Butlletí Gent del Masnou 3a. època núm. 316, gener del 2014

Ple d’aventures

ple de coneixences

Bon

Escaneja amb el teu mòbilaquest codi QR o bé entraal web: elmasnou.mobi iparticipa en tots els sorte-

jos setmanals de laFederació del Comerç i laIndústria del Masnou.

Bona Sort!

Recollida a domicili i substitució de cotxe gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. ITV 100%

Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · genis.oliveras@gmail.com

T A L L E R S M A S N O U M U L T I M A R C A

Als vespres Fem comandes a domicili Alella, el Masnou, Teià i Premià de Mar. De dimarts a diumenge de 20 a 22:30/23h.

Comanda mínima 15€

95 555 78 94

Prat de la Riba 98 (Camí Ral Ocata) el Masnouwww.frankfurtparera.com · frankfurtparera@hotmail.com

AULA DE MÚSICA

Taller i cursos de música per a pares i nensMatinals de música

Música per a petits en anglès

Pl. del mil·lenari, 3 L, 637 736 203, Teiàwww.claudesol.net

.com/aulaclaudesol

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol

Portada: Després del 2014

Correcció: Esteve Pujol

Disseny i muntatge: Taller de publicitat.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 20gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment d’aquest butlletí als socis es fa amb elsuport de l’Ajuntament de la Vila.

SumariEDITORIAL.................................................................................................. 3BÚSTIA OBERTA........................................................................................ 5CRÒNICA Joan Casals .............................................................................. 5ESTEM PLENS DE RAÓ Joan Camps ..................................................... 6EFEMÈRIDES DE L’ANY 2014 Joan Muray............................................... 7DEGENERATS Joan Maresma .................................................................. 8QUÈ HAURIA DIT EN BALLESTER Joan Muray ..................................... 9LA RUTA INFERNAL Josep Condeminas ................................................. 11PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran ............................................... 12HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray......................................................... 14TEATRE CAPITAL Rosa Ma. Isart ............................................................. 16LA PUNTA DE LA LLENGUA (50) Esteve Pujol ....................................... 17GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany.................................. 18DITES I PERSONATGES POPULARS Albert Vidal.................................... 19CORAL XABEC NADAL Esteve Pujol ....................................................... 20GENT DEL MASNOU INFORMA................................................................ 21ARRAN DE SÒL Pledebuit.......................................................................... 22LA CUINA DE L’ANTÒNIA El Cullerot ....................................................... 22

En l’editorial del mes passat se’ns va ocórrer de fer un seguit de propostes alsofert tió de Nadal, bo i fent volar una mica la imaginació i aprofitant la bonho-mia d’aquesta tradició, que durant les festes ens acompanya amablement; horecordeu, oi?Doncs bé, de les moltes propostes algunes s’han fet realitat. Repassem-ho:Dèiem:Caga tió… perquè la propera edició de la Marató de TV3, dedicada a la lluita contrales malalties degeneratives, sigui, de bell nou, un exponent del gran esperit de gene-rositat de tots plegats. Doncs sí, malgrat la crisi, un nou èxit de participació de la ciu-tadania, que ens permet somniar desperts en un món més just i fraternal. Caga tió… perquè la Gran Recapta d’aliments i les campanyes promogudes perCàritas, Creu Roja i altres associacions humanitàries previstes per a aquest mesde desembre, tornin a posar de manifest, una vegada més, la solidaritat enversels qui la passen més magra. Un altre sí com una catedral, que fa palès el graude sensibilització i compromís social envers els més vulnerables.I per acabar:Caga tió… perquè aquest mes de desembre tinguem resolta de manera defini-tiva la data i pregunta de la consulta per a la independència i les puguem ano-tar al calendari del 2014. Doncs, Sí i Sí. Contra pronóstic dels escèptics, ja tenimdata i pregunta per anotar al calendari d’enguany. Data: 9 de novembre de2014. Pregunta: –Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas de res-posta afirmativa, vol que aquest Estat sigui independent?Fou el 12 de desembre passat, vigília de Santa Llúcia, advocada dels invidents, quees va fer públic l’acord sobre la data i la pregunta de la consulta, comptant amb elconsens dels partits (CiU, ERC, ICV i la CUP) que van veure clar que calia primarl’interès del país per damunt de l’interès dels respectius partits. La resta de grups del’arc parlamentari (ens estalviarem d’enumerar-los per no fer-los propaganda defranc) van continuar immersos en la seva particular cegesa o miopia.És evident que la pregunta formulada en dos temps aporta una certa complexi-tat en les respostes i que no és la pregunta clara i concisa que molts hauríemvolgut; però s’ha de considerar que davant les exigències i prioritats dels dife-rents corrents polítics, ha estat una sortida intel·ligent que pot animar a partici-par fins i tot els qui encara creuen en una possible relació federal amb l’EstatEspanyol. Sigui com sigui, tenim pregunta i data en l’horitzó proper i això ens ha de donarconfiança i fermesa per seguir esperançats el camí que de manera visibles’inicià aquell llunyà 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt, amb la històri-ca consulta per a la independència, posteriorment secundada per la gairebétotalitat de pobles i ciutats de Catalunya (a la nostra vila fou el 13 de desembrede 2009), amb una participació molt notable i la victòria aclaparadora del Sí.Ànims, i que el 2014 ens sigui propici!

El President

GENTDEL MASNOU

QUE EL 2014 ENS SIGUI PROPICI

3

Editorial

De Francis Veber

Adaptació i direcció:Francesc Fàbregas

Un clàssic d’humor representat amb gran

èxit arreu del món

Gener 2014

dissabte 16 e a les 21 diumenge 17 a les 19

Ca n’Humet

Companyia Rauxa de Gentdel Masnou presenta:

FARM

AC

ÈUTI

CS

DEL

MA

SNO

U 24 hores al seu servei

Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.30 - 14 i 16.30 - 21 9.30 - 14

Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30

FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13

OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 14

Riera (Club nàutic)

J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30

Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 14 i 16.30 - 20.30 9 - 14

Nous horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte

FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores

seguides, de les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.

Gener 2014

Febrer 2014

FàbregasViayna CDominguez

AymarAymarViayna CDominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViayna CViayna CAymarOcata

dimecresdijousdivendres

dissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimarts

293031

123456789

101112131415161718

dimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimarts

FàbregasAymarOcataDominguezDominguezDominguezFàbregasAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViayna CViayna CFàbregasOcataDominguezAymarViayna CRieraRieraOcataRiera

123456789

10111213141516171819202122232425262728

Trobada deNadons

Reis

5

Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.

BRAVO, PRESIDENT.BRAVO, CDC

Amb l’orgull de ser militantantic de Convergència De-mocràtica de Catalunya,amb els suficients anys al’esquena com per haver-lesvistes de tots colors, sensedeure res a ningú ni necessi-tat d’adoctrinaments, vull dirben alt i fort: bravo, Pre-sident Mas, i bravo, CDC.Per ser a l`alçada del que lasocietat catalana està

reclamant, per la fermesaen la conducció del governen les greus circumstàncieseconòmiques, per l’elegàn-cia democràtica amb quèafronteu tots els atacs queamb bastant barroeria, persort, us dirigeixen els ene-mics de Catalunya. Mantin-gueu fort el timó; la traves-sia serà llarga, però el rumbestà ben traçat. SÍ SÍ.

Marià Aran i Gonzále

El diumenge 24 de novembre passat i per quinzè any , Gent delMasnou va organitzar la ja tradicional trobada d’intercanvi deplaques de cava del Masnou al carrer de Pere Grau . Un grannombre d’afeccionats d’aquesta modalitat de col·leccionisme,vinguts d’arreu de Catalunya, van participar-hi activament inter-canviant entre els qui comparteixen l’afecció i també amb lacompra de plaques.La placa especial editada per a l’ocasió, seguint elcol·leccionable de la sèrie de vaixells de la marina de vela del1800, fou el llagut, petita embarcació costanera que, per a lapesca o el transport de mercaderies, cabotejà durant moltsanys per les aigües mediterrànies. Les característiquesd’aquesta embarcació venien impreses en un díptic que acom-

panyava les ampolles.Per commemorar l’efemèride de la quinzena edició, els com-pradors de l’ampolla de la trobada, embotellada per CavesRoura d’Alella, foren obsequiats amb una segona placa espe-cial amb el logo de Gent del Masnou, a semblança de la ques’edità l’any 1999 amb motiu de la primera trobada, i es tancàaixí el cercle de quinze anys al peu del canó.Una vegada més vam oferir als visitants la possibilitat d’unavisita guiada a un lloc emblemàtic de la vila. Enguany, nova-ment acompanyats per l’incansable col·laborador Jordi Milà, unnombrós grup de persones va poder visitar les instal·lacions deles antigues i emblemàtiques Caves Champ-Sors, actualmentocupades per Caves Rekondo. La visita va cloure amb un ape-ritiu ofert gentilment pel Restaurant Mas Vell. Durant tot el matí no hi van faltar els nombrosos sorteigs de lotsoferts pels establiments col·laboradors que, any rere any, enshan donat suport .No voldríem cloure aquesta crònica sense agraïr a tots elscol·leccionistes que ens hi van acompanyar i a totes les entitatsi comerços que, amb la seva col·laboració desinteressada, vanfer possible la trobada i que relacionem a continuació:Promoció Econòmica i Servei de Manteniment del’Ajuntament del Masnou, Policia Local, Ass. Lúdica Amicsdel Pere Grau, Ass. de Col·leccionisme: C.P.C, A.C.P.Bagà, C.P.C. Catalunya i Xapes.net, Can Colomé, Can MaiTanquis, Can Rac, Caves Blancher, Caves Rekondo,Caves Roura, Col·legi Escolàpies-La Immaculada, CondisPere Grau, El Celler del Mar, Novetats Pradell, PastisseriaMiquel, Restaurant Mas Vell i Revista La Clau.

Crònica Joan Casals

XVTROBADA D’INTERCANVIDE PLAQUES DE CAVA

ATENCIÓ, NADONS MASNOVINS

NASCUTS EL 2013!CONVOCATÒRIA PER A LA FOTOGRAFIA DENADONS: EL DIUMENGE, DIA 12 DE GENER,

A 2/4 DE 12 DEL MIGDIA.La fotografia es farà, com de costum, a les escalinates de Bell-Resguard.

Informació: 93 555 80 06 - 93 555 21 13

M’excuso per no haver lliurat la mevapàgina de desembre, col·laboració quehe mantingut sense interrupció des delnovembre del 2005. Atès el meu estat anímic i la meva visióobsessivament crítica del futur incert quevivim, vaig creure que la meva opiniódesentonaria del missatge nadalenc cor-rectament polític, que amb el seu efecteplacebo entendreix els sentiments i creamicroclimes de felicitat insignificant, tem-poralment efímera o enganyosa en lacreixent majoria de famílies que, en notenir res per perdre, ja només depenende la beneficència, la caritat i en últimrecurs, si són creients, de la mà de Déu. En general, davant tanta gent en des-acord en la percepció de la meva realitat,assumeixo que sóc jo l’exagerat i haig dedir que m’he sentit relaxat i en pau ambmi mateix en fer aquesta pausa i nointerferir amb criteris propis que, en serradicals, resulten extemporanis i en elmeu cas ben poc o gens nadalencs.D’altra part, jo també m’he deixat acaro-nar la ment en saber que ja tenim pre-gunta i data de resposta: vet aquí elmiracle nadalenc que ha il·luminat elParlament on, ja era hora!, CiU, ERC,ICV-EUiA i la CUP han acordat la pre-gunta: ¿Vol que Catalunya esdevin-gui un Estat?, una pregunta amb cuaque cal reiterar, ja que, En cas afirma-tiu, repregunta ¿vol que sigui unEstat independent? La data fixada pera la consulta, 9 de novembre del 2014,és un termini que se’ns farà molt llarg ifeixuc. Tot i sentint-me més esperançat, quanhe comentant tot això en la intimitat d’ungrup de gent propera, se m’ha acudit opi-nar que l’allau que ens ve del governcentral, la seva caverna mediàtica iels cavalls troians que van vomitantcinquens columnistes entre nosal-tres, segueixen sent un mal presagiper al futur de la nostra economia,identitat, cultura i llengua, la qual cosaha provocat que la meva amiga mésdilecta m’hagi replicat severament, dient-me: Fixa’t en les bones notícies! Javeieu, el meu pessimisme no té remei, avegades m’hauria de mossegar la llen-gua, però reaccionant positivament li he

milionaris i les cadires més ben encoixi-nades dels seus consells d’administra-ció. Ja no ens ve de nou, perquè sónaquelles empreses publiques que es vanprivatitzar amb la mà negra de Rato, elgran guru del PP després de Bárcenas itambé el tocacampanes de l’estafa deBankia. Sort tenim de les xarxes socials quedenuncien la ficció parlamentària, aquestfrau de llei amb tant teatre constitucionald’on emana aquest tuf de clavegueracorrupte i contaminat de tots els principisètics i morals més elementals. Avui m’haarribat el link Joanhaciendoamigos; usel recomano i el trobareu si us linkeu elsubtítol ☼ d’aquest article. És un seriósmonòleg, on l’autor fa un retrat precís iobjectiu d’aquest règim, que per definicióanul·la tots els arguments que donenlegitimitat al cap d’estat i per definició atota l’estructura institucional que emanade la Constitució. Aquells qui encara cre-uen i aspiren a viure en democràcia quemirin i sobretot escoltin aquest monòleg ireflexionin quina mena d’olla de grills ins-titucional ens empara. Passi el que passid’aquí al 9 de novembre, jo ho tinc moltclar: Independència SÍ!, assumint totsels sacrificis que calgui. Enmig d’aquestamàfia, que per corrompre la democràcias’anomena constitucional, no estic boigni borratxo per voler seguir com ara.

ESTEM PLENS DE RAÓ, ANEM PER FEINA!Joan Camps i Ortiz

6

volgut respondre en to de floreta id’excusa a la vegada, però acusant-lad’optimista! (que ella n’és molt) i ambdesig sincer he afegit: Espero que esti-guis ben informada, m’ho desitjo it’ho desitjo de tot cor.Però la realitat és tossuda, perquè elspares de la pàtria constitucionalistasegueixen fent la seva comèdia. Vancomençar Rajoy i Rubalcaba acordantpúblicament impedir-nos decidir demo-cràticament el nostre futur com a nació, ipocs dies després el govern del PP ensha posat en escena l’augment del’electricitat domèstica, deixada només al’abast de les famílies econòmicamentprivilegiades. I tot seguit, una vegadaorquestrat aquest escàndol social, hanmogut els fils de la CNC, que, en el seupaper de comparsa nacional del governper la competència, ha permès el copd’efecte de l’executiu fent-nos creureque han parat autoritàriament el frau queja han fixat en connivència i que ens aca-baran sumant, mes darrere mes, a lafactura de la llum: “No serà de l’11%” hadit Rajoy solemnement. És clar! Dit això,ara li haurem d’agrair que l’augment finsa març sigui del 2,3%, deu vegades mésque l’augment de les pensions. Ens aixe-quen la camisa fent al joc a lesElèctriques, que premien molt bé elsexministres reservant-los els endolls

EFEMÈRIDES DEL 2014Joan MurayVocal de Cultura

7

Diputacions. En fou el primer presi-dent Enric Prat de la Riba. Fou supri-mida el 1925.

150 - 1864 – “La Gata” i les “gatades”impulsen el teatre català modern. Elseu principal impulsor fou FredericSoler “Pitarra”, el qual, junt als seusamics, fundà la societat teatral “LaGata”; d’aquí sorgí que, dels escritsque feien a la premsa, en deien gata-des.

150 - 1864 – Èxit editorial dels“Singlots poètics” de Pitarra. Forenuna sèrie de peces teatrals humorísti-ques que començaren amb la paròdia“L’Esquella de la Torratxa” i seguirenamb “L’últim trencalòs”, “La botifarrade la llibertat”, “Les píldoresd’Holloway”, etc.

300 - 1714 – Capitulació de Barcelonai el primer Onze de Setembre.Després d’un setge de més d’un any,l’11 de setembre Barcelona es veuobligada a capitular. Les tropes caste-llanes i franceses comandades pelduc de Berwick entren a la ciutat el dia12 a les sis de la tarda.

Del Masnou100 - 1914 – Cent anys de la mort delpirata i negrer Joan Maristany iGalceran, genocida de l’Illa de Pasqua(Rapa Nui) l’any 1862, causant del’esclavatge i mort de 349 illencs.Havia nascut l’any 1832.

titits que he sostingut i un sol titit m’hafotut”.

Falutx negrer perseguit per un vaixell anglès.

Antiga plaça de l’antic mercat

100 - 1914 – Cent anys de la mort delcapità i agent de borsa Jaume Sensati Sanjuan, nat el 1856. Al Masnou esféu construir el que ara és la Casa deCultura. Se’l recorda pel seu neguit deregar cada dia la carretera, fet pel qualels estudiants que passaven amb eltren li tragueren aquests versos: “Vós,que en souhome sensat ien teniu tantafal·lera de regarla carretera,des d’ara enquedeu nome-nat marquès dela manguera”.

125 - 1889 – Naixement del mestre,poeta i escriptor masnoví JaumeFuentes i Ramentol. Va fundar i dirigirel Col·legi de Sant Josep fins a la sevaprematura mort el 1920. A més delnombrosos poemes per a grups deCaramelles, va escriure dues obres deteatre i fou membre fundador del’Associació Nacionalista Gent deMasnou.

175 - 1839 – Naixement del qui foualcalde (1879-1883) i capità, JosepIsern i Maristany “Titit”. Fou cèlebreper la seva alcaldada de fer tallar unarbre del mercat, on es reunien elsseus detractors; l’endemà de ser tallathi va aparèixer el rètol següent: “Tants

350 - 1664 – Del primer document onconsta un Millet al Masnou. Proveniendel poble de Belveser del Rasès(Occitània).

DE CATALUNYA75 - 1939 – Caiguda de Barcelona ipèrdua de les llibertats democràtiquescatalanes. Fou el 26 de gener el diaque les tropes franquistes entraren ala capital. Amb elles es consolidà lapèrdua de les nostres institucions degovern, a l’ensems que començavauna cruel persecució de tot el que festuf de català.

75 - 1939-1952 – Camps de concen-tració, presons i afusellaments alCamp de la Bóta. L’afany dels gua-nyadors de la guerra civil per trobarculpes és tan gran que a Barcelonas’omplen a vessar les presons is’habiliten diferents camps de concen-tració, mentre els consells de guerrafuncionaven a gran ritme i cada mati-nada hi havia afusellaments.

75 - 1939-1955 - Entre el racionamenti l’estraperlo. Per l’escassetat d’ali-ments bàsics, el nou Estat estableix elracionament de pa, oli, sucre, llegums,cafè, xocolata, així com del sabó. Aixòportà a l’aparició de l’estraperlo.

100 - 1914 – La Mancomunitat deCatalunya, concentració regional decompetències. Era el 6 d’abril quan esva constituir la Mancomunitat deCatalunya, formada per les quatre

900 - 1114-1115 – Expedició de Ra-mon Berenguer III a les Balears. Entreaquests anys es va dur a terme la con-questa d’Eivissa i de Mallorca, tot ique no es conservaren; però va servirper anar debilitant el poder sarraí ipreparar-ne la conquesta definitiva entemps de Jaume I.

8

Pel novembre de l’any passat –si noem falla la memòria– van descobrir enun apartament de la ciutatd’Augsburg, a prop de Munic,Alemanya, més de 1.400 quadresdesapareguts durant la SegonaGuerra Mundial. Els quadres inclouenpintures, dibuixos i esborranysd’expressionistes alemanys comGeorg Grosz i Max Beckmann, peròtambé n’hi ha d’artistes com Matisse,Chagal, Renoir, Tolouse-Lautrec,Picasso i d’altres mestres europeus.La descoberta es va produir, diuendiferents diaris, fa uns quants mesos,però les autoritats alemanyes la vanpublicar no fa gaire perquè temien quela revelació augmentés la gran confu-sió sobre la propietat de les obres tro-bades.Aquestes són, òbviamente, resultatdel pillatge de museus i col·leccionsprivades dels territoris envaïts pelsnazis abans i durant la guerra. Però estrobaven en un apartament d’un des-cendent de Hildebrand Gurlitt, que–tot i ser jueu– va ser escollit pel doc-tor Goebbels per avaluar i ajudar avendre els quadres i era –sembla ser–propietari legal de tot aquest tresor.Les obres reuneixen el que Hitler ano-menava art degenerat, principalmentels expressionistes alemanys, que perla seva voluntat –un aficionat a la pin-tura que dibuixava tancs i cuirassatsde grans mides i aquarel·les de pos-tals carrinclones– havien de ser des-truïdes. No obstant, les de gran valor

comercial havien de ser venudes peralimentar els cofres i l’economia deguerra del Tercer Reich, un imperi quehavia de durar mil anys.Però en la promiscuïtat de la troballano es distingeixen les unes de lesaltres i no deixa de ser una trista ironiael fet que els mestres de l’impressio-nisme francès, per exemple, facincompanyia als degenerats com en elSalon des Refusés – el saló del rebut-jats de 1863, nom donat a una exposi-ció paral·lela a l’oficial on eren expo-

desa o de megalomania. N’he conegutalgun aquí, a Rio. Allò que diuen de siquieres conocer a Fulanito, dale uncarguito. Gentalla com Hermann Goering oHeinrich Himmler o ReinhardHeydrich. D’aquest últim ha sortit nofa gaire una biografia de RobertGerwarth: Heydrich, el botxí de Hitler,el seu nom. És ja a la llista de llibresque m’agradaria llegir.Sempre m’ha fascinat la SegonaGuerra. Des de jove. Em captivaaquesta dolenteria, aquesta perversi-tat, aquesta iniquitat, aquesta malesa.

DegeneratsJoan Maresma Duran

Reinhard Heydrich

Hildebrand Gurlitt, al centre amb Heinrich Himmler a la dreta

sades obres repudiades del saló ofi-cial i que va atraure moltes personesdisposades a ridicularitzar les obresdels menyspreats, entre ells Manet iCézanne–, d’on va sortir el gran art definals del segle XIX.L’art és difícil de matar. Però elshumans, o alguns humans, són mal-vats. I mesquins, i mediocres i desho-nestos i pocavergonyes. I ho volencontrolar tot. I tenen desitjos de gran-

L’ús de la violència física al serveid’uns valors indecents i brutals.Encara existeixen milers d’obres d’artdesparegudes durant la guerra, de lesquals no es té cap notícia. A poc a poctroben la llum novament. L’art és difícild’exterminar. Fins i tot el degenerat.Artistes que són tots ja morts i almateix temps segueixen vivíssims.

Bon any

PD: El pare en fa 90 el dia 19. Felicitats.

Què hauria dit del mar d’estelades quees veuen d’un temps ençà, sobretot desd’aquella gernació que va omplirBarcelona per a la manifestació de laDiada Nacional del 2012, dia en què,per fi, el poble va perdre la por de lluir-la i va recuperar l’orgull de sentir-secatalà, de formar part d’aquest poblemil·lenari.Aquell 2012 Barcelona es va omplir, i nosolament de gent sinó d’estelades, quelluïa al vent la gran gentada que vaomplir el Passeig de Gràcia de dalt abaix, a més de carrers i més carrers,una riuada que amb prou feines podiaavançar, i que pràcticament no ho féu,cap a l’objectiu final, el Parlament deCatalunya. Més que una manifestaciópel dret a decidir, fou una concentraciómassiva per dir prou a l’espoli, a la mar-ginació de la cultura, a posar bastons ales rodes de tot el que som i volem ser,per encara dir a sobre que som uns lla-dres i insolidaris, quan ells són els quiens roben.Enguany, per la Diada Nacional del2013, la concentració de catalans i delsqui ho volen ser fou per mitjà d’unacadena humana, la Via Catalana cap ala Independència, que va abastar elpaís en diagonal, quatre-cents quilòme-tres que més o menys seguien el traçatde la Via Augusta dels romans. I a laqual, a més, la part del territori que que-dava fora d’aquest àmbit, com són lescomarques del nord-oest i de ponent,també es van incorporar; i hi van fer elsenyal de sortida bo i repicant les cam-panes de la Seu Vella de Lleida i fent eldia abans una cursa de torxes que els

duria fins a les terres de l’Ebre.Quan era en aquesta via, a l’hora de les17.14 (un quart menys un minut de sis)i donaren l’avís d’unir totes les mans,des dels comtats nord-catalans fins a laprimera comarca del País Valencià,vaig sentir un calfred que em va recór-rer l’espinada, com una mena d’energiaque es transmetés entre els centenarsde milers que la formàvem, alhora quepel meu pensament passaven un muntd’imatges, les de tots els éssers esti-mats que no han pogut gaudir d’aquellmoment màgic, aquell moment en quètots els qui hi érem només teníem unsol pensament, Independència!A més, també vaig pensar en enBallester (Vicenç A. Ballester i Camps,Barcelona 1872–el Masnou 1938), elgran impulsor de l’estelada, el qui creàel Comitè Pro Catalunya el 1918 com aeina per a la divulgació del fet català. Elmateix que en tants i tants diversosàmbits lluitava amb les armes del’ensenyament, de la cultura i de l’amora la Pàtria per fer de Catalunya el paísque volia, i que volem.

I se’m va ocórrer aquesta pregunta, laque encapçala aquest escrit: QUÈHAURIA DIT EN BALLESTER? És difí-cil de posar-se a la seva pell, tot i ser quiha escrit la seva biografia, qui s’ha llegitels seus papers, ha rastrejat entre elsseus escrits, fins i tot els més íntims,com són les seves darreres voluntats, idonar una resposta encertada; però,sabent com pensava i actuava,m’atreviré a fer-ho.Suposo que:– Hauria estat molt content de veureaquell mar d’estelades i l’esperit que lesanima.– Hauria pensat que el seu pensament,els seus ideals, els seus neguits, teniencontinuïtat. – Hauria vist que la seva tasca sobre ladivulgació del fet català, amb aquellacampanya endegada el 1918 amb elnom de Comitè Pro Catalunya, dirigidaa tot el món, i sobretot a les personali-tats més sobresortints en política, tenia,no sols continuïtat, sinó molt més ressòara, gràcies als mitjans de divulgacióactuals, impensables al seu temps.– Hauria vist que el nombre d’adeptes ala causa independentista havia fructifi-cat moltíssim, no sols a causa de lademografia, sinó al convenciment delscatalans i dels qui se’n senten. – Hauria, en fi, gaudit de veure que elpaís, la Pàtria, havia pres, per fi, cons-ciència del que vol ser i cap on vol anar.

I per cloure aquests pensaments d’enBallester, permeteu-me que ho faciamb uns mots del seu darrer discurs,referits a l’Himne d’Els Segadors, quedeia que hauria de ser així: “Catalunya triomfant – tornarà aésser lliure i plena, endarrere totagent – que es presenti aquí ambsupèrbia”

9

QUÈ HAURIA DIT EN BALLESTER?Joan MurayHistoriador i cobiògraf de Vicenç A. Ballester

De les pastisseries del Masnou

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60

Pastisseria Degustació Granja

Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61El Masnou

Pastisseria

93 555 34 75Navarra, 100 · El Masnoupastisseria@davidpastisser.comwww.davidpastisser.com

MMACE02(Millor Mestre ArtesàXocolater d’Espanya 02)

Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre ArtesàPastisser d’Espanya 03)

Mestre Pastisser

17de gener tortells de Sant Antoni i borregos

De les pastisseries del Masnou

VendaOnline

11

Segons els historiadors el capd’Hornos fou descobert a l’any 1616pels navegants holandesos Shouten iLemaire, els quals amb el seu vaixellEendracht van ser els primers euro-peus a navegar entorn de l’extremitatmeridional d’Amèrica del Sud. El nomd’Hornos, l’hi van posar els holande-sos en honor de la seva ciutat natalHoorn, i també van descobrir l’illa delEstats, denominada així pels Estatsd’Holanda, que es van independitzard’Espanya. Fet aquest preàmbul, s’ha de dir quemolt s’ha escrit en aquest butlletísobre la navegació de vela, principal-ment la que fa referència a la marinalocal, i que ha deixat constància delsviatges a Amèrica. L’últim llibre deJoan Muray CATALUNYA/AMÈRICA– La navegació a vela al segle XIXdóna un testimoni fidedigne d’aquellcomerç amb el continent americà. Totaixò ve a compte del llibre de memò-ries del capità de la marina mercantanglesa William H.S. Jones, que portaper títol La ruta del cap d’Hornos. Unllibre que m’ha captivat des de la pri-mera pàgina, i comença a l’any 1905amb el relat dels seus primers quatreanys de pràctiques com a Agregat alBritish Isles, una fragata de tres pals icasc de ferro i que desplaçava 2287tones i amb una capacitat de càrregade 4000 tones. De fina estampa, sem-blant als famosos Clípers, havia estatconstruïda al Clyde (Escòcia). Al llargde més de tres-centes pàgines, elcapità Jones descriu amb total realis-me i dramatisme el seus primers viat-ges cap a Austràlia passant pel capd’Hornos, ruta habitual dels grans vai-xells ja que l’estret de Magallanes solsera navegable per a petits vaixells,així com l’estada a ports infectes comPisagua (Xile), però d’altresd’excel·lents com els de Callao (Perú),Sidney i Newcastle (Australia), oneren afalagats amb festes i atencionsper famílies que hi residien. El capd’Hornos és una zona habitualment

flagel·lada per temporals, que podiendurar setmanes, amb ones de dotze iquinze metres d’altura que inundavenel vaixell de tempestuosa aigua gela-da, així com vents procedents del’Antàrtida, acompanyats de neu,aiguaneu i calamarsa i que feien retar-dar considerablement la seva arribadaa port. Dies i dies totalment xops ambvies d’aigua que amenaçaven de fernaufragar la nau. Tot plegat, un suplicinavegar en aquelles condicions. Enaquest primer viatge hi van perdre lavida cinc tripulants: tres per caiguda almar des de l’arboradura, un per gan-grena en una cama i un altre amb elcap esberlat per un cop de mar, aixícom pèrdues de dits per congelacióde diversos tripulants. Si algú teniauna visió romàntica de l’època delsvaixells de vela, aquest relat dóna fede la duresa i de les precàries condi-cions en què navegaven. No ésd’estranyar, doncs, que les desercionsfossin cosa habitual en aquelles derro-tes. Aquesta ruta va caure en desúsquan van obrir el canal de Panamà al1914.

A principi del segle XX, la decadènciade la vela era evident ja que s’haviaperdut el tràfic de les espècies, laseda, el te i la llana a favor delsvapors, i els velers s’havien de confor-mar amb les pestilents mercaderies,com el guano, carbó i nitrats. Hi haviaarmadors que per estalviar despesesno asseguraven el vaixell i reduïen ala meitat la tripulació necessària pergovernar la nau, a l’igual que escati-maven al màxim les provisions debord. La gasiveria i la mancad’escrúpols d’alguns armadors obliga-ven els capitans a no tocar port per talde fer reparacions i instar-los que lesarreglessin com poguessin ells matei-xos. Un tràgic exemple va ser el delvaixell Sant Fost a càrrec del capitàdel Masnou Jaume Casals i Coll, queva naufragar enmig de l’oceà i morirenel capità i tota la tripulació a causad’aquestes irracionals mesures (vegi’sel butlletí núm. 297 d’abril del 2012).Així i tot, molts d’aquells capitansrecordaven amb nostàlgia aquellstemps de la vela, ja passats però nooblidats.

LA RUTA INFERNALJosep Condeminas

12

Si hi ha un fil que uneix la vida i l’obrade la Joana Raspall (Barcelona, 1913-Sant Feliu de Llobregat, 2013)) al llargd’aquests 100 anys d’existència, no tinccap dubte que és el de la seva voluntatde servei, de compromís amb el país.Un país que, en la seva joventut, vaencomanar-li la passió per la feina benfeta, per l’excel·lència en tots elscamps, a través de mestres brillants icompromesos que va tenir tant al’escola municipal de Sant Feliu deLlobregat, on ha viscut pràcticamenttota la vida (va residir uns primers anysal Masnou i un parell, interna, aPerpinyà, per millorar el francès, ja quel’àvia materna n’era), com posterior-ment a la mítica Escola deBibliotecàries, fundada per Eugenid’Ors l’any 1915 i que comptà ambbona part de la intel·lectualitat delmoment entre el seu professorat(Carles Riba, Pompeu Fabra, JordiRubió i Balaguer, Lluís Nicolau d’Olwer,Ferran Valls i Taberner...). Un país quetambé va veure sotmès, gairebé reduïta cendra culturalment parlant, a causade l’intent de genocidi cultural del fran-quisme; i que no hi ha dubte que ella, alcostat de tants i tants d’altres, va ajudara impedir. Aquest compromís, deia, desde ben joveneta la va convertir en unaactivista cultural, discreta però d’allòmés eficaç, i va anar fent créixer aquellfil, aparentment tan prim com el de labalanguera misteriosa del poema deJoan Alcover, fins a convertir-lo en unacorda, la gruixudària de la qual tot justara comencem a intuir i a valorar. L’activisme cultural de la Joanapodríem dir que s’inicia ben aviat, desdel periodisme local, potser quan desde la revista Claror, a Sant Feliu, reivin-diquen una biblioteca infantil a la ciutat.Aquest fet la portà a la coneixença delDr. Rubió, director de l’Escola deBibliotecàries, i a fer-hi els estudis. Enla seva etapa de bibliotecària, concreta-ment a Vilafranca del Penedès, trobemun altre exemple d’aquest compromísque ja no l’abandonarà: en plena retira-da de les tropes republicanes, convenç

uns militars que l’ajudin a portar aBarcelona, a la Biblioteca de Catalunya,una part important del fons català de labiblioteca penedesenca: se’n surt i lliuraels llibres al Dr. Rubió, satisfeta d’haver-ne impedit la destrucció en mans de lestropes franquistes que ja eren a les por-tes de la Vila. A la postguerra, com tantsexiliats interiors, comença una resistèn-cia soterrada i constant que la porta aparticipar en Jocs Florals, en festespopulars, en revistes d’associacions...Un bon exemple el tenim en la sevaparticipació en el Primer Congrés deCultura Catalana (1975), concretamenten l’àmbit de teatre infantil, en el quals’aboca de ple, tot i que ja havia comen-çat a escriure’n arran de la creació delsCicles de Teatre Cavall Fort per a nois inoies (1967-1987): El pou (1969),L’invent (premiada amb el Premi CavallFort 1969), Konsum S. A. (1984), lesdues darreres publicades a la col·leccióde teatre de l’editorial Edebé, col·leccióque ella mateixa va ajudar a fundar. Elteatre infantil es va consolidant i laJoana ja albira altres camps en què caluna intervenció decidida: els diccionarisi la poesia adreçada a infants i joves. La passió per la llengua és una cons-tant en la vida i l’obra de la Joana:durant el franquisme fa classes, primerclandestinament i després públicament,de llengua catalana, a casa i en localsassociatius diversos; així que potcomença una col·laboració fixa de llen-gua a la revista Va i ve, de Sant Feliu; isobretot inicia una labor de formiga, fruitde la seva formació de bibliotecària, defitxar centenars de sinònims, locucions,parònims..., de la qual sortiran tres dic-cionaris que han arribat fins avui enreedicions diverses: Diccionari de sinò-nims (1972), amb Jaume Riera,Diccionari de locucions i frases fetes(1984) i Diccionari d’homònims i parò-nims (1988), ambdós amb Joan Martí.La veritable passió per la llengua, però,com no podia ser d’altra manera, la tro-bem reflectida fonamentalment en laseva producció literària, com veurem totseguit.

A la dècada de 1970, la Joana Raspalls’adona de les mancances pel que fa ala poesia adreçada a infants i joves enllengua catalana. Pren consciència quetant la tradició culta, representada perobres com els bestiaris de JosepCarner o de Pere Quart per exemple,com la popular, ben present a les pàgi-nes del desaparegut En Patufet (1904-1938), han quedat estroncades. I,sense pensar-s’ho dues vegades,comença a treballar-hi. De bon primerajudant a crear una plataforma oberta ala gent jove amb ganes d’escriure poe-sia: el premi Martí Dot, nascut l’any1974 a Sant Feliu, i encara ben actiu iben arrelat arreu del territori, com hodemostra l’esplet d’autors que l’hanguanyat. I ben aviat, llançant-se, ambmés de seixanta anys a l’esquena, aescriure poesia per a infants i joves.Una poesia el valor i l’actualitat de laqual ha resumit, amb l’encert i el rigorque el caracteritzen, el també poetaMiquel Desclot: “El primer que cridal’atenció de la poesia de Joana Raspallés que una obra empresa com la sevaa la darrera etapa de la vida ens apare-gui tan natural, tan ben conclosa ambunes eines perfectament esmolades iflexibles, com si l’autora no hagués fetaltra cosa en tota la vida. No hi ha ras-tres d’encarcarament, ni de manca dedestresa, ni d’ancorament en el passat.És fresca, fluent i ben feta.” (“JoanaRaspall, un clàssic de la poesia per ainfants”, Faristol, núm. 74, novembre2012, p. 9). I escriu i publica Petits poe-

Parlem de llibresPere Martí i Bertran

JOANA RASPALL: UNA VIDA AL SERVEI DEL PAÍS

Joana Raspall en el laboratori de restauració del’Escola de Bibliotecàries, 1938. ArxiuComarcal del Baix Llobregat. Fons JoanaRaspall i Juanola.

hi trobem un predomini dels versos d’artmajor i algunes formes estròfiques queen la poesia infantil no havia usat: hai-kus, tankes, sonets... Els títols, perordre de publicació són els següents:Ales i camins (1991), Llum i gira-sols(1994), Arpegis. Haikús (2004), Instants(haikus i tankas) (2009) i Jardí vivent(2010), el llibre que els amics del Clubde lectura de la biblioteca Torras iBages han treballat per a aquesta oca-sió, i al qual dedicarem una atencióespecial més endavant. La narrativaper a adults, la formen tres títols: unanovel·la, Diamants i culs de got (2007),i dos volums de narracions breus, Elcau de les heures (2008) i El calaix delmig i el vell rellotge (2010). Aquesta colla de fils, i d’altres que ensdeixem al tinter, que són la mostra de laseva capacitat de treball, de la sevavoluntat de servei, del seu amor i laseva dedicació a la llengua i al país,han teixit una corda tan gruixuda i com-pacte que difícilment ja es podrà tren-car, perquè la Joana Raspall, comqueda palès en els centenars i cente-nars d’actes que s’han organitzat arreudel territori arran del seu centenari, haesdevingut un clàssic de la literaturacatalana. Que per molts anys en pugu-em gaudir, ara que ja ens ha deixat físi-cament, a través de la seva obra, quees va reeditant i reeditant, un fet benpoc habitual en poesia, i encara menysen poesia infantil i juvenil.

Bibliografia de la Joana Raspall:

Poesia d’adultsArpegis. Haikús. Saldes: Abadia Editors,2004.Instants. Haikus i tankes. Sant Feliu:Edicions del Llobregat, 2009. Jardí vivent [amb pròleg de Carles Duarte iIl·lustracions de Lluïsa Cahué]. Vilanova i laGeltrú: El Cep i la Nansa, 2010.Batec de paraules. Poesia lírica completa[amb estudi introductori de Carme Arenas].Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2013.

Poesia infantil i juvenilBon dia, poesia. Barcelona: Baula, 1996.Degotall de poemes. Barcelona: La Galera,1997.Com el plomissol. Poemes i faules.Barcelona: La Galera, 1998.Versos amics. Barcelona: Abadia de

mes per a nois i noies (1981) i el segu-eixen una dotzena més de títols (Bondia, poesia!, Pinzellades en vers,Escaleta al vent...) que de mica en micavan arrelant a les escoles, van sentmusicats, van introduint-se en pàginesweb especialitzades... van sent cone-guts, apreciats i valorats per tots aquellsque ens dediquem a l’ensenyament i al’estudi de la literatura catalana. Pelque fa a la narrativa infantil i juvenil,també hi fa algunes aportacions, peròmés tangencials i esporàdiques, potserperquè és un camp molt ben assortit,amb autors tan de renom com EmiliTeixidor, Josep Vallverdú, JoaquimCarbó, Sebastià Sorribas... En total sóncinc títols, descatalogats en aquestmoment: El mal vent (1994), Contes delsi és no és (1994), La corona de l’àliga,(1997), Contes increïbles (1999) i Latrampa de la urbanització K (2000). I encara ens queda una faceta percomentar, el valor de la qual no ha estatreconegut fins fa ben poc, potser per-què no té tant el caire de servei quetenen les anteriors, potser perquè nosemblava tan necessària com la infantil,potser també perquè la poesia i la nar-rativa per a adults del nostre país hacomptat, i compta, amb noms de tantprestigi com Josep Carner, Carles Riba,Joan Vinyoli, Miquel Martí i Pol, JoanMargarit, Mercè Rodoreda, PereCalders, Jesús Moncada, JaumeCabré... Ens referim, és clar, a l’obraper a adults de la Joana Raspall. Val adir que encara és més tardana, pel quefa a publicació, que la poesia i la narra-tiva per a infants i joves. Diem pel quefa a publicació perquè la Joana Raspallno va deixar mai d’escriure, tant poesiacom prosa, encara que només ho fesper a ella o per a un cercle reduïtd’amics. Les cartes que va intercanviaramb Carles Riba ho corroboren. Lapoesia per a adults la formen cinc títols,aplegats, conjuntament amb prop dedos-cents poemes inèdits fins ara, alvolum Batec de paraules. Poesia líricacompleta (2013). Aquests poemestenen el rigor (lingüístic, formal, temàtic)de la poesia infantil, però hi incorporaalgun tema nou i, sobretot en algunspoemes, hi trobem un to tirant a pessi-mista que no apareix pràcticament maia la poesia per a infants i joves. També

Montserrat, 1998.Escaleta al vent. Barcelona: La Galera,2002.Font de versos. Barcelona: Baula, 2003.A compàs dels versos. Barcelona: LaGalera, 2003.El meu món de poesia [il·lustracions dePere Cabaret]. Vilanova i la Geltrú: El Cep ila Nansa, 2011.46 poemes i dos contes. Barcelona:Abadia de Montserrat, 2013. Divuit poemes de Nadal i un de Capd’Any [il·lustracions d’Ignasi Blanch].Barcelona, Editorial Mediterrània, 2013.

Novel·laDiamants i culs de got. Saldes: AbadiaEditors, 2007.

Narrativa breuEl cau de les heures. Saldes: AbadiaEditors, 2008.El calaix del mig i el vell rellotge. Saldes:Abadia Editors, 2010.

Diccionaris: Diccionari de frases fetes (juntament ambJoan Martí). Barcelona: Edicions 62, 2009. Diccionari de locucions (juntament ambJoan Martí). Barcelona: Edicions 62, 1995. Diccionari de locucions i frases fetes (jun-tament amb Joan Martí). Barcelona:Edicions 62, 1996.

Altres: Cançoner núm. 6 i núm. 10 (a cura de Jordi-Lluís Rigol). Barcelona, Editorial Dinsic, 2003i 2005, respectivament. Poemes musicatsque inclouen la partitura.Joana de les paraules clares, de MuntsaFernández i il·lustracions de Mercè Galí.Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2013.Recorregut per la vida de la Joana Raspall através de la seva obra i adreçat als infant.

Nota: Aquest article és una ampliació delpublicat per l’autor a la revista LlenguaNacional, núm. 84 (III trimestre del 2013), p.37-38.

13

Bergantí goleta G. Sensat

Vapor correu Príncipe de Asturias

Tot i que l’època gloriosa de la marinamasnovina ja feia anys que s’haviaesllanguit, encara molts fills de la vilasentien la crida del mar i seguienembarcant-se; ara, però, en vaixellsde vapor per treballar a bord.En el cas que ens ocupa, Bonaven-tura Rosés i Fàbregas “Ventureta”(1),després de navegar en vaixell de vela,va anar de contramestre al bergantígoleta “G. Sensat”; va seguir embar-cat, ara, però, al vapor correu“Príncipe de Asturias”, amb el qual vanaufragar el 5 de març del 1916, a lescostes del Brasil, prop de la ciutat deSantos. Ell va salvar-se, però un altremasnoví que també anava al mateixvaixell, Joan Colomé (2), hi va morir.Corria l’any 1916, Europa estava albell mig de la Primera Guerra Mundialquan va passar aquest naufragi, peròno per causa de la guerra, sinó percauses, diguem-ne, naturals, com potser una intensa boira i unes roques

amb què no comptaven. Feia quatreanys que hi havia hagut el naufragimés cèlebre de la història, el del trans-atlàntic Titànic, que havia xocat contraun iceberg.Del fet, se n’han trobat diverses refe-rències en diferents mitjans escrits. Enun d’un programa de Festa Major (3)se’n fa esment, remarcant el valord’en Ventureta, que va salvar moltesvides. També la premsa (4) durantmolt de temps es féu ressò de la tra-gèdia i de les conseqüències. La pri-mera notícia fou al cap de tres dies, el8 de març.

Per contra, la família no en va saberres fins passats quinze dies del fet. Toti que els mitjans de comunicació noeren com els d’ara, la companyia navi-liera i el govern de l’Estat havien tinguttemps suficient per notificar-ho a lesfamílies i no haver d’assabentar-se’nels seus al mercat masnoví. La sevamuller i la filla gran havien anat a com-prar i algú, que ho havia escoltat per laràdio, els ho va fer saber. Oficialmentencara tardarien uns quants dies mésa comunicar-los-ho. Anem enrere i vegem un xic la vida deBonaventura Rosés i Fàbregas (el

MASNOVINS AL NAUFRAGI DEL VAPOR “PRÍNCIPE DE ASTURIAS” L’ANY 1916

Joan MurayHistòries de la vila

14

Bonaventura Rosés i Fàbregas “Ventureta”,deu dies després del naufragi, a Santos(Brasil)

Masnou 1871-1932). De jove haviatreballat en diversos velers masnovinsfins que ho féu al bergantí-goleta mas-noví “G. Sensat”, on tenia el càrrec decontramestre del capità Gerard Pla iMaristany.Al 1916, quan el naufragi del “Príncipede Asturias”, hi anava com a major-dom. Aquest vaixell era de la compa-nyia Pinillos, Izquierdo y Cia., deCadis, amb seu també a Barcelona. Elvaixell feia el viatge d’Amèrica del Sudcap a Europa quan enfront de les cos-tes del Brasil, prop de la ciutat deSantos, va naufragar.Va rebre l’ajut del vapor francès“Vega”, que passava a prop del lloc,fet que va propiciar que el nombre demorts no fos més gran. Però qui va tenir una part important enel salvament de moltes vides fou elnostre Ventureta, ja que gran quantitatde passatgers havien quedat atrapatssota el senó de popa (5). Ell, amb elseu ganivet mariner, va tallar la lonaque cobria les barques, fet que impe-dia a la gent de salvar-se. Hi havienquedat atrapats, i allí s’haurien ofegaten enfonsar-se el vaixell si no haguésestat per en Ventureta. Sembla serque el nombre de passatgers que pelseu gest es pogué salvar fou nombro-síssim, pràcticament la majoria que sesalvà fou gràcies al seu gest.Un cop feta la seva gesta heroica, vallançar-se al mar i arribà a la costacompletament extenuat. Però tinguérecompensa, no sols en forma demedalla, com veurem més endavant,sinó per l’acolliment que li dispensàuna família d’industrials catalans que

vivia a la ciutat de Santos (Brasil) onell havia arribat. Eren els Ventura, deMontgat (6), que hi tenien interessoscomercials, els quals el cuidaren finsque va estar restablert per poder tor-nar a casa.La premsa va informar del naufragi alspocs dies d’haver ocorregut, però lafamília, tal com ja he dit, no sen’assabentà fins dues setmanes méstard. Ell, per la seva banda, i des de laciutat de Santos, va fer-se una foto-grafia amb data 16 de març (onze diesdesprés del naufragi) amb la dedicatò-ria següent: A mi estimada esposa ehijas, que els va enviar abans del seuretorn. La recompensa de l’estat fou en formade Medalla de Plata y una MenciónHonorífica, segons consta al Boletínde la Sociedad Española deSalvamento de Náufragos, del tercertrimestre de 1917.

15

El vapor “Príncipe de Asturias” teniauna dotació de 188 tripulants, i la sevacapacitat de passatgers era la segü-ent: 150 de primera classe, 120 desegona, 120 de segona econòmica i1500 d’emigrants. Tota aquesta capa-citat de personal a bord, entre tripula-ció i passatgers, podia ser de 2.078,que no vol dir que fos la quantitat queportava al moment del naufragi.Aquest vapor havia estat avarat perl’abril del 1914 a les drassanesKingston de Glasgow (Escòcia). Lesseves mesures eren: 145 metresd’eslora, uns 17 de mànega i uns 11de puntal.Les primeres notícies del naufragidonaven les xifres següents dels quis’havien salvat: de tripulants uns vui-tanta, i de passatgers uns cinquanta.Deien que al moment del naufragi hianaven unes sis-centes persones. Al cap d’uns dies la premsa donavaxifres més exactes. El nombre de per-sones que aconseguiren salvar-se foude 134. I el de les qui s’ofegaren foude 452. També deia que la causa del naufragifou una intensa boira i que el buc, peraquesta causa, havia xocat contra unaroca i s’havia enfonsat en tan sols cincminuts.

NOTES1- Bonaventura Rosés i Fàbregas era avide Rosa, Lluís i Anton Reixachs i Rosés.2- Joan Colomé era avi de Joan i RosaAmat i Colomé.3- Al programa de Festa Major de 1974,una ressenya d’Ezequiel Pagèstreta de

Vapor Infanta Isabel, des del qual van fotografiar el Príncipe de Asturias.

El Príncipe de Asturias retratat navegant sis dies abans del naufragi. Fotografia feta pel passat-ger Manuel Balda, des de l’Infanta Isabel.

16

l’arxiu del Museu Municipal del Masnou. 4- El diari La Vanguardia en va donar la pri-mera notícia el 8 de març, tres dies des-prés del naufragi, i va seguir un degoteigde notícies relacionades amb el fet duranttot aquell any.5- El senó de popa (o de proa) és un petitcobert que tapa una part de la proa o de lapopa d’una barca i serveix per cobrir objec-tes i resguardar-los de la pluja.6- Aquests Ventura són els propietaris de lafàbrica, ara tancada, que hi ha a l’altre cos-tat del torrent de l’Hoguera, que separa elstermes de Montgat i el Masnou. Al costatmasnoví hi ha els Laboratoris Cusí.

FONS CONSULTATS- Programa de Festa Major de 1974- Hemeroteca del diari La Vanguardia, del 8de març de 1916 i dies posteriors.

- Jutjat de Pau del Masnou- Gran Enciclopèdia Catalana

- Rosa Reixachs i Rosés, néta de Bona-ventura Rosés.

Medalla per a salvadors que concediren a Bonaventura Rosés i Fàbregas.

Del 2 al 5 de gener, Àtic22 (atic22.blogspot.com), o siguil’off Tantarantana, reestrena el periple surrealista i trans-gressor La Tardor Barcelonina, de Francesc Pujols, adap-tada i dirigida per Fèlix Pons, amb dibuixos i projeccions dePaula Maestro i música original de Jordi Busquets.Del 9 de gener (fins al 27 de febrer) cada dijous a les 21una proposta gamberra basada en la literatura fantàsticadel segle XIX, a la Sala Fènix (c/ Riereta, 31; a uns 350 m,4 minuts a peu, de la Filmoteca de Catalunya de la Rambladel Raval): el Cabaret Victoria.Fins al 12 de gener del 2014 l’Almeria Teatre (c/ SantLluís, 64; metro Joanic) programa, de dimecres a diumen-ge, l’obra 1984, escrita el 1948,de George Orwell (1903-1950),en una adaptació teatral deMichael Gene Sullivan, i ambtraducció al català de Lluís-Anton Baulenas. Víctor Álvarodirigeix, en un món totalitari iferéstec ple de manipulacions,Andreu Rifé, Lluís Canet, SavinaFigueras, Tono Saló, FrankCapdet i Carles Canut.També fins al 12 de gener, l’interdisciplinar (A)MURS. Alove story, de dijous a diumenge, fa les darreres funcions alVersus Teatre (c/ Castillejos, 179). Amb direcció de MíriamEscurriola, piano i composició musical de Clara Peya, i lainterpretació –entre altres– de Mariona Castillo, viurem unaespecial i intensa relació de parella, en cos i ànima, estruc-

Welcome, benvingut

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Per Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com)

turada en vuit parts. Més info: www.eraimpuxibles.comDel 14 de gener al 2 de febrer. Rafael Álvarez “El Brujo”ens endinsa en La Odisea d’Homer, al Teatre Condal.Del 22 de gener (fins al 9 de febrer). Juanjo Puigcorbé iPere Ponce escenifiquen El crítico, del solvent JuanMayorga, al Teatre Borràs (PlaçaUrquinaona). Art i vida. Vida i art.23 de gener. La companyia T deTeatre –vint-i-tres anys de trajec-tòria teatral, felicitats Mamen,Àgata, Carme, Marta!!– estrenaal Teatre Romea l’obra còmicaDones com jo, de Pau Miró–també n’és el director–, que ensapropa a la vida i a (algunes de)les excentricitats/complicitats/sis-temes de supervivència de quatre dones properes a la cin-quantena. 24 i 25 de gener. Una aproximació a la figura de Dalí,amb Marc Escrig, s’ofereix a Local 48 (c/ Trafalgar, 48,interior 2a).(...2 de febrer. En directe, per TV3, el lliurament dels Premisdel Cinema Català, des del BTM de la Ciutat Comtal.)Ah, per cert, per començar bé l’any i estar ben informats i

informades, anirem a comprarel novíssim llibre Barcelona,ciutat de teatres (1597-2013)(Viena Edicions i Ajuntamentde Barcelona, 1a edició,desembre del 2013) delsperiodistes Carme Tierz iXavier Muniesa.Don’t forget: aquest any cal-dria que tots fóssim més feli-

ços. Merescudíssim. De ben segur que cadascú ja hi posa-rà la part que li toca.

BON ANY 2014

INSTAL·LACIONSSEGARRA,SL L’ENDOLL

93 555 06 61

93 555 12 52

HOTEL TORINO

93 555 02 44

93 555 23 13

93 540 35 76

93 555 14 73

93 555 14 73

REBAIXES D’HIVERN FINS AL 15 DE FEBRER DEL 2014

DEL 5 AL 20% DE DESCOMPTE SEGONS ARTICLES(Excepte promocions i ofertes)

Pere Grau 12-14. Tel 93 555 18 60

Comerciants del carrer Pere Grau

Deia als butlletins dels mesos passats que quan un especia-lista s’equivoca em sap més greu que no pas quans’equivoca algú que no ho és; i això no vol pas dir que els quino som especialistes ho haguem de dir malament!Continuem pensant-hi, si us plau.Em sap molt de greu quan un sindicalista diu paro en llocd’atur.Em sap molt de greu quan un anatomista o un gimnastadiuen muscle en lloc de múscul (el muscle és l’espatlla).Em sap molt de greu quan un escaquista diu ajedrès [akhe-drès] i jaque [khaque] mate en lloc d’escacs i escac i mat.Em sap molt de greu quan un alpinista diu vèrtig en lloc devertigen.Em sap molt de greu quan un comerciant diu plaços en llocde terminis.Em sap molt de greu quan un urbanista diu acera en lloc devorera.Em sap molt de greu quan un ATS diu sangrar i sangrada enlloc de sagnar i sangada.Em sap molt de greu quan un cap d’oficina diu hasta demàen lloc de fins demà.Em sap molt de greu quan un criticaire diu hasta tu!? en lloc

de fins i tot tu!?, o bé tu i tot!?Em sap molt de greu quan un acomodador diu senti’s enaquest silló en lloc de segui en aquesta butaca.Em sap molt de greu quan un equilibrista diu es puja a sobreen lloc de s’enfila a sobre.Em sap molt de greu quan un parvulista diu colúmpio i colum-piar-se en lloc de gronxador o trapezi i gronxar-se.Em sap molt de greu quan una mainadera diu panyals en llocde bolquers.Em sap molt de greu quan un barber diu peluquín en lloc deperruca.Em sap molt de greu quan un manobre diu carretilla en llocde carretó.Em sap molt de greu quan un lladre diu ganzúa o gansua enlloc de rossinyol.Em sap molt de greu quan un firaire diu monto, montes, mon-ten… desmonto, desmontes, desmonten… en lloc demunto, muntes, munten… desmunto, desmuntes, des-munten…… … … … … De moment pararem aquesta ratxa d’articles sobre barbaris-mes; potser hi tornarem un altre dia.

La punta de la llengua (50)Esteve Pujol i Pons

Liquidació per

jubilació

18

Per parlar del Casino podem remuntar-nos a l’any 1875, el de la seva fundació.Davallar d’aquesta data, retrocedint enel temps fins al principi dels cinquanta,es per fer-vos avinent la història d’unatarda malaurada ocorreguda en el seuteatre. L’entitat ja ha canviat dues vega-des l’emplaçament fins a ocuparl’actual, que tots coneixem. La Calàndria i el Casinet feien amb elCasino el tercet de les entitats sociocul-turals de la nostra vila. No pretenc ferhistòria, tan sols relatar un fet succeït. Doncs bé. Una pissarra anunciava al’entrada de La Calàndria que el Pro-fessor Alba presentava un espectaclede jocs de mans, transmissió del pen-sament i d’hipnosi, tot d’alt voltatge. El dia anunciat, puntualment vam acu-dir-hi el pare, la mare i jo per veurel’espectacle.Fou força interessant. Cridats perl’actuant van pujar a l’escenari cone-guts, gent del poble que, adormits, vantocar el piano, parlaren francès ianglès i feren cent coses que ningú noes creia que podien fer en estat cons-cient, però el professor prèviament vahipnotitzar-los. Gran espectacle!Un dubte! Potser eren conxorxes i des-prés va haver-hi el concebut sobre.Ningú no ho sap! Tot va transcórrer amb una bona har-monia i en sortir del teatre tothom espreguntava com era possible fer totallò que havíem vist amb la gent queva actuar-hi. Tot un èxit! Ara, el cas ocorregut pocs anys des-prés.En el teatre del Casino s’anuncial’actuació del Professor Alba (fill). Jo crec que tothom va creure quel’espectacle que s’oferiria fora, comsolem dir, corregit i augmentat. Resd’això! La sala, amb tres quartes parts de laplatea ocupada, jo a la fila 7. Aquestavegada sense la companyia delspares. En fer-se fosc, s’alçà el teló i va

aparèixer l’Alba fill abillat amb un fracelegantíssim, amb uns faldons queDéu n’hi do!Una profunda reverència versl’auditoria, que guardava un silenciabsolut. Una breu presentació de simateix i de l’espectacle a realitzar, fetamb les paraules més adients, fou elpreàmbul d’un curt i sorollós aplaudi-ment fet per tota la concurrència, queno presagiava l’esdeveniment final.Allò que les mans són més ràpidesque la vista, va fer aparèixer poms deflors, bastons, ventalls i altres objectesper art de màgia, però del faldó esresistia a sortir quelcom, potser uncolom, una tórtora, fins i tot un conilletque impensadament s’havia entortolli-gat amb el folre del faldó i aquest esbellugava amb les fortes estirades quefeia el professor…Inesperadament, de sobte de la plateasorgí un Uuuuuuuuhhh… que emplenàtot el teatre. Jo diria que fou com una

boira sonora.El professor va cessar en les infructuo-ses estirades; s’avancà un parell depasses, s’encarà amb el públic i ambcara de pocs amics va dir: En comen-çar l’espectacle m’he dirigit a tots vos-tès amb el qualificatiu de Respectablei Distingit Públic, però veig que no sónni una cosa ni l’altra.Un lapsus, un impàs de segons is’alçaren amenaçant i corrent unacolla d’espectadors jovenassos versl’escenari. El Profe va veure que la cosa anavamalament, més aviat pintaven bastos i,perseguit, va buscar refugi al seucamerino i es tancà a dins.Alertada, quan va arribar la GuàrdiaCivil, va posar ordre al teatre i va alli-berar el professor sa i estalvi.L’espectable ja havia durat prou! Quedurés tan poc i amb un final tan ines-perat, mai més no n’he vist cap.Paraula!

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATCarles Maristany

Una tarda al Casino

19

PER QUÈ DIEM... que algú és CURT DE GAM-BALS?La dita s’aplica a aquell qui és depoques mires intel·lectuals, és a dir, queés curt d’enteniment.Els gambals eren els grillons (1) que eslligaven a una cadena i que es posavenal capdavall de les cames dels preso-ners per tal d’obligar-los a caminar ambdificultat i, per tant, que no els fos pos-sible de fugir. Així, segon era la mida dela cadena que unia els grillons, les pas-ses que els presos podien fer eren mésllargues o més curtes i, per tant, erenmés llargs o més curts de gambals.La frase és en sentit figurat, és clar, icompara la mida de les passes amb lamida de l’enteniment de la persona.(1) Grilló: Peça de ferro en forma d’arcaproximadament semicircular que esclou passant un pern pels forats que hiha un a cada extrem de l’arc i serveixper a subjectar una cadena al coll o ala cama d’una persona (...) Definicióque en dóna el Diccionari de laLlengua Catalana de l’Institutd’Estudis Catalans.

PER QUÈ DIEM... que alguna cosa NO VALUNA JOTA?La frase té un sentit despectiu perindicar que la cosa de la qual es trac-ta no té cap valor. De fet, de moltantic, tant que els motius es perdenmés enllà de les possibles llegendes,al nostre país s’ha sentit un especialmenyspreu per aquesta lletra, la qualcosa també pot haver donat lloc a laformació de la dita.Tal com ens ha arribat, però, té el seuorigen en el segle IV, amb motiu d’unade les lluites religioses més notablessorgides per les diferències que hihavia entre els catòlics més propers al’ortodòxia tradicional i els arrianistes,que defensaven que el Verb no eraDéu, sinó la primera de totes les cria-tures i, per tant, negaven la divinitat deJesús com a Fill de Déu. L’emperadorConstantí I el Gran va voler resoldre elconflicte convocant el Primer Concilide Nicea el 20 de maig del 325 (vahaver-hi un segon Concili amb aquestnom el 787), ciutat de l’Àsia Menor,propera a l’actual Turquia.

Les discussions van ser tan fortes queva ser impossible arribar a cap con-sens sobre el tema del Concili: la con-substancialitat del Pare i el Fill. Elsarrianistes van proposar un petit canvien la paraula omoousios, que significajustament ‘consubstancial’, transfor-mant-la en omoiousios (és a dir, afe-gint-hi una ‘j’, una iota grega) que voldir ‘d’igual substància’. Els ortodoxos van refusar el canvi,però l’emperador va falsejar les actesdel Concili de la manera més conve-nient als seus interessos i es va donarper vàlida la reforma, encara quehavia estat refusada per majoria.De tota manera, els bisbes catòlics novan creure que la reforma del textrepresentés un canvi important i, demoment, la van acceptar, encara quemés endavant va ser definitivamentrefusada. Així, per aquest motiu, es vaanar creant a l’entorn de la lletra ‘j’ ungran sentit de menyspreu i rebuig queha arribat fins als nostres dies.

Dites i personatges populars(7-8) Albert Vidal

omoousios omoiousios

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC)durà a terme una recollida massiva arreudel territori d’instàncies del projecte Signaun Vot per la Independència, amb quèmitjançant el dret fonamental de petició,els catalans poden demanar que es con-voqui la consulta i, en cas que la seva ce-lebració no sigui possible, els seus repre-sentants electes declarin la independènciad’acord amb la legislació internacional.

Exerceix el teu dret de petició a:

GENER

Dissabte dia 11: de 10 a 14Edifici Centre (Mercat Municipal)

Dissabte 11 de 10 a 20i diumenge 12 de 10 a 14:

Plaça de la Llibertat, Plaça dels Països Catalans,

Plaça Ramon i Cajal

2 0 1 4

20

Amb aquest són ja divuit els concerts nadalencs que la CoralXabec ha ofert a la vila del Masnou, i amb les nostres ganesi la vostra voluntat, en seran molts més.El començàvem a dos quarts de deu del vespre del dissabte21 de desembre. Em sembla que feia més fred que altresanys.Ja és costum que la cantada nadalenca vagi acompanyadaper orquestra: Alba Codina i Satenik Lalayan, violins, FerranVilanova, viola, Anna Berruezo, violoncel, Marc Camero, con-trabaix, Roger Roca, oboè, i Bernardo García, trompeta. Jahe comentat alguna altra vegada que sembla que siguinmembres de la nostra Coral; alguns d’ells fa molts anys quehi vénen. Tothom, músics i cantaires, sota la batuta de laMontserrrat Llagostera.A la primera part del concert vam cantar nadales catalanes,gairebé no ens vam moure de casa. Nadales d’aquelles queens porten potser molt enrere, molt, a la nostra infantesa: Lesdolces festes (harm. J.Capdevila), Sant Josep i la Mare deDéu (harm. P.Jordà) i La pastora Caterina (harm. A. PérezMoya). D’altres eren més noves: Nadal (J.Farràs / F.Vila) iDins una cova (W.J.Kirkpatrick / L.M.Durham / M.Cervera),amb la qual, tot i ser ja una melodia universal, vam treure elnas a l’estranger. Tanmateix vam tenir l’oportunitat de sentirtres primeres audicions; no sempre tenim ocasió d’assistir auna estrena –sí, sí, d’aquelles que anomenem del món mun-dial–, i aquest vespre vam tenir aquesta sort; eren tres nada-les populars catalanes –val a dir-ho, no pas de les més cone-gudes– harmonitzades per la Montserrat Llagostera per a lanostra Coral Xabec: Catacric i catacrac, La Nit de Nadal i LesGitanes. Unes lletres plenes de simpatia i unes tonades sen-zilles, que segur que s’incorporaran al repertori habituald’aquestes festes; ara ja ens les sentim ben nostres.La segona part, la va obrir l’orquestra sola amb una peça deli-ciosa: Fatto per la notte di Natale, del Concerto Grossod’Arcangelo Corelli. Després ja vam enfilar quatre corals d’ElMessies, de Händel –And de Glory of de Lord, For unto us aChild is born, Worty is the Lamb i Halleluya–; corals d’aquellsmés vibrants i que fan vibrar. S’ha fet ja tradicional d’associaraquest oratori, que recorre el naixement, vida, passió i triomf

de Jesucrist, amb els jorns nadalencs. Vam continuar, doncs,la tradició.L’ovació de l’auditori ens va convidar a cantar tots plegats elFum, fum, fum (harm. F.Vila). Em fa l’efecte que un Nadalsense el Fum, fum, fum seria menys Nadal, o potser gens itot!Vam comptar, com sempre, amb la col·laboració de laParròquia de Sant Pere i del nostre Ajuntament, una i altre fanpossible que cada any el concert tingui el lluïment que té.L’aportació econòmica, destinada a la Marató de TV3 i aCàritas Parroquial, va ser de 462,15 €; gràcies per la vostragenerositat, animosos amics de la Coral Xabec.L’estona del ressopó i la conversa distesa al local social vanser el contrapès relaxant després de la tensió del concert.L’endemà, al migdia del diumenge, dia 22, la Coral va fer lacantada a la Casa Benèfica, acte que també forma part de lanostra tradició. Un company cantaire comentava amb bonsentit de l’humor En aquest concert, les entrades sempreestan totes venudes! I quin goig de portar el plaer dels sentitsals residents d’aquella institució masnovina; ells ja hi compteni nosaltres també. Els cantaires de la coral volíem ser la res-posta humana a la pregària d’una de les nadales que hi vamcantar: Jesús, quan jo sofreixo, quan la vida em fa mal, quans’esmuny l’esperança, quan em sento malalt, a prop del teupessebre ton ajut trobaré, ja no miraré enrere, tot serà mésplaner.I les cantades de Nadal van acabar al carrer de Sant Rafel, albiforcat i angulós carrer de la Poca Farina, davant delPessebre. L’Enric Badal s’hi va afegir amb el violí, que va refi-lar El Cant dels Ocells. L’amabilitat dels veïns i un pica-picade panses i figues i nous i olives, panses i figues i mel i matóens van provocar una nadala fora de programa; ja podeu ima-ginar quina.I a continuar, que tenim molta feina per endavant.

CONCERT DE NADAL DE LA CORAL XABECEsteve Pujol i Pons

El passat 12 de desembre vam fer el V Campionatde Dòmino de Gent del Masnou.El grup de dòmino s’inicià a l’estiu del 2012 i continuafins avui. Ja som uns vint socis, entre homes i dones,que ens trobem les tardes del dilluns i dijous.Formem parelles diferents cada dia, i així anem millo-rant el joc de tots. Hem anat fent un campionat al’estiu i un altre a l’hivern, i ens acostumem a l’esperitde bona lluita mentre juguem. Molts van començaramb molt pocs coneixements del joc del dòmino; a

poc a poc hem millorat tots, tant els qui no en sabiencom els qui hi jugaven més sovint. Encara que alprincipi no ens coneixíem tots, hem arribat a ser bonsamics i companys de joc. La dificultat bàsica és com-penetrar-se amb la parella durant la partida, cosa ques’aconsegueix jugant-hi cada setmana.

Us convidem a venir a Gent del Masnou a passar unestardes amb bona companyonia i a disfrutar d’un joc queens manté la memòria i l’habilitat del joc en forma.

GRUP DE DÒMINO DE GENT DEL MASNOU

21

Exposicions

GENTDEL MASNOU

Fins al 30/1El Masnou vist amb 50 anys de diferència. Imatgesfotogràfiques de Teresita Torres i Joan MurayDe l’1 al 27/2Aqüarel·les i ceràmica, de Conxa Mateu Estol

I N F O R M A

“DIUMENGE AMB LLETRES”Diumenge 26 de gener del 2014

a les 7 de la tardaVetllada artística, literària, musical…“Grup Rauxa” de GDM Entrada gratuïta

Cada divendres de 20.30 a 22

Rock, tango, cha-cha-cha, vals, fox, pas doble, mambo, etc…

Preu parella soci: 80 € no soci 90€

Inscripcions i pagament a CatalunyaCaixa

Informació a Gent del Masnou

Dr.Agell, 9, de 6 a 2/4 de 9

del vespre 93 126 82 20

Places limitades

Organitza: Vocalia Recreativa

47è Curs de Balls de SalóFebrer-abril 2014

L’ENDEVINALLA per V.D.R.

Em faig en lloc enlairatsense que hagi tingut pare,i, conforme vaig morint,va naixent la meva mare.

Resposta: la neu Passa-t’ho bé!

TALLER D’ESTIMULACIÓ DE LA MEMÒRIA A GENT DEL MASNOU

DEL 5 DE FEBRER AL 30 D’ABRILTOTS ELS DIMECRES DE 10 A 12 DEL MATÍ

Taller impartit per Ma. Dolors Chacón, Infermera. Dirigit a totes aquelles persones més grans de 50 anysque vulguin estimular i millorar la memòria. Durant les

sessions s’utilitzaran tècniques i estratègies coml’atenció, el llenguatge i la memòria.

Inscripcions: A Gent del Masnou del 7 al 24 de gener de 18 a 20 .

Preu al mes: 34€ socis i 38 € no socis.Telèfon de contacte: 659 85 40 89

Cursos de teatre pera totes les edats

Vine-hi i… actua627 630 082 (Oriol) · 676 334 144 (Aina)

DÒMINOVols jugar al dòmino? Vine-hi.

No en saps? Te n’ensenyarem.Ja en saps? T’ajudarem a

millorar el teu joc.

Socis 6€ - no socis 10€Cada dilluns i dijous de 6 a 1/4 de 9 del vespre.

inscripció a Gent del Masnou de 6 a 1/4 de 9 del vespreVocalia Recreativa

Curset trimestral de iogaInici del curs dimarts 7 de gener a partir de les 19.15. Sesions d’una hora i mitja.

Aprendreu tècniques de meditació, respiració i relaxació.

Curs impartit per Ivet Compañó, professora de Kundalini-ioga.

Cal portar una estoreta (o matalasset), tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda.Preu trimestral: 75 €. Socis 65 €

Inscripcions a Gent del Masnou Tardes laborables, de 6 a 2/4 de 9Vocalia Recreativa

22

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51

Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

Ingredients:1 coliflor ben blanca, 400g de xampinyons frescos

ben blancs, 3 grans d’all ben picats, 100g de llet desoja, 1 culleradeta de comí en pols, julivert fresc i una

mica de nou moscada acabada de ratllar, 5 tocs depebre blanc, oli i sal d’herbes

Preparació1. En una olla amb aigua bullent, courem els ramellsde la coliflor ja nets amb una cullerada de sal i una

altra de comí en pols.

2. Mentrestant, en una paella amb una mica d’oli saltegem els xampinyons laminats amb els alls i un

pessic de sal. Els tapem i, quan comencin a treure elseu suc, n’acabarem la cocció destapats. Ara els abo-quem a l’olla amb la coliflor per acabarperfumant-la.

3. Quan la coliflor sigui ben tova, li donem els cinctocs de pebre i ratllarem la nou moscada.

4. És el moment de retirar l’olla del foc i batre-hofins que quedi una crema molt fina i suau. Per donar-li

el punt cremós li afegim la llet de soja.

5. Ho servirem en plats sopers i, per donar-li una notade color, farem una espiral amb salsa de soja i una

mica de julivert fresc.

Arran de sòlPer Pledebuit

Quan us escric aquesta columna falta poc pel solsticid’hivern (en masnoví hiverren), i com mana la tradició (nosé quina) s’ha de ser bo (a voltes beneit, que no beneït);tothom, per uns dies, ha de fer ple de B.O. Per tant, no em ficaré ni amb els de la crosta (que tenen lapell prima per a segons què) ni comentaré la quantitat debruts que hi ha ni de l’incivisme que molts gasten ni de lafam ni de la crisi ni dels corruptes (polítics, financers, elits,etc.) ni dels ni-ni.Vivim en un món ple de meravelles, tothom és feliç, hi haabundància, ningú no pateix, no hi ha clients als hospitals,a les residències tothom està bé, tothom té feina i un soudigne, no hi ha pobres ni mendicants, tothom té un sostre,etc.Impregnat d’aquest esperit nadalenc, surto al carrer i pas-sejo per la vila. El primer que veig és que tot és net com una patena. Unnen obre una menja d’aquelles que tenen totes les vitami-nes necessàries, un producte totalment natural; i, un cop liha tret el paper que el cobria, busca, abans de posar-se’l ala boca, una paperera on tirar l’embolcall.Un tros més enllà, una persona d’aquestes que porten elcap embrollat, va amb el seu gos, una bèstia gran com uncavall, que fa les seves necessitats; però no patiu, ella vapreparada i recull l’excrement (talment una tifa de vaca) i eldiposita degudament embolicat al lloc corresponent.Segueixo el meu camí i arribo a un semàfor que està envermell per als vianants i, fet inaudit, tothom espera tran-quil·lament que es posi verd per a les persones.Pel camí ral, tothom que va sobre rodes (bicicletes, patins,monopatins, etc.) respecta els qui van a peu, sense fergiragonses com es feia, deixant-los la preferència, i fins itot parant-se si convé.La gent se saluda cordialment, parlant amb cortesia i bonhumor, sense que ningú, d’aquells qui anaven badant ambandròmines de comunicació a la mà, se’ls tiri al damunt.En un pas zebra, una iaia s’atura per passar, mirant que novingui ningú, quan un jove se li acosta i li demana si la potajudar a creuar. Ella, com és natural, amb un somriure alsllavis, li ho consent; i, un cop a l’altra riba, li dóna les grà-cies i s’acomiaden. M’aturo i compro un diari. M’assec en un banc i l’obro. Aixòés fabulós, només parla de coses bones. Que si uns met-ges han trobat la curació per a mals incurables. Que haplogut, però bé, i els pagesos contents. Una columna parlade temps passats, d’aquell temps de la crisi econòmica,també de quan països sotmesos s’havien alliberat del joude segles, i que ara vivien tan bé. En fi, una meravella.Per fi desperto, havia estat un somni, un bonic somni, onningú no s’ofenia pels escrits d’aquest pobre quisso.Apa, bup, bup.

La cuina de l’AntòniaEl Cullerot

Crema blanca i pura amb

xampinyons i xitaques

PORTES I AUTOMATISMES

P. Buvisa. C/ Indústria 14 • 93 555 93 88 · • TeiàDEMANEU INFORMACIÓ

• Portes de garatge i barris, manuals i automàtiques• Automatització de tot tipus de portes i persianes• Receptors i emissores • Cèl·lules fotoelèctriques • Detectors magnètics • Instal·lació, manteniment i reparacions

Enric, sl

w w w . a u t o m a t i s m e s e n r i c . c o m

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Compravenda - Admin is t rac ió - ASS. jur íd i ca

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

Finques Puig slF P

La Coral Xabec demana cantairesTothom qui hi estigui interessat hi serà ben rebut. Animeu-vos-hi i veniu a provar la veuqualsevol dimarts a 1/4 de 10 del vespre.

Qui canta, els seus mals espanta!

FES-TE SOCI DE GENT DEL MASNOU Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20 el Masnou

gentmas@suport.org www.gentdelmasnou.cat

TAXIS DEL MASNOU93 540 33 18 · 93 515 07 55

A qualsevol hora

e s c o l a d e m ú s i c a

Emma CalvoC/Par lament de Cata lunya 28, e l Masnou

93 540 86 96 · 630 16 33 26

Av. Joan XXIII, 28 Tel. 93 555 53 03

Jaume EstraguésEquilibrat electrònic Alineació de direcció

Joan Llampallas, 17Tel. i Fax: 93 540 04 13

Garrofers, 5 (pont de Teià) Tel. 93 540 17 89

Lluís Millet, 109, 93 555 97 44

Correu electrònic:jimenezconstruccions@telefonica.net

VENDA, LLOGUER IREPARACIÓ DE

MAQUINÀRIA I ESTRISPER A LA CONSTRUCCIÓ I

EL BRICOLATGE

MIQUELVINARDELLI BOLART .

INSTAL·LACIONS D’AIGUA, GAS IELECTRICITAT

Girona, 35-37, 3r. 3a.93 555 45 01 · 93 555 36 91

PROMOCIONES BOLART S.L.CONSTRUCCIONS I REPARACIONS D’OBRES

INSTAL·LACIONS SEGARRA, SL

L’ENDOLL

Pere Grau, 72 Tel. 93 555 12 52 • 93 540 28 75

El Masnou

TOT PER A LA INSTAL·LACIÓ D’AIGUA, GAS I ELECTRICITAT

Som al polígonLa Bòbila

TALLER

DE PU

BLICIT

ATDIS

SENY

GRÀF

IC

L l u í s Va l l s M a r í

J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 5908320 El Masnou · El Maresme

•SE

RR

AL

LERIA

• JOSEP

TAL

LA

DA

•

EL M A SN OU

SUBMINISTRAMENTS ELÈCTRICS I FONTANERIA

Vicenç LinaresJ. Llampallas, 25 · 93 555 95 62

Ametllers, 12 · 93 555 83 91

S.E.F.

Obres i reformes en general

607 947 004

ConstruccionsJiménez

609 34 56 90 - 93 555 24 91 - Xavi Fusterserveisintegralsxl@gmail.com

Rehabilitació de la vivenda 100%Pintura decorativa en general

Neteges de comunitats i particularsInstal·lacions d’alumini

INSTAL·LACIONS

sl

Calefacció d’electricitat peracomulació de calor

Pere AlabauObres i ReformesEspecialitat en cuines i

cambres de bany

Lluís MiIlet, 43 bx. 629 773 331 pere-alabau@hotmail.com www.perealabaureformes.com

OFICIS DEL MASNOU DESITGEN A TOTA LA POBLACIÓ MOLT BON ANY 2014