CASTELLERS RIUDOMENCSCASTELLERS RIUDOMENCS

REPORTATGE: L’AMPLIACIÓ DEL CAP

REPORTATGE: TREBALLS DE RECERCA

FEMPOBLE: LA TROBADA DE SACAIRES

Núm. 508Gener - Febrer del 2014

Preu: 4,50 €

Tr

ob

ad

a d

e sa

ca

ire

sFO

TO: E

lena

Dom

ingo

yEditoraAssociació CulturalAmics de l’Om

649 604 216lom@femsafareig.cat

yrEdaCCiÓLluís BagesArnau CastroElena DomingoGilbert MolonsJesús Torres

ytrEsorEriaRafel Mas

yPubliCitatMarc Salvat606 277 549publicitat@femsafareig.cat

ydissEny i

maquEtaCiÓArnau Olesti

yCorrECCiÓDavid Torres

yWEb David Carrascosa

RepoRtatge

l’ampliació del cappàg. 20

RepoRtatge

castellersriudomencspàg. 12

RepoRtatge

treballs de recercapàg. 26

Foto del mes

la trobada de sacairespàg. 18

y diPòsit lEgalT- 3246- 68

y punts de venda de L’Om:

Estanc del carrer Nou, Llibreria La Cometa, Quiosc Ramon Mallafré, Llibreria El Follet, Llibreria La Plaça i Llibreria Pedra, paper o tisora

En els últims anys, el món casteller està vivint una època daurada. Més enllà de la percepció ciutadana, el boom casteller s’ha convertit en una realitat que es pot comprovar amb xifres. Durant el 2013, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya va arribar a aplegar 79 agrupacions; fins llavors, el rècord havia estat l’any 2003 amb 63 formacions. L’any també es va tancar amb un volum rècord de castells i diades castelleres arreu del país.

El món casteller, símbol viu de la cultura popular catalana i especialment arrelats a les comarques de Tarragona, encarna uns valors que poques activitats saben transmetre tan bé. El treball en equip, la convivència entre edats, el valor cultural, la integració social, l’aprenentatge, el bon ambient, la feina recompensada i, finalment, l’adrenalina de quan els castells surten a plaça, fan que el món casteller sigui molt atractiu. A més, pertànyer a una colla castellera significa donar i esforçar-se per a una feina col·lectiva, però també representa rebre molt més d’allò que dónes.

Trobar valors com els que representen els castells a través dels nostres actes quotidians no sempre és fàcil. Però precisament aquesta és la feina de la cultura en totes les seves expressions. Per aportar-nos allò que falta en la nostra vida diària, per ocupar els buits que no trobem en les nostres feines habituals, per sentir-nos diferenciats i per gaudir dels nostres moments d’oci, la cultura és fonamental en totes les societats.

Parlar de cultura en moments de crisi com els actuals, però, no és fàcil. No hauria de ser precisament en moments com el

d’ara, quan les preocupacions impregnen la societat, que caldria apostar més fermament per la cultura en totes les seves vessants? Les institucions, però, no actuen en aquest sentit. I la cultura popular, com a part de l’entramat cultural i artístic del nostre país, també pateix de la mateixa manera que ho fa la

del moment actual de crisi, no donen prou suport ni difusió a la cultura. No hi ha ganes que això sigui molt gran. Però són poc intel·ligents: els castells són un producte que té molta projecció, però no l’estan aprofitant”.

De la mateixa manera que les institucions tenen un grau molt alt de responsabilitat en aquesta situació, els ciutadans també ens hauríem d’imposar el deure de conèixer i promoure la nostra cultura. I els mitjans de comunicació, en la nostra feina d’informar la societat, hem de fer un exercici d’autocrítica: per veure quin és el nostre paper en la difusió de la cultura, i concretament, de la cultura popular.

Aquest número de L’Om ve carregat de mostres de cultura del nostre territori generades des de Riudoms. Sacaires i castellers representen una petita mostra del gran patrimoni cultural que tenim a Catalunya i que, en temps de crisi, cal defensar més que mai x

CuLtura pOpuLar i Crisi

la redacció

dE l’om i fEmsafarEig.Cat

És una decisió intel.ligent,

asfixiar la cultura, no donar prou

suport a tot allò que ens diferencia

i ens projecta al món?

resta. És una decisió intel·ligent, asfixiar la cultura, no donar prou suport a tot allò que ens diferencia i ens projecta al món? Especialment representativa és l’afirmació del Josep Pallarès, casteller, un dels testimonis del reportatge central d’aquest mes: “Els polítics, aprofitant-se

Revista local de Riudoms des de l’any 1968.Premi Gaziel de periodisme (1984), Premi Andreu de Bofarull (1985), Premi Ventura Gassol (1994), Premi Gaudí de periodisme (2002), Premi Pau Font de Rubinat (2012)Membre fundador de l’ACPC

y amb El suPort dE

Ajuntament deRiudoms

Nota de l’editora:

L’Om no es fa responsable de les opinions reflectides en els articles que van signats ni s’identifica necessàriament amb els punts de vista expressats pels seus col·laboradors.

L’Om no publicarà articles que tinguin a veure amb temes personals o amb disputes entre parts físiques i/o jurídiques de caràcter privat, administratiu o judicial.

La Redacció es reserva el dret a decidir en tot moment si es publiquen o no els articles rebuts. L’equip de la revista també anima a tots els lectors a enviar opinions i propostes sempre i quan es respectin els punts citats anteriorment.

· 76 · Calaix dE sastrE

Aconseguim la màxima qualitat dels nostres productes amb el control de tot el procés de producció, des de la cria de les aus fins a l’entrega del producte final als nostres clients. Tot això perquè gaudeixi de la millor carn de pollastre.

Alimentació natural a base de cereals

Mytidasa, s.L. · Planes del Roquís,110 · Tel. 977 850 140 · 43330 Riudomscomercial@mytidasa.com · www.grupcrusvi.com

CONSERVAR ENTRE 0 i 4 ºC

Mytidasa, S.L. Planes del Roquís,110

Tel. 977 850 14043330 Riudoms

Pollastre de creixement lent

De ploma rossa

Alimentació natural a base de cereals

ES10-04082/T

CE

Pollastrede CriançaTradicional

Amb la garantia de:

yCuriositats

els duquins

yEl llibrE dEl Club dE lECtura

la pell freda

D’entre les nombroses frases cèlebres de Nelson Mandela, n’hi ha una que té molt a veure amb la novel·la La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol: “L’home valent no és aquell que no sent por, sinó aquell que conquereix aquesta por”. I és que la història, una combinació de clàssics com Dr Jekyll i Mr Hyde i Robinson Crusoe, se sustenta principalment en el tema de la por. En aquesta emoció que experimentem els éssers humans quan ens trobem desprotegits en un entorn desconegut. Davant la por podem escollir dues opcions: enfrontar-nos-hi o fugir. El protagonista de la història prefereix la primera,

simplement perquè no té cap altra elecció en trobar-se en una illa allunyada de la civilització, habitada per un home solitari i misteriós i abordada per una espècie d’amfibis de pell freda que

amenacen la seva existència. A partir d’aquest xoc “social” començarà una lluita per la supervivència de l’ésser mitjançant l’ús de la força i la subordinació dels febles, i també pel triomf de l’amor. A poc a poc, el protagonista experimentarà una

transformació moral que l’anirà allunyant progressivament de la seva societat. La pell freda és una novel·la de ficció molt interessant per adonar-nos de com canvia l’ésser humà quan és desposseït del seu medi social i cultural. Una història cruel i a la vegada atractiva que captiva des del principi i, fins i tot, temps després d’haver-la llegit x

una lluita per la

supervivència de l’Ésser i tambÉ pel triomf de

l’amor

yoPiniÓ

borsa no és economia

Aquests primers dies de l’any, el nostre selectiu de la borsa espanyola, l’Ibex 35, ha pujat més d’un 6%. Una pujada que feia més de 5 mesos que no succeïa i amb un nivell que no vèiem des de mitjan 2011. Em pregunto el motiu d’aquest optimisme que revelen els mercats financers i si realment la borsa reflecteix la situació real de com està l’economia espanyola avui en dia.

En el cas de l’Ibex 35, el componen en major part empreses que estan internacionalitzades, i remarco “ i n t e r n a c i o n a l i t z a d e s ”, perquè com fa poc va publicar el Banc Mundial, el creixement mundial previst per aquest 2014 és del 3,2%. Un creixement moderat i constant, que fa que la classe mitjana a nivell mundial estigui en rècord històric. Per tant, empreses com BBVA, Santander o Telefónica, que tenen el 70% del seu negoci a fora d’Espanya i de la UE, es veuen beneficiades pels seus negocis arreu del món, on cada vegada la pobresa ofereix símptomes de millora i la classe mitjana augmenta.

Sovint comparem la borsa amb la economia del país, sense tenir en compte l’origen dels seus beneficis. No obstant, no queda exclòs l’efecte econòmic dels mercats. Sinó, recordem els anys 2009-2012.

elisabet cRos ComuniCadora i

antroPòloga

Als pressupostos municipals del 2014 es preveu que s’arrangin els carrers Nou i Sant Jaume com ja s’ha fet al Beat, Sant Isidre o Arenal, respectant les llambordes. Els carrers foren empedrats entre el 1949 i el 1959, però passat els anys corrien veus que deien que aquell tipus de paviment tenia una neteja difícil, perjudicava la suspensió dels cotxes i les dones patien “el greu problema” del travament dels talons de les sabates. Amb aquest argumentari al Ple del 9 de desembre de 1983 es va decidir per unanimitat cobrir

d’asfalt els carrers empedrats. Arran d’això el Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar, el Grup de Joves de Riudoms i 90 veïns van adreçar cartes als representants del consistori i altres organismes de la Generalitat perquè reconsideressin l’obra. Finalment es va optar per una solució intermèdia: el manteniment de les llambordes amb el fixament per una capa de formigó, com es pot veure al carrer Major.Qui sap si la polèmica passada ha influït a l’hora de mantenir aquest element arquitectònic en les actuals reformes x

lluís maslliCEnCiat En administraCiÓ i dirECCiÓ d’EmPrEsEs

GilberT Molons

PolitòlEg

volsrebre la

revistal’om a

casa?

per subscriure’t pots fer-ho a través

de correu electrònic a lom@femsafareig.cat o

per telèfon al 649 604 216

· 98 · Cultura

JOaquim ChanChO, pintOr desCOnegut

Ha vegades la vida que portem i els èxits que aconseguim poden fer-nos invisibles a ulls de qui ens han vist créixer. Marxar de casa aviat, canviar sovint de direcció o tenir una feina que requereixi viatges constants poden desenganxar-nos del lloc on pertanyem, llançar-nos a la fama a ulls de molts i convertir-nos en un estranger a la vista dels qui van créixer amb tu. “Ningú és profeta a la seva terra”, diuen.

Joaquim Chancho és un pintor riudomenc del que alguns hauran sentit parlar, d’altres hauran conegut i a molts ni tan sols els sonarà. La seva obra, guardonada amb diversos premis de prestigi, pot trobar-se en el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, en col·leccions de la Fundació La Caixa i en múltiples exposicions que s’han anat realitzant al llarg i ample del territori català, espanyol i internacional (Estats Units, Mèxic i Corea, entre d’altres països). A Riudoms, però, se’l coneix poc.

Qui és Joaquim chancho?Joaquim Chancho va néixer a Riudoms el 1943. Va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, on va començar a guanyar els primers premis de pintura. El 1966 va fer la primera exposició, ben a prop del seu poble de naixement, al Centre de Lectura de Reus. El seu estil, que havia començat sent paisatgístic, ja avançava cap a la deconstrucció poligonal que tant el caracteritza avui en dia. Els anys 70 van ser ben moguts, des d’un viatge a París gràcies a una beca de la Fundació d’Art CastellBlanch fins a la participació en el “Pintura 1” de la Fundació Joan Miró de Barcelona. En canvi, el 1980 va entrar en un període de crisi, durant el qual va obrir un taller de fotomecànica que tancaria set anys després, el mateix any que guanyava el Primer premi de Pintura de la Biennal de Tarragona. Posteriorment es va convertir en Doctor de Belles Arts per la Universitat de Barcelona, on exercí de professor titular. El seu èxit creixent el va dur a exposar amb bona acollida al MACBA i al Centre d’Art Santa Mònica. L’any 2000 es va convertí en

“va haver de passar un temps perquè

llencÉs per la borda tot el que

havia après a belles arts”

l’obra de joaquim chancho ha

evolucionat des dels seus inicis, per bÉ que sempre s’ha

mogut en el marc de l’abstracció.

Catedràtic en Belles Arts, i durant l’última dècada ha participat en un bon grapat d’exposicions, que van culminar el passat 2013 amb la publicació d’un llibre titulat “Desplaçaments de la pintura”.

entre la línia i la geometria La firma de tot pintor són els quadres que pinta i l’estil en el que es mou. Com en molts artistes, l’obra de Joaquim Chancho ha evolucionat des dels seus inicis, per bé que sempre s’ha mogut en el marc de l’abstracció. Els seus quadres ens mostren formes geogràfiques sobre tot tipus de fons de colors múltiples. Algunes línies avancen en zig-zag, d’altres formen polígons que semblen moure’s per sobre de la tela on estan dibuixats. Es troben, s’allunyen, es repelen de forma abrupta o s’atrauen com si fossin imans. José Luis Molina González, professor i investigador

La pintura de Joaquim Chancho mescla colors i geometria descomposada.Foto: Cedida

de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, parla de l’estil de Chancho com una reflexió espiritual del pintor, d’una “canalització per l’estudi d’un mateix i la relació amb l’entorn”: “La seva pintura dual marca un terreny propi en l’abstracció contemporània, gràcies al seu camí transitat per verticals, horitzontals i corbes sinuoses que dinamitzen la superfície pictòrica”, explica Molina.

l’ensenyament d’una cosa innata“Vaig estudiar Belles Arts, i a l’acabar va haver de passar un temps perquè llencés per la borda tot allò que havia après”. Amb aquesta contundència es referia Chancho a la tasca docent que va rebre quan estudiava. En una entrevista per al blog La Mullena, l’artista comentava que sovint es trobava amb la diatriba de pintar dues obres diferents, una feta seguint les indicacions que li donaven a classe i una altra amb el seu propi estil. Per això, quan es va convertir en professor de la Universitat de Barcelona, va intentar que les seves ensenyances no anessin destinades a dir als alumnes què havien de pintar, sinó a fer-los reflexionar i pensar en el que ells mateixos volien fer i per què ho volien fer. “S’ha d’anar amb molt de compte perquè la tradició no et condicioni i no et faci tornar a fer allò que ja s’ha fet”, explicava.

Aquests dies, l’Hospitalet de Llobregat acull la darrera exposició de Joaquim Chancho, titulada “Dibuixa una línia i segueix-la”. Hi trobem el bo i millor dels quadres del pintor riudomenc, sempre amb la geometria, els polígons i les línies com a base. És una oportunitat per descobrir les obres d’un artista molt valorat i desconegut per la gent del poblex

“Dibuix 10”, 2006 .Foto: Cedida

arnau casTro

Estudiant dE PEriodismE

· 1110 · brEus

L’associació Súmate es va presentar el passat divendres 24 de gener a la Sala Multiús del Casal Riudomenc, amb un audiovisual i els testimonis de diferents integrants d’aquest col·lectiu.

L’associació Súmate es va crear el passat 2013 com a col·lectiu de persones immigrants a favor de la celebració d’una consulta democràtica sobre la independència de Catalunya i a favor d’aquesta independència. La majoria d’integrants de l’associació són immigrants o descendents de les onades migratòries que hi va haver a Catalunya provinents de la resta de l’Estat Espanyol i és per això que la voluntat de l’associació, tal i com van explicar els seus representants, és explicar el procés sobiranista als sectors castellanoparlants, per desmuntar “les mentides sobre la persecució lingüística i social que s’expliquen als mitjans de comunicació d’àmbit estatal”. Durant la presentació, també van remarcar que no estan lligats a cap partit polític i que no es beneficien de cap subvenció pública.

Amb aquesta voluntat, es va fer un acte al Casal Riudomenc sota el títol “¿Qué Cataluña queremos?” amb la col·laboració logística de Riudoms per la Independència - Assemblea Nacional Catalana. L’acte va ser presentat pel riudomenc Eusebio Ruiz, que com va explicar, era immigrant de la Solana a Riudoms i es sentia plenament identificat

presentació de súmate a riudoms

Jesús Torres

amb el col·lectiu de Súmate. Es va presentar també l’audiovisual que va donar molta difusió de l’entitat a través de les xarxes socials arran de la seva presentació, on diverses persones expliquen els seus motius per estar a favor de la independència de Catalunya. Posteriorment, fins a quatre representants de l’entitat, provinents

de diversos punts de la geografia catalana, van explicar, íntegrament i en castellà, els seus testimonis personals sobre l’arribada i acollida a Catalunya, la bona relació entre els castellanoparlants i els catalanoparlants i van exposar diversos motius per estar a favor de la independència, des del punt de vista democràtic, econòmic, etc. L’acte, que va comptar amb l’assistència d’una seixantena de persones, va tenir poca afluència de riudomencs castellanoparlants.

Per últim, els ponents de la xerrada, van afirmar que l’associació, a banda de seguir creixent a nivell d’associats per a la seva viabilitat econòmica, tenia voluntat de continuar treballant una vegada s’hagi celebrat la consulta sobre la creació d’un nou Estat Català independent x

la voluntat de l’associació És

explicar elprocÉs sobiranista

als sectorscastellanoparlants

L’acte “¿Qué Cataluña queremos?“ a la sala multiús del Casal RiudomencFoto: Jesús Torres

La nova gasolinera està situadaa l’antiga ComarcalFoto: Jesús Torres

En un local comercial situat a la cantonada entre el carrer Gaudí i el carrer Sant Isidre s’alberga un nou negoci riudomenc del sector de l’hostaleria, la creperia Katacrep. En Josep Llurba, actual arrendatari del Bar del Casal Riudomenc, va obrir aquest establiment el passat mes de novembre amb una festa d’inauguració, on van rebre la benedicció del mossèn Josep Mateu. Aquest nou bar ofereix en la seva carta

El passat 27 de gener va entrar en funcionament una nova estació de servei del Bon Àrea, del grup Guissona. Tot i no estar situada en terme riudomenc, aquesta tindrà un impacte local bastant important, ja que està situada a la principal via de Riudoms, a la carretera T-310, que connecta el nostre poble amb la capital reusenca. La construcció d’aquesta estació, està emmarcada en les diverses obres que està fent el grup Guissona a l’antiga Comarcal, que va ser adquirida en subhasta per la corporació guissonenca fa uns anys. L’empresa també

Katacrep, nova creperia a riudoms

Jesús Torres

entra en funcionament una nova gasolinera

Jesús Torres

tot tipus de creps, complementada també per plats combinats, llesques o tapes. Tal i com explica en Josep, ha decidit tirar endavant aquest negoci ja que aquest producte no s’oferia al poble i perquè “les creperies tenen un clientela fidel, sempre que es serveixi un bon producte” fent de l’elaboració de creps el fet diferencial d’aquest nou establiment.

A càrrec de Katacrep hi haurà la Micky, amb una àmplia experiència en el món de la restauració, mentre que en Josep continuarà a càrrec del Bar del Casal mentre el contracte d’arrendament segueixi en vigor. En Josep explica que ha decidit obrir aquest establiment “perquè fa molt de temps que ho tenia

té prevista, des del 2012, la construcció d’un supermercat i un restaurant.

Però l’accés a aquestes instal·lacions queda restringit als vehicles que vagin en sentit Reus-Riudoms, pel mateix accés que el del restaurant Mas Sedó. Això provoca que els usuaris que provinguin de Riudoms, si volen accedir a les instal·lacions, hagin de fer un canvi de sentit a la rotonda d’entrada a Reus. Tot i això, la sortida del complex permet la incorporació a la carretera en els dos sentits de la marxa.

Aquesta estació inclou el servei de venda de combustible i de punt de rentat. A més, aquests ofereixen el servei les 24 hores del dia, ja que el pagament el fa l’usuari mitjançant els panells tàctils de què disposen els diferents sortidors de gasolina x

en ment” i exemplifica que “els pagesos d’aquest poble sempre porten diverses finques, per tant no ha de ser problema compaginar els dos locals”. Actualment la creperia Katacrep obre de dimarts a diumenge, de 2/4 de 5 fins a les 11 de la nit. A banda d’estar pensada per oferir sopars, també està oberta com a servei de cafeteria i tenen la idea de, quan el temps ho possibiliti, oferir servei de terrassa als porxos de la plaça petita.

Com a producte estrella, la Micky ens explica que la crep que està tenint molta sortida aquestes primeres setmanes ha sigut la Mozart, una crep dolça de xocolata equatorial, licor de xocolata i sucre de llustre x

tocant el cel amb la mà · 13

y RepoRtatge

TíTolsubtítol

foto: Cedida

eL testimOni de riudOmenCs que fOrmen part de COLLes CasteLLeres arreu deL país

començar a fer castellsMolt sovint, quan algú entra en una colla castellera ho fa per una combinació entre la curiositat i la fascinació pels castells, i perquè coneix algú que l’anima a provar-ho.

“De petit acompanyava el meu pare a fer castells als Xiquets de Reus, tot i que jo mai vaig fer res com a canalla de la colla. No va ser fins que vaig anar a viure a Tarragona que em vaig decidir a tornar-hi i a anar a totes”, explica el Pere Escoda, riudomenc de 22 anys que forma part de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. El Pere jugava a futbol a la Pobla de Mafumet, i allà dos amics que en formaven part el van convèncer de tornar-hi. Ja portava un temps plantejant-se tornar als castells, però a Tarragona, on va anar a viure, hi ha quatre colles i no sabia a quina anar. “Dubtava entre la Colla Jove Xiquets de Tarragona o els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, el barri on visc”, explica. Quan va conèixer aquests amics, però, va decidir entrar a la seva colla actual, amb 17 anys.

El Josep Pallarès té 31 anys, i des del 1997 forma part dels Xiquets de Reus, on actualment és cap d’actuacions. També va entrar a la colla en conèixer algú que en formava part. “Sempre m’havien agradat els castells. A la Fira de Riudoms els podia veure allà mateix, i aquell any durant l’actuació en directe em vaig trobar l’Eudald Salvat que em va convidar a anar-hi”, explica.

Una altra opció molt comuna és entrar a través de colles castelleres universitàries. La majoria d’universitats catalanes tenen una o més agrupacions, i els seus membres en formen part perquè són estudiants o professors d’aquella universitat. És el cas del David Aguadé, de 26 anys, que va tenir el primer contacte

amb els castells amb els Ganàpies, la colla de la Universitat Autònoma de Barcelona, el febrer de 2010. “Un company meu de carrera va entrar-hi uns anys abans i em va dir que m’hi sumés. Fins aquell moment els castells era un món desconegut, no en sabia res. Però entres allà, fas molts amics i et va agradant aquest món”, explica el David. Uns companys dels Ganàpies formaven part dels Xiquets de Reus, i per proximitat amb Riudoms, el van animar

“ni per nivell social, ni per

nivell cultural o per físic: els

castells no exclouena ningú”

tocant el cel ambla mà

És difícil de quantificar, però es creu que a catalunya hi ha més de 8.000 persones que fan castells, en més de 70 colles diferents. els valors que rodegen els castells són coneguts per molta gent, però el món casteller és molt més que l’esforç i sacrifici de construir torres humanes. tot i que a Riudoms no hi ha cap colla, nombrosos riudomencs han format part d’agrupacions castelleres en diferents parts del territori català al llarg de la història, o en són part actualment. com van començar? Què significa per ells formar part d’una colla castellera? i quins han estat els moments més intensos de la seva trajectòria al món dels castells?

yPer què fem castells?

Les primeres referències a les torres humanes, als castells com els coneixem actualment, es troben molts anys enrere: al segle XV. Les moixigangues, que encara avui en dia es troben en alguns llocs del País Valencià, i el “Ball de valencians”, semblen ser l’arrel dels castells, quan les torres humanes es feien a l’acabar balls o processons religioses.

La tradició castellera es va introduir pel sud de Catalunya, on van començar les primeres actuacions. Valls i Tarragona van ser poblacions pioneres a tenir colla castellera. Poc a poc, la tradició es va anar estenent cap al Penedès i cap al centre de Catalunya, i ja al segle XIX, Valls, Tarragona i Vilafranca aglutinaven les principals actuacions i colles castelleres. De mica en mica, però, van anar sorgint noves colles en zones més apartades del bressol casteller. La rivalitat entre agrupacions va fer que s’anessin fent castells cada cop més difícils.

Tot i que no hagi estat mai a Riudoms directament, és a les nostres comarques on s’aglutina més tradició i moviment entorn del món casteller, des de l’any 2010 declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

a provar-ho. El setembre d’aquell mateix any va entrar a format part de la colla reusenca. Al cap d’un any i poc, el seu germà Lluís Aguadé, de 30 anys, també va començar als Xiquets. “Feia anys que volia començar, però com que feia altres activitats en aquells moment, veia que no podria involucrar-m’hi amb el temps suficient. Per això ho vaig deixar fins a disposar de més temps per gaudir-ne completament. Tot i amb això, sempre he anat a veure diades castelleres quan he pogut i algun cop havia anat a donar un cop de mà als Xiquets quan actuaven aquí a prop”, explica el Lluís.

L’Artur Recasens, riudomenc de 24 anys, també va entrar a la colla de la universitat

y rEPortatgE

el 3 de 9 aMb folre aixecaT pels xiqueTs de reus duranT l’úlTiMa diada del Mercadal. foTo: cedida

tocant el cel amb la mà · 1514 · rEPortatgE

on estudiava, la Rovira i Virgili. “A mi tot allò relacionat amb la cultura popular catalana sempre m’ha agradat, però els castells sempre els havia vist com de lluny. No m’havia cridat prou l’atenció per apuntar-m’hi”, explica. El fet de necessitar crèdits de lliure elecció per completar la carrera, que es podien aconseguir amb activitats d’aquest tipus, el va portar a sumar-se als Pataquers de la URV. Va ser l’any 2007, quan es va fundar la colla.

L’Aïna Munné va estar durant una temporada assajant amb els Castellers de Sants, coneguts com a Borinots. “Ja feia temps que veia que assajaven al meu barri, al pati d’una escola, i un dia després de la feina m’hi vaig apropar. Vaig tenir una càlida benvinguda i no va passar ni un minut que ja m’havien convençut per enfundar-me una faixa. Vaig decidir començar només veient l’ambient que s’hi respirava”, explica aquesta riudomenca de 25 anys. El David Aguadé i el Josep Pallarès fent dos pilars de 4 simultanis.

Foto: Cedida

conegut els que són els meus millors amics, gent de tot Catalunya: de Terrassa a Sants, passant per Valls, Girona, les Terres de l’Ebre...”, explica. “Les colles es bolquen en l’àmbit social, des de fer jornades solidàries per recollir aliments fins a muntar festes en locals”, assegura.

En la construcció d’un castell, tothom en pot formar part d’una manera o altra. “Els castells inclouen a tothom. Ni per nivell social, ni per nivell cultural o per físic: els castells no exclouen a ningú”, explica el Josep Pallarès, que posa com a exemple que en pot formar part una persona que gairebé no es pot permetre pagar la quota de socis, fins a un president del Parlament de Catalunya. Gent de tots els físics i de totes les edats. “Estàs parlant

amb un nen de 4 anys, et gires i parles amb una persona de 80 anys. O amb una persona de dos metres que no és gens hàbil en cap altre esport però que té una funció molt important pel seu físic i per la força que té”, assegura.

“Allò que més m’agrada dels castells és que tothom hi té un lloc. Cada persona té una constitució i unes habilitats diferents que es descobreixen i utilitzen per formar una estructura sòlida. Cada castell és diferent, únic. Ho trobo fascinant!”, explica l’Aïna Munné.

En Lluís Aguadé també opina que el sentiment de pertànyer a un grup de gent molt gran amb diferents edats, ideologies i nivells socials és el millor dels castells. “En el moment d’enfaixar-se, tots ens sentim iguals i anem a fer el mateix”, explica.

“quan un És casteller poc o

molt, d’una manera o una altra, sempre segueix vinculat als

castells”

la vessant social dels castellsEntrar en una colla castellera comporta submergir-se en el coneixement del vocabulari i de la pràctica de la construcció dels castells, assajos diversos cops per setmana i un treball molt laboriós per poder treure’ls a plaça. Però allò que, segons tots els testimonis, acaba captant a més gent és la vessant social dels castells. “Normalment quan entres en una colla et sents una mica desplaçat, hi ha un munt de gent que es coneix entre ella però tu no els coneixes. El més sociable sempre et ve a saludar, sempre et sents molt acollit des del primer moment. Després vas coneixent gent, vas fent amics i comparteixes moltes coses amb ells. Acaba sent com una segona família “, explica el David Aguadé.

El Pere Escoda explica que allò que li agrada més dels castells és fer-los, però també la gran quantitat de coses que comporta en les relacions socials. “He

yCastells per a la història

Tot i l’esforç i el sacrifici que suposa fer tots els castells, sempre n’hi ha que es recorden per sobre de la resta. A l’última diada del Mercadal, els Xiquets de Reus van descarregar el 2 de 8 amb folre, el 3 de 9 amb folre i el 5 de 8, un èxit que va convertir la diada en un dels moments més dolços de la colla en els últims anys.

El 3 de 9 amb folre només s’havia descarregat un cop, l’any 1996. Les dues vegades que s’ha pogut completar aquest castell una posició, als terços, ha estat ocupada per riudomencs. L’any 1996 ho va fer el Xavi Pérez, conegut a la colla com a Xavi Riudoms, i el 2013 ho va fer el Josep Pallarès.

Agafant-li una cama al Josep, al folre, hi havia el David Aguadé. “De l’eufòria, amb encara el castell a dalt, em van començar a tremolar les cames. L’anàvem descarregant, i la gent de sota meu es començava a bellugar. Va ser una gran festa, vaig baixar d’aquell castell afònic, de tant com havia cridat”, explica. Pel David, ha estat el moment més intens de la seva trajectòria castellera, tot i els nervis que es van viure primer. “Aquell dia, abans de començar, tothom estava molt eufòric i molt nerviós alhora, era una situació molt estranya”, assegura.

El Pere Escoda, de la Colla Jove Xiquets de Tarraona, també recorda un castell concret amb més intensitat que tota la resta. Va ser el 5 de 9 amb folre a la Diada de Santa Teresa de 2012

al Vendrell. “Dins de la colla mai havia fet gaire cosa més que ajudar la resta, però en cap d’aquelles posicions on tothom li agrada estar: al folre”, explica el Pere. Era un castell que la Colla Jove encara no havia aconseguit descarregar. Uns moments abans de carregar-lo, un integrant de l’equip de pinyes li va dir: “Pere, vas al folre del 5 de 9, d’acord?”. Al cap d’una estona ja ho celebraven. “Va ser especial, va ser el meu primer folre i ho feia al costat dels meus amics. Recordo que al baixar ens vam abraçar amb tots els companys, fent-nos petons i caient-los les llàgrimes”, explica el Pere. De broma, portava tota la temporada dient als seus amics que no descarregarien el castell fins que ell no anés al folre. “No es pot descriure, però perquè s’entengui: va ser com jugar la final de la Champions amb el Barça i guanyar-la”, explica.

Des d’aquest primer castell al folre que va fer, el Pere ha pujat a molts folres, del 3 de 9 amb folre, del 5 de 9 amb folre... amb tots els castells descarregats. “Sempre rèiem amb els meus amics a la colla fent conya de la meva efectivitat: tenia el 100% dels folres descarregats, cada cop que hi anava el descarregàvem”, explica. L’últim folre de la temporada, però, va caure. “Vaig acabar amb 16 de 17 folres descarregats”.

Pel Lluís Aguadé, el moment de més intensitat va ser actuar al Concurs de Castells de Tarragona el 2012. “Fer castells allà, amb la plaça a rebentar de gent, amb moltes colles més... va ser espectacular. I sobretot l’alegria de la nostra colla, perquè vam descarregar el 2 de 8 amb folre, un castell que feia molts anys que la colla no descarregava. Va ser un dia rodó!”, explica.

segons tots els testimonis, allò que acaba

captant a mÉs gent És la

vessant social dels castells

y“Com si fossis un esportista famós”

D’anècdotes, en una colla castellera, n’hi ha moltes. Però el Lluís Aguadé en recorda una de curiosa. “Va ser a l’actuació que vam fer aquest estiu a Barcelona per les festes de Gràcia. A l’acabar hi havia molts turistes, sobretot japonesos, que et demanaven de fer-se fotos amb tu i et donaven la mà com si fossis un esportista famós. Va ser una situació molt divertida!”, explica.

el pere escoda al folre duranT una acTuació aMb la colla Jove xiqueTs de

TarraGona.foTo: cedida

tocant el cel amb la mà · 1716 · rEPortatgE

més implicació ciutadana en les colles permetria anar més enllà. “A una colla castellera sempre es vol fer un castell més gran del que s’ha fet. Però el factor limitant és el nombre de persones: falta que més gent vulgui venir a la colla”, explica el David Aguadé.

I els polítics, ja fan prou pel món casteller? Tot i que Tarragona es vulgui convertir en una de les ciutats de referència dels castells i vulgui incorporar-los com un dels seus atractius turístics principals, el Pere Escoda opina que hi ha moltes coses a fer. “És indignant que es vulgui fer de Tarragona el bressol dels castells i que una de les actuacions més importants s’hagi de suspendre per falta d’ambulàncies”, explica. L’agost passat, la diada de Sant Magí es va cancel·lar per aquest motiu. “També és impresentable que no hi hagi cap autoritat en places importants com el Catllar. I cada cop es retalla més en la partida de l’Ajuntament per les colles. Crec que s’ho haurien de replantejar una miqueta, tot plegat”, assegura el Pere.

A més de ser un element de cultura popular amb molta tradició, els castells tenen un potencial molt gran: la seva espectacularitat té una gran projecció internacional. Però per aconseguir-ho cal voluntat. “Els polítics, aprofitant-se del moment actual de crisi, no donen prou suport ni difusió a la cultura. No hi ha ganes que això sigui molt gran. Són poc intel·ligents: els castells són un producte que té molta projecció, però no l’estan aprofitant”, explica el Josep Pallarès. Una situació que, en molts casos, també es dóna en altres entitats sense ànim de lucre. “La majoria de problemes són per incompliment dels acords a què arribem amb les institucions. Molts d’ells econòmics, i si a això s’hi afegeixen els moments difícils que passen les entitats, la seva gestió es complica molt”, opina el Lluís Aguadé.

I a Riudoms? El Josep Pallarès creu que l’aposta de les institucions hauria de ser clara: “Jo emplaço a l’Ajuntament a organitzar cada any una diada castellera pròpiament, amb tres colles i tot plegat, no només una exhibició al pati de l’escola per la Fira. Tenim una plaça brutal!”.

“sempre que alguna cosa no m’ho impedeixi”“Quan un és casteller, poc o molt, d’una manera o una altra, sempre segueix vinculat als castells”, assegura el Pere Escoda. Potser és per aquest motiu que molts dels testimonis es veuen molts anys més al món casteller. “La meva participació als castells crec que només ha començat. Si no és perquè hagi de marxar a viure fora, per motius de salut o alguna cosa semblant crec que sempre estaré vinculat als castells”, explica.

El David Aguadé també pensa el mateix. “Vull continuar, sempre que no hi hagi alguna cosa, una causa de força major, que m’ho impedeixi. Per mi, tants anys com pugui”, assegura. El moment dolç que travessen els Xiquets de Reus fa que molts castellers pensin d’aquesta manera. “No em veig fora, ni m’hi vull veure fora. M’agradaria agafar més responsabilitats dins de la colla”, explica el Josep Pallarès. Al Lluís Aguadé també li agradaria estar-hi molts més anys. “Mentre disposi de temps per poder estar-hi involucrat en la mesura que vull, no tinc intenció de deixar-ho”, assegura x

yRiudomencs alsXiquets de Reus

Una de les colles castelleres amb més presència riudomenca al llarg del temps ha estat la dels Xiquets de Reus. L’any 1997, la revista L’Om va escriure un reportatge titulat “Els xiquets de Reus de Riudoms”.

En aquella època diversos riudomencs formaven part de la colla, entre ells l’Eudald Salvat, actual regidor de Cultura. “La Joana i jo vam entrar als Xiquets de Reus l’any 1996. El cap de colla era l’Ernest Benach. Jo encara en sóc soci i alguna vegada a l’any puc anar a alguna actuació”, explica.

A més d’ells, en aquella època altres riudomencs formaven part de la colla: el Josep Maria Guinjoan, l’Helena Garzón, el Xavi Pérez (conegut a la colla com a Xavi Riudoms), el Jaume Escoda i la seva dona Alícia, l’Elisabet Salvat, la Verònica Moragas i l’Ivan i l’Aroa Gertrudix.

“És indigne que es vulgui fer de tarragona el bressol dels castells i que una de les actuacions mÉs importants

s’hagi de suspendre per falta d’ambulàncies”

l’egoisme, la part negra del món castellerTot i les coses bones que té formar part d’una colla castellera, també hi ha una cara negativa: els egoismes. “La gent que no fa castells es pensa que l’important és qui puja, però no, perquè la pinya també és molt important. No sempre tothom pot pujar, i a vegades això crea egos i amiguismes dins de la colla”, explica el David Aguadé. Tot i que ell pensa que dins dels Xiquets de Reus això no passa, creu que aquestes situacions es poden donar perquè tothom vol pujar. Com en un equip de bàsquet o futbol: tothom vol jugar minuts.

“El jo mano, puja qui jo vull és un error, hauria de fer-ho aquell qui s’ho treballa i té la mida òptima. El que menys m’agrada dels castells són les jerarquies que hi ha a les colles, els amiguismes a l’hora d’aconseguir un lloc dins del castell”, assegura el Pere Escoda.

Una altra cara negativa dels castells són les caigudes que, alguns cops, poden trencar la màgia d’una diada castellera. Tot i que un castell només es porta a plaça quan està prou preparat, són situacions inesperades que poden passar. “Una vegada una colla de Gràcia va tenir una caiguda i vam haver de deixar l’actuació perquè un home s’havia fet mal. Et deixen amb una mica de mal regust de boca, les caigudes”, explica el David Aguadé.

yL’enxaneto “punky”

Les colles castelleres universitàries són un gènere especial dins de les agrupacions que es dediquen a fer castells. Com que no hi ha canalla, les persones adultes han de fer totes les funcions, incloses les de l’acotxador o l’enxaneta. Això suposa una dificultat molt gran per aixecar castells alts, perquè el pes, la mida i l’edat dels que pugen al capdamunt és més gran.

L’Artur Recasens va fer d’enxaneta durant una temporada als Pataquers de la URV, i li deien “l’enxaneto punky”. “A les diades d’hivern feia molt de fred. Una vegada em vaig posar la dessuadora a l’hora de pujar perquè estava gelat, i em vaig posar la caputxa al cap. A l’arribar a dalt de tot, quan vaig aixecar la mà, vaig ensenyar els dits índex i petit, a l’estil punky”, explica l’Artur. “Quan vaig baixar van venir caps d’altres colles castelleres i em van començar a renyar que m’havia saltat totes les tradicions. Mentrestant altres m’aplaudien!”.

“els polítics són poc intel.ligents: els castells són un

producte que tÉ molta projecció,

però no l’estan aprofitant”

tenen prou suport, els castells?Tot i ser una tradició molt arrelada a casa nostra, durant els últims anys s’està vivint una autèntica època d’or dels castells. Creix el nombre de castellers, de colles i de persones que veuen les diades a les places. “Posa la pell de gallina veure la gentada que gaudeix i aplaudeix en llocs com la plaça de les Cols, la plaça de la Font o la plaça Vella del Vendrell”, explica el Pere Escoda. Tot i amb això,

elena doMinGo

PEriodista

y foto dEl mEs

16a trobada de sacaires de catalunya

La Banda de la Germandat del Sant Ecce-Homo de Tarragona va ser una de les agrupacions que va formar part de la 16a Trobada de Sacaires de Catalunya, que cada any es converteix en un dels principals punts de trobada de músics i bandes relacionades amb aquest instrument. La banda tarragonina està formada per caixes, tabals bombos i sacs de gemecs x

foto: Elena Domingo

l'ampliació del cap · 21

foto: David Carrascosa

y rEPortatgE

el cap s’amplia per millorar l’atenció al pacient

una estructura amb força històriaDe CAP, a Riudoms, n’hi ha hagut des del 1995, però per buscar els inicis del tractament clínic al poble caldria anar molt més enrere. Abans, les consultes mèdiques es feien en els dispensaris dels metges de la vil·la, un servei que va quedar obsolet a mesura que s’incrementava el nombre d’habitants. Ben aviat faltaven mans i condicions òptimes per atendre els pacients. Per tot plegat es va construir un Centre d’Assistència Primària de 670 m2 que va assumir l’atenció mèdica de tot un poble durant divuit anys, fins que les queixes

derivades de la falta d’espai, comoditat i problemes vinguts de la vellesa de la construcció van fer que l’Ajuntament, juntament amb els consistoris de tots els pobles que conformen l’Àrea Bàsica de Salut de Riudoms, decidís tirar endavant les obres per l’ampliació i reforma de l’edifici. L’objectiu era que l’espai guanyat permetés millorar el servei que s’ofereix a la població i donés, a la vegada, més capacitat de resolució al personal sanitari. El passat novembre, l’Hble. Sr. Francesc Homs, Conseller de Presidència i Portaveu de la Generalitat de Catalunya, donava per inaugurada la primera part d’aquestes obres, la de l’ampliació del centre. En el transcurs d’aquest any

gestió que això comportava. El contrapunt que ha generat més comentaris és la falta d’una àrea de radiologia, principalment per la falta de necessitat del mateix en un centre primari com el de Riudoms, ja que els tractaments en els que es fes ús de la radiologia sempre s’acabarien derivant en un hospital. El director del centre i doctor en pediatria, José Ángel Bilbao, ho argumenta explicant que no s’ha de buscar un centre primari de gran tecnologia, sinó que l’objectiu és que dins de la tecnologia existent es pugui ser més resolutiu. “Encara que ara pugui semblar una macroestructura, cal tenir en compte que, quan estigui tota l’obra feta, amb prou feines quedaran consultes lliures”, afegeix.

L’ampliació ha permès, a més, la creació de dues sales que es destinaran a xerrades o sessions obertes al públic. El seu ús no estarà tancat ni restringit als treballadors del CAP, sinó que es podran utilitzar per a qualsevol activitat de tipus comunitària, pels quals s’haurà de demanar permís previ. “Aquestes sales ens obren la porta a la realització d’activitats col·lectives,

“gestió de caràcter

públic que es complementarà

amb la gestió privada”

enllà de l’edifici, es vol reforçar l’atenció domiciliària dels pacients que ho necessitin.

Una de les millores més destacades és la de l’àrea d’urgències, que inclouran tres llits d’observació, una sala d’extraccions, un box de crítics, una zona destinada a petita cirurgia i un box d’exploració, amb la possibilitat de realitzar petits tractaments que evitin desplaçaments i esperes a l’hospital més pròxim. Fins ara, l’activitat en aquesta àrea s’havia hagut de realitzar en una sala de consulta normal, amb els problemes d’espai i

el passat 23 de novembre s’inaugurava l’ampliació del cap de Riudoms. 2.300 m2 de superfície que pretenen donar cobertura mèdica primària a prop de 13.500 habitants durant les pròximes dues dècades. una reforma que vol suposar un pas endavant i una millora en el tractament dels pacients del poble, assumint tasques i serveis suficients perquè la població no s’hagi de desplaçar a l’hospital més pròxim.

“el personal no s’ampliarà

perquè actualment

ja es dóna una cobertura

suficient als pacients.“

es posarà en marxa la segona part de l’obra, amb l’objectiu de deixar totalment reformades les seccions antigues del CAP.

un nou sistema d’ecografia, urgències millorades...:

les milloresQuè millora aquest nou CAP respecte l’anterior? Principalment, l’atenció personalitzada de cada pacient. Partint sempre de les limitacions pròpies d’un Centre d’Atenció Primària, l’objectiu és oferir més serveis a la població per tal d’evitar el desplaçament dels malalts a l’hospital de referència. Amb aquesta idea com a base, ens trobem amb un nou servei d’ecografia i dermatoscòpia que ja està en funcionament, juntament amb una variant de la primera, l’ecografia pediàtrica, que s’implementarà tan aviat com sigui possible. També s’implantaran el servei d’odontologia i l’àrea de rehabilitació, que donaran cabuda a tractaments odontològics i fisioterapèutics que, fins ara, no podien fer-se al centre. Finalment, i anant més

NETEGES MÉS-NET,S.L.U.,El 2014 compleix 10 anys al seu servei.

I aprofitant aquest moment volem donar-nos a conèixer una mica més. L'àmbit de treball es concreta per tota la província. I fem tot tipus de neteja com:

lCOMUNITATS lOFICINESlPÀRQUINGS lINCENDISlGRAFITTISlTAPISSERIES: SOFÀS, CATIFES, MATALASSOS, TENDALS lSERVEI DOMÈSTIC.

És d’ aquest últim del qual volem parlar més a fons.Hi ha moments a la vida de cada família en els que necessitem un cop de mà en les feines de la llar.

QUAN SOM JOVES!Encara que tenim la força i l’agilitat per poder fer-les, potser treballem o potser tenim fills i no tenim temps o no ens queden ganes el cap de setmana de posar-nos a netejar. Pel que ens aniria bé una ajuda.

QUAN SOM GRANS!A mesura que passa el temps anem perdent agilitat pel que guanyem en la possibilitat de caure o fer mals gestos i fer-nos mal. Més sovint del que creiem les mestresses de casa pateixen accidents a la llar, ja sigui en pujar o baixar escales, ja sigui en guardar estris dalt d’un armari... i així tants d’altres. Hi ha feines que encara les podem fer, com treure la pols o fer el menjar, però n’hi ha d’altres en què ens faria falta un cop de mà.

A TOTS VOSTÈS, JOVES I GRANS:Podem fer les tasques més difícils per vostès:

l LA NETEJA SETMANALl LA PLANXAl NETEGES A FONS DE CUINA, LAVABOS, CASA EN GENERAL...l VIDRES I PERSIANESl TAPISSERIES: SOFÀ, CADIRES, MATALASSOS...l TREURE, RENTAR I COL·LOCAR CORTINESl LLUMS...

Els oferim la tranquil·litat que dóna contractar aquest servei, amb una empresa, quant a seriositat i professionalitat:

l Ho tindrà tot cobert quan a legalitat, s.social, asseg. accidents...l Cobrim baixes per malaltia o vacances de l'assistental Ens adaptem en la mida del possible als horaris demanatsl Incloem productes i aspiradora o màquina de vapor en cas necessari

686 47 78 47mesnet2005@yahoo.es

DONEM SERVEI:SETMANAL, QUINZENAL, MENSUAL O PUNTUAL

l'ampliació del cap · 2322 · rEPortatgE

com ara grups de lactància materna, grups de tractaments de malalts amb patologies respiratòries o obesitat, entre d’altres”, afegeix Bilbao.

següent pas: remodelació de la part antigaPer molt que el nou centre ja s’hagi inaugurat, encara falta una part de les obres, igualment important i necessària. És la remodelació de les antigues àrees del centre, per tal d’adequar l’espai a les necessitats del moment. En aquella fase es crearà l’àrea d’urgències (que de moment es realitza en una consulta

adaptada especialment i de forma provisional). Aquesta segona part es faria durant l’actual any 2014, per tal d’enllestir-ho tant aviat com fos possible i deixar l’equipament completament operatiu.

“gestió de caràcter públic que es complementarà gestió privada”La gestió que es farà de l’assistència mèdica no serà el cent per cent de caràcter públic, sinó que es complementarà amb iniciatives de caràcter privat que s’integraran en l’organització habitual del

centre i permetran oferir un servei més complet a la població. Aquest serà el cas de les àrees d’odontologia i psicologia, que les oferiran professionals que ja són treballadors de les àrees públiques del CAP.

el personal es mantéActualment el centre disposa de vuit metges, vuit infermeres, un odontòleg, una dietista, dues auxiliars, quatre o cinc administratius, una treballadora social, una llevadora i una psicòloga provinent de l’àrea gestionada de forma privada. A priori, el personal no s’ampliarà perquè actualment, en paraules del Dr. Bilbao, ja es dóna una cobertura suficient als pacients. El que es farà serà potenciar

la formació del personal en tècniques que siguin cada vegada més resolutives. Amb tot, això no tancaria les portes a una futura ampliació del personal si el servei ho considerés oportú.

gestió personalitzada amb sentit comúEl nou CAP és un dels focus d’interès dels riudomencs. Més enllà de la necessitat d’anar-hi per motius de salut, molts s’hi adrecen pel simple fet de contemplar la nova obra. En tot cas, és fàcil que a la més mínima s’opti per anar al CAP, no només per demanar tractament, sinó per comentar l’estat de salut actual i simplement demanar consell. Però això

pot afectar el correcte funcionament del centre. “La gent vol un metge al costat, i això no pot ser així”, apunta el Dr. Bilbao. Afegeix que l’usuari ha d’entendre que el metge sigui resolutiu i doni resposta a allò que necessiti per evitar que vagi a l’hospital, però que ha d’evitar anar més sovint de que caldria a la consulta. “S’ha de fer un ús responsable del sistema sanitari actual”, afegeix x

“dr. bilbao: la gent vol

un metge al costat, i això

no pot ser així”

arnau casTro

Estudiant dE PEriodismE

30 de gener de 1995 Es constitueix l’Àrea Bàsica de Salut de Riudoms, composta per Riudoms, l’Argentera, Botarell, Duesaigües, Montbrió del Camp, Riudecanyes i Vinyols i els Arcs.

05 de novembre de 2007 Realització d’un estudi bàsic per avaluar la població atesa en aquell moment pel CAP de Riudoms i la població futura prevista per l’àrea bàsica el 2015.

20 de novembre de 2007 L’Alcalde de Riudoms es posa en contacte amb el Departament de Salut i notifica que les instal·lacions actuals són insuficients.

Finals del 2007 El Departament de Salut aprova el Pla Funcional del CAP de Riudoms, on es recullen les característiques que haurà de tenir el nou CAP.

Gener de 2008 Reunió entre l’Ajuntament de Riudoms i els Serveis Territorials del Departament de Salut. Es demanarà als responsables del Departament l’ampliació del CAP. 8 de maig de 2008 El Departament de Salut aprova la petició d’incloure el CAP de Riudoms en el Pla d’Inversions en Infraestructures Sanitàries de la Generalitat de Catalunya.

05 d’octubre de 2010 Departament de Salut i SAGESSA-SALUT signen un conveni de col·laboració. SAGESSA queda autoritzada per dur a terme les obres d’ampliació.

27 d’octubre de 2010SAGESSA–SALUT presenta el projecte de reforma del CAP de Riudoms.

23 de desembre de 2010La Junta de Govern Local concedeix la llicència urbanística d’obres majors a SAGESSA.

2009 i primera part de 2010 Reunions per garantir el finançament de l’obra al mateix temps que es retarden els tràmits per culpa de la crisi.

24 de maig del 2011 Inici de les obres.

23 de novembre de 2013 S’inaugura l’ampliació del CAP de Riudoms.

2006 la Direcció del CAP de Riudoms fa les primeres observacions al Departament de Salut: el centre s’està quedant sense la possibilitat de donar un servei de qualitat al pacient.

El vestíbul del CAP de Riudomsfoto: David Carrascosa

yQuintos del 1933Els nascuts l’any 1933, que aquest any han celebrat 80 anys.

foto: Josep Mª Font

yEl CD Riudoms celebra 90 anys

El 18 de gener, el Club Deportiu Riudoms va

celebrar l’acte principal del seu 90è aniversari, amb una

recepció a l’Ajuntament, una missa d’honor i un acte

final al Casal Riudomenc. La missa es va celebrar en

honor a totes les persones difuntes que han estat

relacionades amb l’entitat.

Foto: Carles García

y“L’Àngel de Tobies”

Dissabte 1 de febrer, el Casal Riudomenc va acollir

l’espectacle “L’Àngel de Tobies”. L’oratori, compost per Carlota Baldrís, va ser

interpretat sota la direcció del riudomenc David Molina,

amb la participació de la mezzosoprano riudomenca

Tànit Bono, la Coral Augusta de Tarragona, la Coral Nova

Unió de Vila-seca, una orquestra de cambra i el

periodista Xavier Graset com a rapsode

foto: Elena domingo

yCorrefoc dels diablesLa Colla de Diables de Riudoms va fer el primer correfoc de l’any 2014 el passat dia 19 de gener a Puigdelfí.

Foto: Agnès Olivé

yPremi Joan Cros i GiliEl passat 17 de gener, el Comitè Executiu Local de CDC-Riudoms va organitzar l’acte de lliurament del 5è Premi Joan Cros i Gili, que aquest any es va atorgar al Sr. Rosendo Bonet. Durant l’acte, presidit pel Secretari General de la Presidència de la Generalitat, Jordi Vilajoana, també es va donar la benvinguda als nous militants de CDC donats d’alta durant el 2013.

foto: Josep Anton Carranza

eLs esdeveniments d’aquest festes en

fOtOgrafies!

la primera recerca · 27

foto: Lluís Bages

y rEPortatgE

la primera recerca

alumnes es decanten per una temàtica semblant als estudis que pretenen estudiar. D’altres, però, es guien per les seves aficions.

Per la Mariona Bono, “escollir el tema del treball és la part més difícil, has de tenir en compte que hi hauràs de dedicar moltes hores”. Aquesta estudiant de segon de Batxillerat es va decantar finalment per realitzar un treball de recerca sobre

Un altre que no es decidia era l’Ignasi Mir, “la tria del treball va ser molt complicada, tenia clar que el volia fer sobre els terratrèmols, però no va ser fins al començament del nou curs que vaig plantejar-me fer l’estudi sobre el Projecte Castor”. D’aquesta manera, l’Ignasi va enfocar el seu treball en l’estudi dels terratrèmols que van ocórrer al Delta de l’Ebre, incloent un eix cronològic dels fets i les conseqüències que se’n poden derivar. “Segurament estudiaré enginyeria forestal i m’anava molt bé fer un treball sobre geologia per introduir-me en aquest món” reconeix.

“Abans de fer el treball tenia moltes idees i poc a poc vaig anar acotant, però a mesura que s’acostava la data per triar l’angoixa augmentava” relata el Biel Arbonès. L’estudiant va decidir-se per tractar la creació d’un partit polític municipal, “primer he fet un estudi dels partits polítics de Riudoms, he constituït el meu partit, he organitzat una campanya electoral i finalment, he realitzat entrevistes a entitats, empreses i veïns de Riudoms”.

Per la seva banda, la Raquel Jódar va optar per fer un treball sobre el son i els somnis. Segons recorda, li va costar una mica de decidir però al final s’hi va decantar “perquè trobo interessant saber què succeeix en el nostre cervell en activitats on no som conscients del que fem, com ho és el procés del son”.

“Em va costar trobar un tema que em vingués realment de gust fer, però quan vaig topar amb aquest ho vaig tenir clar” afirma la Marta Dalmau, que es va decantar per explorar la química de les

cada alumne tÉ un tutor assignat

des del centre que el segueix de

prop i l’ajuda en el necessari

bessons, “vaig intentar demostrar biològicament una connexió especial entre tots dos germans” comenta.

La Natàlia Carbó també va estar dubtant un temps a l’hora d’escollir un tema sobre el qual fer el treball, “al principi no tenia cap tema pensat i la veritat és que em va costar molt trobar-ne un que m’agradés” expressa. La inspiració, però, li va venir gràcies als seus familiars, “la meva família em va donar una idea brillant: fer-ho sobre l’agricultura de Riudoms” comenta la Natàlia.

Arias destaca que el treball de recerca “dóna als estudiants l’oportunitat de desenvolupar diferents habilitats que van des de la recerca fins a l’expressió oral, passant per la gestió i el tractament de la informació”.

En els 10 mesos de realització del treball, cada alumne té un tutor assignat des del centre que l’ajuda en el necessari. “El tutor és la referència, qui guia l’estudiant i és per això que és molt important que hi hagi bona comunicació entre tots dos” apunta la coordinadora de Batxillerat.

De cara als alumnes de primer de Batxillerat, que ja han començat a pensar

en el seu treball, Ana Belén Arias els recomana que “facin una elecció de tema ben meditada ja que hi hauran de dedicar molt de temps i esforç i, que siguin molt disciplinats en posar-se a la feina, que facin una bona gestió del temps, perquè sinó al final sempre es poden enganxar els dits”.

tria del temaUn dels moments més importants del treball és el d’escollir el tema sobre el qual s’investigarà. Per fer-ho, s’han de tenir en compte diversos factors, com els interessos personals o la facilitat per accedir a les fonts d’informació. Molts

els alumnes de segon de batxillerat van culminar aquest gener el treball de recerca, una investigació obligatòria que equival a dos crèdits i representa el 10% de la qualificació final del batxillerat. segons ana belén arias, coordinadora de batxillerat de l’iNs Joan guinjoan, “és molt important pels alumnes perquè habitualment és la seva primera presa de contacte amb una feina d’investigació”.

molts alumnes es decanten

per triar una temàtica

semblant a la del tipus de

batxillerat que cursen o

bÉ als estudis que pretenen

estudiar

Foto de grup dels alumnes que presentaven el treballFoto: Lluís Bages

yLLISTAT DE TREBALLS DE RECERCA 2013-2014

Biel Arbonès DomingoPMR. Un nou partit municipal

Arnau Bes PastorLa dinàmica atmosfèrica

Oriol Buqueras SolsonaProgramació en C. Creació del programa educatiu CWork

Núria Cabrero AragonèsLes espècies: camins mil·lenaris d’Orient

Natàlia Carbó FontL’agricultura de Riudoms

Montserrat Casamayor BorràsDones desgraciades: Medea Malvada

Laura Castellví BuquerasLa terra també parla

Irene Corts CurtoEvolució estel·lar: l’origen dels elements

Marta Dalmau ArtalLa química de les emocions

Sergi Domingo BasoraEls escacs: la vida en un tauler

Jimena Estévez DomínguezL’èxit al pop-rock català

Jordi Francesch NavarroLeague of Legends

Núria Joanpere SalvadóEl somriure del dofí: el major engany de la naturalesa

Raquel Jódar CiuranaJo t’ho explico mentre dorms. El son i el somni en els humans

Agustí Lozano MoleroGegants de la Closa. 200 anys d’història

Ignasi Mir CastroCatalunya tremola

Guillem Molons SierraDona i pintura

Oriol Morell BorràsSegonamà, a gravar!

Mariona Ollé BonoVincle o casualitat

Arianda Pérez ParrotEl Parkinson. La malaltia des del punt de vista psicològic

Gino RachittiManual per a la creació d’empreses

Marina Roda NoraA un pas de la regeneració neuronal

Laura Rodríguez MestreAlta Escuela Española

Anna Rofes ZapataDe rerum natura, el manuscrit que va contribuir a crear el món

Òscar Ruiz BautistaDo it yourself. L’autogestió musical

Marta Saura CasanovaGastronomia japonesa

Paula Simon IntillaqueOrdinadors

la primera recerca · 2928 · rEPortatgE

d’acabar mai però quan el veus imprès per primera vegada és molt bonic” comenta la Mariona Ollé: “recordes totes les nits llegint, articles, escrivint davant l’ordinador i veus que ja s’ha acabat, és una satisfacció molt gran”.

“Estic molt content perquè finalment, després de mesos i mesos he vist que els resultats han estat molt positius” celebra l’Ignasi Mir. A més, assenyala que “totes les experiències que he viscut em serviran de molta ajuda en un futur”.

la presentació oral suposa dos punts de la nota

sobre deu del treball emocions. La Marta recorda que “des

de l’inici sabia que volia fer-lo sobre un tema relacionat amb el cos humà, i aquest em va resultar interessant pel fet de tenir la oportunitat d’estudiar una cosa quotidiana des d’un punt de vista no gaire corrent”.

El Guillem Molons, en canvi, diu que no li va costar gaire triar el seu tema, les dones pintores al llarg de la història. “Ho vaig fer perquè és un tema que em va semblar molt curiós, ja que pràcticament no en sabem res i, a més, el volia fer d’alguna cosa relacionada amb l’art” assenyala el Guillem.

A l’Òscar Ruiz també li va resultar ben fàcil decantar-se per un tema: “vaig decidir escollir alguna cosa que conegués mínimament, per això vaig fer-lo sobre

l’autogestió musical”. Per l’Òscar, el seu grup, Segonamà, “és una part important de la meva vida i en tot moment vaig saber que tocaria aquest tema de ben a prop”. A més, el fet de tenir alguns contactes dins el món musical va ajudar-lo a acabar-se de decidir.

el procés del treballEls estudiants tenen gairebé un any per dur a terme el treball de recerca. “Són mesos acompanyats de molta feina: per començar la recerca bibliogràfica es fa bastant feixuga, i la selecció de la informació i la redacció, que s’ha de fer amb molta cura, també impliquen molt de temps” assegura la Marta Dalmau.

Per això, la Raquel Jódar recomana fer el gruix del treball durant l’estiu “perquè segon de Batxillerat és un curs molt estressant i un cop comencem tens poc temps per dedicar-lo al treball”. Tot i així, reconeix que “entregar-lo després de Nadal va molt bé per acabar de maquetar alguns punts durant les vacances”.

Un Nadal de bojos és el que va passar el Biel Arbonès: “vaig corregir i enllestir el treball llavors, no recomano a ningú que faci el treball només al Nadal”. El Biel va començar a treballar a l’abril, però no va poder fer les entrevistes i la part de recerca fins l’estiu, quan cada dia dedicava un parell d’hores al treball. “Un cop iniciat el curs vaig poder quedar amb els professors i començar a encarrilar el treball” constata.

Per la Natàlia Carbó, “has de saber compaginar-te el segon de Batxillerat amb el treball de recerca i, sobretot,

organitzar-te i distribuir-te bé el temps”. “Cada setmana m’havia de ficar una mica amb el treball, sinó a l’últim mes se m’hauria acumulat molta feina amb els exàmens trimestrals” explica.

La Mariona Ollé comparteix aquest sentiment, i és que considera que “fer el treball de recerca és dur sobretot quan et trobes al primer trimestre del curs i veus que entre els exàmens i els treballs no tens temps per fer res”. Per ella, “aquest és l’aspecte negatiu que sempre pensava mentre feia el treball: les hores invertides en la recerca les podríem aprofitar per estudiar pels exàmens, perquè realment és molta feina pel que després puntua en la mitjana global”.

L’Ignasi Mir recorda que han estat “mesos de molt esforç i patiment però també d’aprenentatge”. Per la seva banda, l’Òscar Ruiz afirma que és “molta feina i moltes hores” i que a més, al llarg del procés, el treball se li va anar complicant, “la informació es va anar multiplicant i, per tant, vaig haver de simplificar-la i resumir-la acuradament”.

Valoració finalDesprés de tants mesos de treball, arriba el moment d’entregar-lo i presentar-lo en una ponència oral d’uns quinze minuts davant de tres professors, un d’ells el tutor. El moment de la presentació oral és la culminació de tots els mesos de feina, i suposa dos punts de la nota sobre deu del treball.

Així doncs, després de presentar-lo, el treball de recerca ja ha acabat el seu cicle per l’alumne. “Sembla que no s’hagi

Exposició dels treballs de recercaFoto: Lluís Bages

a la persona ja que agafa experiència pròpia”. Ara bé, no dubta en trobar-hi un problema: “durant el primer trimestre de segon de Batxillerat el rendiment acadèmic baixa per haver de dedicar-hi tant de temps”. Opinió similar és la que expressa el Guillem Molons, “he pogut veure diferents punts de vista sobre l’art, la meva valoració és bona tot i que s’ha de treballar massa”.

L’Òscar Ruiz ho té clar, creu que “realitzar el treball ha estat una de les millors experiències que m’han passat recentment”. “Han estat moltes hores de feina però totes elles m’han anat omplint moltíssim, ja que és un tema que utilitzo diàriament” explica constatant que “ha estat un any impressionant”.

El Biel Arbonès reconeix que “apart d’ensenyar-me sobre el meu tema, el treball de recerca m’ha espavilat, un s’ha de buscar la vida ja que en aquesta feina només em tenia a mi mateix i l’ajuda que podia aconseguir”.

Per la Raquel Jódar, el treball de recerca t’aporta moltes coses: “aprens a presentar un treball en condicions, i això et serveix de cara a futurs treballs, a prendre autonomia en les teves decisions, a ser complidor amb les dates d’entrega i amb les reunions amb el tutor”. “Finalment, crec que tot esforç té la seva recompensa” conclou la Raquel x

La Marta Dalmau coincideix amb les impressions, “he après i he gaudit, i si hagués de tornar enrere en el temps tornaria a fer-lo”. “Per mi ha valgut molt la pena l’esforç d’aquests mesos ja que m’ha permès descobrir i aprofundir el món de les emocions que m’interessa molt” afegeix.

“Jo crec que el fet de fer un treball de recerca és tota una aventura” assegura la Natàlia Carbó. Per ella “ha estat tota una experiència que ha valgut la pena perquè he après moltes coses”. A més, diu que “fer aquest treball enriqueix

“segon de batxillerat És

un curs molt estressant i un

cop comencem tens poc temps per dedicar-lo

al treball”

Estudiant dE PEriodismE

lluís baGes

Roba i complements infantil de 0 a 12 anys

C/ Sant Tomàs, 15Tel. 977 85 06 3643330 Riudoms

· 31

yoPiniÓ

Hi Ha solució a l’atur dels joves?Som la que es coneixerà com la generació de joves més ben formada però amb més d’un 50% d’atur. Tot i així, vivim en un món global on les fronteres desapareixen i les possibilitats de treballar augmenten.

Marxar per estudiar o treballar et permet ampliar currículum i crear-te un perfil amb més experiència per a un futur laboral prop de casa. Sembrar per desprès recollir. En el meu cas la porta cap a aquesta experiència me la va obrir l’associació IAESTE i gràcies a aquesta he pogut treballar plenament en l’arquitectura, però a Brasil. L’experiència i els coneixements que tinc a dia d’avui s’han ampliat moltíssim, i les empreses ara et comencen a valorar més. Per tant, els joves no hem de tenir por de marxar de casa. Crec que està a les mans de cadascú valorar si tornar o no, tot i que és una decisió complicada i difícil de prendre. Tot i amb això, considero que serem una generació mòbil, que no tindrà una residència fixa.

D’altra banda, no renunciem a l’emprenedoria que tan caracteritza el nostre país. Un segon camí per qui té empenta per desenvolupar una activitat empresarial que faci falta a la població. És ben cert que a través de les petites i mitjanes empreses es dóna vida al poble.

Amb això m’agradaria transmetre esperança als joves del poble que no troben una feina. A partir de la meva experiència els vull dir que sí que hi ha solució a tanta desesperació, encara que sigui fora del país o bé esdevenint un emprenedor i muntant el propi negoci. Tot i que també podem fer les dues coses a la vegada.

XaVi gallegoEstudiant d’arquitECtura

La festa de Carnaval, que comença amb el Dijous Gras i acaba amb el Dimecres de Cendra, marca l’inici de la Quaresma. A Riudoms era molt típic anar als pinars de les rieres o a l’ermita de Sant Antoni a menjar coca amb ou o de llardons, àpat que encara perviu actualment. A més, abans de la Guerra Civil les societats culturals locals organitzaven diverses festes, que van deixar de realitzar-se durant la dictadura feixista (1939-1975). Durant els anys del franquisme, el nacionalcatolicisme va prohibir aquest tipus de celebracions festives. Tot i això, al nostre poble s’organitzaven Balls de Casats al Centro Riudomense. Només hi podien assistir parelles casades, habitualment recent esposades, ja que fins passat Pasqua no es tornarien a celebrar manifestacions festives com aquelles.

Amb el restabliment de la democràcia, totes les prohibicions queden enrere i la festa del Carnaval es transforma gràcies a l’impuls del jovent local de finals dels setanta i vuitanta. El Grup de Joves de Riudoms fou un dels principals actors d’aquell moment, a través d’una

comissió que des del 1983 va organitzar les festes. Tot plegat va ser recollit en el llibre Cinc Carnestoltes al poble del Sac l’any 1987, any que l’entitat juvenil celebrava el desè aniversari de la seva constitució. El nou format de Carnestoltes es basava en tres punts que són la festa, com a eina alliberadora de la quotidianitat; la tradició, tenint en compte la història

i els orígens; i els Països Catalans, com a objectiu i com a realitat cultural.

Les noves idees que es van aportar en aquell nou enfocament foren actes

com el discurs del rei Carnestoltes, molt crític i satíric, principalment

amb l’Església i els polítics, sobretot els municipals. Però

també altres elements com l’encesa del coet Diabló, la Guerra

d’Aigua, l’actuació d’Els poca-soltes del Sac i concursos de disfresses. La

festa s’acabava amb l’enterrament de la sardina, del rei Carnestoltes, durant

el qual es repartien esqueles igualment satíriques; com per exemple la de 1984 “Víctima

d’un peinao fiscal i d’un fart de riure en un ple de

yl’abaNs i aRa del:

carnaval

Foto: Ajuntament de Riudoms

Foto: Família Molons Salomó

Foto: Ajuntament de Riudoms

durant la dictadura franquista

el carnaval va deixar de realitzar-se.

A més a més el Grup de Joves va inventar la beguda Aigua de Foc, que, amb algunes modificacions, s’ha pogut trobar en algunes festes locals des d’aleshores. Les festes organitzades pel Grup de Joves varen durar fins el 1990.

A partir dels anys noranta la principal manifestació del Carnaval a Riudoms va ser la rua de disfresses que els alumnes de l’escola Beat Bonaventura Gran feien des del centre educatiu fins a la plaça de l’Església i que s’acabava amb una berenada. Això fou així fins que a principis de la primera dècada del segle XXI es va optar per fer una festa a l’interior de l’escola.

A l’actualitat, la festa es torna a organitzar amb elements que recorden a celebracions de Carnestoltes anteriors. Tot comença amb l’arribada del rei Carnestoltes el Dijous Gras a la plaça

de l’Om, on llegeix un discurs amb tocs d’humor respecte a la situació social i política del moment. En acabat se serveixen menges típiques de la diada que tenen l’ou com a ingredient principal i la beguda creada pel Grup de Joves,l’ Aigua de Foc. El següent principal acte que se celebra durant aquest període de disbauxa és el ball, tan d’infants com

a partir dels anys vuitanta el carnestoltes riudomenc reneix amb

força i ganes de gresca.

l’Ajuntament. Els seus apenats familiars us demanen que el tingueu present en les vostres orgies, bacanals, borratxeres i excessos de tot tipus. Que la llum del camp de futbol l’il·lumini. Amén” o la de 1986 que deia “Trobarem a faltar el teu mal viure, et penjaves amb porros i vi, però la marxa de les teves orgies, la quaresma et va reprimir”.

d’adults, al Pavelló d’Esports Municipals. Durant aquest acte també es duen a terme el concurs de disfresses per diferents categories. Finalment, per donar per acabat el Carnaval, s’enterra la sardina, o el que vol dir el mateix, es plora la mort del rei Carnestoltes en un seguit mortuori i es crema el seu cos a la plaça de l’Església. A partir d’aquí, i amb el Dimecres de Cendra, ja només queda restar dies per passar la Quaresma o que arribi el Carnestoltes següent x

20121998

2012

GilberT Molons

PolitòlEg

CORTS SALVAT, Joan-Ramon; TODA SERRA, Josep M. :Riudoms: 850 anys d’història, llengua i cultura.

GRUP DE JOVES DE RIUDOMS:Cinc Carnestoltes al poble del sac.

· 3332 · EnquEsta

et sembla bÉ la nova normativa sobre el servei d’oli a restaurants?

Segons una mesura de la Comissió Europea l’oli que es serveix en establiments com bars i restaurants haurà d’estar etiquetat i ser d’un sol ús a partir d’aquest any, per tal de que els consumidors coneguin la procedència del producte i que els restauradors no puguin servir un oli en un envàs que no sigui el seu. x

Sí(39%, 24 Vots)

No(39%, 24 Vots)

També s’haurien d’etiquetar altres

productes(13%, 18 Vots)

M’és indiferent(9%, 6 Vots)

Us animem a participar a la propera enquesta del mes a www.FemSafareig.cat!

Podeu veure l’article complet a www.FemSafareig.cat

redacció

Vots totals: 62

OLeGueR GiLi:Sí, però hi hauria d’haver l’opció de reutilitzar els envasos.

MARC SALVAT:Em semblaria bé si aquesta mesura servis per ajudar al petit productor, però tal com està plantejada crec que se’n beneficiaran els distribuidors

ROSeR TORReS:No em sembla bé la nova llei. Pujaran les despeses dels establiments, augmentaran els residus i no necessàriament revertirà en que ofereixin un oli de millor qualitat

SíLVIA PUIG:Trobo que s’ha de potenciar la producció

d’oli. Els pagesos hi guanyen molt poc, és una bona mesura perquè no s’infravalori l’oli.

d’arena, per a dificultar al màxim el futur accés a aquest espai, i s’hi varen col·locar uns enllistonats a tot el perímetre, delimitant aquests terrenys com a zona d’ensinistrament de gossos de caça i informant de les possibles sancions econòmiques que podrien derivar-se’n sobre qui seguís abocant-hi la seva porqueria, sobretot tenint en compte la considerable despesa que l’entitat ha hagut d’assumir durant tot el procés, i que ha ascendit a un import total de 4.415,46 € —mà d’obra, hores de maquinària, desplaçaments de camions, mastelers, enllistonats, material de neteja, despeses de deixalleria, gestions administratives, etc.—.

Finalment, l’entitat voldria fer esment de la bona predisposició per part de totes les persones, estaments i empreses que ho han fet possible: Miquel Llorenç Ferré, Ivan Ortiga Mas, Antoni Ortiga Mas, Guillem Coll Mestre, Gilbert Anglès Llurba, Amadeu Siurana Sebastià, Jordi Ferré Piñol, Josep Ferré Piñol, E. Piqué i Fills, i l’Ajuntament de Riudoms. Gràcies a tots i totes x

Jordi ferré piñol i anToni ferré piñol

Situat a la partida del Burgar, a la zona sud-est del terme municipal de Riudoms, tocant a la riera de Maspujols i enfront del terme veí de Cambrils —coordenades en UTM: X 338.632, Y 4.551.941— trobem el mas de Don Felip, topònim que fa referència al senyor Don Felip de Ferrant, militar de l’exèrcit austricista, de la família dels ducs d’Almenara Alta.

Amb el pas del temps i de la mala praxis, sobretot per part dels mateixos convilatans de Riudoms, fa dècades que bona part dels terrenys que comprenen la finca s’havien convertit en un abocador de tot tipus de deixalleries: runa i enderrocs d’obra, fustes, vidres, sanitari, bidons de pintura, pneumàtics, fulles de palmera i altres restes extretes del manteniment de jardins, animals morts... D’alguns anys ençà, la Societat de Caçadors La Riudomenca n’havia acotat la franja situada a l’est del camí que creua la finca, d’unes 3 hectàrees d’extensió, com a zona d’ensinistrament de gossos de caça durant l’època de la veda —de febrer a setembre—, ja que reuneix unes condicions idònies per a aquesta pràctica esportiva: un relleu orogràfic ple de desnivells, bona densitat de matolls i herba diversa, caus de conills i altres racons on les aus poden amagar-s’hi fàcilment, tot escapant de la persecució i del sensible olfacte dels cans.

El passat mes de maig de 2013, d’acord amb la proposta que en va sorgir de l’assemblea general ordinària de socis de l’entitat, es valorà

ymEdi ambiEnt

la societat de caçadoRs destiNa 4.415,46 € a coNdicioNaR la zoNa d’eNsiNistRameNt de gossos de caça

la necessària neteja d’aquesta zona, iniciant-se un primer procés de recollida de signatures entre tots els seus membres. Amb el plec d’unes 98 signatures, durant el següent mes de juny es sol·licità una trobada amb l’Ajuntament de Riudoms, qui, tot i que no va estimar oportú d’assumir cap part del seu cost econòmic, sí que es va posar en contacte amb l’empresa de tractament d’àrids E. Piqué i Fills, amb qui va acordar-ne que l’entitat pogués dipositar a la seva planta gratuïtament les restes orgàniques i la runa d’enderrocs que se n’extraguessin, degudament seleccionades a mà en una fase prèvia. Tot seguit, l’associació destinà

Retroexcavadora treballant en la zona.FOTO: Jordi Ferré

bona part dels terrenys que

comprenen la finca s’havien convertit

en un abocador de tot tipus de

deixalleries

els recursos econòmics oportuns per a tirar endavant la iniciativa, tot contactant amb els membres de l’associació que disposen de maquinària per a la retirada de totes les deixalles amb el mínim cost global possible.

Al llarg d’un total de 5 dies del passat mes d’octubre, diversos voluntaris

de l’entitat varen iniciar-ne el primer procés de tria selectiva. A continuació,

entraren en acció les 2 retroexcavadores i els 3 camions, que acabaren d’apilar i separar els diferents tipus de residus.

Per últim, s’encarregà la delimitació de tota la zona amb un talús

parT de la Torre eMMerleTada que resTa encara

deMpeus a la finca del Mas de don felip.

foTo: Jordi ferré

· 3534 · EsPorts

actualment, la secció d’escacs

compta amb 11 jugadors

federats, de 17 fins a 50 anys

exjugadors, exdirectius i

membres actuals de l’entitat van

clausurar la celebració amb un acte a la sala polivalent del

casal riudomenc

yfutbol

celebRació del 90è aNiVeRsaRi del club depoRtiu Riudoms

yEsCaCs

toRNeN els escacs

Complementant l’edició del llibre de la història del Club Deportiu Riudoms o la presentació de la temporada 2013-2014, el passat 18 de gener es va celebrar un acte de celebració dels 90 anys de l’entitat esportiva riudomenca. Els actes van començar amb un acte oficial de recepció dels assistents per part de les autoritats locals al Saló de Plens de l’Ajuntament de Riudoms, on es va reconèixer la trajectòria i importància de l’entitat i on es van lliurar diferents obsequis. A continuació, la comitiva va assistir a una missa celebrada en honor a totes les persones difuntes relacionades amb l’entitat, on els jugadors del futbol base van llegir les pregàries, es va oferir una ofrena floral i un banderí del club al Beat Bonaventura Gran i es van entregar les insignes commemoratives a tots els assistents.

La nombrosa comitiva formada per exjugadors, exdirectius i membres actuals de l’entitat, abillats amb una bufanda del CD Riudoms especial per a l’ocasió, van clausurar la celebració amb un acte a la Sala Polivalent del Casal Riudomenc. En aquest acte, l’actual junta de l’entitat va entregar obsequis commemoratius a Josep Vives, delegat de la Federació Catalana de Futbol a Tarragona, a Josep M. Cruset, alcalde de Riudoms i a Carles García, regidor d’esports, així com als expresidents del club i persones relacionades amb l’entitat: Francesc Xavier Ortiz, Vicenç Solsona, Antoni Barreda, Carles

Jesús Torres

Estudiant d’Enginy. químiCa

Jesús Torres

Estudiant d’Enginy. químiCa

en el marc dels actes de celebració del 90è aniversari del club deportiu Riudoms, el passat dissabte 18 de gener es va celebrar l’acte principal amb una recepció a l’ajuntament, una missa d’honor i una acte final al casal Riudomenc.

Debut dels riudomencs contra el segon equip de l’AmpostaFOTO: Jesús Torres

Homenatjats en l’acte de celebració dels 90 anysFOTO: Jesús Torres

Fortuny, Josep M Vidal, Antoni Cruset, Victorí Llauradó, Antoni Font, Pere Iglésies, Emili Bertran i Carles Fortuny.

Després dels parlaments, on es va felicitar l’entitat per la recent unió amb l’Escola de Futbol Baix Camp, es va recordar la història de la club i es demanà que l’entitat continuï molts anys més, Isaura Garriga va interpretar l’himne del Club i es va fer un pica-pica i un brindis de celebració. En el marc d’aquesta celebració del norantè aniversari, el CD Riudoms va exposar el recull de fotografies de la història de l’entitat i ha editat l’himne de l’entitat en suport físicx

aquesta secció es va incloure al Centre d’Estudis Riudomencs Arnau del Palomar l’any 1991. Aquesta secció va estar en ple funcionament, comptant amb diversos jugadors riudomencs federats i participant a diferents lligues de la Federació Catalana d’Escacs, així com organitzant diferents campionats locals, exhibicions, cursos, etc. Va estar en actiu fins l’any 2012 quan, per falta de jugadors federats, el Club d’Escacs no va poder continuar competint a nivell oficial.

A partir de principis de l’any 2013, els joves riudomencs Sergi Domingo, Albert Puig i Òscar Ferrer, aficionats als escacs, van decidir intentar recuperar la pràctica d’aquest esport a Riudoms. Amb aquesta intenció, van recuperar la secció d’escacs del Centre d’Estudis Riudomencs Arnau del Palomar i, durant tot l’any, van fer activitats per donar-se conèixer i per recaptar jugadors per a reincorporar-se al circuit federatiu. En aquesta línia, han organitzat fins a dos torneigs de partides ràpides,

yEls escacs com a esportTot i que hom pot pensar que els escacs són un simple joc de taula, les seves altes dosis d’habilitat i estratègia el situen dins de l’àmbit dels esports mentals. A més, la seva estructura competitiva i federativa l’ha fet esdevenir fins i tot un esport olímpic, reconegut pel COI el 2001. Cal destacar que la Federació Internacional d’Escacs (FIDE) compta actualment amb 158 federacions nacionals inscrites, tan sols superada per la FIFA de futbol. Com a esport mental, serveix perquè els seus practicants millorin diverses capacitats intel·lectuals com el raonament lògic, la memòria o la concentració, i és que existeixen diversos estudis científics que apunten que aquesta pràctica pot tenir molts beneficis a nivell psicològic. A més, és dels pocs esports on el factor de l’atzar no hi té cap incidència, però si hi tenen importància els factors psicològics com la creativitat, la impressió del rival, la creativitat, la gestió dels recursos i el temps, etc. Per aquests motius, la pràctica dels escacs està àmpliament recomanada com a procés pedagògic per als infants.

yEl futbol base visita les instal·lacions

del FC BarcelonaEl passat 18 de gener, diferents equips del futbol base del CD Riudoms Baix Camp EF van desplaçar-se fins a les instal·lacions del FC Barcelona per jugar diferents partits amistosos contra el futbol base del Barça. Els equips de les categories de prebenjamí, benjamí i aleví van disputar els seus partits contra els equips blaugranes de la seva categoria, obtenint una victòria per al benjamí i dues derrotes per les altres categories. L’expedició, formada per una seixantena de persones entre jugadors, mares i pares i tècnics, també va fer una visita per les instal·lacions del FC Barcelona, on van poder veure el Museu del Barça i el Camp Nou.

La competició en escacs té una llarga vida al nostre poble. A principis de la dècada dels anys vuitanta, es va crear una secció d’escacs en el sí del Grup de Joves, que va començar a competir a nivell federatiu. Amb la dissolució del Grup de Joves,

una demostració de partides simultànies amb el mestre Joan Carles Muntell, exhibicions als diversos esdeveniments del poble com la Fira o Sant Jordi així com trobades per jugar escacs als vespres d’estiu al Parc de Sant Antoni, amb la col·laboració

de l’Associació el Trencadís i l’adaptació d’aquest esport per a persones invidents.

Actualment, la secció d’escacs compta amb 11 jugadors federats, de 17 fins a 50 anys, i s’ha reincorporat a la competició d’escacs debutant el passat diumenge 26 de gener contra el Club d’Escacs Amposta. A banda d’aquesta tornada a la competició federativa, la secció té pensades altres activitats per seguir promocionant aquesta pràctica, com torneigs locals, exhibicions o un cursos d’iniciació als escacs. Els responsables de la secció animen a qualsevol riudomenc aficionat als escacs o amb ganes d’iniciar-se en aquest món a jugar o a participar-hi, i és que cada divendres, a partir de les 7 del vespre, es troben a la biblioteca del CERAP per fer partides i organitzar les activitatsx

Sopar de la Fam a riudomSa Favor de manS unideS.

dissabte 15 de març a les 20:30 a la Sala multiús (Casal riudomenc)Tiquets (10 €) a la Parròquia, forns de pa, ca la Borrassa i l’Estanc.

Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Riudoms.