7/29/2019 CARBONELL_Tra Duir i Tra Duir

1/3

Resum

En la traducci literria, el traductor senfronta a una disjuntiva: o doblegar-se a les caracters-tiques del text original o doblegar-les a les peculiaritats de la prpia llengua. La segona opci sla transnaturalitzaci de lobra i es fa des de lautoritat del traductor. La primera, en canvi, ator-ga lautoritat traductiva a lobra i el traductor shi sotmet. Aix s el que fan dos autors per als qualsla traducci s una part essencial de la prpia obra: Hlderlin i Heidegger. La traducci dels tex-

tos daquests dos autors hauria daplicar la mateixa actitud. Aix s el que ha procurat fer el tra-ductor catal.

Paraules clau: transnaturalitzar, dessubalternitzar, contra-ducci, retro-ducci.

Abstract

In literary translation, the translator faces a dilemma: either giving priority to the characteristicsof the original text or submitting them to the peculiarities of his/her own language. The second

option is the transnaturalitzation of the work and it is made from the authority of the translator. Thefirst, however, concedes the translation authority to the work and the translator undergoes it. Thisis what two authors for whom the translation is an essential part of their own work make: Hlderlini Heidegger. The translation of the texts of these two authors should apply the same attitude. Thisis what the Catalan translator has tried to do.

Key words: transnaturalize, desubordinate, contra-lation, retro-lation.

La meva intervenci aqu no plantejar cap problema especfic o general de la tra-ductologia, ni nenfocar cap tendncia. En canvi, a partir de lexercici de traduirtextos de F. Hlderlin i de M. Heidegger, contribuir potser a precisar un aspectedeterminant de la traducci que, per entendrens, anomenem literria i, en aquestsentit, podr servir tal vegada danotaci que santeposa a les remarques que, durantaquestes sessions, es fan a aquesta branca de la cincia de la traducci i que, pertant, apunta als pressupsits de la traductologia.

Tot i salvant les diferncies fondes que hi ha entre traduir un poema o unanovella, duna banda, i una obra de filosofia, de laltra, el fet que puguin agrupar-

Quaderns. Rev. trad. 15, 2008 31-33

Tra-duir i tra-duir

Manuel CarbonellEscola Oficial dIdiomes Barcelona - DrassanesAv. Drassanes, s/n. 08001 Barcelona

7/29/2019 CARBONELL_Tra Duir i Tra Duir

2/3

se tots tres tipus de textos sota el denominador com dhumanitats prova quecomparteixen caracterstiques prpies que els separen radicalment dels textos pro-duts en les disciplines cientficotcniques. La petja de lescriptor hi s intrnseca

en la forma de lestil. Ms encara, en un text literari, la forma, per dir-ho en ter-mes clssics, s inseparable del contingut i, en alguns casos, la forma en pot sertot el contingut. Aix fa que la llengua de la literatura no es pugui confondre maiamb un llenguatge despecialitat. I per aix es parla prpiament del llenguatge dela fsica, de les matemtiques, de les cincies naturals, i fins i tot del dret admi-nistratiu, de la histria econmica o de la lgica simblica. Aix doncs, aquest fets tamb el determinant intrnsec de la traducci dita literria, sigui potica, narra-tiva o filosfica.

En la traducci literria, en efecte, hi s principal la llengua de lautor. Aixvol dir que hi s principal la relaci que lautor mant amb la llengua de la comu-nitat en qu sinsereix com a tal autor. s, doncs, una relaci temporalment i espa-cialment marcada. I la majoria de vegades aquesta relaci s conflictiva. Comtraduir, per tant, aquest conflicte, particular i especfic duna circumstncia perso-nal, a un mbit temporalment i espacialment distint? Com traslladar-lhi? Aquests el problema que, en forma de disjuntiva, planteja Heidegger en lesfera de lafilosofia,1 i que semmarca en el fenomen general de la recepci de les obres liter-

ries. La fita de la traducci s certament la de fer receptiva lobra traduda, s, dal-guna manera, naturalitzar-la en un mbit que no s el seu.Lacci de naturalitzar una obra, o, ms exactament, de transnaturalitzar-la,

per, comporta gaireb sempre que sen perdin o que se nabandonin componentsintransferibles a la nova circumstncia, especialment si lobra prov dun mbitcultural i lingstic molt lluny. I com menys sen perdin, s clar, millor traduc-ci. s el criteri de la fidelitat i del respecte a loriginal. s lideal de la traducci,sempre feta des de la responsabilitat del traductor, des de lautoritat del traduc-

tor. I si aquest esdev un dspota, cosa que a vegades passa, els crtics ja senca-rregaran de corregir-li els excessos.En tot cas, per, hi ha un supsit que es dna com a evident i que, tanmateix,

no ho s pas tant. s que es parteix de la premissa que el traductor est fermamentinstallat en la seva llengua i que s ella qui prpiament marca les pautes i els lmitsde la traducci. Al seu torn, el traductor s qui t cura directament de la tascadadopci o, si es vol, dacollida de lobra. En aquest sentit, lmbit lingsticreceptor es mant impertorbat, substancialment intacte, noms amb la lleu modi-

ficaci que implica lincrement dun nou membre en la comunitat receptora. Enaquest cas la traducci tendeix a donar tot el pes a la intro-ducci, al fet dimpor-tar i dassimilar, a fer que lobra sadapti als nous hbits lingstics.

Hi ha, daltra banda, la traducci que se sotmet a lautoritat de lobra a tra-duir. Aix vol dir que la traducci es fixa sobretot en aquells aspectes de lobraque sn justament intransferibles, aspectes que no solament no els vol perdresin que precisament els vol conservar. Llavors la traducci no s un traduir lobra,

32 Quaderns. Rev. trad. 15, 2008 Manuel Carbonell

1. Vegeu especialment el curs sobreParmnides

. Trad. Manuel Carbonell. Barcelona: QuadernsCrema, 2005.

7/29/2019 CARBONELL_Tra Duir i Tra Duir

3/3

sin que s un traduir-se a lobra. s un estranyar-se, un esdevenir estrany en elpropi mbit, perqu, aleshores lobra no s pas la traduda sin que s la traducto-ra. El traductor sinclina davant les indicacions i els senyals que li fa lobra.

Un exemple prou conegut i ben estudiat daquest inclinar-se davant lobra snles traduccions que Hlderlin fa de Pndar i de Sfocles. Com ha estat assenyalattantes vegades, en resulten uns textos durs i tensos, rebecs a loda alemanya, per-qu Hlderlin sesfora, per dir-ho aix, a traduir lalemany al grec clssic. El queara importa, amb tot, s que fent-ho, hellenitzant lalemany, lalemany esdevestrany a lalemany. Per aix s perqu la llengua habitual sallibera de rutines ihabituds i adquireix una vitalitat inesperada, es vivifica.

No s aquest el moment per endinsar-nos a exposar la complexitat de proble-

mes que es deriva de la tasca traductora de Hlderlin. Noms cal recordar, per,com han influt estilsticament i conceptualment pensadors de la traducci com araWalter Benjamin i Martin Heidegger.

En tot cas, cal veure com el traduir-se a lobra no s sin un mode de traduir-se a lmbit lingstic, i conceptual, extern, sense perdre, per, cap de les propie-tats essencials del propi punt de partida, que com a tals no sn evidents sin latents.El resultat daquesta contra-ducci o retro-ducci, per dir-ho aix, s el descobri-ment daquestes propietats mateixes, s fer que esdevinguin patents. En certa mane-

ra, s un recurs per apropiar-se la potncia que, com diu Hlderlin, terriblementactiva reposa a sota, a sota de les capes dures i fins i tot empedredes de les habi-tuds de parla i de pensament materns.

No cal dir que aquesta manera de procedir en la traducci est en relaci direc-ta amb el pensament mateix de Hlderlin, i, de retop, de Benjamin i de Heidegger.Tant en Hlderlin com en Heidegger, encara que no tant directament perceptibleen Benjamin, es pot dir que la llengua s una llengua traduda a una llengua ori-ginal. Original, per, en el sentit que s la que engendra la que per naixena els ha

correspost, o, ms precisament, s la llengua on es forgen els termes claus del pen-sament. La llengua de tots dos, Hlderlin i Heidegger, s una llengua de fusi, node confusi, de dos moments duna llengua nica. s el que Benjamin, pel seucompte, en tant que lector atentssim de Hlderlin, dur ms lluny com a ideal detota traducci: leco, el ress duna llengua primordial.

Traduir Hlderlin i Heidegger obliga a traduir-se a la traduda llengua de totsdos. Si aquests dos traductors de lalemany trenquen, per dir-ho amb paraulesde Benjamin, les barreres corcades de la llengua prpia i aix eixamplen les

fronteres de lalemany,2

llavors, una traducci que maldi per traduir-se cada vega-da a la respectiva llengua de tots dos, i que dalguna manera hi rexi, qui sap si noeixamplar les fronteres daquesta llengua i no ha de contribuir, en la modstia dela seva tasca traductora, a dessubalternitzar-la de la llengua que es vol imperial i adesminoritzar-la de les llenges que serigeixen en hegemnicament majoritries.

Tra-duir i tra-duir Quaderns. Rev. trad. 15, 2008 33

2. W. Benjamin. La tasca del traductor. Dins:Art i literatura

(de masses

). Trad. Antoni Pous. Vic:Eumo/Edipoies, 1984, p. 129-130.