Embed Size (px)
Citation preview
CATALUNYA DINS LA
MONARQUIA HISPÀNICA.
La Unió dinàstica.
L’enfortiment del poder monàrquic.
Crisis, conflictes i decadència de la monarquia hispànica.
La desfeta catalana en la guerra de Successió.
Economia i societat entre els segles XV i XVIII.
1.- La unió dinàstica.
A mitjans del s. XV situació Península
Ibèrica :
Castella: La successió d’Enric IV (1454-1474) va plantejà una guerra de successió al tron castellà entre:
La filla Joana “la Beltraneja”, que contava amb el suport de Portugal,
La germana Isabel de Castella, que contava amb el suport d’Aragó pel casament en secret 1469 amb Ferran d’Aragó.
L’enfrontament finalitza amb la victoria d’Isabel a la batalla de Toro al 1476 i el Tractat Alcaçoves 1479 on Portugal reconeix els drets d’Isabel.
Aragó: La mort al 1410 de Martí l’Humà sense descendència provocà un buit successori. Serà el compromís de Casp 1412 qui elegeix com a rei a Ferran D’Antequera (Ferran I)( de la casa castellana dels Trastamara).
Ferran I Alfons el Magnànim Joan II
Joan II haurà de fer front a una guerra civil 1462-1472 on Joan II i el seu fill Carles de Viana lluiten per la corona de Navarra. Aquest últim contava amb el suport de l’oligarquia catalana. L’empressonament de Carles propicia la declaració de guerra de la Generalitat de Catalunya al rei . La mort del príncep no va aturar la guerra sino propiciar esdeveniments arribant a desposseir Joan II com a sobirà de Catalunya.
Joan II demana suport militar a França i a canvi cedeix els territoris del Roselló i la Cerdanya.
La Pau de Pedralbes (1472) posa fi al conflicte i Joan II recupera l’autoritat i jurà les lleis i constitucions catalanes.
A tot això hem d’afegir el conflicte social amb la revolta dels pagesos de remença 1462 i el conflicte urbà entre la Biga, on s’ s’agrupaven els ciutadans honrats i grans mercaders i la Busca on s’agrupaven els mestres d’ofici, que lluitaven per control del poder municipal.
Al 1479 mor Joan II i li succeeix Ferran II. El casament d’Isabel i Ferran posa les bases de la monarquia hispànica. Però serà una unió
dinàstica i personal, però no jurídica, administrativa, institucional o econòmica, perquè cadascun va
dirigir de manera independent els seus regnes.
1.2.-La unió religiosa.
Al territori convivien 3 grups religiosos: cristinas, jueus i musulmans.
Els Reis Catòlics volien una unificació religiosa i per això :
1. Van crear el Tribunal de la Santa Inquisició (1478) per vigilar als jueus conversos.
2. Al 1492 es decretà la conversió obligatoria de tots els jueus i el que es negués expulsió i expropiació dels béns.
3. Al 1499 s’impulsà al regne de Granada un baptisme obligatori pels mudèjars, es van encetar revoltes, que van culminar amb la conversió forçada al 1502, són els denominats moriscos.
1.3.-La política expansionista
Expansió territorial a la Península Ibèrica.
1. GRANADA: Els Reis Catòlics van aprofitar les disputes internes del regne nassarí
per iniciar una guerra al 1482 i que finalitzara al 1492 amb el setge i caiguda de
Granada. Els musulmans van poder mantenir llibertat de culte, l’ús de la seva llengua
i respecte als seus usos i costums.
2. CANÀRIES: Castella amb el suport dels comerciants andalusos van realitzar la
progressiva ocupació de les illes, per frenar l’expansió per l’Atlàntic dels
portuguesos. Tot terminarà amb la ratificació del tractat de Alcaçovas on Portugal
té hegemonia marítima a la costa africana i Castella les illes Canàries.
3. ROSELLÓ I CERDANYA: Ferran aconseguí al 1493 la recuperació d’aquests
territoris perduts per Joan II.
4. NAVARRA: Ferran aprofita els enfrontaments interns entre França i Castella , per
ocupar militarment Navarra (1512). La seva anexió es dona al (1515), encara que
mantenint les seves lleis i institucions.
5. PORTUGAL: L’annexió de Portugal es fa per mitjà d’una política matrimonial. Van
casar la seva filla gran Isabel amb Alfons, que va morir en un accident a cavall.
Després es va casar amb Manuel l’Afortunat. Però la mort premartura de Miguel
els va deixar sense hereu. Però un nou enllaç entre Manuel i una altra filla dels reis
Catòlics Maria, el dret hereditari de la corona portuguesa en mans de Carles I . La
unió de Portugal i Castella es donarà amb Felip II.
Felip II
La política matrimonial va ser important per aïllar al seu principal enemic
França.
Expansió territorial fora de la Península Ibèrica.
1. SUD D’ITALIA: Ferran ha de defensar els interessos dels comerciants catalans per això guanyarà a França Nàpols i Sicília.
2. NORD D’ÀFRICA: L’expansió del cristianisme portarà a Castella a ocupà Melilla 1497 i les campanyes contra Orà, Trípoli i Alger (1505).
3. DESCOBRIMENT D’AMERICA: La recerca d’una ruta atlàntica cap orient és l’origen del descubriment.
Colom inicia el viatge al pot de Palos agost de 1492 i el 12 octubre d’aquell any arriba a les Índies.
Aquest descobriment posa a l’abast de Castella una gran quantitat de recursos humans i materials.
2.- L’enfortiment del poder
monàrquic.
Desprès de la mort de Felip I “ el Bell” 1506 i la enfermetat
de Joana, Ferran el Catòlic serà regent de Castella fins la seva
mort al 1516.
Tras Ferran el Catòlic li succeirà el seu net, Carles I de
Castella i Aragó, que arriba a Espanya al 1517.
2.1.-L’imperi de Carles I
Isabel de Castella
Ferran d’ Aragó
Maria de Borgonya
Maximilià I d’Àustria
Sacre Imperi
Romanogermànic
1519
La política peninsular del rei.
Revoltes internes:
Revolta de les comunitats castellanes(1519-1521): Les
Juntes municipals i la petita noblesa es revolten contra
l’absolutisme i la cort extrangera. Arribant a oferir la corona a
la reina Joana.
Carles I amb el suport de la gran noblesa va derrotar aquest
aixecament al 1521.
Les germanies de València i Mallorca: conflicte social, per les
fortes carregues impositives de les classes dirigents contra els
artesans, petits propietaris i pagesos.
La política imperial. • Al 1519 Carles I, es proclamat emperador d’Alemanya.
Aquest fet va generar una serie de conflictes polítics i militars.
• A) Lluites contra França que va intentar conquerir Navarra i el Milanesat.
• B) Contra els Turcs i el seu domini hegemònic del Mediterrani.
• C) Contra els prínceps protestants alemanys (1545-1555): Els príceps van qüestionar l’autoritat imperial i trencaven la unitat catòlica. Els príceps s’alien amb França obligen a Carles a acceptar la llibertat religiosa i la igualtat entre catolicisme i el protestantisme amb la pau d’Augsburg (1555).
• En 1556 Carles I renunciar a favor del seu fill Felip II (Territoris castellans, aragonesos, italians, milanesat i Països Baixos) i el seu germà Ferran ( títol imperial, Àustria, Hongria i Bohemia). Al 1580 mor rei de Portugal i Felip II reclama el dret a la corona que obté aquell mateix any.
2.2.-El poder de Felip II.
Felip II contuarà amb una política internacional de manteniment de l’hegemonia hispànica i la defensa del catolicisme.
Els conflictes exteriors. França: pel control del nord d’Europa, van derrotar als francesos
a la Batalla de San Quintí 1557 i al 1559 es signà la Pau de Cateau-Cambresis.
Flandes: la rebel·lió (1566) va ser generada pel descontentament per els forts impostos i pel conflicte religiós amb l’expansió del calvinisme. Al final els Països Baixos es van dividir en dues zones : un nord protestant a Holanda i un sud catòlic amb dependència d’Espanya. La revolta calvinista va contar amb el suport de França i Anglaterra.
Anglaterra: El suport dels anglesos a la revolta dels Països Baixos va fer que Felip II enviés 1588 l’Armada Invencible contra els anglesos. El fracàs d’aquesta expedició es un cop molt dur per la política exterior de Felip II.
Portugal: Al 1580 mor rei de Portugal i Felip II reclama el dret a la corona que obté aquell mateix any. Anexionant-se així els dominis colonials d’Àsia i Amèrica.
Turcs: L’imperi turc era una gran potència a la Mediterrània que amenaçava les possessions hispàniques . La unió de Felip II, el Papa i Venècia van permetre la derrota marítima dels turcs a Lepant (1571).
Les conquestes d’ultramar.
Hernan Cortès: Va conquerir l’ imperi Asteca i maia de la
península del Yucatan. (1519-1521).
Francisco Pizarro: Va conquerir l’imperi Inca (1535).
Magallanes i Elcano: la primera volta al món (1519-1522).
Legazpi: Filipines (1565)
Els conflictes interiors. Felip II col·locà el centre polític i administratiu de la
monarquia a Madrid l’any 1561. El monarca va respectar
l’autonomia dels diferents territoris, tot i que va imposar una
moral catòlica tradicional i molt intransigent.
1568 es dona l’aixecament dels moriscos a granada
degut a l’elevació de les carregues impositives, les
expropiacions de terres i la persecució cultural contra la
comunitat morisca. Els moriscos van fracasà en el seu intent
de recuperar Granada perquè van ser derrotats pel seu
germà Joan d’Àustria al 1570.
3.- Crisis, conflictes i decadència de
la monarquia hispànica. El segle XVII va estar marcat per la crisis socioeconòmica i la decadècia
política.
Baixada de les riqueses americanes, l’esgotament dels recursos amb els conflictes interiors i exteriors, fan perdre l’hegemonia internacional.
Moment d’esplendor cultural “ segle d’or”.
Després de Felip II (1598), els monarques posteriors encarregaren el govern als favorits o validos.
El regnat de Felip III. Felip III (1598-1621) tenia com a favorit a el duc de Lerma. El seu regnat es
caracteriza per l’aturada de la política bel·licista amb:
1. Anglaterra: (1604) la Pau de Londres.
2. Països Baixos: (1609) la Treva dels dotze anys amb les Provincies Unides (Frisia, Groninga, Güeldres, Holanda, Overijssel, Utrecht i Zelanda) , que reconeixia la independència d’Holanda.
3. L’expulsió dels moriscos 1609 va tenir unes conseqüències econòmiques molt negatives especialment al regne de València, on eren una part important de la població del camp.
4. Cap al final del regnat , el fet de donar suport al seu tiet Ferran II, emperador romanogermànic, a la rebel·lió protestants de Txèquia, va propiciar la participació d’Espanya a la Guerra dels Trenta anys.
El regnat de Felip IV. Felip IV té com favorit Comte duc d’Olviares.
Política exterior: Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) ,
és un conflicte entre les reformes religioses emergents a
Suècia, Alemanya i Anglaterra, que anava en contra de la
defensa del catolicisme. El conflicte acaba amb la Pau de
Wesfàlia (1648) otorgant-se la independencia de les
Províncies Unides i la fi de l’hegemonia hispánica a Europa.
Guerra amb França: S’inicia perquè França dona suport
als protestants de la Guerra dels Trenta anys 1635. Tot
acabarà amb la Pau dels Pirineus (1659), on Espanya
cedeix el Rosselló i la Cerdanya.
Política interior:
Intent de reforçar el poder del rei es va fer retallant
l’autonomia dels diferents reialmes, això va derivar en la
rebel·lió dels portuguesos i catalans.
Els portuguesos obtindràn la independència.
I Catalunya inicia La guerra dels segadors (1640-1652)
L’any 1640 el rei va obligar la pagesia catalana a allotjar als soldats del seu exèrcit, que havien de lluitar contra els francesos. Els abusos d'aquests van provocar que els pagesos organitzessin avalots.
Els camperols es va dirigir a Barcelona a buscar al lloctinent i el van matar en una acció que s'ha anomenat el Corpus de Sang.
La Generalitat, encapçalada pel canonge Pau Claris, es va posar al costat dels revoltats i va demanar protecció als francesos. S'iniciava així, la Guerra dels Segadors.
Al 1652 es posava fi al conflicte i les autoritats catalanes restaven novament sota l'obediència del rei castellà.
El regnat de Carles II.
Els problemes físics i mentals del monarca, els interessos dels seus favorits , la interinitat de la regència de la seva mare, Marianna d’Àustria, les crisis econòmiques , socials i polítiques ,van condicionar el seu regnat.
La impossibilitat d’aportar successió originarà la disputa entre les monarquies europees per donar rei a Espanya. Carles II reconeix com hereu universal a Felip de Borbó , duc d’Anjou. Amb la seva mort al 1700 s’inicia la guerra de successió entre:
El net del rei de França( Lluís XIV) Felip d’Anjou.
L’arxiduc Carles d’Àustria( té suport de Anglaterra, República de les Provincies Unides i el Sacre Imperi romanogermànic) per evitar l’unió entre Espanya i França. Catalunya li farà costat perquè garanteix les seves llibertats.
4.- La desfeta catalana en al guerra
de successió. La guerra de successió. El1701 la Gran Aliança de l’Haia entre: Anglaterra, l’Imperi austríac i Holanda Arxiduc Carles I, contra
bloc borbònic de França, Espanya Felip d’Anjou.
A l’aliança s’unirà després Prussia i la majoria dels estas alemanys i al Borbó Colònia, Baviera, Savoia i Portugal.
La guerra s’inicia al 1702, en terreny internacional, el conflicte va a favor de l’aliança però a la Península , els reialmes de la corona d’Aragó aliats de Carles I van ser derrotats. 1707 València/Aragó
1714 Catalunya.
La consolidació de Felip V de Castella i IV d’Aragó va representar una pèrdua de les lleis i les institucions d’autogovern dels territoris de la corona d’Aragó.
La derrota catalana. Catalunya jura fidelitat a Felip V, però s’adona que la introducció d’un Borbó significà la implantació d’un
sistema polític centralitzat i uniformista com el que hi havia ha França. Per això signa al 1705 amb Anglaterra el pacte de Gènova, amb l’objectiu de garantir les lleis i les institucions del Principat amb Carles I .
Al 1711 mor l’emperador d’Áustria , Josep I, això suposa la coronació de Carles VI com emperador del Sacre Imperi romanogermànic. Això es vist pels seus aliats com un desequilibri europeu.
Per aquets motiu al 1713 es signa el tractat d’Utrecht per posa fi al conflicte amb Anglaterra i Holanda, a l’acceptar a Felip V, però es manté entre Áustria i França (Carles VI – Felip V).
1714 les tropes de l’aliança van abandonar a Caltalunya, però aquista continuarà la lluita fins la rendició 11 de setembre de 1714 de Barcelona.
La gran perjudicada del tracta va ser Espanya que va perdre els seus
territoris europeus.
Àustria : adquirí el Milanesat,Flandes, Luxemburg, Nàpols, Sardenya
(posteriorment canviat per Sicilia).
Gran Bretanya: aconseguí Gibraltar i Menorca i concessions al comerç
colonial.
Repercusions polítiques la renúncia a la corona francesa per part de Felip V.
La Nova Planta. - Pèrdua de les institucions d’autogovern:
Consell de Cent – Les Corts – La Generalitat de Catalunya.
-Les antigues lleis excepte el dret civil.
-Administració absolutista i centralitzada.
- Capità General té: - El control polític i militar.
- Representa al rei i presideix Reial Audiència.
-Reial Audiència que té les competències judicials.
- Divisió territorial en dotze corregiments en substitució de les vegueries. El corregidor serà qui dirigeix el govern municipal, era d’origen castellà i d’ofici militar.
- L’ intendent( nova figura) responsable del manteniment de l’estructura administrativa i militar . Recaptador d’impostos.
- Castellanització del funcionariat públic.
La Integració forçada. - Estudis universitaris centralitzats a la Universitat de Cervera.
- Llengua castellana va ser imposada com a llengua oficial de la Reial Audiencia i els corregidors.
- Reial Cèdula d’Aranjuez 1768 estableix el castellà com a llengua única d’ensenyament.
Els memorials de Greuges.
- Memorials de greuges 1760 eren escrits on
catalans vinculats a l’administració
borbónica, reivindicaven un model
administratiu més adequat a les necessitats
del país.
5.- Economia i societat entre els
segles XV i XVIII
Durant tot el període, es manté el règim senyorial de propietat de la terra i la seva explotació així com l’estructura social estamental.
Durant l’edat moderna es donen crisis demogràfiques, provocades per les epidèmies de pesta i crisis de subsistència, per les tècniques de conreu utilitzades, la dependència del clima, la deficient vertebració entre mercats i vies de comunicació i mitjans de transport lents.
El s. XV és un segle de transició entre l’edat mitjana i l’edat moderna. El s. XVI i XVII són d’adaptació del règim feudal al règim senyorial. El s.XVIII és un segle de propostes reformistes sobre l’organització social i econòmica.
Base econòmica és l’agricultura i la ramaderia, la indústria era artesanal i estava centrada en els nuclis urbans i controlada pels gremis.
Durant el s. XVIII, Catalunya dins la monarquia hispànica, va desenvolupar un creixement econòmic asociat a l’agricultura especialitzada com:
1. La vinya : destinada a l’exportació d’aiguardents.
2. El cotó: les indianes.
La fundació 1758 de la Junta Particular de Comerç i l’aprovació desl decrets de lliure comerç amb Amèrica del 1765 i 1778, van ser un factor clau pel desvetllament econòmic de Catalunya, al que hem d’afeigir el creixement demogràfic.
La Junta també va estimular el desenvolupament tècnic creant escoles de formació professional i afavorir la investigació sobre noves tèniques de conreu.
