8
C a a a a s s s s l·l e i m gra gra gra gra Un caŀligrama és un tipus de poema visual. És un text, de vegades tan sols una frase o paraula, generalment poètic, en què s'utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la caŀligrafia per tal de representar el contingut del poema. Les paraules que componen el poema dibuixen o formen un personatge, un animal, un paisatge o qualsevol objecte imaginable. El terme prové del francès calligramme. Els orígens de la Poesia Visual els hem de buscar en l'antiguitat. Potser en els primers calligrames dels poetes grecs Símmies de Rodes, Dosíades i Teòcrit, allà pel segle IV abans de Crist, però és a partir dels calligrames d'Apollinaire que es popularitza, i a la Catalunya del segle XX sorgeixen figures destacades com J.M. Junoy i Joan Salvat-Papasseit, i més tard, l'explosió magnífica de tres grans creadors: Joan Brossa, Guillem Viladot i Josep Iglésias del Marquet. A finals del segle XX les exposicions i publicacions de Poesia Visual als Països Catalans experimenten un creixement constant, i destaquen figures com J.M. Calleja, Gustavo Vega, Joan Puche, Gabriel Guasch, Ramon Canals i Guilera, Joaquim Brustenga-Etxauri, Paco Fanés, Bartomeu Ferrando, Jordi Vallès, Joaquim Sala i Sanahuja, Albert Ràfols-Casamada, Xavier Canals, Andreu Terrades i d'altres.

calligrames

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Citation preview

CCCC

a a a a

s s s s

llll·llll eeee

iiii mmmm

gragragragra

Un caŀligrama és un tipus de poema visual. És un text, de vegades tan sols una frase o paraula, generalment poètic, en què s'utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la caŀligrafia per tal de representar el contingut del poema. Les paraules que componen el poema dibuixen o formen un personatge, un animal, un paisatge o qualsevol objecte imaginable. El terme prové del francès calligramme.

Els orígens de la Poesia Visual els hem de buscar en l'antiguitat. Potser en els primers cal�ligrames dels poetes grecs Símmies de Rodes, Dosíades i Teòcrit, allà pel segle IV abans de Crist, però és a partir dels cal�ligrames d'Apollinaire que es popularitza, i a la Catalunya del segle XX sorgeixen figures destacades com J.M. Junoy i Joan Salvat-Papasseit, i més tard, l'explosió magnífica de tres grans creadors: Joan Brossa, Guillem Viladot i Josep Iglésias del Marquet. A finals del segle XX les exposicions i publicacions de Poesia Visual als Països Catalans experimenten un creixement constant, i destaquen figures com J.M. Calleja, Gustavo Vega, Joan Puche, Gabriel Guasch, Ramon Canals i Guilera, Joaquim Brustenga-Etxauri, Paco Fanés, Bartomeu Ferrando, Jordi Vallès, Joaquim Sala i Sanahuja, Albert Ràfols-Casamada, Xavier Canals, Andreu Terrades i d'altres.

Símmies de Rodes: La destral. L’Ou

Guillaume Apollinaire: El colom apunyalat i la font d’aigua

És un dels cal�ligrames més famosos de l’autor pel joc tipogràfic com a articulador de formes mitjançant mides i amplades variades. L’ús de les majúscules i les minúscules es combinen i la forma recta del colom es contraposa a les corbes de la figura que representa un llibre a on es relaten la història sobre la guerra i els combatents. Aquest cal�ligrama ha estat reconegut pel gran valor icònic que la figura del colom, fins i tot separada de la resta del text, ha tingut a través dels anys convertint-la en un símbol a l’hora de parlar de cal�ligrames avantguardistes.

Josep Maria Junoy: Oda a Guynemer (1915). Considerat el primer cal�ligrama avantguardista en llengua catalana.

Joan Salvat Papasseit

Joan Brossa

Poema visual transitable en tres parts (1984), escultura que és alhora un poema visual i "poema corpori", de Joan Brossa, davant del Velòdrom d'Horta, Parc del Velòdrom de la Vall d'Hebron, Barcelona.

Cal�ligrama inclòs en el capítol tercer d’Alícia al país de meravelles, de Lewis Carrol.

Juan José Tablada