ticket per aanar 6 mesos al tramvia sensepagar cada volta. Faig muntan-yisme i prepare partitures. Jas’ha fet el tradicional grupd’Espanyols a la residència...ine-vitable...Encara... “Donde este latoritilla de patatasssssh...” Faigrentadores també. El millor deldia són els desdejunis, per que acíla llet és espectacular. En resumque encara que estan estes coses,estic de puta mare. Encara no

puc estalviar molt, però és culpadel tema IKEA, compres inicials,pagar transport i dinar senserebaixes... Estudie fent dibuixets,dinem a les 12:30, en resum totva com estava previst, encara...“(entrada del blog que volia ferquan vaig anar a estudiar aFreiburg).

“Pugeu a la barca que naufra-garem! Crearem un déu i faremtempestats, llençarem en terramig mar tot sencer amb gransmaremàgnums nodrirem l’es-pant, sobre cada onada un grancartell imprés: Tots els dinersvostres llenceu-los al mar que elgran déu de l’aigua ja té el mistoencés“ (de la cançó Sinfonia nº2de Pau Riba, una d‘aquelles quem’han acompanya’t perAlemanya, del millor Cd editat encatalà: Diòptria)

Resumint: Que tots els incon-venients que trobeu per a eixir atreballar, estudiar o viure llunyd‘ací siguen cada vegada mésinsignificants.

Carles

JOSé LUIS (BOMBARDí DE LAUNIÓ I ACTUALMENT RESI-DENT A LEIDEN, PAïSOSBAIXOS)

Mire per la finestra i està plo-vent, ja es tirava a faltar, massabon temps per a aquestes terres.

A aquestes alçades poc pucdir, vaig arribar com a estudiantEramus, sense molt convenci-ment i amb molta por, i ara japorte dos anys i poquet peraquestes terres i el que encaraem resta.

Ací vaig acabar la carrera deQuímica i ací he començat el doc-torat, del qual em queden encara3 anys, el que farà que hagi pas-sat més temps a la universitat deLeiden que a la de València, aBurjassot.

Ací tot es prou diferent. Hi hamolt verd, molta zona boscosa ide camp, molts canals. També hiha la sensació de que es té molta

notícies musicals

13

MÚSICS DE LA UNIÓ

més cura de l’entorn, molta méscalma. I encara que hi ha cosesque sí que es tiren de menys, comel cas del menjar, l’oratge, la vidade carrer, les tendes de barri... atot t’acabes acostumant, quinremei! Bé, a tot no, la família i elsamics sempre quedaran massalluny.

En quant a la meva vida, laveritat es que no em puc queixar:una certa estabilitat econòmica Ilaboral donada pel fet de que acíel doctorat està regulat per con-tracte laboral, una ciutat a la queja m’he fet, que em conec i m’en-cisa, un equip de bàsquet amb elqual entrenar i competir els capsde setmana, i per arrodonir, desde fa uns mesos, també ambbanda de música, “Muziekvere-niging De Burcht”.

La veritat es que aquestabanda es prou diferent a la nostraUnió, tant en quantitat de músicscom en la mitjana d’edat, com enles aspiracions. Però a la vegadaés molt pareguda: em sent tanarropat i tan adaptat com a casa.La veritat és que porte molt pocsassajos (u per setmana i en julioli agost varen ser vacances), peròtinc la sensació de portar proutemps i de que tots ens coneixem.

Per a que us feu una idea, al’últim assaig érem 14 músics. Labanda no té percussió, a solesbateria, i fins ara jo no he vistoboès o fagots. Com a referènciacinematogràfica, a mi em recor-

da molt a la pel·lícula Tocando elviento (i qui no entengui lareferència, per favor, que vegi lapeli, que està prou xula). Doncsaçò, que és molt familiar.

I el 15 de Novembre tindré elprimer concert amb aquestabanda, serà una sensació raratornar a tocar en grup i que sigasense vosaltres i amb altra vesti-menta, però alguna cosa en faré,encara que siga ficar-me la sama-rreta del barri o la de la Unió sotal’uniforme.

I sense molt més que contarm’acomiade de tots vosaltres,desitjant-vos el millor per alspropers mesos.

Una abraçada molt forta atotes i tots!

José Luis

SERGI APARICI A PROP DELS TRENS, PERÒNO LLUNY DE LA MÚSICA

Hola a tots i totes! Des de maigem sent un més en el ClubViatgers de la Unió, encara que elmeu cas no està tan vinculat a lamúsica… diria jo que el motiu quem’haja anat lluny es per a evitarque els trens no facen col·lisió!Bé, m’explique: jo vaig acabard’estudiar i em vaig plantejarbuscar treball: no us semblatípic? A banda de la música sem-pre he sigut un “trasto” amb lainformàtica i les telecomunica-

cions i després de cremar unsquants discs durs i fer esclatarcondensadors em vaig traureTeleco. Bé! –vaig pensar- Peròmentrestant que faig??

Durant uns mesos vaig tindreel plaer d’impartir classe de per-cussió en esta gran Escola deMúsica de l’Horta, però un dia,mentre dinava a casa del meusogre, va sorgir el comentari queanaven a eixir unes oposicions detelecomunicacions en RENFE.Havia d’intentar-ho! Gràcies a elli a moltíssima altra gent que emva recolzar, enguany les vaigaprovar. Bé!!! Al principi estavaen un núvol; encara que el meudestí era Barcelona, havia acon-seguit la meua plaça. Però clar,quan la boira es va dissipar vaigveure la realitat d’estar lluny:anava a acabar-se això d’estaramb la família a casa, o eixir apassejar amb la nòvia i els amicscom fèiem abans, o baixar quanarriba la nit a la Xixonenca… iper descomptat la Banda!

Bé, ja tenia quasi totes lescoses clares; només em faltavacasa on viure… Sort que el germàd’Alba també està en açò deRENFE; ell viu a Vilanova, a unahora de Barcelona… bé, val mésaixò que res. Em va dir que teniauna habitació lliure en sa casa, iencara que estiguera a una horade Barcelona, tenia on viure…però un dia em vaig posar en con-tacte amb un gran músic d’estabanda i molt amic meu, CarlesHernández Coscollá! Ell viu allía Barcelona i també disposavad’una habitació lliure en aquellmoment. Arribà maig i em vaiganar per fi a viure amb Carles iun altre amic percussionista deGandia. La veritat és que les cir-cumstàncies han facilitat que jocontinue vivint amb ambientmusical i això fa que em sentamotivat… Encara que al principiva ser un canvi molt gran i dur,vaig tindre sort amb els com-panys de pis, els quals, a bandade companys, són bons psicòlegs:estic molt a gust amb ells.

Quant al treball: em vanenviar a Moncada, a un bonic sec-tor en un poble a tres parades detren de ma casa. També he tingut


14

MÚSICS DE LA UNIÓ

sort amb els meus companys detreball! En som sis persones, qua-tre que ja estaven abans, entre42 i 52 anys i dos que hem entratara nous, el meu company en té25 i jo, 23… em sent el xiquet delsector.

Quant a la faena, la veritat ésque no és un treball massapesat… fem manteniment de totsels equips de comunicacionsentre les línies de Moncada - Vic,i la de Moncada – Manresa.

La meua meta en estos prò-xims anys serà aconseguir eltrasllat, quan isquen places, aValència o a Castelló. Aleshoresserà quan torne a dur la vida d’a-bans: la família, amics, nóvia, iper descomptat, la Banda! Finsque arribe eixe dia, continuaréassistint al màxim d’actes quepuga.

Una abraçada a tots i totes igràcies!!!

Sergi Aparisi Pechuán

El passat 11 de julioldel 2009, Jorge SintesFernández, alumne del’escola de 4t de grauelemental i 4t de trom-bó, va guanyar el pri-mer premi en el primerConcurs de JóvensIntèrprets Rotglà iCorberà en l’especiali-tat de vent metallmodalitat B (fins a 12anys d’edat).

En el concurs, Jorgeva interpretar l’obraWashington Avenuede Jean Sichler en lafase classificatòria il’obra Va concertarMiniature, de LeroyOstransky, acompan-yat per la pianistaacompanyant SoniaSifres Peris (Conser-vatori Superior deValència) en la fase final.

Este concurs va ser organitzatper l’Escola de Música Vicent

JORGE SINTES, PRIMER PREMI JOVES INTÈRPRETS ROTGLÀ I CORBERÀ

Rovira Ferrando de la UnióMusical Rotglà i Corberà i estavadividit en quatre categories: ventmetall fins a 12 anys, vent metall

de 13 a 15 anys, ventfusta fins a 12 anys i ventfusta de 13 a 15 anys.

El tribunal de ventmetall va estar formatper Domingo ÁngelTorrella Sancho (trom-peta, Banda municipal deValència) , Juan CarlosSeba Sancho (trompa,Conservatori de Llíria) iGaspar Sanchis Castillo(trombó, Conservatori deLlíria).

El premi va consistiren un diploma, un trofeu i300 euros en metàl·lic.

Este premi és un reco-neixement a la interpre-tació de Jorge, peròtambé al bon fer del seuprofessor de trombó del’escola, Angel Tomás, ial dels seus professors desolfeig, Víctor, Ximo,

Jorge i Juan Carlos.

Bartolomé Sintes

notícies musicals

15

A POQUETA NIT

A POQUETA NIT AMB EL CURTCINEMATOGRÀFIC ESCOLARLA REINA DE LA NIT (CUCAPOWER)

No és la primera vegada que l’e-quip de mestres del C. P. CristobalColon de Benetússer, dels qualsforma part la nostra companya deLa Unió Àngels Rodas, ens prepa-ren un sessió dedicada als curtscinematogràfics dintre de les vet-llades programades en “A poquetanit”(“A poqueta llum”). Estiguerenamb el seu Mestre Perdut i ara tor-nen amb el darrer curt que hanrealitzat en gran grup (La Reina dela Nit: Cuca-Power) amb la col·labo-ració de tota la ComunitatEducativa. El curt ha estat guardo-nat amb 14 premis, tan de cinemacom pedagògics. Dedicarem unasessió a visionar-lo i comentar elseu projecte, però abans, que ensrecorden d’on ve tot i el que signifi-ca per a ells.

Ens han demanat que, en unespoques línies, expliquem què és iquè ha significat Cuca-Power per anosaltres, i amb quatre paraules entindríem més que de sobra: unaquimera feta realitat.

Reconeixem que treballant enuna escola pública, on la majoriadel seu alumnat no té el valenciàcom a llengua materna, on elsrecursos no són fàcils d’aconseguir(de vegades resulta impossible),hem arribat a filmar un curt cine-matogràfic amb unes condicionsideals. Però l’oportunitat no s’hapresentat a la primera, ja fa moltsanys encetàrem al C. P. CristobalColon de Benetússer un projecte detreball il·lusionant per a tota laComunitat Educativa que anome-narem “Colon ProduccionsTeatrals” fruit del deler d’uns som-niadors mestres de posar en valor inormalitzar l’ús de la nostra llen-gua.

Allò que en un principi començàd’una forma modesta, com tots elsprincipis, anà arrelant en l’ànimade l’alumnat i del poble i, per supo-sat en la nostra ànsia de superaciói de construcció d’un món mésequitatiu, fins a aconseguir pro-ductes carregats de qualitat i demetes ja no tan utòpiques.

La reina de la nit (Cuca Power)

Turandot, Supertota, DeBenetússer a Bombai i tantesaltres van ser el preambul a LaReina de la Nit (Cuca Power).

A partir d’una adaptació delmite del Flautista d’Hamelin, desd’una visió completament diferent,encetàrem nou mesos de treball,cinc de rodatge pel poble deBenetússer (amb decorats prepa-rats, exteriors, Ajuntament, Salóde Plens,...) amb permisos, proble-mes tècnics, de malalties,.... peròamb la total col·laboració dels sec-tors implicats, especialment del’Ajuntament de Benetússer.

El curtmetratge ha sigut pre-sentat a una gran quantitat de fes-tivals i premis d’InnovacióEducativa, tant de l’Estat Espanyolcom de la resta del món i la veritatés que estem molt contents delsresultats obtinguts.

Qui diria que és una tasca d’uncol·legi públic i de noranta xiquets ixiquetes? No us contem res de lahistòria. Gaudiu-la i després deba-trem tot el que siga necessari.

De vegades, sí..., les quimeresesdevenen realitat.

Fins prompte!!!

PALMARÈS Premi Especial del Jurat Cinema

Jove 2008Millor Interpretació Masculina –

Manuel Torres- Cinema Jove 20082n Premi i Accèssit Premis

Innovació Educativa “MelchorBotella” de l’Ajuntament d’Elx.

1r Premi Festival deCurtmetratges a València “Mira’m”de Sueca 2008

Premi del Públic Festival deCurtmetratges a Valencià “Mira’m”de Sueca 2008

Projectada en la Secció OficialInternacional del “Festival Kolibri”Festival Internacional de Cine parala Infancia y Juventud. La Paz,Bolívia.

Primer premi al Festival Inquietde Picassent.

Seleccionada a concurs al 8éFestival de Cinema Escolar Europeui invitada com a representantd’Espanya en Educació Primàriacelebrat a Pyrgos (Grècia)- CameraZizanio-

Finalista i premiada amb lapublicació de Projecte Educatiu. XPremis d’Innovació PedagògicaCiutat d’Alzira.

Invitada a exhibició pel FestivalMUVIES de la Comunitat de Madrid(sols per a escoles madrilenyes) ensecció informativa.

Seleccionada a concurs en elKID’S EYES FILM FESTIVAL II, quese celebrarà a Budapest (Hongria)del 22 al 24 de maig de 2009.

Premi Tirant d’Escolar 2009.Premi Tirant 2009 al Millor

Procés Educatiu atorgat per la càte-dra de Pedagogia de la UniversitatJaume I de Castelló.

Guanyadora del FIC-Cat(Festival Internacional de Cinemade Catalunya celebrat a Roda deBerà (Tarragona) del 28 al 31 deMaig de 2009.

Textos i fotos Àngels Rodas


16

©Per Joan i Àngels

PICCOLO DIVERTIMENTO 23

Solucions al Piccolo Divertimento 22: Comptes musicals:Guitarres elèctriques (4); flautes (7); caixes xineses (14); maraques (13 parelles); trian-gles (22) i saxofons (1) Jeroglífic: El fagot (Ela (-a) Fa Got).

CONSELLERIA D’EDUCACIÓ

Piccolo divertimento 23 Per Joan i Angels ACUDIT MUSICAL

Dos amics es troben a la cafeteria: - Com li va al teu fill amb la trompeta? - Molt bé; li han pagat una beca per a que acabe els estudis a Viena. -¡Xe! Quina sort! I qui li ho ha pagat? La Unió, el Conservatori... -No, home no. Els veïns, que ja estaven més que farts!

QUI L’ENCERTA L’ENDEVINA!

__ __ __ __ __ __ __

Soc un instrument de vent menut que estic fet de fang o ceràmica encara que em pots trobar fet de fusta, plàstic, fins i tot amb fruites secades. No tinc claus i pots trobar-me poc foradada (dos forats) o arribant a 24 forats. El so varia segons el tamany de l’instrument. El meu nom comença i acaba per vocal...

I si encara no saps el meu nom pregunta-li a Zelda (si, si! el del videojoc!)

SABIES QUE...? Pablo Sarasate va ser un important violiniste i compositor pamplonés que va viure al segle XIX (1844-1908) i que es va fer llegendari per la seua habilitat i virtuosisme com intérpret, perque era capaç de tocar 64 semicorxeres en 8 segons. (Prova a fer-ho amb el teu instrument …). Ha estat considerat després de Niccolò Paganini com el millor concertiste d’este instrument. Els conservatoris (grau mitjà i superior) de Pamplona duen el seu nom: “Conservatorio Navarro de Música Pablo Sarasate”

ACUDIT MUSICAL

Dos amics es troben a la cafeteria:- Com li va al teu fill amb la trompeta?- Molt bé; li han pagat una beca per a que acabe els estudis a Viena.-¡Xe! Quina sort! I qui li ho ha pagat? La Unió, el Conservatori...-No, home no. Els veïns, que ja estaven més que farts!




__ __ __ __ __ __ __




Soc un instrument de ventmenut que estic fet de fang oceràmica encara que em potstrobar fet de fusta, plàstic, fins itot amb fruites secades. No tincclaus i pots trobar-me poc fora-dada (dos forats) o arribant a24 forats. El so varia segons eltamany de l’instrument. El meunom comença i acaba pervocal...

I si encara no saps el meu nompregunta-li a Zelda (si, si! el delvideojoc!)

SABIES QUE...?

Pablo Sarasate va ser unimportant violiniste icompositor pamplonésque va viure al segle XIX(1844-1908) i que es vafer llegendari per la seuahabilitat i virtuosismecom intérpret, perque eracapaç de tocar 64 semi-corxeres en 8 segons.

(Prova a fer-ho amb el teu instrument …). Ha estat considerat després de Niccolò Paganini comel millor concertiste d’este instrument. Els conserva-toris (grau mitjà i superior) de Pamplona duen el seunom: “Conservatorio Navarro de Música PabloSarasate”

Les girafes son els únicsanimals que mai serienadmeses a cantar a la CoralL’Horta (ni en cap d’altra).La raó es que son els únicsmamífers del món que notenen cordes vocals... és adir són completamentmudes!




__ __ __ __ __ __ __




Les girafes son els únics animals que mai serien admeses a cantar a la Coral L’Horta (ni en cap d’altra). La raó es que son els únics mamífers del món que no tenen cordes vocals... és a dir són completament mudes!

Quina canço sonarà? I seguint amb els animals...si fas sonar aquestes notes afinadament i al temps adient reconeixeras una melodia que ben segur has cantat mes d’una vegada.

Solucions al Piccolo Divertimento 22: Comptes musicals:Guitarres elèctriques (4); flautes (7); caixes xineses (14); maraques (13 parelles); triangles (22) i saxofons (1) Jeroglífic: El fagot (Ela (-a) Fa Got).




QUINA CANÇO SONARÀ?

I seguint amb els animals...si fas sonar aquestes notes afinadament i al temps adient reconeixerasuna melodia que ben segur has cantat mes d’una vegada.





Documents

BUTLLETÍ DE LA UNIÓ MUSICAL L’HORTA DE SANT MARCEL·LÍ ... · •Concert Banda •Cuca Power •Trobada de Torres Humanes. Núm. 36 - NOVEMBRE 2009 2 EDITORIAL ada vegada que