Casa Domótica amb Arduino i Android

Casa Domòtica amb Arduino i Android

Treball de Recerca de Batxillerat

Sergi Calzada, Dani Fargas i Adrián Borrego

Batx. Tecnològic

Tutor: Fernando Hernández

Treball de Recerca: Casa Domòtica Adrián Borrego, Sergi Calzada, Dani Fargas

2

Índex

1. INTRODUCCIÓ 3

2. DOMÒTICA 6

2.1. HISTÒRIA DE LA DOMÒTICA 6 2.2. ELEMENTS D'UNA CASA DOMÒTICA 7 2.3. CLASSIFICACIÓ DELS SISTEMES DOMÒTICS 8 2.4. APLICACIONS DE LA DOMÒTICA 9

3. ARDUINO 11

3.1. ARDUINO UNO 12

4. DISSENY DEL PROJECTE 15

4.1. MAQUETA 17 4.2. ELEMENTS ELECTRÒNICS 19 4.2.1. SENSORS 19 4.2.2. ACTUADORS 21 4.2.3. ALTRES 23 4.3. PLACA DEL CIRCUIT ELECTRÒNIC 26 4.4. PRESSUPOST 29

5. PROGRAMACIÓ: SCRATCH FOR ARDUINO (S4A) 30

5.1. PROGRAMA 32

6. APLICACIÓ ANDROID 36

6.1. ANDROID 36 6.2. APLICACIÓ 37 6.2.1. DISSENY 37 6.2.2. PROGRAMACIÓ 38 6.2.3. PANTALLES DE L’APLICACIÓ 39

7. APLICACIÓ FINAL 40

8. CONCLUSIONS 42

9. FONTS D’INFORMACIÓ 43


3

1. Introducció

Qui no ha volgut mai pujar una cortina, apagar un llum, o tancar la finestra sense aixecar-‐se

del lloc? La idea de la domòtica ens dona solucions per a automatitzar la vida quotidiana

d’una manera senzilla, ràpida i des de qualsevol lloc.

El nostre treball es basa en la construcció d’una maqueta d’una casa domòtica, que seria

aplicar les noves tecnologies en el món de l’habitatge, amb la finalitat de facilitar i millorar

la qualitat de vida de les persones. Per realitzar aquestes funcions comptarem amb dues

plaques Arduino, que realitzaran les accions programades al PC a les que estaran

connectades.

L’objectiu principal d’aquest treball serà poder controlar les funcions quotidianes d’un

habitatge d’una manera centralitzada i automàtica. A més:

• Ens aproparem al coneixement de la domòtica, les possibilitats que pot tenir i les

aplicacions que tenen en el món actual.

• Coneixerem els sensors i actuadors que farem servir en la construcció de la casa

domòtica tanmateix com les plaques Arduino i la seva programació.

• A més, de la creació d’una aplicació Android per poder controlar les funcions de la

casa domòtica des de els nostres smartphones.

• Realitzar un treball en grup i que cadascú de nosaltres tingui que realitzar una part

del treball i tingui una responsabilitat.

• Construir una maqueta amb cartró-‐ploma com a material per simular la casa

domòtica, construïda en una escala 1:18


4

Amb aquest treball volem controlar les següents funcions d’un habitatge:

-‐ Portes: Obrir i tancar les portes principals i garatge. La principal, amb combinació o clau.

-‐ Finestres: Obrir o tancar les finestres automàticament.

-‐ Llums: Encendre o apagar les llums de les diferents habitacions i regular la lluminositat

d’alguna d’elles (Menjador i Habitacions).

-‐ Calefacció: Regular la temperatura interna de l’habitatge mitjançant un termòstat, segons

la temperatura que es vulgui aconseguir.

-‐ Ventilador: Regular la temperatura interna de l’habitatge mitjançant un ventilador activat

segons la temperatura.

-‐ Cortina: Pujar o baixar una cortina depenent de la lluminositat rebuda per una LDR de la

llum solar.

-‐ Alarma: Activar o desactivar l’alarma amb combinació o clau.

-‐ Aplicació Android: Control total de totes les accions anteriors des de un dispositiu mòbil,

de manera remota.

A l’hora de l’elaboració del treball ens vam trobar amb diversos problemes com: la rigidesa

dels primers cables utilitzats que provocava poc moviment i la majoria es trencaven

internament una vegada soldats, aquests cables es van haver de canviar per cables paral·∙lels

d’ordinador ja que la seva flexibilitat no produïa aquest problema. Al connectar les plaques

algun dels relés s’activaven i desactivaven immediatament i repetidament. A més, les

entrades analògiques rebien valors estranys que creixien i decreixien. Vam trobar el

problema en una interconnexió de masses. Tampoc hi havia transmissió de moviment entre

el motor i l’eix de la cortina, aquest problema va ser resolt unint els engranatges i la cortina

amb un fil i d’aquesta manera funcionaven a la perfecció. Al provar les llums, vam tenir que

intercanviar uns cables, ja que algun polsador feia encendre les llums d’una estància

diferent. En els últims dies, en connectar-‐ho tot, ens va deixar de funcionar un Arduino. Ens

vam adonar de que teníem un alimentació mal connectada i era la causa de que el microxip

del Arduino es fongués i els reguladors s’escalfessin moltíssim per l’elevat consum. Un cop

substituït el microxip vam tenir apunt la maqueta per a la presentació.


5

En la realització escrita del treball hem utilitzat dos programes o plataformes com a eines

per a la bona organització d’aquest i la col·∙laboració instantània i mútua amb els membres

del grup: Microsoft SkyDrive i Dropbox.

Dropbox és un servei multimèdia que permet guardar els teus documents i/o carpetes al

núvol d’Internet i així disposar d’aquests documents i/o carpetes en qualsevol moment i lloc

accedint a través d’Internet. Aquests documents són sincronitzats automàticament amb els

nostres ordinadors.

En primeres instàncies del treball vam utilitzar Dropbox per, a través d’una carpeta

compartida, penjar els documents del treball i finalment ajuntar tots aquests en un

document Word com a treball final.

Però a mesura que vam anar avançant el treball vam descobrir una plataforma que era més

rentable a l’hora d’estalviar temps en la construcció del treball escrit. La plataforma

utilitzada va ser Microsoft SkyDrive. Microsoft SkyDrive és una plataforma que permet

l’edició online d’un document de text Word a través del compte de Microsoft o Hotmail.

A través d’aquesta plataforma es va crear un document Word amb el treball escrit i aquest

s’anava actualitzant de manera online i automàtica amb les versions de cada un de

nosaltres.


6

2. Domòtica

El terme domòtica es coneix com el conjunt de sistemes que són capaços de fer

automàticament les funcions d'una casa. Entre d'altres la domòtica cobreix les funcions de

seguretat, comunicacions, enllumenat... Una de les finalitats de la casa domòtica és l'estalvi

d'energia i l'accessibilitat i facilitat que es té per realitzar totes les funcions que resultarien

més dificultoses si es realitzessin manualment.

2.1. Història de la domòtica

L'origen de la domòtica el podem establir als anys setanta, després de moltes investigacions

van aparèixer els primers dispositius que van ser servits per automatitzar edificis basats en

la tecnologia X10, que és un protocol de comunicacions per el control remot de diversos

aparells elèctrics. Durant els següents anys, es va seguir investigant amb la finalitat de

trobar la casa ideal, on es van començar a investigar amb avançats electrodomèstics i

dispositius automàtics per a la llar. Aquests primers sistemes van ser instal·∙lats

principalment en els Estats Units i només es limitaven a la regulació de la temperatura

ambiental dels edificis de les oficines.

Uns anys més tard, amb la utilització dels ordenadors personals a finals de la dècada dels 80,

es van incorporar en aquests edificis els Sistemes de Cablejat Estructurat (SCE) per facilitar

la connexió de tots els terminals i perifèrics. Tots aquest edificis que tenien instal·∙lat un SCE

es van començar a anomenar edificis intel·∙ligents.


7

2.2. Elements d'una casa domòtica

Els elements que trobem en una casa domòtica que la fa possible complir automàticament

les funcions d'una llar són els següents:

-‐Sensors: són els encarregats de captar qualsevol tipus de canvi físic en un espai determinat,

i transmetre aquesta informació, directament o a través del controlador a un dispositiu

perquè faci la seva acció als actuadors. Poden ser de pressió, òptics o acústics.

-‐Actuadors: són els dispositius que en rebre una ordre del controlador, realitzen una acció

determinada a la instal·∙lació. Per exemple, poden encendre o apagar un LED, posar en

funcionament el sistema de calefacció...

-‐La unitat de control o controlador: on arriba la informació que capten els sensors, aquesta

unitat de control la processa i d'acord amb el que ha sigut programat envia les ordres als

actuadors corresponents. El controlador només existeix en els sistemes domòtics

centralitzats, en els altres tipus de sistemes domòtics no és necessari la seva utilització. La

unitat de control pot ser qualsevol microprocessador, o fins a un ordinador. En el nostre cas

utilitzarem la placa Arduino, però podem controlar els sensors i actuadors a partir d'un

ordinador personal o també utilitzant un smartphone a través de la aplicació que hem creat

per dispositius Android.

Imatge 1: Exemples de dispositius de sistemes domòtics.


8

2.3. Classificació dels sistemes domòtics

Podem classificar les instal·∙lacions domòtiques en tres grups: centralitzades, distribuïdes o

mixtes.

• Les instal·∙lacions centralitzades: tots els sensors i els actuadors estan connectats al

controlador, separats per entrades (sensors) i sortides (actuadors)

Imatge 2: Arquitectura domòtica centralitzada.

Poden haver-‐hi instal·∙lacions centralitzades cablejades o sense fils. En els sistemes domòtics

cablejats tots els elements de l'habitatge estan units a la unitat de control mitjançant cables,

mentre que els sistemes domòtics sense fils els elements es comuniquen via

radiofreqüència.

• Les instal·∙lacions distribuïdes: en aquestes no hi ha unitat de control, els elements

van units per mitjà d'un típic cablejat en bus.

Imatge 3: Arquitectura domòtica distribuïda.


9

• Les instal·∙lacions mixtes: són instal·∙lacions descentralitzades en què el control del

sistema es realitza amb diversos controladors petits. En aquest cas, contràriament a

les instal·∙lacions centralitzades, si un controlador deixa de funcionar els altres

continuaran funcionant.

Imatge 4: Arquitectura domòtica descentralitzada.

2.4. Aplicacions de la domòtica

Es poden agrupar en quatre grans àrees:

• Control i gestió de l'energia. Racionalitzar i reduir el consum d'energia, amb

l'objectiu de reduir la despesa energètica. Per exemple:

a. Programació i zonificació de la climatització.

b. Racionalització de les càrregues elèctriques, en funció de la potència

contractada.

c. Gestió de les tarifes, el sistema prioritza el funcionament d'aparells amb

consum elevat quan la tarifa és més baixa.

d. Regulació de la il·∙luminació en funció de la lluminositat de l'ambient.


10

• Automatització i control. Incrementar el confort a l'habitatge amb l'automatització

de les tasques més comunes. Per exemple:

a. Centralització de l'encesa i el tancament de l'enllumenat.

b. Control i gestió d'elements com portes, finestres...

c. Control i gestió del reg.

• Seguretat

a. Seguretat de les persones amb la programació d'alertes mèdiques.

b. Seguretat dels béns, amb aplicacions com la gestió del control d'accés o

sistemes d'alarma.

c. Seguretat en les instal·∙lacions, amb el control i la gestió de les alarmes

tècniques.

• Comunicacions

a. Control exterior del sistema (telegestió)

b. Comunicació d'incidències i transmissió d'alarmes.


11

3. Arduino

Arduino és una plataforma electrònica oberta dedicada a la

creació de prototips que consta d’un software i hardware fàcils

d’utilitzar. El software pot ser descarregat gratuïtament i els

fitxers de disseny de referència disponibles amb una llicència

oberta el que permet adaptar-‐los a les nostres necessitats lliurament.

El microcontrolador de la placa Arduino es programa mitjançant el llenguatge de

programació Arduino basat en el Wiring.

Els microcontroladors més utilitzats son: Atmega168, Atmega328 (l’utilitzat al nostre

projecte), Atmega1280, ATmega8.

Les plaques Arduino més conegudes son: Arduino UNO (utilitzada al nostre treball), Arduino

MEGA, Arduino Diecimila/Duemilanove i Arduino Bluetooth, Arduino Pro, Arduino Nano i

Arduino Mini. A l’hora d’escollir plaques es va comparar entre una placa Arduino UNO, o

una placa Arduino MEGA. Finalment es va decidir d’utilitzar la placa Arduino UNO ja que és

l’única placa amb la que es pot treballar utilitzant el programa “Scratch for Arduino” (S4A).

D’aquestes plaques (Arduino UNO) vam comprar dues plaques ja que en total necessitàvem

10 entrades analògiques, 6 sortides digitals, 6 sortides analògiques, 4 entrades digitals i 4

per als servomotors, i cada placa disposa de 14 entrades digitals que poden ser configurades

també com a sortides, i 6 entrades analògiques.

Entrades i sortides

Consta de 14 entrades digitals que poden ser configurades com entrades i sortides, les quals

operen a 5 volts i cada un pot proporcionar o rebre 40 mA com màxim.

Més informació: http://www.arduino.cc/es/


12

Imatge 5: Exemple de plaques Arduino. Arduino MEGA a l’esquerra i Arduino UNO a la dreta.

3.1. Arduino UNO

És un microcontrolador basat en el ATmega328. Te 14 pins d’entrada i sortida digitals, dels

quals: 6 poden utilitzar-‐se com sortides servo, 6 entrades analògiques, connexió USB,

connector d’alimentació i botó de reset. La placa Arduino compta amb el xip Atmega16U2

programat com un convertidor de USB a sèrie.

Característiques

Microcontrolador ATMega328

Voltatge de funcionament 5V

Voltatge d’entrada (recomanat) 7-‐12 V

Voltatge d’entrada (límits) 6-‐20 V

Pins d’entrades i sortides digitals 14 dels quals 6 son sortides servos

Entrades analògiques 6

Corrent continua per entrada o sortida 40 mA

Corrent per 3.3 V 50 mA

Memòria flash 32 KB (0.5KB utilitzats com gestor d’arrencada)

Memòria estàtica d’accés aleatori 2 KB

Memòria ROM 1 KB


13

Alimentació

La placa Arduino UNO pot ser alimentada a traves de la connexió USB o amb major potencia

a traves d’una font d’alimentació externa que pot venir des d’un adaptador AC-‐DC o des

d’una bateria. La placa Arduino UNO pot operar amb una font externa de 6 a 20 V. La

potencia dels pins te un interval de volts de 7 a 12 V, si s’estableix una potencia superior a

12 V el regulador de voltatge pot escalfar-‐se i danyar la placa.

Memòria

El microcontrolador de la placa Arduino UNO, el ATmega328 te 32 KB de memòria dels quals

0,5 son utilitzats per al gestor d’arrencada. Disposa també de 2 KB de SRAM (memòria

estàtica d’accés aleatori) i 1KB de EEPROM una memòria ROM que pot ser llegit i escrit amb

la biblioteca EEPROM.

Entrades i sortides

Cadascun dels 14 pins d’entrada o sortida pot utilitzar-‐se com entrada o sortida. Cadascuna

de les entrades i sortides funcionen a 5 volts, i pot proporcionar una intensitat de corrent de

40 mA amb un resistor de 20-‐50 KΩ. A mes, alguns pins tenen funcions especialitzades:

• Pins 0 i 1: Aquests pins son utilitzats es connecten als pins corresponents del chip ATmega8U2 USB-‐a-‐TTL Serial.

• Pins 2 i 3: Aquests pins es poden configurar per provocar una interrupció en un valor baix o un canvi de valor.

• Sortides servo 3, 5, 6, 9, 10, 11: Proporcionen 8 bits de sortida.

• Pins 10, 11, 12, 13: Suporten informació SPI utilitzant la biblioteca SPI.

• Led 13: Un led connectat al pin 13.

La placa Arduino UNO te sis entrades analògiques A0-‐A5 cadascuna amb 8 bits de resolució,

alguns pins tenen funcionalitats diferents:

• Pins A4 i A5: Comunicació de suport TWI mitjançant la biblioteca de filferro.

Hi ha un parell d’altres pins a la placa:

• AREF: Tensió de referencia per a les entrades analògiques.

• RESET: Per restablir el microcontrolador.

Més informació: http://www.arduino.cc/en/Main/arduinoBoardUno


14

Entrades i Sortides de les dues plaques Arduino

En aquest projecte hem utilitzat el següent esquema d’entrades i

sortides:

Sortides DIGITALS

10à LLUM Garatge

11àLLUM LAVABO

13à LLUM CUINA

Sortides Analògiques

5àLLUM Menjador

6àLLUM Hab 1

9àLLUM Hab 2

Entrades Analògiques

A0àPULS Menjador

A1à PULS Hab 1

A2à PULS Hab 2

A3à PULS Cuina

A4à PULS Lavabo

A5à PULS Garatge

Entrades DIGITALS

2à PULS Finestra 1

3à PULS Finestra 2

Servomotors RC

8àSERVO FINESTRA

12àSERVO FINESTRA

Sortides DIGITALS

10à Motor Persiana (Marxa/Paro)

11àMotor Persiana (Sentit)

13à Alarma

Sortides Analògiques

5à LED CALEFACCIÓ

6àVentilador

9àRelé LED ROJO/VERDE

Entrades Analògiques

A0à PULS Persiana

A1à PULS Entrada

A2à Final de carrera Cortina

A3àSENSOR TEMP

A4àSENSOR LLUM/ LDR

A5àPOTENCIOMETRE

Entrades DIGITALS

2àTECLAT /Clau

3à SENSOR MOVIMIENT

Servomotors

8à SERVO PORTA

12àGARATGE

1

2 Servomotors Analògica

Digital

ENTRADES SORTIDES

Analògica

Digital


15

4. Disseny del projecte

El treball consta d’uns elements principals: La maqueta construïda amb tot el cablejat que

connecta tots els seus elements, una placa perforada preestanyada amb un circuit

electrònic i les dues plaques d’Arduino que processen i actuen per a complir les funcions. Els

elements electrònics van units a la casa, i els seus cables passen per diferents forats

efectuats a la fusta que fa de base de la casa fins a sota d’aquesta on hi ha regletes (on

connectem els cables negatius de cada element) i els cables positius passen per sota de la

casa i van cap a la placa perforada preestanyada on seran comunicats amb els cables

Arduino per així poder efectuar les seves funcions.

Per començar, explicarem els materials de la maqueta, com esta constituïda i la seva

disposició.

Les plaques de control estan situades a l’espai sobrant de l’esquerra de la maqueta. En

aquest espai hi trobem diferents circuits de control:

Primerament, el circuit prefabricat del teclat de l’entrada, dins d’una carcassa de metall i el

teclat en sí que esta collat a la fusta en una ranura de la seva mida. El teclat es connecta

amb el circuit amb 8 cables que li donen la combinació. El circuit, si se li entra la combinació

correcta, obre un relé que és el que utilitzem per a donar la senyal al nostre Arduino. Aquest


16

circuit, que conte un transformador, esta connectat a la corrent de casa de 230V AC. També,

aprofitem aquest transformador per a alimentar el nostre circuit d’interconnexió construït

en la perfboard a 12V DC.

Aquest circuit dissenyat per nosaltres és el que

ens serveix per a la connexió amb tots els

elements de la casa i es troba darrera del

circuit del teclat. Consta dels components

necessaris per a la bona connexió i

funcionament de les funcions.

El circuit d’interconnexió esta connectat als

dos Arduino situats al darrere d’aquesta. I

finalment, els Arduino estan connectats a un

aparell hub USB que juntament amb el cable

USB de la Webcam van connectats al

ordinador mitjançant el port USB.

A més, des del dispositiu Android connectat al servidor del programa, envia les funcions que

vulguem realitzar a la maqueta de manera wireless ,és a dir, sense fil.

Imatge 6: Zona de plaques a la maqueta.


17

4.1. Maqueta

La casa domòtica està fabricada amb un material molt lleuger i bastant resistent com és el

cartró ploma. Es coneix com a cartró ploma per aquestes característiques ja que és resistent

com el cartró i lleuger com una ploma. Esta

compost d’un plàstic escumat anomenat

poliestirè expandit recobert de dues capes de

cartró. Per subjectar de peu la casa i oferir una

major estabilitat es va enganxar la casa a una

base de fusta, en la qual també es van implantar

les plaques Arduino i per on es va fer passar tot

el sistema de cablejat. La fusta és de tipus

laminat, una fusta que consisteix en la unió

encolada i premsada de diverses lamines de fusta massissa. La mida de la base de fusta és

de 70x60 cm.

Per a millorar l’acabat, vam enganxar un mosaic que simula maons reals a les parets

exteriors de la casa. També la fotografia real d’una porta d’entrada i el garatge. A més, el

garatge està pintat per l’interior de manera que simuli un garatge real.

També vam fer aquest disseny amb un programa CAD per a que ens quadressin totes les

peces i retallares amb precisió, i per calcular la quantitat de material que calia comprar, és a

dir, 2 peces de 70x50cm. Per al gruix d’aquestes, la mesura que ens va semblar més

adequada va ser la de 5mm.

Imatge 8: Disseny CAD de les peces de cartó ploma.

Imatge 7: Lamines de cartró ploma.


18

Per a construir la maqueta amb la màxima precisió possible i estructurar les habitacions i els

elements que fan les funcions, vam fer un disseny de la casa i la disposició de les plaques

per a fixar definitivament la idea que teníem en ment, i els esbossos que havíem dibuixat.

El disseny el vam fer amb el mateix programa CAD utilitzat anteriorment per a les plaques

de cartró ploma, el Qcad. En ell, hi hem indicat les mides i el nom de cada estància.

Imatge 9: Disseny CAD de la maqueta.

La casa consta de 7 estàncies: La entrada, 2 habitacions, un menjador, la cuina, un lavabo i

el garatge.


19

4.2. Elements electrònics

A continuació explicarem tots els elements electrònics que fan les funcions elementals a la

casa domòtica. Els hem classificat segons la seva funció: Sensors, Actuadors i Altres.

4.2.1. Sensors

LDR o sensor de llum

Un LDR o una fotoresistència és un component elèctric que

disminueix la seva resistència quan incideix més llum sobre el

component. L’estructura del LDR és ben senzilla, consta d’una

capsula de resina la qual detecta la llum i a la part inferior

d’aquesta capsula hi trobem els terminals. Aquest LDR serà

utilitzats per detectar la quantitat de llum de l’exterior de la

casa per a complir les funcions programades.

Sensor temperatura

Un sensor és un aparell capaç de detectar diverses magnituds i

transformar aquestes en variables elèctriques per enviar-‐les a un

altre aparell. El sensor de temperatura ens proporcionarà el valor de

temperatura de l’interior de la casa i l’enviarà al PC. Segons aquesta

temperatura farem actuar algun dels elements de la casa per a

obtenir la temperatura desitjada, indicada amb el potenciòmetre

com a termòstat. Si la temperatura és més baixa de la desitjada, els

radiadors s’encendran mentre que si la temperatura és superior, serà

el ventilador el que s’encengui.

Potenciòmetre

Un potenciòmetre és un resistor amb un valor de resistència

variable, d’aquesta manera pot controlar la intensitat de corrent

que passa per un circuit si connectem el potenciòmetre en

paral·∙lel o la diferencia de potencial si el connectem en sèrie. En

el nostre cas connectarem el potenciòmetre a una de les plaques

Imatge 10: LDR.

Imatge 11: Sensor de temperatura.

Imatge 12: Potenciòmetre.


20

Arduino per a recollir el valor de la seva resistència. Amb aquest valor podem obtenir la seva

posició, que utilitzarem per a poder indicar la temperatura desitjada per l’ambient de la

casa, és a dir, com a termòstat analògic.

Sensor de moviment o PIR

Com ja s’ha explicat a l’apartat del sensor de

temperatura, un sensor és un aparell capaç de

detectar diverses magnituds i transformar aquestes

en variables elèctriques per enviar-‐les a un altre

aparell. Aquest sensor de moviment serà

l’encarregat de detectar qualsevol moviment quan

l’alarma sigui activada. Quan es detecti moviment,

enviarà la senyal al programa, que farà sonar

l’alarma. En aquest cas té el circuit necessari per a

que funcioni juntament amb el sensor de moviment, amb tres cables, Negatiu, alimentació

de 5v i el de senyal d’alarma.

Polsadors

Un polsador és un dispositiu electrònic que funciona

com un interruptor elèctric utilitzat per activar alguna

funció, en aquest cas el polsador enviarà la senyal al

Arduino de que s’està pressionant i el polsador tindrà

la funció de encendre o apagar els llums i, obrir o

tancar les finestres, tot depèn de la funció que se li

hagi aplicat a cada polsador prèviament.

Hi ha dos tipus de polsadors els NT (normalment tancats) i els NO (normalment oberts). En

la nostra casa domòtica hem utilitzat polsadors NO.

Els polsadors consten d’una lamina conductora que estableix contacte entre dos terminals

Imatge 13: PIR o sensor de moviment.

Imatge 14: Polsadors.


21

en pressionar el polsador i una molla que fa que la lamina torni a la seva posició original

quan es deixa d’exercir la força sobre el polsador. Els polsadors podran ser utilitzats per

encendre les llums i per obrir les finestres quan sigui necessari fer-‐ho manualment.

4.2.2. Actuadors

Servomotors

Un servomotor o “servo” és un dispositiu similar a un

motor de corrent continua que permet elaborar una

funció amb un eix de rotació. La diferencia és que

aquest son molt més precisos ja que la seva rotació ve

donada per els angles que se li indiquin. Dins del servo

hi ha un potenciòmetre el qual envia uns certs volts al

motor i aquest en girar fa girar l’eix superior del servo i

per tant la roda del servomotor. Tenen tres cables, el negatiu, l’alimentació de 5V i el que va

connectat al Arduino per a rebre la tensió que li indica l’angle que a d’assolir.

Aquests servos són utilitzats a la casa domòtica en diferents parts de la casa: Dos servos

seran instal·∙lats a les finestres, un a la porta, i un servo més gran al garatge.

Motor DC

Un motor elèctric és, a partir de la definició general de

motor, una màquina capaç de convertir energia

elèctrica en energia mecànica i aquesta és capaç de

produir un treball.

Aquest motor però, serà utilitzat amb una reducció per

engranatges, això farà que la velocitat de gir del motor

disminueixi adaptant-‐se adequadament a la velocitat

necessària per efectuar l’operació d’obertura de la cortina.

Imatge 15: Servomotor.

Imatge 16: Motor DC.


22

Imatge 19: LED's amb encapsulat transparent.

Ventilador

El ventilador és un aparell que mitjançant un eix de rotació,

que consta d’unes fulles que elaboren uns girs continus a una

certa velocitat, propulsen l’aire refredant l’ambient. El

ventilador utilitzat és un petit ventilador de torre d’ordinador

que funciona a 12v DC (corrent continu). Aquest ventilador a

la casa domòtica la única missió que tindrà serà simular un

sistema de refrigeració o aire condicionat, quan la

temperatura de la casa sigui superior a la desitjada.

LED’s

Un LED és un díode semiconductor que emet llum. Cada LED

te dues potes: ànode (positiu) i càtode (negatiu). El

funcionament consisteix en que els electrons passen a la

banda de conducció d’electricitat i la part que es perd es

converteixen en fotons. Per que el LED funcioni bé se li sol

aplicar un voltatge des de 1,8 V fins a 3,8 V. En aquest cas

utilitzem LED’s d’alta lluminositat amb llum blanca i

encapsulat transparent. En farem servir 8 de 3 mides diferents. Els més petits per a la cuina

(2) i el lavabo, els mitjans per a les habitacions i els més grans per al menjador (2) i el

garatge. Aquests van alimentats amb 3,2V i simularan la il·∙luminació de cada estància de la

casa.

Imatge 17: Ventilador 12v DC.

Imatge 18: Col·∙locació del ventilador en el menjador.


23

Barres LED’s vermells

A la casa domòtica les barres de LED’s vermelles

simularan els radiadors de la calefacció. Quan els sensors

de temperatura abans esmentats detectin que la

temperatura és inferior al interval fixat, el PC enviarà

l’ordre al relé de la placa preestanyada que encendrà

totes les barres de LED’s vermelles simulant l’escalfor dels

radiadors. Utilitzen la mateixa tensió que un LED normal si

els connectem en paral·∙lel, però augmentant la intensitat.

Brunzidor

Un brunzidor és un transductor electroacústic que

produeix un so continu o intermitent de un mateix to.

El funcionament consta en la seva construcció de dos

elements un electroimant i una lamina metàl·∙lica

d’acer. Quan s’acciona el brunzidor, el corrent passa

per la bobina de l’electroimant i produeix un camp

magnètic que fa sonar la lamina d’acer. Quan el sensor

de moviment estigui activat i detecti algun moviment, el programa enviarà una senyal

elèctrica al brunzidor i aquest s’encarregarà d’emetre el seu soroll simulant una sirena

d’alarma de seguretat. El brunzidor funciona a 5v.

4.2.3. Altres

Placa perforada preestanyada

Una perfboard és una placa de circuit perforada

preestanyada els orificis dels quals estan

circumdats per material conductor, però no estan

interconnectats entre si a diferència de la placa

protoboard, aquí les interconnexions entre ells es

realitzada a traves de cables o camins de

soldadura, en aquest cas són camins de soldadura.

Imatge 20: Barra de LED'S vermella.

Imatge 21: Brunzidor.

Imatge 22: Perfboard.


24

Aquest tipus de placa normalment es fabriquen unint una lamina de material conductor a

una base de material plàstic sintètic anomenat baquelita. La placa perfboard serà utilitzada

per comunicar tots els cables procedents de la casa domòtica amb les plaques Arduino UNO,

i afegir-‐hi alguns components: com relés, resistències, díodes... quan siguin necessaris.

Teclat amb circuit prefabricat

També utilitzem un teclat per al control d’accés que funciona

amb el seu circuit i carcassa independents. Aquest teclat

disposa d’un circuit prefabricat instal·∙lat a la mateixa

estructura del teclat. Aquest circuit prefabricat no és res més

que un circuit preparat per que aquest teclat funcioni

correctament, processant el codi introduït i, si és el codi que

s’ha programat anteriorment, doni una senyal d’accés al

Arduino connectat al PC.

Aquest circuit es connecta a corrent alterna de 230V i, amb un transformador, alimenta el

circuit a 12 V de corrent continua. És un teclat de 110 codis d’usuari amb dos sortides relé

una que funciona amb 5A i l’altra amb 1A NT (normalment tancada) i NA (normalment

oberta) incorporades per controlar qualsevol aplicació de control d’accés, en el nostre cas,

controlar l’entrada a la casa domòtica desactivant l’alarma i obrint la porta.

A més, utilitzem el transformador d’aquest circuit per alimentar el circuit de la nostra placa

perforada.

Imatge 23: Teclat amb circuit prefabricat.


25

Clau electrònica

En aquest cas la clau no actua com la típica clau per obrir i tancar

la porta de forma mecànica, sinó que actua com un interruptor,

és a dir, la clau és l’encarregada de deixar passar o no la senyal

que s’envia al Arduino per a obrir la porta.

La clau té la mateixa funció que el teclat, dona accés a la casa

desactivant l’alarma i fent actuar el servo per obrir la porta

principal.

Web Cam

Una web cam és una càmera de dimensions petites que capta

imatges, les grava i les envia a traves d’Internet a un altre

ordinador o simplement, les guarda a l’ordinador. Aquesta

càmera web està formada per un lent, un sensor d’imatge i

els circuits necessaris per a que aquesta funcioni. Els sensors

d’imatge són de dos tipus: el CCD (dispositiu de carrega

acoblada) i el CMOS (complementari de metall òxid

semiconductor).

Aquesta web cam serà utilitzada per a poder veure i escoltar tot el que passi en l’entrada

principal des de qualsevol lloc amb el Smartphone i, rebre una notificació quan es detecti

moviment. Aquesta, anirà connectada al ordinador que enviarà les imatges i els sons captats

per la xarxa.

En aquest cas, la Web Cam te una resolució VGA amb sensor CMOS i micròfon integrat, i

anirà connectada al mateix PC que utilitza les plaques Arduino, funcionant com a servidor i

enviant les imatges per la xarxa.

Imatge 24: Clau electrònica.

Imatge 26: Web Cam.

Imatge 25: Clau col·∙locada a la paret de la maqueta.


26

4.3. Placa del circuit electrònic

Per realitzar la connexió entre els diferents elements de la casa i les plaques d ‘Arduino hem

fet servir una placa perfboard. En aquesta placa també hem col·∙locat les diferents

resistències dels polsadors, LED’s...

El disseny de la placa es va fer utilitzant el programa Crocodrile amb una de les seves

aplicacions que permet dissenyar sobre una base la teva placa PCB amb tots els elements

amb mida real i simular les connexions que s'han de fer a la placa. El disseny final és el

següent:

Imatge 27: Disseny del circuit electrònic en 3D.

On els components estan representats i les connexions que es realitzen per la part posterior

de la placa estan representades amb el color vermell.

Imatge 28: Cara superior del circuit electrònic de la placa.


27

Podem dividir la placa del circuit electrònic en aquestes seccions:

• Resistències polsadors: Els polsadors estan connectats a la part inferior de la placa,

els cables que arriben dels polsador estan units mitjançant els borns indicats a la

imatge, mentre que els cables que van al Arduino van soldats entre els borns i les

resistències. Les resistències emprades són de 10kΩ i totes van unides al negatiu

mitjançant un terminal de la resistència. D’aquesta manera, si no es prem cap

polsador, l’entrada del Arduino estarà a massa i un cop es premi algun dels polsadors

aplicaran 5v a la entrada corresponent del Arduino.

• Relé Motor: Un dels tres relés que fem servir en la placa serveix per

el control del motor de la cortina del menjador. Aquest relé ens

permetrà canviar la direcció de gir del motor utilitzant una única

sortida del Arduino (5v), commutant el positiu i el negatiu del motor

invertint el seu sentit de gir.

• Relé LED bicolor: L’altre relé, es utilitzat per canviar el color del LED

bicolor que es troba a la porta d’entrada de la casa domòtica.

Aquest LED estarà permanentment de color vermell i canviarà a verd si la clau

introduïda en el teclat és correcta o si fem servir la clau electrònica per obrir la

porta. El programa serà l’encarregat de decidir la posició d’aquest relé segons el

color desitjat, donant, o no, els 5v per la sortida del Arduino.

Imatge 29: Relés 5v utilitzats


28

• Relé ventilador: Per a encendre el ventilador del menjador, com funciona a 12v, em

utilitzat un relé que l’acciona a 12v quan rep la senyal del Arduino (5v).

• Circuit integrat: Un altre dels elements utilitzats

és un circuit integrat L293D. Quan aquest circuit rep una

tensió per un dels seus terminals alimenta a 5 volts a un

altre terminal específic. Amb aquest circuit podem

aconseguir els 5 volts sense fer servir els que ens

proporciona la placa Arduino, ja que sinó els altres

elements es podrien arribar a fer malbé per el gran

consum que algun dels elements de la casa necessita.

D’aquesta manera alimentem aquests elements del

transformador directament. El circuit integrat fa la mateixa funció que els tres relés

del circuit, alimentar un element amb molt consum, quan l ’Arduino li doni la tensió

senyal. El integrat alimenta a 5V i el relé a la tensió que se li apliqui a una de les

potes.

• Reductor de tensió: També ho hem dissenyat per poder reduir els 12

volts que ens donava el transformador que ve amb el circuit del teclat,

això ho hem pogut fer gràcies a dos reguladors de tensions de 12v a 5v

(LM7805). Primer de tot s'ha de rectificar l’entrada del transformador

mitjançant un díode i un condensador, amb això aconseguirem reduir

el voltatge i alimentar els elements del circuit. En aquest cas, un per

alimentar el circuit i l’altre per alimentar els elements

(per exemple els servomotors) de la maqueta

• Resistències LED: Són les resistències necessàries per a que els LED’s de les

estàncies de la maqueta funcionin amb el seu voltatge corresponent, és a dir, a 3,2V.

Són 4 resistències de 180 Ω per als LED’s individuals del lavabo, el garatge, i les dos

habitacions; i 2 resistències de 100 Ω per a les dos estàncies que tenen 2 LED’s en

paral·∙lel, el menjador i la cuina.

Imatge 30: Circuit integrat (L293D)

Imatge 31: Regulador de tensió (LM7805)


29

4.4. Pressupost

Aquest és el llistat de materials, i els seus respectius preus, utilitzats en la construcció

d’aquest projecte:

En aquest preu total no està inclòs el preu de la mà d’obra, com tampoc el preu de les

eines fetes servir per a realitzar la construcció de la maqueta.


30

5. Programació: Scratch for Arduino (S4A)

Les funcions que realitzarà els Arduino que tenim connectats a la

maqueta les hem programat mitjançant el programa “Scratch for

Arduino” (S4A). Aquest programa és una modificació del original Scratch

(feta per Citilab) per a que suporti la connexió de plaques Arduino, diferencia del original,

que és només per dissenyar funcions i efectes gràfics en pantalla. (Per exemple jocs senzills).

Més informació i descàrrega gratuïta: http://seaside.citilab.eu/scratch/arduino

Em triat aquest programa per a programar ja que la seva programació es fa en blocs, el que

facilita molt la manera de escriure totes les funcions i les llargues línies de codi. Es a dir, em

buscat la manera més viable per a aconseguir els nostres objectius de manera eficaç, ràpida

i el més ràpid possible, ja que és un projecte llarg, amb molta feina, en un temps

relativament curt.

A més, el motiu que més ens va interessar per elegir aquest programa va ser la opció de

accedir-‐hi, un cop actiu, a través de la xarxa, fent viable el control de les funcions de manera

remota. El programa fa un petit servidor al PC al que se li poden activar funcions i canviar

variables d’aquest.

Per a fer funcionar el Arduino amb aquest programa cal escriure un petit “firmware” al la

memòria del Arduino. Aquest petit codi s’encarregarà de rebre la informació de tots els

sensors de les entrades del Arduino i enviar-‐les al S4A del PC, i alhora, enviar del PC al

Arduino les funcions que han de realitzar les sortides. El firmware ens el proporcionen els

mateixos creadors del S4A i el podem trobar a la seva web, al apartat de descarregues

juntament amb el propi programa, i per descomptat, tot gratuït.

Resumint, no utilitzarem el Arduino com es fa normalment carregant el programa a la seva

memòria i funcionant independentment, sinó que i carreguem un codi per a que treballi

sincronitzat amb el PC i sigui el aquest qui analitzi les variables i faci les funcions, utilitzant el

Arduino només com actuador d’entrades i sortides.


31

Primer de tot carreguem el firmware amb el

software original del Arduino per a gravar-‐lo a la

memòria. Aquest el trobem a la pàgina web

http://arduino.cc/es/Main/Software.

Un cop tenim l ‘Arduino preparat, ja podem programar totes les funcions que volem que faci

la casa al “Scratch for Arduino”.

Imatge 33: Captura del entorn gràfic del programa Scratch.

Imatge 32: Software d'Arduino.


32

5.1. Programa

Aquestes són las captures de pantalla de la programació en blocs de les 2 plaques Arduino.

Placa 1

Primerament, en activar el programa

fixem els dos servomotors que

funcionen amb aquesta placa al seu

angle per a que estiguin tancats. En

aquest cas les dues finestres.

Seguidament, obrim un bucle que fixa

contínuament la lluminositat de les

habitacions i el menjador a la variable

del tant per cent que li pertoca.

El bucle també és l’encarregat d’activar

les funcions assignades a cada polsador.

Aquesta placa és l’encarregada de la

il·∙luminació de la maqueta. Amb el bucle,

segons els polsadors que es premin

encendrem un llum o un altre.


33

Finalment, les funcions que fa aquesta placa, és a dir, encendre o apagar els llums quan es

premi un botó o el dispositiu Android o faci activar. Quan es prem el polsador d’una llum

regulable es suma 25% a la llum actual i quan aquesta es 100% es posa a 0%.

Aquestes funcions i condicionals

són les encarregades únicament de

detectar si varia el valor rebut pel

dispositiu Android per a variar el

tant per cent de les llums

regulables.

I el mateix al inrevés, si es prem un

dels polsadors d’aquestes estàncies

no es tindrà en compte el

smartphone i variarà la il·∙luminació


34

Placa 2

Primerament, com a la placa

anterior, en activar el programa

fixem els dos servomotors al seu

angle per a que estiguin tancats.

En aquest cas, la porta i el

garatge.

Seguidament obrim un bucle que

fixa constantment les variables

del termòstat i de temperatura al

resultat de les operacions

corresponents per a calcular-‐los.

El termòstat a partir dels mV de

l’entrada del Arduino connectada

al potenciòmetre i la temperatura

als mV que ens donen el sensor

de temperatura.

A més, el bucle fa activar les

funcions assignades a cada

polsador segons la seva posició.

Els polsadors connectats a les

entrades analògiques s’activen

quan reben un valor més gran

que 200. El valor corresponent al

màxim, de 5v, es de 1023.

Els polsadors connectats a les

entrades digitals donen un

condicional de cert o fals.


35

També hi podem trobar condicionals que activen o desactiven la calefacció o el ventilador

segons el valor de la variable temperatura. O fan sonar l’alarma quan el PIR (sensor de

moviment) dóna la senyal. Quan l’alarma està activada el LED de l’entrada farà

pampallugues.

Finalment, les funcions que fa aquesta placa, és a dir, els actuadors. Aquestes funcions

s’activen quan la part anterior del programa les activa o són activades des de el dispositiu

Android. Aquests són: La porta d’entrada i garatge, el so d’alarma, la calefacció, el

ventilador i la cortina. A més, el temporitzador de 10 segons que s’activa quan s’obra la

porta principal per a que es torni a tancar automàticament.


36

6. Aplicació Android

A més a més, volem aplicar el control de la maqueta des d’un

dispositiu Android, elaborant una aplicació per aquest sistema.

Fer aquesta aplicació com una ampliació al treball principal, la

domòtica.

6.1. Android

Android és un sistema per a dispositius mòbils que s’està expandint molt actualment. Va ser

dissenyat per la gran empresa Google, i és un sistema de codi obert.

La majoria de gent ja te un mòbil smartphone

amb aquest sistema, ja que és utilitzar per gran

part des distribuïdors d’aquests dispositius i és

el sistema amb més varietat d’aplicacions. Un

gran avantatge és que, com és de codi obert,

qualsevol pot dissenyar una aplicació del

sistema.

Aquestes aplicacions es poden publicar i descarregar des de la tenda Google Play

(https://play.google.com) ja siguin aplicacions gratuïtes o de pagament.

Amb això ens volem apropar a les innovacions actuals i la gran utilitat i comoditat que té el

control de casa des de el teu mòbil a qualsevol lloc on siguis.

Imatge 34: Exemples de Smartphones.

Imatge 36: Icona aplicació.

Imatge 35: Smartphone amb la aplicació en pantalla.


37

6.2. Aplicació

6.2.1. Disseny Per a dissenyar una aplicació Android des de zero, tot i ser una programació senzilla, cal

tenir experiència, i molta dedicació. És una tasca complicada que portaria molta feina i

temps necessari per a elaborar el treball principal.

Per aquest motiu utilitzarem una eina online que Google ofereix per al disseny d’aplicacions

d’una manera molt visual i amb programació per blocs. Aquesta eina s’anomena “App

Inventor” i la podem trobar en la pàgina web http://beta.appinventor.mit.edu. Encara està

en fase Beta però ens ha estat útil i còmode per complir els nostres objectius.

Imatge 37: Captura de la eina en línia "App Inventor".


38

6.2.2. Programació

Un cop dissenyada la part gràfica amb tots els elements que hem estructurat (botons,

camps de text, imatges, lliscants,...), en centrem en programar la funció de tots aquests. Per

a fer-‐ho, quan fem clic a “Open the Blocks Editor” se’ns obre un espai de treball dissenyat

en Java, per tant, l’hem de tenir instal·∙lat ( http://www.java.com/es/download ).

En aquesta àrea de treball es on podem trobar tots els elements que em col·∙locat en el pas

anterior i unir-‐los amb diferents blocs per a fer diferents funcions.

Finalment, un cop tenim tots els blocs units per tal de que compleixin les

funcions desitjades cal empaquetar la aplicació per a poder descarregar-‐la i

provar si funciona correctament.

Per a fer això em de desar les modificacions fetes en la programació i tornar al

navegador on tenim la part gràfica. Allà, en el botó “Package for Phone”

podem triar si volem descarregar l’instal·∙lador al ordinador, o mostrar un codi

de barres QR per a descarregar l’instal·∙lador des de el mòbil directament. Amb

Imatge 38: Captura de la programació en blocs de l'aplicació.

Imatge 39: Codi QR per a descarregar l'aplicació.


39

l’arxiu instal·∙lador en format .apk, obrint-‐lo des de el mòbil, se’ns instal·∙la la aplicació que

em dissenyat amb App Inventor, de manera online.

Amb això hem aconseguit tenir l’aplicació per a Android que utilitzarem per a controlar

varies funcions de la casa domòtica.

6.2.3. Pantalles de l’aplicació

Es pot descarregar la nostra aplicació des de:

http://bayfiles.com/file/x9eH/CpqTIj/DomoHouse.apk


40

7. Aplicació Final

Finalment el funcionament final de la nostra casa domòtica va ser el següent:

Per entrar a la casa es disposa d’un teclat i una clau, quan qualsevol d’aquests dos és

activat, la porta s’obriria automàticament amb el servo. Només entrar veiem just al davant

una web cam que en qualsevol moment podríem veure el que capten amb el nostre

smartphone. Diversos sensors pràcticament fan funcionar tota la casa i tots els elements.

Començant pel LDR, o sensor de llum detecta la llum i segons els valors detectats envia les

senyals electròniques corresponents a la persiana. Si el LDR detecta que la llum és

insuficient enviarà la senyal electrònica a la persiana per que aquesta pugi.

Imatge 40: Fotografia del projecte finalitzat.

El sensor de temperatura s’encarregarà del control de la temperatura de la casa. En detectar

que la temperatura de la casa és inferior a la marcada farà que tots els radiadors s’engeguin,


41

encara que, si aquesta temperatura és superior a la desitjada, no sols els radiadors

s’apagaren si no que el ventilador, situat al menjador s’engegarà.

Tornant a la part de seguretat a la casa disposem de tres elements per garantir-‐la: el sensor

de moviment, el brunzidor i la web cam. En activar el sistema de seguretat, el sensor de

moviment, situat just a sobre de la porta s’activa i en obtenir qualsevol moviment actuaria

enviant una senyal al brunzidor i aquest es disposaria a efectuar el seu so simulant una

alarma.

Per últim disposem de polsadors, connectats a llums i finestres que, en cas de voler o

necessitar obrir portes o llums manualment en pressionar el polsador complirien la funció

assignada. El LED vermell/verd situat a la porta que en col·∙locar-‐se verd mitjançant el relé

permet l’entrada a la casa i en col·∙locar-‐se vermell indicaria que no es permet l’entrada a

casa.

Evidentment totes les funcions explicades es podrien controlar pel telèfon mòbil mitjançant

l’aplicació Android explicada anteriorment a l’apartat 7.


42

8. Conclusions

Al principi del treball ens vam plantejar uns certs objectius que volíem complir amb aquest

projecte de recerca. Els objectius principals eren:

• Poder controlar les funcions quotidianes d’un habitatge d’una manera centralitzada i

automàtica.

• Apropar-‐nos al coneixement de la domòtica, les possibilitats que pot tenir i les

aplicacions que tenen en el món actual.

• Conèixer els sensors i actuadors que farem servir en la construcció de la casa

domòtica tanmateix com les plaques Arduino i la seva programació.

• A més, de la creació d’una aplicació Android per poder controlar les funcions de la

casa domòtica des de els nostres smartphones.

• Construir una maqueta amb cartró-‐ploma com a material per simular la casa

domòtica, construïda en una escala 1:18.

Arribats al final del treball tots aquests objectius han estat aconseguits. Ha estat un treball

difícil ja que hi ha bastant dificultat tècnica per programar una casa completa mitjançant

Arduino, encara això hem anat aprenent dels errors i hem acabar aconseguint programar la

casa domòtica.

Amb aquest treball hem arribar a la conclusió que es pot programar una casa amb un sol

ordinador i un parell de plaques Arduino, i que s’ha de treballar amb una gran precisió

perquè el mínim error et provoca que el treball no funcioni. És un treball llarg i difícil pel que

s’han de dedicar moltes hores.

Per últim hem confirmat que la domòtica és una tècnica molt útil i que facilita molt la vida

quotidiana en els habitatges.


43

9. Fonts d’Informació

Pàgines Web

• Arduino http://arduino.cc/es/Main/Software http://www.arduino.cc/en/Main/arduinoBoardUno àPàgines oficials d’Arduino amb el software, exemples, informació i fitxes tècniques de les seves plaques, etc.

• Grup Citilab (Setembre 2010) “Projecte Scratch” http://seaside.citilab.eu/scratch/arduino àPàgina oficial del programa Scratch for Arduino (S4A) on hi trobem informació i el software.

• Sergio González Moreau (Noviembre de 2011) “MONOGRÁFICO: Desarrollos de Scratch para robótica, Enchanting y S4A -‐ Scratch for Arduino (S4A)” http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/software/software-‐educativo/1018-‐monograficodesarrollos-‐de-‐scratch-‐para-‐robotica-‐enchanting-‐y-‐s4a?start=3 àInformació sobre Arduino, les plaques, i la seva programació per a cada programa.

• Arduteka (2012) “S4A Scratch Arduino” http://www.arduteka.com/s4a-‐scratch-‐arduino/ àInformació sobre com programar els diferents sensors en el programa Scratch for Arduino (S4A).

• Wikipedia http://es.wikipedia.org/ àEnciclopèdia digital d’on hem consultat informació general sobre la domòtica i els elements electrònics, i el correcte funcionament d’aquests.

Llibres

• “Domótica e Inmótica” Cristóbal Romero Morales, Francisco Vázquez Serrano i Carlos de Castro Lozano (Ed. Ra-‐Ma) àLlibre sobre domòtica obtingut de la biblioteca del institut.

• “Tecnologia Industrial 1r Batxillerat” Ed. Mc Graw Hill à Llibre de text de Tecnologia Industrial de primer de Batxillerat. Informació sobre domòtica a la Unitat 5 apartat 3.

Documents

Casa Domótica amb Arduino i Android