BUTLLETÍ NÚM. 3 - HIVERN 2008Parets del Vallès

Descobreix la història del nostre poble.

30è aniversari de la Ciclistada a Gallecs

Editorial

La contaminació acústica a Parets perAdrià Noel i Martínez

Parets rere el pentagrama per AdriàAguilera i Casanovas

Ponts de la factoria Eiffel per Rosa Martí

i Conill

Restaurant Les tres claus per Àfrica

Martínez

SUMARI

Entrevista a Josep Ribes per Joan

Volart i Bellavista

Ressenya literària

- "Parets darrera els vidres " per la autora:Eulàlia Ripoll- "Cecília" per l'autor : Carles Zafon.- "Quinze generacions d’una família catala-na" per Maria Gorina.

RACÓ POÈTIC:

- "No tinc llimona" per Maria Pujol i Ciurans

Editat per: Centre d’Estudis Locals PARIETES Número d’inscripció: 31584/1Data d’inscripció: 31/01/2006

Redactors: Josep Comas, Anna Esteve, Marta Garcia, Rosa Martí, Roger Prims, Antoni Puig,Josep Puig, Joan Volart.Col.laboradors: Maria Gorina i Esteve, Adrià Noel Mártinez, Adrià Aguilera i Casanovas, AfricaMartínez, Maria Pujol i Ciurans, Eulàlia Ripoll i Carles Zafon.Correctora lingüística: Maria Antònia FitéLogotip: Lluís MirasComposició i Muntatge: Esteve Conill i Ferran VidalAdreça de contacte: parietes@gmail.com

Dipòsit Legal: ISSN: 2013-1763

Impressió:

Amb el suport de:

Institut Ramon Muntaner

Esteve Guasch Rocaries (1951-1952).Fotografia: Joan Padró.

Fotografia cedida per Margarida Guasch

Carregant Naps. Dècada 1960-1970Julià Martí José i Roman Fernandez Reyes

En el darrer número del butlletí de Parietesvàrem publicar per primera vegada una sín-tesi d'un treball de recerca de segon de batxi-llerat d'una alumna que va fer un estudi de laràdio a Parets. Aquella va ser la primera deles publicacions d'aquests estudis d'investi-gació que han fet els nostres joves sobretemes locals.

El treball de recerca és un matèria obligatò-ria que tots els estudiants de batxillerat hande realitzar des del darrer trimestre de 1r finsal segon trimestre de 2n. Està coordinat perun tutor i se n’ha de fer una defensa públicadavant d’un tribunal compost per tresdocents de l’escola o institut. Molts dels quesou pares i teniu fills que han passat aquestestadi educatiu, ja sabeu els maldecaps i tre-balls que heu patit conjuntament amb elsvostres fills per tal de superar aquests crèditsobligatoris.

També hi ha un equip pedagògic que anyrere any coordina i guia aquests joves a triarel seu treball, a orientar-los sobre els objectiusque poden assolir, el tipus de recerca quehauran de realitzar,la metodologia a emprar,etc. No cal dir la tasca important del profes-sor tutor i la implicació que té en l'orientaciói assessorament de l'alumne en aquest creixe-ment intel.lectual.

El grup de redacció de Parietes pensem queles persones grans del nostre poble amb mol-tes vivències són una peça fonamental en elconeixement de la nostra història local i queels articulistes d’aquestes pàgines, som mol-tes vegades, els mers transmissors d'aquestsconeixements tan valuosos i tan rics que ensaporten amb la seva saviesa popular i alhorapodem omplir de contingut del projecte deParietes.

També som conscients que cal potenciaraquests joves estudiants que ja han assolit unestadi de maduresa intel.lectual i cognitiva,es a dir de coneixements, que els fa aptes peremprendre aquest estudi d'investigació. Per amolts d'ells serà el primer treball d'aquest

abast, i podran investigar a través d'un mèto-de d'estudi constructivista algun tema sobreel qual estan interessats.

Aquest potencial humà i de coneixementsque han demostrat els nostres joves ciutadansno podem desaprofitar-lo i per això us reco-manem als professors i tutors que tots elsestudis relacionats amb temes del nostremunicipi, ja siguin de l'àmbit històric,mediambiental, musical, científic, etc, en elsfeu arribar a fi que l'equip de redacció puguiestudiar la possible publicació en aquestarevista de difusió cultural, la vostra.

També voldríem agrair a tots els professorsque tutoritzen aquests treballs de recerca laseva tasca silenciosa, però fructífera, en elguiatge dels joves per bastir a partir d’unaprenentatge precis i d’un mètode, uns nousconeixements que també implicaran l’amplia-ció en uns conceptes, uns procediments i unsvalors més elaborats. A vosaltres us dema-nem també que ens feu arribar alguna síntesid'aquests treballs que estiguin en la línia de larecerca local.

Aprofitem l'avinentesa per donar les gràciesa totes aquelles persones que d'una manera obé d’una altra ens ajuden a continuar enaquest projecte cultural i divulgatiu.

Per últim, voldriem felicitar al nostrecol.laborador, Roger Prims i Vila, que recent-ment ha estrenat paternitat amb el seu fillAlguer.

Per contactar amb nosaltres escriviu-nos a:

parietes@gmail.com

Som uns quants i volem ser molts més.

Editorial

Què és la contaminació acústica? Ens afecta?Ens perjudica?, i el més important, hi ha con-taminació acústica al nostre poble?

Aquestes són una sèrie de preguntes que enshauríem de fer cada cop que algú de nosaltrespuja la música del cotxe o de la nostra minicadena, cada cop que sentim el clàxon d'unvehicle o cada vegada que anem a la discote-ca. Perquè totes aquestes situacions, i moltesd'altres, són el que denominem contaminacióacústica. Definim la contaminació acústicacom tots aquells sons i sorolls excessius imolestos, que pertorben l'estat detranquil·litat. Avui dia és molt habitual par-lar de contaminació, que solem dir que és l'a-cumulació de diverses substàncies nocivesper a la salut o per a l'ambient, conseqüent-ment l'acústica també és una contaminacióencara que les substàncies que s'envien almedi desapareguin a causa de la seva pròpiatransmissió. El que realment mesurem del soés la seva intensitat (dB), que presenta dosaspectes ben diferents, la intensitat física oobjectiva, és a dir, el volum acústic, i l'energiaque transmet l'ona per unitat de temps a tra-vés de la superfície de la direcció de propaga-ció; la intensitat fisiològica o subjectiva és lasensació sonora més o menys intensa quepercep l'orella humana. La intensitat sonoradisminueix amb la distància de la font, dismi-nueix 6dB cada vegada que es duplica la dis-tància a què es troba el focus de propagació.

Els llindars d'audició (intensitat mínimaaudible) considerats estàndard corresponen aintensitats de 0 dB, i a 140 dB el llindar deldolor (produeix una sensació dolorosa en lamajoria de persones), i el de la molèstia essitua cap als 120 dB. Per exemple, uns delssorolls més freqüents a la nostra societat és elque generen les discoteques o tallers mecà-nics, que oscil·len entre 90-100 dB, i que potarribar a ser un soroll perillós i pot provocaruna pèrdua parcial de l'audició (25%) si s'hiestà exposat durant un temps prolongat. Unmenjador escolar, on es generen entre uns 80-90 dB, pot suposar un soroll molest, i unaconversa qualsevol s'arriba a uns 50 dB i ésun soroll lleuger i poc molest.

Encara que nosaltres no ho notem directa-ment, la contaminació acústica afecta la nos-tra salut. Hi ha dos tipus d'efectes: els audi-tius i els no-auditius. En els efectes auditius,o físics, el sistema auditiu es ressent davantd'una exposició prolongada a una font desoroll, encara que aquesta sigui de baix nivell.Inicialment, els danys produïts per una expo-sició prolongada no són permanents, cap als10 dies desapareixen. No obstant, si l'exposi-ció a la font de soroll no cessa, les lesionsseran definitives. No només el soroll prolon-gat és perjudicial, un so sobtat de 160 dB, comel d'una explosió o un tir, poden arribar a per-forar el timpà i causar altres lesions irreversi-bles.

La contaminació acústica a Parets

37,0

38,0

39,0

40,0

41,0

42,0

43,0

P1 P3 P5 P7 P9 P11 P13 P15 P17 P19 P21 P23 P25 P27

Punts de mesura

dB

Quadre dels decibels amb relació amb els punts de mesura en horari diürn.

Si l'exposició al so és major a 60dB pot pro-vocar un augment de la pressió arterial i malde cap, tensió muscular, acceleració del pols,etc. Considerem també que amb l'edat dismi-nueix el límit superior de freqüència audible,per exemple una persona adulta ja no éscapaç de percebre les ones superiors a 16000Hz, i una persona d'uns 70 anys no és capaçd'escoltar ones superiors a 8000 Hz. Els efec-tes no auditius, o psíquics, són els efectes queafecten el comportament i la salut mental ifísica de les persones, però això depenen deles característiques personals, és a dir, l'estrèsgenerat pel soroll es modula en funció decada individu i de cada situació. Insomni,fatiga, irritabilitat, agressivitat, falta de desigsexual, etc., per exemple són generades pelpropi estrès.

Pel que fa referència a Parets hem de tenir encompte que hi ha un gran activitat social, jaque al poble hi viuen 16.413 habitants (dades2006), i que en aquests últims anys ha crescuti s'espera un creixement notable de poblaciógràcies a l'augment del sòl urbanitzat. Tambéhem de pensar que som un poble amb forçaactivitat industrial, i estem ben dotats d'in-fraestructures. Aquesta activitat ens fa pensarque és un poble sorollós, i així és, ja que lesdades que hem recollit ens mostren clara-ment que a Parets hi ha contaminació acústi-ca.

Però per arribar a demostrar aquesta afirma-ció s'ha hagut de mesurar un gran nombre dedades en la gran majoria d'hores del dia,separant-les en els valors diürns i nocturns,però agafant com a referència l'activitat socialen el dia a dia, és a dir les hores en què la gentté activitat, o en canvi, dorm o descansa.

Pel que fa els punts de mostra estan distri-buïts de manera uniforme centrant-nossobretot en la part amb més densitat depoblació, ja que és el que més ens interessa,però sense deixar de banda els sectors menyspoblats, ja que també afecten la resta delpoble.

Hem de tenir molt en compte abans de tot,que aquesta distribució de punts afecta nota-blement al resultat final, ja que centra lesmesures a la zona amb més activitat i això faaugmentar els valors finals, però realment ésel que més ens afecta. També hem de conside-rar que el sonòmetre utilitzat per a la recolli-da de dades (Salex alecop MV01 M10), facili-tat per l'IES Parets del Vallès, no estava cali-brat amb la normativa exacta i vigent per al'obtenció de dades sonores. Tampoc s'hamesurat amb cap focus important de conta-minació a prop de l'aparell que pertorbi lesdades. Però és evident, i hem de valorar-homolt, que el so que ens arriba de l'exteriorfins a l'interior dels habitatges disminueix a

38,5

39,0

39,5

40,0

40,5

41,0

41,5

42,0

42,5

43,0

7:00 8:00 9:00 10:00 11:00 12:00 13:00 14:00 15:00 16:00 17:00 18:00 19:00 20:00 21:00

Hora

dB

Quadre dels decibels per hora en horari diürn.

causa dels aïllants acústics que s'instal·len,aquests poden arribar a absorbir un 40% deles ones sonores ambientals, i aquestes dadessón recollides al carrer.

Les dades obtingudes mostren que durant eldia tenim una mitjana global de 41,3 dB, isupera clarament altres municipis amb méshabitants i amb més densitat de població (aParets és de 1.799,5 hab./km2). Segons aques-tes dades podem observar que les hores deldia més sorolloses es troben al voltant de les13:00h i al voltant de les 18:00h. Atribuïmaquest augment al fet que és durant elsmoments del dia en què la majoria de pobla-ció es desplaça, ja que coincideixen amb l'ho-ra de sortida de les escoles i de moltes feines,tant per l'afluència de cotxes com per lamateixa gent.

Però pel que fa a la nit, els decibels dismi-nueixen i es situen en un nivell inferior, i lesdades són més equilibrades. La mitja de deci-bels durant la nit (22:00-06:00) és de 37,5 dB.

Com observem als gràfics, veiem que elspunts de màxima afluència sonora són elsmateixos que durant el dia, i les hores de méscontaminació acústica són les que s'acostenmés a l'horari diürn.

En general deduïm que els punts amb méscontaminació acústica a Parets són els queestan pròxims a les vies urbanes o interurba-nes principals del poble, com poden ser elspunts P9, P13 i P24, tots tres situats a l'Av.Catalunya on tots ronden els 42 dB.Tanmateix tenim punts que trobem als polí-gons industrials o pròxims a ells, com són elspunts P8, P26, P27 i P28 que també arriben aaquestes xifres.

En canvi els llocs amb menys contaminaciósón a les àrees situades a l'eixample pròximesa Can Butjosa i l'estació de tren, ja que eltransit és de menor intensitat.

Aquestes dades són molt importants si lescomparem amb les d'altres poblacions comBarcelona, Tarragona, etc., tenint en compteque Parets és un poble més petit, quant apoblació i a territori.

Com hem vist clarament amb els gràfics, lesdades obtingudes i la comparació amb altrespoblacions catalanes, al nostre poble hi ha unalt nivell de contaminació acústica. Vistaaquesta afirmació hauríem d'analitzar comafecta a les nostres vides, és a dir, si la conta-minació acústica existent a Parets és suficientcom per generar problemes de salut a algú denosaltres. També ens hauríem de plantejar siaquesta contaminació és normal tenint encompte les dimensions del nostre poble, iquins mecanismes hem d'utilitzar per contra-restar-la, si és que realment ens molesta, i siés que en alguna mesura no es fa.

Adrià Noel Martínez

34,0

35,0

36,0

37,0

38,0

39,0

40,0

41,0

22:00 23:00 0:00 1:00 2:00 3:00 4:00 5:00 6:00

Hora

dB

34,0

35,0

36,0

37,0

38,0

39,0

40,0

P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 P8 P9 P10 P11 P12 P13 P14 P15 P16 P17 P18 P19 P20 P21 P22 P23 P24 P25 P26 P27 P28

Punts de mesura

dB

Quadre dels decibels en relació amb els punts de mesura enhorari nocturn

Quadre dels decibels per hora en horari nocturn

Punts Dia Nit Total P1 41,3 37,9 39,6 P2 41,0 37,7 39,4 P3 40,9 37,4 39,2 P4 41,6 38,6 40,1 P5 41,5 37,6 39,5 P6 41,5 37,9 39,7 P7 42,2 38,1 40,1 P8 42,0 37,9 40,0 P9 42,3 37,9 40,1 P10 41,1 37,6 39,3 P11 40,5 36,9 38,7 P12 39,5 35,9 37,7 P13 41,8 37,7 39,7 P14 40,6 36,9 38,7 P15 40,8 37,0 38,9 P16 40,5 36,8 38,7 P17 40,1 36,4 38,3 P18 40,8 37,1 39,0 P19 40,8 36,9 38,8 P20 41,9 37,9 39,9 P21 40,8 36,6 38,7 P22 40,4 37,1 38,8 P23 40,9 37,2 39,1 P24 42,5 38,3 40,4 P25 41,0 37,7 39,4 P26 42,2 38,1 40,2 P27 42,5 39,1 40,8 P28 42,7 39,2 41,0 Mitja 41,3 37,55 39,4

Població Nombre de població Decibels (dB)

Barcelona 1 595 110 41,9

Badalona 205 386 40,7

L’hospitalet del Llobregat 238 794 38,7

Mataró 105 982 39,6

Santa Coloma de Gramanet 112 527 38,9

Girona 74 479 37,0

Lleida 111 701 36,8

Tarragona 112 875 40,8

Parets del Vallès 16 720 39,5

Nens Patronato Enseñanza Media (àntic Patronat Pau Vila) i ca n’Oms cap al 1964De dreta a esquerra Antonio Ferré, Pere Alcantara, Xavier Esteve, Jaume Talarn, José Villa, Josep Lluis Gomis, Julià Martí,Esteve Oliver, Joan Jordà, Pere Pujol, Isidre Jordà, Jaume Martorell, Luis Mártinez, Salvador Arabia, Emilio Vila

Festa del Pedal any 1960Es pot observar can Pardalero.

Torre de Cellers (1932)Foto: Joan Estorch

Centre Excursionista de Catalunya

Can Titó l’any 1942

Parets rere el pentagrama

Tot va començar l'abril del 2007 quan l'IESParets ens va fer triar un tema per al treballde recerca. Tenia molt clar que el meu haviad'estar vinculat amb la música, ja que m'haacompanyat des de ben petit i avui és el meudia a dia.

A poc a poc la idea de fer quelcom vinculata Parets va anar prenent força fins a dibuixar-se la idea definitiva: Una suite per a piano, unconjunt de peces que descrivissin els llocsmés interessants de Parets.

Inicialment tenia pensat relacionar la histò-ria i les característiques físiques de cadaindret amb elements musicals que em perme-tessin descriure'l, però després se'm va acudiracompanyar la música amb imatges i videoque, a part de fer-lo més interessant, facilita-ven la comprensió de la meva premissa.

A finals de juny i durant tot l'estiu, un copm'havia documentat sobre els llocs mésimportants del nostre municipi, em vaigenfrontar al pentagrama; al principi les ideesrajaven a dojo però a mesura que vaig anartenint pàgines i pàgines de la suite la inspira-ció va anar minvant... Paral·lelament, amb elmeu pare, recorríem els llocs dels que ja teniala música composta i mentre ell filmavaseguint les meves instruccions jo feia les foto-grafies.

Recordo especialment el dia que ens vam lle-var a les cinc per anar a fotografiar el Parc deCal Jardiner, ja que havia compost una peçaque descrivia la sortida del sol des del parc,malauradament no ens va donar temps d'a-conseguir totes les imatges que necessitava il'excurssió es va haver de repetir dies desprésa la mateixa hora, amb gran alegria per partdel meu pare. El dia que va ser més emocio-nant fou en la representació de la Pedra deDiable i el correfoc, fent fotos en mig de lesespurnes i els petards dels diables.

Durant el setembre i l'octubre vaig trobar lamanera d'acabar les peces que se m'havíenresistit i amb els savis consells d'en JordiAzagra, director de l'Escola de Música, vaigacabar de polir les set composicions que for-men la suite.

Mentrestant, gràcies a la Alicia Pozo, res-ponsable de l'arxiu de Parets, vaig obtenirfotografies antigues de l'església de SantEsteve, la Plaça de la Vila, la Linera... La RosaMartí, que també em va proporcionar foto-grafies, em va ampliar la informació històricadel treball escrit i em va explicar anècdotessobre Parets.

En Quim Sánchez, el nou professor de músi-ca de l'IES Parets, es convertí en el meu tutordel Treball de Recerca i entusiasmat amb elprojecte em va acompanyar en la recta final iem va aconsellar per a l'exposició. Durantaquesta última etapa vaig gravar les peces ivaig fer el muntatge de la imatge amb el so,una feina pesada i minuciosa que s'allargàfins al gener del 2008.

El fet que hagi triat Parets com a eix temàticde la meva música es deu al fet d’haver nas-cut aquí i hi he tingut els lligams d'infantesa ijoventud, he après a valorar Parets i la sevagent i he descobert una nova manera deveure el nostre poble. Us convido a viatjaramb mi per les set peces de "Parets rere elpentagrama"

Sonen les campanes... una monodia grego-riana, freda i despullada ens transporta al'any 904, quan es consagrà l'església. Elssegles passen i amb una harmonia dissonanti un ritme frenètic revivim l'incendi de l'estiude 1936, una melodia celestial ens porta a unsanys difícils però plens d'esperança, lareconstrucció de Sant Esteve. En arribar alfinal d'aquesta peça assolim, l'actualitat, pergaudir de l'arquitectura de Francesc Folguerai l'escultura de Frederic Marés.

Tot seguit sortim de l'església i arribem a laPlaça de la Vila, amb una peça dedicada alsparetans "L'essència de la plaça". Hi podemveure la cara més festiva de la nostra plaçamitjançant ritmes i harmonies populars, encontraposició amb la tranquil·litat del dia adia que pren personalitat amb una suaumelodia a l'estil d'havanera.

"La Torre de Malla: records d'un passat" ésel títol de la tercera peça en què a través del'antic mode dòric i un ritme amb aire medie-val descric una de les masies més antigues deParets. Mitjançant una suau melodia ens per-dem ens els prats i la naturalesa que envoltala Torre de Malla.

La següent peça també està inspirada en unamasia, si bé molt diferent de l'anterior perquèha estat habilitada com a casal d'avis. "Can'Oms, un petit paradís" és una obra romàn-tica on trobem les melodies més líriques itranquil·les de tota la suite

L'ambient de pau i harmonia es trenca amb"La pedra del Diable" en què mostro el ves-sant més percussiu del piano i ens submer-gim en el foc de l'infern amb l'ajuda deLlucifer, en Bitru, la Bèstia i els diables deParets.

Sense deixar que es faci de dia arribem a CalJardiner, a través d'una senzilla melodia en lamenor ens endinsem en el parc i en la nit. Lamúsica va agafant força fins a arribar al puntàlgid de la peça, la sortida de sol, la gespa es

va tenyint de llum i s'hi dibuixa el molí.L'harmonia en la major ens indica que ja haarribat el dia a Parets i amb el motiu inicialdesdibuixant-se finalitza la peça "Surt el solrere el molí".

L'última parada del nostre viatge és laLinera. Amb un obstinat rítmic tornem a sen-tir els telers de la fàbrica més important deParets i revivim uns anys difícils, de treballmolt dur. A poc a poc s'aturen els telers per

donar pas al parc que es presenta amb unamelodia emotiva plena de records d'infantesai que ens condueix fins a l'Escola de Música.Les típiques escales musicals que toquen elsnens quan comencen a estudiar piano combi-nades amb cançons populars com El gegantdel Pi o Plou i fa Sol ens porten a la coda final.Amb "La Linera ahir i avui" vull retre un petithomenatge a la gent que va treballar a lafàbrica i a tots els professors i alumnes del'Escola de Música, és per això que he volgutacabar-la al lloc on em van ensenyar a gaudiri estimar la música... el lloc on va començarel meu viatge...

Poc m'imaginava l'èxit que va tenir Paretsrere el pentagrama entre alumnes i profes-sors. Tant fou així que amb en FelipZaragoza, coordinador de batxillerat vamdecidir presentar el treball al V Premi Argóde Treballs de Recerca de la UAB. Paral·lela-ment vaig tenir l'honor d'estrenar el 20 demaig de 2008 la suite a l'auditori de l'Escolade Música en el marc de la 9a Setmana

Cultural; un dia que no oblidaré mai, la tor-nada a casa, on m'havien format com a músici a més a més tocant la meva música per a lameva gent.

El 16 de juny Parets rere el pentagrama varebre la Menció honorífica a treballs de l'àm-bit artístic del concurs de la UniversitatAutònoma de Barcelona i en aquella mateixacerimònia em van demanar que toqués duesde les peces de la suite, l'acollida per part delpúblic present fou magnífica. SantiagoCucurella, president de la Fundació Martíl’Humà, present en aquell acte em va dema-nar una còpia del treball i del DVD perincloure'l en el XIIIè Premi Pere Ramon iRoca que se celebra a la Garriga. L' 1 de juliolde 2008 el treball era finalista del premi i se'nfeia la següent crítica:

"El jurat ha valorat l'originalitat de l'obra, l'e-norme esforç de creativitat de l'autor i la qua-litat de les composicions musicals aconsegui-des"

L'Ajuntament de Parets va decidir fer unconcert a Can Rajoler el dia 17 d'octubre de2008 a les 18h dins del programa dels 1104anys de Parets. Vaig tenir un petit desencísperquè va venir poca gent, però al final de

l'espectacle la gent emocionada i amb llàgri-mes als ulls em venien a felicitar... Haviaaconseguit transmetre sentiments, arribar alpúblic i això per a mi és el més important.

L'últim cop que ha sonat la suite paretana haestat el dia 22 d'octubre al Teatre Municipalde la Garriga en l'acte d'inauguració del cursacadèmic 2008-2009, la rebuda pel part delpúblic fou molt similar a la que pocs diesabans havia rebut a Can Rajoler.

Un any i mig més tard d'haver començatamb les primeres idees, només puc fer valora-cions positives del projecte, el que havia deser un treball de recerca s'ha convertit en unespectacle, l'he tocat a diversos llocs i l'hagaudit molta gent.

Sóc conscient que sense l'ajuda de tots nohauria estat possible fer que la meva músicaarribés fins on ha arribat. Gràcies a tots perhaver fet realitat un somni, Parets rere elpentagrama.

Adrià Aguilera Casanovas

Torre de Malla, cap al 1915

És poc conegut que Gustave Eiffel va treba-llar uns anys a Catalunya. Va presentar elprojecte de la Torre Eiffel a l'Ajuntament deBarcelona per construir-la com un monumentdurant l'Exposició Universal d'aquesta ciutatl'any 1888, però als representants municipalsno els va agradar el projecte i en el seu llocvan aixecar l'actual Arc de Triomf, que noestà malament, però comparat amb la TorreEiffel, no hi ha color.

L'any següent el 1889 Gustave Eiffel va pre-sentar el mateix projecte a l'Ajuntament deParís per commemorar el centenari de laRevolució francesa i l'Exposició Universal,aquest Ajuntament a diferencia del deBarcelona, va acceptar el projecte amb laintenció d'enderrocar la torre una vegadaacabada l'exposició. Afortunadament per agaudi de les generacions posteriors no es vacomplir la previsió.

A Girona ciutat hi ha un pont, el més famós,que el va fer Gustave Eiffel.

La línia de tren Barcelona - Puigcerdà témolts ponts metàl·lics construïts a finals delsegle XIX, que segons sembla, encara que cal-dria una investigació acurada i documentada,són de la factoria Eiffel. N'hi ha molts, aParets n'hi ha un, és molt bonic i seguramentels enginyers de la Renfe l'estimen molt per-què amb certa freqüència el pinten amb bongust. Ens consta documentació relativa a unaampliació deguda a una forta riada.

Seria molt bonic que amb motiu del desdo-blament d'aquesta línia es portés a terme unestudi de tots els ponts, es poguessin docu-mentar i sobretot respectar, ja que formenpart d'un moment històric important i detransformació per l'ús de nous materialsconstructius, com és el cas del ferro.

Caldria que els nous projectes de desdobla-ment no malmetessin aquestes estructuressinó que les potenciessin, encara hi som atemps.

Quan es facin els projectes executius, que ésquan més ens acostem al detall, seria bo valo-rar amb interès els ponts existents.

Gustave Eiffel va crear una factoria (unamena de consulting d'avui dia) l'any 1866 enla qual treballaven diversos enginyers i esdedicaven a la construcció d'estructuresmetàl·liques, sobretot ponts. L'any 1869 jahavia fet els ponts per a la línia fèrria dePoitiers - Limoges. Entre d'altres, és famós elseu pont sobre el riu Duero al seu pas perOporto que té un arc d'acer de 160 metres.

Ràpidament va adquirir prestigi internacio-nal i el 1885 ja era l'enginyer francès mésimportant en l'ús del ferro, va construir cen-tenars d'estructures per a ponts i estacions detren, així com l'estructura de l'estàtua de laLlibertat de Nova York.

Seria bo aprofitar el moment dels nous pro-jectes de desdoblament al voltant d'aquestalínia de tren anomenada actualment R-3, perrecordar i valorar els ponts que adornen elnostre paisatge i que es deuen, la majoriad'ells a la factoria Eiffel. Més de cent anysd'història d'estructures metàl·liques ensacompanyen, convindria respectar-les per-què ens segueixen acompanyant amb tot elseu esplendor.

Rosa Martí i ConillLlicenciada en Química

Ponts de la factoria Eiffel

Després de l’experiència de regentar LAFONDA de Santa Perpetua de Mogoda, lafamília Martínez decideix l'any 1968 obrir elrestaurant LES TRES CLAUS aprofitant lapropietat de què disposem al poble des del’any 1962 al carrer Santa Quiteria n. 9, avuicarrer Llibertat.

En aquells temps enstrobàvem als inicis delfet de dinar fora decasa els diumenges ifestes de guardar, pertant es va muntar unrestaurant amb unesquinze taules i un afo-rament per a unes 60persones.

Era un restaurant detipus familiar, amb poc personal contractat,que només s’ampliava en èpoques de forçafeina, com eren les comunions i els casa-ments. Treballàvem de dilluns a diumengedurant els primers anys, més tard el dia defesta era el dissabte, sempre i quan no sorgísuna celebració.

Coincidint en l'expansió industrial que vatenir el nostre municipi, hi hagué una fortademanda d'uns tipus de coberts per a genttreballadora, això va portar els restaurants dela zona a fer uns menús diaris de dilluns adivendres que costaven entre les 50 i 60ptes. per persona. LES TRES CLAUS junta-ment amb EL JARDI, el RESTAURANTPARERA, LA SALUT i algun d'altre, vancomençar a treballar per cobrir aquestademanda.

Els menús diaris constaven de diversosplats a escollir entre:

2 Entrants3 o 4 Primers plats3 o 4 Segons platsPostres - pa i vi

Intentàvem que la dieta fos ben variada, alsprimers plats sempre hi havia: verdura, arròso pasta i llegums i els segons carn i peix, elque avui es coneix com a dieta mediterrània.L'any 1975 el menú diari valia aproximada-ment unes 125.-ptes. i el dies festius disposà-vem d'una carta on es podia escollir entreplats molt variats i de preus més cars encaraque assequibles a les butxaques de perso-nes treballadores.

Al cap de dos o tres anys, vàrem incorporaruns menús de festa compostos per uns men-jars molt més elaborats, essent els plats"estrella" d'aquells menús Els peus de porc,Els entrants 3 Claus (combinant els entrantsfreds amb els calents), Calamars a la romanao farcits, Espatlla de xai al forn,... Teníem untipus de clientela molt fidel tant els diesfeiners com els del cap de setmana.

Amb tot això el procés d'industrialització quesegueix una dinàmica creixent en el nostremunicipi, fa que els restaurants de la zonahagin de fer un altre canvi per adaptar-nosals nous temps i per tant hem de servir elsdinars directament a les empreses, el queavui coneixem amb el nom de "càtering"; ser-víem a empreses com: LA SOBERANA,LABORATORIS GRIFOLS ..., igual que laresta dels restaurants abans esmentats.

El restaurant va funcionar fins l'octubre -novembre de l'any 1978. El decidim tancarper diferents motius: primer, els avis es fangrans i no es preveu una continuïtat; ensegon lloc, en qüestió d'espai estàvem moltlimitats, ja que no podíem edificar més delque ja teníem i això representava traslladar-nos en algun altre indret dins o fora del poble,i per últim, els moments d’inestabilitat quepateix el país per la situació política que esviu fa que l'economia no es trobi en el seumillor moment.

Àfrica Martínez

Restaurant les tres claus

En Josep Ribas i Fàbregas va néixer l'any1919 a la masia de Can Cot de Parets.Aquesta casa està situada en el barri delQuarter de Llevant, ben a prop de la bocad'entrada de l'autopista AP-7, ubicada tambéentre la C-17 i la riera Tenes. Avui, sobre elsterrenys de regadiu que llindaven la casa,s'ha construït una gran factoria propietat delGrup Zeta,abans indústries Bruguera, SA. EnJosep ha estat i és una gran personalitat delnostre poble, atès que ha treballat desinteres-sadament en moltes de les activitats que s'hanfet a casa nostra. Va ser un dels fundadors delClub d’Handbol Parets, l'any 1954. També va

col·laborar amb els seus decorats en elPessebre vivent de Parets als anys 70. Va sersoci de la biblioteca SOL. A part d'aquestafaceta d'home interessat per la cultura local il'esport, també és un pintor que ha retratatmolts dels indrets de la nostra localitat i ens

ha fet recordar la història més propera a tra-vés del seu pinzell i la seva tela.

Vostè ha col·leccionat un conjunt de fòssilsde la finca de can Cot, podria explicar-nosuna mica els orígens d'aquestes relíquies?

Segons uns experts que he consultat, l'origend'aquests fòssils cal cercar-lo en un èpocaremota; en aquesta zona hi havia un gran llacd'aigua dolça on vivien uns cargols comesti-bles d'unes dimensions una mica grans. Jon'he col·leccionat al voltant de dos-cents.

Josep Ribas, sempre ha sostingut que calinvestigar molt en aquesta masia, ja quesegons estudis fets per alguns tècnics hi haindicis que és una de les masies més anti-gues del poble. Què pot dir-nos?

Entrevista a Josep Ribas

Can Cot el 2002

Penso que la casa és de les més antigues deParets, fins i tot per no dir la més antiga. Faigaquesta suposició perquè si bé en algun estu-di es parla que hi ha troballes d'origen medie-val, sóc del parer que hi ha restes d'una altraetapa històrica anterior. Quan es va construirel cup es varen trobar, en excavar 1 metre imig sota terra, que hi havia unes parets deblocs que segons la versió d'algun entèspodrien ser de l'època dels ibers. Cal dir queben a prop, a la Torre de Cellers, hi ha un fornd'aquesta edat històrica. També hi ha unaconducció d'aigua que va ran del mur depedra de la masia i s'endinsa pel subsòl de lavivenda, això fa pensar que pugui ser, atesala seva construcció, anterior o bé de l'èpocaromana. L'empedrat que s'ha trobat davant lacasa amb còdols de la riera de dos colors fentuns bonics dibuixos també té la seva histò-ria. La vivenda va estar construïda originà-riament amb pedra i fang.

Podria situar-nos en el temps de la famíliaCot?

Era propietària de la finca la família Cot, hiha documents del segle XVIII que ja ens hofan avinent a través d'escriptures notarials,tot i que el cognom Cot apareix en llibresd'història dels Remences del segle XV aParets. Anava des de la riera Tenes fins a cal'Esteve, és a dir, els terrenys que hi ha a lacarena de Montmeló, prop de l'actual Circuitde Catalunya. També tenia propietats a l'altrecostat de la riera Tenes, com poden ser lafinca de cal Sidro Coix, El Cafè de Baix, pecesde terra al barri Cerdanet i fins a Can Teja.Cal dir que aquesta noble família va cedir elsterrenys a l'ajuntament on avui està ubicatl'actual cementiri. Dins aquesta extensa fincas'hi va construir a l'altre costat de l'actualcarretera C-17, antiga N-152, la casa de CanPepet en segregar la hisenda amb la venda ala família Biscamps de 40 quarteres i alhoraaquests varen construir l'actual masia de CanPepet, l'any 1874.

Com va ser que passés de la família Cot a laVila i Parès?

La família Cot va anar de mal en borràs, i lafinca passà a la subhasta pública. Això passa-va als anys vuitanta del segle XIX. El motiupel qual la nissaga Cot anés a la ruïna va serdegut a una bretolada. Un eugasser en va servíctima i entre els autors d'aquest homicidi hiestaven implicats els fills dels Cot. A l'èpocadel batre baixava un eugassers amb els seusanimals de tir dels moianès i feien la batuda apota amb els equins a les diferents cases pai-rals del nostre Vallès. Un d'aquests homesestava una mica begut, com la resta de lacolla. Aquest fou penjat de cap per avall i livaren tirar una galleda d'aigua freda persobre. La víctima estava delicada del cor iaquesta broma pesada li causà un xoc, i a con-seqüència d'això va morir. Aquest fet va mar-car la plena decadència d'aquesta nissagaarrelada a Parets des de molts segles enrere.

Els ho van incautar tot, fins i tot les eïnes delcamp i la imatge de guix de Sant Antoni queestava encastada a la paret de l'entrada de lacasa i que era el protector del bestiar. L'any1890 va comprar la finca ,en una subhasta, unindià que havia fet fortuna a Cuba. El preuque en va pagar l'oncle del pare, Josep Vila iParès, fou de 7.000 pessetes.

Quins canvis va fer a la finca el nou propie-tari, en Josep Vila i Parès?

L'oncle avi es va dedicar a fer una explotacióde ramaderia vacuna estabulada i tambétenia porcs i aviram. Va fer algunes reformesa la casa, com arreglar els sostres i enrajolar elterra. L'indià hi va restar fins a l'any 1905.Després va tornar a l'illa del Carib i va deixarcom a masovers els meus pares, en Joan RibasVila i Maria Fàbregas i Parera.

Els meus progenitors eren fills de Palafolls,a la comarca del Maresme. Quan varen ins-tal·lar-se a Parets, ja tenien una pubilla dequatre anys, la Teresa. A Can Cot hi varen

néixer la resta de germans: Maria, en Narcís,en Joan i jo mateix.

De masovers a propietaris

Vàrem passar una vintena d'anys com amasovers, però l'any 1.928 els meus paresvaren comprar la finca a les seves cosines, leshereves. En varen pagar 40.000 pessetes. Lameva família va dur a terme una sèried'arrengaments a les façanes i sostres. La pri-mera va ser la del davant, l'any 1932, i la deldarrere es va fer l'any 1936.

Com va passar la guerra civil a Can Cot?

Al costat de la vivenda es va construir unrefugi antiaeri, entre els anys 1937-1938, es adir en plena guerra. Aquest refugi servia peramagar fugitius. També es va construir unamina i un dipòsit, i un bunquer soterrani coma dipòsit de queviures. Estava comunicatamb les dependències de la casa amb un telè-fon acústic que funcionava a través de lesparets pel sistema de ventilació. Hi haviadues sortides i una d'elles era una tapa on asobre hi havia les vaques, per tal de no aixe-car sospites.

En ple conflicte, i concretament a partir del'any 1938, per il·luminar-se no hi havia elec-tricitat, a causa de les restriccions. Les matè-ries primeres com l'oli i la cera tampoc es tro-baven al mercat, ja que eren utilitzades perl'exèrcit al front.

Un tècnic va inventar un estri que consistiaen un recipient cilíndric i tapat per la partsuperior. Era travessat per un tub de ferroamb l'extrem esfèric i amb 7 o 8 foradets. Esbarrejava mig litre d'aigua amb la mateixaquantitat de benzina i s'encenia. Quan s'escal-fava i s'evaporava el combustible feia unallum que permetia evitar estar a les fosques.Amb mig litre de carburant hom podia dispo-sar de 20 a 30 hores d'il·luminació artificial.

L'hospitalitat de can Cot.

En Josep em comentava que és un costum demolt antic plantar davant la masia un xiprer.Aquest arbre és símbol d'acolliment i caritat .Els masos situats vora una via de comunica-ció i que tenien plantats aquestes coníferessolien acollir els vianants, pelegrins i pobresque anaven pel camí, alhora els oferien sopari hospedatge durant una nit.

Com a cas anecdòtic cal dir que la darrerapersona que es va acollir en aquesta casa tanhospitalària fou l'any 1950, quan hi haviad'alcalde en Francesc Gorina. Segons ensexplica en Pepet, eren les dues de la matian-da quan va trucar a la porta de casa seva unfuncionari municipal acompanyat d'un homedesemparat que no tenia lloc on dormir i feiael camí de Granollers a Barcelona.L'Ajuntament no sabia on allotjar-lo i varenpensar que Can Cot podria ser un lloc on hiseria benvingut. La família Ribas, una vega-da més com tantes vegades havia fet, vadonar acollida a aquell bon home

Si hom mira algun quadre pintat per enPepet on hi ha la bonica masia amb plantabasilical, formada per tres cossos, sobresor-tint el central i carenat perpendicular a lafaçana, amb pis i golfes i una portalada demig punt adovellada, que s’emmiralla enuna gran bassa i li fan costat un parell depallers, no falten els xiprers que són el símbold'aquesta hospitalitat. Can Cot va acollir mol-tes vegades persones desemparades, que nosabien on passar la nit i allí hi varen trobarl’escalfor d'aquella família hospitalària queacollia al desvalgut.

Joan Volart i BellavistaDiplomat en Magisteri

Darrera els vidres és un poemari que recullun total de cinquanta poemes agrupats enquatre grups temàtics al voltant del pas deltemps i dels records, el gust de la tardor, l'a-

mor i el silenci. Tracta, així, de mirades dirigi-des al món i al joc intern dels sentiments, desde l'espai d'un món i d'un temps interiors.

El record de l'àvia de mirada trista queesguardava darrera els vidres dóna títol alpoemari, entre d'altres records que evoquendiferents moments que malgrat s'hagin ama-gat en el temps es troben en les paraules i fetsde cada dia. Perquè "Passat i present sónbagatge d'un demà que espera l'arribava del'avui. El temps no s'atura ni cap instant retor-na."

Continua amb les referències al gust agre-dolç de la tardor, en la nostàlgia de les sevestardes i en les seves veus apagades, aprofun-dint en aquesta nostàlgia i en la tristesa quetal vegada en alguns moments ha fet "vessarllàgrimes dels ulls", i en les mirades cap alscolors de la seva terra que espera o en lesombres d'un mar solitari, on "belluga la vidaamb neguit de tempesta". Però també en l'es-perança dels detalls que l'atzar ens porta coml’"olor de lluna riallera" que la terra fa quanarriba la nit.

El poemari pren empenta amb l'impuls vitalde l'amor. De l'amor discret i constant en lesseves diferents formes, que ens dona aquestimpuls vital i "ens guareix les ferides", ama-gat en els detalls subtils de cada gest passema "l'escalfor d'un cos que espanta la fredor deles ombres que passen".

Conclou amb el reclam d'un espai per alsilenci, per als camins del silenci, on poderescoltar els sons que ens parlen de nosaltresmateixos.

"Són paraules que no sé dir. I en la seva clausura,ploren i es neguitegen fins a trobar el seu destí,enramades en els versos i en les passes del silenci".

Ressenya Literaria

Darrera els vidresDarrera els vidres

La Natàlia, protagonista de la novel·la, ésuna llibretera de poble, separada i amb duesfilles. La seva existència transcorre dins lamonotonia de la vida moderna: els conflictes

amb el seu exmarit, l'assetjament d'un cons-tructor que vol comprar-li la casa per ferpisos, la relació amb els clients i els enfronta-ments amb la filla adolescent. Però la mortdel seu avi, un ancià que fa anys que és enuna residència per a gent gran, li canviarà lavida. A partir d'aquell fet engegarà una cursagairebé contrarellotge per descobrir la histò-ria de la seva família, uns secrets que desco-neixia completament i que tenen un llibrecom a misteriós nexe d'unió.

Durant un mes la Natàlia cercarà elsperquès més universals que hom s'ha pre-guntat des de l'origen de la humanitat, com laraó de la nostra presència en aquest món o lapossibilitat d'una existència més enllà de lamort, però també els perquès més personals,els motius que van moure els seus avantpas-sats a actuar de la manera com ho van fer. Ien aquesta recerca per trobar-se a ella matei-xa, com a resultat dels fets de la seva nissa-ga, acaba entrant en el desconegut ambientde l'espiritisme. El seu guia espiritual serà unenigmàtic parapsicòleg qui li farà avinent lapoc coneguda història d'aquest corrent depensament que va tenir una notable influèn-cia en els agitats anys de principis del segleXX.

CecíliaCecília

La convulsió de la guerra que va acabar ambles llibertats de Catalunya es va viure de bena prop a Parets. La Torre de Malla va ser ata-cada. Les seves tres torrelles van ser enderro-cades pels soldats en compliment d'una ordredel marquès de Castel-Rodrigo, governador icapità general de Catalunya. Fets com aquest,potser poc coneguts, es poden llegir a"Quinze generacions d'una família catalana",una obra cabdal de Martí de Riquer. Per miva ser una sorpresa, ja que els episodis mésdivulgats de la història d'aquest edificiemblemàtic corresponen a l'Edat Mitjana,quan la fortalesa era propietat d'algun senyorfeudal.

És l'erudit Riquer qui ens situa la Torre ja enl'Edat Moderna. La Torre de Malla, tambéamb el nom de Llàtzer, va ser propietat delmatrimoni format per Baltasar de Riquer iTeresa Sabater i d'Alemany, marquesos deBenavent a principis del segle XVIII. Baltasarde Riquer va néixer a Lleida el 1675 i va for-mar part del braç militar a les Corts deCatalunya que va presidir Felip V quan vacomençar a regnar el 1701. Quan els catalanss'aixequen contra el rei Borbó, Baltasar deRiquer fa costat a l'Arxiduc Carles d'Austria,coincidint amb el sentir de les ciutats deBarcelona i de Lleida, que el reconeixien coma rei. Posteriorment, ja en plena Guerra deSuccessió, l'aleshores amo de la Torre deMalla, canviaria de bàndol per decantar-se afavor de Felip V.

Enmig d'aquestes anades i vingudes, laTorre, sota el bisbat de Barcelona, havia que-dat en perill, en territori favorable a l'arxiduc.Després vindria l'agressió ja comentada i,acabada la guerra, Baltasar de Riquer es vaveue en l'obligació de restaurar i condicionarl'edifici que va estar acabat el 1716. Per tant,la Torre de Malla que avui podem admirar és,almenys en part, fruit d'aquella restauració, ja

sense les petites torrelles destruides durant laguerra.

Personatges privilegiats han passat per laTorre de Malla: els Vilatzir, els Planella, elsRiquer… Gràcies a la seva condició, van dei-xar documentació escrita que permet reseguirpart de la història d'un edifici clau en el pas-sat del nostre poble.

El llibre "Quinze generacions d'una famíliacatalana", escrit per Martí de Riquer, és unareferència imprescindible. Nascut aBarcelona el 1914, Riquer és un filòleg roma-nista de fama internacional, expert en elQuixot de Cervantes i en Tirant lo Blanc deJoanot Martorell.

Aquest llibre és la història del seu llinatge,els Riquer, amb documentació obtinguda endiferents arxius i també en el familiar. Martíde Riquer inicia la seva investigacó al segleXIV i acaba amb el seu avi, Alexandre deRiquer, a finals del XIX. Tot i que la recercahistòrica és certa, el volum es llegeix com unanovel.la. Al llarg de les seves pàgines, vanapareixent revolucions, lluites civils, especta-cles, cavallers, odis i assassinats, amors… peranar teixint tota la història d'una família ambmolts títols nobiliaris al llarg de cinc centsanys.

Maria Gorina

Quinze generacionsQuinze generacionsd’una família catd’una família catalanaalana

NO TINC LLIMONA!

Preparava un pastís de crema i de sobte em vaig adonarque no tenia llimona, per poder-lo aromatitzar.

Com ho faré ara? Si la necessito ja!-El pastís era per a un compromís d'aquella mateixa tarda

i no podia apropar-me a cap botiga a comprar.

Pensant com podia, aquell oblit esmenar?De sobte em ve al pensament el llimoner que la mare,

- igual que un monument - té plantat al jardí.

Al seu davant em vaig quedar; I.... llavors vaig recordar...Que el llimoner... tenia una sola llimona !

(La mare ens ha explicat: - i tota la família ho respecta-que a l'arbre sempre ha deixat , com a mínim ... una llimona)

(Es diu ja de temps llunyans, que els llimoners s'ofenensi els treus tots els fruits grans;

I si no respectes aquest tracte,no faran cap més miracle i viuran mig corsecats.)

Plantada enfront de la llimona; la mirava, la mirava i...veient-la grossa, tendra, tan rodona....

- perquè de panxa era grassona i feia de bon mirar-

No la podia arrencar? - Però ... si essent fora la mare tampoc em podia renyar! -

Què faig ara? Tot seguit em vaig preguntarI la mà se n'hi va anar!... Jo la volia arrencar !.

No! no! No puc pas arrencar-la! La mare es disgustarà!

M'aturo i amb l'estil que acostumo a gastar.Vaig pensar: I si en treus una llesqueta? Així no se n'adonarà!

I quan ho descobreixi , ja molt temps haurà passat!

Decidida començo la llimona a pelar.. .- Per la part de darrere-Procurant que el sacrifici, quedi ben amagat.

I ara és un llimoner, amb una senyora llimona,Que pel davant es veu bé, i... pel darrere fa estona,

que la paret li tapona la ferida que ara té.

Del joc ja me'n vaig sortir... I el sacrifici va servir,per menjar aquella nit ,... un bon pastís -aromatitzat amb llimona.-

I veurem si passa estona,... la mare no se n'adona,i el llimoner amb perdona,... regalant-nos molts més fruits.

I potser algun dia, a la mare pugui explicar,l'atribolament que vaig passar,

per aconseguir portar : Unes postres... amb llimona.

per Maria Pujol i Ciurans

Racó poètic