CASTAÑER, Margarida, CABAÑAS, Néstor; JORDI, Moisès (2012).L’impacte social dels plans i dels projectes territorials. El cas de Catalunya

7/31/2019 CASTAER, Margarida, CABAAS, Nstor; JORDI, Moiss (2012).Limpacte social dels plans i dels projectes territori

1/19

Documents dAnlisi Geogrfica 2012, vol. 58/2 219-237

Limpacte social dels plans i dels projectes

territorials. El cas de CatalunyaMargarida Castaer i VivasUniversitat de Girona. Departament de [email protected]

Nstor Cabaas LpezMoiss Jordi Pinatella

Societat Catalana dOrdenaci del Territori, filial de [email protected]@iec.cat

Recepci: abril de 2011 Acceptaci: octubre de 2011

Resum

Larticle analitza limpacte social dels plans i dels projectes territorials ents com la per-cepci que una societat local t de les conseqncies que comportar una intervencideterminada sobre el territori. La configuraci dun quart poder territorial format permoviments socials i la crisi del sistema de representaci ciutadana han refermat la impor-

tncia de limpacte social, el qual t una incidncia notable en les intervencions que afec-ten el territori, i aix en provoca ben sovint la paralitzaci o la modificaci. Calen meca-nismes per incorporar limpacte social des que es comena a plantejar un projecte perevitar situacions destancament, per estudiar alternatives ms ptimes i per reconixer elsvalors territorials tal com sn percebuts per la societat local.

Paraules clau: impacte social; societat; territori; projecte; conflicte territorial.

Resumen. El impacto social de los planes y los proyectos territoriales. El caso de Catalua

El artculo analiza el impacto social de los planes y de los proyectos territoriales entendi-do como la percepcin que una sociedad local tiene de las consecuencias que comportaruna determinada intervencin sobre el territorio. La configuracin de un cuarto poderterritorial formado por movimientos sociales y la crisis del sistema de representacin ciu-dadana han reafirmado la importancia del impacto social, el cual tiene una incidencianotable en las intervenciones que afectan al territorio, y ello provoca con frecuencia suparalizacin o modificacin. Hacen falta mecanismos para incorporar el impacto socialdesde que se empieza a plantear un proyecto para evitar situaciones de estancamiento,para estudiar alternativas ms ptimas y para reconocer los valores territoriales tal y comoson percibidos por la sociedad local.Palabras clave: impacto social; sociedad; territorio; proyecto; conflicto territorial.
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/legalcode.cahttp://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/legalcode.ca


2/19

220 Documents dAnlisi Geogrfica 2012, vol. 58/2

Margarida Castaer i Vivas,Nstor Cabaas Lpez, Moiss Jordi Pinatella

Limpacte social dels plans i dels projectes territorials.El cas de Catalunya

Rsum. Limpact social des plans et des projets territoriaux. Le cas de la Catalogne

Larticle analyse limpact social quont les plans territoriaux partir de la perception quela socit a par rapport aux consquences quun certain investissement entranera pour leterritoire. La consolidation dun quatrime pouvoir territorial form par les mouvementssociaux et la crise du systme de reprsentation citoyenne ont raffirme limportance delimpact social que gnralement a une incidence notable en les interventions qui tou-chent le territoire quassez souvent provoque la modification du projet ou mme sonarrt total. On a besoin dinstruments pour incorporer limpact social ds lorigine desprojets dans le but dviter son chec postrieur, pour tudier les alternatives optimales etpour reconnatre les valeurs territoriaux tel quils sont perus par la population local.

Mots cl: impact social; socit; territoire; projet; conflit.

Abstract. The social impact of territorial plans and projects. The case of Catalonia

This article analyzes the social impact of territorial plans and projects defined as the per-ception that a local society has of the consequences that follow a specific territorial inter-vention. The formation of a fourth territorial power comprised of social movements andthe crisis of citizen representation systems have reaffirmed the importance of social impact,which has a notable influence on interventions that affect the region, often causing them

to be halted or modified. Mechanisms are needed to incorporate the notion of socialimpact in the initial stages of a project to avoid deadlock situations, study the most appro-priate alternatives, and acknowledge territorial values as they are perceived by local society.

Keywords: social impact; society; territory; project; conflict.

Sumari

Limpacte social dels plans

i dels projectes territorialsEls factors que impulsen

limpacte social

Limpacte social a travs

de lAnuari Territorial de CatalunyaConclusions

Bibliografia

Limpacte social dels plans i dels projectes territorials

Tot pla o projecte territorial, plantejat ja sigui per administracions pbliqueso pel sector privat, comporta unes conseqncies directes sobre el territori.s el cas de les infraestructures viries, ferroviries, aeroporturies o porturi-es; les infraestructures de generaci o distribuci denergia; les infraestructu-res vinculades a la gesti dels residus i els recursos hdrics, o els plans i projec-tes vinculats a lordenaci del territori, ja sigui dels espais naturals, agrcoles ourbans. Les conseqncies duna intervenci poden ser tant fsiques queprovoquin alteracions en el paisatge, en els ecosistemes i en les condicionsambientals com socials i econmiques amb variacions en la demografia,els llocs de treball, el preu del sl o canvis culturals que incideixen sobre eltipus de vida local.


3/19

Documents dAnlisi Geogrfica 2012, vol. 58/2 221



Quan, en un territori, es proposa un pla o un projecte territorial, elsagents socials, econmics i poltics acostumen a analitzar quines seran les

conseqncies que comportar i, a partir daqu, en fan una valoraci que potanar des de lacceptaci fins al rebuig, passant per una aprovaci condiciona-da o b la indiferncia. Limpacte social del pla o del projecte s la sumadaquestes valoracions individuals, ben sovint contraposades, i per aix es potdefinir com la percepci global que una societat local determinada t delsavantatges i dels desavantatges que ocasionar un pla o un projecte territorial(Vanclay, 2002).

Des daquest punt de vista, limpacte social ms enll dels efectes direc-

tes (mesurables)1

, s una construcci social que depn dels coneixementssocialment apresos sobre el que s normal, natural, el que s esperat o finsi tot acceptable. En aquest darrer aspecte, hi ha un component claramentespecfic de cada individu i tamb de cada societat, en funci de quina s laseva idea de progrs, de seguretat, del valor que atorguen al medi natural, dela satisfacci amb el sistema de representaci ciutadana i del context social,econmic i poltic del territori (Sairinen, 2004). Diversos autors (Yli-Pelko-nen i Kolh, 2005) defineixen aquesta subjectivitat en la percepci del seu

entorn com a coneixement ecolgic local, i esdev determinant perqu lim-pacte social sigui variable en funci del tipus de societat receptora. Quan unaactuaci al territori s percebuda com a negativa o indesitjable segons elconeixement ecolgic local, es genera un impacte social negatiu que pot pro-vocar el sorgiment de moviments socials contraris.

Els factors que impulsen limpacte social

Tradicionalment, la percepci daquest impacte social negatiu duna actuacisobre el territori ha tingut una importncia reduda, ja sigui perqu les admi-nistracions locals acceptaven els projectes que els venien dinstncies superi-ors o b perqu la ciutadania adoptava un rol passiu si no hi havia una afecta-ci directa a la seva propietat. Ara b, lemergncia de corrents dopini sobreqestions territorials amb incidncia a lesfera pblica promogudes des dediferents moviments socials, juntament amb la crisi del sistema de represen-taci ciutadana, han modificat aquesta situaci i han reforat la importncia

de limpacte social.

Els moviments socials i el quart poder territorial

Sn mltiples i variables els motius que porten a crear moviments socials encontra de determinats plans o projectes territorials, per, fent una primera

1. Burdge (1994) va determinar vint-i-sis variables per mesurar limpacte social classificades

en cinc grups: efectes demogrfics, efectes en la comunitat i les estructures institucionals,efectes socioeconmics, canvis culturals individuals i familiars i requeriments infraestruc-turals.


4/19




lectura dels diferents casos estudiats2, podrem establir una mnima diferenci-aci dels factors que els propicien: els derivats del nou ecologisme poltic,

aquells que provenen del moviment venal o daltres que sn fenmens nousde carcter global i que no es corresponen amb cap iniciativa sociopolticaanterior.

El primer daquests factors que expliquen el sorgiment de moviments ter-ritorials deriva de laprofundiment en el paradigma ecologista dins de lerapostindustrial o de capitalisme tard, cada cop ms ests a la nostra societatgrcies a la conscienciaci mediambiental. Aquesta conscienciaci es basa enuns valors que entronquen tamb amb una perspectiva individual sobre els

processos econmics que generen prdues a lentorn quotidi:La poltica ecologista s una poltica de prdues la prdua de la naturalesa ila prdua de la tradici, per tamb s una poltica de recuperaci. Nopodem tornar a la naturalesa o a la tradici, per, com a individus i com ahumanitat, podem intentar tornar la moral a les nostres vides en el contextduna acceptaci positiva de la incertesa fabricada. (Giddens, 1996: 85)

Cal lligar aquesta nova conscincia amb el canvi de valors postmaterialistes

(Inglehart, 1977), on tenen una especial importncia les qestions al voltantde la natura i lentorn i que sn una qesti transversal a gaireb la totalitatdels conflictes. No obstant aix, aquesta conscincia adquireix ms rellevnciaen aquelles actuacions que sn percebudes com un risc sobre la salut, la natu-ra, el paisatge o els tipus de vida (que es consideren tradicionals) a escalacomarcal o regional3. Aix genera uns moviments doposici a una actuacique involucren sectors de la societat daquests territoris no afectats directa-ment apellant a una certa conscincia territorial i que poden desembocar en

estructures ms o menys permanents dactivisme ambiental a un determinatterritori com els nous moviments de defensa territorial4, molts dels quals vanlligats a les entitats ecologistes darrel naturalista5 ms clssiques. Aquestsmoviments plantegen, en els territoris respectius, un model alternatiu global alactual (Alfama et al., 2007), tot i que, sovint, les formes per expressar-se snms enfocades a lacci local contra determinats projectes que afecten aquellterritori que no pas a construir una proposta global alternativa.

2. Tant a lAnuari Territorial de Catalunya(SCOT, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2010ai 2010b) com als estudis previs que shan realitzat sobre el tema (Nello, 2003; Alfamaet al., 2007).

3. Seria el cas de les grans infraestructures (transport, energia, aigua o residus) i determinatsplans urbanstics o territorials que afecten zones dinters natural o paisatgstic.

4. Generalment, plataformes per desenvolupar lactivisme ambientalista. En molts casos,aquestes plataformes sorgeixen com a conseqncia duna actuaci determinada, comseria el cas de Salvem lEmpord, Salvem les Valls, Plataforma en Defensa de Collserola oPlataforma en Defensa de lEbre.

5. Aquestes entitats sovint compaginen les activitats de divulgaci cientfica amb lecologis-me poltic, com s el cas de DEPANA, ANG, ADENC, CEPA, GEPEC, GEVEN GDT,IAEDEN, IPCENA o Limnos.


5/19




El segon factor, i ja a un nivell ms local, el constitueixen els nous tipus demoviment venal. Uns moviments venals que, com va assenyalar Harvey

(1992), sestructuren a partir dun sentiment de propietat derivat del valor dsdel propi espai urb que ultrapassa els lmits de lestricta propietat privada.Aquests moviments estaven originriament associats a dos eixos princi-

pals: les demandes dhabitatge o serveis6 i loposici a les poltiques urbanesque afecten directament el seu barri (transformaci urbana, obres pbliques,equipaments enutjosos...). Amb larribada de la democrcia i la possibilitatde participar a les institucions, es va acabar prioritzant aquest segon referenta les poltiques urbanes respecte al primer (Borja, 1986; Nello, 2003).

Sovint sargumenta que aquest tipus de moviments, com totes les estruc-tures permanents o slides, han entrat en decadncia en contacte amb lanova modernitat, on les estructures socials ja no perduren prou temps persolidificar-se (Bauman, 2007). Tanmateix, en la mesura que han sabut adap-tar-se o flexibilitzar-se en funci de les circumstncies de cada moment, hangenerat importants moviments socials doposici a determinats plans urba-nstics de transformaci que afecten el seu territori de referncia7. Tamb, ien lmbit urb, shan generat moviments socials rellevants que recuperen

aquelles demandes de serveis urbans fruit de les mancances del mercat, coms el cas de lhabitatge8. Cal destacar, tamb, que lassumpci dels planteja-ments de lecologisme poltic s una constant dins daquests moviments,especialment important pel que fa als aspectes relatius a la salut o al paisatge9,que prenen la forma dels moviments doposici a la localitzaci dactivitatsenutjoses.

Precisament, aquest s el darrer factor que incideix en el sorgiment delsmoviments doposici a determinats plans o projectes territorials, i s el

resultat directe dun procs de globalitzaci que genera una nova concepcide la importncia estratgica de les localitzacions concretes i les seves diferen-ciacions per tal datraure el capital (Harvey, 1998). Com assenyala Bobbio(1999), sovint aquests conflictes sn laltra cara de la competncia entre ciu-tats per atraure inversions.

Tamb, i com va apuntar Castells (1983), existeix un sentiment didenti-tats locals de resistncia envers el predominant espai dels fluxos globals quees poden escapar del control de qualsevol entitat local. Aix fa que lnica

6. Un dels eixos de reivindicaci principals del moviment venal durant el tardofranquisme ila transici eren lexecuci de les obres durbanitzaci i els serveis urbans bsics dels barrisnous que van acollir la immigraci dels anys seixanta i setanta.

7. Aquests moviments hereus del moviment venal clssic sn duna rellevncia especial a lesgrans ciutats i especialment a les zones de transformaci urbana de la ciutat de Barcelona(Poble Nou, Barceloneta, Raval, Santa Caterina, Les Corts...).

8. Cal recordar els moviments per a un habitatge digne a Catalunya (SCOT, 2006), que vanarribar a assolir una important maduresa, ats que van generar cicles de protesta ms omenys generalitzats.

9. Dos dels principals motius de reivindicaci venal actual sn precisament lalta edificabili-tat de determinats projectes (paisatge) i la ubicaci dinstallacions que es consideren per-judicials per a la salut (plantes dincineraci de residus, antenes de telefonia mbil...).


6/19




forma de resistncia sigui negar el dret a aterrar a la gran quantitat de fluxosexistents noms per comprovar si sinstallen en una comunitat vena.

Aquesta nova forma de resistncia local sota lempara o no dun movi-ment ms complex al darrere (com els abans esmentats) pot ser definida msenll del prototpic fenomen NIMBY (Not in my back yard) doposiciduns propietaris o una comunitat a una activitat enutjosa. Per Nello (2003),sn molt ms complexos que una simple defensa de la propietat privada iinclouen una amalgama de sectors ms diversos, que comparteixen el seucarcter reactiu davant una proposta de localitzaci enutjosa determinada.Tamb aquestes identitats locals reactives noves poden formar part de con-

ceptes que impliquen realitats territorials ms mplies10

.El resultat daquesta confluncia de moviments socials contraris a determi-nats projectes territorials s el resultat de la demanda generalitzada dun paperactiu de la societat, el que alguns autors han anomenat laproducci social delespai(Lefebvre, 1971). Sha trencat dalguna manera lesquema tradicionalcapitalista dactors en el territori, de les relacions privades entre propietarisque posseeixen el recurs primari (sl), els promotors i inversors (capital) quetransformen lespai dacord amb linters privat i lAdministraci que interv

en funci de linters pblic, regulant tot el procs i solucionant els conflictesentre propietaris i inversors. Es desenvolupa, aix, el que podrem anomenarquart poder territorial(opini pblica11) a lentorn dels plans i dels projecteson aquests moviments traslladen els seus plantejaments a travs dels mitjansde comunicaci tradicionals i ls extensiu de les tecnologies de la informacii la comunicaci (TIC), amb una capacitat dincidncia real sobre la restadactors tradicionals directament vinculats (Administraci, propietaris, pro-motors...) i del conjunt de la poblaci.Com assenyala Tarrow (1998: 160):

Una tasca fonamental dels moviments socials s la didentificar greuges, vin-cular-los amb daltres greuges i construir marcs de significat ms amplis quepuguin trobar ress a la predisposici cultural duna poblaci i transmetre unmissatge uniforme a qui ostenta el poder.

La crisi del sistema de representaci ciutadana

La incidncia daquest quart poder territorial va molt lligada tamb a la

crisi de legitimitat del sistema institucional de representaci ciutadana. Perentendre aquesta crisi, cal tenir en compte dos factors derivats del procs

10. En el cas de Catalunya, es pot interpretar el debat sobre una localitzaci amb larrel tradi-cional del debat sobre lequilibri territorial, i els populars Aqu no (Nello 2003) podenesdevenir els Per qu sempre aqu? (Bobbio, 1999). Aquest seria el cas dels habitants deles Terres de lEbre, que estan tips de sentir-se com els grans provedors denergia de totamena.

11. El terme opini pblicaes refereix a les funcions de la crtica i del control organitzat delestat que el pblic exerceix formalment, a travs de les eleccions peridiques, o informal-ment (Habermas, 1994).


7/19




actual de globalitzaci: la debilitaci dels lmits entre inters pblic i privatprodut pel desmantellament progressiu de lEstat del benestar (Stiglitz,

2002) i la incapacitat dels sistemes de representaci actuals per fer front real-ment a les necessitats ciutadanes de seguretat davant la incertesa generadapels fluxos canviants a nivell global. Tal com explica Bauman (2007: 120):

Daqu es deriva la incertesa perptua en qu es veuen obligats a actuar elsagents poltics; una incertesa que els poltics admeten a vegades per queintenten amagar amb demostracions de fora i retrica.

Aquesta incertesa tamb afecta la validesa dels criteris tcnics que empara-ven fins ara els projectes territorials que passen a ser qestionats (Subirats,2007) o que es mostren insuficients per resoldre, mitjanant els estrictesmecanismes normatius (allegacions), les qestions plantejades pels nousmoviments territorials. Aquests situen els plantejaments en el marc dun con-flicte de principis i legitimitats dins de lesfera pblica i no dins dels conflic-tes territorials clssics dinteressos entre propietaris, inversors i Administraciresolts a lesfera privada.

s en aquest context on sorgeix el paradigma de la nova cultura envers elterritori que pretn posar-lo en valor com a actiu propi duna societat i nocom a simple suport fsic de les activitats, i establir mecanismes nous per ges-tionar-lo a travs de la nova governana territorial (Blanco i Gom, 2002).Aquesta nova cultura tamb aposta per introduir una dimensi multiescalarper guanyar en estratgia i perspectiva tot cercant solucions que puguin sermpliament compartides. Segons Tarroja i Camagni (2006: 715):

El repte daquesta nova cultura territorial s, tanmateix, la seva aplicaci i

gesti. La formulaci del projecte es planteja com un procs de dileg poltici negociaci entre agents implicats en la recerca dun consens sobre les opci-ons de futur i les estratgies compartides.

Tamb en el marc daquesta nova cultura territorial s necessria una ges-ti concertada en xarxes interinstitucionals de cooperaci territorial (Tarroja,2006). Aix s degut al fet que, precisament, lactual arquitectura institucio-nal i la juxtaposici dels planejaments apareix com una font que propicia o

dna suport a bona part dels conflictes (Nello, 2003), la qual cosa eleva laseva categoria al nivell institucional i de les competncies administratives.Larticulaci de la nova cultura del territori passa precisament per la cerca

de consensos com a apriorismes de qualsevol intervenci al territori o durantla planificaci i la gesti daquesta actuaci un cop descoberts els conflictesque hi genera. Com constaten Mart i Rebollo (2003: 29):

El conflicte pot ser obert, espontani, imprevist i imprevisible. Pot ser, i mol-

tes vegades s, ingovernable. Per el consens, no. El consens sha de cons-truir, i sha de construir des de lnic lloc on s possible fer-ho: des del con-flicte. Aix, construir consensos dependr sempre de com gestionem el


8/19




conflicte. Si ens situem davant el conflicte des del que podrem anomenaruna cultura competitiva, el que compta, llavors, s vncer. Si, al contrari,

ens situem davant del conflicte des del que podrem anomenar una culturacollaborativa, llavors el que importa no s vncer, sin avanar.

Limpacte social a travs de lAnuari Territorial de Catalunya

Una primera aproximaci a lestudi de limpacte social dels plans i projectesterritorials a Catalunya es pot fer a travs de lAnuari Territorial de Catalu-nya12, una publicaci de divulgaci i recerca cientfica creada per la SocietatCatalana dOrdenaci del Territori, filial de lInstitut dEstudis Catalans.El fons documental de lAnuari Territorial, desenvolupat entre els anys 2003i 2010, s de prop de 1.300 articles que corresponen a uns 900 projectes idebats territorials en lmbit del medi ambient, les infraestructures, els plansi projectes urbanstics i la poltica territorial.

El perode analitzat per lAnuari Territorial de Catalunyas especialmentinteressant per a lestudi de limpacte social, per la coincidncia en el tempsdunes transformacions territorials molt intenses (creixement demogrfic iurbanstic, noves necessitats en matria dinfraestructures i serveis...) i elreforament del discurs per a una nova cultura del territori a nivell acadmic,ciutad, poltic i institucional (gesti prudent dels recursos, atenci pelsvalors del territori, lligam entre qualitat de vida i qualitat de lentorn, impli-caci de la ciutadania en els processos de decisi...). Aquest ha estat el caldode cultiu idoni per a la intensificaci del debat sobre el model territoriali perqu els plans i projectes territorials hagin generat un impacte social,ja sigui negatiu o positiu.

La prctica totalitat dels 900 projectes analitzats han generat algun tipusde conseqncia (econmica, social, ambiental, paisatgstica) positiva o nega-tiva en la societat receptora i en la majoria de casos ha donat lloc a posiciona-ments diversos per part dels actors territorials. Noms en alguns casos72 limpacte social negatiu ha estat prou important per generar un veri-table conflicte territorial, amb accions de protesta que han arribat a alterarlordre pblic (concentracions, manifestacions...), amb la qual cosa han esde-vingut una veritable mobilitzaci social (Tarrow, 1998).

Limpacte social esdev el resultat de la interacci entre el projecte i la

societat receptora i la seva evoluci depn en bona mesura de la gesti que esfaci durant la tramitaci del projecte. Per aix prenem aquestes tres variables(el projecte, la societat receptora i la gesti del conflicte) per analitzar com

12. Lobjectiu que persegueix s donar a conixer amb rigor i objectivitat els plans i els projec-tes que defineixen el futur del territori i el debat pblic sobre el model territorial facilitantinformaci assequible dirigida a estudiosos, poltics, tcnics i a la ciutadania en general.Els criteris per seleccionar articles sn la rellevncia fsica (la transformaci que suposa en

el territori), social (el debat generat), tcnica (bones prctiques), sectorial o local. El plan-tejament del tema s sempre de tipus descriptiu, sense incloure cap tipus de valoraci,de to divulgatiu i incorporant el punt de vista de tots els agents implicats.


9/19




sha generat i com ha evolucionat limpacte social en alguns dels casos analit-zats a lAnuari.

Cal aclarir que aqu no es pretn fer una anlisi quantitativa per exem-ple: creuant les dades de tipologies de projectes i mbits territorials en funcide laparici de conflictes i la seva resoluci, ja que aix requeriria unaanlisi molt ms exhaustiva que sobrepassa lobjectiu daquest article. Aix, encada una de les tres variables, shi analitzen una srie de casos destudiescollits per diversos motius que permeten corroborar que limpactesocial dun pla o dun projecte territorial s variable en funci de la societatreceptora, la tipologia del projecte i la gesti del conflicte. En aquest sentit,

les conclusions no poden arribar a lextrem de determinar, per exemple, lestipologies de projecte o els mbits territorials on es genera ms impacte soci-al, per s que obren un ventall de possibilitats per analitzar sectorialment iterritorialment els conflictes territorials i levoluci que segueixen.

El projecte

El pla o projecte t ms o menys impacte social en funci de la tipologia, les

caracterstiques bsiques i la localitzaci exacta. Aix, en les infraestructures,els creixements urbans o les transformacions urbanes limpacte social ssovint positiu, ja que les conseqncies socioeconmiques positives de lac-tuaci contraresten les conseqncies negatives (derivades de la possiblerepercussi negativa del projecte sobre el patrimoni natural, la qualitat devida, el turisme, lagricultura, el valor del sl...). En canvi, existeixen projec-tes en els quals la percepci de limpacte social com quelcom negatiu s msgeneralitzat, especialment els vinculats als residus i les infraestructures ener-

gtiques.Per illustrar-ho, es compara la tipologia ms clssica i tradicionaldinstallaci que genera conflicte, els abocadors13, amb altres tipus de projec-te que acostumen a portar associades ms crregues positives (polgons dacti-vitat econmica, centrals eliques...).

Aix, per exemple, en lmbit de les Terres de Lleida, sobserva com lagran majoria dels projectes sobre gesti de residus han acabat fracassant,ja que la pressi social ha forat els ajuntaments a rebutjar-los. s el cas de la

incineradora de residus animals de la Granja dEscarp, labocador de Gime-nells, la planta de compostatge de Mald i labocador de residus industrialsde Castellser.

13. Els conflictes territorials lligats als abocadors tenen una importncia significativa a Cata-lunya ja durant els anys vuitanta. En sn exemples labocador de Beuda, a la Garrotxa,que va acabar amb greus incidents quan el president de la Generalitat, Jordi Pujol, varebre una pluja de deixalles llenada pels manifestants; la lluita comarcal per evitar unabocador a Fors (Conca de Barber), que va provocar la dimissi donze alcaldes i noran-

ta-quatre crrecs electes, majoritriament de CiU, o les campanyes contra els abocadorsdel Garraf, del Papiol i de la Fontsanta per part de la Coordinadora Antiabocadors delBaix Llobregat.


10/19




En el cas de Mald (Urgell), lany 2001, una empresa promotora vacomenar a tramitar una planta de compostatge de residus orgnics. La Plata-

forma en Defensa de la Vall del Corb va recollir prop de 3.000 signaturesen contra entre habitants del poble i de lentorn i va provocar que lequipde govern, que havia defensat vivament el projecte, el descarts per rebaixarla crispaci social. Lany 2006, lempresa promotora va renunciar oficialmenta la planta.

A la Granja dEscarp (el Segri), el 2002, es va presentar un projecte perinstallar una planta de tractament de residus orgnics animals que, a ms,generaria energia elctrica extreta de la combusti del residu. Loposici per

part de la Plataforma Baix Segre, que va organitzar un referndum amb unresultat aclaparador a favor del no14, va obligar lAjuntament a retirar elsuport a la planta i, a partir de 2006, va caure en loblit.

A Castellser (Urgell), el 2006, es van iniciar els trmits per installar unabocador de residus industrials en una antiga mina de guix. La Plataforma enDefensa de la Serra de Bellmunt va recollir 700 signatures en contra, va recla-mar un referndum i va acabar forant un canvi dopini de lAjuntament.Davant daquest fet, el projecte es va acabar retirant el mateix any.

A Gimenells i el Pla de la Font (el Segri), el 2007, es va proposar cons-truir un abocador, una planta de tractament de residus i una de compostat-ge, que, en conjunt, hauria dafectar un total de 68 hectrees de la Vall deCamarasa. En aquest cas, el rebuig va ser imminent per part de la poblacilocal (que va crear la plataforma Salvem la Vall de Camarasa), lAjuntamenti fins i tot la Diputaci de Lleida. Aquest fet va encallar definitivamentel projecte.

En tots els casos, els motius allegats per oposar-se a aquestes installacions

eren diversos: males olors, possibles problemes per a la salut, afectaci sobreels aqfers, prdua de sl agrcola, augment del trnsit o prdua dels valorspaisatgstics. A ms, sobserva un rebuig frontal al fet que lmbit rural de lesTerres de Lleida hagi dassumir els residus generats en zones urbanes, especi-alment a lrea metropolitana de Barcelona. Per aix el discurs dalguna deles plataformes contrries remarca que el que es pretn s convertir Lleida enlabocador de Catalunya. Sigui com sigui, en tots els casos, els llocs de tre-ball directes que generaria la infraestructura (que, com a molt, podien arribar

a algunes desenes), no han estat percebuts com una compensaci suficientpels danys ocasionats.En canvi, en aquestes mateixes comarques, hi ha hagut uns altres projec-

tes malgrat que tamb han tingut contrapartides negatives, que en algunscasos tamb han generat moviments opositors que han estat vistos com apositius pel desenvolupament local i han prosperat. s el cas del centre peni-

14. En el referndum celebrat el 14 de maig de 2006, dels 830 ciutadans amb dret a vot, 555

van votar en contra de la planta, 7 a favor i la resta sen va abstenir. A ms, es va promoureel vot nul al referndum de lEstatut dAutonomia mitjanant una butlleta de rebuig,que va aconseguir el 44% dels vots escrutats.


11/19




tenciari Els Plans (Trrega), de la zona de desenvolupament prioritari delenergia elica del Segri o del sector dactivitat econmica Torreblanca-

Quatre Pilans (Lleida).A Trrega (Urgell), fou el mateix Ajuntament, amb el suport dels grupsde loposici, qui, el 2005, es va oferir a la Generalitat per acollir un centrepenitenciari dhomes. Com a contrapartida, el consistori va arrencar el com-proms de prioritzar la poblaci local per accedir als 500 llocs de treball quesoferien i de construir uns jutjats al municipi. Malgrat que va sorgir unmoviment venal contrari, el projecte ha tirat endavant i es preveu que sin-auguri el 2013.

El juny de 2010, es va aprovar una zona de desenvolupament prioritari(ZDP) de lenergia elica15 que afecta els municipis dAlmatret, Maials, Llar-decans i Sers (Segri), on es podrien ubicar entre 30 i 40 molins. La propos-ta fou molt ben rebuda pels ajuntaments i el Consell Comarcal i no ha tingutcap mena de rebuig venal. Igualment, a la comarca de les Garrigues, hi haun parc elic construt (40,5 MW) i vuit daprovats sense que hi hagi sorgitcap moviment en contra.

A Lleida, des de lany 2007, lAjuntament i lIncasol promouen un nou

polgon industrial de 500 hectrees a lest de la ciutat, entre la N-240 i lalnia ferroviria, una superfcie noms una mica inferior a la Zona Franca(600 hectrees). Es preveu que les obres de la primera fase (240 hectrees)sinicin el 2011. En aquest cas, malgrat lenorme consum de sl i la proximi-tat a zones despecial protecci daus, el projecte ha estat ben rebut per lasocietat local, per la contribuci que pot fer al desenvolupament de la zona,i no sha generat cap moviment en contra.

La societat receptoraA part del propi projecte, la posici de la societat receptora t tamb unpaper clau a lhora de determinar limpacte social. Aquest posicionamentdepn dels valors intrnsecs daquesta societat (la seva idea de progrs, el valorque atorguen al medi natural, la relaci entre el poder poltic i la ciutada-nia...) i tamb del context social, econmic i poltic del territori. Aix, ele-ments com ara la fortalesa del moviment associatiu, lexistncia doposici

municipal, la presncia de segones residncies, el teixit comercial i industrialo el nivell de formaci de la poblaci determinen que es produeixi una con-testaci social ms mplia o ms reduda davant dalguns projectes dinter-venci al territori. Per exemple: en determinades rees de Catalunya ambndexs de renda per cpita ms elevats, els projectes dinfraestructures gene-ren ms rebuig per part de la poblaci organitzada en plataformes o entitatsde defensa del territori. En canvi, en altres indrets, amb renda per cpita ms

15. Les zones de desenvolupament prioritari (ZDP) van ser aprovades inicialment pel Governde la Generalitat el mes de juny de 2010. Es delimitaven set zones on es podien installar769 MW.


12/19




baixa i afectats histricament per processos de despoblament, la posicienvers els projectes s, en termes generals, ms favorable.

A continuaci sanalitza la percepci diferent en relaci amb lemplaa-ment dun aeroport en un cas daviaci comercial i en laltre daviaci cor-porativa a les Terres de Lleida i a la Catalunya Central. En aquest cas, noes pretn identificar els motius que expliquen aquest fet que poden serdndole molt diversa i que potser requeririen una investigaci ms especfi-ca, sin subratllar el comportament diferenciat dels agents poltics, socialsi econmics en els dos territoris.

El Pla dAeroports aprovat pel Govern de la Generalitat lany 2002 preve-

ia un nou aeroport corporatiu per a jets privats, aerotaxis, missatgeria i avia-ci esportiva que actuaria com a aeroport complementari al del Prat i queshauria de situar a una distncia dentre 40 i 80 quilmetres respecte aaquest. Descartades algunes localitzacions per motius fsics (Maresme, Gar-raf...) o per la preexistncia daeroports (la Selva), a la prctica, nicamenttres comarques de la Catalunya Central (Osona, Bages i Anoia) podien acolliraquestes installacions. Durant els anys 2005 i 2006, es va discutir la possibi-litat que subiqus al municipi de Fonollosa (el Bages), proposta que va ser

rebutjada per diversos ajuntaments de la comarca (entre els quals Fonollosa) iper bona part dels vens que van crear el Grup de Defensa de lEntorn Rural.Posteriorment, el Govern de la Generalitat va obrir un concurs per rebre pro-postes dels pobles que volguessin acollir laeroport. Si b diversos ajuntamentsdel Bages (Sant Fruits de Bages i Moi) i Osona (Centelles, Baleny, Tara-dell) es van interessar pel projecte, en tots els casos els consistoris locals hovan acabar descartant davant la presncia de plataformes que no hi estavendacord, loposici dels municipis de lentorn o lopini contrria de loposi-

ci municipal16

. Labril de 2009 el concurs es va tancar amb una nica candi-datura: dena (Anoia), que proposava aprofitar les installacions dun aer-drom. La candidatura tenia un ampli suport a nivell local i comarcalespecialment dels sectors econmics, per tamb va rebre queixes perpart dels alcaldes dels municipis limtrofs sobretot la Pobla de Claramunt iCapellades, per la perillositat i pels sorolls. Finalment, el Departament dePoltica Territorial va considerar que la candidatura ddena complia elsrequisits i fou escollida, amb la previsi que entri en funcionament el 2012.

El Pla dAeroports de 2002 preveia, a ms, un aeroport regional a les Ter-res de Lleida. El primer emplaament previst, Alfs (Segri) on des de1929 funcionava un aerdrom, es va descartar el gener de 2004 per la pro-ximitat a lespai natural de la Timoneda dAlfs i shi va cercar una alternati-va. Van ser nombrosos els ajuntaments que es van oferir per acollir el nouaeroport, entre ells Alguaire, Almacelles, Artesa de Lleida, Lleida i Puigverd(Segri), Balaguer (Noguera) i Juneda (Garrigues) i en cap dels casos es va

16. A Taradell, indret proposat pel Consell Comarcal dOsona, la decisi final es va prendredesprs duna assemblea on van participar 600 vens, entre els quals hi havia membresdUni de Pagesos i del Grup Naturalista dOsona.


13/19




organitzar un moviment opositor com havia passat a la Catalunya Central.Al juliol del mateix 2004, el Departament de Poltica Territorial va escollir el

municipi dAlguaire. El procs dexpropiaci dels terrenys i de construcci delaeroport, fins que es va inaugurar el gener de 2010, va durar sis anys, senseque aparegus cap mostra doposici a nivell local o comarcal.

Aix doncs, a les Terres de Lleida, una rea tradicionalment desindustria-litzada i amb tendncia a lemigraci cap a lrea metropolitana de Barcelona,laeroport es va percebre com una necessitat per reactivar econmicamentlrea, i aquest fet fou prou important per superar els possibles afectes adver-sos. En canvi, a la Catalunya Central, especialment al Bages i Osona, aquesta

urgncia no es va percebre i es van valorar molt ms uns altres aspectes comara la tranquillitat, la qualitat de vida o la protecci de lentorn natural.Aquesta percepci diferencial sobserva tamb si es compara la manca

doposici al projecte de Sector dActivitat Econmica Torreblanca-QuatrePilans de Lleida, de 500 hectrees (que ha estat analitzada anteriorment),amb el rebuig duna part17 de la poblaci de Llagostera a un polgon industri-al de 66 hectrees al sector de Can Boada. O tamb en la diferent reacciciutadana en lelecci de les zones de desenvolupament prioritari (ZDP) de

lenergia elica al Segri (tamb analitzada anteriorment) i a lAlt Empord,rebutjada amb diferents graus per entitats ecologistes, ajuntaments iConsell Comarcal18.

La gesti de limpacte social

Finalment, la gesti de limpacte social per part de lAdministraci pblicaque es fa durant la tramitaci pot contribuir a apaivagar-lo o, fins i tot, a

augmentar-lo. En la major part de casos, com a conseqncia del debat, elsprojectes es modifiquen, ja sigui de manera lleu o significativa. Noms enalgunes circumstncies puntuals el resultat de limpacte social s nul (i el pro-jecte es desenvolupa tal com shavia plantejat inicialment) o b completa-ment determinant (la qual cosa provoca lanullaci del projecte19).

Aqu, es prenen com a exemple tres dels casos que, com es demostrampliament en els articles de lAnuari Territorial de Catalunya, han generatms conflictivitat social en la darrera dcada en forma de manifestacions ciu-

tadanes, presncia als mitjans de comunicaci i penetraci en el debat polticnacional (i no noms local). Es tracta de leix Vic-Olot pel tnel de Bracons,

17. El projecte, impulsat per Incasol, tenia el suport del grup de CiU, a lalcaldia, perel rebuig dels grups municipals dERC i ICV i de Salvem Llagostera. El mes de juliolde 2009, es va aprovar el conveni per els terrenys no han estat encara requalificats.

18. La zona de desenvolupament prioritari (ZDP) de lAlt Empord se situa entre el masss delAlbera i el corredor dinfraestructures format per la N-II, lAPT i el TGV. La proposaalternativa defensada pel Consell Comarcal era ms reduda i circumscrita nicament en

el corredor dinfraestructures.19. Com sha observat anteriorment en els projectes vinculats a la gesti de residus a lesTerres de Lleida.


14/19




el Quart Cintur o Ronda del Valls i la lnia de molt alta tensi Sentmenat-Bescan-Baixs.

Leix Vic-Olot per Bracons, que t el seu origen en el Pla General de Car-reteres de 1985, va generar un fort debat social entre els anys 2002 i 2004,amb una forta polaritzaci, especialment a la Garrotxa, a nivell social, poltici fins i tot institucional20. Leix es va inaugurar el 2010, per, com a resultatdel debat, es van produir importants canvis en el projecte per reduir limpacteambiental i paisatgstic, com ara la reconversi dels tres quilmetres previstosdautovia a tres carrils, el rebaix de la cota nord del tnel en prop de vintmetres o la realitzaci de diversos tnels, falsos tnels i trams de trinxera en

diferents punts del traat. El cost final de la carretera fou de 308 milionsdeuros, molt per sobre dels 215 previstos inicialment, si b no tot lincre-ment es deu a les mesures correctores21. El fet, per, que aquestes mesurescorrectores shagin pres al llarg del conflicte i no dentrada, en els primersestudis informatius obre un interrogant sobre la seva possible translaci ono en altres casos similars. A ms, cal preguntar-se tamb sobre el procsdaprovaci de la carretera, efectuat per trams i no conjuntament. Aix vaimpedir, per exemple, que els estudis informatius i dimpacte ambiental plan-

tegessin i estudiessin unes altres alternatives de connexi entre Olot i Vic22

.En el cas del Quart Cintur o Ronda del Valls, el debat es va iniciar afinals dels anys noranta23 amb una configuraci dactors molt similar alconflicte de Bracons i tamb ha comportat modificacions respecte al pro-jecte inicial. Dentrada, la via es presenta ara com a Ronda del Valls i nocom a Quart Cintur i, per tant, ms pensat per a la mobilitat interna delValls que no pas com a via alternativa a lAP-7 per al trnsit de pas. En con-seqncia, el que es projecta ara s una calada majoritriament de dos carrils

per sentit (enlloc de tres), amb nombrosos enllaos amb les poblacions i laxarxa viria local i amb un traat ms proper als espais urbans24, per tant,

20. El Govern de la Generalitat format lany 2003 estava dividit: ERC i ICV hi estaven encontra i el PSC, a favor. Aquesta situaci va afectar el mateix govern, amb consellers favo-rables i consellers contraris a la infraestructura. A nivell ciutad, el moviment contrariestava encapalat per Salvem les Valls.

21. El decalatge entre la partida prevista inicialment en una infraestructura i el cost final smolt habitual.

22. Entre aquestes alternatives, podem citar la millora de la C-63 i la C-25 (per Angls i lEixTransversal), la millora de la C-26 i la C-17 (pels tnels de Capsacosta i Ripoll), la cons-trucci dun tnel a la C-153 (sota la serra de Cabrera) o la substituci de leix viari deBracons per un eix ferroviari. En tots els casos, aquestes alternatives, plantejades de mane-ra informal entre el 2003 i el 2004, xocaven amb la inversi que havia suposat construir eltram Manlleu-Torell, acabat lany 2000.

23. Aquesta via ja estava projectada en el Pla Director Territorial de la Regi Metropolitanade Barcelona de 1966, per no fou fins al 1995 que es va iniciar la redacci de lestudiinformatiu. Al moment de tancar aquest article, hi havia dos trams acabats, un tram enobres i la resta del traat (de Terrassa a Granollers) a informaci pblica. El rebuig a la via

ha estat articulat a lentorn de la Campanya Contra el Quart Cintur.24. En concret, en el tram entre Terrassa i Granollers es proposa desplaar cap al sud leix pertal de passar ms a prop de Sabadell, Palau-solit i Plegamans, Lli dAmunt i Granollers.


15/19




amb menys impacte sobre les rees agroforestals. Aix implica, per, que lac-tual autopista AP-7, que en molts trams passa enmig drees densament

poblades, continuar suportant el trnsit de pas entre Europa i la pennsulaIbrica25, amb els consegents problemes vinculats a la contaminaci acsticai atmosfrica, qesti aquesta que no ha estat mai debatuda en profunditat.

Finalment, la lnia elctrica de molt alta tensi Sentmenat-Bescan-Bai-xs, aprovada lany 200126, va generar un conflicte intens especialment entreels anys 2004 i 200727. Com a conseqncia, el projecte inicial ha sofertnombroses i contnues modificacions: canvis de traat per allunyar-lo dezones urbanes i espais naturals28, compactaci amb lnies preexistents de 132

o 220 kV o acostament al corredor dinfraestructures viari i ferroviari. Tan-mateix, la modificaci ms important ser el soterrament dels seixanta quil-metres de tram transfronterer entre Santa Llogaia i Baixs29, per tal de reduirlimpacte sobre els Pirineus i la plana del Rossell30. Aquestes revisions nohan respost nicament a criteris objectius, sin que en molts casos shan pro-dut desprs que, en els territoris afectats, shaguessin organitzat intensescampanyes doposici. A ms, tal com va passar amb leix Vic-Olot, la seg-mentaci del projecte per trams no ha afavorit tampoc que es poguessin

plantejar unes altres alternatives de traat31

.

Conclusions

Ja hem vist que limpacte social dels plans i dels projectes territorials depnde la tipologia i de les caracterstiques de la intervenci sobre el territori, comtamb dels valors intrnsecs de la societat local, que deriven en bona part delseu context cultural, econmic i poltic. Aix mateix, ha quedat demostrat

25. Cal destacar sobretot la proximitat de lAP-7 a alguns barris de Montmel, Mollet delValls, Barber del Valls o Sant Cugat del Valls.

26. Al moment de tancar larticle, el primer tram de la MAT (entre Sentmenat i Bescan)estava en obres, el segon tram (Bescan-Santa Llogaia dlguema) disposava davantpro-jecte i el darrer tram (Santa Llogaia-Baixs) estava pendent de lavantprojecte.

27. La Plataforma No a la MAT (ciutadana) i lAMMAT (formada pels alcaldes afectats) hanorganitzat nombroses manifestacions a diferents poblacions com Barcelona, Girona,la Jonquera o Perpiny.

28. Daquesta manera, shan descartat traats que passen a prop de nuclis urbans (com araAiguaviva o Manlleu) o despais naturals (com lEIN Salines-Bessagoda o la vall del Tec).29. Es calcula que el cost econmic daquest tram es multiplicar entre quatre i deu vegades

segons les fonts a causa del soterrament. Els partidaris del soterrament alleguen,per, que aquest fet es compensar, almenys en part, per les prdues energtiques msbaixes.

30. Aquesta va ser la decisi que va prendre el mediador de la Uni Europea Mario Monti persolucionar el conflicte.

31. Unes altres alternatives, com ara la connexi Sentmenat-Jui-Santa Llogaia dlguema-Baixs que aprofitaria el corredor dinfraestructures del TGV i lAP-7 o Sentmenat-

Vic-coll dAres-Baixs que reforaria la lnia de 400 kV existents han estat nicamentespeculacions i no han estat estudiades ni debatudes seriosament dins de cap documentoficial.


16/19




que limpacte social t una enorme importncia, ja que pot paralitzar projec-tes o b modificar-los fins arribar a situacions que, sense generar consens

social32

, sn ms acceptades.Tanmateix, si b en alguns casos la resoluci dels conflictes generats com-porta resultats positius, no en podem perdre de vista els punts febles. En pri-mer lloc, el conflicte neix quan el projecte ja est molt avanat, amb la qualcosa aquest es paralitza i sha de refer, amb els costos a tots els nivells que aixsuposa. A ms, sovint es perd loportunitat de cercar alternatives des de larrelque podrien ser ms raonables i el debat sacaba centrant a maquillar elprojecte presentat. Finalment, aquests procediments poden excloure deter-

minats sectors socials que, a causa de la dificultat darticular iniciatives, notenen capacitat per exercir pressi a aquests nivells (poblaci envellida, ren-des baixes, immigraci...) i veuen com el seu territori rep els impactes socialsnegatius de les infraestructures sense contrapartides suficients.

Tamb cal dir que, en els casos analitzats, les modificacions als projectesno shan establert dins un procediment de participaci obert, organitzat, ofi-cial i estable, sin que sn el fruit de negociacions puntuals i espontnies quees produeixen amb lobjectiu de cercar una soluci ms consensuada. La

capacitat de resposta de les plataformes es produeix a partir de dos procedi-ments bsics: el sistema legal, basat en les allegacions i els recursos, i el siste-ma allegal, basat en lorganitzaci dels moviments adversaris com a lobbyde pressi per pressionar les administracions.

Cal, per tant, cercar mtodes que ens permetin incorporar limpacte soci-al des que es comena a plantejar un projecte amb afectaci sobre el territori,per tal devitar situacions destancament i parlisi, per incorporar el mximnombre possible de sectors socials al debat, per estudiar alternatives i per arri-

bar a solucions ms ptimes.A nivell catal, si b s cert que shan fet importants progressos en matriadurbanisme33, els projectes dinfraestructures o equipaments amb una con-creci directa sobre el territori noms disposen dels tradicionals perodesdinformaci pblica i no preveuen processos oberts i dialogats.

Una possible soluci per gestionar limpacte social de la localitzaci degran projectes dinfraestructures i dequipaments enutjosos s lexemple deldebat pblic francs. Aquest instrument fou creat el 1995, mitjanant la Llei

nmero 95-101, precisament per palliar les carncies del mecanisme dinfor-maci pblica, especialment la seva aparici massa tardana, que no permetdiscutir sobre la mateixa essncia del projecte i les alternatives. Els debats

32. De fet, en cap dels tres casos analitzats, les plataformes opositores han acceptat els projec-tes finals i han seguit defensant les seves alternatives (no realitzaci de lEix Vic-Olot,millora de la mobilitat ferroviria al Valls i reforament de les lnies elctriques existents,respectivament).

33. Amb el desplegament de la Llei durbanisme de Catalunya (DL 1/2005) i la inclusi al

seu reglament (DL205/2006) sinclouen perodes de participaci obligatoris des de la faseprvia fins a laprovaci inicial amb accions dinformaci, participaci i recollida i anliside les aportacions realitzades que han de ser incorporades al document daprovaci inicial.


17/19




pblics es realitzen a petici dels ciutadans o de les administracions actuantsamb uns requisits mnims quant a la rellevncia del projecte (Subra, 2008).

El procediment del debat pblic es basa en la intervenci duna autoritatindependent, la Comissi Nacional pel Debat Pblic, que organitza el procs.Entre els elements que sincorporen en el debat pblic, cal destacar lelabora-ci de dossiers divulgatius, la collocaci dinformaci a la xarxa o la realitza-ci dexposicions, reunions pbliques, taules rodones, audincies i frums dediscussi, dels quals acaba sortint un document de recomanacions. Fins lany2010, shavien celebrat a Frana ms de quaranta debats pblics sobre infra-estructures de mobilitat (autopistes i TGV) o de transport denergia (entre els

quals hi havia el tram francs de la lnia de 400 kV Sentmenat-Bescan-Bai-xs) i sobre installacions puntuals (aeroports, ports, centrals nuclears...). Entots els casos, el document de recomanacions ha estat pres en consideracipels promotors i, en la major part dels casos, sha modificat la decisi final.

En referncia als plans urbanstics, hi ha unes altres normatives, com arala finlandesa, inclosa a la Llei del sl i construcci (132/1999), que apostenper una avaluaci prvia daquest impacte social de manera anloga al quepassa amb lavaluaci ambiental estratgica, amb la qual cosa es refora el

paradigma de la sostenibilitat social. En el cas dels plans urbanstics, lavalua-ci de limpacte social es realitza a travs tant de lanlisi daquells impactesque puguin ser objectivables (canvis sociodemogrfics, requeriments infraes-tructurals, estructura econmica, criminalitat, salut o paisatge), com de lava-luaci participativa (mitjanant entrevistes, grups de treball...), on es recullenels valors i les percepcions subjectius de diferents grups locals, que puguin serrepresentatius de les diferents estructures socials existents. Aix sacaba con-cretant en un document de referncia que serveix de guia per elaborar una

proposta de planificaci urbanstica que tingui en compte aquest impactesocial adaptat a la perspectiva de la societat receptora (Sairinen, 2004).Sigui com sigui, cal trobar mecanismes que tinguin en compte la impor-

tncia de limpacte social que generen els plans i els projectes sobre les socie-tats receptores corresponents. Daquesta manera, es pot arribar a solucionsque, sense renunciar als principis generals de les poltiques pbliques a nivellnacional i regional (cohesi social, desenvolupament econmic i sostenibili-tat ambiental), siguin ms permeables i reconeguin i integrin els valors del

territori tal com sn percebuts per la societat local.

Bibliografia

A, Eva; C, lex; C, Gerard; C, Helena i M, Marc(2007). Per una nova cultura del territori?: Mobilitzacions i conflictes territorials.Barcelona: Icria.

B, Zygmunt (2007). Tiempos lquidos: Vivir en una poca de incertidumbre.

Madrid: Tusquets.B, Henk i V, Frank (eds.) (2003). The International Handbook of SocialImpact Assessment. Cheltenham: Edward Elgar.


18/19




B, Ismael i G, Ricard (coords.) (2002). Gobiernos locales y redes participa-tivas. Barcelona: Ariel.

B, Luigi (1999). Un processo equo per una localizzazione equa. A: B,Luigi i Z, Alberico (eds.). Perch proprio qui?: Grandi opere e opposizio-ni locali. Mil: Franco Angeli, 185-237.

B, Jordi (1986). Por unos municipios democrticos: Diez aos de reflexin crtica ymovimiento ciudadano. Madrid: Instituto de Estudios de Administracin Local.

B, Rabel (1994).A Community Guide to Social Impact Assessment. Middleton:Social Ecology Press.

C, Manuel (1983). La ciudad y las masas: Sociologa de los movimientos socialesurbanos. Alianza: Madrid, 389-453.

F, Antoni (2008). La cultura del No: El conflicte ambiental i territorial a debat.Vic: Eumo.G, Athony (1996).Ms all de la izquierda y la derecha. Madrid: Ctedra.H, Jrgen (1994). Historia y crtica de la opinin pblica. Barcelona: Gili.H, David (1992). Urbanismo y desigualdad social. Madrid: Siglo XXI. (1998). La condicin de la posmodernidad: Investigacin sobre los orgenes del cam-

bio cultural. Buenos Aires: Amorrortu.I, Richard (1977). The silent revolution in Europe: Changing values and

political styles among western publics. Princenton: University Press.

L, Henri (1971). La Rvolution Urbaine. Pars: Gallimard. Versi castellana:La revolucin urbana. Madrid: Alianza Editorial, 1972.N, Oriol (2003). Aqu, no!: Els conflictes territorials a Catalunya. Barcelona:

Empries.R, scar; M, Joel (2003). Bases, mtodes i tcniques per a la participaci

ciutadana. Barcelona: Diputaci de Barcelona.S, Rauno 2004). Assessing social impacts of urban land use plans: from

theory to practice. Boreal Environment Research, 9, 509-517.SCOT (2004).Anuari territorial de Catalunya 2003. Barcelona: Institut dEstudis

Catalans. (2005).Anuari territorial de Catalunya 2004. Barcelona: Institut dEstudis Cata-lans.

(2006).Anuari territorial de Catalunya 2005. Barcelona: Institut dEstudis Cata-lans.



(2010a). Anuari territorial de Catalunya 2008. Barcelona: Institut dEstudisCatalans.

(2010b). Anuari territorial de Catalunya 2009. Barcelona: Institut dEstudisCatalans.

S, Joseph (2002). Globalization and its Discontents. Washington: WW Nor-ton.

T, lex i C, Roberto (coord.) (2006). Una nueva cultura del territorio:Criterios sociales y ambientales en las polticas y el gobierno del territorio. Barcelona:Diputacide Barcelona.

S, Joan (2007). El miratge de la certesa. A:Anuari Territorial de Catalu-nya. Barcelona: Institut dEstudis Catalans.


19/19



T, Sidney (1998). El poder en movimiento: Los movimientos sociales, la accincolectiva y la poltica. Madrid: Alianza Editorial.

S, Philippe (2008). Gopolitique de lamnagement du territoire. Pars: ArmandColin.V, Frank (2002). Conceptualizing social impacts. Environmental Impact

Assessment Review, 22 (3), 183-211.Y-P, Vesa i K, Johanna (2005). The role of local ecological knowled-

ge in sustainable urban planning: perspectives from Finland. Sustainability:Science, Practice & Policy, 1 (1), 3-14.