BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA · Composició de fragments arquitectònics entorn una est itua sepulcral a la Sala de Pere i Jaume Serra d'aquests fragments dispersos planteja

NUM. 52 SETEMBRE 1935 VOI.0 t V

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART

DE BARCELONAJ „/ u

PUBLICACIÓ DE LA JUNTA DE MUSEUS

LA INSTAL•LACIÓ DE FRAG-

MENTS I ESCULTURES ARQUI -TECTÒNICS EN EL MUSEU D'ART

DE CATALUNYA

En procedir a la installació del Muscud'Art de Catalunya en el gran palau deMontjuïc, entre les colleccions reunidesper la Junta (le Museus hi havia, proce-dent d'enderrocaments fets a la ciutat,principalment en obrir-se la Gran Via Adel pla de reforma interior, i procedentd'altres enderrocaments anteriors, reco-llida en el Museu de Santa Ágata, una col-lecció nombrosíssima de fragments ar-quitectònics d'interès artístic que caliainstallar dignament, junt amb totes lesaltres colleccions.

Aquest fons de pedregam venerable,recollit pietosament per l'Acadèmia deBones Lletres en fundar el seu Museu,que després va passar a ésser «MuseoProvincial de Antigüedades de Barcelo-na» a la Capella de Santa Àgata, a l'en

-sems que el que posseïa la nostra Juntaen establir, l'any 1902, el Museu a l'edi-fici de la Ciutadella, tenien en un i altreedifici la instal•ació lamentable que totsrecordem, i de la qual les fotografies re-produïdes en les figures 1 i 2 donen untestimoni.

Aquesta installació que ací veiem re-produïda, és típica de la majoria delspetits museus locals d'Espanya i d'alguns,bastant nombrosos, de França (fig. 3) id'Itàlia, principalment, on l'acumulacióde troballes casuals i les restes dels en-derroes produïts per reformes de les ciu-tats i també les revoltes, han deixataquests rastres tristíssims ele destrucció,

darrera la qual les mans pietoses de qua-tre providencials estudiosos, han pogutÉ cercir la tasca amarga de recollir lesengrunes inútils.

Examinant moltes d'aquestes ruïnes,hem pogut comprovar que, en alguns ca-sos, els recollectors, influïts potser perexigències del lloc on havien de collocar-les o per un criteri mesquí que considc-rava d'interès artístic solament allò quetenia escultura, destruïen importants ele-ments arquitectònics per a salvar un frag-ment esculpit. Mènsules de llindera deporta trencades de la llinda, bases deporta mancades dels brancals, capitellsde columna sense columna, capitells i co-lumnes de claustre sense les arcades, etc.,són generalment el que ens ha arribatd'aquells naufragis de monuments arqui-tectònics destruïts, la suma reunida delsquals, si s'haguessin pogut conservar, pelque a Barcelona toca, faria de la nostraciutat un veritable jardí monumental. Calnomés, per a fer-se càrrec d'això, reunira base dels noms de procedència de cadafragment, els dibuixos i velles fotografiesque resten com a memòria única d'aquellsedificis. Davant d'aquests documents homconstata la salvatgeria destructora delshomes al llarg d'aquell famós segle XIX

del qual ja fa trenta-quatre anys que enshem acomiadat i que a estones hom diriaque perdura encara.

Ens cal, però, en aquest punt, quantals recopiladors de tristes deixalles, ferun aclariment en honor de la comissiótècnica agregada a la Comissió Munici-pal de Reforma Interior, la qual, per béque al servei d'un criteri destructor queno pogué evitar-se, en els primers tempsd'obertura de la Via Laietana, recolliaami) millor criteri finestres senceres, por-

261

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Fig. 1. — La installació de fragments arquitectònics a l'antic Museu de Santa Àgata

Fig. 2. —La installació dels fragments arquitectònicsa l'antic Museu de la Ciutadella

262

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Fig. 3.— La installació de fragments arquitectònics al Museu d'Avinyó

Fig. 4.— Utilització (le mènsules per al sosteniment dels retaules

263


talades, galeries i fins el conjunt d'unaescala monumental barroca.

Aquests elements arquitectònics com-plets, eren dipositats al Museu de la Ciu-tadella, des d'on, aptes com eren per aésser utilitzats en altres edificis, els mésimportants s'anaven emprant en la res-

pondre al Museu d'Arqueologia, n'hemseparat totes les pedres d'època romanaque eren sens dubte el més vistent de lacollecció. Naturalment, la part d'inscrip-cions, làpides commemoratives i ares ami)elles, han passat a nodrir aquell impor-tant museu d'antiguitats, que ara s'està

Fig. 5.— Relleu de pedra de darreries del segle xi,collocat en una de les pilastres de la sala II

tauració d'alguns monuments artístics deBarcelona i de fora la ciutat, com, perexemple, el Castell de La Geltrú, de Vi-lanova, ' que restaurà la Junta de Museuscomplint una obligació imposada en re-bre en donatiu la colleceió de rajoles ca-talanes i valencianes del senyor JosepFont i Gumà, arquitecte, fill illustre d'a-quella ciutat.

Encara, d'aquest conjunt, per corres-

installant en el que fou Palau d'Arts Grà-fiques de Montjuïc, per tal d'ocupar ellloc que metòdicament els pertoca.

En resum, dones, podem dir que sepa-rats els elements arquitectònics sencers iles pedres d'època romana, el materialque ha restat i que hem hagut d'instal-lar, era pura trencadissa artística, rara-ment un òrgan arquitectònic sencer: mèn-sules, capitells, trossos d'arcades, gàrgo-

264


Fig. 7. — Collocació de capitells d'interès purament arquitectònic

Fig. 6.— Exposició d'un capitell d'interèsescultòric

Fig. 8.— Exposició de capitells d'interèsescultòric, en fornícules

265


les soltes, escuts, sarcòfags osseres, algu-nes estàtues tombals, fragments dispersosdel claustre de Sant Pere de les Puel-les, la trencadissa d'un gran conjuntescultòric d'un Apostolat entorn de Ma-ria, morta, finestres i portes incomple-tes, etc.

És dels problemes que la installació

tinguérem en compte dos exemples, quesón: el del jardí del Museu de Cluny, deParís i el de la secció de fragments ar-quitectònics del Museu del Castell Sfor-za, de Milà.

Estudiat amb atenció el cas, però, nil'un ni l'altre no ens satisfeien. El cas deljardí de Cluny no podem posar-lo cona

Fig. 9.— Composició de fragments arquitectònics entornuna est itua sepulcral a la Sala de Pere i Jaume Serra

d'aquests fragments dispersos planteja ide les solucions que hi hem donat, delque volem tractar ací.

En posar-nos la qüestió de com instal-laríem les velles pedres fragmentades,

un inodel de conservatori de fragmentsarquitectònics, ja que no és la millor ma-nera de conservar-los tenint-los a l'airelliure. En els dos casos, Cluny i Milà,se'ns oferia un sistema de disposició me-tòdica dels materials d'un museu pocavingut amb el criteri que presidia l'or-denació del nostre, car el constituir sèriesa base únicament de la naturalesa mate-

266


Fig. 10.— Collocació de sarcòfags del segle xiv

Fig. 11.— Reconstrucció d'un tram del claustre de Sant Pere de les Puelles

267


el possible en lloc (distància, altura,punt de vista, etc.) similar a aquell peral • qual foren pensades i sobretot exe-cutades (fig. 5) .

Establerts aquests principis, natural-ment que hauria estat absurd seguir-losd'una manera absoluta. Dins les possihi-litats materials d'installació, atenent enuns casos un d'ells i mancant a l'altre, osalvant-los parcialment tots dos, els prin-

Fig. 12.— Utilització de columna i capitell per apedestal d'una estàtua

rial dels objectes, ens semblava poc en-certat. Demés, en un i altre cas, mancavael compliment d'una de les missions es-sencials del Museu, que és la de posar derelleu tot el valor de les obres conserva-des i realment, el posar-les com a pecesmortes en un jardí, ni damunt de pedes-tals d'obra, uniformes, en una sala comsi fossin objectes dissecats, no és precisa.ment la manera més encertada. de com

-plir aquella finalitat.Per tal de complir-la enteníem que era

necessari vitalitzar en certa manera lespeces a base de presentar-les, en el pos-sible, prestant utilitat similar a aquellaper a la qual foren creades (fig. 4) i en

Fig. 12 bis. — Imatge de la Verge (segle xiv)damunt una peanya feta amb elements

arquitectònics dispersos

268


cipis han constituït com una mena de nor-ma general que esperem que haurà servitper a no desviar-nos massa d'una llei quesembla modestament dictada pel sentitcomú, i al recés de la qual aquell pedre-gam difús, que havíem vist de sempreamuntegat pels recons de la Capella deSanta Àgata i pels patis de la Ciutadella,haurà mostrat la valor artística, poca o

a les realitats que el cas de cada objecteens plantejava.

Així, per exemple, hem exposat a talld'objectes escultòrics, uns capitells, men-tre d'altres els hem situat a les finestres,complint una funció constructiva. Les fo-tografics 6, 7 i 8 donen exemple dels doscasos, i si en realitat ho hem fet així, haestat atenent l'interès artístic primordial

Fig. 13.— Escuts i fragments arquitectònics collocats a laSala Dalmau

molta, que en qualsevulla dels seus frag-ments es contenia.

Encara ens cal dir que en alguns casosespecials d'interès escultòric assenyalatde la peça, hem prescindit de la seva na

-turalesa arquitectònica, per tal que laseva valor escultòrica preponderant po-gués ésser estudiada. Vol dir, doncs, que.els principis guiadors ens han servit, nopas per a mecanitzar la nostra feina, sinóper a ordenar-Ja sense tapar-nos els ulls

(escultòric o arquitectònic) que en cadacas presentaven les peces a exhibir.

Encara, els principis han hagut de so-frir incompliments més greus per aten-dre al bell efecte de les installacions.La figura 8 dóna un exemple de la for-ma que ideàrem per a la installació delscapitells de tamany mitjà que tinguessinun interès primordialment escultòric. Notenint-ne de suficients, dels d'aquestacondició, per a omplir les quatre forní-

269


Fig. 14.— Porta del segle xvi collocada a laSala Huguet-Vergós

Fig. 15. — Porta de les darreries del segle xv- collocada a la Sala Huguet-Vergós

Fig. 16.—Collocació de les gàrgoles en un dels ares de la Sala Huguet-Vergós

270


tules que hi ha a la sala xii no podíempas deixar-les buides i per tant calguéomplir-les de capitells d'un interès pu-rament arquitectònic, els quals s'aniransubstituint a mesura que vagin ingres-sant peces on la valor escultòrica siguipreponderant.

el límit perillós dels abismes de la recons-trucció, la qual de cap manera no potésser acceptable en un museu del caràc-ter del nostre.

Hem lluitat, doncs, i creiem que noendebades, contra la temptació de les re-construccions arquitectòniques que en al-

BAIA ^.

xxvn

-j

Fig. 17. — Imatge de pedra collocada a la Sala Huguet-Vergós

El sistema, ni que sigui seguit amb tan-ta (le llibertat com l'hem seguit nosal-tres, comportava un greu perill quecrèiem també haver salvat. Vitalitzar lespeces, col•ocant-les en lloc similar aaquell per al qual foren ideades i execu-tades, tot procurant que en l'escenari delMuseu complissin una funció similar aaquella per a la qual foren creades, ésposar les coses en un punt que voreja

guns importants museus d'Amèrica s'hanvolgut adoptar. Tothora hem cregut quea les sales d'art romànic i a les sales d'artgòtic, les úniques coses romàniques i gò-tiques que hi havia d'haver eren els ob-jectes exposats. Les superfícies, les línies,els colors i les qualitats dels materials deles construccions que calia per a l'apro-piada habilitació de les sales havien deconstituir un simple enquadrament valo-ritzador, mai, però, un escenari estilitzat.Així l'element arquitectònic, arcada, fines-

271


tra, capitell o claustre, era disposat com aobjecte, i en vitalitzar aquest donant-lifunció parella a aquella per a la qual foucreat, procuràvem no fer-li perdre aquestcaràcter d'objecte, evitant que poguésconfondre's amb el que, era material d'ins-tallació. Únicament en alguns casos

esclaus, com no cal en matèria d'art fer -semai esclau de cap teoria.

Exposats els casos que illustren les ex-plicacions que hem donat Inés amunt,afegirem ací les solucions adoptades enaltres casos com per exemple el de la col-locació de peces d'arquitectura funerària

Fig. 18.— Imatge en talla de sant Pere, collocada en llocparell al del seu emplaçament original

d'aprofitament de capitells i de pi-lastres en algunes portes de les sales d'artgòtic, hem mancat a aquest principi; iaixò encara per considerar que els ele-ments allí usats tenien més que uninterès artístic, un valor purament fun-cional.

És seguint aquests principis i mancant-hi quan la realitat imperiosa de cada cas

ho aconsellava, que hem resolt la collo-cació d'aquests materials, atents a un

prejudici raonable, però sense fer- nos-en

i de relleus escultòrics que les acompa-nyen (figs. 9 i 10), així com el conjunt delsarcòfag que ens ha servit d'enquadra-ment per a la bella estàtua tombal delsegle xiv que hi ha a la sala dels mestresPere i Jaume Serra Ifig. 9). En aquestal'arcada, l'escut i els lleons que soste-nen el bloc que reprodueix la formadel sarcòfag, són elements dispersos ques'han unit en una reconstrucció contrà-ria a aquell principi, però justificada perla importància de l'obra exhibida, que a

272


base d'aquest enquadrament, pren tota laseva valor.

En canvi, el més estricte rigor ha presi-dit la reconstrucció del tram de claustrede Sant Pere de les Puelles (fig. 11) quehi ha a la sala X. Dispersos en la CapellaMuseu de Santa Àgata tots els seus ele-ments, foren descobertes darrera unaporta aparedada les peces que constituïenles arcades. Fets de pedra artificial visi

-ble els pocs elements que hi mancaven

de capitells damunt de columnes desti-nades a sostenir peces escultòriques (fi-gures 12 i 12 bis) i altres com el de l'apli-cació d'escuts decorant murs com a la SalaDalmau (fig. 13) o sobreportes com a laSala de Pere i Jaume Serra.

Tenim encara en el Museu casos d'a-plicació de portes antigues procedentsd'edificis enderrocats per la Reforma In-terior, com el que reprodueix la figura14, i la utilització de la bellísima porta

Fig. 19. — Reconstrucció d'un grup dels apòstols en la sala XXVIII del Museu

(bases, columnes i àbacs) , el tram declaustre pogué ésser muntat seguint unvell dibuix fet per Soler i Rovirosa abansde la seva destrucció i d'un estudi del'arquitecte senyor Iranzo on es donenles seves mides exactament coincidentsamb les que la muntura dels elementsdispersos determinava.

Un altre cas és el del muntatge a lasala XXIV d'una arcada de cinc ares,feta a base d'elements del convent deSanta Catarina, on tots els elements es-cultòrics són autèntics com ho són enpart els dels ares.

Altres formes d'installació foren les

gòtica de procedència desconeguda quevàrem trobar molt destroçada en un so-terrani de l'Arxiu de la Corona d'Aragó,que servia de dipòsit del Museu de San-ta Àgata (fig. 15) .

Finalment, volem dedicar un paràgrafa la forma de collocació d'una bella col-lecció de gàrgoles que procedent de San-ta Àgata i de la Ciutadella hem instal-lat al Palau Nacional, tenint en compte,en collocar-les, el lloc des d'on hand'ésser vistos aquests elements. Així enla figura 16 el lector trobarà expli-cada llur situació en les nostres instal-lacions.

273


Acabem aquest resum donant exem-ples de collocació de grans estàtues quefetes per a ésser collocades a una certaalçària, quan són fora de llur punt demira presenten deformacions conscient-ment determinades per l'escultor a fi d'a-conseguir els efectes visuals volguts: Elsant Jaume procedent del convent deJonqueres, l'àngel procedent de l'esglésiadels trinitaria descalços (on avui hi hael Teatre del Liceu) (fig. 17) , i el santPere de talla procedent de l'altar majorde la parròquia de Sant Pere de lesPuelles, que hi ha a la Sala Huguet

-Vergós (fig. 18).Exemple de reconstrucció de fragments

dispersos i d'agrupament d'imatges sol-tes que devem a la pacient i intelligentcollaboració del nostre company senyorEmili Gandia, conservador en cap delsMuseus d'Art, és el bell conjunt de l'A-postolat entorn del sepulcre de Maria (laimatge jacent de la Verge, manca) ques'ha installat a la sala XXVIII (fig. 19) .Aquest conjunt escultòric, de valor con-siderable, fou recollit fragmentadíssim alMuseu de Santa Ágata, on ingressà moltmaltractat pel foc, procedent de la Ca-pella de Sant Miquel de la Casa de laCiutat de Barcelona.

Altres detalls curiosos d'installació defragmente d'escultura arquitectònica po-dríem esmentar encara, però creiem queels exposats ací són ja suficients per ademostrar la cura que en installar el Mu-seu d'Art de Catalunya hem tingut totsa posar en valor aquestes engrunes artís-tiques, la importància de les quals, d'al-tra manera, passa desapercebuda, esde-venint així un material enutjós que nofa més que enlletgir les installacions delsmuseus que no es preocupen de collocar-los dignament.

Dignament creiem haver correspost al'interès d'aquestes ruïnes. Rastre de bar-bàrie, si llur presència testimonia elstemps lamentables en què els monumentseren destruïts, que al menys la cura a con-servar-los i a posar-los en valor, ens re-dimeixi, en la part que valgui el nostremodest esforç, dels pecats comesos.

JOAQUIM FOLCH I TORRESDirector General dels Museus d'Art

ROMÁN RIBERA

Intraduïble al català el nom de pilad'aquest artista suara traspassat, si volemunir anlb el nom l'evocació d'un gust,d'una època, d'una cultura. De tot el mo-viment catalanista res no en degué maiviure ni esperar Román Ribera. La sevadèria es concentrava en els pinzells i enel que als pinzells feia vibrar i airosa-ment empastar-los de les colors harmòni-

Román Ribera als vint anys

ques que, en senyorívol arabesc, transpo-saven a la tela la gaubança davant delséssers tàctils transfigurats pel cor. El «jopinto i prou» del seu artista antagònic(o com aital un temps tingut) Isidre No-nell, Román Ribera en tot moment de laseva vida obsessionada i laboriosa podiaben bé repetir-lo. Si se li retregué la mo-notonia temàtica (sobretot als últimsanys) , ningú mai no li retreuria el man-cament al sentit compositiu i a l'expres-sió de les qualitats de cada objecte, vir-tuts que sigueren norma i glòria de laseva obra pictòrica.

Román Ribera neix a Barcelona el1849, estudia dibuix a l'Escola de Belles

274

Román Ribera. — Estudi a l'oli


Arts barcelonina, l'ensinistra en la pintu-ra el professor Pere Borrell. Seguida-ment va a Roma — la Meca de l'Art perals espanyols d'aquella època — a ampliarels estudis; hi viu des de 1873 a 1876;després s'estableix a la capital de França.El pas d'una a l'altra població no el vafer Román Ribera a la tum-tum: quan ellva installar-se a París ja hi tenia, permitjà de Goupil, una certa anomenada;si Goupil li havia adquirit obres de lesque pintà Ribera a Roma, es pot dir queli acaparà la producció uns quants anysde la seva etapa parisenca.

La data en què s'inicià entre els gus-tadors de l'art de la capital francesa laglòria de Ribera, és la tan assenyaladadel 1878, com a expositor que ell va ésserde l'Exposició Universal que a París vacelebrar-se. Per a tenir idea de la impor-tància que en aquell moment degué pren-dre en l'ambient artístic de París l'aco-llida que es donà a Román Ribera, cal

Román Ribera. — Dibuix(Museu d'Art de Catalunya)

F i!_

4.S

fer una composició de lloc. Correntmentno s'admirava encara en el Salon de pin-tura d'aquell any a Bastien-Lepage, nien les seccions pictòriques de l'ExposicióUniversal a Israels i els altres intimistes.Correntment els visitants anaven a enca-rar-se amb «Les torxes vives», de Siemi-rádsky; amb «L'entrada de Carles V aAnvers», de Makart; amb el «Milton», de

275


Román Ribera. — «El cafè -concert»

Román Ribera. — «L'art en el marasme»

276


Munkaczy, i—d'entre els espanyols—amhla «Doña Juana la Loca», de Pradilla, pin-tura aquesta que triomfava a l'Exposicióamb competència amb una sèrie bastantincompleta de Fortuny. Es deia aleshoresque després de l'enlluernament que pro-duí l'assoleiada creació fortunyiana, caliaestar alerta anió l'afició pels petits temes, iaixí pogué aquella obra de Pradilla fo-mentar l'esperança d'una reacció enversla gran pintura, de resultes d'haver-se re-centment fundat l'Acadèmia d'Espanyaa Roma. Totes les teles de la sala espa-nyola podien més o menys agrupar-se

manual prodigiosa i refinada en la repro-ducció del detall. Encara que no pas totsels amics de Fortuny podien ésser consi-derats justament com els seus imitadors,els mateixos judicis s'aplicaven — ambmés o menys restriccions i variants — aMartín Rico, a Ricardo de Madrazo, aJiménez Aranda i fins (cosa ja un xic es-tranya) a Moreno Carbonero. Sense sor-tir-nos del panorama de la pintura es-panyola d'aquella època, sense ficar -nosde moment en les correnties coetàniesde França, pot dir-se que — simplificant— hi havia el grup del lluminisme fortu-

Román Ribera. — «Sortida de ball»

entre les dues expressades tendències; elcelebrat pintor reusenc, mort feia nomésquatre anys, no havia pas perdut el seuprestigi, i, en conseqüència, la críticafrancesa es sentia obligada — dubitativaentre les dues rutes — a combatre i a ad-mirar al mateix temps tota una plèiadede pintors italians o espanyols enamo-rats de la lluminositat difusa i del colorvibrant. Per tal de preparar el nou pres-tigi del gran tema, els professionals de lacrítica es varen entrenar en el balanceigque es decantà fins a fer retret a nombro-sos pintors de què donaven excessiu pre-domini al procediment sobre la idea, dequè malbarataven la força creadora enla investigació microscòpica dels efectesde llwu, de què exhibien una habilitat

nyià i el grup de la pintura declamatò-ria dels pensionats de l'Acadèmia d'Es-panya a Roma.

Ben deslligades de les d'aquest darrergrup i emparentades solament pel querespecta al realisme dels temes amb lesdel grup primer, apareixen en la sala es-panyola de l'Exposició Universal de Pa-rís del 1873 tres teles de Román Ribera:«El cafè ambulant», «El cafè-concert» i«La venedora de gallines», evocacions dela vida urbana parisenca. Separades rela-tivament de la temàtica fortunyiana, hoestaven d'una manera radical de les se-veres i ben sovint agres coloracions delstemes d'història. Res de sobreexcitacióvisual, res tampoc de batibull de tons:pintura sincera, preocupada únicament

277


de dir la veritat amb àgil i viva pinze-llada, amb una ben pròpia elegància queanà evolucionant després dintre el tem-perament de l'artista. Pel tallat (sobre tot«El cafè ambulant»), per l'expressió se-gura, pel comentari comprensiu de lavida de l'època, aquestes obres poden em-

passa» per la neu, commoció davant elfred que enrampa les cametes d'una pe-tita flor de la bohèmia.

Altres vegades del viure romà de l'è-poca no n'havia sabut extreure el jovepintor tan ben compostes i tan sòbria-ment pintades escenes: una llardosa pin-

Román Ribera. — «El pierrot embriac»(Museu d'Art de Catalunya)

parentar-se sinó amb les de Degas, al-menys amb les d'un italià gran amic deDegas: Teleinaco Signorini.

Aquestes tres pintures es troben plena-ment dintre la trajectòria que RománRibera havia emprès en la seva etapa ro-mana, una (le les teles més notables dela qual és la que titulà «L'art en el ma

-rasme» (1873), sentida escena del viuredels acròbates humils, «la tristesa que

zellada dominava en una seva obra del1875, on rep un anticuar¡ la visita d'unaparella de dames.

L'estada a la «vila-llum», de RománRibera, Ixart així l'evoca: «Alejado elartista del tumulto y los reclamos ruido-sos, su vida era la de tantos pintores pa-risienses, consagrados a un incesante yregular trabajo de benedictinos, paraquienes la fascinadora ciudad de los bu-

278

Román Ribera. — Bust femení(Coliecció Pirozzini)

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

levares no es sino un vastísimo convento,y el taller de antaño con sus orgías, mas-caradas y guitarreo, una celda apacible,cerrada á los inoportunos á piedra ylodo. Ni ruido, ni interrupciones, niasalto de amigos intrusos que traen alestudio el desorden y las tumultuosaspreocupaciones de fuera, y arrebatan álos artistas á su obra. La calle, el barrioentero son pacíficos, solitarios, melancó-licos; largos muros de edificios particu-lares ó de vastos edificios extienden sudormida sombra sobre la acera limpia,lustrosa, poco transitada.» En aquestaïllament (solcat només per les explica-bles irrupcions en l'alta societat a quèl'èxit el menava) Román Ribera depuràel seu criteri artístic; progressà, en aquelltemps, de dia en dia. Seguí cercant elstemes del seus quadres en la vida del'entorn: la parella d'égoutiers (els ho-mes avesats a treballar i a viure en les ela

-vegueres), obra del 1885; el pierrot em-briac estés a la voravia, envoltat pel guàr-

dia i el cotxer — o bé baixat per ells delcotxe —, si molt convé mirant l'autor de

Román Ribera. — «Sortint del ball»(Museu d'Art de Catalunya)

treure el gust desagradable de les des-ferres d'una insulsa bacanal, pel veïnat

-ge d'una espigada i graciosa adolescent,en contrast amb els homenassos poca-soltes.

Un cop hagué assolit la plena formacióRomán Ribera, aquest artista finamentmeticulós posà en les escenes d'interior, onel cruixir dels setins, 1'escórrer-se de lessedes, la flonjor tornassolada del peluixemmarquen suaument la dolcesa feme-nina, tota la seva apassionada recerca deles qualitats dels vestits, com en lesseves sortides de ball i de teatre recercàel sentit de la composició i els encantsdel contrallum. El seu daler de coloristade mica en mica anà atraient-lo versaquests darrers temes, que amb tot icorrespondre a la mateixa tònica qued'altres anteriors, són susceptibles demés estudiada unitat. La «Sortida de

279


Román Ribera.— «Després del ball»(Museu d'Art de Catalunya)

hall», obra del 1884, que pertanyé alsenyor Enric Carbó, és la tela més impor-tant dintre aquest aspecte de Ribera.

En la interpretació de la feminitat,Román Ribera va assolir una especialdelicadesa. No va fixar pas límits entrel'art i l'amor; tingué tota la vida els ullsfits en la dona; envellit i encartronatdarrerament, no havia perdut l'esmad'oferir un ram de lliris a la tomba d'unavella amiga feia poc morta: als seus ullsmai no es degueren marcir els encisos dela fèmina adorada.

En el curiosíssim «Dietari» de Fran-cesc Rierola s'hi llegeix aquesta aguda iodorosa frase parlant d'una exposició deCan Parés: «En Ribera, fi, pulcríssim;però, ¿no es farà mai vella la model queté tants vestits ?» Aquesta model o aques-ta amiga, o aquesta model encimbelladapels encisos de l'amiga, o aquesta amigarenascuda en la model, la representaRomán Ribera en mil i una poses: co-brint-se en rica capa (estudi de la collec-ció Pirozzini) , posant-se la careta, des-cansant després del ball asseguda en unsofá, lassa i entredorinida, en bust de

front encapotat en blau, descalçant-se l'e-legant tapí com en la joiosa tela que hi haal Museu d'Art de Catalunya, donadapel primer marquès d'Alella...

Darrera d'aquest cicle, però també enpart desplegant -se parallelament amb ell,en general pot dir-se que vingué el delsmúsics, dels soldats, de les dametes, delsbevedors set-centistes: les amples màne-gues, les bombades faldilles, els grans ca-pells de feltre, els balders calçons, les go-lilles de puntes... Indumentària pintores-ca de vària i fastuosa qualitat, mobles del'època, els violoncels i les bandúrries d'es-corços destrament copsats, els veires deMurano i els esculturals flascons, acaro-nat tot per la llum, posat en relació peruna subtilesa de retina que pogué cris-tallitzar, en els millors moments, en unapintura primorosa que, no donant-sefins a l'extrem al detallisme, a l'ensemsresta sòlida. Inacabable seria la llistad'aquestes teles de Ribera que omplenles estàncies de les cases barceloninesbenestants; els ternes els hauríem detranscriure en castellà: En demanda dehospitalidad, El ordenanza, Estuvo en

280


Rolnáu Ribera. — «Música clàssica»

Flandes, Música clásica, Una partidacorn prometida...

De París retorna a Barcelona, plena-ment format, Román Ribera, vers l'en-trada d'aquest segle. Poques vegades ellhavia pres part en les nostres exposicionsoficials; va concórrer, sí, a la del 1888; ia la de Belles Arts del 1894, on li fou ad-cinirida la tela «Sortint del ball», ami)dues figures com a tema central, ara alMuseu d'Art de Catalunya. En la del 1896va ésser membre del Jurat d'admissió,membre que obrava a la callada — nocreient pas que de la discussió en neixila llum — entremig de les batusses d'al-tri, però que a l'endemà s'apressava a re-visar, agrupant-les a gust seu, les obresrebutjades i les obres admeses.

Cooperà amb pintures a l'oli a l'expo-sició organitzada pel Centro de Acuare-listas el 1885, a les generals que a laSala Parés es celebraven l'última dèca-da del xix i, com a siembre que n'era, ales del grup Asociación Artística y Litera-ria de Cataluña.

A Barcelona produí especialment pera la Sala Rovira (a hores d'ara Sala Bou)amb una constància i una seriositat ho-norables. Com de jove, també de vellfou en tota l'extensió de la paraula unprofessional de la Pintura. Res — llevatde l'amor — mai no el distreia. Excepcio-nalment va formar part de la Junta deMuseus llavors de l'Exposició d'Art An-tic — tan important —, el 1902.

Als darrers temps repetia els antics

temes sis-centistes sense — cous és natu-ral — la finesa de modelatge ni el dis-cret acoloriment de les seves obres deplena maturitat. Pocs foren els mesosque visqué desentès del treball i senserelació amb el públic. Quan ja no poguévaldre's per sí mateix, fou hospitalitzat alSagrat Cor, on va morir el 29 de maigd'enguany. L'enterrament fou fins a certpunt fastuós. El fèretre estava recobertami) corones del Saló de Barcelona, delSaló de Montjuïc, del Círcol Artístic, de laJunta de Museus i dels Antics dels Museusde Catalunya. La presidència del dol escomposava del nebot del traspassat Dal-lnau Nogués i Ribera i els senyors Santa-maria, conseller de l'Ajuntament, i Puigi Cadafals, de la Junta de Museus. Entreels concurrents recordem als senyorsconste de Güell, Rodríguez Codolà, Folchi Torres, Clarassó, Planas-Dòria, Cardu-nets, Galofré-011er, Marés, Humbert,Merli, etc., en representació de les prin-cipals entitats artístiques de la ciutat.

JOSEP-F. RÀFOLS

BtnuocnAFtA. — M. Ossorio Bernard, Galeria biográfica deartistas españoles del siglo xix, Madrid 1883-1884, p. 574;J. Ixart, Román Ribera, « La Ilustración Artística», Barcelo-na 21 desembre 1891; A. Elías de Molins, Diccionario biblia-gráfico de escritores y artistas cata!anes del siglo xix, vol. II,Barcelona 1895, p. 438; A. Opiseo, Arto y artistas cotolanes.Barcelona s. d., pp. 155.162; F. Bierola, Dietari, Vic 1908.Nombroses reproduccions d'obres de Román Ribera a «LaIlustración Artística», aIRnslració Catalana» i «Álbum Salón».

Agraïm al senyor Caries Pirozzini, antic secretari de laJunta de Museus, i als senyors Rovira i Bou, marxants suc

-cessius, a Barcelona, de les obres del pintor, Ics dades biogrà-fiques que niolt amablement ens han donat.

281


LES ADQUISICIONS DE LA JUNTADE MUSEUS

Les absències que tantes vegades hemlamentat en els concursos oficials, es fanencara més sensibles en tractar-se de lesadquisicions amb destinació al Museud'Art de Catalunya. És clar que actual-ment tots els mestres contemporanis es-tan representats dignament a les salesd'Art Modern; però, això no és cap raóperquè ni un d'ells deixi de contribuir a

nors proporcions possibles, i de passadaestablís una certa jerarquia que satisfésdiscretament als que temen els prejudi-cis d'un jurat. Potser convindria dedicaruna sala als artistes premiats en altresexposicions oficials, a la qual podrienreclamar un Lloc els admesos que renun-ciessin per endavant el dret a una possi-ble adquisició. I per raons anàlogues,però inverses, potser també fóra plausi-ble destinar una dependència a les obresque no havent estat refusades per unani-mitat, haguessin aconseguit una votació

Francesc d'A. Galí. — «Finestral»

l'esplendor i a l'interès d'aquestes Exposi-cions de Primavera que haurien d'ésserel panorama complet de la producció ar-tística de l'any. Les abstencions, encaraque molt sovint no responen a cap pro-pòsit determinat, poden ésser interpreta-des com una actitud d'indiferència o dedesconfiança gens favorable als interes-sos generals de l'Art i dels mateixos artis-tes, perquè podrien determinar un refre-dament perillós en la corporació munici-pal que les inicia i hi dedica un esforçeconòmic considerable.

Caldria trobar una fòrmula que evitéso almenys reduís el retraïment a les me-

insuficient del jurat d'admissió, per a éssercatalogades amb tots els drets que dónal'admissió oficial.

D'altres iniciatives han aparegut en-cara encaminades més o menys directa-ment a la mateixa finalitat com és ara laque ha posat en pràctica el diari L'Instanten virtut de la qual hom té ocasió de co-nèixer les preferències espontànies d'a-quella part de públic que ordinàriamentno les pot manifestar perquè no acostumaa fer adquisicions. La fórmula consisteixen l'atorgament d'un premi a les obresque reuneixen major número de sufragisentre els visitants de l'Exposició. El premi

282


ha tingut d'ésser adjudicat a les obres«Porc senglar», de Cuairan; «Tors dedona», de Gargallo; «Descans», de VidalRolland» i «Infants 1935», de Vila Arru-fat, o sigui a una escultura i una pinturaper a cada un dels dos salons.

El conjunt de l'Exposició de Primaverad'enguany, si no és declaradament supe-rior als precedents, es pot afirmar sensepor d'errar-se, que tampoc és inferior. El

tar certs valors plàstics que l'efervescèn-cia produïda per les curiositats estètiquespost-impressionistes, per les inquietudsque neixien ami) la guerra, havien des-nonat com a material inservible. Avui lapreocupació de «pintar bé» és general;i en aquest pintar bé, tàcitament es pòs-tulen principis de l'acadèmia. En el fonsés una mena de reconciliació amb concep-tes deixats de compte pel lliure examenplàstic portat a conseqüències monstruo-ses. És natural, dones, que si aquest mo-viment de regressió és general i tothom

si

1

LiJosep Puigdengolas. — Nu

criteri que ha regit l'admissió sembla quehagi estat una mica més rigorós, i apa

-rentment d'aquí ve 1'uniformisme ques'observa en el total del concurs.

No obstant, jo cree que aquest efecteté una causa més profunda i general. En-cara que aquí la gran polèmica que ac-tualment agita els centres artístics delmón, sobre la preponderància del «tema»en la pintura no ha pres consistència vi-sible, els nostres artistes han estat dòcilsa altres preocupacions de caràcter gene-ral que s'observen a tot arreu.

Els corrents principals de l'art contem-porani acusen una tendència a rehabili-

cerca el contacte de nocions i principismolt afins, les obres produïdes d'acordami) aquestes idees, tinguin un denomi-nador comú que les acosti i els doni unaccent semblant.

Aquest uniformisme és un senyal delstemps, i en aquesta realitat, cal discernirtot allò que dintre una perfecció tècnicai formal que unifica, acusa una persona-litat i un temperament original.

Per la Junta de Museus, encarregadad'adquirir les obres que han d'ésser in-

283


corporades al catàleg del Museu d'Art deCatalunya, les dificultats de la tria s'a-cusaven amb més relleu. Donades les pos-sihilitats que s'oferien, ha estat adoptatun criteri eclèctic discret que ha posat enevidència les realitzacions més personalsd'aquest moment.

El nu se n'ha endut la preferència per-què la igualtat de tema justament permet

dona en actitud de repòs sonmiador, «Fi.nestral». De moment aquest títol descon-certa perquè l'únic element important dela composició és la figura ageguda; elsaltres elements, un pany de cortina, unesflors, unes joies, són complements per aestablir l'equilibri. Pensant-hi una micaperò, un s'adona que el títol denuncia laintenció estrictament pictòrica, per dir-

Josep Obiols. — X

contrastar asu b usés exactitud les diferèn-cies conceptuals, de sensibilitat i de tèc-nica que distingeixen les zones esborra

-disses de l'art contemporani.Entre les adquisicions de pintura de la

Junta de Museus, hi ha tres nus i unafigura de nena en un interior: entre lesd'escultura, un nu i un bust; les restantssón dibuixos i ceràmiques, formant enconjunt un total d'onze adquisicions.

Francesc Galí, ha titulat el seu nu, una

ho així, de l'artista. El protagonista és lallum, la llum que entra pel finestral delfons, que el pintor no ha volgut explicarperquè evidentment no és el finestral allòque l'interessa, sinó la llum perlejada queper aquella obertura imaginària ve a vi-sitar les sinuositats d'aquell cos, a irisar-se en aquella pell sedosa i a crear unsdelicats contrastos de lluïssors tendres iombres transparents tot acusant les for-mes i les proporcions de la figura presa

284


com un objecte sense cap transcendèn-cia psicològica. Aquesta concepció plàs-tica respon a la darrera evolució de Galí;és la posició de l'impressionisme tradicio-nal, la pintura de la sensació pura, pin-tura per la pintura, pel goig de les qua-litats i les harmonies efímeres de la llum

Josep Obiols ha concorregut a l'expo•sitió amb tres teles amb figures de nena.La que ingressarà al Museu, en el catàlegés assenyalada amb la simple indica-ció X. És una mostra de la pintura densa,austera i sensible que caracteritza l'últi-ma etapa de l'art d'Obiols, pintor. La

Teresa Condeminas.— «Camí de la font»

inconstant. En l'obra de Galí, però, tot ique aquests siguin els problemes que hanreclamat l'esforç de l'artista, s'hi obser-va, més que en altres obres d'aquestaetapa, l'existència d'uns antecedents esti-lístics i conceptuals que sembla que fur-guen per salvar-se del repudi a què elsha condemnat el pintor. Potser és per aixòque aquesta darrera producció de Galí,té un interès particular, una inquieta ple

-nitud formal, una noblesa i una intensitatque es conquisten l'admiració sense esforç.

figura és situada dintre una gamma derosa apagat que rima amb la nota blancaesmortuïda del coixí i de les margaridesque el model té a les mans. La tècnicainsistida que distribueix la pasta per unigual en els obscurs i en els plans llumi-nosos, fa més penetrant la ingenuïtat dela figura que viu en la delicada harmoniadel conjunt de sonora opacitat i elegantrobustesa.

Josep Puigdengolas que en poc tempshavia donat proves inequívoques de la

285


Frederic Marés. — Bust (bronze)

Enric Serra Abella. — «Grup de cérvols»

286


f.^

Enric Casanovas. — «Noia nua»

seva facúndia d'execució, en el nu femeníque l'inscriurà al Museu, ha posat la sevafacilitat innata al servei d'una reflexióben eficaç. La composició adquirida, tétot l'optimisme que comunica la facilitat;ben establerta de proporcions, animadad'una vitalitat riallera, aquella figura fe-menina que s'abandona a un repòs pled'alegria, palpita en una llum daurada,tèbia, amb reflexos avivats en les fines ea-renes de les gràcies jovenils del seu cos,

i dóna la sensació d'una pintura espon-tània i inteliigent, dictada per un tempe-rament que s'embriaga amb les facilitatsque li ha conferit la naturalesa.

Els dos nus femenins que Teresa Con-deminas retola «Camí de la font», tenenuna tendra severitat que els emparentaamh el neo-classicisme dels comença-

Enric Casanovas. — «Noia nua», altre aspecte

287

EUTLLETÍ DELS MUSEUS D 4 ART DE BARCELONA

Josep Narro. — Illustracions

q7^

1 : i

Francesc Serra. — Alnints de nena

288


inents vuit-centistes. Notable correccióformal, paleta simple, execució poc insis-tida, actituds vagament acadèmiques, elconjunt d'aquesta composició, simpàtic,de disciplinada ingenuïtat és un dels tes-timonis més agradables que l'Exposicióde Primavera ofereix de la reconciliacióque alludíem més amunt.

Les adquisicions d'escultura són dues:un nu enter de noia, d'Enric Casanovas, iun bust femení de bronze, de FredericMarés. Casanovas ha deixat, potser mo-

La secció de dibuix del Museu s'enri-quirà ami) l'ingrés d'uns estudis de capsde nena, de Francesc Serra, plens de vidai executats amb una seguretat admirable.El caricaturista Narro hi serà represen-tat ami) dues composicions epigramàti-ques de caient barceloní vuit-centista, enles quals s'endevina el rastre de l'obra deXavier Nogués. La verba de Narro és ale-gre, agrupa les figures amb intenció i co-micitat en un escenari disposat amb tot elcaràcter local.

Francesc Elies. — Pot

Eudald Ballet. — Pot (gres)

mentàniament, aquell hieratisme palpi-tant que tan rara intensitat donava a lesseves obres, i ha concedit una discretabelligerància al moviment. La figura d'u

-na virginitat saborosa, s'inclina tota ellaendavant, pel ritme decidit de la passa.El cos sense flexions sobtades, sense sub-ratllats musculars visibles, té un aire alat;avança amb el cap alt, segura i alegre.El bust de Frederic Marés, té una dolçasolemnitat amb un punt de decorativismeque fa més sumptuosa aquella testa queemergeix amb noble gallardia de les es-patlles sòlides i proporcionades.

A les vitrines de ceràmica del Museuhi seran afegits «Grup de Cèrvols» defaiança d'Enric Serra Abella, realitzaciótècnica perfecta, graciosa de moviments ide línies, una ànfora de gres de riques to-nalitats, de Francesc Elies, i una altra delmateix material, d'excellent execució,peça d'una gran finor de formes i de to,obra del jove ceramista Eudald Ballet,artista que s'ha revelat en aquesta Expo-sició de Primavera.

CARLES CAPDEVILA

289


BIBLIOTECA D'ART DE LA JUNTA

DE MUSEUS

Obres ingressades durant el primer se-mestre de l'any 1935

ADQUISICIONS

OBRES VÀRIES AGRUPADES PER MATÈRIES

INDUMENTARIA. — ISABEL DE PALEN-CIA: El traje regional en España, 1 vol.

FOLKLORE. — JOAN AMADES: Costu -mari popular català. Gegants, nans i al-tres entremesos, 1 vol. — El naixement,1 vol. — Les esposalles, 1 vol. — La mort,1 vol. — Refranys personals, 1 vol. -Arts i oficis, 1 vol. — Refranyer barce-loní, 1 vol.

BELLES ARTS.—GENERALITATS I QUES-TIONS DIVERSES: Continuación de las ac-tas de la Escuela Gratuita de las NoblesArtes, erigida en la Casa Lonja de Bar-celona, 1 fase. — INSTITUT INTERNATIONALDE COOPÉRATION INTELLECTUELLE: Entre-tiens. L'art et la réalité. L'art et l'État, 1vol. THE TIMES: Persian Art Number. Ja-nuary 7th. - February 28th. 1931, 1 fase.VÍCTOR DE MEYERE: L'art populaire fla-m.and, 1 vol. — G. THILENIUS: La techni-que muséographique des collections d'eth-nographie. Le Musée Ethnographique deHamburg, 1 fase. — CURT SACHS: La sig-nification, la tache et la technique mu-séographique des collections d'instru-ments de musique, 1 fase.

ARQUITECTURA. — J. PUIG I CADA-FALCH: L'arquitectura romana a Catalu-nya, 1 vol. — PIERRE LAVEDAN: L'archi-tecture gothique religieuse en Catalogne,Valence et Baleares, 1 vol. — Louis BRÉ-HIER: Les origines de l'architecture ro-mane. La naissance de la sculpture mo-numentale, 1 fase.

ESCULTURA.—PAUL VITRY: Lasculpture de la Renaissance française auMusée du Louvre, 1 fase. — PAUL DES-CHAMPS: Le dévot Christ de la Cathédralede Perpignan, 1 fase.

NUMISMÁTICA. — JACOBO ZOBEL DEZANGRONIS: Diari manuscrit relatiu a lesobres que tenia en preparació (1861),

1 fase. — EDWARD T. NEWELL: A hoardfrom Siphnos, 1 fase. — C. H. V. SUTHER-LAND: Romano-british imitations of bron-ze coins of Claudius 1, 1 fase. — HAROLDE. GILLINGHAM: Ephemeral decorations,1 fase. — SAWYER McA MossER: A biblio-graphy of byzantine coin hoards, 1 vol.— AMERICAN NUMISMATIC SOCIETY: Proce.edings of the sventy seventh annualmeeting, Januari 12th 1935, New York,1 fase.

CERÀMICA. — GAETANO BALLARDINI: 4Corpus della maiolica italiana. Le maio-liche datate fino al 1530, 1 vol. — EMI-LIANO M. AGUILERA: La porcelana delBuen Retiro en el Museo Municipal deMadrid, 1 fase. — G. J. DE OSMA: Maes-tros alfareros de Manises, Paterna y Va.lencia. Contratos y ordenanzas, 1 vol.T. N. MCVAY: Identification of crystalli-ne substances by means of the petrogra-phic microscope, 1 fasc. — ALBERT B.PECK: Applications of the polarizingmicroscope in ceramics, 1 fase.

PINTURA. — JOAQUIM CIERVO: For-tuny. Assaig crítico-biogràfic, 1 vol.

—ANGEL SÁNCHEZ GONZALBO: Bernat Se-rra, pintor de Tortosa y de Morella,1 vol.

GRAVAT. — FRANCISCO ESTEVE Bo-TEY: Historia del grabado, 1 vol.—PAUL-ANDRÉ LEMOISNE: La vie et l'art roman

-tiques. Gavarni, peintre et litograph,2 vols.

HISTÒRIA. — ANTONIO DE CAPMANYY MONTPALAU: Museo Histórico, 2 vols.—IV centenario de la fundación de Li-ma (número especial de la «Revista delas Españas», 1934) , 1 fase.

UNITATS REBUDES D'OBRES EN CURS DEPUBLICACIÓ

JOSÉ PIJOAN i MANUEL B. Cosslo:Summa Artis: Tom V, El arte romanohasta la muerte de Diocleciano. Tom VI,El arte prehistórico europeo. — HISTO-RIA DEL ARTE: Tom VI, Max Hautt-mann, Arte de la alta Edad Media.Tom XI, W. Ti1eisbach, Arte barroco enItalia, Francia, Alemania y España.Tom XII, Max Friedlander i Enrique

290


Lafuente, El realismo en la pintura delsiglo XVII (Países Bajos y España).—CORPUS NUMMORUM ITALICORUM: TomXV, Roma. Parte I. Dalla caduta dell'Im-pero d'Occidente al 1572. — RAYMONDLÉCUYER: Regards sur les musées deprovince, fase. del 25 al 28. — OSWALDSIREN: Histoire de la peinture chinoi-se, tom 2. — HISTORIA DE ESPAÑA (Insti-tuto Gallach) , fase. del 10 al 18. -FERRAN CALLICÓ: Pintures, dibuixos,aiguaforts i litografies d'aquest artista,fase. 5 i 6.

NOVES SUBSCRIPCIONS A REVISTES

Journal of the American CeramicSociety i The Bulletin of the AmericanNumismatic Society, de Columbus(Ohio) .

DONATIUS

DE MUSEUS I ENTITATS ARTÍSTIQUES

VICTORIA AND ALBERT MUSEUM (Lon-dres) : «Review of the principal acquisi-tions during the year 1934», 1 vol. -C. E. C. Tattersall, «Department of tex-tiles. Notes on carpet knotting and wea-ving», 1 fasc. — A. J. B. TVace, «Depart-ment of textiles. Catalogue of algerianembroideries», 1 fase.

NATIONAL GALLERY AND TATE GALLE-RY (Londres) : «Directors reports, 1934»,1 fase.

DIRECTION DES MUSÉES NATIONAUX ETDE L'ÉCOLE DU LOUVRE (París) : «Rapportsur l'administration et la conservation desMusées Nationaux pendant l'année 1934»,1 fase.

AMICS DE L'ART VELL (Barcelona) :«Memòria 1934», 1 fase.

FOMENT DE LES ARTS DECORATIVES(Barcelona) : «Anuari 1923», 1 vol.

MUSEU DE SABADELL: «Anuari 1934»,1 fase.

MUSEO ARQUEOLÓGICO DEL SEMINARIODE LÉRIDA: «Catálogo», 1 fase.

MUSEO PROVINCIAL DE BELLAS ARTES, DECÁDIZ: «Boletín 1934», 1 fase.

MUSÉE D'ART ET D'HISTOIRE (Ginebra) :«Genava. Bulletin du... 1934», 1 vol.

THE ART INSTITUTE OF CHICAGO: «Re-port the year 1934», 1 vol. — «Catalogueof a century of progress exhibition ofpaintings and sculpture. Lent from Ame-rican Collections. 1933», 1 vol.

THE FOGG ART MUSEUM (Cambridge,Mass) : «Froln the Report of the Presi-dent of Harvard University, 1933-34»,1 fase.

SOCIEDAD ESPAÑOLA DE AMIGOS DELARTE: «Exposición de floreros y bode-gones en la pintura española. Catálogo-Guía. Madrid. Mayo 1935», 1 fase.

DE GABINETS DE MONEDES I MEDALLES

KUNSTHISTORISCHEN SAMMLUNGEN (Vie-na) : «Führer durch die Bundessammlungvon Medaillen, Miinzen und Geldzei-chen», 1 vol. — «Jahresbericht 1934»,1 fase.

HOTEL DES MONNAIES ET MÉDAILLES(Varsòvia) : «Rapport sur les travauxexecutés pendant les années 1930-31 -1931-32 - 1932-33 - 1933-34», 1 vol.

KUNGL. VITTERHETS OCH ANTIQUITETS-AKADEMIEN: (Estocolm) : «Arsbok 1933-35» - «Fornvánnen 1935».

SOCIETÁTTII NUMISMATICE ROMÁNE (Bu-carest) : «Cronica Numismaticá, si Ar-cheologicá», anul X (1934), 5 fases.

D'ACADÈMIES

ACADEMIA DE BELLAS ARTES DE SAN FER-NANDO (Madrid) : «Anuario para 1935»,1 fasc. — GONZALO BILBAO Y MARTÍNEZ:«El Museo de Sevilla», discurso de recep-ción, 1 fase. — FEDERICO MORENO TORRO-BA: «El arte lírico español».

ACADEMIA ARAGONESA DE NOBLES Y BE-LLAS ARTES DE SAN LUIS (Saragossa) :«Boletín 1934», 1 fase. — «Estatutos yReglamento», 1 fasc. — ,LOSÉ VALENZUELALA ROSA: «Los tiempos de Bayeu», dis-curso de recepción, 1 fase.

291


D'ALTRES ENTITATS CULTURALS

SOCIÉTÉ DES NATIONS - INSTITUT INTER-NATIONAL DE COOPÉRATION INTELLECTUE-

LLE (París) : «L'année 1934 de la Coopé-ration Intellectuelle», 1 vol.

AJUNTAMENT DE BARCELONA - COMISSIODE CULTURA: «Els jardins dels infants »,1 fase.

UNIVERSITAT DE BARCELONA - SEMINARIDE PEDAGOGIA: «Memòria del curs 1933-1934», 1 fase.

FOMENT DE LA PIETAT CATALANA (Bar-celona) : «Analecta Sacra Tarraconensia.Anuari de la Biblioteca Balmes. 1934»,2 fase.

CONSELL DE PEDAGOGIA DE LA GENERALI-TAT DE CATALUNYA: «Anuari de les Biblio-teques Populars, 1933», 1 vol.

SOCIEDAD DE ATRACCIÓN DE FORASTEROSI Barcelona) : Fernando Razquín Fabregat,«Cervera», 1 fase.

ASSOCIACIÓ DE PESSEBRISTES DE BARCE-LONA: «Actuació dels anys 1932-33 i 1934»,2 fasc. --Josep M." PUIG i Ro1G: «Laconstrucció dels pessebres», 1 vol.

ASSOCIACIÓ D'ANTICS ALUMNES DE L'ES-COLA DE TEIXITS DE BADALONA: CAMIL RO-DóN i FONT: «La màquina de filar», 1 fase.— «El color escarlata», 1 fase. — «La mi-tologia i la tapiceria», «El rapto de lassabinas», 1 fase.

ASSOCIACIÓ PER LA CULTURA DE MA-LLORCA I Pal ma) : «Calendari mallorquíde 1935», 1 fase.

COMISIUNII MONUMENTELOR ISTORICE(Bucarest) : «Buletinul», anul XXVI(1933), 4 fase.

D'EXPOSICIONS D'ART

KUNSTHAUS MALMEDÉ (Colonia) . «Gc-Inülde alter meister. Antiquitaten. 1935»,1 fase.

INSTITULUI DE CULTURA ITALIANA (Bu-carest) : «Muzeul Toma Stelian. Arta Ita-lianá Contemporaná. Expositie de pic

-turá, aculpturá si gravurá. 1935», 1 fase.J UNTA MUNICIPAL D'EXPOSICIONS D'ART

(Barcelona) : «Exposició de Primavera1935. Catàleg», 1 vol.

AJUNTAMENT DE LLEIDA: «Festes com-memoratives de la Renaixença. Exposi-

ció de records lleidatans. Any 1933»,1 fase.

EL DÍA GRÁFICO (Barcelona) : «Exposi-ció històrica fotogràfica de la Catalunyaactual» i «Exposición del Arte del vestiry Salón de creaciones. 1935. Catàlegs»,1 fase.

GALERIA BACHSTITZ: «Bulletin of the...1935», 1 fase.

D'AUTORS

J. AMoRós : «Cortesanas y sirenas»,1 fase.

EUSEBIO BOSCH HUMET: «Organografiageneral de todos los instrumentos musi-cales», vol. L« i el manuscrit original delvol. 2.", junt amb els 129 dissenys desti-nats a 1'illustració de l'obra.

FERRAN CALLICÓ : « 100 retrats dibui-xats per •.. », 1 vol.

JEAN B. CAMMANN: «The symhols onstaters of corinthian type», 1 vol.

SANTIAGO CAMARÓN: «Biografía-crono-gía del apellido Camarón», 1 fase.

ETTORE GABRICI: «Diritto e rovesciodelle moflete greche», 1 fasc. — GEORGGALSTER: «Knud den Helliges jydskemónter», 1 fase. — «La trouvaille moné-taire de Grenaa et les déniers jutlandaisde la période 1146-1234», 1 fase. — «DenKgl. Mont og Medaillesamling i Finansa-aret 1932-1933», 1 fasc.

J. GIBERT: «Mosaiques de la chapellede Golgatha», Informe de... sobre el pro-jecte de llur restauració (manuscrit) .

MACARI GOLFERICHS: «Informe oficialrelatiu a l'exhibició projectada d'art es-panyol i hispano-americà a l'ExposicióInternacional del 1929» (manuscrit( .

GEORGE F. HILL: «On the coins ofNarbonensis with iberian inscriptions»,1 fase.

CÉSAR IV1ARTINELL: «Influència francesaen l'art català del segle XVIII», 1 fase.

JULIO MARTINEZ SANTA-OLALLA: «Ne-crópolis de Herrera de Pisuerga (Palen-cia) », 1 vol. — «Zur tragweise den bugel-fibel bei den • estgoten», 1 fase. — «Es-quema de la arqueología visigoda», 1 fasc.— «Sobre cómo usaron la fíbula los vi-sigodos», 1 fase.

(Continuarà)

292

REPRODUCCIONS D'ARTESCULTÒRIC

AMB DIVERSOS TOTA MENAMATERIALS DE PATINES

L E `A, S. Á%.Tallers i estudis: Carrer Girona, 153Telèfon 77926 - BARCELONA

La t'ill:lcoteca

MARCS I GRAVATS

HIGINI GARCÍASuccessor de Gaspar Esmatles

Exposició permanent deismillors paisatgistes catalans

Passeig de Gràcia, 34 - Telèf. 13704BARCELONA

1'1ti1IIC1'1i1 Catala..aVIDRIERES D'ART - MUNTURES EN GRAN PREMI

PLOM 1 LLAUTÓ - ESMALTS AL FOC 1 Exposició Internacional

SOBRE VIDRE, CRISTALL 1 CERÁMICABarcelona, 1929

VIDRES 1 CRISTALLS PLANS 1 CORBATSGRAVATSBISELLATSMIRALLSMOTLLURESMARCSETC.

Central: Ronda de Sant Antoni, 56Telèfon 22035

Sucursal: Laureà Miró, 40 (Hospitalet) - Telèfon 30634

1111C1.11:A1C111\4 ISOIAÅUiSIHX 1 HAIMAIA (MUÁRLEdicions model de Lecciones de Cosasllibres d'ensenyan- per C. B. NUALART:ça i vulgarització Llibre primer. 4,50 Ptes.

Llibre segon . . .. . . . . 5,00 Ptes.Llibre tercer . .. .. . . . 6,00 Ptes.

Estudio experimentalde algunos animales

per J. PALAU VERA.... 2,50 Ptes.

Estudio experimentalde la vida de las plantas

per G. F. ATKINSON. . 2,50 Ptes.

El Acuario de Agua dulceper S. MALUQUER ... . 6,00 Ptes.

Las Maravillas de los animalesper A. BALLVÉ ..... . . 6,00 Ptes.

Nuestro organismoper J. VÁZQUEZ .. .. . 4,50 Ptes.

Las Maravillas delCuerpo Humano

per O. BÉLIARD .. . ... 6,00 Ptes.

Damaneu el catàleg detallat Aritmética , Geometría ,SEIX 1 BARRAL GERMS.Provença, 219 - Barcelona Gramática, Geografía, etc.

Indústries ..GràfiquesSeix i Barral Germans

S•A

IMPRESSORS I EDITORS

disposen d'una ferma col•laboraciód'artistes especialitzats en tota obragràfica i el muntatge industrial mo-dern de totes les branques del llibre

Aquest conjunt està alservei de l'Art, de laIndústria i del Coinerçi la seva consulta seràmolt agraïda i atesa

Provença, 219 : BARCELONA : Telèfon 71671

La Pinacoteca

MARCS 1 GRAVATS

HIGINI GARCÍASuccessor de Gaspar Esmatles

Exposició permanent deismillors paisatgistes catalans

Passeig de Gràcia, 34 - Telèf. 13704BARCELONA

11111IIARCI I!OV. GARCIA SIMONRambla de Catalunya, 29

Telèfon 1677

EXPOSICIÓPERMANENTd'obres d'ArtModern deismillors artistes

MARCS - GRAVATS - MOTLLURES

Pròxim trasllat al

Passeig de Gràcia, n.° 19

Vídua de.111:111 oIei'

TALL 1 COL•LOCACIÓ

DE CATIFES

ESTORES - PERSIANESARTICLES DE NETEJA

RestaurantAI R ÅI oos Â11C

ESPECIALITATEN NOCES1 BANQUETS

Carrer de València, 273(entre Claris i Llúria) Parc de Montjuïc : Telèfon 21222

Telèfon 70321 - BARCELONA BARCELONA

Documents

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA · Composició de fragments arquitectònics entorn una est itua sepulcral a la Sala de Pere i Jaume Serra d'aquests fragments dispersos planteja