Cap. 4 Empreses transnacionals i lobbies

CAPTOL 4. EMPRESES TRANSNACIONALS I

LOBBIESndex

Per qu nosaltres haurem de...? - 2

Una mica dhistria - 2

Alguns conceptes que cal tenir clars - 3

La teoria neoliberal diu... - 5

Exemples poc exemplars - 6

En definitiva - 6

Saber-ne ms - 7

Alguna eina ms per sensibilitzar - 8

Campanyes i moviments socials - 8

Unes qestions per reflexionar i debatre - 9

www.interferencies.cc

[email protected]

@_interferencies

facebook.com/interferencies

Disseny i maquetaci:

Revisi de Elaborat: contingut:

Una mica dhistria

Per qu nosaltres haurem de...?

Perqu les grans transnacionals sestan fent cada cop amb ms part del pasts de productes, serveis i diners i sn responsables de la debilitaci o desaparici del comer i de la producci local. Les transnacionals tenen tant poder que sovint els governs i les organitzacions internacionals estan al seu servei i no sembla haver-hi legislaci ni poder que les pugui controlar.

El capitalisme industrial dels segles XVIII i XIX, desenvolupat de forma intensiva i extensiva al llarg de la revoluci industrial, es dedicava sobretot al comer intern. El comer amb altres pasos des del Nord es limitava principalment a la importaci de matries primeres per a la indstria i a lexportaci de productes manufacturats.

La configuraci de les grans empreses sinicia al segle XX. El seu poder i grandria augmenta i comen-cen a produir a altres pasos reproduint lactivitat econmica de lorigen.

A partir de la II Guerra Mundial es comena a estructurar la situaci que tenim actualment. En la participaci internacional de les empreses bsicament del Nord sincorporen, a ms de la indstria, els serveis i les finances.

Les transnacionals es comencen a moure per la lgica de la maximitzaci de beneficis en el mnim temps possible. Dins daquesta lgica, la progressiva globalitzaci neoliberal els serveix per poder ex-pandir-se arreu del planeta, obtenir els recursos naturals dels llocs on sn ms econmics, installar les fbriques en aquells pasos on obtenen les millors condicions laborals i ambientals i vendre els productes i serveis a la classe consumidora global. Diversos factors han facilitat aquest desenvolupa-ment: la millora del transport, lenergia econmica i sense fi, el creixement econmic, les noves tecnologies de la informaci i lobertura dels mercats dels estats, fora tancats fins aleshores.

El creixement de la seva capacitat dinfluncia poltica ha anat en relaci amb la seva potncia econmica. Progressivament han dedicat part dels seus recursos econmics a promoure governs, poders legislatius i judicials favorables amb un treball de pressi (lobby), i a mantenir una imatge pblica favorable.

Actualment de les 100 economies ms importants del mn, 51 sn estats i 49 empreses. I les vendes de les 15 transnacionals espanyoles ms importants sn superiors a la suma del PIB de Bolvia, El Salvador, lEquador, Guatemala, Nicaragua, el Paraguai, lUruguai i Xile.

2CAPTOL 4. EMPRESES TRANSNACIONALS I LOBBIES

Alguns conceptes que cal tenir clars

3

Les empreses transnacionals

Una empresa pot limitar lmbit dactuaci al seu pas, repetir en daltres la mateixa activitat que en el pas dorigen activitat multinacional o formar part de tot un entramat complex de negocis interrelacionats que actua amb molts braos a diferents estats activitat transnacional.

Les organitzacions empresarials poden dedicar-se a una sola activitat o tenir un ventall molt ampli de productes o serveis.

Les grans empreses acostumen a tenir tot un conjunt dorganitzacions vinculades o filials, i ho fan bsicament per dos motius: comerciar entre si per sota dels preus de mercat bona part del come-r mundial es realitza entre filials duna mateixa transnacional i aconseguir avantatges econmics com ara evitar el pagament dimpostos o fer moviments econmics noms permesos a paradisos fiscals.

Les transnacionals converteixen el seu poder econmic en poder poltic i erosionen la sobirania dels pasos on sn presents, i sovint fan que els governs les protegeixin tot i anar en contra dels interes-sos ciutadans.

Les denncies des de diferents instncies

Moviments socials del Sud i del Nord, i ONG de desenvolupament han denunciat les empreses transna-cionals com a actors que vulneren els drets humans.

Shan recollit mltiples denncies per part de poblacions del Sud afectades que les assenyala com un factor clau del seu empobriment i del manteniment de les dificultats que estan tenint milions de persones per viure dignament i disposar dun medi ambient s i sostenible.

Afirmacions en aquesta lnia han estat realitzades per Anand Grover, Olivier de Shutter o Okechukwul-beau, relators especials de Nacions Unides en Salut, Alimentaci i Deixalles txiques, respectivament. Lany 2009, els tamb relators Martin Scheinin i Manfred Nowak van proposar la creaci duna Cort Internacional per als Drets Humans on poder jutjar a aquestes empreses. Aquesta Cort avui encara s inexistent.

CAPTOL 4. EMPRESES TRANSNACIONALS I LOBBIES

Los lobbies

Els lobbies o grups de pressi actuen en aquells sectors que disposen de poder. En concret, poden adrear-se al sector poltic, per tal que gestioni de determinada manera, al legislatiu, per tal que sancioni certes lleis, al judicial, per tal que arbitri movent la balana en certa direcci, o a daltres (organitzacions empresarials, socials, religioses, etc.).

En alguns pasos alguna part de la feina dels lobbies s pblica (als EUA, per exemple, sinforma com a mnim duna part dels recursos econmics que es destinen als partits candidats), tot i que en la majoria es fa a porta tancada.

Els lobbies poden cercar interessos pblics o collectius, com ara pressionar per aconseguir leliminaci dun deute extern insostenible o que es jutgi a persones que han impulsat genocidis, o privats.

El treball del lobby busca impulsar iniciatives que interessen al sector que representen, com ara asse-gurances pbliques quan simplanten a pasos del Sud, i frenar o dificultar aquelles que actuen en la seva contra, com ara una legislaci ambiental restrictiva que dificulta el negoci de les petroleres.

Les empreses saben que fer lobby els dna molt bons resultats. Per aquesta ra a Brusselles comp-ten amb ms de 5 lobbistes per europarlamentari.

4CAPTOL 4. EMPRESES TRANSNACIONALS I LOBBIES / Alguns conceptes que cal tenir clars

...per la prctica

Especialment quan passen a gestionar serveis bsics com ara laigua, lelectricitat o les telecomunicacions, tot i expressar la ferma voluntat de donar ms cobertu-ra a la poblaci i oferir millors serveis, sovint sobliden de garantir un nivell de vida digne i busquen com a nic objectiu la rendibilitat econmica. Aix t conse-qncies nefastes per la poblaci, com ara: Lencariment dels serveis i labs en les factura- cions, amb la total indefensi de la poblaci.

Lempitjorament dels serveis (fins i tot amb talls) per manca dinversi on no s rentable, perpetuen la manca daccs de les persones amb menys recursos i augmenten els accidents laborals. La construcci de grans infraestructures (represes, carreteres, etc.) que desplacen comunitats indgenes a les quals no sels hi garanteix el dret a la con- sulta prvia.

Pel que fa al tema laboral, les transnacionals provoquen:

Prdues netes de llocs de treball (per la destrucci de la petita i mitjana empresa local i la reestructu- raci de les seves plantilles).

La subcontractaci a terceres empreses que pre- caritzen el treball i vulneren els drets laborals (sense contractaci, prohibici de sindicats, etc.), i daquesta manera es desvinculen dels problemes socials i ambientals (se nha de fer crrec lempresa que els hi produeix).

5

Les empreses transnacionals poden impulsar la cober-tura de necessitats i la creaci de llocs de treball als pasos empobrits.

Les empreses dels pasos del Sud quan es fan transna-cionals poden incrementar els seus beneficis i impulsar el creixement econmic del territori dorigen.

La teoria neoliberal diu...

...per la prctica

La gran majoria de transnacionals sn de pasos rics. Segons la revista Forbes, lany 2011, de les 100 em-preses ms grans 72 eren europees o nord-americanes, mentre que nhi havia 5 dAmrica Central i del Sud, i cap de lfrica.

Fora sovint aquestes corporacions, els beneficis de les quals resten en mans privades, tornen cap al Nord o sen van a paradisos fiscals, privatitzen els seus be-neficis i socialitzen les seves prdues. Aix significa distribuir les prdues econmiques, socials i ambien-tals entre les poblacions del Nord i del Sud, amb uns governs que permeten fer-ho. Seria el cas de situacions com ara: Les transnacionals marxen tot i haver aconseguit sovint avantatges fiscals per part de lestat (terres sota preu, exempci de pagament dimpostos, etc.). Ladministraci pblica del pas sha de fer crrec dels costos laborals que provoca aquesta decisi (subsidis datur, jubilacions anticipades, etc.).

La inversi duna transnacional est assegurada des del pas dorigen. Si no treu prou beneficis, lestat del Nord pressionar per via diplomti- ca per tal que el govern del Sud cobreixi les prdues (mitjanant la pujada de tarifes a la poblaci o amb la recepci de subsidis). Moltes vegades els guanys de lempresa sn a costa del saqueig de recursos naturals no renova- bles o del desplaament de pobles de les seves terres. Es contaminen terres, aigua i aire, es desforesta i les poblacions del Sud reben els impactes direc- tes i indirectes a travs del canvi climtic, sense que assumeixin la seva responsabilitat.


6Exemples poc exemplars

Unin Fenosa (avui Gas Natural Fenosa) t com a accionista de referncia a La Caixa i ha estat denunciada a Nicaragua, per deixar sense subministrament elctric a la poblaci entre 4 i 12 ho-res diries entre 2006 i 2007, a Colmbia, per ms de 150 morts per electrocucions per la manca dinversi a la xarxa elctrica, i a Guatemala, per lassassinat de 8 activistes que denunciaven la companyia al Departament de San Marcos entre 2009 i 2010.

El banc BBVA finana indstries darmament. Encapala la llista dentitats financeres tamb shi troben Banesto, HSBC o Barclays que han concedit un prstec de 295 milions deuros destinat a finanar el deute del grup industrial Maxam, un holding que es dedica exclusivament a la fabricaci dexplosius militars.

Els pobles indgenes originaris de lAmrica Llatina veuen com saccelera el procs de prdua didentitat cultural i com les seves condicions de vida degeneren progressivament amb les operacions de Repsol als seus territoris. Aquesta empresa interv en 17 territoris indgenes a Bolvia, al resguard nic Uwa (Colmbia), al Huaorani (Equador), en zones indgenes com Ashanika, Shuar o Shipibo (Per) o en comunitats maputxe (Argentina).

Inditex, propietria de Zara i moltes ms botigues, s actualment lempresa de moda ms important del mn. Fomenta en el Nord el consumisme amb una facturaci espectacular, i carrega als pasos del Sud la precarietat laboral i a ms treballa amb subcontractes per tal dexternalitzar els problemes i els riscos.

El Govern espanyol est gestionant lactual crisi social, financera, ecolgica i energtica de manera que els costos recaiguin en tota la ciutadania en general i, en especial, en les persones ms desfa-vorides, mentre que empreses com Telefnica declaren beneficis rcord i anuncien acomiadaments massius.

Lintercanvi constant de directius entre les empreses transnacionals i els governs, facilita la feina a les primeres, s el que sanomena portes giratries: Jos Mara Aznar s avui conseller dEndesa-Enel, Pedro Solbes ho s de la mateixa empresa i tamb del Barclays, Felipe Gonzlez de Gas Natural, i Rodrigo Rato s president de Bankia.

El poder de les transnacionals va creixent. I no noms per la seva potncia i grandria econmica, sin perqu estan en una situaci immillorable per pressionar els governs per tal que actun se-gons els seus interessos. La seva forta implantaci no treu que, alhora, tinguin prou flexibilitat per moures per tot el planeta i treure el mxim profit de les diferents oportunitats que obtindran a cada lloc. Aix s, precarietat laboral, impactes severs en el medi ambient, oportunitats i evasions fiscals, etc. Tot amb un nic objectiu: guanyar diners a curt termini, amb els quals sespecular i desprs es repatriaran.

La seva fora t la connivncia de les institucions financeres internacionals i de lOMC, aix com dels governs del Nord i del Sud que es deixen assessorar pels seus lobbies.

Tot plegat fomenta la vulneraci sistemtica dels drets de milions de persones i del medi ambient, grcies al poder dunes organitzacions gens democrtiques.

En definitiva


Saber-ne ms

7

Llibres

1. VERGER, A. El subtil poder de les transnacionals. Collecci Contraarguments nmero 2. Ed. Icaria, 2003

2. WEIS, H.; WERNER, K. El libro negro de las marcas; el lado oscuro de las empresas globales. Ed. De bolsillo, 2005

3. TEILTELBAUM, A. La armadura del capitalismo. Ed. Icaria, 2010

4. HERNNDEZ, J; RAMIRO, P. El negocio de la responsabilidad. Ed. Icaria, 2009

Documents

1. CARRIN, J. La Ir-Responsabilitat dUnin Fenosa: Nicaragua, Colmbia i Guatemala. Informe nme-ro 4. ODG, 2011http://www.odg.cat/navega.php?id_pagina=11&id_publicacions=36&publicacions=8

2. Sentncia del Tribunal Permanent dels Pobles 2010, en la seva sessi La Uni Europea i les empre-ses transnacionals a Amrica Llatina: poltiques, instruments i actors cmplices de les violacions dels Drets dels Pobleshttp://www.enlazandoalternativas.org/spip.php?article731

Webs

1. Respostes a les empreses transnacionalshttp://rets.cat

2. Enlazando Alternativashttp://enlazandoalternativas.org

3. Transnational Institutehttp://www.tni.org

4. Observatorio de Multinacionales en Amrica Latinahttp://omal.info

Vdeos

1. The Corporation (La corporaci)http://www.thecorporation.com

2. Discurs de Salvador Allende a Nacions Unideshttp://youtube.com/watch?v=vcqsTWB4-5k&feature=related

3. Aturant els abusos de les transnacionals (Vdeo Latituds TV3 i ODG)http://blogs.tv3.cat/latituds.php?itemid=36128

4. El segundo desembarco. Multinacionales espaolas en Amrica Latinahttp://www.omal.info/www/article.php3?id_article=3065


Campanyes i moviments socials

Aqu

1. Arrel dun treball collectiu per al 1r Frum Social Catal lany 2008, diferents organitzacions que estaven fent seguiment i denunciant les prctiques dalgunes transnacionals, decideixen crear una plataforma de treball coordinat: Respostes a les Empreses Transnacionals (RETS).

2. La Campanya Supermercats no, grcies des de Manresa i Barcelona denuncia els impactes de loligopoli de les grans superfcies en la producci i distribuci daliments.

3. Les campanyes BBVA sense armes i Banco Santander sense armes denuncien com aquestes entitats bancries participen en el negoci de la guerra i en empreses i projectes que vulneren els drets humans i el medi ambient.

4. La campanya Roba Neta denuncia les males prctiques laborals en pasos del Sud de la indstria txtil, i la manca de corresponsabilitat de les empreses de moda del Nord que compren el gnere.

All

1. El 2004 es crea Enlazando Alternativas, una xarxa formada per organitzacions dAmrica Llatina, del Carib i dEuropa per denunciar, entre daltres, el paper de les transnacionals europees a lAmrica Llatina. Fruit de la manca dun tribunal internacional on jutjar-les, es coordina amb la Fundaci Lelio Basso per obrir el procs del Tribunal Permanent dels Pobles; un tribunal dopini sense validesa jurdica per amb tota la validesa moral que ha jutjat ms de 50 empreses en les seves 3 sessions.http://enlazandoalternativas.org

8

Fullet Empreses transnacionals; les topmodel de leconomia (RETS)Material de divulgaci sobre aquestes empreses per sectors econmics.http://edpac.cat/docs/RETS_fullet.pdf

Alguna eina ms per sensibilitzar


Unes qestions per reflexionar i debatre

Per qu no es pot jutjar a una empresa transnacional per vulnerar els drets humans?

Per qu els beneficis de les transnacionals estan per sobre del drets humans?

Si tant els pobles del Nord com els del Sud perdem amb el progressiu control que les transnacionals fan de leconomia, qui guanya?

s una bona notcia saber que empreses espanyoles estan gestionant cada cop ms serveis (telecomu-nicacions, energia, banca, turisme, assegurances...) i grans infraestructures a pasos del Sud (especial-ment dAmrica Central i del Sud)?

Per qu els lobbies empresarials sn molt ms forts que els dorganitzacions solidries o de moviments socials?

9CAPTOL 4. EMPRESES TRANSNACIONALS I LOBBIES