UNIVERSITAT DE BARCE-

L O N A

Revista dels Antics AlumnesAny V Núm. 14 Gener 2001400 ptes., 2,4 euros

UNIVERSITAT DE BARCE-

L O N A

Revista dels Antics AlumnesAny V Núm. 14 Gener 2001400 ptes., 2,4 euros

UniversitatLa UniversitatLaB

U

Montserrat Carulla (UB-Història de l’Art 1976):

“Estudiar a la universitatem va donar confiança

en mi mateixa”

Montserrat Carulla (UB-Història de l’Art 1976):

“Estudiar a la universitatem va donar confiança

en mi mateixa”

Homenatge a Ernest Lluch

Estudiar ‘online’ a la UB

La Universitat al bell mig de la trama urbana

Homenatge a Ernest Lluch

Estudiar ‘online’ a la UB

La Universitat al bell mig de la trama urbana

4ActualitatLa UB ret homenatge a Ernest Lluch

10La recercaEl Parc Científic de Barcelona incorpora

Joan Massagué i Juan Carlos Izpisúa

12L’entrevistaMontserrat Carulla: “Estudiar a

la Universitat em va donar confiança

en mi mateixa”

16Opinió“En la frontera del coneixement”,

per Daniel Turbón

18Una mica d’històriaL’herència de la Residència d’Estudiants

de Catalunya

19Col·laborar amb la UB

20Antics UB

24La Universitat, avuiLa universitat al bell mig

de la trama urbana

36Formació continuada

38Llibreria UB

14Número

La UniversitatUBRevista de la Universitat de Barcelona

per als antics alumnes.

Consell editorial:Antoni Caparrós, rector. Enric I. Canela, vicerector d’Economia i Organització.

Josep Mª Pons, vicerector de RelacionsInstitucionals i Política Lingüística.

Josep Escolano, gerent. Antonio Pérez-Portabella, Banco Santander.

Director:Josep Nieto, dir. Gabinet de Premsa UB

Gerent:Susanna Vendrell

Directora de Màrquetingi Patrocini de la UB:Àngela Jover

Redacció, Gabinet de Premsa: Núria Quintana (coordinadora), Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez,

Susana Herráiz.

Gran Via, 585, 08007 Barcelona

Tel. 93 403 55 44

Fax 93 403 53 57

c/e: premsa@premsa.ub.es

Versió digital de la revista:www.ub.es/anticsub

Director Antics UB:Pedro Vázquez

Atenció Antics UB:Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r, 2ª

08007 Barcelona

Tel. 93 317 02 53

Fax 93 317 07 63

c/e: anticsub@pu.ges.ub.es

Producció i publicitat: BPMO Edigrup. Tel. 93 363 78 40

Distribució: Interpas,

Associació Ginesta.

Dipòsit legal:

Imprès enpaper ecològic

3

Sumari

4

El Paranimf de la Universitat de Barcelo-na es va quedar petit per acollir la tarda

del 22 de novembre milers de personesque van voler retre homenatge al catedrà-tic Ernest Lluch, assassinat per ETA la nitdel dia 21. L’acte, convocat pel rector Anto-ni Caparrós com un homenatge acadèmic iciutadà, va reunir familiars i companys de lavíctima, representants d’universitats de totEspanya, una àmplia representació del mónpolític, estudiants i ciutadans anònims quevan voler acomiadar-se així del professor ipolític desaparegut.

El rector va obrir l’homenatge expres-sant el dolor i la ràbia continguda delmón acadèmic davant l’assassinat, tot lle-gint un comunicat de la UB i la nota decondol del Consell Interuniversitari de Ca-talunya reunit amb caràcter extraordinari,presidit pel conseller Andreu Mas-Colelli amb la presència dels rectors i presi-dents dels consells socials de les univer-sitats catalanes, que es van sumar tambéa l’homenatge. El rector va fer una cridaa la participació en els actes públics decondemna de l’atemptat i va emplaçar arecuperar “l’amor que l’Ernest sentia perEuskadi, per la racionalitat, el diàleg, laconvivència i la pau ciutadana, per la vidai per la llibertat”.

Carles Solà, rector de la UAB, va inter-venir per petició expressa de la famíliadestacant el paper de Lluch en la sevaetapa valenciana. El catedràtic emèritJordi Nadal, professor, mestre i amicd’Ernest Lluch, va assenyalar que aquesttenia la necessitat de mantenir un pen-sament independent “encara que haguésde fer sacrificis”. “Aquesta va ser la sevalliçó. El seu sacrifici, tan dolorós per anosaltres, no serà en va”, va destacarNadal. La intervenció va tancar-se ambun llarg aplaudiment amb el públic dret.També es van sentir les paraules del’alcalde de Barcelona, Joan Clos, i delpresident de la Generalitat, Jordi Pujol,que va cloure l’acte.

Entre els representants polítics que vanvoler sumar-se a l’acte, hi havia els minis-tres d’Educació, Cultura i Esports, Pilar del

Castillo, i Ciència i Tecnologia, Anna Biru-lés; Pasqual Maragall i José Luis Rodrí-guez Zapatero, que encapçalaven unarepresentació del PSC i del PSOE, onfigurava l’expresident del Govern FelipeGonzález i altres exministres, i el presidentde la Diputació de Barcelona, ManuelRoyes; la Mesa del Parlament de Catalu-nya, representada pel seu president, JoanRigol; els dirigents de CiU Xavier Trias,Joaquim Triadú, Josep Antoni Duran i Llei-da, Lluís Franco i Pere Esteve; del PartitPopular de Catalunya, Dolors Montserrat;d’ERC, Josep Lluís Carod Rovira; el lehen-dakari, Juan José Ibarretxe, els presidentsd’Aragó i les Illes Balears, Marcelino Igle-sias i Francesc Antich; i l’alcalde de SantSebastià, Odón Elorza, amic personal deLluch, entre molts d’altres.

Paral·lelament a l’acte, molts ciutadanses van apropar al llibre de condol que laUniversitat va situar a l’Edifici Històric permanifestar la seva solidaritat amb la famí-lia del professor Lluch i la condemna del’assassinat. Aquests missatges de condol

també es van poder fer arribar com acorreu electrònic a través d’una pàginaweb dissenyada especialment.

EconòmiquesAquests sentiments ja s’havien fet sen-

tir a la comunitat universitària des del matí.A la Facultat de Ciències Econòmiques iEmpresarials de la UB, on Lluch impartiaclasses, es va celebrar un homenatge enel qual els que eren els seus companysmés propers van voler deixar constànciadels seus sentiments. En aquest actetambé van intervenir el professor JordiNadal i el degà Manuel Artís, el qual vadestacar que “Ernest Lluch era abans quetot un extraordinari professor universitari”.La Junta d’aquesta Facultat ha deciditatorgar el nom d’Ernest Lluch a la sala degraus del centre, crear el Memorial ErnestLluch, que permetrà cada any portar a laFacultat un investigador en temes d’eco-nomia de renom mundial i institucionalit-zar la data del 21 de novembre com a Diaen Memòria d’Ernest Lluch.

a c t u a l i t a t

La UB ret homenatgea Ernest Lluch

Representants del món polític, acadèmic i cultural van voler retre homenatge al polític assassinat

5

Documents originals del segle XV, incu-nables, quadres, fotografies i objectes

del passat universitari són alguns delsmaterials que s’han pogut veure en l’exposi-ció sobre la història de la UB que va acollirel vestíbul de l’edifici de la Plaça Universitatdel 30 de novembre al 19 de desembre.

Amb l’objectiu de recórrer les principalsetapes de la institució en el seu 550 aniver-sari, la mostra es dividia en quatre apartats:orígens i fundació; desenvolupament (fins altrasllat de tot l’ensenyament universitaricatalà a Cervera el 1717); recuperació; i laUniversitat avui.

Dins del primer apartat s’exposava l’origi-nal del privilegi reial que Alfons el Magnà-nim va atorgar el 3 de setembre de 1450per fundar un Estudi General a Barcelona,data que es considera com la del naixementde la UB. El Servei de Publicacions ha rea-litzat una edició facsímil d’aquest privilegiamb un tiratge de 1.500 exemplars queestan a la venda per al públic en general alpreu de 4.500 pessetes (2.250 per al per-sonal de la universitat). També se’n potobtenir la versió en PDF a l’adreçahttp://www.ub.es/spub/privilegi.pdf.

Altres originals exhibits eren diversosregistres de la Cancelleria Reial referents ala instauració de l’Estudi General de Medi-cina a Barcelona, creat per Martí l’Humà.Entre els objectes que s’hi podien veure hi

havia les maces del rector (símbol de laseva autoritat), la reproducció d’un medallód’Alfons el Magnànim, un retrat de Martíl’Humà i la darrera reedició que s’ha fet delsestatuts de l’Estudi General de Lleida del1300, el primer fundat a Catalunya.

A l’etapa de desenvolupament es troba-ven diversos incunables de l’època i els ori-ginals de les ordinacions de la universitatimpreses el 1596, així com les manuscritesde 1638. Igualment hi havia l’original deldecret de trasllat de la Universitat a Cerve-ra i els estatuts de la Universitat en aques-ta població. També es mostraven gravatsamb imatges de l’Estudi General ubicat a laRambla, primera seu de la Universitat aBarcelona, i s’exhibien diversos llibres per-tanyents a bibliografia sobre l’època.

A l’etapa de recuperació hi havia plà-nols originals fets per l’arquitecte EliesRogent a l’hora de construir l’actual seude la UB a la Plaça Universitat, així comfotografies de les obres. Entre els objec-tes, s’hi trobaven un microscopi usat perRamón y Cajal durant la seva estada a laUB i la toga i les punyetes (uns adornsper col·locar al final de la màniga) delrector Bosch i Gimpera. Hi havia retratsd’Isabel II, sota el mandat de la qual vainiciar-se el trasllat de la Universitat aBarcelona, i d’Alfons XII, que va inaugu-rar la seu de la Plaça Universitat. Com a

l’apartat anterior també s’exhibien llibresvinculats a l’època.

Finalment, a l’apartat de la Universitatavui un vídeo explicava l’estructura i lesactivitats en múltiples camps de la UBactualment.

L’exposició, comissariada pel vicerectord’Activitats i Promoció Culturals, SalvadorClaramunt, amb la col·laboració del pro-fessor d’Història Medieval Prim Bertran, vacomptar amb el suport d’institucions coml’Arxiu de la Corona d’Aragó, el Museud’Història de la Ciutat, l’Arxiu Històric de laCiutat, la Biblioteca de Catalunya, elMuseu Militar de Montjuïc i els serveis deBiblioteca i Patrimoni de la UB.

a c t u a l i t a t

Privilegi reial que Alfons el Magnànim vaatorgar el 3 de setembre de 1450 perfundar un Estudi General a Barcelona

anys de laUna exposició recorre la història de la Universitat de Barcelona

6

Els investigadors de la UB JoaquimMolas, Jaume Baguñà, Miquel Bru-

guera i Ricard Guerrero van ser distingitsen un acte el 30 de novembre amb lamedalla Narcís Monturiol al mèrit científic itecnològic, un guardó atorgat pel Departa-ment d’Universitats, Recerca i Societat dela Informació i que enguany han rebut untotal de dotze investigadors per la contri-bució feta al progrés científic i tecnològicde Catalunya..

Joaquim Molas és un dels màximsespecialistes en literatura catalana. Pro-fessor de la UAB del 1971 fins al 1982,any en què va ingressar a la UB, on haromàs fins a la seva jubilació, que s’haesdevingut tot just enguany. És autor d’ungran nombre de títols fonamentals, entreels quals destaquen Poesia catalana delsegle XX (1963, conjuntament amb J MCastellet), editor-coordinador dels volums

corresponents als segles XIX i XX de laHistòria de la literatura catalana, i cofunda-dor de la revista Els Marges (1973). Varebre el Premi de les Lletres Catalanesl’any 1998.

Jaume Baguñà és catedràtic del Depar-tament de Genètica i coordina un grup derecerca sobre biologia i genètica deldesenvolupament que ha desplegat unarecerca d’avantguarda en diferents fronts,com ara l’estudi de les bases cel·lulars,moleculars i genètiques de la regeneracióen invertebrats, així com l’estudi de l’origeni radiació evolutiva dels primers organis-mes metazous amb simetria bilateral mit-jançant la comparació de les seqüènciesde gens ribosomals i fent ús de potentsmètodes d’inferència filogenètica.

Especialista en epidemiologia de l’hepa-titis vírica, el professor del Departament deMedicina Miquel Bruguera és membre

investigador d’un grup de recerca sobrehepatologia clínica, bàsica i experimental.El seu treball d’investigació se centrasobretot en l’anàlisi dels factors de riscque condueixen a l’aparició de la malaltia,amb un enfocament dirigit cap a l’adequa-ció de les vacunes més eficients i l’establi-ment d’estratègies preventives.

Investigador del Laboratori UB-Xeroxdel Parc Científic de Barcelona, RicardGuerrero és catedràtic del Departamentde Microbiologia i coordina un equip inves-tigador que estudia els tapissos micro-bians del delta de l’Ebre, amb un especialinterès en l’estudi dels bacteris magne-totàctics, ara com ara una línia de recercaforça innovadora en matèria de microbiolo-gia. L’estudi dels tapissos microbians estàaportant dades decisives per aprofundir enel coneixement de les fases més inicialsde l’evolució biològica a la Terra.

a c t u a l i t a t

Medalla Narcís Monturiol a quatre investigadors de la UB

El rector anunciaeleccions anticipadesEl rector Antoni Caparrós va anunciar

davant del Claustre ordinari celebratel passat 20 de desembre la seva inten-ció d’avançar les eleccions a rector alproper mes de maig. El rector va insistirque no dimiteix sinó que vol adequar elcalendari electoral a l’acadèmic.

El procés electoral es posarà en marxaprevisiblement a partir de la SetmanaSanta, i d’aquesta forma el nou equip rec-toral podrà preparar amb temps el noucurs acadèmic i l’elaboració del pressu-post del 2002.

Dins del seu informe, contestat deforma crítica pels claustrals del PAS, elrector va repassar la tasca feta durant elsdarrers mesos en aspectes com docèn-cia, recerca, personal (docent i PAS),cultura i finançament, tema en el qual vaafirmar que rau actualment el veritableperill de l’autonomia universitària. El rec-tor Caparrós ja havia denunciat l’oblitactual de les universitats públiques per

part dels poders polítics en l’acte d’inau-guració d’aquest curs, el passat octubre.Per al rector, no n’hi ha prou de crearministeris i conselleries per a la ciència siels governs “no prioritzen l’activitat cientí-fica”. Durant el seu informe al claustre, elrector va tenir també un record per a lesvíctimes dels darrers atemptats d’ETA,molt en especial per al guàrdia urbà JuanMiguel Gervilla, assassinat aquell mateixdia, i per al catedràtic Ernest Lluch.Davant el terrorisme, el rector va destacarque les universitats han de mantenirl’espai per a una paraula no manipulada.L’informe va ser aprovat per 106 vots afir-matius, 46 de negatius i 27 abstencions.

També es va presentar un resum de lafeina feta per la Comissió del Claustreque estudia l’informe “Universitat 2000”,que preveu presentar el seu treball en unclaustre extraordinari la pròxima primave-ra, i es va aprovar una declaració en con-tra del decret de Districte Únic.

Antonio Gutiérrez, exsecretari generalde Comissions Obreres, ha formalitzat

la seva vinculació amb la Universitat deBarcelona i l’Observatori de la Globalitzaciódel Parc Científic de Barcelona, per al qualrealitzarà un primer informe sobre el posi-cionament del moviment sindical davant laglobalització. Gutiérrez estarà vinculat al’àrea de Globalització i Moviments Socialsde l’Observatori.

L’Observatori té com a activitats princi-pals la recerca, la formació i la divulgació enl’àmbit de les relacions econòmiques inter-

nacionals i està dirigit per Ramon Torrent,catedràtic d’Economia Política i exdirectorde relacions econòmiques internacionalsdel Servei Jurídic del Consell de la UnióEuropea. Creat recentment per la UB dinsdel Parc Científic de Barcelona, té com acentre principal d’interès els instrumentsinternacionals que emmarquen els proces-sos de globalització de l’economia.

7

El consell de ministres va nomenar elcatedràtic Rolf Tarrach, del Departa-

ment d’Estructura i Constituents de laMatèria, nou president del Consell Supe-rior d’Investigacions Científiques (CSIC)el passat divendres 8 de setembre.

Nascut a València el 1948, RolfTarrach es va llicenciar en Física a la Uni-versitat de València amb premi extraordi-nari el 1970 i es va doctorar a la UB el1973. Professor a la Facultat de Física dela UB des del 1971 i catedràtic de Física

Teòrica des del 1986, és autor d’un elevatnombre de treballs en revistes internacio-nals sobre teoria quàntica de camps i teo-ria de partícules elementals. Doctor hono-ris causa per la Universitat de SantPetersburg, és autor de l’informe sobre laFísica Teòrica a Catalunya en el LlibreBlanc de la Recerca editat per la CIRIT el1990 i ha realitzat estades d’investigacióal CERN de Ginebra, el Centre de Physi-que Theórique de Marsella i altres institu-cions de recerca de prestigi internacional.

Al llarg de la seva trajectòria investi-gadora Rolf Tarrach ha estat distingitamb nombrosos premis en reconeixe-ment a les seves aportacions per al pro-grés del coneixement científic a nivell dedocència i recerca dins l’àmbit de la teo-ria quàntica de camps –sobretot a nivellde la teoria de les interaccions fortes deles partícules elementals– i la seva des-tacada implicació en iniciatives de for-mació i divulgació en aquest àmbit delconeixement.

a c t u a l i t a t

Antonio Gutiérrez, col·laboradorde l’Observatori de la Globalització

El catedràtic Rolf Tarrach, nou president del CSIC

L’American Physical Societydistingeix el catedràtic Javier Tejada

El rector Antoni Caparrós,Antonio Gutiérrez i el

catedràtic Ramon Torrent

El catedràtic Javier Tejada, del Depar-tament de Física Fonamental de la

UB, va ser nomenat el passat desembreFellow de l’American Physical Society enreconeixement a la rellevància dels seustreballs experimentals relacionats ambl’estudi macroscòpic sobre l’efecte túnelquàntic en sistemes magnètics.

L’American Physical Society és una deles entitats científiques més prestigioses entot l’àmbit internacional i atorga aquestreconeixement a un reduït nombre de cien-tífics —de fet, només el 0,5%— del total de42.000 membres que té arreu del món.

Javier Tejada encapçala l’equip investi-gador del laboratori de magnetisme de la

UB i del laboratori UB-Xerox al Parc Cien-tífic de Barcelona, un centre que desenvo-lupa investigació d’alt nivell en el camp deles nanopartícules magnètiques, els ferro-fluids i els materials afins. El seu treballaporta una nova perspectiva a la recercasobre materials magnètics, amb la consta-tació experimental de l’efecte túnel, unapropietat del complex món de la mecànicaquàntica amb interessants aplicacions enel futur, com podria ser el desenvolupa-ment de l’ordinador quàntic. La descoberta,feta en col·laboració amb investigadors dela City University of New York i de l’empre-sa Xerox, va ser publicada en un article a larevista Physical Review Letters.

El professor Werner Arber, premi Nobelde Medicina 1978, va pronunciar la

Lliçó Santiago Ramón y Cajal 2000 eldimarts 21 de novembre a l’Aula Ramón yCajal de la Facultat de Medicina amb eltítol “From classical genetics to functionalgenomics”. La presentació de l’acte vaanar a càrrec de Tomàs Pumarola, profes-sor del Departament de Microbiologia iParasitologia Sanitàries.

Werner Arber, nascut el 1929 a Suïssa,

va rebre el premi Nobel de Medicina iFisiologia el 1978 pel descobrimentd’enzims de restricció i la seva aplicació alsproblemes de genètica molecular, fet queha permès disposar d’un valuós instrumentper analitzar l’estructura dels gens i poderestablir la seqüència en les cadenes deDNA. És doctor honoris causa per la Uni-versity of Southern California, per laUniversité Louis Pasteur i per la Universi-dad de Las Palmas de Gran Canaria.

“Evolució cultural: de Pan a Homo” ésel títol del col·loqui que es va cele-

brar els dies 16 i 17 de novembre sotal’organització de la UB i del Museu de laCiència de la Fundació “la Caixa” i ambl’assistència d’especialistes de projeccióinternacional en el camp de la recerca

sobre els orígens humans. Va ser coordi-nat pel catedràtic Josep M. Fullola, direc-tor del Seminari d’Estudis i RecerquesPrehistòriques (SERP) a la UB, i perl’arqueòleg Jordi Serrallonga, responsabledel grup de recerca HOMÍNID-Grupd’Orígens Humans amb seu al Parc Cien-

tífic de Barcelona. El fòrum es va emmar-car dins les activitats prèvies al V CongrésMundial de Paleontologia Humana, que secelebrarà a la ciutat de Barcelona el 2003sota la coordinació del professor DanielTurbón, del Departament de Biologia Ani-mal de la UB.

8

El dimarts 14 de novembre a les 12 h alParanimf de la UB va tenir lloc la ses-

sió acadèmica d’atorgament del grau dedoctor honoris causa al catedràtic de sume-riologia de l’Institut Oriental de la Universi-tat de Chicago Miquel Civil. El catedràticdel Departament de Filologia Semítica Gre-gorio del Olmo va actuar de padrí.

Epigrafia sumèriaMiquel Civil (Sabadell, 1926) està con-

siderat una eminència mundial en el campde l’epigrafia sumèria. Va iniciar el seusestudis al museu del monestir de Mont-serrat, dotat d’una significativa col·leccióde tauletes cuneïformes, on fou monjo

durant una temporada. Va ampliar els seusestudis a París i a la Universitat dePennsylvania. Professor de la Universitatde Chicago des de 1963, va ser deixebled’un dels pares de l’orientalística, el pro-fessor Samuel N. Kramer. Les recerquesdel professor Civil s’han centrat sobretoten l’estudi de la Babilònia Antiga. És autord’obres ja clàssiques, com la GramàticaSumèria o la traducció i transcripció delfamós “Poema del Diluvi” . Va ser profes-sor visitant estranger a la UB l’any 1993.

En el decurs d’aquesta cerimònia es valliurar el premi Iberdrola Ciencia y tecnolo-gía corresponent a 1999 al professorDavid Nualart.

a c t u a l i t a t

Conferència del premi NobelWerner Arber a Medicina

Fòrum internacional sobrehomínids i evolució cultural

La UB investeix ‘honoriscausa’ l’orientalista Miquel Civil

David Nualart saluda Miquel Civil

Més del 70 % dels graduats de la UBtreballen al cap de dos anys de titular-

se, segons l’estudi recentment publicat delGabinet d’Avaluació i Innovació Universitària(GAIU) i del vicerectorat de Docència i Estu-diants “Seguiment del procés d’inserció pro-fessional de les graduades i dels graduats”corresponent a la promoció del 95. En totals’han entrevistat telefònicament 1.934 gra-duats de 18 titulacions (alguns ensenya-ments com Filologia, Podologia o Farmàciano hi figuren perquè no disposen d’una mos-tra suficient). Cal destacar que s’hi inclouenles primeres promocions dels nous plansd’estudis en Empresarials, Infermeria i Edu-cació Social. Paral·lelament s’ha editat “L’opi-nió dels graduats i les graduades” de la pro-moció de 1997 que recull el parer dels quetot just finalitzen els seus estudis a la uni-versitat (s’ha enquestat un total de 3.835graduats de 48 titulacions).

Odontologia, Infermeria i Medicina (onhi incideix el MIR) són les titulacions ambel percentatge més alt de graduats inse-rits en camps totalment relacionats amb elcontingut de les seves carreres (un 100% en Odontologia), seguit d’Econòmiquesi Educació Social. Pel que fa a les viesd’inserció laboral, predominen l’oferimentdirecte i l’accés via amics i coneguts, encanvi la inserció a través dels serveis ofi-cials d’ocupació és molt minoritària. Els jainserits recomanen als que estan estu-

diant l’esforç personal i que “es moguin”per trobar feina. Els que no troben feinaho atribueixen bàsicament a la situaciódel mercat laboral.

D’aquest estudi es desprèn que un 85 %dels graduats tornarien a escollir la UB perfer els seus estudis superiors, cosa queconfirma la tendència de promocions ante-riors pel que fa a satisfacció amb els estu-dis cursats. Es constata la satisfacció pelque fa a la formació teòrica rebuda, persobre de la pràctica, amb puntuacions al

voltant de 4 en una escala de valoració d’1a 7. L’estudi també inclou una preguntasobre quines habilitats personals handesenvolupat més amb l’experiència uni-versitària, i destaquen com a respostesmés usuals el maneig de la informació, eltreball en grup, relacionar-se amb els altresmés eficientment i analitzar i resoldre pro-blemes. Sobre la vida al campus es valorade forma especialment positiva la vida cul-tural, així com la comunicació i vida social ala comunitat universitària.

a c t u a l i t a t

Més del 70 % dels titulats de la UB treballen al cap

de dos anys de graduar-se

Els ja inserits recomanen als que estan estudiant l’esforç personal i que “es moguin” per trobar feina

9

Els dos estudis s ’emmarquen dinsl’anomenat projecte “Graduats” del GAIU,una iniciativa pionera a les universitatsespanyoles que té com a objectiuconèixer l’opinió dels titulats sobre laqualitat de la formació que han rebut iquina ha estat la seva inserció laboral.Actualment es disposa d’informació dedeu promocions des del curs 1990-1991.

El projecte, a càrrec de les investigadoresPilar Figuera i Mercedes Torrado, vol propor-cionar informació sobre la UB des del puntde vista dels seus usuaris, i esdevenir una

eina important per a una política de qualitat.És un estudi descriptiu longitudinal, cosaque suposa un seguiment dels mateixosgraduats des del moment de tràmit del títola partir d’un qüestionari lliurat a les secreta-ries dels centres (estudi dels recents gra-duats) fins al cap de dos anys de graduar-semitjançant una enquesta telefònica (estudide seguiment d’inserció laboral).

La trajectòria d’aquests estudis hareforçat la consistència de la metodologiaemprada. L’edició i publicació per primeravegada com a llibre d’aquests dos estudis

darrers s’ha fet amb la intenció no sola-ment de millorar-ne la presentació, sinótambé de posar els materials a l’abast detota la comunitat.

Aquest tipus d’estudis té com a unitat bàsi-ca la titulació, i dóna importància al contextdels graduats i de les peculiaritats de cadaensenyament. Això ha suposat que es confir-min tendències molt constants entre diferentspromocions del mateix ensenyament i desta-qui l’impacte, en promocions concretes, demesures d’innovació o canvis de polítiquesinstitucionals del pla d’estudis.

Projecte “Graduats”

10

El Parc Científic de Barcelona(www.pcb.ub.es) ha incorporat dos

dels més prestigiosos investigadorsespanyols residents a l’estranger: l’inves-tigador català Joan Massagué, com aassessor científic, i Juan Carlos Izpisúa-Belmonte, com a futur director de l’Insti-tut de Biologia del Desenvolupament.

Massagué aportarà al Parc Científic deBarcelona un assessorament científic a ladirecció que implicarà influenciar en elmodel organitzatiu, contribuir substancial-ment a modelar les línies de recerca prio-ritàries i identificar investigadors de grantalla d’interès per al Parc.

Perquè el Parc Científic de Barcelonaesdevingui un pol de recerca modern degran prestigi internacional, Massagué pro-posa una estratègia de funcionamentsimilar a la de qualsevol empresa on undirector, amb la seva junta d’accionistes imanagers, decideix, segons criteris dequalitat i oportunitat, quines línies derecerca potenciar, quines eliminar i comportar-les a terme. Segons Massagué,actualment a Espanya no hi ha cap insti-tut de recerca que s’ajusti a aquesta pla-nificació, ja que fins ara no s’havien donatles condicions necessàries, però el ParcCientífic de Barcelona “és un espai per-fectament viable per desenvolupar uncentre de recerca de gran volada i denivell internacional.”

Reconegut arreu per la seva recercasobre elements reguladors de la prolifera-ció cel·lular i la seva alteració en proces-sos cancerosos, Massagué ocupa elsegon lloc entre els autors més citats enel món en les àrees de biologia cel·lular igenètica (1994-1998), segons dadespublicades per l’Institut per a la InformacióCientífica (ISI). Així mateix, i com a reco-neixement a la seva brillant trajectòriacientífica –més de 200 articles publicats ales millors revistes–, va ser elegit membrede la National Academy of Sciences, prin-cipal institució científica dels Estats Units,el mes de juny passat.

Nascut a Barcelona l’any 1953, Massa-gué es va doctorar a la UB sota la direc-

ció del bioquímic Joan J. Guinovart, i pos-teriorment va passar a la Universitat deBrown (Rhode Island), on va descobrirl’estructura del receptor de la insulina. Desde 1989, és director del Departament deBiologia Cel·lular del Memorial Sloan-Ket-tering Institute de Nova York, un dels cen-tres capdavanters en recerca oncològica.

Massagué ja ha iniciat la seva tasca alParc col·laborant amb el seu vicepresi-dent executiu, Màrius Rubiralta, en el fit-xatge de Juan Carlos Izpisúa-Belmonte,que el 27 d’octubre passat va signar un

preacord mitjançant el qual el Parc Cien-tífic de Barcelona es compromet a posarles infraestructures científiques nece-ssàries, amb el suport del govern centrali autonòmic, perquè l’any 2003 Izpisúa-Belmonte pugui desplaçar-se al Parcamb l’objectiu de dirigir un institut denova creació en Biologia del Desenvolu-pament. El futur centre s’emmarcariadins la política d’instituts de la Generali-tat de Catalunya.

Nascut a Hellín (Albacete) el 1960, elbioquímic i farmacèutic Izpisúa-Belmontelidera actualment un dels grups de recer-ca més actius i de més alt prestigi inter-nacional en l’especialitat de la Biologia delDesenvolupament al Salk Institue de SanDiego, als Estats Units. Entre altres apor-tacions seves cal destacar el descobri-ment de la cascada genètica que determi-na la formació i disposició dels principalsòrgans corporals, com ara el cor o els pul-mons.

l a r e c e r c a

El Parc Científic de Barcelonaincorpora Joan Massagué

i Juan Carlos Izpisúa

Juan Carlos Izpisúa i Joan Massagué Foto: E. Carreras

Són dos dels més

prestigiosos

investigadors

espanyols residents

a l’estranger

Els Serveis Cientificotècnics de la UBposen a disposició de la recerca univer-sitària, d’empreses i institucions, uns equi-paments d’alta tecnologia i personal espe-cialitzat. Us els presentem al llarg dediversos números d’aquesta revista.

Unitat de Tècniques Especialsper a Microscòpia Electrònica de

Transmissió

Estudiar les característiques de lescèl·lules en microscòpia electrònica amb lamínima distorsió i la màxima conservaciódels components, seguir l’evolució i el movi-ment d’una molècula a escala subcel·lular olocalitzar mutacions i expressió gènica insitu són operacions que exigeixen tècni-ques de laboratori d’alta precisió. Ambaquest objectiu, els Serveis Cientificotèc-nics disposen d’una Unitat de Criomètodesi Tècniques de Reconeixement Molecular insitu (Tècniques Especials per a MicroscòpiaElectrònica de Transmissió), sota la coordi-nació de Carmen López-Iglesias i el suportde diversos especialistes.

En aquesta unitat l’especificitat de lestècniques emprades és molt elevada i hi ésnecessari l’assessorament i el seguimentcontinu per part dels responsables. Lesprestacions inclouen un ampli ventall depossibilitats dins dels criomètodes, les auto-radiografies i les tècniques per al reconei-xement molecular in situ, incloent-hi la hibri-dació per a microscòpia òptica i electrònica

i les PCR (Polimerase Chain Reaction) insitu, amb uns equipaments globals valoratsen gairebé 50 milions de pessetes. Tot i queinicialment el perfil dels principals usuarisestava dins la biologia cel·lular, la interdisci-plinarietat en aquest camp l’ha ampliat alsector de la bioquímica, la biologia molecu-lar i la genètica, preferentment.

La Unitat, amb el professor Senén Vilaró,del Departament de Biologia Cel·lular Ani-mal i Vegetal, com a assessor científic, hadesplegat una intensa activitat en l’organit-zació de cursos, xerrades i conferències encongressos nacionals i internacionals.

Unitat d’anàlisi de metalls pertècniques espectroscòpiques

Els especialistes del Laboratori Químic ide les Unitats d’Absorció Atòmica, Fluo-rescència de Raigs X i Plasma d’InduccióAcoblat, coordinats per la responsable dela Secció de Medi Ambient i PatrimoniCultural, Glòria Lacort, duen a terme anà-lisis elementals amb rapidesa i precisió, iamb capacitat d’analitzar la pràctica totali-tat dels elements de la taula periòdica.Amb una inversió en tecnologia d’uns 160milions de pessetes i ocupant uns 300 m

2,

el Laboratori Químic prepara les mostresque posteriorment seran analitzades, i dis-posa de tot tipus de tècniques per posarmostres en solució o destruir matèriaorgànica, a més d’una cambra neta classe1000 per preparar mostres sense conta-

minació. La Unitat de Fluorescència deRaigs X té un espectrofotòmetre seqüen-cial que pot fer anàlisis qualitatives i quan-titatives de mostres sòlides. És especial-ment útil per a mostres difícils de posar ensolució i el seu principal camp són lesmostres geològiques o refractàries. LaUnitat d’Absorció Atòmica treballa ambmostres en solució aquosa o orgàniques ipot detectar elements en concentracionsde parts per bilió (ppb). Amb una gran pro-jecció en els sectors agroalimentari i far-macèutic, dins l’àmbit biosanitari destacaper les anàlisis fetes sobre biòpsies d’hos-pitals de tot Catalunya. La Unitat de Plas-ma d’Inducció Acoblat (ICP) té dos equipsd’emissió òptica i un de detecció perespectrometria de masses. Treballa sobremostres en solució, fent l’anàlisi de metallsen aigües netes, d’hemodiàlisi, brutes osalines, en mostres geològiques, metal·lúr-giques, material biològic o clínic, residus,etc. A més del suport a institucions, univer-sitats, hospitals i empreses, les unitatsestan acreditades per la Junta de Saneja-ment i la de Residus, del Departament deMedi Ambient, per a l’anàlisi i el controlde qualitats d’aigües i residus a Catalunya.

l a r e c e r c a

Els Serveis Cientificotècnics,en suport de la recerca

Antoni Padró, tècnic a la Unitat de Plasmad’Inducció Acoblat (ICP), amb un equip

d’emissió òptica adquirit darrerament

López Iglesias fent ús de l’equip de criofractura als SCT

11

Serveis Cientificotècnics:Tel. 93 402 16 93

c/e: www@giga.sct.ub.eswww.sct.ub.es

Més informació

l ’ e n t r e v i s t a

Montserrat Carulla

“Estudiar a la Universitatem va donar confiançaen mi mateixa”

Text: Núria Quintana

Per què va estudiar Història de l’Art?

La motivació era molt profunda, però elque realment em va fer moure va ser unaconversa que vaig tenir amb un arquitectede 80 anys, el pare del meu actual marit.Era un home amb una cultura immensa, ungran entès en art. Jo sempre li provocava laconversa perquè m’encantava tot el quem’explicava. Un dia em va dir: “Si ara tin-gués 40 anys, estudiaria Història de l’Art”.Jo vaig pensar: “Aquest home té 80 anys;per ell, 40 anys són la meitat de la vida”. Enaquell moment jo estava a punt de fer-los, iem vaig dir: “Ara és el teu moment”.

Tenia la sensació de moltes llacunes enla meva formació cultural. Per les cir-cumstàncies de l’època i també per laprecarietat econòmica de la meva família,vaig estudiar d’una manera que en podrí-em dir intermitent. Els estudis primarisvan ser molt elementals: Història Sagrada,Història d’Espanya, una mica de Geogra-fia, les quatre regles matemàtiques i parade comptar. Després, ja més grandeta,vaig estudiar peritatge mercantil, per allòde poder treballar en una oficina, que erael que ens tocava a les noies d’aleshores.Això ho vaig anar simultanejant amb elsestudis a l’Institut del Teatre, perquè ja

tenia una mica aquest cuquet de la inter-pretació. Potser el que em va salvar deldesastre va ser la lectura, perquè llegiamolt. A partir dels dotze anys, amb elspocs diners que em donaven els meuspares, estalviava i comprava llibres a termi-ni. Això sens dubte em va ajudar a no seruna analfabeta gairebé absoluta. Però, ésclar, era una lectura desordenada, senseningú que m’orientés, sense mètode.

Què li van aportar aquestsestudis i com els recorda?

Els estudis a la Universitat em van servirper tenir confiança en mi mateixa. Jo avegades sentia opinions, comentaris, ambels quals no estava d’acord; però aleshoresem deia: “Deu tenir raó: és un llicenciat, i tuno saps res”. Estudiar a la Universitat emva facilitar de poder dir: “Això que dius ésuna bajanada”, és a dir, saber distingiraquell que té un coneixement profund delqui el té superficial. Pel que fa a la feinad’actriu, sempre ajuda: com més coneixe-ment tens, més capacitat d’anàlisi.

El gran avantatge és que vaig estar encontacte amb allò que m’agradava: l’art, labellesa. Per mi, les relacions amb totaaquella gent de la Facultat van ser obrir-me a un món nou, perquè, a més a més,

aquell moment va coincidir bastant amb elfinal de la dictadura i es va encavalcar jaamb la democràcia. Jo sempre havia viscutuna mica dins una campana, conseqüènciad’un món entre la pagesia una mica il·lus-trada (de la qual venia el meu pare) i elproletariat més absolut de la mare. Hi haviaunes consignes de no participació, unesnormes que d’alguna manera havien defor-mat la meva reacció lògica de rebel·lió con-tra una sèrie de coses que jo no compar-tia. I la Universitat em va fer retrobar unaaltra vegada amb la nena de quinze, setze,disset anys que a vegades s’enfrontavafins i tot amb els pares perquè allò quedeien no li semblava ni just ni raonable demantenir.

Em va servir molt, també, per entendreels meus fills, perquè em vaig trobar que elsmeus companys eren gairebé de la sevaedat. Jo vaig començar a entendre’ls unamica perquè vaig tenir aquests companysjoves que em van aportar una saba nova.Recordo que era un moment de moltadesorientació a la Facultat... Va haver-hi unpla d’estudis que van canviar mentre jo hiera i això va crear un desgavell tremend. Hihavia uns numeraris que ensenyaven a copde bibliografia, i això és dur... però tambén’hi havia de meravellosos.

13

Montserrat Carulla (Barcelona, 1930) vadebutar al teatre el 1960 a Barcelona. A par-tir d’aleshores ha interpretat una llarguíssimallista de personatges al teatre que inclou tex-tos de la literatura clàssica universal i catala-na i també autors contemporanis. Va estudiara l’Institut del Teatre i va cursar Història del’Art a la UB de 1970 a 1976. Darrerament haobtingut la popularitat inherent al treball deles sèries televisives –en el seu cas a TV3– iara representa el musical A little night music,de Stephen Sondheim, al Novetats, recuperatcom a teatre amb aquesta obra.

Per exemple?Sobretot en recordo dos, però n’hi havia

més de boníssims. Però aquests dos queper mi van ser extraordinaris eren el senyorYarza, que ens donava Història de l’ArtGòtic i Romànic, amb un coneixement i unsistema pedagògic tan directe, comprensi-ble, i al mateix temps tan rigorós… i, des-prés, en Art Contemporani, vaig tenir enCirici Pellicer, que feia una classe moltatractiva. Jo parlava amb ell i li discutiacoses, perquè a mi no m’acabaven d’agra-dar aquelles últimes tendències, ni lesentenia ni m’aportaven res. I la manerad’explicar-me ell que no n’hi ha prou de pin-tar, sinó que s’ha d’anar més endavant, emva obrir molt l’horitzó en aquest aspecte.També recordo la classe de Teoria de l’Art,amb en Ricard Salvat, que feia Història delTeatre, que era molt enriquidora.

Ho compaginava amb la sevafeina d’actriu?

Una part de la llicenciatura em va coinci-dir amb una gira que feia per Espanya. Emtrobava que no podia assistir a classe.Vaig parlar amb els professors i vam arri-bar a un acord. Si podia, anava a l’examen.Però mentrestant presentava uns treballs,segons els llocs on havia d’estar. Quan vamestar al nord vaig fer l’art asturià; a Valènciavaig fer el treball del retaule de BonifaciFerrer; a Madrid un sobre la influència delteatre en la pintura de Goya. Després em vasaber greu de no haver-ne fet una tesina.Vaig tenir entrevistes amb gent molt inte-ressant, com ara Buero Vallejo, Alberti…

Com ha estat el seu treball a A little night music, l’obra en què ara treballa?

El treball com a interpretació ha estatrigorós, però no especialment dur, perquèés un personatge d’un bloc: és d’unamanera i es desenvolupa durant tota l’obrasegons la seva manera de ser. Per mi, ladificultat, afegida i traumàtica, ha estat elfet de cantar en un musical. El meu fort noha estat mai la cançó, encara que semblaque m’ha perseguit com una maledicció,perquè quan vaig debutar a Madrid cantavauna cançoneta, que el meu personatgecantava asseguda en un racó, tota espan-tada. I com que jo estava realment moltespantada, la cançoneta va anar molt bé.Però no havia cantat mai en un musical,amb una orquestra, amb una gent que sónprofessionals de la cançó i canten molt bé.Se’m feia una muntanya. Vaig estar tres

mesos dient al Mario Gas, el director, queno. I aleshores el Mario i el Manolo Gas vandir: “Farem una prova”. I van dir que sí, queho feia tan bé. I vaig pensar: “No hi lluitismés, fes-ho”. Jo tenia terror, pànic a lacançó, potser perquè he estat envoltada degent que han cantat sempre molt bé. Peròen aquest món (això m’ho ha anat ense-nyant la vida) allò que et proposes de debò,si hi poses tot l’esforç, és molt difícil que noho acabis aconseguint. I defenso la feinade cantar amb dignitat.

“Em va saber greu

no haver fet una

tesina sobre la

influència del teatre a

la pintura de Goya”

L’obra entra una mica pels porus. Jo crecque és el musical del Sondheim més direc-te. En té de meravellosos, però en aquestels personatges, allò que els passa, és tanproper a tots nosaltres… És una obra queva lliscant, és el cercle de la vida: la il·lusióde la néta que comença a viure, de la fillaque està en plena vida, i de l’àvia, la vida dela qual ja declina. La gent s’hi sent comacomboiada, en aquesta obra.

Creu que Mario Gas ha obertnous camins al musical a Barcelona?

El Mario Gas, a part de tenir una gransensibilitat i ser un boig pel teatre, al cos-tat de la seva dedicació al teatre té tot elvessant musical que li ve de família: el seupare era cantant, ell devia estar molt acos-tumat a escoltar música. Això completamolt la seva faceta com a director. Explicales històries i no ho fa pas d’una manerasuperficial, sinó que aprofundeix en latemàtica i en la conflictivitat dels personat-ges. El que ell ha aportat al musical ha estatel rigor, el coneixement. I l’entusiasme.

A La reina de la bellesa de Lee-nane, vostè escenificava unaterrible relació mare-filla junt ambVicky Peña, la seva filla a la vidareal. S’hi va trobar còmoda?

Com a actriu no m’hi vaig trobar maicòmoda; com a personatge, va arribar unmoment que vaig pensar que l’havíem domi-nat. Haig de dir que em va ajudar molt el

l ’ e n t r e v i s t a

14

Mario Gas, perquè va arribar un moment quejo vaig dir que no el podia fer. Tot anava con-tra meu: era un personatge que m’agrediacom a persona: la seva manera de ser, desentir, de manifestar-se, de caminar… Fins itot vaig haver de canviar la veu, perquè elMario Gas em deia que era massa civilitzada.Quan començo una obra la llegeixo, veig peron va, n’entenc el contingut, estudio els per-sonatges, especialment el que haig de fer i,generalment, el veig clar. Però després, quanl’intento reproduir, és com si anés veient unfantasma que vull agafar i ficar-me a dins ique no es deixa. Això m’acostuma a passaruna mica, però és que amb la Mag Folan (elmeu personatge) no hi havia manera: totanava contra la meva sensibilitat.

Quan era a l’escenari, no recordava quetreballava amb la meva filla. Si no, no ho hau-ria pogut fer. Si jo sortia del meu personatge,pensava: “Què li passa, a la Vicky, amb aques-ta mirada tan horrorosa que m’ha engegat?” Iera el personatge que ella interpretava.

Aquesta obra era d’un autorjove. Creu que se’ls ha de potenciar?

És indiscutible que s’ha de donar unaimportància màxima als autors joves perquèparlen dels problemes d’avui. Jo recordoque fa uns anys parlava amb un autor d’aquíque aleshores era jove, i li vaig dir: “No m’haagradat la teva obra. M’estàs tornant a par-lar d’Isabel la Catòlica; parla’m dels proble-mes que passen avui, de les relacions entrehomes i dones, de la droga… Alguna cosaque ens inquieti.” Aquests autors joves ensparlen dels problemes que tenim al voltant,que és el que fa que es moguin societats.

S’ha d’apostar pels autors novells delpaís, corrent el risc que no arribin al públic ono agradin, però quan anem triant el gra dela palla segurament veurem que hi ha algu-na cosa que val la pena. Al Teatre Nacionalhauria d’haver-hi una sala exclusivamentper a autors joves, on les obres duressinvuit, deu dies, el mínim..., però on es poguésensenyar què ens diuen i com ens ho diuen.I segurament tindríem sorpreses. Han detenir costum d’escriure teatre, de quinamanera s’ha d’escriure, que és un mètodediferent. Fem una escola d’autors, que con-sisteix a posar la seva obra a l’escenari.

Vostè treballa en les popularstelenovel·les de TV3. Què lesdiferencia d’altres sèries d’aquesttipus en altres indrets?

Jo crec que, primer, la mentalitat del

país, la manera de ser, el nostre tarannà. Ala nostra història del teatre tenim sainet,però no pas gaire. Després, la capacitattècnica dels nostres directors, guionistes,que a vegades busquen uns problemesabsolutament artificials, com s’ha demos-trat, però que no fan les coses de mane-ra barata. Els serials d’aquí no són barats.Poden ser més o menys encertats, peròno són barats. I després hi ha la qualitatdels actors, aquí n’hi ha de molts bons. Siel que fa el càsting no s’equivoca,aquests bons actors, en els personatgesque realment poden realitzar, fan que laqualitat en general, més els altres factorsque he dit, sigui bona. Jo crec que en elsdramàtics de la televisió l’actor ajudaamb la seva bona interpretació, i la tele-visió el compensa donant-li una populari-tat que en molts casos li serveix tambéper actuar en altres àmbits: en el cinema,en el teatre.

Quin llibre llegeix ara?El viaje de Baldassare, d’Amin Maalouf.

Alguna vocació no acomplerta?La que jo tenia era ser actriu, i afortuna-

dament l’he acomplerta.

I els seus autors teatrals dereferència?

Valle Inclán, tot el teatre shakespearià,els grecs, una part de teatre francès, Ber-tolt Brecht...

15

Rigor sota la suavitat

De prop, Montserrat Carulla té unesfaccions suaus i uns ulls clars demirada dolça. Però en la seva veu hiha matisos greus, fins i tot durs, quesovint apareixen quan recorre a laironia per parlar d’ella mateixa. Oquan anomena exemples del treballrigorós que ha dut a terme durantanys en la interpretació de papers detota mena.Sense immutar-se, també explicacom als quaranta anys decideixampliar de manera més sistemàticala seva formació intel·lectual i entrara la Universitat, per poder tenir mésseguretat a l’hora de detectar falsoserudits sense rigor.

La segona setmana de juliol de 2003tindrà lloc a Barcelona el 5è Congrés

de l’Associació Internacional per a l’Estu-di de la Paleontologia Humana (IASHP),vinculada a l’UNESCO. És la trobadamés important de científics d’arreu delmón per debatre novetats i qüestions noresoltes sobre els nostres orígens desdel vessant de les ciències de la natura.

És clar que no tots els nostres contem-poranis viuen el mateix tempo històric.Cada cultura explica la realitat del món ide la nostra existència des de la pròpiacosmovisió. La cita de Barcelona el 2003és la de les persones que treballen, desde diferents camps de recerca i del pen-sament, en les novetats més recents i enla integració de dades més capdavantera;és a dir, en la frontera del coneixement denosaltres mateixos. Tot i que aquestareflexió queda limitada a l’origen biològicdels humans, és lògic que hi hagi forçapresència de estudiosos d’altres camps, osenzillament observadors, conscientsque la història natural humana és lahistòria dels nostres fonaments:anatòmics, fisiològics i etolò-gics. Les novetats, doncs,són d’òbvia repercussió enla resta de camps delconeixement antropolò-gic i en els mitjans decomunicació.

Els diferents congres-sos de l’IASHP s’hanreunit a Niça (França,1982), Torí (Itàlia, 1988),Jerusalem (Israel, 1992) iel darrer a Sun City, unaciutat prop de Johannesburg(Sud-àfrica, 1998). Malgrat

que Sud-àfrica és lluny d’Europa i delsEUA –àrees que ordinàriament aportenmés assistents— i per aquesta raó, i peraltres de diferent caire, el darrer congrésno era gaire assequible a la butxaca, algu-nes dades són reveladores: més de 600congressistes procedents de 70 països,11 àrees temàtiques per a comunicacionscientífiques, 18 col·loquis amb un centenarde ponències invitades, conferències com-memoratives d’efemèrides, a més de lestradicionals sessions de posters, i activitats–un ampli ventall d’excursions i visites–abans del congrés i després.

El Comitè Permanent de l’IASHP vaaprovar per unanimitat, a Sud-àfrica, lacandidatura presentada per la Universitatde Barcelona com a institució convocantdel següent congrés, fet ratificat per acla-mació a l’Assemblea General. Sensedubte el suport oficial del govern de la

Generalitat de Catalunya a la candidatura va ser tota una garantia.

L’organització del congrés a casa nostraes va posar en marxa el 1999 i es va con-vocar un conjunt de col·loquis previs a lacita del 2003. Els tres primers –organitzatsper la Universitat de Barcelona, el Museude la Ciència de la Fundació ‘la Caixa’ i laUniversitat de les Illes Balears– ja han tin-gut lloc: “L’alba de la humanitat” (octubre1999), sobre els nostres orígens mésremots; el dedicat a la “Taxonomia delgènere Homo” (febrer 2000), per intentarclarificar i unificar la creixent proliferaciód’espècies fòssils que se’ns atribueixen, oel d’”Evolució cultural” (novembre 2000),en relació amb l’emergència dels aspectesmés definitoris de l’humà. Per al 2001s’han anunciat el dels aspectes evolutiusde “Genètica molecular humana” (primave-ra) i el d’”Evolució del cervell i l’origen delllenguatge” (tardor). Finalment hi haurà unsobre “Geologia i Paleocologia, el marc del’evolució humana”, que tindrà lloc el 2002.

La Universitat de Barcelona comptaamb l’ajut d’altres institucions, tant de

caire científic com de diferentsàmbits de la ciutadania amb

l’ànim que el Congrés del 2003representi la societat catalana.

Un càlcul no gens exageratpreveu aplegar un miler decongressistes a Barcelona.Mentrestant, s’ha previst edi-tar les ponències delscol·loquis a nivell de divulga-ció –i així s’ha demanat als

autors– per fer possible que eldebat en la frontera del conei-

xement del nostre origen siguiaccessible a tothom.

OpinióPresident del 5è Congrés de l’IASHP

Professor del Departament de Biologia Animal

Daniel Turbón

En la frontera del coneixement

Il·lustració: Carolina Raventós,estudiant de Belles Arts

16

18

L’historiador Pierre Vilar i el poetamallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel

són algunes de les personalitats que vanviure a la Residència d’Estudiants de Cata-lunya, una entitat amb més de 70 anysd’història que va ser durant els anys trental’equivalent a Catalunya de la Residenciade Estudiantes de Madrid. El Col·legi MajorRamon Llull, de la UB, hereu de la tradicióde la Residència, va organitzar els mesosde novembre i desembre una exposiciósobre la història d’aquesta entitat.

A través de textos i il·lustracions esrepassava l’evolució de la Residència apartir del seu naixement el 1921 dins elmoviment de renovació pedagògica quees dóna a Europa durant el primer terçdel segle XX. Al final de la dictadura dePrimo de Rivera es produeix una fusió dela Residència d’Estudiants de Catalunya,situada al carrer de Ríos Rosas, amb laResidencia del Real Politécnico Hispano-americano, de la Diputació. Com a resul-tat d’aquest procés, el 1930 la Residèn-cia d’Estudiants comença a desplegar laseva activitat a l’edifici de l’antiga Escolad’Agricultura, inclòs en el solar de ladesapareguda Fàbrica Batlló i que actual-ment és la seu del Col·legi Ramon Llull.

García Lorca i Margarida XirguLa institució viu la seva etapa de màxi-

ma esplendor cultural els anys trenta.Alguns exemples de l’activitat de l’èpocasón una sessió poètica amb García Lorcai Margarida Xirgu o una visita de PompeuFabra. Pierre Vilar, que hi va residir el1931 i 1932 explica que a la Residència“hom s’iniciava […] molt de pressa a la

vida d’alguns òrgans essencials de laCatalunya intel·lectual i hom descobriade seguida la importància quasi exclusi-va de la idea catalana com a motor espi-ritual de tota una col·lectivitat”.

Després de la Guerra Civil, la Residèn-cia fou posada sota control de la Diputa-ció en comptes de la Generalitat. El1989, ja acabat el franquisme i restaura-da la democràcia, la Residència va passara dependre de la Universitat de Barcelo-

na. A l’exposició hi ha materials sobre lavida quotidiana de l’entitat al llarg detotes aquestes etapes (reglaments, lli-bres editats per la institució…).

Actualment el Col·legi Major RamonLlull té 264 places per a estudiants enhabitacions individuals, dobles o triples,que ocupen bàsicament alumnes provi-nents de comarques catalanes i de bale-ars; a l’estiu hi predominen els d’altresindrets d’Espanya i de l’estranger.

u n a m i c a d ’ h i s t ò r i a

L’historiador Pierre Vilar i el poeta

mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel

són algunes de les personalitats

que van viure un temps en

aquesta institució

La capella de la Residència Font: Diputació de Barcelona

L’herència de la Residènciad’Estudiants

de Catalunya

c o l · l a b o r a r a m b l a U B

Restauració de llibres

Nova etapa de Balmes 21com a Punt UB

L’Asociación Española de Fabricantesde Chocolates y Derivados del Cacao

(CHOCAO) ha firmat amb la Universitat unacord per utilitzar la marca UB en la sevacampanya publicitària. Aquest acord esfirma paral·lelament a un dels contractesde transferència de tecnologia de laFundació Bosch i Gimpera. Concretament,el Departament de Nutrició i Bromatologiade la UB ha elaborat un informe nutricionalsobre la xocolata, el cacau i altresproductes derivats d’aquesta substància.Després de la col·laboració entre laUniversitat i CHOCAO per elaborar aquestinforme, el projecte ha tingut continuïtatamb el contracte per a l’ús de la marca UB,articulat a través de la Unitat deMàrqueting i Patrocini de la Universitat.

La societat mercanti l Balmes 21(amb seu en el carrer i número que

indica el seu nom) inicia una nova etapaen convertir-se en el Punt UB, dirigit perla Unitat de Màrqueting i Patrocini .L’objectiu del Punt UB, centre deconeixement, és, a més de vendre, crear ipromoure el valor de marca sobre nousproductes i aplicacions per al col·lectiuuniversitari i la societat en general. Labotiga continua essent la central decompres i el centre expositor de tots els

productes i serveis UB per al col·lectiuintern.

El Punt UB presenta un nou catàleg deproductes que es distingeixen per les seveslínies de prestigi, disseny i bàsica (papereriai impremta) que han estat dissenyadespensant en les necessitats del col·lectiuintern (estudiants, professorat, funcionariat,PAS, grup UB i antics alumnes, que hitenen uns descomptes especials).

També s’ofereixen serveis d’impremtapersonalitzada, producció de material

institucional per a congressos i màsters imaterial personalitzat per a departaments.El Punt UB farà promoció dels seusproductes en espais interns i externs de laUniversitat de Barcelona i els comer-cialitzarà per conducte de cooperatives inous punts.

Més informació als telèfons: 93 403 53 7893 412 42 25; 93 412 40 84 Fax: 93 412 38 97www.ub.es/puntub

Ús de lamarca UB

Anthony Jerrold Gordon, veí de Londres iamant de la cultura i la societat barcelo-

nines, ha donat la quantitat de mil dòlarsamericans (unes 180.000 pessetes) per a larestauració de dos llibres, de poesia i dansacatalana, del fons de la Biblioteca de la UB.Es tracta de dues obres del segle XVIII:Contradanzas que han de baylar en el the-atro de esta ciudad, en los bailes de más-cara del carnaval de 1768. Con música yexplicación de figuras. Puestas: por RafaelRivas y Segismundo Torrents alias Mon,maestros y directores de ellas en el mismotheatro” (impressor, Thomás Piferrer) i LaArmonia del Parnàs, mes numerosa en las

poesias varias del Atlant del Cel poètic, lo Dr.Vicent Garcia, rector parroquial de SantaMaria de Vallfogona” (impressor, RafaelFigueró).

La donació, efectuada per mitjà de la Uni-tat de Màrqueting i Patrocini, és una contri-bució testimonial a la urgent necessitat de laBibilioteca de la Universitat de Barcelona derestaurar milers de documents, manuscrits illibres de valor incalculable i molt vinculats ala historia de la ciutat i de Catalunya queactualment corren un veritable perill dedesintegrar-se. A. Jerrold Gordon figuraràamb el seu nom a la contraportada d’aquestsdos llibres en agraïment a la seva aportació.

19

Els membres de la comunitat universi-tària es beneficiaran del descompte

del dia de l’espectador en qualsevolsessió de di l luns a divendres alsmulticines Aribau, situats a les plantesbaixes de la nova construcció annexada al’aulari de Filologia de la plaça Universitat.

El descompte, acordat mitjançant unconveni amb la Unitat de Màrqueting iPatrocini de la UB, s’oferirà a estudiants,docents, PAS, antics alumnes i personalde la Fundació Bosch i Gimpera. Semprecaldrà presentar l’acreditació de pertànyera algun d’aquests col · lectius, i eldescompte serà vàlid només a títolpersonal (una localitat).

Els multicines Aribau, que consten decinc sales, recuperen la tradició del

cinema en aquest indret de la ciutat, onel 1912 es va inaugurar el vell CineRoyal. Formen part del grup Balañà, queposseeix una vintena de cinemes aBarcelona, xifra que signif ica 48pantalles i més de 23.000 butaques.Amb l’acord, aquest grup entra a formarpart de les entitats col·laboradores dela Universitat de Barcelona, amb lacategoria d’Amic de la UB.

Descomptes alsmulticines Aribau

Màrqueting i Patrocini

El fet de col·laborar amb la UBsuposa beneficis de caire econò-

mic, de comunicació, d’imatge i dedifusió i desgravacions fiscals.

Més informació:Unitat de Màrqueting i Patrocini.

Tel.: 93 402 90 26. Internet: www.ub.es/ube

20

El portal per als antics alumnes a Inter-net (www.ub.es/anticsub/) ha innovat

el seu aspecte i ampliat els continguts. Elsque hi entrin veuran que hi ha més infor-mació d’actualitat en general i d’interèsciutadà, així com enllaços amb websd’àrees temàtiques d’interès. Tot això enun nou disseny que vol fer més intuïtiva lacerca d’informació.

La pàgina inicial del portal consta d’unapartat de notícies d’actualitat general id’un altre sobre informació de les nove-tats dins el món de la Universitat. Hi haigualment recomanacions culturals, comara novetats editorials, exposicions oobres de teatre. La informació deltemps, un mapa de Barcelona o la pro-gramació de cinemes són algunes de lesinformacions d’utilitat per al públic quehi podreu trobar. També hi ha un enllaçamb l’entrevista de portada d’aquestamateixa revista, que sempre es dedica aun antic alumne de la UB.

Uns índexs a les bandes dreta iesquerra de la pàgina remeten a serveis

de la UB en general i als que estanadreçats especialment als antics.D’aquesta manera es facilita que els queconsultin aquest espai del web puguinestar permanent al dia dels avantatgesque es van incorporant al carnet. Tambéhi trobareu una butlleta per sol·licitar elcarnet aquells que no el tinguin.

Entre els serveis de la Universitat, elportal té enllaços a pàgines web sobreels diversos ensenyaments, incloent-hiun apartat especial de formació conti-nuada (amb tots els màsters i postgrausque ofereix la UB i el Centre de FormacióContinuada-Les Heures de la Universi-tat de Barcelona). Igualment s’accedeix

a documents web d’informació sobrebeques i ajuts, així com a la Borsa detreball de la UB i el Servei Català deCol·locació a la Universitat de Barcelona.Des del portal també s’arriba a les pàgi-nes Universitat-Empresa, on s’explicales oportunitats de col·laboració entreaquestes entitats i la UB.

Progressivament s’hi aniran incorpo-rant enllaços d’interès catalogats en elsàmbits temàtics d’art, humanitats, cièn-cies de la salut, ciències experimentals,economia i societat.

El portal té un caràcter dinàmic i escaracteritza per anar ampliant i modificantels continguts.

a n t i c s u b

20.000 visitants

El portal d’Antics UB ha rebut més de20.000 visites des que es va crear elpassat mes de maig.Un dels trets que es vol potenciaramb les millores és la interactivitat, demanera que totes les persones queentren al portal hi puguin ferconsultes personal i tzades ointercanviar-se informació. Estàprevist de crear un directori d’antics,sempre amb el permís de lespersones que hi figurin, i d’ús exclusiuper als posseïdors del carnet.

Millores al portal

a n t i c s u b

Els llicenciats recents que demanin el carnet Antic UB podranmantenir més temps l’adreça de correu electrònic que la UB dóna

a tots els seus estudiants. Concretament la poden conservar unany més a partir de la sol·licitud del carnet.

Un any més de correu electrònic

Cognoms NomAdreçaPoblació Codi postal Província TelèfonDNI Sexe (h/d) Data de naixement (dd/mm/aaaa)Titulació AnyDades bancàries

Com has conegut la possibilitat de fer-te el Carnet?Revista Web Per un amic Diari Altres:

T’interessaria estar inclòs en un directori d’antics alumnes per a ús exclusiu d’aquest col·lectiu?Sí No

ANTICS UBGran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r 2ª. 08007 Barcelona Telèfon: 93 317 02 53. Fax: 93 317 07 63E-mail: anticsub@pu.ges.es http://www.ub.edu/anticsubLes dades que ens faciliteu seran incorporades al nostre fitxer automatitzat d’Antics Alumnes. Si voleu accedir, rectificar o cancel·lar aquestes dades podeuadreçar-vos per escrit a Antics Alumnes Universitat de Barcelona, en compliment del Reial Decret 13322/94 de 20 de juny.

SOL·LICITUD DE CARNET D’ANTIC ALUMNE● Formulari per emplenar, signar i enviar, per fax, correu o personalment, a l’adreça indicada al peu.● Rebreu el vostre carnet, amb validesa per un any, el mes següent al càrrec bancari.● El preu del carnet d’Antic UB (4.500 PTA l’any) inclou la subscripció a la revista “LA UNIVERSITAT UB.”

✄

Antics UB vol obrir-se especialmentals l l icenciats que tot just han

acabat els estudis. No es tracta nomésd’un projecte adreçat als que volenrecuperar el vincle amb la Universitatdesprés d’anys d’haver-s’hi titulat, sinóque també es vol potenciar la presènciaen el col·lectiu d’aquells que no volendesvincular-se de la UB tot justfinalitzats els estudis.

Descomptes en idiomesEntre els avantatges del carnet n’hi haque poden interessar especialment elstitulats recents, com ara els descomptesen idiomes (tindran el mateix preu al’Escola d’Idiomes Moderns que quanestaven matriculats) i altres ofertesformatives de la Universitat ol’acreditació de coneixements d’in-formàtica. A més, els antics alumnespoden apuntar-se al Serveis d’Esports

encara que fins i tot no hi haguessinestat matriculats mai quan estudiaven.

Cristina Bonet, Bioquímica 2000

“Volia estudiar idiomes i hi havia eldescompte. M’interessa el carnet per atemes de formació. Crec que ésinteressant per conèixer la Universitat,per continuar estant dins la UB.Està bé saber si hi ha canvis a laUniversitat, ja que hi has estudiat. Amés, no descarto de fer un postgraumés endavant.”

Víctor Baiget, Empresarials 2000

“Em va decidir el fet que a l’horad’estudiar idiomes tinc el mateix preude quan era alumne de la Universitat.Una de les coses que esperod’un carnet així és poderaccedir a les instal·lacionsde la UB com quan eresestudiant. Crec que ésfonamental mantenir elvincle amb la universitat onhas estudiat.”

21

Els Antics més joves

entitat oficina nº compte correntdígit controlSignatura

a n t i c s u b

Els avantatges del carnet d’AnticInformeu-vos dels nous avantatges del carnet en el portal d’Antics: www.ub.es/anticsub/, on trobareu altres serveis a la xarxa.

AVANTATGES FINANCERS

Amb el Banco Santander els AnticsUB es poden beneficiar de lesmillors condicions de productes iserveis bancaris. Aquestes condi-cions preferents, especialment dis-senyades per cobrir les necessitatsde l’Antic, es complementen ambuna gestió i assessorament perso-nalitzats.

Com a particular:Comptes corrents i d’estalvisMitjans de pagamentSuperhipotequesSupercrèdit personalBestreta de nòminaSupercrèdit cotxe

Com a professional:Comptes corrents i d’estalvis professionalsComptes de crèdit professionalSupercrèdit equipament professionalCredilocalLísing mobiliariRenting

Formació continuada. Crèdits de: Postgrau-màsterMatrícula i material docentOrdinadorIdiomes a l’estrangerIntercanvi universitats estrangeresI a més la possibilitat d’establir estu-dis a la mida d’estalvis, fons d’inver-sió, plans de pensions, inversionsborsàries… Un gestor us ampliarà lainformació per telèfon o personal-ment.

Contacte:Nacho Viayna CardonaAnabel Fuentes GallegoTel.: 93 401 11 00/93 401 13 39c/e: ifuentes@grupo.bsch.es

ESCOLA D’IDIOMES MODERNS (EIM) Els titulars del carnet d’antic alumne gaudi-ran de preus reduïts, com si fossin estu-diants o personal de la UB. L’EIM imparteixactualment formació en idiomes a 6.500estudiants. S’hi ofereixen cursos de diversadurada en 12 llengües: anglès, alemany,francès, italià, rus, japonès, àrab, neer-landès, portuguès, suec, noruec i grec. Així mateix, hi ha cursos de caire moltespecífic (expressió oral i escrita, lectura,traducció, preparació d’exàmens oficials,etc.) o els organitzats expressament per aempreses, com els de curta durada, quees concentren en una sola setmana ambvuit hores cada dia.Tel.: 93 403 53 44 www.eim.ub.es

BIBLIOTEQUES Accés i préstec a la Biblioteca de la Uni-versitat, la segona d’Espanya en nombrede volums, després de la BibliotecaNacional de Madrid.

CONEIXEMENTS D’INFORMÀTICALa Universitat ofereix com a nou servei alsseus antics alumnes la possibilitat d’acre-ditar els coneixements d’informàtica queposseeixen, però dels quals no tenen titu-lació. Cal pagar la inscripció a l’examen,més econòmica per als antics alumnesque per al públic en general, i desprésrealitzar la prova corresponent.Per a més informació: Departament de For-mació Externa-Borsa de Treball de la UB Tel.: 93 4035873 www.ub.es/ofor/cfpweb/aptitud/aptitud.html

ASSEGURANÇA SANITÀRIAEls posseïdors del carnet d’antic alumnede la UB podran gaudir d’una assegu-rança d’assistència sanitària de condicionsespecialment avantatjoses creada especí-ficament per a ells gràcies a un acordentre les companyies SANITAS i UNIPSA. Més informació: tel. 94 488 03 27;c/e unipsabarna@jet.es

“LA VANGUARDIA”Els nous subscriptors de La Vanguardiaque ho sol·licitin i contractin una subscrip-ció anual al diari tindran gratuïtamentdurant un any el carnet d’antic alumne.D’altra banda, els que ja pertanyin al clubde subscriptors de La Vanguardia i arasol·licitin el carnet rebran un regal deprestigi de la Universitat. A més, els pos-seïdors del carnet d’Antics UB gaudirand’uns avantatges dissenyats en exclusivaper La Vanguardia Viajes i el Club deCompra La Vanguardia.

SERVEI DE LLENGUA CATALANA10 % de descompte en els cursosS’ofereixen cursos equivalents als nivellsB, C i D de la Junta Permanent de Catalàde la Generalitat i preparació per al nivellK (correcció). Cursos de llenguatgesd’especialitat, d’elaboració de pàginesweb, de redacció, i de creació literària.Accés gratuït als centres d’autoaprenen-tatge de llengua catalana de la UB. Consultes lingüístiques i terminològiques(tel. 93 402 10 26 i 93 403 58 47)Més inf. a www.ub.es/slc Tel. 93 403 54 78

PUNT UBLa botiga Punt UB, al carrer Balmesnúmero 21, ofereix preus reduïts alsposeïdors del carnet d’Antics. Hi trobareuproductes de la Universitat, des de mate-rials de llibreria i escriptori fins a diferentsobjectes de regal. Telèfon: 93 403 53 78

MULTICINES ARIBAUEls antics alumnes tindran el des-compte del dia de l’espectador enqualsevol sessió de dilluns a divendresals Multicines Aribau, ubicats en elsnúmeros 8-10 i 5 d’aquest carrer.

TEATRE I AUDITORIEl Teatre Nacional de Catalunya i l’Auditoride Barcelona fan el 20% de descomptesobre el preu de taquilla en les entradesfins a final de temporada. Cada carnetdonarà dret a dues entrades i el descomp-te no és acumulable amb d’altres.A l’Auditori les entrades s’adquiriran a lestaquilles, on caldrà presentar el carnet.Al TNC les entrades també es podenadquirir a taquilles presentant al carnet obé trucant al telèfon 93 306 57 06 i fentla compra a través de targeta de crèdit.A l’hora de recollir les entrades s’hauràd’ensenyar el carnet d’Antic UB.

ODONTOLOGIA I PODOLOGIACondicions especials a les ClíniquesOdontològica i Podològica de la UB, ges-tionades per la Fundació Josep Finestres.Clínica OdontològicaTel.: 93 335 80 54Clínica PodològicaTel.: 93 336 26 52 -93 336 26 60Internet:www.ub.es/ORL/cbas1.htm

SERVEI D’ESPORTSEl Servei d’Esports de la UB s’ha obert alsantics alumnes de la Universitat.www.ub.es/esports/ Tel.: 93 333 83 04

22

L’anomenat campus centre ciutat aple-ga construccions de tipus molt divers

imbricades en el tramat urbà de diferentsbarris de Barcelona. És el cas de l’EdificiHistòric, que destaca en l’entorn de laplaça Universitat i al qual dediquemaquest reportatge juntament amb altresseus de la UB a la ciutat. En el propernúmero continuarem amb altres edificisemblemàtics d’aquest campus, com laFacultat de Medicina del carrer Casanova,unida a l’hospital universitari Clínic.

L’Edifici Històric és actualment el marc dela vida universitària de les facultats de Filo-logia i de Matemàtiques, tot i que aquestadarrera és previst de traslladar-la en el futural campus Pedralbes. A més, hi ha una partimportant dels serveis generals per a tota laUniversitat i els òrgans de govern.

Un espai de l’edifici pensat per a la visi-ta dels ciutadans són els jardins FerranSoldevilla, situats dins el recinte de la Uni-versitat però oberts al públic, bé sigui desde l’entrada de la Gran Via els dies labo-rables o per la d’Enric Granados-Diputaciódissabtes i festius. Són hereus de l’anticjardí botànic de Barcelona i estan catalo-gats entre els dotze primers espaisd’interès de la ciutat.

El fet de mantenir viu un edifici com el dela plaça Universitat, on van començar lesclasses el 1871 i que té la categoria demonument historicoartísitic, suposa totauna tasca de manteniment. Igualmentimplica la gestió d’un espai molt usat per ala celebració d’actes de diversa mena, vin-culats o no amb l’activitat acadèmica, peròen tot cas amb una forta repercussió social.

Dins la tasca de rehabilitació de l’edifici,l’any passat es va restaurar el vestíbul, unampli espai situat en el cos central de laconstrucció i on sovint se celebren exposi-cions i altres activitats culturals i institucio-nals. Les obres van incloure la instal·laciód’un nou sistema d’il·luminació que ressal-ta els valors arquitectònics de l’indret.

Els treballs de millora i actualitzaciócontinuen, de forma coordinada a través

de l’administració del campus i amb laintervenció dels centres i unitats de l’edifi-ci. Encara s’hi ha de fer molta feina, desde posar al dia les instal·lacions elèctri-ques a la rehabilitació de la façana i lesparets dels claustres, incloent-hi elementscom les columnes o els enteixinats quepresenten les galeries.

Paral·lelament, es realitzen altres obresde gran abast incloses en el Pla plurianuald’inversions de la Universitat, entre lesquals destaca la important rehabilitació dela Biblioteca. Aquesta restauració es duua terme en diverses etapes i implica lacoordinació amb el procés de trasllat dediversos departaments, emplaçats ara enespais que es destinaran a la biblioteca.De moment, s’han enllestit les obres deldipòsit i de la sala de lectura, amb unimposant vestíbul.

El fet de ser un espai atractiu i espe-cialment adient per acollir actes públics(conferències, seminaris, presentacionsde llibres…) ajuda financerament la tascade rehabilitació duta a terme per l’admi-nistració del campus. Són moltes les insti-tucions, empreses i diverses entitats quetrien per a les seves activitats sales del’edifici, com el Paranimf o l’Aula Magna, iaccepten unes tarifes de lloguer quereverteixen en la reforma d’aquesta seuuniversitària. A més a més, es buscapatrocini per tirar endavant aquesta tasca.

L’Edifici Històric contrasta amb els nouslocals que s’han aixecat al carrer Aribau,destinats a la Facultat de Filologia i anne-xats a la construcció antiga. A més, la UBté dependències en pisos dels voltants de

la plaça Universitat, bàsicament al carrerBalmes, ja que s’ha hagut d’expandir perraons d’espai. És el cas del Punt UB deBalmes 21, que inclou una botiga obertaal públic de venda de productes de la Uni-versitat i on al mateix temps s’ofereixenserveis, per exemple d’impremta persona-litzada i de producció de material institu-cional per a congressos i màsters.

Una de les característiques del campuscentre ciutat és el fet de trobar-se en unprocés d’expansió i redefinició dels seusespais. Les obres de construcció de lesfacultats de Filosofia i Geografia i Histò-ria, davant el Centre de Cultura Contem-porània de Barcelona, suposen un ele-ment fonamental en la regeneració imillora urbanística i social de Ciutat Vella.Ja s’ha acabat la fase de fonamentaciódels murs pantalla i l’obra estarà enllesti-da per al curs 2002-2003.

24

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

La Universitat al bell El campus centre ciutat aplega construccions de tipus

molt divers imbricades en diferents barris de Barcelona

El campus es troba

en un procés

d’expansió i

redefinició dels

seus espais

Vallvidrera i Sant GervasiAltres edificis del campus, situats en

diferents barris de la ciutat, són la FincaPedro Pons a Vallvidrera, on hi ha la seu delCentre d’Estudis Internacionals (CEI) i ones troben regularment equips de govern ide treball de la Universitat. Catalogada perl’Ajuntament de peça d’interès històric iarquitectònic, és una antiga masia conegu-da també per Can Mestres. Els esgrafiatsde l’exterior donen personalitat a l’edifici,voltat d’un hort i un jardí inclosos en lafinca. La Universitat va heretar la construc-ció a la mort del catedràtic de la UB, i figu-ra emblemàtica de la ciència i la culturacatalanes, Agustí Pedro Pons.

També una antiga masia és l’origen del’edifici de la UB al carrer Brusi, al barri deSant Gervasi, actualment seu de la FundacióUB Mèdia, al qual s’han començat a incorpo-

rar, però, dependències del Centre de For-mació Continuada-Les Heures. Es tractad’una construcció del 1909-1910 amb una

façana principal de connotacions noucentis-tes flanquejada per dues gàrgoles que repro-dueixen faccions d’animals fantasmagòrics.

25

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

mig de la trama urbana

Dos campanars laics

Els vianants que passen per la plaça Universitat es troben en primer pla l’edificide la UB. Es tracta d’una obra amb empremtes del Rundbogenstil, un estilalemany del segle XIX que incorpora al neoclassicisme d’aquest país elementsromànics, bizantins i de l’arquitectura alemanya del primer renaixement. A l’edificide la UB, també hi tenen un pes decisiu el romànic i el gòtic catalans, comtambé el mudèjar, el califal i el nassarita hispànics. L’arquitecte, Elies Rogent, vatenir molt en compte el llibre de finals del segle XVIII Principii d’ArchitecturaCivile de l’autor italià Francesco Milizia. Si llegim aquesta obra, hi trobemimportants elements presents després en el projecte de Rogent, com el fet queels espais de l’edifici s’organitzin entorn de patis amb porxos.La disposició de l’edifici, les obres del qual van començar el 1863, ha donat lloca diverses interpretacions, com la que veu en les dues torres un símbold’espiritualitat, una mena de campanars laics de la ciutat.

26

L’oferta formativa de la UB inclouactualment tot un ventall de possibili-

tats per estudiar a distància usant lesnoves tecnologies de la informació. Alcostat de l’assistència a classe habitual,es pot seguir una formació de caràcter nopresencial o semipresencial gràcies a l’úsde fonts d’informació i recursos online,tant en la formació continuada com en lestitulacions de primer i segon cicle (comdiplomatures o llicenciatures). “Anem a unmodel d’universitat semipresencial”, afirmael vicerector de Docència i Estudiants,Miquel Martínez.

Les Heures (entitat de la FundacióBosch i Gimpera de la UB dedicada a laformació continuada) ofereix actualment4.600 hores d’ensenyament online consis-tents en màsters, postgraus i altres cursosen els àmbits de: Ciències experimentals,Ciències socials, Educació, i Processos irecursos humans.

També trobem l’oferta de l’Escola Virtuald’Empresa (EVE), una iniciativa de LesHeures i d’Ediciones Deusto, S.L. del GrupPlaneta que inclou 43 programes de dura-da curta i mitjana i 14 de llarga durada.Les àrees de coneixement en què es divi-deix l’oferta de l’EVE són Administració ifinances, Management, Recursos humans,Producció a l’empresa, Màrqueting i Àmbitjurídic i fiscal. Entre els programes de llar-ga durada s’inclou el primer MBA interuni-versitari en llengua castellana del món, unprograma Executive per a professionals,vuit màsters i quatre postgraus. El MBAés fruit de l’experiència adquirida per laversió presencial d’aquest mateix MBA,que organitzen conjuntament des del1995 les universitats Autònoma de Bar-celona, Politècnica de Catalunya, Obertade Catalunya i la UB. Només es requereixl’assistència física uns quatre o cinc diesper curs, destinats sobretot a alguns exà-mens d’avaluació, sessions de simulació ireforç d’algunes matèries.

Com a projecte de futur, Les Heures hacomençat a endegar, juntament amb elConsorci Hospitalari de Catalunya, l’Esco-

la Virtual de Salut, dedicada a oferir unaampli ventall formatiu en aquest camp.

Creixement acceleratEl director acadèmic de Les Heures,

Àngel Font, explica que tota aquesta ofer-ta online ha tingut un creixement accele-rat per la possibilitat de traspassar l’àmbitgeogràfic o adequar-se a la disponibilitatd’horaris de cada alumne. Afegeix que “enuna classe presencial és més fàcil impro-visar, mentre que a distància és impres-cindible organitzar didàcticament els con-tinguts”, així com defensa que en ladocència online hi ha més possibilitatsd’incrementar la participació dels alumnesi l’atenció personalitzada que se’ls dedica.

A més de l’oferta de Les Heures, entreles titulacions de les diferents divisions dela Universitat també augmenta el nombrede màsters i postgraus de caràcter més omenys no presencial que usa tecnologies‘online’. De fet, entre la formació que hemvist que gestiona Les Heures hi ha tot unseguit de màsters i postgraus, que sónalhora títols de diversos departaments dela Universitat de Barcelona.

Una de les experiències de formació

continuada que existeix a la UB amb méstradició d’ús de diversos recursos interac-tius és el Màster en Comerç i FinancesInternacionals de la Facultat d’Econòmi-ques, dirigit per la professora SusannaGordillo. La seva metodologia combina lesclasses presencials amb altres inputs deformació (sincrònics i asincrònics) perquè

els alumnes assoleixin els mateixos objec-tius d’aprenentatge independentment del’assistència a classe presencial. Els inputsasincrònics estan continguts en dos servi-dors de web (un als EUA i l’altre a la UB)que agrupen aplicacions habituals enl’aprenentatge no presencial per Internet.Entre els sincrònics (d’aprenentatge en

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

Estudiar ‘online’ a

Augmenta el

nombre de màsters

i postgraus més o

menys no

presencials amb

tecnologies ‘online’

L’oferta formativa de la UB inclou actualment tot de possibilitats per seguir cursos

a distància amb les noves tecnologies de la informació

Pantalla dels cursos UB en línia. Trobareu informació sobre les activitats d’UBMèdia a www.ubmedia.ub.edu

temps real) hi ha text-conferències mit-jançant mIRC, en el canal MasterUB de laxarxa Uninet, i transmissions de televisióen directe per la xarxa de l’Asociación deTelevisión Educativa Iberoamericana.

Cada curs s’incorporen nous ensenya-ments online de tercer cicle. DUODA, Cen-tre de Recerca de Dones, organitza per pri-mera vegada aquest gener un Màster online en Estudis de la Diferència Sexualdes de la perspectiva històrica, social i cul-tural. Aquest mateix centre ja tenia l’expe-riència d’un Màster en Estudis de les Donesque es pot cursar en règim no presencial.

També és una novetat el Màster onlineDemocràcia i educació en valors a Ibero-amèrica, de l’Institut de Ciències de l’Edu-

cació, amb els professors Maria RosaBuxarrais i Miquel Martínez com a respon-sables i que comença aquest mes degener. La iniciativa neix després de l’expe-riència del Postgrau en Educació enValors del mateix ICE, titulació (aquestcurs transformada en màster) adreçada aprofessionals de diversos nivells educa-tius i que ara vol completar el seu caràc-ter presencial amb continguts online.

Seguint en l’àrea de les Ciències del’Educació hi ha el Màster MultimèdiaEducatiu, que té entre els seus objectiusdonar a conèixer els fonaments i les pos-sibilitats pedagògics del multimèdia, aixícom dominar els elements conceptuals iles eines tècniques per dissenyar mul-timèdia des d’una perspectiva pedagògi-ca. El màster consta de dos cursos, el pri-mer dels quals es realitza completament adistància i el segon consta d’una fase pre-sencial optativa. Podeu consultar l’ofertade doctorats i postgraus de la UB awww.ub.es/acad/tercer/3index.htm.

Dins els cursos d’extensió universitària,s’ha signat un acord entre la Fundació UBMèdia (entitat patrocinada pel Banco deSantander i que promou l’ús de les tecnolo-gies de la informació i la comunicació apli-cades a l’ensenyament) i EnsenyamentObert (Grup Enciclopèdia Catalana). Arrand’aquesta col·laboració s’ofereixen els cur-sos online Educació Bàsica d’Adults, Impac-te de la Contaminació sobre l’Ambient i laSalut i Nutrició, Alimentació i Salut.

També en primer i segon cicleEls exemples en formació continuada

no esgoten tota l’oferta de la UB endocència online, sinó que també hi ha pro-jectes d’aquest tipus en ensenyaments deprimer i segon cicle. Així, 3.000 alumnesde la UB s’han matriculat en els cursos através d’Internet “UB en línia” de la Fun-dació UB Mèdia el primer any de funcio-nament. Actualment hi ha l’oferta d’unaquinzena de cursos que s’anirà renovant iampliant, tant per al primer semestre del’any 2001 com per a edicions posteriors.Els cursos, que equivalen a crèdits de lliu-re elecció, comprenen les àrees temàti-ques de coneixements transversals a totsels ensenyaments, coneixements instru-

mentals com informàtica o idiomes, i habi-litats per a la vida universitària i laboral.L’experiència ha tingut un fort componentd’innovació docent i s’ha fet un importantesforç en formació del professorat.

A UB Mèdia també es treballa en altresprojectes, com el suport a la docència pre-sencial, que s’engloba sota el nom d’UBEnsenyaments, i on es col·labora amb pro-fessors de la Universitat que usen novestecnologies com a complement de lesclasses presencials. També s’han dut aterme cursos com ara el de Transició a laUB per als estudiants que arriben del bat-xillerat i per a l’accés dels majors de 25anys, a més d’altres projectes.

A la UB existeix des del 1998 el projec-te institucional Tecnologies Aplicades al’Educació i l’Aprenentatge Multimèdia(TEAM UB), amb 38 projectes de diferentsàrees de coneixement que es plasmen endiverses assignatures, el qual integral’experiència desenvolupada al llarg delsdarrers vuit anys. Dins aquest projecte uns12 grups d’alumnes segueixen actualmentuna docència semipresencial online. De fet,una part de les experiències integrades enel TEAM ha servit a l’hora d’endegar poste-riorment els cursos “UB en línia”.

Un altre exemple de semipresencialitat ésel títol de segon cicle en ComunicacióAudiovisual, dins la divisió V de Ciències del’Educació. Es tracta d’un ensenyamentorganitzat de manera semipresencial i on estreballa activament a través d’Internet. Ésuna llicenciatura on es fa especial èmfasi enla formació de professionals de les àreesde creació de multimèdies o programes deràdio i televisió amb finalitat pedagògica.

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

la UB

Formació continuada ‘online’ de Les Heures

Postgrau en Assegurament de laqualitat als laboratorisMàster en Gestió culturalMàster en Bioètica i DretCurs d’Intervenció en situacions d’abússexual i altres maltractaments infantilsPostgrau en Orientació professional iinserció laboralMàster per a Professors d’espanyol coma llengua estrangera (semipresencial)Màster en Direcció de centres educatiusPostgrau en Direcció de recursoshumansPostgrau de Gestió de la formaciócontínuaMàster en Dret del treball i seguretatsocialMàster en Comunicació a lesorganitzacionsMàster en Gestió atenció primàriaPostgrau en Direcció i gestió deresidències geriàtriquesMàster en DrogodependènciesMàster en Medicina avaluadora i salutlaboral.www.heures.ub.es/ca/index.html,www.evdn.com/html i www.evs.ub.es.A més, hi ha tot un seguit de cursos adistància en suport paper que també espoden oferir online i d’altres cursos online en fase de preparació.

Pantalla de Formació Continuada-Les Heures

27

L’Escola Universitària d’Estudis Empre-sarials, que celebra aquest curs el

150è aniversari, recull l’herència d’una for-mació que sempre ha estat estretamentvinculada al món de l’empresa. Avui,aquesta característica és present en laseva oferta que inclou una catorzena demàsters i postgraus. A l’Escola s’estudiaigualment la Diplomatura en CiènciesEmpresarials i els títols propis de Graduatu-ra en Empresa Internacional i GraduaturaSuperior i Màster en Auditoria-censura jura-da de comptes. Tot això en un centre quededica importants esforços a la seva pro-jecció social.

Uns 4.900 estudiants segueixen aquestcurs la Diplomatura, dins la qual s’ha detriar entre cinc especialitzacions a travésdels anomenats blocs configuradors:Comptabilitat i Auditoria de Comptes, Tri-butació, Finances, Política Sociolaboral del’Empresa, i Comerç Exterior i Mercat ÚnicEuropeu.

Molts dels alumnes d’Empresarials jaestan en el món laboral i compaginenl’activitat professional amb els estudis.Això ha motivat que la diplomatura espugui cursar a temps complert o parcial.

La Graduatura en Empresa Internacio-nal, que té actualment uns 550 alumnes,vol respondre a la necessitat de professio-nals per a empreses amb projecció inter-

nacional, i incideix especialment en elsmètodes de gestió de màrqueting i en lestècniques de comerç exterior. En el plad’estudis, tenen un gran pes les llengües(l’anglès i el francès com a obligatoris, il’alemany i l’italià amb caràcter optatiu).

La titulació en Auditoria-Censura Juradade Comptes, amb 41 estudiants, es va dis-senyar conjuntament amb el Col·legi deCensors Jurats de Comptes de Catalunya iamb l’Instituto de Auditores-Censores Jura-dos de Cuentas de España davant lademanda de professionals en aquest sector.Aquest ensenyament inclou un període dedocència i un de pràctiques obligatòries. Elsalumnes acaben l’ensenyament amb duestitulacions: graduat superior i màster.

Una de les característiques de la docèn-cia a Empresarials és el gran pes que hitenen les pràctiques. L’Escola té el seupropi programa de pràctiques, amb més de500 empreses i institucions col·laborado-res. Actualment, fins i tot hi ha més ofertade places de pràctiques que estudiants perocupar-les.

“Actualment hi ha un projecte d’impor-tància cabdal per al centre: començar elcurs vinent el segon cicle de la llicenciatu-ra en Publicitat i Relacions Públiques ambun pla d’estudis dissenyat posant l’accenten el vessant empresarial. Aquest ensen-yament, que permetria oferir de continuar

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

Units a l’empresa

L’Escola d’Empresarials ofereix actualment tot un ventall de màsters i postgraus

CELEBRACIÓ DELS 150 ANYSAMB ELS ANTICS ALUMNES

L’Escola celebra aquest curs el 150èaniversari. Entre les activitats que s’hananat organitzant per commemorar aquestfet destaca una trobada, a final d’aquestcurs, d’antics alumnes de l’Escola que s’hihagin graduat fa més de 25 anys. Ladirecció del centre explica que de momentla proposta ha tingut una gran acceptació.

De fet, els antecedents de l’Escola sónanteriors. Durant la segona meitat delsegle XVIII, diferents sectors de la burge-sia ja van sol·licitar a la Junta de Comerçla creació d’un centre d’ensenyament entècniques mercantils i el 1787 va obrir lesportes l’Acadèmia de Comerç. A partir del1850, els ensenyaments de la Junta deComerç s’integren dins l’organigramaescolar, tècnic i professional (fins alesho-res havien passat un quant temps sotacontrol de la Diputació). Després de perí-odes successius, el capítol actual s’obre ladècada dels setanta amb la integració a laUniversitat.

Per participar en la trobada d’anticsalumnes podeu trucar al 93 402 44 61.

28

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

els estudis a un important nombre de gra-duats a l’Escola especialitzats en màrque-ting, s’integra en el procés de transforma-ció del centre en facultat, que actualmentestà en fase de tramitació”, explica eldirector de l’Escola, Alfred Rocafort.“D’aquesta manera obriríem el ventall de lanostra oferta a la societat. Els nostres pro-fessors podrien finalitzar la carrera al cen-tre i s’hi podrien impartir cursos de docto-rat”, argumenta.

Dins l’oferta de formació continuada,actualment a Empresarials es poden cur-sar deu màsters i quatre postgraus, a mésde set cursos d’extensió universitària.Entre les línies que es volen potenciar hiha, d’una banda, els continguts vinculatsamb les noves tecnologies i, de l’altra, elsde caire humanista, sobretot en els cursosd’extensió universitària.

Moltes vegades els alumnes de màstersi postgraus provenen d’altres centres iacudeixen a l’Escola per adquirir formacióen algun àmbit del món de l’empresa, amés dels coneixements de la seva àreaespecífica. Així, per exemple, el curs1999-2000 el 22% d’aquests matriculatsprovenien de Dret, i el 7% de diversesenginyeries.

Pel que fa a la política de millora de laqualitat, l’Escola ha participat amb els pro-grames institucionals que s’han establertels darrers anys. En aquest sentit, ja el1994 es va iniciar un projecte de gestió dela qualitat total com a centre, basat en elsmodels europeus de l’EFQM, i l’anysegüent es va participar activament enl’avaluació transversal de l’ensenyamentde Ciències Empresarials a Catalunya,experiència pionera en aquest àmbit.

Dins l’apartat de la recerca, les líniesd’investigació en les quals participa activa-ment el professorat de l’Escola són bendiverses, i van des de les recerques enhistòria econòmica (història industrial i del’empresa, economia preindustrial o histò-ria del pensament econòmic) fins a les del’àmbit de les matemàtiques de l’empresa(aplicacions financeres dels mètodes

d’anàlisi dinàmica discreta, etc.), passantper investigacions en comptabilitat (nousmodels de gestió integral dels costos al’empresa), fiscalitat (tributació empresa-rial, etc.) o llengües aplicades (nous mèto-des per a l’aprenentatge d’idiomes ambobjectius específics, etc.).

A l’hora de parlar de la projecció socialdel centre, Alfred Rocafort en destaca lapolítica de publicacions. L’Escola té actual-ment una vintena de llibres editats i 25números de la revista Management &Empresa, dedicada a qüestions del mónempresarial, però adreçada a la societat engeneral.

“També organitzem activitats, com arajornades d’estudi, conjuntament amb enti-tats externes”, explica el director de l’Esco-la. A més, és un centre que manté la tradi-ció d’actes festius, com les cerimònies degraduació, on els professors i els alumnesvesteixen robes acadèmiques expressa-ment per a l’ocasió.

L’edificiLa seu de l’Escola on es desplega tota

aquesta activitat és una construcció del1961 (projecte dels arquitectes JavierCarvajal i Rafael García) considerada enaquell moment un edifici d’avantguarda iactualment declarat Bé Cultural d’InterèsLocal. És una composició de volums inde-pendents molt remarcats, amb un predo-mini absolut de la línia recta. Un bloc trans-versal de cinc pisos, quasi al centre del’edifici, accentua l’horitzontalitat de laconstrucció. Les façanes son amplamentobertes, segons una estructura de verticalsi horitzontals que dissenya uns espais qua-drats tancats per vidres. Actualment l’edifi-ci es troba immers en un pla plurianual dereforma integral, que inclou la rehabilitaciói el condicionament de la façana. Perfinançar la rehabilitació s’ha signat un con-veni de col·laboració amb l’empresa Twice-trade, S.A. (que gestiona el portal estu-web.com), segons el qual es fa una cessiótemporal d’ocupació de la façana ambfinalitats publicitàries durant les obres.

29

Màsters● Màster en Gestió i tècniques

superiors de l’empresa-executiveMBA (vuitena edició)

● Màster en Assessoria fiscal(vuitena edició)

● Màster en Economia social i direcció de les entitats sense ànim de lucre (cinquena edició)

● Màster en Gestió i administració delpersonal a l’empresa (sisena edició)

● Màster en Comunicació a l’empresa (quarta edició)

● Màster en Dret empresarial(segona edició)

● Màster en Màrqueting, distribució i consum (segona edició)

● Màster en Empresa internacional i comerç exterior (segona edició)

● Màster en Comerç electrònic(primera edició)

● Màster en Empreses de comunicació, informació i audiovisuals (primera edició)

Postgraus● Postgrau d’Especialització encomptabilitat i auditoria (segona edició)

● Postgrau internacional en Gestió de l’empresa europea (onzena edició)

● Tècniques de gestió empresarial(novena edició)

● Curs de Direcció, organització inegociació comercial (primera edició)

Més informació:www.ub.es/empresarials/

Tel.: 93 402 44 64/93 402 44 69

31

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

Col·laboració de la Fundació Solidaritat UB en un projecte a El Salvador

La Fundació Solidaritat UB compleixenguany el cinquè aniversari. Des de

la seva creació ha consolidat unes líniesde treball en camps com la formació delvoluntariat, l’anàlisi de conflictes i la co-operació internacional. “Actualment la uni-versitat és un agent dins la cooperació aldesenvolupament i la societat ha d’atorgara aquest àmbit el mateix prestigi que aaltres activitats universitàries”, afirma eldirector de Solidaritat UB, Xavier López.

Com un d’aquests agents, la Universitatpot fer una aportació important en recur-sos humans, en persones que poden teo-ritzar o trobar solucions tècniques als pro-blemes. En l’àmbit de la formació, Solida-ritat UB es va plantejar en el seu inicipreparar persones per adreçar-les des-prés a entitats en les quals puguin partici-par com a voluntaris. Per a la consolidaciód’aquest àmbit va ser molt importantl’Escola de la Formació del Voluntariat,que el curs passat va impartir 24 cursos,equivalents a més de 1.000 hores dedocència, que van ser seguits per uns 700

estudiants. Entre els cursos de la Funda-ció també n’hi ha d’organitzats conjunta-ment amb Món-3, normalment al voltantde la interculturalitat. L’activitat realitzadaen altres àmbits de Solidaritat UB (comara en cooperació) ha donat lloc igual-ment a una oferta formativa en temes vin-culats a la tasca feta en el terreny.

CooperacióEn l’àmbit de la cooperació, primer de

tot es van dedicar molts esforços a definirquina metodologia emprar. Pel que fa altipus d’actuació no es vol ser una ONG,sinó un agent que treballa sobretot enaspectes com ara definir les interven-cions, veure la viabilitat dels projectes oenfortir el paper de les contraparts. És adir, es tracta d’una tasca complementàriaa la de les ONG i altres agents de coope-ració internacional. S’ha treballat bàsica-ment en el Magrib, per bé que un recentacord amb Món-3 significarà ampliarl’àmbit geogràfic a altres indrets de l’Àfri-ca i l’Amèrica Llatina. També es volen

potenciar col·laboracions com la duta aterme amb l’Ajuntament de Barcelona aKosovo dins un projecte sobre els serveismunicipals en aquesta població.

Un altre camp de treball és el del’Observatori Solidaritat, un espai d’Inter-net que dóna accés a tota una sèrie derecursos a la xarxa sobre conflictes inter-nacionals (Chiapas, Palestina, SaharaOccidental, la regió dels Grans Llacs, etc.).També s’hi tracten conceptes que sónpresents en aquestes realitats concretes,com l’indigenisme o el neoliberalisme. Laintenció és evolucionar fins a arribar a unportal d’Internet especialitzat. En el marcde l’Observatori s’imparteix, en col·labora-ció amb la Fundació UB Mèdia, el curs adistància La Protecció dels Drets Hu-mans; perspectives, accions i reptes.

Solidaritat UB

Solidaritat UB:Telèfon: 93 403 55 38www.ub.es/solidaritat

Cinc anys deSolidaritat UB

Què ens fascina tant de l’EdatMitjana?

És el misteri. Els darrers 300 anys hemviscut en una cultura de pretesescoherències absolutes. És la física deNewton enfront de la d’Enstein, quedemostra que hi pot haver hores de 10minuts i de 2.000 minuts, quilòmetres de20.000 metres... Estem cansats de la lògi-ca i la ciència formal. Volem tornar a sen-tir el misteri, que és allò més bell que potsentir un home.

L’Edat Mitjana és un món del misteri enel qual ningú intenta explicar res. El romà-nic és un art del misteri perquè són sím-bols, la llengua del misteri.

El lector de la meva novel·la La peregri-na generalment no s’adona que tot el quehi ha és el fruit de molts anys d’estudiar iexplicar l’Edat Mitjana. Per exemple, quanparlo de com és una boda càtara estàdocumentat; el que passa és que és unanovel·la i no hi poso notes a peu de pàgi-na. Ara m’han contractat tres novel·lesmés. Totes quatre formaran la sèrie basa-da en una cantiga d’Alfons X el Savi, que jodeformo molt perquè la cantiga d’aquestrei sempre acaba en un miracle. I jo dic queen el món no hi ha miracles, l’únic miracleés el de la solidaritat humana. La properaserà sobre uns jueus de Toledo, una altraserà sobre un monjo del Cister...

Ara que es jubila de catedràtic,què li ha aportat la docència enrelació amb totes les sevesaltres activitats?

La docència em fascina, el fet de parlar ique hi hagi cent persones escoltant, a mésamb interès. He estat 40 anys de la mevavida fent un treball que m’encanta. M’ha

32

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

Basilio Losada: “L’Edat Mitjana és el misteri”Basilio Losada (Lugo, 1930) va ser el primer catedràtic de Filologia Gallega i Portuguesa a Barcelona i ha estat autor de nombrosos estu-dis crítics sobre la literatura del Brasil. Ha traduït 150 llibres en set llengües, incloent-hi autors com Jorge Amado, Saramago, Rosalía deCatro, Pere Gimferrer… . Entre els guardons que ha rebut hi ha el Premi Nacional de Traducció, la Creu de Sant Jordi, la Comenda daOrdem do Infante Dom Henrique, que atorga el Govern portuguès, l’Orden do Cruceiro do Sul, del Brasil, i la Medalla Castelao de la Juntade Galícia. Aquest curs s’ha jubilat com a catedràtic, encara que continua impartint classes, per exemple en els programes a la UB dediverses universitats nord-americanes. A 70 anys ha publicat el primer treball de ficció, la novel·la La peregrina, ambientada en l’Edat Mit-jana, període del qual és un gran expert.

enriquit enormement, perquè donar unaclasse és posar-se en el lloc del que escol-ta, saber com se’l pot interessar. El profes-sor ha d’estar molt atent a les reaccionsdels alumnes, a veure si estan pendents delque un diu. Ha de canviar de registre fre-qüentment. A la docència hi ha sempre uncontingut d’actor que és molt important.

Vull dir que en gallec i portuguès, tenimpocs llicenciats però molts alumnes. Lesmeves classes les tancaven sempre ambcent alumnes, no n’hi permetien més i hihavia llistes d’espera.

Quines motivacions hi ha aldarrere de la seva vastíssimatasca de traducció?

Al començament era un treball alimenta-ri. Durant una època traduïa per diners. Jom’assabentava per exemple que hi havia uncicle de concerts interessants a Salzburg ialeshores demanava per traduir un llibre aun amic editor i així poder-hi anar. Aratambé, però el fonamental és el plaer de lalectura, perquè traduir és la millor manerade llegir, haig d’anar paraula per paraula, nopuc lliscar sobre el text. Molts cops haig dereconstruir-lo si és en una llengua llunyanacom l’alemany. Per això m’agrada més tra-duir de l’alemany que del portuguès; enl’alemany haig de llegir-me tres vegades elparàgraf i després reconstruir-lo. M’hopasso molt bé perquè ara escullo jo els lli-bres que vull traduir. En el cas de Sarama-go, del qual he traduït quasi tota l’obra, vaigllegir una novel·la, Memorial del convento,em va agradar molt i vaig anar d’editor eneditor oferint-la.

Vostè és un expert en el Camíde Santiago. Què troba la gentd’avui en aquesta experiència?

Vaig fer el Camí de Santiago en duesocasions: la primera el 1947 des de Ron-cesvalles -800 quilòmetres en 40 dies-, ila segona el 1948 des de París –1.600quilòmetres en 90 dies. Ara fan el Camíde Santiago alumnes meus americans i ésfascinant veure com reaccionen.M’escriuen unes cartes impressionants.Una noia va escriure al seu pare, un milio-nari dels Estats Units, que anava a fer,caminant, 800 quilòmetres des dels Piri-neus fins a Santiago. El pare li va enviarun xec perquè es comprés un cotxe. Des-prés ella em va escriure unes cartesimpressionants: em deia que per primercop sabia què és la set, la gana, dormir a

terra... És recuperar la dimensió espai-temps humana: cinc quilòmetres en unahora. El Camí és com la vida, la gent hiapareix i desapareix, un s’hi queda, unaltre en marxa, n’hi apareixen de nous... Lagent diu que ara en el Camí roben, però al’Edat Mitjana també passava això.

Quin és el diagnòstic de la salutde l’idioma gallec?

El gallec va ser una llengua rural i esmanté encara molt viva en el món pagès.Encara avui el gallec és la llengua normaldel 70 % de la població. Hi ha almenys un40 % que no en saben d’altra. Però avui elmón pagès ha quedat destruït, la gentmarxa a les ciutats, on la castellanitzacióva ser a vegades molt profunda. En lamesura que la gent que se n’ha anat delcamp mantingui la seva llengua a la ciutat,el gallec se salvarà; si no, morirà. Commoriran totes les petites llengües, tard od’hora. Hi ha un altre fet molt important,des del Neolític fins fa 10 anys Galícia eraun país d’emigració i avui és un paísreceptor d’immigrants. En la mesura queel país tingui una salut cultural prou fortaper fer que els magribins o els senegale-sos l’adoptin, el gallec sobreviurà. Despréshi ha el fet que avui el gallec s’ensenya ales universitats, a les escoles, cosa que hapermès superar el complex d’inferioritat lin-güística. També el fet que els polítics el par-lin (encara que sigui un gallec detestable)...Afortunadament el gallec té feta la sevaterminologia científica en el portuguès,però s’ha comès l’error de renunciar aaquesta llengua com a referent.

Pronostico per al gallec 200 anys més devida, després morirà. El català encara durarà400 anys, però que tampoc no es facinil·lusions. Els que tenim una perspectiva

històrica sabem quantes llengües es parla-ven a Galícia abans del gallec. Van des-aparèixer i no ha passat res, el país continuavivint. Magnificar excessivament la llenguaés perillós. Moltes vegades se sent la temp-tació d’usar la llengua com un instrumentd’agressió contra algú i l’agressió cultural esfa sempre contra el més dèbil. Jo a Cata-lunya no he patit mai aquesta agressió cul-tural. En aquest sentit és un país molt obert,potser el més obert d’Europa.

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

33

Il·lustració cedida per Siro López

DE MÉS A PROP

Una aficióLa música, ara molt més que laliteratura.

Un plat de cuina gallegaLa cuina gallega en realitat sónproductes de primeríssima qualitat.Per exemple, un lluç amb allada.Menjar caldo gallec o lacón congrelos ja són actes de militància.

Una vocacióQuan jo era estudiant, tota la mevail·lusió era ser catedràtic d’institut.

Barcelona és una ciutat atractiva perals estudiants estrangers. Així sembla

provar-ho el fet que cada any en ve unnombre major a cursar-hi ensenyamentsuniversitaris. En el cas de la UB, durant uncurs s’hi matriculen aproximadament uns2.000 alumnes d’altres països. Aplegaresforços a l’hora d’acollir aquests estu-diants d’arreu és l’objectiu de BarcelonaCentre Universitari (BCU), que va néixer el1997 arran d’un conveni entre les univer-sitats de la ciutat i les administracions locali autonòmica. Tenint com a base les dife-rents polítiques internacionals que segueixcada universitat, es treballa en camps comara facilitar l’habitatge, afavorir la integra-ció ciutadana i cultural i difondre interna-cionalment les possibilitats de Barcelonacom a indret per venir a estudiar.

“El curs passat vam comptabilitzaraproximadament uns 6.500 estudiantsestrangers que van venir a les universitatsde Barcelona”, explica el gerent del BCU,Miquel Solé. Per atendre les necessitatsd’aquest col·lectiu, el BCU intenta fer fàciluna cosa tan important com és l’habitat-ge, de manera que l’alumne ja pugui fer lareserva des del seu país de procedència.Mitjançant Internet, l’alumne pot veureimatges de les opcions d’habitatge quese li ofereixen, rebre’n informació, i fins i

tot demanar que li gestionin la reserva.Tota aquesta tasca es fa en col·laboracióamb el Servei d’Habitatge Jove i els ser-veis d’acollida de les diferents universi-tats. L’any passat 1.500 estudiants vanacudir al BCU per solucionar el tema de

l’allotjament i el primer quadrimestred’aquest curs han estat 720. A mésd’aquest suport a l’alumne, també s’hi fauna tasca encaminada a disposar d’unaoferta suficient de places d’allotjamentmitjançant el reciclatge d’edificis vells pera estudiants.

Pel que fa a la integració a la vida bar-celonina, s’ha buscat la col·laboraciód’associacions d’estudiants que ja treba-llaven en aquest camp. El BCU els pro-porciona material logístic i coordinaesforços. Així, es gestionen entrades pera diversos actes (espectacles, esports…)a preus especials, s’organitzen festes ifins i tot es tramita un carnet per a estu-diants estrangers (Univers Internacional)que dóna dret a descomptes en diversosserveis. Quan els estudiants arriben se’lsfacilita una carpeta amb tota una sèrie dematerials sobre possibilitats per gaudirde Barcelona, i també tot d’informació, comara un mapa i guies de transports públics.

La difusió de Barcelona com a ciutatuniversitària es duu a terme en gran parta través d’Internet. La web del BCU(www.bcu.cesca.es) va rebre l’estiu passat,de juny a setembre, unes 5.000 visites.S’hi pot trobar informació sobre ensenya-ments a cursar a Barcelona, beques,borsa de treball o un tauler d’anuncis ones pot comprar i vendre tota menad’objectes o fer intercanvis d’idiomes.També s’hi inclouen fòrums on els alum-nes estrangers intercanvien informacions.

A més, des del BCU es participa enfires internacionals i actualment es pre-para un vídeo de promoció de la ciutat. Enla difusió també funciona molt positiva-ment, segons Miquel Solé, el testimonipersonal. “Un estudiant que hagi tingut aBarcelona una experiència acadèmicapositiva, se l’hagi ajudat a resoldre elsproblemes pràctics per instal·lar-s’hi, i amés s’ho hagi passat bé, farà promocióde la ciutat en el seu país”, afirma.

34

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

L’atractiu universitari de Barcelona

La difusió de

Barcelona com a

ciutat universitària

es duu a terme en

gran part a través

d’Internet

Aquest és el segon curs que la Universi-tat de Barcelona posa en pràctica el

Programa de Matrícula Paral·lela ambl’objectiu que estudiants amb alguna disca-pacitat comptin amb la col·laboració decompanys per desenvolupar la seva vidaacadèmica. Els alumnes que els donensuport reben en contraprestació un ajut quepot oscil·lar entre l’equivalent a l’import de lamatrícula i el doble d’aquesta quantitat.

“El gran avantatge d’aquest programa ésque estàs tot el dia amb el company quet’ajuda. No es tracta només d’empènyer lacadira de rodes, també et pot donar suporten activitats com fer fotocòpies i moltesmés”, explica l’alumna de Filologia AnglesaJudith Viladot. La Judith ha tornat a dema-nar enguany d’entrar en aquest programadesprés d’haver-lo utilitzat el curs passat.

El curs 1999-2000 van sol·licitar l’ajutdel Programa de Matrícula en Paral·lel untotal de 16 estudiants que presentavendiverses menes de discapacitat i grausd’autonomia, incloent-hi persones que calajudar gairebé tot el temps i en tota classed’activitats.

A l’hora d’assignar les parelles d’estu-diants (la persona amb discapacitat més elcompany que l’ajuda) es tenen en compteels itineraris curriculars de cadascun. Esbusca la coincidència d’horaris i classesper fer més fàcil la col·laboració. “És moltimportant el fet que realitzis les mateixesactivitats que la persona que t’ajuda”, apun-ta la Judith.

Pel que fa a la quantitat que rep l’estu-diant en contraprestació a la seva tasca, escalcula en funció del grau de discapacitat

de l’alumne a qui ajuda, el nombre d’horesdiàries dedicades a l’acompanyament, eltipus de suport i el període de dedicació.

El programa està organitzat a través del’Oficina d’Integració Universitària i Socialde la UB i els alumnes poden apuntar-s’hidurant tot el curs, de manera que els quetenen alguna discapacitat poden demanarl’ajut en qualsevol moment. El full desol·licitud per participar-hi s’inclou dins lacarpeta de la matrícula i també es potrecollir a l’Oficina.

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

Judith Viladot amb les estudiants que l’ajuden, Maria Dolors Rega i Sílvia Fernández

Estudiants amb alguna discapacitat compten

amb la col·laboració d’altres alumnes a través

del Programa de Matrícula Paral·lela

Ajudar-seentre companys

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

Divisió Vde Ciènciesde l’Educació

Divisió IVde Ciènciesde la Salut

Divisió IIIde Ciències

Experimentalsi Matemàtiques

Divisió IIde Ciències Jurídiques,Econòmiques i Socials

Divisió Ide Ciències

Humanes i Socials

1.080

2.784

848

2.106

548

35

La UB en xifres Estudiants de postgraucurs 1999-2000

La importància del doctorat és un deltrets bàsics de l’oferta formativa en

tercer cicle dels centres de la divisió deCiències Experimentals i Matemàtiques,a més de màsters i postgraus sobretemes de gran actualitat. Igualment esfa tota una tasca de divulgació científi-ca a través d’un ampli ventall de cursosd’extensió universitària En els post-graus i màsters es tracten temes com lagenòmica, l’agricultura biològica i elmedi ambient. Un dels objectius que esvolen potenciar en la Divisió és unarelació més gran amb la indústria i lainnovació tecnològica, que també inci-deix en aquesta formació continuada.

Pel que fa als cursos d’extensió uni-versitària, aquests cursos permeten apersones sense cap titulació prèvia deseguir classes amb l’aval de qualitat dela Universitat. Enguany s’ofereixen 39cursos de temes tan diversos comobservació astronòmica amateur, mine-rals preciosos, fòssils, elaboració decol·leccions zoològiques, o el paisatgevegetal dels Països Catalans. Tambén’hi ha d’extensió universitària de cairemolt més instrumental, des de progra-mes d’informàtica a noves tècniques de

laboratori. L’any passat van apuntar-seals cursos d’extensió universitària de ladivisió de Ciències Experimentals iMatemàtiques 675 alumnes.

DoctoratQuant al doctorat, actualment hi ha 25

programes amb uns 500 alumnes matri-culats. La importància de la recerca en elsensenyaments d’aquesta Divisió ha contri-buït al paper rellevant del doctorat com aoferta formativa. A més, el pes tradicionald’aquest tipus de formació és susceptibled’augmentar amb la reforma acadèmicadel doctorat. La possibilitat d’obtenir untítol després del primer any del programade doctorat, independentment de conti-nuar o no després, fa que moltes personespuguin decidir-se per aquesta formaciósense la perspectiva d’haver-hi d’esmerçarforçosament tots els anys de preparaciód’una tesi.

La professora Marta Sanz, presidentade la comissió de doctorat i postgrau dela Divisió, afirma que “cal dedicaresforços i recursos a vincular encaramés amb el món de l’empresa la recer-ca i la formació en tercer cicle, concre-tament en el doctorat”.

36

f o r m a c i ó c o n t i n u a d a

Ciències Experimentals i Matemàtiques:

Una formació vinculada a larecerca i ladivulgació científica

Postgraus:

Genòmica, Proteòmica iBioinformàtica:desenvolupament d’estratègiesterapèutiques per al nou mil·lenniRafael Franco Fernández

Gestió de la qualitat a l’empresaagroalimentàriaMiquel Salicrú

Radicals lliures en Biologia iMedicina: bases fisiològiques imodels experimentalsMaria Teresa Mitjavila

Màsters:

Soldadura: ciència i tècnicaPedro Molera

Biologia experimentalDolors Vidal

Bioquímica experimentalDolors Vidal

Enginyeria químicaSantiago Esplugas

Agricultura biològicaFrancisco J. Sans

Màster Universitat-empresa enBiotecnologiaRoser González

Màster en immunologiaAntonio Celada

Màster en monitoritzaciód’assaigs clínicsRamon RamaQuímica experimentalAlbert Moyano

Geologia experimentalAlberto Sáez

Enginyeria química experimentalJuan Mata

Gestió integral del litoral.Condicionants i perspectives dedesenvolupament del litoral deCatalunyaJordi Serra

Consulteu tota l’oferta de doctorats i postgraus de la UB a:www.ub.es/acad/tercer/3index.htm

f o r m a c i ó c o n t i n u a d a

El passat dia 3 de novembre va tenirlloc el lliurament dels segons premis

Pla d’Empreses als millors projectes ela-borats per les promocions Part-Time1998-2000 i Full-Time 1999-2000 delMàster Interuniversitari en Administració iDirecció d’Empreses de Les Heures (Uni-versitat de Barcelona), patrocinats pelBanco Central Hispano.

El lliurament de premis va tenir lloc des-prés de la cerimònia de lliurament de títolsals graduats de la sisena promoció del’MBA Interuniversitari, en la qual es vacomptar amb la presència de Joaquim Agut,president de Terra Lycos, que va pronunciarla conferència “Les empreses d’Internet enel món de la globalització”. També van assis-tir-hi representants d’universitats organitza-dores de l’MBA Interuniversitari: Martí Pare-llada, de Les Heures (UB), Montserrat San-salvadó, de la UPC, Carles Grau, de la UB iCarles Perelló, de la UAB.

El primer guardó va ser per al projecte decreació d’una consultoria a Internet tituladaDat@ware, realitzat per Francisco José Lis-bona Lecina, estudiant del Full-Time 1999-2000.

Els finalistes van ser Marc Frigola Sanchoi Jesús Martínez García, amb el projecteL’Empordanet; i David Benet Ferrús i AntoniMillás Guillem, amb la proposta Laborato-rios BENSAN, S. A. També es van atorgardos accèssits: un per al projecte EUROEDI(de comercialització del software d’usuari

EDI), dissenyat per Rafael Jiménez Arechar;i un altre per a Farmanet Soc. Coop. (xarxavirtual de farmàcies independents), deXavier Alegre Sala i Joan Ramon BarcelonaPedret.

Els projectes premiatsDat@ware, S. L. neix com una consulto-

ria especialitzada en el tractament de lesnoves tecnologies per aconseguir un avan-tatge competitiu per a les empreses clients,ofereix tot tipus de serveis especialitzats enel tractament de la informació interna del’empresa i de la seva explotació, així comdisseny i assessorament d’aplicacionsd’e@bussines. La principal activitat deDat@ware és la gestió de la intel·ligènciacorporativa dels seus clients mitjançantl’aplicació de tècniques de gestió de lainformació anomenades “Datawarehou-sing”, i la seva integració amb Internet i xar-xes corporatives.

L’Empordanet és el resultat de la rehabili-tació d’una finca, que té elements arqui-tectònics del segle XIV, a la localitat de Pera-tallada, per crear un hotel-restaurant quefuncionarà com a dues unitats de negociindependents. L’hotel serà de quatre estre-lles i tindrà set habitacions, i el restaurants’entendrà com un lloc on es va a “gaudir delmenjar”, és a dir, serà un lloc per degustar elsmillors productes de l’Empordà cuinats, ser-vits i presentats de la forma més exquisida.

Laboratorios BENSAN, S. A. és un plad’empresa per a la creació d’un laboratori quees dediqui únicament i exclusivament a lacomercialització de productes farmacèuticsde segones marques. L’estratègia de produc-te, el posicionament de seguretat, eficàcia iconfiança del producte davant la competèn-cia i el desenvolupament de l’estratègiacomercial, permeten obtenir avantatges com-petitius de relleu per rendibilitzar la inversióinicial en un període de temps relativamentcurt. L’aplicació de les noves tecnologies i sis-temes d’informació permet el seguiment il’anàlisi de l’estratègia de l’empresa i lesnecessitats corporatives, tant a nivell globalcom per unitats de negoci.

Premis a estudiants de l’MBAInteruniversitari per a projectesd’elaboració d’empreses

Els premiats amb el president de Terra Lycos,Joaquim Agut

37

ESCOLA DE NEGOCIS:● Claus de l’èxit en la gestió financera● Curs superior en Administraciód’empreses● Curs superior en Direcció comercial i demàrqueting● Solucions de màrqueting per al segle XXI● Tècnic especialista en prevenció deriscos laborals

CIÈNCIES DE LA SALUT:● Curs superior internacional enCoordinació de transplantaments● Transplant Procurement Management -TPM● Farmàcia homeopàtica

SEMINARIS

ESCOLA DE NEGOCIS:● Programa de seminaris de Formacióempresarial● Programa superior de Formaciófarmacèutica

CIÈNCIES EXPERIMENTALS:● Mòdul III: Eines i metodologia per al’assegurament de la qualitat● Mòdul IV: La qualitat en el procés demesura: validacions, calibracions,plantejaments i incertesa● Mòdul V: Sistemes d’experimentacióbiològica

CIÈNCIES DE LA SALUT:● Programa superior de Formaciófarmacèutica

PROGRAMES DE

PERFECCIONAMENT

Més informaciówww.heures.ub.es

Tel.: 93 428 37 10

38

l l i b r e r i a u b

LA COMUNIDAD SORDA

Torres Gallardo, BCol·leccions vàries, 5, vISEP Editorial15 x 21/ 128 pàg.ISBN: 84-8338-150-8

El llibre ens mostra la comunitat sorda des d’un ventall deperspectives: en primer lloc, ens situa en el concepte i latipologia de la sordesa. A continuació, la autora ens porta através del temps perquè coneguem la història, la cultura i lallengua de les persones sordes, amb una descripció delsprincipals sistemes pedagògics dins l’educació del nen sord.

FEM PSICOLOGIA

Una orientació per als futurs psicòlegsGómez, B.; Peró Cebollero, M.; Serra, J.;Vidal, T.Textos de transició Batxillerat-UB, 40121 x 15/142 pàg.ISBN: 84-8338-204-0

Aquest llibre pretén ajudar el lector a aclarir quins són els eixosen què s’emmarca la psicologia. Es vol donar una visió globalque serveixi per orientar l’alumne de nou ingrés en la sevaformació i, alhora, facilitar-li el desenvolupament de leshabilitats i del sentit crític que necessita per enfrontar-se a lesassignatures que cursarà.

DE MITOS Y MILAGROS.EL INSTITUTO NACIONALDE AUTARQUIA (1941-1963)Gómez Mendoza, A. (Ed.)Monografías de Historia Industrial, 324 x 17/ 218 pàg.ISBN: 84-8338-225-3

El Instituto Nacional de Autarquía va passar a dir-se InstitutoNacional de Industria (INI) i a convertir-se en l’emblema de lapolítica econòmica del règim de Franco. De mitos y milagroscontradiu la versió oficial segons la qual l ’ IN I donavaassistència a l’empresa i a la iniciativa privada per enfrontar-seals grans plans de desenvolupament.

L’ESCOLA NORMAL DEBARCELONA 1845-1972

Monés i Pujol-Busquets, J.24 x 17/582 pàg.ISBN: 84-475-2452-3

Aquesta publicació veu la llum amb motiu de la commemoraciódels 150 anys de l’Escola Normal de Barcelona. L’estudihistòric que ara es presenta s’ha fet des d’una perspectivaeminentment política. Comprèn des dels precedents del’establiment de les escoles normals, passant per l’etapa prèviaa la proclamació de la República, fins als períodes republicà ifranquista.

READING ON-LINE

Tècniques d’aproximació al text enanglès Escola d’Idiomes ModernsTextos de transició Batxillerat-UB,00221 x 15/150 pàg.ISBN: 84-8338-202-4

Aquest llibre ofereix un mínim indispensable de coneixementsd’anglès que permetrà als estudiants que han d’accedir a la Universitatconsolidar o millorar el nivell adquirit en etapes educatives anteriors,focalitzar-lo cap a la comprensió lectora necessària per a la consultade bibliografia i desenvolupar una actitud positiva amb vista a lalectura en una llengua estrangera.

MANIA

Revista de pensamientoNúm. 7, julio 200020,5 x 23 - 96 pàg.ISSN: 1576-5113

Aquest número marca una etapa diferent en la trajectòria d’aquestapublicació, que va néixer la primavera de 1995. Es defineix com arevista de pensament en el sentit més ampli de la paraula, totintentant trencar les barreres entre àrees d’especialització. Cadanúmero inclourà un tema monogràfic, que en aquest cas porta pertítol “Ciencia, sociedad, realidad”.

Podeu fer comandes d’aquestes obres a través de les pàgines Internet d’Edicions UB i del Servei UB i del Servei d’Informació ipublicacions: www.ub.es/edicions/eub.htm i www.ub.es/spub/sipub.htm .

Un altre lloc on podeu adquirir-les és al Punt UB ubicat al carrer Balmes, 21. En aquest establiment també trobareu tot de pro-ductes de la UB com ara material de llibreria o objectes de regal.