Butlletí Informatiu - Núm. 462 Abril / Maig / Juny 2016docs.gestionaweb.cat/0414/butlleti-462-ceb.pdf · Es confeccionarà una llista provisional, per ordre d’inscripció, ja

Butlletí Informatiu - Núm. 462Abril / Maig / Juny 2016

DE BANYOLESA LA FRANJA DE PONENTGener 2012 - Febrer 2016

Apar

tat 1

24 -

Carr

er d

el P

uig,

6 -

1782

0 BA

NYOL

ES (P

la d

e l’E

stan

y) Te

l 972

57

52 1

2 - F

ax 9

72 5

7 52

12

e-m

ail:

cent

reex

bany

oles

@gm

ail.c

om -

web:

http

://ww

w.ce

ntre

excu

rsio

nist

aban

yole

s.or

g

2 Centre Excursionista de Banyoles

Enguany són els nostres bons amics italians els qui vindran a fer-nos una visita, aquest estiu vi-nent.

Les dates previstes són del 9 al 17 de juliol, i la idea és passar aquella setmana fent excursions per les valls i muntanyes del Principat d’Andorra.

Segons el nombre de participants i les seves pre-ferències, es procurarà programar excursions de més o menys dificultat i llargada, en grups di-ferents.

L’allotjament será en un hotel familiar en règim de mitja pensió, encara que és probable que al-guna de les excursions més llargues inclogui la pernoctació en un refugi.

A l’hora de tancar l’edició del present butlletí no disposem de més detalls, perquè s’aniran con-

cretant més endavant.

Tots aquells socis que estiguin interessats en participar en aquesta activitat, s’hauran de posar en contacte amb la Secretaria del Centre, com més aviat millor.

Es confeccionarà una llista provisional, per ordre d’inscripció, ja que les places seran limitades.

Oportunament se’ls informarà del lloc on s’esta-blirà la base d’operacions, del cost per persona, de la data en la qual s’hauran de fer els paga-ments a compte i definitius de l’estada, i de les excursions programades.

Es recorda que per a participar a les caminades, tothom haurà d’estar en possessió de la tarjeta vigent de la FEEC, amb assegurança tipus “C”, com a mínim.

Agermanament 2016entre el Centre Excursionista de Banyoles i el Club Escursionisti Arcoresi

La ciutat occitana de Foix, antiga capital comtal i actual del departament de l’Arieja, serà la fita d’una nova travessia per etapes, que organitza-rem conjuntament els centres excursionistes de Banyoles i d’Olot.

Un cop completada la memorable caminada fins a la Franja de Ponent, ens cal encetar ben aviat un nou projecte, per mantenir el caliu entre els excursionistes de les dues entitats i poder gaudir, tots plegats, d’un llarg itinerari per paratges molt atractius.

Seran 10 etapes, una en dissabte, una altra en diumenge i la resta en quatre caps de setma-na complets, repartides al llarg de dotze mesos, que ens portaran de la Garrotxa a l’Arieja. Visita-rem llocs emblemàtics, com ho són el santuari

D’Olot a Foix

de Núria, el llac de les Bulloses i el castell de Montsegur, bastió de l’església càtara i els seus dissortats seguidors. El pic de Noufonts serà, probablement, el sostre de la travessia, que combinarà etapes d’alta muntanya, a l’estiu, amb d’altres de mitja muntanya.

El dissabte 28 de maig començarem a caminar, a Olot i amb el Montsacopa com a primera fita; vam sortir cap a la Franja vorejant l’Estany i ho farem cap a Foix pujant a un volcà. Esperem re-trobar els companys veterans i comptar amb la presència de tots aquells que es vulguin afegir a la colla.

Us hi esperem!

El coordinadors.

Núm. 461 3

El grup d’excursionistes que deixa el Mont enrere és una barreja de sensacions contradictòries, i ho serà durant tot el dia, però ells encara no ho saben.

Han començat a caminar excitats per les promeses d’una nova jornada a la Garrotxa, però amb un punt de tristor per haver acomiadat en Jordi, lesionat, i en Gómez, que aquest cop ha decidit do-sificar-se. Quan s’enfilen de Coll de Joncanat al Pla del Vi, alguns ja perden l’alè, i ressusciten els fan-tasmes d’ahir: el cansament, el pes dels anys, les queixes del cos... Potser l’havanera que un encara té esma de cantar els ajuda a tirar amunt. Però també hi ha qui se submergeix en un mar de pensaments negres, arrossegat per les onades de la cançó; és algú que, de cop, s’adona d’un fet insòlit que va passar ahir al vespre havent sopat: probablement per primera vegada, no vàrem cantar cap cançó!

Símptomes de canvi o simples anècdotes? Això ja ho escatiran en un altre moment. Per sort, abraçar-se a un roure centenari sempre dóna energies i espanta les cabòries.

-Comencem bé! Homes drets i fets abraçats als roures... La mare que em va parir!

-Ximplet! No veus que ho fan per estar en sintonia amb la Natura...

-Si és perxò, millor sincronitzar amb una d’aquelles mosses, no?

-Panxo, mira que n’ets d’animal! Poca ens hi voldran, si no calles pas una mica.

La trobada, cordial, és al cim de la Tossa d’Espinau: presentacions, d’on veniu?, on aneu?... Són en una rotllana, parlant amb el guia de la colla. Des d’aquest balcó obert a l’Alta Garrotxa és fàcil compa-rar destins, itineraris, variants, rutes alternatives, i recordar velles anècdotes. De seguida flueix la sim-patia, saben de què parlen i parlen el mateix idioma. Constaten que poden compartir camí fins que, uns cap a Can Gustí de Riu els altres cap a Bassegoda, se separaran. Però en Panxo no ho veu clar.

-I el Borró, per on el passen? Ho han dit? Perquè tu ja saps que això ho tinc sagrat...

-No ho han dit. Si no et conegués diria que estàs cagat...

-Si tu sabessis el que jo sé...

-Em fa peça pujar aquell Escaler tan ben parit que fa drecera a l’Orri.

-Però... després no diuen de tornar a baixar cap al Clot de Sucarrats?

-Sí, quin domini, eh?

-Però... per anar al Polí hi ha una via directa, no?

-No busquen vies directes, volen conèixer i trepitjar territori.

-Ja ho crec que n’han de trepitjar de territori... de les vegades que s’hi han perdut, collons! On vas a parar, si han de quedar marejats amb tanta volta...

Lliurona no hauria d’existir. O com a mínim t’hauria de quedar el dubte de si ha existit o no. Així s’en-fortiria el mite del poble llegendari situat al darrere de la Mare de Déu del Mont, bressol de músics

A la recerca dels ERG’s perduts (2a part)


sense solfa, reducte de hippys, paradís dels boletaires, porta de llevant al país dels ERG’s. Però hi és. Encara que avui no ho sembli, és un lloc ben viu. L’església fa de local social, galeria d’exposicions, sala de jocs, esplai infantil, amb un petit bar i alberg a la sagristia; un billar en lloc de l’altar, sofàs per bancs, i el pòster d’en Bob Marley penjat a la paret substituint no se sap ben bé què. Em pregunto si aquest local no està molt més d’acord que la majoria dels seus iguals amb l’esperit fundacional del que representa. Seguint aquest fil... en què caldria reconvertir Sant Pere del Vaticà? O la Sagrada Fa-mília? Suposo que molta gent d’aquests verals es podria considerar exemple de societats alternatives al capitalisme; aquí adquireix ple sentit l’expressió “Pensa globalment, actua localment”. Però també en això és una terra de contrastos. Només has de veure la casassa en què s’han convertir les ruïnes d’El Puig o el que s’està fent a l’Ermadà, hi ha qui té molts diners i li agrada que se sàpiga. Conviuen en harmonia aquests dos mons? La pregunta no té gaire sentit perquè de convivència no n’hi ha, uns viuen aquí i els altres només hi figuren.

El del caliquenyo dret a sobre els nínxols i l’altre parant el sol a sota. Diries que són vilatans, hi encaixen bé aquí. Sortiran a totes les fotos del poble i ni se n’hauran adonat.

-Tu has entès alguna cosa del que xerren?

-No pas tot... de vegades costa de lligar caps.

-Ara vens a mi! Se les donen d’interactuals! Es paren a tot arreu, tot ho volen veure, tot ho volen fotografiar. I penses: “Carai, aquesta gent s’interessa pel país!”

-Perquè és així.

-Ja pots comptar!... Després et surten amb cada collonada!

-Però arreglar el món mentre camines forma part de la companyonia.

-El meu món no l’arreglaran pas amb aquestes idees de bombero, ja en pots estar cert!

Tots plegats continuen l’excursió, ara davallen pel camí dels Escalers de Can Barral, algú diu en veu alta el que en Panxo ja fa estona que sap i s’amaga a ell mateix: van cap al Gorg Blau. Això ho canvia tot.

-Tu, jo no vinc, reculo cap a dalt!

-No diguis bestieses, què et passa? Et tornes a embardissar en els records de la revetlla?

-Tornem a Lliurona que s’hi està de puta mare!

-No comencem pas un altre cop!... Ja t’he dit que els vull veure en acció.

Ziga-zagues de camí abandonat, conquerit d’heures, marfull, llentiscles, arítjols i ridortes. Esculls de bosc. Paranys de pedres soltes de les parets que guardaven els marges. Trencacolls. Barreres de ginebrons, grèvols, galzerans... I els pensaments que no paren de burxar-me...s’enfonsen en els dolorosos records d’aquella festa, de la malaurada revetlla de Sant Joan de l’any passat. De qui va ser l’idea? Qui va organitzar la farra? Revetlla de Sant Joan al Gorg Blau. Sonava bé, gorg blau, llac blau, planeta blau...blau lluminós, blau turquesa com el gorg de Sant Aniol. No sé què m’imaginava jo...tot, menys aquell clot de món, un gorg d’aigua grisa i tèrbola en un riu de pedres, envoltat d’un mur de roca llisa, ominosa i sinistra.

Núm. 461 5

-Estarem frescos allà!

-A més, hi haurà lluna plena!

Paraules màgiques, lluna plena, revetlla de Sant Joan...m’hi vaig apuntar i vaig afegir-hi les meves “paraules màgiques”, tres pacs de birres, llonganissa de Tortellà i cogollos, no pas de Tudela. N’érem una bona colla, es va encendre una foguera, xuies, cansalada virada i algun xoricet. Les birres volaven, les noies eren boniques, sonava una guitarra. Passades les primeres eufòries, la festa es va calmar i vora el foc compartíem històries, garrafes i fum. Albiràvem la lluna entremig dels penya segats, jocs d’ombres, llum de plata i reflexos vermells de caliu.

Quan no vaig poder aguantar la pressió de la bufeta, vaig abandonar el cercle de llum al voltant del foc i em vaig acostar al gorg. La satisfacció de l’alleujament es barrejava amb el temor indefinit, aque-lla mena de pressentiment, d’inquietud, una angoixa soterrada, un malfat latent. L’aigua de la gorga estava exageradament tranquil·la, desmesuradament profunda, titil·lava sota la llum de la lluna. Una esgarrifança em va sacsejar mentre me l’espolsava.

Un gran terrabastall, un terratrèmol sonor, la roca s’esberlà i s’obrí un fosc forat a l’altra banda del gorg. La porta de l’infern! Flames, llamps i llampecs, fumerols de sofre, esgarips de condemnats, renecs recargolats, plors desconsolats. Dimonis terribles de rostres canviants, danses macabres, ulls d’odi i robí, escapant-se de l’avern. Ànimes en pena, morts vivents, desfigurats, orbs, avançant sense delit, remugant lletanies incomprensibles, empesos d’un desig de sang, de vida. Mai havia sentit tanta por! Tots els meus temors, fins i tot els més inconfessables, escampats sense control. Respirava d’es-ma, els ulls no m’obeïen i no aconseguia empassar-me la saliva metàl·lica. Vaig vomitar, vaig fregar-me els ulls,.. em cridaven

-Panxo, Panxo, vine, no ens deixis aquí!

Reconeixia veus i gestos...

De cop, tot es va apagar. La porta es tancà de nou. Va tornar el silenci i la foscor. I tot plegat era encara pitjor, una buidor gelada, immensa, infinita. Un cor erm, sense llum, sense esperança, res...llà-grimes de sal gruixuda em rostien els ulls. Tacte de cartró, de suro, entranyes de vidre trencat, miralls esmicolats, un dolor punyent, irresistible, mut, sec... Així em va trobar l’alba, estirat de bocaterrosa abraçat a les arrels, fred, blanc, encarcarat, la cara desencaixada i els cabells enfarinats, com si una bèstia immunda m’hagués xuclat la sang i sols un pas indecís em separés de la mort.

Tots aquests records se’m fan vius ara que torno a aquest maleït Gorg Blau!

Cony Panxo! Obre els ulls que te la fotaràs! Per on navegues?

Enfonsar-se cap al clot del Borró sol ser dur, sobretot perquè saps el què t’espera a l’altra banda. Justament per això sembla assenyat dinar poc abans de tocar fons. Aquí no trobarem un lloc assolellat i amb vistes, però unes antigues feixes poden fer el fet, al menys és planer. En Panxo, encara refent-se, no sembla pas que tingui gana, però el seu company treu les provisions per tots dos. Un parell de santmiquels i un sarró. Del sarró en surten una llauna de sardines, una bossa de greixots, una llonga-nissa, un bocí de formatge i un crostó de pa. De les altres motxilles en surt un bé de Déu de productes


diversos. Les comparacions tornen a ser inevitables.

-Has vist quina mà de grillaries que mengen aquesta colla? I el vi embotellat! És patètic!

-Ui! Quina mala lluna!... Doncs jo ho veig pràctic. Quan estàs en ruta perds la gana, està bé buscar coses que t’entrin pels ulls... I segur que és una dieta més equilibrada que la nostra.

-No em facis riure!

-Mira... ara reparteixen menges. Fes el favor de comportar-te!

-Hei! Acosteu-vos! Té, Panxo, fes un trago de vi!

-No, vi, no!

-Però si estàs ben cara blanc, aquest vi et donarà color que és de la Terra Alta.

-I tu, company, no vols pas tastar aquest formatge?

-Prou, sembla d’ovella, d’on l’heu tret?

-De Mantet, hi vam anar des d’Ull de Ter.

-Coi, ja paga la pena.

-Panxo, només tens aquestes sardines per dinar? Vine que et donaré arròs bullit, és molt bo...

-És que si menjo gaire després no pujaré per l’Escaler...

-Al menys tasta aquestes galetes, són de La Fatarella.

-N’agafaré una.

-Ja que no beus vi, prova aquesta ratafia, l’he feta jo...

-Bueno...

-A veure quina trobes més bona, tasta aquesta meva!

-Si insisteixes...

-Bombons? Grana? Tortada?

-Prou! Rebentaré! Que ve pujada!

El sinistre gorg està adormit en aquesta tranquil·la tarda. Però no del tot. Uns efluvis invisibles brollen d’aquelles aigües pansides apoderant-se dels cors femenins, fent les noies més belles i rialle-res. I així, empeses per la màgia, aquest cop bona, es lliuren a una bonica dansa acompanyada d’una alegre cançó:

Núm. 461 7

Les noies maques al dematí,

S’alcen i reguen, s’alcen i reguen.

..............................

Ai Panxito meu, com t’has quedat,

Tot ple de xacres, tot ple de xacres.

Ai Panxito meu, com t’has quedat,

Tot ple de xacres i el cor glaçat!

Però jo canto i ballo, però jo canto i ballo

Perquè l’ocell del teu cor

Torni a volar, torni a volar.

La cançó, fes o no fes així, que poc importa, i la ratafia aconsegueixen dibuixar un somriure a la cara d’en Panxo. Si no fossin tan arran d’aigua, poc se’n faltaria perquè s’afegís a la dansa, abraçant a les encisadores ERGUEs! Perquè ara ja ho comença a tenir clar que són ERGs i ERGUEs. Encara sota els efectes dels efluvis màgics, elles se li acosten i l’abracen, li fan pessigolles per fer-lo riure, i carantoines, manyagueries i l’omplen de petons. O al menys a ell li sembla, que tampoc està clar. Per uns moments es troba al cel, qui ho havia de dir? La porta de l’infern i la del cel es confonen.

Continuarà

Josep Casals i Micaló

Joan Constans Nierga

Les noies maques del dematí... Lliurona. Diries que són vilatans hi encaixen bé aquí.


Després que, com cada any, el Santuari durant el mes de febrer fos tancat, el passat diumen-ge dia 13 de març obria novament les portes, i amb una gran solemnitat i una nombrosa assis-tència de públic va tenir lloc una triple celebra-ció: l’Aplec de Sant Bernat de Menthon, patró del excursionistes, la inauguració de l’Any de la Misericòrdia i la primera Romeria de Banyoles.

Es varen iniciar els actes amb l’actuació de la colla castellera Els Vailets de l’Empordà, que varen aixecar dos castells, un a l’esplanada de davant de l’església i un altre a dintre junt amb l’ofrena de flors a la Mare de Déu. Seguidament sortia del temple la processó que, encapçalada per la Creu i presidida pel rector del Mont, Mn. Jordi Font, va anar fins a l’entrada del Santuari, on es va fer l’emotiva plantada dels tres xiprers, símbol del l’hospitalitat que vol oferir el recinte en aquest any, mentre la Coral Nova Llavor de Banyoles, dirigida pel mestre Pere Frigolé, can-tava l’Himne de la Misericòrdia. Tot seguit, i amb processó novament a l’entrada de l’Església, es va fer l’obertura de la porta de l’Any Jubilar; ja a dintre del temple va tenir lloc la missa solemne cantada per l’esmentada coral de Banyoles Nova Llavor.

A l’ofertori els pelegrins de Banyoles varen fer l’ofrena del Ciri i una cistella de presents en la seva primera Romeria. Acabada la missa, i encapçalada per la imatge de Sant Bernat de Menthon que portaven membres del Centre Excursionista de Banyoles en processó, es va-ren dirigir fins al padró, on el rector del Mont va beneir els estris muntanyencs, mentre la coral entonava els goigs de Sant Bernat de Menthon. Després, un cop a dintre de l’església, la Coral Nova Llavor ens va oferir un petit concert, la in-terpretació magistral de tres peces. Les primeres dues cançons de muntanya varen emocionar tots els presents, que varen aplaudir de forma espontània i entusiasta aquesta actuació.

A dos quarts de tres de la tarda va concloure aquesta diada memorable i mentre els uns es varen dirigir al menjador de l’hostatgeria, que re-genta “La Curia Reial” de Besalú, on varen poder gaudir d’un esplèndid dinar i de la incomparable panoràmica que es pot veure des del local, els excursionistes de Banyoles vàrem baixar a peu fins al Pla de Solls, on va tenir lloc una arrossada popular i de germanor, i on es va compartir les postres i el cafè de tots els assistents.

Per últim volem recordar que el santuari resta obert per acollir a tothom, en especial en aquest any de la Misericòrdia que el Papa Francesc ha declarat i en què el nostre Sr. Bisbe ha determi-nat que el Mont sigui temple Jubilar.

Un de Can Xueta

Festa gran a laMare de Déu del Mont

El Mont

Núm. 461 9

Anada dels Veterans a TALAIXÀ

El diumenge 21 de febrer, amb un dia excel.lent, 12 persones vàrem sortir a les 9 del matí de Cor-reus per fer una de les sortides més emblemàti-ques de la Garrotxa, Talaixà. Deixem els cotxes a l’aparcament de Castell Sespasa i comencem a caminar fins al Pont de Valentí, a Ca la Bruta i després agafem el camí de la dreta que baixa. Molts s’equivoquen i agafem el de l’esquerra que puja. Un corriol molt ben fresat ens fa guanyar altura, passem per dues places carboneres on antigament es feia carbó; el gas butà el va des-terrar i els estadants de la Garrotxa, que vivien de la producció d’aquest combustible natural i el contraban, es varen quedar sense el seu mitjà de subsistència, les cases es varen abandonar i la despoblació va ser total.

Anem guanyant altura, travessem la pista que els nous propietaris de la Quera han construït i novament agafem al camí ombrívol amb alguna clariana que ens permet gaudir de la vista de la Vall de Riu. Esmercem prop de dues hores per arribar al veïnat de Talaixà. En primer lloc trobem l’acollidor refugi que els amics del Centre Excur-sionista d’Olot han arranjat i tot seguit arribem fins a la porta de l’església de Sant Martí, tan-cada i amb la teulada totalment restaurada, pel que sembla per un grup de Sant Julià de Ramis. Felicitats per la feina feta.

Tot el grup ens fem la fotografia de rigor i des-prés de gaudir de la formidable panoràmica- a la nostra esquerra el Ferran de 983 m., més a la dreta i al fons el Comanegra i a davant nos-tre veiem l’esglesiola de Sant Feliu de Riu, Ca l’Agustí i l’imponent Bassegoda- tenim gana i per superar-la només hi ha una manera, que és menjant. Ens asseiem a l’acollidora esplanada de sota de l’església i fem un dinar de germanor, compartint el que portem, sobretot les postres: bunyols de Quaresma que ens ofereix la Maria, grana de capellà, la Dolors com sempre amb la seva xocolata solidària, l’Antònia amb el seu cafè que porta calent al termo, en Rafel amb el seu Armanyac per fer un cigaló. Com a sobretaula

unes quantes cançons de muntanya i és l’hora de la tornada.

Agafem al camí de la Quera ja que volem com-provar que el que queda d’aquell magnífic casal -en Rafel el recorda quan encara estava habitat- sembla que uns holandesos l’han comprat i el volen restaurar. En arribar-hi comprovem el seu estat ruïnós i d’abandó, fet que ens fa suposar que els nous propietaris s’han espantat; excepte la pista d’accés la resta està tot per fer. Encara queda quelcom de la capella i alguns badius de la façana principal.

Seguim el camí de tornada tot baixant per la pis-ta fins a trobar novament el camí que en una hora ens porta a Ca la Bruta, on una xemene-ia fumeja, fet que vol dir que algú hi fa estada. L’han restaurada parcialment. En Rafel explica que els antics estadants hi tenien un rústic hos-tal; hi havia la mestressa que a l’hivern quan hi passàvem sempre deia: “abrigueu-vos que fa un fred molt verro”. Travessem el Pont de Valentí i al cap de poc ja som als cotxes. De tornada ens parem a l’Hostal de Sadernes, ple de gent; enmig d’una cridòria fenomenal dels comensals, prenem un petit refresc tot comentant quant que ens ha agradat l’anada.

Arribem de bona hora a Banyoles contents per la diada passada i fins a la propera! Un de Can Xueta


De Fontsagrada a Mur El dia 17 d’octubre del 2015 el grup format per excursionistes que assistírem a la convocatòria dels centres excursionistes d’Olot i de Banyoles vam desplaçar-nos a Fontsagrada per continu-ar la travessia arrencada des de Banyoles ja fa temps, i que està ja albirant el seu objectiu es-tanyós.

A les 10 ja ens esperava la nostra companya Montse de Mallorca amb la seva ensaïmada que vam acompanyar amb un vinet llaminer de l’Em-pordà. Bon començament per una etapa que projectava uns 9 quilòmetres de planer, seguint a riba i a riba, amunt i avall de la Noguera Palla-resa per poder-la travessar per l’únic pont que hi ha damunt del Pantà de Terradets, i que és per a vianants, però ben sòlid. Vam fer-nos a nord prop del canal de Gravet. Vam deixar a la dreta el poble de Vilamitjana i vam passar per l’espai natural dels Arenys, lloc d’observació de natura. Fet això, vam creuar el riu i, en sentit contrari, vam passar pel Pla de Palau, i vam resseguir la riba fins a l’Espona. Vam sortir a la carretera per, a no tardar, creuar també la via. Des d’allí seguíem paral·lels a la via fins a l’estació de la Guàrdia. Allà hi havia un grup fent pràctiques d’escalada, suposem que per a no iniciats per la mida de la roca. Nosaltres, però, vam seguir per una carreterota de conreus que vam haver de deixar quan ja s’aplanava i seguir per corriol fins a trobar una altra pista que ens encarava al nostre proper objectiu. Això era al serrat per on es puja al castell de la Guàrdia, que a nosaltres no ens venia de camí.

Quan portàvem 15 quilòmetres de camí per aquella secana terra, però amb un riu prou cabalós, vam arribar a la Guàrdia. Alguns van aprofitar per fer alguna foto als vells però ferms

carrers fortificats, però ja era l’hora de dinar. Fins i tot en opinió dels cuiners de la casa de Colònies on vam anar, ja era passada i l’arròs ben pastat. Nosaltres, però, el vam trobar prou bo. Val més així que al revés.

La casa de Colònies és al capdamunt del poble, i el camí del Viacrucis arrenca a l’entrada de baix, així que vam tenir ocasió de veure més els cu-riosos carrerons de la Guàrdia, aquests menys guarnits. El camí que puja de la Guàrdia a Mur era la part bonica del dia, sobretot havent-hi ja algun color de tardor. Era de tarda, i era de pu-jada però valia més pel seu encant. Planeja fins al Barranc de Mur. El travessa i s’enfila per les guaites dels Castells de la Guàrdia, Mur i Mira-vet. Ziga-zagues sàvies enfilen fins a la carretera, que es travessa poc abans de Collmorter, que és una barriada de l’avantcim.

A dalt hi ha el Castell i la Col·legiata. Nosaltres teníem contractada una visita a les 6 de la tarda. Hi vàrem arribar amb temps de sobres, i la guia va esplaiar-se prou en contar-nos com s’havia mercadejat amb les obres d’art de la col·legiata que les campanes musiquen, i com els comptes tenien rivalitats originades en herències i conflic-tes amb els moros. Raó de ser de la filera de torres que donen la vista al Pallars per vetllar per la seguretat de Mur (això a pesar d’un drone a vol de mosca per sobre del castell que es veu que era algú que feia un treball per la Generalitat però forçava la guia a cridar més).

Acabada la visita, l’autocar ens retornà a la casa de Colònies a la Guàrdia per fer nit. Havent sopat els nostres cantaires van animar la festa al bar, on fins i tot va interessar la gresca a gent del poble. Plegats vam passar una estona animada

De Banyolesa la Franja de ponent

Núm. 461 11

Castell de Mur - Coll d’Ares El diumenge, dia 18, havent esmorzat i reunits tots, l’autocar ens va traslladar de nou a Mur, a pesar que la carreterica dóna exigència al con-ductor, que és bon professional.

Teníem pel davant una altra etapa on la pujada principal seria de tarda, però també la tarda se-ria la part més atractiva, com ho havia estat el dia anterior. Generalment per una pista poc apte per a vehicles vam enfilar-nos cap a Miravet. Hi ha un gran rètol que prohibeix acostar-s’hi per perill d’ensorrament de les parets que no han acabat de caure. Així que ens ho vàrem haver de mirar des del nostre camí estant.

Per un coll més petit, vam enfilar-nos a la serra del Meüll, i amb desnivells molt inconsistents vam anar avançant prop del carenar que allà ens decantava cap a sud-oest. El Corral de la Plana va ser la construcció més entera d’aquest tram posada en un collet. Tot seguit vam vorejar la serra del Coscó i la del Sastret. Vam deixar a mà dreta el Tossal i vam arribar al GR1 a un cop de roc de Castellnou del Montsec. Nosaltres però vam seguir aquest sender al revés. Ens vam en-carar a sud per la resta de l’etapa, tot baixant fins al poblet de Sant Esteve de la Sarga. Seguint en descens de seguida vam arribar a una font que va resultar que no rajava. Vist l’èxit vam enfilar el marge pedregós a la recerca d’un lloc adequat per dinar. No va pas costar de trobar-lo. Qui més

qui menys va compartir menjar i especialment beure.

A l’hora de la migdiada ens quedaven 600 me-tres de pujada, així que la son se’n va anar sola, i amunt. Tot i això el camí és molt agradable ja des del principi i més amunt esplendorós. Alguns re-cordàvem anècdotes passades mentre pujàvem. A prop del Coll de la Pua vam trobar la carrete-ra, que vam seguir en sentit descendent, només un trosset. Aviat vam reprendre la pujada que tornaria a ser sostinguda. Havíem preparat bé l’ambient ja que en arribar a Coll d’Ares l’expres-sió més corrent fou: ”Ja hi som?, em pensava...” De totes maneres, encara quedava una lleugera qüestió. Resulta que l’autocar ens esperava a dalt, i el punt més alt de la carretera no era el Coll, així que uns sacrificats voluntaris van se-guir fins a trobar l’autocar, per indicar-li on érem. Solucionat el petit incident vam començar, ara sobre rodes, el descens de la serra del Montsec d’Ares per la part sud, on al seu peu hi ha el po-ble d’Àger. La carretera per l’autocar és exigent. Per als marxaires es preveia que ho seria el grau de l’Onso en la següent etapa. No és habitual acabar una etapa a dalt d’una serra però la geo-grafia ens ho ha donat així, i tampoc és habitual convertir-la en el punt final de tota travessia com per circumstàncies és el meu cas. Però a l’hora que escric això, el grup ja ha aconseguit la fita d’Estanya, i no puc acabar sense manifestar la meva satisfacció i agraïment vers als que hem compartit camí en aquest grup des de Banyoles i que en la meva imaginació puc percebre el pas del grup per les solitàries contrades presi-dides pel Montsec d’Ares i d’Estall, i em sento molt gratificat amb el grup amb el qual he tingut oportunitat de fer aquesta travessia de Catalu-nya d’est a oest.

Ramon Feixas

el grup a St. Esteve de Sarga


De coll d’Ares a MontfalcóEl dissabte 13 de febrer, després d’un llarg viat-ge des de Banyoles i Olot, tornem a Coll d’Ares (1501 m), a la carena del Montsec, disposats a encetar el darrer cap de setmana de la nostra travessia. Som 43 excursionistes, llueix un sol esplèndid i bufa un vent suau. A tres quarts de 12 del migdia encetem una breu pujada, per carretera, fins a l’observatori astronòmic, bastit al primer dels tres cims del serrat de la Corona (1573 m), sostre de l’itinerari d’avui. Seguim cap als altres dos cims, tot gaudint de l’extraordinari panorama d’uns Pirineus ben nevats, i encetem una llarga baixada per la carena, completament pelada. Aviat fem una breu aturada al planell situat al capdamunt del grau de l’Onso. Abans d’encetar la davallada, ens acostem a un es-plèndid i aeri mirador, que ens permet endevinar bona part del recorregut del cap de setmana, i fem beguda.

El grau de l’Onso permet superar la cinglera, que sembla barrar-nos el pas cap a la Noguera Riba-gorçana. No és molt complicat, però sí força aeri en algun tram, i per agilitzar el pas de la colla es-tenem cordes en els punts clau. A peu de grau seguim per un camí molt pendent i tarterós, que aviat s’endinsa en una pinosa socarrada per la processionària. Al capdavall arribem a la caba-na de la Plana, un bon punt per contemplar, re-laxadament, la cinglera que hem deixat enrere.

Des de la ruïnosa cabana baixem esgarriats pel bosc fins a trobar el fressat camí que ve del cas-tell de Sant Llorenç. Una part de la colla l’ha es-collit d’entrada i s’ha estalviat les emocions de la baixada pel grau. El seguim cap a la font del Llop i el mas de Carlets (755 m); són les 3 de la tarda, una bona hora per dinar. A l’interior de la casa, una colla menjarà els darrers fesols amb cansalada i botifarra esparracada de la traves-sia; els altres tampoc no passaran gana. Algunes gotellades comencen a caure d’un cel que s’ha tornat ben gris.

A dos quarts de 5 sortim del mas pel camí de

Mont-rebei. L’impressionant portell del Montsec havia de ser la fita senyera del tram final de la nostra travessia; des de feia més de mig segle no hi havia cap lloc per creuar la Noguera Riba-gorçana entre la gegantina resclosa de Canelles i el Pont de Montanyana, i l’objectiu de la traves-sia era aquesta població. Però mentre érem de camí, l’any 2013, va ser inaugurada una palanca al congost del Seguer, que ens va obrir nous ho-ritzons. A les portes del Mont-rebei, girem cap a la nova palanca (510 m) i un cop allà, com per provar la seva solidesa, hi fem la fotografia de grup.

A l’altra riba comencem a pujar per un camí que ens hauria de portar a l’abandonat poble de l’Es-tall, però unes passarel·les completament artifi-cials permeten de superar, de baixada, dues cin-gleres i donen accés a Montfalcó. Aquesta obra, més pròpia de països rics que no del nostre, s’ha convertit en un atractiu turístic de primer ordre i dóna vida a unes terres convertides en desert des de la construcció del pantà, l’any 1959. Bai-xem doncs per les passarel·les i enfilem el camí de pujada cap al corral de la Vinya i la font de

Montfalcó. Amb les darreres llums del dia arri-bem a cal Batlle (778 m), alberg que ens acollirà per passar la nit.

El poble de Montfalcó formava part de l’antic

el desolat poble de Fet, a la Franja de Ponent

Núm. 461 13

municipi de Fet i era completament abandonat fins a la rehabilitació de cal Batlle. Reduït a un munt de ruïnes cobertes de bardissa, només en destaquen dos edificis, el mateix alberg i l’església de Santa Quitèria, singular edifici del segle XI, d’una sola nau amb transepte, dos absis rectangulars, voltes de canó i porta d’entrada a la façana nord. Situada en un enclavament del bisbat d’Urgell, probablement fou la capella d’un castell ja desaparegut. Bastida en un veritable niu d’àguiles, és el millor mirador del Mont-rebei, Canelles i el congost de Fet; malauradament hem arribat de fosc i demà al matí seran pocs els que la visitaran.

Fem nit a cal Batlle, un establiment prou recomanable. La vetllada, molt animada, s’allarga fins a una hora difícil de recordar, però demà, a les 7, tothom a esmorzar!

De Montfalcó a EstanyaA les 7 esmorzem, però l’espai és reduït i els co-miats i pagaments sempre s’allarguen. Quan ja no queda ningú als serveis, a un quart de 9 i novament sota un cel ben serè, després d’una nit amb pluges, sortim de Montfalcó per l’antic camí de Fet. Molt ben traçat i senyalitzat, baixa en direcció al barranc de Tres Termes fins a con-fluir en una pista. L’embassament de Canelles va negar la continuació del camí, al seu pas pel barranc, i ara ens caldrà seguir la carretera fins a trobar un corriol que permet de travessar el rec després de rodejar la cua del pantà.

A l’altre marge comencem a pujar decididament, per corriols, antigues pistes i trams del camí vell. Als peus de l’encimbellat nucli de Fet trobem una bifurcació; escollim l’atrevit pas de les Gra-eres, accés directe a la part alta del poble. Aviat arribem al mirador, esplèndida balconada sobre el Montsec de l’Estall, el congost de Mont-rebei i el Montsec d’Ares, amb Montfalcó i Corçà en un terme més proper i l’embassament als nostres peus.

El poble de Fet (765 m) fou bastit sobre un do-minant esperó de roca, envoltat de cingleres. L’antic castell, possessió de la canònica d’Àger i el comtat d’Urgell, és documentat l’any 1068. Els edificis actuals del poble són molt més mo-derns, però no en queda cap de sencer. L’esglé-sia parroquial, dedicada a Sant Miquel, era un monumental edifici dels segles XVII-XVIII , però

la volta va caure fa dècades. Totes les cases són igualment en estat de ruïna avançada. Fet va ser, fins al 1965, cap d’un municipi que comprenia també Montfalcó i Finestres. Al començament del segle XX tenia 252 habitants, que ja només eren 8 quan fou inaugurat l’embassament de Canelles; aquell any, fou annexat a Viacamp.

Després de fer un segon esmorzar, baixem del poble a l’oratori de la Mare de Déu de Bellmunt, amb el vidre trencat i la fornícula buida. Seguim cap als embardissats rentadors i allà agafem un magnífic camí, que creua el barranc de la Font i comença a pujar mandrosament. Travessem també els barrancs de la Carbassa, de la Coma dels Orts, de la Creu i d’Iscles, gaudint sovint de fotogèniques perspectives del penyal de Fet, i pugem a la serra de Sabinós. Allà fem una sego-na aturada i agrupem la colla.

Trepitjant una carretera, ens enfilem pel llom de la serra fins a l’arrodonit i poc definit cim de la Creu (852 m), lloc de pas d’una carretera més ampla, però també sense asfaltar, que vertebra tota la contrada. La seguim en direcció a ponent i la deixem més endavant, per agafar una altra pista que baixa més directament cap al fons de la vall. Tornem a la carretera principal poc abans del monumental pont de Penavera, que permet de superar el riu Guart, convertit en un braç si-lenciós del gegantí embassament de Canelles. A l’altre marge seguim per la carretera, que aviat comença a pujar.


En uns paratges molt secs, ondulats, sense grans muntanyes i coberts d’una vegetació po-bra, sorprèn escoltar el sorollós corrent d’aigua del barranc del Regué; sense dubte ens acostem a un fenomen hidrològic rellevant. Poc més enllà de la masia dels Prats, agafem un fressat camí que s’enfila a l’estany Gran o de Baix d’Estanya. La seva encisadora imatge, amb l’encastellat poble al fons, ens anuncia l’arribada a la nostra fita. 16 hectàrees d’un blau intens conviden a la contemplació i el repòs, però núvols negres apressen el nostre pas; hem de donar la volta a l’estany, pel costat de ponent, abans d’arribar als peus d’Estanya (744 m).

El lloc d’Estanya, documentat l’any 1059, fou conquerit pel cavaller Arnau Mir de Tost en una de les seves campanyes per les terres de Po-nent. Possessió de la canònica d’Àger, va ser un nucli fortificat, amb muralla, porta d’accés i cas-tell al cim del penyal. La seva imatge actual és la d’una petita població rural, encara viva, coro-nada per un dipòsit i l’església de Sant Romà, edifici del 1586. Només un dels seus edificis destaca enmig dels altres, però per estar pintat d’un insultant color blau marí. Al voltant del po-ble, nombrosos rètols senyalitzen els llocs més atractius de la rodalia, però cap és escrit en la llengua dels antics pobladors de la contrada.

Els núvols només deixen caure quatre gotes i ar-ribem a l’autocar, que ens espera uns centenars de metres més enllà del poble, ben eixuts. No ens ha calgut l’impermeable en cap de les 20 etapes, el cel ha beneït la nostra travessia cap a ponent! Són les 3 de la tarda i fem la darrera fotografia de grup abans de marxar d’Estanya.

Anem a dinar a mas Roy, establiment situat als peus de la carretera de Benavarri. L’àpat s’allar-ga amb el lliurament de records a tots els partici-pants i múltiples brindis. Després de 5 diumen-ges, 1dissabte i 7 caps de setmana complets, al llarg de 4 anys, hem assolit la nostra fita. Vam sortir d’un estany i hem arribat a un altre, tre-pitjant camins i visitant paratges que guardarem per sempre en la nostra memòria.

En el camí de tornada, nous projectes van pre-nent forma. Fins ben aviat!

senyals de victòria als Estanys d’Estanya

Kim Agusti

Núm. 461 15

Horaris de la travessia

De Fontsagrada al pont del pla de Palau i Guàrdia de Tremp ................ 3 h 41 minDel poble al Castell de Mur ........................................................................ 1 h 13 min

Del castell a Miravet i Sant Esteve de la Sarga ....................................... 3 h 33 minDel poble a Coll d’Ares ............................................................................... 2 h 01 min

Del coll al serrat de la Corona, el grau de l’Onso i mas de Carlets ......... 2 h 26 minDel mas al congost del Seguer i Montfalcó (cal Batlle) ........................... 2 h 10 min

De l’alberg a Fet i la serra de Sabinós ...................................................... 2 h 41 minDe la serra al pont de Penavera i Estanya ............................................... 2 h 44 min

De Banyoles a Estanya.................................................................................122 h 25 min

Bibliografia

+ Viatge a la frontera de Ponent, de Joan Tort i Donada. Pagès editors, Lleida, 1998.

+ El Montsec i muntanyes veïnes, de Manuel Cortès i Ribelles. Centre Excursionista de Lleida, 1984.

+ Catalunya Romànica, volum XVI, la Ribagorça. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1996.

+Paseos y excursiones por el Montsec. PRAMES, Zaragoza, 2009.

Cartografia

+ Congost de Mont-rebei, 1:20.000. Editorial Alpina i GeoEstel.

+ Montsec de l’Estall, 1: 25.000. Editorial Piolet.

+ El Montsec I, 1: 40.000. PRAMES.

+ Montsec d’Ares, 1: 20.000. La Comarcal.


Eduardo Galeano diu en un dels seus escrits:

“Ojalá se pueda mantener viva la certeza de que es posible ser compatriotas y contemporáneos de todo aquél que viva animado por la voluntad de justicia y la voluntad de belleza, nazca donde nazca y viva cuando viva, porque no tienen fron-teras los mapas del alma ni del tiempo”.

D’en Josep (petit) a la Llucieta, d’en Francisco a l’Eleuterio, de Banyoles a la Franja de Ponent... ho hem fet possible.

No sabria dir quan va passar. Però, en algun moment de la travessa, el metge, el logístic, l’home del mistol, l’home de les galetes, l’home dels pantalons curts, “el hombre de los cara-melos”,... vàreu esdevenir en Kim, l’Espuña, en Ramon, en Pere, l’altre Pere, l’Enric, en Marc, la Llucieta,... És clar que va ser després de l’acu-mulació d’hores de trescar plegats, però també a còpia de compartir àpats, cançons, gintònics, acudits picants i ronquets.

Junts hem xalat trepitjant i barallant-nos amb ca-mins “tòrticus”, costeruts, dessolats, feréstecs, des de terrenys de còdols a llocs enfangats, des d’altiplans platxeriosos a graus encinglerats i cims altius d’esplèndides vistes, des de la porta de casa a l’altre punta del país. Però, quan mi-rem enrere, no veiem camins i muntanyes, sinó un rastre de vivències, gestes i gresques que ens porta a vosaltres.

Fins que comencem una altra aventura, ens queda el sentiment d’enyorança dels “abans” i dels “després”, de la il·lusió amb què esperàvem el cap de setmana on retrobar-nos per compartir un altre trosset de territori, i del bon regust que ens quedava al tornar, que ens acompanyava tota la setmana.

Ah! I també ens queda un bon sac de records...

Recordo que per allà a l’any 2011 començàvem a parlar amb en Xari que seria bonic i enriquidor caminar “cap a on es pon el sol”. Quan vàrem exposar el nostre projecte a en Kim Agustí i en Josep Espuña, els va agradar molt i plantejaren de fer-ho plegats. Així va néixer aquesta travessa de vint etapes. Recordo que, al començament, les passarel·les de Mont-rebei encara no existi-en, fins hi tot havíem pensat de llogar barques per creuar la Noguera Ribagorçana.

Recordo el primer dia de la travessa, l’últim diumenge de gener de 2012. Érem molta gent. Excepcionalment, la foto de grup havia de ser al inici. Tothom frisava per començar a caminar. Feia fred. En Kim fotografià amb una càmera, amb la següent, una altra i una altra… en un ritual que esdevindria costum. Al final tots vam marxar sense esperar que en Xari fes la foto ofi-cial. No sé si això podria ser motiu d’impugnació, i sancionable amb la repetició de la travessa...

Recordo el dia que vam sortir de l’estació de Sant Feliu de Pallerols. Feia molt fred i tot es-tava blanc de gelada. Només de començar vam travessar uns prats de pastura on hi havia uns burros amb l’esquena ben gebrada. Ens miraven amb una cara… qui era més burro, els que ens enfilàvem cap al Far o els que es quedaven a la plana?

Recordo aquell dinar al Sallent de Rupit quan, de cop i volta, va aparèixer l’Enric amb la paella, tovalló a la cintura, oferint xuies de cansalada, vaig pensar que és veritat que els d’Olot mengen a part.

Recordo haver après una lliçó de matemàtiques al restaurant del santuari de Cabrera: 3 casso-les d’arròs repartides entre 15 persones d’Olot és igual a 3 cassoles d’arròs repartides entre 27 persones de Banyoles.

Recordo que, al perdre de vista Rocacorba en

Franja de records

Núm. 461 17

baixant de Cabrera, vaig sentir com si es tallés un cordó umbilical, i el naixement d’un món nou ple de possibilitats.

Recordo que em vaig afegir a la travessia a Al-pens. Pel camí vam veure un ase en un camp, un noi rasta brut ens va sortir d’una casa aban-donada, vam conèixer l’ovella negra prop de Santa Margarida de Vinyoles i l’estelada del Puig Cornador, també vam fer una paella memorable al Corral de Puigcercós. Ja de fosc vam entrar al poble més petit de Catalunya: Sant Jaume de Frontanyà, i no hi vaig veure ningú a part dels companys de grup.

Recordo Ardericó. Quin topònim més bonic! I el refugi amb el mateix nom. Quin edifici més autèntic! Arquitectura vella, entranyable. Sostres de fusta que carrisqueja al trepig. Llums tènues de bombetes que pateixen. Me’n vaig adonar de tot el que no s’ha pogut salvar a Sant Aniol, i em va saber greu. Quan els d’Olot es van asseure a taula hi encaixaren com personatges de temps reculats, de novel·les de trabucaires.

Recordo haver jugat com un nen als boscos ne-vats del Catllaràs, les patinades en corriols que baixaven per parets de pedra massa humida, i la bellesa dels arbres arrebossats amb neu nova, sempre vigilats per la silueta llunyana però im-ponent d’un Pedraforca emblanquinat.

Recordo que Malanyeu és el nom d’un poble i no d’un gat.

Recordo jjjijijijij ggrññg grñj jijiji grññgj grñjjj grñgrjjjjjggññ jijijijiji jijiji , una nit de rialles, con-cert de ronquets i batussa de coixins a les tres de la matinada a Saldes, sota la lluna bressolada i abraçada pel Pedraforca.

Recordo la sortida del sol i el Pedraforca sota les primeres llums, i també recordo PERQUÈ esta-va aixecat tant d’hora i PERQUÈ no vam dormir aquella nit.

Recordo una lliçó d’alta cuina i expert maridatge

de vins, amb nevera de neu i gel, per allà al cim de la Gallina Pelada. Vaig prendre nota. Recepta per a cinc: 1kg i mig de fesols de Santa Pau, 600gr. de cansalada, i 1 kg de carn de perol, oli d’oliva i estris adequats: fogonet, paella, cullera per remenar i drap de cuina. El fogonet havia begut i es va tombar! Reputicànticus! A la Ser-ra d’Ensija ens han ben cardat! Però no tota la menja es va perdre i, evidentment, es va cou-re una segona paellada. Uns de bons aquests d’Olot per passar gana!

Recordo que l’Espà és un poble molt petit que, per desgràcia, en lloc de spa té una aixeta i un abeurador.

Recordo una tarda de tardor baixant de la Serra del Verd per una canal com si fos una processó i de cop una pedra que s’esmuny muntanya avall i jo començant a donar tombarelles i picant a tot arreu. Uns segons que van ser eterns i només pensant que aquest cop em feia mal de debò. I sense saber com, de cop em trobo amb la motxi-lla enganxada a una roca i allà asseguda, veient com en Jesús primer i l’Anna tot seguit s’acosta-ven més blancs que el paper, tremolant igual o més que jo mateixa, que vaig repetint: ”Estic bé, tranquils, estic bé!”. Recordo veure en acció els tres metges del grup, l’Anna, en Quim i en Marc, comprovant en un tres i no res les cervicals i el peu, intentant convèncer-me que truquéssim a l’helicòpter i jo insistint a acabar de baixar.

Recordo una estelada onejant amb força al cim del Padró dels Quatre Batlles, a Port del Comte. Aquell dia vàrem albirar l’objectiu en mig d’un horitzó boirós. Qui ho hagués dit fa quatre anys que arribaríem tan lluny? On seríem d’aquí a quatre anys si seguíem la marxa? Recordo con-verses i més converses en què el “Procés” s’ha barrejat amb el nostre procés.

Recordo quan em vau recollir a Torà, a l’etapa d’Alinyà a Oliana on jo m’afegia a la travessa.

Només una motxilla? On tens la bossa de nit?

“Bossa de nit”?


Sí, no saps que l’autocar ens porta l’equipatge fins a l’hostal i no cal que l’arrosseguem tot el camí?

Això era una novetat! Què els havia passat als de Banyoles?

Mala influència dels d’Olot - em vau dir rient.

Recordo que la nit del 17 de gener de 2015 em va costar dormir al llit de casa. Em recava haver hagut de perdre’m aquella etapa. I pensava: què deuen fer aquella gent per Oliana? també es re-corden de mi?

Recordo una nit després de sopar en l’Hostal Víctor, d’Oliana. Els que portaven la veu cantant no hi eren o ja dormien. Els que quedàvem vam fer una entremaliadura: anar a mirar la tele. Fe-ien un resum del millor cinema de l’any. Cada fragment de pel·lícula donava peu a un tema de conversa… sobretot aquella noia del jersei del conill fosforescent, les metes ètniques i el pubis pelut.

Recordo l’esmorzar a la Gabarra, just al baixar de l’autocar: cargols de pa, xocolata, cacaolat, sucs, cafè... Va ser com si ens portessin l’esmor-

zar al llit. La Lolins, en Joan Juliol, l’Anna i en Narcís es van apuntar un bon tanto.

Recordo un cementiri desemparat de la mà de

Déu i un confessionari minimalista amb un en-reixat purament simbòlic i sense cap respecte per l’anonimat, a l’ermita de Sant Sebastià, a... per allà... perdut entre la Gabarra i Biscarri.

Recordo els moments en què vaig pensar: “Mira què bonic, hauries de fer una foto”, i la feia; en concret van ser 5.049 moments. És fàcil trobar motius per fotografiar el Pedraforca, Port del Comte o Mont-Rebei. Però també hi ha indrets isolats com el Carreu, que no tornaràs a trepitjar en tota la teva vida, que tenen el seu encant i mereixen ser recordats; aprofites per fer fotos de qualsevol planta o arbre que treu flor o verdeja, i si alguna vegada hi surt la Lolins millor.

Recordo haver fet broma amb el gentilici de la gent de Tremp.

Recordo la música, que va anar agafant prota-gonisme en les sobretaules dels sopars. L’agra-dable sorpresa de l’acordió diatònic del Joan de Mata a l’alberg de la Guàrdia de Noguera. La gui-tarra d’en Marc a Monfalcó. El descobriment del “Reputicànticus”. I, és clar, la fascinació per “El Nardo”, torero de gran valor nasido, entre rosas y assussenas, en Ulot.

Recordo un dron emprenyador volant pel da-munt del castell de Mur, segles d’evolució hu-mana cara a cara, pel bé i pel mal.

Recordo com anava creixent la quantitat d’am-polles de vi que transportava, encetava i buidava la secció banyolina durant les excursions, fins a culminar, en una fita històrica, durant el dinar de Sant Esteve de la Sarga, en què vam superar a la secció olotina; en el seu descàrrec s’ha de dir que eren força menys a repartir. Aquell dia vaig intuir alguna mirada aprovadora del mestre que veu l’alumne progressar adequadament.

Recordo la penúltima etapa quan passàvem per les passarel·les de Mont-rebei. Estan molt bé! exclamàvem. Però una glopada amarga em va posar de mal humor. S’han gastat 800.000 euros en construir un camí penjat, totalment artificial. ¿Quants camins vells, existents, però malmesos

Cargolada a la Gavarra.

Núm. 461 19

o perduts, es podrien adequar amb aquesta quantitat de diners? Molts. I sense anar gaire lluny, l’endemà mateix ens vam trobar l’església de Fet: façanes angoixoses i la resta ben arruï-nada. Hauria agraït una inversió molt més petita per salvar-la.

Recordo el moment en què els d’Olot ens van explicar què és un “banyolí”. Acabàvem d’entrar a l’Aragó, plovisquejava, i bevíem un Luís Cañas a morro, però amb elegància.

Recuerdo la última cena, en el refugio de Mon-falcó, que no tuvo desperdicio. El espectáculo de taberna final dio comienzo con “El Nardo”, como no, siguió “Le Métèque” en versión libre, Grana-da, la Garrafa, una jota improvisada de les Terres de l’Ebre, una ranchera, un rock sin letra, haba-neras, “En Joan Petit” y un relato final de cierre donde el placer ‘Freudiano’ se entremezcla con un Gorila… Nos reímos mucho, pero también hubo emoción. Ver al Eleuterio, ese hombre duro de pelar, con las mejillas mojadas al escuchar la habanera “Salió de Jamaica”, que solía cantar su padre, es de esos momentos que unen. Me he sentido como si estuviese viviendo el final de una película de Fellini. ¿Pero cuál de ellas? Sin duda alguna, el final de “8 ½”! O, ahora que lo pienso, la escena del camarote de los hermanos Marx en “Una noche en la ópera”... no sé, no sé.

Recordo les dues coses que vaig pensar en ar-ribar al final, a Estanya. La primera: a qui se li acut pintar una casa blava al mig del poble? La segona: certament, el que importa és el camí.

Recordo, reputicànticus, vatualisticu, el millor brindis que he tingut mai! Va ser el darrer dia de l’excursió dinant junts, quasi 50 persones es-pontàniament van alçar-se de les cadires i van anar a saludar a tots i cadascun dels altres mar-xaires excursionistes, amb un bon record pels que no hi eren físicament! XIn!Xin !! fantàstic !!! Ben agraïts tots amb els organitzadors!

Recordo quan vaig comparar el camí del sol amb el camí de la vida. Surt a llevant i ens il-

lumina el camí perquè en gaudim, n’aprenem, el compartim...i quan s’amaga ens serveix de fita. Ens indica el trajecte. I sabem que després de la llum vindrà la fosca. Tanmateix si a la motxilla hi tenim el frontal caminarem sense aturador fins a l’horitzó de ponent.

Recordo que fa quatre anys la Franja ens sem-blava més a prop i Olot ens semblava més lluny...

El grup del C.E.Banyoles que ha participat a la Travessia cap a la Franja de Ponent, ha escrit aquest recull de records en homenatge al grup del C.E.Olot amb qui han compartit camí durant quatre anys. Per la seva manera de ser i de fer, que ens ha sorprès agradablement i que ens han encomanat. Per molts anys duri aquesta nova amistat!

AGRAÏMENT ESPECIAL: En Ramon Feixas va ser qui ens va guiar en la majoria d’etapes. El cap de setmana de les últimes no hi va poder ser pel naixement del seu net Andreu, i el felicitem per això! Havíem tingut altres guies, però tothom es va adonar que aquell company amb bigotis, veu garrotxina, caminar lent però seguit, i que beu el vi amb una ampolla de mistol, era l’únic de la colla que sabia el bon camí. Que bonic ha de ser conèixer el camí cap on es colga el sol! Gràcies Ramon per acompanyar-nos-hi!

Ramon Feixas.


Programa Aplec de Sant Aniol- 15 de maig de 2016

9:30 h. trobada a l’ermita de Sant Aniol i pujada fins al collet de Clarioles per tal de rebre els amics de la Catalunya Nord.

10:00 h. concentració al collet de Clarioles i inici de l’històric pelegrinatge fins a l’ermita, encapçalat per la imatge de Sant Aniol.

10:30 h. A l’interior de l’església, missa o celebració de la Paraula, Besamans del Sant i Cant dels Goigs.

Tot seguit i al prat de la Font:

• Acompanyament de ELS GRALLERS DE MONTAGUT

• Encantament de coques

• Elecció de la pubilla i l’hereu de l’aplec d’enguany

• Ballada de sardanes

• Sorteig de diferents quadres i manualitats, gentilesa de varis artistes

col·laboradors,

• Sorteig d’un obsequi, d’entre tots els participants que vagin amb

vestimenta de l’època de “la Punyalada.”

• Dinar de germanor

• Cançons i balls tradicionals

• Jocs de cucanya per a tothom

• Tradicional “CANT DELS ADÉUS”.

Núm. 460 21

Sant Aniol d’Aguja

Aspectes organitzatius que cal tenir en compte

• ARROSSADA POPULAR: venda de tiquets el mateix dia a

• Sant Aniol i fins a les 12 del migdia. Cal portar plat, gots coberts...

• Es prepararà un foc per a qui necessiti coure el dinar.

• L’organització convida anar vestit de l’època de “la Punyalada” (mí-

nim una peça).

• Durant el transcurs de la diada, hi haurà servei de bar i una parada

amb productes dels Amics de Sant Aniol

• Durant tota la diada, a l’interior de l’Església , es podrà visitar una

petita exposició fotogràfica.

• Recordem que l’accés de vehicles a partir de Sadernes és restringit.

Demanem que els cotxes s’omplin al màxim es deixin als amplis

aparcaments de Sadernes. Gràcies.

• Una vegada més es podran veure les obres realitzades al refugi des

del 2013. La novetat és la nova teulada.

L’organització es reserva el dret d’alterar la programació si per causes diverses així ho creu oportú.


La Traça activitat d’estiu que farem.

Si encara no teniu res a fer les últimes setmanes d’agost, ja us les podeu anar reservant! Tornen les Estades a Sant Aniol, organitzades per la Traça (secció juvenil del Centre Excursio-nista).

Dates: del 19 al 28 d’agostEdats: nascuts entre 2000, 2001 i 2002

Preu: 100 €. + ser soci del centre (22 €/any) + estar federat a la FEEC (cobertura C, 14,50 €/any).A més: 20 % de descompte per a les famílies monoparentals, nombroses i especials. Places: 24(4 de les quals destinades a participants de Serveis Socials).

Inscripcions: de l’1 de maig a 30 de juny.

Per a més informació:

[email protected] HI ESPEREM!

Secció juvenil LA TRAÇA

C/ Sant Andreu, 15417846 MATA-PORQUERES (GIRONA)

Tel 972 58 12 14 Fax 972 58 14 12E-mail: [email protected]

Distribució i venda al majorde material elèctric i d’il.luminació

Núm. 461 23

Les nostres seccions

ABRIL 2016

Diumenge, 3

PARADA A LA 5A. CURSA DE MUNTANYA

Els Amics de Sant Aniol tindrem parada infor-mativa i de venta d’articles en el punt d’arri-bada de la 5a Cursa de Muntanya de Banyoles organitzada pels companys del Club Nata-ció Banyoles. Cal esmentar que la Secció de Curses de Muntanya estarà de control a Sant Patllari. Així doncs, el Centre Excursionista de Banyoles col·labora en aquesta cursa que ja s’està fent coneguda a la comarca.

Diumenge, 10

JORNADA DE TREBALL A ST. ANIOL

Per aquestes dates es preveu que comenci una nova fase d’obres al Refugi. Per tant, tornarem a entrar en aquella roda de feines que ens de-manaran els paletes per tal d’ajudar-los. I que hem de mirar de cobrir-les perquè és un altre punt on estem rebaixant els alts costos de la rehabilitació. Sens dubte que el paper del vo-luntariat és important en aquest projecte.També cal tenir els ulls fixats en la natura, que per aquest dies, començarà a despertar. Tota una meravella.Trobada de grup a les 7 del matí a la fleca de Montagut, davant de l’església. O a l’hora que us vagi bé a Sant Aniol.

Dinar “aniolenc” comunitari. Consta d’un sol plat calent, la resta us l’heu de portar així com els coberts, plat, got... Per facilitar l’organitza-ció dels cuiners apunteu-vos com a molt tard el dia 7 d’abril. Gràcies!Contacte: [email protected]

Divendres 15, dissabte, 16 i diumenge, 17

LA TINENÇA DE BENIFASSÀ

Aquesta sortida ja va ser anunciada en l’ante-rior butlletí i es van obrir les inscripcions. Si us interessa informeu-vos de la disponibilitat de places. En el moment de tancar aquest butlletí encara n’ hi ha. Animeu-vos! Enguany, la gent del Pinell de Brai ens condu-iran cap al sud de Els Ports ja dins a Castelló i en el Parc Natural de la Tinença de Benifassà.El programa serà aquest. Un dia de caminada. L’itinerari ens portarà pels camins i masos on hi va haver un dels grups de maquis més resis-tents. Coneixerem la història de “La Pastora”, que ja veureu que és molt especial. L’itinerari exacte no us el podem confirmar perquè està en preparació. Us avancem que serà tipus tra-vessia.Una altre dia el dedicarem a visitar l’enturonat poble de Morella, dins la comarca de Els Ports. Pujarem al Castell.Pernoctació a la casa-refugi del poble El Boi-xar en règim de mitja pensió. El fet de des-plaçar-nos en autocar o en cotxes particulars dependrà de la quantitat de gent inscrita.Es farà una reunió preparatòria el dimecres dia 13 d’abril a les 9’30h al Centre.Inscripcions a la secretaria del Centre fent paga i senyal de 25 euros. Us hi podeu apuntar men-tre hi hagi disponibilitat de places. Gràcies!Guiatge de Marta Martinez i l’Eleuteri Martinez amb la col·laboració d’altres companys del Pinell.Coordinadors: Josep Casals i Quim Oliver “xari”

Secció excursionisme clàssic i Amics de Sant Aniol d’Aguja


Dissabte, 23

DIADA DE SANT JORDI A LA PLAÇA

Els Amics de Sant Aniol muntaran la parada de Sant Jordi a la Plaça. Si ho voleu, us informa-rem del projecte “PER UN REFUGI AMB COS I ÀNIMA”. Col•laboreu comprant roses o llibres! Moltes gràcies!

Dissabte, 30

TRAVESSIA D’ALBANYÀ A BEUDA(PASSANT PER LA MARE DE DÉU DEL MONT)

Aquesta sortida estava programada pel passat 28 de febrer però fou suspesa per culpa de la pluja. A veure si tenim més sort!Ja és tradicional que els companys de Besalú, en Quim Roura i en Josep Gómez, ens prepa-rin una excursió. Enguany s’han engrescat per una sortida tipus travessia que ens farà saltar la muntanya de la Mare de Déu del Mont des de les garrotxes d’Empordà. Itinerari: Albanyà- Font del Comú- collet de la Cirera, Sant Miquel de la Cirera, Casa de Serra d’Oliva, El Manol, La Guardiola, Puigbalí, Co-llet de Maniscle, La Collada, Pla de Montosa, Coll de Joncanat, Mare de Déu del Mont, Collet de les Sorreres, Pla de Solls, Pedró de Sant Jaume, Pujant de la Vinya, Beuda.Inscripcions a la secretaria del Centre fent efectiu l’import de 10 euros que cobrirà el ser-vei d’autocar. Gràcies!Guies: Quim Roura i Josep Gómez.Coordinador: Quim Oliver “xari”

MAIG 2016

Dissabte, 7

JORNADA DE TREBALL A ST. ANIOL PER PREPARAR L’APLEC

La primavera ja es notarà de debò a Sant Aniol i això ens alleugerirà l’esforç del treball volun-

tari. Estarem per les obres que es trobaran en plena activitat, i estarem per mantenir l’entorn ben arreglat i que quedi ben maco pel proper Aplec. Trobada de grup a les 7 del matí a la fleca de Montagut, davant de l’església. Si no podeu tot el dia, no passa res. Podeu venir a l’horari que més us vagi bé. A Sant Aniol ens trobaràs!Dinar “aniolenc” comunitari. Consta d’un sol plat calent, la resta us l’heu de portar així com els coberts, plat, got... Per facilitar l’organit-zació dels cuiners apunteu-vos fins el dia 4 de maig. Gràcies!Contacte: [email protected]

Diumenge, 15

APLEC DE SANT ANIOL D’AGUJA

Trobareu més detalls en una altra pàgina d’aquest butlletí i durant les setmanes prè-vies sortirà el programa habitual amb informa-ció detallada. No us perdeu aquesta festa tan bonica.

Dissabte, 21

AL COSTABONA AMB UN TEODOLIT CASOLÀ

Sortida conjunta amb la gent d’Astrobanyoles.Ells ens guiaran la part científica. Portaran un teodolit casolà per mesurar la muntanya del Costabona. Es practicaran dues mesures: l’una del peu de la muntanya i l’altre des del cim. Això promet ser interessant!Aprofitarem també per veure les marques que hi ha del meridià fet per Aragó el 1799 i va des de Dunkerque fins a Ocata (Masnou).Els excursionistes guiarem el camí cap al cim. No serà altre que sortir a peu des de la Collada Fonda i pujar per la forta carena. No només ajupirem el cap per l’esforç sinó també per fi-xar-nos en el jardí de flors que, per aquestes dates, s’estendrà als nostres peus. Coordinadors: Joan Anton Abellan i Quim Oli-ver “xari”

Núm. 461 25

Dissabte, 28

TRAVESSIA D’OLOT A FOIX (I)

La etapa: d’Olot al pont de Tregurà. De la Gar-rotxa al Ripollès. Després de la llarga i finalitzada travessia a ponent n’encetem una altra de més curta i de ben diferent. Ara toca direcció nord, travessar els pirineus per arribar al país dels càtars. Itinerari: Olot, volcà Montsacopa, Hostal del Sol, Castell del Coll, Hostalnou de Bianya, pas dels Traginers, calçada romana, collada de Capsacosta, Sant Pau Vell, Creixenturri, Cam-prodon, Llanars, La Roca, Vilallonga de Ter i pont de Tregurà.Hores de marxa efectiva: 7 i tres quarts.Idea i guiatge: Kim Agustí.Coordinadors: Josep Espunya i Quim Oliver “xari”Projecte conjunt del Centre Excursionista d’Olot i el Centre Excursionista de Banyoles.

JUNY

Diumenge, 5

3A. MACROJORNADA D’HELICÒPTERING EN CADENA!!

Hi tornem! Es farà la tercera macrojornada d’helicòptering en cadena amb l’objectiu de pujar 5000 kg al Refugi. Cada any hem tingut el mateix objectiu però mai l’hem aconseguit, tot i que sempre ens hi hem aproximat. A la tercera va la vençuda! La fita que s’obté cada any és de diada de con-vivència amb treball i gresca. Ja per això val la pena tornar-la a programar.Es marcarà el camí amb trams i només s’hau-rà de traginar el material la distància assigna-da fent una cadena. Quan més gent siguem, menys tros haurem de traginar!!!Trobada entre les 8h i les 9h al paratge de La Muntada (al final de la pista que va de Sader-nes a Sant Aniol)És possible que s’organitzi un dinar popular.

En tot cas s’especificarà en el programa espe-cial que sortirà la setmana abans. Contacte: [email protected]. Col•laboració de La Traça. Us hi esperem!

Diumenge, 12

MATINAL DE TREBALL A ROCACORBA

La colla del Podall no té aturador Feines de millora i manteniment a diferents trams del camí de Rocacorba. Dinar de germanor a les dependències del San-tuari. Cal que us apunteu com a molt tard el dimecres abans. Només us cal trucar a secre-taria. Mercès!

Dissabte, 18

SOTA LA MIRADA DE CANIGÓ - CONFLENT

Excursió d’inici d’estiu per tastar els “frescos” desnivells de la cara nord pirinenca. Trescarem sota l’atenta mirada de Canigó i mirarem de fer la visita al Monestir de Sant Martí de Canigó.Itinerari: Vernet, puig de la Falguerosa, Torre de Goà, Coll de Jou, Refugi de Merialles, Coll Verd, Jaça de Cadí, Coll de Segalers, Refugi de la Bonaigua, Portella de Dalt, Ribera de Sant Vicenç, VernetGuiatge de Joan Surroca Horari previst: 7 hores de marxa efectiva pel cap baix.Desnivell positiu voltarà els 1200 metres. Assegurança d’accidents de la FEEC obligatò-ria, modalitat “C”.Aviseu amb antelació. Gràcies!

AVANÇ PEL MES DE JULIOL

Dissabte, 2

JORNADA DE TREBALL A ST. ANIOL

Ja ha començat l’estiu i la ribera és transforma en l’amiga més agradable de la vall. Després de


les tasques de voluntariat un bon bany et deixa relaxat. També és un bon temps per informar als nombrosos visitants.Trobada de grup a les 7 del matí a la fleca de Montagut, davant de l’església. Si no podeu tot el dia, no passa res. Podeu venir a l’horari que més us vagi bé. A Sant Aniol ens trobaràs!Dinar “aniolenc” comunitari. Consta d’un sol plat calent, la resta us l’heu de portar així com els coberts, plat, got... Per facilitar l’organitza-ció dels cuiners apunteu-vos fins el dia 29 de juny. Gràcies!Contacte: [email protected]

ABRIL

Diumenge,17

SORTIDA A SANTA BARBARA DE PRUNERESAnirem amb cotxe fins al aparcament del “Pont del Llierca”Sortida a les 9 de mati de CorreusInformació Tel: 629 350 631/972570138 /600200499

MAIG

Diumenge, 15

APLEC DE SANT ANIOL D’AGUGESa 2/4 de 10 trobada a l’Ermitaa les 10 Concentració al Coll de Clarioles per la trobada amb els amics del Vallespir i formació del Pelegrinatge.a 2/4 de 11 LITURGIA DE LA PARAULA i cant dels goigs i besamans del Sant.a 1/4 de 12 Festa popular al Prat de la font del

Secció juvenil LA TRAÇA

ABRILUs ho vau passar bé amb els camps i campa-ments d’estiu de “LA TRAÇA”? Doncs no cal que us espereu fins l’estiu que ve per tornar a gaudir de la natura! Ja són aquí les sortides d’hivern; ja us podeu anar a apuntar a la secre-taria del Centre Excursionista (horari: dilluns, dimecres, de 7 a 9 del vespre, i divendres, de 6 a 8).

Dissabte, 2 i diumenge, 3

ruta a Salines, per a nens i nenes del 1999, 2000 i 2001, inscripcions obertes fins el dia 31 de març.

Dissabte, 16 i diumenge, 17

ruta a Sant Patllari, per a nens i nenes del 2004, 2003 i 2002, inscripcions obertes fins el 14 d’abril.

Divendres, 29

XERRADA GR 11 TRANSPIRENAICA. A càrrec de monitors de La TraçaA les 21h a sala del foc del Centre Hi haurà Piscolabis per amenitzar la vetllada

MAIG

Dijous, 21 i divendres, 22

ruta al Cap de Creus per a nens i nenes del 1999, 2000 i 2001, inscripcions obertes fins el dia 19 de maig.Places limitades, entre 10 i 15 participant. Per a més informació, truqueu a 618 306 801 (Anna Pagès) o envieu un correu a [email protected] Organitzat per: secció juvenil “La Traça” i Co-ordinadora del Lleure de Pla de l’Estany.

Núm. 461 27

Refugi. I haurà arrosada popular, inscripcions al mateix lloc.Informació:Tel.629350631/972570138/ 600200499

JUNY

Diumenge, 12

RUTA TRANSFRONTERERA (De Portbou al Querroig dins al paratge de l’Albera)Anirem amb cotxe fins a Portbou.Sortida a les 8 del matí de Correus.Informació: Tel.629350631/972570138/600200499

Conèixer el Pla de l’Estany

Som a punt d’acabar les Sortides de Conèixer el Pla de l’Estany d’enguany. El diumenge 10 d’abril es fa l’última sortida, anem a Fontco-berta, on en Jaume Colomer ens guiarà per tot el recorregut. Aquesta sortida és molt plane-ra, no hi ha desnivells forts i caminarem tot el camí, uns sis quilòmetres aproximadament.

Deixarem els cotxes a Melianta. Agafarem el Camí ramader de l’Empordà-Pirineus. Visita del corral d’ovelles de Can Canet de Cen-tenys.Visita de l’església de sant Iscle i de santa Victò-ria de Centenys.Plaça de la Farrès. Pou de les Benediccions. Museu. Clot d’Espolla. Font de Melianta. Pedra dreta.

Per participar a les sortides caldrà inscripció prèvia en la pàgina web del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, http://cecbanyoles.cat/sortides-al-pla-de-lestany/, va per ordre d’ins-cripció, fins un màxim de 55 persones. Es fa pagar 2€ per persona al socis del CEB i CECB, i 3€ per persona per qui no sigui soci. La troba-da de la sortida és a les nou al cantó de Correus de Banyoles on s’explica el recorregut.

Secció cursesde muntanya

Els de la Secció de Curses de Muntanya fem una molt positiva valoració de les curses noc-turnes que hem fet el mes de gener. La primera edició de BANYOLES DE NIT ha estat per a nosaltres una experiència enriquidora. Hem de donar les gràcies als 24 corredors que ens han acompanyat. Han estat tres nits carregades de molts bons sentiments, de xerrades amb gent que no co-neixíem i amb qui hem compartit els quilòme-tres i la foscor dels nostres turons. Volem agrair especialment els Amics de la Sec-ció de Fotografia del Centre, per les fotos que ens varen fer. També la gent que ha vingut a ajudar-nos a fer les inscripcions. I no ens oblidem dels tres socis del Centre que ens varen donar la sortida: en Quim Oliver (Xari), dels Amics de Sant Aniol, en Martirià Brugada (Tiri) i en Marc Vinyoles. Moltes grà-cies. Agraïments pel programa de Ràdio Banyoles SENSE PILOTES, pel seguiment que han fet de les curses de nit. Agraïments a Banyoles Televisió per l’entrevis-ta que ens va fer. A la web de la Secció, hi podreu trobar les fo-tografies. Ja estem preparant la temporada, i una colla de nosaltres ens hem inscrit a una nova aventura. En no haver sortit escollits en el sorteig del Tor Des Geants, a Itàlia, hem decidit apuntar-nos per equips a 4K ALPINE ENDURANCE TRAIL VALLE D’AOSTA, a Itàlia, amb sortida i arriba-da a Cogne. És una cursa de 350 km. amb un desnivell de + 25000. Donen 155 hores per fer-ho, del dissabte 3 de setembre al divendres 9. Ara ens cal esperar el sorteig per començar a preparar aquesta aventura. Els equips són: Jaume Planella amb Ramon Pou i Pere Masó


amb Oriol Morera. Ja anirem informant. Abans ja alguns de nosaltres participarem a l’Ultra Trail de l’Emmona, de Sant Joan les Abadesses; a la Ehunmilak, del País Basc, i a la Ronda dels Cims d’Andorra. I en alguna altra. Seguint amb les ganes que el món de les cur-ses arribi a tots els socis del Centre, hem guar-dat el 16 de abril per fer una sortida, oberta a tothom, per Rocacorba i els Turons de Banyo-les. Trobareu més informació a la web. Ramon Pou

Secció Curses de Muntanya. Calendari d’activitats: Mes d’abril. Correrem per Rocacorba i els Turons de Banyoles. Sortida a les 7 del matí davant el Centre. Trobareu més informació a la web.

Seccióde Fotografia

El passat dia 13 de març, va tenir lloc la sor-tida de la Secció, a la Catalunya nord, la in-tenció va ser veure la sortida de sol a Cotlliure i per tant ens varem llevar de bon matí i dos quarts de sis ja estàvem en ruta, no vaig mirar l’hora però feia uns deu minuts que teníem els tres peus plantats a la platja tot esperant la sortida de l’astre rei, i afectivament, va sortir tot esplendorós. Com que desprès de tanta es-tona peu plantats varem agafar fred, el millor remei era anar a buscar un lloc per esmorzar i refer-se una mica, seguidament es va fer un tom per dins la vila, visitant la tomba de Anto-nio Machado.Més tard ens varem dirigir a Port-Vendres, tam-bé passejant per el port, a continuació varem fer parada a Banyuls, seguidament, tal i com estava programat, varem anar a fotografiar la

estació de Portbou, i com ja eren quarts de tres de la tarda, camí cap a Colera, per anar a dinar, en Jordi Cruells, que te arrels a la població, es va cuidar de buscar el restaurant, “Tots som Pops” que per cert ens van tractar molt be, desprès del dinar la tertúlia i els xupitos, tornarem cap a Banyoles, com que ens havíem llevat molt aviat al matí, estàvem força can-sats, però satisfets de la sortida.

Durant els propers mesos d’abril i maig, tindrà lloc al ,Centre el 18è curset de fotografia. Les classes seran a les 9 del vespre.Dies: Abril 7, 14, 21, 28, Maig 5, 12, 19, 26, Juny 2, sortida fotogràfica fi de curs

Per el divendres 22 d’abril hi ha programat a la sala d’actes del Centre, el fallo del concurs de fotografia de l’Associació de Banyoles Comerç i Turisme, en el que la Secció de Fotografia del Centre i col·labora des de els seus inicis.

Foto-Lliga de les comarques gironines, la Nos-tra companya Carme Musquera, desprès de 6 lliuraments i a falta de dos per acabar la lliga,ocupa el primer lloc de la classificació general, felicitats.

Jaume Vilalta

Foto de grup (Jordi Cruells)

Núm. 461 29

Resum de l’Assemblea de socis del passat 26 de Febrer

En primer lloc, cal donar les gràcies als socis que varen asistir a l’Assemblea.

Dit aixó, a l’assemblea, el President va fer un repàs a totes les activitats que es fan en el Centre, i que ja han estat reflectides en el butlletí. Va posar un èmfasi especial, a la colla de “Pa sucat amb oli” on va agrair la tasca d’en Josep Roura, perquè a partir d’ara cedeix el nom de la seva secció a un grup de pares i mares que volen fer sortides amb nens i nenes petits i aquell grup inicial que va formar en Josep, ja s’han fet grans i volen assolir altres objectius. També s’explica que s’ha creat una nova secció de curses de muntanya, que ja està en funcionament, i ja ha participat en activitas d’aquesta mena, fins i tot a l’estranger.

En l’apartat del pressupost de 2015, es va explicar l’esforç que està fent el Centre per tal d’adap-tar-se a la nova normativa fiscal d’Hisenda, on ha calgut implantar la manera de fer de les petites empreses, tot i ser una entitat sense ànim de lucre. És per aquesta raó que en els cursets per a adults, s’aplica l’IVA, així com a altres activitats o ingresos que no es poden considerar exempts d’aquest impost estatal. Es va aprovar l’estat de comptes del 2015 on els ingressos varen ser de 24.471 euros i les despeses de 26.352. Per l’any 2016, s’aprova un pressupost de 24.000 euros i de cares al 2017, les quotes generals s’augmentaran a 24 euros la individual i a 48 la familiar (aixó s’aprova ara, donat que hi ha gent que ja paga la quota el mes de desembre a se-cretaria quan venen a fer-se el carnet de federat , de manera que no es pot aplicar una quota que encara no hagi estat aprovada per l’assemblea, que se celebra normalment més tard).

També es va decidir que els socis que compleixin 21 anys durant l’any natural, passaran a ser socis individuals.

Activitats de la sala d’actes del CEBABRIL

Divendres, 22

A les 21h, hi ha programat a la sala d’actes del Centre, el fallo del CONCURS DE FOTOGRAFIA DE L’ASSOCIACIÓ DE BANYOLES COMERÇ I TURISME, en el que la Secció de Fotografia del Centre i col·labora des de els seus inicis.

JUNY

Divendres, 10

A 2/4 de 10 del vespre, L’ILLA DE TASMÀNIA I EL SUD D’AUSTRÀLIA. Projecció audiovisual sobre aquelles terres de l’altra punta del món. Unes ciutats magnifiques, un nivel de vida envejable, i sobretot, una natura meravellosa, amb paisatges que tallen la respiració, i plantes i animals molt diferents dels que estem acostu-mats a veure.

A càrrec de Joan Surroca i Paco Torres.


Resum d’activitats

ABRIL 2016Dissabte, 2 i diumenge, 3 CORREREM PER ROCACORBA I ELS TURONS DE BANYOLES. Sortida a les 7 del matí – Secció de curses de muntanya -

Diumenge, 3 RUTA A SALINES, per a nens i nenes del 1999, 2000 i 2001, inscripcions obertes fins el dia 31 de març.

– Secció juvenil -

Diumenge, 3PARADA A LA 5a. CURSA DE MUNTANYA. -Secció excursionisme clàssic -

Diumenge, 10 JORNADA DE TREBALL A ST. ANIOL -Secció excursionisme clàssic -

De divendres 15, fins a diu-menge, 17 LA TINENÇA DE BENIFASSÀ -Secció excursionisme clàssic -

Dissabte, 16 i diumenge, 17 RUTA A SANT PATLLARI, per a nens i nenes del 2004, 2003 i 2002, inscripcions fins el 14 d’abril.– Secció juvenil -

Diumenge,17SORTIDA A SANTA BARBARA DE PRUNERES

- Secció de veterans i gent tranqui-la -

Divendres, 22FALLO DEL CONCURS DE FOTOGRAFIA DE L’ASS.DE BANYOLES COMERÇ I TURISME, a les 21h, a la sala

d’actes del Centre

Dissabte, 23 DIADA DE SANT JORDI A LA PLAÇA

- Secció excursionisme clàssic –

Divendres, 29 XERRADA GR 11 TRANSPIRENAICA.A càrrec de monitors de La Traça, A les 21h a sala del foc del Centre. Hi haurà Piscolabis per amenitzar la vetllada

– Secció juvenil -

Dissabte, 30 TRAVESSIA D’ALBANYÀ A BEUDA (passant per la Mare de Déu del Mont)

- Secció excursionisme clàssic -

MAIG 2016Dissabte, 7 JORNADA DE TREBALL A ST. ANIOL PER PREPARAR

L’APLEC - Secció excursionisme clàssic -

Diumenge, 15 APLEC DE SANT ANIOL D’AGUJA - Secció excursionisme clàssic - Secció de veterans i gent tranqui-la -

Dissabte, 21 AL COSTABONA AMB UN TEODOLIT CASOLÀ - Secció excursionisme clàssic –

Dissabte, 21 i diumenge, 22 RUTA AL CAP DE CREUS per a nens i nenes del 1999, 2000 i 2001, inscripcions obertes fins el dia 19 de maig. – Secció juvenil -

Dissabte, 28TRAVESSIA D’OLOT A FOIX (I) - Secció excursionisme clàssic -

JUNY 2016Diumenge, 5 3a. MACROJORNADA D’HELICÒPTERING EN CADENA!! - Secció excursionisme clàssic -

Divendres, 10 PROJECCIÓ AUDIOVISUAL a càrrec de Joan Surroca i Paco Torres. L’ILLA DE TASMÀNIA I EL SUD A 2/4 de 10 del vespre, a la sala d’actes del Centre.

Diumenge, 12 MATINAL DE TREBALL A ROCACORBA.


RUTA TRANSFRONTERERA (De Portbou al Querroig dins al paratge de l’Albera) - Secció de veterans i gent tranqui-la -

Dissabte, 18 SOTA LA MIRADA DE CANIGÓ – CONFLENT


AVANÇ MES DE JULIOLDissabte, 2 ºJORNADA DE TREBALL A ST. ANIOL - Secció excursionisme clàssic -

Núm. 461 31

Situat entre l’església de Santa Maria de Porque-res i l’estany de Banyoles.

S’alimentava amb aigua de la font de l’Abeura-dor o font del Castell. Aquest viver amb rentado-

ra també s’utilitzava com abeurador i per a regar els horts de propers a l’estany. L’aigua de la font és ferruginosa.

Rentador de Porqueres

© D

ibui

x: D

olor

s P

inat

ella

carretera

església de Porqueres

estany de Banyoles

rentador

sender

El Camp Tancat

Així es coneix un reguitzell de grans lloses de pedra que fiten un terreny. D’un total de 81 pe-dres, destaquen per la seva grandària una vin-tena entre metre i metre i mig, una de 195 cm i una altra de 295 cm d’alçada. Estudiosos del tema opinen que segueixen les mateixes pautes de construcció que les estructures megalítiques de la cultura celta.

Es troba situat entre Can Ramió de la Serra i Can Ponsunya, a tocar el caire de la serra.

S’ha treballat en desbrossar l’accés a les pedres i el seu entorn per tal de poder resseguir aquesta curiosa paret.

© D

ibui

x: D

olor

s P

inat

ella

Can Ponsunya

El Camp Tancat Can Ramió

al Revardit a Camós

Església de SantVicenç de Camós

Núm. 461 33

Ermita de molt fàcil localització per estar situada al costat de la carretera de Banyoles al santu-ari de Rocacorba. Construcció petita i senzilla. L’edifici original podria datar del segle XIII. L’er-mita fou restaurada pel Centre Excursionista de Banyoles a l’any 1976.

S’ha desbrossat tot l’entorn de l’ermita. Queda

pendent de netejar l’accés al Castanyer de Sant Nicolau, arbre protegit per la Generalitat de Ca-talunya, i arranjar la deu de la font de Sant Nico-lau, espatllada des de fa anys.

Ermita de Sant Nicolau

© D

ibui

x: D

olor

s P

inat

ella

a Banyoles a Rocacorba

castanyer

ermita de Sant Nicolau

Pou de Glaç de Cal Rossinyol

És un dels pous per emmagatzemar gel que te-nim a la comarca. El pou ha perdut la coberta però es conserven bé les parets de pedra interi-ors. Té un diàmetre de 6,75 m i una fondària al voltant d’uns 7 m (difícil de precisar per la terra i runa del fons del pou).

“Deixaven platjar l’aigua tres o quatre dies i un

cop fet el glaç amb carros i coves el portaven a dins el pou” ha dit Jaume Aiats, de Vilamarí. “Recorda que el seu pare li havia explicat que portaven el gel fins a Roses” (Els Pous de Glaç del Pla de l’Estany. Setembre 2006).

S’ha tallat la vegetació del voltant del pou i s’ha retirat les branques de dins.

© D

ibui

x: D

olor

s P

inat

ella

Vilamaría Vilademulsa Banyoles

Cal Rossinyol

Can VicensRiera de Farga

Pou del Glaç

a Rocacorba

Núm. 461 35

Per aquest nom és coneguda per la gent del veï-nat, però la seva estructura fa pensar que podria ser un forn de calç i no pas una rajoleria.

L’estat de conservació es força bo.

Els treballs de restauració han consistit en nete-jar el camí d’accés des del camí que puja a Sant Patllari i tallar els arbres que creixien prop de

l’estructura i que la podien malmetre.

Rajoleria de Can Vila

© D

ibui

x: D

olor

s P

inat

ella

Pujarnol

a Rocacorba

a Banyoles

El PuigForn

a Sant Patllari

EDITA:CENTRE EXCURSIONISTA DE BANYOLES Carrer del Puig, 6 - Apartat 124Tel./Fax: 972 575 212a/e: [email protected] BANYOLES Dipósit legal: GI 900/1986

Nota de la redacció: Les opinions manifestades en els articles publicats, són responsabilitat exclusiva dels seus autors i la seva publicació no implica que siguin compartides per la Junta del Centre Excursionista.

PROPOSTA D’APADRINAMENTS:

2 EUROS- 1CM DE BIGA.



20 EUROS - 20CMS DE BIGA(UN PAM!)

50 EUROS- 50CMS DE BIGA.

100 EUROS- I METRE DE BIGA.

Per fer un apadrinament adreceu-vos a la secretaria del Centre, a la parada que tindrem a plaça del dia de Sant Jordi o enviant un correu a :

[email protected]

L’ANY 2015 UN HELICÒPTER VA TRANSPORTAR CINC BIGUES GROSSES A SANT ANIOL.

Són espectaculars per la seva grandària: 40cms x 44cms x 7’5m.Fabricades de fusta laminada d’avet.Tres d’elles aguanten bona part de la teulada. En un fu-tur, aquestes bigues, es veuran des de les habitacions. Sobretot quan l’excursionista s’estiri al llit per reposar serà l’última visió. Hem batejat les bigues de la teulada. La de ponent es diu Albert. La de llevant Esparver. I la biga serrera, la més sobirana: Coralí. Noms que fan referència al pro-tagonistes de la novel·la “ La Punyalada” de Marian Vayreda. Per la importància estructural i visual d’aquestes tres bigues creiem que serà una satisfacció molt gran sa-ber-se padrí o padrina. Quan les veieu sempre sabreu que hi heu col•laborat. Que un tram és vostre!.

Apadrinament de bigues de la teulada- 2016

Documents

Butlletí Informatiu - Núm. 462 Abril / Maig / Juny 2016docs.gestionaweb.cat/0414/butlleti-462-ceb.pdf · Es confeccionarà una llista provisional, per ordre d’inscripció, ja