La r

evis

ta d

e la

Fun

daci

ó La

Rod

ad’

acci

ons

cult

ural

s i

del

lleur

e

núm.

53primavera

2011

· La Mostra d’Igualada

· La Fira de Titelles deLleida

Espectacularment parlantDiscos, notícies i estrenes d’espectacles per a tots els públics

A cau de rodaNotícies de la Fundació La Rodai les seves entitats

CARRERCARRER

La Roda... en marxa!Els projectes, els objectius, l’equip, el patronat...

Tamborinada 2011La festa de l’esport i el lleure sense barreres

Et sona? El Sud sona!Creació audiovisual jove a Sabadell

Matthew TreeUn londinenc a Barcelona

Un altre turisme és possibleLes estades solidàries de SODEPAU

Enric MagooLa il·lusió feta màgia

sumari

La revista Carrer és editada per laFundació La Roda d’AccionsCulturals i del Lleure, creada l’any2003 per l’associació La Rodad’Espectacles Infantils i Juvenilsals Barris i d’Accions Culturals. LaFundació agrupa prop de centassociacions juvenils, infantils iculturals de trenta-set poblacionscatalanes. Des de fa trenta-tresanys La Roda programa especta-cles i tallers de tots els gèneres perals infants i els joves a través deles associacions dels barris. Elsobjectius són oferir un lleure dequalitat, educatiu i formatiu alsinfants i els joves, afavorir l’ús dela llengua catalana en el lleure,difondre el coneixement de la cul-tura po pular i les tradicions delpaís i donar suport al teixit associ-atiu dels barris. La Roda va rebrel’any 2001 la Creu de Sant Jordi.

Coordinació, correcció i maquetació: Lluïsa ArmengolRedacció: Lluïsa Armengol i Judith Cobeña GuàrdiaConsell de redacció: Carme Beltrán, Lluïsa Celades, Anna Corbella, Salvador Figuerola,Anna Jarque i Joan LópezCol·laboració: Entitats de La Roda, Montserrat Fran, Fundació Pere Tarrés, Gestió deFundacions i Associacions SL, Miqui Giménez, GREC-Grup de Recerca i Estudi delConflicte, Anna Larrull (Sodepau), Carme Mayugo (Teleduca), Lluís Pagespetit (SCEA),Eugeni Proubasta, Puça Espectacles, Pep Puigdemont, Ramon Torra (2n Congrésd’Associacions de Barcelona), www.festes.org.Disseny portada: Umberto Valeri i Marta Serra Fotografia portada: Guillem Beltrán Preimpressió i impressió: Tallers gràfics de Rúbrica EditorialEdita: Fundació La Roda d’Accions Culturals i del LleureC. Sèquia, 9-11. 08003 Barcelona Tel.: 93 414 72 01 • Fax: 93 414 77 05administracio@fundaciolaroda.cat - www.fundaciolaroda.catDipòsit legal: B/25.352.87

Amb el suport de:

editorialel tema

3Tamborinada. 29 de maigLa festa de l’esport i del lleure

a cau de roda

4-11- La Roda en marxa

Les xifres, les entitats,els projectes, el patronat,l’equip tècnic, el consellassessor...

•les entitats de la roda•roda·món•un barri, una entitat,

uns artistes

associ·accions

12 • destaquem

13XIC. El Pla Comunitari Poble-sec

escalfa motors

14Et sona? El sud sona!Creació audiovisual amb joves eSabadell SudCarme Mayugo

15La Xarxa BCN Antirumorsestrena web• gestió associativa

La Llei de protecció de dadesRoger Santiago

16El teixit associatiu de Barcelona

es prepara per decidir el seupaper com a agent social

• un conflicte... una solucióJugar, una escola de vida

cooper·accions

17Un altre turisme és possibleTurisme solidari amb Sodepau

l’ampli

18De font en fontAprenem de l’aiguaLluís Pagespetit

19Un londinenc de CatalunyaEntrevista a Matthew TreeJudith Cobeña Guàrdia

20-21• amb nom propi• tradi·accions• recordant...• notes i notícies• paraules, paraules, paraules

Fundació Pere Tarrés

l’entrevista espectacular

22-23Enric MagooLa il·lusió feta màgia i...viceversaAnna Jarque

espectacularment parlant

24-25• kèiad9?

26• anem a veure

Puça Espectacles

27Toc de Retruc30è aniversariEugeni Proubasta

28La Mostra d’Igualada

29• destaquem• una mica de miquelet

Miquel Rabert

Una xarxa de feina ben feta

30 • enxarxa’t al web

Selecció de webs

33• 6 x 4. L’espai dels

músics-animadors del paísLa Tresa i la Verdesca

idees tallers

34•Instruments musicals

gallinetaMiqui Giménez

•el podi

Ja ha arribat la primavera, i comdiu la dita, la sang s’altera!

Aquest hivern ha estat en molts as-pectes una mica més fred de l’habi-tual: eleccions al nostre país, nouscanvis, pocs diners, incertesa detots i sobretot per als més necessi-tats. Com en sortirem de tot ple-gat? Chi lo sà..., que deia aquell. Elmón no sap com sortir-ne, potser ésque els grans “capitostos” no volensoltar prenda, que diuen en cas-tellà. Potser és que cal començar aparlar clar i català i no convé, noen sabem o seguim tenint por delsplats trencats.

Això sí, nosaltres —i quan dic nosal-tres em refereixo a totes les enti-tats culturals i socials del país detota mida i color— seguim sumant,aportant un ingent nombre de vo-luntaris/es, de ciutadans/es com-promesos, esforçant-nos per fer delnostre un país digne, un país culte,un país avançat. Potser caldria quetotes les institucions reflexionessinprofundament quinze minuts al dia,imaginant-se què passaria si ensaturéssim una hora i avaluar quès’aturaria... Ens sembla que no ensho podríem permetre com a nació,els governants tampoc ho podriensostenir. Pensem-hi de cara a la tar-dor?

Caldria que aquesta primavera pro-poséssim aquests minuts de refle-xió i veiessin que ens tenen semprea disposar, que val la pena de valo-rar en la seva justa mesura l’esforçvoluntari de tanta gent implicada,gent jove, gent no tant jove, des dela societat civil que de fet són elsleaders reals d’aquesta nació nos-tra, tan rica i amb tants pobres (1de cada 5 catalans és pobre) que novol seguir igual. Si volem seguirparlant d’una nació rica i plena noens ho hauríem de permetre, perdignitat col·lectiva.

Tan de bo aquest temps nou acolo-rit i esperançat ens tenyeixi a totsd’il·lusió per seguir tirant endavantsense rebaixes de cap mena, dientprou quan calgui perquè com deiaaquell, ja està bé la conya!

Us esperem a tots i totes a la Tam-borinada el 29 de maig, una bonamanera de rebre les noves idees isumar esforços i complicitats. No hifalteu!

Lluïsa Celades

La Fundació La Roda no es fa responsable de les opinions expressades en elsarticles signats.

EL TEMAelel

CARRER53

3

Quantes festes dedicades al púbic familiar poden presumir que han arribat a la34a edició? Poquetes, i la Tamborinada n’és una. I això és mèrit de les entitatsque l’organitzen cada any, de les companyies artístiques que l’omplen de colors,art i fantasia, del públic, que mai no falla, i d’un projecte educatiu, el de laFundació La Roda, que any rere any aporta els seus fruits a la vida dels barris idels infants i joves que hi viuen.Aquest any, la Tamborinada, que s’organitza per segon any consecutiu ambl’ajuda d’entitats del sector de les discapacitats, proposa jugar, córrer, saltar iballar, amb més de 60 jocs, tallers i espectacles que giraran entorn del món del’esport i el lleure sense barreres. I també convidarà a tothom a cantar la cançóde la Tamborinada, feta expressament per l’ocasió per Pep Callau.

La Tamborinada, un any més, convoca les famílies a participar a la gran festa de l’educació en ellleure i el compromís cívic, la gran festa on es mostra la feina diària de monitors, entitats i artistesa favor de la cultura i l’educació.

Aquest any destaquen les activitats dedicades a l’esport en totes les seves formes. L’esport,que la majoria de les entitats d’educació en el lleure utilitzen com a eina de dinamització i decohesió, serà el protagonista de la festa amb gimcanes, jocs, queinclouran els jocs de carrer tradicionals, i tallers divertits,originals i per a totes les edats fets pels monitors de les 90 entitatsde La Roda i de Cocarmi (Comitè català de representants depersones amb discapacitat) que hi participaran.

Aquest any la Tamborinada oferirà un espai per als més petits,de 0 a 5 anys, i proposarà espectacles de dansa i de teatre musical,a més dels habituals de màgia, titelles, animació i contes, amb unabona representació del col·lectiu d’artistes catalans que es dediquena l’espectacle familiar. El cantant i músic Pep López hi farà la sevaactuació 4.000 i Jaume Barri hi estrenarà el seu espectacle ambcobla. També hi podrem sentir la música del Club Shanga, vingut delZimbabwe i guanyador del Festival Music Crossroads 2010. SandraRossi, Nona Umbert, Jordina Biosca... el programa és ampli i estàpensat per satisfer tots els gustos i totes les edats. La Fresca,finalment, formada per Pep Callau, Gog i Magog, Accialt, Ziga Zagai SPproduccions, oferirà els espectacles d’inici i de cloenda, queinclouran la cançó de la Tamborinada, creada per Pep Callau amb La Fresca i la participació musicalde Los Remendaos. Destaquem també que la Tamborinada oferirà per primera vegada el Passeig delsTeatres, en què diverses sales barcelonines dedicades al teatre familiar mostraran al públic la sevafeina i les seves ofertes teatrals. Finalment també es presentarà EVA INFANTIL.0, el festival de contesimpulsat per Jordina Biosca amb el suport de la Fundació La Roda.

29 de maigParc de la CiutadellaBarcelona

tamborinada

3434aaeell pprrooggrraammaa

Al matí...a Inauguració a les 12 h amb La Frescaa Cercavila i jocs amb els Ministrils del Ravala Titelles amb Titelles Babia Contes amb Cesc Serrata Màgia amb Struca Orquestra de la Bona Sorta Des de l’Àfrica, Club Shanga (Music Cross-roads)a Màgia amb Mag Robina Jaume Barri + Cobla Xica, estrena absolutaa Taller dels Castellers de Barcelonaa Taller Associació Titellaire de Roquetesa Animació amb Teatre del Goberna Cobla Mediterrània

Al migdia...a Hip-hop i escuma amb Jordi Callau-Tremolaa Contes amb Isaraa Concert de Sit Jazz Band

A la tarda...a NS Danzaa Cercavila amb Band the Marxaa Actuació dels Castellers de Barcelonaa Actuació 4.000 de Pep López... i Sopars

de Duroa Cloenda a les 18.30 h amb La Fresca

Al matí i a la tarda...a 60 tallers i jocs per a tots els gustosa Ludoteca i rocòdrom de la Generalitat

de Catalunyaa Taller de circ amb Desastrosus Cirkusa Circ amb Solfasirca Carrers d’Art amb Detotskolors.coma Gegants de Sant Climent i bestiari de

Ciutat Vella de Barcelonaa Cançons amb Cracs d’Andia Clown amb La Bledaa Teatre amb Zum-zum Teatrea Dansa i percussió amb Perkimbaa Taller de dansa amb Marta Amatriaina Contes amb Nona Umberta Contes amb Sandra Rossia Contes i titelles amb Roba Estesaa Màgia amb Toni de las Herasa Jocs amb Structures Musicalesa Contes amb Jordina Bioscaa Cercavila i actuació amb Aprodisca Batuke

...i bona Tamborinada!

La festa de l’esporti del lleure

La festa de l’esporti del lleure

80 entitats de La Roda i 10 entitats del Comitè català derepresentants de perso nes amb discapacitat

60 tallers i jocs per a tots els gustos

30 actuacions dels millors grups artístics

34a Tamborinada

4 CARRER 53

a cau dea cau de

En 34 anys de vida —l’any que ve, si tot va bé, en farem 35— La Roda ha crescut, haevolucionat, ha canviat. S’ha adaptat, ha creat nous projectes, s’ha mogut i ha mal-dat per complir la seva funció de dinamitzadora cultural en català a tot el territoricatalà. I potser ara ha arribat l’hora de recordar què fa La Roda, amb qui i de quinamanera, i també de presentar-ne el patronat, el comitè assessor i l’equip tècnic, quemarquen la feina diària de l’entitat.L’ànima de l’entitat, o més ben dit les 81 ànimes de la Fundació La Roda, les 81 enti-tats d’educació en el lleure que en formen part des de 32 poblacions catalanes, sónles que li donen vida i sentit. Si en voleu saber més, adreceu-vos a la pàgina web deLa Roda. Hi trobareu la llista de les entitats i tota la informació sobre la feina que fanals seus barris amb la participació de milers de voluntaris, educadors i monitors.

La Roda

el p

atro

nat

LLAA RROODDAA AALLSS BBAARRRRII SS

És el projecte més antic, el projectetroncal de l’entitat, que es fa des del1977, amb les 81 entitats que formenpart de La Roda.Amb aquest projecte es programencada any a 32 poblacions prop de 300activitats, espectacles de tots elsgèneres i per a tots els públic i tallerslúdics. Els objectius: utilitzar les artsescèniques i la cultura, en particularla cultura popular i tradicional, coma eines educatives, formatives, dina-mitzadores i de prevenció de l’exclu-sió social. I també com a eines denormalització de l’ús del català.

LLAA TTAAMMBBOORRIINNAADDAA

Es fa cada any des del 1977. És lagran festa de les entitats. S’hi posaen comú la feina feta durant tot l’anyals barris. Dura un dia i ofereix alpúblic una trentena d’actuacionsartístiques i manifestacions de la cul-tura popular. Els objectius: ser unmostrador del sector de l’educacióen el lleure, de les arts escèniquesadreçades al públic familiar i de lacultura popular.

CCAARRRREERR

La publicació s’envia a 3.500 escoles,entitats, companyies artístiques, ad -ministracions i persones interessades.Parlem del món associatiu català i deles companyies artístiques. Els objec-tius: informar i difondre experiènciesassociatives interessants i el treballde les companyies catalanes percrear complicitat i sinergies.

l’equip tècnicLluïsa Celades

Mediavilla

· Directora· A La Roda

des del 1977

Judith CobeñaGuàrdia

· Coordinadora· A La Roda

des del 2008

Anna CorbellaAlbero

· Relacionsexternes icomunicació

· A la Roda desdel 2003

Carme BeltránOcejo

· Administrativa· A La Roda des

del 2000

Anna JarquePiñol

· Programadora· A La Roda

des del 2010Lluïsa

ArmengolMontasell

· Tècnica· A La Roda

des del 1987

Josep FranAyudan

Càrrec: presidentProfessió: administra tiucomptable jubilat

—Des de quan és president de la Fundació?—Des de l’any 1977.—Quina és la seva professió?—Ara estic jubilat, però he treballat sempre coma administratiu comptable per grans em preses.Al mateix temps he fet tasques voluntàries adife rents entitats. Ara en faig a la Fundació aju-dant amb el control econòmic, la facturació i lacomptabilitat. De fet, no em costa gaire perquèés posar els meus coneixements a disposició del’entitat.—Quin projecte li sembla més interessant?—Per a mi, La Roda als Barris, un dels projectestroncals, la base de La Roda. Fer que les entitatses moguin i tinguin eines, espectacles, tallersque els ajuden en el seu dia a dia per propor-cionar educació, cultura i lleure de qua litat atots els barris.—De quines altres associacions forma part com asoci o col·laborador?—He estat col·laborant amb l’AV de Montbaumentre vam viure al barri i fins que vaig baixaral centre de Barcelona a viure.—Un desig pels propers cinc anys? —M’agradaria que les administracions del paíssignessin un compromís ferm amb La Roda, ensseguissin fent costat de manera que continués laseva tasca sense el neguit que cada inici d’anyrepresenta l’interrogant del finançament.Desitjaria una mica més de tranquil·litat pressu-postària.

Ens trobareu a:C. Sèquia, 9-11Barcelona93 414 72 01 www.fundaciolaroda.cat

xifres de l’any 2010

· 561 actuacions a 43 poblacions catalanes

· 179 sessions —687 hores— de tallers i cursos

· 15 activitats de jocs

· 2 números de la revista Carrer

· Tamborinada: 30 actuacions artístiques i 60tallers sota el lema “Belluguem-nos tots”, ambla col·laboració de 15 entitats del sector de les

discapacitats

Continua a la pàgina 6

els

proj

ecte

s

en marxa/rodaroda

CARRER53

5

a cau dea cau de

rodarodaMilós AlberoJové

Càrrec: vicepresidentaProfessió: infermera,Comunicació i RRPP

—Des de quin any està vinculada a la Fundació LaRoda?—Des del 1997. En aquella època jo treballava a LaCaixa a l’Àrea de Comunicació i RRPP de la Territorialde Barcelona, i vam tenir contactes a nivell profes-sional.—Creu que la seva antiga dedicació professional dónaun valor afegit a la seva posició dins el patronat dela Fundació La Roda?—Crec que sí.—Quin és el projecte que més li agrada?—Crec que són força interessants La Roda en Ruta i,per descomptat, la Tamborinada, l’acte que reculll’esforç de tot l’any de totes les entitats vinculadesa La Roda.—Forma part d’altres organitzacions? Quin és el seucompromís cívic?—Sí, en dues ONG. I el compromís cívic, el compleixoajudant les persones més necessitades.—Un desig pel futur de La Roda?— Ser la primera entitat en el lleure infantil i juvenilde Catalunya.

MònicaTerribas Sala

Càrrec: vocalProfessió: periodistai professora universitària

—Com va néixer la seva vinculació amb elpatronat de la Fundació la Roda? —Ja fa anys que conec les activitats de La Roda isempre he sentit admiració i respecte per lacapacitat de mobilització i generació d’activitatsde la societat en defensa de la cultura, especial-ment per als més petits.—Què creu que hi pot aportar?—Espero poder contribuir a traslladar als mitjansla importància de les activitats de la Fundació ique, sobretot, entenguin la importància del’exis tència a la nostra societat d’organitzacionscom aquesta i dels valors que promouen.—De quines altres entitats forma part? Quin és elseu compromís cívic?—Tant en la meva vessant professional com percaràcter personal, al llarg de la meva carreram’he vinculat a diverses entitats. Ara endestacaria una, la Fundació Paco Candel, de laqual formo part del Patronat, per tot allò quesimbolitza per Catalunya la figura i l’herència dePaco Candel.—Coneix bé els projectes de la Fundació? Quin lifa més el pes?—Sens dubte la Tamborinada, però no pel fet del’esdeveniment per si sol, sinó pel que represen-ta, per tradició, per dimensió, per pensar en totsels públics.—Un desig de futur per La Roda?—Llarga vida, perquè malgrat que milloren moltsdels aspectes que persegueix, és important man-tenir actives entitats que contribu eixen a mobi -litzar i cohesionar la nostra so c ie tat.

Pere BaltàLlopart

Càrrec: secretariProfessió: escriptori pe riodista

—Quines són les seves ocu-pacions actuals?—Sóc escriptor i periodista, i la vida m’ha por-tat a exercir funcions relacionades amb lacomunicació i les arts gràfiques, a part delsanys de servei a la Generalitat de Catalunya itres legislatures al Congrés de Diputats. Araestic jubilat, però entre altres coses, dirigeixoTornaveu, la revista digital de l’Ens deComunicació Associativa.—Des de quan està vinculat a la Fundació?—Fa uns trenta anys, quan dirigia el Servei dePromoció Cultural de la Generalitat, vaigconèixer La Roda i em va semblar que el seumodel d’actuació per a les comunitats d’ex-traradi era molt positiu. Vaig donar tot elsuport que em van demanar. L’any 2003, se’mva proposar format part del patronat de la novafundació.—Quin projecte destacaria?—La Tamborinada, però també l’acció que es facap a certs barris, que requereix una capacitatde gestió i de sensibilitat social molt notables.I tampoc es pot oblidar la feina de coordinacióde les companyies, ni la revista Carrer, un boninstrument de comunicació i cohesió de lesassociacions implicades.—Forma part d’altres organitzacions? Per quinaraó?—Sóc soci de totes les entitats culturals delPrat, on visc, de l’Ateneu Barcelonès, delsAmics de l’Alguer, presideixo la FundacióCandel... Quan em vaig jubilar vaig decidirseguir treballant pel meu país enfortint lesestructures federatives culturals que vaigcomençar a promoure des del Servei dePromoció Cultural. Crec que la cultura ésenormement eficaç per treballar per a unasocietat justa i les associacions són l’instru-ment d’una revolució eficaç, pacífica i cultu-ral.—Un desig pels anys que venen?—Que La Roda en duri molts més fent la bonafeina que fa.

SalvadorFiguerola Curto

Càrrec: vocalProfessió: educador a laFundació Ateneu Sant Roc

—Des de quan està vinculat a la Fundació La Roda?—Des de fa 21 anys.—Com participa al Patronat? Què hi aporta de dife -rent?—Faig present al Patronat la visió de barri, del treballdirecte que fan les entitats amb la gent dels terri-toris, del treball en xarxa...—Quin projecte destacaria?—La Tamborinada com a moment de donar a conèi-xer La Roda i totes les entitats a tot Catalunya, ambel seu treball educatiu, social i cultural. I els espec-tacles i tallers de què gaudim als barris gràcies a LaRoda. I les activitats de qualitat, que fomenten lacultura popular catalana i l’ús de la llengua com aelement de cohesió social.—Forma part d’altres associacions, organitzacions ientitats? Per quina raó?—De la Federació Catalana del Voluntariat Social, laFederació d’Entitats d’Atenció a Infància iAdolescència i la Coordinadora Catalana deFundacions. Pensem que el treball en xarxa ambaltres entitats enriqueix la nostra tasca i ens fa teniruna visió àmplia del treball, més enllà de la nostraaposta pel territori.—Un desig pels anys que venen?—Mantenir el treball de La Roda, amb més implicacióde les entitats que en formem part. La força de LaRoda és la gent que s’implica i treballa en valors enels diferents territoris del país.

Lluís GómezTamayo

Càrrec: tresorerProfessió: comercial

—Per quina raó es vincula a la Fundació?—Com que mai havia estat vinculat a associacionsde cultura, tot i que aquest és el meu àmbit de tre-ball, vaig pensar que era hora de fer-ho i La Roda,per trajectòria, em va semblar idònia.—Quin valor afegit creu que hi pot aportar?—Coneixements sobre el món professional en quèem moc, que és el món de la cultura, com a asses-sor legal. —Quin és el seu compromís cívic?—Passa per donar un cop de mà a la Fundació LaRoda en tot allò que pugui perquè 81 entitatsmobilitzant cultura bé s’ho valen.—Quin projecte de La Roda l’engresca més?—La Roda en Ruta, per la seva dimensió de futur.Preveure la formació de monitors, educadors ijoves en temes com l’ús de les noves tecnologies,el respecte del medi ambient o l’ús de les artsescèniques per millorar la convivència, penso queés situar-se en ple present ben enfocats al futur.—Un desig pel futur immediat de La Roda?—Com a mínim que s’aguanti tants anys com finsara fent arribar cultura en català i lleure de quali-tat a tots els racons del país.

SalvadorObiols Gras

Càrrec: vocalProfessió: funcionaripúblic

—Què el va portar a vincular-se a La Roda?—La tasca que feia als barris més desafavoritsper fer-hi arribar la cultura, la llengua i unaidea de país.—Quin dels projectes actuals de La Roda usengresca més?—La Tamborinada i la Roda als Barris.—Com voldria que creixés la Fundació La Roda?—Amb projectes educatius i de formació pertota la canalla del país assegurant aquestamalla associativa que fa que no es perdi ni llen-gua ni cultura pròpia i s’hi vagin incorporanttots els accents.

el patronat

6 CARRER 53

a cau dea cau de

rodarodaLLAA RROODDAA EENN RRUUTTAA

Sistematització de les ofertes formatives del’entitat, aquest catàleg ofereix als agentseducatius del món del lleure i als joves de lesentitats eines de formació i educatives pràcti-ques i dinàmiques. Arts escèniques, arteràpia,teatre social, fotografia, grafit educatiu, jocscooperatius, cuina intercultural... són propos-tes que ajuden a educar en els valors, ladiversitat, el respecte a la natura...

AACCTTUUEEMM!!

El projecte està format per tallers setmanalsde teatre social i de l’Oprimit per a adoles-cents de 13 a 18 anys. Els joves experimentenamb les tècniques d’aquesta disciplina i creenuna obra de 15 minuts sobre els temes que elsinteressa. Al final del projecte els grups com-parteixen la feina feta i mostren públicamentla seva obra a la Trobada Actuem!. Des del2006, 250 joves de 13 poblacions hi han parti-cipat i al maig es farà la quarta Trobada. Elsobjectius: ajudar a reflexionar sobre els con-flictes i donar eines per resoldre’ls des de lapròpia veu dels joves.

MMOOSSAAIICC DDEE CCOOLLOORR

Eines com els espectacles que tracten de ladiversitat, tallers que fomenten la reflexió il’apropament, activitats que permeten crearespais de trobada i de complicitat entre gentde tots els orígens... Aquests són ingredientsd’un projecte que utilitza la cultura, la festa,l’art i la formació com a tret d’unió per crearcomplicitats, treball en xarxa i cohesió entrepersones i també entre entitats.

PPRROOGGRRAAMMAACCIIOONNSS DD’’EESSPPEECCTTAACCLLEESS

La Roda desenvolupa projectes puntuals per aadministracions i empreses relacionats lamajoria amb l’àmbit de l’espectacle familiar.Els objectius: oferir programacions de qualitati en català i contribuir a donar suport al sectorde l’espectacle familiar.

els projectes

Lleida: 1 entitat

Santa Margaridade Montbui: 1 entitat

Segrià

Gironès

Bages

VallèsOriental

Anoia VallèsOccidental Maresme

BarcelonèsAltPenedès

BaixLlobregat

Tarragonès

Garraf

Manresa: 1 entitatSallent: 1 entitat

Badia del Vallès: 1 entitatMontcada i Reixach: 1 entitatRipollet: 2 entitatsSabadell: 4 entitatsSant Cugat del Vallès: 1 entitatTerrassa: 2 entitats Montornès del

Vallès: 3 entitats

Girona: 1 entitat

Mataró: 2 entitatsPremià de Mar: 1 entitatPremià de Dalt: 1 entitat

Badalona: 6 entitatsBarcelona: 28 entitatsL’Hospitalet de Llobregat: 4 entitatsSant Adrià de Besòs: 1 entitat

Sant Pere de Ribes: 1 entitatVilanova i la Geltrú: 1 entitat

Tarragona: 2 entitats

Cornellà de Llobregat: 1 entitatMartorell: 1 entitatEl Prat de Llobregat: 1 entitatSant Boi de Llobregat: 4 entitatsSant Joan Despí: 4 entitatsSant Vicenç dels Horts: 1 entitat

Vilobí del Penedès i Font-rubí: 2 entitats

81 entitats d’educació en el lleure s’agrupen a La RodaEl 35% són esplais i la resta es distribueix en una variada tipologia que va des de les associa-cions de veïns, els centres oberts, els casals de joves, les fundacions o els ateneus populars.Hi ha entitats de diferents signes, laiques i religioses, de totes les mides, amb voluntaris, pro-fessionals o totes dues coses alhora, amb una llarga trajectòria o de creació recent. Entretotes atenen arreu del territori milers d’infants i joves en zones que tenen mancances pel quefa a recursos culturals o necessitats socials específiques.Les uneix la voluntat d’educar en els valors i la diversitat, d’atendre els infants i els jovesamb risc per donar-los eines que els ajudi a créixer com a persones i com a comunitat. Unidesal voltant de La Roda aposten per una cultura oberta i alhora arrelada al país, acollidora ienriquidora, que els permet oferir activitats educadores i formatives i dinamitzar el seu barri.

les

com

pany

ies

ll ee ss eenn tt ii tt aa tt ss

La Roda també són els centenars decompanyies artístiques que des del 1977fins ara han posat i continuen posant elseu talent a disposició dels infants, elsjoves i les famílies.Catalunya té molt bones companyies detots els gèneres, que demostren cada diala seva capacitat d’educar en el lleure ien català. Els Comediants, Mag Lari,Sergi Buka, Teatre Mòbil, Pep Callau i elsPepsicolen, Xesco Boix, Noè, La Tresca i

la Verdesca i totes les excel·lents compa-nyies d’animació que hi ha al país,l’Estenedor o Marduix Teatre, JordinaBiosca o Sandra Rossi.. és impossiblecitar totes les companyies que han visitatels barris de La Roda i han participat ales seves programacions... Sense la sevabona feina, i també la de tots els profes-sionals que han fet formació a través detallers i cursos, els objectius de La Rodano es podrien acomplir.

a cau dea cau de

rodaroda

roda...mó

Tercer conveni amb Aliança

Fa tres anys que l’entitat mutualista Aliança i laFundació La Roda treballen conjuntament en el marc

del programa “L’Aliança als barri”, incidint en la millora de l’educaciódels infants i facilitant-los una convivència integradora. Durant aquestexercici, Aliança col·laborarà a la revista Carrer amb una inserció depublicitat i participarà a la Tamborinada 2011.

CARRER53

7

www.fundaciolaroda.cat

el consell assessor Segons els estatuts de l’entitat el Consell Assessor pot estar format per totesles persones i entitats col·laboradores de l’entitat que hagin adreçat unasol·licitud al Patronat. Els membres, elegits pel Patronat per consens —el càrrecté una durada de tres anys—, tenen la missió d’assessorar el Patronat sobre lesactivitats de l'entitat i informar-lo de totes les qüestions que el mateix Patronatli sotmeti. El Consell s’ha de reunir com a mínim un cop l’any i sempre que elPatronat el convoqui. A la reunió anual se li exposa el resum d’activitats i la

situació econòmica de l'entitat de l’últim exercici i la previsió d'activitats delnou exercici. L’actual Consell Assessor de La Roda està format per JudithCobeña i Lluïsa Celades, de la Fundació La Roda, i col·laboradors de La Rodaprovinents del sector associatiu, la gestió econòmica i l’àmbit legal; Joan Vidali Gayolà, Enric Sanchez, Josep Morella, Anna Cruanyes i Roger Santiago.

La Roda organitza nou gimcanesalimentàries per a la FundacióAgrupació Mútua

El passat 1 de febrer la Fundació AgrupacióMútua i La Roda van signar un conveni perorganitzar nou edicions de la Gimcana de laDieta Mediterrània a Girona, Reus i Manresadurant el 2011.

La Gimcana de la Dieta Mediterrània és una activitat lúdica adreçada ajoves de 8 a 12 anys per promoure una dieta equilibrada i l’activitat físi-ca entre els més joves. Aquest és el segon any que es fa la campanya, quel’any passat va arribar a 1.014 participants de 6 poblacions catalanes.

La gimcana està formada per una desena de proves, entre tallers i jocs,amb les quals s’ensenyen durant dues hores hàbits alimentaris sans i equi-librats alhora que es fomenta el reciclatge.

La Roda en Ruta... en ruta

El nou projecte de formació de La Roda, LaRoda en Ruta, ha començat la sevasingladura. Grafit educatiu, Einesd’arteràpia per a la resolució de conflictes,Circ social, Construcció de jocs gegantsamb residus, Construcció de capgrossos,Abordatge positiu del conflicte i jocscooperatius, Jocs cooperatius, Cuinaintercultural, Teatre social per a joves...són algunes de les propostes que s’han fet

o s’estan realitzant en aquests moments a les entitats de La Roda. Demoment, des del desembre del 2010 s’han fet un total de 151 hores decursos i tallers per a monitors i voluntaris i per a joves, amb la participaciód’unes 200 persones de Montornès, Barcelona, Badalona, l’Hospitalet deLlobregat, Sant Adrià de Besòs, Girona i Sant Vicenç dels Horts.

Uns vuitanta joves de 12 poblacions de la provínciade Barcelona participaran el proper 21 de maig a laIV Trobada Actuem! de teatre social per a joves.

La IV Trobada reunirà aquest any prop de 80 joves de12 a 18 anys provinents d’una dotzena de poblacionsde la província de Barcelona. Cada grup tindrà 15minuts per presentar l’obra col·lectiva creada durantel curs. Serà el 21 de maig, de les 9 del matí a les 3de la tarda. Aquest any elsjoves podran gaudir del tea-tre Artèria Paral·lel gràciesal suport de la SocietatGeneral d’Autors i Editors iFundació Autor.

La trobada s’organitza desde fa quatre anys per reu-nir en un teatre els jovesque han participat duranttot el curs a Actuem!, elprojecte de teatre social per a joves impul-sat per La Roda amb la col·laboració d’ImpactaTeatre i el suport de diverses administracions i enti-tats: Generalitat de Catalunya, Dipu tació deBarcelona, Ajun tament de Barcelona i FundacióFutbol Club Barcelona.

El projecte, que ha arribat aquest any a la seva quar-ta edició, proposa als joves una eina de participaciói de resolució dels conflictes a través de les dinàmi-ques del teatre Social i del Teatre de l’Oprimit.

Cloenda dels tallers de teatre social ambjoves del Poble-sec de Barcelona

El 19 de març els joves participantsals tallers de teatre social promo-guts pel Pla Comunitari del barriamb el suport de Marabal, laFundació La Roda i l’Ajuntamentde Barcelona, van mostrar l’obracreada durant el curs, que vacomençar el mes d’octubre pas-sat i ha durat fins al mes de marçd’aquest any.

El fet migratori ha estat el tema central de l’o-bra crea da per l’Aitor, la Mariam, l’Isaac, la Camelia,l’Andressa, la Ysamar, la Sandra i la Luna —tots d’orí-gens culturals diferents —, que han representat demanera poètica i alhora amb humor alguns dels temesrelacionats amb la vivència de la diversitat. Segon JoelÁlvarez, membre de l’associació Marabal i un dels res-ponsables del taller, els resultats del projecte han estatmolt satisfactoris. Està previst que se’n faci una terce-ra edició després de l’estiu.

IV TROBADA D’ACTUEM!21 de maig, Artèria Paral.lel, Barcelona

n

8 CARRER 53

a cau dea cau de

rodaroda

Més de 30 actuacions artístiques programades du-rant el mes de març, amb el Carnestoltes com aprotagonista absolut a les entitats que formenpart de la xarxa de La Roda. Els cursos de La Rodaen Ruta (vegeu pàgina 12). La preparació de laTamborinada i el gran esforç organitzatiu que su-posa. L’edició d’aquesta revista. Les memòriesdels projectes ja fets. La presentació de les pro-postes per a l’any 2011 a les administracions pú-bliques i entitats diverses...

Aquesta ha estat la feina diària durant aquests úl-tims mesos per assolir els objectius i els planteja-ments de La Roda: promoure accions culturals isocials que millorin l’educació dels infants, aju-din a dinamitzar els bar ris amb més dificultats,donin eines de promoció als joves i els infants,promoguin el català com a llengua comuna...

Però més enllà del dia a dia de l’entitat, de lesactivitats que es programen mes rere mes, La Ro-da es planteja per al futur més immediat unes lí-nies de treball prioritàries, que tenen la formaciói la projecció com a grans protagonistes.

Tenint en compte el volum de feina que absorbeixl’entitat, amb unes 700 actuacions programadesal llarg de l’any —és una de les poques entitats oprogramadores a tot l’Estat que es mou en aques-tes xifres— i els objectius que vol assolir, és perti-nent que cada vegada més l’entitat es faci pre -

sent tant en el sector de l’espectacle familiar comen l’àmbit associatiu. Només d’aquesta manera espoden teixir complicitats i xarxes d’aliances queafavoreixin la feina pròpia i sobretot els interessosgenerals dels infants, joves, companyies artístiquesi entitats. Teixir complicitats gràcies a la projeccióde La Roda ha de servir per innovar i oferir mésserveis i de més qualitat. Com a causa i conseqüèn-cia d’aquesta projecció, la formació serà un delseixos central dels esforços de la Roda en aquestspropers anys, amb les arts escèniques i el servei alsmonitors com a temàtiques i públic preferents. LaRoda en Ruta, el projecte de formació iniciat al de-sembre passat, ha estat el primer pas.

les entitats de la roda es mouen

La Roda als barrisLa projecció de l’entitat i laformació, dues prioritats de La Roda

No és el títol d’una pel·licula depor ni d’una novel·la negra. Estracta d’una col·laboració a tresbanda entre la Fundació Maria-nao, de Sant Boi de Llobregat, el programa Incor-pora de “la Caixa” i l’empresa Taxi Direct, quevol facilitar la inserció social i laboral de personesen risc d’exclusió en aquest sector del transportpúblic. Aquesta col·laboració s’ha posat en marxaamb la signatura d’un conveni al mes de gener icompromet l’empresa Taxi Direct a valorar la con-tractació en les seves oficines de persones queformen part del programa social Incorpora. Cincpersones ja se n’han beneficiat.L’ampolla d’oli (verge extra i català), la regalen a

l’usuari els prop de 1.000 taxistesassociats a l’empresa. El telèfonde Taxi Direct: 931 855 662.

Una ampolla d’oli, un taxi,una caixa i una fundació

Fundació Marianao

Tria Espai “I tu, què hi posaries?”, així es diu lacampanya que la Fundació Comtal (Barcelona) haengegat per aconseguir finançament i recursosmaterials per habilitar un nou espai destinat aacollir els projectes socioedu catius del CentreObert Tria. El Centre Obert Tria va atendre l’anypassat 181 perso nes, però 26infants es van haver dequedar a la llista d’espera.Amb el nou espai, 220 m2

cedits per La Salle, l’entitatespera posar-hi remei ate-nent el màxim de sol·licitudsi també millorar la qualitatde l’atenció. Els particulars i també les empreseshi poden fer aportacions econòmiques o de mate-rials a través del blog www.comtal.org/triaespai/.

“I tu, què hi posaries?”Campanya de la Fundació Comtal peral seu nou local

Fundació Comtal

Capgrossos fets per joves de Sant Roc de Badalona amb laRoda en Ruta el passat febrer.

La Roda al III Congrésdel Tercer SectorEl III Congrés del Tercer Sector es va celebrar el24 al 25 de març amb un gran èxit de participació.Unes 2.000 persones van apropar-se al Centre deConvencions Internacionals de Barcelona per es-coltar les ponències, experiències i reflexions depersonalitats i en-titats sobre el pa-per del tercer sec-tor amb el lema“Sumem valors.Construïm futur”.El present, marcatper la crisi, i el fu-tur, ple d’incerte-ses però també deperspectives de superació dels problemes a travésde la innovació, el treball en xarxa i el replanteja-ment d’objectius i maneres de treballar, s’hananalitzat des de tots els prismes per un tercersector que ha demostrat amb aquesta cita la forçai la importància que té actualment en la societatcatalana. La Roda va ser present en un estand i també pre-sentant a l’Àgora d’experiències el projecte Ac-tuem! Teatre social per a joves adolescents en si-tuació o risc d’exclusió social.

a cau dea cau de

CARRER53

9

Un barri, una entitat, uns artistes... a Santa Margarida de Montbui

Camins empedrats

Un dia bonic, amb sol i una mica de fred. Sor-tim de Barcelona en direcció a la conca d’Òde-na per anar a visitar la gent que de fa un muntd’anys forma part de La Roda, la gent del Cen-tre Obert Santa Anna de Santa Margarida deMontbui, i que dinamitza, entre moltíssimesaltres coses, una festa major d’hivern per atots els públics, especialment l’infantil i l’ado-lescent. Arribem a Igualada i després de ferunes quantes rotondes i equivocar-nos de sor-tida, truquem a Montse Forn, la responsabledel centre, que ens indica la bona pista. Arri-bem a lloc, un turonet al capdamunt de l’ano-menat barri Sant Maure, l’actual nucli urbàon viu el 90% dels prop de 10.000 habitants dela població de Santa Margarida de Montbui. Laresta es reparteix entre l’anomenat nucli an-tic, la nova urbanització la Mallola i els masosi cases disperses que conformen el Saió-Coll deGuix.

A la Festa Major d’Hivern hi estan convocadesl’institut i totes les escoles de tots els nuclisdel municipi. És un dia en què tots es troben i,repartits en quatre espais diferents, gaudeixen

d’un seguit de propostes de circ, titelles, mà-gia i animació com a inici de festa conjunta.És coherent fer coincidir tot el suport de l’anyen termes d’espectacles en un sol dia, com LaRoda ho fa en aquesta població de l’Anoia? Uncop vist com està organitzada la festa, se’nsconfirma absolutament que és la millor mane-ra i la més eficient d’invertir els esforços. Perquè? Perquè donem a Montse Forn i el seuequip les eines per posar de relleu davant els

ulls de la població que tenir curarde l’educació dels infants i elsadolescents, i fer-ho amb les artsescèniques com a eina, és una deles millors inversions que es pot ferde cara a generar cohesió social,coneixement i, per què no dir-ho,divertiment. Aquesta festa majorofereix moments de convivènciaentre tots els nanos, vinguin de lacasa que vinguin, vagin a l’escolaque vagin i provinguin del país queprovinguin. Ballar hip-hop a les or-dres canyeres del Jordi Callau ambel “profe” més seriós de l’institutés una molt bona manera de trencar ladistància personal, de crear vincles de con-fiança que perduraran al llarg del curs. Els ti-telles de la companyia Filidrap, amb un estolde gent menuda i mestres d’espectadors, des-granen contes. Potser l’espai era un xic massagran per als més petits. L’any vinent ho millo-rarem. A una altra aula, en Toni de las Herasha fet gaudir amb els seus trucs de màgia unaaudiència totalment entregada a la seva sim-

patia. És un mag dels de debò, ha brodat unaactuació professional, acurada i empàtica. ElsMoki-moki fan desfilar els personatges de circdavant de la colla de mitja edat, que se’ls mi-ren atents i segueixen les bromes, aliens a lanostra intromissió a la sala. Una bona festa.

Acabats els espectacles la Montse i la sevacompanya de feina, Gemma Orriols, ens expli-quen com funciona el Centre Obert, un espai

que si no existís, s’hauria d’inventar. En unmunicipi amb 2.024 alumnes d’entre 0 i 18anys i més de 14 nacionalitats diferents, 15amb la catalana, podem imaginar que gestio-nar instituts i escoles no deu ser gens fàcil. ElCentre Obert dóna suport continu a nanos quevan una mica justos a l’escola, minimitzant almàxim el fracàs escolar que desemboca en si-tuacions d’alta vulnerabilitat social, laboral ilegal pel jovent, i ho fan amb més imaginacióque mitjans, barallant-se sovint amb les admi-nistracions i optimitzant recursos humans ieconòmics perquè creuen en la feina i creuenen el futur de tota aquesta canalla. Acabadala reunió tornem convençudes que la feina quees fa des de la Fundació La Roda va més enllàde la pura intervenció cultural: això és ajudara cohesionar el país des de la base, donar ei-nes a les persones que estan al peu del canó ino dimiteixen malgrat les dificultats d’entesaamb propis i aliens. Si vas a Igualada, Tito,atura’t a Santa Margarida de Montbui, s’hoval!

Treballar dia a dia amb infants i joves, aprendre noves llengües, saber de cada cultura i teixir una mallaeducativa coherent amb imaginació, coneixement i art, com ho fan des del Centre Obert de SantaMargarida de Montbui, és empedrar el camí cap a un futurpaís cohesionat.

Centre Obert Santa AnnaC. Sant Bartomeu, 10. 08710 Santa Margarida

de Montbui - Tel.: 93 801 77 18

rodaroda

«El Centre Obert dóna suport continu a nanos quevan una mica justos a l’escola, minimitzant almàxim el fracàs escolar, que desemboca en

situacions d’alta vulnerabilitat social»

Toni de las Heras, un mag dels de debò, a la Festa Major d’Hivernde Santa Margarida de Montbui.

Judith Cobeña Guàrdia

a cau dea cau de

rodaroda

Agafo el tren i em planto a Montmeló, allà hed’anar fins a una placeta i esperar l’autobús queem portarà a l’altra banda del riu Mogent, a Mon-tornès del Vallès. Al Centre Juvenil (on abans estrobava l’Esplai Panda), m’hi espera Marc Colàs,un històric del moviment associatiu a Montornès.M’ense nya el local i els projectes en marxa i sor-tim al carrer. Baixem un marge i entrem en unequipament que es veu nou i ben cuidat. Som a laPeixera, un espai pensat pels usos a què està des-tinat, un projecte fet amb la col·laboració direc-te entre l’Administració local, la gent de l’EsplaiPanda i altres agents socials de l’àmbit del lleureeducatiu del poble. A la Peixera hi acullen nens inenes de P3 fins a 5è de primària, amb activitatstambé per als pares i les mares. Per què el nomde la Peixera? És evident, l’edifici queda obert al’espai exterior amb una gran paret de vidre, tal-ment un aparador de tot el que passa al seu inte-rior. En Marc em presenta l’equip, uns monitorsque estan en plena feina. Un té tota una colla depetitons asseguts davant seu escoltant un conteque parla del desert, perquè aquesta setmana to-ca aprendre què significa el desert, què s’hi fa,

qui hi viu i qui en prové. En una altra estança unavintena de petitons va fent ordre a les taules des-prés d’haver berenat plegats. Una monitora s’o-cupa que una de les més petites s’acabi el quèportava a la bossa. Les aules estan pensades per

a gent menuda: el mobiliari, les parets, les cadi-res o els colors de la pintura, tot a mida dels méspetits. Imagineu-vos una superfície útil de 270 m2

amb dues aules per a jocs i espais comuns, unaaula de suport a l’estudi i noves tecnologies, unaaula-taller per a les manifestacions plàstiques, iuna aula polivalent.

La pregunta del milió: i això, qui ho paga? EnMarc em somriu i m’explica que és un equipa-ment municipal, que depèn de la regidoria de Jo-ventut de l’Ajuntament, un ajuntament amb elqual s’entenen molt bé, compromès de fa anys entemes com la immigració, la cultura i el suport al’educació i els joves. L’Esplai Panda forma partdel projecte i d’alguna manera en són els gestorspedagògics juntament amb l’equip d’educadorsque hi treballen a diari, la majoria gent d’esplai.El que facilita La Roda, us serveix? I tant!, aramateix hem posat en marxa uns tallers del catà-leg de la Roda en Ruta, un taller d’arteràpia i unde jocs cooperatius. Són excel·lents perquè enshan donat aire nou als monitors i eines per treba-llar millor amb els nens i nenes de totes lesedats. Tenir un programa d’activitats educatiu,divertit i que funcioni sense caure en la rutina noés fàcil. A la Peixera la feina que s’hi fa va mésenllà del reforç de coneixements o d’aprendrehàbits saludables. Més d’un cop els toca fer demediadors culturals o familiars. El relleu genera-cional al front d’ambdós projectes, però, estàclar. Ja hi ha qui d’entre els nanos es proposaarribar a ser director. Fa bo de veure i escoltar.Ara només els caldria trobar qui els ajudés a en-jardinar bé l’entrada. Si algú té idees o contac-tes, no dubteu a dir-los-ho. Aquests nanos s’homereixen.

Una peixera per a nens i nenes de tots els colors al Vallès

La Peixera, Montornès del Vallès

una visita a... montornès del vallès

Judith Cobeña Guàrdia

CARRER53

11

a cau dea cau de

rodaroda

L’Associació Esplai l’Esquitx treballa des de fa25 anys amb nens i nenes i les seves famíliesals barris de Santa Caterina i Sant Pere, alCasc Antic de Barcelona. Això vol dir que l’en-titat ha acompa nyat fins a tres generacionsd’algunes de les famílies que atén. En aquestsmoments l’associació treballa en cinc pro-jectes dife rents, tots plantejats des del marcde la prevenció. Són l’espai familiar La casetadel barri, per a infants de 0 a 3 anys acompa-nyats pel referent adult; el centre obertLudoesquitx, per a nens i nenes de 3 a 5 anys;el centre obert L’Esquitx per a infants i ado-lescents de 5 a 14 anys; l’espai Jove Esquitx,per a nois i noies de 14 a 18 anys; i finalment,el Suport Familiar, que treballa amb els re -ferents adults del sistema familiar. L’entitat ha passat del model VCP, Voluntariat-Compromès-Participatiu —el 1985 l’entitat vacomençar amb sis voluntaris— a un model deprofessionalització, amb un equip pluridiscipli-nar format per sis educadors i educadores, dostera peutes psicòlegs i una coordinadora-peda-goga del projecte, que integra també perso nesen formació o en pràctiques i voluntaris.Des de l’entitat es fa una aposta clara perimpulsar el treball en xarxa, amb la creençaque facilita un canvi qualitatiu i multiplicadorde la realitat. Cada un dels projectes es coor-dina amb els seus homòlegs de la xarxa perorganit zar, comunicar, participar, crear objec-tius comuns i dur-los a terme de la maneramés eficaç. L’entitat també forma part dexarxes de participació ubicades al barri. L’objectiu de l’Esquitx és la promoció del CascAntic i dels ciutadans que hi viuen. Atén elsinfants i les famílies amb el diàleg com a einai fomentant el pensament crític, amb lavocació de generar canvis a partir de la par-ticipació i promoció dels seus drets i responsa -bilitats. El plantejament de L’Esquitx es basaen un creixement i una participació de baix adalt i de dins a fora. La idea és potenciar elscanvis basats en la vida quotidiana i en lespetites actituds del dia a dia, generant unaespiral cap a altres espais de participació. Després de 25 anys, eI futur és ple de reptes:—Treballar per assolir justícia social. Cadapersona que participa en qualsevol dels

projectes de l’entitat té el dret i laresponsabilitat d’intentar aconseguir-la per aells i per als altres.—Crear un Pla de Voluntariat que permeticonjugar i gestionar les dues modalitats depersonal, el remunerat i el voluntari.—Així com l’entitat creix en nombre depersonal i participants, també ho vol fer enquali tat de les accions educatives que du aterme. Per això implementa un sistema dequalitat homologat, que li permet recollirprocessos, fer protocols d’intervenció, endefinitiva, plasmar el seu propi model d’acció. —Seguir buscant recursos per portar a termeels projectes. —Continuar participant en espais deconstrucció i de debat de models, perquè totsels models se sentin representats des de lacomplementarietat i la cooperació.—Continuar treballant des d’una miradapossibilitadora amb els infants i les famílies,acompanyant l’altre en les seves dificultats iencerts.I és que la promoció dels ciutadans, els infantsi les famílies que participen no només és undels reptes de present i de futur sinó l’eix ver-tebrador de la tasca diària de l’entitat. Si espoden crear bones dinàmiques de funciona-ment dins la família, això té efectes en cadaun dels espais on la família i els seus membresparticipen.

Equip de l’Esquitx

Un esquitxReflexions d’una entitat que fa 25 anys

les entitats de la roda

Hi ha entitatsque amb el pas del

temps no són capaces de redefinir-se i reinventar-se per continuar treballant amb eficiència.

L’Esquitx és tot el contrari: és la demostració decom una entitat petita amb 25 anys de vida és

capaç de seguir arrelada a la realitat i tenir clarcom vol arribar a assolir

els seus objectius.

Associació Esplai l’EsquitxC. Pons i Clerch, 4. 08003 Barcelona. Tel.: 93 310 11 57

www.esquitx.org

Dues entitats de La Rodaguanyen els premisd’Educació en el Lleurede la Fundació LluísCarulla

L’Esplai Borinot, de la Fundació SantRoc de Badalona, i el Centre ObertTria, de la Fundació Comtal deBarcelona, dues entitats que formenpart de La Roda, han guanyat dosdels sis premis atorgats per laFundació Lluís Carulla en la setenaedició del Premis d’Educació en elLleure que atorga aquesta entitat aexpe riències, trajectòries i projecteseducatius en l’àmbit del lleure.Els guardons es van entregar l’1 demarç al Palau Robert de Barcelonaen presència del conseller deBenestar i Família de la Generalitatde Catalunya, Josep Lluís Cleries, iMontserrat Carulla, presidenta de laFundació Lluís Carulla.La revista Estris (Fundació PereTarrés), el programa de ràdio “CasalXic” (Associació Lax’n’Rock, elVendrell), KSAMEU: projecte socio -edu catiu per a adolescents i joves(Fundació Escola Sant Vicenç dePaül, Figueres) i Somotillo, recons -trucció i remodelació d’una escola”(Agrupament Escolta i GuiaMaspons i Anglasell, Bigues i Riells),han estat els altres guardonats, amb4.000 € per cada una de les pro-postes.

de participació

12 CARRER 53

ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·accionsaccions accionsaccions

destaquem

El Premi de l’Associacio -nisme Jove Català (no -vembre 2010) i el PremiNacional de Voluntariat(desembre 2010), tots dos

de la Generalitat de Catalunya, i els PremisAbacus (novembre 2010) són les tresúltimes mostres de reconeixement a lafeina que fa la Plataforma de la Llengua afavor de la cohesió social i la defensa de lallengua catalana.Des de fa 15 anys l’entitat té per objectiuprincipal garantir i promoure l’ús de la llen-gua catalana en tots els àmbits i en tots elsregistres i convertir-la en la llengua comu-na de les persones que viuen en l’àmbitlingüístic català. Les seves cons tants incia-tives i campanyes de sensibi lització n’hanfet una de les entitats més dinàmiques iactives d’aquest sector.

Pluja de reconeixements per aLa Plataforma per la Llengua

Un lloc de trobadaintercultural

El passat 16 de marçl’Ajuntament de Barcelonai el Consorci per a laNormalització Lingüística vanposar en marxa el nou EspaiAvinyó-Llengua i Cultura a Barcelona, al car-rer Avinyó, 52. L’Espai neix amb la voluntatd’esdevenir un lloc de trobada, d’intercanvi ide debat mitjançant la programació d’actesde caire intercultural en col·la boració ambentitats i creadors particulars: xerrades, pre-sentacions de llibres, projecció depel·lícules, espais de debat, exposicions.... L’espai s’ha inaugurat amb l’exposició “Inter-culturalitat en procés” (fins al 29 d’abril),una interessant proposta formada perfotografies, dibuixos i reflexions “en procés”sobre la diversitat i el fet intercultural.

Espai Avinyó

www.contespelmon.org / www.editorialproteus.com

L’editorial Proteus, especialitzada en ètica,i la Fundació Contes pel Món (FCN), unaentitat de cooperació internacional, han ini-ciat una col·lecció de contes, “Oràlia”, quepretén recuperar i difondre històries i lle-gendes de la tradició oral de culturesminoritàries. La col·lecció presentarààlbums il·lustrats per artistes reconeguts decada país d’origen. El jardí de les ombres,inspirat en un conte de la cultura africanamaconde, és el primer títol publicat. La ini-ciativa ha nascut de la campanya “Cap nensense contes” que la FNC desenvolupa enpaïsos del sud amb la publicació i la dis-

tribució de contes i llegen-des de la pròpia tradició oralde cada comunitat. L’acordamb l’edito rial permetrà arafer conèixer aquests contesals infants d’aquí.

Editorial Proteus i la FundacióContes pel Món llancen “Oràlia”

www.plataforma-llengua.cat

Any nou i nous projectes per a l’escoltisme i elguiatge. Cada agrupament —en els més d’uncentenar de municipis on hi és pre sent— planifi-ca el seu projecte educatiu, com sempre, inten-tant que cada infant i jove en sigui el protago-nista.Però aquest no és un any més. A casa nostra,som conscients que estem en un moment decanvi. Una nova etapa en què caldrà trobarcamins d’avançada per superar l’actual crisi ambel difícil repte d’evitar una regressió dels dretsde les persones, que tant esforç ha suposat a

les generacions precedents. Una nova etapa enquè el moviment escolta i guia es vol fer presentassumint com a propis els reptes de la societatcatalana, contribuint de forma decidida al pro-grés i a la cohesió social del nostre poble a par-tir de l’educació d’infants i joves perquè esdevin-guin ciutadans crítics, lliures, responsables icompromesos, capaços d’esdevenir els autèn-

tics protagonistes de les seves pròpies vides idel temps que els ha tocat viure. Caldrà trobarles formes de donar resposta a aquests reptes ien aquest exercici serà necessària, d’una formao altra, la implicació de tothom. Avui podem dir que som més escoltes i guies,més agrupaments i més extensos pel país. Avuipodem dir que hem començat a fer realitat elsomni de fer créixer l’escoltisme i el guiatge.Que estem atents per escoltar el futur, per sortiral carrer i dir la nostra. Som un moviment edu-catiu, som un moviment juvenil, som un movi-ment que es segueix adaptant i transformant perseguir sent un referent de primer ordre. I som vi-gents. Més vigents que mai. En un context decrisi com l’actual, en què les mancanceseconòmiques afecten directament moltesfamílies catalanes, el mo del d’educació comu-nitària de base voluntària es posa més de modaque mai. La nostra activitat educativa es basa enel compromís voluntari del jove que educa in-fants, i en aquests moments, reforça la cohesiósocial perquè cap infant ni jove es quedi fora delnostre projecte educatiu, encara que familiar-ment es vegi afectat per la crisi.Des de l’escoltisme i el guiatge, des de tots elsmunicipis i viles on som presents, des de tots elsagrupaments escoltes i guies del país, ens sen-tim responsables i necessaris per construir, so-bre la base del compromís, aquesta societatmés justa, una fita urgent que ja no es pot en-darrerir més.

Davant la crisi, educació comunitàriaArnau García

President de Minyons Escoltes

i Guies de Catalunya

ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONSaccionsaccions accionsaccions accionsaccions

CARRER53

13

Acció comunitària

UN PROJECTE COL·LECTIU

XIC és l’acrònim de Xarxa, Interrelació iComunicació i no és altra cosa que un projectecol·lectiu impulsat i coordinat per l’AssociacióCultural Marabal, el Pla Comunitari Poble-sec ila cooperativa de participació ETCS, que esconcreta en l’organit zació i celebració d’unarua el proper 7 de maig pels carrers del barribarceloní per commemorar el cinquè aniversaridel Pla Comunitari Poble-sec.

Per a aquest ambiciós projecte, a més de lagent de l’Associació Cultural Marabal, l’equipdel Pla Comunitari Poble-sec i la cooperativaETCS, s’està implicant les entitats del barri itambé els particulars que hi vulguin participar.I és que la idea de la XIC, com el seu nom indi-ca, és generar i fomentar el treball en xarxa, lainterrelació i la comunicació entre les entitats,els grups i els veïns i les veïnes amb l’objectiucomú d’habitar i festejar el barri.

L’organització de la rua de la XIC s’ha enge-gat tot just l’última setmana de febrer i el 7 demaig es visibilitzarà el resultat de vuit set-manes de treball comunitari. Teatre, música,

cultura, performance, art, espontaneïtat… totaixò i més serà la XIC.

CINC ANYS DE PLA COMUNITARI POBLE-SEC

L’excusa perfecta per engegar la XIC ha estat elcinquè aniversari de Pla Comunitari Poble-sec.Va ser el 2005 que es va decidir posar en marxaun pla comunitari al barri del Poble-sec, unaeina que, mitjançant l’esforç de diferentsagents del territori on s’implanta, tracta detransformar la realitat de la comunitat i millo-rar-la per afavorir la convivència entre veïns ievitar l’exclusió social.

La participació i la implicació de la més granquantitat i diversitat de gent del barri és laclau del Pla Comunitari Poble-sec. El treballs’estructura al voltant d’un total de sis comis-sions que tracten sis àrees d’interès dins la

quotidianitat del barri —infància, joventut,gent gran, salut, sociolaboral, convivència iconeixement mutu— i en què s’integren des deprofessionals de les àrees socials o sanitàriesfins a veïns del barri amb inquietuds o queprovenen del teixit associatiu del Poble-sec.

Les activitats que durant aquests cinc anysha desenvolupat el Pla Comunitari Poble-sechan contribuït de manera decidida a “fer”barri, i aquest esperit de treball en xarxa id’interrelació és el que ara impregna la XIC.

UN PROJECTE QUE CONSTRUÏM ENTRE TOTS

Ara la XIC ja està en marxa. La forma que adop-tarà es decideix entre tots els que formemaquest projecte —continua obert a tothom quehi vulgui participar!— i és precisament aquestala màgia de la XIC: el treball en xarxa, la forçade la interrelació i el poder de la comunicació.Tots hi sumem! Qualsevol persona que s’hi vul-gui sumar pot anar a les reunions que es farantots els dimecres fins al 7 de maig al CentreCívic El Sortidor a les 7 de la tarda. j

XIC

Per a més informació:Joel Álvarez, 93 442 19 82 - joelalvarezbanal@gmail.com

El Pla Comunitari Poble-sec escalfa motors

per celebrar el seucinquè aniversari

Molt poca gent coneix encara la XIC, però molts veïns i veïnes del barridel Poble-sec de Barcelona estan treballant perquè sigui, d’aquí a poquessetmanes, ben coneguda per tot el barri.

XIC

«La participació i la implicació de la més gran quantitat idiversitat de gent del barri és la clau del Pla Comunitari

//

ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·accionsaccions accionsaccions

Durant el darrer trimestre del 2010 s’ha enge-gat el projecte Et sona? El Sud sona! al dis-tricte Sud de Sabadell. La proposta, una ini-ciativa de la regidoria de Cultura del’Ajuntament que s’emmarca dins el Pla deBarris d’aquesta zona de la ciutat i que té elsuport de la Generalitat de Catalunya, promoula creació artística mitjançant l’autoexpressióaudiovisual d’un grup de joves provinents delsquatre barris del districte: les Termes, la Creude Barberà, Espronceda i Campoamor. El pro-jecte complirà una primera fase el juny de 2011i s’allargarà fins al mes de desembre.

En aquest projecte la dinàmica creativa esposa al servei de la cohesió social, la intercul-turalitat i la promoció de metodologies partici-patives per a la convivència. En aquestsmoments, s’està formant el grup de joves par-ticipants perquè dissenyin un projecte propi i, almateix temps, explorin les enormes possibilitatsexpressives que ofereix la produc ció audiovi -

sual. En aquesta fase, l’entitat Teleduca.Educació i Comunicació s’encarrega d’un pro-grama de formació perquè els joves desen-volupin competències i habi litats en el camp dela creació audiovisual. L’enfocament meto -dològic és “aprendre fent” per explorar i domi -nar les possibilitats expressives del llenguatgeaudiovisual i els formats videogràfics. Para l·le -lament es van desplegant activitats audiovisu-als de dinamització en el territori de cara aljovent i altres col·lectius socials.

Et sona? El Sud sona! s’ha posat tres fites peraconseguir. Contribuir a la prevenció de la con-flictivitat social i la resolució de problemes deconvivència n’és una de principal. També volgenerar un espai virtual —en primer terme unvídeo bloc i després un web TV basat en la tec-nologia 2.0 — i una sèrie d’accions presencialsque afavo reixin la inclusió, el desenvolupamentcultural i el diàleg entre gene racions i cultures

diverses dels barris de Sabadell Sud. Finalment,pretén fomentar una comunitat creativa ambels adolescents com a motor i agents de canvi,dotant-los de recursos per a la seva autonomiaindivi dual i col·lectiva.

Per tirar endavant el procés formatiu del pro-jecte s’han previst activitats lúdiques i accionsd’intervenció cultural, com ara videomatons,vox populi, performances, ficcions, registresdocumentals, platós, streaming, sessions deVJs i també projeccions en sala, cinefòrums,actualitzacions del vídeo bloc, compilacions en

DVD, etc. L’organització d’aquests esdeveni-ments anirà a càrrec dels joves, que bus-

caran dinàmiques de treball per obrir-se ala ciutadania i establir vincles i connex-ions entre els quatre barris del dis-tricte Sud de Sabadell.

Et sona? El Sud sona! s’estructuraal voltant de dos elements claus deltreball socioeducatiu: l’autoexpres-sió i l’autorepresentació. Es tractaaixí de generar una dinàmica dedemo cratització cultural en lloc dedemocratitzar l’accés a la cultura.Aquí resideix el sentit d’un projecteambiciós i motivador amb l’art i elsadolescents com a prota gonistes. j

Creació audiovisual amb jovesde Sabadell Sud

El Sud sona!

Joves

La creació audiovisualcom a recurs socioeducatiu

La creació audiovisual s’utilitza cada ve -gada més com un espai de dinamitzaciócomunitària i un terreny d’experi-mentació de les metodologies de l’edu-cació en comunicació.Aquestes metodologies fomenten, d’unabanda, l’autoexpressió i l’autorepre-sentació, i, de l’altra, la produccióautònoma de discursos propis per partdels joves participants, que mostren lesseves visions sobre l’entorn i el contextque els envolta. Això els ajuda a establirvincles de pertinença i a construir unarecerca al voltant de les seves identitats,i això d’una manera dinàmica i creativa.D’altra banda els processos de produccióaudiovisual i la difusió dels resultatss’erigeixen en oportunitats ideals peractivar la participació de la ciutadania ienfortir la cohesió social d’un territori.

Carme Mayugo

www.teleduca.orgteleduca@teleduca.org

Carme Mayugo és membre de Teleduca

Et sona?

14 CARRER 53

CARRER53

15

ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONSaccionsaccions accionsaccions accionsaccions

ggeesstt iióó aassssoocciiaatt iivvaa

La Llei de protecció de dades

Hi estan subjectesles entitats?

La Llei de protecció de dades (LOPD) hagenerat dubtes entre les entitats pel fet deno saber si quedaven afectades per aques -ta legislació.Actualment, les associacions i les funda-cions tracten amb un gran nombre dedades de caràcter personal. Mantenen peral seu funcionament diversos fitxers en elsquals s’inclouen dades identificatives depersones: nom i cognoms, adreça, telèfonsde contacte, data de naixement, professió,correu electrònic, número de compte cor-rent... Aquests camps d’informació solencorrespondre als dels socis i les sòcies del’entitat, però també poden ser dades d’al-tres persones, com ara els usuaris i lesusuàries de les activitats, les persones quereben periòdicament la publicació de l’enti-tat, les que presten algun servei a l’entitat,etc.És evident que la utilització cada cop mésfreqüent dels sistemes i programes infor-màtics, que permeten emmagatzemar ialhora fer un ús ràpid i còmode de totesaquestes dades personals, ha facilitat eltreball administratiu de les entitats. Peròtambé és cert que això ha comportat enmolts casos fer un mal ús de les dades,com per exemple recollir informacionsinnecessàries per a la finalitat pròpia del’associació; utilitzar-les sense tenir el con-sentiment previ; fer servir les dades per-sonals per a fins diferents pels quals vanser recollides; facilitar-les a terceres per-sones sense autorització expressa...La legislació vigent sobre protecció dedades tracta de preservar la intimitat de lespersones i obliga a observar una sèrie demesures de seguretat per a qualsevol fit-xer que contingui dades de caràcter per-sonal. Així doncs, les entitats es veuenabocades a complir una normativa especí-fica pel que fa a la protecció de dades i, pertant, a preservar els drets de totes les per-sones que faciliten les seves dades per-sonals.Per tant, les entitats estan afectades per laLOPD i tenen l’obligació de registrar els fitx-ers de dades personals. Per a més informa-ció, podeu visitar el lloc web de l’AgènciaCatalana de Protecció de Dades, www.apd-cat.net, on trobareu tota la informaciónecessària per registrar els vostres fitxers.

Roger Santiago

www.gestiofass.cat - 93 301 08 28

Secció elaborada per:

Interculturalitat

La Xarxa BCN Antirumors estrena web

La Xarxa BCN Antirumors és una iniciativamunicipal i associativa que ha dotat la CiutatComtal d’una eina per combatre un dels fenò-mens que més perjudiquen la bona convivènciaentre col·lectius d’origens diferents: els ru -mors, els estereotips i els prejudicis, que sovintdonen una versió deformada de la realitat icreen barreres intangibles difícils d’enderrocar.En sis mesos de vida la Xarxa ja ha col·laboraten l’edició del còmic Blanca Rosita Barcelona,la formació d’agents antirumors, els debatsciuta dans “Com vivim en la diversitat?”, laredacció d’una Guia me todològica per a profes-sionals, la conti nua reelaboració del ManualAntirumors o la generació de materials d’im-pacte comunicatiu. Ara, a partir de mitjans defebrer, la Xarxa BCN Antirumors també disposaràd’una altra eina de treball: el webwww.bcn.cat/antirumors, que serà l’espai prio -ritari de relació entre els membres de la Xarxa,a més del canal principal de difusió de moltes deles campanyes per combatre rumors i estereotipssobre diversitat cultural que es desenvoluparandurant el primer semestre de 2011.

Amb un disseny atractiu i accessible, el webproposa a l’usuari una fórmula per combatreels rumors i estereotips sobre diversitat cultu -ral, que es resumeix en tres conceptes:Informa’t, Pensa i Actua. Presenta quatreàmbits d’actuació prioritària des dels quals espodrà accedir a recursos per desarticularrumors que relacionen de manera conflictiva ladiversitat cultural amb el sistema del benestar,la sanitat, els impostos, els mercat laboral, l’e -ducació o l’ús de l’es pai públic.

Un dels objectius principals del web es quel’usuari hi trobi informació rigorosa per respon-dre a les afirmacions falses que sustenten totprocés rumorològic. Dades estadístiques, arti-cles d’opinió, assaigs, recursos didàctics... desdel web es recopilaran de ma nera continuadatots els documents que, en tots els formats,facilitin la gestió del principal recurs antiru-mor: la informació. També es difondran campa-nyes comunicatives i, aprofitant la capacitatmultiplataforma d’internet, es podran veureanimacions i vídeos que rebaten els principalsrumors.

El web serà també el lloc des del qual laXarxa analitzarà la manera com els mitjans de

comunicació tracten la diversitat cultural. Així,doncs, la Xarxa disposarà d’un canal ràpid iflexible per difondre les respostes i precisionsque consideri convenient fer a les males pràc-tiques informatives que consoliden o generennous rumors al voltant de la immigració.

El web no vol limitar-se a ser un emissor demissatges; vol també aprofitar la interactivitatdel mitjà per crear un usuari actiu, que passide ser un simple receptor a ajudar a difondre ifins i tot a generar nous continguts antirumors.Així doncs, el web es converteix en espai mul-tifuncional: permetrà documentar el que fa laXarxa; serà un contenidor d’informació i pro-postes que ajudin a la reflexió amb dades pre-cises i reals; i actuarà com a emissor de pro-postes que animin a actuar, des del nostreàmbit més proper, contra la generació i propa-gació de rumors i estereotips.

A més, una agenda d’actes actualitzada, laconnexió amb facebook i twitter, i un canal quepermet a l’usuari plantejar preguntes sobre ladiversitat cultural, consoliden l’aspi ració, en elmarc 2.0, de convidar l’usuari a informar-se,pensar i actuar contra la ge neració i propagacióde falses informacions que tergiversen o sim-plifiquen la realitat diversa que caracteritza laciutat de Barcelona.j

Amb més de 100 membres adherits en poc més de mig any d’existència, la XarxaBCN Antirumors ja s’ha consolidat com una eina clau de l’Estratègia per combatrerumors i estereotips sobre diversitat cultural, que impulsa l’Ajuntament deBarcelona a partir de les directrius recollides al Pla Barcelona Interculturalitat.Ara, la Xarxa estrena web.

El còmic Blanca Rosita Barcelona presenta escenesquotidianes de convivència i rebat alguns dels rumorsmés habituals.

Barcelona

16 CARRER 53

Segon Congrés d’Associacions de Barcelona

Deu anys després de la primera trobada d’enti-tats de la ciutat, aquest segon con grés preténposar al dia el discurs associatiu debatent entornde tres eixos principals: el reconeixement, lesvies de finançament i l’ús dels espais i tipusd’equipaments per desenvolupar les nostresactivitats. Des del Consell d’Associacions deBarcelona (CAB) volem, per difícil que puguisemblar, que totes les veus i tots els sectors si -guin re presentats en aquest congrés per enriquirel debat amb una visió àmplia i repre sentativa dela diversitat associativa existent.

Durant el procés de preparació del 2nCongrés, hem tingut l’oportunitat de comptaramb la participació de teòrics especialitzats enel tercer sector —John Casey i FernandoVallespín— que ens han explicat com ens veuendes de fora i què està passant al sector enaltres indrets.

Ara, un cop iniciat el 2n Congrés, ens toca ales associacions fer propostes per enfortir elteixit associatiu de la ciutat des de la proximi-tat i la realitat del nostre territori. Aquestprocés, liderat per les mateixes entitats decada districte, ens ha de permetre avançar capa una cultura pròpia, cap a l’excel·lència, il·lu -sionar les persones davant la idea d’estar asso-ciades, facilitar punts de trobada oberts al con-junt d’associacions i moviments socials pervisualitzar-nos com a actors rellevants en eldesenvolupament de les nostres comunitats iaugmentar, així, el pes específic com a sector.

Des del mes de gener i fins el 30 d’abril,data de la cloenda del 2n Congrés, les entitatsde la ciutat sincronitzarem les nostres agendesper trobar-nos, elaborar propostes de milloradel sector i consensuar i establir les líniesd’actua ció estratègiques i comunes. Una vega-da aques tes propostes hagin estat aprovadesconfiguraran les bases per a l’elaboració delPla de Suport a l’Associacionisme deBarcelona. En la mesura que plantegem objec-tius clars i específics, evitant la dispersió i lagenera lització, podrem establir mecanismes deseguiment àgils per assegurar-ne el compli-ment.

Per tot això, és important ser i participar enel 2n Congrés d’Associacions de Barcelona coma membres de les nostres entitats, però tambécom a ciutadanes i ciutadans. Hi ha diferentsmaneres de fer-ho, ja sigui presencialment,assistint als congressos de districte, o bé através del Congrés Virtual, una eina de partici-pació accessible a través del web del Congrés.El procés i l’evolució del 2n Congrés es podranseguir també per mitjà de les xarxes socialsFacebook i Twitter.

Les associacions de Barcelona tenim unallarga trajectòria que ens avala com a sector,però ens cal fer un pas endavant adaptant-nosals nous temps i enfortir-nos. Tenim moltspunts en comú, per això és important que totesles entitats participem en el procés congres sualen els àmbits que creiem que poden ser-nosmés interessants. Del debat que fem aradependrà, en bona part, el model de ciutat i elpaper que hi volem tenir. j

Ramon Torra

un conflicte... una solucióun conflicte... una solució

Jugar, una escola de vida

En aquest text, GREC, Resolució de con-flictes, ens explica la importància delsjocs en l’aprenentatge de la gestió deles situacions conflictives.

En Pau i la Maria estan “instal·lats” sota lataula de treball de la seva mare: tenen munta-da una botiga de queviures, ella ha organitzatles lleixes i l’aparador, ha ordenat els simu-lacres de bitllets i monedes a la caixa re -gistradora i es prepara per despatxar els pos-sibles clients; ell ha fet la llista de la compra ies disposa a entrar a la botiga a fer de “client”de la seva germana... La Berta, en Miquel i laMercè seuen al sofà davant de la tele de lasala; cadascun té a les mans un comanda-ment i estan concentrats en la pantalla, on télloc una esbojarrada carrera en la qual cadaun d’ells “condueix” una mena de “cotxe fan-tàstic”... En Jan i en Roger estan muntant uncastell amb peces de lego. Ja tenen a punt elssoldats i els cavallers que els defensaran en laguerra que estan preparant, i també els inva-sors atacants. La Roser prepara les nines perdur-les a passejar pel passadís de casa. Demoment s’han portat molt bé: les ha llevat, lesha vestides, els ha donat el menjar... EnFerran i la Mònica han sortit a jugar a pilota ala placeta de davant de casa. Uns altres nensse’ls acosten i comencen un partit tots junts...

Fa poc que hem celebrat Nadal i Reis, períodeen què les joguines són especialment pres-ents a totes les cases on hi ha criatures.

Els jocs no són neutres ni indiferents: a travésdel joc els nens i les nenes recreen la realitati fan aproximacions i assajos de la vida. Através del joc es relacionen, es plantegenproblemes, hi busquen solucions, comparenresultats, comparteixen experiències...

És important a què i amb què juguen, però hoés tant o més com hi juguen: les espasespoden servir de rems per arribar a un bon porto d’armes per defensar una princesa desval-guda, les fruites i les verdures de la botiga dequeviures poden ser bombes per llençar alcap dels vianants que passen pel carrer omoneda d’intercanvi per aconseguir favors delgermà, el joc de la play pot ser una manera dediscriminar el company que no el té o unaforma d’acostar-s’hi convidant-lo a jugar.. i, amés, el fet del joc, en sí mateix, pel que té derelació i de compartir, obliga les criatures agestionar posicions, a prioritzar interessos, arenunciar a alguns desitjos o a moderaralgunes urgències...

Jugar és una bona escola de viure. A travésdel joc les criatures “retraten” la vida queveuen i aprenen a solucionar els conflictesque aquesta els planteja.

Sabem com juguen els nostres nens i nenes?Aprofitem els seus jocs per plantejar-losmaneres positives i constructuves de ges-tionar els conflictes? Juguem amb ells, encaraque sigui alguna vegada?

Secció elaborada per:

GREC, Grup de Recerca i Estudi del Conflicte

www.grecxarxa.org

Aquest any 2011, coincidint amb l’Any Europeu del Voluntariat, el sectorassociatiu de Barce lona es troba immers en els debats territorials ques’organitzen als districtes de la ciutat en el marc del 2n Congrés d’As -sociacions de Barcelona.

BarcelonaEl teixit associatiu de esprepara per decidir el seu paper coma agent social

ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·accionsaccions accionsaccions

Ramon Torra és directordel 2n Congrés d’Associacions de Barcelona

2n Congrés d’Associacions de Barcelonawww.congresassociacionsbcn.catinfo@congresassociacionsbcn.cat

facebook.com/congresassociacionsbcntwitter.com/2nCongres

Turisme solidari amb l’entitat catalana Sodepau

Ser solidaris mentre es fa turisme és possible.És el que proposa Sodepau a les persones quebusquen en els seus viatges anar més enllà dela mera visita de llocs i monumentssignificatius.

Cada any des del 1993 l’entitat organitzaestades solidàries en països de l’àmbitmediterrani. Una de les primeres va ser alMarroc, i es va fer amb un doble objectiu: a

curt termini crear ocupació a la zona on es feial’estada, i a llarg termini generar un lligam iuna dinàmica entre turisme rural, desen vo -lupament i associacionisme local que im pliqués

directament la població rural. L’experiència vaser un èxit i es va convertir en el tret departida d’un projecte que des d’aleshores esrepeteix cada any. Sodepau ja ha organitzatmés de 50 estades d’aquest tipus, amb uns 600turistes solidaris a set països: el Marroc, Siria,Algèria, Palestina, el Kurdistan, el Líban iTunísia. Vaja, que ja se’ls pot considerar com aespecialistes en el que se sol anomenar turisme

sostenible, o responsable o solidari,que totes tres coses les estades queproposa Sodepau ho són. I per aixòl’entitat treballa de bracet amb laXarxa de Turisme Responsable iSolidari a la Mediterrània (AREMDT),una organització que es va crear fados anys i agrupa entitats amb elsmateixos objectius que Sodepau.

Descobrir la realitat quotidiana...Una persona que viatgi ambSodepau farà les visites turístiquespreceptives però també descobriràracons i paisatges lluny dels circuitsdel turisme de massa, com BouKhalfa, un poblet marroquí situat ala zona frontera amb Algèria ibanyat pel riu més important de lazona, Moulouluiala. Pernoctarà enhotels, pensions i albergs, peròtambé conviurà amb la gent delpaís, amb famílies a casa de lesquals passarà algunes nits. Aniràdescobrint la realitat quotidiana de

la seva gent menjant amb ells i compartintescenaris que no són fàcilment accessibles alsturistes convencionals, com el camp derefugiat palestí Balata, però sobretot visitant

les entitats i les ONG locals que treballen peldesenvolupament de cada zona. Coneixeranprojectes de desen volupament comunitari comel de Chefchauen, al Marroc, centres juvenilscom Hakoura, a Palestina, cooperatives dedones com l’algeriana Khaima o associacions dedefensa dels drets humans o del medi ambiento de salvaguarda del patrimoni com la sirianaAmics de Salamieh.

... i afavorir el desenvolupament local Però més enllà de conèixer d’una maneradiferent la realitat del país, aquest tipus deplantejament turístic, afirma Anna Larrull,responsable de l’organització de les estadessolidàries, ajuda sobretot al desenvolupamentreal de la zona. Permet crear llocs de treball,principalment per a joves i dones, i reinvertirels beneficis en la millora de l’activitateconòmica tradicional (millorar les llavors,comprar arbres fruiters, ampliar els ramats..) ide les infraestructures comunals. La personaque fa estades solidàries promou d’altra bandal’asso ciacionisme local i ajuda a posar en valorel patrimoni natural, cultural i històric de cadazona on s’implanta aquest tipus de turisme.

Font de plaer i de coneixement per al queviatja, el turisme responsable és doncs tambéuna eina de desenvolupament local quebeneficia directament les comunitats visitades.

El Marroc, Síria, el Kurdistan, Palestina i finsi tot Tunísia després de la revolta, són algunesde les destinacions que proposa Sodepau peraquesta propera Setmana Santa. j

és possible

CARRER53

17

ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONSaccionsaccions accionsaccions

Un altre turisme

Ja fa quinze anys que Sodepau, una entitat que treballa per la pau i el

desenvolupament als països que envolten el mar Mediterrani, va iniciar una

manera diferent de fer turisme. La seva filosofia: conèixer la gent del país i les

entitats locals, que són les que ens poden donar una visió més propera de la

realitat del país que es visita, i contribuir al desenvolupament de les comunitats

locals.

Una manera de viatjarque té cada vegada mésadeptes

Segons l’Organització Mundial deTurisme (OMT), el turisme solidario responsable amb destinació apaïsos en via de desenvolupamentha registrat un creixement properal 20% anual entre els viatgerseuropeus. No hi ha dades encarasobre aquest fenomen aCatalunya, però no hi ha dubteque aquesta és una fórmula queté cada vegada més èxit entrenosaltres. Entitats com Sodepau,Alba Sud o Setem fa anys que esvan iniciar amb èxit en aquestavia de solidaritat i cooperació.

SODEPAUPassatge del Crèdit, 7, pral, Barcelona, 08002Tel.: 93 301 01 71 - www.sodepau.org

accionsaccions

18 CARRER 53

Aquesta és una de les raons per les quals l’any2006 va sorgir a la comarca d’Osona De fonten font, aprenem de l’aigua, un projectecreat des del seminari del Pla de formació per-manent de professorat i el programa de laGeneralitat Escoles verdes.

De font en font és una proposta de vo -luntariat i d’educació ambiental impulsada perajuntaments, entitats, associacions i mestresde centres educatius de primària i secundària.Fins ara hi han parti cipat 22 grups, 21 centresescolars i un casal d’estiu i està present aOsona, el Solsonès, el Ripollès i l’Alt Camp.

Actualment De font en font està li derat perla Societat Catalana d’Educació Am biental(SCEA). Viladraueducació.com, altres entitatsd’e ducació am biental i membres del Consell deCentres de cada territori, com Cel Rogent a lesterres tarra gonines, s’encar-reguen de la coordinació i larealit zació tècnica. El projectetambé ha rebut el suport dediverses administracions localsallà on s’ha fet.

Anem a la fontLa fita principal del projecte,que l’any 2009 va rebre de laGeneralitat de Catalunya elpremi a la millor actuació sin-gular d’educació ambientald’escoles verdes, és que elsparti cipants prenguin conscièn-cia de la importància derespectar i conservar l’entorn,tant el medi natural com lacultura popu lar. Mitjançantl’experimentació directa, l’ob-servació i la participació, vol

oferir eines per aprendre i gaudir d’un entornpropi i proper, sovint oblidat i maltractat.

L’escola o el grup que decideix participar-hiescull una o diver ses fonts i un padrí o unapa drina, que els alumnes entrevisten i amb quifan el treball previ de recerca d’informació. Estracta d’una persona propera i coneixedora dela realitat social de l’indret, que ajuda aconèixer la seva història i pot aportar informa-ció escrita i gràfica de la font.

Després d’aquesta primera fase de recercad’informació, en què participa un grup de tre-ball format pels mateixos participants, edu-cadors ambientals i tècnics municipals locals,el segon pas és la sortida de camp a la font,moment en què es recullen dades i mostres.Segons com, es fa una analítica més completade l’aigua, sobretot a secundària, en algun la -

boratori clínic o farmacèutic, o uti litzant ellaboratori del mateix centre.

Tot aquest procés es fa amb l’ajuda d’unesguies didàctiques elaborades pels grups de tre-ball que ajuden a conèixer l’entorn natu ral dela font. Fins a l’actualitat se n’han fet dues,una per a educació primària i l’altra per a edu-cació secundària. També s’ha elaborat una lli-breta de camp per prendre nota i recollir lainformació com a base del treball a l’aula. Esdisposa també d’un dossier complementari queajuda a completar i ampliar informació.Aquests materials són revisats anualment i araestan en fase d’adequació a la nova llei d’edu-cació.

Tota la informació recollida i elaborada pelsalumnes es passa finalment a la coordinaciótècnica del programa, la SCEA, que en fa la

corres ponent siste matització i elbuidatge per incorporar-la al’es pai web del programa. Benaviat el projecte també dis-posarà d’un blog, perquè elsparticipants ho puguin fer ellsmateixos. El 22 de març de 2011, DiaMundial de l’Aigua, es presen-tarà a Torelló un joc de granformat amb el mateix nom, queserà itine rant i servirà per com-plementar l’activitat en els cen-tres que participen en el pro-jecte. j

De font en font

Medi ambient

AMPLI

Una manera de conèixer i participar en la millora el patrimoni

Lluís Pagespetit és presidentde la SCEA

aprenem de l’aigua

Lluís Pagespetit

l’l’

Des de temps remots, les fonts d’arreu han estat lloc de treball, reunió i motiu de lleure,trobada, alegria i festa. Mares, pares, nens i nenes marxaven càntir en mà cap a les deus mésproperes a buscar aigua per beure, cuinar i rentar. De vegades, simplement sortien amb l’ex-cusa de fer un passeig i berenar, envoltats d’un paratge singular, amb pollancres, freixes,verns, boixos... amb herbes medicinals, flors silvestres de mil colors i olors, i rastres d’ani-mals que s’acostaven per beure i remullar-se. Des de sempre, doncs, fonts i persones hanestat lligats amb un estret llaç, que els ha fet dependre i conviure les unes amb les altres...

De font en font

proposa redescobrir el patrimoni

i el valor social de les fonts i de

l’aigua com a recurs. En aquesta

aventura, liderada per la Societat

Catalana d’Educació Ambiental,

els alumnes d’educació primària,

secundària, els mestres i els avis

són els principals protagonistes.

www.defontenfont.cat

AMPLIl’l’

CARRER53

19

—Qui és en Matthew Tree?—Un londinenc que va venir a viure a Catalunyaals 26 anys i que encara hi és, 26 anys després.

—Com se’t va acudir, l’any 1979, fer classesde català? A qui les feies?—Durant una estada relativament breu, de sismesos, a la plana de Vic, vaig donar classes agent del poble on m’estava.

—L’any 1984 aterres a Barcelona i t’hiinstal·les. Arran de què?—A Anglaterra estava a l’atur, bevia massa,escrivia malament i no hi veia cap sortida queno fos marxar del país. L’única porta oberta al’estranger —ajustada, vaja— era la catalana.

—Quina diferència trobes que hi ha entre laCatalunya dels vuitanta i l’actual?—Bàsicament, que el català és utilitzat ambmolta més normalitat que abans; i que encomptes de ser gairebé l’únic estrangerresident, ara n’hi ha 1.200.000 més: una cosaaltament positiva, des del punt de vista social,cultural, econòmic i gastronòmic.

—Negre de merda és un llibre on despullessense manies el racisme i exposes com estàlatent a qualsevol societat. Expliques que caleducar per prevenir-lo. A quin polític enactiu d’aquest país el regalaries? Creus ques’hi veurien reflectits?—No el regalaria a cap polític ja que mai no esveuen reflectits en res que sigui negatiu. Sipogués el regalaria a tots els estudiants desecundària. El racisme comença a fer-se presenten qualsevol societat a partir dels 12-13 anys.

—Coneixes entitats d’educació en el temps delleure? Què en penses?—He conegut moltes biblioteques, centres deformació per a adults, centres de normalitzaciólingüística, esplais... Tot el que sigui aprendreen temps de lleure —i no pas en hores laborals,com si fos una feina més— em sembla positiu.

—Has triat el català per expressar-teliteràriament. Per què?—Perquè des de feia anys havia tingut una sèriede problemes amb l’idioma matern, que és elvariant britànic de l’anglès. No era l’eina quevolia, no sabia aconseguir que fes el que voliaque fes. Quan vaig començar a escriure encatalà, aquests problemes no hi eren —per ami. Va ser l’alliberament lingüístic que haviaestat buscant des de feia temps. Durant deuanys vaig escriure només en català. Al cap dedeu anys, vaig tornar a escriure en anglès a mésdel català i vaig descobrir que la disciplinad’escriure en català m’havia ensenyat comescriure el que em donés la gana també enanglès.

—De totes les facetes que has conreat, quinat’agrada més: la de guionista, d’escriptor,d’assagista, de presentador...?—No sóc ni guionista ni presentador. He fet lesdues coses, però tenint en compte, sempre,

que no era ni seré mai un professional de capd’aquestes dues professions. Sóc escriptor. Lameta més ambiciosa, des d’un punt de vistacreatiu, és la ficció. Però tot és escriure:articles, assajos, diatribes, autobiografia...Totés escriure i tot és creatiu.

—Quin és el teu somni quan penses en elfutur dels nens i les nenes d’aquest paíspetit, que deia en Llach?—Que no hagin d’aguantar els insults, lesximpleries, les mentides i les enganyifes delspolítics que volen, d’una manera o altra,convertir el primer idioma dels meus nens enuna llengua residual.

—Què voldries que t’hagués preguntat ? Fes-te tu mateix la pregunta i endavant,explica’ns el que vulguis.—Com que visc del que escric, voldria quem’haguéssiu demanat pels propers projectes:estic acabant una novel·la (llarga) en anglès il’any que ve sortirà un recull d’articlespublicats en anglès en versió original (aAmazon, en format electrònic) i traduïts alcatalà (en format paper). En català, el llibre esdirà Aquest país explicat als estrangers. Enanglès, Barcelona, Catalonia. j

Matthew Tree, escriptor

Les noves tecnologies ens han permès fer una entrevista personal a l’escriptor Matthew Tree, un londinenc a Catalunya per

decisió personal des fa més de vint anys. En Matthew és prou conegut, a més d’escriptor, com a comentarista de llibres a

la televisió, per la seva participació a algunes de les tertúlies radiofòniques més escoltades i perquè no té pèls a la llengua

a l’hora d’expressar amb claredat la defensa de la llengua pròpia d’aquest país, el català. De fora vingueren que arguments

ens dongueren... Podríem refer la dita i aplicar-nos-la més sovint...

Judith Cobeña Guàrdia

Un londinenca Catalunya

http://www.matthewtree.cat

«Desitjaria no haver d’aguantar les ximpleries i mentidesdels polítics que volen convertir el primer idioma

dels meus nens en una llengua residual»

amb nomamb nom

Pasqua granada

Gairebé sempre, darrere de la creació de qualsevol fundació hiha una entitat financera, un ajuntament, la Generalitat, l’Estat,una empresa... en definitiva, una persona o una organització amb poder econòmic.La FEC és un model poc estès, una excepció, ja que la seva creació i la seva conti -nuïtat es fonamenten en persones vinculades al món associatiu de Badia del Vallès,un dels grans patrimonis de la ciutat.

La Fundació Privada d’Entitats Culturals de Badia del Vallès (FEC) és una entitat sense ànim

de lucre creada el novembre de 2006. La seva missió és organitzar, patrocinar i recolzar

qualsevol activitat cultu ral, solidària, artística, d’esbarjo, socioeducativa i esportiva a través

de la qual es transmetin i fomentin inequívocament els valors cívics que garanteixen la con-

vivència i la cohesió social entre tots els ciutadans.

Un dels objectius fundacionals de la FEC és impulsar i promoure el software lliure i divulgar

els avantatges del sistema operatiu lliure GNU/Linux. Per això, tant a Badia del Vallès com

a fora, l’entitat ha organitzat espais de formació o dissenyat espais de comunicació online.

L’entitat creu en la necessitat de treballar dins el marc de l’anomenat Tercer Sector com a

espai de treball que ha de marcar diferències respecte al marc competitiu del mercat actu-

al. Per aquest motiu ofereix, en les millors condicions, serveis, suport i eines dins el món de

la comunicació i les noves tecnologies a entitats i institucions, però marcant la diferència

amb el sector privat pel caràcter no lucratiu que té: els recursos generats són reinvertits en

projectes socials de la Fundació.

fundació d’entitats culturals de badia del vallès

Vaig conèixer l’Elionor Ordeig deu fer cosad’uns 29 anys. Era una tarda en què jo emtrobava al bar de l’antiga seu de la DelegacióTerritorial de la ONCE a Barcelona prenentun cafè amb uns amics. De sobte vaigescoltar una veu de dona, clara i diàfana, quedemanava si hi havia algú que pogués acom-panyar-la al bany. En girar-me cap a on veniala veu vaig veure una noia jove amb elscabells rossos i rinxolats que li queien perdamunt de les espatlles. Em vaig oferir deseguida a acompanyar-la i així va ser com lavaig conèixer. L’Elionor era una lluitadoranata, però jo en aquell moment no ho sabia.Però el destí, savi com és, fa que moltes ve -gades la vida et doni meravelloses oportuni-tats per conèixer gent d’una gran vàlua.Mesos més tard, vaig entrar a formar partd’un grup de l’ONCE que lluitava perquè la

ONCE fos més oberta a tothom i no quedéscom un gueto només per a les persones queformàvem part de la casa. Eren temps difícilsperquè els qui manaven aleshores (en elprimer lustre dels anys vuitanta) eren gentmolt tancada i portar i fer segons quinesactivitats representava un escàndol... La primera reunió a la qual vaig assistir lavam fer a casa d’un matrimoni que formavapart d’aquest grup. Hi havia diverses perso -nes entre les quals l’Elionor Ordeig. Em vaigquedar a dormir i l’endemà, mentre recollia elmeu sac de dormir, tot parlant amb l’Elionor,de sobte em va dir que em coneixia. Jo que liresponc: de què ens coneixíem? Va seraleshores quan em va dir que jo era quil’havia acompanyat mesos enrere a laONCE. N’hi ha moltes d’anècdotes, aquesta n’ésuna, i també recordaré que abans de sortirde casa em va demanar que li expliqués quindia feia. Li vaig descriure, feia un dia preciós

amb un sol esplèndid i el cel era d’un blauintensíssim, sense cap núvol a la vista. A par-tir d’aquell dia va néixer una relació d’amistati estimació que, malgrat els anys que fa quel’Elionor ja no hi és, encara sento a prop meu. Ella era diabètica i s’havia quedat cega als 13anys per aquesta malaltia. Això mai va ser unimpediment per ser una persona lluitadorafins al final dels seus dies. Uns tres o quatremesos més tard d’haver-nos conegut ella vacomençar a preparar-se ja que volia ser unade les persones a les quals se li fes eltrasplantament de ronyó i de pàncrees, peròmoltes vegades els somnis no s’acompleixencom un vol i a l’estiu de l’any 1984 ens vadeixar orfes de la seva presència tot i quedeixant com a llegat una gran lliçó de lluita iesperonament que difícilment podrà serreemplaçada.

Elionor Ordeig

Pasqua Granada, o també Segona Pas-qua, o encara Pentecosta. Se celebra 49dies després de la Pasqua de la Resur -recció, o Pasqua Florida, que aquest anytoca del 22 al 25 d’abril. Per tant, la Pas-qua Granada serà el 13 de juny, i es re-cordarà la vinguda de l’Esperit Sant so-bre els apòstols el dia de la Pentecostajueva de l’any 30 de la nostra era.Déu se’ls va manifestar sota la forma dellengües de foc i els va infondre saviesa iel do de les llengües per anar a predicararreu del món. De fet la Pasqua Granadaes considera com el naixement de l’Es-glésia Cristiana i l’inici de la propagacióde l’evangeli a tots els pobles coneguts

del moment.Passant pel llatí i el grec, Pasquave de l’hebreu i vol dir ‘pas’. A l’à-rea mediterrània, coincidint amb laprimera lluna de la primavera, secelebrava antigament una setma-na de festa per marcar el pas del’hivern a la següent estació. Elshebreus van vincular la festa ambel seu èxode d’Egipte i els cris-tians amb la resurrecció del Mes-sies. Una celebració, doncs, comla majoria de les festes del calen-dari cristià, relacionada amb festivi-tats antiquíssimes vinculades ambel calendari lunar i l’agricultura.tr

adi·ac

cion

s

propipropi

20 CARRER 53

Informació extreta de www.festes.org

Tradicions primaverenquesTradicions primaverenques

reco

rdan

t...

reco

rdan

t...

Montserrat Fran Celades

Una fundació al serveidel tercer sector

Fundació d’Entitats Culturals de Badia del Vallèshttp://fundacio.badiadelvalles.org - gestor@badiadelvalles.org

Fundació d’Entitats Culturals de Badia del Vallès

CARRER53

21

Una història dolorosa

Pobres nenes, dones pobresAutors: Montserrat i Marcel PobletEditorial: Llibres de Matrícula, 2010

Pobres nenes, dones pobres és un retrat històric de la vidade les nenes i dones que van passar per la Casa deMaternitat i Expòsits i la Casa de la Caritat de Barcelonadurant la segona dècada del segle XIX. En una època en laqual ser mare sola estava molt mal vist socialment i laclasse treballadora es trobava en una situació precària,

moltes mares treballa dores van haver d’abandonar els seus fills en aquests centresdavant la impossibilitat de fer-se’n càrrec. Gràcies al treball de camp fet pels autors,els lectors poden conèixer com eren les condicions de vida dels expòsits i expòsitesque creixien en aquestes institucions davant la ignorància de les classes benestantsi adonar-se de les enormes dificultats que tenien aquests infants, marcats pel fet deser “il·legítims”, per obrir-se camí en la vida.

L’escoltisme al llarg de la història

L’escoltisme mundialAutor: Eduard ValloryEditorial: Proa, 2010

Eduard Vallory, expresident del Consell Nacional de laJoventut de Catalunya i de la Fundació Escolta JosepCarol, entre altres càrrecs, ha publicat el llibreL’escoltisme mundial: La discreta remor d’un bosc quecreix. Aquesta obra sorgeix d’una primera recerca quel’autor va portar a terme entre el 2004 i el 2006 sobrel’escoltisme a escala mundial i l’educació en la ciutada-nia mundial. El llibre, que comença analitzant els orí-gens d’aquest moviment centenari, consta de tres capí-tols on també s’expliquen els ideals de l’escoltisme il’arrelament a escala local i nacional, sense perdre el sentiment global. El text s’a-companya de dades i gràfics que ajuden a entendre l’evolució i la situació actual delmoviment. Es tracta del primer estudi acadèmic publicat sobre l’escoltisme mundialcom a conjunt.

Recursos per a la convivència en la diversitat

Diversita’tAutors: Ester Bonal, Marta Casas i Nuri CasasEdita: Generalitat de Catalunya i Fundació Bofill

Diversita’t. Cançons, danses... activitats i recursos per a laconvivència en la diversitat és una publicació (un llibre i dosCD) que fomenta el treball de la diversitat cultural a partir dela música de diferents llocs del món. Inclou una perspectivateòrica, orientacions pedagògiques i un recull complet depropostes pràctiques de treball i recursos. Moltes de les

propostes musicals, a més de la lletra i la partitura, inclouen orientacions per parlarde la cultura d’origen de la cançó.

Secció elaborada per:

paraulesparaules

paraulesnotes

Premis literaris Cardedeuper un món millor

Ja s’han decidit els relats guanyadors de latercera convocatòria literària a favor dels vuitobjectius de desenvolupament del mil·lenni-Cardedeu per un món millor

Aquest any l’associació Cardedeu per un món mil-lor ha rebut un total de 74 relats procedents del’Argentina, Bolívia, Xile, Equador, Colòmbia, Cuba,Mèxic, Veneçuela, Bèlgica, a més d’Espanya i deCatalunya. 23 van passar la primera selecció d’unjurat extens format per editors, escriptors, traduc-tors i persones del món associatiu, que van escollirun relat per a cada objectiu —eradicació de lapobresa, igualtat de gèneres, aliança mundial per aldesenvolupament...— i un accèssit. L’Editorial Icàriaestà preparant l’edició dels relats i té previst dis-tribuir mil exemplar del recull de contes amb l’ajudade l’Ajuntament de Cardedeu.

www.cardedeuperunmonmillor.org

IV Fira del Tast. Intercanvide Sabers i Sabors Xarxa de Consum Solidari

Menjar bé, pro-ductes de proximitat,de temporada, fres-cos, cuina vegetari-ana o no, receptesde l’àvia i de novainvenció. Tot això haestat Fira del Tast,una fira organitzadael 9 i 10 d’abril perXarxa de ConsumSolidari a CiutatVella de Barcelona

per reivindicar la Sobirania Alimentària. La trobadaha permès als veïns participar a tallers de cuinasostenible, vegetariana, amb algues, per elaborarbones salses, postres saboroses, infusions deplantes aromàtiques i saludables, amb un tallerguarderia per a la mainada dels participants. Oberta tothom per aprendre, conversar amb veïns iveïnes que no es coneixien abans mentre es feia untastet s’esperava el sopar o l’inici de la calçotadaper a la Sobirania Alimentària que es va fer el diu-menge 10. La fira s’ha fet al Convent de SantAgustí, al Pou de la Figuera, al local de RAI (c.Carders, 12) i al restaurant-escola Mescladís (pl.Sant Pere de les Puelles, 5).

www.xarxaconsum.net

L’ ENTREVISTA ESPECTACULAR

Un matí a Badalona. Ens encaminem cap aun espai càlid, olor de cafè, diaris i xerradestranquil·les per començar la setmana.L'Enric Magoo demana un te aromàtic. Elsseus ulls plens d’una desperta i entremalia-da tendresa s’obren sincerament cap a l’es -tona d’apropament que la revista CARRER

ofereix als lectors. Tot parlant, els seusgestos són enèrgics per donar veritat a lesparaules, sense embuts, directes i sensetrampes, sense trucs.

—Remenant pel teu web, veiem que al llargde la teva carrera professional has acumulatun munt de premis. Quin t’ha fet mésil·lusió?—N’hi ha tres. El primer que vaig guanyar vaser molt important perquè va ser el primer,perquè duia el títol de Gran Premi i perquè eraa nivell d’Espanya. Em va reafirmar que serviai que podia fer alguna cosa en aquest món. Elsegon va ser el de l’any 1991. Va ser un premide màgia còmica en un congrés internacional, iem va impressionar perquè estava entre elsmillors del món. I el tercer, el de Montecarlo,pel glamour que comportava. Va ser un premiamb molta repercussió a la premsa. La restasón reconeixements. Els premis són puresanècdotes de la meva vida i reafirmacions quevas per bon camí...

—I dels que no tens, quin és el que voldriesguanyar?—No ho sé (somriu)... crec que no el tindrémai. El dia que em mori, com deia Lluís Llach,m’adonaré que sí que he aconseguit el premique no tenia. M’explico: és un premi simbòlic,potser un premi del reconeixement absolut, del’egocentrisme, el que als artistes ens agrada-ria...

—... com aquell actor a qui no arriba el paperen què somnia?

—Sí, crec que aquest premi és simbòlic i quesempre el perseguiré, i segur que quan passicomptes, m’adonaré que sí, que l’he aconse-guit (comenta amb serenor també desperta).Però espero que mai el trobi, perquè això faràque el segueixi buscant.

—T’agradaria ser més mediàtic?—Sí, però aquesta professió és una carrera defons. Els premis són virtuals. Et poden durardos, tres o cinc anys. Si fos un Copperfield, jahauria desaparegut. El cas de Tamariz és dife-rent. Han passat els anys i és un dels pocs magsque encara n’és, de mediàtic. Però crec quel’important és el dia a dia.

—Un dels teus espectacles es diu L’inventord’il·lusions. D’il·lusió, també es viu?—Sí, penso que és molt important. Ens movemper pensaments, i quan pensem, estem projec-tant. Si projectes alguna cosa amb il·lusió, potsaconseguir-ho.

—Però tu que treballes la tècnica de lesil·lusions, saps que darrere hi ha un trucreal. Malgrat això, creus que pot existiril·lusió a la vida?—Sí, perquè a mi el que em mou a fer un trucés la il·lusió. Sí, el truc hi és, però fer somriu-re un nen o un adult, això no té truc, això hofa la il·lusió.

—Per tant, davant la pregunta de si fas trucsde màgia o il·lusionisme...— Faig il·lusionisme.

l’l’ espectacularespectacular

La il·i viceversa

Enric Magoo

«Fer somriure un neno un adult no té truc.Això ho fa la il.lusió»

Ulls blaus lluminosos i somriuretrapasser. Personalmentm’imagino que Peter Pan és comell. Potser perquè fa anys elvaig veure en aquest papervolar d’una banda a l’altra del’escenari... i també perquèsembla haver fet un tracte ambel temps, que juraria que lideixa menys marques que alsaltres mortals. I és que ningúdiria que ja fa trenta anys queEnric Magoo està escrivint amblletres brillants la seva històriaparticular al llibre de la màgiacatalana. Més de deu premisdels més prestigiosos —GranPremi Nacional a Oviedo (1987),tercer Premi Mundial de MàgiaCòmica a Suïssa (1991), GranPremi de Màgia a Montecarlo(1993), Mandrake d’Or a Paris(1994)... La trajectòria d’un granmag que continua al peu d’unbarret d’on surten il·lusió iil·lusions a cabassos.

22 CARRER 53

lusió feta màgia

enric magoo

—Quin truc et queda pendent?—Quan creo un espectacle a vegades apareixenpetits jocs que acaben sent els trucs mésimportants de l’espectacle. Una vegada vaigfer un joc en què un conill endevinava unacarta, i va ser el truc més exitós de l’especta-cle. I no m’ho pensava quan el vaig fer.

—A Catalunya hi ha un bon nivell de màgia?—Crec que ara sí. La màgia fluctua, com tot.En els trenta anys que fa que sóc mag, he vistcom la màgia es posava de moda i esdeveniamediàtica. He vist com la màgia es tornavamolt pedagògica. He vist com hem estat unsquinze anys amb pocs mags; en canvi, en elsdarrers cinc anys, n’han sortit bastants, i dejoves. Es torna a fer màgia. Es nota a les sales,en les programacions. Ara sí que hi ha pedrera.

—El millor i el pitjor d’aquests joves mags?—El pitjor és que hi ha poca creativitat. Escopia molt. Abans per fer un joc havies de lle-gir llibres, estudiar-los, analitzar-los. Ara, talcom que evoluciona la societat i els mitjansque utilitzem, amb internet a l’abast... I la vir-tut és que abans hi havia pocs mags i ara n’hiha molts. Algun de bo en sortirà!

—En l’àmbit professional, et sents més a gustaquí o a l’estranger?

—Sempre que he anat a fora, a festivals, coma convidat especial, sempre m’han posatdamunt d’un pedestal. Et tracten com unaestrella. Al Japó, a l’Amèrica del Sud, al’Amèrica del Nord, a Europa... Et recullen al’aeroport, et seuen a una taula per dinar,actues, autògrafs... Són reconeixements cons-tants. Però en canvi, quan actuo aquí, faig elque m’agrada, que és la màgia teatral. Ahir,que vaig actuar a Vilafranca del Penedès, elsnens van sortir molt contents, la gent vibrava.I jo vaig pensar, uau!, això és el que t’emocio-na! També és cert que si ahir vaig vibrar molt,abans d’ahir em vaig haver de canviar en unsoterrani on feia molt fred...

—Un bon consell per a qui comença...—“No hi ha pressa”. I el premi material quepots aconseguir no és una finalitat. El premi éspoder dignificar aquest ofici, el premi és el diaa dia, és desitjar un truc i perseguir-lo i prac-ticar-lo i fer-lo. Hi ha hagut molts moments dela meva carrera que no he sabut assaboriraquest viatge. Els sis mesos de preparació peraconseguir un premi material no els recordo, idevien ser meravellosos, molt creatius. Peròno els vaig viure com a creatius, sinó com unalluita per aconseguir un premi. I quan el vaigobtenir, aquell premi quedava buit, perquè lifaltaven aquells sis mesos.

—Un consell per al públic...—Que es deixi il·lusionar. Quan començo l’es-pectacle veig la tensió que té la gent a la cara,i quan acabes, la cara els ha canviat! Seriafantàstic que la gent ja comencés l’espectacleamb mirades de deixar-se il·lusionar. Però joestic content del públic que de mica en micaanem aconseguint. S’acusa els pares de portarnens molt petits a veure els espectacles, peròaixò està bé, perquè vol dir que un nen de tresanys estarà més preparat per veure un espec-tacle. Però un pare ha de ser responsable, i siun nen plora, l’ha de treure de la sala. Elpúblic, que segueixi anant al teatre!, la matei-xa obra és diferent cada dia que es fa i, pertant, és diferent per a cada persona que el vaa veure. Això sí que és màgic!

—A la nostra vida personal hi falta mésmàgia?—Falta molta més màgia, però és culpa nostra,perquè la fem desaparèixer. No cuidem eljardí, i el jardí l’has de cuidar cada dia. Devegades caiem en inèrcies, i hem de ser-neconscients i posar-hi màgia.

—Si fossis mag d’impossibles, sense trucs aldarrere, què faries?—En el meu espectacle Rodamón, el rodamónaprèn d’un mag, i el que més li agrada és fersomriure la gent, perquè fer somriure allargala vida. M’agradaria fer somriure la gent a laprimera.

Anna Jarque

www.enricmagoo.com

CARRER53

23

Enric Magoo va començar l’any 1980 —tenia 19 anys— amb el desaparegut grupAbracadabra, amb el qual va actuar du-rant prop de set temporades, combinanttambé espectacles en solitari. El 1987 vaguanyar el gran Premio Nacional de Ma-gia i va presentar Igualtat màgica, que livan aportar el reconeixement de la pro-fessió i també del públic, uns reconeixe-ments que ja no li han faltat mai. Des del1980 l’Enric ha presentat prop de 20 es-pectacles —la majoria de teatre mà gic— iha fet mi lers d’actuacions —també ambTeatre de Cordó, companyia de teatreamb la qual sempre ha col·laborat— a totel país i gairebé tots els continents.Una altra faceta de l’Enric, que cada any

va agafant mésrelleu, és el depromotor i agitadormàgic. Des del 2001organitza a Badalona, la se-va població natal, el Memorial Li-Chang,un festival internacional que cada anyatrau desenes dels millors mags interna-cionals del moment.Als seus 50 anys, Enric Magoo té moltsprojectes al barret. Un dels que li fan mésil·lusió és crear una escola de teatre mà -gic per donar classes d’il·lusionisme i en-senyar la màgia perquè s’utilitzi com aeina teatral.

Un viatge màgiciniciat fa trenta anys

«Aquesta professió és una carrera de fons.Els premis són virtuals. L’important és el dia a

dia»

L’últim espectacled’Enric Magoo, Elrodamón, es trenatl’abril del 2010,demostra fins a quin

punt l’il·lusio nista estàamatent a l’actualitat i

al món que l’envolta.Convençut que la màgia ésuna bona eina pedagògica,l’obra tracta de la diversitatcultural mitjançant lesaventures d’un rodamónque arriba carregat de trucsi objectes màgics de tot elmón. Com en la majoriadels seus espectacles,Enric Magoo hi teatra litza lamàgia, com a ell li agrada.El resultat és un teatre mésmàgic que mai.

titelles magia teatre circ clownanimacio contes teatre de carrercercavila titelles magia teatre circclown animacio contes teatre decarrer cercavila titelles magia teatrecirc clown animacio contes teatre decarrer cercavila titelles magia teatrecirc clown animacio contes teatre de

animacio

karibu

Danses i cançons per a un món més just. Això ésel que ofereix Carles Cuberes, cantant i animadormolt ben valorat en el sector de l’animaciócatalana. Ho fa amb l’espectacle Karibu, que enswahili vol dir ‘benvingut’. Les cançons del repertoriestan farcides de pinzellades constants als valorsde la cooperació, la solidaritat, la interculturalitat i lajustícia social. “Un espai de trobada i comunicacióentre persones que canten, juguen i dansenplegades, amb independència de la seva edat, laseva forma de vestir, de pensar o de viure”. Unespai de participació per a tota la família a partir de3 anys. Estrena: novembre 2010

( (passa-ho)

(( 9i a dk ?

>carles cuberes

>l’ou ferrat

ESPECTACULARMENT parlantparlant

titelles magia teatre circ clown animacio contes teatre decarrer cercavila titelles magia teatre circ clown animaciocontes teatre de carrer cercavila titelles

24 CARRER 53

patim, patam

Werens (Ramon Puig), creador i artista plàstic,Oriol Cases, baterista i programador de músi caelectrònica i, the last but not the least, Rah-monRoma, cantant-animador i ronda llaire, vandecidir el 2009 compartir la seva creativitat enun projecte que van anomenar L’Ou Ferrat. Laproposta de relacionar tres àrees artístiques haconfluït finalment en la creació d’un primerespectacle adreçat al públic infantil i familiar,que parla del fet de créixer, de fer-se gran.Talent, molta imaginació, bona música i ganesde créixer amb la complicitat del públic... Un ouferrat suculent... Estrena: abril 2011

les trifulgues dels germansgarapinyada

Teatre Mòbil no para. Ja fa vint-i-set anys que nopara. Per sort nostra! Ara, després de Reprís, l’úl-tim dels tretze muntatges creats per la companyia,ja té en escena una nova proposta de teatre defarsa. Àtila Puig, Marc Fonts i Jordi Girabal, diri gitsper Marcel Gros, apropen els més joves a laComedia dell’Arte amb la seva habitual senzillesa,versatilitat i capacitat de sintonitzar amb el públic.Un llenguatge fresc i un humor amb picades d’ullsa tots els enteniments, des dels més petits fins alsmés grans, fan gaudir un cop més d’un espectacleen què el públic s’ho passa tan bé mirant l’obracom els actors fent-la. Estrena: gener 2011

>teatre nu

teatre musical

è

>teatre mòbil

teatre d ombres

xarop de cargol

Amb Xarop de cargol, “un espectacle que proposapoemes i cançons com a remei a les afliccions delsmés petits”, la titellaire catalana Mercè Framis i laseva companyia de teatre d’ombres proposa denou un univers fantàstic i oníric amb la voluntatd’encantar infants i adults. Un món ple de llums,ombres i colors que es mouen al ritme de poemesmusicats i cançons infantils fàcils de recordar queens expliquen com la Clara, una nena molt petitaperò amb un cor molt gran, elabora uns remeismolt especials per curar els mals dels menuts. UnXarop de cargol fet amb molt d’amor, com sempreamb la Mercè Framis. Estrena: novembre 2010

>mercè framis

>la baldufa

el príncep feliç

Quinze anys de feina —boníssima, excel·lent!— iper celebrar-ho, un nou espectacle, la recreaciód’un conte d’Oscar Wilde, El príncep feliç. Lacompanyia lleidatana ens ofereix un cop més unespectacle curós i imaginatiu i, sota la direcció deJorge Picó, ens explica la història d’amor i degenerositat que viuen una oreneta i una estàtua,la d’un príncep que es desespera per la misèriaque veu a la seva ciutat. Amb l’ajuda de l’oreneta,ofereix l’or i les pedres precioses que elrecobreixen a persones que ho necessiten. Unalliçó d’humanitat, especialment recomanada apartir de 6 anys. Estrena: gener 2011

teatre

teatre i titelles

sopa de pedres

“El muntatge gira al voltant de la necessitat detrobar en l’enginy i la creativitat col·lectives lasolució a les dificultats globals. Un missatgeoptimista en el context de crisi actual”. Així és comdefineix Teatre Nu la seva nova proposta artística,en què a més del teatre i la manipulació de titellestambé s’incor poren tècniques del circ. El noumuntatge explica la història de tres personatgesque viuen en un espai molt petit compartint-ho tot.Però un dia la seva amable convivència es trenca ihan de buscar noves maneres de relacionar-se perafrontar la situació... Un optimisme que necessitemcom l’aire que respirem! Estrena: abril 2011

teatre

´ ´

ESPECTACULARMENT parlantparlant

titelles magia teatre circ clownanimacio contes teatre de carrercercavila titelles magia teatre circclown animacio contes teatre decarrer cercavila titelles magia teatrecirc clown animacio contes teatre decarrer cercavila titelles magia teatrecirc clown animacio contes teatre decarrer cercavila titelles magia teatre

((( 9

i a dk ?

buscant l’home més fort del món

El mag i animador Struc —Gilbert Trilles— fa unaproposta dinàmica, divertida i plena de sorpreses,un espectacle itinerant inspirat en el personatgedel forçut de circ del segle XIX. Acompanyat d’unmartell mecànic de quatre metres d’alçada,d’aquells que mesuren la força, busca entre elpúblic les persones amb més bíceps i tríceps. Elsfa passar proves, els entrena, els disfressa, elsmaquilla... i si aconsegueixen fer sonar lacampana del martell, els lliura una recompensa,una medalla personalitzada. Entre el clown i elburlesc, aquest és un petit homenatge a un delspersonatges més curiosos del món del circ. Laimprovisació i la imaginació hi tenen molta,molta... força. Estrena: febrer 2011

minuts

Marcel Gros és un personatge clau en el panoramadel clown a Catalunya, i totes les noves propostesque fa sempre són benvingudes i ben rebudes. Araens torna a dedicar uns “minuts”, preciosos, del seutemps, i ens presenta un espectacle que defineix de“pallasso a prop”, “fet de mica en mica i a poc a poc,ple de breus moments, de petits instants, un viatgeal voltant d’un món minúscul, divers i divertit...”. Unavegada més hem d’agrair a Marcel Gros haverdecidit pel voltant dels anys noranta dedicar el seutemps, preciós, a fer-nos riure i somriure ensenyant-nos a mirar el món des de la seva mirada, sempreperspicaç, sovint poètica, irònica i a voltessorneguera. Marcel Gros (for president!) s’hauria deglobalitzar. El món hi sortiria guanyant. Estrena: abril 2011

>marcel gros

>struc

>clownx teatre

titelles magia teatre circ clown animacio contes teatre de carrer cercavila titelles magia

teatre

clown

la camisa de l’home feliç

Zum-zum Teatre s’afronta a un dels temes méscomplexos de la vida, que ens porta sovint, ai las!,pel camí de l’amargura: la recerca de la felicitat. Hofa a través de l’adaptació d’una obra de Lleó Tolstoi.“Aquest home no és feliç”, li van diagnosticar unavegada a un tsar. El remei? “Heu de trobar un homefeliç i que es posi la vostra camisa”. Un remei nogaire fàcil d’aconseguir, com es pot apreciar enaquesta obra en què noves tecnologies i teatralitatcreen un univers d’imatges animades, objectes isituacions per respondre una gran, interessant,pregunta: qui és l’home o la dona més feliç delmón? Molt recomanable. Estrena: abril 2011

>zum-zum teatreteatre

desperta bruixeta

Aquesta és una història màgica, especialmentpensada per a infants de 3 a 6 anys, i per als parestambé, que parla dels somnis. La bruixeta Matea(Mònica Garcia, que també ha adaptat, amb OriolGuinart, el director de l’obra, el conte de VictoriaSpunzberg) està sola al bosc. El cant del gall ladesperta. No hi ha ni rastre de les altres… Ja està?Això vol dir que ho ha aconseguit? Però com hosabrà, si s’ha adormit? La bruixeta dormilega, ambl’ajuda del públic, aconsegueix finalment el seuobjectiu, que és el de... Per a més informació, veureaquest bon espectacle produït per Clownx Teatre.Qualitat i humor assegurats. Estrena: abril 2011

teatre de carrer

èCARRER53

25

>mago manu

càpsules

Una càpsula és alguna cosa petita,comprimida, o un curt espai de temps. Lescàpsules de Mago Manu són petits reflexosd’un univers interior, petits actes màgicoteatralsen què es mouen el mag, vingut ja fa anys deles Canàries, i els seus personatges, provinentsde la seva incansable imaginació: un escriptorimaginatiu a la recerca d’inspiració, unpseudofaquir saltimbanqui, que en realitat ésun xerraire, i un il·lusionista de renominternacional, més amant de les càmeres quede la màgia. Un espectacle produït per GAACen què Mago Manu demostra la seva granperícia màgica, que embolcalla amb simpatia iun gran sentit de l’humor. Estrena: abril 2011

magia>cia. pa sucat

polzet

Uns llanterners de finals del segle XVIII —l’oficiconsistia a projectar imatges en una petita pantallaamb llum i siluetes de cartró— expliquen la històriade Polzet, un nen abandonat pels pares enmig delbosc junt amb els seus sis germans. Pa Sucatproposa aquí la recreació d’una història d’abandói superació que fa fortuna des de fa moltesgeneracions i la narra amb actors, titelles, música,ombres i videoprojeccions. L’espectador es trobaimmers en un món de sensacions i s’identificaamb les emocions dels protagonistes: viu lesseves entremaliadures, alegries, tristeses i pors.Un pas més en la sòlida trajectòria d’unacompanyia que abasta tot el procés de creaciódels seus espectacles. Estrena: gener 2011

teatre de titelles `

26 CARRER 53

Planeta Tumàcat és la darrera producció de la com-panyia + Tumàcat. Rere una escenografia impo-nent, màgica i versàtil, “els tumàcats” —RicardLlatge i Frederic Bachs— aconsegueixen trenar unespectacle en el qual ens presenten una paràbolasobre les il·lusions, l’esforç i el reciclatge. La dra-matúrgia està construïda en tres plans narratius, unamb actors reals i els altres dos amb titelles. Hitrobem un verdulaire que explica al seu nebot lahistòria de la Lluna i una nena apassionada per l’as-tronomia. Aquesta nena viatjarà a un planeta ver-mell amenaçat pel Monstre de les Escombraries iajudarà els seus habitants a resoldre els problemesd’excés de deixalles.

A Planeta Tumàcat, els autors, els actors i elsmanipu ladors despleguen tot el seu arsenal inter-pretatiu —són uns tomàquets madurs, avesats ainfinitat d’actuacions com a pallassos i animadorsarreu de Catalunya des del 2002 — i s’endinsen en elmón dels titelles amb un resultat sorprenent. Desde la seva estada al teatre Poliorama de Barcelona,“els tumàcats” han anat polint el ritme d’unahistòria entranyable, imaginativa i tendra queagrada a petits i grans, on la posada en escenaajuda a expressar el contingut de fons sense que uneclipsi l’altra.

sEspectacle: Pinocchio

Gènere: dansa i noves tecnologies

Públic: totes les edats

Espai: interior

Pinocchio, un clàssic dins el món dels contesinfantils, però en una versió carregada de sor-preses interessants. Ens la presenta una companyia dedicada especialment a ladansa per a tots el públics, però també una companyia que ens té acostumats alrisc i la perfecció estètica: Roseland Musical. Parlant de risc, en aquest Pinocchioel grup no només s’atreveix a plantejar l’espectacle des d’una posada en escenacompletament innovadora, sinó que també presenta dramatúrgicament innovacionsen el text i en els personatges que tots coneixem del conte ancestral. En aquest muntatge Roseland Musical camina de la mà d’Urano, que signa undesplegament tècnic increïble en la posada en escena. Dos ballarins —un és lareencarnació de Pinocchio i l’altre representa diversos personatges— desenvolu-pen les seves coreografies entre un univers d’imatges projectades per davant iper darrera d’ells mateixos que submergeix l’espectador en una sensació tridi-mensional espectacular. Una manera brillant de continuar apropant la dansa als més petits però alhora depresentar un nou llenguatge escènic, que, més que contemporani, m’atreviria aanomenar-lo com a avançat a la nostra època. Dues companyies amb una dilatadatrajectòria i un segell de perfecció i qualitat. Felicitats per l’atreviment i mil grà-cies per l’agosarada proposta!

anem a veure...anem a veure...

sa

uuu

Secció elaborada perPuça Espectacleswww.lapusa.com

a

u

pin

occh

io

planeta tumàcat

ESPECTACULARMENTESPECTACULARMENT parlantparlant

Una nova joia de la mestra en l’art del teatre d’ombres. Xarop de Cargol és el nouespectacle de la Cia. Mercè Framis, dedicat als petits de la casa, sense oblidarque els més granadets poden gaudir d’un manifest escènic entranyable i ple debons sentiments. La protagonista del conte, la Clara, és un personatge tendre, generós i extrema-ment solidari amb la societat que l’envolta. És metgessa, i com a bona professio -nal sap curar els mals que pateixen els seus malalts. Les medicines són cançons ipoemes presentats amb una gràcia i una simpatia que provoquen en l’espectadorel desig d’estar “una mica malalt” només perquè la Clara vingui a visitar-lo! Elllenguatge és molt apropiat per als petits a qui va dirigit l’espectacle: a la Claral’acompanya tot un món de símbols infantils: la pilota, el seu animalet (una cabre-ta), arbres, pomes… i tot un univers d’elements fàcilment reconeixibles i moltfamiliars. Parlar de la Cia. Mercè Framis és parlar de professionalitat i sobretot d’una tra-jectòria carregada d’èxit amb espectacles que no només són un entreteni mentescènic o una font lúdica d’aprenentatge, sinó que també s’arrelen al cor de l’es -pectador com una veritable declaració d’amor. La creadora de somnis MercèFramis dissenya, interpreta, manipula i posa veu als personatges de Xarop deCargol. S’acompanya de l’Olga Olveira a l’escenari i confia la construcció del’escenografia tècnica de l’espectacle a Tero Guzmán i Quim Vivas. Diàlegs deJordi Teixidor i poemes de Joana Raspall i Joan Amades amb música de Joan Sauracompleten el repartiment d’aquest regal pels sentits de l’espectador.

xarop de cargol

roseland Uranomusical &

Espectacle: Planeta Tumàcat

Gènere: titelles

Públic: infants

Espai: interior

a

a

ttuummààccaatt

Espectacle: Xarop de cargol

Gènere: teatre d’ombres

Públic: totes les edats

Espai: interior

k

k

k

k

cc ii aa .. mmeerrccèèff rraammiiss

++

CARRER53

27

Eugeni Proubasta i Deulofeu és periodista,equilibrista, pensador i espectador

Em sento traslladat a la meva infantesa, mo-ment en què recordo haver descobert tres ac-tors, o tres músics, fent unes músiques estra -nyes i divertides que interpretaven posant-se enla pell d’uns no menys estrafolaris personatges.Durant uns quants anys vaig seguir la pista d’a-quell grup inclassificable i vaig poder gaudir denous espectacles amb els quals sempre em sor-prenien amb noves músiques i noves històries.Després em vaig fer gran i no em deixava portaral teatre. Coses de l’edat. I em vaig fer mésgran. I vaig tornar a anar al teatre. I em vaig feruna mica més gran, fins que un dia vaig ser pa-re. I vaig portar els meus fills al teatre, com elsmeus pares m’hi havien portat a mi. I me’ls vaigtornar a trobar, els Toc de Retruc, amb els seusinstruments fets amb coses rares, amb les sevestonades exòtiques i amb les seves històriesfantàstiques.

Decideixo entrevistar-los, per saber coses detots aquests anys, i quedo amb ells per mail.Em contesten amb un sms convidant-me a casaseva, quan em vagi bé. Dimarts a la tarda em vabé i em dirigeixo a casa seva, taller seu, magat-zem seu, en fi, al local seu. Arribo i tot és en si-lenci. Fa cara de no haver-hi ningú. Però a laporta un rètol, descolorit i castigat pels anys,em convida a entrar sense ni tan sols trucar. Laporta grinyola i em sento sol dins un espai fosc igran. He d’esperar una estona per veure-m’hi,però així que m’hi veig m’adono que és un espaiagradable i tènuement il·luminat. Al fons, a màdreta, asseguts davant d’una taula, puc distin-gir dos estranys personatges que parlen en veubaixa. M’acosto i veig que estan jugant a cartesi contenint el riure. M’adono que estan parlantde mi (també rient de mi ?!). “Passi, passi, jo-ve”, em diu el més gran, elegantment vestit defrac, tot aixecant la vista de la partida peròsense deixar la baralla. “Posi’s còmode, que notrigaran en tornar”. Abans que tingui temps desortir de la sorpresa, se’m presenta: “Sóc l’Es-taqui Pinyol, el mestre i oncle de la gent de lacompanyia”. Em ve un flash a la memòria al re-cordar-lo com un dels personatges d’una de lesprimeres obres de Toc de Retruc. Així, doncs, estracta d’un personatge real?, penso… Per sortirde dubtes em miro detingudament el seu col·le-ga. Va vestit amb una mena de granota de colo-

raines pastel, i una llarga trena s’escapa de so-ta un barret inversemblant on hi ha escrita laparaula Xpac. El Savi Xpac! Em ve a la memòriaun altre personatge sortit d’una altra de les se-ves històries. I ara vet-ho-aquí que me’l troboal davant, mirant-me des del darrere de les se-ves immenses ulleres de nedador, tan real comtu o com jo... M’agafa com un vertigen perquècomenço a pensar que no sé ben bé on m’heanat a ficar. És el món real? A la paret del da-vant hi veig un munt de cartells que em vanportant per la història de la companyia: 1980,El Geni Jeroni, 1982, Compàs d’espera… “Aquíhi sortia jo”, em diu el Mestre Pinyol, tot dei-

xant la partida i dirigint-se a mi. Agafant defini-tivament el paper d’amfitrió em guia peraquest insòlit museu, on vaig descobrint objec-tes, instruments i documents aparentment de-sordenats, però que em van portant, una vega-da més, d’un record a l’altre. 1984, Bloc denotes: “Aquí hi sortia el meu company, el SaviXpac. Anys més tard”, segueix el Mestre, “quanToc de Retruc va celebrar els 15, vam coincidirtots dos en un altre muntatge”... Mirant la pa-ret de davant m’adono que està totalment re-coberta per centenars de dibuixos de mil colors.“Són records que els nens ens han anat enviantdesprés de veure’ns al teatre”, em diu a caud’orella el Savi Xpac. Al fons, a mà esquerra,sona un rellotge de cu-cut i, com si fóssim enun escenari, s’il·luminen tot de làmpades i tincl’estranya sensació que es fa de dia. Els armarisobren les portes, els baguls aixequen les tapes,les maletes es desperten i com buidant-se desobte comencen a aparèixer en comitiva unmunt de personatges que fins ara no veia: sóntots els que han format part de les històries detrenta anys: els Terramonsins, el Geni Jeroni, elCuc Saltimbanqui, els Mecànics Romàntics, elsGurimelis, el Bufó, el Rei d’Espingàlia, el Mini-taure, en Cornucopi, en Mixolidi, el Mag Mama-

go, l’Alquimista… tots es posen en rotllana, comen una gran sardana, tots es posen a ballar. Idel sostre es deixen caure aquella colla dels KeiKei: que si la Cabra Valentina, que si el PopifantBinàs, o bé el Mico de Tres Cues, o la Girafa delfar…! I se’m posen a cantar! No sé si és veritato mentida, però tant se val! em deixo portar,em vull sentir com un infant.

A fora sento un so greu que s’acosta i, alhora,la llum de dins es va fonent, i tota aquesta gen-tada que va marxant. Els armaris es tanquen,com els baguls i les maletes. Davant meu nomésqueden el Mestre i el Savi. El primer em diu:“Ara arriben…”. Miro cap a la porta i quan torno

a mira-me’ls per dir-los “està bé, els vaig a re-bre”, m’adono que només hi ha dos penjadors al’armari més proper: en un, un frac, molt benplegat, i a l’altre, una mena de granota de co-loraines pastel i, damunt d’una lleixa, un barretinversemblant amb una paraula escrita: Xpac.Surto a fora i el so greu que va arribant és eld’una furgoneta que, de tan carregada, semblaque les rodes li toquin a terra. Es para, s’obrenles portes i de dins va apareixent la gent de lacompanyia: les tres Martes, els dos Oriols, l’Ai-na, en Raül, en Víctor, l’Arnau, en Carles (i d’onsurt, tanta gent?, penso). Fan cara de moltsquilòmetres, i d’estar força cansats: “Una horad’espectacle és tot un dia de feina”, em diuen.Però en tots hi veig als ulls una espurna d’il·lu-sió. És aquesta il·lusió, i el que acabo de veureallà a dins, el que els ha fet durar trenta anys.

I em penso que, per avui, ja he vist prou co-ses. No els faré cap entrevista. M’acomiado i, almarxar, m’adono que en els vidres del vehicle,plens de pols, algú ha escrit amb el dit una fra-se que a ningú no sona bé, però que sempre ésbenvinguda per la gent de teatre: “Molta mer-da!”. Llarga vida, Tocs !

ESPECTACULARMENT parlantparlant

Toc de RetrucUna breu nota al feisbuc em dispara sobtadamentrecords de la meva infantesa. Una sola línia d’hipertext,“Toc de Retruc, 30 anys d’espectacles”, em transporta aun iutube on es posa en marxa un breu i sobri reculld’imatges i sons d’aquestes tres dècades...

Eugeni Proubasta i Deulofeu

Bufar... i fer anys: 30è aniversari de Toc de Retruc

«I me’ls vaig tornar a trobar, els Toc de Retruc, amb els seus instruments fets amb coses rares, amb les seves tonades

exòtiques i amb les seves històries fantàstiques»

28 CARRER 53

ESPECTACULARMENT parlantparlant

La Mostra d’Igualada

Òscar Rodríguez, director artístic dela Mostra, Óscar Balcells, ge rent, iToni Poch, responsable de lainfraestructura i de l’atenció als pro-fessionals, han fet en aquesta 22a edi-ció de La Mostra grans equilibris, peròtambé aquest any han fet possible queels visitants i els professionals s’haginpogut impregnar d’il·lusions, teatre iart.26.000 espectadors, 538 professio -nals acreditats i 75 espectacles dife -rents s’han passejat per una Igualadaplena de sol, on també eren presentsels espais de GAAC i la Camaleònica,en una mostra que Ferran Mascarell,conseller de Cultura, va definir comuna fira estratègica dins el panoramaartístic del país.Entre les activitats específiquesorganitzades per als professionals vatenir lloc la jornada que organitza laDiputació de Barcelona, Programaren temps de crisi, en què va destacarla intervenció d’Alberto FernándezTorres. També es va celebrar unataula rodona amb els directors artís-tics de diversos festivals internacionali la jornada Ens trobem a La Mostrad’Igualada, on des de La Fundació LaRoda es va explicar la iniciativa delPasseig dels Teatres, que reservaràun espai als teatres de Barcelona alParc de la Ciutadella amb motiu de laTamborinada, el 29 de maig, perensenyar al públic les seves ofertesteatrals. També han destacat el segonMercat de Projectes d’Espectacles ila presentació del llibre FundacióXarxa, 15 anys programant per ainfants a Catalunya.Entre els regals artístics d’aquesta

Mostra, han destacat dues companyiesque també es podran veure a laTamborinada: Cia. NS Danza i Zum-zum teatre. Aquesta última va estre-nar La camisa de l’home feliç, unaobra que va més enllà del conte deLleó Tolstoi. Ramon Molins, el direc-tor, hi aporta una reflexió sobre elmón que volem oferir als nostresinfants.També es va poder veure l’estrena deLes Trifulgues del Germans Gara -pinyada, dels incansables TeatreMòbil, i el públic va gaudir d’un luxed’artesania artística amb la Cia.Mariantònia Oliver, amb la seva pro-posta de dansa, amb L’EstenedorTeatre i la Cia. La Closca, amb elsseus titelles, i amb la Cia. Daraomai,amb el seu circ. L’espectacle de laCia. El Somni del Drac va bressolar elsassistents amb una obra plena de ten-dresa a Com un mirall. Una propostadolça i arriscada és la que va ferProduccions Essencials, una jovecompanyia que va compartir amb elpúblic Cinc contes diferents, en quède la discapacitat hi té un paperdestacat. Engruna Teatre també vaoferir al públic un regal en forma deconte amb La nina del cap pelat, iFalso Giro 2, de Sacude, danza verti-cal y danza aérea, va ser la poesia del’adrenalina. Per la seva banda,Marcel Gros va abraçar petits i gransamb ho nestedat i tendresa amb la ver-itat del nas vermell, de la respiració ide les paraules. Al seu espectacleMarcel Gros li ha posat el títol deMinuts. També podria haver estatQuan el cor batega perquè saps esti-mar. Gràcies, Marcel.

Del 6 al 10 d'abril s’ha celebrat amb professionalitat, rigor ientusiasme la Mostra d’Igualada, uan de les fires d’espectaclesfamiliars més importants del país, malgrat la crisi econòmica quepateix el sector i la mateixa Mostra.

està ben viva!

Marcel Gros va estrenar Minuts a la 22a Mostra d’Igualada

Nou, de la Cia. Daraomai

Zum.2, de la Tresca i la Verdesca

ESPECTACULARMENT parlantparlant

CARRER53

29

ddeessttaaqquueemm.... ..

El festival Artescape torna a portar l’art als car rers barce-lonins de Sants i el Poble-sec, i aquest any també de la Ma-rina, per facilitar la integració dels joves nouvinguts.Aquesta és la novena edició d’una iniciativa de l’entitat Ar-tixoc i el districte de Sants-Montjuïc amb una àmplia pro-gramació d’activitats relacionades amb la cultura del hip-hop, el circ, el break dance, la percussió i els muralsurbans. Més informació a Xarxanet i a Artixoc.

www.artixoc.com - www.xarxanet.org

Artescape, art per als joves

al carrerEl 2 i 3 de juliol Viladecans obreels seus carrers i places al teatrede carrer i a l’animació. El FestivalInternacional de Teatre i Anima-ció proposa a actors, actrius, balla-rins, pallassos, músics, programa-dors i ciutadans conviure en unagran festa d’art en estat pur. Mésde 30 companyies d’aquí i de l’es-tranger s’hi solen donar cita i pre-sentar les seves propostes escèni-ques de màgia, animació, teatre idansa per a totes les dats.

www.alcarrer.viladecans.net

del 8 d’abril al 17 de juny

Festival Internacional de Viladecans

Una xarxa defeina ben feta

El passat mes de novembre la FundacióXarxa va celebrar entre amics el quinzèaniversari d’una entitat clau en el sectordel teatre familiar català.

El 13 de novembre passat hi va haver festa grossa a Mollerussa per celebrar elquinzè aniversari de la Fundació Xarxa. Dies abans, en roda de premsa, JaumeAmigó, president de l’entitat, va recordar que La Xarxa és actualment el cir-cuit de programació estable més important de teatre infantil a l’escena cata-lana i va aportar algunes xifres significatives: el 2009 els 75 municipis deCatalunya amb grup de La Xarxa van programar un total de 651 funcions, quevan tenir més de 160.000 espectadors. Amb aquesta targeta de presentació,ple d’orgull per la tasca feta, Jaume Amigó afirma que “cal difondre més quèfa La Xarxa. Som hereus del moviment Rialles, que va aparèixer fa més detrenta anys, re collim entitats sensibles a l’educació, a l’es pectacle i als nens,som una fundació de serveis que cobreix el que li manca al voluntariat —mètode, temps, disponibili tat, “professionalitat”—, evitem el patiment perpagar a les companyies... I volem un reequilibri del territori a través de les artsescèniques”.

Segons Agustí Coll, cap de l’àrea d’espectacles de La Xarxa i “l’home que havist més teatre!”, com es coneix dins de la professió, “La Xarxa treballa per ladignificació del teatre infantil”. “Durant anys érem molt pocs”, afirma, “peròhem aconseguit mentalitzar els ajuntaments perquè dediquin una partida alteatre familiar i hem volgut ensenyar al públic la litúrgia del teatre”.“Catalunya és la comunitat que té més producció de teatre familiar”, contin-ua, “i amb tanta producció, nosaltres recomanem espectacles de qualitat, totseparant el gra de la palla. Tenim un catàleg i fem un seguiment de la progra-mació. Treballem amb seriositat”. Ramon Llimós, el gerent, afegeix que “ambpublicitat mínima, La Xarxa ha aconseguit fidelitzar un públic”.

La celebració de l’aniversari s’ha fet a Mollerussa perquè la població cele-brava 25 anys de programació infantil. Els actes van complir amb les parts mésprotocol·làries, i també les més afectives, quan es va mencionar artistes, com-panys i amics que ens han deixat en els darrers anys, com Joan Busquets, dela Cia. Infima la Puça, o Dolors Coll, d’Artristras. L’acte inaugural, amb PepLópez i Tomàs Molina, va estar plena de denses històries i biografies de LaXarxa, persones i professionals que han deixat rastre amb la seva feina i ambla seva personalitat. Tant la cercavila com la gala amb les companyies volienser una guspira encesa de la flama de La Xarxa, que ha de seguir brillant. Elsopar va oferir una cirereta final amb el Mag Lari, i ja l’endemà, en una galaconduïda per Anna Roca i Pep Callau, les companyies —dansa, màgia, contes,circ...— van regalar un trosset de professió i bones maneres, tot recordant-nosla qualitat del nostre teatre familiar català. Cal mencionar el proper i divertitmoment en què Agustí Coll, profundament admirat i escoltat en el dia a dia dela programació catalana professional, va ser proclamat “el General” en un gagde la Cia. La Tal.

Dies després, parlem amb en Ricard Torrents, de GAAC, un professional dis-tribuïdor de companyies arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol. Ricard ésl’exemple de persona formada a La Xarxa com a voluntari i que després, ambexperiència i entusiasme, ha anat marcant camins de bones formes en el móndel management tot fent créixer, amb pas petit i bona lletra, la seva pròpiaempresa. La Xarxa, amb les seves eines i persones, així, doncs, és també bres-sol de noms que fan de la seva vocació una professió.

Des de la Fundació La Roda, felicitem La Xarxa. Els desitgem més anys debona feina, tot seguint obrint els ulls als que els envolta en aquesta granfamília del teatre familiar català.

una barretada...

una

miq

ueta

d’e

n

MIQUELET

Aquesta és una ben nodrida agenda d’activitats per a infants de totes lesedats a tot Catalunya. Hi podeu trobar espectacles, animació, propostes desortides, participació a fòrums amb altra gent que té criatures de la mateixaedat... I cada dia publiquen anuncis nous de propostes interes sants que vandes de colònies a excursions de cap de setmana o teatre infantil. Per gaudirdel vostre temps lliure amb els vostres hereus i pubilles, i cavalers també.

www.socpetit.cat

Una web que facilita la vida als pares, mares, tiets, tietes ialtra fauna familiar envoltada de criatures. En aquesta pàgi-na hi trobareu tota mena de connexions amb serveis, desd’un cangur a una associació solidària amb qui col·laborar.Necessiteu animar la festa de bateig? Aquí hi trobareu pro-postes de tota mena. Teniu ganes de compartir amb altrespares i mares, monitors, educadors/es... les vostres vivèn-cies? Obriu un blog i a escriure! Se us han acabat les ideesi el menú infantil ja no té gràcia? Obriu l’apartat receptes ia copiar les més gustoses. Tot un món de recursos útils queajuden a portar bé el dia a dia amb les criatures.

ENXARXA’T al

www.criatures.info

Voleu aprendre a tocar el piano? Voldríeu anar al Zoo de Barcelonaa veure si la lloba ja és a la gàbia? Teniu notícies d’es pectacles quevoleu compartir per anar a veure amb tot l’esplai? Voleu publicitarles vostres activitats perquè gent amb criatures estiguin al lloro quesou un recurs dels xulos a Barcelona ciutat? Doncs aquesta és lavostra pàgina web. Un munt d’informació ben organitzada i moltvisual, amb presència també al facebook.

Una pàgina en format de blog interactiu feta per una aprenent demare, un boig de les eines 2.0 i molts col·laboradors que actuencom a agents secrets i expliquen les peripècies viscudes amb lacanalla anant al teatre, al museu, a les sortides al parc i als ini-cis d’escola. Ben dissenyada, senzilla de navegar, en castellàoberta a tot l’Estat Espanyol, s’hi poden trobar entrades de teatrea millor preu o gratuïtes, programacions de diverses ciutats i totamena d’informació al voltant dels nanos.

www.laranalapepa.com

webweb

30 CARRER 53

www.conpeque.com

C

A

R

R

E

R

34

31

25 anys de feina curosa Centre de Titelles de Lleida

Bufar... i fer anys: 25è aniversari del Centre de Titelles de Lleida

Joan Andreu Vallvé i Julieta Agustí i totl’equip del Centre estan celebrant desdels inicis de l’any aquest aniversari, toti que serà en el transcurs de la 22a Firade Teatre de Titelles de Lleida, el 29 i30 d’abril i l’1 de maig —en són els orga -nitzadors—, que la celebració prendrà unespecial protagonisme, amb quatreexposicions commemoratives que evo-quen el treball creatiu i dramàtic delCentre: “Hamelin”, “Retaule de Nadal”,“Vola Peter Vola” i “Titelles Gegants”. ABarcelona la companyia ha estat presental Teatre Nacional de Catalunya duranttot el mes de febrer amb la seva últimaproducció, Mowgli, l’Infant de la Jungla,i també al Petit Palau, al Petit Liceu i ala Fundació Miró amb actuacions iexposicions de titelles. Un llibre com-memoratiu, Del llapis a l’escenari,deixarà finalment constància de lahistòria i la trajectòria d’una gent apas-sionada per la seva feina i d’un equip quees pot qualificar de molt tossut. Quiconeix el sector sap el que representadonar vida a un projecte artístic i cultu -ral ben fet durant tot un quart de segle.

Dinou espectacles produïts, 22 edi-

cions de la Fira de Teatre de Titelles deLleida, 26 campanyes escolars realitza-des, 11 publicacions editades. Aquestessón algunes de les xifres que parlend’una feina ben feta i constant des delscamps pedagògic, documental i arttístic.Des del Centre s’ha fet un treball conti-

nuat de creació i divulgació de l’art delstitelles que l’ha convertit en un centrede referència a tot el país i mundial-ment. Darrerament, des de la seva ins-tal·lació al convent de Santa Teresa alcasc Antic de Lleida, la vessant dinamit-zadora del Centre s’ha intensificat ambla creació i acollida de l’Associaciód’Espectadors del Centre i la coproduc-ció d’activitats socioculturals encol·laboració amb altres entitats icol·lectius, sense oblidar els taller per aeducadors.

Tota aquesta feina es vol culminar ambla creació del Museu de Titelles deCatalunya, un dels projectes que fa quela Julieta i el Joan Andreu encarin ambil·lusió el futur del Centre.

El Centre de Titelles de Lleida, creat l’any 1986 per Joan Andreu

Vallvé i Julieta Agustí, celebra aquest any el seu 25è aniversari amb

una sòlida trajectòria que l’avala com el principal ens creador i divul-

gador de l’art dels titelles al nostre país.

Premi Rialles al millor espectacle de Catalunya, el 1991,

Premi de Teatre Rà dio 4, el 1993, Premi de l’Associació

d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, el 1996 i

1997, premis del Festival de Teatro para Niñ os (FETEN) de

Gijón, el 1999, i fins i tot nominació als Premis Max al Millor

Espectacle Infantil de l’Estat, el 2005...

El Centre de Titelles de Lleida col· lecciona reconeixe ments

merescuts al de licat i rigorós treball artí stic i estè tic que

defineix tots els muntatges que surten de la seva fà brica

d’histò ries protagonitzades pels titelles.

www.titelleslleida.com

CARRER53

33

ressonànciaressonànciaCAIXA DElala

6 x 4

La Tresca i la Verdesca neix al 1998 i des dellavors no ha parat de fer actuacions per alpúblic familiar. Formada per Claudi Llobet,Jordi López, Toni López i Carles Pérez, lacompanyia es caracteritza per una posadaen escena fresca, temes propis, música endirecte i una bona comunicació amb elpúblic.El grup s’inicia en el món de l’animació ambl’espectacle Això, allò i allò altre —méstard rebatejat com a Zum—, que els dóna elseu tret d’imatge distintiu: les abelles.D’aquest espectacle neix el seu primer disc,La Tresca i la Verdesca (Temps Record,2004), que conté algunes de les cançons ques’hi interpreten.Més endavant la companyia continua evolu-cionant dins el món de l’animació ambl’estrena el 2002 de l’espectacle A quant vala mel?, de jocs i música, i també el 2005amb Històries d’aigua, en què combinenanimació amb 150 litres d’aigua.L’any 2008 el grup rep un encàrrec delMuseu de les Aigües de Cornellà deLlobregat: crear un espectacle musical perdescriure el seu patrimoni en motiu del cen-tenari de la Central Cornellà, fundada el1909. El Museu descarta que l’animació hisigui present, i això suposa un repte per algrup, que decideix entomar-lo. D’aquí neixMaquinaigües 1909, un espectacle musicalamb cert contingut teatral que explica lacreació de la Central. El resultat fa que algrup se li obrin noves portes i possibilitats:l’animació és present en un format diferenti la música pren un protagonisme principal.En aquesta època, el grup grava el disc 4(Temps Record, 2010), que conté dotzetemes. Molts són inèdits, i altres provenend’Històries d’aigua o d’A quant va la mel? Eldisc es tinta d’aquesta nova sensació que téel grup i d’una necessitat d’expressar-semés des de la música que des de l’animació,sense rebutjar-la. Intenten crear atmos-

feres musicals, moments instrumentals,descartar lletres o moments reservats per al’animació en directe, i comptar amb unbon nombre de músics — Aleix Tobias, XaviLozano, Dani Espasa…— per acabar d’en-riquir el resultat final.El disc té una bona acollida i els porta aactuar a la Festa dels Súpers del 2010, perprimera vegada fora de la programació des-tinada a l’animació. Aquest cop la compa-nyia es presenta amb una banda de set per-sones i en format concert. El resultat ésprou satisfactori.Actualment, el grup combina les actuacionsd’animació amb la realització d’un nouespectacle en teatres centrat exclusiva-ment en la música i el concert. Sense deixarde banda la vessant de l’animació, LaTresca està intentant reestructurar-se perpoder donar sortida a aquestes novesinquie tuds professionals. En aquest sentit,ha iniciat un projecte de col·laboració ambla companyia Xirriquiteula Teatre, en elqual comptaran amb la direcció artística deIolanda Llansó en futurs espectacles —direc-tora també de Maquinaigües 1909, i dis-senyadora i realitzadora del vestuari— amés de crear i preparar conjuntament novespropostes dirigides a públic familiar.

La Trescai la Verdesca

l’es

pai d

els

mús

ics-

anim

ador

s de

l paí

s

Aquest és un espai dedicat als músicsi animadors de Catalunya i a la feinaeducativa ingent que fan arreu delpaís amb les seves propostes musicals.

noves inquietudsd’una companyia

consolidada

La Tresca i la VerdescaTel.: 649 131 730 - www.latresca.com

Secció coordinada per Pep Puigdemont

Lleida, paradís delstitelles durant tres dies

Cap a Lleida falta gent! Tothom a la Firade Teatre de Titelles de Lleida! Els dies29 i 30 d’abril i l’1 de maig del 2011 tin-drà lloc la 22a Fira de Teatre de Titellesde Lleida, organitzada pel Centre deTitelles de Lleida, que aquest any en fa25, d’anys! Una vegada més, Lleidatornarà a ser la capital dels titellesomplint d’espec tacles infantils, famil-iars i per al públic adult tots els raconsde la ciutat.La Fira acollirà una vintena de compa-nyies —si algún lleidatà s’anima potacollir alguna d’aquestes companyies acasa seva a canvi d’unes entrades— itambé tindrà la presència de més de100 programadors. Lleida es converteixaixí en el marc idoni i punt de trobadai de contacte entre companyies i pro-gramadors. La Fira ha esdevingut unanecessitat, tant per al públic lleidatàcom pels mateixos professionals delsector. A l’entorn de la Fira s’hanorganitzat diferents esdeveniments iactivitats paral·leles com l’11a Fira delLlibre de les Arts Escèniques, exposi-cions, presentació de llibres, espais dereflexió i tallers de titelles per als mésmenuts. Patrocinen la Fira l’Ajun-tament de Lleida, l’Institut Català deles Indústries Culturals (ICIC), laFundació Pública de l’Institut d’EstudisIlerdencs (IEI) i el Ministeri de Cultura(INAEM).

www.firatitelles.com

iimmpprreesscciinnddiibbllee.. .. ..

34 CARRER 53

idees

tallertallerinstruments musicals

el material1 un escuradents got de paper o de plàstic

o bé un envàs de iogurt

1 un escuradents

1 un tros de cordill “torzal” d’aproxi -madament 1,5 mm de diàmetre i d’una llargada d’uns 50 cm

1 un cartronet per dibuixar una gallina

les eines1 tisores

1 retoladors de colors

1 punxó

1 cola

consells1 Si el cordill és de cànem, no sonarà ambaigua. Caldrà untar-lo amb pega-colofònia.

Secció elaborada per:

Miqui Giménezmiquigimenez@gmail.com - 600 472 597

gallinetaAquesta secció de Miqui Giménez, músic, cantant i expert en tallers d’instruments musicals, mostra pas a pas la manera defer instruments de picar, rascar i bufar d’una manera senzilla, amb materials reciclats i econòmics i que són fàcils de trobar.

2. Passem el cordill i, perevitar que s’escapi, el lliguem

amb un trosd’escuradents.

1. Amb un punxó fem un forat a labase del recipient, just perquè

hi passi el cordill.

3 i 4. Dibuixem una gallina, la pintem, laretallem i l’enganxem al recipient.

2

1

utilització musical

Humitegem el cordill amb aigua. Amb una mà aguan-tem el recipient i amb l’altre mà, humida, fem tibadesfregant el cordill de dalt a baix (podem seguir el patróde tibades següent: curta, curta, curta, llarga). Jatenim una joguineta sonora que imita el cloqueig deles gallines.

4

3

el podi

L’il·lusionista Xevi guardonatamb la menció honorífica delMemorial Li Chang

El Jurat del Festival de Màgia Memorial Li-Chang deBadalona ha concedit per unanimitat una MencióHonorífica a Xevi per la seva important trajectòria artísti-ca, la seva difusió de l’art de la màgia i el treball cultural i didàctic que ha por-tat a terme a escala internacional. Xevi, empordanès universal, va rebre elreconeixement el 26 de febrer al Teatre Zorrilla de Badalona en el transcurs dela Gala Memorial Li-Chang. Xevi és autor de llibres de màgia, conferenciant, fun-dador de Mags Sense Fronteres, organitzador de més de 60 festivals interna-cionals i de diverses exposicions màgiques, Record Guinness i creador del primerMuseu de Màgia a l’Estat espanyol. Ha realitzat milers d’actuacions pel món, haactuat a més de 400 programes de TV, ha fet diversos espots publi citaris i par-ticipat com a actor a set pel·lícules de cinema. Entre els molts reconeixementsque poseeix figura l’Estrella d’Or de The Magic Circle d’Anglaterra i la Medallad’Or de la Sociedad Española de Ilusionismo.

Brillant 7a edició de Món llibre

El 9 i 10 d’abril es va cele-brar amb gran èxit orga-nitzatiu i participatiu la 7aedició de Món Llibre a la Pl.Coromines de Barcelona, atocar del MACBA. Aquestafesta, nascuda l’any 2005 enel marc de l’Any del Llibre ila Lectura i que té un for-mat i un plantejament única tot Europa, reuneixdurant dos dies editorials,biblioteques i professionalsde la lite ratura, de la il·lustració i de les arts escèniques alvoltant del llibre per a infants de 0 a 12 anys. Unes 15.000 per-sones han parti cipat aquesta any a una festa que ha estatespecialment brillant, amb la participació destacada de TaroGomi, il·lustrador japonès. Una programació plena de contes,música i tallers, amb espais de lectura i d’intercanvi de llibresi contes, han permès a l’Ajuntament de Barcelona i a més detrenta editorials consolidar la trobada i donar-li més rellevàn-cia que mai. Cal recordar que el llibre infantil és un dels sec-tors més importants del món editorial.

EducacióCulturaLleureSocietat