CARLOS ZANÓN                                                                 “No sé por qué, pero los náufragos                                                              Siempre tenemos una caja de cartón bajo la cama,                                                              Donde guardamos toda la lluvia caída,                                                              Y las cartas que nunca nos atrevemos a enviar”                                                                   El sabor de tu boca borracha 

DADES BIOGRÀFIQUES Carlos Zanón va néixer a Barcelona l’1 de maig de 1966. És advocat però en l’actualitat diu  dedicar  a  aquesta  activitat  un  20%  del  seu  temps.  Ell  es  defineix  com  a  poeta, encara que és un autor polifacètic. El 1981 va publicar els seus primers poemes  i des de llavors ha continuat fent‐ho regularment.  Va  guanyar el primer premi  al Certamen de  conte Plaza  Janés el 1986  amb Gorda  i l’Accésit de poesia del mateix certamen amb Fuí una noche triste. El 1989 va publicar el llibre  de  poemes  El  sabor  de  tu  boca  borracha  i  el  1990  va  ser  finalista  del  Premi Nacional  de  Poesia  de  Irún  amb  el  llibre  En  el  parque  de  los  osos.  El  1996  publicà Ilusiones  y  sueños de 10.000 maletas  i el 2001 En el parque de  los osos. El 2004  va rebre el Premi Valencia de Poesia amb Algunas maneras de olvidar a Gengis Khan. El  2010  publicà  Tictac  tictac  i  el  2012  edità  l’Antologia  poètica  Yo  vivía  aquí  (1989‐2012) a l’editorial Playas de Ákaba.  El 1991 va col∙laborar en dos peces teatrals Avorrit i Rosie en el muntatge de  “SI SI SI TI VI ZRI” a càrrec de Flux Teatre  i ha estat guionista de diversos curts  i el 1996, amb Núria Villazán, de Erase una vez Juan Marsé per a la productora Alea.  És  component  i  lletrista  del  grup  musical  “Alicia  golpea”  i  ha  publicat    llibres  de temàtica musical Bee Gees:  la  importancia de ser un grupo pop (Ed. Júcar, 1998)  i De Ville: El hombre a quien Rosita robó el televisor (Ed. Milenio, 2003), a més del relat curt Elvis  Presley,  Rey  del Universo,  amb  el  que  va  obtenir  el  segon  premi  de  narrativa Epson del 2001.  Ha  fet  de  crític  literari  a  la  revista Ajoblanco  i  al  diari Avui;  articulista  en  la  revista musical  Ruta66  i  també  ha  col∙laborat  al  Pais  digital,  El  Periódico  de  Catalunya  i  El Cultural. Ha col.laborat amb poemes i narracions en les següents publicacions: Turia, La Poesia, Señor Hidalgo, Aullido, Última, Poiesis, Alora, Batarro, Àrea Poética, Arrabal i Abama.  El 2008 va publicar la primera novel∙la, Nadie ama a un hombre bueno i l’any següent Tarde, mal y nunca,  la seva primera obra de gènere negre amb  la que va guanyar el Premi  Brigada  21  a  la millor  novel∙la  negra  de  l’any  i  quedà  finalista  del Memorial Silverio Cañada de la Setmana Negra de Gijón. El 2012 ha publicat una altra novel∙la del gènere No llames a casa, per la que ha obtingut el premi de novel∙la de Valencia negra del  2013  i  que  aviat  podrem  veure  a  la  gran  pantalla  de  la mà  del  director Daniel Calparsoro. Totes dues transcorren a Barcelona, però la ciutat que descriu Zanón no és la Barcelona dels turistes, és un lloc marginal, com els personatges que desenvolupen la trama, envoltats de drogues, alcohol i pobresa.    

RESSENYA DE LES SEVES NOVEL∙LES    Nadie ama a un hombre bueno. Girona: Quadrivium, 2008  

Martin,  el  protagonista  de  la  novel∙la,  és  una  d’aquestes persones que han arribat a l’edat madura havent confós l’eterna joventut amb l’infantilisme. Va de conquesta en conquesta sense adornar‐se    que  en  cada  una  d’elles  fracassa  una  mica  més. També té una filla, i una “ex”, i una feina, però la vida se li’n va al darrere  d’aquesta  carnisseria  que  sempre  és  l’amor (parafrasejant  a  Pavese,  com  fa  l’autor).  A  la  seva  vida  hi  ha diverses dones, cadascuna amb la seva pròpia dosi de patiment a l’esquena.   

   Tarde , mal y nunca. Barcelona : Saymon, DL 2009  Aquesta és la història d’Epi. I del seu compare, Tanveer Hussein. I del germà d’Epi, Àlex, que sent veus  i veu el Sant Crist amagat a  bars  i  lavabos.  I  de  Tiffany  Brisette,  reina  exiliada  amb  les celles  tatuades.  I  també, encara que menys, del barri on estan tots atrapats. El primer cop que Epi decideix existir ho fa matant Tanveer. No volia escandalitzar el món ni cridar l’atenció. Ni tan sols  volia  ser  violent.  Només  volia  recuperar  la  dona  que s’escapolia de les seves mans. Estava segur que si matava a qui li havia  robat el  seu  amor, ella  tornaria  i  tot  tornaria  a  ser  com abans.  Mentre  Àlex  busca  el  seu  germà  pel  barri,  les  hores passen. La policia busca, no sap ben bé a qui ni perquè. De fet, tots els personatges corren uns rere els altres en aquesta novel∙la de ritme trepidant, per arribar tard, malament, i no trobar mai el que buscaven.             

   No llames a casa. Barcelona: RBA, 2012   

“No val la pena entrar en el vell i suat debat de si parlem o no d’una novel∙la negra. No hi ha  investigació, no hi ha detectius ni  policies. No  hi  ha  vampiresses  ni  homes  seduïts.  Hi  ha  la violència necessària dels perdedors, dels qui no  tenen  res, ni tan  sols  aspiracions.  Si Goodis,  si  Thompson,  si el millor Cain són novel∙la negra, No llames a casa, també. Perquè la música que acompanya la seva lectura és el ressò dels grans narradors, dels que són capaços d’entregar‐nos una potent novel∙la amb material que en mans d’algú altre seria pura vulgaritat. És una brillant  novel∙la  escrita  a  partir  de  materials  de desballestament. És una novel∙la que passa a Barcelona però no és una novel∙la 

local.  Les  timbes  de  cartes  d’aquesta  novel∙la  les  podria  signar  Julián  Ibáñez,  però també  podria  situar‐se  a  Dorchester    o  a  qualsevol  barri  de  Paris.  Bruno,  Raquel, Cristian, Merche,  Gero  i Max  són  personatges  de  Zanón,  però  també  de Masimo Carlotto o Ken Bruen. Els seus afanys,  les misèries morals, són universals. No busquin que  cap  d’ells  els  generi  empatia. No  el  trobaran. No  importa.  Seguirà  llegint,  amb lleugeres sorpreses fins a arribar al final. Un final inesperat i sorprenent. Un final gens habitual en la narrativa espanyola.  Aquesta és una novel∙la fàcil de llegir, però difícil d’oblidar. Paraula de llibreter.” Paco Camarasa     Yo fui Johnny Thunders. Barcelona: RBA, 2014  Francis,  Mr  Frankie  decideix  tornar  a  casa,  d’on  va  marxar perseguint un somni de  triomf  i rock’n roll que el va dur a  tocar amb  la  punta  dels  dits  una  fama  tòxica  i  efímera.  Ara,  Francis torna per deixar enrera  la misèria  i  les drogues. Però el seu barri són  runes  per  on  encara  transiten  el  seu  pare,  la  seva  mitja germana, la primera nòvia i algun antic amic. Ell vol començar de nou  i  fer  les  coses  ben  fetes.  El  problema  són  les  dreceres,  les cançons de tres minuts,  la  impossibilitat d’oblidar qui va ser  i qui volia  ser.  És  una  novel∙la  vibrant,  traspassada  de  la  poesia  dels perdedors,  que  retrata  una  Barcelona  poblada  de  personatges que busquen desesperadament una oportunitat que els permeti ser algú.  

DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR                          A LES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA   Poesia  

• El Sabor de tu boca borracha. Barcelona : Nínfula, 1991.  P 834 Zan • Ilusiones y sueños de 10.000 maletas. Madrid : Libertarias/Prodhufi, 1996. P 834 

Zan • En el parque de los osos. [Málaga] : Ayuntamiento de Málaga, Área de Cultura, 

2001.       P 834 Zan • Algunas maneras de olvidar a Gengis Khan . Madrid : Hiperión, 2004.  P 834 Zan •  Tictac tictac. Barcelona : Carena, 2010. P 834 Zan • Yo vivía aquí : 1989‐2012. [Viladecans] : Playa de Ákaba, 2012. P 834 Zan 

 Assaig  

• The Bee Gees : la importancia de ser un grupo pop. Madrid : Júcar, 1998.  78(Bee) Zan • Willy DeVille : el hombre a quien Rosita robó el televisor. Lleida : Milenio, 2003.  

             78(DeV) Zan  Novel∙les  

• Nadie ama un hombre bueno. Girona: Quadrivium, 2008. N Zan • Tarde, mal y nunca. Barcelona : Saymon, DL 2009. N Zan • No llames a casa. Barcelona : RBA, 2012.  N Zan • Yo fui Johnny Thunders. Barcelona: RBA, 2014.  N Zan 

WEBGRAFIA 

• Web de l’autor 

• Entrevista a El Pais