2
CATALANS: El nostre poblé ha lIuitat des de fa molt de temps pel dret a ¡'exercici de la seva sobirania nacional. que avui es concreta en la reivindica- ció de I'Estatut d'AutOn!1mia i de les seves ins- titucions: el Presidant de la Generalitat, el Consell Executiu i el Parlament. L'autonomia ens permetra de cercar la solució deis nostres problemes económics, socials i culturals. L'autonomia ens permetra també d'afrontar des de dins els problemes de les comarques i deis barris, i de fer-ho democra- ticament, creant aixl el nostre futuro Aquesta exigencia histórica és I'expressió de la necessitat que com a poble tenim tots els qui vivim i treballem a Catalunya de decidir nosaltres mateixos sobre tot el que afecta el nostre present i el nostre futuro I aixó, a través de les nostres institucions d'autogovern. Aquesta és I'única garantia de poder exercir amb plenitud les llibertats polrtiques, socials i nacionals que este m reconquerint. Amb aquesta lIuita, el nostre poble ja I'any 1931, a l'inici del perrode republica, en un moment históric com el d'ara, va saber-se donar un Estatut d' Autonomia que, tot i les seves insuficiences després de ser aprovat per les Corts espanyoles, va demostrar en el seu perrode de vigencia que era un mitja apro- piat per afrontrar positivament les nostres necessitats. Les lIeis aprovades pel Parlament de la Ge- neralitat (la de creació del Tribunal de Cas- sació, la de Contractes de Conreu, la referent a la capacitat jurídica de la dona, la munici- pal. les de foment de la cultura i de I'ensenya- ment, les des tipus económic-social. les sani- taries, etc.) permeteren un desenvolupament de molts deis aspectes de la vida del nostre poble fins aquell moment mai no assolit. Peró l'exercici de les nostres llibertats ens fou arra- bassat per la for!;a de les armes. A partir d'a- quell moment, s'inicia de nou la lIuita per re- conquerir el que tenlem. Amb aquesta voluntad, continuant de forma unitaria i oberta la tasca que molts homes i dones, grups polítics i socials estaven rea- litzant, va néixer el 7 de novembre de 1971 l'Assemblea de Catalunya. Aquesta recollia de nou en el seu tercer punt programatic la vella exigencia de les llibertats del nostre poble: "el restabliment provisional de les institucions i deis principis configurats en l' Estatut de 1932, com expressió concreta d'aquestes llibertats a Catalunya i com a via per arribar al pie exercici del dret d'autodeter- minació", Avui, l'Assemblea de Catalunya, encoratjada pel clam de Uibertat, Amnistia i Estatut d' Au- tonomia que el poble ha fet seu concretant la seva voluntat democratica, vol impulsar una gran campanya política sota el lema "Volem l' Estatut". Per aixó cridem tot el poble de Catalunya a participar en la campanya de mo- bilitzacions que amb aquesta crida s'inicia. VOLEM L'ESTATUT AMB LES SEVES INS- TITUCIONS. perque és la resposta autenti- cament democratica per a Catalunya enfront de les propostes reformistes (per a després de les elecciones) d'un "Régimen especial para las cuatro provincias catalanas" i d'un "Consejo General" que mantenen a Madrid el centre de les decisions relatives als nos- tres problemes. VOLEM L'ESTATUT perque sabem que amb el seu restabliment els immigrants que in- tegren la nostra comunitat nacional catalana, se sentiran i viuran com a catalans de pie dret. VOLEM L'ESTATUT que necessitem, el d'ara, Peró, per aconseguir-ho, hem de poder exercir les nostres llibertats amb garanties reals: les de les nostres institucions i prin- cipis de l'Estatut de 1932. VOLEM L'ESTATUT. en fin, perque així, des de la nostra autonomia contribuirem, com ja contribuih reivindicant-Io, a I'autentica convivencia amb tots els pobles de I'Estat espanyol i a la defensa deis drets de les seves nacionalitats VOLEM L'ESTATUT i sabem cóm guanyar- lo: fent d'aquesta exigencia un motiu de debat arreu: en tots els centres de treball, en "els barris, en el camp, en les localitats. Desenvolupant tota mena d'activitats que ens permetin d'avan!;ar ja des d'ara en el contin- gut de I'Estatut per la Catalunya democratica. "VOLEM L'ESTATUr' 3xpressa la más sen- tida i unitaria de les reivindicaciones del poble cata la. 1, per tant, I'exigencia política co- muna que han de defensar totes les dones i homes, forces polítiques i socials, davant les propostes del govern. CATALANS: I'Assemblea de Catalunya us crida a donar suport a aquesta seva campanya realitzant tot tipus d'iniCiatives a tots els ni- vells, per arribar a assolir que en tots els in- drets de les nostres terres, viles i ciutats se senti amb for!;a: PER LA PRESIDENCIA DE LA GENERAlITAT. PEL CONSELL DE LA GENERAlITAT. PEL PARLAMENT DE CATALUNYA. VOLEM L'ESTATUTI LA COMISSIÓ PERMANENT DE L'ASSEMBLEA DE CATALUNYA Barcelona, 16 de gener de 1977.

CATALANS - s3.eu-west-3.amazonaws.com€¦ · Amb aquesta lIuita, el nostre poble ja I'any 1931, a l'inici del perrode republica, en un moment históric com el d'ara, va saber-se

  • Upload
    others

  • View
    6

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: CATALANS - s3.eu-west-3.amazonaws.com€¦ · Amb aquesta lIuita, el nostre poble ja I'any 1931, a l'inici del perrode republica, en un moment históric com el d'ara, va saber-se

CATALANS:

El nostre poblé ha lIuitat des de fa molt detemps pel dret a ¡'exercici de la seva sobiranianacional. que avui es concreta en la reivindica-ció de I'Estatut d'AutOn!1mia i de les seves ins-titucions: el Presidant de la Generalitat, elConsell Executiu i el Parlament.

L'autonomia ens permetra de cercar la soluciódeis nostres problemes económics, socials iculturals. L'autonomia ens permetra tambéd'afrontar des de dins els problemes de lescomarques i deis barris, i de fer-ho democra-ticament, creant aixl el nostre futuro

Aquesta exigencia histórica és I'expressió dela necessitat que com a poble tenim tots elsqui vivim i treballem a Catalunya de decidirnosaltres mateixos sobre tot el que afectael nostre present i el nostre futuro I aixó, através de les nostres institucions d'autogovern.Aquesta és I'única garantia de poder exerciramb plenitud les llibertats polrtiques, socialsi nacionals que este m reconquerint.

Amb aquesta lIuita, el nostre poble ja I'any1931, a l'inici del perrode republica, en unmoment históric com el d'ara, va saber-sedonar un Estatut d' Autonomia que, tot i lesseves insuficiences després de ser aprovat perles Corts espanyoles, va demostrar en el seuperrode de vigencia que era un mitja apro-piat per afrontrar positivament les nostresnecessitats.

Les lIeis aprovades pel Parlament de la Ge-neralitat (la de creació del Tribunal de Cas-sació, la de Contractes de Conreu, la referenta la capacitat jurídica de la dona, la munici-pal. les de foment de la cultura i de I'ensenya-ment, les des tipus económic-social. les sani-taries, etc.) permeteren un desenvolupamentde molts deis aspectes de la vida del nostrepoble fins aquell moment mai no assolit. Peról'exercici de les nostres llibertats ens fou arra-bassat per la for!;a de les armes. A partir d'a-quell moment, s'inicia de nou la lIuita per re-conquerir el que tenlem.

Amb aquesta voluntad, continuant de formaunitaria i oberta la tasca que molts homes idones, grups polítics i socials estaven rea-litzant, va néixer el 7 de novembre de 1971l'Assemblea de Catalunya. Aquesta recolliade nou en el seu tercer punt programatic lavella exigencia de les llibertats del nostrepoble: "el restabliment provisional de lesinstitucions i deis principis configurats enl' Estatut de 1932, com expressió concretad'aquestes llibertats a Catalunya i com a via

per arribar al pie exercici del dret d'autodeter-minació",

Avui, l'Assemblea de Catalunya, encoratjadapel clam de Uibertat, Amnistia i Estatut d' Au-tonomia que el poble ha fet seu concretant laseva voluntat democratica, vol impulsar unagran campanya política sota el lema "Voleml' Estatut". Per aixó cridem tot el poble deCatalunya a participar en la campanya de mo-bilitzacions que amb aquesta crida s'inicia.

VOLEM L'ESTATUT AMB LES SEVES INS-TITUCIONS. perque és la resposta autenti-cament democratica per a Catalunya enfrontde les propostes reformistes (per a desprésde les elecciones) d'un "Régimen especialpara las cuatro provincias catalanas" i d'un"Consejo General" que mantenen a Madridel centre de les decisions relatives als nos-tres problemes.

VOLEM L'ESTATUT perque sabem que ambel seu restabliment els immigrants que in-tegren la nostra comunitat nacional catalana,se sentiran i viuran com a catalans de piedret.

VOLEM L'ESTATUT que necessitem, eld'ara, Peró, per aconseguir-ho, hem de poderexercir les nostres llibertats amb garantiesreals: les de les nostres institucions i prin-cipis de l'Estatut de 1932.

VOLEM L'ESTATUT. en fin, perque així,des de la nostra autonomia contribuirem, comja contribuih reivindicant-Io, a I'autenticaconvivencia amb tots els pobles de I'Estatespanyol i a la defensa deis drets de les sevesnacionalitats

VOLEM L'ESTATUT i sabem cóm guanyar-lo: fent d'aquesta exigencia un motiu dedebat arreu: en tots els centres de treball,en "els barris, en el camp, en les localitats.Desenvolupant tota mena d'activitats que enspermetin d'avan!;ar ja des d'ara en el contin-gut de I'Estatut per la Catalunya democratica.

"VOLEM L'ESTATUr' 3xpressa la más sen-tida i unitaria de les reivindicaciones del poblecata la. 1, per tant, I'exigencia política co-muna que han de defensar totes les dones ihomes, forces polítiques i socials, davant lespropostes del govern.

CATALANS: I'Assemblea de Catalunya uscrida a donar suport a aquesta seva campanyarealitzant tot tipus d'iniCiatives a tots els ni-vells, per arribar a assolir que en tots els in-drets de les nostres terres, viles i ciutats sesenti amb for!;a:

PER LA PRESIDENCIA DE LA GENERAlITAT.PEL CONSELL DE LA GENERAlITAT.PEL PARLAMENT DE CATALUNYA.VOLEM L'ESTATUTI

LA COMISSIÓ PERMANENT DEL'ASSEMBLEA DE CATALUNYA Barcelona, 16 de gener de 1977.

Page 2: CATALANS - s3.eu-west-3.amazonaws.com€¦ · Amb aquesta lIuita, el nostre poble ja I'any 1931, a l'inici del perrode republica, en un moment históric com el d'ara, va saber-se

CATALANES:

,Desde hace mucho tiempo, nuestro puebloha luchado por el derecho al ejercicio de susoberanía nacional. que hoy se concreta enla reivindicación d~1 Estatuto de Autonomía yde sus instituciones: el Presidente de la "Ge-neralitat". el Consejo Ejecutivo y el Parla-mento.

La autonomía nos permitirá buscar la solu-ción de nuestros problemas económicos, so-ciales y culturales. La autonomía nos per-mitirá, también, afrontar desde dentro losproblemas de las comarcas y de los barrios,y hacerlo democráticamente, creando asínuestro futuro.

Esta exigencia histórica es la expresión de lanecesidad que tenemos, como pueblo, todoslos que vivimos y trabajamos en Catalunya,de decidir nosotros mismos sobre todo aquelloque afecta a nuestro presente y a nuestrofuturo. Y esto, a través de nuestras institu-ciones de autogobierno. Esta es la única ga-rantía de poder ejercer con plenitud las liber-tades políticas, sociales y nacionales queestamos reconquistando.

Con esta lucha, nuestro pueblo, ya el año1931, al inicio del período republicano, enun momento histórico como el presente, supodotarse de un Estatuto de Autonomía que, apesar de sus insuficiencias después de seraprobado por las Cortes españolas, demostróen su período de vigencia que era un medioapropiado para afrontar de manera positivanuestras necesidades.

Las leyes aprobadas por el Parlamento de la"Generalitat" (la de creación del Tribunal deCasación, la de Contratos de Cultivo, la refe-rente a la capacidad jurídica de la mujer, lamunicipal. las de fomento de la cultura y dela enseñanza, las de tipo económico-social, lassanitarias, etc.) permitieron un desarrollo demuchos de los aspectos de la vida de nuestropueblo nunca alcanzado hasta aquel momento.Pero el ejercicio de nuestras libertades nosfue arrebatado por la fuerza de las armas. Apartir de entonces, se inició de nuevo la luchapara reconquistar lo que teníamos.

Con esta voluntad, continuando de formaunitaria y abierta la tarea que muchos hom-bres y mujeres, grupos políticos y socialesestaban realizando, nació el 7 de noviembre de1971 la "Assemblea de Catalunya". Esta,recogía de nuevo en su tercer punto progra-mático la vieja exigencia de las libertadesde nuestro pueblo: "el restablecimiento pro-visional de las instituciones y de los princi-pios configurados en el Estatuto de 1932,

como expresión concreta de estas libertadesen Catalunya, y como vía para llegar al plenoejercicio del derecho de autodeterminación".

Hoy, la "Assemblea de Catalunya", alentadapor el clamor de "Uibertat, Amnistia i Es-tatut d' Autonomia" que el pueblo ha hechosuyo, concretando su voluntad democrática,quiere impulsar una gran campaña políticabajo el lema "Volem I'Estatut". Por eso, lla-mamos a todo el pueblo de Catalunya a par-ticipar en la campaña de movi!izaciones quese inicia con este llamamiento.

QUEREMOS EL ESTATUTO CON SUSINSTITUCIONES, porque es la respuestaauténticamente democrática para Catalunyafrente a las propuestas reformistas (para des-pues de las elecciones) de un "Régimen espe-cial para las cuatro provincias catalanas" yde un "Consejo General", que mantienen enMadrid el centro de las decisiones relativasa nuestros problemas.

QUEREMOS EL ESTATUTO porque sabe-mos que, con su restablecimiento, los in-migrantes que integran nuestra comuniadnacional catalana se sentirán y vivirán comocatalanes de pleno derecho.

QUEREMOS EL ESTATUTO que necesita-mos, el de ahora. Pero, para conseguirlo, he-mos de poder ejercer nuestras libertades conreales garantías: las de nuestras institucio-nes y principios del Estatuto de 1932.

QUEREMOS EL ESTATUTO, en fin, porqueasi, desde nuestra autonomía, contribui-remos, como ya contribuímos reivindicándo-lo, a la auténtica convivencia con todos lospueblos del Estado español y a la defensade los derechos de sus nacionalidades.

QUEREMOS EL ESTATUTO y sabemoscómo ganarlo: haciendo de esta exigencia unmotivo de debate por todas partes: en todoslos centros de trabajo, en los barrios, en elcampo, en las localidades. Desarrollandotoda clase de actividades que nos permitanavanzar ya desde ahora en el contenido delEstatuto para la Catalunya democrática.

"VOLEM L'ESTATUr' expresa la más senti-da y unitaria de las reivindicaciones del pue-blo catalán. Y, por tanto, la exigencia políticacomún que deben defender todas las mujeresy hombres, fuerzas políticas y sociales, antelas propuestas del gobierno.

CATALANES, la "Assemblea de Catalunya"os llama a apoyar esta campaña suya reali-zando todo tipo de iniciativas, a todos losniveles, para llegar a conseguir que en todoslos lugares de nuestras tierras, pueblos yciudades se oiga con fuerza:

POR LA PRESIDENCIA DE LA "GENERALlTAT",POR EL CONSEJO DE LA "GENERALlTAr',POR EL PARLAMENTO DE CATALUNYA,VOLEM L'ESTATUTI

..A COMISSIÓ PERMANENT DE.""",,rUlnl rft nr ("':ATAllunu