DIVENDRES · 26 d’abril del 2019. Any XLIV. Núm. 14979 - AVUI / Any XLI. Núm. 13849 - EL PUNT

1,20€

3830

24-1

1106

53®

8011

75-1

1273

22w

Candidat d’En Comú Podem per Barcelona al Congrés P6-8

Jaume Asens“Cal seure en unataula de diàleg sensecondicions prèvies”

T’has perdut el judici de l’1-O? El cap de setmana te’l repetim. Demà, a partir de les 13.30 hDemà, a partirde les 13.30 h

El TC avala la

DÈCADA · El Constitucional resol un recurs presentat pel PP fa deuanys FERMA · La sentència garanteix el model lingüístic català

NACIONAL P28

David Fernàndez, exdiputat de la CUP, declarant ahir al Suprem que va desobeir a consciència ■ ACN

NACIONAL P21-23

Les defenses mostren una Catalunya pacífica i plural

La cultura de la pau, al Suprem

Un nen supera una leucèmia gràcies auna teràpia nova al Sant Joan de Déu

Nacional P26

El director mèdic de Sant Joan de Déu, al centre ■ EFE

Tractament pioner ala sanitat pública

OpinióTribuna

Joaquim Coello Andreu Pujol

Keep CalmCampanya debuits

L’eslògan i laintel·ligència

Macron promet abaixarimpostos i apujar pensions

Europa - Món P30,31

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’ABRIL DEL 2019

inalitza una cam-panya electoral

que, com una escultu-ra de Subirachs, haestat més marcadapels buits que pels

plens. Tots els debats electorals, lesenquestes i els trencaclosques delspactes postelectorals s’han fet espe-culant amb la possible representaciód’una extrema dreta que és com unfantasma: no la veiem gaire però no-tem la seva presència. Encara no tédret a quota de pantalla, però tothomdona per fet que entrarà amb potènciaa les cambres legislatives espanyoles.Aquest és un buit que tot ho omple iho condiciona. A alguns els general’horror vacui, la por al buit que sentienels artistes del barroc. A d’altres, l’es-perança de trobar-hi l’espai per manio-brar amb la marxa enrere. L’altre buitde la campanya és el dels candidatstancats a la presó, que no han pogutser als debats, ni als mercats saludantbotigueres, ni penjant cartells el pri-mer dia a mitjanit. Han pogut ser, aixòsí, els autors dels llibres més venuts

per Sant Jordi i una imatge a travésd’una pantalla en els mítings. Diumen-ge, a l’hora d’anar a votar, tots hi ani-rem amb aquests dos buits ben pre-sents. Un dels perills d’aquests comi-cis, ara que fa poc que els forats ne-gres han esdevingut notícia, és quel’un acabi engolint l’altre. La por para-litza i ens fa conservadors. Els fantas-mes, el Papus i l’Home del Sac són ei-nes eficaces, ja sigui perquè facis casals pares i et rentis les dents abansd’anar a dormir o perquè votis el PSC iacabis trobant-te Ciutadans a la vice-presidència tal com vol l’Ibex 35. L’ex-trema dreta és un perill real, no ho ne-garem pas, però el més gran perill se-ria dilapidar el capital acumulat perl’independentisme en un atac de pà-nic. D’aquí a un parell de dies pot serque el cangueli a un 155, paradoxal-ment, produeixi amnèsia amb unPSOE que ja va votar a favor d’aplicar-lo i torni a ser primera força a Catalu-nya. O bé l’independentisme pot tenirels millors resultats obtinguts mai enunes eleccions espanyoles i fer un copde puny sobre la taula.

F

Keep calmAndreu Pujol

Campanya debuits

L’extrema dreta és un perillreal, no ho negarem pas,però el més gran perill seriadilapidar el capital acumulatper l’independentisme

eia ahir que el dia de Sant Jordial migdia Edicions 62 va convi-dar a dinar els seus autors. Ho

fa cada any a la terrassa de l’hotel Con-des de Barcelona, passeig de Gràciaamb Mallorca. S’hi veu la Pedrera a to-car, s’hi veu la Sagrada Família una mi-ca més lluny... és un observatori del’obra major de Gaudí. Pobre Gaudí,que s’alimentava de rosegons de pa iuna poma. Deia també que el dinar vaser a peu dret. Com que trobo que men-jar en aquesta posició fa cavall, i peraquest motiu no sóc gens de tapes, vaigcuitar a trobar una cadira on seure,amb una taula incorporada. N’hi haviamoltes. La majoria es va abstenird’usar-les. El preceptiu “a peu dret” vaser seguit per gairebé tothom. Des de lameva posició d’escriba sedent, vaigpracticar observacions sobre els col·le-gues i editors erts. Abans, quan tot co-mençava i acabava amb un pica-pica, lagent estava molt ensinistrada a ingerirsense seure aliments servits per unscambrers. Aquelles recepcions de SantJordi patrocinades per Jordi Pujol alPati dels Tarongers. Aquelles altres dePasqual Maragall al Palau de Pedral-

D

bes... La crisi va imposar retallades, iels pica-pica es van acabar. La supera-ció, més o menys, de la crisi no els haretornat. L’acte de l’altre dia era unaexcepció. Recordarien els comensalscom compaginar la ingesta amb la sus-tentació d’una copa? Amb Pujol, lesmans havien de donar cap a una tassade xocolata desfeta, un melindro i unacopa de xampany. Amb Maragall, a lacopa de xampany i la fideuada. La fide-uada vol dues mans, una per al plat iuna altra per a la forquilla. La xocolatadesfeta, també; una per la tassa i unapel melindro. I la copa? Havíem après ano deixar-la anar sense vessar-ne el

contingut.Les croquetes, rai. O els bunyols. O

els petits entrepans d’hamburguesapunxats amb un escuradents intrús.Arriba, però, el cambrer amb unes ba-ses de carn trinxada coberta amb unesverduretes de color vermell. Què és ai-xò? “Cua de bou amb samfaina.” La re-cullo amb una forquilleta de plàstic deminiatura. Se’m desfà. Amb la forqui-lleta i l’auxili d’un tovalló de paper mela duc ràpidament a la boca. Què fan elsque s’estan drets? Uns, dir que la cuade bou no els ve de gust, així que n’hancomprovat la dificultat de manipular-la.Uns altres són admirables: sense dei-xar la copa, amb un joc de grans refle-xos traslladen la cua de la safata a ladestinació final. Deuen escriure a mà. Iaquell entrepà allargat que s’ha de par-tir pel mig? Molts surten victoriosos. Jotambé, però jo tinc taula per a la copa.És una copa de vi. El xampany fa antic.Els autors es dispersen per seguir fir-mant per les parades. Abans, tots pas-sen pel lavabo. Els lectors que els espe-ren davant la cadira buida fent cuaamb el llibre a la mà no ho saben totdels seus admirats.

“La traça delsescriptors permenjar sense seureamb la copa a la mà

Vuits i nous

Menjar a peu dretManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’ABRIL DEL 2019

La valoració del govern de laGeneralitat en relació amb la

sentència del Tribunal Constitu-cional que afecta la llei d’educacióde Catalunya –LEC– és nítida: lajustícia espanyola avala la immer-sió lingüística catalana i deixa in-tacta la seva aplicació. Però la notí-cia, que va irrompre ahir en el tramfinal de la campanya per a les elec-cions generals de diumenge vi-nent, té un aspecte negatiu quetampoc es pot passar per alt: el tri-bunal ha tardat deu anys a resoldreel recurs que havia presentat elPartit Popular amb la voluntat decarregar-se un model d’indiscuti-ble èxit. Confirmen aquest èxit elsperiòdics informes sobre les capa-citats de l’alumnat escolaritzat so-ta els paràmetres de la LEC i hoconfirma també la cohesió socialque ha comportat aquest sistemad’ensenyament.

La creu de la moneda és que lasentència tomba una desena d’arti-cles de la mateixa llei. Deu articlesd’una normativa que en té dos-cents, convé remarcar-ho. Tal comahir va subratllar el consellerd’Educació, Josep Bargalló, sónuna desena d’articles sobre qües-tions molt tècniques que en teoriapoden desbordar el marc estatal,però en la pràctica la seva invalida-ció no afectarà gens el funciona-ment dels centres docents. Però ésque, a més, al llarg d’aquest tempsha entrat en vigor una nova llei es-panyola que ja no té a veure amb elmarc legal anterior. Deficiències dela lentitud de la justícia, incapaç deseguir el ritme de l’evolució de lasocietat a la qual hauria de servir. Elcontrapunt a la notícia l’ha prota-gonitzat de manera lamentableCiutadans, un partit que demostramolt poc respecte a les decisionsjudicials quan s’afanya a anunciarque, malgrat tot, treballarà per po-sar fi a la immersió lingüística.

Nou avaljudicial a laimmersió

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Un nen alacantí ha superat una leucèmia limfo-blàstica aguda gràcies a una teràpia que modificagenèticament cèl·lules de la pròpia sang realitza-da a l’hospital Sant Joan de Déu. El fet és encaramés transcendent perquè és la primera vegadaque es fa a la sanitat pública.

DIRECTOR FIRA DEL LLIBRE DE BUENOS AIRES

Nou èxit pediàtric

Divuit dies d’activitats, més d’un milió de visi-tants, més de 1.300 actes diferents i unes jorna-des professionals que reuneixen representants de33 països amb uns 400 estands, són xifres queconverteixen la Fira del Llibre de Buenos Aires enun gran esdeveniment cultural a escala mundial.

-+=

-+=

El català, a Buenos AiresIolanda Batallé

Més que una fira literàriaOche Califa

-+=

Miquel Pons

El llibre en català va ser present a la Fira del Llibrede Buenos Aires gràcies a l’estratègia conjunta del’Ajuntament de Barcelona (ciutat convidada),l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC) il’Institut Ramon Llull, que és qui promou el catalàa l’estranger. Una bona col·laboració.

DIRECTORA DE L’INSTITUT RAMON LLULL

DIRECTOR MÈDIC DE SANT JOAN DE DÉU

De reüllAdela Genís

Escòcia,segon intent

i ha una ultradreta espanyola que ara es dedica acomparar el moviment del Brexit amb el procés

català. Consideren que són pràcticament calcats.Vociferen que els catalans i els britànics el que volen ésdeixar Espanya i la Unió Europea (UE), respectivament,perquè són de mena insolidària i consideren que unfutur en solitari els pot salvar de tots els greuges que arapateixen. En fan befa. Fins aquí tot feia molta gràcia a laultradreta que va de moderna, que ara defensa elstreballadors i autònoms i que pràcticament vol pagar

totes les factures de les famílies.Fins que aquesta setmana laministra principal d’Escòcia, NicolaSturgeon, anunciava que vol fer unsegon referèndum d’independènciaabans d’acabar la legislatura, el2021, si el Regne Unit es disposa amarxar de la UE. Un noureferèndum? Considera que

Escòcia ha de decidir si ha de seguir com a nació dins dela Unió Europea o ha de seguir els passos del RegneUnit? Aquestes serien les qüestions. Escòcia ja va votarun referèndum d’independència el 2014 i el resultat dela votació va ser a favor de romandre a la Gran Bretanya.La campanya de Londres per seduir els escocesos vaser èpica però el procés del Brexit –Escòcia va votar afavor de quedar-se a la UE– ha minat la confiança entreles parts. El procés escocès no és només un maldecapper al Regne Unit sinó també per a la Unió Europeaperquè, de nou, les comparacions sempre són odioses.

H

Hi ha unaultradretaque aracompara elprocés catalàamb el ‘Brexit’

http://epa.cat/c/bxnlrv

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

om a fenomen plenament conso-lidat, i que ha evolucionat ambels anys, el vot del Front Natio-

nal ha estat àmpliament estudiat aFrança. El traspàs directe de vot pro-vinent del Partit Comunista al FrontNational als barris pobres ha estat mo-tiu de polèmiques i trobaríem estudisque ho desmenteixen taxativament id’altres que no ho defensen però gaire-bé. A l’Estat espanyol la irrupció deVox és tan recent que encara no hi haestudis seriosos sobre això. Sí que hiha teories, com la de la importànciaque han tingut els mitjans de comuni-cació en aquest ascens o la que postulaque, de fet, és un altre tipus de vot decàstig als partits tradicionals. En totcas, el que és una evidència és queaquest vot hi era, latent. I on era?Doncs, majoritàriament, dins del Par-tit Popular. Una de les coses que elspopulars van saber fer bé va ser agluti-nar des de l’extrema dreta fins al cen-

C “Es pot estarempipat per lagestió de l’1-O, peròl’abstenció és obriruna porta a laultradreta de Vox

tredreta. Ara, ho van fer bé per alsseus interessos electorals però no pasper als interessos del país el qualdiuen servir, ja que ho van fer a canvique els poders fàctics del franquismepoguessin mantenir les seves parcel-les de poder en aquest pacte del silencii de la vergonya que va ser la Transició

espanyola. O en aquest mal menor,com els agrada dir a alguns, d’esquer-res, quan parlen dels sacrificis, quesens dubte van existir, d’aquella època.

En tot cas, però, el fenomen Voxsembla que ha arribat per quedar-se, simés no mentre el PP continuï esmico-lant-se. O suïcidant-se amb líders comPablo Casado al capdavant. L’anome-nada Espanya buida, aquesta que Ma-drid està aniquilant xuclant-li la sangcom un veritable vampir, és llençadacontra l’enemic de sempre, Catalunya.I qui hi ha millor per fer aquesta feinaque Vox? Ara, també és cert que si lesdarreres eleccions andaluses hagues-sin mantingut la mitjana habitual departicipació, els ultres s’haurien que-dat en tres o, màxim, quatre escons. Iaquesta és la clau: es pot estar empipatamb la gestió de l’1-O i del 3-O, peròl’abstenció és un risc massa alt, ja queés, també, una de les formes d’obrir laporta a la xenofòbia i el racisme.

El vot del 28-AJoan Rueda / jrueda@elpuntavui.cat

A la tres

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’ABRIL DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

Cristina Cifuentes renuncia a lapresidència de Madridpresentant-se com la víctimad’un complot per destruir-lapolíticament i personalment

10anys

20anys

El ‘premier’ britànic incompleixla promesa laborista de noapujar els impostos als mésrics, per salvar el seu partit deldesastre.

Augmenta dia rere dia laimplicació dels països veïns deIugoslàvia en les operacions del’OTAN, tant des del punt devista militar com humanitari.

Se’n va Trenca un tabú Més implicacióTal diacomavui fa...

spanya, ara mateix, és més unateocràcia que una democràcia.Qui ostenta el poder en el govern

i més enllà, són els ministres d’un Déusever anomenat: indisoluble unidad dela Nación española, patria común e in-divisible de todos los españoles. Si aixòfos simplement l’article 2 del títol preli-minar de la Constitució i no la divinitaten forma de verb, podria ser objected’un debat que ara no està permès.Afirmen que aquest text va arribar alsponents constituents ja redactat per laJunta de l’Estat Major, dipositaris devalors eterns i sacerdots suprems deldogma.

SI LES CONSTITUCIONS són la concreciójurídica d’un consens en un momentdeterminat de la història, amb el pasdel temps han de poder ser revisades ireformades, però si són una veritat re-velada, unes taules de la llei, quasi espot entendre la ira dels fidels més inte-gristes. De fet, en el llenguatge políticde la dreta, la Constitució s’utilitzacom una sinècdoque d’aquest Déu i peraixò, als partidaris de la unitat no se’ls

E anomena unionistes o nacionalistes es-panyols sinó constitucionalistes. No-més si es considera des d’aquesta pers-pectiva es pot entendre la fúria desen-cadenada, el desig de venjança, d’es-carment, les ganes d’afusellar les en-carnacions del mal. No són adversarispolítics, són heretges. No s’està propo-sant una forma diferent d’organitzaciópolítica, s’està intentant destruir unacosa sagrada, actuant contra la volun-tat divina.

SI EL CONFLICTE ANÉS DE DRETS, de solida-ritats, de llengües o fronteres, el debates centraria en drets, solidaritats, llen-gües o fronteres. Però no cal, es diutrencar Espanya i ja s’entén que és unpecat, una profanació. S’oblida massasovint que l’intransigent nacionalismeespanyol, ara tan evident, i el seu lle-gendari esforç per imposar una únicaidentitat nacional, és previ a l’indepen-dentisme. No cal ni esmentar l’Estatutfrustrat i las firmas contra Catalunyadel PP. Ja existia al segle XIX quan laproposta catalana per encaixar-hi erael federalisme. El ni rojos ni azules, só-

lo veo españoles de l’Albert Rivera,s’inspira en el ni derechas ni izquier-das d’en J.A. Primo de Rivera. El neo-franquisme ideològic i familiar del PP,el projecte recentralitzador de l’Aznar,beu de les mateixes fonts místiques.

SORPRÈN VEURE com el que queda del’esquerra espanyola oblida sovint quel’observança d’aquest dogma patriòticinclou el combat contra l’anti-España ique ells també en formen part. Que elspodemites-bolivarians, els progres, elsanimalistes, les feminazis i, natural-ment, la immigració i tots els que l’afa-voreixen per destruir la sagrada tradi-ció, també són l’enemic. Amb unes al-ternatives tan estretes l’independen-tisme no només no es reduirà sinó quecreixerà.

NO TENIM ELECCIÓ. Però la resta de com-ponents de l’anti-España, mostrant-secondescendents o còmplices mentre escentren en la catalanofòbia, no s’ado-nen que alimenten un dogma que tam-bé els exclou i una bèstia insaciable quetambé se’ls cruspirà a ells.

Enric Ramionet. Periodista

La teocràciaTribuna

estan dient tantes coses infa-mes en aquesta campanya

electoral que no sé pas per on co-mençar i segurament no sabré comacabar. Tanmateix, em diuen que nocomenti res sobre els missatges(concebuts a la manera d’anuncispublicitaris que volen fer forat ambla repetició) dels polítics del PP i deCiudadanos. M’ho diuen amb la idea,possiblement encertada, que el merfet de parlar-ne, encara que siguid’una manera crítica, és concedir-losimportància. De fet, potser jo tambého penso, en la mesura que crec queno se’ls ha de dir res (ni fer res) quanvan a determinats llocs. Només calque se’ls digui “fora” perquè deter-minats mitjans de comunicació par-lin d’assetjament o d’escarni, insi-nuant-se sempre un comportamentviolent. És clar que segurament hofarien igual. El cas és que, entre totesles coses que ha arribat a dir Cayeta-na Álvarez de Toledo, cauré en latemptació de comentar la significa-ció que atribueix a la bandera espa-nyola: llibertat, igualtat, fraternitat.

No revelo res en recordar que lallibertat, la igualtat i la fraternitat sónvalors proclamats per la RevolucióFrancesa i que, a partir d’aquí, supo-sadament estan simbolitzats pelscolors de la bandera de la RepúblicaFrancesa: el blau, el blanc i el roig, demanera respectiva. Podem posar enqüestió que tals valors s’encarnin re-alment en la societat francesa. Comtambé en qualsevol altra república.La llibertat, la igualtat i la fraternitats’han convertit en una aspiració hu-manista. Allò que resulta especial-ment irritant és que, fins i tot a ban-da de la broma de relacionar-los ambla bandera espanyola, una política dedretes se’ls posi a la boca. Això per-què forma part dels que defensen lallibertat per acaparar diners que faimpossible la igualtat i la fraternitat.Tanmateix, la candidata del PP es faseu el jacobinisme en part derivat dela Revolució Francesa, però originaten l’absolutisme monàrquic: un estaton les diferències es dilueixen percrear ciutadans iguals i lliures. Unamentida amb la qual coincideix ambManuel Valls (i tants d’altres) queafirma que el nacionalisme és el pit-jor dels mals. Els donaré la raó exem-plificant-ho amb el francès i l’espa-nyol, que han eliminat o intentat eli-minar les diferències culturals, quehan desenvolupat polítiques colo-nials, que s’han embarcat en totamena de guerres.

S’

Full de rutaImma Merino

Banderes

El ‘Virolai’

b Enguany en apropar-se lafestivitat de la Mare de Déu deMontserrat, una vegada méscaldrà cantar-li amb tota de-voció la quarta estrofa del Vi-rolai de Mn. Cinto: “Doneuconsol a qui la pàtria enyora,sens veure mai els cims deMontserrat” per tal que acon-segueixi a tots els catalansque es veuen privats de po-der-la visitar lliurement, po-der-ho fer en pau i llibertat.DANIEL PINYA BATLLEVELLSabadell (Vallès Occidental)

Un debat que faguanyador elmoderadorb Diàleg i crispació, diàlegpels demòcrates i crispaciópels mal anomenats constitu-cionalistes. Es pot ser maleducat, però vorejar l’insultper desqualificar el que nopensa com tu i defensa for-mats polítics diferents, ho tro-

bo inqualificable. La Cayetanai l’Arrimadas d’entrada vanatacar el moderador senyorSanchis amb paraules puja-des de to intentant empare-dar-lo. Però el senyor Sanchisés molt Sanchis i té molta cor-da. Les dues senyores es va-ren desqualificar sense ajuda,per mal educades i per la vio-lència dialèctica emprada.Com dos lloros repetien i re-petien el que una deia i l’altratambé esmentava. Varen serles perdedores del debatmentre que la Batet i en Ru-fián és fotien mastegots abanda i banda a veure qui entreia més profit. L’única perso-na coherent i amb exposi-cions ajustades al que es de-batia va ser la senyora LauraBorràs. Si algú em preguntaqui va guanyar el debat, li res-pondré que, en primer lloc, elmoderador i a tocar d’ell, lasenyora Borràs.PERE MANUEL GIRALT PRATSant Just Desvern (Baix Llobre-gat)

Estat provisionalb Pel que sembla Espanya ésun “Estat provisional”. Esmantenen polítics en presó“provisional” des de fa més de500 dies en espera de supe-rar aquesta provisionalitat. Unjutge del Vendrell arxiva “pro-visionalment” la querella a unsquants mossos d’esquadraacusat pels fets de l’1 d’octu-bre del 2017. El mateix governde l’Estat també està en situa-ció de “provisionalitat” en es-pera dels resultats de les elec-cions del dia 28 d’abril. Arriba-rem, algun dia, a superar la“provisionalitat” de forma es-table i permanent?PILAR PORCEL I OMARSabadell (Vallès Occidental)

S’hauria de dirCastilla Globalb España Global, l’organismede promoció exterior creatl’any passat pel govern deSánchez, ignora les llengües

no castellanes de l’Estat. Al’apartat “Lengua” de la webd’España Global no hi ha niuna sola referència a les llen-gües catalana, basca o galle-ga; l’única llengua que hi apa-reix és el castellà. Que un or-ganisme que paguem entretots vulgui amagar les llen-gües maternes del 30% delsciutadans espanyols és un es-càndol. Una cosa així no pas-saria a Bèlgica, al Canadà o aSuïssa. Aquests estats es pre-senten a l’exterior, a través deles seves webs oficials, com aestats multilingües. Espanya,no. El Regne d’Espanya, comha fet com a mínim des deltemps del “Spain is different”,continua mostrant-se al móncom un territori exclusiva-ment castellà. En això, com entantes altres coses, tampocno hi ha hagut transició. SiFranco veiés aquesta web, se-gur que li semblaria la mar debé.JOSEP GRAU MATEUBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’ABRIL DEL 2019

SísifJordiSoler

i ha vida més en-llà de Barcelona,

va dir el professorJoan Ferrer en un mo-ment de la intervenciócom a membre del tri-

bunal de la tesi que presentava, fa poc,a la Universitat de Girona, el ja doctorJordi Hernández Piferrer. La dita venia atomb pel fet que el treball, qualificatamb cum laude, tracta de l’ús de lesfonts informatives a la premsa gironina.S’inscriu en una línia de recerca molt vi-gorosa en aquest àmbit territorial: elperiodisme de proximitat. Un capda-vanter en l’especialitat és el professorLluís Costa, autor d’El Autonomista: eldiari dels Rahola, obra de la qual acaba

de sortir una nova edició. És un diari mí-tic. Es va publicar de 1898 a 1939. El ge-ner de 1933 el catalanitzaren del tot. ElAutonomista va esdevenir L’Autonomis-ta, malgrat la recança que, segonsAgustí Cabruja, tenien alguns “vells i re-fractaris republicans”, reacció que con-trastava amb la satisfacció del joventnacionalista i esquerrà. Aquell diariconreava periodisme de qualitat. No licalia emmirallar-se en la premsa deBarcelona. Va resistir fins al final de laguerra. L’últim número va sortir el 25de gener del 1939. El catedràtic JaumeGuillamet, en un llibre del 1994, remar-ca que fou “l’últim diari català que vadeixar d’editar-se” a la Catalunya queanaven ocupant els franquistes. És unade les dades que el configuren com adiari mític, sobretot per la molt punyentdel martiri de Carles Rahola, afusellatper haver publicat articles cultes i paci-fistes. Ell i el seu germà Darius erenl’ànima del diari.

H

De set en setJosep Maria Casasús

Diari mític

‘L’Autonomista’ conreava elperiodisme de qualitat

Ángel Garrido, EXPRESIDENT DE MADRID AMB EL PP, FITXAT PER SORPRESA PER CIUTADANS

“Tothom comença a veure una deriva diferent del centre,que és on militava fins ara el PP”

La frase del dia

“Ni entenen elpoble, ni elsinteressa gaire, ideixen constànciaque són d’una altracultura i quepertanyen a un altrepoble

istos els debats a TVE de dilluns id’Atresmedia de dimarts és pa-lès que hi havia dos planteja-

ments. El reflexiu i el propositiu, PedroSánchez i Pablo Iglesias, i l’assertiu ireconfirmatiu, Pablo Casado i AlbertRivera. Els primers volien explicar elque volien fer si arribaven al govern i,en el cas de Pedro Sánchez, també elque havien fet des del govern en els deudarrers mesos. Els segons volien refer-mar la seguretat dels seus votants quefarien el que havien promès fer, que leslínies vermelles que ells mateixos ha-vien marcat serien respectades. Elsprimers volien convèncer els indecisosfent propostes, els segons assegurantla recuperació de l’statu quo anterior ala moció de censura, tant pel que fa al’economia, la fiscalitat, la política so-cial i Catalunya, anant fins i tot més en-llà, estant convençuts com ho estanque aquest és el bon camí. Uns volienseduir, els altres espantar. Els calia as-segurar que el que es prometia ara esfaria després. La seducció ha d’anaracompanyada d’un relat i d’una pers-pectiva; la por, d’una advertència i unaseguretat. Es va confirmar en el que va-ren dir. Per uns, el raonament i la il·lu-sió, pels altres, l’eslògan i l’afirmació.

UNA DE LES DIFICULTATS per a la com-prensió dels debats han estat les dades,que uns i altres desqualificaven acu-sant de mentiders els adversaris. Elsgràfics mostrats, el Sr. Rivera en va ferús i abús, resultaven incomprensibles,un conillet tret d’un barret de copa. Eraigual, importava només fer l’efecte quel’argument tenia el suport de dades... iva resultar incomprensible. No es vaparlar de ciència, de recerca, de tecno-logia, d’Europa... no cal dir més. Quel’arma dialèctica més ofensiva del Sr.Rivera fos una fotografia del Sr. Sán-chez amb el Sr. Torra, el president degovern amb el president d’una comuni-tat autònoma, en la que suposadament

V es pactava el trencament d’Espanya,demostra un gran nivell de crispació.No s’havia patit des de l’època més duradel terrorisme. Es demostra que el pro-blema català ha crispat la classe políti-ca. S’han descrit els catalans com aegoistes i deslleials, ningú pot acceptarque altres tinguin “privilegis”... Unconflicte polític com aquest es guanya ies perd a l’opinió pública perquè, a occi-dent, l’estructura política està basadaen la democràcia sigui aquesta formal oreal, i en democràcia les batalles políti-ques es decideixen sobre la base de ma-jories probablement manipulades, pe-rò no per això menys reals. Ningú hodiu, però semblaria que l’independen-tisme ha guanyat la “batalla de l’opiniópública” a Catalunya, i això per duesraons.

ELS PARTITS DE DRETES unionistes afir-men que si governen imposaran un 155etern. L’article 155 de la Constituciódiu: “Si una Comunidad Autónoma nocumpliere las obligaciones de la Cons-titución u otras leyes le impongan, oactuare de forma que atente grave-

mente al interés general de España, elGobierno previo requerimiento al pre-sidente de la Comunidad Autónoma y,en el caso de no ser atendido, con laaprobación por mayoría absoluta delSenado, podrá adoptar las medidasnecesarias para obligar a aquella alcumplimiento forzoso de dichas obli-gaciones o para la protección del men-cionado interés general.” L’article ésper la seva estricta redacció una mesu-ra singular a aplicar en cas extraordi-nari, per tant fer-ho de manera perma-nent és anticonstitucional. Dir-ho ésreconèixer que amb els mitjans que lallei ofereix no es pot “controlar” Cata-lunya, és reconèixer la pròpia incapaci-tat...

LA SEGONA RAÓ és que la determinadavoluntat d’alguns polítics unionistes dedretes, de distingir-se a Catalunya de laresta de la ciutadania i la classe políti-ca, no utilitzant el català encara que elconeguin, de separar-se de la cultura icostums del país i de criticar aquellsamplis consensos aconseguits ambanys de convivència tals com l’ense-nyament o els mitjans públics de comu-nicació, que tenen una molt àmplia ac-ceptació, els ha convertit en estrangersa casa seva. La imatge de la candidatadel Partit Popular a Barcelona quan vi-sita Catalunya suggereix la dels brità-nics destacats a l’Índia abans de la in-dependència al 1947. Ni entenen el po-ble, ni els interessa massa, i deixenconstància que són d’una altra culturai pertanyen a un altre poble. Ells ho hanfet i ara en seran políticament les vícti-mes perquè no és possible seduir i me-nystenir de manera simultània. És untòpic i una veritat dir que només el dià-leg pot resoldre el problema català. Jase sap que en període electoral s’han demarcar les diferències, però no seràdesprés més difícil reconstruir el queara es desfà amb tanta afició i lleugere-sa?

Joaquim Coello i Brufau. Enginyer

L’eslògan i la intel·ligènciaTribuna

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’ABRIL DEL 20196 |

JxCat presentaràal·legacions alrecurs contra lacandidatura delpresident exiliat

L’alt tribunal avalala immersió peròinsta a adaptar mésels currículums alsde la resta de l’Estat

El PP i Cs volenapartarPuigdemont deles europees

Sentènciadel TC sobrel’escola encatalàNacional

Xevi SalaBARCELONA

uan un polític tria casa seva perfer una entrevista és que no téres a amagar. És clar que, des delpunt de vista logístic, és més

pràctic quedar aquí perquè som l’ende-mà de la inaugural enganxada de car-tells, després d’una nit intensa i amb po-ques hores per haver dormit. JaumeAsens, cap de llista d’En Comú Podem alCongrés dels Diputats per Barcelona, viuen un pis de lloguer en un carrer que ténom de poeta, però ara està totalmentabocat a la prosa electoral amb un objec-tiu ben clar: que la formació que ha acon-seguit sobreviure a les clavegueres del’Estat sobrevisqui també als freds pro-nòstics de les enquestes.

Aprofito que una dona posa la clau alpany del portal del bloc per entrar totdarrere. Li dic que m’esperen al tercerpis i em contesta que anem al mateix re-plà. Aleshores li comento que deu conèi-xer Jaume Asens. M’anuncia que és la se-va mare i que ve a donar-li ànims per a ladura campanya que acaba de començar.Segurament la millor manera d’entrar acasa de les persones és que t’obrin les se-ves mares.

A dins trobo un pis de segona mà ambparets altes, prestatgeries plenes de lli-bres i molta llum. Davant el sofà, damuntla taula més universal d’Ikea, hi ha apilo-nats exemplars de Manuel VázquezMontalbán, Mercè Rodoreda, Simone

QWeil... A les parets, un pòster d’una re-presentació teatral de Mort accidentald’un anarquista i un quadre de núvolsblancs en un cel blavós que remet als vin-cles mallorquins de l’entrevistat, que,fent honor a la nomenclatura poètica delseu carrer, es presenta amb una ameri-cana i un jersei de coll alt que li donen uncert aire de rapsode rus.

Molt abans de saber-se que seria el can-didat d’En Comú Podem, vostè va pro-nunciar una frase que li serviria molt béd’eslògan per a aquesta campanya: “Sivulneren els drets dels teus adversaristambé vulneren els teus.” Ho deia pelspresos polítics i pels exiliats, amb la ma-joria dels quals els separa una gran dis-tància ideològica.Sí, és una idea que ja en el segle XVIII vaexpressar Montesquieu quan deia queuna injustícia contra un és una amenaçacontra tots. Quan vulneren els drets dequi sigui, també dels teus adversaris polí-tics, estan vulnerant els drets de tots. Hodic sobretot per aquells que no se senteninterpel·lats per la situació d’anomaliatan greu que vivim, sobretot el PSC,quan ens acusa de fer el joc als nostresadversaris polítics. En el fons és unamostra de falta d’humanitat i sensibilitati de compromís amb els valors democrà-tics. Jo començo tots els meus actes polí-tics i totes les entrevistes assenyalant-la,aquesta anomalia. No em sentiria béamb mi mateix si no ho fes. Crec que ésuna qüestió de decència mínima desta-car la inferioritat de condicions dels que

estan privats del dret a fer campanya. Noho podem ni banalitzar ni naturalitzar.En aquest sentit, juntament amb el nos-tre equip de juristes, format entre altrespersones per l’ex-fiscal en cap de Catalu-nya, per un exmagistrat del Tribunal Su-prem, per un catedràtic de dret constitu-cional..., gent que coneix la justícia i lamaquinària de l’Estat, hem fet una pro-posta de reforma del Codi Penal que tél’objectiu d’aconseguir la llibertat delspresos. Volem governar per desjudicialit-zar el conflicte polític que s’ha delegat enels tribunals i aconseguir que el dret dei-xi de ser venjança política.

Vostè també la coneix molt bé, la justí-cia per dins. Abans de participar en lapolítica institucional era advocat i va de-fensar insubmisos, activistes antigloba-lització, obrers explotats, ‘quinquis’... Ésa dir, va transitar de les comissaries ipresons als jutjats, passant per l’activis-me social, abans d’involucrar-se en lapolítica institucional. Va arribar a la con-clusió que si, malgrat la regressió dedrets i malgrat la corrupció, la gent con-tinuava votant la dreta, l’única solucióera presentar-se a les eleccions.Fins en aquell moment no ens ho havíemplantejat mai abans. El cicle de mobilit-zacions que havia obert el 15-M no estraduïa en victòries tangibles més enllàd’un canvi cultural molt important. Esvan desbloquejar moltes barreres psico-lògiques, com la qüestió catalana, peròen un moment de crisi de règim, de des-composició de consensos i certeses, calia

adoptar mesures excepcionals. Les en-questes reflectien que hi havia un graude simpatia molt gran amb la Plataformacontra les Hipoteques i amb l’esperit del15-M, però a l’hora de la veritat la dretaguanyava les eleccions. Pensàvem que sifèiem el de sempre succeiria el de sem-pre. Calia arriscar-nos. Davant un mo-ment d’emergència social: aturar des-allotjaments, sortir al carrer, ajuntar-se,organitzar-se, ja no era suficient, caliafer alguna cosa més.

Jaume Asens va fer-la, alguna cosa més:va entrar a l’Ajuntament, es va convertir

ANOMALIA · “Jo començo tots els actes i totes les entrevistes recordant la inferioritat decondicions dels que no tenen dret a fer campanya” EMERGÈNCIA · “Davant la situacióactual vam veure que ja no era suficient sortir al carrer, calia fer alguna cosa més”

Candidat d’En Comú Podem per Barcelona al Congrés

Jaume Asens

“Ara ens trobemen una ruleta russaon tot pot passar”

JUANMA RAMOS

Volem governar peraconseguir que el dretdeixi de ser un instrumental servei de la venjançapolítica

❝

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’ABRIL DEL 2019 | Nacional | 7

L’espectacleL’APUNT propostes, les candidates unionistes en van detallar

poques. L’excusa del suposat “cop d’Estat” estalvia lesrespostes sobre el flagrant incompliment de l’actualit-zació del sistema de finançament o el balanç del par-tit taronja com a guanyador de les eleccions del 21-D.L’espectacle substitueix la política. I, lamentable-ment, s’usa per driblar explicacions incòmodes.Anna Serrano

Crispar des del primer minut. Aquest va ser més o me-nys l’esquema amb què Cayetana Álvarez de Toledo iInés Arrimadas assistien al debat de TV3. Van comen-çar assetjant el moderador, Vicent Sanchis, a qui Arri-madas va arribar a lliurar una carta de dimissió –encastellà– perquè plegui com a director de TV3. Foto-grafia assegurada. El groc, una altra instantània. De

en tinent d’alcalde de Drets de la Ciuta-dania, i ara vol fer el salt a la política es-tatal. Primer, però, li ha calgut afrontarel dilema vocacional que l’empenyia aformar part de la defensa dels presospolítics, a plantar cara als abusos delpoder, que és el que ha fet tota la vida.Portava vint anys exercint l’advocacia idefensant causes polítiques i resulta queel judici més polític de la història dels úl-tims trenta anys em troba fent política.És una d’aquelles ironies sarcàstiquesdel destí. Quan van detenir els dos Jordisla meva pulsió era tornar a agafar la toga.Quan Jordi Cuixart m’ho va proposar em

vaig haver de plantejar on podia ser mésútil. Vaig haver de prendre una decisió,perquè sentia que estava compromèsamb un projecte col·lectiu. I ara veiemque els relats judicials són antagònics:allà on el Suprem veu violència –perexemple, en l’actuació dels manifes-tants– els jutjats de Barcelona no n’hi ve-uen. En canvi, els jutjats de Barcelona síque veuen violència de part de la policia.

Ha decidit continuar en la política insti-tucional després d’haver après, segonsuna frase igualment seva, que governarés cavalcar contradiccions i gestionar

frustracions.Quan estàs a l’oposició, o directament fo-ra de la institució, és molt fàcil mantenirun cert confort moral perquè no t’hasd’enfrontar a les contradiccions que im-plica gestionar la realitat. Això passa so-bretot a les opcions d’esquerres, perquèmai arribes al punt màxim de les tevespropostes. La política també és tocar depeus a terra, mirar la realitat, les alian-ces que has de fer per dur a terme el teuprograma, negociar amb altres actorspolítics. Les opcions de dretes, en canvi,quan comencen a governar ja tenen elpoder previ, el poder econòmic, medià-

tic, eclesiàstic... Les opcions de canvi síque ens trobem amb la resistència delspoders fàctics, amb els obstacles sistè-mics que volen frenar els que van contracorrent.

També han après que no sempre es potviure de la impugnació.Si no, et pots quedar en un exercicid’onanisme moral molt satisfactori peròque et paralitza i no et deixa avançar. Sino superes la impugnació no tens con-tradiccions però no transformes la reali-tat. Governar no vol dir només el que de-ien els zapatistes, avançar escoltant. Non’hi ha prou impugnant. La lògica insti-tucional és diferent de la lògica de la mo-bilització: quan tens la responsabilitat degovernar no representes només un sec-tor de la societat, has defensar el bé co-mú.

És un debat que vostès han mantingutsovint amb la CUP.Amb això hem après molt. Les coses queen el seu dia teníem en comú amb la CUPi ara ja no tenim en part és per la nostraexperiència de govern. La política es me-sura també amb resultats, no només perla gesticulació. Això ens passava moltamb la CUP: quan ens deien que no a de-terminades propostes no en presentavend’alternatives. Quan la CUP vol posar labandera independentista a l’ajunta-ment, per exemple, nosaltres argumen-tem que la façana ha de representar elssentits majoritaris. Amb quin criteri po-dries negar-ho després als que voldrien

La vida és un dilemapermanentLa vida de Jaume Asens (Barcelona 1972)és plena de dilemes. Va haver de triar entrefer la carrera de filosofia i la de dret i al finalles va fer totes dues. Després va arribar elmoment d’afrontar una altra decisió: de-cantar-se per la docència o per l’advocacia iva triar la segona opció, i es va convertir endefensor de les víctimes dels poderosos.D’aquí en va extreure un propòsit que des-prés va traslladar al govern municipal deBarcelona: “No podem ser forts amb els dè-bils i dèbils amb els forts.” El darrer dilemava presentar-se quan va haver de triar entreformar part de la defensa dels polítics cata-lans jutjats al Tribunal Suprem o fer el salt ala política estatal encapçalant la candidatu-ra de Catalunya en Comú-Podem per Bar-celona.

❝Quan vulneren els drets dequi sigui, també dels teusadversaris polítics, enrealitat estan vulnerant elsdrets de tots

❝Som l’únic partit sobiràcatalà que té les aliancesestatals que sónnecessàries per poderavançar

❝Quan tens laresponsabilitat degovernar no representesnomés un sector social, caldefensar el bé comú

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’ABRIL DEL 20198 | Nacional |

penjar la bandera espanyola? En aqueststemes cal una deliberació prèvia i unsconsensos construïts amb tots els grups,el que vam fer quan vam posar el llaç.

No era pas cap secret, però ara s’explicaamb tot detall en un llibre. Em refereixoa la seva participació en l’exili dels polí-tics catalans, quan va buscar l’assesso-rament de l’advocat Gonzalo Boye.Jo reivindico la tradició del catalanismepopular progressista, d’esquerres muni-cipalista d’aquest país, que és la de Ma-cià, Companys, Comorera, la d’ERC delsanys trenta i que és la del moviment so-cialista unificat, del bloc obrer i campe-rol, la del PSUC, que defensava l’autogo-vern de Catalunya sense desentendre’sde la necessària modernització i regene-ració d’Espanya, que entenia que sensela segona no era possible avançar en laprimera. Ja ho deia Companys i la histò-ria li va donar la raó, quan deia que Espa-nya no pot canviar sense Catalunya peròque Catalunya tampoc no podrà ser lliu-re mai si Espanya no canvia.

Ja que cita el primer secretari del PSUC,Joan Comorera, vostè li recomana a l’in-dependentisme el mateix que l’euroco-munisme va suposar per a la família co-munista, és a dir, un bany de realitat.Hi ha una part de l’independentisme mà-gic que segueix alimentant una fantasiaamb tres derivades. La fantasia de pen-sar que tenir raó democràtica és sufi-cient perquè les coses succeeixin. Enaquest sentit, Camus ja ho deia: la sevageneració va aprendre que es podia tenirraó i perdre. La segona és la fantasia delrescat europeu, muntada a partir de lamanca de comprensió del que és la UnióEuropea, un club d’estats que no es guiapels principis morals o ètics sinó perl’statu quo, no només el seu sinó tambéel de l’Estat espanyol. La tercera és lafantasia de “nosaltres sols”, que té a veu-re amb tenim pressa, ho tenim a tocar...,tot aquest imaginari que va fer accelerarel procés i va dur a pensar que es podriapolsar el botó màgic posant una urna.Les sobiranies no es conquereixen no-més així. Personalment vaig defensarmolt l’1-O, era un moment encertat dedesafiament i d’exercici de sobirania, pe-rò el perímetre que es va eixamplar alvoltant de les urnes després es va empe-titir el 27 d’octubre amb la declaracióunilateral. I això té a veure amb el desco-neixement del que és l’Estat espanyol enconcret. S’ha menyspreat la fortalesa del’adversari i s’han sobrevalorat les prò-pies fortaleses i no s’ha tingut en compteque qualsevol repte d’aquestes caracte-rístiques necessita aliances no només aEuropa sinó a la resta de l’Estat, que és elque oferim nosaltres. Som l’únic partitsobirà català que té aquestes aliances,suficients per poder avançar. Potser méslentament del que alguns voldrien, i aquíestà molt bé la comparació amb l’euroco-munisme. Els comunistes lúcids vanveure que la societat no estava prepara-da per a una revolució com la que ells vo-lien, que calia entrar en la via parlamen-tària, en la democràcia formal. Van po-sar el comunisme com un ideal apostantpel progressisme.

Afirma que representa aquesta via méspossibilista i ho acompanya amb unapromesa que no agradarà gaire a alguns

independentistes: el referèndum, diu, noha de ser una línia vermella a l’hora denegociar possibles majories.I estem contents que també ho diguiERC, tot i que no ens fiem gaire de les se-ves línies vermelles, que van variant. Es-tem en un moment de molta excepciona-litat, ens hem d’asseure en una taula dediàleg sense condicions prèvies. Aquestva ser un dels motius pels quals va fra-cassar la taula de diàleg que naixia de laDeclaració de Pedralbes. Era una bonabase, que permetia avançar. Les líniesvermelles d’uns i dels altres van fer fra-cassar aquell intent i ara estem en unaruleta russa on pot passar qualsevol co-sa. Pot guanyar el tripartit de Colón, queens retornaria a una Espanya en blanc inegre, etcètera. Tot això és fruit d’aques-

ta irresponsabilitat dels actors polítics, inosaltres posem l’accent en ERC, que vapresentar l’esmena a la totalitat delspressupostos generals de l’Estat. Això vatrencar la taula.

Sense línies vermelles vol dir amb unxec en blanc?No. Que les nostres propostes es conver-teixin en línies vermelles dependrà de laforça que ens doni la gent. Si nosaltrestenim molt bons resultats, això voldràdir que tindrem prou força per posar-lesnosaltres, les línies vermelles.

L’han definit com a candidat sorpresa.Se sent còmode, amb aquesta definició?No em molesta [somriu]. Estic en el pro-jecte des dels orígens i amb una trajectò-

ria prèvia. Les apostes dels candidats te-nen a veure amb una capacitat de rege-neració de l’espai, de reconnectar-seamb les essències i els orígens, en aquestcas amb una persona com jo que va for-mar part de la cuina del projecte al costatde l’Ada Colau.

Asseguren que són una formació que nodeu cap crèdit als bancs i que això elsdona llibertat a l’hora de fer propostesper resoldre problemes com el de l’habi-tatge. Però de la mateixa manera quecritiquen “l’independentisme màgic”, avostès els podrien retreure també elconcepte de la “justícia social màgica”.Cal intentar posar en pràctica les aspira-cions sense generar dany social. La críti-ca a l’independentisme màgic és no ha-ver calculat el moviment de l’adversaripolític i la generació d’una situació inèdi-ta que és la següent: aquells que aspira-ven al màxim autogovern per a Catalu-nya han aconseguit, contra la seva volun-tat, que estiguem a les quotes d’autogo-vern més amenaçat dels últims vintanys. Tornant al tema de l’habitatge,hem demostrat que es podien canviar lesregles del joc als promotors, obligant-losa reservar el trenta per cent de les novesconstruccions per a habitatges socials,hem posat multes milionàries a bancs ifons d’inversió amb pisos abandonats,hem creat una unitat especialitzada enfrenar desnonaments, hem multiplicatper quatre els pressupostos en habitatge.Si no haguéssim governat, això de la“justícia social màgica” potser seria unretret pertinent, però tenim l’aval del’experiència. I, a més, amb superàvit enels comptes. Ens hem trobat molt sols,però, perquè la política d’habitatge nodepèn només d’una administració muni-cipal. Cal la implicació de totes les admi-nistracions, i més quan en aquest temal’Estat ha fet una clara desinversió.

Amb propostes com aquesta d’aplicarun impost del 3 per cent a les grans for-tunes serà difícil que els bancs els donincrèdits quan els necessitin.No podem oblidar que primer es van res-catar els bancs, és a dir els responsablesde la crisi, que no pas les víctimes. Per ai-xò ha arribat l’hora que els bancs torninel deute contret amb la ciutadania. Laidea és que aquells que han tingut unaresponsabilitat més gran en la crisi,aquells que amb les seves decisions com-prometen el futur del territori, com arales grans fortunes, el milionaris, es cor-responsabilitzin. Estem parlant d’untres per cent, que és simbòlic.

Un simbolisme de deu mil milions d’eu-ros...A l’any. Que permetrien afrontar unatransició ecològica per donar resposta alreclam de la ciutadania, sobretot els jo-ves, que ens alerten que estem destruintel planeta.

Altres candidats prefereixen abaixar elsalari mínim de 900 euros a 850.Aquesta proposta del senyor Pablo Casa-do fa pensar que potser és la quantitatque ell es gasta en un sopar amb els seusamics banquers. A més, l’economia ne-cessita més demanda interna i, si tenimtreballadors precaris que no arriben a fi-nal de mes, no hi haurà reactivació. ■

JUANMA RAMOS

❝Si no haguéssim governat,el retret de la “justíciasocial màgica” seriapertinent. Però teniml’aval de l’experiència

❝No podem oblidar queprimer es van rescatar elsbancs, és a dir elsresponsables de la crisi,que no pas les víctimes

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’ABRIL DEL 201910 | Nacional |

3811

12-1

1341

22w

Carles Puigdemont es vaconvertir ahir en el candi-dat de facto de Junts perCatalunya a les eleccionsde diumenge. El presidentexiliat va acusar Ciuta-dans i el PP d’intentar “demanera desesperada” pro-hibir-li uns drets que té “in-tactes” per presentar-se ales eleccions europees des-prés que els dos partits ha-gin recorregut a la JuntaElectoral Central (JEC)contra la seva candidatu-ra. Puigdemont va apel·laral vot a Junts per Catalu-nya el 28-A perquè és la for-ça que volen “apartar”. “Noels sortirà bé, tornaran afer el ridícul”, va advertiren un missatge des de Bèl-gica en el míting final de laformació a Lleida. Enaquest sentit, el presidentveu nerviosisme en les filesunionistes perquè “deuenhaver vist” que podrà aga-far l’acta d’eurodiputat.

El cap de llista a les euro-pees del 26-M va alertar que“si hi ha una cosa que ob-

sessiona especialment”l’Estat espanyol és que novol veure “ni en pintura”JxCat, a la qual voldrien “fo-ra de l’arc parlamentari”.

La candidata númerodos de Jordi Sànchez, Lau-ra Borràs, va demanar quesi algú vol votar Puigde-mont que no s’esperi al 26-M i que ho faci diumenge,perquè “potser no us deixa-ran votar-lo a les eleccionseuropees”. “Siguem tots icadascun de nosaltres elpresident Puigdemont; elvolen lluny i apartat, i el tro-baran a JxCat, recordeu-hoquan voteu el 28-A”, vaarengar.

De fet, JxCat presentaràal·legacions al recurs.Fonts de la formació indi-quen que Puigdemont està

“degudament inscrit” en elcens electoral, tot i que as-seguren que tampoc no ésimprescindible per poder-se presentar als comicis irecorden que els també exi-liats Lluís Puig i Jami Mata-mala es presenten el 28-Asense que ningú no ho hagiimpugnat.

La candidata númerotres per Barcelona, MíriamNogueras, va assegurar quevolen bandejar Puigde-mont perquè “ha demos-trat que a l’Estat espanyolse’l pot vèncer” i, en una crí-tica velada a ERC, que aspi-ra a rellevar l’espai postcon-vergent a les municipals, vaaclarir: “Nosaltres no te-nim cap intenció de ser unpartit hegemònic d’una au-tonomia maltractada.”

I Artur Mas va dirigir-seals independentistes inde-cisos que puguin tenir algu-na “confusió”, per dir-losque “JxCat és el que méss’assembla” a Junts pel Sí,la coalició de CDC, ERC i in-dependents que va fer pos-sible la primera majoria ab-soluta independentista,amb la CUP. ■

Puigdemont fa unacrida a votar JxCatdavant l’intent de Csi el PP d’apartar-loa La formació presentarà un recurs a la JEC contra lapretensió dels dos partits unionistes d’impedir que elpresident exiliat concorri a les eleccions europees

Emili BellaBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

La Junta Electoral Central(JEC) ha acordat sancionar elpresident de la Generalitat,Quim Torra, pel missatge ins-titucional de Sant Jordi i perhaver enviat correus electrò-nics als funcionaris en consi-derar que en els dos casos vautilitzar expressions identifi-cables amb missatges elec-torals de partits. La JEC haestimat parcialment una de-núncia de Ciutadans amb

“Si hi ha una cosaque els obsessionaés veure Junts perCatalunya fora delCongrés i el Senat”Carles PuigdemontPRESIDENT EXILIAT

Puigdemont va intervenir ahir en l’acte final de JxCat a Lleida des de l’exili ■ EL PUNT AVUI

l’argument que durant els pe-ríodes electorals els poderspúblics no poden fer actes enquè es pronunciïn expres-sions coincidents o similars ales que utilitza en la campa-nya electoral alguna forma-ció. Torra hauria incomplertaquest deure de neutralitatpolítica quan es va referir alspresos polítics (“per segonany consecutiu viurem unSant Jordi amb presos i exi-

liats polítics”) i també quanva demanar una mediació in-ternacional per “resoldre elconflicte de manera demo-cràtica”.

En el cas dels correus, apartir d’un recurs del PSC i deCs, la JEC considera que nopodia fer referència al “nefast155” o a l’absència del “presi-dent Puigdemont i els conse-llers del seu govern que estanamb ell a l’exili o a la presó”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La JEC expedienta Torra pel missatge de Sant Jordi

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’ABRIL DEL 201912 | Nacional |

“Estic convençut que emjutgen per les meves idees,no pels meus fets. Votarno és un delicte i, en canvi,impedir-ho per la força sí.”Aquestes frases, expressa-des per Oriol Junqueras alSuprem, van ser projecta-des ahir a l’acte de final decampanya d’ERC a les co-marques gironines, on laseva visualització va ar-rencar el primer granaplaudiment dels assis-tents. Des del centre cul-tural La Mercè de la capitalgironina, el número 2 delsrepublicans en la candida-tura al Congrés per Barce-lona, Gabriel Rufián, va re-cordar que el 28-A “és unacita amb la història”: “Ensjuguem moltes coses.Hem d’omplir les urnes deveritats i, des de l’ajunta-ment més petit del paísfins a la institució mésgran, hem de plantar caraa la salvatjada que hi haginou demòcrates a la presóper un referèndum.”

“Ens enfrontem a dosfronts, a una dicotomia”,va subratllar Rufián. “Unés el del PP, Ciutadans iVox. És un front irreal,que no suma. En canvi,n’hi ha un altre que pot serreal, que és el del PSOE iCiutadans, que és tan no-ciu o més que el primer.”Hi va afegir que la unió

“PSOE-Cs és la del feixis-me cool i que, si pot,aquest front aplicarà el155”: “Si el republicanis-me català és fort, això nopassarà. ERC és l’únic obs-tacle.” D’altra banda, vallançar dos missatges. Un“a la direcció del PSOE i almal anomenat PSC”:“Dormiu bé i teniu la cons-ciència tranquil·la desprésde no moure ni un dit perl’alliberament dels nostrescompanys a la presó? Si te-niu moral, la resposta ésque no.” I, tot seguit, Ru-fián va adreçar el segon

missatge “a la bona gent”:“Ens dirigim al socialismecatalanisme que queda ique vota el PSC, que haviatingut unes sigles glorio-ses. Els que encara pensena donar suport als socialis-tes, els dic que, si compar-teixen els valors de la de-mocràcia, de la justícia so-cial i de l’antifeixisme, ésque són dels nostres!”

Durant l’acte, la candi-data d’ERC al Congrés perGirona, Montse Bassa, vaexplicar que va decidir en-capçalar la llista per la se-va germana Dolors i per la

resta de presos polítics iexiliats, per l’activisme dela gent i per totes aquellespersones que l’han acom-panyada “hores, hores ihores” a la presó del Puigde les Basses: “Vaig con-vertir la ràbia que sentiaen energia positiva. Emvaig adonar que les llàgri-mes no els traurien de lapresó, que no volem anarde victimisme. Hem delluitar contra la repressióespanyola i treballar per laindependència de Catalu-nya. La meva germana emva requerir durant la cam-panya que no perdés niuna hora a anar-la a veure,sinó que treballés per talde sortir a guanyar, a gua-nyar i a guanyar.”

Omplir de groc i lilaEl vicepresident del go-vern de la Generalitat, Pe-re Aragonès, va demanartenyir diumenge les urnesde groc i lila i va tenir unesparaules d’agraïmentvers el diputat Joan Olòrizper la feina feta al Con-grés. L’alcaldable d’ERCper la ciutat de Barcelonaa les municipals, ErnestMaragall, va remarcarque Dolors Bassa “repre-senta la llibertat, per laqual ella ha treballat ambtanta brillantor”. Paral·le-lament, la senadora Mire-lla Cortès va assenyalarque “no s’ha de perdre devista que el PSOE tambéforma part del bloc del155”. Just abans es vaprojectar un missatge del’alcaldable d’ERC a la ciu-tat de Girona, QuimAyats, que ahir va haverde declarar al Supremcom a testimoni. Va dirque “l’independentismeha de guanyar les elec-cions de forma clara i con-tundent, omplint les urnesde democràcia, d’igualtat ide República”. ■

Gisela PladeveyaGIRONA

Rufián: “El front PSOE-Cs,si pot, aplicarà el 155”a El número 2 d’ERC al Congrés per Barcelona va participar a l’acte final de la campanya a Girona,on va apel·lar al vot dels socialistes catalanistes a Montse Bassa: “He convertit la ràbia en energia”

La secretària general d’ERC,Marta Rovira, va demanar almatí “el vot feminista” i vaapostar per la incorporació dedones “a l’espai polític i a lapresa de decisions”. “Fa faltaaquesta visió de gènere”, vaafirmar, per lluitar contra laviolència masclista, l’escletxasalarial i la mirada patriarcal,mentre reivindicava les figu-res de Carme Forcadell i Do-lors Bassa. Rovira ho va dir enla seva segona aparició en

Al centre cultural La Mercè es va fer ahir el darrer gran míting de campanya d’Esquerra a les comarques gironines ■ MANEL LLADÓ

campanya, en un acte a la bi-blioteca Montserrat Abelló deBarcelona amb altres candi-dates. La número 3 al Con-grés, Carolina Telechea, vadestacar el compromís d’ERCde “feminitzar partit i llistes” iva recordar que presenten5.425 candidates a les muni-cipals i que les dones són ma-joria als municipis majors de3.000 habitants. ERC tambéconfia a doblar la cinquantenad’alcaldesses actuals. ■ Ò.P.J.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Rovira demana “el vot feminista”

La Junta Electoral Centralha ampliat fins avui a lesdues de la tarda el terminiper poder dipositar el votper correu, davant els re-tards acumulats a causade les vacances de Setma-na Santa, que van fer quela majoria de votants dei-

xessin el tràmit per aaquesta setmana. Això haprovocat llargues cues enmoltes oficines de Cor-reus, que han hagut d’am-pliar els horaris, en algunscasos fins a mitjanit, i hanampliat temporalment enunes 4.500 persones laplantilla en el conjunt del’Estat per garantir queningú es quedés sense vo-

tar. El director d’opera-cions de Correus, MagínBlanco, assegurava ahir almatí a Efe que quedavenunes 150.000 personesencara pendents de fer-ho, després que la vigílian’arribessin a votar en undia 250.000, així que la si-tuació havia de quedar gai-rebé superada ahir ma-teix. A Catalunya són unes

116.218 les persones quehan demanat el vot percorreu, i en el conjunt del’Estat s’han superat els1,3 milions. Pel que fa alvot exterior, s’han rebut29.301 peticions entre lesquatre circumscripcions.Seran comptabilitzatstots els que arribin als seuscol·legis diumenge abansde les vuit del vespre. ■

Correus i la JEC amplien horarisper facilitar el vot per correuRedaccióBARCELONA

Cues ahir per votar per correu en les eleccions dediumenge en una oficina de Correus de Madrid ■ EFE

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’ABRIL DEL 201914 | Nacional |

Virtudes PérezTARRAGONA

au Ricomà repeteix com a alcal-dable per ERC a l’alcaldia de Tar-ragona. Advoca pel canvi i criticael viratge cap a la dreta de l’alcal-

de Fèlix Ballesteros, de qui diu que “havolgut ser un petit Maragall i no se n’hasortit”.

A Tarragona l’any 2011 ERC va perdredos regidors i al 2015 en va obtenir 4.Què esperen d’aquestes eleccions?Som molt conscients que serà un Ajun-tament molt repartit en molts grups inosaltres aspirem a ser la primera força.

Tarragona és una plaça difícil per a lesopcions més sobiranistes, amb un vo-tant que no s’identifica amb tesis inde-pendentistes... Quin serà el seu missat-ge per intentar capgirar la tendència?A Tarragona actualment hi ha una grannecessitat de canvi, hi ha molta gent queentén que els 12 anys de govern de Ba-llesteros no han estat productius, que laciutat està encallada. ERC pot encarnaraquest projecte renovador.

ERC al final es presenta separat d’altresopcions independentistes. La idead’anar junts com defensava l’ANC no hareeixit, malgrat les pressions...Jo no parlaria mai de pressions, hi ha ha-gut contactes, hem tingut reunions, peròsempre han estat respectuoses. Per partnostra hem explicat que a Tarragonaplantejar independència sí, independèn-cia no no tenia cap futur. Els númerossón els que són. El que necessita és uncanvi en la manera de portar la ciutat.

A la majoria de municipis ERC apostaper una candidatura transversal, ambgent independent en els primers llocs dela llista. Han seguit el mateix criteri ambla voluntat de donar cabuda a diferentssensibilitats?En el nostre cas, el grup municipal conti-nua perquè crec que hem fet una feinabona, com a grup ens hem fet forts. No-més una regidora no hi és per temes es-trictament professionals. La llista preténser representativa de la diversitat que hiha a Tarragona, que és una ciutat moltdiversa. Entre els deu primers hi ha unapersona nascuda a Xile i una altra a Bu-carest.

I amb vista al pacte postelectoral inten-

P

PERILL · “A la inauguració dels Jocs del Mediterrani a Ballesteros li va semblar bé fer un actemolt espanyolista, si puja Vox també serà responsabilitat seva” PROCÉS · “Plantejarindependència sí, independència no a una ciutat com a Tarragona no tenia cap mena de futur”

Llicenciat en història general i geografia,Pau Ricomà (Tarragona, 1957) milita a ERCdes de l’any 2000. Ha estat president co-marcal, president a Tarragona, conseller na-cional i secretari d’organització de la secciólocal. La seva gran passió són els castells.Forma part de la Colla Jove Xiquets de Tar-ragona, de la qual ha estat president. Tambéés membre de la Fundació Topromi o la So-cietat Arqueològica Tarragonense. Li agra-da la música, escriure i es declara un “en-amorat” de la platja Llarga.

Un apassionat delscastells i de la història

Candidat d’ERC a l’alcaldia de Tarragona

Pau Ricomà i Vallhonrat

“Ballesteros haalimentat l’ou de laserp a Tarragona”

ARXIU

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’ABRIL DEL 2019

taran sumar forces per barrar el pas alspartits que van donar suport al 155 comtambé s’ha plantejat a altres ciutats?Nosaltres som l’alternativa a la manerade fer de l’alcalde Ballesteros i el PSC. Hiha quatre partits que tenen valors repu-blicans que són els que Tarragona neces-sita per canviar, aquests partits són evi-dentment el PDeCAT, la CUP, els Co-muns i nosaltres. Jo no sé si tots podremgovernar junts, però tots han de facilitarque la força més votada sigui la que tin-gui l’alcaldia.

A més els socialistes aquí ja estan go-vernant amb el PP.A Tarragona el PSC ha pactat amb el PP,cosa gairebé inèdita en una ciutatd’aquestes característiques, i això hamarcat un perfil molt dretà.

Quin balanç fa del govern de Ballesterosamb el PP?Jo crec que la ciutat en aquests anys s’haencallat i ha donat una visió cap enforamolt negativa. La imatge més clara vaser la inauguració dels Jocs del Mediter-rani, que en lloc de fer-se amb les enti-tats que hi ha a la ciutat el que va fer vaser espanyolitzar la ciutat.

Destaqui tres eixos claus de la seva cam-panya.Un creixement urbanístic pensat per ales persones. Tarragona és una ciutatmolt disgregada, amb barris molt distan-ciats. Aquí hi ha una necessitat bàsica

que és cosir la ciutat, i en comptes d’aixòel que està fent Ballesteros és una apostaper plans parcials enormes, tot el contra-ri del que necessitem. L’altra aposta és laparticipació. No hi ha cap tipus de vincleentre entitats veïnals i Ajuntament. Eltema és dramàtic. El que volem fer és or-ganitzar la ciutat en districtes com jahan fet Sabadell, Terrassa, ciutats mitja-nes com la nostra.

I com s’ha arribat a aquesta situació dedesídia que descriu? Els socialistes hitenen responsabilitat, però és queabans va governar CiU durant 18 anys...No hi ha hagut una classe industrial po-tent a la ciutat. Tenim elits molt febles ipoc compromeses amb el territori i elpaís. Alguns problemes són generats desde la ciutat. Es va fer una aposta pelsJocs del Mediterrani, es va aconseguirque la Generalitat posés molts diners,però és una aposta que no té res a veure

amb les potencialitats que té la ciutat,que són patrimonials, d’un altre tipus.L’alcalde Ballesteros va voler passar a lahistòria per ser un petit Maragall i no sen’ha sortit ni de bon tros.

Com porten les crítiques que acusenERC de diluir l’opció independentista, debotiflers per optar per la via més lentacap a la independència?Jo ho porto molt bé. Estic segur que es-tem fent el que cal fer. És l’única via re-alista que hi ha. A més hi ha unes perso-nes que ho diuen molt clar, de fora delpartit. Eduard Voltes va fer un articleamb el qual estic molt d’acord. Va dir queERC és el partit independentista de famés anys. Nosaltres hem esperat pa-cientment que altra gent entrés, benvin-guts siguin. El que no pot pretendre lagent que ha entrat a última hora és tan-car la porta perquè no entri ningú més.Cal obrir la porta perquè entri més gent.

Pensen que la fragmentació que s’estàdonant als comuns, amb alguns diri-gents que ja han entrat a les seves llis-tes, beneficiarà ERC?Jo no ho enfocaria com una guerra ambels comuns perquè tenim moltes cosesen comú amb ells i hem de fer cosesjunts. Jo crec que és bo que cada partitexplori els seus límits, les seves fronteresper intentar guanyar gent per a l’inde-pendentisme cap al republicanisme.Aquest és el camí. El que no té sentit ésreplegar-se, així serem menys. El quehem de fer és anar obrint portes. De fetCuixart ho va dir de manera molt clara:no es tracta d’ampliar la base sinó de fercoses junts.

I quant a la CUP, els preocupa que el vo-tant més impacient l’acabi votant?Amb les municipals la feina que hem fetaquests quatre anys amb ells ha estatmolt cordial, ens hem ajudat molt i te-nim claríssim que després de les elec-cions ens hem de seguir ajudant.

Vox irromp amb força, està sumant afi-liats. Li treu la son?Em preocupa, no sé la volada que tin-dran però sí sé que malauradament l’al-calde Ballesteros va alimentar l’ou de laserp. El dia de la inauguració dels jocs hihavia molta gent amb entrades gratis,gent de Tabàrnia, de Vox. En aquell mo-ment li va semblar bé fer un acte espa-nyolista, que ningú xiulés el rei. Si Vox ti-ra amunt en serà responsable també. ■

El que no pot pretendre lagent que ha entrat a últimahora és tancar la portaperquè no entri ningú més

❝ ❝Ballesteros va voler passara la història per ser un petitMaragall i no se n’ha sortitni de bon tros

8686

45-1

2004

28Q

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’ABRIL DEL 201916 | Nacional |

66900669106692066930669406695066960669706698066990

66901669116692166931669416695166961669716698166991

66902669126692266932669426695266962669726698266992

66903669136692366933669436695366963669736698366993

66904669146692466934669446695466964669746698466994

66905669156692566935669456695566965669756698566995

66906669166692666936669466695666966669766698666996

66907669176692766937669476695766967669776698766997

66908669186692866938669486695866968669786698866998

66909669196692966939669496695966969669796698966999

76400764107642076430764407645076460764707648076490

76401764117642176431764417645176461764717648176491

76402764127642276432764427645276462764727648276492

76403764137642376433764437645376463764737648376493

76404764147642476434764447645476464764747648476494

76405764157642576435764457645576465764757648576495

76406764167642676436764467645676466764767648676496

76407764177642776437764477645776467764777648776497

76408764187642876438764487645876468764787648876498

76409764197642976439764497645976469764797648976499

330330330330330330330330330330

300300300300300360300300300300

300300300300300300300300300300

300300300300300300300300300300

330330330330330330330330330330

360300300300300300300300300

12.300

330390390330330330330390330

300.000

300300360360300300300300450

12.300

300300300300300300300300360360

300300300300450300300300300300

180180

60.030180180180180180180180

150150

7.620150150210150150150150

150150150150150150150150150150

150150150150150150150150150150

180180180180180180180180180180

210150150150150150150150150150

180240240180180180180240180240

150150210210150150150150150150

150150150150150150150150210210

1507.770

150150150150150150150150

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

......

........

........

........

........

........

........

........

........

........

.....

........

........

........

........

........

........

........

........

........

......

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

......

........

........

........

........

........

........

........

........

........

.......

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

.......

........

........

........

........

........

........

........

........

8880200

0

51 842 353 2344

05 5006699671967916

99616267696

6

9872737

8898

419949

780180

30

60 150 150 18030

60 780990840840240

9090909030

1506060

6060

150150

........

........

.........

......... ........ ........ ........

.........

......... ........

........

........

........

........

.........

.........

.........

.........

.........

........

.........

.........

.........

.........

........

........

LOTERÍA NACIONALSORTEIG DEL DIA 25 D’ABRIL DEL 2019

00 11 22 33 44 55 66 77 88 99Sis sèries de 100.000 bitllets cadascuna

Llista acumulada de les quantitats que han correspost a cadascuna de les sis sèries dels números premiats, classifi cats per la seva xifra fi nal

Aquests premis caduquen als tres mesos, comptats a partir del dia següent al del sorteig

NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS

SORTEIG33 19

EN AQUEST SORTEIG HI HA EN JOC 12.600.000 D’EUROS EN PREMIS

Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions

El joc

El candidat socialista a leseleccions espanyoles, Pe-dro Sánchez, va reclamarahir a les 4.000 personesque es van aplegar a l’actecentral del PSC a Barcelo-na que mobilitzin veïns,coneguts i que convencinabstencionistes i dubtososperquè el 28 d’abril puguinobtenir una “àmplia majo-ria” i, d’aquesta manera, elPSOE pugui “culminar eltreball que va començaramb la moció de censuraparlamentària” de fa deumesos. Per Sánchez,aquest és el camí per conti-nuar “caminant cap a lajustícia social, la convivèn-cia i la neteja política”.

De fet, la necessitat demobilitzar l’electorat de

l’esquerra amb l’espantallde la por que sumin PP,Ciutadans i Vox, o per evi-tar que hagin de dependrede les formacions indepen-dentistes, va ser el temarecurrent en totes les in-tervencions que es van fera la Vall d’Hebron, des de lainicial de Josep Borrell;passant pel candidat a lesmunicipals a la capital,Jaume Collboni; l’holan-dès Frans Zimmerman,que vol presidir la Comis-sió Europea; el primer se-cretari del PSC, MiquelIceta, i la cap de llista perBarcelona, Meritxell Ba-tet. I és que els socialisteses malfien de les enquestesque els donen la victòriadesprés d’onze anys, tot ique “és cert que hi estemmol a prop i hi ha molt bonambient”, reconeixia Sán-

chez, per immediatamentadvertir que els sondejostampoc preveien queTrump seria el presidentdels EUA, que Bolsonaropresidiria el Brasil o que aFinlàndia el socialisme no-mes guanyaria per 6.000vots de diferència a la ul-tradreta.

En la retina del socialis-me encara cueja el que vapassar en els comicis an-dalusos i per aquest motiuel missatge de Sánchez vaser el de “no confiar-se, norelaxar-se” perquè s’ha de-mostrat que no “és sufi-cient guanyar, sinó ques’ha de governar”. Per aixòBatet abans havia dema-nat que per cada insult imentida que sortís de laboca de la ultradreta s’hirespongués amb “un votsocialista”, fet que va apro-

fitar Sánchez per brome-jar després que ambaquesta fórmula el PSOEtenia assegurada la majo-ria absoluta. Batet va aler-tar que era necessari dei-xar-se d’“aritmètica i càl-culs”, perquè, si no, “el 29d’abril serà tard, tot seranlamentacions i ens queda-rà cara de tòtils”.

No a la independènciaEl candidat a tornar a pre-sidir La Moncloa no es vareferir a l’independentis-me fins al final del discursper reiterar el missatgeque “mai és mai i no hi hau-

rà referèndum ni indepen-dència ni el trencament dela Constitució”, tot retra-ient als dirigents d’aques-tes formacions que en pri-vat reconeixen que la inde-pendència “no és possible”.Per això els va demanarque “deixin d’enganyar elsque van creure en ells”. So-bre el suport que van rebrea la moció d’ERC i el PDe-CAT, també va deixar clarque el que va passar el mesde juny va ser “una mocióde censura contra la cor-rupció del PP”.

Entre els discursos perevitar tornar a l’Espanya

en blanc i negre, els socia-listes també van tenirtemps per donar valor a lafeina de govern dels últimsdeu mesos. Un d’ells va serIceta, que va recordar pri-mer que Sánchez haviacomplert amb el “Líbranosde Rajoy i del PP”, per des-prés enumerar que s’haviaapujat el salari mínim a900 euros i el poder adqui-sitiu de les pensions, s’ha-via recuperat la sanitat pú-blica i universal, s’haviaequiparat la baixa de pa-ternitat i s’havia lluitatcontra la pobresa infantil,entre d’altres accions. ■

Jordi AlemanyBARCELONA

Crida de Sánchez aculminar la mocióobtenint la majoriaa Els socialistes es malfien de les enquestes i apel·len a lamobilització per no dependre de la dreta ni de l’independentisme

Frans Zimmerman, Jaume Collboni, Pedro Sánchez i Meritxell Batet saludant els 4.000 assistentsabans de l’inici de les intervencions de l’acte central d’ahir a Barcelona ■ JOSEP LOSADA

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’ABRIL DEL 201918 | Nacional |

Virtudes PérezTARRAGONA

osé Luis Martín va entrar a l’Ajun-tament de Tarragona l’any 2007amb l’actual president del PartitPopular a Catalunya, Alejandro

Fernández. El 2016 el va substituir coma primer tinent d’alcalde i portaveu i aratambé com a alcaldable.

Quan el van escollir, va dir que apostariaper la continuïtat. És amb aquest criterique heu elaborat la llista?La idea era que continuessin els quatreregidors, però l’Imma Rodríguez va deci-dir no presentar-se per motius professio-nals i personals. És una llista continuistaperquè creiem que la gent ha valoratmolt positivament la feina que hem fet ales àrees en què hem governat, tant a Es-pais Públics com a Mobilitat, Turisme iEsports. Hem introduït gent de tots elsperfils i de tots els barris, entre els qualshi ha quatre menors de 24 anys.

Quin balanç feu de la gestió després detres anys i mig de govern amb el PSC?Nosaltres hem intentat apostar per unmodel de ciutat que no es pot implantaren tres anys, però és el que hem intentat.Més que parlar d’un programa electoral,

parlarem d’aquest model de ciutat quetenim i aquí ens basarem molt en el quehem fet aquests tres anys i que la gent havalorat. Ara volem presentar un modelper transformar la ciutat.

Quins seran els principals eixos d’actua-ció per aconseguir aquesta transforma-ció de què parleu?El que sí que no farem és parlard’aquests grans projectes faraònics queal final ja ningú es creu, sinó que el quevolem és fer una ciutat passeig, amable,

J

PROCÉS · “Qui parla de l’1-O en les eleccions municipals és que no té idees, que no té capprojecte de ciutat per a Tarragona” CONSTITUCIÓ · “Els partits constitucionalistescontinuaran sent majoria a la ciutat” RIVAL · “Ciutadans és un projecte en descomposició”

Nascut a Tarragona l’any 1966, José LuisMartín García és advocat de professió.Llicenciat en dret per la Universitat de Bar-celona, té un màster en fiscalitat avançada iun postgrau en dret immobiliari i urbanístic.Regidor de l’Ajuntament de Tarragona desde l’any 2007, és primer tinent d’alcalde iportaveu del grup municipal del PP. Tambéés diputat provincial a la Diputació de Tarra-gona des del 2012 i president comarcal delPP, així com membre del comitè executiudel PPC i del PP de Tarragona. ■

Advocat, expert enfiscalitat i urbanisme

Candidat del PP a l’alcaldia de Tarragona

José Luis Martín

“El pacte amb elPSC és de ciutat,sense ideologies”

ARXIU

El que sí que no farem en lacampanya és parlard’aquests grans projectesfaraònics que al final ningúes creu

❝

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’ABRIL DEL 2019

oberta al mar. Insistirem en fer una ciu-tat més neta, amb més arbrat… Perquè siés amable per als tarragonins ho seràtambé per al turisme que vingui, i serviràcom a projecció cultural i internacional.

I pel que fa a les infraestructures i laconnexió amb els barris, una reivindica-ció històrica de moltes entitats?Nosaltres tenim quatre actuacions assu-mibles, que connectaran tota la ciutat dellevant a ponent i de Sant Salvador almar. I serà assumible per a la ciutat.

Aquesta continuïtat de què parleu voldir tornar a facilitar l’alcaldia a Balleste-ros en cas que fos necessari?Per contestar a això hauríem de suposarque Ballesteros guanyarà. Nosaltres sor-tirem a guanyar i crec que la relació haestat bona perquè quan vam signar elpacte, el febrer del 2016, també vam dei-xar clar que era un pacte per a la ciutat,sense ideologies. Les voreres s’han d’ar-reglar i arreglar una vorera no implicacap ideologia i s’ha de fer tan bé compots. Per parlar de pactes haurem d’es-perar a veure els resultats electorals.

Però la campanya de les generals perju-dicarà segur aquesta pretensió de dei-xar al marge la ideologia...És possible que els partits que no tinguinun model de ciutat intentin barrejar lesgenerals, el Parlament, tot el que tinguinal seu abast. Però nosaltres a les munici-pals parlarem del model de ciutat.

El preocupa que Ciutadans li tregui votsals barris més castellanoparlants?Ciutadans a Tarragona va començaramb quatre regidors a l’Ajuntament i arasón dos. Jo crec que és un projecte endescomposició aquí i als municipis delcostat, com Reus per exemple. A Cam-brils i Salou les agrupacions municipals

també tenen problemes. No, no ens pre-ocupen. Possiblement ells estan preocu-pats per nosaltres.

I pel que fa a Vox, quina és la percepció?Sembla que estan augmentant en nom-bre d’afiliats…No sé res de Vox. Que jo sàpiga no tenencap projecte de ciutat.

És millor la seva relació amb AlejandroFernández, l’actual president del PP, queamb Xavier García Albiol?

Amb Xavier García Albiol tinc i he tingutuna bona relació, però és veritat que ambl’Alejandro Fernández ens coneixem desde fa molts anys i hem treballat junts al’Ajuntament de Tarragona. Estic moltcontent que sigui el president del PP deCatalunya.

I què opina que s’hagi comparat amb elspresos perquè ell també s’aixeca a lessis del matí?Jo el que dic en aquest sentit és que lapresó provisional està perfectament re-gulada. Hi ha uns requisits importants,que és la gravetat de la pena i el risc defuga. El risc de fuga jo crec que és evidentque existeix. És evident també la grave-tat dels fets, i basant-se en això es va dic-taminar la presó provisional.

Tarragona sempre ha estat una plaça difícilper a les tesis sobiranistes. Creu que tot eltema del procés i l’1-O pot influir i provocarun tomb inesperat a l’Ajuntament?Jo crec que no. El que és una llàstima ésque continuem parlant del procés. A Tar-ragona el PP i els partits constituciona-listes són majoria i jo crec que aquestamajoria seguirà governant la ciutat. Noestic preocupat, malgrat que sé que a al-guns d’aquests partits que no tenen pro-jecte per a la ciutat potser els interessaparlar d’això per barrejar les coses.

Però sembla que és inevitable parlar del’1-O, una data que per a molta gent vaser com un punt d’inflexió.

Em fa gràcia que després d’un any i miges continuï parlant de l’1 d’octubre. Jo elque penso és que la gent que parla de l’1-O a les municipals no sap de què parlar,que no té projecte per a la ciutat.

Vostè defensaria un nou 155?El 155 està perfectament regulat en elsseus requisits. Jo crec que en el momentque es va adoptar es va adoptar correcta-ment. El PP ho tenia clar i ho va votar, nocom altres partits que al començamentera que no, després que sí, després queno perquè no ho tenien clar… I jo crecque si es tornen a donar els requisits estornarà a aplicar.

Què opina del comportament del presi-dent Torra en aquest sentit?El que és clar és que el senyor Torra portaquasi un any governant i no sé quanteslleis s’han aprovat al Parlament. Té unParlament que no legisla, que és la sevafunció; se’n riu una mica de les decisionsde la Junta Electoral i jo crec que del ques’hauria de preocupar és de governar. Da-vant la paralització del Parlament, el quehauria de fer és convocar eleccions.

A Tarragona vostè percep algun tipus defractura social?Sí, jo crec que hi ha hagut moments defractura social, de fractura entre veïns,entre amics. A Alejandro Fernández livan ratllar un cop el cotxe. A mi dues ve-gades. Abans aquestes coses no passa-ven. ■

Davant la paràlisi delParlament, el que hauriade fer el senyor Quim Torraés convocar eleccionsautonòmiques

❝

BBVA i Samsung col·labo-ren en la creació de nousserveis per a dispositiusmòbils i desenvolupen faanys solucions i serveis enbanca mòbil per oferiruna millor experiència alsseus clients. Dins d’a-quest acord de col·labora-ció, les dues companyiespresenten algunes nove-tats d’autenticació, en elpagament mòbil o en elmón dels assistents vir-tuals. Així, els clients deBBVA ja poden accedir al’app del banc a través del’empremta ultrasònicaen els nous Galaxy S10,que disposen d’un nou sis-tema de desbloqueig quepermet activar el mòbilnomés col·locant l’em-

premta en la pantalla.BBVA va ser la primeraentitat a permetre alsseus client l’accés a la se-va app a través del reco-neixement de l’iris. Ac-tualment, un de cada tresclients de BBVA ja acce-deix a l’app a través demètodes biomètrics.

Els clients de BBVA po-dran utilitzar SamsungPay en tots els comerçosque disposin de TPV Con-tactless, més d’un milió al’Estat espanyol. Podranafegir tant les seves targe-tes Visa o Mastercard au-toritzades per realitzar elpagament d’aquest siste-ma, a més de targetes defidelització. Cada paga-ment que realitzin amb

Samsung Pay acumularàSamsumg Rewards, quepodran bescanviar per re-gals.

Antonio Macías, direc-tor d’estratègia i transfor-mació en mitjans de paga-ment i consum de BBVAEspanya, subratlla que “laincorporació de BBVA aSamsung Pay és un pasmés dins de les diferentscol·laboracions que portena terme les dues company-ies i completa l’oferta deserveis de pagament que elbanc ofereix als seusclients. El pagament ambSamsung permet pagar demanera segura, amb lesmateixes cobertures queuna targeta física.

BBVA va ser pioner a

llançar un sistema de pa-gament mòbil universalper als seus clients el 2014i, posteriorment, el 2017es va anticipar de nou alsector en permetre el pa-gament a través de GooglePau.

Actualment, més del90% dels mòbils disponi-bles en el mercat utilitzentecnologia Android i, per

tant, aquest sistema per-met a un gran nombred’usuaris pagar amb elmòbil

El 2018, BBVA es vaunir a Apple Pay, que faci-lita els pagaments en lesaplicacions i portals ads-crits als seus serveis mit-jançant la seva tecnologiade reconeixement biomè-tric Touch ID i Face ID. Un

any més tard, s’uneix tam-bé a Samsung.

A més, els clients deBBVA poden pagar a tra-vés de Bizum, la solució depagaments de la bancaque permet el pagamentnomés utilitzant els nú-meros de telèfon. BBVA ésuna entitat de referènciaen Bizum, amb 750.000usuaris.

El banc al mòbil amb BBVA

a Les dues empreses col·laboren des de fa anys desenvolupantsolucions i serveis en banca mòbil per oferir una millor experiència alsseus clients. La incorporació a Samsung Pay n’és un exemple

BBVA i Samsung: creantnous serveis per adispositius mòbils

Els clients de BBVA tenen una altra facilitat amb Samsung Pay ■ REDACCIÓ

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’ABRIL DEL 201920 | Nacional |

1181

91-1

2090

18Q

El candidat del PP a la pre-sidència, Pablo Casado, vaassegurar ahir que, si té“majoria suficient” per go-vernar, “activarà” l’aplica-ció de l’article 155 ja en elprimer Consell de Minis-tres, amb el requeriment alpresident Torra perquècompleixi la Constitució, iper això va demanar con-centrar el vot de dretes el28-A. En l’acte central aCatalunya, davant unes350 persones en un hotelde Barcelona, Casado vajustificar que estaria “pre-varicant” si no ho fes, i vadenunciar “l’abandó còm-plice” del PSOE. “No tole-rarem que el cavall de Tro-ia de Sánchez, que ocultaBildu, JxCat, ERC i la CUP,entri per la porta de LaMoncloa”, va assegurar.

“Rescatarem Catalunyadels independentistes”, vaconcloure. La candidata aBarcelona, Cayetana Álva-rez de Toledo, va reivindi-car el rei com a “vèrtex del’Estat democràtic i consti-tucional” i va destacar elseu discurs “per a adults”del 3-O. A més, va acusarSánchez d’“instrumenta-litzar el dolor” de les dones.“Ja n’hi ha prou de fer de laviolència de gènere un es-túpid estratagema”, va de-nunciar. Per la seva banda,el líder del PP català, Ale-jandro Fernández, va ad-vertir que “hi ha un movi-ment nacionalpopulista” aCatalunya que ha deciditreactivar el “cop” del 27-O.Abans que arribés Casado,membres d’Arran van des-plegar una pancarta al ter-rat de l’hotel amb el lema“Estripem la baralla. Tom-bem el règim”. ■

Casado afirmaque activarà“immediatament”el 155 si governa

Ò.P.J.BARCELONA

a Diu en l’acte central a Catalunya queenviarà el requeriment a Torra el primerdia i la “rescatarà” dels independentistes

Fernández, Álvarez i Casado, ahir a Barcelona ■ J. RAMOS

El presidenciable de Cs, Al-bert Rivera, va comparar ahiren un míting a Barcelona elprocés amb el nazisme per-què “Hitler va guanyar uneseleccions, però no respectavaels drets humans i la lliber-tat”. Segons ell, després de laII Guerra Mundial “el nacio-nalisme era la foguera d’Eu-ropa”, perquè “no n’hi ha prouamb votar, hi ha d’haver unallei i un respecte als drets fo-namentals i constitucionals”.Rivera posarà en marxa, sigoverna, una “alta inspecció

educativa perquè es deixid’adoctrinar a les escoles ca-talanes”, ja que imposarà quees pugui estudiar en castellà icastigarà els professors queno compleixin. El líder de Cs,que no vol més competènciesper a Catalunya com proposael PSOE, en cap cas indultaràels líders del procés si elscondemnen, i va assegurarque “l’Estat serà present als947 municipis catalans” simana, abans de proclamar:“Som el partit del diàleg... en-tre constitucionalistes.”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Cs: “Hitler va guanyar eleccions”

Nova proposta de compro-mís independentista per al’Ajuntament de Barcelo-na sorgit de les eleccionsdel 26 de maig. Ahir, la can-

didatura de la CUP-Capgi-rem Barcelona va fer arri-bar per correu electrònic ales d’ERC, Barcelona enComú, Junts per Catalu-nya (JxCat) i Barcelona ésCapital una proposta “perrecuperar la Barcelona de

l’1-O”, que també és unaresposta, negativa, a laproposta de compromísque els va fer arribar el can-didat d’Esquerra, ErnestMaragall, al començamentd’abril. Per la CUP, “ERC iJxCat han renunciat a go-

vernar tot i que existeixuna majoria independen-tista” al Parlament.

Els cupaires proposenun acord base que inclou,entre d’altres, que Barcelo-na sigui “un agent actiu pera la ruptura amb l’Estat”,posar “l’esperit desobe-dient de l’1-O al centre de lapolítica”, exigir l’allibera-ment dels presos polítics ila possibilitat de tancaracords concrets basats enels programes dels dife-rents grups. ■

J.R.BARCELONA

CUP-Capgirem Barcelonainsta a recuperar l’1-0

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’ABRIL DEL 2019 | Nacional | 21

1861

74-1

2091

31Q

Els disset testimonis esco-llits ahir per les defensesdels independentistes ca-talans van evidenciar, enel judici al Tribunal Su-prem, la Catalunya plural ipacífica, que tampoc es vaesquerdar la tardor del2017. Quatre represen-tants d’institucions inte-grants del Diplocat van ex-plicar als set magistratsque aquest consorci publi-coprivat fa “diplomàciapública no governativa” ique el seu foment de de-bats i visites és obert a to-tes les ideologies, no no-més a la independentista.Dos catedràtics que vanparticipar en el LlibreBlanc de la Transició Na-cional, encarregat pel go-vern de Mas el 2015, vandestacar-lo com un docu-ment jurídic, no pas comun full de ruta criminal,com sosté la fiscalia. I tresactivistes d’En Peu de Pauvan exposar la riquesa delmoviment associatiu cata-là, que sempre ha estat pa-cífic, i van assenyalar que“l’1-O va ser l’acte de des-obediència civil més im-portant d’Europa”, en pa-raules del diputat d’ERCRuben Wagensberg i del’exdiputat de la CUP Da-vid Fernàndez, tots dosmembres d’aquesta plata-forma, creada el 18 d’octu-

bre del 2017.Antoni Millet, de la Fe-

deració de Caixes d’Estal-vis; Daniel Garcia, exsecre-tari general de la UGT, i elprimer tinent d’alcalde deBarcelona, Gerardo Pisa-rello, van explicar les moti-vacions d’aquestes institu-cions per formar part delDiplocat, dissolt pel 155 ique recentment es torna areactivar perquè “no es vaproduir cap desviamentdeslleial”, segons va mani-festar el càrrec municipalde Barcelona en Comú. Elscatedràtics Enoch Albertí iJoan Vintró van manifes-tar al tribunal que el Llibre

Blanc és un informe seriósde possibilitats d’engegarun procés referendari en elmarc constitucional i tam-bé per la via unilateral,com va passar al Quebec.De forma sobtada, i sensedeixar acabar l’exposició aAlbertí, el president de lasala, Manuel Marchena, vatitllar d’“insult al tribunalvoler-li donar una lliçó d’unconstitucionalista”. El pe-nalista Benet Salellas, del’equip de defensa de JordiCuixart, va admetre queles respostes podien con-vertir el testimoni en unapericial, però amb rotundi-tat va negar que es volguésfaltar al tribunal.

A qui no va interrompreMarchena va ser a l’exdi-putat de la CUP, el perio-dista David Fernàndez,que, a preguntes del ma-teix Salellas, va assegurarque era ben conscient quel’1-O desobeïa una ordredel Tribunal Constitucio-nal: “Vaig exercir el dret al’autodeterminació i men-tre es consideri un delicte,seré reincident.” El fiscalJaime Moreno va pregun-tar als tres membres d’EnPeu de Pau si donar cops depeu i insults era el que ense-nyaven als tallers i Jordi Ar-madans ho va negar ambfermesa. Fernàndez va ad-metre haver donat tallersde resistència pacífica i vasostenir que “l’1-O més de2,3 ciutadans van demos-trar que el poder de reunióde la gent va impedir el se-grest de les urnes”.

L’alcaldessa de Sant Vi-cenç dels Horts, Maite Ay-meric, senadors d’ERC itreballadors de vicepresi-dència van relatar un 20-S“tranquil i festiu” davantl’edifici d’Economia, a mésde refermar els valors de-mocràtics i pacifistesd’Oriol Junqueras i RaülRomeva. ■

a Membres de patronals, sindicats i de l’Ajuntament de Barcelona descarten que el Diplocat defensés elprocés a “L’1-O va ser l’acció de desobediència civil més gran d’Europa”, sostenen tres activistes

Les defenses exhibeixen laCatalunya pacífica i plural

Mayte PiulachsBARCELONA

Quinze dels 30 càrrecs pú-blics, funcionaris i empresarisprocessats per haver organit-zat l’1-O han de presentar-seavui davant la titular del jutjatd’instrucció número 13 deBarcelona, que els comunica-rà els càrrecs contra ells pelsdelictes de desobediència,malversació de fons, prevari-cació i falsedat documental iels demanarà si volen decla-rar, que en alguns casos faranperquè fins ara s’hi havien ne-gat. Tots han presentat recursal jutjat contra el relat acusa-

El diputat d’ERC Ruben Wagensberg, l’alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts i el jurista Enoch Albertí, ahir al Suprem ■ ACN

tori, i segurament s’elevarà al’Audiència de Barcelona enno haver-se modificat. A més,els advocats dels disset acu-sats de malversació han pre-sentat un recurs contra lafiança de 5,8 milions d’eurosper les despeses de l’organit-zació de l’1-O que la magistra-da ordena que abonin de for-ma solidària aquest mes demaig. Els penalistes Judit Ge-né, Ramon Setó i David Aine-to exposen a la jutgessa queles suposades despeses ge-nerades pel referèndum van

ser xifrades pel Suprem en 2,1milions i allà es va dipositar lafiança, reclamació que la fis-calia i l’advocacia de l’Estathan traspassat al Tribunal deComptes. Hi afegeixen quedemanar dos cops el mateix ifins i tot més quantitat pelmateix “és una duplicitat” in-sòlita, i que en aquest proce-diment no l’han reclamat lesacusacions. Com que aquestsrecursos no paralitzen l’ex-igència de la fiança, s’ha fetuna crida a la ciutadania percol·laborar en la caixa de soli-

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Contra la fiança de 5,8 milions, duplicada al Suprem

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’ABRIL DEL 201924 | Nacional |

1665

03-1

2094

09Q

Ajuntament deManlleu

ANUNCIEn no haver-se presentat al·legacions en eltermini d’informació pública i audiència alsinteressats, en virtut de l’acord adoptat pelPle de l’Ajuntament en la sessió ordinàriadel dia 19 de febrer de 2019, el dia17.04.2019 ha quedat elevat automàtica-ment a definitiu l’acord d’ocupació directadels terrenys que, afectats pel sector de sòlurbanitzable d’“El Mas” a sistemes urbanís-tics de comunicacions, es destinaran a l’ei-xamplament de l’avinguda dels Pirineus, d’a-cord amb el detall següent:Relació dels terrenys, béns i drets afectats ipersones propietàries:Finca número 1:Dades cadastrals:Polígon: 7Parcel·la: 75 0011022 00DG45AReferència: 08111A007000750000BHDades registrals:Inscrita al Registre de la Propietat de Vic nú-mero 2Volum 1257, llibre 130 de Manlleu, foli 29,finca número 144Propietari:FAMCOMANLLEU SL.Titulars altres drets: No se’n té constànciade cap.Afectacions:La superfície total de la finca és segons lesescriptures de propietat d’aproximadament9.700 m2, dels quals estan afectats per l’ocu-pació directa 266,02 m2.La conservació de la part de finca no ocupa-da no resulta antieconòmica per al propieta-ri, per la qual cosa només cal ocupar la partestrictament afectada per l’execució del pro-jecte.Descripció dels béns i drets a ocupar:Sòl:Els terrenys que s’han d’ocupar són els ques’identifiquen en el plànol número 4. Es trac-ta d’una llenca de terreny de forma de trian-gle escalè situat a la perllongació per llevantde l’avinguda dels Pirineus, i al cantó sud dela finca original. El costat nord té una llarga-da en línia recta de 75,09 metres, el límit dellevant en línia recta de 7,61 metres i pel sudtambé en línia recta de 72,02 metres de llar-gada. Els terrenys són erms i amb cap apro-fitament específic.Altres elements diferents del sòl:No hi ha cap altre tipus de construcció o ins-tal·lació afectada, a excepció de la tanca dela finca.Valoració indemnització:En tractar-se de terrenys erms i no existircap construcció ni activitat sobre les finques,no es fa necessària l’extinció de drets, ambla qual cosa no correspon cap indemnitza-ció.Es fa públic d’acord amb el que prescriu l’ar-ticle 215.6 del Decret 305/2006, de 18 de ju-liol, pel qual s’aprova el Reglament de la Lleid’urbanisme.L’alcalde, Àlex Garrido i SerraManlleu, 17-04-2019

1550

24-1

2094

11Q

Serveis Administratius Territorials

ANUNCI

Anunci de data 15 d’abril de 2019 sobre l’a-

provació inicial d’una modificació puntual del

POUM en relació amb la nova ordenació de

l’àmbit de l’hotel Cala Vinya de Salou. (Expe-

dient núm. 10280/2018)

El Ple de l’Ajuntament de Salou, reunit en

sessió ordinària celebrada el 3 d’abril de

2019, va acordar aprovar inicialment la pro-

posta de “Modificació puntual del POUM de

Salou en relació amb la nova ordenació de

l’àmbit de l’hotel Cala Vinya (MP-104)”, apor-

tada per Creacions Particulars Marpa, s. l.

Així mateix, es va acordar la suspensió de

llicències de parcel·lació de terrenys, d’edifi-

cació, de reforma, rehabilitació o enderroca-

ment de construccions, d’instal·lació o am-

pliació d’activitats o d’usos concrets i d’altres

autoritzacions municipals connexes establer-

tes per la legislació sectorial, en l’àmbit gra-

fiat en els plànols que formen part integrant

d’aquest expedient, pel termini d’un any

prorrogable a un altre any o fins a l’efectivitat

del nou planejament d’aquesta modificació.

L’esmentat acord i la proposta de modifica-

ció puntual se sotmeten a informació pública

durant el termini d’un mes, comptat des del

dia següent al que aparegui la publicació

d’aquest anunci en el Butlletí Oficial de la

Província o en el Diari Oficial de la Generali-

tat de Catalunya, prenent com a referència

l’última d’aquestes publicacions, per tal que

s’hi puguin formular les al·legacions que es

tinguin per convenients. La documentació

administrativa podrà examinar-se, dins l’ho-

rari d’atenció al públic (dies feiners de 9 a

14 h), a la Casa Consistorial, al pg. 30 d’Oc-

tubre, núm. 4, 3a planta (Serveis Administra-

tius Territorials), al tauler d’anuncis de l’ajun-

tament i al web municipal www.salou.cat.

Salou, 15 d’abril de 2019

L’alcalde,

Pere Granados Carrillo

1550

24-1

2094

13Q

Serveis Administratius Territorials

ANUNCI

Anunci de data 15 d’abril de 2019 sobre l’a-provació inicial d’una modificació puntual delPOUM referent a l’ordenació del solar situatentre els carrers València, Jaume Nualart iPonent núm. 24 de Salou. (Expedient núm.10951/2018)

El Ple de l’Ajuntament de Salou, reunit ensessió ordinària celebrada el 3 d’abril de2019, va acordar aprovar inicialment la pro-posta de “Modificació puntual del POUM re-ferent a l’ordenació del solar situat entre elscarrers València, Jaume Nualart i Ponentnúm. 24 de Salou (MP-106)”, aportada perFarcam Agrícola, s. l.

Així mateix, es va acordar la suspensió dellicències de parcel·lació de terrenys, d’edifi-cació, de reforma, rehabilitació o enderroca-ment de construccions, d’instal·lació o am-pliació d’activitats o d’usos concrets i d’altresautoritzacions municipals connexes establer-tes per la legislació sectorial, en l’àmbit gra-fiat en els plànols que formen part integrantd’aquest expedient, pel termini d’un anyprorrogable a un altre any o fins a l’efectivitatdel nou planejament d’aquesta modificació.

L’esmentat acord i la proposta de modifica-ció puntual se sotmeten a informació públicadurant el termini d’un mes, comptat des deldia següent al que aparegui la publicaciód’aquest anunci en el Butlletí Oficial de laProvíncia o en el Diari Oficial de la Generali-tat de Catalunya, prenent com a referèncial’última d’aquestes publicacions, per tal quees puguin formular les al·legacions que estinguin per convenients. La documentacióadministrativa podrà examinar-se, dins l’ho-rari d’atenció al públic (dies feiners de 9 a14 h), a la Casa Consistorial, al pg. 30 d’Oc-tubre, núm. 4, 3a planta (Serveis Administra-tius Territorials), al tauler d’anuncis de l’ajun-tament i al web municipal www.salou.cat.

Salou, 15 d’abril de 2019

L’alcalde,

Pere Granados Carrillo

174204-1209333Q

Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

Es fa públic que la Junta de Govern Local dedata 11 d’abril de 2019 va adoptar l’acord lapart resolutiva del qual tot seguit es transcriu:

Primer. Aprovar inicialment el Projecte d’ur-banització a l’entorn de l’Edifici ResidènciaGeriàtrica al carrer Bosc Joaquim Folguera,5-7, Segona Fase, promogut per Fergaix, S.L.

Segon. Sotmetre el projecte d’urbanització ainformació pública per un termini d’un mes,mitjançant anunci inserit en el Butlletí Oficialde la Província de Barcelona, en el diari ElPunt Avui i en els taulers d’edictes físic ielectrònic de la Corporació, per tal que es pu-gui examinar i, si escau, formular-hi al·lega-cions.

Tercer. Concedir audiència a les persones in-teressades, amb citació personal, simultània-ment al tràmit d’informació pública, per tal quepuguin examinar el projecte i, si escau, formu-lar-hi al·legacions.

Quart. Demanar a les empreses de submi-nistrament de serveis afectades pel projecteque en el termini d’un mes s’hi pronunciïn.

Cinquè. Notificar aquest acord a l’empresapromotora del projecte d’urbanització.

RECURSOS

Contra aquest acte administratiu de tràmit,que no és definitiu en via administrativa, noprocedeix la interposició de cap recurs, atèsque es manté el vostre dret de defensa mit-jançant el període d’al·legacions i la possibili-tat d’impugnació de l’acte administratiu defini-tiu, que s’adopti en el seu dia. No obstant, po-deu exercir qualsevol acció o instar qualsevolprocediment que considereu procedent.

Anna Martínez i Almoril

L’alcaldessa

Santa Coloma de Cervelló, 17 d’abril de 2019

109004-1127790w

LLUÍS MARTÍNEZPER LLOGAR-HI CADIRES

Allà va, que tronaLa fugida cames ajudeu-me d’Án-gel Garrido a Ciutadans ha irritatmolts mitjans. “És una maniobrade venjança”, afirma Luis Vento-so a ABC. “Crida l’atenció que laregeneració de Ciutadans provin-gui de la nissaga de l’esperancis-me”, observa Rubén Amón a ElPaís. “No és d’estranyar que PabloIglesias no es cregui les protestesde Rivera que no pactarà ambSánchez”, etziba La Razón. Fer-nando Ónega retreu a La Voz deGalicia que la dreta usi “armes dedestrucció massiva” entre ella. IOKdiario.com sentencia: “És pit-jor que la seva cap Cifuentes.”

Vox, el retorn delssalvadors de la pàtriaRafael Sánchez assegura que Voxcreix com a reacció a un “projectetecnocràtic i socialdemòcrata [...]que a Espanya va unit a un sinis-tre panorama de corrupció i des-membrament nacional”.

José Carlos Fernández Otero eslamenta: “Falten en aquest paíspersones amb criteri d’estat, ambidees i continguts seriosos queevitin que la vida política es desen-volupi a crits als carrers.”

Una reflexió que ningúno escoltarà, sembla

La fractura inexistentde la qual tothom parlaJulia Navarro escriu: “El governque surti de les urnes haurà debuscar interlocutors capaços [...]de retornar la normalitat política aCatalunya [...] trencada pels inde-pendentistes irresponsables.”

Del titular d’OKdiario.com se’n podriainferir que la llei “proetarra” tirarà enda-vant perquè el PSOE no la durà al Tribu-nal Constitucional. Però en la informaciója s’explicita que el PP sí que ho farà, demanera que l’efecte final serà el mateix.Però del que es tracta és d’aplegar al titu-lar el conceptes PSOE, PNB i ETA. Ambquin objectiu? És que diumenge que ve hiha unes eleccions en què, diuen, s’hi jugael futur d’Espanya. De la seva.

I la noticia és...?

Els anomenats partits constitucionalistes sempre han retret alsindependentistes que no es dediquen a resoldre “els problemesreals” de la gent. Durant tota la campanya i, sobretot en els de-bats, sembla que “els problemes reals” de la gent no són l’atur i lespensions, sinó el presumpte indult i la unitat d’Espanya. El dibui-xant Álvaro, a La Opinión de Zamora, veu així la situació. Cristi-na Fallarás, a Publico.com, es lamenta que en el debat del dia 23només es dediquessin dos minuts a la cultura. I Rafael Torres, aLa Región, la secunda: “No es va parlar d’educació ni de cultura.”

Els problemes reals de la gent

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’ABRIL DEL 2019 | Nacional | 23

1861

57-1

2083

79Q

“L’1-O va ser l’acte dedesobediència civil mésimportant d’Europa”

RUBEN WAGENSBERGDiputat d’ERC

“Declaro per imperatiu legal(a Vox), i des de l’imperatiumoral de denunciar lacrueltat roïna i mesquina detotes les formes de feixisme”

DAVID FERNÀNDEZExdiputat de la CUP

“Junqueras es va abraçaramb Salvadó el 20-S amb totatranquil·litat envoltat deguàrdies civils”

LLUÍS JUNCÀExcap de l’oficina del vicepresidentOriol Junqueras

“Romeva està convençut ques’ha d’actuar sempre en claude pau. Fèiem activitats demobilització pacífica”

JORDI ARMADANSDirector de FundiPau

“No em consta que espaguessin observadors ambel pressupost del Diplocat”

GERARDO PISARELLOPrimer tinent d’alcalde de Barcelona

“Oriol Junqueras no va poderentrar al col·legi i va votar enun altre. Va demanar ladefensa pacífica de lademocràcia, pau i serenitat”

MAITE AYMERICHAlcaldessa de Sant Vicenç dels Horts

LA CARA I LA CREU

Pell fina per leslliçons de dretconstitucional

LA REIVINDICACIÓ

La cultura de lapau entra ambforça al Suprem

Manuel Marchena va escla-tar ahir contra l’advocat Be-net Salellas durant la decla-ració del catedràtic de dretconstitucional de la UB

Enoch Albertí. Marchena, notablementenutjat, va considerar un “insult” les ex-plicacions sobre el dret a l’autodetermi-nació del catedràtic i va rebutjar “lliçonsde dret constitucional al tribunal”.

Pisarello cola Azaña com a‘testimoni de la història’però el tribunal ho rebutja

La cultura de la pau va en-trar ahir amb força al Su-prem. Les declaracions deFèlix Martí, Jordi Arma-dans, Ruben Wagensberg

(cognom que Marchena va ser incapaçde pronunciar) o David Fernàndez vandesbaratar totalment el relat de climade violència i agressions que durant unmes ha intentat construir l’acusació.

Gerardo Pisarello va voler fer ahir unapunt històric del conflicte català: “Avuillegia notícies en què el president Ma-nuel Azaña ja parlava d’aquest tema.”Marchena el va tallar i li va demanar queno es remuntés a Azaña. “No li recordi altribunal apunts històrics”, li va dir.

L’exregidor de la Crida per Sabadell imembre de la CUP, Albert Boada, va serexpulsat de la sala del judici per la policiaperquè duia una samarreta de ‘Llibertatpresos polítics’. David Fernàndez va de-clarar amb una de dedicada al jutge anti-màfia italià Giovanni Falcone.

LA CITASamarretes de ‘Llibertatpresos polítics’ i pel jutgeantimàfia Giovanni Falcone

LES FRASESLES FRASES

FERRAN ESPADA

L’ALTRA CARA DEL JUDICI

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’ABRIL DEL 201924 | Nacional |

8011

75-1

2094

38Q

“Hi ha un alt nivell de decibels”L’ENTREVISTA FRANCESC PALLARÉS

l politòleg Francesc Pallarésva donar la seva visió sobre lacampanya electoral a L’illa de

Robinson, d’El Punt Avui TV.

Què en destacaria?Una clau evident per a tothom, queés l’esbronc. Són unes eleccionsamb un alt nivell de decibels, ambla utilització d’adjectius molt forts.Això té com a objectiu la polaritza-ció com a estratègia defensiva. ElPP i Cs estan fent una campanyadura perquè ve vent de cua per partde Vox. Així també fidelitzen el seuelectorat convençut perquè no se’nvagi a altres posicions més cap alcentre. Si no ho fan, pot quedar unespai buit i marxar cap al PSOE.

Darrerament les enquestes han fa-llat. Ens en podem fiar?És una situació difícil, i ja fa una bo-na colla d’anys. La crisi ha portatun allunyament de la gent dels par-tits polítics. Hi ha hagut un incre-ment de volatilitat. Aquesta és unacampanya simple pel que fa als con-

E

tinguts. Quan el mar està molt re-voltat, fa molt més difícil saber latendència de les enquestes.

Quins pactes veu més factibles?Hi ha uns pactes clars. Si sumen,n’hi haurà un de les dretes. L’altre éssi Cs pot fer majoria amb el PSOE. Hiha sectors del partit de Sánchez i

dels poders econòmics que el volen.

Un pacte amb els partits indepen-dentistes és viable?Si el PSOE no té possibilitat de pac-tar amb Cs, òbviament la situació se-rà més tranquil·la i hi podria haverentesa. Si pot fer majoria amb Cs, hihaurà pressions i inestabilitat.

Igor Llongueres

ADRIÀ REIXACH

LA TRUCADA

“Hi ha un abús de lapresó provisional”

n dels advocats delpresident Puigde-

mont, Gonzalo Boye, asse-gura que el judici contra elspresos polítics està arri-bant a un punt de “biorit-me” segons els testimonisque declaren. Ara ha tocatel torn dels testimonis de ladefensa i, segons Boye,avui mateix “s’ha restrin-git” el testimoni d’un cate-dràtic en dret que donavala seva visió sobre el dret al’autodeterminació. “Eraun bon testimoni que la sa-la ha acabat assegurantque era insultant”, assegu-ra l’advocat del president al’exili. Sobre les eleccions,Boye lamenta “l’anormali-tat” de la situació dels can-didats catalans que s’hipresenten. “El que seriaideal seria que els donessinla llibertat plena, perquè

U ara mateix fan una campa-nya a mitges”, diu. Conclouque “es parla de normali-tat, però en realitat és unasituació anormal”. Pel quefa al cas Rossell, Boye diuque és una bona notícia lasentència i que demostrael risc sistemàtic de “l’abúsde la presó provisional”.“Mai hauria arribat a judicien un país fora de l’Estatespanyol”, assegura. Final-ment, l’advocat opina so-bre l’intent de boicotejar lacandidatura al Parlamenteuropeu de Carles Puigde-mont. “Estem molt tran-quils”, afirma, però destacaque “privar el president delseu dret passiu no sortiràgratis”.

Gonzalo Boye

L’ILLA DE ROBINSONÒSCAR PINILLA