Revista cassanenca fundada el 1944

Núm

ero

707

· Gen

er 2

012

· Any

LXI

X · C

assà

de

la S

elva

· Pr

eu d

e l'e

xem

plar

: 4 e

uros

LlumiguiaLlumiguia

En aquest número:- Ampli reportatge sobre les festes de Nadal- Una cassanenca, guardonada als premis Gavarres 2011- El Museu d'Art de Girona es promou amb una exposició a Cassà... i tota l'actualitat de les entitats cassanenques

En aquest número:- Ampli reportatge sobre les festes de Nadal- Una cassanenca, guardonada als premis Gavarres 2011- El Museu d'Art de Girona es promou amb una exposició a Cassà... i tota l'actualitat de les entitats cassanenques

Can Trinxeriaobre portes

per un dia

Can Trinxeriaobre portes

per un dia

11NÚM. 707 - GENER 2012

Els cassanencs admiren can Trinxeria al'espera de decidir-ne el seu ús

Durant tot el dissabte 7 de gener can Trinxeria va obrir les estancesals cassanencs en una jornada de portes obertes que fouaprofitada per centenars de convilatans per visitar les obres derestauració efectuades a l�edifici, de propietat municipal, en eldarrer any. Un cop demostrada la bondat de la feina feta, arafalta definir els usos d�aquest cèntric edifici. L�anterior equip degovern tenia previst que es destinés a Museu de la Cobla i centrede promoció turística.

Durant la jornada, l�alcalde, Enric Bagué, va manifestar queencara no és clar el destí que es donarà a la casa, ja que enaquests moments cal valorar molt bé les possibilitats que hi ha,atenent la situació econòmica municipal. Bagué va dir que no estractava d�inaugurar l�edifici sinó de mostrar la feina feta, queencara no és definitiva, ja que queda pendent d�executar lareforma del pis superior. En tot cas, el destí definitiu encara estàper concretar, tot i que l�alcalde va anunciar que enguany s�obriràper a actes concrets i en el futur pot tenir sentit per a ús d�entitatso actes socials, sense descartar-ne les funcions inicialmentprevistes.

UN MUSEU I ALGUNA COSA MÉS

En principi, la subvenció que va atorgar el FEDER a l�anteriorequip de govern per a la restauració de can Trinxeria anavadestinada al fet que l�edifici fos la seu del Museu de la cobla i lad�una oficina de promoció turística. Bagué no va descartar que acan Trinxeria hi hagués un museu de la sardana o la música, sibé va dir que aquest ús hauria d�anar comptabilitzat amb altresutilitzacions de la casa, com a seu d�activitats socials o culturals,i que ambdues activitats es poden fer conjuntament. Per això vadir que des de l�Ajuntament s�encetaria un procés de negociació

12 NÚM. 707 - GENER 2012

per arribar a una proposta que comptésamb el màxim de consens. Igualment,sortint al pas d�alguns «cibercomentaris»(veieu el requadre), l�alcalde va agrairpúblicament l�esforç fet pels anteriorsequips de govern, que van adquirir la casa(l�any 2000), van fer-ne la restauració dela façana i la teulada (2002), vanaconseguir els fons i van posar en marxala restauració recent (2010).

Fins al moment, la restauració del�interior de l�edifici ha permès recuperarl�esplendor d�onze de les sales, amb lespintures originals, de finals del segle XIX,especialment a la planta primera, mentreque a la planta baixa s�han mantingut lessales arranjant les estructures existents,que tenen poques pintures, excepció fetade la capella. Al primer pis s�han restauratles pintures d�algunes de les cambres,que donen la personalitat a CanTrinxeria. Encara falta acabar larestauració del segon pis.

L�historiador local Quim Mundet varepassar la història de les famílies quehavien viscut a can Trinxeria, que primerva ser la seu de la família Llach i desprésde la família Guytó, abans de passar amans dels Trinxeria, provinents d�Olot(veieu-ne informació en aquest mateixexemplar).

Igualment, l�arxivera municipal, DolorsGrau, va comentar la troballa dedocuments feta en les obres el mes defebrer de 2010, quan uns paletes vantrobar una caixa amb uns documents.Aquesta troballa, un llibre d�assentamentpatrimonial, ha permès tenir un inventariforça complet de les propietats de lesfamílies residents a can Trinxeria des delsegle XIII fins al segle XX, ja que és un

A dalt, Rudi Ranesi comentant lestasques de restauració i el quadre de

Sevilla localitzat en una sala de laplanta baixa; a la dreta i a la pàgnaanterior, dos moments de la jornada

de portes obertes.

13NÚM. 707 - GENER 2012

resum d�altres documents no localitzats.Igualment es va localitzar un retrat(20x15) de Marçal de Trinxeria.

RESTAURAR SENSE

ENGANYAR

Dos dels responsables de larestauració, David Mallorquí i Rudi Ranesi,van explicar durant la jornada de portesobertes el procés que s�ha seguit per a larecuperació de les pintures de les diferentscambres, i van comentar els criteris

restauradors per treure a la llum lespintures originals, respectant la necessitatde mostrar també la diferència entrel�original i el que s�ha pintat de nou.

Per això, al llarg de la restauració, s�hatreballat tant per mantenir i consolidar lespintures originals existents com percompletar les sales amb la fesomiaoriginal, però amb una tècnica quepermetés conèixer allò que és original i elque s�ha pintat de nou.

Durant els treballs de restauració s�hantrobat pintures de diverses èpoques,algunes de les quals amagades sotad�altres o sota paper pintat, com un quadre

que representa el pont de Triana a Sevillaque s�ha descobert en una sala de laplanta baixa de can Trinxeria.

ERC REIVINDICA LA

SEVA GESTIÓ

Poc abans de la jornada de portesobertes, des d�Esquerra a Cassà es vafer una clara crítica al paper jugat per CiUen la restauració de can Trinxeria. Desd�ERC es va publicar la següentcronologia dels fets «per poder

En aquestes pàginesdiverses imatges dela jornada de portesobertes i diferents

detalls de lestasques derestauració

efectuades a canTrinxeria.

14 NÚM. 707 - GENER 2012

contrastar com ha estat possible aquestarehabilitació»:

Etapa de CiU al Govern:Ple de 5 de juliol de 2004: Moció del

grup municipal d�ERC reclamant que esbusqui finançament a través de l�1%estatal per a la rehabilitació de canTrinxeria, que no s�aprova pels 7 vots encontra del grup de CiU

Ple de 30 de desembre de 2004:Intervenció del grup municipal d�ERCdefensant la inversió a can Trinxeria enel pressupost de 2005:«Respecte a canTrinxeria s�ha invertit en la compra, en larehabilitació de façana i en el teulat. I envista que durant molts anys encara arano se n�ha pogut gaudir, creiem que haestat una mala gestió econòmica.»

En aquest mateix Ple, el grup de CiU(al govern) comunica que renuncia a unasubvenció de 103.000 euros perrehabilitar can Trinxeria.

Etapa amb ERC al Govern:Ple de 29 de gener de 2009: Es declara

l�edifici de can Trinxeria com a Bé Culturald�Interès Local (BCIL), amb l�abstenció deCiU. En aquest mateix Ple es comunicaque s�han iniciat els tràmits per sol·licitaruna subvenció dels Fons FEDER.

Ple de 26 de març de 2009: Escomunica que s�ha rebut una subvencióde 140.000 euros a invertir l�any 2012per la rehabilitació de la segona planta.

Ple de 1 d�octubre de 2009: Escomunica que s�ha aprovat la subvenciódels Fons FEDER per valor de 551.301,32euros per a la rehabilitació de l�edifici deCan Trinxeria.

Ple de 29 d�octubre de 2009: S�acordaacceptar la subvenció dels Fons FEDER.

Ple de 23 de desembre de 2009:Aprovació inicial del projecte derehabilitació de Can Trinxeria

Ple de 25 de març de 2010: Aprovaciódefinitiva del projecte

Ple de 29 d�abril de 2010: Aprovaciódel Plec de clàusules per a l�adjudicaciódel contracte de rehabilitació

Ple de 29 de juliol de 2010:

Adjudicació de les obres de rehabilitacióde l�edifici a l�empresa Arcadi Pla

Etapa de CiU al Govern (2011):Renúncia a la subvenció de 140.000

euros per a la rehabilitació de la segonaplanta de Can Trinxeria, atorgada per laDiputació de Girona.

Renúncia a la subvenció de 140.000euros per a la rehabilitació de la segonaplanta de Can Trinxeria, atorgada per laGeneralitat de Catalunya

Dissabte 7 de gener de 2012: Aquellsqui mai van defensar aquesta obratindran el privilegi d�inaugurar-la.

El comunicat acaba manifestant que«com a grup municipal d�ERC treballemper fer realitat projectes en benefici detot el poble, i entenem que la rehabilitaciódel patrimoni de propietat municipal,malgrat els costos que suposa, ha de seruna prioritat si es vol preservar l�esperit iels elements que ens identifiquen com acassanencs. Per tant, ens sentim moltorgullosos d�aquesta gran obra derehabilitació i continuarem treballant perdotar-la d�usos al servei de tota laciutadania.»

Text i fotos: Joan Carles Codolà

15NÚM. 707 - GENER 2012

Reproduïm tot seguit el resum de lahistòria de can Trinxeria llegit perJoaquim Mundet en la jornada de portesobertes del 7 de gener passat:

En el moment que la casa Trinxeriaquedà deshabitada i després de la mortde Carme de Trincheria, l�any 1986, estancava també la història de tres famíliesque, al llarg del temps, quedaren unidesper llaços matrimonials. La darrera família,de la qual tots tenim memòria, va ser ladels Trinxeria, que, provinents d�Olot,arribaren a Cassà l�any 1867. Els seusantecessors foren els Güitó, provinents deRomanyà de la Selva, que arribaren aCassà l�any 1782, i els primers foren elsLlach, originaris, també, de Romanyà dela Selva. Aquests es traslladaren a Cassàl�any 1739 i van ser els qui van posar elsfonaments del patrimoni familiar i elconsolidaren plenament, del qualgaudiren els qui els van succeir. La llargahistòria familiar comença, doncs, aRomanyà de la Selva l�any 1225, amb elsLlach, i acaba, després de 761 anys, ambels Trinxeria, a Cassà de la Selva, l�anyindicat de 1986.

Per tant, a més dels Trinxeria, encaraque sigui breument, no podem excusar-nos de parlar de les dues famílies queels precediren, els Llach i els Güitó.

LA FAMÍLIA LLACH

El primer document de l�arxiu de lafamília Llach data precisament de l�any1225 i tracta de l�adquisició de terres enel lloc anomenat Coma de Parceria,situat entre els termes de Romanyà de la

Selva i de Sant Cebrià dels Alls. En unadata indeterminada, a principis del s. XIII,el senyor del Castell de Monells establiaa la família Llach, un mas en el veïnat deSala que, anys després, es convertiria enel veïnat de Llach, situat a la bandaseptentrional de la parròquia deRomanyà de la Selva. Aquest mas passàa denominar-se mas Llach, d�acord ambel cognom del nou propietari útil.

L�extensa heretat del mas Llach deRomanyà està situada a la part nordoccidental de l�antiga parròquia deRomanyà de la Selva, enclavada dins elvell massís de Les Gavarres, la qualforma part del terme municipal de SantaCristina d�Aro. Les terres del mas limitenal nord amb una llarga carenamuntanyosa que les separa, primer, delterme de Sant Cebrià de Lledó, conegutpopularment amb el nom d�Els Metges,l�antiga parròquia del qual pertany alsmunicipis mancomunats de Cruïlles - SantSadurní de l�Heura - Monells; i després,a la part nord oriental, limiten amb SantCebrià dels Alls, que pertany, també, aaquest darrer municipi.

Una gran extensió de les terres del�heretat forma part de la capçalera i de lavall alta de la riera Verneda, que inicia elcurs dins el terme de Sant Cebrià delsAlls, en els vessants occidentals del puigd�Aiguabona, de 533 m d�altitud, situat ala zona més alta del massís, on té com a

La casa Trinxeria de Cassà de la SelvaResum històric elaborat per Joaqim Mundet

Quim Mundet, entre l'arxivera municipal i l'alcalde de Cassà, en la xerrada fetaa can Trinxeria, que transcrivim.

Documents trobats en les obres de restauració de Can Trinxeria

16 NÚM. 707 - GENER 2012

veïns, a llevant, dins del mateix terme, elpuig de la Gavarra (533 m) i, al costatd�aquest, el puig d�Arques (528 m)1. Partdels vessants occidentals del puigd�Aiguabona pertany a l�extrem nordoriental de l�heretat, i des d�aquest puig,vers ponent, les terres del mas pugen finsa la carena que, com s�ha dit, s�allargafins al puig Gros d�en Geronès (466 m),passant pel puig de l�Hostal (516 m), elpuig del Moro (519 m), el puig d�enPuigmiquel (469 m), el coll del Matxo Mort(393 m) i la serra del Roquetal, formadaper diferents elevacions que enllacen ambl�indicat puig Gros.

Els aiguavessos d�aquesta prolongadacarena, des del puig Gros fins al puig d�enPuigmiquel, separen les conques del riuDaró, al nord, de la de la riera Verneda,al sud; des del puig del Moro al puigd�Aiguabona els vessants de tramuntanavan a parar a la conca de la riera dePastells i els de la banda de migdia a lacitada riera Verneda; les terres orientalsdel mas, des del coll d�en Llach fins alpuig de Roquet (431 m), inclinen els seusvessants dins la vall de Riumajor, que ésun afluent de la riera de Calonge; per labanda sud, on hi ha la casa Petita d�enLlach, coneguda també amb el nom decan Poncet, distanciada un quilòmetredel petit nucli de Romanyà, les terresdavallen dins la conca de la riera deSalenys, que és un afluent del Ridaura;totes les terres de la part occidentalformen part de la conca de la rieraVerneda.

En Guillem de Llach i en Joan de Llachsón els primers documentats d�aquestafamília durant el s. XIII. A principis del XIVquedà unit al mas Llach, un molí fariner,amb reclosa, bassa, moles i desaiguadorque, el Sr. de Monells, establí a Guillemde Llach, situat a la zona d�Aiguabona idins del torrent del mateix nom.

A la mateixa època, en aquesta zonaseptentrional de Romanyà, a més del

mas Llach, hi queda també documentatel mas Sala, situat a mig quilòmetre, alsud-oest de can Llach, el senyor útil delqual era Pere Sala i en tenia la senyoriadirecta l�abat del monestir de Sant Feliude Guíxols. Aquests dos masos, durantaquest segle, incrementaren de formaimportant les seves terres per mitjàd�adquisicions fetes a altres masos veïns,i també per establiments que els van serfets, principalment pel citat Sr. de Monells,pel Sr. de Cruïlles i per l�abat del Monestirde Sant Feliu de Guíxols. Cal dir tambéque, a Romanyà, el monestir de SantMiquel de Cruïlles tenia la senyoriadirecta d�extenses terres que, mésendavant, van ser adquirides per la famíliaLlach. D�aquesta època destacal�adquisició de la meitat del mas de Font,situat a la zona de Roquet.

A mitjans del s. XVI, el mas Sala quedàabsorbit pel mas Llach i l�abat delmonestir de Sant Feliu de Guíxols vaestablir-lo a Antònia Llach, senyora útildel mas Llach i també del mas Sala. Capa finals d�aquest segle, també, els Llachadquiriren terres del mas Llagostera, deRomanyà, situat en els límits de migdiade l�heretat. També compraren una partdel bosc del mas Cebrià, de Romanyà,del qual era propietari el mas Bota deVerneda, de Cassà de la Selva.

Al s. XVII, el mas Llach, en la majoria dedocuments, passa a denominar-se masLlach de la Torre. Això fa pensar que, enaquella centúria, s�hi deuria haver construïtuna torre per fer més efectiva la seguretatdel mas.

L�any 1737, en Francesc Llach compràa Paulí Valls i Rourevell, pagès del veïnatde Rabioses, de Cruïlles, el masRourevell, situat dins el terme municipalde Riudellots de la Selva.

A l�any 1739, els propietaris del masLlach de Romanyà, en Francesc Llachpare, en Francesc Llach fill i la resta de lafamília traslladaren la seva residència a

Cassà de la Selva. No s�indica la situacióde la primera casa on van viure, peròl�any 1750, en Pere Pujades, metge de laBisbal, va vendre a Francesc Llach lacasa Pujades, situada a la plaça de laComa, amb un hort al darrere que, a l�est,afrontava amb en Pere Monràs, fuster; al�oest, amb en Pere Llambí, ferrer; al nord,amb en Pere Carbó i Aiguas, menestral, ial sud, amb la plaça de la Coma.D�aquesta casa se�n té notícia des de l�any1592, quan el propietari era en BernatCombart, bracer. Posteriorment, l�any1616, la casa havia passat a mans dePonça Pujades, viuda de Joan Pujades,bracer, de Cassà; d�aquests passatsdescendia el citat Dr. Pujades. La casaPujades, després de la venda, canvià elnom pel de can Llach. La superfícieadquirida era aproximadament la meitatde l�actual casa Trinxeria.

L�any 1741, quan feia dos anys que elsLlach residien a Cassà, acabaren decompletar la compra de terres que, encaraavui, formen part de l�heretat del masLlach de Romanyà. Novament,elpropietari del mas Bota de Verneda veniamil vessanes de bosc, situades dins elterme de Romanyà de la Selva, a la zonaanomenada Rocadal d�en Bota (avui co-neguda amb el nom de Roquetal), lasenyoria directa de la qual pertanyia almonestir de Sant Miquel de Cruïlles.L�any següent, el mas Bota venia, tambéa Francesc Llach, cent vessanes més,de bosc, del mas Cebrià de Romanyà,situat en els vessants de tramuntana delpuig Aldrich. Amb aquestes noves adqui-sicions, el mas completava les 2.329 ves-sanes d�extensió, equivalents a 509 Ha.

És prou sabut que durant el s. XVIII laindústria suro-tapera començà adesenvolupar-se i a expandir-se; larendibilitat de les suredes del mas Llachde Romanyà fou notòria i s�allargà fins amitjans del s. XX, i superà, en els darrersanys, quan la producció havia sofert una

Dues imatges de diverses èpoques de can Llach, deRomanyà

17NÚM. 707 - GENER 2012

disminució important, les quaranta tonesde pela de suro anuals. L�explotaciód�aquestes extenses suredes permeté alsseus propietaris, durant aquest llargperíode, d�obtenir unes rendes importants,que els situaren en un estatus social ieconòmic privilegiat.

De la família Llach, resident a Cassàde la Selva, sabem que en FrancescLlach pare va fer hereu universalFrancesc Llach fill. Un altre fill, en JosepLlach, l�any 1762, consta com a llicenciaten Dret, i també un altre fill, en Pere Llach,l�any 1764, era escrivent a Cassà,possiblement com a passant de notaria.

El nou hereu, Francesc Llach, l�any1742, es casà amb Anna M. Coll i Barril,del veïnat de Montjuïc, de Girona. Lafilla d�aquest matrimoni, la Rosa Llach iColl, va ser l�hereva universal dels seuspares i, l�any 1772, es casà en primeresnúpcies amb en Modest Thió i Pasqual,de Franciac, de qui enviudà l�any 1777.La viuda, la Rosa Llach i Coll, l�any 1782,es casà, en segones núpcies, amb enJosep Güitó, pagès de Romanyà de laSelva. Amb aquest casament la nissagaLlach donava pas a la dels Güitó.

ELS GÜITÓ

El mas Güitó de Romanyà de la Selvaestà situat dins el petit nucli format al�entorn de l�església parroquiald�aquesta petita població i era consideratun dels masos més rellevants de la

parròquia; conserva, encara, una gran isòlida estructura de casa pairal.

L�any 1811, el fil l hereu d�aquestmatrimoni, en Josep Güitó i Llach, escasà amb una seva cosina germana, laFrancesca Vall-llovera i Llach, filla deJosep Vall-llovera i d�Anna M. Llach iColl.

L�any 1842, el fill hereu d�aquestsdarrers cònjuges, en Josep Güitó i Vall-llovera, es casà amb Maria ConcepcióGenover i Llavaneres, de Vilanant,població situada a l�Alt Empordà.

L�any 1864, en Josep Güitó i Llachcomprà la casa veïna de can Llach, a laplaça de la Coma, situada a la banda deponent, que li fou venuda per en JosepPoch i Fullà, boter, de Cassà. Aquestl�havia heretada del seu pare, casat amb

A les imatges, d'esquerra a dreta, adalt: Josep Güitó, Concepció Genoveri Marçal de Trincheria i Dolors Güitó;

a sota, Clara i Concepció Güitó iGenover.

Teresa Llambí, que també l�havia rebudaen herència, del seu pare. Aquestasegona casa, amb hort al darrere,completava la superfície de la futura casaTrinxeria.

D�aquest darrer matrimoni nasquerentres fil les, la Dolors, la Clara i laConcepció Güitó i Genover. Aquestadarrera, la Concepció, es casà amb enPere Coll, hisendat de Salt.

ELS TRINXERIA

L�any 1867 els Trinxeria arribaren aCassà de la Selva i, tal com s�ha dit

18 NÚM. 707 - GENER 2012

anteriorment, eren originarisd�Olot, tot i que les seves arrelsprocedien de Prats de Molló, alVallespir. En Marçal de Trinxeria ide Bolós era fill de Joaquim deTrinxeria i Noguer, casat amb M.del Tura Bolós i Santaló, importantfamília d�hisendats d�aquellapoblació, els avantpassats de laqual havien tingut càrrecsdestacats dins dels cossos militarsi polítics de l�Estat. L�hereud�aquest matrimoni, en FrancescX. de Trinxeria i Bolós, continuà la nissagadels Trinxeria a Olot. El seu germà Marçalera advocat de professió i l�any indicatcontractà matrimoni amb la pubilla Güitó,la Dolors Güitó i Genover, de Cassà de laSelva, i es va traslladar per aquest motiu ala casa Llach, de la plaça de la Comad�aquesta població, on va conviure amb laseva muller i també amb els sogres i lescunyades, la Clara i la Concepció.D�aquest matrimoni nasqué un únic fill, enJosep de Trinxeria i Güitó. Amb ellquedava substituïda la nissaga Güitó perla dels Trinxeria.

La Dolors Güitó morí durant el tercer anyde matrimoni i en Marçal de Trinxeria escasà, en segones núpcies, l�any 1871, ambla seva cunyada, la Clara Güitó, germanade la difunta Dolors. D�aquest segonmatrimoni nasqueren quatre fills: en Lluís,en Marçal, en Ramon i la Concepció de Trinxeria i Güitó. Onzeanys més tard, l�any 1882, moria la Clara Güitó, segona mullerd�en Marçal de Trinxeria. Llavors, el pare de la difunta, el Sr.Josep Güitó i Vall-llovera, va fer hereu universal el seu nétprimogènit, en Josep de Trinxeria i Güitó, l�únic fill nat del

Marcial de Trinxeria i la portadd'una edició de la seva obra

La Lliga Duanera HispanoPortguesa.

A la foto inferior, el retratlocalitzat en les obres de

restauració.

matrimoni entre la Dolors Güitó i enMarçal de Trinxeria. Assignà també algendre i als altres néts alguns llegatsde menor importància.

En Marçal, com a pubill de la famíliaGüitó, es dedicà a l�administració delpatrimoni del seu sogre, cuidant del�explotació de les suredes del masLlach de Romanyà i dels conreus delmas Rourevell de Riudellots de laSelva. Marçal de Trinxeria, en els seusescrits, confessa que, en arribar aCassà, era un neòfit en el tema del suroi de la seva indústria; explica també queper iniciar-se en el món del suro esdedicà, primer, a la viticultura i al�embotellament de vi i que els seus vinsaconseguiren dos diplomes de mencióa l�Exposició Vinícola Nacional, pelsvins negre i claret de Romanyà de laSelva; també, posteriorment, obtingué

medalla de plata en la Convenció Regional Gironina pels vinsnegre, claret i blanc dolç, de Cassà de la Selva. Els seusconeixements sobre el món del suro s�anaren ampliant i adquiríuna extensa informació sobre les diferents qualitats i producciód�aquest producte en cada un dels països de la Mediterrània,on creixen, de forma espontània, les suredes. S�hi implicà iesmerçà molts anys de la seva vida a defensar, promocionar iprotegir tant la indústria suro-tapera local com la de la resta de lapenínsula Ibèrica. Es preocupà d�agrupar els propietarisforestals de suredes i els industrials tapers per tal queprenguessin consciència i que junts lluitessin per la salvaguardadels propis interessos. La seva visió sobre la problemàtica surerael portà a publicar, l�any 1892, la seva obra cabdal: La LligaDuanera Hispano Portuguesa, on plasmava la necessitat, entreaquests dos països capdavanters en la producció de suro, d�unacord duaner que regulés les exportacions del suro en planxa jaque, de la forma que es feien les transaccions en aquella època,les indústries locals corrien el risc de no disposar de matèriaprima per a poder elaborar els seus propis taps i carracs. Laseva mort prematura, ocorreguda a Girona l�any 1897, a 59 anys,estroncà el seu treball. En el mateix any de la seva mort unaHoraris: de dimarts a diumenge, de 9 a 15 h

Dilluns, festa. Dilluns festius, de 10 a 14.30

Tel. 972 46 34 79

19NÚM. 707 - GENER 2012

comissió de propietaris de suredes deCatalunya li havia agraït els treballsdivulgatius i de propaganda fets finsaleshores i li demanava que, per comptede la comissió, viatgés a Perpinyà i aaltres poblacions del Rosselló percontinuar les habituals conferènciessobre el suro i les seves múltiplesaplicacions. L�encàrrec no va poderrealitzar-se.

El seu fill primogènit i hereu universalde l�heretat Llach-Güitó, en Josep deTrinxeria i Güitó, es casà, a Barcelona, el30 de setembre de 1897, amb l�Adelinad�Azúa i de Pastors. Cal dir que elcasament es realitzà en el segon intent jaque en el primer, projectat per al mes demaig del mateix any, el nuvi no es presentàa l�església, pressionat pel seu pare ialguns familiars que s�oposaven almatrimoni; Aquest fet provocà una granindignació per part dels familiars de lanúvia i també entre pare i fill. Finalment,aquesta accidentada història d�amor vatenir un final feliç i superà tots elsimpediments provocats pels interessosmaterials.

Josep de Trinxeria, el mateix any 1897,havia fet reformar, amb motiu del seucasament, la casa Llach amb tots elsembelliments de la façana i de lesestances interiors, els quals s�han tornata restaurar recentment i poden novamentser admirats. Després de la reforma, canLlach passaria a denominar-se canTrinxeria.

En Josep de Trinxeria figura, l�any1899, com a soci del Centro Defensor dela Industria Corcho Taponera. L�any 1909es publicaren els estatuts de l�Associacióde Propietaris Surers de Girona,dedicada a promoure l�estudi i aplicacióde les reformes que anessin encaminadesal desenvolupament de la riquesa surera.Hi havia 84 socis, entre els quals tambéfigurava el Sr. Josep de Trinxeria. L�any1919, en Josep de Trinxeria va sernomenat subcaporal de Sometents deldistricte de Cassà de la Selva.

Aquest matrimoni va tenir un únic fill,en Josep M. de Tricheria i d�Azúa, que vamorir, a 19 anys, l�any 1918, aconseqüència d�una tuberculosi. El seupare, en Josep de Trinxeria i Güitó morí,sis anys més tard, l�any 1924, a l�edat de56 anys. La senyora Adelina d�Azúa i dePastors, romangué viuda i va viure a lacasa Trinxeria, acompanyada d�una seva

neboda, la Carme de Trinxeria i Pi, fins alseu decés, a 91 anys, el dia 23 de generde 1964. La seva neboda continuà residinta la casa fins que morí, a 87 anys, el dia10 d�octubre de 1986. Tant la Sra. Adelinacom la seva neboda van ser unespersones molt apreciades pelscassanencs, tant per les seves virtuts comper la seva generositat envers lespersones necessitades de la població.

Des d�aquell moment la casa restàdeshabitada i els hereus, descendents dela família Trinxeria, l�any 1988, van vendre-la a una empresa de construccióanomenada Calderón; finalment, aquestaempresa, l�any 2000, la va vendre al�Ajuntament cassanenc, el qual continuasent-ne el propietari. Seguidament,

A la dreta, Josep Trincheria i Adelinad'Azúa; a sota, la seva neboda, i

darrera resident a la casa de Cassà,Carme de Trincheria i Josep M. de

Trinxeria i d'Azúa, mort el 1918.

després de l�adquisició, s�efectuaren obresa la casa per tal de consolidar-ne lesestructures externes i el jardí. Finalments�ha procedit a la restauració de lesestances interiors, els resultats de la qualtornen a dignificar aquest emblemàticedifici que, des del s. XVI �i a partir de 1864format per dues cases� va anar acollintles set famílies comentades: Els Combarti els Pujades, els Llambí i els Poch i,també, les tres de la nostra història: elsLlach, els Güitó i els Trinxeria.

Joaquim Mundet i Creus

1:

Altituds tretes dels mapes de l�InstitutCartogràfic de Catalunya. Escala 1:10.000