MONOGRÀFICSREUNIÓ INTERNACIONAL

a destacarL’ESDEVENIMENTEl Palau de Congressos de Barcelonaacull durant tres dies un congréssobre rehabilitació i sostenibilitat

EL CONTINGUTLa cita s’estructura a partirde diversos blocs temàticsi panels monogràfics

D D

catalunya construeix

Solucióestratègicadavant la crisiLa rehabilitació representa el 50% de l’activitat constructora a Europa

Façana interior rehabilitada al carrer Consell de Cent, 373-375.

L. P.Àrea Monogràfics M

La inquietudmediambientalempeny la vocaciórehabilitadora

Fa 30 anys, quan a Espanya esvan promulgar les primeres me-sures dirigides a la promocióde la rehabilitació, ningú era

conscient de la importància que aques-ta activitat adquiriria amb el temps. Lla-vors “els objectius eren modestos. Hihavia consciència de la importànciade millorar la qualitat de les viven-des, i una voluntat de recuperar elscentres històrics degradats i obso-lets”, recorda Xavier Casanovas, pre-sident del congrés internacional Reha-bilitació i sostenibilitat. El futur éspossible, que se celebrarà del 4 al 6d’octubre al Palau de Congressos deBarcelona.

Amb el pas del temps, la importànciade la intervenció als edificis existents vaanar creixent de manera exponencial i“als anys 90, després de la intensaexperiència de l’aluminosi, es va in-corporar la conveniència de recu-perar la cultura del manteniment,per prevenir la degradació dels edi-ficis, allargar la seva vida útil i ofe-rir més bones prestacions”, assegu-ra Casanovas. Amb el canvi de segle,la inquietud mediambiental i sostenibi-lista va agafar forma, i avui està social-ment acceptada com un repte del se-gle XXI.

“S’ha comentat que el sector de larehabilitació a Europa té un gran peseconòmic i de creació de llocs detreball, on representa el 50% de l’ac-tivitat de l’edificació”. Malgrat aques-ta ja important activitat, avui tots els paï-sos europeus estan llançant programesde llarg abast en els quals la rehabilita-ció sostenible i la posada al dia de la ciu-tat i dels edificis existents és una accióprioritària des del punt de vista social,econòmic i mediambiental, segons ana-litza Casanovas. “Desgraciadament,fins avui, a pesar dels grans escara-falls mediàtics de les diferents ad-ministracions espanyoles respectea la importància de la rehabilitació,poques i tímides han estat les me-sures polítiques dirigides a la sevapromoció, i sempre conjunturalmentorientades a combatre la crisi i noa sortir-ne reforçats”, critica.

L’ORGANITZADORJa fa uns 30 anys, el Col·legi d’Apare-lladors, Arquitectes Tècnics i Enginyersd’Edificació de Barcelona va iniciar unalínia d’acció per promoure l’activitat derehabilitació. Va ser qui va introduir elconcepte modern de manteniment a Es-panya i qui va fer els primers passos enla incorporació de paràmetres mediam-bientals en l’edificació.

Avui ha considerat convenient pro-moure un debat orientat a buscar la mi-llor estratègia per sortir reforçats de lacrisi. És amb aquest objectiu que, coin-cidint amb el Dia Mundial de l’Hàbitat iel Dia Mundial de l’Arquitectura, orga-nitza el congrés Rehabilitació i sosteni-bilitat. El futur és possible, que ha decontribuir a definir el model i el marc dereferència que ajudi a sortir enfortits de

la crisi i que es recolza en dos pilars fo-namentals i indissociables: la rehabili-tació i la sostenibilitat.

“Per poder donar una resposta co-herent a aquest ambiciós objectiu,el congrés ha establert un fil con-ductor que parteix del coneixementi de l’anàlisi de la nova societat ac-tual immersa en incerteses econò-miques, riscos mediambientals,transformacions socials, nous ob-jectius, nous reptes, noves maneresde viure i unes necessitats can-viants”, defineix el seu president.

CONSELL DE SAVISAquesta trobada comptarà amb la par-ticipació d’un consell multidisciplinari,que aglutinarà reconeguts experts delcamp de l’urbanisme, la legislació, la vi-venda, la rehabilitació i la sostenibilitat.Seran els responsables de desenvoluparels continguts del congrés amb propos-

tes ambicioses, al voltant de tres blocs:la rehabilitació en la nova política de vi-venda, el compromís sostenibilista desde la rehabilitació i, finalment, un marcnormatiu per als edificis existents.

Així mateix, el congrés promou la par-ticipació i l’intercanvi d’experiències en-tre especialistes i professionals, amb tro-bades sectorials i presentacions deproductes i serveis.

“Aquest esdeveniment ha de defi-nir un futur optimista per a un nousector que vol ser garant de l’habi-tabilitat que requereixen els ciuta-dans, recolzat en la bona gestió delsespais urbans i del parc edificat exis-tent sota paràmetres socials, econò-mics i mediambientals, i al marged’un sector productiu important comés la construcció de nova ciutat i denous edificis que, a poc a poc, s’a-niran incorporant a la ciutat exis-tent”, sentencia Casanovas.2

DEL CONCEPTE DEMANTENIMENT ES VAINTRODUIR A ESPANYAFA TRES DÈCADES

DAVUI ÉS NECESSARIGENERAR UN DEBATPÚBLIC QUE ACTUALITZI AQUEST CONCEPTE

L’objectiu de la cita és definir unmarc sòlid quemarqui el camí

Façana en procés de rehabilitació al barri de l’Eixample, a Barcelona.

La crisi econòmica va reben-tar sense misericòrdia labombolla immobiliària, i lla-vors tots els ulls es van po-sar en la rehabilitació com a

salvavides del sector de la construcció.No obstant, la realitat indica que durantels últims 30 anys aquesta especialitata penes ha tingut rellevància a Espanya,mentre que a la resta de països euro-peus supera fins i tot el pes de l’obranova (aquí no ha passat mai d’una pro-porció del 25%). Ara, el Pla Estatal deVivenda i Rehabilitació, els plans Re-nove i altres iniciatives de les adminis-tracions públiques posen de manifestla necessitat d’un canvi d’orientació,encara que això no ha de ser nomésuna mesura transitòria a l’espera detemps millors, sinó que requereix defi-nir un model sòlid, estable i estructuratamb la rehabilitació i la sostenibilitat coma eixos clau.

Aquest és precisament l’objectiu delcongrés internacional Rehabilitació isostenibilitat. El futur és possible, or-ganitzat pel Col·legi d’Aparelladors, Ar-quitectes Tècnics i Enginyers d’Edifica-ció de Barcelona (CAATEEB) i que tindràlloc del 4 al 6 d’octubre al Palau deCongressos de la capital catalana. Seràun punt de trobada del sector i la so-

cietat en general per establir la rehabi-litació i la sostenibilitat com a concep-tes indissociables que permetin incidirrealment en la millora de la qualitat devida de la població, en la cohesió so-cial, en la preservació dels valors cul-turals, en l’enfortiment social i econò-mic i en els compromisos relacionatsamb el canvi climàtic i la qualitat am-biental. Per això, des del CAATEEB afir-men clarament que promotors públicsi privats han d’apostar per aquest as-pecte de futur, en un marc d’acció clari transparent.

PERSPECTIVA MÉS ÀMPLIAD’aquesta forma, el congrés té com aobjectiu identificar els itineraris i les ei-nes més adequats i començar un de-bat sobre el futur del sector de la cons-trucció, dins un marc social, econòmic,cultural, normatiu i tecnològic. Aquestfutur passa per la rehabilitació sosteni-ble, encara que entesa des d’una pers-pectiva molt més àmplia, que tingui coma punt de mira les persones i no les pe-dres, superant la intervenció local i pun-tual en un edifici per arribar a una es-cala més global i integral que ha de sera nivell de barri i de ciutat. És a dir, larehabilitació sostenible com a eina delsector de la construcció per respondrea la millora de la qualitat de vida de lapoblació, el dret a una vivenda digna iels compromisos mediambientals.

En aquest sentit, la rehabilitació re-dueix el consum de materials i la pro-ducció de residus, millora el comporta-ment energètic al reduir les emissionsde gasos contaminants i allarga la vidadels edificis al fer-los més eficients i in-corporar-hi energies renovables. Noobstant, la rehabilitació sostenible no

s’ha de limitar a l’estalvi energètic, se-gons apunten des de l’organització delcongrés, sinó que ha d’incorporar as-pectes constructius ambientals, econò-mics, socials i estructurals, i s’ha d’o-rientar sobretot a la millora de la qualitatde vida de les persones, al foment dela cohesió social i a la valoració dels ac-tius culturals.

APROXIMACIÓ A EUROPAEl congrés internacional Rehabilitació isostenibilitat. El futur és possible bus-ca així promoure la rehabilitació soste-nible com a manera d’avançar cap a unmodel més pròxim al de la resta d’es-tats europeus, com a motor perquè elpaís pugui sortir reforçat de la crisieconòmica, com a font de creació d’o-cupació estable i, finalment, com a ei-na per consolidar una societat més jus-ta, cohesionada i compromesa amb elmedi ambient.

Per això compta amb un programadividit en diversos blocs que donen so-lidesa a la proposta i posen damunt lataula els aspectes essencials de larehabilitació sostenible i l’estratègia peral seu desenvolupament i la seva con-solidació. Uns continguts definits através de consells d’experts multidisci-plinaris, formats per més de 50 profes-sionals de diverses disciplines. El con-grés dels dies 4, 5 i 6 d’octubre serà elpunt de confluència del treball realitzatper aquests consells, que recolliran in-formació i l’analitzaran, identificaran bo-nes pràctiques, faran una bona diag-nosi i elaboraran propostes que doninresposta al dret constitucional d’una vi-venda digna per a tots els ciutadans iels reptes mediambientals que exigeixel planeta.2

XAVI DATZIRAÀrea Monogràfics M

Les bases d’un nou modelEl congrés considera els conceptes de rehabilitació i sostenibilitat indissociables

EL CONGRÉS Rehabilitació i sos-tenibilitat. El futur és possibles’estructura a partir de blocstemàtics que busquen respondrea les noves demandes d’habita-bilitat, d’eficiència ambiental id’estabilitat econòmica. La reha-bilitació en la nova política de vi-venda observa el marc legal,econòmic i de gestió actual, a lavegada que analitza noves formesd’intervenció que situïn la rehabi-litació sostenible com a motor delcanvi de model.

El segon bloc, El compromíssostenibilista des de la rehabili-tació, aprofundeix en els reptesmediambientals que tenen pen-dents tant la construcció com lasocietat en general. Finalment, Unmarc normatiu per als edificisexistents buscarà establir les ba-ses de noves normes adaptadesa les necessitats actuals. A partd’aquests blocs, la cita tambéproposa diversos panels mo-nogràfics per debatre temes d’ac-tualitat i sessions en què les em-preses donaran a conèixer la sevaexperiència. Més informació awww.RSF2010.org.

l’estructura

BLOCS TEMÀTICS I DEBATS

Resposta anous reptes

Maria Rosa

REMOLÀPRESIDENTA DEL COL·LEGI

D’APARELLADORS DE BCN

Ens trobem en una època de pro-funds canvis socioeconòmics itecnològics. Les estructures fi-

nanceres mundials estan en crisi, es de-tecta una forta fractura i segregació ur-bana, cada dia són més evidents elsefectes del canvi climàtic... Avui, algu-nes veus parlen de crisi de valors i d’unnou model de desenvolupament recol-zat en l’ètica i la sostenibilitat. Més queen una època de canvis, estem davantun canvi d’època.

Després de molts anys intensius defer ciutat –deixant al marge la ciutat con-solidada–, a finals del segle XX es vaveure la necessitat de fer amb la ciutati d’actuar en l’espai urbà i els edificisper frenar la seva degradació i el seuabandonament. El Col·legi d’Aparella-dors de Barcelona va ser pioner i im-pulsor d’aquest canvi de tendència i famolts anys que treballa a favor de la re-habilitació. Hem elaborat eines profes-sionals, hem organitzat formació espe-cialitzada, hem editat publicacions, hemcol·laborat amb les administracions,hem promogut campanyes de sensibi-lització, hem organitzat congressos ihem liderat projectes d’investigació in-

ternacionals. Tot això forma part de l’a-posta decidida del nostre col·lectiu perdonar a la rehabilitació sostenible el pa-per que es mereix i oferir el millor serveia la societat.

Tot canvia, i també ho fa el nostresector i el nostre col·legi. Per aquestmotiu, considerem que ara és el mo-ment de començar una profunda refle-xió sobre aquest canvi de valors i en-carar el futur amb convicció. Ambaquest objectiu, hem convocat per alsdies 4, 5 i 6 d’octubre el congrés inter-nacional Rehabilitació i sostenibilitat. Elfutur és possible (R+S=F) coincidint ambel Dia Mundial de l’Hàbitat. Per fer-ho,comptem amb la complicitat d’entitatsi empreses del sector, de la societat ci-vil i de les administracions.

El congrés té l’origen en el manifestEl repte de la rehabilitació, presentatl’any passat al saló Construmat i que volconvertir-se en un fòrum de debat so-bre el futur del sector de la construcció,i reivindicar una política de vivenda alservei de les necessitats de la societatactual, seguint el model europeu basaten la rehabilitació i la sostenibilitat.

Serà un punt de trobada de tots elsagents del sector, on es debatran ide-es i perspectives a l’entorn de quatregrans temes: les noves formes d’habi-tar, la política de vivenda, el compromísamb la sostenibilitat i el marc norma-tiu dels edificis existents. Estem segursque aquesta via de reflexió i debat queaglutina els esforços de tot el sector hade suposar un verdader punt d’inflexió.Rehabilitació i sostenibilitat. El futur éspossible.2

la tribuna

REFLEXIÓDAVANT UN CANVI D’ÈPOCA

Reivindiquem una políticade vivenda al servei de lasocietat actual

Antoni SOROLLADELEGAT DE VIVENDA DEL’AJUNTAMENT DE BARCELONA

L a singularitat de Barcelona, físi-cament limitada, densa i com-pacta, posa de manifest la im-

portància de la renovació urbana i lagestió urbanística i les actuacions so-bre el teixit construït, com a base deles polítiques urbanístiques i de vi-venda.

La rehabilitació té un impacte mésenllà del de la seva pròpia activitat, iestén els seus efectes en diversosàmbits:DImpacte econòmic. Té un efectemultiplicador, ja que cada euro de sub-venció multiplica la inversió privada iprovoca un efecte dinamitzador de l’e-conomia. Dinamitza el mercat de tre-ball general i, especialment, local. Ge-nera un efecte de retorn fiscal.DImpacte social. Permet la fixació dela població resident (especialment dela gent gran). Genera una necessitat demés mà d’obra i, sovint, més especia-litzada. Permet concentrar els esforçosen barris més degradats o amb mésnecessitats. Permet l’atenció a les per-sones amb menys recursos econòmics.Permet mobilitzar, per al mercat, vi-vendes buides.DImpacte en la sostenibilitat i la in-novació. Actuació en sòl consolidat ilimitació de consum de sòl nou. Per-met millorar l’estalvi energètic en edifi-cis amb poca eficiència energètica. Ge-nera menys residus. Genera innovacióen materials i en tecnologia; i en ade-quació a models actuals i tipologies.DImpacte en la millora del paisat-ge urbà. Millora de l’entorn urbà: man-teniment de la composició arquitectò-nica dels elements exteriors en larehabilitació de l’edifici. Incideix en laprevisió de noves instal·lacions ambl’objectiu d’integrar-les en la composi-ció arquitectònica de l’edifici.

Des de l’ajuntament hem optat perdesenvolupar un model urbà equilibrat,on es prioritza la densitat urbana i la re-novació interior de la ciutat davant l’o-cupació del territori. En aquest sentit,l’aposta per la rehabilitació i la renova-ció urbana forma part dels nostres prin-cipis i es concreta en diverses formesque podríem resumir en tres apartats:

1. Actuació pública en remodela-ció de barris. Es basa en actuacionsintegrals que poden ser tant de subs-

titució de vivendes no adequades (BonPastor, el Governador), com de reha-bilitació d’edificis de vivendes existents(la Pau, Canyelles), com d’actuacionsmixtes de substitució i rehabilitació (Tri-nitat Nova).

2. Actuacions urbanístiques derenovació del teixit urbà. Amb par-ticipació privada mitjançant compen-sació o cooperació amb l’objectiu d’ac-tualitzar i rendibilitzar un entorn urbà(unitats d’actuació i PERI puntuals ai-xí com la transformació de teixit indus-trial caduc en zones residencials i ter-ciàries).

3. Programes d’ajudes i estímulsa la rehabilitació privada de barris,edificis i/o vivendes. Aquest és elmodel que entenem normalment perrehabilitació i que estem impulsant aBarcelona amb especial prioritat al llargd’aquests últims anys.

Durant el 2009 vam gestionar sis pro-grames d’ajudes a la rehabilitació dife-rents a la ciutat. D’una banda, les Àre-es de Rehabilitació Integral (ARI) i lesÀrees Especials de Rehabilitació Inte-gral (AERI) amb fons del Ministeri de la

la tribuna

CLAUS DEL MODEL DEREHABILITACIÓ DE BCN

Edifici rehabilitat al carrer de Salvà, 59, en el barri del Poble-sec.

DILLUNS,4 D’OCTUBRE

D8.30 h. Registre i recepció de participants.D9.00 h. Inauguració del Congrés R+S=F.D9.30 h. Inauguració del Dia Mundial de l’Hàbitat a Barcelona.D9.45 h. Presentació del congrés.D10.00 h. Conferència inaugural Una nova societat. Cap a la rehabilitació.DDe 10.30 a 11.00 h. Pausa-cafè.D11.00 h. BLOC A. La rehabilitació en la nova política de vivenda I.

- La ciutat existent: sostenibilitat des de la transformació.- De la transformació a la rehabilitació de la ciutat.D12.00 h. BLOC B. El compromís sostenibilista des de la rehabilitació I.

- Anàlisi crítica dels impactes de l’edificació actual.- El canvi climàtic com a paradigma i com a motor de canvi.D13.00 h. BLOC C. Un marc normatiu per als edificis existents I.

- La transversalitat: un objectiu imprescindible.- La rehabilitació en el codi tècnic de la rehabilitació.- La seguretat jurídica davant el marc normatiu.DDe 14.00 a 16.00 h. Dinar.DDe 16.00 a 17.30 h. Comunicacions i panels monogràfics.DDe 17.30 a 18.00 h. Pausa-cafè.DDe 18.00 a 19.30 h. Comunicacions i panels monogràfics.D19.30 h. Espais empresa.

DIMARTS, 5 D’OCTUBREDDe 9.00 a 10.30 h. BLOC A. La rehabilitació en la nova política de vivenda II.

- Reptes i respostes a la situació actual del mercat de la vivenda a Espanya.- Ciutat, persones, drets i regeneració urbana.- Llums i ombres de la rehabilitació urbana a Espanya. Repàs crític.DDe 10.30 a 11.00 h. Pausa-cafè.DD’11.00 a 12.30 h. BLOC B. El compromís sostenibilista des de la rehabili-tació II.

- El canvi poblacional i el seu efecte en la vivenda.- La rehabilitació com a actuació davant el canvi climàtic.- La necessitat d’una nova habitabilitat.- La rehabilitació avui i el seu abast davant els nous reptes.DDe 12.30 a 14.00 h. BLOC C. Un marc normatiu per als edificis existents II.

- La seguretat estructural, la garantia de l’edifici.- El repte de l’eficiència energètica dels edificis existents.- La millora en el confort amb la protecció contra el soroll.- Afrontar la seguretat davant incendis en el patrimoni construït.DDe 14.00 a 16.00 h. Dinar.DDe 16.00 a 17.30 h. Debats, comunicacions i panels monogràfics.DDe 17.30 a 18.00 h. Pausa-cafè.DDe 18.00 a 19.30 h. Debats, comunicacions i panels monogràfics.D19.30 h. Espais empresa.D20.30 h. Recepció al Saló de Cent per part de l’alcaldia de Barcelona.

DIMECRES, 6 D’OCTUBREDDe 9.00 a 9.45 h. BLOC A. La rehabilitació en la nova política de vivenda III.

- Els reptes de la rehabilitació urbana.- La gestió com a factor clau del nou model.DDe 9.45 a 10.30 h. BLOC B. El compromís sostenibilista des de la rehabili-tació III.

- L’escala de la rehabilitació. Territori, ciutat, barri i edifici.- La gestió de la intervenció cap a l’eficiència: àmbits, criteris i prioritats.DDe 10.30 a 11.00 h. BLOC C. Un marc normatiu per als edificis existents III.

- Paràmetres urbans, accessibilitat i habitabilitat.- Les prestacions de les vivendes. La millora contínua.DD’11.00 a 11.30 h. Pausa-cafè.DD’11.30 a 12.00 h. Taula rodona amb els representants del sector i de la so-cietat civil.DDe 12.30 a 13.30 h. Conclusions per blocs temàtics i generals.DDe 13.30 a 14.00 h. Clausura del congrés.

el programa

EL SECTOR, VIST DES DEDIFERENTS ENFOCAMENTS

Vivenda; de l’altra, les ajudes genera-listes per a la rehabilitació i les ajudesespecífiques de la llei de barris ambfons de la Generalitat; i les ajudes ge-neralistes per a rehabilitació i les espe-cífiques del Pla d’Ascensors amb fonsde l’ajuntament. En conjunt, vam ator-gar una subvenció total d’uns 32 mi-lions d’euros per a una inversió total degairebé 120 milions d’euros, que va be-neficiar 25.385 vivendes.

El 2010, hem fet un pas molt im-portant, ja que totes aquestes ajudes,de procedència i programes diferents,s’han gestionat unificadament, pelConsorci de la Vivenda de Barcelona,integrat per l’ajuntament i la Generali-tat, a través de les Oficines de Viven-da de Barcelona, unint els recursos deles diferents administracions, regulantun procediment únic d’accés a les aju-des i facilitant una finestreta única alciutadà.

La coordinació entre administracions,la proximitat a la ciutadania i la coope-ració entre agents públics i privats sónla base de la millora del model de re-habilitació a la ciutat.2

Edifici rehabilitat al districte de Ciutat Vella.

La rehabilitació és una deles activitats més impor-tants per ajudar a pal·liarel problema de la falta devivenda i, al mateix temps,

una forma més sostenible d’actuar”,expliquen fonts de la Conselleria de Me-di Ambient i Habitatge. “És més res-pectuosa amb el medi ambient i, adiferència de la nova construcció,no comporta nous consums de sòl,estalvia en la creació de noves in-fraestructures i no genera nova mo-bilitat”, afegeix la mateixa font. “Tam-bé consolida la ciutat i fomenta elmanteniment de les relacions hu-manes i socials de les persones. Amés, el cost derivat de rehabilitar ésmés racional que el de construir desde zero”.

A tots aquests arguments favorablesque el Govern català ha tingut en comp-te per apostar fermament per la rehabi-litació, s’hi ha afegit durant els últimsanys la crisi econòmica. El volum de mer-cat i els llocs de treball que genera laconverteixen en una via per reconduirpart de l’estructura productiva del sec-tor i recuperar part de la mà d’obra des-ocupada.

AVANÇ DE LA SUBVENCIÓEl foment de la rehabilitació s’ha sus-tentat bàsicament en la concessió desubvencions per fer obres de reforma enedificis i vivendes, tant del parc públiccom del privat. L’experiència d’aquestsúltims anys ha demostrat que un delsprincipals obstacles per a l’execució deles obres de rehabilitació és la dificultatde les comunitats a l’hora de trobar fi-nançament.

Per aquest motiu, s’ha implantat unsistema d’ajudes que avança una partd’aquestes per facilitar l’execució de lesobres. El sistema d’avançaments asse-gura el pagament del 60% de les sub-vencions quan s’acredita l’inici d’obres ies reserva el 40% restant per al final.“Això permet que es portin a termeobres de rehabilitació en edificis i vi-vendes que d’una altra manera nos’haurien pogut portar a terme perfalta de finançament”, adverteixen desde la conselleria. Així, en el període 2007-2010 s’hauran fet obres de reforma ambajudes públiques en 162.442 vivendes,amb un import de 382 milions d’euros.

Pel que fa al tipus d’obres, s’han sub-vencionat reparacions de patologies dediversos graus d’intensitat; millores enles instal·lacions de l’aigua, la llum i elgas; millores en l’accessibilitat i la ins-tal·lació d’ascensors; obres per dotar lesvivendes de les condicions mínimes perser habitables, i millores en aïllamentacústic i en l’eficiència energètica. Con-

cretament, en el parc públic, l’encarre-gada de portar a terme les reformes ésAdigsa.

ACCESSIBILITATLa instal·lació d’ascensors és un delsprogrames amb un caràcter més socialque té la conselleria en matèria de re-habilitació. De fet, ja la llei del dret a lavivenda, aprovada a finals del 2007, in-corpora novetats importants en l’ac-cessibilitat als edificis de vivendes i obli-ga, per primera vegada, que tots elsblocs de pisos nous siguin accessiblesdes del carrer per a qualsevol persona,és a dir, que disposin de rampes i as-censors quan tinguin més d’una planta.I el decret de condicions d’habitabilitat,aprovat l’abril del 2009, té com a objectiuque totes les vivendes siguin accessi-bles, independentment de si la perso-nes que hi viuen tenen dificultats de mo-bilitat o no. Amb aquesta finalitat, esrequereixen unes amplades mínimes in-teriors i una altura adequada de les ai-xetes del bany i la cuina.

Ara bé, en el cas del parc ja construït,

la Conselleria de Medi Ambient i Habi-tatge té una línia específica d’ascensorsque, entre els anys 2007 i 2009, hapermès subvencionar amb 67 milionsd’euros la instal·lació de més de 1.600ascensors. Això ha permès que 20.800famílies deixin de pujar escales per ac-cedir a casa seva.

L’objectiu d’aquestes ajudes és evitarque les persones que no tenen ascen-sor i no poden fer front al pagament del’elevador hagin de deixar casa seva perproblemes d’accessibilitat. A Catalunya,des que es van aprovar aquestes ajudes(l’any 2005), el pressupost destinat a lainstal·lació d’ascensors s’ha incremen-tat un 537%, i el nombre d’ascensorsinstal·lats ha passat de 115 a 644.

CANVI CLIMÀTICSegons les dades de les convocatòriesdels anys 2006, 2007, 2008 i 2009, laGeneralitat ha ajudat a millorar l’aïlla-ment tèrmic i/o acústic de 6.570 viven-des, i ha destinat un import de gaire-bé 12 milions d’euros a subvencions.

Els estalvis de demanda energètica

obtinguts han oscil·lat entre un 30% iun 65%, depenent del tipus d’obra re-alitzada. L’estalvi total ha estat de 8.284MGW/hora/any, equivalents a 712 to-nes equivalents de petroli i 2.791 tonesde CO2.

Pel que fa a l’obra nova, el decret decoeficiència, en vigor des del 2007, re-presenta una garantia de millora en laqualitat de l’edificació del parc de vi-vendes català. També ha significat unpas endavant molt important per a l’es-talvi energètic en la construcció d’edi-ficis. Aquest decret estableix quatre àm-bits d’actuació que són de complimentobligat per a tots els edificis de novaconstrucció i per als sotmesos a granrehabilitació. La normativa s’aplica enedificis de vivendes, residencials, col·lec-tius, administratius, docents, sanitaris iesportius, i agrupa els paràmetres d’e-coeficiència en aigua, energia, materiali sistemes constructius, i residus. Ambl’exigència de la normativa, les novesvivendes estalvien un 30% d’aigua i un56% d’energia, i reduiran un 47% lesemissions de CO2.2

La Generalitat ha invertit 382 milionsa rehabilitar vivendes des del 2007El model té èxit gràcies al fet que el 60% de les subvencions s’entreguen abans de l’execució

Més de 162.000pisos s’han vistafavorits peraquesta contribució

D. R.Àrea Monogràfics M

S’HA ACONSEGUIT REDUIRENTRE UN 30% I UN 65%LA DESPESA ENERGÈTICADE 6.570 FAMÍLIES

L’ESTALVI TOTAL HA ESTAT EQUIVALENT A 2.791 TONES DE DIÒXID DE CARBONI

Any Vivendes beneficiades Inversió pública2007 40.748 80,2 milions2008 38.886 85 milions2009 43.422 112 milions2010* 39.386 105 milions

TOTAL 162.442 382 milions

*dades provisionals

Ajudes a la rehabilitació 2007-2010