Butlletí de La Paeria - Ajuntament de Lleida

aeriala

www.paeria.cat PUBLICACIÓDEL’AJUNTAMENTDELLEIDA•ABRIL14NÚM.253

p

Àngel Ros aposta per la projecció exterior de la ciutat de Lleida. P. 10

Any per difondre el llegat i la figura del gran científic lleidatà Joan Oró. P. 16

Les Festes de Maig arriben carregades de bones actuacions musicals. P. 19

Reneix el mercat del PlaL’equipament , motor comercial del Centre Històric

La Paeria • Ajuntament de Lleida2

Gest

ió d

e pu

blic

itat:

tel.

973

22 1

5 96

AbrilDestacats

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 LleidaD.L.: 235-1985

Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de LleidaEstabliment de trucada: 0,34 eurosMinut: 0,26 euros

AJUNTAMENT DE LLEIDACENTRALETA973 700 [email protected]

010

URBANISMEObertura amb èxit del Mercat del Pla ................................... 3Adjudicada la construcció de dues rotondes de la N-II.... 5Urbanització del carrer la Palma.............................................. 787 places de pàrquing a solar del Seminari......................... 7Pla d’Acció de l’Energia Sostenible amb 43 accions ..........8

MEDI AMBIENTSant Francesc, edifici d’eficiència energètica ..................... 8

CONSISTORIPresa de possessió com a regidora de Neus Brocal ....... 14

PARC CIENTÍFICRodatge del “Segon Origen” al Magical Media ................. 15

TECNOLOGIAGoLleida, l’oferta turística de la ciutat al mòbil ................ 15

CULTURAMés activitats culturals que mai per Sant Jordi .............. 20La biblioteca-fonoteca de l’Auditori, oberta al públic ... 20

BENESTAR SOCIALTreballadors de l’IMO rehabiliten pisos del Seminari .... 21Cursos per a cuidadors no professionals ........................... 21

URBANISME Reobertura de la passarel·la dels Instituts ........................ 22

BENESTAR SOCIALTardes de ball al River Cafè ..................................................... 23

DRETS CIVILSPremi Mila de Periodisme ....................................................... 25Congrés de Convivència a la Ciutat........................... .......... 25

OPINIÓ dels Grups Municipals ................................................ 26

OCI Agenda cultural .................................................................. 28

04 El barri de Pardinyes gaudirà de 70 noves places de pàrquing provisionals i gratuïtes a Corregidor Escofet i el carrer Tarragona.

Acord entre la Paeria i Bankia pel qual l’entitat bancària cedeix 10 pisos per a lloguer social, destinat a famílies sense recursos.

El programa d’activitats de primavera de l’Ajuntament inclou 400 propostes de cultura popular, esport, infantils, etc.

Edicions

• 93 799 07 07

06

11

Ajuntament de Lleida • La Paeria 3

Abril de 2014 • Urbanisme

• El Mercat del Pla obre les portes amb 10 botigues efímeres de roba i 3 gastrobars

El Centre Històric es posa de moda

El Mercat del Pla va reobrir les portes l’1 d’abril, amb la presència de nombrós públic. © H. S.

La reobertura del mercat ha estat molt ben acollida pels veïns i veïnes de la ciutat. © H. S.

La Paeria posa en marxa un Pla de Dinamització del barri amb la creació de la marca “Districte Mercat del Pla”, que fomenta l’emprenedoria i la millora de l’entorn

L’edifici modernista del Mercat del Pla ha tornat a obrir les seves portes l’1 d’abril convertit en un innovador centre comercial de pop up stores o botigues efímeres, en què marques de moda de primer nivell venen els seus estocs amb grans descomptes. Entre el mercat i el carrer Cavallers hi ha 10 botigues i 3 gastrobars, en 7 dels quals hi participen directament el comerç i la restauració local.

L’empresa jamSTORES, promotora del projecte, mantindrà obert el mer-cat la primera quinzena de cada mes, de dilluns a dissabte, de 10 a 21 h. En cada període les pop up stores seran de marques diferents, de manera que serà un espai dinàmic i sempre nou. La resta de dies que no hi hagi activitat comercial, la Paeria, per mitjà de Turis-me de Lleida, programarà diferentes iniciatives per promocionar la marca “Districte Mercat del Pla” i dinamitzar el barri del Centre Històric.

Durant la inauguració, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va posar en relleu que “la dimensió comercial del nou Mercat del Pla marcarà un abans i un després al Centre Històric i, alhora, es

convertirà en un eix vertebrador i ca-talitzador del barri”.

Les pop up stores presents a l’abril han estat Custo Barcelona, Pepe Jeans, Sita Murt, Textura, Loreak Mendian, New Zealand Auckland, Javier Simo-rra, Punto Blanco i Boxley. Així mateix, en tres solars del carrer Cavallers s’han instal•lat De-sigual, Wesc (botiga de roba i bar), La plage du Blasi (bar) i Junk Food. En el període següent, al mes de maig, és previst que s’instal•lin al mercat marques com ara Desigual, Yerse, Miriam Ponsa, Txell Miras, Toni Francesc, Veneno en la Piel i David Valls, entre d’altres.

Paral•lelament, l’Ajuntament de Lleida ha posat en marxa un Pla de Dinamització del Centre Històric que pretén transformar el barri d’una manera transversal i integral, per mitjà de la creació d’una marca que, sota el nom “Districte Mercat del Pla”, doni a conèixer la idiosincràsia, l’expressivitat i l’especial atractiu del barri. Aquest projecte consta d’un important programa econòmic de foment a l’emprenedoria, un pla de millores de l’entorn i un pla de comu-nicació i difusió del Centre Històric. •••


Urbanisme • Abril de 2014

Nou aparcament a la Rambla de Pardinyes. © H. Sirvent

Millora paisatgística de la zona i resolució de part del problema d’aparcament del barri

Els veïns i les veïnes del barri de Pardinyes tenen a la seva disposició prop de 70 noves places de pàrquing provisionals i gratuïtes. Les zones d’aparcament són distribuïdes en dos solars que els propietaris han cedit temporalment a l’Ajuntament de Lleida.

La Paeria ha habilitat una zona d’aparcament gratuït en un solar situat al carrer Corregidor Escofet (cone-gut com Rambla de Pardi-nyes), amb una superfície total de 2.844 metres qua-drats i una capacitat màxi-ma per a una trentena de vehicles.

L’altre pàrquing, amb prop d’una quarantena de llocs, és al xamfrà dels car-rers Tarragona, Ramon Argi-lés i Anastasi Pinós, molt a prop també de Corregidor Escofet

L’adequació del solar de la rambla de Pardinyes ja ha finalitzat, mentre que l’habilitació del pàrquing del carrer Tarragona s’ha començat en les darreres setmanes amb les tasques de pavimentació, després que s’hagin acabat els tre-balls d’enderroc de les dife-rents cases antigues que hi havia des de feia anys.

La cessió dels solars per a aparcament provisional

gratuït de Corregidor Esco-fet i del carrer Tarragona té una durada de cinc anys, prorrogables, mentre el propietari del terreny no hi construeixi.

Per tant, amb l’arranja-ment d’aquests dos solars s’aconsegueix una millora paisatgística i, alhora, una dotació d’una bossa im-portant d’aparcament per a vehicles a la zona de Par-dinyes. •••

L’entrada a l’escola és més còmoda per als pares i els infants. © H. Sirvent

Dins del projecte d’Entorns Escolars Segurs, l’Ajuntament de Lleida està duent a terme les obres de millora de l’accés a l’escola bressol municipal El Gargot, situada al carrer Bisbe Irurita. L’actuació urbanística ha permès crear una nova zona d’espera per als pares i les mares i per als infants per tal que l’entrada i la sortida del centre sigui més còmoda i segura.

Les obres consisteixen en l’amplia-ció de l’espai per als vianants, la mi-llora de l’accessibilitat de la vorera i la instal•lació de mobiliari urbà, cosa que ha permès crear una zona d’espera més segura. Amb l’adequació d’aquest espai s’allunya la zona d’aparcament i permet deixar lliure la façana de l’escola, que fins ara quedava tapada pels vehicles.

Globalment, el projecte d’Entorns Escolars Segurs, amb el qual actual-

ment l’Ajuntament de Lleida ha actuat en una desena de centres, pretén mi-llorar la seguretat viària i promoure una mobilitat més sostenible (més ús del transport urbà i de la bicicleta) al voltant dels centres educatius. •••

• Unes 70 places noves gratuïtes a Corregidor Escofet i el carrer Tarragona

• L’actuació ha permès crear una nova zona d’espera per als pares i els infants

Més espai de pàrquing a Pardinyes

Adequació de l’accés a l’escola El Gargot

També s’ha ampliat l’espai per als vianants, s’ha millorat l’accessibilitat de la vorera i s’ha col·locat mobiliari urbà



Les obres han permès instal·lar noves canonades de polietilè. © H. Sirvent

La rotonda de Butsènit tindrà un diàmetre exterior de 39 metres. © H. Sirvent

Els veïns i les veïnes han notat un increment del cabal de l’aigua amb les noves canonades instal·lades

Són situades a la intersecció amb el camí de la Caparrella i a la cruïlla d’accés a Butsènit

El camí Travessia Mariola a Vallca-lent, a l’Horta de Lleida, s’ha millorat amb la renovació de la xarxa d’aigua potable i el reforç del ferm del vial, que té una llargada de 815 metres i una amplada de tres metres.

L’arranjament, que abraça una su-perfície de 2.445 metres quadrats, ha permès que els veïns i les veïnes notin un increment en el cabal de l’aigua gràcies a les noves canonades de po-lietilè que s’han instal•lat.

La millora d’aquest camí, que té un pressupost d’uns 90.000 euros, s’emmarca dins del pla d’inversions de l’empresa concessionària Aigües de Lleida. Aquesta actuació complemen-ta el Pla de manteniment de camins de l’Horta, amb el qual es reparen una trentena de camins, tant asfaltats com de terra, a més d’altres actuacions puntuals.

L’Ajuntament de Lleida ha adjudi-cat la construcció de dues de les tres rotondes de la N-II a l’empresa ACSA Obras e Infraestructuras, SA per un im-port global de 867.874,56 euros. L’una és la rotonda situada a la intersecció de la N-II amb el camí de la Caparrella i l’altra, la glorieta emplaçada a la cruï-lla d’accés a Butsènit. Aquestes dues actuacions formen part d’un projecte global que inclou la construcció d’una tercera entre el pont de l’AVE i la ro-tonda ja existent del camí de Rufea, propera a la zona del Camp Escolar.

La rotonda de la Caparrella tindrà un diàmetre exterior de 58 m i un d’interior de 42 m, dos carrils de 4 m i voreres exteriors de 2 m. El projec-te inclou la millora i l’adequació dels carrils d’accés a la nova rotonda des de Lleida i en direcció a Alcarràs, com també la renovació de la xarxa de ser-veis i la instal•lació d’enllumenat nou.

També es fa el desbrossament de marges de camins –uns 150 quilòme-tres– als encreuaments i als punts en què la vegetació limita la visibilitat. Fi-nalment, s’ha millorat la senyalització de 44 km de camins de l’Horta. •••

La rotonda de Butsènit, amb un termini d’execució de 4 mesos, tin-drà un diàmetre exterior de 39 m i un d’interior de 23 m, dos carrils de 4 m i voreres exteriors de 2 m. També es facilitarà l’accés a la parada de bus. •••

• Les obres aniran a càrrec de l’empresa ACSA Obras e Infraestructuras, SA

• Reforç del ferm del vial, que té una llargada de 815 m i una amplada de tres metres

Adjudicades les rotondes de la N-II

Millora del camí Travessia Mariola


Urbanisme • Abril de 2014Urbanisme • Abril de 2014

L’alcalde i el director de zona de Bankia, Saturno Mourelo, van signar el conveni. © H. S.

La Paeria i Bankia han signat un acord pel qual l’entitat bancària cedeix 10 habitatges que s’incorporen a la xarxa de lloguer social. Els pisos es destinen a famílies sense recursos i amb risc d’exclusió social.

Aquesta cartera de pisos, que es po-dria ampliar en un futur, s’incorpora a la que té la Paeria en la Xarxa de Mediació de l’Empresa Municipal d’Urbanisme, que actualment disposa de 250 habi-tatges. D’aquests pisos, 50 són propietat

d’entitats bancàries i la resta, 200, són de particulars. A aquest servei s’hi suma els 250 habitatges que l’EMU té en propie-tat. Per tant, la Paeria gestiona prop de 500 habitatges per a necessitats socials.

Resolts problemes amb la hipotecaD’altra banda, l’Ajuntament de Lleida

ha resolt 86 casos amb problemes de pa-gament de la hipoteca o del lloguer per mitjà de l’oficina municipal de l’Empresa Municipal d’Urbanisme que es va obrir ara fa poc més d’un any per ajudar les famílies que han d’afrontar aquest tipus de situacions. Des de la seva posada en marxa, l’oficina ha atès 441 persones, de les quals 156 són per temes relacionats amb la hipoteca i 240 amb el lloguer. Dels 86 casos que s’han resolt, en 44 s’ha adjudicat un pis per mitjà de la Mesa d’Emergències (formada per la Paeria i la Generalitat), i la resta mitjançant proce-diments de mediació. •••

• Per a famílies sense recursos, fruit de l’acord signat entre la Paeria i Bankia

Cessió de 10 pisos per a lloguer social



7

Treballs d’ampliació de les voreres al carrer la Palma. © H. Sirvent

Treballs per canviar la xarxa de sanejament i la d’aigua potable i reemplaçar tot l’enllumenat públicLes obres de remodelació

del carrer la Palma, entre els carrers Nou i Lluís Besa, permetran donar prioritat als vianants amb la creació d’una plataforma única, la renovació i l’ampliació de les voreres per millorar l’accessibilitat, a més de la renovació dels serveis.

L’actuació al carrer la Palma, al Centre Històric, complementarà tota la ur-banització que s’està fent a l’entorn de la plaça Sant Antoni Maria Claret i el Pa-rador del Roser.

La urbanització del carrer la Palma, que té un termi-

ni d’execució de 4 mesos, comprèn un àmbit de 588 metres quadrats, dels quals 218 corresponen a les vore-res amb llambordes i 370, a la calçada de paviment asfàltic.

En aquest sentit, es re-novarà la vorera en el pri-mer tram tot i que quedarà igual d’amplada i en el tram en què el vial s’eixampla es pretén ampliar la vorera fins als 2,80 m i una calçada de 5 metres.

Pel que fa als serveis, amb les obres de remodelació es millora la xarxa de saneja-ment i la d’aigua potable i es renova tot l’enllumenat del carrer.

A més, es col•locaran vuit cubs o pilones per delimitar la calçada de les voreres, a més de la millora de la se-nyalització vertical i horit-zontal.

El pressupost d’aquesta actuació, que és previst que estigui enllestida al començament de l’estiu, és de prop de 110.000 euros i es du a terme per mitjà de les inversions de la conces-sionària Aigües de Lleida. •••

Els solars del Seminari acullen un pàrquing de zona blava de baixa rotació. © H. Sirvent

Coincidint amb l’entrada en funcio-nament del Mercat del Pla, s’han obert els aparcaments habilitats al solar dels antics blocs del Seminari i a l’Illa de la Maternitat, que completen l’oferta de 2.000 places per estacionar a l’entorn del nou equipament i del Centre His-tòric.

L’Ajuntament ha adequat com a pàrquing de zona blava de baixa rota-ció dos solars del Centre Històric on hi havia els blocs del Seminari, amb un total de 87 places. Aquests terrenys nous, situats al carrer Cavallers 28, 30 i 32 (davant del Parador de Turisme) i Cavallers 68, 70, 72, 74, s’incorporen al projecte Solars Vius, dins del qual ja s’ha actuat en una dotzena de solars del Centre Històric de Lleida.

Aquesta actuació forma part de la millora de la mobilitat i de l’aparcament del Centre Històric i se

suma a l’ampliació que s’està duent a terme a l’Illa de la Maternitat, amb un total de 150 places, com també l’adequació d’un solar al carrer Tallada amb 35 places més i el de la plaça del Dipòsit amb unes altres 21 places. •••

• Ampliació de les voreres, millora l’accessibilitat i renovació dels serveis

• Unes 240, al solar dels antics blocs del Seminari i a l’Illa de la Maternitat

Prioritat per al vianant al carrer la Palma

Places de pàrquing al Centre Històric

Oferta de 2.000 places per estacionar a l’entorn del Mercat del Pla i del conjunt del barri



Med

i Am

bien

t

• Inclou 43 accions per aconseguir la reducció d’un 20% de les emissions de CO2

• Estalvi del 36% en combustible i del 10% en electricitat a Sant Francesc

Pla d’Acció de l’Energia Sostenible

Eficiència energètica als edificis

Reducció d’un 20% de les emissions de CO2 a la ciutat. © H. Sirvent

Les actuacions s’emmarquen dins del projecte europeu Smartspaces. © H. Sirvent

La comissió informativa d’Urbanis-me, Medi Ambient, Mobilitat i Territori va aprovar el Pla d’Acció de l’Energia Sostenible de Lleida, seguint les línies estratègiques establertes en l’Agenda 21 de l’Ajuntament de Lleida i com-plint amb el pacte d’alcaldes contra el

La Paeria ha iniciat les actuacions d’estalvi i eficiència energètica de l’edifici municipal de Sant Francesc dins del projecte demostratiu euro-peu Smartspaces, conjuntament amb 580 edificis públics d’11 ciutats euro-pees. Amb totes aquestes mesures es

canvi climàtic que Lleida va subscriure el 2009.

El pla inclou la proposta de 43 ac-cions, tant en l’àmbit públic com pri-vat, per aconseguir la reducció d’un 20% de les emissions de CO2 fins al

preveu assolir un mínim d’estalvi del 15% de l’energia respecte a l’any 2013, que es preveu que arribarà al 36% en combustible i al 10% en electricitat.

El projecte Smartspaces, que es du a terme per mitjà de l’Agència de

2020. Es vol passar de les emissions actuals de 4,78t CO2 per càpita a 3,43t.

Entre les mesures hi figuren la millo-ra de l’eficiència energètica en edificis municipals i en l’enllumenat públic i la promoció de mesures d’estalvi en els domicilis privats, com ara l’aïllament d’edificis o la modernització de calde-res. De les 43 mesures d’actuació, 13 actuacions s’inclouen dins de l’àmbit domèstic; 5, en el sector serveis; 6, de mobilitat; 4, en el cicle de residus; 1, en el cicle de l’aigua; 10 actuacions, en l’àmbit públic (Paeria), i 5, que te-nen a veure amb la producció local d’energia de fonts renovables. El pla vol analitzar la situació del municipi en matèria d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i de consums energètics i determinar el conjunt d’actuacions per desenvolupar des de l’Ajuntament per millorar el comportament ener-gètic i d’emissions del municipi. •••

l’Energia de Lleida, ha posat en mar-xa un conjunt d’actuacions a l’edifici municipal Sant Francesc per rebaixar el consum d’energia tant pel que fa al gas com a l’electricitat.

Durant el darrer any s’ha monito-ritzat el consum de l’edifici i de les temperatures de les diferents plantes, per tal de detectar els sobreconsums, les disfuncions o els possibles malba-rataments energètics. En segon lloc, s’ha programat una sèrie de mesures relacionades amb la climatització de l’edifici tant a l’hivern com a l’estiu, i amb el consum d’electricitat tant dels equips com de l’enllumenat.

A més de l’edifici de Sant Francesc, a Lleida també es treballa dins el marc d’Smartspaces als pavellons de Barris Nord, de Pardinyes i de Cappont, amb el mateix compromís de reduir el seu consum energètic un 15%. •••


Alcaldia• Abril de 2014

L’alcalde a CeBIT de Hannover. © H. S.

• Conferència del paer en cap en el mar de la fira CeBIT de HannoverL’alcalde aposta per les smart cities

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va po-sar en relleu el paper que han d’exercir els ajuntaments en la introducció dels serveis de Big Data i tots els avenços que representen per a l’administració pública i per al concepte de smart city en una conferència que va impartir a la fira tecnològica CeBIT de Hanno-ver. Coincidint amb la visita a CeBIT, l’alcalde de Lleida i president del Con-sorci Parc Científic va signar un con-veni de col•laboració amb l’European Center of Ubiquitous Tecnologies and

Smartcities (Ubiquitec) de la Universi-tat de Duisburg-Essen per desenvolu-par conjuntament amb el parc cientí-fic aplicacions d’smart cities en l’àmbit social. Lleida col•laborarà també amb la fira alemanya Metropolitan Solu-tions de serveis i tecnologia per als municipis, en el marc de Municipàlia.

Lleida i el Parc Científic participen a CeBIT des del 2005 amb l’objectiu de promoure sinèrgies i acords vincula-des a la innovació i recerca del parc. •••

• Ros reivindica la potencialitat econòmica i cultural de Lleida en l’àmbit internacional

‘Lleida ha de mirar lluny en el temps i en l’espai’

Àngel Ros va pronunciar la conferència anual que organitza el Col·legi de Periodistes. © H. S.L’alcalde reclama millores com la connexió amb el Corredor Mediterrani o que la A-27 arribi fins a Montblanc“Lleida ha de mirar lluny, en el temps

i en l’espai”. Amb aquesta frase reivin-dicava l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, el paper que ha de tenir Lleida com a centre neuràlgic econòmic i cultural. En la conferència anual del Col·legi de Periodistes, el paer en cap va incidir en els elements que poden contribuir a desenvolupar les potencialitats de la ciutat, àdhuc en l’àmbit internacional, com Mercolleida, el Parc Científic de Gardeny, GlobaLleida, la Fira de Lleida, la Universitat, la cultura o el turisme.

El paer en cap va remarcar que les es-tratègies d’avenç econòmic han d’anar sempre acompanyades de polítiques

encaminades a la cohesió social i al desenvolupament dels valors humans.

En l’àmbit social, va recordar el su-port de l’Ajuntament a les famílies amb necessitats socials, a la gent gran i a les persones amb dificultats per pagar la hipoteca o el lloguer. També va incidir en la promoció laboral i empresarial, recordant els programes desenvolu-pats per l’IMO i anunciant la creació d’una oficina dedicada a promoure la responsabilitat social de les empreses i les administracions.

El discurs va incidir en el valor de la Formació Professional (especialment

la FP dual) i dels programes de mobili-tat europeus, mentre que en el capítol de la investigació va remarcar el paper important que tenen les empreses del Parc Científic de Gardeny. A més, va anunciar la creació d’un departament dedicat a la divulgació científica.

No va obviar tampoc el rol que ha de tenir la cultura i va anunciar la creació d’un Pla d’Internaciona-lització de la Creació Cultural que ajudarà els crea-dors a obrir-se a l’exterior.

Respecte al turisme, es va referir a elements clau com l’enogastronomia, la potenciació de la Seu Vella o el paper de Lleida com a capital de turisme de negocis i de grans cites esportives.

Ros, que va demanar “un salt de la política agrària a la política industrial”, va reclamar també una aposta per les comunicacions (connexió amb el Cor-redor Mediterani, extensió de la A-27 fins a Montblanc, Aeroport de Lleida-Alguaire) per tal de poder desenvolu-par les potencialitats de la ciutat. •••


Abril de 2014 • Alcaldia

La Festa de Moros i Cristians tindrà lloc del 16 al 18 de maig. © H. S.

Les activitats es desenvolupen fins al final de juny en una trentena d’espais i equipaments de diferents barris

Unes 400 propostes de cultura popular, esport, pa-trimoni, museus, ciència i infantils es desenvoluparan aquesta primavera a gaire-bé una trentena d’espais i equipaments dels diferents barris de la ciutat. El nou programa d’activitats de primavera de l’Ajuntament de Lleida, que s’allargarà fins al final de juny, es du a terme en col•laboració amb una seixantena d’entitats.

És la primera vegada que l’Ajuntament de Llei-da recopila, en un llibret informatiu i un web, totes les activitats de primavera que tenen lloc a la ciutat. La Paeria ha editat 75.000 exemplars del nou progra-ma, que s’han distribuït a

les llars i els comerços de Lleida, i també estan dispo-nibles als centres cívics, a la Seu Vella, a Turisme de Llei-da, a la Regidoria de Cultu-ra, a La Llotja, als hotels i a Turisme de la Generalitat, entre d’altres espais.

Les propostes també es poden consultar al web www.paeria.cat/primavera, que s’actualitzarà perma-nentment amb les novetats del programa.

La ciutat aplega bona part de les seves festes més emblemàtiques a la prima-vera, com la Festa Major de Maig, la Fira de Titelles, la Festa de Moros i Cristians, l’Aplec del Caragol, la Set-mana Santa, la diada de

Sant Jordi, la Feria de Abril, la Nit dels Museus, el Cor-pus o la Diada de Cultura Popular, entre d’altres. En-guany s’hi incorpora l’Air Race F1, un nou festival aeri que tindrà lloc a l’Aeroport Lleida-Alguaire al maig. •••

• Programa amb 400 propostes de cultura popular, esport, patrimoni, ciència i infantilsGaudir de Lleida a la primavera


Abril de 2014 • JoventutAlcaldia

L’Ajuntament de Lleida convoca la sisena edició del Premi Internacional Ciutat de Lleida per, un any més, pro-moure la projecció internacional de Lleida i la seva àrea d’influència.

El guardó reconeix públicament i institucionalment la trajectòria de persones, entitats de la societat civil, empreses i/o institucions que hagin destacat per la seva aportació, per mi-tjà del seu treball acadèmic, científic, econòmic, social o cultural, a la visibi-lització, el coneixement o el ressò in-ternacional de la ciutat de Lleida i el seu territori més pròxim.

El jurat, presidit per la periodista Rosa Maria Calaf, és format enguany pel president del Grup Ros Roca i president del Consell Social de la Universitat de Lleida, Ramon Roca; el catedràtic de Dret Internacional Pú-blic i Relacions Internacionals de la

UdL, Albert Galinsoga; el periodista i escriptor Lluís Foix; el tinent d’alcalde Fèlix Larrosa, i el director-fundador de Lleida.net, Francesc Sapena. El gua-nyador rep una reproducció en bron-ze de l’anomenat “Bronze d’Ascoli”. •••

• Per promoure la projecció mundial de la capital del Segrià i la seva àrea d’influència

Premi Internacional Ciutat de Lleida

El guardó reconeix la trajectòria de persones, entitats de la societat civil, empreses i institucions

Spring Riot en el moment de rebre el guardó. © Regidoria de Joventut

Les formacions Steinbock, Orígens i Enzuri han obtingut respectivament el segon, tercer i quart premis

Spring Riot ha estat la for-mació guanyadora del con-curs DIRECTE 2014, la Mos-tra de Música Jove del Segrià organitzada per la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Lleida. El premi perme-trà a aquest grup de rock alternatiu actuar a la Festa Major de Lleida d’enguany

i obtenir la producció d’un vídeo musical amb 3 temes en directe.

Els components de la ban-da guanyadora són Isaac Pi-zarro, veu i guitarra elèctrica; Joan Mercadé, cors i bateria; Lluís Sánchez, veu principal i guitarra rítmica; Marc Górriz,

als teclats i sintetitzador, i Lluís Surroca, veus i baix.

El jurat, integrat per mú-sics i professionals del món de la comunicació i la mú-sica, ha atorgat el segon premi al grup de hard rock Steinbock, que obté el dret a actuar a la Festa Major d’estiu d’Alcarràs; el tercer premi al grup especialitzat en la fusió d’estils Orígens, que participarà a la Festa major d’Alpicat, i el quart premi a la formació de pop-rock Enzuri, que actuarà a les Festes de Tardor de Llei-da. A més dels concerts, tots remunerats, aquests tres grups han aconseguit tam-bé la producció d’un vídeo musical.

• El grup actuarà a la Festa Major de Lleida i gravarà un vídeo amb tres temes en directe

Spring Riot guanya el concurs DIRECTE

La fase final d’aquesta 18a edició del concurs tingut la participació de 8 grups mu-sicals (formats per un total de 32 joves músics), que han rebut el suport d’uns 400 se-guidors.

El DIRECTE d’enguany s’ha obert per primer cop a tota la comarca i ha comp-tat amb la col·laboració dels ajuntaments d’Alcarràs i Al-picat i del Consell Comarcal del Segrià. •••


Fires • Abril de 2014

El saló ha tingut lloc del 24 al 26 d’abril a la Fira de Lleida. © S.C.

L’espai “Youth on the Move” de la Comissió Europea ha ofert tot tipus d’informació sobre els programes d’educació i treball juvenils a Europa

GlobaLleida ha promo-cionat l’emprenedoria en el marc de la Fira de Formació Professional i Treball “F&T”, saló que s’ha celebrat del 24 al 26 d’abril al pavelló 4 de Fira de Lleida. L’entitat lleidatana ha presentat el programa Erasmus per a Jo-ves Emprenedors, adreçat a persones que han iniciat el seu negoci en els darrers 3 anys i que vulguin treballar i intercanviar experiències amb empresaris d’èxit de di-ferents països europeus.

Aquesta és una de les prin-cipals novetats del saló, que ha tingut la participació de 24 empreses i entitats i ha donat informació sobre 25 disciplines formatives, una més que en l’edició anterior.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va remarcar durant la p`resentació que aquesta mostra “ofereix una visió in-tegral de l’oferta de forma-ció professional de les Terres de Lleida” i va destacar que “cada dia més empreses llei-datanes confien en la forma-ció educativa dual”.

F&T ha acollit 50 activitats professionals (conferències, tallers, demostracions i altres iniciatives relacionades amb la formació) i ha acollit l’espai “Youth on the Move” de la Comissió Europea, que ha in-format sobre programes per estudiar i formar-se a la Unió Europea, el servei de volun-tariat europeu, les pràctiques professionals en empreses europees, etc.

La Generalitat de Catalu-nya va aconseguir que al saló hi participessin més de 250 professors i professores, al-guns dels quals es van enca-rregar de les visites guiades, adreçades tant als alumnes com als pares i les mares, per donar a conèixer les famílies professionals. •••

• El saló de formacio i treball dóna als joves informació sobre 25 disciplines formativesLa fira F&T fomenta l’emprenedoria

Cons

isto

ri

• S’integra a les àrees vinculades als Serveis a les Persones i és edil dels MagranersNeus Brocal, nova regidora de la Paeria

Neus Brocal va assumir el càrrec de regidora en el ple extraordinari del 10 de març. © H. S.

Neus Brocal va prendre possessió el passat 10 de març com a nova regido-ra de l’Ajuntament de Lleida en un ple extraordinari. El paer en cap, Àngel Ros, va lliurar la venera i l’escut que la distingeixen com a edil i li va recordar el compliment de les obligacions que

comporta el càrrec, atès que ja va ser-ho en la legislatura anterior.

Ros li va desitjar tot l’èxit en aques-ta nova etapa, incidint en la voca-ció estricta de servei al ciutadà i del treball per la convivència a la ciutat.

Per la seva banda, Neus Brocal es va posar al servei dels lleidatans i les lleidatanes, especialment dels veïns dels Magraners, barri del qual és re-gidora.

Neus Brocal s’integra a les àrees vinculades als Serveis a les Persones, a més de ser regidora del barri dels Magraners, com en el període an-terior com a regidora de Polítiques d’Igualtat a l’Ajuntament de Lleida, del 2007 al 2011.

Nascuda a Lleida l’any 1974, és tèc-nica especialista de Segon Grau, en la branca Administrativa i Comercial, en l’especialitat Informàtica d’Empresa.

La regidora ocupa la vacant de l’extinent d’alcalde Josep Presseguer, que va renunciar al seu càrrec en el ple de febrer per incorporar-se a l’empresa privada. •••


Abril de 2014 • Parc Científic

15

JoventutTecnologia

Fotograma del llargmetratge “Nick”. © H. S.

El regidor de Joventut, Oriol Yuguero, amb voluntaris. © H. S.

La posproducció del llargmetratge “Nick” es durà a terme a l’equipament del Parc Científic de Gardeny

El Magical Media del Turó de Gardeny ha acollit el rodatge d’escenes de la pel•lícula “Segon Origen”, del director lleidatà Carles Porta. El film, que ha adap-tat al cinema la novel•la Mecanoscrit del segon ori-gen, de Manuel de Pedrolo, disposa del Magical Media i el Parc de Gardeny com al-guns dels platós, a més de diferents localitzacions de la ciutat, com la plaça Blas Infante.

La Paeria dóna suport al projecte de “Segon Origen”, una coproducció interna-cional d’Antàrtida i Ipsofac-to Films (Regne Unit) que té la participació de Televisió de Catalunya i Televisión Española.

D’altra banda, la produc-tora andorrana Imminent Produccions farà la pospro-ducció del llargmetratge “Nick” al Magical Media. El director i guionista és

José Pozo, que ha guanyat dos Goya i diversos pre-mis internacionals amb pel•lícules d’animació. Ha dirigit curtmetratges de ficció, com “Clodette”, que ja va utilitzar la tecnologia i els equips de posproduc-ció del centre audiovisual

lleidatà. La pel•lícula “Nick” es rodarà en anglès, per facilitar la distribució inter-nacional, a Ordino i la Mas-sana. Els actors d’aquest llargmetratge són Cooper Crafar, Molly Malcon, Meli-na Mathews, Timothy Gibbs i Elisabeth Terri.

“Nick” és el tercer llarg-metratge de José Pozo, encara que el primer en el terreny de la ficció. També ha estat guionista, director o productor de “El Cid, la leyenda” i “Nocturna”, gua-nyadores totes dues d’un Goya. •••

• Rodatge d’escenes d’aquest film a alguns dels platós del centre audiovisual lleidatà

• La Paeria ha acollit 11 col·laboradors estrangers en les tasques municipals

• Accessible per mitjà d’Internet, ofereix informació comercial i turística de Lleida

“Segon Origen”, al Magical Media

Voluntaris europeus a l’Ajuntament

GoLleida, l’oferta de la ciutat al mòbil

Una estudiant lituana, Ada Miseviciute, està fent una estada de voluntariat de nou mesos a la Regidoria de Joventut de la Paeria en el marc del programa Eras-mus+ de la Unió Europea. Actualment, l’Ajuntament de Lleida ha fet els tràmits

GoLleida és una nova aplicació gratuïta per a mò-bil que ofereix en un sol lloc l’oferta comercial i turística de la ciutat. L’aplicació està disponible en format web i és accessible per mitjà d’Internet des de www.go-lleida.com. GoLleida ofereix

oportuns per tal que dos joves lleidatans efectuïn el seu voluntariat a Kosovo i Eslovènia i pròximament un altre jove marxarà a Suècia. L’Ajuntament ha acollit fins ara 11 voluntaris, que han col•laborat en diferents projectes municipals. •••

serveis (compres, restau-rants, bars, etc.); agenda, amb la publicació de les ac-tivitats que s’organitzen a la ciutat; informació diversa, les festes, la gastronomia, el clima i les activitats, i ofer-tes específiques dels dife-rents comerços associats. •••


Parc Científic • Abril de 2014

Acte inaugural de l’Any Oró, que commemora el 10è aniversari de la mort del científic. © H. S.

• Al setembre s’inaugurarà una gran exposició sobre el llegat del bioquímic lleidatàAny per difondre la figura de Joan Oró

Candidat al Premi Nobel, el científic va col·laborar en diversos projectes d’investigació espacial de la NASA, com el projecte Apollo

Lleida ha declarat el 2014 com l’Any Oró, una efemèride que vol difondre el llegat i la figura del científic lleida-tà Joan Oró i promoure l’interès per la ciència, pel coneixement i per la recer-ca entre els ciutadans i les ciutadanes, sobretot en els joves. La iniciativa, or-ganitzada per la Paeria i el Patronat de la Fundació Joan Oró, coincideix amb el desè aniversari de la mort del cien-tífic lleidatà més internacional i presti-giós i omplirà Lleida d’activitat científi-ca durant tot l’any.

La relació de la ciutat amb el bioquí-mic lleidatà és ben estreta, atès que el seu llegat és dipositat actualment al Parc de Gardeny. S’hi poden trobar els seus diaris personals, apunts, treballs científics, fotografies i altres objectes. Un dels elements paradigmàtics és la reproducció de la maqueta de la lluna emprada per la NASA a l’Apollo XI, que és exposada al Parc Científic de Gar-deny.

Actes de contingut científic L’Any Oró ha arrencat amb una expo-

sició de fotografia científica i astronò-mica, “Fotografia i ciència”, a càrrec de Casimir Jover. També s’han desenvo-lupat unes jornades d’astrofotografia i la conferència “Casualitat o causalitat:

ciència del caos en economia”, a càrrec de Sergi Gámez.

És previst que al setembre s’inauguri una gran exposició sobre el seu lle-gat, que ha de permetre mostrar per primera vegada al públic el fons de la Fundació Joan Oró i presentar alguns dels elements o continguts del futur Museu del Clima i el Medi Ambient.

Joan Oró, un científic universalJoan Oró va néixer el 26 d’octubre de

1923 a Lleida. Fill d’una família de fle-quers de la ciutat de Lleida, des de petit es va interessar pel paper de la huma-nitat a l’univers. La reflexió i l’estudi de l’origen de la vida varen centrar la seva atenció els anys d’estudiant, a Barcelo-na i després als Estats Units. Llicenciat en Ciències Químiques per la Universi-tat de Barcelona (1947), es va doctorar en Bioquímica pel Baylor University College of Medicine de Houston.

Essent ja professor de la Universitat de Houston, es va produir un dels mo-ments clau de la seva carrera científica l’any 1959, quan va completar el seu experiment de síntesi de l’adenina, una de les molècules més importants per a la vida.

També es va fer famós per la teoria de la panspèrmia, una hipòtesi sobre el paper dels cometes en l’origen de la Terra. Concretament va explicar que en xocar amb el planeta haurien aportat molts compostos de carboni i aigua, la qual cosa afavoriria la síntesi prebiò-tica de molècules orgàniques.

Des del 1963, va col·labo-rar en di-versos projectes d’investigació espacial de la NASA, com el projecte Apollo per a l’anàlisi de les roques i altres mostres de material de la Lluna, i el programa Viking per al desenvolupament d’un instrument per a l’anàlisi molecular de l’atmosfera i la matèria de la superfície del planeta Mart.

L’exposició anirà acompanyada, també, d’accions paral•leles com ara conferèn-cies i tallers científics, en què destaca la participació activa de diversos centres escolars. També s’impulsarà la Setmana de la Ciència al Carrer, amb activitats relacionades amb l’astronomia.

Oró, un investigador incansable. © F. J. Oró


Abril de 2014 • Parc Centífic

El paer en cap i la filla de Joan Oró, recordant el bioquímic lleidatà. © Hermínia Sirvent

Va participar també com a membre de la Junta Espa-cial de l’Acadèmia Nacional de Ciències, que assessora el Govern dels EUA sobre els projectes d’exploració espacials. Aquests projec-tes inclouen, entre d’altres, l’estació internacional en òrbita terrestre i el viatge tri-pulat al planeta Mart.

A partir del 1970 va impul-sar la Societat Internacional per a l’Estudi dels Orígens de la Vida, ISSOL, de la qual fou president. Com a profes-sor emèrit de la Universitat de Houston, va viure a cavall entre Houston i Barcelona i va ser membre de diferents comitès de la NASA i de l’Acadèmia de Ciències dels Estats Units.

Va tornar a Catalunya l’any 1980, per col•laborar en els nous plans de de-senvolupament energètic i l’estudi de fonts alternatives d’energia. Va ser diputat de CiU per Lleida al Parlament Oró rebent unes mostres lunars, portades per l’Apollo 11. © Fun. J. Oró

de Catalunya (1980-1981) i assessor en temes científics del president de la Genera-litat.

L’any 1993 el doctor va posar en marxa la Funda-ció Joan Oró a Lleida, amb l’objectiu de promoure ini-ciatives per al desenvolu-pament dels coneixements científics i de recerca. Entre els seus objectius s’inclou també el trasllat de la do-cumentació del llegat cul-tural del doctor Joan Oró, i promoure la creació d’un Museu Cultural i Científic de Lleida, amb especial èmfasi sobre tot allò que es refereix a l’origen i l’evolució de la vida, cosmoquímica i cièn-cies de l’espai, d’acord amb la seva línia de recerca.

En els últims anys de la seva vida va impulsar la crea-ció de l’Observatori i el Parc Astronòmic del Montsec. El gran científic lleidatà va mo-rir el 2 de se-tembre de 2004 als 80 anys.

Candidat al Premi NobelJoan Oró va publicar una

dotzena de llibres i més de 200 treballs d’investigació. Va ser diferents vegades candidat al Premi Nobel i va rebre la Gran Creu del Mèrit Aeronàutic (1983) i la Me-dalla Alexander Ivanovich Oparin de la Societat Inter-nacional per a l’estudi dels

orígens de la vida (1986). També va rebre la Creu de l’Ordre Civil d’Alfonso X El Sabio i la Creu de Sant Jordi i fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Houston. Mesos abans de morir, el rei Joan Carles I el va nomenar marquès d’Oró i la Generalitat li va concedir la medalla d’or. •••


Abril de 2014 • Festes


L’encesa de llums va donar inici a cinc dies de festa. © H. Sirvent

La Batalla de Flors aplega nombrós públic a la Rambla de Ferran. © H. Sirvent

Uns 60.000 visitants han assistit a la celebració, que ha inclòs activitats culturals, de lleure i gastronòmiques

La Batalla de Flors, el correfoc, els gegants i els focs artificials atreuen nombrós públic

La 10a edició de la Feria de Abril de Lleida s’ha desenvolupat del 30 d’abril al 4 de maig als pavellons 2 i 3 de Fira de Lleida als Camps Elisis amb un gran èxit d’assistència, uns 60.000 visitants. La Casa de Andalucía de Lleida ha programat un any més cinc dies plens d’activitats, que han inclòs la II Fira del Cavall de pura raça espanyola.

La festa es va iniciar el 30 d’abril amb l’encesa dels llums de la portala-da i el pregó. L’1 de maig va tenir lloc lloc la colorista i festiva cercavila que va recórrer els ponts Vell i de Príncep de Viana i alguns carrers de la ciutat, amb música i ball de sevillanes i amb la presència d’un nombrós grups de cavallistes i carruatges de cavalls. Nombrós públic va assistir a la missa rociera i, en acabar, al dinar de ger-manor. La programació de la festa va incloure també espectacles, música i ball i el 6è concurs de sevillanes. Tam-

Lleida celebra del 8 al 12 de maig les Festes de Maig en honor a Sant Anastasi, amb un ampli programa farcit d’activitats. Com cada any, les Festes de Maig vénen carregades de bona música per gaudir-ne en direc-te. Els Pets, Pegasus, The Excitements i els Amics de les Arts són alguns dels noms més destacats del programa festiu. Els Camps Elisis acolliran des del pop-rock d’Izal o el rhythm’n’blues i soul de The Excitements a la música més festiva i popular dels Pets i la Pe-gatina. Aquesta àmplia i diversa oferta musical convertirà els Camps Elisis en el punt neuràlgic de la festa. L’Auditori acollirà dues grans actuacions com les de Pegasus, llegendari grup musi-cal, i els Amics de les Arts.

Entre l’ampli programa d’activitats populars, destaca l’ofrena floral a Sant Anastasi, els seguicis populars, la diada castellera, la Batalla de Flors,

bé hi ha hagut actuacions de copla espanyola i de l’escola de ball i els dos coros rocieros de la Casa de Andalu-cía, entre d’altres grups. A més, s’han pogut tastar productes gastronòmics andalusos. •••

el correfoc, el concurs de sardanes, les diferents actuacions de dansa i músi-ca per diversos espais de la ciutat o el Ball de Gegants. La festa s’acomiada amb un esplèndid castell de focs arti-ficials. •••

• Els Pets, Pegasus, The Excitements i els Amics de les Arts, protagonistes de la festa

• La Fira del Cavall de pura raça espanyola ha estat un dels actes més destacats

Bona música per les Festes de Maig

La Feria de Abril enceta el maig festiu


Cultura • Abril de 2014

El fons disposa de 3.000 CD. © H. S.

La biblioteca-fonoteca especialit-zada en música de l’Auditori Munici-pal Enric Granados ha iniciat un cicle d’activitats que, sota el nom “L’altra biblioteca: activitats extra”, pretén do-nar a conèixer aquest espai entre els ciutadans i les ciutadanes. El 30 de maig hi haurà un recital del grup Uni-Corn, la coral de la UdL.

L’equipament municipal, d’accés lliure i gratuït, disposa d’un ampli fons musical de 3.000 CD catalogats, mo-nografies, revistes i partitures (unes 1.500) especialitzades en música de diversos estils i èpoques, especial-ment música clàssica, per al gaudi i la consulta de tots els ciutadans i les ciutadanes. •••

• L’ampli catàleg musical és d’accés lliure i gratuït per als ciutadans i les ciutadanesFons documental de música a l’AuditoriParades de llibres en un centre escolar de Lleida. © H. Sirvent

• El Cafè del Teatre va acollir el 23 d’abril el recital poètic “Versos x Aliments”Més cultura que mai per Sant Jordi

Durant la diada de Sant Jordi es va instal•lar a la plaça de la Paeria un es-tand de publicacions de l’Ajuntament de Lleida. El públic que va visitar l’espai va rebre gratuïtament el volum número 10 de la col•lecció municipal “Escata de drac. Relats de Sant Jordi”,

amb cinc narracions inèdites dels es-criptors Àngels Marzo, Francesc Pané, Jordi Prenafeta, Josep M. Rodríguez i Roger Torres.

Dins dels actes de Sant Jordi 2014, el dimarts 22 d’abril es va presentar al

Cafè del Teatre el poemari “Tanta terra” de Pere Pena. El dimecres 23 d’abril va tenir lloc al vespre al Cafè del Teatre el recital poètic “Versos x Aliments”, a be-nefici del Banc dels Aliments de Lleida, amb poetes integrants del col•lectiu Adictos al Verso i Carles Maria Sanuy, Rosa Fabregat i Francesc Pané com a poetes convidats.

Més tard es va desenvolupar a l’Auditori el concert literari “Aqua”, a càrrec de LleidArt Ensemble. I a la plaça de Sant Joan la Banda Munici-pal de Lleida va ser la protagonista del concert institucional de Sant Jordi.

Homenatge a Rosa FabregatFinalment, el dijous 24 d’abril, al

Cafè del Teatre, va tenir lloc el recital “Dona mirant les cigonyes passar”. Es tracta d’un acte poètic i musical de Lleida i els seus poetes en reconeixe-ment de la trajectòria literària de Rosa Fabregat. •••


Abril de 2014 • Benestar Social

Es faran 19 habitatges de 50 i 70 m2. © Hermínia Sirvent

La Paeria posa a disposició del Bisbat de Lleida l’assessorament urbanístic i de serveis socials

Treballadors de plans de formació i ocupacionals de l’IMO col•laboraran en la re-habilitació i l’agençament dels pisos socials de l’antic Seminari, que es conver-tiran en habitatges per a famílies en risc d’exclusió. La Paeria també ha posat a disposició del Bisbat de Llei-da, que promou el projecte, l’assessorament urbanístic i de serveis socials que siguin necessaris per tirar-lo enda-vant.

Aquesta iniciativa preveu la construcció d’un total de 19 habitatges que tindran una dimensió d’entre 50 i 70 metres quadrats. Hi haurà de 2 a 3 habitacions, bany i cuina-menjador. També es preveuen espais comuns

com una gran sala per a re-unions i tallers. El projecte, que té un pressupost de 900.000 euros, estableix

que el règim per gaudir d’aquests pisos sigui de ces-sió d’ús per un període d’1 a 3 anys.

El projecte, a més de faci-litar un pis per a un termini de temps determinat, pos-sibilita una atenció integral a les famílies que inclou l’acompanyament i el seu procés de retorn a la norma-litat.

La previsió és que quatre nuclis familiars desnonats puguin començar a ocupar els habitatges socials del Se-minari, situats a la primera planta, durant el segon se-mestre del 2014. •••

• Treballadors de l’IMO col·laboraran en l’agençament dels habitatges socialsRehabilitació dels pisos del Seminari

Inici del curs de formació bàsica per a cuidadors i cuidadores no professionals. © H. Sirvent

El primer taller que s’ha posat en marxa és un curs de formació bàsica, que es fa a diferents centres cívics

El programa global d’atenció a cui-dadors i cuidadores no professionals de persones en situació de dependèn-cia inclou aquest any com a novetat un servei de terapeuta ocupacional i grups d’ajuda mútua. El primer taller que s’ha posat en marxa és un curs de formació bàsica per a cuidadors i cui-dadores no professionals, que es fa als centres cívics de Balàfia, la Bordeta, la Mariola i Democràcia.

Els grups d’ajuda mútua que s’enceten aquest curs són sessions d’una hora i mitja amb periodicitat mensual en què participen persones que comparteixin una mateixa situa-ció de cura d’una persona dependent, amb l’assessorament d’una psicòloga i una treballadora social. El servei de terapeuta ocupacional ofereix la va-loració, l’orientació, l’assessorament i el seguiment d’un terapeuta ocupa-cional, al domicili de la persona en

situació de dependència, per tal de millorar l’autonomia en la realització de les activitats de la vida diària i, com a conseqüència, alleugerir la càrrega del cuidador o cuidadora no profes-sional. •••

• Estrena d’un servei de terapeuta ocupacional i grups d’ajuda mútua

Cursos per a cuidadors no professionals



La Paeria reclama a Foment que exigeixi a la constructora que es faci càrrec de l’import de les obres de reparació de la infraestructura

L’Ajuntament de Lleida ha posat en servei la passarel·la dels Instituts després d’haver dut a terme les obres d’arranjament per reparar les defi-ciències que els serveis tècnics muni-cipals havien detectat.

En aquest sentit, es va comprovar que hi havia una gran oxidació a la part inferior del viaducte a causa de l’acumulació de l’aigua, que a llarg termini podria posar en perill la seva estabilitat. El deteriorament podria

respondre a un vici ocult de la cons-trucció o a un defecte del disseny del drenatge. L’Ajuntament ha reclamat al Ministeri de Foment que exigeixi a la constructora que es faci càrrec de l’import de les obres de reparació, les quals tenen un cost de 81.000 euros que han estat avançats per la Paeria.

La passarel·la per a vianants es va construir sobre la N-II davant del Camp Escolar. Té una longitud de 50 metres amb una estructura de ferro en forma d’arc. Va tenir un cost de 367.084 eu-ros i es va estrenar el 2006, tot i que no es va transferir a l’Ajuntament de Lleida fins al 2008. •••

• Eliminat l’òxid que afectava la part inferior del viaducte situat sobre la carretera N-II Reobertura de la passarel·la dels Instituts

El viaducte és molt utilitzat pels estudinats dels instituts del Camp Escolar. © H. S.


Abril de 2014 • Benestar Social

Unes 200 persones participen en cada sessió de ball. © H. S.

Les orquestres Frenesí, Glacé i Grup 43 fan moure el cos als lleidatans al ritme de tango, txa-txa-txa o pasdoble

Les Tardes de Ball, que or-ganitza la Paeria, arriben en-guany a la 22a edició. El tret de sortida de les sessions de ball, que són gratuïtes, va tenir lloc el 20 de març i se celebraran tots els dijous de març i abril a les 17.30 hores al River Cafè.

Les orquestres Frenesí, Glacé i Grup 43 s’encar-reguen de posar la música perquè els assistents puguin demostrar la seva destresa ballant al ritme de tango, txa-txa-txa o pasdoble.

L’activitat es clourà el 9 de maig, a partir de les 17.00 h, amb el Ball de la Festa Major de la Gent Gran, que es farà al pavelló 3 de Fira de Lleida als Camps Elisis.

En el decurs de l’acte es lliuraran els premis als gua-nyadors del concurs de ball. En l’edició anterior, la pare-lla vencedora era formada per Joan Raido i Carmen Larroya. Cal recordar que en l’edició del 2013, les Tar-

des de Ball van aplegar unes 3.400 persones, amb una mitjana d’assistència d’uns 200 lleidatans a cada sessió.

Aquesta iniciativa, que al llarg dels anys s’ha anat con-

solidant amb un gran èxit de públic, s’adreça a tota la població aficionada al ball, especialment a la gent gran, i té l’objectiu d’oferir un es-pai de lleure i de relació so-cial que permet, a la vegada, mantenir-se en bona forma física.

D’altra banda, Anna Roca, alumna de gràfica publici-tària de l’Escola Municipal de Belles Artes Leandre Cris-tòfol, ha guanyat el premi del concurs del cartell de les Tardes de Ball, que té una dotació econòmica de 600 euros. •••

• Les sessions, de caire gratuït, apleguen una mitjana de 200 assistentsEls dijous, Tardes de Ball al River Cafè


Abril de 2014 • Drets Civils

Sessió celebrada a la Seu Vella. © H. S.

El VIII Congrés de Convivència a la Ciutat-Memorial Xavier Aluja s’ha ce-lebrat del 27 al 29 de març dedicant tres dies de reflexió i d’intercanvi so-bre la llengua i la cultura catalanes.

Les jornades, organitzades per l’Ajuntament de Lleida, s’han centrat en els reptes actuals de la societat ca-

talana, la cultura i la identitat en les societats complexes, el present i el fu-tur de la llengua, espais culturals i ciu-tadans d’empoderament, reconeixe-ment dels drets lingüístics i culturals als estats europeus, debat polític vers la llengua i la cultura i els drets lingüís-tics i culturals en l’àmbit local. El grup Tornaveus va cloure el congrés. •••

• Tres dies dedicats a reflexionar sobre la llengua i la cultura catalanes Congrés de Convivència a la Ciutat

Acte de lliurament del VII Premi Mila de Periodisme. © H. Sirvent

• El projecte de Maite Ojer aconsegueix la IX Beca de recerca Cristina de PizanAlta participació al Mila de Periodisme

El VII Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere a Lleida, que convoquen conjuntament la Regi-doria de Drets Civils, Cooperació i Igualtat i el Col•legi de Periodistes de Catalunya-Demarcació de Lleida, s’ha lliurat dins dels actes organitzats per l’Ajuntament de Lleida amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones. “Competir en igualdad”, de Noemí Fortón (periodista d’El Matí Independent de Lleida) i Miquel Guijal-ba, publicat al diari La Mañana, s’ha emportat el premi en la categoria de premsa escrita. “Els joves i la influèn-cia de la cultura audiovisual sexista”, de Teresa Macià i Josep Carnicé, emès a TV3, i “La coeducació com a eina per a la igualtat”, d’Amaia Rodrigo, emès per Lleida TV, s’han emportat els guar-dons en la categoria audiovisual.

El jurat ha destacat molt positiva-ment l’augment de participació en

aquesta edició (s’hi han presentat 17 treballs periodístics, 6 més que el 2013), la qualitat en general dels tre-balls candidats i la repercussió dels tres reportatges premiats perquè ressal-ten els valors de la igualtat de gènere.

El jurat de la IX Beca de recerca Cristi-na de Pizan va acordar per unanimitat concedir la beca al projecte “Evolució del model femení a les arts escèni-ques a Lleida 1980-2014”, presentat per Maite Ojer Blasi. •••


Opinió • Abril de 2014

Joan Vilella

El Museu de l’Automòbil de Lleida

Joan Vilella Els museus de Lleida requereixen una major difusió per atreure un major nombre de visitantsEl Museu de l’Automoció Roda Roda

de Lleida, inaugurat l’11 de setembre de l’any 2002, va ser el primer museu públic d’Espanya dedicat al món del motor.

El museu lleidatà disposa actualment d’una extensa col·lecció de cotxes, mo-tocicletes, motors i reproduccions a es-cala que ens conviden a fer un viatge a través de la història de la indústria de l’automòbil i els canvis experimentats a

la nostra ciutat amb la introducció dels vehicles a motor.

En l’actualitat el museu disposa de ve-hicles històrics totalment restaurats i en excel·lent estat de conservació, alguns són únics a l’Estat, que fan d’aquest mu-seu un referent per als amants del motor.

Malgrat l’exclusivitat de les peces i l’excel·lent situació, al carrer Santa Cecília, vora els Camps Elisis, el museu continua sent un desconegut per a la majoria dels lleidatans i per a la pràctica totalitat dels turistes que visiten la ciutat de Lleida.

Per aquests motius, resulta necessària una major difusió cultural d’aquest espai,

afavorint la seva projecció, amb l’objectiu d’impulsar el seu creixement i d’atreure un major nombre de visitants. És ne-cessari millorar la seva senyalització als carrers de la ciutat amb l’objectiu de fer visible el museu als lleidatans i als turis-tes que ens visiten i promocionar noves exposicions temporals.

També s’ha d’impulsar nous acords amb altres museus del motor amb l’objectiu de poder mostrar més vehicles, permetent alhora la rotació de peces que facin més atractiva la visita, fomen-tar la cessió temporal de vehicles pels col·leccionistes de vehicles històrics de la ciutat al museu i dinamitzar les visites pedagògiques amb projeccions audio-visuals de l’evolució de la indústria del motor i la seva empremta a la ciutat. En definitiva, cal dissenyar tot un seguit de productes turístics que tinguin els mu-seus de Lleida com un dels elements amb valor afegit per fer-los més atractius i fomentar el nombre de visitants. •••

MartaRoigé

El Mercat del Pla

Cal encoratjar la Paeria a seguir en aquesta línia per recuperar espais com ara la Rambla de Ferran

El dia 1 d’abril va obrir les portes el renovat mercat amb una afluència con-siderable de públic. De ben segur que moltes de les persones que hi havia, feia temps que no pasejaven ni anaven a comprar per la zona.

Feia goig veure el carrer Sant Mar-tí, la plaça del Dipòsit, el mateix Pla de l’Aigua, el carrer de Cavallers… És evi-dent que la recuperació d’edificis em-blemàtics de la ciutat és important per a

Lleida i, en aquest cas, es demostra que sempre es poden millorar i conservar així el patrimoni. Tant de bo projectes com el del Mercat del Pla haguessin sal-vat altres edificis que formaven part del

nostre patrimoni arquitectònic i artístic, i que malauradament van ser enderro-cats.

A més a més s’han dignificat espais del Centre Històric, degradats durant molts anys, que afectaven les rodalies del nostre monument més emblemàtic: LA SEU VELLA, i que no presentaven la millor imatge de Lleida.

Per fi els veïns del Centre Històric po-den sentir-se satisfets de totes les millo-res tants i tants anys reivindicades, que

ja han començat a donar els seus fruits. Molt aviat aquest barri tornarà a ser el que havia estat sempre: el cor de la ciu-tat.

És per això que ens hem de felicitar per aquesta iniciativa i encoratjar la Pae-ria a seguir en aquesta línia per recupe-rar espais que varen ser importants en el seu temps i que han perdut la seva importància o bé s’han anat degradant.

M’agradaria, per exemple, que el pro-jecte de remodelació de la Rambla de Ferran tingués un efecte semblant al del Mercat del Pla, regenerant tota la zona tant pel que fa a l’aspecte comercial, de restauració i lúdic que tenia en els seus bons temps i que els lleidatans ens re-trobem al passeig i a les terrasses, i que igual que el dia 1 d’abril els lleidatans de tots els punts de la ciutat ens vam trobar al Mercat del Pla, ho puguem fer molt aviat a la Rambla. •••


Abril de 2014 • Opinió

Els pisos buits i el dret a l’habitatge

Antoni Postius i TerradoLa taxa per si mateixa no resoldrà el problema de la manca d’habitatge social, però CiU vol que sigui eficaç, progressiva i útil

L’habitatge és una necessitat bàsica que la crisi ha posat en risc per a moltes famílies. L’any passat a la demarcació de Lleida es van executar 3 desnonaments diaris. Més de 2.000 famílies lleidatanes demanen pisos socials al registre muni-cipal. El Grup Municipal de CiU ha po-sat sobre la taula del Ple el debat sobre l’habitatge i la proliferació de pisos buits sense causa justificada i va registrar la moció de la PAH per afavorir-lo. Denun-ciem i busquem solucions, malgrat que seria més fàcil, des de l’oposició, per-metre el desgast del govern municipal, despreocupat d’un problema punyent com és la manca d’habitatge. Arran del Ple del gener, el govern municipal, lent en la reacció, ha rectificat (ho celebrem) i ha introduït una taxa als pisos buits.

L’objectiu de la taxa als pisos buits a les mans de bancs i grans propietaris ha de ser garantir el dret a l’habitatge, més enllà de proporcionar titulars cridaners. Ha d’ajudar els qui no tenen un pis i no perseguir a ningú pel fet de tenir-ne.

Els grans propietaris que tenen pisos permanent-ment buits han de ser cons-cients del drama que viuen moltes famí-lies i contribuir a la seva solució. S’ha de negociar amb ells, sí; i en última instàn-cia, sancionar.

Per això, CiU ha presentat al·legacions per fer una taxa més progressiva. És a dir, que, arribat el cas, no tingui la ma-teixa sanció aquell qui té 50 pisos i no els posa en joc al servei de la societat que aquell qui només en té 10, que és el mínim marcat inicialment per aplicar la taxa. Una altra mancança és que no dis-

posem d’un cens de pisos buits suscep-tibles de pagar la taxa a la ciutat. Sense aquest registre, no serà eficaç. Ja sabem que l’aplicació d’aquesta taxa no resol-drà automàticament la problemàtica de les famílies en risc d’exclusió per la falta d’habitatge, però des de CiU volem que la taxa estigui ben posada i sigui útil a les persones. •••

Redescobrint el Centre Històric

El Mercat del Pla ha obert amb una proposta comercial i d’oci innovadora

Aquests dies molts lleidatans i lleida-tanes estan redescobrint de nou el Cen-tre Històric. L’obertura del rehabilitat Mercat del Pla, amb una proposta co-mercial moderna, innovadora i pionera a Catalunya i a l’Estat, ha fet que aquests dies haguem pogut tornar a veure mol-tes persones de la nostra ciutat passe-jant pels diferents espais i carrers del nostre Casc Antic per conèixer de pri-mera mà els canvis que s’estan produint a la part de Cavallers amb el carrer Sant Martí.

I és que no es tracta només de tornar a donar vida al Mercat del Pla, un preciós edifici modernista que l’Ajuntament ha rehabilitat en els dar-rers anys, sinó també que hi hagi activitat d’oci i lleure als carrers, als locals i solars del Centre Històric.

Aquests dies són molts els veïns i veï-

nes de la ciutat que tornen a pujar pel carrer Cavallers per veure el que com-porta aquest projecte, que ha transfor-mat durant uns dies alguns solars buits

Marta Camps

del Pla”, per tornar a fer del casc antic de la ciutat el cor de Lleida, tot aprofitant i i integrant la seva personalitat, la seva diversitat i la seva història.

Un pas més, en definitiva, en el llarg

camí de rehabilitació, recuperació i re-activació del Centre Històric de la nostra ciutat. •••

en aparadors de moda, en bars de dis-seny o en contenidors amb botigues a dins, a més de les diferents ofertes co-mercials que s’han situat a dins del ma-teix Mercat del Pla i que aniran variant cada primera quinzena del mes.

En paral·lel a la reobertura del mer-

cat i per reforçar el nou dinamisme que volem que tingui el Centre Històric, la Paeria ha posat en marxa un pla de fo-ment de l’activitat econòmica al barri, per mitjà d’ajuts per tal que s’obrin ne-gocis, botigues i restaurants nous als locals que ara estan buits al barri; amb la implantació de vivers d’emprenedors de l’àmbit cultural i amb la difusió d’una nova marca de barri, “Districte Mercat


Agenda Cultural • Abril de 2014

AgendaCiència al Carrer

La 8a edició de Ciència al Carrer tindrà lloc el dis-sabte 24 de maig, de les 16.00 a les 20.00 h. Un any més, divulgadors de la ciència, centres educa-tius, entitats, empreses, docents i alumnat de tots els nivells mostraran experiments de totes les disciplines científiques.

Durant quatre hores intenses el públic podrà gaudir de centenars de demostracions científi-ques. Al marge de la fira es faran actes paral•lels que tenen lloc en es-pais diversos (Pati de les Comèdies, avinguda de Blondel, plaça de la Vila de Foix, l’IEI i el Caixa-Fòrum).

L’objectiu és despertar la curiositat pels fenò-mens naturals i fomen-tar la inquietud per la recerca i l’esperit crític per mitjà d’exhibicions i demostracions de base científica. A més, l’Obra Social “la Caixa” instal•larà un planetari portàtil.

En la present edició destaca la mostra itine-rant “La esfera del agua”, que tindrà lloc del 8 al 28 de maig al Museu de l’Aigua de Lleida. Promo-guda pel CSIC, introdueix els visitants en el món de l’aigua en diferents ves-sants. •••

Mercat d’Art de la Festa Major

El Mercat d’Art al Pati de les Comè-dies, que se celebra cada segon dissa-bte de mes, es durà a terme conjun-tament amb la XXIII Fira Internacional de Pintura i Dibuix del Cercle de Belles Arts de Lleida els dies 10 i 11 de maig, d’11.00 a 20.00 h. El públic hi trobarà pintures i dibuixos de diversos estils. •••

Amics de les Arts i Blaumut actuen a l’Auditori Enric Granados

L’Auditori Municipal Enric Granados acollirà el dimecres 7 de maig, a les 20.30 h, l’actuació del pianista Albert Cano, guanyador del premi especial al millor concursant de nacionalitat es-panyola en l’edició passada del Concurs Ricard Viñes. El grup Amics de les Arts inicia a Lleida el divendres 9, a les 21.00 h, una gira en què presentarà el seu nou disc “Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure”. El conjunt format per Dani Alegret, Joan Enric Barceló, Eduard Cos-ta i Ferran Piqué torna als escenaris com un dels grups més consagrats de casa nostra.

El concert de Festa Major tindrà lloc el diumenge 11, a les 19.00 h, amb l’espectacle titulat “El Turista Simfònic”, que oferiran conjuntament Blaumut i

l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida. En el marc de la Festa Major, el dilluns 12, a les 19.00 h, el públic podrà gaudir del tradicional con-cert de música per a cobla.

Veus.Kat proposa al públic lleidatà un temps ple d’emocions i ritmes asse-gurats amb el concert titulat “Gospel’s Sons Lleida” per al dissabte 17, a les 20.30 h. La Jove Orquestra de Ponent oferirà el diumenge 18, a les 19.00 h, “Sons de l’Amèrica Llatina”.

El divendres 23, a les 20.30 h, tindrà lloc l’actuació a l’Auditori del jove pia-nista ucraÏnès Denis Zhdanov, guanya-dor del segon premi en l’última edició del Concurs Ricard Viñes. Finalment, el dissabte 24, a les 20.30 h, el Cor del Gran Teatre del Liceu presenta “Carmina Bu-rana”, una de les obres més conegudes del segle XX. •••


“Lleida recicla”

La Regidoria de Medi Ambient i Horta, amb la col·laboració d’ECOEMBES i ECOVIDRIO, du a ter-me la campanya divulgativa sobre la recollida selectiva “Lleida recicla”, que pretén sensibilitzar els ciuta-dans sobre la correcta separació dels residus, especialment, envasos lleugers, paper i cartró i envasos de vidre. La campanya té un punt d’informació itinerant que recorre diferents llocs de la ciutat sota el nom “La carpa del reciclatge”.

Durant el mes de maig, el tendal de la campanya serà instal·lat a la plaça de Ricard Viñes, els dies 1 i 2, de 17.00 a 20.30 h, i el dissabte 3, de 10.30 a 14.00 h.

La plaça de Jacint Verdaguer (da-vant de l’Auditori) acollirà el tendal els dies 8, 9, 15 i 16 de maig, de 17.00 a 20.30 h, i els dissabtes 10 i 17 de maig, de 10.30 a 14.00 h. •••

DANSAStreet dance. La temporada estable de l’Orfeó Lleidatà inclou per al mes de maig l’actuació de la companyia de dansa Next Level, que oferirà un espectacle d’street dan-ce, amb el nom de “Vacío”, el divendres 9 de maig, a les 22.00 h, a l’Espai Orfeó. El dissabte 10, d’11.00 a 13.00 h i de 15.00 a 17.00 h, Milki Lee, de la companyia Next Le-vel, impartirà un taller de Bboying (breakdance). El Duo Rockdove, format per Fabian Bloch (bombardí) i Carla Fer-nández (piano), posarà en escena el divendres 16, a les 20.30 h, a l’Espai Orfeó, “Passió per la música”, un repertori popular amb el tango de fil conductor. •••

AVUI NO HI HA FUNCIÓ A L’ESCORXADOR, PERÒ...

La programació de maig del Teatre Municipal de l’Escorxador comença amb la visita teatralitzada a l’edifici i a les instal•lacions de l’espai cultural, que, amb el títol d’“Avui no hi ha fun-ció. Si no fos que... fem visita guiada”, duran a terme les companyies El Si-dral i Xip Xap el diumenge 18, a les 12.00 h.

El públic podrà conèixer la història de l’antic escorxador de Lleida, què hi ha al teatre quan no es fa cap funció i veure uns senyors i unes senyores que hi havien treballat.

El dijous 29, a les 19.00 h, a la sortida del Teatre Municipal de l’Escorxador

tindrà lloc l’activitat gratuïta “Avui no hi ha funció... Anem a ca l’artista”, amb la visita a FiraTàrrega. Dins del pro-grama Suport a la Creació, el públic podrà assistir a un work in progress d’una de les companyies selecciona-des per a la Fira 2014. Inscripcions a [email protected] o al telèfon 973 27 93 56.

El dissabte 31, a les 11.00 h, a la sortida del Teatre Municipal de l’Escorxador es desenvoluparà l’activitat gratuïta “Avui no hi ha funció... Visita a ca l’artista”. Els assistents aniran als lo-cals de les companyies El Sidral i Sac Espectacles per saber què fan, com ho fan i on assagen els actors quan no són a l’escenari. Inscripcions a [email protected] o al telèfon 973 27 93 56 (places limitades). •••

Agenda Cultural • Abril de 2014


Pacte Social per la Ciutadania • Abril de 2014

Preinscripció a les escoles bressol

El calendari que regula el procés de preinscripció a les escoles bressol de titularitat pública de la ciutat de Lleida és el següent: Presentació de sol•licituds: del 29 d’abril al 14 de maig; publicació de les llistes baremades provisionals: 21 de maig; sorteig del número de desempat: 22 de maig; reclamacions i al•legacions als centres: 26, 27 i 28 de maig, i publicació del llistat definitiu de l’alumnat admès: 6 de juny.

El calendari que regula el procés de matrícula a les escoles bressol de titularitat pú-blica de la ciutat de Lleida és el següent: Matrícula a l’Escola Bressol Llar Josep Bor-ràs: del 9 al 13 de juny; matrícula EB municipals dels alumnes de continuïtat: del 19 al 30 de maig, i matrícula EB municipals dels alumnes de nova incorporació: del 9 al 25 de juny. •••

Reforma laboral i negociació col·lectiva

Vivim temps d’impostura. El discurs oficial, ple de con-ceptes buits, intenta em-bruixar-nos amb l’estètica de la modernitat, però la realitat social, tossuda, va per altres camins. Un camins molt allunyats de la realitat virtual que ens serveixen en fredes pantalles de plasma. El pac-te social ha estat dinamitat per la coalició d’interessos dels partits neoliberals, l’oligarquia i les institucions internacionals que, teòrica-ment, vetllen per la justícia, l’equitat i la democràcia.

Aquest càrtel està duent a terme un projecte de des-emparament dels valors de

mecanismes de protecció legal que han constituït, s’han concentrat en la tasca de treure el màxim rendi-ment de la crisi i de preparar l’escenari postcrisi per pre-servar els seus privilegis i que el negoci continuï rajant sen-se entrebancs

El PP, les patronals, el Fons Monetari Internacional i companyia insisteixen en l’aprofundiment de les re-formes que, inexorablement, resten drets i rendes a la ma-joria per transferir-los a l’elit que no passa comptes amb ningú.

El Govern pren decisions que malmeten la salut dels drets laborals, socials i mediambientals, i duen la societat a una situació d’emergència d’efectes in-calculables. Sovint ens pre-guntem com pot ser que un govern responsable apliqui polítiques que perjudiquen greument la immensa majo-ria de la població per prote-gir els interessos d’una mino-

llibertat, igualtat i fraternitat, emparats en una crisi econò-mica provocada per les po-lítiques d’especulació i des-regulació en benefici propi, sabent que el dany social re-sultant seria, i ho és, dolorós i dramàtic.

Ens donen lliçons d’empre-nedoria i d’assumpció del risc. Pontifiquen que els drets laborals són una rèmora del passat i que el treballador modern és aquell capaç de fer-se un lloc al sol en una selva desigual. Mentrestant, ells i els seus patrimonis acu-mulats a bon port i garantits per la seguretat jurídica dels paradisos fiscals, i d’altres

No hi ha negociació col·lectiva possible si una de les parts té la possibilitat d’impedir-la

ria que, dia rere dia, engreixa la seva renda i el seu patri-moni. Com que no trobem una resposta raonable des de l’ètica i la justícia social, entenem que obeeix a una qüestió ideològica, que situa el Govern en un sectarisme sense límits.

Els papers estan cada ve-gada més molls. La Constitu-ció garanteix el dret al treball, a l’habitatge, a l’educació i a la salut. En la pràctica aquests drets només són possibles si no erosionen els privilegis d’una minoria. En el món del treball el dret a la negociació col·lectiva és un dret també constitucional, que la refor-ma laboral ha deixat en una mera declaració retòrica. No hi ha negociació col·lectiva possible si una de les parts té la possibilitat d’impedir-la. I vet aquí on som. Les deci-sions unilaterals de les patro-nals que abaixen sous, modi-fiquen condicions de treball, acomiaden gent, tenen via lliure al tribunals.

L’actual dret a la negocia-ció col·lectiva és una impos-tura que no pot mantenir-se gaire temps. Aquest dret ens l’haurem de tornar a guanyar i no podem permetre’ns el luxe de pensar que la refor-ma laboral només es tractava d’una qüestió formal.

Documents

Butlletí de La Paeria - Ajuntament de Lleida