Cas 2_retard Mental

7/28/2019 Cas 2_retard Mental

1/38

20

CAS2:

ANLISIDUN INFANT AMB RETARD

COGNITIU

Cabrera Vega, MartaCardona Ferrer, Snia

Tobaruela Mendoza, NievesTrastorns Educatius en la Primera Infncia

Sanchez Pedroche, Alberto

GEDI, UIB (seu Eivissa)2/12/2012


2/38

2

NDEX

1. Perfil del cas:................................................................................. Pg. 3

2. Competncies bsiques assolides:.............................................. Pg. 10

3. Adaptaci Curricular Individualitzada (ACI):........................ Pg. 13

4. Bibliografia:................................................................................. Pg. 31

5. Annexos:...................................................................................... Pg. 32


3/38

3

1. PERFIL DEL CAS

DADES PERSONALS

Nom Javier

Cognoms Martnez Mar

Lloc i Data de naixement Girona 13-8-1998

Curs Acadmic 6 de Primria

Direcci C/ Nisoma N 3

Nom del Pare Antonio Martnez

Nom de la Mare Pepita Mar

Germans (Lloc que ocupa) Fill nic

Telfon 679095362

ANTECEDENTS DE LINFANT

En Javier actualment, t 13 anys i presenta un retard mental lleu de caire congnit. En lafamlia daquest infant trobem precedents del mateix trastorn, ja que un germ del seuavi patern ho presentava.

En quant al seu historial acadmic cal destacar que, durant els seus primers anys devida, en Javier va romandre a casa seva baix la cura de la seva mare, la qual va fer una

pausa al seu treball per atendrel. Als tres anys, els pares van decidir que seria positiu per linfant acudir a una instituci educativa on lestimulessin i es socialitzs amb altresinfants. Durant aquesta etapa, la mestra dEducaci Infantil va observar que lestil i elritme daprenentatge del nen resultava ser un poc ms lent que el de la resta dels seuscompanys.En concordana a la filosofia pedaggica basada en lespera i el respecte alsdif erents ritmes daprenentatge, va considerar aquest fetno significatiu, i no va prendremesures al respecte.


4/38

4

La mestra dInfantil, que havia estat observant i examinant levoluci de linfant durant tot el segon cicle, va anticipar a la mestra de primria les caracterstiques iindividualitats de linfant.Aquesta, una vegada van transcrrer els primers mesos delcurs acadmic, veient el tre ball diari a classe de linfant i havent esgotat totes lesmesures ordinries a la m de la mestra (metodologia, materials, recursos, etc.), vadecidir informar al Pedagog terapeuta (PT), Cristian Torres, sobre aquest fet.

Daquesta manera, seguint el procedimentestipulant per infants que es sospita que pateixen alguna patologia,el PT juntament amb el Psicopedagog de lEOEPvanacordar, amb el corresponent consentiment patern, passar la prova estandarditzada pertinent a la seva edat cronolgica, la qual confirmaria el diagnstic preestablert: elWISC-R.

El WISC-R, s una escala actualitzada i revisada de lescala 1949 (WISC), que estconstituda per dotze subtests; sis text que avaluen la capacitat verbal i altres sis queavaluen la capacitat manipulativa.

A continuaci mostremuna graella amb els diferents tems davaluaci daquest text:

ESCALA VERBAL ESCALA MANIPULATIVA

1. Informaci: Avalua la informaci que elsubjecte pot adquirir tant a travs de l'educaciformal, a l'escola, com a informal, en l'ambienten el qual es troba.2. Semblances: Mesura l'habilitat per seleccionar i verbalitzar les relacions entre dosconceptes, el pensament associatiu i la capacitatd'abstracci verbal.3. Aritmtica: Avalua l'habilitat per utilitzar conceptes numrics abstractes, operacions

numriques i la capacitat

7. Figures incompletes:La tasca del subjecte sindicar qu part dels dibuixos presentats s la quemancada. Requereix la identificaci d'objectes iutensilis familiars i l'allament dels aspectesessencials dels no essencials.8. Historietes:La tasca del subjecte s disposar les targetes en una seqncia determinada perqurelatin o reflecteixin una histria. Avalua la percepci, la integraci visual d'una sried'elements presentats seqencialment, i la seva

sntesi en un conjunt intelligible.


5/38

5

d'atenci i concentraci.4. Vocabulari: Requereix que el subjecte diguiel significat de 32 paraules de dificultat creixent.Reflecteix el nivell d'educaci, la capacitatd'aprenentatge i l'ambient en el qual esdesembolica el subjecte.5. Comprensi: El subjecte ha d'explicar qufaria en determinades circumstncies o per quse segueixen determinades prctiques. Avalua el judici prctic, el sentit com i l'adquisici iinterioritzaci d'elements culturals.6. Dgits. (Prova verbal complementria). Latasca del subjecte s repetir una srie de dgitsque se li presenten oralment. Avalua la memriaauditiva immediata i la capacitat d'atenci iresistncia a la distracci.

9. Galledes:En aquest subtest el subjecte ha deconstruir amb galledes uns dibuixos, decomplexitat creixent. Avalua la capacitat per analitzar, sintetitzar i reproduir dibuixosgeomtrics abstractes.10. Trencaclosques: La tasca consisteix aassemblar una srie de figures, que es presententallades en trossos, per formar una figuracompleta, dins d'un temps lmit. Mesura lacapacitat per sintetitzar un objecte conegut a partir de les seves parts. Requereix capacitat desntesi visual, coordinaci visomotora i capacitat per treballar imaginant el que est construint.11. Claus: La tasca del subjecte s completar,amb els smbols adequats, els dibuixos o dgitsque se li presenten.Avalua sobretot la destresa visomotora, elmaneig de llapis i paper i la capacitat

daprenentatge associatiu.12. Laberints: (Prova manipulativacomplementria). La tasca s trobar la sortida dellaberint, assenyalant-la amb un llapis. Mesura lacoordinaci visomotora, la rapidesa i la capacitatde planejament i previsi.

El resultat de la prova realitzada va ser de QI 60, de manera que el primer diagnstic vaser que linfant presentava unRetard Mental Lleu a nivell funcional i, per tant, van procedir confeccionar undictamen descolaritzacien el qual van determinar que enJavier necessitava una srie de mesures educatives adequades a les seves necessitatsindividuals, aix com latenci dun PT.


6/38

6

Amb el pertinent consentiment dels pares, la mestra dEducaci Primria juntament ambla guia i orientaci del PT, van elaborar una Adaptaci curricular individualitzada (ACI)no significativa, ja que el desfs entre ledat cronolgica i ledat mental de linfant eraun poc inferior a dos anys.

A partir daquest moment, el seu aprenentatge durant els segents anys acadmics, vaestar influenciat per les adaptacions curriculars necessries, les quals es revisaven demanera trimestral, per tal que linfant assols els mateixos objectius que la restadinfants encara que emprant diverses vies, recursos, metodologies, etc

A lactualitat, linfantest cursant 6 de primria, ja que ha repetit un curs escolar. Laseva edat cronolgica s de 13 anys, encara que la seva edat mental es troba entre els 6-8 anys, el qual equival als primers cursos de primria. s per aquest motiu que la mestrai el PT, consideren necessari i positiu la realitzaci duna ACI significativa corresponenta les seves necessitats individuals.

SITUACIONS DELS CONTEXTOS DE DESENVOLUPAMENT A

LACTUALITAT

El desenvolupament de linfants un procs complex en el qual intervenen un grannombre de factors i variables que resulten determinants.Tal i com safirma en la teoriasistmica de Bronfenbrenner , tots els contextos que envolten linfant estan relacionats iinflueixen en gran mesura en la seva vida quotidiana. Segons Bronfenbrenner, aquestscontextos sn els segents:

Microsistema:El ms proper al nen s el microsistema que, per la majoria de nens,inclou la famlia, lescola, lesglsia, el lloc on juguen, etc. junt amb lesrelacionsque el nen estableix en aquests llocs. El microsistema no s constant sin que canviaamb el creixement de linfant.


7/38

7

Mesosistema: El mesosistema es refereix al sistema de relacions entre elsmicrosistemes del nen. Podria incloure la relaci dels pares amb el mestre, lesrelacions entre els germans i els amics del venat. En general quan msinterconnectats estan els sistemes, ms probable ser que el desenvolupament delinfant tingui una base clara i conseqent.

Exosistema: Lexosistema es refereix a lescenari social que pot influir en linfant per en el que el nen no participa de forma directa: el govern local, el lloc de feinadels pares, els mitjans de comunicaci i el Consell de direcci escolar, etc.

Macrosistema:s un sistema que es refereix a la cultura i subcultura en la qual viuel nen. Aquest influeix al nen a travs de les seves creences, actituds i tradicions. Elmacrosistema s generalment ms estable que els altres sistemes per tamb potcanviar a mesura que la societat evoluciona. Aquests aspectes poden influir en tot icadascun dels aspectes de la conducta i desenvolupament del nen. Sn per exempleel govern nacional, la ideologia poltica, el tipus de pas en el qual viuen, el sistemade salut , funcions econmiques etc.

Grfic illustratiu de la relaci entre els contextos de relaci de la teoria Ecolgica deBronfenbrenner.

MACROSISTEMA

EXOSISTEMA

MESOSITEMA

MICROSITEMA


8/38

8

Un altre aspecte que cal destacar, com ja sabem, s que un dels trets principals del retardmental, s el dficit que presenta linfant en quant a la conducta adaptativaen elsdiferents mbits que lenvolten.

A continuaci, presentem una graella amb els diferents contextos de desenvolupamenten els quals es troba immers en Javier en els que sinclouen els diferents tems de laconducta adaptativa (comunicaci, habilitats socials, autonomia personal, higiene):

CONTEXTOS DE DESENVOLUPAMENT

Familiar

En lmbit familiar, linfant conviu nicament amb els seus pares biolgics. Els pares presenten un perfil sobreprotector, la qual cosa sincentiva pel fet de ser fill nic i peltrastorn que pateix. Aix repercuteix en quant als aspectes dautocura, higiene idautonomia en les tasques ms quotidianes, ja que s la mare qui les realitza habitualment. En quant a la cura personal com ara rentar-se les dents, dutxar-se, o

rentar-se les mans entre daltres, sn els pares qui romanen constantment damunt dell per tal de facilitar-li totes les tasques, ja que pensen que no poden fer tantes coses. Ams a ms, accedeixen a la gran majoria de les peticions del seu fill, la qual cosaaugmenta les exigncia del nen. No obstant, quan no accedeixen als seus desitjoslinfant presenta una conducta inadequada que comporta crits, rabietes i fins i totagressions fsiques.

Social

En Javier s un infant que cerca les relacions amb els altres. Es sent ms segur icmode socialitzant-se amb infants de la seva edat mental, encara que presenta lesinquietuds socioemocionals dels infants de la seva edat cronolgica. Malgrat el seusesforos per relacionar-se, en Javier no aconsegueix integrar-se a un nivell ms profund en un grup damistat amb infants amb un desenvolupament normatiu ni de lamateixa edat cronolgica ni de la mateixa edat mental. A ms a ms, en Javier tendeix

a agredir fsicament als altres la qual cosa dificulta les relacions. No obstant aix,


9/38

9

linfantno presenta cap barrera per comunicar-se, ja que tracta dentablar conversaciamb persones encara que no les conegui. Per tant, podem dir que s un nen extrovertit.Cal destacar que en ocasions, degut a les seves dificultats en laprenentatge, en Javier pot arribar a ser objecte de burla entre els seus companys, la qual cosa influeix demanera negativa en el seu autoconcepte, autoimatge i autoestima.

Escolar

A nivell escolar la comunicaci s ms fluida que a nivell social, ja que laprenentatgeacadmic ho requereix. En quant al seu comportament, podem dir que presenta unaconducta disruptiva, la qual cosa dificulta en certa mesura les tasques de la mestradaula. Cal destacar que al context escolar en Javier compta amb un PT quelacompanya en les tasques diries, gaireb durant tota la jornada escolar. Aix haafavorit molt les competncies i habilitatsde linfantiaix com la seva autoestima,autoconcepte i autoimatge.En quant a lautonomia personal en lmbit escolar, podemdir que es dna en major mesura, ja que el PT que li han assignat, s conscient de laseva mancana i lestimula en aquest sentit.En quantals hbits dhigiene, caldestacar,que linfant realitza amb molt dxit tasques com ara rentar -se les mans, mocar-se, anar al bany, etc. grcies a que el PT afavoreix, motiva i incentiva que sigui ell mateix qui

les dugui a terme.


10/38

10

2. Competncies bsiques

A continuaci presentem les competncies bsiques segons les rees de coneixement,que hem detectat que en Javier ha assolit grcies a lesfor i constncia que ha mostratenvers les tasques aix com lajuda prestada pels especialistes que han estat recolzant-lo.Aquestes sn les segents:

REA DE MATEMTIQUES

Ha assolit els segents tems de la competncia matemticai daprendre a aprendre:

Reconixer i descobrir formes i cossos geomtrics de lespai (polgons, cercles,cubs, prismes, pirmides, cilindres, cons, esferes).

Fer estimacions basades en lexperincia sobre el resultat (possible, impossible,segur) de senzills jocs datzar. (matemtica)

REA DE LLENGUA CASTELLANA I CATALANA I LITERATURA

Ha assolit els segents tems de la competncia lingstica, cultural, artstic, social iciutadana:

Expressar-se de forma oral mitjanant textos que presenten de manera senzilla icoherent coneixements, idees, fets i vivncies.

Conixer textos literaris de la tradici oral i de la literatura infantil adequats al cicle,aix com les caracterstiques bsiques de la narraci i la poesia.

Observar la diferncia entre la llengua oral i escrita, reconeixent el paper de lessituacions socials com a factor condicionant dels intercanvis comunicatius.


11/38

11

REA DE EDUCACI FSICA

Ha assolit els segents tems de les competncies de coneixement i la interacci,matemtica, daprendre a aprendre, dautonomia i iniciativa personal, cultural i artstica,i social i ciutadana.

Consolidar nocions espaials-temporals relatives a apreciaci de distncies,intervals,orientaci en recorreguts senzills i ordre, reconeixent lesquerra i dreta enun mateix i en els altres. (coneixement i la interacci; matemtica)

Desplaar-se i saltar, combinant ambdues habilitats de forma coordinada iequilibrada, ajustant els moviments corporals a diferents canvis de les condicions delactivitat. (aprendre a aprendre; autonomia i iniciativa personal).

Llanar, passar i rebre pilotes o altres objectes mbils en situacions de joc, sense perdre el control de si mateixos i adequant els moviments a les trajectries.(aprendre a aprendre)

Conixer i practicar diferents jocs tradicionals de les Illes Balears i alguna dansa popular valorant-los com a part de la nostra cultura. (cultural i artstica; social iciutadana)

REA DEDUCACIARTSTICA

Ha assolit els segents tems de les competncies cultural i artstica i daprendre aaprendre.

Utilitzar diferents recursos grfics i corporals durant laudici duna pea musical.

Memoritzar i interpretar un repertori bsic de canons, peces instrumentals i danses.

Explorar, seleccionar, combinar i organitzar idees musicals dins destructuresmusicals senzilles.


12/38

12

Interpretar el contingut dimatges i representacions de lespai presents a lentorn.

Classificar textures, formes i colors atenint a criteris de similitud o diferncia.

Utilitzar instruments, tcniques i materials adequats al producte artstic que es pretn. (aprendre a aprendre; cultural i artstica)

REA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

Ha assolit els segents tems de la competncia de coneixement i la interacci, detractament de la informaci i matemtica.

Identificar i classificar animals i plantes de les Illes Balears o dambients msallunyats coneguts per la informaci obtinguda a travs de diversos mitjans, segonscriteris preestablerts amb enfocament cientfic. (coneixement i la interacci;tractament de la informaci)


13/38

13

3. ADAPTACI CURRICULAR

INDIVIDUALITZADA (ACI)

DADES PERSONALS

Nom Javier Cognoms Martnez MarLloc i Data de naixement Girona 13-8-1998Curs Acadmic 6 de PrimriaDirecci C/ Nisoma N 3Nom del Pare Antonio Martnez

Nom de la Mare Pepita MarGermans (Lloc que ocupa) Fill nic

Telfon 679095362

- Data Elaboraci de lACI: setembre 2011

- Duraci:un any, amb possibilitat de revisi trimestral

- Dades de Revisi:trimestral


14/38

14

PARTICIPANTS IMPLICATS

Laura Costa Garca Tutor/a

Cristian Torres Palerm Pedagog terapeuta (PT)Margalida Roig Serra Equip dOrientaci Educativa Primerenca

(EOEP)

Antnia Ferragut Martnez Mestre dAudici i Llenguatge

SNTESIS DE LES NEE

A nivell Sociofamiliar:En Javier es troba ben adaptat a casa seva encara que, degut almodel permissiu que presenten els pares, fa que linfant adopti unrol de poder que encara no li pertoca.

A nivell Acadmic (Des delCentre, Aula i del Propi

Alumne):

Alumne que ha cursat tota la seva trajectria acadmica al mateixcentre, des del segon cicle deducaci infantil.

No va acudir a cap tipus descoleta, fet que no va afavorir la funcicompensadora de desigualtats que presenta aquesta etapa.

A partir de primria, se li ha anat dissenyant una ACI adaptada a lesseves necessitats, la qual s elaborada per la tutora amb lajudadaltres professionals com ara el PT, el MAL i LEOEP.

A nivell Emocional:

Emocionalment, en Javier t lautoestima baixa, ja que pel fet decompartir interessos amb un grup dedat inferior, sovint es trobadesplaant del grup amb la seva mateixa edat cronolgica.

A ms a ms, a causa del tipus de patologia lleu que sofreix, sconscient de les seves mancances i fa que el seu sentiment

dautocompetncia es resenteixi.


15/38

15

A nivell Cognitiu:Linfant presenta una deficincia psquica lleu.

A ms a ms, t un dictamen descolaritzaci per a rebre suporteducatiu per part dun PT.

ESTIL DAPRENENTAGE

Ritme dAprenentatge El ritme s un poc lent per respon de manera favorable i segura.

Motivaci

El nen es mostra bastant motivat cap a les tasques proposades per lamestra, ja que lincentiva molt (motivaci extrnseca). Daltra banda, tamb podem destacar que en Javier mostra inters iiniciativa davant les diferents rees sobretot envers les motrius, lesquals realitza amb major facilitat (motivaci intrnseques).

Modalitat preferent Educaci inclusiva.

Estratgies per a resolucide problemes

La primera estratgia que presenta quanes troba davant dun

problema que no sap resoldre, s demanar ajudar i esperar a que eltutor o el PT li doni la resposta. Si no se la donen, opta per desviar latenci del mestre cap a altres activitats. Per tant, en Javier requereix duna srie de recursos de suport per part del mestre comara dun refor verbal positiu, duna reformulaci icontextualitzaci de problemes, entre daltres, per tal de poder arribar a la resoluci del conflicte.

Tipus desforos Encara que sovint vulgui desviar latenci, linfant sesfora grciesa lambient motivador que lenvolta.

Nivell datenci Linfant presenta una atenci no sostinguda envers les tasques quems li consten, que sn les de tipus cognitiu.

Prefernciesdagrupament

Linfant t major preferncia per les agrupacions en petit grup, jaque s un infant que cerca les relacions socials amb els altres. No obstant, obt millors resultats quan es troba de maneraindividual treballant amb el PT.


16/38

16

Altres Observacions:

Dificultat en les relacions amb el altres degut a la seva agressivitat.

Presenta una conducta disruptiva a classe.

Autoestima baixa provocada per les dificultats que presenta davantles tasques.

OBJECTIUS I CONTINGUTS ADAPTATS PER COMPETNCIES

APRENDRE AAPRENDRE

AREA DE MATEMTIQUES

Uti litzar estr atgies de clcul mental en clcul s relati us a la suma,

resta, mul tiplicaci i divisi simples.

Creiem que aquest s ltem ms important a treballar en aquest cursdinslrea de matemtiques, ja que implica un major nivell dabstracci. Aixsignifica que linfant passade realitzar les operacions de maneramanipulativa, a fer-se una imatge mental daquestesiniciant-se en larealitzaci de les diferents operacions aritmtiques sense aquest suport.Daquesta manera, linfant crear i enllaar noves xarxes desquemescognitius aprofundint en el seu pensament matemtic.


Captar el sentit de textos orals, reconeixent les idees principals i

secundries, identi ficant i dees, opinions i valors tant expl cits com

implcits senzil ls i extraient conclusions. Locali tzar i recuperar inf ormaci expl cita i reali tzar i nf erncies

directes en l a lectur a de textos.


17/38

17

A causa de lestreta relaci entre ambds tems, creiem primordial el treballdaquest tem, ja que la comprensi s un dels processos bsics peldesenvolupament cognitiu de linfant, ja que s una part fonamental de tot procs daprenentatge. Per tant, aquest s lesgla prioritari per progressar iassolir els altres tems. Aquest procs li ser necessari per arribar aidentificar les diferents idees que formen part del text, aix com arribar aintuir les implcites creant aix una opini crtica prpia.

REA DEDUCACI FSICA

Aplicar en situacions fsiques els girs sobre leix transversal i

longitudinal per aconsegui r mi llor ar respostes motriu s, diversif icant

les posicions segmentries i evitant el r isc.

Pensem que aquest criteri resulta de vital importncia ja que els girs presenten un gran nombre davantatges i aspectes positius per linfant.alguns daquests a destacar son el ludisme a travs del qual treballemladopci de linfant de diferents perspectives segons si es troba enmoviment o esttic, si es troba cap per avall o ajagut.

Un altre aspecte que potencia s la ubicaci en lespai i lorientaci, ja queencara que el nen canvi de manera momentnia el seu centre de gravetat,aquesta ha de tractar mantenir-se orientat. Cal destacar que grcies a aquestel nen exercitar lequilibri per realitzar de manera correcta aquestes

activitats, millorant aix la seva autoconfiana, ja que a travs del joc i larealitzaci dactivitats ben fetes amb la resta de grup classe afavorir laseva major integraci i li permetr realitzar aquesta tasca al mateix nivellque els seus companys que no presenten cap trastorn.


18/38

18

Controlar gl obalment i segmentr iament el cos en situ acions

d equi libri esttic i dinmic, amb especial atenci al to muscular i la

relaxaci.

Considerem important treballar aquest tem en lrea deducaci fsica, jaque afavoreix lautoconfiana de linfant degut a que permet els movimentsrpids i segurs en quant a aspectes com ara canvis de postura, posicionsesttiques o accions de movimentinherents a qualsevol tipus dactivitatsmotrius.

AUTONOMIA IINICIATIVAPERSONAL

REA DEDUCACI FSICA

Participar esforant-se i gaudint del joc i l es activi tats esportives amb

coneixement i respecte de les nor mes, acceptant i respectant als altr es

i evitant qualsevol tipus de discriminaci.

Aquest s el principal tem que treballarem dins lrea deducaci fsica, jaque considerem primordial la necessitat que linfant conegui i accepti les

diferents normes a travs dels jocs. Daquesta manera, afavorirem quelacceptaci delles per part del nen, es realitzi duna manera ldica i ms positiva garantint aix la seva integraci de manera no discriminatria dinsel grup diguals.

Mantenir conductes actives acordes amb el valor de lexercici fsic per

la salu t, mostrant inters per la cur a del cos i r econeixent possibles

riscos relacionats amb lentorn de joc, els materials i la prpia execuci.

Considerem important treballar aquest aspecte de lrea deducaci fsica, ja que requereix per part de linfantel prendre conscincia de laimportncia de la cura personal del propi cos a travs de la prctica delexercici fsic, aix com ser conscient dels possibles factors de risc presentsen lentorn, la qual cosa far que linfant es faci una imatge ajustada dels perills per tal devitar -los.


19/38

19


Plani ficar projectes amb coherncia. Respectar nor mes de

convivncia dins i fora de laula. Treballar en grup valorant les idees

prpies i valorant i respectant l es dels altres. Valorar la qualitat del

treball realitzat amb lesfor personal. Utilitzar i c onservar

correctament instruments i materials de laula.

Aquest s un tem molt important, ja que posa de manifest els contingutsms actitudinals de lrea. Grcies a aquest, linfant adquirir les normes

bsiques de respecte, convivncia i acceptaci del grup, la qual cosa s unaspecte fonamental per tal dafavorir la seva integraci dins la societat. Ams a ms, destaca la part de respecte i cura del materials que es facinservir per tal dassegurar el manteniment daquest.

REA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL, SOCIAL ICULTURAL

I dentif icar i expl icar les conseqncies per a la salut i el

desenvolupament personal de determinats hbits dalimentaci,

higiene, exercici fsic o descans.

Aquest tem que podem trobar dins lrea de coneixement del medinatural,social i cultural, resulta primordial treballar-ho dins lACI amb linfant, jaque garanteix que linfant adquireixi els diferents hbits de cura personalcom poden ser el dhigiene, alimentaci, exercici fsic, i descans, tanimportants i necessries pel correcte desenvolupament integral de qualsevolindividu. Daquesta manera, linfant anir agafant cada vegada msautonomia i iniciativa personal per desenvolupar les tasques relacionadesamb la neteja o la higiene entre daltres, vinculades ambla prpia cura.


20/38

20

CONEIXEMENTS ILA INTERACCI

REA DEDUCACI FSICA

I denti f icar els pr in cipals msculs i arti culacions prenent conscincia

de la mobilitat de leix corporal i els segments corporals.

Creiem que desenvolupar aquesta competncia a partir daquest tem sfonamental ja que permetr a linfant formar una estructura msconsolidada del propi cos i del moviment daquest, ajudant-lo enlelaboraci daquest ltims i en la cura del propi cos.


Reconixer i expl icar, r ecoll int dades i u ti litzant aparells de mesur a,

les relacions entre alguns factors del medi f sic (relleu, sl , cli ma,

vegetaci...) i les formes de vida i actuacions de les persones, valor ant

ladopci de respecte a lentorn.

Considerem aquest punt fonamental ja que linfant podr desenvolupar lacapacitat dobservaci, de memria, de relaci, datenci i a ms podrgaudir-ne ms de la interacci amb el medi i sentir-se ms realitzatrespectant-lo. A ms a ms, creiem que amb aquest tem podem treballar tamb la seva conducta, inculcant el respecte per all que lenvolta i pelsaltres.

CULTURAL IARTSTICA

AREA DE MATEMTIQUES

Obtenir informaci puntual i descriure una representaci espaial

(croquis dun itinerari, plnol duna pista,...) prenent com a

referncia objectes fami liars i u ti li tzar l es nocions bsiques de

moviments geomtr ics per descriur e i comprendr e si tuacions de la

vida quotidian a i per valor ar expr essions art stiques.


21/38

21

Aquest aspecte de la matemtica el creiem fonamental per desenvolupar amb linfant ja que la realitzaci duna representaci espaial compren unaaplicaci de diversos coneixements i una evoluci en els esquemescognitius a nivell geomtrics i de mesura. A ms a ms, esser capa dedibuixar o representar all que veiem o que pensem tamb s una passams pel nen ja que implica la consolidaci dun aprenentatge, la sevaassimilaci.

REA DEDUCACI FSICA

Uti litzar els recursos expressius del cos per comunicar de for ma

creativa i compr endre idees i sentiments i per r epresentar personatges

i histries, implicant-se en el grup per la producci de petites

seqncies expr essives.

Lexpressi de sentiments ide les emocions s una part fonamental delaprenentatge dun infant no noms a nivell acadmic sin a nivell dedesenvolupament personal i de potenciar lautoestima. A ms a ms, la

capacitat dabstracci que es millora representant personatges i histries smolt elevada, i per tant, molt beneficiosa.


Descriure les caracterstiques de elements presents a lentorn i les

sensacions, emocions i sentiments que les obres ar tstiqu es

provoquen, aix com els valors que desenvolupen.

Aquest tem, ntimament relacionat amb lanterior, creiem que esfonamental per tal que el nen sigui capa de pensar, reconixer iexterioritzar all que sent, all que ha sentit, posar-li un nom perqu siguinuns conceptes coneguts i a partir daqu, desenvolupar diferents aspectes dela capacitat socioemocional.


22/38

22

LINGSTICA


Captar el sentit de textos orals, reconeixent les idees principals i

secundries, identi ficant i dees, opinions i valors tant expl cits com

implcits senzil ls i extraient conclusions.

Tenint en compte elstems assolits per part linfantsegons la competncialingstica dins lrea de llengua castellana i catalana i literatura, creiemimportant el treball daquest tem com una passa ms dins eldesenvolupament cognitiu de linfant, ja que posa de manifest el identificar les idees principals i secundries dels textos aix com la consegentextracci de les prpies opinions per tal dextreure conclusions ajustadessegons la narraci. Daquesta manera, linfant consolidar els aspectesfonamental de comprensi de textos escrits aix com lelaboraci duncriteri dacord amb aquest.


Utilitzar adequadament alguns dels termes propis del llenguatge

plstic i musical en contextos precisos, intercanvis comuni catiu s,

descri pci de processos i ar gumentacions.

Considerem important el treball daquest tem dins lrea deducaciartstica, ja que suposa liniciaci per part de linfant del coneixement dels

termes propis del llenguatge plstic i musical, la qual cosa consideremfonamental per tal de que conegui els mots propis dels estris o instruments prpies daquestes rees. A ms a ms, aix afavorir que linfant realitziintercanvis comunicatius amb els altres emprant el vocabulari especficdaquestes, realitzant aix les descripcions de processos i lesargumentacions pertinents a la tasca.


23/38

23

MATEMTICA

AREA DE MATEMTIQUES

Resoldre problemes relacionats amb lentorn que exigeixin certa

planif icaci, aplicant dues operacions amb nombres naturals com a

mxim, aix com els continguts bsics de geometria o tr actament de la

inf ormaci y uti l itzant estratgies personals de resoluci.

Aquest tem creiem que s molt important dintre de la competnciamatemtica tenint en compte el moment evolutiu del nen. Daquestamanera potenciarem ja que resulta necessari que els infants adquireixin

destreses en quant a ladquisici dhabilitats per resoldre problemes, ambels quals es trobaran a diari en la seva vida real. Daquesta manera haurdaplicar els coneixements que ja posseeix, reafirmant-los i ampliant-los,en la resoluci de conflictes, escollint-los de manera personal. Grcies aaquestes activitats el nen haur de reflexionar i argumentar les sevesdecisions i estratgies.

Utilitzar en contextos quotidians la lectura i lescriptura de nombresnaturals fins a sis xif res, in terpretant el valor posicional de cada una

delles i comparant i ordenant nombres pel valor posicional i en la

recta nu mrica.

Amb aquest objectiu es pretn a travs de la relaci dels aprenentatgesacadmics amb les situacions quotidianes i properes de la vida real, superar

laspecte memoristic dels nombres (la tira numrica memoritzada) per passar a una comprensi major daquests, essent capaos de comprendre elvalor que aquests tenen i quina quantitat simbolitzen, sent aix capaosdubicar -los dintre de la tira numrica. Aquest aspecte resulta necessari ifonamentals en la vida diria ja que en els reptes i en la quotidianitatlinfant necessitar dominar aquests coneixements per poder portar unavida amb la major autonomia i autocura que sigui possible.


24/38

24

Realitzar en contextos reals estimacions i mesur es, tri ant, entr e les

unitats i instruments de mesura usuals, els que millor sajustin a la

grandria i naturalesa de lobjecte que es va a mesurar. Aix mateix,

realitzar simulacions de compra i venda manejant les monedes i

bitl lets del nostre sistema monetar i.

Hem escollit aquest objectiu perqu dintre de la competncia matemticaresulta de vital importncia i prioritat, ja que grcies a les estimacions, elnen aprn a fer-se una imatge mental i a generar una idea mental, assolintun nivell superior al comptatge i sent-li exigit un pas ms en el seudesenvolupament cognitiu. A ms a ms, la introducci de la mesuracreiem que s molt positiu ja que li permetr poder quantificar lesmagnituds fsiques tal i com la longitud i la superfcie, responent aix a problemes reals que es trobar en la seva quotidianitat.


Utilitzar les nocions espacials i la referncia als punts cardinal s per situar- se a lentorn, per localitzar i descriure la situaci dels objectes

en espais determinats. Util itzar plnols i mapes amb escala gr fica

per desplaar-se, en parti cular per locali tzar amb facil itat l locs

coneguts al mapa de les Illes Balears i dEspanya.

Aquest tem lhem seleccionat com a prioritari a causa de la seva necessitat

per fomentar la part de lautonomia de la conducta adaptativa, aspecte quecom ja sabem, presenta un a srie de mancances en Javier, aix com amajoria dels infants que presenten qualsevol tipus de retard mental.Daquesta manera, el nen ser capa dorientar -se per si sol, sabent situar els punts cardinals i aprenent a guiar-se a travs de mapes o plnols, permetent-li desplaar-se i visitar llocs distints disminuint en gran mesurael perill de perdent-se i en definitiva, desenvolupant el sentit de

lorientaci.


25/38

25

SOCIAL ICIUTADANA


Participar en les situacions de comunicaci de laula, respectant les

normes de lintercanvi: guardar el torn de paraula, escoltar, exposar

amb claredat, entonar adequadament.

Aquest tem ha estat escollit com a apropiat per formar part dellaprenentatge del nen degut a la seva importncia. Aquests fa referncia alrespecte dun dels ms importants rituals: les situacions comunicatives.Aquestes situacions, per tal que flueixinde manera ptima shan de

respectar una srie de pautes i mostrar una actitud descolta i de recepcicap als altres, rebent aix la mateixa actitud dels altres envers en Javier.Daquesta manera saconsegueix un clima segur, comfortable i que convidaa lexpressi i comunicaci dels discents de manera lliure i fluida.

REA DEDUCACI FSICA

Cooperar amb els companys per resoldre reptes o per oposar-se a un o diversos adversaris en un j oc collectiu.

Participar esforant-se i gaudint del joc i l es activi tats esportives amb

coneixement i respecte de les nor mes, acceptant i respectant als altr es

i evitant qualsevol tipus de discriminaci.

Lelecci daquests tems com a principals per ser assolits pelnen de la

competncia social i ciutadana est basada en la premissa de que lsser hum s sociable per naturalesa aix doncs, aquest viu en grups formantaix les societats. Aquestes societats estan regides per tota una srie denormes i convencions socials en les quals es basa el funcionamentdaquestes i la bona convivncia. Aix doncs, el nen ha de submergir -sedintre daquest mar de regles socials quan abans millor per adaptar -sedintre del grup hum en el qual viu. Pensem que aquests dos temsreflecteixende manera clara i concisa alguns daquests valors de respecte ales normes, a la diversitat i refora els sentiments de linfant de pertinena a


26/38

26

un grup, essent lmbit escolar la millor simulaci de vida en conjunt, jaque els centre educatius sn considerats sovint com a microsocietats.

Parti cipar de for ma activa i gaudi r en l es activitats organi tzades al

medi natural adaptant les habilitats motr iu s i mostrant inters i

respecte per la conservaci de lentorn.

Aquest tem pensem que resulta fora important, ja que a lactualitat podemobservar que la majoria de la poblaci i ms concretament la poblaciinfantojuvenil ha perdut linters per la natura, en favor dels passatempstecnolgics la majoria de vegades i mostrant apatia i indiferncia en quant ala conservaci daquesta.

Amb aquest objectiu pretenem que en Javier valori la natura com un recursvalus, a que lsser hum per moltque hagi edificat i evolucionat,sobreviu grcies a aquesta i els recursos que ens aporta, sent aix font devida i context perfecte per mantenir-nos saludables i passar-hi un tempsldic. A ms a ms, prenent com a base de la vida humana la natura, s

necessari inculcar als infants els valors de cura i protecci daquesta,inculcant-los-hiuna srie de valors de respecte, cura i protecci daquesta per tal que les generacions futures puguin gaudir de la vida i no visquin enun mon contaminat i totalment explotat.


Plani ficar projectes amb coherncia. Respectar nor mes de convivncia dins i fora de laula. Treballar en grup valorant les idees

prpies i valorant i respectant l es dels altres. Valorar la qualitat del

treball realitzat amb lesfor personal. Utilitzar i conservar

correctament instruments i materials de laula.

Aquest tem ha estat seleccionat dintre de la competncia social i ciutadana

perqu com a docents que treballem en grup de manera contnua opinem


27/38

27

que s necessari ensenyar als infants a treballar en grup, amb totes lesavantatges que aquest tipus dagrupament comporta: enriquiment personal,major varietat didees i propostes oferint aix uns resultats de major qualitat, respecte cap als altres integrantsi cap a les opinions daquests,treball fonamental de lempatia, tolerncia, consolidaci dels sentiments de pertinena a un grup amb la conseqent integraci dintre del grup classe iacceptaci de la persona amb els seus pros i els seus contres, per semprevalorant-la coma individual i nica, entre moltes daltres. A ms a ms, estreballa un altre principi fonamental com s entendre la necessitat de tenir cura del material i de tot el que ens envolta, comprenent aix que elsrecursos sn limitats i que hem de mostrar respecte cap a tot el que i totesles persones que ens envolten.

TRACTAMENT DELA INFORMACI

AREA DE MATEMTIQUES

Recollir dades sobre fets i objectes de la vida quotidiana uti li tzant

tcniques de recompte, ordenar aquestes dades atenent a un cr iteri de

classificaci i expr essar el resul tat en forma de taul a o grfica.

Considerem aquest punt prioritari ja que amb aquest estem desenvolupantdiferents aspectes de la matemtica com ara la observaci i anlisi, la lgica(ordenar, classificar, etc.). Amb aquest tem podem millorar tamb lacapacitat de sntesi, la comprensi dall que fas ja que el pas final sexpressar-ho tot de forma grfica.


Redactar, reescriure i resumir diferents textos significatius en

situacions quotidianes i escolars, de forma ordenada i adequada,

utilitzant la planificaci i revisi dels textos, cuidant les normes

gramaticals i ortogrfiques i els aspectes formals, tant en supor t

paper com digi tal.


28/38

28

Creiem que aquest punt s necessari i fonamental en laprenentatge denJavier ja que, per una banda, s una de les parts que ms li costa de lalingstica i en la que necessita molt refor, de manera que creiem positiuque pugui desenvolupar la suficient autonomia per tal que pugui realitzar aquesta tasca sense tantes dificultats; i per altra banda, aquest suposa una passa ms en el seu nivell de comprensi, danlisi, destructuraci ifinalment de representaci o expressi de manera grfica all que ha ents.A ms a ms, s un aspecte de la llengua que no podem obviar ja que s la base de molts daprenentatges.

MODALITAT DE SUPORTNombre (Ind. Grupal o

Mixt)Preferentment mixt

Lloc A laula del grup classe (Educaciinclusiva)Moment Durant les sessions en que es treballen les rees de caire cognitiu

Freqncia 20 hores setmanals(4h de treball drees de caire cognitiu x 5 diesescolars).

Materials adaptats:

- Disposar dun major nombre i diversitat dels materials presents a laula dins laula.

GRAU DADAPTACI DE LES REES

ACI SIGNIFICATIVArees relacionades amb lrea matemtica, de lengua castellana,catalana i literatura, i de coneixement del medi natural, social icultural.


29/38

29

ACI NOSIGNIFICATIVA

rees deducaci fsica i artstica.

REFOR EDUCATIU Racons, excursions, conta contes,moment desplai, etc.

CURRCULUMORDINARI

Tractarem dadaptar -nos al mxim al currculum ordinari, encara queemprarem aquesta ACI per tal dadaptar -nos a aquells aspectes quelinfant requereixi segons la seva evoluci.

CRITERIS DE PROMOCI

- Progressos en la conducta adaptativa.- Progressosen laspecte de la comprensi, redacci. - Augment de la seva socialitzaci i millores en les habilitats socials.- Progressos en els processos consolidats com el comptatge de tres xifres i la ubicaci espacial.

Millores en la resoluci de reptes i conflictes.- Gaudir de la natura i comprendre el seu paper fonamental

Entrevistes i Pactes:

1- 07/09/2011. Entrevista inicial. Participants: Pares i mares, tutora, MEI de suport i PT. Objectius iacords: Omplir lanamnesi inicial i establir contacte inicial.

Cal destacar, que aproximadament cada dos mesos, es concertar una entrevista amb els pares, latutora i el PT, en la qual avaluarem els avanos de linfant tant a nivell escolar com social, amb lafinalitat danar adaptant els dos contextos principals a unamateixa lnea educativa.


30/38

30

SI GNEN L 'A DAPTACI CURRI CULAR:

Eivissa, a 5 de setembre de 2011

El professor/a tutor/a:

Signat:____________________

Els professors de P.T.:

Signat: _______________________

Per la directora:

Signat: ___________________

El/la Cap d'Estudis:

Signat: ____________________


31/38

31

4. BIBLIOGRAFIA

La referncia bibliogrfica que hem emprat per lelaboraci daquest treball s lasegent:

Amador Campos, Juan Antonio i altres. La escala de inteligencia de Wechsler para

nios revisada; (WISC-R). En Internet:

http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/323/1/149.pdf

Temari de lassignatura 22001, Bases didctiques i disseny curricular . Impartida acrrec de Tur Ferrer, Gemma. A la UIB, seu Eivissa. Any acadmic 2009/2010.

Temari de lassignatura 22011, Psicologia de lEducaci . Impartida a crrec de

Vadell Hernandez, Sebastiana. A la UIB, seu Eivissa. Any acadmic 2010/2011.

Temari de lassignatura 22019,Trastorns Educatius en la Primera Infncia.

Impartida a crrec de Snchez Pedroche, Alberto.

Annex: Centros de profesores y recursos compartidos de la Provincia de Zaragoza,

2008-2010. Criterios de evaluacin a reas/materias (infantil, primaria, secundaria)

y competencias bsicas. En Internet:

http://www.competenciasbasicas.net/criterios/index.php

Imatge portada: En Internet:

http://1.bp.blogspot.com/_KzxI8CxZG-

Q/SMlvPTjcUJI/AAAAAAAAAeM/Ik4HQrPSP2U/s400/informe3.jpg
http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/323/1/149.pdfhttp://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/323/1/149.pdfhttp://www.competenciasbasicas.net/criterios/index.phphttp://www.competenciasbasicas.net/criterios/index.phphttp://1.bp.blogspot.com/_KzxI8CxZG-Q/SMlvPTjcUJI/AAAAAAAAAeM/Ik4HQrPSP2U/s400/informe3.jpghttp://1.bp.blogspot.com/_KzxI8CxZG-Q/SMlvPTjcUJI/AAAAAAAAAeM/Ik4HQrPSP2U/s400/informe3.jpghttp://1.bp.blogspot.com/_KzxI8CxZG-Q/SMlvPTjcUJI/AAAAAAAAAeM/Ik4HQrPSP2U/s400/informe3.jpghttp://1.bp.blogspot.com/_KzxI8CxZG-Q/SMlvPTjcUJI/AAAAAAAAAeM/Ik4HQrPSP2U/s400/informe3.jpghttp://1.bp.blogspot.com/_KzxI8CxZG-Q/SMlvPTjcUJI/AAAAAAAAAeM/Ik4HQrPSP2U/s400/informe3.jpghttp://www.competenciasbasicas.net/criterios/index.phphttp://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/323/1/149.pdf


32/38

32

5. ANNEXOS

A continuaci, mostrem el document que presenta els tems de les diferents rees deconeixement, relacionant-los amb les corresponents competncies bsiques.

rea: MATEMTIQUES

1. Resoldre problemes relacionats amb lentorn que exigeixin certa planificaci, aplicantdues operacions amb nombres naturals com a mxim, aix com els continguts bsics de

geometria o tractament de la informaci y utilitzant estratgies personals de resoluci.(aprendre a aprendre; matemtica)

2. Utilitzar en contextosquotidians la lectura i lescriptura de nombres naturals fins a sisxifres, interpretant el valor posicional de cada una delles i comparant i ordenantnombres pel valor posicional i en la recta numrica. (matemtica)

3. Realitzar clculs numrics amb nombres naturals, utilitzant el coneixement delsistema de numeraci decimal i les propietats de les operacions, en situacions deresoluci de problemes. (matemtica)

4. Utilitzar estratgies de clcul mental en clculs relatius a la suma, resta, multiplicacii divisi simples. (aprendre a aprendre; matemtica)

5. Realitzar en contextos reals estimacions i mesures, triant, entre les unitats iinstruments de mesura usuals, els que millor sajustin a la grandria i naturalesa delobjecte que es va a mesurar . Aix mateix, realitzar simulacions de compra i vendamanejant les monedes i bitllets del nostre sistema monetari. (aprendre a aprendre;matemtica)

6. Obtenir informaci puntual i descriure una representaci espaial (croquis dunitinerari, plnol dunapista,...) prenent com a referncia objectes familiars i utilitzar les


33/38

33

nocions bsiques de moviments geomtrics per descriure i comprendre situacions de lavida quotidiana i per valorar expressions artstiques. (cultural i plstica; matemtica)

7. Reconixer i descobrir formes i cossos geomtrics de lespai (polgons, cercles, cubs, prismes, pirmides, cilindres, cons, esferes). (matemtica)

8. Recollir dades sobre fets i objectes de la vida quotidiana utilitzant tcniques derecompte, ordenar aquestes dades atenent a un criteri de classificaci i expressar elresultat en forma de taula o grfica. (tractament de la informaci; matemtica)

9. Fer estimacions basades en lexperincia sobre el resultat (possible, impossible,segur) de senzills jocs datzar.(matemtica)

rea: LLENGUA CASTELLANA I CATALANA I LITERATURA

1. Participar en les situacions de comunicaci de laula, respectant les normes delintercanvi: guardar el torn de paraula, escoltar, exposar amb claredat, entonar adequadament. (lingstica; social i ciutadana)

2. Expressar-se de forma oral mitjanant textos que presenten de manera senzilla icoherent coneixements, idees, fets i vivncies. (lingstica)

3. Captar el sentit de textos orals, reconeixent les idees principals i secundries,identificant idees, opinions i valors tant explcits com implcits senzills i extraientconclusions. (aprendre a aprendre; lingstica)

4. Localitzar i recuperar informaci explcita i realitzar inferncies directes en la lecturade textos. (aprendre a aprendre; lingstica)

5. Interpretar i integrar les idees prpies amb la informaci continguda als textos dsescolar i social, i mostrar la comprensi a travs de la lectura en veu alta. (aprendre aaprendre; lingstica)

6. Redactar, reescriure i resumir diferents textos significatius en situacions quotidianes iescolars, de forma ordenada i adequada, utilitzant la planificaci i revisi dels textos,


34/38

34

cuidant les normes gramaticals i ortogrfiques i els aspectes formals, tant en suport paper com digital. (lingstica; tractament de la informaci)

7. Conixer textos literaris de la tradici oral i de la literatura infantil adequats al cicle,aix com les caracterstiques bsiques de la narraci i la poesia. (cultural i artstica;lingstica)

8. Utilitzar la biblioteca de laula i del centre, conixer els mecanismes de la sevaorganitzaci i del seu funcionament i les possibilitats que ofereix. (aprendre a aprendre;tractament de la informaci).

9. Identificar alguns canvis que es produeixen en les paraules, els enunciats i els textosal realitzar segmentacions, canvis en lordre, supressions i insercions que fan millorar lacomprensi i lexpressi oral i escrita. (lingstica)

10. Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingstica prpia del cicle en lesactivitats de producci i comprensi de textos. (lingstica)

11. Observar la diferncia entre la llengua oral i escrita, reconeixent el paper de lessituacions socials com a factor condicionant dels intercanvis comunicatius. (social iciutadana)

12. Localitzar i identificar la diversitat lingstica de les Illes Balears i el conjuntdEspanya com a una realitat social enriquidora. (cultural i artstica;social i ciutadana)

rea: EDUCACI FSICA

1. Identificar els principals msculs i articulacions prenent conscincia de la mobilitatde leix corporal i els segments corporals. (coneixement i la interacci)

2. Consolidar nocions espaials-temporals relatives a apreciaci de distncies, intervals,orientaci en recorreguts senzills i ordre, reconeixent lesquerra i dreta en un mateix i en

els altres. (coneixement i la interacci; matemtica)


35/38

35

3. Desplaar-se i saltar, combinant ambdues habilitats de forma coordinada iequilibrada, ajustant els moviments corporals a diferents canvis de les condicions delactivitat. (aprendre a aprendre; autonomia i iniciativa personal)

4. Aplicar en situacions fsiques els girs sobre leix transversal i longitudinal per aconseguir millorar respostes motrius, diversificant les posicions segmentries i evitantel risc. (aprendre a aprendre; autonomia i iniciativa personal)

5. Llanar, passar i rebre pilotes o altres objectes mbils en situacions de joc, sense perdre el control de si mateixos i adequant els moviments a les trajectries. (aprendre aaprendre)

6. Controlar globalment i segmentriament el cos en situacions dequilibri esttic idinmic, amb especial atenci al to muscular i la relaxaci. (aprendre a aprendre;autonomia i iniciativa personal)

7. Cooperar amb els companys per resoldre reptes o per oposar-se a un o diversosadversaris en un joc collectiu. (autonomia i iniciativa personal; social i ciutadana)

8. Participar esforant-se i gaudint del joc i les activitats esportives amb coneixement irespecte de les normes, acceptant i respectant als altres i evitant qualsevol tipus dediscriminaci. (autonomia i iniciativa personal; social i ciutadana)

9. Conixer i practicar diferents jocs tradicionals de les Illes Balears i alguna dansa popular valorant-los com a part de la nostra cultura. (cultural i artstica; social i

ciutadana)

10. Inventar i reproduir estructures rtmiques senzilles ajustant el moviment a lesmateixes. (cultural i artstica)

11. Utilitzar els recursos expressius del cos per comunicar de forma creativa icomprendre idees i sentiments i per representar personatges i histries, implicant-se en

el grup per la producci de petites seqncies expressives. (cultural i artstica)


36/38

36

12. Mantenir conductes actives acordes amb el valor de lexercici fsic per la salut,mostrant inters per la cura del cos i reconeixent possibles riscos relacionats amblentorn de joc, els materials i la prpia execuci. (autonomia i iniciativa personal)

13. Participar de forma activa i gaudir en les activitats organitzades al medi naturaladaptant les habilitats motrius i mostrant inters i respecte per la conservaci delentorn. (social i ciutadana)

rea: EDUCACI ARTSTICA

1. Descriure les caracterstiques de elements presents a lentorn i lessensacions,emocions i sentiments que les obres artstiques provoquen, aix com els valors quedesenvolupen. (cultural i artstica; lingstica)

2. Utilitzar adequadament alguns dels termes propis del llenguatge plstic i musical encontextos precisos, intercanvis comunicatius, descripci de processos i argumentacions.(cultural i artstica; lingstica)

3. Utilitzar diferents recursos grfics i corporals durant laudici duna pea musical.(cultural i artstica)

4. Memoritzar i interpretar un repertori bsic de canons, peces instrumentals i danses.(cultural i artstica)

5. Explorar, seleccionar, combinar i organitzar idees musicals dins destructures

musicals senzilles. (cultural i artstica)

6. Interpretar el contingut dimatges i representacions de lespai presents a lentorn.(cultural i artstica)

7. Classificar textures, formes i colors atenint a criteris de similitud o diferncia.(cultural i artstica)


37/38

37

8. Utilitzar instruments, tcniques i materials adequats al producte artstic que es pretn.(aprendre a aprendre; cultural i artstica)

9. Planificar projectes amb coherncia. Respectar normes de convivncia dins i fora delaula. Treballar en grup valorant les idees prpies i valorant i respectant les dels altres.Valorar la qualitat del treball realitzat amb lesfor personal. Utilitzar i conservar correctament instruments i materials de laula. (autonomia i iniciativa personal; social iciutadana).

rea: CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

1. Reconixer i explicar, recollint dades i utilitzant aparells de mesura, les relacionsentre alguns factors del medi fsic (relleu, sl, clima, vegetaci...) i les formes de vida iactuacions de les persones, valorant ladopci de respecte a lentorn. (coneixement i lainteracci; social i ciutadana)

2. Identificar i classificar animals i plantes de les Illes Balears o dambients ms

allunyats coneguts per la informaci obtinguda a travs de diversos mitjans, segonscriteris preestablerts amb enfocament cientfic. (coneixement i la interacci; tractamentde la informaci)3. Identificar i explicar les conseqncies per a la salut i el desenvolupament personalde determinats hbits dalimentaci, higiene, exercici fsic o descans. (autonomia iiniciativa personal; coneixement i la interacci).

4. Identificar, a partir dexemples de la vida diria, alguns dels principals usos que les persones fan dels recursos naturals, de bens i serveis collectius, assenyalant avantatgesi inconvenients. Analitzar el procs seguit per algun producte, b o servei, des del seuorigen fins al consumidor. (social i ciutadana)

5. Assenyalar la importncia de les Administracions, dalgunes funcions queacompleixen i del paper de les organitzacions diverses, aix com la seva contribuci al

funcionament de la societat, valorant la importncia de les relacions en la comunitat i la participaci personal en les responsabilitats collectives. (social i ciutadana)


38/38

6. Utilitzar les nocions espacials i la referncia als punts cardinals per situar-se alentorn, per localitzar i descriure la situaci dels objectes en espais determinats.Utilitzar plnols i mapes amb escala grfica per desplaar-se, en particular per localitzar amb facilitat llocs coneguts al mapa de les Illes Balears i dEspanya. (coneixement i lainteracci; matemtica)

7. Explicar amb exemples concrets levoluci dalgun aspecte de la vida quotidianarelacionat amb aspectes demogrfics, histrics o socials rellevants, identificant lesnocions de duraci, successi i simultanetat. (coneixement i la interacci)

8. Identificar recursos materials presents a la vida quotidiana,fonts comunes denergia i procediments i mquines per aprofitar-la. Posar exemples dusos prctics de lenergia ivalorar la importncia de fer un s responsable de lesfonts denergia del planeta.(coneixement i la interacci; social i ciutadana).

9. Analitzar les parts principals dobjectes i mquines utilitzats en alguns oficis i lautilitat de cadascuna delles. Planificar i realitzar processos senzills de construcci

dalgun objecte mostrant actituds de cooperaci en el treball en equip i la cura per laseguretat. (autonomia i iniciativa personal; coneixement i la interacci)

10. Obtenir informaci rellevant sobre fets o fenmens prviament delimitats i fer prediccions sobre esdeveniments naturals i socials, integrant en ambds casos dadesdobservaci directa juntament amb altres obtinguts a partir de la consulta de les fonts bsiques, i saber comunicar els resultats. (tractament de la informaci)

Documents

Cas 2_retard Mental