2
L’e-ciència i el diluvi de dades © 2011 Universitat Autònoma de Barcelona - Tots els drets reservats L’e-ciència i el diluvi de dades 03/2014 - Filosofia. Els ordinadors són presents en totes les fases de la investigació científica. A primera vista es podria creure que la introducció de tecnologies digitals en ciència és neutra, que només facilita o fins i tot permet la investigació. Aquest article discuteix aquesta afirmació, posant de relleu que part de la investigació, realitzada per superordinadors, és impossible de reproduir amb llapis i paper. Canvia això la definició de mètode científic, o només la idea que els processos mentals ocorren exclusivament en el nostre cervell? [] Imatge de la simulació del tifó Mawar de 2005. Font: Wikipedia. [] Que els ordinadors són omnipresents en la investigació científica no és precisament una novetat. Des de la recollida de dades a la presentació dels resultats en un paper, no hi ha cap pas del mètode científic en què no trobem allò digital. El meteoròleg executa simulacions de l'atmosfera en un supercomputador, el naturalista posa sensors en les potes de les òlibes per comprovar si emigren i a on, una sociòloga utilitza les dades recopilades per una companyia de telefonia mòbil per a establir la mobilitat urbana... No obstant això, aquesta inclusió dels ordinadors exigeix pagar un preu. No hi ha cap diferència essencial entre un botànic del segle XIX que fes dibuixos de les noves plantes que descobria a la selva amazònica i un que ho faci ara amb una càmera digital. No ens hauria de fer pensar que la introducció de tecnologies digitals en ciència és neutra. De fet, podria representar canvis en la forma en què es porta a terme el mètode científic. De sempre, hem imaginat que la ciència té lloc dins la ment d'un científic o científica. Examina la naturalesa, o cert problema formal, es planteja hipòtesis, les refina i busca formes d'acceptar-les o descartar-les. La ment segueix el procés pas a pas i té clar quin valor té l'evidència obtinguda o quines són les implicacions causals de la hipòtesi a testar. Què passa quan introduïm supercomputadors en l'equació? Una nova ment, artificial, porta a terme part dels càlculs i suposicions, sense que una persona de carn i ossos pugui replicar els resultats. Imaginem per un moment la quantitat de dades que genera l'LHC (Large Hadron Collider). En el procés de desintegració després de la col·lisió de dues partícules fonamentals a alta velocitat es generen en milisegons milions de dades, que poden ser la validació, per exemple, de l'existència del bosó de Higgs. No obstant això, aquesta validació està totalment efectuada per programari, la física encarregada del projecte no pot repetir aquests càlculs amb paper i llapis, s'han de deixar en mans de la megacomputadora, com a molt pot demanar-li a un enginyer informàtic que validi com funciona el programa, que no tingui cap error greu en la seva programació, però el càlcul en si queda totalment fora de les seves capacitats d'anàlisi. Quines implicacions té aquest nou fenomen, que ja s'ha encunyat com a "e- ciència", per a la nostra comprensió de què és la investigació científica? Els més radicals sostenen que la nostra idea de què és el mètode científic no se sosté i cal canviar-la totalment. Així, argumenten que en utilitzar un ordinador per demostrar el teorema dels quatre colors (un teorema matemàtic que sosté que qualsevol mapa es pot pintar amb només quatre colors de manera que cap regió confrontant comparteixi el mateix color) la matemàtica ha de deixat de ser una ciència formal per convertir-se en una ciència experimental, on els resultats generats per l'ordinador serien l'equivalent al resultat d'un experiment. Altres van fins i tot més enllà i argumenten -com Chris Anderson, l'editor de la revista Wired- que en breu la ciència deixarà de buscar connexions causals i deixarà simplement que els ordinadors descobreixin correlacions rellevants, sense preocupar-se massa de si són causalment rellevants o no. Una altra possibilitat és oblidar-se de l'internisme, la idea que els processos mentals ocorren exclusivament dins dels nostres cervells i obrir-nos a la idea que pensar normalment és un procés obert, en el qual hi ha una interacció contínua entre cervell, cos i entorn. Així, l'ús d'ordinadors per demostrar el teorema dels quatre colors no és res especial, és una millora tecnològica d'alguna cosa que els matemàtics sempre han fet, utilitzar diagrames, models a escala, regles de càlcul, etc. per traslladar un càlcul complex a un dispositiu extern.

Casacuberta. D & Vallverdú, J. (2014) E-ciència i diluvi de dades

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Casacuberta. D & Vallverdú, J. (2014) E-ciència i diluvi de dades

Citation preview

  • Le-cincia i el diluvi de dades

    2011 Universitat Autnoma de Barcelona - Tots els drets reservats

    Le-cincia i el diluvi de dades03/2014 - Filosofia. Els ordinadors sn presents en totes les fases de la investigaci cientfica. A primera vista espodria creure que la introducci de tecnologies digitals en cincia s neutra, que noms facilita o fins i tot permet lainvestigaci. Aquest article discuteix aquesta afirmaci, posant de relleu que part de la investigaci, realitzada persuperordinadors, s impossible de reproduir amb llapis i paper. Canvia aix la definici de mtode cientfic, o nomsla idea que els processos mentals ocorren exclusivament en el nostre cervell?

    []Imatge de la simulaci del tif Mawar de 2005. Font: Wikipedia.

    []Que els ordinadors sn omnipresents en la investigaci cientfica no s precisament una novetat. Des de la recollida dedades a la presentaci dels resultats en un paper, no hi ha cap pas del mtode cientfic en qu no trobem all digital. Elmeteorleg executa simulacions de l'atmosfera en un supercomputador, el naturalista posa sensors en les potes de les libesper comprovar si emigren i a on, una sociloga utilitza les dades recopilades per una companyia de telefonia mbil per aestablir la mobilitat urbana...No obstant aix, aquesta inclusi dels ordinadors exigeix pagar un preu. No hi ha cap diferncia essencial entre un botnicdel segle XIX que fes dibuixos de les noves plantes que descobria a la selva amaznica i un que ho faci ara amb una cmeradigital. No ens hauria de fer pensar que la introducci de tecnologies digitals en cincia s neutra. De fet, podria representarcanvis en la forma en qu es porta a terme el mtode cientfic.De sempre, hem imaginat que la cincia t lloc dins la ment d'un cientfic o cientfica. Examina la naturalesa, o cert problemaformal, es planteja hiptesis, les refina i busca formes d'acceptar-les o descartar-les. La ment segueix el procs pas a pas i tclar quin valor t l'evidncia obtinguda o quines sn les implicacions causals de la hiptesi a testar.Qu passa quan introdum supercomputadors en l'equaci? Una nova ment, artificial, porta a terme part dels clculs isuposicions, sense que una persona de carn i ossos pugui replicar els resultats. Imaginem per un moment la quantitat de dadesque genera l'LHC (Large Hadron Collider). En el procs de desintegraci desprs de la collisi de dues partcules fonamentalsa alta velocitat es generen en milisegons milions de dades, que poden ser la validaci, per exemple, de l'existncia del bosde Higgs. No obstant aix, aquesta validaci est totalment efectuada per programari, la fsica encarregada del projecte no potrepetir aquests clculs amb paper i llapis, s'han de deixar en mans de la megacomputadora, com a molt pot demanar-li a unenginyer informtic que validi com funciona el programa, que no tingui cap error greu en la seva programaci, per el clcul ensi queda totalment fora de les seves capacitats d'anlisi.Quines implicacions t aquest nou fenomen, que ja s'ha encunyat com a "e- cincia", per a la nostra comprensi de qu s lainvestigaci cientfica? Els ms radicals sostenen que la nostra idea de qu s el mtode cientfic no se sost i cal canviar-latotalment. Aix, argumenten que en utilitzar un ordinador per demostrar el teorema dels quatre colors (un teorema matemticque sost que qualsevol mapa es pot pintar amb noms quatre colors de manera que cap regi confrontant comparteixi elmateix color) la matemtica ha de deixat de ser una cincia formal per convertir-se en una cincia experimental, on els resultatsgenerats per l'ordinador serien l'equivalent al resultat d'un experiment. Altres van fins i tot ms enll i argumenten -com ChrisAnderson, l'editor de la revista Wired- que en breu la cincia deixar de buscar connexions causals i deixar simplement queels ordinadors descobreixin correlacions rellevants, sense preocupar-se massa de si sn causalment rellevants o no.Una altra possibilitat s oblidar-se de l'internisme, la idea que els processos mentals ocorren exclusivament dins dels nostrescervells i obrir-nos a la idea que pensar normalment s un procs obert, en el qual hi ha una interacci contnua entre cervell,cos i entorn. Aix, l's d'ordinadors per demostrar el teorema dels quatre colors no s res especial, s una millora tecnolgicad'alguna cosa que els matemtics sempre han fet, utilitzar diagrames, models a escala, regles de clcul, etc. per traslladar unclcul complex a un dispositiu extern.

  • Le-cincia i el diluvi de dades

    2011 Universitat Autnoma de Barcelona - Tots els drets reservats

    Noms el temps ens dir cap a on acabar portant-nos l'e-cincia...

    David CasacubertaJordi Vallverd

    Departament de Filosofia

    Casacuberta, David; Vallverd, Jordi. E-Science and the Data Deluge. Philosophical Psychology 27(1): 126-140. 2014.