BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART - UAB Barcelona · funció per a la qual fou elaborada. Així troba-rem capitells, mènsules, carteles, arcades i por-tes senceres que són objectes autèntics

NÚM. 37 JUNY 1934 VOLUM IV

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART

DE BARCELONA

PUBLICACIO DE LA JUNTA DE MUSEUS

LES OBRES DE CONSOLIDACIÓ

I HABILITACIÓ DEL PALAU

NACIONAL DE MONTJUÏC

L'edifici on s'installa el Museu d'Art deCatalunya, el que fou Palau Nacional del'Exposició Internacional de 1929, tingué unesgrans dificultats tècniques de construcció, acausa de la profunditat a què es trobava elterreny sòlid, per a assentar-hi els fonaments.Vençuda per mitjà de pous que assoleixen devegades 35 metres de profunditat, aquesta di-fi culta t ha fet sentir encara la seva importàn-cia degut a la compressivitat de tanta alçadad'obra i al pes extraordinari que hi gravitadamunt. A part d'això, la qualitat dolenta delterreny sobreposat i el fet d'haver -se produïtalguna escapada d'aigua, havia reblanit el ter-reny, que es convertí aleshores en una càrregalateral damunt les parets de façana. Per aquestdarrer motiu alguns enrajolats de planta baixahavien baixat de nivell i les parets en sofrirl'empenta de les terres mullades, presentarenalgunes esquerdes.

A més a més d'això, la complicació de l'es-tructura interior, les grans llums d'unes jàsse-res de ciment armat situades al primer pis,entre el Gran Saló de Festes i les sales deMuseu, en experimentar les contraccions i dila-tacions que les extremes temperatures els im-posaven, determinaren també algunes esquerdesen les parets on estan recolzades. Els terrats,per causa de llur forçada extensió, es trenca-ren també, i provocaren goteres, a les qualsdevien sumar-se les que a conseqüència de lapoca neteja deis terrats, eren motivades perl'embussament de les canals per les restes deisfocs artificials que amb tanta freqüència vol-ten el Palau.

I com que és aquest el Palau on ha vingut

a installar-se el Museu d'Art de Catalunya,és fàcil d'imaginar la pressa i seriositat ambquè la Junta de Museus ha emprès la tascade restablir el bon estat de la construcció, lareparació dels danys soferts i la salvaguardade les obres d'art enfront de les possibles con-tingències.

En primer lloc establí una contracta per laqual s'hauria de reparar tot el mal sofert perl'edifici i tornar-lo al seu primitiu estat, i des-prés, i com a suplement de la mateixa con-tracta, establí el servei de conservació, durantun període de deu anys.

Les obres de restauració afecten paviments,parets i sostres, i consisteixen en la reparacióde les goteres de les cobertes, els bufats deisenrajolats, humïtats que traspassen i taquenarrebossats, estucs i pintures. Però la més im-portant d'aquestes obres i que té més influènciarespecte l'avenir de l'edifici, és la conduccióde les aigües, tant les de pluja com les resi

-duals per caigudes d'aigua i tubs exteriors al'edifici, per clavegueres que voltin la construc-ció , sense passar mai per l'interior. Així s'evi-tarà la possibilitat d'un reblaniment del ter-reny i un nou assentament de l'edifici.

Les parets de les sales d'exhibició que do-nen a l'exterior, s'han impermeabilitzat i re-vestit d'embans separats per una cambra d'aireque assegura l'aïllament complet deis objectesde les humitats exteriors. Aquests embans, deguta llurs grans dimensions, s'han hagut de sub-jectar a les parets mitjançant unes tiges deferro galvanitzat per impedir el rovell i queasseguraran llur estabilitat. Les dificultats queoriginava la construcció d'aquests embans,consistien en el fet que, en canviar les dimen-sions de les sales, desdibuixaven la composi-ci ó deis sostres, però aquest inconvenient hapogut resoldre's per mitjà d'unes motlluresadients.

Els paviments s'han conservat en els indrets

169

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

que el terreny no havia baixat de nivell i s'hanreposat en els indrets que ha estat indispen-sable amb altres paviments del mateix dibuixi de la mateixa qualitat. Solament el de lagran sala de la fi del segle xv s'ha projectatde marbre, per tal d'accentuar amb sumptuo-sitat el gran valor de les obres que hi hand'ésser exposades.

Les obres d'habilitació del Palau, per talde fer-hi possible la installació del Museud'Art de Catalunya, han consistit en primerterme en una tasca d'atenuació dels elements

gle xviii, on s'han fet les obres més impor-tants d'instal•lació. A la secció d'entrada alMuseu, on hi ha l'absis de Pedret i els deSanta Maria d'Aneu i Sant Miquel de laSeu, les dimensions de les sales han permèsla possiblitat d'installar els absis emmarcatsper voltes de prou diàmetre per a fer valerla seva pròpia categoria i prou allunyats l'unde l'altre per a posar de relleu la peculiar im-portància de cada un. La illuminació d'aques-ta sala és verificada per la part central, mit-jançant un enteixinat construit damunt de dues

^' L

^^Q1lgili I I iI^^^i I Íi. u;, Il I J G.

Projecte de la sala de la pintura de la fi del segle XV

decoratius que extremaven el caràcter de l'edi-fici, poc adient amb la major part de les pecesque constitueixen el nostre Museu. S'ha procu-rat convertir les sales en senzilles i clares demanera que sigui possible la contemplació fàcili sense destorbs de les obres que s'hi exhibeixin.Això quant a la supressió d'elements. Ara, pelque fa a les obres noves, cal dir que la pre-ocupació principal ha estat la de no executarres que pogués impedir l'apreciació de qual-sevol dels objectes exposats; s'ha dirigit sem-pre l'atenció a fer que les obres d'habilitaciói d'installació tinguin una tal discreció que pas-sant desapercebudes, facin brillar i sobresortirles obres exposades.

És a la planta baixa del Palau, en la quals'ha d'installar des del visigòtic fins al se-

grans jàsseres encreuades. La llum és, doncs,zenital i filtrada per vidres de tènue coloraciói translúcida per tal de difondre així la violèn-cia de la llum i eliminar els batiments.

A les sales immediates ha estat possibleenquadrar les pintures murals de manera que,tot recordant l'original disposició, restin valo-rades per les millors condicions de llum id'espai. Les finestres de les sales on s'instal-laran obres d'època romànica, tenen la foranade mig punt i són guarnides d'un sol vidre quepel color i per la qualitat recorda l'alabastre.

A les sales on s'exposen obres d'època mésavançada, les finestres són emmarcades ambcapitells autèntics i del temps corresponent alsobjectes.

La major part de les pedres compilades en

170

BUTLLETÍ DELS (MUSEUS D ' ART DE BARCELONA

el Museu i pertanyents a diverses èpoques,s'han installat com formant part de la cons

-trucció i procurant que cada una exercís lafunció per a la qual fou elaborada. Així troba-rem capitells, mènsules, carteles, arcades i por-tes senceres que són objectes autèntics de pro-cedència i classificació determinada, i que sónalhora peces de museu i elements de construc-ció o de decoració.

La sala on s'han executat les obres mésimportants és la que contindrà les obres delsmestres del segle xv. Serà partida per duesgrans arcades de mig punt, que sostindran unenteixinat recolzat damunt jàsseres reforçadesamb colls falsos. L'adjunta perspectiva dónaidea de la disposició del conjunt d'aquestasala.

Les sales del primer pis són les destinadesa reunir les colleccions d'art dels segles XIXi xx. Les obres d'habilitació són en aquestasecció de menor importància que a la plantabaixa, i consisteixen en la construcció de cla-raboies interiors, de cambres d'aire aïllants deles parets exteriors i en la simplificació delselements decoratius existents, sempre obeint ala idea que l'atenció que mereix l'objecte ex-posat mai no sigui distreta, ni per un encertni per per un desencert de les obres que hand'ésser purament auxiliars.

RAMON REVENTÓSArquitecte Adjunt als Serveis de

Museus

EL MUSEU D'ART DECATALUNYA AL PALAUNACIONAL DE MONTJUÏC

Antecedenis. — Els qui de prop o de llunyassistírem a la gestació de la passada Expo-sició de Montjuïc, sabem que des dels pri-mers plans, traçats per Puig i Cadafalch, totel conjunt d'edificacions i de palaus que esprojectaven, era centrat per la gran perspec-tiva de l'escala d'aigua coronada per un edi-fic i de gran monumentalitat, que si bé al prin-cipi es destinà a Palau de la Llum, fou, amesura que el projecte de l'Exposició s'anàformant, consagrat a l'exhibició de la riquesaartística espanyola, que havia de concentrar-se

a Barcelona, presidint el concurs de la vidapeninsular que, junt amb l'Exposició Interna-cional, se celebrava.

En el projecte de l'Exposició de Puig iCadafalch, aquest palau ja hi era projectat,però en aquella Exposició anterior a la Dic-tadura, les coses eren tractades amb una rela-tiva modèstia económica i, per tant, l'edificique allí es projectava era, tot i servint provi-sionalment a l'objecte indicat, un tipus deconstrucció parell al del Trocadero, de París,ço és: obra lleugera cobrint un gran «hall»de festes i donant, principalment, una siluetamonumental al conjunt arquitectònic d'aquesteix de l'Exposició.

En venir la Dictadura, el projecte va can-viar, i el que fou projectat un dia com a gran«hall» de festes i local d'exposicions provisio-nals, es convertí en un edifici de caràcter per-manent, per al qual es pressupostaren vuit mi-lions de pessetes; i com que aquest edifici eradestinat a exhibir obres d'art, i tenia el caràcterde definitiu, a fi de comptes el que es cons

-truïa era, aproximadament, un edifici-museu.Així ho deien i tot dient-ho el varen fer,

sense, però, tenir en compte, ni en les condi-cions del concurs de l'obra, ni en la sevaexecució, cap dels problemes de la tècnicamuseística que corresponen als edificis d'aquestgènere.

Acabada l'Exposició, l'edifici restava dis-ponible. En caure la Dictadura i en venir elgovern Berenguer, fórem encarregats de tornara llur destí tots els objectes d'art que s'aple-garen al Palau Nacional, i no cal dir que du-rant el període del retorn tinguérem lleure deveure l'edifici i d'examinar els grans inconve-nients que com a museu tenia i els avantatgesque com a tal podia presentar en el cas con-cret de Barcelona. Immensa baluerna centra-da per una gran sala de festes que és, com alloc de concentració de multituds, un pèssimveïnatge per a una institució d'aquest caràc-ter, tenia en canvi moltes condicions bones, iaixí coneguts uns i altres ens plantejàrem elproblema d'aquells inconvenients i avantatges,abans de presentar a la consideració de laJunta de Museus el nostre projecte.

Com estaven insiallais els Museus d'Artde Barcelona.—Teníem, bo o dolent, al cimde Montjuïc, voltat d'un dels parcs més belisdel món, un edifici apte per a museu. ¿On i

[VII


com estaven installats els Museus d'Art deBarcelona? Parlem-ne un xic.

Recordem l'edifici de la Ciutadella i elsMuseus que hi havia installats, o millor dit,reunits en lamentable confusió: reproduccionsde guix, pintura romànica i gòtica, records his-tòrics, mobles i objectes de decoració, pinturadels segles XVII i xviii catalana i no catalana;fragments arquitectònics, inscripcions, etc., ala planta baixa, sense separacions precises,sense possibilitat de metoditzar la visita delpúblic, amb impossibilitat de presentar els ma -

Parlem encara de l'edifici, tan elegant enla seva façana. Recordem que d'origen fou elpavelló central d'una caserna, amb una plantabaixa destinada a serveis d'estable i arsenal, ique, en entrar-hi el Museu, era encara unacaserna, a la planta alta de la qual s'havienfet obres importants i costoses per tal de con-vertir-la en Palau Reial. Interrompuda l'obrad'aquest Palau en un moment en què la sevaconstrucció fou judicada com una disbauxa delMunicipi, allí va restar l'edifici esbalandrat amig fer, amb sales de marbre, magnífiques,

El Palau Nacional on s'ha instal'lat el Museu d'Art de Catalunya

terials amb la deguda seriació topogràfico-cronològica. A la planta alta, la confusió erapitjor. L'arqueologia ocupava zones extensesrepartida en sales i corredors que s'interpola-ven amb els teixits, l'orfebreria, la ceràmicamedieval i moderna, els vidres catalans, etcè-tera. I encara, a les sales de reserva i als ma-gatzems, dipòsits curulls de materials i arma-ris i més armaris plens d'objectes que no po-dien installar-se per manca de Lloc, ja que elque hi havia era ocupat per les coses de majorinterès. Per donar una idea de la importàn-cia quantitativa d'aquestes reserves, direm queel noranta per cent dels materials que omplenel Palau de Pedralbes, convertit en Museude les Arts Decoratives, ha sortit d'elles.

mancades de sostre, amb sostres magnífics illetjos de ferro i marbre i bronzes i metallsrics mig penjats en l'aire. Allí la gran arcadasense vidres, i la sala de festes sense pavimentsi l'escala monumental sense barana.

I allí fou installat, en un moment d'entu-siasme creador, d'una manera precipitada iamb el noble afany de donar una utilitat dignaa l'edifici, tot el material dels tres o quatremuseuets municipals, tristos i polsosos, que hihavia escampats en diversos indrets del Parcde la Ciutadella i al Palau de Belles Arts.L'embà de fusta i la xarpellera, la vela provi-sional i l'obra feta amb deixalles disperses del'empresa del Palau Reial, aturada, foren elselements a base dels quals es va engiponar

172

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA

una installació momentània, que, com tot elque es fa així a Barcelona, va quedar per-pètua. Segurament en aquell moment (any1907) nosaltres hauríem fet el mateix. Erael moment en què la Junta de Museus acabavade constituir-se i calia donar als museus queanava a enrobustir i ordenar una unitat quedissimulés la insignificança dels museuets dis-

tal de destinar-les a la pintura antiga i a lamoderna, que mentrestant era exhibida (aques-ta darrera) sota les goteres d'aquella nau cen-tral de maquinària de l'Exposició del 88, quehi havia anexa al Pont de la Marítima delmateix Parc de la Ciutadella. Les dues nausnoves, la construcció de les quals va durardotze anys, foren des del punt de vista de

Yx$

Un dels «halls» del Palau Nacional abans de la transformació

persos, i per portar a la pràctica l'obra queanava a fer necessitava un xic de la popularitati el respecte que la nova installació donavaa la institució.

I allí la Junta començà la seva tasca. Allíingressaren les primeres colleccions de taulescatalanes del període gòtic i la primera col-lecció de frontals romànics. Ben aviat, insu-ficients lea condicions del local per a exposarpintura, la Junta decidí la construcció de lesdues naus que flanquegen el vell edifici per

construcció museística, una desgràcia. La malacondició de les cobertes de vidre, la llum ex-cessiva, l'altura innecessària, en feien uns lo-cals poc agradables i gens aptes a la conser-vació de les obres exhibides.

No parlem de la humitat ambient del Parcque envaïa l'interior de l'edifici i que agreu-java les temperatures baixíssimes que hi haviadins les sales; ni parlem de la mala disposiciódels desguassos, que al temps de les plugesfortes determinaven inundacions a la planta

173

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

La construcció d'embans aïllants en una de les sales del Palau Nacional

Les obres a la sala de Santa Maria de Tahull

174

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

baixa, fins a tenir un nivell d'aigua de 0,70metres en els pitjors casos... Tot això eraevitable i de tots aquests inconvenients hau-ríem pogut defensar-nos si ens haguessin donatmitjans. Parlarem, sí, de les condicions im-modificables, ço és: la manca de murs on po-der penjar objectes i adossar vitrines; la pro-fusió d'arcades, 1'esbalandrament general d'u-na planta on tot són «halls» amb columnesi pilastres revestides de marbre sense polir, de-corat de bronzes sense acabar; amb aquellesllums desviades pels gruixos enormes dels murs;amb aquelles sumptuositats a mig fer, exces-sives per a un museu si es completaven, impos-sibles si es deixaven en l'estat en què les tro

-bàrem. Treure-les sabia greu, car, com s'hademostrat ara amb les obres que s'han feten installar-hi el Parlament, el que calia eraacabar-les i destinar el Palau a una altrainstitució car en un museu la decoració had'ésser únicament un mitjà de valoritzar i ferdestacar les obres que s'hi exposen.

En vint anys de bona voluntat i d'afanyd'installar bé el Museu, ens hi havien fracas-sat tots els plans. De fet, el que passava eraque l'edifici, com a museu, no tenia remei.En canvi la installació del Parlament ha re-sultat molt bé per raó que la planta nobled'un palau reial, amb les seves sales de re-cepció i de passos perduts, s'avenia perfecta-ment al que un parlament necessitava.

Bo o dolent, repetim-ho, en acabar-se l'Ex-posició restava disponible un gran edifici que,fet per a exposar obres d'art, era gairebé unmuseu. És natural, doncs, que, tenint a laCiutadella tots els inconvenients que hem ex-posat, enfoquéssim envers ell tot el nostre in-terès i que, d'altra part, Montjuïc, amb totsels altres edificis que restaven vacants, se'nsoferís com la possibilitat de solució d'unaltre problema que es plantejava des de feiatemps a la Junta: ço és: el de la divisió delsseus materials, tristament confosos al Museudel Parc.

El problema de la divisió dels Museus. —Parlem un xic d'aquest problema. La Junta

de Museus de Barcelona en constituir-se l'any1907, com a hereva que fou d'una ComissióMunicipal de Museus, Biblioteques i Exposi-c ions va heretar els museus que aquella Co-missió havia constituit. En la formació d'a-quests Museus primitius hi havia hagut orien-

tacions diverses i poc segures, i encara, damuntels escassos materials adquirits a base d'aques-tes orientacions, havia caigut, prenent moltaimportància, l'alluvió dels donatius, moltsd'ells insignificants, i de les troballes casualsque junt amb algunes peces de gran interès pro-cedien de les golfes de la Casa de la Ciutat.Tot plegat constituía un conjunt heterogeni, alqual, en constituir-se la Junta de Museus, s'a-fegiren, com a aportació de les corporacionsque en formen part, els materials de pinturadels segles xvii i xv[[[ que tenia l'Acadèmiade Belles Arts i uns quants emmotllats de guixde l'Escola de Belles Arts.

A aquest fons primitiu la Junta de Museushi aportà totes les adquisicions de pintura gò-tica i romànica, les grans colleccions de teixits,de ceràmica i de vidres; la collecció arqueolò-gica nodrida per les excavacions d'Empúriesi les de l'Institut d'Estudis Catalans; les ad-quisicions a les Exposicions d'Art Modern quela ciutat celebrava; la sèrie d'orfebreria, deferros i de metallisteria, etc., junt amb els do-natius que ella va rebre, tals com el de la col-lecció Batlló i els vidres del senyor EmiliCabot.

Trenta anys d'adquisicions ben orientadesdonaren els resultats obtinguts avui, i si ambells hi sumem la collecció Plandiura i el Mu-seu de Santa Ágata, dóna un total veritable-ment important.

Així dones, en acabar-se l'Exposició deMontjuïc i la Dictadura, i en reprendre el nos-tre lloc a la Direcció dels Museus, de la qualhavíem estat separats, vàrem creure oportú elfer un replanteig del problema de la installa-ció dels Museus, establint una llista dels diver-sos grups de material que teníem.

La llista és la següent:I. Una collecció de pintura contemporà-

nia formada a base d'adquisicions en les ex-posicions oficials d'art celebrades a Barcelona,i augmentada amb obres dels pensionats del'Escola de Belles Arts i de l'antiga Diputa-ció Provincial (iniciada abans de la Junta icontinuada per ella) .

II. Una collecció d'objectes d'art indus-trial contemporanis adquirits a les Exposicionsoficials d'Indústries Artístiques celebrades aBarcelona (anterior a la Junta) .

III. Una collecció d'objectes d'interès ar-tístic i històric d'època medieval i dels seglesXVI a XVIII procedents de dipòsits municipals,

175


adquisicions i donatius que havien estat reunitsen un lVluseu anomenat de la Història, a l'edi-fici anomenat «Castell dels Tres Dragons» delParc de la Ciutadella (anterior a la Junta) .

IV. Una collecció d'objectes arqueològicsllegada per Martorell i Penya a la ciutat, aug-mentada amb les troballes de les excavacionsd'Empúries i les de l'Institut d'Estudis Cata-lans (fora el llegat de Martorell, formada enèpoca de la Junta).

molt important, formada gairebé totalment abase d'adquisicions per la Junta de Museus.

IX. Una collecció de teixits importantís-sima, considerada com una de les més comple-tes d'Europa, feta per la Junta a base de l'ad-quisició de la collecció Pascó i altres adquisi-cions importants.

X. Una collecció d'objectes d'art, repro-duccions en porcellana, orfebreria, vori, fajan-ces, terres cuites, vidres, bronzes, cuiros, ferro,.

La construcció del vestíbul on hi ha l'absis de Pedret

V. Una collecció numismàtica important,on es reuniren quatre o cinc dels principals mo-netaris formats a Barcelona al llarg del se-gle xix (iniciada abans de la Junta i duplica-da en època d'aquesta).

VI. Una collecció nombrosa, exorbitanti desordenada, de reproduccions en guix d'obresgreco-romanes i de la Renaixença (anterior ala Junta i augmentada per aquesta amb re-produccions de monuments catalans) .

VII. Una collecció de pintura dels seglesXVI al xuta d'escola espanyola, francesa, fla-menca i italiana (aportament de l'Acadèmiade Belles Arts i del dipòsit de la col.leccióLeopold Gil) .

VIII. Una collecció de ceràmica i vidres

i objectes de moblament de l'època gòtica i dela Renaixença (anterior a la Junta) .

XI. Una collecció de fragments arquitec-tònics i inscripcions procedents d'enderrocs dela Reforma i troballes fetes amb motiu d'obresd'urbanització de la ciutat (començada ambanterioritat a la Junta i per ella continuada) .

XII. Una collecció important d'orfebre-ria, metal•listeria i ferros catalans de l'època

medieval i de la Renaixença, adquirida per laJunta de Museus.

XIII. Una col.lecció d'armes d'escàs va-lor, procedents d'adquisicions fetes a Soler iRovirosa i a un marxant suís, amb anterioritata la fundació de la Junta.

XIV. Una col.lecció d'objectes d'art de

176


categoria i valor molt diverses, formada a basede donatius i entre ells el més important d'En

-ric Batlló i Batlló, del qual és notable la col-lecció de porcellanes de Saxònia.

XV. Una colleccïó de relligadures i cuirsgofrats, feta per la Junta de Museus.

XVI. La collecció de pintura i esculturaromànica i gòtica feta per la Junta de Museus,i els inicis de la collecció de pintura i esculturacatalana dels segles xvi, xvii i xvut.

Feta aquesta exposició, hom veurà els ter-mes del problema, si s'adverteix que totsaquests materials, tots, excepció feta de la pin-tura contemporània (que per manca de Lloc ala Ciutadella, en venir les pintures murals, và-rem installar el millor que vam poder al Palaude Belles Arts) havien d'ésser exposats en unmateix edifici, que, a més d'ésser incapaç quanta espai, tenia l'inconvenient d'una planta i unadisposició de llums que feia impossible la se-nació cronològico- topogràfica de les matèries,

A més, la reunió en un mateix museu decoses tan diverses com les que hem indicat,constituía un espectacle poc avingut amb l'es-perit d'especialització que arreu del món civi-litzat, i en els museus accentuadament, avuipredomina. De fet, l'espectacle de tots aquestsmaterials junts no era més que el reflex d'unlamentable estat de desorientació general en ma-tèria museística i de possibilitats anàrquiquesde portar a la pràctica pensades i iniciativesindividuals que hem d'agrair, però, tot orde-nant-ne els fruits.

La porcellana de Saxònia al costat de l'absisromànic, i el guix del Laocoont al costat delretaule d'En Dalmau, eren un espectacle ver-gonyós que calia acabar, oi més quan l'Ex-posició de Montjuïc amb els edificis que dei-xava, feia possible acabar-ho.

Pia de divisió dels Museus. — Es precisa-ven ben clares les línies del pla de divisió delsmaterials. La Junta de Museus havia passattrenta anys adquirint obres d'art per a fer lahistòria de l'art català, i calia fer aquest granMuseu d'Art de Catalunya, vers el qual s'ha-vien orientat tots els esforços. Doncs, tots elsmaterials que s'arrengleren en el concepte d'a-quest Museu, calia posar-los junts, ordenatscronològicament i topogràficament, en sèriesnetes i precises.

Un altre esforç s'havia fet ací per a l'estudide les edats antigues a Catalunya. Les excava-

cions d'Empúries que feia la Junta de Museusi les de l'Institut d'Estudis Catalans, amb elstreballs del doctor Bosch i Gimpera establint['evolució de la Prehistòria catalana i de lacultura ibèrica, havien donat una quantitat dematerials, que amb les restes de la Barcelonaromana, feien un aplec nombrosíssim d'objec-tes, més que suficient per a constituir un museuarqueològic d'alt interès científic, ja que estractava de materials excavats a Catalunyad'una manera metòdica. Calia, doncs, anar ala creació d'un Museu d'Arqueologia, on escontingués tot el que correspon a l'estudi dela Prehistòria, de la cultura ibèrica i de lescolonitzacions cartaginesa i greco-romana, finsa la fi de la dominació de Roma.

Un tercer museu es veia clar, i era el quereunís totes les reproduccions en guix. Museude caràcter pedagògic que podia dividir-se endues grans seccions: una d'història de l'art engeneral i l'altra d'història de l'art d'Espa-nya (1).

Restaven encara tots els materials d'art de-coratiu, fora de les sèries catalanes o bé per-tanyents a la baixa època, de manera que po-dia pensar-se en la formació d'un Museu deles Arts Decoratives, que és el que hem feta Pedralbes (2) .

I establerta aquesta divisió general, pensaren les especialitzacions que la realitat dels fetsplantegés, de manera que fugint de programesabstractes, les coses s'adaptessin per al millorprofit i se situessin de forma que prenguessintota Llur valor.

No farem ací, perquè seria allargar massaaquest comentari, l'exposició de les raons perles quals s'han establert especialitzacions comla dels teixits a Sant Cugat del Vallès, ladels ferros al «Cau Ferrat» i la dels objectescatalans d'art sumptuari a Santa Àgata i ala Casa Padellàs, a la plaça del Rei, carforen exposades en son dia (3) . Ens hi re-ferim ací únicament per explicar els caminsa través dels quals s'establia la constitució

t. e Un arxiu de materials per a Pestudi de la história de l'artespanyol a Barcelona», per Joaquim Folch i Torres. BUTLLETi DEIS

MUSEVS n'ART DE BARCELONA. Vol. 1 (193,), pcág. S6.

2. n Les-palau reial de Pedralbes destinat a Museu n, per joa-quim Folch i Torres. Id. Vol 1(1931), pàg. t2o.

« El nou Museu de les Arts Decoratives del Palau de Pedralbes,,,per Joaquim Folch i Torres. Id. Vol. III (t933), pSg. 39•

;. n Un museu históric del teixit al Monestir de Sant Cagatdel Valles e. Id. Vol. II (r932), pág. 208.

„EI Museu del "Cau Ferrat" ,je Sitges,,, per toaquim Folch iTorres. Id. Vol. 1l (,932t, pàg. 225.

« El que era i el que serf el Museu de Santa Agata u, per JoaquintFolch i Torres. Id. Vol. 11(1932), pág. 173.

177


Sala de les pedres i dels frontals de la fi del segle XII

d'aquest gran Museu d'Art de Catalunya, onseran concentrades en sèries netes i precises to-tes les obres de la pintura i l'escultura cata-lana, dels temps romànics fins als nostres dies.

Política monljuïquista. — En pensar enl'edifici a posta per a installar aquest Museud'Art de Catalunya, enemics de perdre eltemps en somnis, vàrem assenyalar el PalauNacional. Evidentment era absurd de no pen-sar-hi. Barcelona acabava de fer el gran es-forç de l'Exposició i tenia al bell mig delParc de Montjuïc, únic entre els parcs euro-peus per la seva topografia, un palau d'ar-quitectura poc encertada, però un gran palauque Havia servit de Museu d'Art durant l'Ex-posició i que, si bé mancava de moltes de lescondicions que exigeix un edifici -museu, entenia moltíssimes més que el de la Ciutadellaon aquest era installat.

Hi havia encara unes altres raons impor-tants a favor de la instal•lació del Museu aMontjuïc, i eren les que es deriven del deureque els barcelonins tenim de no deixar desertel gran Parc que amb tant d'esforç s'haconstruït a la muntanya de mala anomenada.Tota una tradició de política municipal mont-

juïquista ens inclinava a fer-ho. Tot l'esforçdels iniciadors de l'Exposició tan ben orien-tat, a procurar la desaparició de la zonatèrbola que Montjuïc representava en la to-pografia social de la ciutat, per convertir-laen un bell mirador damunt l'urbs i la marque té als peus, ens obligava moralment afer permanent l'atractiu que el Parc de Mont-juïc havia tingut durant l'Exposició per a totsels ciutadans de Barcelona.

Consideràrem suïcida una ciutat que, des-prés de construir amb grans esforços un parcamb un gran edifici al bell mig, apte per aMuseu, per raons secundàries, com la delseu allunyament del centre de la ciutat,o les condicions insuficients de l'edifici, o laseva arquitectura bufada i pretensiosa, deixésel parc i 1'edifi sense utilitat, convertit (comsucceí amb el Parc de la Ciutadella des-prés de l'Exposició del 88) en un terrenysemierm i solitari, clapat de ruïnes de l'Expo-sició tancada, on acudissin sols els desvagatsi la gent de mala vida a l'encalç dels forastersincautes que s'hi perdessin, empesos pel desigde contemplar les esplendors caigudes de l'Ex-posició en ruïnes. No; al revés, creguérem queera un deure de tots procurar la vitalització de

178


La sala de les pintures Ginestarre

Montjuïc, i evitar una vegada més en aquestaBarcelona de les pensades genials i dels tasta

-ollerismes, deixar caure allò fet per fer cosesnoves. Continuar l'obra de Montjuïc, donantmotiu d'atracció de les multituds al Parc;poblar, colonitzar, per dir-leo així, la zonaverda on l'art de l'arquitecte i del jardiners'uniren a les magnífiques condicions topogrà-fiques de la muntanya, per tal de dotar Bar-celona d'un dels jardins més bells del món,era un deure que molts amb lleugeresa la-mentable oblidaven quan us demanaven es-tranyats: «Tan lluny ?»...

Sí, tan lluny. Al cim de l'escalinata, voltatdels jardins formosos, el palau on s'havia ex-posat el tresor artístic d'Espanya, vàrem creureque era bo per a guardar el nostre tresor ar-tístic. Dignament exhibit, degudament seriat,pràcticament defensat, el Museu en aquelllloc vindrà a ésser com un senyal altiu dela ciutat espiritual. Així ho decidí la Juntai així s'ha fet i som prop a inaugurar-lo. L'airelamentable d'Exposició tancada que la de-sídia, fins ara, s'ha entestat a conservar al Parcde Montjuïc, no creiem que s'accentuï, peròmentrestant els arbres creixeran ; les estàtuesde guix es desfaran damunt les balustrades

mentre la pedra noble s'anirà daurant, ivindrà dia que Montjuïc, gràcies a aquestesperit de continuació que ha guiat les de-cisions de la Junta de Museus, i al quals'han adherit la Junta de Ciències Naturals1 el Patronat del Museu d'Arqueologia, seràel jardí dels Museus de Barcelona, amb lescolleccions de Zoologia i l'Aquàrium, amb elMuseu de Ciències Naturals que ha començatja a traslladar-se, amb el Museu d'Arqueologiaque s'obrirà aviat al Palau de les Arts Gràfi-ques, amb el Gabinet Numismàtic de Catalu-nya que instal.larem al Pavellonet dei Roserar,amb el gran Museu d'Art de Catalunya alPalau Nacional, amb cl d'Instruments de Mú-sica Antics al Pavelló Albèniz que fou Pa-velló de la Casa Reial en la passada Exposi-ció, amb el Museu de Reproduccions de guixal Palau de l'Estat, i amb el «Poble Espa-nyol», on la Junta de Museus tindrà amb laseva Biblioteca i els seus laboratoris i les se-ves oficines tècniques i administratives, un lloca posta per a crear (quan tot el que ara pos-seeix sigui installat com cal) un bell Museud'Art Popular d'Espanya.

I doncs què? Calia deixar Montjuïc? Ins-tallats en edificis insuficients, empobrits per

179

BUTLLETí DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

l'Exposició com estàvem, ¿havíem de perdreel temps forjant somnis inútils d'edificis nousa la plaça de Catalunya, mentre a la mun-tanya florida es perdia el gran esforç que aca-bàvem de fer, i les nostres colleccions d'artindignament exhibides o desades en armaris, esconsumien esperant la realització d'aquellssomnis de perfecció?

No; deure de la Junta era fer el que hafet, i no sense passar per proves ben desen

-coratjadores hi ha arribat. I ha tirat al dret,

Anem ara a veure quines han estat les pro•ves desencoratjadores que hem vençut.

El Palau Nacional com a edifici. — L'ar-quitecte i bon amic nostre en Ramon Re-ventós, que per delegació de la Comissió deParc i Palaus de Montjuïc ha menat lesobres de reforma i consolidació que s'hanfet al Palau Nacional en installar-hi el nos-tre Museu d'Art de Catalunya, les ha ex-plicades ací i no cal que ens repetim. Cal de-

Construcció de les arcades de la sala de la ú del segle XV

sacrificant solucions que, personalment, a moltsdirectius dels Museus ens eren més tare;.Comptat i debatut, el que surt sempre millorés fer allò que les realitats de cada hora de-manen, i així, no sense esforç, no sense re-cances, no sense saber-nos un greu del qualno ens hem pogut desfer encara, abandonàremel projecte de portar el nostre Museu al Mo-nestir de Pedralbes; projecte que d'anys ambJosep Llimona i el senyor Rogent i Pedrosaprimer, amb els senyors Nicolau d'Olwer iJaume Bofill i Mates més tard, i amb elcomte de Güell i el senyor Puig i Cadafalchdarrerament, havíem tractat de dur a la pràc-tica.

clarar, però, que el que s'ha fet al Palau Na-cional és curt de dir però llarg de fer i, so-bretot, és llarg de decidir-se a fer-ho.

Confessem que al cap de mig any de clau-surada l'Exposició, la magnífica baluernaabandonada del Palau Nacional, entre lesveus que corrien sobre falles en la seva cons-trucció, i les esquerdes, les goteres i els pa-viments esfondrats que hi observàvem, feia ve-nir totes les ganes de no ficar-s'hi. Calia, enefecte, tenir moltes ganes de resoldre el pro-blema urgent de la instal.lació dels Mu-seus per no girar cua davant les qüestions di-fícils per molts conceptes que la conservacióde l'edifici ens abocava al damunt, d'una ma-

180


nera insistent, així que havíem passat el ves-tíbul.

La Dictadura i el despotisme que regnavaa l'Exposició havia deixat una cua llarga imovedissa de passions i d'interessos contra-posats. Des que el Palau queja fins que l'obraera perfecta, rebíem versions confidencials més

dir-ho, i dir-ho ben alt, que tothom ho sentís.Calia que els tècnics comprovessin el que hihagués de cert en les versions derrotistes, i,d'ésser certes, denunciar el frau de què Bar-celona havia estat víctima. Ni com a Juntade Museus, ni com a ciutadans ni com afuncionaris, no podíem callar davant la cons-

Construcció de les voltes de la sala de Sant Miquel de la Seui Santa Maria d'Aneu

o menys interessades, i fins desinteressades, pera tots els gustos... Renunciar-hi era fàcil,però solucionar el problema dels Museus noho era tant.

I després, aquella misèria de Palau es-querdat omplia d'indignació i de vergonya. Sila ciutat havia fet un edifici tot just feia dosanys, esmerçant-hi vuit milions de pessetes, ia l'hora d'anar a utilitzar-lo ens trobàvem queno servia, ¿podíem encreuar-nos de braços?

No; si el Palau no podia utilitzar-se calia

tatació d'un engany que, d'ésser veritat, laciutat no havia de suportar, i en conseqüèn-cia, davant les goteres i les esquerdes no erapas qüestió de fugir covardament, com algúaconsellava, sinó qüestió d'examinar i d'en

-vestir front a front el problema amb totes lesconseqüències que poguessin resultar d'aquestaúnica conducta digna.

La feina feia al Palau Nacional. — I aixího vàrem fer: previ l'informe tècnic, la Junta

181


El «hall» del Palau Nacional on s'ha construït la Sala deSant Miquel de la Seu i Santa Maria d'Aneu

decidí, i l'obra del Palau Nacional va comen-ça i s'ha dut a terme en la forma que explicasuccintament l'arquitecte Reventós en la notaací juntament publicada.

A aquesta nota ens pertoca a nosaltres d'a-fegir-hi l'elogi que mereix la intervenció deRamon Reventós com a arquitecte, no sols pelque correspon a la part fonamental de l'obrafeta, sinó a la que pertoca en la transformacióde les sales de l'edifici, ja que tots els nos-tres plans, projectes i idees de decoració id'instal•lació de les peces a exhibir han trobaten ell un executor sensible i discretíssim queha frenat en molts casos el nostre embalamenti en altres ha donat forma al nostre sentiment.

Cal tenir present la importància dels ma-terials que la Junta de Museus havia reunit.Ultra les colleccions que ja posseíem, l'ingrésde la collecció Plandiura i els materials del

Museu de Santa Àgata, feien un conjuntque demanava una installació digna i adequa-da. El trasllat volia dir, doncs, la installacióque de tants anys desitjàvem, la supressió de•la xarpellera i de 1'embà de fusta, l'atenció a lanaturalesa, a l'estil de cada obra d'art, i a laseva defensa quant a la seva conservació, jaque no era prudent tenir -la voltada de matè-ries fàcilment inflamables, ni en llocs on noteníem manera d'aïllar-la de la humitat di-recta o de la humitat ambient. Encara caliaposar en valor tot aquest tresor, enquadrantcada obra en un marc fet a posta, ambientantles sales a base d'unes línies i d'uns plans queacompanyessin el seu estil.

Això justifica i explica els treballs que hacalgut fer al Palau Nacional. Obra precipi-tada, feta sense massa atenció per les cosesque hi havien d'ésser exposades, les sales i els

182

BUTLLETI DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA

Els absis de Pedret, Santa Maria d'Aneu i Sant Miquel de la Seu,abans de la construcció de la sala

vestíbuls anaven succeint -se d'una manera mo-nòtona, tots amb una decoració igual i excessi-va, tots amb igual solució d'ingrés i de sortida,tots repetint de cap a cap de la casa uns or-naments de remesa i unes solucions de preu fet.

Posar al mig d'un d'aquells «halls» enor-mes, flanquejats de quatre rengles d'arcades, unabsis romànic, era desencoratjador. La pobrapintura, entre tantes motllures i capitells ifaixes i frisos, perdia tota la seva dignitat, icalia, partint d'ella, construir tot a l'entorn, lacambra que l'ambientés i l'enquadrés com esmereixia. El mateix ha passat en la part del'edifici destinada a la pintura gòtica, on enmolts casos la supressió d'ornaments ha bastat;però arreu el conflicte fou en les excessivesrengleres de pilastres i capitells i arcades queno deixaven espais llisos on poder penjar lesobres de pintura. La construcció de murs, la

d'embans aïllant les obres d'art del contacteamb les parets foranes, i la construcció de lessotaclaraboies de ferro i vidre a la plantaalta, on hi Havia veles de roba, ha constituïtel fort de la tasca de transformació del PalauNacional en instaldar-hi el Museu d'Art deCatalunya, a part d'aquelles de consolidació.

A més, en el que toca a la decoració i alsrevestiments hem tendit a la simplicitat i a llurutilitat com a matèria aïllant. Els folrats de jutede la planta baixa i els de cotó de la plantaalta, són alhora elements de sumptuositat id'aïllament de primera importància. Tota su-perfluïtat suprimida, la qualitat de les cosesens lea preocupat en el doble aspecte de ladignitat i del servei.

El G-asllat i la installació. — Installar unmuseu no és feina fàcil. Darrera el gran trà-

183


fec del trasllat, que sols el coneix qui el passa,determinar l'ordre de les coses, enquadrantcada una d'elles en un marc que assenyali llurvalor, demana un Llarg procés de tanteig onels múltiples factors del conjunt que es pre-para han d'ésser previstos i imaginats en llursefectes estètics visuals. Topografia, estil, Llums,colors, qualitats, etc., han de resoldre's da-

No hem de descriure ací la multiplicitat deles petites qüestions que hem hagut de resol-dre, ni retreure la solució que cada una d'elleslia demanat. En fer-ne esment sols és propò-sit nostre donar als nostres lectors el sentimentque en installar el Museu d'Art de Catalu-nya hem sentit tota la responsabilitat que téla Junta, com a guardadora d'aquesta part

Sala de pintures de Sant Miquel de la Seu i Santa Maria d'Aneu

munt una estructura de les sales condicionadaa la conservació de les obres (humitat, venti-lació, possibilitat de neteja, defensa contra elsagents atmosfèrics, defensa contra els perillsdel foc, susceptibilitat a la vigilància fàcil,etcètera) . Cal dir que dins el possible, totesles qüestions que avui dia la tècnica museística(ciència d'aplicació un xic a la moda) acon-sella, s'han tingut en compte de manera quepartint de l'inconvenient d'un edifici que nos'ha fet amb tots els miraments que calen aun museu, podem dir que, si no en tots, enalguns aspectes serà, com a museu, modèlic.

tan important del patrimoni artístic de Cata-lunya que el nou Museu contindrà. Per ga-rantir aquesta salvaguarda, per exhibir dig-nament i encertada cada una de les obres quecomponen el gran conjunt, no hem estalviatals entesos la molèstia de venir-nos a donar elbon consell, i ens plau ací regraciar els bonsamics artistes i tècnics que ens han aconsellat.

Una sòlida experiència pràctica, a més amés, hem tingut a la vora, mentre han duratles tasques del trasllat i de la installació, enel nostre estimat company senyor Emili Gan-dia, cap dels serveis de conservació de tots els

184


nostres Museus. La seva vigilància i la sevaprecaució zelosa han fet possible el fet demantenir al llarg de tres anys i mig, un ordresever i un coneixement exacte del lloc on eracada un dels més insignificants objectes, en-mig del gran enrenou d'un trasllat i de lapermanència en un edifici ple d'operaris i enplena febre d'obres. El sistema de fitxes fentla guia de cada objecte, ordenat per nosaltres,no hauria passat d'ésser una bona teoria sensel'enèrgica escrupolositat d'aquest excellent

grafia i s'acomplien a la secretaria i a l'admi-nistració les tasques difícils d'ordenar buro-cràticament les realitats que s'esdevenien, totprocurant els mitjans econòmics per a portar--les a terme. Vagi el nostre agraïment alsamics el doctor Borralleras, secretari de laJunta, i el senyor Pere B. Tarragó, admi-nistrador general dels Museus, per llur valuósauxili, i sàpiga la ciutat que, en aquesta tascaenorme que s'ha fet, la Junta de Museus hareeixit plenament i amb garantia absoluta del

Sala de les pintures de Estahon i Sant Pere del Burgal

funcionari, a qui volem retre ací el merescuthomenatge, com el volem retre a la diligènciaintelligent i apassionada del nostre bon amicGrau, restaurador en cap dels nostres labo-ratoris, i al qual devem l'evitació d'accidentsque haurien pogut perjudicar les nostres pin-tures durant el gran trasbals sofert, així comel seu auxili preciós durant els treballs depintura de l'edifici.

A l'hora del trasllat i a l'hora d'installar,a I'hora d'ordenar i a l'hora de preveure, totshem sentit la responsabilitat del que fèiem,Els uns damunt les peces, els altres damuntels inventaris i els números de registre, la tascaenorme s'ha anat realitzant mentre seguien enfuncions els serveis de restauració i de foto-

tresor artístic que té confiat, gràcies a la bonadisposició, a la intelligència i a l'afectuosaatenció d'un personal addicte i complidor,l'elogi del qual, des dels guardes subalternsals tècnics i administratius de major categoria,volem fer constar ací.

El Palau Nacional, museu. — I així allòque per molts era considerat baluerna inser-

vible, serà el Museu d'Art de Catalunya,

que d'altra part, com a situació, responestrictament a les condicions que la museolo-

gia moderna exigeix, ço és: allunyament delscentres urbans, amb una ampla zona de jar-

dins i si és possible elevació damunt l'atmos-fera que la urbs determina.

185


Sala dels frontals romànics i al fons sala de les pintures murals de Bohí

Sala de les pintures murals de Santa Maria de Tahull

186


En aquest museu del Palau Nacional deMontjuïc quedaran installades d'una maneradigna quant a la presentació, i eficaç quanta la conservació, les colleccions de pintura iescultura i d'elements arquitectònics que pos-seeix la Junta de Museus el gros de les quals,com és sabut, és constituït per obres que do-nen una visió de continuïtat del que Cata-lunya ha produït en les Belles Arts al llargde la seva història nacional i fins a l'actualitat.

Doncs aquest museu, espectacle de la his-tòria artística catalana, reliquiari del nostretresor artístic, centre on seran reunits els ma-terials per a l'estudi d'aquest aspecte de lavida espiritual catalana, en ella mateixa i enrelació a tota la cultura històrica europea,s'anomenarà Museu d'Art de Catalunya.

La visita començarà per l'ala dreta de laplanta baixa. Al primer vestíbul s'exhibiràl'absis de l'església mossaràbiga de Pedret(segle x) . A seguit vénen les sales de pinturai escultura romàniques dels segles x[, xii iXtli, que ocupen onze compartiments.

En l'exhibició de la pintura romànica s'haprocurat mantenir els conjunts pictòrics i enel possible la cronologia. Sovint, la diversitatd'espais que exigeix el punt de vista per a lesgrans decoracions murals, del que demanenles pintures damunt fusta, ha torbat aquestrigor cronològico-topogràfic que els rètols declassificació i datació resoldran. En total s'ex-posen quinze conjunts de pintura mural romà-nica, ultra els nombrosíssims exemplars defrontals i altars, que sumen la reunió de l'an-tiga collecció del Museu amb la de Plan-diura. L'escultura presentarà també algunsgrups importants, com el dels «davallamentspirenencs», que constitueixen una de les més tí-piques mostres de ('escultura romànica catala-na en talla.

Seguirà a les sales d'art romànic una salaon serà exhibit tot el material que assenyalal'evolució de l'estil romànic al gòtic (a Ca-talunya, fi del segle xiii i principis del xiv)i a continuació comença la secció d'art gòticdel segle xiv fins a la seva fi. Rica especial-ment d'escultura aquesta època, a la darrerasala de la nau dreta (planta baixa) hi hauràexposat, entre altres belles obres d'escultura,el retaule en pedra de Gerb, flanquejal perdues obres cabdals de la pintura del temps,com són el retaule de Santa Coloma i el tríp-tic d'Estopinyan, ambdós de la col.lecció Plan-

diura. Amb una altra taula del cicle de Fer-ran Bassa, aquesta sala, quant a la pintura,representarà el moment de tendència italianistaque es produí a Catalunya en aquell temps ique culminà amb la pintura de Pere i JaumeSerra a la fi del segle i a les primeries de laquinzena centúria.

Un vestíbul, on serà reunida la colleccióepigràfica medieval i de la Renaixença, se-para la nau dreta de l'esquerra que començaamb la magna sala dedicada als pintors Perei Jaume Serra, presidida pel gran retaule deXixena i dues taules de la Verge procedentsde la collecció Plandiura. Un bell conjuntsepulcral amb estàtua jacent d'alabastre d'unabat de Sant Cugat procedent del Museu deSanta Àgata i altres obres de Pere i JaumeSerra, completaran aquest conjunt, a seguitdel qual s'exposarà el cicle de pintura gòticacatalana de la primera meitat del segle xv,que respon al corrent de l'estil dit interna-cional.

Seguint, o millor dit, centrant la quinzenacentúria, una petita sala estatjarà la taula dela Verge dels Consellers de Lluís Dalmau.Entre belles escultures de l'època, sota els es-cuts de la ciutat i dels gremis, procedents dela sèrie heràldica de Santa Àgata, l'obra demestre Lluís Dalmau brillarà amb tota laseva esplendor.

Comença en una altra sala la pintura de lasegona meitat del segle xv, que dóna accésa una galeria gótica feta amb bellíssims frag-ments arquitectònics procedents del Museu deSanta Àgata, i a la qual seran instal.lades al-gunes poques obres alienes a l'escola nostra,com a punt de referència a les influències querepercutiren a Catalunya en aquell moment.Així, la bella taula flamenca del llegat EmiliCabot, les taules de Bermejo i algunes altrespeces italianes o flamenques de vàlua, queel Museu posseeix. Anex, a mà dreta, unasala dedicada a les escoles peninsulars da-munt les quals Catalunya ha irradiat o deles quals ha rebut influència en el segle xv:València, Aragó, Navarra. Passant novamenta la galeria, s'entra a la gran «Sala Huguet

-Vergós», on seran reunits els retaules dels pe-

llaires, el retaule de Sarrià, el «Sant Jordi»

d'Huguet i el retaule de Granollers, que són,

tots ells, com una mena de cant del cigne de

l'escola nacional de l'Edat Mitjana a Cata-lunya. A la gran sala, gàrgoles dalt dels arcs

187


5 "

ç^3?

Sala de la pintura del segle XVI i al fons la Galeria Viladomat

Sala dels retaules de la fi del segle XV

188


i grans peces d'estatuària. Una bella porta de

fi del segle xv dóna pas a la primera saladel Renaixement, on com un anex, assenya-lant els canvis d'influència, s'exposen en unasala formant un conjunt a posta, els vuit pla-fons al fresc i la cúpula de Carracci, pro-cedents d'una església de Roma, que té dipo-sitats al Museu l'Acadèmia de Belles Artsde Sant Jordi, i el bell apostolat adquirit aItàlia pel Consell Municipal de Barcelona,obra del segle Xvi, que, procedent de la ca-pella de Sant Miquel de la Casa de la Ciu-

na dels segles xvi, xvu i xviii, presidides peruna petita sala on seran exhibides les obresmés notables del conjunt, i entre elles el Grecode la collecció Plandiura , el Ribera del Mu-seu i el Tintoreio de la collecció Gil, etc.

Reingrés a la sala catalana del segle xvii, per una altra porta de la mateixa sala,entrada a la Galeria Viladomat. Al fons, laporta de la capella de Sant Cristòfor, delcarrer Sant Pere Més Alt, enderrocada quanla Reforma interior, i, als murs, la sèrie dela vida de Sant Francesc i la de dibuixos del

Sala de pintura neoclàssica

tat de Barcelona, passà inolt deteriorat al Mu-seu de Santa Àgata i d'allí al nostre Museu.Aquest conjunt d'art italià abans d'entrar ala Secció Renaixentista catalana, explica lestendències que el nostre art va seguir en aque-lla època.

I entrem a la sala catalana del segle XVI,on hi haurà exhibit el retaule dels argentersi d'altres contemporanis. En aquesta sala unaporta condueix a l'anex dedicat a la pinturabarroca no catalana reunida al Museu (collec-cions de l'Acadèmia de Belles Arts de SantJordi, Leopold Gil — dipositada — i collecciódel Museu.) En conjunt dues grans sales depintura espanyola, flamenca, francesa i italia-

mestre, procedents de la collecció Casellas.Sortida per la porta de Sant Cristòfor i in-grés a dues petites sales on s'exhibirà la pinturai els dibuixos del segle xviii en un ambientpropici. Finalment sortida al vestíbul de lanau esquerra, on el visitant prendrà l'ascensorvers la planta alta on començarà la visita ales sales de pintura i escultura dels seglesxix i xx.

Quant a la disposició topogràfico-cronolò-gica, la pintura dels segles XIX i XX seguiràl'ordre en què és disposada actualment a Be-lles Arts, bé que amb major amplitud.

Proveïdes totes les sales de murs aïllants

189


Estat actual de la Sala Fortuny

de les parets foranes i de sotasostres de vidresque regulen i difonen la llum zenital; entapis-sades amb material aïllant en totes les salesles zones de collocació de pintures, totes lesgaranties han estat preses per a llur bona ex-hibició i conservació.

La sèrie catalana del segle XIX començaràa mà dreta ingressant pel gran vestíbul sotala rotonda de la cúpula. En aquesta rotonda,així com al vestíbul d'ingrés a la part baixade l'edifici, es collocaran en sòcols a posta, elstrenta -dos bustos en marbre de la sèrie de re-trats d'artistes catalans antics i moderns, queocupaven lloc en les fornícules de la part altaexterior de les dues naus laterals del vell Mu-seu de la Ciutadella. El seu conjunt és cons-tituït per una sèrie de petits monuments alsgrans mestres morts, que es podrà anar com

-pletant al llarg del temps.El concepte d'una continuïtat històrica única

de l'art català, que es manifesta en aquellasèrie de petits monuments, correspon al sentitque ha ordenat les obres del Museu en unaseguida sense interrupció, des dels comença-ments de la vida nacional catalana fins ara.La divisió dels Museus en Museu d'ArtAntic i en Museu d'Art Contemporani des-apareix ací per tal de formar un sol i únic

Museu d'Art de Catalunya, en l'ordenamentdel qual pugui observar-se, tot contemplantles obres, la caiguda de l'art català en finirla seva vida nacional i la seva resurrecció enproduir-se a la primera meitat del segle xix laRenaixença del sentiment de pàtria, fins a laseva actual restauració.

No volem explicar ací, sala per sala, quinssón els materials corresponents a cada una.Sols direm que als conjunts reunits a BellesArts s'hi afegiran ara la Sala Casas-Rusiñol,la Sala Mir, la Sala Nonell, la Sala Canalsi la Sala Picasso-Manolo.

L'ingrés de la collecció Plandiura al Mu-seu ha dotat les nostres col.leccions públiques,fetes des de molts anys amb el criteri acadè-mic que presidí les grans exposicions interna-cionals d'art de Barcelona, d'una sèrie im-portant de matisos de la nostra vida artísticaque hi feien una gran falta.

El Museu, doncs, en alguns aspectes podràpresentar-se al dia, si té cura de nodrir-se asse-nyadament en les exposicions d'art que actual-ment se celebren i sap, per la creació de premisvaluosos, estimular la concurrència a aquestesexposicions dels mestres de l'art català.

De moment, el programa de tenir ben re-presentats tots els aspectes de la nostra pm-

190

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

tura i escultura del segle XIX i del momentpresent, ens sembla prou ambiciós i sobretotfonamental en un museu que ha d'ésser el Mu-

seu d'Art de Catalunya.Encara, seran situades a la planta alta de

l'edifici, en dos anexos a part, les sèries depintura contemporània general espanyola i lasèrie corresponent estrangera, una i altra ocu-pant les galeries que volten la gran sala defestes.

A més, serà exposada a les galeries anexesa les sales de la pintura i escultura catalanesdels segles XIX i XX, tota la nostra colleccióde dibuixos contemporanis, seguint l'ordre cro-nològic parallel a elles. La riquesa de les car

-teres de dibuixos guardats fins ara a la nostraBiblioteca per manca de lloc a posta, en ex-hibir-se donarà un nou interès al Museu i seràmotiu d'estudis i descobriments curiosos.

Tots els nostres materials, però, no cabena les sales del Palau Nacional. Preses mesu-res exactes, manquen uns dos-cents vuitantametres de murs, i això obligarà a una selecciórigorosa, necessària de fer en tots els museuscada deu anys almenys.

En el nostre cas, però, la selecció es faràsola i no pas per judici sempre subjecte a errorsobre el mèrit de les obres, sinó pel caràcteri condicions de determinats nuclis de pinturaque permeten ésser separats del conjunt, ambevident avantatge d'apreci de llurs qualitats.

Així la Junta ha decidit deixar establertaa la planta alta del Palau de Belles Arts, onun públic amic de l'art es reuneix els diumen-ges per escoltar els concerts de la nostra BandaMunicipal, una galeria de quadres d'història.A ella s'ajuntarà una galeria dels grans qua-dres sobre tema anecdòtic i, també, una altrasala contenint la Galeria de Catalans II•lustres,una altra els retrats de personatges i1•lustresfora del món de les arts, dibuixats per RamonCasas, una altra de retrats barcelonins, ini-ciant una collecció que els Amics deis Museustenen acordat de formar, i altres sales dellegats o donatius especials, tals com la SalaFabrés, que és obligat de mantenir intacta, ila Sala Clapés, que avui, gràcies al donatiudel senyor Pere Milà i Camps pot fer -se i que,ocupant un lloc excessiu a la importància re-lativa d'aquest mestre en la sèrie histórica ca-talana, dol de no poder-lo presentar en el seuconjunt veritablement important.

Heus ací breument exposat el contingut del

nou Museu d'Art de Catalunya. Amb ell vé-nen a coronar-se els esforços de trenta anysd'activitat de la Junta de Museus de Bar-celona.

Heus ací exposades, també, les raons perles quals la Junta en cloure's l'Exposició deBarcelona decidí de portar el Museu al Pa-lau Nacional.

Obert el Museu dins breu termini, la Juntaestudia el sistema d'establir una comunicacióràpida, còmoda i econòmica entre el metro-polità i els tramvies de la plaça d'Espanyai el museu del Palau Nacional. Per avui nopodem avançar més detalls sobre la solucióque tindrà aquest problema, però sí que podemdir als ciutadans, que es té en compte, ques'estudia i que, com tots els altres que es plan-tejaren, es resoldrà també amb l'ajuda de lesautoritats.

L'únic que quedarà sense resoldre, però,és el de la calefacció de l'edifici, car el costelevat de la installació i del sosteniment ho hafet impossible en aquesta hora, que ve dar-rera dels grans esforços econòmics fets per laGeneralitat de Catalunya i l'Ajuntament deBarcelona, amb el trasllat i la installació delsnous museus i amb l'adquisició de la colleccióPlandiura.

JOAQUIM FOLCH I TORRES

llircctor Gene,, l dels Muscos d'Art

CONTRIBUCIÓ DEL GABINETNUMISMàTIC DE CATALU-NYA ALS ESTUDIS DE L'APA-RICIó DEL DENARI ROMÀ

La clàssica teoria d'Ernest Babelon perla qual es recolza la creença que el comença-ment de les encunyacions del denari romàcorrespon als anys de la vigília de la primeraguerra púnica, és qüestió avui molt discutida.Una sèrie de treballs — uns publicats, altresen formació — porten la data del comença-ment a època més tardana, i entre elis són for-ça interessants els deguts als estudis de Mat

-tingly, Robinson i Le Gentilhomme. Sobretot

els que segueix aquest últim numismàtic, per

la seva sospita que el denari romà apareguéspel desequilibri econòmico-financer que es va

191


produir a Roma per motiu de les campanyesmilitars de Macedònia i Síria, són veritable-ment curiosos. Aquest numismàtic, actualmentadjunt al Departament de Medalles i Anticsde la «Bibliothèque Nationale» de París, ensva pregar una nostra collaboració, almenys enel que respecta a l'aparició de denaris en lestroballes espanyoles, amb la finalitat d'arribara saber en quines dates cronològiques aparei-xen les tals monedes a la Península.

Per a la tal qüestió teníem nombroses notí-cies de troballes de denaris a Espanya; però,per aparèixer la major part d'aquests junta-ment amb monedes anomenades hispàniques,l'ordenació i fixació cronològica de les qualsés qüestió per a nosaltres no resolta encara sa-tisfactòriament, ens restaven com a serviblessolament aquelles troballes que, incloent mo-nedes gregues empuritanes — la cronologia deles quals ja hem fixat en treballs nostres ambtota l'actual possible certitud — ens podiendonar dades més exactes. Per conseqüència,vam comunicar el següent al nostre collegafrancès.

«De les troballes de denaris romans a Es-panya que, per aparèixer junt amb altres mo-nedes, la cronologia de les quals ja tenimmés fixada, poden ajudar als vostres estudis,ens complau assabentar-vos de les noticies queguardem:

»Troballa de Segar¿. — Estadística delseu estat de conservació (F, flor d'encuny; B,bona conservació; R, regular; G, gastada) .(Podeu servir-vos de la taula que hem inclòs enla nostra monografia Les dracmes empuritanes,pág. 31. Podeu comprovar-ho en: Pujol iCamps: Revista de Ciencias Históricas, III,pàgs. 155-6) . Aquesta estadística està com

-pletada amb les notícies que ens va donarVives.

»Horatia, B. — Decimia, B. — Caecilia,B. — Plutia, R. — Junta, R. — Saufeia, G.— Lucretia, B i R. — Fabia, B, B, Fi B.— Papiria, B. — Julia, R. — Caecilia, F.— Opimia, R. — Caecilia, R. — Veturia,R. — Antestia, F, B i B. — Servilia, G. -Domitia, R. — Curtia, B. — Minutia, G. -Fonteia, B, B i F. — Licinia, F i R. — Cae-sia, F i F. — Furia, B, B i B. — Sergia, B.— Caecilia, R. — Cipia, B, B, R i B.

»Troballa de Cheste.—L'únic denari trobatel descriu Zobel (J. Zobel de Zangróniz: Eslu-

dio histórico de la moneda antigua española, pá.gines 88-9) : a) cap de Roma amb gàlea ambales, a la dreta. — r) Dioscurs a cavall, galopa la dreta, llança al rest; a baix i dintre derectangle allargat: .

ROt A

»Conservació regular.

»Troballa de Las Ansias. — Pujol iCamps (Ampurias. Catálogo de sus monedase imitaciones. «Memorial Numismático Espa-ñol», III, págs. 170-5) , diu: «... cientoveinte denarios romanos con los Dioscuros, lamayor parte flor de cuño... Advertimos tam-bién en muchos de estos denarios flor de cuño.una fábrica un tanto ruda, llamando la aten-ción que en un regular número de piezas laúltima letra de la leyenda ROMA estaba muydistintamente dibujada en estas dos formas:

»Zobel (en l'obra abans esmentada i pà-gina 59), diu: «... otros con iniciales y mo-nogramas como c (encima de los Dioscuros) y

casi todos, especialmente los de símbolos yletras, flor de cuño.»

»La moneda en què apareix c damunt delsDioscurs podria ésser, segons crec, qualse-vulla de les que Babelon esmenta en el seuvolum I, pàgs. 53 i següents: Canusium?-El denari amb el grup de lletres abans inclòsés el de C. Terentius Varro (Babelon, II,pàg. 480, núm. 2; de l'any 21 7) .

»Troballa d'Empúries.— Quasi tots elsdenaris apareixen junt amb les monedes nogregues. Encara no hem trobat denaris juntamb les dracmes, la qual circumstància és, perara, molt significativa.

»De tot això ens resulta:

»Segar¿. — Els denaris suposats més an-tics d'aquesta troballa, apareixen ací de bonaconseroació, junt amb dracmes empuritanes,de després del 250 i anteriors al 218, malconservades. -

192


» Cheste. — L`únic denari que ací apareguéés dels primitius, anterior als més antics deSegaró, i apareix de conservació regular, juntamb dracmes empuritanes de prop del 250,

mal conservades.

»Ansias. — En la major part dels denarisromans, evidentment arcaics, apareix flor d'en-cuny junt amb les més antigues dracmes em-puritanes d'aquesta troballa, que són de des-prés del 250 i anteriors al 218 i que es pre-senten de conservació dolenta. A més, les drac-mes dels últims tipus (darreries del segle ini itot el It) no es presenten lotes de bona con-

servació.»Per tant, no és clar que els denaris romans

comencin l'any 268, i és molt possible que vóstingueu raó en sospitar que l'encunyació delsdenaris comencés a principis del segle II.»

Fins ací, el motiu i el resultat d'aquestanostra aportació.

Però, se'n dedueix una conseqüència forçainteressant per a la qüestió defensada perVives referent a l'influx que el numerari romàva exercir sobre l'empurità grec, respecte alssímbols de les dracmes. Aquesta qüestió ja lavam tractar en el nostre fulletó que ací esmen-tem, i en ell demostràvem fins al possible queno podia ésser de Roma d'on havien rebut elsgrecs empuritans el seu costum d'inclouresímbols, i els models seus, a les dracmes: eramés possible i explicable de Siracusa.

Doncs bé, si és cert que els denaris romansapareixen a primeries del segle It, com semblaajudar a creure-ho l'estat de conservació delsdenaris i dracmes trobats junts a cada lloc, ales-hores essent moltes les dracmes que presentensímbols més antigues que els denaris més an-tics, seria absolutament impossible que el nu-merari romà hagués ocasionat el costum i lacòpia de la major part dels símbols que apa-reixen en les ja tantes vegades esmentadesdracmes empuritanes.

Hom pot comprendre com és important perals nostres estudis la solució d'aquesta qües-tió i, per tant, amb quant d'interès seguim elseu procés i ajudarem al seu esclariment entot el possible.

J. AMORÓSConservador del Gabinet Numismàtic

de Catalunya

LES ADQUISICIONS DE LAJUNTA DE MUSEUS A L'EX-

POSICIó DEL NU

Tot just es va començar a parlar de l'or-ganització per part del Círcol Artístic d'unaexposició monogràfica del nu, es desfermà aBarcelona, especialment en els medis més sus-ceptibles d'acollir-la amb atenció, una intensai estrepitosa campanya pseudo-moralista encontra de la projectada manifestació.

L'abrivament amb què fou portada la cam-panya produí alguna alarma en diversos sec-tors de les nostres arts. El Círcol Artístichagué de fer públic un document en el qualrepudiava tota mena d'intenció altra que lapurament artística en l'exposició que s'estavaorganazant i situava les coses al lloc que elsera degut. Malgrat tot, amb més entusiasmeque no pas encert, la propaganda contra l'ex-posició anava fent el seu fet amb una exagera-ció tal, amb uns recursos tan poc correctes iuna confusió de termes tan gratuita i tan in-controlada que, per bé que no pogué fer creureque els seus promotors estessin mancats de lespuríssimes intencions que proclamaven, sí queens féu pensar que llur ardidesa catequista elshavia fet perdre totalment el sentit de la me-sura i oblidar la circumspecció a què obliga laconvivència civil.

Els entusiastes propagandistes no es po-gueren deixar convèncer de les garanties deseriositat i d'honorabilitat que presentava unaexhibició artística organitzada per una entitatsolvent com el Círcol Artístic i emparada perla Generalitat de Catalunya i l'Ajuntamentde Barcelona, en el Jurat d'admissió de laqual figuraven persones que pel seu sol nomeren ja una sòlida penyora d'exigència i dedignitat.

Fos com fos, però, l'Exposició del Nu esdugué a terme i els ciutadans que la visitarenes feren ben bé càrrec de com era desorbitadai impertinent la campanya d'escàndol que

s'havia fet al seu volt. Hom els Havia cridatl'atenció sobre qui sap quantes iniquitats i estrobaren amb una manifestació tan correcta,normal i innòcua com la que més en puguiésser, constituint per ella sola el desmentimentmés rotund i la desautorització més completa

de la campanya que contra d'ella s'havia fet.Deixant de banda aquesta desgraciada

193


manifestació dels vetlladors dels bons costums,a la qual cosa, per bé que molesta, era forçósalludir en parlar de l'Exposició del Nu, hemd'assenyalar com la celebració d'aquesta haestat un esdeveniment fruitós i alliçonador pera la vida artística catalana. Ens ha demostrat

Escultura d'Enric ]Monjo

com als nostres pintors, en general, no els fanpor les empreses d'empenta i d'ambició i quesaben acarar-se amb temes de més compromísque l'estricte bodegó o la nota paisatgística.

—Això no vol dir, ben entès, que, per a nosaltres,no hi pugui haver igual excellència artísticaen uns temes que en altres. — El conjunt del'exposició assenyalava una orientació escolàs-tica ben estimable sense, però, que s'hi notés

tampoc una tendència excessivament acadèmi-ca, sinó que, informant aquesta aspiració ob-jectivista el desig d'expressar les coses ambclaredat, s'hi notava ben palesa la influènciadels temps moderns, amb les seves ensenyan-ces, les seves inquietuds i les seves recerques.

Mentre esperem que una major flexibilitaten el seu Reglament deslliuri la nostra Juntade Museus de l'obligació taxativa d'adquirirúnicament en les exposicions oficials les obresdels artistes vivents amb què ha d'augmentarles seves colleccions, hem de rebre amb satis-facció manifestacions collectives de prou im-portància com aquesta Exposició del Nu perésser considerades oficials. Amb elles, sensesortir de la subjecció reglamentària, la Juntapot eixamplar el seu nucli d'adquisicions diri-gint-s'hi per a fer-n'hi d'altres per a afegir ales que realitza en les exposicions oficials con-suetudinàries.

Tot amb tot, aquella més gran llibertat dequè parlem, no cal dir com hauria d'éssercondicionada amb prou eficàcia contra la in-tromissi ó d'influències personals i considera-cions estranyes al pur i únic interès museísticde Catalunya.

Quan n'arribi l'Hora, és de pensar queaquells que se n'encarregaran tindran presentstots els trencacolls que tal alliberament presenta.

És veritat que molts dels nostres artistes —i no pas dels pitjors, sinó dels bons i dels ex-

cellents —, sigui per un excés d'amor propi,per tal de defugir la barreja que comportatota manifestació collectiva, sigui per afecta-ció — per afavorir, així, una propaganda queels interessa més —, sigui per desconfiança, es-querpament o timidesa, es mantenen allunyatssistemàticament de tot certamen oficial. Peraquesta causa, si la Junta de Museus s'ha delimitar, només, quant al nodriment de les sevessèries d'art contemporani, al repertori que liofereixen aquelles ocasions, les obres d'aquestsartistes que no hi concorren quedaran excloses— si més no, durant el temps que duri la sevavida — dels museus catalans.

Però també és veritat que una actuació lliu-re per part de la Junta quant a l'adquisiciód'obres d'artistes vivents, amb la visita a ex-pcsicions particulars, tallers, colleccions, ma-gatzems i botigues de marxant, als mil llocsdiferents on es pot trobar una obra interessantd'un artista contemporani, ofereix, en tots sen-tits, una sèrie de perills que caldrà evitar.

194


Pintura d'A. Mataró

195


Deixant de banda el considerabilíssim ca-pítol de despeses que aquell sistema de com-pres exigiria, que si no fos prou atès hauriad'obligar a restriccions tan lamentables comaquesta mateixa que motivaria la reforma delReglament, hom s'arriscaria a què, amb totala bona fe del món, passessin per alt a laJunta obres tan estimables o més que les queadquirís, car no és de pensar que per la solavirtut d'aquella llibertat d'acció es trobés do-tada d'una omnipresència miraculosa que li

xés tothom en el mateix pla d'igualtat en què,ara com ara, es troba en els certamens oficials.Per altra banda, no cal dir com l'amistat i lapolítica, les influències i pressions de tot ordre,travarien enormement la funció de la Junta,per més imparcial i justa que volgués ésseren la seva comesa.

Però tot això són previsions que potser undia o altre hom haurà de tenir en compte. Demoment, per bé que limitades les seves possi-bilitats com hem exposat, la Junta de Museus

Pintura d'Antoni García

permetés exercir el seu examen damunt totala producció artística que d'un cap de l'anya l'altre es pot trobar en els infinits i diversosllocs que hem assenyalat més amunt, examenque la Junta pot realitzar amb la més ,graneficiència i en igualtat de condicions per a totsels artistes en les exposicions collectives.

La impossibilitat d'acudir a tots aquellsllocs obligaria a fer-ne una tria, un assenyala-ment previ d'aquells on la Junta podria diri-gir-se per a la seva gestió, cosa que per alsassenyalats seria un tracte de favor inadmissi-ble i per als exclosos una desconsideració ex-plícitament injusta, puix no seria gens legítiml'establiment d'una reglamentació que no dei-

va nodrint les seves col•leccions traient tot elpartit possible del que li és ofert en els salonsoficials i del que li permeten les consignacionsque li són atorgades.

Així ha estat que a l'Exposició del Nuha realitzat les quatre adquisicions que moti-ven aquestes notes. Amb aquestes adquisicionsentren al Museu d'Art Contemporani quatrenous noms.

Un d'ells és el de Soler Puig, amb un di-buix a la mina de plom. Una figura a mig cosde dona ajaguda, d'una tècnica precisa i acu-rada. Grandària: 56 X 40 cm.

Un altre és el d'Antoni Mataró. Altra figu-ra de dona, sencera, en posició frontal, ajagu-

196


da també, però reclinada de mig cos en amunt.

És una realització en la qual l'artista ha arribata un grau de maduresa que ens feien ja pre-

veure les seves teles anteriors. Pintura moltben composta i acolorida harmònicament. Lesreminiscències italianesques que suscita per laseva composició i la seva illuminació són ven-çudes per una digitació nerviosa i fugada, benpersonal. La grandària d'aquesta tela és de110 X 150 cm.

El tercer és el d'un joveníssim artista queha estat la revelació d'aquest certamen: An-toni García. Un nu de donzella — quasi unanena — en posició vertical, vist de front, re-penjat sobre un fons llis indeterminat, els ullsclucs i un gest de repòs absolut. Es una telaen la qual hi ha, potser, més qualitats latentsque no manifestes, però que posseeix un sin-gular encís emotiu per la seva finor de dibuixi delicadesa colorística. Les seves dimensionssón 130X93 cm.

El quart és el de l'escultor Enric Monjo.Aquest artista, en la figura que li ha estat ad-quirida amb destinació al Museu, ha encetatuna tongada felicíssima en la seva producció,de la qual la serenor i l'austeritat seran elsprincipals atributs. Es una figura de noia, dre-ta, en actitud com de pentinar-se, sòlidamentconstruïda i tractada amb amplitud i simplici-tat. Amida cosa de 1,60 m. i, presentada enguix a l'Exposició, ha estat adquirida en laseva realització en pedra.

Aquests són els quatre artistes incorporatsals catàlegs dels nostres Museus d'Art per lesseves obres presentades a l'Exposició del Nu.

JOAN CORTÈS I VIDAL

CONTESTANT A UN JUDICI

SOBRE L'EXPOSICIÓ DEL NU

El senyor Pere Casas Abarca, ex-president del Círcol Artístic i vocalde la Junta de Museus, ens va tra-

metre l'article que publiquem íntegra-ment a continuació, després d'haver

apareguí en el número del nostre

BUTLLETÍ corresponent al darrer mesde febrer l'article de f.-F. Ràfols

relatiu a l'Exposició del Nu.

Per exigències de compaginació noens ha estat possible publicar-lo finsavui, en ocasió de donar a llum l'ar-ticle que precedeix, relacionat, també,amb aquella Exposició.

Es conmovedora la novela que cita en sonpreàmbol el senyor J. F. Ràfols en son ju-dici sobre l'Exposició del Nu. Demostra unbon cor i sa protesta contra la societat comestà constituida i amb això aniriem tant llunycom volgués i per tant motiu totes mes simpa-tias, mes res al meu entendre te que veureamb la bellesa del cos humà, vist per ullsd'artista i amb consequencia amb l'Expo-sició.

Dit aixó, tinc el disgust de lamentar dosconceptes de l'article. El criteri que li mereixel Círcol Artístic, amb quina presidència m'hehonorat fins avui. Sense pretendre entaulardialec, tinc de fer constar que l'entitat artistica-recreativa, que té per festa major el ball dedisfresses, que es una institució tradicionalBarcelonina, en sa vida prospera i difícil, du-rant 50 anys pot pressuposar d'Haver sigut clcasal dels artistes catalans i font d'iniciativesartistiques, mes sols li parlaré al que a mi empertany durant la meva gestió.

Amb el patronatge de les autoritats cata-lanes i amb la collaboració de la Junta deMuseus, ademés de tot el recreatiu que vulgui,ha sigut un èxit pel nostre Círcol, l'Exposicióen honor del gran artista Ramon Casas, lapóstuma a Galwey, Rusiñol i Roig i Soler,«Barcelona vista pels seus artistes», Exposi-ció Nacional d'Humoristes, homenatge aApel.les Mestres, Exposició Tersol Solanes,etcètera. Favorescuts amb subvencions del'Estat i corporacions de Catalunya. Haverllençat la proclama a favor de la compra dela collecció Plandiura, per nostres Museus.Des d'aquesta presidència, haver fundat l'En-titat «Amics del Museus de Catalunya».

S'han recreat nostres consocis amb confe-rències de Pere Corominas, Carles Soldevila,Francés, Elias, Rafael Benet, Puig Gairalt,Miquel Utrillo, Francesc Labarta, Díaz Pla

-ja, cursos de perspectiva, etc. etc., notablesconcerts. Han estat iniciades suscripcions permonuments, a artistes que deu honorar Ca-talunya, pròxims a inaugurar-se.

Cal enumerar el meu projecte de «15 diesd'Art Català» a Londres, en vies d'execució,

197


amb concerts per els genials artistes catalansi amb mires al turisme de Catalunya, ultral'exposició d'obres dels nostres artistes en unSaló en el bell mitg de Picadilly ja con-tractat, com a màxim prestigi del Círcol Ar-tistic, esperant que la Junta que m'ha succeitho porti a terme, doncs ja han actuat les co-missions executives tan d'aquí com a Londres.' I per fi la discutida Exposició del Nu, que

no ha sortit com havia pensat al proposar-laal Conseller de Cultura, amb tots els artistesd'Espanya i amb un criteri ample sense par-tidisme com sembla ha dominat segons protes-ta que he rebut, de ponents que formaven elJurat d'admissió a causa de generositat denostre Círcol. Tots els defectes, mes un èxitper la gallardia dels artistes joves, que hanmostrat son talent i compensat tot per la no-table representació retrospectiva.

En aquest temps els artistes han gaudit de59.000 pessetes en premis i adquisicions per elsMuseus, essent del Jurat nostre digne president.

El concepte que mereix al Sr. Ràfols, queno el puc compartir per estar al Polo oposat,mes respectuosos sempre en son criteri, alesser mon entusiasme per l'exaltació de lessiluetes humanes, l'obra mes perfecta de lacreació celebrada en totes les civilitzacions i.purificada de tot prejudici. Haig de protestardel concepte repulsiu adjudicat a la conferen-cia del mestre critic J. Francés, al qual tandeuen els artistes catalans en sos llargs anysde publicista, sempre cordial i quina confe-rència el reproduir-la «Mercurio» ha servitper deslligar conceptes que treuen tot sentit al'oració i encare que la cités el vell nu vivent,no crec sigui repugnant al menys i afortuna-dament a mon criteri del nu.

També si el senyor Ràfols hagués llegit laconvocatoria de l'Exposició del Nu, hauria vistque no necessitava el Comitè organitzador exi-tacions de ningu per vetllat per l'altura de sadignitat, no havent-se modificat després davantd'una campanya per determinats elements derencúnia i sanya i que amb la sola represen-tació de la Junta de Museus bastaba per asostenir-la.

I en quant als mitjans de propaganda, nohan estat pas distints dels naturals i usualsen totes les Exposicions d'Art, contribuint auna propaganda certs articles que sols han fetobrir els ulls als maliciosos.

Agraieixo al Sr. Director l'acollida d'aques-

tes ratlles, a la qual em crec amb dret pera sortir en defensa de conceptes que estimoinjustos.

P. CASAS ABARCA

B I ELIO G R A FI A

«PERE BLAY I L'ARQUITECTURA DEL RE-NAIXEMENT A CATALUNYA», per Josep-Francesc Ràfols.

L'arquitecte català Pere Blay, que produíles seves obres a les darreries del segle xvi iprimeries del següent, és una de les figures mésinteressants i una mica confosa encara de lanostra història artística. Per això tota aporta-ció que precisi la seva vàlua és d'un gros in-terès, i molt més encara si aquesta aportacióve d'un home tan ben preparat com el seuautor, l'arquitecte i crític d'art Josep-FrancescRàfols.

No és la primera vegada que Ràfols aplicala seva atenció especulativa en la figura del'esmentat arquitecte renaixentista. Ja en elllibre de què és autor, Arquitectura del Re-nacimiento Español, hi queda ben situada dinsde la seva època; però en aquesta publicaciód'ara ha estat empresa la tasca meritòria deprecisar en un conjunt orgànic totes les dadesbiogràfiques, històriques i critiques que podenajudar a valoritzar la figura de Pere Blay ide l'arquitectura renaixentista que, juntamentamb Jaume Amigó, fou qui a Catalunya laportà al punt de màxima perfecció.

Ràfols en aquest estudi, abans d'ocupar-sedel seu objecte primordial, fa una encertadadisquisició sobre els introductors del Renaixe-ment a Catalunya (Ordóñez, Forment i Joande Nola en primer rengle) , i alguns textesdidàctics que donaven el guiatge dels nouscànons (la traducció del Vitrubio, per Sagre-do, en 1526, i la del Vignola, per Cajesi,en 1593) ; ultra les corporacions i magnatsque impulsaren les construccions pròcers d'a-quest temps. Això porta l'autor a una enume-ració de les principals obres cinc-centistes deBarcelona i de la resta de Catalunya, que,si aquí assumeix una funció orientadora per amillor precisar l'ambient artístic de l'època,constitueix ensems un guiatge per als que vul-guin conèixer aquesta matèria.

Però, com és de suposar, en aquesta obra

198


que ens ocupa destaca la figura cabdal de

Pere Blay, íntimament lligat i de vegades

confosa amb la del rector de Tivissa, el jaesmentat Jaume Amigó, amb el qual collabo-

rà més d'una vegada: a l'església de La Selva

del Camp, en algunes obres de la catedralde Tarragona i sembla també que en la par-

roquial d'Ulldemolins, d'on era natural mos-

sèn Amigó.Les principals obres que donaren prestigi

a aquella escola que florí ufanosa al Campde Tarragona, totes són ressenyades en aquestestudi. Les capelles i els sepulcres fets a lacatedral de Tarragona, l'església de Tivissa,la d'Ulldemolins, una capella i dos gentilspalauets a Alcover, la façana de l'esglésiad'aquesta vila i la de Valls; i, amb més de-teniment que cap altra, la magnífica esglésiade La Selva. Totes porten Llurs oportunesacotacions històriques i crítiques. És interes-sant la suggestió de la possible intervenció dePere Blay o d'un altre arquitecte de la fa-mília en la part renaixentista del castell deVallmoll, en la qual vila vivia un mestreanomenat Joan Blay a les darreries del se-gle XVI.

Fora de les comarques tarragonines hi ésseguit també l'itinerari constructiu que homconeix de mestre Blay cap a Montserrat, Igua-lada i Barcelona, on, amb la creu del Portalde Mar i la part nova del Palau de la Ge-neralitat, la seva obra més famosa, es clou lamonografia que ens ocupa.

En tota ella traspua l'eficiència amb quèl'autor tracta el seu tema amb un bell estilclar i precís. Ningú com Ràfols no podriadesenrotllar-lo com ell ho fa, emparentant acada punt les nostres obres amb les que aItàlia crearen els Francesco de Simone, Pol

-laiuolo, Giorgio Vazani, Sangallo... Ell, queha viscut llargues temporades a la penínsulaveïna, que ha trepitjat, pam a pam, la terrad'aquella Toscana, bressol de la Renaixença,i que ha copsat les seves meravelles no solsamb ulls d'artista sinó d'estudiós i d'erudit,tot recordant amb amor la seva pàtria i queha escrit una Arquitectura del RenacimientoItaliano, sols ell podia produir aquesta obraamarada d'efusió i de coneixements que, breui tot com és, té una personalitat ben destacadaen la nostra bibliografia artística.

La part material del llibre és molt acurada,amb excellent paper i abundosos gravats, per

la qual cosa, juntament amb l'autor, cal feli-citar l'Associació d'Arquitectes de Catalu-nya, que l'ha editada. Aquesta edició és do-blement satisfactòria en aquests moments puixajuda a conèixer i per tant a dignificar algunsedificis antics de la nostra terra, la qual cosasitua l'antiga i benemèrita Associació editoraen el bon lloc que justament li correspon, des-prés d'algun temps que ha cregut del cas in-hibir-se en la defensa de la nostra monumen-talitat. Celebrem el seu retorn en aquests ca-mins que li permeten de reprendre la publi-cació de monografies que tants noms i edificisgloriosos han incorporat a la nostra bibliografiai que tanta d'esplendor poden donar a la nos-tra cultura.

CÈSAR MARTINELL

VISITES COL•LECTIVES

ALS MUSEUS

FEBRER

Al Museu de les Aris Decoratives

de Pedralbes

Dia 2. — Grup Escolar Milà i Fontanals.Dia 9. — Escola Catalana Mossèn Cinto.Dia 13. — Escola de La Unió Liberal,

de Granollers; Institut Nacional de SegonaEnsenyança de Tarragona.

Dia 14. — Escola Catalana Mossèn Cinto.Dia 17. — Grup Escolar Ramon de Pe-

nyafort.Dia 18. — Agrupació d'Empleats de la

U. S. M. C.; Centre Català d'Esquerra, deSabadell.

Dia 19. — Institut-Escola.Dia 23. — Escola Catalana Mossèn Cinto.Dia 25. — Dinàmic Club.

AI Poble Espanyol de Montjuïc

Dia 9. — Grup Escolar anex a l'EscolaNormal de la Generalitat.

Dia 14. — Grup Saba Nova; EscolaUnivers.

Dia 16. — Collegi del Sagrat Cor deJesús.

Dia 17. — Institucions Culturals «Fran-cesc Macià».

Dia 21. — Escola Montessori «Ataulf».

199


Al «Cau Ferrat» de Sitges Al «Cau Ferrat» de Sitges

Dia 8. - Escola Graduada de Nois, deVilanova i La Geltrú.

Dia 11. - Penya Cultural Esportiva«Olimp», de Barcelona.

Dia 18. - Secció d'Arqueologia i Histò-ria del Centre Excursionista de Catalunya, deBarcelona.

Dia 25. - Penya «Mai som prous», deBarcelona.

MARÇ

Al Museu d'Art Contemporani

Dia 20. - Grup Escolar del carrer deRosselló.

AI Museu de les Aris Decoratives

de Pedralbes

Dia 1. - Grup Escolar Pere Vila.Dia 3. - Escola Nacional de Nenes de

Badalona.Dia 4. - Grup d'Esquerra Republicana

del Districte III de Terrassa.Dia 8.- Acadèmia Barcino; Grup Es-

colar de Sarrià.Dia 9. - L'Institut-Escola; Grup Escolar

Baixeras.Dia 11. - Orbis «Palestra»; Nice-Club.Dia 18. - Orfeó de Sans; Agrupació

Ronda de Sant Pere.Dia 25. - Penya Guimerà; Lingüístic

Institut; Escola Municipal d'Arts i Oficis deMataró.

Al Poble Espanyol de Montjuïc

Dia 6. - - Escola de Bosc de Montjuïc;Grup Escol .r Milà i Fontanals.

- Escola Catalana Mossèn Cinto.Dia 8. -Dia 16. - Grup Escolar del carrer de

Casp.Dia 21. - Escola Graduada de Mollet

del Vallès.Dia 27. - Residència de Senyoretes Es-

tudiants de Madrid.Dia 28. - Escola Catalana Mossèn Cinto.

Dia 4. - Associació d'Estudiants Apare-lladors d'Obres, de Barcelona.

Dia 24. - Escola Nacional de Nois, dePuigvert (Lleida) .

Dia 25. -Grup Excursionista Catalunya,de Barcelona.

Dia 30. - Residència Internacional deSenyoretes Estucliants, de Barcelona.

ABRIL

AI Museu de les Aris Decoratives

de Pedralbes

Dia 1. - Penya Jai-Alai.Dia 8. - Centre Eulalienc; Grup Excur-

sionista Coll Formic; Estat Català del Dis-tricte II.

Dia 11. - Collegi Laietà.Dia 19. - Col.legi de Sant Martí de Cen-

telles.Dia 21. - Grup Escolar «Ramon Mun-

taner», de Badalona.Dia 22. - Agrupació Excursionista Taga-

manent; Agrupació d'obrers de la casaFichet; Agrupació Amics del Llibre.

Dia 28. - Grup Escolar «Ramon dePenyafort».

Dia 29. - Cooperativa Obrera L'An-dreuenca.

EL MUSEU DE BELLES ARTS

Les obres d'instal.lació del Museu d'Artde Catalunya al Palau Nacional han entratal darrer període, que és el de màxima inten-sitat. En algunes de les seves sales s'ha co-mençat ja a col.locar els exemplars que hihan d'ésser exhibits. En la majoria s'ha fetja la distribució. Com que moltes d'aquestesobres han figurat fins ara al Museu d'ArtContemporani del Palau de Belles Arts, haestat necessari procedir al desmuntatge de lessales de l'esmentat Palau. I per això el ditMuseu, que serà des d'ara una Galeria dePintura anexa al Museu d'Art de Catalu-nya, ha estat temporalment clausurat al pú-blic des del dia 24 del mes d'abril passat.Tornarà a ésser obert tan bon punt s'hagi pro-cedit a les installacions de les sales.

200

.1 11 1: 1'VIXYAN

CONSTRUCCIó

D'OBRES EN GENERAL

1 REFORMA D'EDIFICIS

Portal Nou, 52Telèfon 21455

F

DECORADOR • REPRODUCCIONSD'ART•MARCS, PINTURA 1 ESCULTURA

NOVA SALA D'EXPOSICIONSDiputació, 271 - BARCELONA - Telèfon 16217

La P111;1/:/1Íl'.l;il

MARCS 1 GRAVATS

HIGINI GARCÍASuccessor de Gaspar Esmatjes

Exposició permanent deismillors paisatgistes catalans

Passeig de Gràcia, 34 - Telèf. 13704BARCELONA

LES

SEVES FOTOS

REPRODUCCIONS D'ARTESCULTÒRIC

AMB DIVERSOS TOTA MENAMATERIALS DE PATINES

I/11Nfi1 , %N. 11.Passeig de Gràcia, 68 - Telèf. 77832

BARCELONA

T EINIAD ®NInstal'lacions elèctriquesde llum i força - Especia-litat en il-luminacions ar-tístiques - Instal'lacions entuberies de ferro - AiguaGas - Senejament - Re-paracions de totes menes

Verdi, 58 Telèf. 74764(Gràcia) BARCELONA

11:111 Bolei's

TALL 1 COL • LOCACIÓ

DE CATIFES

ESTORES - PERSIANESARTICLES DE NETEJA

DECORACIÓRESTAURACIODE TOTA MENA

DE PINTURES

••

Carrer de València, 273(entre Claris i Llúria)

CARRER DE LA LLUNA, N.° 23Telèfon 70321 - BARCELONA Telèfon 25534

Indústries GràfiquesSeix i Barral Germans

S•A

IMPRESSORS I EDITORS

disposen d'una ferma col•laboraciód'artistes especialitzats en tota obragràfica i el muntatge industrial mo-dern de totes les branques del llibre

Aquest conjunt està alservei de l'Art, de laIndústria i del Coinerçi la seva consulta seràmolt agraïda i atesa

Provença, 219 : BARCELONA : Telèfon 71671

DECORACIÓRESTAURACIODE TOTA MENA

DE PINTURES•9

ii* MM1

LIAIVEIrFOTOGRAVADOR

Carrer Casanova,núms. 157 i 159

BARCELONA

iii___

/j1iJ

^ I

■

I_—

CARRER DE LA LLUNA, N.° 23Telèfon 25534

S`ALAIIAIICIXOy. GARCIA SIMON

EXPOSICIÓPERMANENTd'obres d'ArtModern delsmillors artistes

MARCS - GRAVATS - MOTLLURES

Rambla de Catalunya, n.° 29Telèfon 15677

Documents

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART - UAB Barcelona · funció per a la qual fou elaborada. Així troba-rem capitells, mènsules, carteles, arcades i por-tes senceres que són objectes autèntics