NEWT 29CiènCia i teCnologia

Cartografia Open Data: ciència pel poble!

Mapa de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Cedida per l’ICGC.

Isaac Camps Geòleg i editor científic

oPInIó

Fa uns anys, el director d’un diari barceloní ex-plicava que tornant a Barcelona en avió, coin-

cidí al seient del costat amb un ecòleg neozelandès que venia per presentar a un congrés un treball que havia fet sobre Catalunya. El curiós del cas és que aquest cien-tífic era el primer cop que visitava el nostre país. Si no heu estat mai a Catalunya, com heu pogut fer un treball sobre la seva ecologia? I, en tot cas, com és que us heu interessant per aquest racó de les antípodes? La resposta va ser que tafanejant per la xarxa va trobar el web l’Institut Cartogràfic de Ca-talunya (actualment, Institut Car-togràfic i Geològic de Catalunya, ICGC). Aquest organisme públic fa alguns anys que practica el que se’n diu Open Data: conjunts de dades generades per l’administra-ció que es posen a disposició del públic i que poden ser reutilitza-des i tornades a publicar sense cap restricció. Sense passar per caixa ni desplaçar-se de casa. Al web del ICGC podem trobar tant materi-al contemporani com fons antics dels segles XIX i XX. Aquest neo-zelandès, analitzaNT fotos aèries de diferents anys havia determinat l’evolució de determinats aspectes dels nostres boscos.

Animo Els terrassencs a tafane-jar què hi podem trobar sobre la nostra ciutat. Podreu descarregar mapes topogràfics actuals i antics, mapes geològics, dades de pros-

peccions, models digitals d’eleva-cions del terreny… Fa uns mesos van penjar centenars de fotos aèries de Terrassa dels anys 60 i 70 del segle passat i algunes dels anys 40 i 50. Hi ha moltes imatges que corresponen a l’avaluació dels aiguats de 1962 i del seguiment del transvasament de la Riera del Palau i de la canalització de la Riera de les Arenes. Només amb aquestes imatges qualsevol ciuta-dà pot emprendre alguna recerca bàsica sobre vegetació, geomor-fologia, urbanisme… Podem fer ciència pel nostre compte!

Però fa uns anys aconseguir mapes i fotos aèries no era tan fàcil. I no sols perquè no existia Internet: per secretisme. L’Institut Geogràfic Nacional d’Espanya va ser creat el 1870 dependent del Ministeri de Foment. En fina-litzar la Guerra Civil, com altres serveis considerats estratègics, va passar a dependre directament de la Presidència del Govern, fins que el 1987 tornà a dependre del Ministeri d’Obres Públiques. Durant la dictadura aconseguir un mapa del IGN era un camí ple de burocràcia, no fos cas que caigués en males mans. Amb la demo-cràcia els filtres es relaxaren, però de fet, fins l’any 1987 (!), quan en compraves un et feien signar con-forme en faries un ús lícit.

Per sort tot això ha canviat molt i l’IGN també s’ha iniciat en l’Open Data, però tecnològica-ment van endarrerits. Una de les recomanacions del govern estatal a la Generalitat, per tal d’evitat duplicitats i estalviar, és que dis-solgui l’ICGC i que els ciutadans

fem amb els serveis de l’IGN i de l’IGME (Institut Geológic y Miner d’Espanya). Sembla lògic, però aquesta postura només pot ser sostinguda per una persona mal informada o cínica, doncs amics lectors, això seria com demanar que en comptes de nave-

gar amb ADSL i fibra tornéssim a endollar el mòdem de 56 k. Si canvio de servei pel mateix preu, com a mínim vull la mateixa qua-litat. Amb fotos aèries de Terrassa incloses.

Si voleu una mostra objecti-va del que dic podeu, per exem-

ple, comparar simultàniament la cartografia produïda per ambdós serveis amb aquest visualitzador: http://www.icc.cat/web/compa-rador-cartografia-ign/

I és que el coneixement crea més coneixement i el secretisme, ignorància.