Ò r g a n d ’ e x p r e s s i ó d e l a C G T d e C a t a l u n y a - 9 a . è p o c a - n º 2 1 8 - M a i g 2 0 2 0

ACataluny

2 3ACataluny

Edició i Coordinació: Manuel QuesadaDisseny i Maquetació: Pau RigolPortada: Pau Rigol (retocat de cartell CNT AIT)Redacció Catalunya: Manuel Quesada, Pau Rigol, Marta Minguella, Xavi Rojals, Rosalia Molina, Dídac Salau, Laura Gómez-Pintado, Juanjo Gallardo, Danislava Marinova, Julián Guisado, Gerard Sandoval, Rubén Páez, Rebeca Alonso, Patricia Muñoz i Gerard SierraCol·laboracions: Pilar Frey, Carme Álvarez, Óscar Murciano, Iru Moner, Ermengol Gassiot, Àlex Tisminetzky, Manel Aisa, Moisès Rial, Àngels Vilaseca, Ariadna Calvet, Noemí Simarro, Míriam Tijani, Núria Martí, Marcelo Amendola, Fabio Bosco, Andrés Ruggieri, Ángel Bosqued, Jose Luís Pérez, Col·lectiu de substitutes en lluita i Fundació Salvador Seguí. Sindicat de Llogaters, Sindical Today, Dones de CGT, Dones Llibertàries i seccions, sindicats i federacions de la CGT de CatalunyaRedacció i subscripcions: Carrer Burgos, 59 baixos 08014 BarcelonaTirada: 13.000 exemplars

ON ENS TROBEM?

D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titular del qual és el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal.c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, als correus electrònics com: cgt-cat@cgtcatalunya.cat o comunicacio@cgtcatalunya.cat bé a Carrer Burgos, 59 baixos 08014 Barcelona.

editorial tema del mes

SU

MA

RI

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA

Carrer Burgos, 59 baixos 08014 Barcelona spccc@cgt.es Tel. 935120481

FEDERACIONS SECTORIALS

· Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)· Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit · Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ)

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaCarrer Clavells 11 - 08700 -Igualadacgtanoia@yahoo.esTel/FAX 938042985

TarragonaPlaça Imperial Tarraco, núm. 1 Edifici 2, 3a Planta 43005 -Tarragonacgttarragona@cgt.esTel. 977242580 i FAX 977241528

Baix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 -Cornellàcorreu@cgtbaixllobregat.catTel. 933779163. FAX 933777551

Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 -El Vendrellcgt.baix.penedes@gmail.comTel/FAX 977660932

Barcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 -Badalonacgt_bn@yahoo.esTel/FAX 933831803

Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 -Vilanova i la Geltrúcgtvng@cgtcatalunya.cat Tel/FAX 938934261

MaresmeUnió 38 baixos, 08302 -Mataró maresme.cgt@gmail.com Tel/FAX 937908261

Vallès OrientalFrancesc Macià, 51 08100 -Molletcgt.mollet.vo@gmail.com Tel. 935931545. FAX 935793173

Osonacgt-osona@cgtcatalunya.cat638675933

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 -Gironacgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. FAX 972231219

Baix Camp/PrioratPlaça Nen de les Oques 8, 1r D 43202 -Reusbaixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977340883

Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 -Vilanova i la Geltrúcgtvng@cgtcatalunya.cat Tel/FAX 938934261

Alt Camp i Conca de BarberàCarreer de la Zeta 6, 43800, Vallscgtaltcampconca@cgtcatalunya.cat

PonentDarrere Sant Martí, 15, 1è 25004 -Lleidalleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973275357. FAX 973271630

Terres de l’EbreCasal Popular PanxamplaFrancesc Gil de Frederic, 6. 43500terresebre@cgtcatalunya.cat

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaCarrer Pare Laínez 18-24 08025 -Barcelona flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362 FAX 933107080

BergaBalç 4, 08600 -Bergasad@cgtberga.orgTel. 938216747

ManresaCircumval·lació 77, 2n 08240 -Manresa manre@cgtcatalunya.catTel. 938747260. FAX 938747559

RubíColom, 3-5, 08191 -Rubí, flcgt_rubi@hotmail.com Tel/FAX 935881796

SabadellRosellò 10, 08207 -Sabadellcgtsabadell@cgtcatalunya.cat Tel/FAX 937450197

TerrassaRamon Llull, 130-136, 08224 -Terrassacgtterrassafl@gmail.comTel. 937335006

Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 -Castellar del Vallèscgt.castellar-v@terra.es, Tel/FAX 937142121

SallentClos, 5, 08650 -Sallentsallent@cgtcatalunya.catTel 938370724 -FAX 938206361

ViladecansC/ Sant Marià 72, 08840 Viladecans fl.viladecans@cgtcatalunya.catTel. 936590814 - 610072649

catalunyacgt@cgtcatalunya.cat

TEMA DEL MES CORONAVIRUS :CALEN RESPOSTES ALA DESOCUPACIÓ I DESIGUALTATS SOCIALS 3-5

SINDICAL ENS ESTAN LEGALITZANT L’ESCLAVITUD 6 SUBSTITUTES EN LLUITA 7 COM EL CAPITALISME ENGRANDEIX L’OMBRA DE LA CONDICIÓ HUMANA 8 SECTOR QUÍMIC-PORTUARI: L'ESCLAVITUD DE SER ESSENCIAL 9 JOVES IMMIGRANTS AL CAMP:UNA NOVA FORMA D'ESCLAVATGE? 10 VAGA INDEFINIDA A NISSAN 11 L'ARTICLE 21 DE LA LPRL EN RISC GREU I IMMINENT 12 LA CGT DE CATALUNYA DENUNCIA L’ERTO PRESENTAT PER UGT 13 NOTÍCIES SINDICALS 14-15

OPINIÓ RECORDEM 16 LA IDEA 17 COVID19, EL SINDICALISME I LA PRESÓ DE VIDRE 18 LA VAGA DE LES LLOGATERES 19

L'ENTREVISTA ÓSCAR MURCIANO 20-21

EL DOCUMENT S’APLICA LA LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS DURANT L’ESTAT D’ALARMA? 22-23

SOCIAL LLOGATERS A LA VAGA! 24 ENS HI VA LA VIDA 25

LES NOSTRES VEUS CORONAVIRUS I DESIGUALTATS DE GÈNERE 26 LAS PALANCAS EL SANTUARI 27

INTERNACIONAL LLUITA CONTRA COVID19 A ITÀLIA 28 UN ATROPELLAMENT POLICIAL DESENCADENA DISTURBIS A FRANÇA 29 LA PRIMA DE RISC TORNA A PUJAR I ELS MERCATS DEMANEN MÉS DINERS 29 LA PANDÈMIA DE LA COVID-19A BRASIL I LA NEGLIGÈNCIA DEL GOVERNANTS 30 PANDÈMIA I ORGANITZACIÓ POPULAR A L'ARGENTINA 31

DINAMITA DE CERVELL EL FAR 32 DICCIONARI MILITANT 33

CULTURA I OCI RECOMANACIONS i RECEPTES 34 HUMOR SOCIAL I PASSATEMPS 35

AL TINTER AQUESTA SITUACIÓ VULNERA ELS DRETS FONAMENTALS 36

El virus seguirà existint “No volem tornar a la normal i tat perquè la normal i tat era e l problema”. A ixò deia una de les moltes pintades que hem pogut veure aquests dies. I potser ser ia la que mil lor s intet i tza la s i tuació que estem viv int la c lasse trebal ladora. E l cert és que la s i tuació actual dista molt de “normal itat” i pel que sembla no es pre veuen temps mil lors . La c lasse trebal ladora està tornant a pagar una cr is i que ha provocat la i r responsabi l i tat dels qui governen i prenen les decis ions. No són eslògans buits . És la real i tat . Veiem com empreses fan caixa amb la s i tuació actual . F ins i tot la UGT s’ha sumat al carro de vendre fum per guanyar diners a dojo, estafant , s i cal , t rebal ladores i Seguretat Social .

D e i a , t a m b é , e l g e ò g ra f D a v i d H a r v e y q u a n e x p l i c a va e l C a p i t a l , q u e e l s i s t e m a c a p i t a l i s t a n e ce s s i t a e s t a r e n m o v i m e n t co n s t a n t m e n t . N o e s p o t a t u ra r. S i s ’a t u r e n l e s t ra n s a cc i o n s , s i s ’a t u ra e l co n s u m , s i s ’a t u ra l a p r o d u cc i ó , e l s i s t e m a c a u ( d ’a q u í q u e l e s va g u e s s i g u i n u n a e i n a t a n p o d e r o s a ) . A q u e s t f e t e x p l i c a p e r q u è , u n a l t r e co p , e n c a ra q u e p e r i l l i l a s a l u t d e t o t a l a p o b l a c i ó , a q u e s t s i s t e m a n o p o t a t u ra r l a s e va a c t i v i t a t . I e l s p o l í t i c s q u e j u s t i f i q u e n i a va l e n a q u e s t s i s t e m a c r i m i n a l fa n e l s m a l a b a r i s m e s n e ce s s a r i s p e r a q u e a i x ò n o p a s s i .

E l v i r u s m é s p e r i l l ó s é s p e l p l a n e t a i p e r l a h u m a n i t a t s e g u i rà e x i s t i n t d e s p r é s d e l a C o v i d 1 9 : e l c a p i t a l i s m e . A l e s n o s t r e s m a n s e s t à f e r- l i f r o n t o r e s i g n a r- n o s a a g u a n t a r e l s co p s .

No compartim necessàriament les opinions signades de les col·laboracions

www.revistacatalunya.cat/ www.fb.com/revistadecatalunya.cat @RCatalunya

#TalMesComAquest de 1840, el dia 10 de maig, es funda la Societat Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona, que pot considerar-se la primera societat obrera de tot l’Estat. Creada a la clandestinitat l’estiu de 1839, es constituí amb aquest nom el 1840 per donar cobertura legal a les activitats de resistència. Va ser il·legalitzada diverses vegades i no fou reconeguda durant el regnat d’Isabel II, però en un escrit l’associació deia: “Nuestra asociación no necesita la aprobación ni reprobación de nadie (...) nuestra asociación es un lazo voluntario y recíproco que no está sujeto a disolución”

Coronavirus : calen respostes a la desocupació i desigualtats socialsEls efectes socials, laborals, econòmics, de model de societat i milers de pèrdues humanes amb que ens impacta la pandèmia del Covid-19, conegut com coronavirus, obre en canal les costures del mal anomenat estat del benestar, que en època de necessitats vitals de salut pública, d´habitatge, d´alimentació i el sociosanitari , esdevé cabdal. Així ho demostren les reivindicacions des de balcons a barris, pobles i c iutats en aplaudiments als qui estant defensant i salvant vides en els ser veis bàsics essencials, com són els i les treballadores sanitàries, de residències, d´emergències, de la neteja, de comerç d´alimentació, de treball domèstic, de transport , educadors

i treballadors socials, personal laboral i funcionaris de justícia, TGSS, Hisenda, SOC, etc.

Alhora, hi ha milers de persones incloses als ERTOs presentats, que a Catalunya del 15 de març al 5 d´abri l de 2020 pujaven a 83.553, amb 617.558 persones afectades (el 96% d´ERTOs són aprovats pel Dept. de Treball). I la segona onada serà els que es converteixin en ERO d´extinció als jutjats mercanti ls, que ja comencen a presentar-se, i que suposarà l ’acomiadament de milers de treballadors i treballadores.

Es vol fomentar la precarietat , l ’autoexplotació dels autònoms forçats a ser-ho per empreses, la pèrdua salarial de la classe treballadora regulada, que s’afegiran a l ’atur inscrit (10,45% al 4art tr imestre 2019 a Catalunya i 13,78% a l´Estat espanyol, segons IDESCAT). I misèria pels 2 mil ions de persones de l´economia submergida estatal (21% del PIB).

Quedem-nos a la retina què sobreviurà de la classe treballadora, amb les dades actuals a Catalunya / Estat espanyol, per àmbits laborals i percentatge del conjunt de la població ocupada a f i del 2019 segons EPA:

Indústria: 610.500 treballadors (17,6%) / 2.763.700 treballadors (13,8%)

Construcció:205.900 treballadors (5,9%) / 1.283.900 treballadors (6,4%)

Serveis:2.620.000 treballadors (75,1%) / 15.125.400 treballadors (75,8%)

Cultura:177.800 treballadors (5,1%) / 777.900 treballadors (3,9%)

TIC:114.300 treballadors (3,3%) / 566.100 treballadors (2,8%)

Sector Turístic:471.300 treballadors (13,6%) / 2.677.400 treballadors (13,4%)

Població ocupada : 3.478.100 treballadors / 19.966.900 treballadors (4art tr imestre 2019 EPA)

Atur registrat:417.047 persones a l´atur a Catalunya a març 2020 (218.444 persones són majors de 45 anys) . Són 233.294 dones i 183.753 homes registrats/des a l´atur a març 2020.

Consten 1.740.675 homes i 1.563.890 dones d´un total de 3.277.565 persones cotitzants a la Seguretat Social a Catalunya.

El propi Banc d´Espanya preveu passar de 9,5 a 12 milions de persones sota el l l indar de la pobresa a nivell estatal. >>

4 5ACataluny

EL FILAquest primer de Maig, Primer les nostres videsComunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya pel #1deMaigObrim fil

No estem tots/es en el mateix vaixell. Enmig de la pandèmia els de sempre hem d’anar a treballar. Hem tornat a les fàbriques, oficines, o seguim conduint un metro o bus, o una bici repartint les compres on-line. Hem de fer teletreball amb jornades maratonianes i sense horaris

A totes i tots ens fan posar la nostra vida al seu servei. Si som útils és perquè ens poden fer treballar, perquè quan treballem és quan ells obtenen guanys

CGT Catalunya @CGTCatalunya24 d'abril. de 2020

tema del mes

Moisès Rial

Activitats diverses CGT Sallent

Aviat veurem el nou panorama de reconversió econòmica i destrucció de l locs de treball , que segons preveu l´OIT la desocupació pujaria 25 mil ions de persones a nivell mundial, -quan la crisi del 2008 va provocar 22 mil ions de desocupats-, amb els efectes d´increment de les desigualtats socials i abocar a mil ions de persones a la pobresa extrema. Cal donar respostes d´empoderament social i s indical, d´autogestió i ajuda mútua, que s´impulsen a barris, pobles i c iutats .

En el model capital ista actual en fal l ida i cr isi s istèmica, amb problemàtiques estructurals de desigualtats de renda extremes i accés a drets socials bàsics, amb crisi mediambiental, i emparats amb la retallada de drets fonamentals, amb ocupació policial i mil itar als carrers, s’augura que la confl ictivitat social i s indical, després del confinament , creixeran proporcionalment al nombre de damnificats per les desigualtats. La força del treball assalariat té nous reptes per defensar drets consolidats i que la crisi socioeconòmica de la globalització,

aguditzada per l ’actual pandèmia del coronavirus i les que puguin vindre en el futur, no la paguin els de sempre, amb noves retallades laborals i de drets.

E n l e s d e s i g u a l t a t s s o c i a l s , e l s e f e c t e s d e n o r e b r e i n g r e s s o s ( q u e e l C I S r e c o n e i x q u e e l 5 3 , 4 % d e l a p o b l a c i ó n o a r r i b a a f i d e m e s , o n n o m é s e l 4 , 3 % t é c a p a c i t a t d ´ e s t a l v i ) , c r e a e n d e u t a m e n t a m b l a b a n c a p e r r e b u t s i m p a g a t s d e b é n s b à s i c s c o m l l u m , a i g u a , g a s , e l q u e f a r à a u g m e n t a r l a p o b r e s a e n e r g è t i c a i a v i a t t a m b é l ’a l i m e n t à r i a , c o m e l s d e c o m i s o s d e s u p e r m e r c a t s p e r g a n a a I t à l i a .

El confinament sanitari ens porta allunyament social, augment de la violència masclista i maltractes físics i psíquics a menors. Amb desigualtat a milions de famílies sense material escolar, ordinador i accés a internet per joves, ens cal garantir dret universal d’accés a la xarxa d’internet que aguditzi fractura social. La universalització de beques menjador esdevé clau per evitar la pobresa alimentària infantil a famílies en exclusió social.

La pobresa estructural es reverteix de forma ràpida amb una Renda Bàsica Universal a tota persona empadronada, vinculada a un compte corrent i v ia transferència rebés una renda per viure a nivell personal i famil iar per sortir de l ’atzucac. Caldria anar acompanyat al reconeixement dels drets de ciutadania de les persones que conviuen i esperen regularització com ja han fet a Portugal. La f i de la bombolla de pisos turíst ics obre a més accés a l ’habitatge de l loguer però cal regular preus, durada de contractes, suspensió d’hipoteques, segons les propostes col· lectius de l logaters i les PAH.

Tot plegat , s i hi ha voluntat polít ica es f inança social itzant les rendes del capital i els beneficis d´empreses de l ’ IBEX, la nacionalització d’empreses estratègiques, recuperant l ’evasió f iscal a paradisos f iscals, per dotar de prestacions econòmiques que el iminin les desigualtats amb drets subjectius i econòmics reals .El repte és derogar la l lei mordassa i la geolocalització per control social , la l imitació drets fonamentals, derogar les reformes laborals i l ’art icle 135 de la Constitució Espanyola aprovat per PP i PSOE sobre el pagament del deute -abans que inversió social- imposat per la Troika, i poder enfortir el sector públic i derogar privatitzacions i subcontractacions de sectors socials bàsics com la sanitat , els ser veis socials, l ’educació, i evitar uns nous pactes de la Moncloa com els de 1977, per deixar-ho «atado y bien atado», al ser vei del capital .

Conscients, empoderats i mobil itzats, els treballadors i treballadores, s i ens hi posem, ens en sortirem del virus neoliberal.

Fa setmanes que no els veiem als centres de treball, encara que ells siguin els que es queden amb els beneficis de les empreses

Nosaltres volem viure. Ells ens volen per viure. Ho hem vist aquestes setmanes de forma clara. Però també és ben cert que portem molts anys patint-ho. És per això que sabem que la sortida de l’estat d’alarma no resoldrà res.

No els deixarem. Seguirem organitzant-nos per enfortir la resistència contra la que ara és la pitjor amenaça: la cobdícia del capital i la complicitat de les institucions polítiques

Sabem que els governs assagen mesures d'excepció i de control massiu: la por ha estat la seva major aliada per limitar allò que podem o no podem fer

Una bona part d'aquestes prerrogatives que han anat decretant durant l'estat d'alarma les faran servir, quan tot passi, en contra de nosaltres i les nostres vides.

“Conscients, empoderats i mobilitzats,

els treballadors i treballadores,

si ens hi posem, ens en sortirem

del virus neoliberal”

3 de març Espanya - Confirmació del primer mort per COVID19 el 13 de febrer.

6 de març Catalunya / Conca d'Òdena - S'inicia el confinament específic a la conca d'Òdena.La UE descarta unificar les mesures d’acció per lluitar contra el COVID19

10 de març Primer comunicat de caire informatiu del SP de la CGT de Catalunya en relació al coronavirus.

12 de març Comunicat del SP de la CGT de Catalunya exigint que el coronavirus no sigui una coartada. En un altre comunicat es reclama la intervenció pública de la sanitat privada.La CGT de Catalunya s’afegeix al pla de xoc davant la crisi del COVID19 reclamat per diverses organitzacions sindicals i socials

14 de març Espanya - Declaració de l'estat d'alarma havent-se superat els 5.700 casos confirmats i 136 morts.

15 de març El sindicat de Sanitat de la CGT de Barcelona adreça una carta oberta als i les responsables del servei d’Atenció domiciliària de l’Ajuntament de Barcelona denunciant manca de mesures específiques davant covid 19.

17 de març Roda de premsa online de les seccions sindicals de la CGT de Catalunya a la sanitat reclamant material de prevenció davant covid19.Comunicat del SP de la CGT de Catalunya sobre suspensions temporals en contractes d’obra i servei.

18 de març La secció sindical de CGT a Ambulàncies FALCK emet un comunicat contra l’ERTO plantejat per l’empresa i reclamant intervenció o nacionalització.

20 de març Espanya - Gairebé té 20.000 casos confirmats i supera les 1.000 morts. El sindicat d’administració pública de Barcelona de la CGT exigeix el tancament immediat dels organismes no essencials i que els treballadors es quedin a casa.Comunicat de la Secretaria d’Acció Social de CGT exigint la suspensió total del pagament del lloguer.

21 de març Comunicat de sector Transport per Carretera i urbans FETIC CGT demanant intervenció o expropiació davant dels ERTOS al transport públic.

22 de març Comunicat del SP de la CGT de Catalunya sobre prevenció de riscos laborals en estat d’alarma.

24 de març Comunicat del SP de la CGT de Catalunya: «Cal tancar tota feina presencial que no sigui essencial».

25 de març Es publica la Guia Laboral Covid19 per part de l’SP de la CGT de Catalunya.

26 de març Nou comunicat del SP de la CGT de Catalunya: «Només el poble, salva el poble» reclamant un seguit de mesures excepcionals davant d’una situació excepcional.

27 de març La CGT de Catalunya realitza una primera comanda de més de 10.000 mascaretes FFP2El sector de transports per carretera i urbans de la FETYC / CGT denuncia ERTOs a empreses privades de transport de viatgers subvencionades.

28 de març «Obrim la solidaritat, del poble pel poble»: La CGT de Catalunya obre a tothom la possibilitat de finançaruna segona comanda de material sanitari amb mascaretes FFP2.El SP de la CGT de Catalunya fa una valoració crítica d’urgència davant l’anunci del president del govern espanyol d’aturada de les activitats econòmiques no essencials.

30 de març El SP de la CGT de Catalunya valora les mesures del «permís retribuït recuperable» del BOE del 29 de març: «Les 5 noves punyalades del govern, la patronal i CCOO-UGT a la classe treballadora».Arriba a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa una primera comanda de material de protecció donada per l’organisme xinès CSFF de l’administració nacional de RTV del govern popular xinès i 58 altres donants particulars xinesos en agraïment a l’ajuda que va proporcionar al gener una companya de l’hospital i la CGT de les Terres de l’Ebre a hospitals de primera línia de Wuhan i Shenzen.

1 d'abril Generalitat i Gobierno abandonen milers de treballadors i treballadores de la Conca d’Òdena CGT Catalunya exigeix una solució CGT Ensenyament denuncia públicament l’impagament salarial a les vertlladores del Departament d’Educació per part de Serunion.

2 d'abril CGT CEB-IMEB anuncia que s’aconsegueix que les treballadroes externalitzades de l’Ajuntament de Barcelona a les escoles municipals no vagin a l’ERTO.La CGT de Catalunya prepara una segona adquisició de material mèdic per valor de 42.000 euros.

4 d'abril La secció sindical de CGT a Ivemon Ambulàncies Egara de les Terres de l’Ebre denuncia que l’empresa posa en risc la salut dels pacients i dels usuaris.

9 d'abril Comunicat del SP de la CGT de Catalunya: «Cal aturar el desastre a les residències de gent gran».Un altre comunicat del SP de la CGT de Catalunya denuncia els culpables (grans empresaris, IBEX35 i els seus fidels servents dels diferents governs) de que a partir del 10 d’abril 900.000 treballadores i treballadors no essencials es vegin obligades a tornar a la feina.

10 d'abril El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dóna la raó a la CGT: «els equips sanitaris hauran de ser els adients al risc que assumeixen».Des del SP de la CGT de Catalunya es fa arribar a Josep Ginesta (Secretari General de Treball, Afers Socials i Famílies i a M. Luz Bataller (Directora General d’Inspecció de Treball de Catalunya) una carta denunciant els ERTOs que s’estan produint a empreses de transport públic i reclamant un posicionament homogeni en la denegació dels ERTOs al transport públic.Comunicat de CGT Ensenyament de Catalunya on es demana la fixesa del personal laboral

11 d'abril Comunicat del SP de la CGT de Catalunya: «Prou mentides! Aquesta és la realitat de la sanitat catalana»

14 d'abril «La cobdícia dels beneficis posa en risc a milers de treballadors». Comunicat del SP de la CGT de Catalunya davant la tornada a la feina de prop d’un milió de treballadors, denunciant l’actitud de patronal, governs i sindicats CCOO-UGT.Nota conjunta de les seccions sindicals de Sanitat de la CGT de Tarragona denunciant l’escassetat de material de protecció adient per als sanitaris de la demarcació de Tarragona, i les deficients mesures de prevenció i protecció.

24 d'abril Arriba la primera comanda de material EPI encarregada per la CGT de Catalunya,

27 d'abril La CGT de Catalunya denuncia l’ERTO plantejat per la UGT

Aquest primer de maig no ens resignarem a passar-lo als balcons. Aprofitem per recuperar l'esperit de lluita que el #1rmaig mai hauria d'haver perdut. Això ha de ser només el principiComunicat sencer Dors de la mà i dit índex que apunta cap avallDors de la mà i dit índex que apunta cap avallhttp://cgtcatalunya.cat/spip.php?article13354#.XqLgXNAp4QY

6 7ACataluny

Que vivíem en un estat policial ja ho sabíem. El que potser no sospitàvem era que l’estat policial arribava fins a alguns dels nostres veïns. Els veïns policies han sortit a denunciar a altres veïns que es saltaven les “normes de confinament”. Inclús s’han indignat perquè nens i nenes sortissin als

carrers. Bé, no els vam veure indignar-se tant quan l’Estat va enviar a milions de persones a treballar enmig de la pandèmia... Que l’estupidesa humana no ens facin odiar l’oprimit i estimar l’opressor...

El Conseller d’Interior de la Generalitat ens està regalant moments sorprenents a tots els catalans i catalanes. Si no teniu prou amb la seva cara de gos, la seva actitud de pit bull de la Generalitat no us defraudarà. Ell està molt ofès pel nombre de mascaretes que envià el govern espanyol, sabem que és una

ànima en pena. Però li hem de recordar tots els ferits, empresonats i mutilats que, gràcies a la seva actitud de pitbull, vam patir la classe treballadora catalana l’octubre passat. Buch, fes-nos un favor, desapareix.

Anteriorment en el Semàfor Insurrecte, havíem dedicat una paràgraf a Javier Pacheco, figura essencial del sindicalisme català combatiu i de classe, i secretari general de CCOO de Catalunya. Aquest mes la dediquem a l’altre gegant del sindicalisme català: Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya, perquè aquest

mes ha iniciat una magna empresa: un ERTO dins la pròpia UGT, estafant els seus treballadors i a la Seguretat Social. Clar que sí home, si aquí tothom menja del pastís, perquè tu no, oi? Ai Camil... us esteu cobrint de glòria vosaltres sols...

Els treballadors de les empreses com Glovo, Uber Eats i altres similars ens han donat una lliçó de dignitat en sortir al carrer a manifestar-se en contra de la greu situació que estan patint. Si les seves condicions de treball ja eren precàries abans de la pandèmia de la Covid-19, ara, són penoses. Per això, van

protagonitzar la primera mobilització enmig de l’estat d’alarma, amb les seves bicicletes i motos. Nosaltres els aplaudim i els donem les gràcies per reivindicar-se i reivindicar la classe treballadora.

EL SEMÀFOR INSURRECTE

Camil RosMiquel BuchEl veí policia Riders

sindical

mateixa durant vàries setmanes, o fins i tot utilitzar mascaretes casolanes de donacions de particulars. No és d'estranyar, si l’Estat no garanteix d'aquest material bàsic ni als propis treballadors sanitaris dels hospitals i centres de salut. A aquest fet també se li suma la falta de personal, ja que moltes treballadores que estan de baixa no es supleixen. Per tant, augmenten les ràtios, amb les situacions tenses i difícils que el propi confinament suposa per moltes de les persones que atenem, com per exemple persones amb trastorns neuroconductuals.

Tampoc hi ha suficients proves i tests per tots els professionals que presenten símptomes, aquestes no estan arribant, o arriben tard i amb comptagotes. Quan en el nostre àmbit, a l'igual que els que treballen amb persones grans o altres col·lectius, seria prioritari facilitar-los amb regularitat per la nostra salut, però sobretot, per evitar contagiar a la població de més risc.

Són indignants les condicions amb les que els i les professionals del sector social estem treballant en plena crisi del coronavirus. Manquen mesures de protecció adequades, mentre a la vegada, empitjoren les condicions en un sector ja de per sí molt precari. Tot i i que estem quasi invisibilitzats a les llistes d’aquelles activitats considerades com a essencials pel Govern de Pedro Sánchez, molts professionals del Sector social, educadores i educadors socials, de carrer, treballadores i treballadors socials, psicòlegs, integradors, auxiliars, cuidadores i tècnics seguim treballant en primera línia, no obstant, amb quines condicions? No disposem d'unes instal·lacions adients, com tampoc de les mesures de protecció necessàries. Aquesta és una realitat de la qual s’estan queixant molts professionals del sector social i dels serveis socials, tant en CRAEs, serveis per persones en situació de sense llar, en residències de gent gran, entre d'altres. O com en el meu cas a les llars residències i pisos tutelats per persones amb diversitat intel·lectual i funcional. A molts centres es manca de guants, o de mascaretes adequades pels treballadors, havent de reutilitzar la

Ens estan legalitzant l’esclavitud

El Decret de l’Estat d’Alarma imposa major explotació als treballadors i treballadores dels Serveis Socials.

Per si no fóra suficient, amb l'Ordre SND/295/2020 del Ministeri de Sanitat, ens estan imposant una sèrie de mesures a les treballadores dels diferents àmbits dels serveis socials, amb les quals en comptes d’invertir en més recursos el que fan és anular-nos drets molt bàsics, deixant en paper mullat els contractes i convenis del nostre sector,ja de per si molt precaris.

L’ordre exposa que “poden imposar als treballadors i treballadores dels serveis socials la prestació de serveis extraordinaris”. Aquest tipus de serveis extraordinaris inclouen ni més ni menys que haver d’oferir disponibilitat total i completa a l’Administració “per ser requerit en qualsevol moment per la prestació de tasques presencials”, així com també “podran encomanar-te funcions diferents a les del teu lloc de treball,

categoria o especialitat” o fins i tot, “podran adoptar-se les mesures que considerin precises en matèria de jornada de treball i descansos, permisos, llicències, vacances i reduccions de jornada”. I és més, tot això, sense oferir cap tipus de compensació econòmica, tenint en compte els baixos salaris que tenim la gran majoria de professionals d’aquest sector. Una mesura que ha estat criticada per la CGT que la qualifiquen d’estar “legalitzant la servitud". Però que ha rebut el suport de la burocràcia sindical de CCOO i UGT.

La greu situació per la qual passa avui els serveis socials, igual que a la Sanitat, també és fruit de les àmplies retallades dels últims anys i d’enormes privatitzacions i externalitzacions, de les quals , fins i tot, moltes empreses capitalistes n’estan obtenint beneficis. Mentrestant, a dia d’avui, segueixen dient-nos a la classe treballadora i als més precaris que hem de fer un “esforç”, perquè no

hi ha més opcions davant la crisi sanitària. Ah no? I no podríem obtenir aquells recursos que necessitem aplicant majors impostos a les grans fortunes, a la banca o les empreses de l’Ibex 35,com la de Florentino Pérez, que porta temps fent negoci dels Serveis Socials? O davant la manca de material bàsic, no seria indispensable confiscar tots els béns d’una Sanitat Privada que s’ha enriquit aquests últims anys a costa de les retallades? I mentre moltes persones segueixen vivint al carrer, o es troben amuntegats en centres de menors, residències, etc. sense unes condicions de seguretat adequades per evitar el contagi. La solució no podria ser reobrir les 65.000 places buides del lobby hoteler? Mentre ens aboquen a la precarietat i a l’atur, al col·lapse sanitari i dels serveis socials, seguiran dient que hem de ser “responsables”, perquè interessa ben poc tocar els guanys dels grans capitalistes.

Àngels Vilaseca

Sector Social CGT Ensenyament

“Mentrestant segueixen dient-nos (...) que hem de

fer un esforç”

quan no, si podrem agafar baixes o permisos, sense poder fer plans, sense saber si aquell mes cobrarem, amb un agost obligadament inhàbil i sense saber quants anys haurem de seguir així, confiant en la sort de tenir una vacant.

Però què ens passa ara? Des del 10 de març que fou l’últim dia de nomenaments (avisos que se’ns fan per anar a cobrir una baixa), moltes de nosaltres ens hem quedat sense feina, no hem pogut seguir treballant, estem esperant que l’administració accepti les tramitacions de l’atur i, inclús, també ens quedem sense atur; per què? Perquè, en molts dels casos, ens

Com a col·lectiu anomenat Substituts i substitutes en lluita, hem decidit unir-nos per ajuntar forces i parar-li els peus al Departament d’Educació. Som un col·lectiu afectat per la precarietat i vulnerabilitat del sistema que ens regeix i que, en la situació actual, encara ens hem vist molt més afectat per les no-mesures que el Departament ha pres amb nosaltres, les treballadores públiques.

Treballem mitjançant una borsa que s'aguanta gràcies a què tenim disponibilitat completa, donem un servei essencial per donar qualitat al funcionament dels centres educatius, ens incorporem en aules que no coneixem d'un dia per l'altre, ens adaptem a equips docents amb rodatge per una durada incerta, vetllem per l'alumnat i hi creem vincles sense saber fins quant de temps ni si les intervencions que fem a l'aula podran ser completes. I tot això ho fem amb un somriure, però amb la incertesa que suposa no saber quan treballarem i

Es crea una plataforma per la defensa dels drets de les docents substitutes

quedem sense cobrar caps de setmana o vacances que hem de resoldre amb la prestació.

Tot i estar a plena disposició pel Departament d’Educació durant tot el curs, ara

ens trobem a l’estacada, amb una mà al davant i una altra al darrere i, molt possiblement, fins setembre o octubre. Més de 6 mesos sense treballar i/o sense cobrar és realment alarmant. El setembre, novament, ens voldran un altre cop per cobrir els forats que nosaltres tapem, però ara, mentrestant, van rescatant l’escola concertada.

Davant d’aquesta realitat, ens hem vist obligades a plantejar una sèrie d’exigències al Departament que els obligui a vetllar per l’estabilitat social, laboral i econòmica de les treballadores que haguem prestat serveis durant aquest curs.

Per una banda, reclamem que hi hagi nomenaments extraordinaris, ja sigui accedint a cursos i formacions o donant suport als diferents centres que necessitin cobrir feines necessàries i específiques. Aquesta mesura s’ha de fer efectiva en el moment en què la persona substituta es quedi sense nomenament i amb efecte retroactiu per a les persones que

ja han quedat sense nomenament. Així doncs, conseqüentment, el nostre sou no ha de veure’s afectat ni modificat.

Per altra banda, que durant aquests mesos, des que van tancar els centres fins a juliol, se’ns computin com a dies treballats i que, per tant, es respecti l’ordre de la borsa del personal docent i no es vegi modificat en cap dels casos.

Les nostres demandes són totalment legítimes davant la gravetat de la nostra situació. Així que continuarem reclamant i exigint el que, per dret, ens toca. Sense nosaltres, no podeu funcionar!

Substituts i substitutes en lluita!

Ariadna Calvet

Col·lectiu de substituts i substitutes en lluita

“Tot i estar a plena disposició pel Departament d’Educació

durant tot el curs, ara ens trobem a l’estacada”

8 9ACataluny sindical

Com el capitalisme engrandeix l’ombra de la condició humanaPer una educació pública!Encara que pugui semblar una paradoxa, l’esclat del Covid19 ens va portar inicialment un indici d’esperança, una il·lusió amagada que ens va fer imaginar que tots els sistemes de producció caurien. Una innocència efímera que ens obriria el camí a repensar les nostres necessitats i convertir-les en “deseidades”. El virus ens permetria apropar-nos al postulat de l’Amaya Pérez Orozco: una societat que desbanqués el valor monetari pel de la vida, on es valorés realment els treballs essencials i el sistema públic, en definitiva, un camí cap al benestar comú.

En canvi, la realitat impera, i l’esperança s’esvaeix mentre observem com el capitalisme es continua reforçant: ni s’ha posat proposat el control públic de la sanitat privada, ni s’ha plantejat la seva nacionalització. Els estats es barallen per les mercaderies, els fons voltors estan a l’ordre del dia i la tornada al treball preval per damunt de la salut de la població. I en el sector que a mi em pertoca, en matèria educativa, es fa molt més evident la desigualtat de recursos entre els i les estudiants de l’escola privada i concertada i els de la pública.

El teletreball s’ha imposat en el sistema educatiu, tot i l’evidència que les classes telemàtiques accentuen acusadament les desigualtats econòmica i social. En els 35 dies que portem de confinament, moltes de les estudiants no han pogut rebre contingut acadèmic per manca d’ordinador i/o internet a casa. Ara que sembla que els governs donaran sistemes informàtics per pal·liar les bretxes digitals em pregunto quins recursos es destinaran per cobrir les necessitats

econòmiques i socials, realment a mi em genera una desconfiança profunda aquesta almoina.

Esperem que aquesta distribució del material informàtic no s’interpreti en lògica mercantilista i el govern l’intenti vendre com un senyal d’igualtat entre l’alumnat. Els dispositius no poden cobrir les desigualtats en termes d’habitatge, d’alimentació, de suport familiar, etc. És evident que la majoria de famílies que trien concertada i privada tenen molts més recursos per continuar la vida acadèmica. Les conseqüències d’això són realment preocupants, un jovent que creixerà pensant que gràcies a la seva feina ha pogut arribar als objectius acadèmics, i creurà que és mèrit propi, i que els que no han triat aquest camí, mereixen ser carn d’explotació.

En l’àmbit de l’educació pública, el desconcert és total. Encetem un 3r

trimestre sense instruccions i amb informacions contradictòries pel que fa la seguiment de l’alumnat, a la seva avaluació, a l’atenció psicosocial necessària en aquesta situació, etc. És escandalosa la despreocupació per la manca de recursos humans per atendre les necessitats de l’alumnat, ja que mentre queda desatès, una decisió política ha deixat molt professorat substitut sense feina i sense possibilitat d’aconseguir-la. Professorat que podria ser clau per combatre en certa manera les desigualtats que estan patint les persones de classe treballadora.

Formar persones amb esperit crític i implicació social i comunitària és una de les motivacions de la nostra professionalització com a docent. S’enfonsa la condició humana quan, fins i tot en temps de crisi sanitària i confinament, aquest objectiu docent s’allunya, ja que des dels poder públics es prioritzen els continguts,

s’imposa el treball telemàtic que acusa les desigualtats, i no es cobreixen baixes per poder donar suport a tot l’alumnat que té mancances socials, familiars, culturals i emocionals. Arriba l’ombra capitalista quan novament les polítiques afavoreixen les classes privilegiades, i l’educació pública queda relegada, ara sí, a grans esforços de professorat i alumnat que poques vegades seran valorats.

Així mateix, com a professores de formació i orientació laboral d’un centre públic, avui des de casa posem un excel·lent a tot el nostre alumnat, una nota per respondre amb justícia a les classes populars. Assignem aquesta qualificació per sanejar l’esquinçament i la vergonya que em fa haver explicat les deduccions de les nòmines destinades a cobrir, entre d’altres, les despeses de la sanitat. I, per contra, que ara el nostre alumnat visqui en pell pròpia que la classe a la qual pertany queda afectada per

la insuficiència de places d’UCI, de respiradors, de tests, etc. Un excel·lent per la impotència que avui vivim per no donar-los una formació i orientació laboral que els valori i els tingui en compte. Una nota que va carregada de força per portar a terme, ara més que mai, una real lluita de classes. Suport per subvertir des de les aules les desigualtats imperants i construir un sistema educatiu totalment públic.

Així mateix qualifico d’excel·lents a totes les persones, famílies, organitzacions i sindicats combatius compromesos en aconseguir una societat més justa i equitativa.

I ànims a les companyes substitutes en lluita!!!

Una gran majoria d'empreses del sector químic-portuari han estat considerades com a essencials segons el RDL 10/2020. S´oblida que es tracta d'empreses que han aplicat EREs, externalitzat a una gran part dels seus treballadors, fet a c o m i a d a m e n t s , incompliment reiterat dels drets de conciliació, etc.

Empreses que han repetit de paraula i de fet que som prescindibles ara ens diuen que som essencials. Això és el que alguns que no són essencials i es queden a casa teletreballant han decidit.

Implementat des del 30 de març fins al 09 d'abril, el Govern s´ha inventat un vergonyós permís de retribució recuperable aplicable al personal no essencial. No obstant això, l'empresa on treballo, i tot i ser classificada com essencial, va començar a aplicar-ho ja al començament de l'Estat d'Alarma, el 14 de març, i continua fent-ho a dia d´avui, en base a una interpretació oportunista de l'Article 43 del Conveni General de la Indústria Química, creant unilateralment una bossa

d'hores flexibles que "gestionen" de la següent manera:

Modifiquen a les treballadores el seu torn de treball, deixant a la meitat de la plantilla d´operacions a casa i la resta ha d'anar a treballar.

El personal que s´ha de quedar a casa està en una situació de preavís i pot ser cridat en qualsevol moment per anar a la feina, les hores que es

queden a casa les hauran de recuperar.

Els treballadors que hagin estat convocats a treballar quan calgui han d'ampliar el seu horari sense rebre cap compensació econòmica i reduint l´excés d´hores de la bossa d'hores totals.

La plantilla present a la terminal és la meitat, però la càrrega de treball no només no ha disminuït si no que ha augmentat posant al personal en

una situació de càrrega de treball, risc i estrès superior a la que ja es pateix de manera habitual.

Els períodes a casa s´han establert de 7 dies, per la qual cosa s´incompleix la “quarantena” de 14 dies necessària per reduir el risc de contagi.

A més, el personal que està a casa en situació de preavís pot ser convocat a la feina en funció del volum

de treball, trencant de manera irresponsable la ja insuficient “quarantena” 7 dies.

Els treballs no es limiten als realment essencials, totes aquelles operacions habituals sol·licitades pels clients es duen a terme sense cap discriminació pel que fa a si és realment un treball essencial o no.

D'una manera més concreta pel que fa a la PRL:

L'avaluació de riscos desenvolupada s'ha dut a terme només a nivell documental per justificar compliment legal.

No hi ha hagut reunions del CSS, i no s'han assolit acords amb la RLT.

Els EPIs s'han distribuït al personal propi, però no a contractes i personal extern fins que es va reclamar per la nostra Secció Sindical.

Els treballs de desinfecció no s'han dut a terme ni en nombre ni en totes les àrees de treball on serien necessaris.

El servei de neteja no s'ha incrementat, estant sense servei durant tots els caps de setmana i festius malgrat els torns de treball són de 24 hores tots els dies de l´any.

Davant la sospita de

contagi d´una treballadora no han realitzat la prova

Pilar Frey Martínez

Sindicat de Químiques de CGT Barcelona

de confirmació que segons el Procedimiento de actuación para los Servicios de PRL frente la exposición al SARS-CoV-2, amb data 8 d´abril de 2020, s´ha de fer a les treballadores essencials.

Tots aquests requeriments els hem traslladat com a Secció Sindical a l'empresa sense haver rebut resposta de moment.

Estan aprofitant la dramàtica situació social en la qual ens trobem, l'estrès, la por, les modificacions documentals, la incertesa legal actual...per avançar en el seu objectiu de retallar més i més els nostres drets laborals, incomplint el Conveni de Centre, manipulant el Conveni General de la Industria Química, prescindint de la LPRL...

I és que sembla que ens consideren essencials…però no dignes de respecte.

Noemi Simarro i Marta Minguella

CGT Ensenyament

Sector químic-portuari: L'esclavitud de ser essencial

“una decisió política ha deixat molt professorat

substitut sense feina i sense possibilitat

d’aconseguir-la”

“estan aprofitant la dramàtica situació social en la qual ens trobem”

10 11ACataluny sindical

Joves immigrants al camp: Una nova forma d'esclavatge?El passat dimarts 7 d'Abril el ministre d'agricultura Luís Planas va anunciar en una roda de premsa un decret llei per permetre la regularització de tots els immigrants mal anomenats il·legals per treballar al camp durant la campanya de recollida de fruita d'enguany. Ho feia desenvolupant l'article 127 del Reial Decret 557/2011 que autoritza la residència de qualsevol persona en situació irregular quan "concorrin raons d'interès públic o de seguretat nacional".

Quines raons hi ha darrere d'aquest decret? Senzill, l'aplicació de la llei d'estrangeria va permetre portar treballadors immigrants per treballar al camp durant el temps que dura una campanya concreta per després tornar-los al seu país. Així és com funciona el treball al camp a Espanya, gràcies a la mà d'obra estrangera (marroquina, búlgara i romanesa essencialment). Però aquest any, amb la tancada de fronteres imposada per la Covid-19, la patronal del camp ha alertat el govern que no podrà cobrir els llocs de treball perquè els 200.000 immigrants no arribaran. Mà d'obra barata, per recollir el nostre menjar.El govern ha escoltat aquesta demanda. En un primer moment, fins i tot es va escoltar la proposta que els menors no acompanyats fossin explotats com a mà d'obra al camp. Un truc molt vell. Dir-ne una de molt grossa perquè el que s'aprova al final no sembli tan salvatge. Però ho és, ho és de totes, totes.

Deixant de banda altres aspectes rellevants com el fet que enmig d'una emergència sanitària on ens obliguen a quedar-nos a casa, el govern envia als immigrants irregulars a treballar (que ja és deixar molt de banda), la idea que es regularitzi a totes les persones que viuen en la il·legalitat pel sols fet d'haver emigrat per millorar la seva vida, podria ser atractiva per a molta gent. Però en un gest d'una mesquinesa difícil de pair, el ministre Planas va deixar ben clar que la regularització esmentada, només seria efectiva fins al 30 de Juny.

Després de recollir el nostre menjar, del que depenem, aquestes persones tornarien a la situació d'il·legalitat prèvia. Després de garantir que certs productes de primera necessitat no faltessin als nostres supermercats, podran ser deportats o empresonats als forats negres buits de drets humans que són els CIES. I el pitjor de tot és que per a molts, és una sortida, potser l'única. No oblidem que els menors immigrants tutelats per l'estat en arribar als 18 se'ls dóna un permís de residència fins als 21 que no els permet treballar, abocant-los a la marginalitat.El ministre va anunciar que per tal d'incentivar que els pobres autòctons se sumessin a la campanya de recollida, les persones aturades o que estiguessin cobrant un ERTO, podrien treballar al camp sense perdre la prestació, tot sabent que per menys de 800 € ningú que estigui cobrant un subsidi acceptaria anar-hi. Pel que sembla, el greuge comparatiu que això crea entre jornalers no preocupa a ningú. Com a mínim, a ningú d'aquest govern, que aplica polítiques destinades a acontentar la

patronal. La nostra salut, i fins i tot la nostra dignitat, no entren en els seus càlculs. I no és que el menjar, un cop arriba a les grans superfícies perquè el consumim, sigui barat precisament, especialment quan ens fixem en la misèria que es paga per quilo als productors. Al final, i com sempre, són els intermediaris qui s'emporten el tall gros.

Aquesta situació d'emergència al camp, que ens recorda fins a quin punt depenem de la mà d'obra immigrant a Europa, podria haver-se solucionat de moltes maneres. Però francament, per més que ho penso no se me n'acut cap de pitjor, de més vergonyosa i de més inhumana. Especialment si atenem que, un cop més, les feines més necessàries són alhora, les més menyspreades. No parlarem de la frustrada reforma agrària que mai no arriba (ni té pinta de fer-ho), perquè seria molt llarg i no és el tema. El que sí cal assenyalar són els salaris de misèria que es paguen al camp, motiu pel qual molts europeus, tot i estar a l'atur, no es plantegen treballar-hi com a temporers. Només cal

recordar que el conveni del camp a Huelva permet salaris molt per sota del mínim interprofessional. I això és el que cobraran els immigrants, exposant-se a la Covid-19, per garantir que no ens falti res al rebost. Misèria. I és que a l'exposició durant la collita cal sumar-hi les situacions en què viuen els temporers i que fa anys que es denuncien des de molts col·lectius. La patronal, que per llei hauria de facilitar-los un allotjament, rarament ho fa, i el més habitual és que els temporers s'organitzin en campaments improvisats amb unes condicions higièniques deplorables i que enmig d'aquesta pandèmia, haurien de ser considerades com criminals. Però tenint en compte que en condicions de "normalitat", les inspeccions de treball al camp són pràcticament anecdòtiques, algú es pot creure que en situació de pandèmia, l'estat vetllarà perquè es respecti la llei i el treball al camp es realitzi amb seguretat pels treballadors? Vetllarà perquè se'ls pagui el que els toca?

L'única solució real, humana i justa, passa necessàriament

per una regularització de totes les persones migrades, i no tan sols per manca de mà d'obra, sinó per dignitat i respecte als drets humans. Hem de reclamar la sobirania alimentària. Un bé tan bàsic i de primera necessitat com és el de la producció del nostre menjar no pot estar en mans de voltors i especuladors.Hem de dignificar el treball del primer sector. Aquesta crisi (i la que vindrà) està destapant les misèries i mancances del sistema econòmic que ens domina. Un sistema que no permet enterrar els nostres éssers estimats però sí que permet anar a treballar. No permet regularitzar persones, però permet explotar-les al camp en un règim de semiesclavatge. Aquest és el món al qual el capitalisme ens aboca. L'única alternativa és canviar-ho tot i ens hi hem de posar, ja. Abans que normalitzem la barbàrie. Perquè potser demà, serà massa tard.

Rubén Páez

Sindicat de Transports i Teleco-municacions de CGT Barcelona

Vaga indefinida a Nissan

El Comitè d'Empresa de Nissan de les plantes de Zona Franca i Montcada (Barcelona) va convocar públicament mitjançant un comunicat a tota la plantilla per a realitzar una vaga indefinida a partir del 4 de maig. Data en la qual l'empresa pretén reprendre l'activitat de manera parcial.Per a entendre la situació és necessari recordar les diferents mobilitzacions que la plantilla va plantejar al febrer d'enguany. Les mobilitzacions tenien per finalitat aconseguir que les diferents Administracions Públiques (Ajuntaments de Barcelona, El Prat del Llobregat o Sant Andreu de la Barca, la Generalitat de Catalunya o el Ministeri d'Indústria) donessin suport a les reivindicacions dels treballadors, i exercir així més pressió sobre la direcció de l'empresa, per a aconseguir noves adjudicacions de models a produir. Fa anys que Nissan ha anat retirant sense substitució els models a produir en les plantes (en els últims anys tenen un rendiment aproximat del 30% de la seva capacitat).

En paraules de membres de CGT Nissan "la planta de Barcelona, té experiència en el desenvolupament del vehicle elèctric, en aquests

moments s'està assemblant l'eNV200, una furgoneta exclusivament elèctrica. El nostre objectiu continua sent que se'ns adjudiquin nous models, independentment de si són NISSAN, Renault, Mitsubishi (per parlar de marques de l'Aliança)".

Aquesta lluita no sols afectarà la plantilla de Nissan (gairebé 3000 treballadors)

sinó que en total afectarà gairebé a 25000 llocs de treball indirectes d'empreses subcontractades o proveïdores de components com poden ser, entre altres, ACCIONA, LEAR, BASF, GESTAMP, SNOP o MAGNA. En les plantes de Nissan principalment es dediquen a l'assemblatge dels vehicles, per tant, totes aquelles empreses que es dediquen

a la fabricació de rodes, seients, bateries, etc., com aquelles que realitzen serveis de neteja, de restauració o de manteniments externs, quedaran molt exposades. Algunes d'aquestes empreses treballen en exclusivitat per a Nissan.

Amb aquesta difícil situació va arribar la crisi pandèmica de la Covid-19 i l'empresa

va realitzar un ERTO per força major per la falta de subministraments i per no poder garantir la salut i les condicions sanitàries recomanades pel Ministeri de Sanitat. L'afectació de l'ERTO, que té una compensació fins al 85% del salari, afecta la gairebé totalitat de la plantilla. No queden afectats alguns treballadors que han pogut fer teletreball i aquells

Daniel Mulero

militant de la CGT i Anticapitalistes

“aquesta lluita no sols afectarà la plantilla de Nissan (…)

afectarà gairebé a 25.000 llocs de treball indirectes d’empreses subcontractades o proveïdores”

que han continuat treballant per a desenvolupar material per a ajuda sanitària com a respiradors, bates o pantalles facials.

En ple confinament la direcció informa els sindicats de la seva decisió de reobrir parcialment les plantes el 4 de maig per a produir 1400 unitats d'una furgoneta de Mercedes i així tancar

el contracte pendent que tenien. Després d'això es tornaria a l'ERTO i a la paralització de la producció. Nissan no ha proposat cap pla industrial per a garantir la continuïtat de les plantes.Davant aquests fets el Comitè d'Empresa va sol·licitar reunir-se amb Genís Alonso, director general de Nissan Espanya, per a dimecres passat 22 d'abril i no es

va presentar. Aquesta mateixa setmana, el Comitè d'Empresa va aconseguir reunir-se amb Gianluca De Ficchy, President de Nissan Europa. Desgraciadament en aquesta última reunió no es va aclarir el futur de la plantilla en lluita perquè simplement es van remetre a dir, igual que va ocórrer després de les mobilitzacions de febrer, que fins a estiu la direcció no informaria dels seus plans.

Davant tal inseguretat i veient perillar els llocs de treball de les plantes de Nissan per la falta d'un precís pla industrial, el Comitè d'Empresa ha decidit convocar una vaga indefinida a partir de 4 de maig, no sols en les esmentades plantes de Zona Franca i Montcada, sinó a la totalitat de treballadors a Catalunya incloent les plantes del Prat del Llobregat i Sant Andreu de la Barca, així com la plantilla de NDS (Nissan Distribution Service). Esperen d'aquesta forma que l'empresa rectifiqui i s'assegui a negociar amb els treballadors un futur sostenible per als seus llocs de treball.

12 13ACatalunyLa CGT de Catalunya denuncia l’ERTO presentat per UGTLa central anarcosindicalista ha presentat una denúncia a Inspecció de Treball en trobar indicis de frau en l’expedient presentat per la UGT amb l’excusa de la Covid-19

Pilar Frey Martínez

Tècnica Superior en Prevenció de Riscos Laborals

La pandèmia en la qual ens trobem deixa milers de treballadores i treballadors en situació de risc en el seu lloc de treball. En primer lloc, el sector sanitari, que ha patit i pateix una terrible manca d'EPIs, i també molts altres sectors, tant dels anomenats "essencials" com la resta.

Davant aquesta situació de risc greu i imminent, a l'inici de l'estat d'alarma algunes Seccions Sindicals van poder aturar la producció als seus llocs de treball d'acord amb l'aplicació de l'Article 21 de la LPRL (Llei de Prevenció de Riscos Laborals).Tanmateix, aquest dret de paralització ha "desaparegut" quan el passat 30 de març la Inspecció de Treball va traslladar que el risc de contagi pel Covid-19 està fora del seu àmbit d'aplicació en considerar que es tracta d'un risc de salut pública i no d'un risc laboral, quedant així les treballadores i treballadors totalment desprotegides davant la falta de mesures preventives pel risc de contagi.

En aquest sentit, es fa una diferenciació entre les empreses que es troben dins de l'aplicació del Reial Decret 664/97 i les que no:

Empreses, llocs de treball i activitats a les quals sigui aplicable el Reial Decret 664/1997, sobre la protecció dels treballadors contra riscos relacionats amb l'exposició a agents biològics durant el treball:

En aquest cas, es considera que el risc d'exposició al coronavirus és un risc laboral que sorgeix de la naturalesa de l'activitat que es produeix en aquests centres.

Els Inspectors si troben incompliment d'aquest RD i de les mesures de salut preventives acordades per l'autoritat competent, podran aplicar les mesures derivades de l'actuació inspectora previstes en la legislació continguda en la Llei 23/2015 i en la Llei 31/1995, LPRL.

No obstant això, aquestes mesures no inclouran la paralització del treball per l'existència d'un risc greu i imminent, ja que es considera que els serveis essencials, com ara els centres sanitaris, els centres socials per a menors, dependents, etc. han de mantenir la seva activitat, i només podran procedir a la reducció o suspensió de la mateixa en els termes permesos per les autoritats competents.

Empreses on el risc d'exposició a agents biològics no és inherent a la naturalesa de l'activitat i, per tant, no estan sotmeses al Reial Decret 664/97:

D'acord amb l'Informe emès per la Inspecció de treball, el risc de contagi en aquestes empreses és part de l'emergència de salut pública causada pel Covid-19 i per tant no ho consideren risc laboral (ITSS criteri operacional 102/2020), sinó risc de propagació d'una malaltia infecciosa en el lloc de treball, és a dir risc de salut pública.Per tant, segons el RD 463/2020, declarant l'estat d'alarma, el Ministeri de Sanitat serà l'encarregat de l'adopció de mesures de salut preventiva.

En el supòsit que es trobi incompliment de les mesures establertes per les autoritats sanitàries, l'ITSS haurà d'informar l'empresa de les mesures establertes per les autoritats sanitàries i advertir de l'obligació d'implementar-les.

Si es manté l'incompliment, d'acord amb l'Article 11 de la Llei 31/1995, LPRL, les autoritats sanitàries competents podrien aplicar les mesures establertes en la Llei 33/2011, de Salut Pública.L'ITSS només actuarà, per tant, de manera directa davant l'incompliment de la normativa de PRL, considerada aïllada i no conjuntament amb l'incompliment de les mesures sanitàries preventives en què les quals s'ha catalogat el Covid-19.

L'article 21 de la LPRL en risc greu i imminent

Avui dilluns 27 d’abril, la CGT de Catalunya ha presentat una denúncia a Inspecció de Treball pels indicis de frau a la seguretat social que estimem en l’Expedient de Regulació d’Ocupació que ha realitzat la UGT de Catalunya contra una part dels seus treballadors i treballadores. Amb l’excusa de la pandèmia de COVID-19, la UGT vol derivar als fons públics els pagaments de les nòmines de part dels seus treballadors/es.

La pròpia UGT justifica l’ERTO en base a un “brusc descens de l’activitat de l’organització arran de la pandèmia de la Covid-19”, fet que fa que el sindicat tingui previst suspendre

tant l’activitat d’una part de la plantilla com reduir la jornada d’una altra. Es dóna la situació que la mateixa UGT afirmava als mitjans de comunicació que l’activitat de la central sindical ha crescut de forma considerable, afirmant que havien respós a fins a 17.000 consultes. Així doncs, la CGT afirma que no es pot argumentar un descens de l’activitat que, per la normativa referenciada i dictada durant l’estat d’alarma, ha vist incrementades les seves prerrogatives.

Aquest ERTO, a més, es produeix la mateixa setmana en que el Parlament de Catalunya

aprova uns pressupostos per a CCOO, UGT i patronals de 6,1 milions d’euros per a facilitar la ‘concertació social’, molt per sobre dels 4,2 milions d’euros dels pressupostos del 2017, prorrogats pel 2018 i 2019. Sense que la UGT hagi indicat cap pèrdua d’ingressos per afiliació ni, evidentment, per alguna de les múltiples subvencions que rep. Ens al contrari, poques vegades hi hagut tanta activitat sindical com aquests dies. Aquests fets podrien constituir un frau a la Seguretat Social en tant que la UGT de Catalunya intenta aprofitar les disposicions del RD 8/2020 per descapitalitzar la Seguretat Social,

traslladant a aquesta administració el pagament d’un percentatge important dels salaris dels seus treballadors.

Des de la CGT de Catalunya es considera que la UGT no només facilita els ERTOs a les diverses empreses que volen treure rèdit d’aquesta pandèmia, sinó que ells mateixos volen guanyar encara més diners amb l’excusa que una part de la seva plantilla no està presencialment a la feina.

La central anarcosindicalista, a més, afirma que ja ha aconseguit aturar diversos ERTOs fraudulents a altres sectors, com el d’ambulàncies,

neteges i transport de passatgers. Així mateix assegura que es tenen poques esperances en que una Conselleria de Treball, que està en mans d’un exalt càrrec d’UGT, sigui imparcial davant dels fets que es denuncien.

Finalment, fan una crida a la classe treballadora catalana a l’organització sindical fora de les organitzacions que es comporten com empreses capitalistes i simples instruments d’empreses i governs.

Redacció Catalunya

14 15ACataluny sindical

NN O T Í C I E S S I N D I C A L S

En un comunicat conjunt, els sindicats d’educació exigeixen al Departament d’Educació la reactivació dels nomenaments de la borsa de docents. Es dóna la situació que el col·lectiu més precari (substituts i substitutes) es queden a l’estacada degut a la paralització dels nomenaments, tot i ser necessaris en la gestió dels centres.

Els sindicats, entre els quals es troba la CGT, demanen la reactivació dels nomenaments telemàtics, que no finalitzin els contractes de de cap treballadora durant el període de confinament, que computi el temps treballat a la borsa des del 13 de març, i que s’adaptin els requisits per als propers nomenaments.

En un comunicat conjunt, fins a nou seccions sindicals del sector sanitari (hospitals, centres d’atenció primària i transports sanitaris) de la demarcació de Tarragona denuncien les deficients mesures de prevenció i protecció de les treballadores sanitàries així com la falta de materials. Les seccions sindicals de

l’àmbit sanitari denuncien la negligència en la gestió de la pandèmia, que està posant en perill no només a les treballadores i treballadors del sector, sinó a tota la població, degut al risc que suposa de contagi la falta de mesures de protecció i prevenció i l’escassetat de material de protecció als centres sanitaris.

Inspecció de Treball de Tarragona ha emès un informe en relació a la denúncia interposada per la Secció Sindical de CGT Ambulàncies Egara Tarragona el passat 28 de març de 2020, en el qual dona la raó a la CGT i requereix a l’empresa a portar a terme un seguit de mesures de prevenció i protecció per als treballadors i treballadores, tant per

a les bases i serveis del Camp de Tarragona com pels de les Terres de l’Ebre. L’inspector ha reconegut la deficiència actual amb el subministrament d’EPIS. Inspecció de Treball conclou que l’empresa Ivemon Ambulàncies Egara S.L. no compleix amb els Estàndards Normatius exigits en els protocols de prevenció de riscos laborals

Els sindicats d’educació exigeixen la reactivació dels nomenaments

La CGT denuncia la falta d’EPIs i mesures de protecció de les treballadores sanitàries.

Inspecció de Treball dóna raó a amb Egara

L a p r i m e ra m a n i fe s ta c i ó d i n s l ’e s ta t d ’a l a r m a h a e s ta t l a d e l co l · l e c t i u o b l i ga t a t re ba l l a r a l ca r re r i s e n s e p rà c t i ca m e n t d ret s . R i d e rs , re pa r t i d o rs ( e l s n o i s i n o i e s d e G l o v o, D e l i v e ro o o U b e r E a t s ) va n p ro ta go n i t za r e l p r i m e r a c te d e p ro te s ta co l · l e c t i u a s o b re d e l e s s e v e s m o to s

Primera manifestació a l’estat d’alarma: els Riders

Després d’aturar diferents ERTOs durant el mes de març, les seccions sindicals de la CGT han continuat batallant per evitar l’aplicació d’aquests expedients temporals d’ocupació. Fins a cinc empreses han hagut de retirar els ERTOs presentats gràcies a l’acció sindical de delegats i militants confederals. Empreses d’autbusos com Sagalés o Autobusos Mohn retiraren els expedients degut a la pressió dels i les treballadores. SIFU,

empresa que presta serveis de neteja a les administracions locals de Barcelona van haver de retirar també l’expedient plantejat. També la corporació Indra va retirar el seu ERTO gràcies a la pressió de la plantilla i de la secció sindical de CGT. En el cas de Serunion-Bàsics Serveis Educatius, empresa subcontractada pel Departament d’Educació va retirar l’expedient plantejat gràcies al treball i la denúncia de la CGT i de les treballadores.

Davant l’allau d’expedients, la CGT continua aturant ERTOs gràcies a la pressió sindical

i b i c i c l ete s . Fa l s o s a u tò n o m s , co n s i d e ra t s co m a s e r v e i e s s e n c i a l q u e n o p o d e n p o r ta r E P I s p e rq u è s e r i a e l re co n e i xe m e n t e x p l í c i t d e q u e l ’e m p re s a e l s u t i l i t za d e fo r m a f ra u d u l e n ta , h a n s o r t i t a l s ca r re rs a p ro te s ta r p e r l a v i d a d e l ’a cc i ó d i re c ta s e n s e d e m a n a r p e r m í s a n i n g ú . To t u n e xe m p l e .

CGT denuncia persecució

sindical a Ampans Medi Ambient

El passat 19 d’abril l’empresa Ampans, que forma part d’una fundació d’ajuda a discapacitats i rep ajudes públiques i privades i que presta serveis de neteja a Manresa, va acomiadar el president de la secció sindical de CGT al·legant un acomiadament disciplinari. Es dóna la situació que el company Toni, després de la dimissió del delegat de CCOO, havia de de passar a ser delegat. L’empresa, veient la situació no va dubtar en acomiadar el treballador. En un comunicat, la secció sindical denuncia l’atac a la llibertat sindical i exigeixen la readmissió del company.

Nou ERTO a SEAT, nou xantatge a les

treballadores

La secció sindical de la CGT a SEAT denuncia en un comunicat publicat el passat 20 d’abril un nou xantatge cap a la plantilla per part de la direcció de la companyia automobilística. La secció anarcosindicalista refusa l’ERTO al considerar-lo innecessari ja que les mesures organitzatives són causa de l’aplicació de mesures preventives i per tant la despesa ha de ser assumida per l’empresa i no per la plantilla, que ja pateix un altre ERTO. Denuncien a més que l’empresa vulgui aplicar mesures que no han estat consensuades amb el Comitè de Salut Laboral.

El passat 21 d’abril la CGT ha formalitzat la creació d’una nova secció sindical a Ivemon Ambulàncies Egara a la província de Lleida. Els abusos i els xantatges que sovint pateixen els treballadors i treballadores de les ambulàncies s’estan evidenciant i sortint a la llum amb la pandèmia de la Covid-19 com s’ha vist a altres empreses de transport sanitari. Això ha fet que les

Nova secció sindical al transport sanitari de Lleida

treballadores de les ambulàncies iniciïn una lluita per la dignificació i protecció dels seus llocs de treball, amb denúncies, paralització d’ERTOs… I, també, amb la formalització de noves seccions sindicals de la CGT al sector del transport sanitari. La nova secció sindical a Ivemon Ambulàncies Egara comença a caminar amb la inestimable ajuda de les seccions i sindicats confederals.

La CGT ha denunciat que la realització d’autòpsies judicials invasives posa en risc de forma greu la salut dels i les treballadores que les realitzen. La Societat Española de Anatomía Patológica (SEAP) en una nota de premsa recomanava no realitzar autòpsies invasives per motius com: limitació d’Equips de Protecció Individual (EPI); risc de propagació de la infecció i absència

de suficients sales d’autòpsia de nivell de bioseguretat BSL-3 (necessàries en aquests casos), entre d’altres. La CGT va denunciar a Inspecció de Treball la falta d’EPIs a la totalitat de la plantilla, la falta de proves per confirmar o descartar infeccions per Covid 19, la falta de formació de les treballadores davant la situació de pandèmia i la mala gestió del personal de serveis mínims al SPF.

CGT denuncia que Justícia fa autòpsies sense protocol a víctimes de Covid19

Des de l’inici de l’estat d’alarma IKEA va deixar 2 dels 3 magatzems logístics que té a mínims i va concentrar a unes 400 persones en el tercer centre, que és el que porta tot el tema online, el que va suposar un gran esforç per part dels treballadors, que sense cap tipus de compensació posen en risc cada dia la seva salut. La secció sindical de la CGT denuncia, a més, que no hi ha garanties

IKEA Valls ’recompensa’ als treballadors durant la pandèmia amb una Modificació Substancial de les Condicions de Treball

per poder complir totes la resta de mesures de protecció. L’empresa, també, aplica ara una Modificació Substancial de les Condicions de Treball. Volen aprofitar per fer uns canvis de contractes i disposar de tota la plantilla els set dies de la setmana a qualsevol hora, al cost més baix o sense cost aprofitant la pandèmia. Les treballadores d’IKEA estant debatent la convocatòria d’una vaga indefinida.

En un comunicat els Comitès d’Empresa de Nissan, amb presència de CGT, de la Zona Franca i Montcada han anunciat la convocatòria d’una vaga indefinida davant la incertesa del futur per a les treballadores i treballadors de la companyia. Nissan ja va aplicar un ERTO el qual finalitza aquest 4

Nissan a la vaga

de maig. Però aquest retorn només ha estat per una línia productiva, deixant en la incertesa a milers de treballadores. Les treballadores de la Nissan aniran a la vaga si no es clarifica què passarà amb la resta de treballadores que, en teoria, han de retornar al treball el proper mes de maig.

En un comunicat la secció sindical de la CGT de l’Hospital de Bellvitge denuncia que insti a les treballadores a tornar a treballar després d’haver donat positiu en la prova de Covid-19. Denuncien que aquest nou protocol insta a tornar a treballar havent donat positiu en covid-19 després dels 14 dies de confinament. Fet que posa en risc als malalts, companys i resta de personal de l’hospital. Afirmen també

que el rebuig a aquest nou protocol és unànime, com unànime és també la reivindicació de la falta d’EPIs entre els sanitaris. A més, tampoc no s’estan fent proves de control als treballadors de l’hospital, pel que la situació entre el col·lectiu de sanitàries pot esdevenir dramàtica. Les treballadores també denuncien que aquest sistema “prioritza l’economia i els pressupostos per davant de protegir els sanitaris.

El passat 31 de març 216 investigadors predoctorals del sistema científic i universitari català han estat acomiadats de forma improcedent. Aquests acomiadaments es sumen a 122 (fins on sabem) que ja hem anat veient en l’últim any. Aquestes persones, previsiblement, seguiran treballant de forma gratuïta en els seus projectes d’investigació. En un moment en què

l’epidèmia del COVID-19 fa evident la necessitat d’invertir en investigació, aquests acomiadaments (escandalosos en qualsevol moment) posen de relleu la nul·la intenció de l’administració pública (Generalitat, Universitats i centres de recerca CERCA i CSIC) de dignificar mínimament les condicions laborals dels treballadors de la investigació.

CGT denuncia darrer protocol a l’Hospital Bellvitge

216 investigadors acomiadats

El paper de Correus com a transmissor de la Covid-19 s’està fent palès durant aquest estat de pandèmia. Considerat com a servei essencial, les treballadores i treballadors postals són obligats a repartir casa per casa, portal per portal, amb el conseqüent risc que comporta per a la infecció de les treballadores i l’expansió del virus. Es dóna la situació que Correus és el segon sector més contagiat, només

després dels sanitaris i sanitàries, de tot l’Estat. En el que portem de pandèmia ja més de 1.000 casos positius de Covid-19 i 3 companys morts. La nefasta política de salut laboral de l’empresa empitjora la situació, doncs els EPIs per la plantilla són totalment insuficients. Arreu de Catalunya i de l’Estat les protestes i les vagues de facto no paren de produir-se: Sense protecció no es reparteix.

Correus denuncia la falta de protecció de les treballadores

CGT Sector social denuncia la

negligència de la DGAIA

Les treballadores del Sector Social organitzades a la CGT denuncien la negligència amb que la DGAIA fa front als infants durant la pandèmia. En decretar el confinament el passat 12 de març es tanquen els centres per evitar contagis però a les educadores no se’ls hi faciliten els EPIs necessaris, posant en risc els infants, les treballadores i les familiars. Amb una sobreocupació de centres, l’administració es nega a realitzar proves de Covid-19. A aquesta situació de perill no s’ha posat remei en mes d’un més de pandèmia, i el sindicat denuncia la deixadesa de l’administració i la política de les empreses subcontractades.

Es detecten ERTOs fraudulents amb

l’excusa de la Covid-19

Inspecció de Treball ha alertat de la quantitat d’ERTOs fraudulents que s’estan duent a terme amb l’excusa de la pandèmia de la Covid-19. Des d’empreses que redueixen la jornada de les seves treballadores obligant-les a fer teletreball a casa les mateixes hores que abans de la pandèmia, fins a altres que addueixen pèrdua de capital de forma falsa per a poder desfer-se de part de la plantilla. Aquesta dinàmica ha estat denunciada a les xarxes socials però difícilment les denúncies a IT i els jutjats arriben a bon port enmig de la situació d’excepcionalitat en què ens trobem, sense comptar tots aquells casos que no es denuncien per por a les represàlies.

16 17ACataluny

RecordemD e m à m o l te s t re ba l l a d o re s h a u re m d e to r n a r a l a fe i n a , m o l te s a m u n tega d e s e n va go n s i a u to b u s o s d ’ u n t ra n s p o r t p ú b l i c d e l to t i n s u f i c i e n t . H a u re m d e p o s a r- n o s a t re ba l l a r a m b e l s n o s t re s co m pa n y s i co m pa n y e s , a m b m e s u re s d e s eg u reta t s eg u ra m e n t i n s u f i c i e n t s . Pe l s i m p l e fet q u e n o h i h a E P I S , n o h i h a m a s ca rete s p e r a to te s , d e l e s q u e rea l m e n t p ro tege i xe n . N o n ’ h i h a n i p e l s n o s t re s s a n i ta r i s i m a g i n e u - v o s p e r a to te s l e s t re ba l l a d o re s …

D e m à pa t i re m p e rq u è n o s a b re m s i e s te m co n ta g i a n t a l s co m pa n y s o e n s e s ta n p o d e n t co n ta g i a r, i n o s a l t re s p o r ta r- h o a l e s n o s t re s l l a rs .

Pa t i re m p e rq u è te n i m u n go v e r n , q u e p r i m a l ’e co n o m i a p e r d a va n t d e l a s a l u t . U n go v e r n q u e ce d e i x d a va n t l e s p re s s i o n s d e l a C E O E , i q u e i g n o ra a l s e p i d e m i ò l eg s . U n go v e r n q u e s ’a ge n o l l a d a va n t e l s xa n ta tge s d e l ’ I B E X i q u e i g n o ra l e s re co m a n a c i o n s d e l s e x p e r t s s a n i ta r i s . U n go v e r n q u e té m é s p o r d e l e s a m e n a ce s d e l s te c n ò c ra te s e co n o m i s te s , q u e d e l e s a d v e r tè n c i e s d e l E C D C ( C e n t ro E u ro p e o pa ra l a P re v e n c i ó n y C o n t ro l d e E n fe r m e d a d e s ) .

É s i g u a l q u e d e s d e l s h o s p i ta l s e s t i g u i n a v i s a n t q u e s ’e s tà t re ba l l a n t s e n s e l e s m e s u re s d e s eg u reta t a p ro p i a d e s i q u e s ’e s tà s o t m ete n t a u n a p ro va d ’e s t re s i s o b re e s fo rç a l s t re ba l l a d o rs . É s i g u a l q u e m o l t s d ’e l l s s ’e s t i g u i n i n fe c ta n t . É s i g u a l q u e s a n i ta t n o re co n eg u i n q u e e l s s a n i ta r i s n o e s ta n t re ba l l a n t a m b e l s E P I S a d e q u a t s , to t h o m o s a p, p e rq u è e l p ro b l e m a é s q u e n o h i h a E P I S p e r to t h o m . I l a n o s t ra i n d ú s t r i a e n d e s m a n te l l a m e n t i d e s l o ca l i t za c i ó d e s d e fa d è ca d e s , é s i n ca pa ç d e co b r i r n i e l m í n i m d e l e s n o s t re s n e ce s s i ta t s a ra m a te i x . É s i g u a l l ’e xe m p l i f i ca n t m a s s a c re d e Pa l e r m o n l e s p re s s i o n s d e l a pa t ro n a l i l a co n n i v è n c i a d e p o l í t i c s i e m p re s a r i s , va n e v i ta r l ’a t u ra d a p ro d u c t i va i a ra e l s m o r t s e s co n te n p e r m i l e rs . E l s é s i g u a l p e rq u è p e r a e l l s s o m n ú m e ro s , n ú m e ro s d ’ u n a e s ta d í s t i ca , s o m b e n e f i c i s o n ú m e ro s v e r m e l l s p e r a l e s e m p re s e s . S i n o, n o s ’e n té n q u e d e m à e n s to r n i n a fe r t re ba l l a r.

q u a n to t a i xò pa s s i re co rd e m q u i e n s h a s o s t i n g u t a q u e s t d i e s i q u i h a m i ra t p e l s s e u s i n te re s s o s

A i x í i to t s é q u e e n s e n s o r t i re m , co m s e n ’e s ta n e n s o r t i n t e l s m i l e rs d e t re ba l l a d o rs i t re ba l l a d o re s d e l a s a n i ta t , d e l ’a l i m e n ta c i ó o e l t ra n s p o r t q u e e n s h a n s o s t i n g u t co m a s o c i eta t d u ra n t a q u e s t s d i e s . E n s e n s o r t i re m p e rq u è s é q u e l a c i è n c i a i l a m e d i c i n a p o s a ra n d e l a s e va pa r t p e r a ca ba r a m b a q u e s t v i r u s . N o m é s e s p e ro q u e t i n g u e m m e m ò r i a , i q u a n to t a i xò pa s s i n o o b l i d e m e l v e r i ta b l e ro s t re d e l p o d e r u n co p l i h a n ca i g u t l e s ca rete s .

Iru Moner

secretari d’acció social de la CGT de Catalunya

I re co rd e m u n p o d e r e m p re s a r i a l q u e s ’ h a d e s l l i u ra t d e pa ga r ba i xe s a t ra v é s d e l e s m ú t u e s h i h a ca r rega t to t e l p e s a l a s eg u reta t s o c i a l . U n e m p re s a r i a t q u e to t i te n i r b e n e f i c i s m i l i o n a r i s n o h a d u b ta t e n a p l i ca r E RTO S a m i l e rs i m i l e rs d e t re ba l l a d o re s p e r n o fe r- s e cà r re c d e l s s e u s s o u s . Re co rd e m e l s p o l í t i c s q u e p o r te n reta l l a n t l a s a n i ta t p ú b l i ca u n a d è ca d a i n o s ’ h a n a t re v i t a d i r « e n s va m e q u i v o ca r » . Re co rd e m u n s p o l í t i c s q u e h a n ce d i t a l e s p re s s i o n s d e l p o d e r e co n ò m i c , a va n t p o s a n t e l s b e n e f i c i s a l a v i d a . Re co rd e m q u i s ’ h a p o g u t fe r d u e s p ro v e s d e l C o v i d - 1 9 i n o n ’ h a t i n g u t p e r a l s t re ba l l a d o rs d e l s h o s p i ta l s .

Q u a n to t a i xò pa s s i , re co rd e m q u i h a e s ta t a l p e u d e l ca n ó, q u i e n s h a s o s t i n g u t a q u e s t s d i e s , I re co rd e m q u i h a m i ra t p e l s s e u s i n te re s s o s i p ro u .

Quan tot això passi recordem qui ens ha sostingut

aquest dies i

qui ha mirat

pels seus interessos

opinió

E l p r i m e r l l i b re s o b re “ L a i d ea” q u e va ca u re a l e s m e v e s m a n s va s e r “ E l a n a rq u i s m o y l a Re v o l u c i ó n d e E s pa ñ a”, d e D i ego A ba d d e S a n t i l l á n . E l va i g co m p ra r a u n a d e l e s pa ra d ete s d e l a Ra m b l a a m b e l q u e h a v i a p o g u t e s ta l v i a r d e l s q u a t re d u ro s q u e d e ta n t e n ta n t e m d o n a v e n e l s m e u s pa re s . Pe r u n n o i d e 1 6 a n y s co m j o, a m b e l s ú n i c s re fe re n t s o ra l s d e l m e u t i et , a q u e l l l l i b re e l va i g d e v o ra r e n u n pa re l l d e d i e s . A m b e l te m p s , i l a ca pa c i ta t c r í t i ca q u e et d ó n a l a p rà c t i ca , h e a ca ba t d i s c re pa n t d e m o l te s co s e s q u e d e i a e l n o s t re a m i c D i ego. To t i a i x í , h e d e re co n è i xe r q u e a l g u n s pa s s a tge s d e l l l i b re e m m a rca re n i e l s h e t i n g u t p re s e n t s d e s d ’a l e s h o re s .

U n d ’a q u e s t s d e i a q u e , e n a q u e l l s a n y s , l a ge n t n o s ’a p ro pa va a l s i n d i ca t p e r q ü e s t i o n s i d e o l ò g i q u e s o p o l í t i q u e s , s i n o p e r l a q u a l i ta t h u m a n a d e l s q u e h i m i l i ta v e n . É s a d i r, l ’a u to r p o s a va l ’è m fa s i e n a l l ò q u e l l a v o rs s ’a n o m e n a va “ l ’e s p e r i t ” a n a rq u i s ta , h u m a n i s ta , p ro g re s s i s ta , l l i b e r ta r i . . . E n a q u e l l a e d a t , e ra u n a fo r m a d ’a u to co n f i r m a r- m e q u e , a l ca p i a l a f i , te n í e m l a ra ó.

Po c s a n y s m é s ta rd , q u a n j a p o r ta va te m p s a l s i n d i ca t , e n u n a co n ce n t ra c i ó d e d e n ú n c i a d a va n t d e l s j u t j a t s , u n co m pa n y d e l s i n d i ca t d e l m eta l l d e S a ba d e l l e m pa r l a va , a m b m o l ta i n d i g n a c i ó i v e h e m è n c i a , s o b re e l ca s d ’ u n t re ba l l a d o r d ’ u n a fà b r i ca d e l s e u p o l í go n q u e s ’ h a v i a p o s a t e n va ga d e fa m p e r u n a q ü e s t i ó q u e a ra n o re co rd o. E s ta va m o l t i n d i g n a t d a va n t l a i n j u s t í c i a q u e s ’e s ta va co m ete n t . E l s i n d i ca t va fe r- l i co s ta t , to t i q u e n o e ra a f i l i a t , p e rò l a co n v e rs a q u e va i g te n i r a m b e l l e m va re co rd a r a a q u e l l pa s s a tge q u e u s e s m e n ta va . E l l n o s a b i a re s d e l e s d i s c u s s i o n s i l e s e n te l è q u i e s i d e o l ò g i q u e s i p o l í t i q u e s , n i d e Le n i n s n i d e D u r r u t i s n i d e B a ku n i n s n i d e M a r x s . Pe rò a q u e l l a i n j u s t í c i a l a s e n t i a co m a p rò p i a . L’ i n d i g n a va p ro fu n d a m e n t .

Va i g p e n s a r q u e p o t s e r a i xò é s q u e l co m s i m i l a r a a l l ò d e l ’ i m p e ra t i u ca tegò r i c d e K a n t : h i h a co s e s q u e h a s d e fe r p e rq u è é s e l co r re c te , p e rq u è s ó n b o n e s , i co s e s q u e n o s ’ h a n d e fe r p e rq u è s ó n d o l e n te s . Pe r d e f i n i c i ó. É s a d i r, a l l ò q u e e s ba s a p r i n c i pa l m e n t e n e l fet d e fe r q u e l co m p e l fet d e fe r- h o, s e n t l ’a c te e n s i m a te i x u n a f i n a l i ta t s e n s e q u e m e d i ï n co n d i c i o n s . I p e rq u è pa r l o d ’a i xò a ra? D o n c s p e rq u è a m b a q u e s ta c r i s i s ’ h a n p o s a t d e m a n i fe s t m o l te s d ’a q u e s te s a c t i t u d s ( i ta m b é l e s co n t rà r i e s ) . H i h a b o n d a t e n m o l te s m i l i ta n t s , ge s to s q u e re v e l e n u n a b o n d a t i u n a h u m a n i ta t i n t r í n s e ca i p ro fu n d a . U n a co m pa n ya d e l s i n d i ca t , q u e t re ba l l a n ete j a n t co l · l eg i s d e l a c i u ta t p e r u n s o u d e m i s è r i a , n o s ’ h o p e n s a d u e s v ega d e s a l ’ h o ra d ’a n a r a co m p ra r a l i m e n t s i pa s s a r- s e to t e l d i s s a b te c u i n a n t p e l s q u i m é s h o n e ce s s i te n . I u n

La Ideaa l t re co m pa n y re c u l l e l m e n j a r i e n p l e n a pa n d è m i a s e’ n va a re pa r t i r- h o a l s m é s n e ce s s i ta t s d e S a ba d e l l . N o e s t i c pa r l a n t d e ca r i ta t . E s t i c pa r l a n t d e ge n t q u e , e n s i t u a c i o n s e xce p c i o n a l s , e n t rega e l p o c q u e té a l a co m u n i ta t a m b l a co n v i cc i ó, o l a i n t u ï c i ó, q u e n o m é s a m b s u p o r t m u t u a co n s eg u i re m s o r t i r d ’a q u e s t a t zu ca c . A i xò é s n o m é s u n e xe m p l e , ba s ta n t pa ra d i g m à t i c , d e l q u e v u l l d i r, p e rò d e i xe u - m e d i r q u e é s p re c i s a m e n t a i xò é s e l q u e e n s d i fe re n c i a i q u e m o l t s m i l i ta n t s h o p o s e n e n p rà c t i ca e n i n f i n i ta t d e s i t u a c i o n s i e s ce n a r i s . É s e l m ó n q u e p o r ta d i n s l a co m pa n ya q u e n ete j a co l · l eg i s i e l co m pa n y q u e ca r rega ca i xe s a u n a c i n ta t ra n s p o r ta d o ra e l q u e e n s d ó n a e l p o te n c i a l q u e te n i m .

Pe rò co m d e i a , ta m b é , m a l a u ra d a m e n t , e s te m v e i e n t a c t i t u d s q u e s ó n d i a m et ra l m e n t o p o s a d e s a a q u e s te s . H o h e m v i s t a m o l t s l l o c s . E m p re s e s q u e a p ro f i te n l a s i t u a c i ó p e r e x p r i m i r e n ca ra m é s l e s s e v e s t re ba l l a d o re s . E m p re s a r i s s e n s e e s c r ú p o l s q u e u t i l i t ze n l a s i t u a c i ó d ’e xce p c i o n a l i ta t p e r a u g m e n ta r e l s s e u s b e n e f i c i s . Po l í t i c s q u e d i s f re s s e n a m b pa ra u l e s n o v e s l l e i s q u e p e r m ete n u n m a j o r e s p o l i a l a c l a s s e t re ba l l a d o ra . Pe rò, p i t j o r e n ca ra , ta m b é h e m v i s t a c t i t u d s d e ge n t t re ba l l a d o ra q u e e s p o s a d e p e r f i l p e r i n te n ta r n o ta ca r- s e ga i re l e s m a n s . Pe r n o “ l i a r- s e”. L a s o r t , i l a d e s g rà c i a ( to t a l a v i d a é s d i a l è c t i ca ) , é s q u e l a p rà c t i ca e n d o gà m i ca p e r l a s u p e r v i v è n c i a d ’ u n g r u p d ’a f i n i ta t p o l í t i co - p e rs o n a l q u e s ’ h a n c rea t p e r a ï l l a r- s e i a ï l l a r l a s o c i eta t d ’e l l s , e l s i n ca pa c i ta rea l m e n t p e r a te n i r ca p t i p u s d ’ i n c i d è n c i a s o c i a l , d o n c s l e s s e v e s a cc i o n s n o va n e n ca m i n a d e s a l a m i l l o ra d e l a s o c i eta t s i n o a l ’a u to co m p l a e n ça i l a p rò p i a re p ro d u cc i ó i s u p e r v i v è n c i a d e l s e u g r u p.

É s p e r a i xò q u e l a b o n d a t i l a v e r i ta t , co m d i r i a D i ego A ba d d e S a n t i l l á n , n o s e r v e i xe n d e re s s i n o te n i m i n s t r u m e n t s p e r d e fe n s a r- l e s . N o é s s u f i c i e n t te n i r l a ra ó, h o h e m v i s t i n f i n i ta t d e v ega d e s . L a H i s tò r i a e n s h a d e m o s t ra t q u e te n i r ra ó n o s e r v e i x d e re s s i n o e s te n e n e l s re c u rs o s n e ce s s a r i s p e r a q u e a q u e s ta ra ó a r re l i i s ’a f i r m i . Pe l s q u e co n e i xe n u n a m i ca l a h i s tò r i a d e l ’a n a rq u i s m e i e l m o v i m e n t o b re r s a b e n q u e n o e s t i c d i e n t re s d e n o u , h o s é . Pe rò p e n s o q u e é s co n v e n i e n t d o n a r u n e s v o l te s s o b re a i xò. Le s a c t i t u d s d e re s i g n a c i ó e n v e rs l a s o c i eta t s ó n u n e s pa i m o l t cò m o d e p e r a u to r re p ro d u i r- n o s co m a co l · l e c t i u p e rò m a n q u e n d ’ i n c i d è n c i a a l a co m u n i ta t . Po r te m u n m ó n n o u a l s n o s t re s co rs , p e rò a q u e s t m ó n ca l co n s t r u i r- h o a m b l a p rà c t i ca , a co n s c i è n c i a i a m b co n v i cc i ó. Fo ra d e l a n o s t ra zo n a d e co n fo r t , a r r i s ca n t i i n n o va n t . Po s a n t e n a q u e s ta co n s t r u cc i ó to t e l q u e te n i m : l a n o s t ra m e n t i l e s n o s t re s m a n s . I d e i xe m q u e l a re s i g n a c i ó i l a d e s í d i a s ’o feg u i n e n e l s e u p ro p i o d i a l a h u m a n i ta t .

Manuel Quesada

Sindicat de Transports i Telecomunicacions de CGT Sabadell

La gent no s’apropava al sindicat per qüestions

ideològiques o polítiques,

si no per la qualitat humana

dels que hi militaven

18 19ACataluny

Covid19, el sindicalisme i la presó de vidre

Quan fa gairebé quatre setmanes el govern e s pa n y o l va d e c reta r l ’ E s ta t d ’a l a r m a , to t e l s i n d i ca t e s va p o s a r e n m a r xa . Va m s i s te m a t i t za r e l re c u l l d ’ i n fo r m a c i ó s o b re l a s i t u a c i ó i e n e s p e c i a l d e l s ca n v i s n o r m a t i u s q u e a n a v e n ca i e n t u n d a r re ra l ’a l t re . C a d a d i a pà g i n e s i pà g i n e s d e B O E i a l g u n e s d e D O G C , j u n t a d ’a l t re s d o c u m e n t s . H o p ro ce s s à v e m i h o e x p l i cà v e m a l a n o s t ra ge n t i a l s ce n t re s d e t re ba l l . E n s p re pa rà v e m p e r fe r s i n d i ca l i s m e e n u n a s i t u a c i ó i n è d i ta p e rò q u e i n t u í e m q u e n o s e r i a ge n s fà c i l . D e s o b te , e s va e s te n d re u n e s ta t d e pà n i c ge n e ra l a u n a m a l a l t i a s o b re l a q u e d e co p va m p re n d re co n s c i è n c i a d e l a s e va p rox i m i ta t . L a p o r i u n to r re n t d e m e s u re s d e l s d i fe re n t s go v e r n s va n co m e n ça r a a n a r d e l a m à . M e n t re , co m q u i p e s ca , e l s a m o s d e l e s e m p re s e s va n co m e n ça r a m a q u i n a r q u i n a e ra l a m i l l o r fo r m a d e t re u re p ro f i t a l a n o va s i t u a c i ó. O , co m a m í n i m , d e l i m i ta r- n e e l s co s to s .

E n a q u e s t co n te x t , va m i n te n ta r fe r s i n d i ca l i s m e . J o d i r i a q u e va s e r u n a re s p o s ta u n à n i m e d e l a n o s t ra o rga n i t za c i ó i p ro va b l e m e n t ta m b é d ’a l t re s s i n d i ca t s . A m b u n pa re l l d e f ra s e s l ’e s ta t d ’a l a r m a h a v i a e l i m i n a t a l g u n e s d e l e s e i n e s e s s e n c i a l s d e l a l l u i ta o b re ra . N o p o d í e m fe r a s s e m b l e e s n i re u n i o n s d e ca p t i p u s , to t i q u e pa ra d oxa l m e n t co n t i n u a v e n p o d e n t- n o s a m u n tega r e n ca l l ce n te rs , e n o f i c i n e s o e n fà b r i q u e s d i v e rs e s . N o p o d í e m s o r t i r a l ca r re r a m a n i fe s ta r- n o s , e n ca ra q u e s i e ra p e r a n a r a l a fe i n a n o h i h a v i a ca p p ro b l e m a p e rq u è h o fé s s i m i e n t ré s s i m a u n s t re n s , m et ro s o b u s o s s o v i n t e n ca ra p l e n s . To t i a i xò, n o s a l t re s e n s e m pa pà v e m d e d a d e s , d ’a n à l i s i s d e m ú l t i p l e s s i t u a c i o n s , o b r í e m ca n a l s p e r re s o l d re d u b te s , i n te n tà v e m q u e n i q u e fo s te l e m à t i ca m e n t e l s t re ba l l a d o rs /e s s ’o rga n i t ze s s i n .

L a p r i m e ra s et m a n a va ca u re u n a u tè n t i c b o m ba rd e i g d ’ E RTO s , l a g ra n m a j o r i a d e fo rça m a j o r. D e fet , p o c s d i e s a ba n s l e s pa t ro n a l s i CCO O i U GT j a h a v i e n p re pa ra t e l te r re n y a m b u n a l t re d e l s s e u s pa c te s . U n pa c te q u e e l go v e r n , b e n d i s c i p l i n a t , va e l e va r a re i a l d e c ret l l e i . To t i q u e e n e l s E RTO p e r fo rça m a j o r n o h i h a ca p m e n a d e n ego c i a c i ó, d e s d e l s i n d i ca t fo r m u l à v e m a l · l ega c i o n s a l ’a d m i n i s t ra c i ó i n ’ i n fo r m à v e m a l ’a d m i n i s t ra c i ó p ú b l i ca . E n a q u e s t e s ce n a r i o n m i l i ta rs i p o l i c i e s ca d a vega d a a co m pa n y e n m é s a l s re s p o n s a b l e s p o l í t i c s e n u n e s ro d e s d e p re m s a o n e s pa r l a e n l l e n g u a tge b è l · l i c , e l s m i t j a n s d e co m u n i ca c i ó s e m b l a q u e ta m b é h a n e n t ra t e n u n a d i n à m i ca d e g u e r ra . I to t h o m s a b e m q u e e n u n a g u e r ra l a p re m s a bà s i ca m e n t é s p ro pa ga n d a . E n

Ermengol Gassiot

secretari general de la CGT de Catalunya

d e f i n i t i va q u e , t ret d ’a l g u n a e s c l et xa i n i c i a l , l e s n o t í c i e s d e v u l n e ra c i ó d e d ret s l a b o ra l s e n u n a s i t u a c i ó d e c r i s i s e n s e p re ce d e n t h a n d e i xa t d e s e r n o t i c i a . A l · l u c i n a n t q u a n u n 2 5 % d e l s i l e s a s s a l a r i a d e s d e C a ta l u n ya h a n a n a t a p eta r a l ’a t u r, j a s i g u i d e fo r m a te m p o ra l o d e f i n i t i va . Pe rò a i x í e s tà s e n t . E n m i g d ’a q u e s t a ta c s e n s e p re ce d e n t s , d e s d e l s i n d i ca t h e m re co r reg u t a l ’ ú n i c e s pa i q u e e n s h a m a n t i n g u t l ’a d m i n i s t ra c i ó. P re s e n te m a l · l ega c i o n s a l D e pa r ta m e n t d e Tre ba l l i l a re s p o s ta é s s i l e n c i . P re s e n te m d e n ú n c i e s a I n s p e cc i ó d e Tre ba l l i l a re s p o s ta n o va m e n t é s l a m a n ca d e re s p o s ta . E s c r i v i m a l s re s p o n s a b l e s p o l í t i c s d e Tre ba l l i e l s n o s t re s co r re u s d e s a pa re i xe n q u i s a p a q u i n ca l a i x . P rà c t i ca m e n t l e s ú n i q u e s n o t í c i e s q u e re b e m d e l e s a d m i n i s t ra c i o n s co m p ete n t s é s q u e n o p o d e m a t u ra r ce n t re s d e t re ba l l e n ca ra q u e q u i h i t re ba l l e n e s t ro b i n e n r i s c d e co n ta g i a r- s e d e l COV I D 1 9 o d e co n ta g i a r-l o. N o t í c i e s q u e v e n e n a co m pa n ya d e s d e l re co rd co n s ta n t d e l e s re s t r i cc i o n s p e r a cce d i r a l ’e s pa i p ú b l i c : p ro h i b i t m o u re’s i p ro h i b i t re u n i r- n o s , e xce p te s i é s p e r t re ba l l a r i ge n e ra r b e n e f i c i s a l s q u e s e m p re h a n m a n a t .

M e n t r e , e l s t r e b a l l a d o r s i t r e b a l l a d o r e s a n e m a t r e b a l l a r m a s s a s o v i n t s e n s e m e s u r e s d e p r o t e c c i ó . I e l s e m p r e s a r i s i g e r e n t s s e g u e i x e n e n s e n v i a n t a l c a r r e r. O e n s o b l i g u e n a a g a f a r v a c a n c e s . O e n s i m p o s e n j o r n a d e s m a r a t o n i a n e s d e t e l e t r e b a l l , d e d i l l u n s a d i u m e n g e . To t p l e g a t s e n s e g a i r e b é r e s p o s t a , p e r q u è l a r e s p o s t a s ’ h a s i l e n c i a t p e r d e c r e t .

J o n o h e v i s c u t l ’è p o ca e n q u e e l s s i n d i ca t s e s ta v e n fo r m a l m e n t p ro h i b i t s . A ra e n ca p m o m e n t n i n g ú h a p l a n te j a t u n a m e s u ra co m a q u e s ta . Pe rò l a rea l i ta t é s q u e l ’e s ta t d ’a l a r m a h a s i g u t u n a b o n a e xc u s a p e r t re u re’ n s l e s e i n e s q u e s e m p re h a n s i g u t e l s n o s t re s m i t j a n s d e l l u i ta : a s s e m b l e e s , va g u e s i a cc i ó d i re c ta . I l a p et i ta pa s ta n a ga q u e e n s h a n d e i xa t , re có r re r a l s e s pa i s i n s t i t u c i o n a l s , n o a p o r ta ca p re s p o s ta . É s , e n rea l i ta t , u n a pa s ta n a ga q u e , co m l ’a s e , p e r m o l t q u e ca m i n e m n o h i a r r i b e m m a i . J u n t a m b l e s re s t r i cc i o n s , e l s i l e n c i é s l ’a l t ra ca ra d e l a l l e i .

A l v o l ta n t d e l s i n d i ca l i s m e l ’e s ta t d ’a l a r m a h a a l ça t u n a p re s ó d e v i d re . N o l a v e i e m . C o s ta i n t u i r- n e l a s e va e x i s tè n c i a . Pe rò é s b e n rea l i e fe c t i va , co m a q u e l l e s ca d e n e s q u e n o n o te m p e rò e n s l l i g u e n b e n c u r t . N e u t ra l i t za l a n o s t ra ca pa c i ta t rea l d e re s p o s ta a u n e s a g re s s i o n s q u e fe i a d è ca d e s q u e n o pa t í e m . U n a p re s ó d e v i d re q u e n o m é s o b re l e s s e v e s p o r te s p e r a q u e , d i s c i p l i n a d a m e n t , a n e m d e n o u a t re ba l l a r. E n d e f i n i t i va , e l s o m n i ete r n d e l a pa t ro n a l .

Al voltant del sindicalisme

l’estat d’alarma ha

alçat una presó de

vidre. No la veiem. Costa

intuir-ne la seva

existència. Però és ben

real

opinió

E s t a va a p u n t d e b a i x a r a l p o b l e q u a n e m va t r u c a r m a m a r e p e r p r e g u n t a r-m e s i h a v i a p e n s a t co m m ’ h o fa r i a p e r t o r n a r a c a s a e n m i g d e t o t a a q u e s t a s i t u a c i ó . E n c a ra n o s ’ h a v i a d e c r e t a t l ’e s t a t d ’a l a r m a , p e r ò e ra e v i d e n t q u e s e r i a q ü e s t i ó d e d i e s . F i n a l m e n t , n o va n f e r fa l t a m é s d e 1 2 h o r e s p e r q u è e s d e m o s t r é s q u e m a m a r e ( co m s e m p r e ) t e n i a ra ó .

J a f e i a u n s d i e s q u e a l g u n e s v e ï n e s m ’e x p l i c a v e n q u e l e s h a v i e n d e s p a t x a t , i d e l a n i t a l d i a e s q u e d a v e n s e n s e i n g r e s s o s . A l g u n e s a l t r e s , q u e h a v i e n p a t i t u n E RTO , t a m p o c s a b i e n s i p o d r i e n p a g a r e l l l o g u e r d ’a b r i l s i n o co b ra v e n . To t a a q u e s t a i n ce r t e s a n o m é s e n s a u g u ra va q u e s i l a co s a p i n t a va m a l a m e n t , e l q u e v i n d r i a e n c a ra s e r i a p i t j o r.A a l t r e s t e r r i t o r i s a m b m é s t ra d i c i ó d e s i n d i c a l i s m e l l o g a t e r, l a co n v o c a t ò r i a d e # R e n t S t r i k e a n a va a g a fa n t f o r ç a , i e l S i n d i c a t o d e I n q u i l i n a s d e G ra n C a n a r i a j a p a r l a va o b e r t a m e n t d e va g a d e l l o g u e r s g e n e ra l i i n d e f i n i d a e l 2 3 d e m a r ç . N o e n s h a v i a d e s o r p r e n d r e , l l a v o r s , q u e l a r e s t a d e l l o g a t e r e s d e t o t l ’ E s t a t co m e n ç a r e n a o r g a n i t za r- s e p e r d i s s e n ya r u n a e s t ra t è g i a co n j u n t a .

A q u e l l a m a t e i x a s e t m a n a , j a h i h a v i a m i g m i l i ó d e p e r s o n e s s e n s e f e i n a a C a t a l u n ya i m é s d e 7 8 . 0 0 0 t r e b a l l a d o r e s a f e c t a d e s p e r E RTO . Pe r s i e n s c a l i e n m é s m o t i u s , e l s f o n s v o l t o r i l e s g ra n s p r o m o t o r e s d e c i d e i x e n c r e a r A s va l , l a p a t r o n a l d e p r o p i e t a r i s q u e v o l f e r p r e s s i ó a l G o b i e r n o p e r q u è d e f e n g a e l s i n t e r e s s o s d e l s e s p e c u l a d o r s .

S e s e n t i e n v e u s a r g u m e n t a n t q u e co n v o c a r u n a va g a d e l l o g u e r s p o d i a s e r p r e c i p i t a r- s e d i n t r e d ’ u n co n t e x t q u e n o co n t r o l e m . É s c l a r, l e s d i m e n s i o n s d e l a c r i s i e n q u è e n s v e i e m a b o c a d e s s ó n i n s ò l i t e s . Pe r a i x ò e ra n e ce s s a r i q u e l a r e s p o s t a f o s e x ce p c i o n a l . T i n d r e l a p r e t e n s i ó d e co n t r o l a r u n a va g a n o m é s e s p o t p l a n t e j a r d e s d e l p r i v i l e g i d e q u i p o t t r i a r s i a s s u m e i x o n o e l s r i s co s d e f e r- l a .

F i n a l m e n t , e l 3 0 d e m a r ç , d e s e n e s d e co l · l e c t i u s e n l l u i t a p e r l ’ h a b i t a t g e co n v o q u e n u n a va g a d e l l o g u e r s p e r e x i g i r l a s u s p e n s i ó d e l p a g a m e n t d e l e s m e n s u a l i t a t s , h i p o t e q u e s i s u b m i n i s t ra m e n t s b à s i c s i l a p a ra l i t za c i ó d e t o t s e l s d e s n o n a m e n t s , d e m a n d e s q u e j a e s t a v e n i n c l o s e s – e n t r e d ’a l t r e s – d i n t r e d e l P l a d e X o c S o c i a l .

D e s co b r i m a l e s h o r e s u n p a ra d i g m a t o t a l m e n t i n v i s i b l e f i n s fa p o c , e n e l q u a l h i h a u n a d i v i s i ó c l a ra e n t r e l l o g a t e r e s i p r o p i e t à r i e s . L e s p r i m e r e s p e r ce b e n e l l l o g u e r co m a u n a d e m a n d a i n e x o ra b l e q u e t ra v e s s a c a d a s c u n d e l s a s p e c t e s d e l a s e u a e co n o m i a : d e p e n e n d e l a s e u a fa e n a p e r a s s e g u ra r c a d a f i n a l d e m e s

La vaga de les llogateresq u e t i n d ra n u n s o s t r e . D e l e s s e g o n e s , e n p o d r í e m d i s c u t i r s i n ’ h i h a d e m e n y s m a l e s i d e p i t j o r s . Ta n m a t e i x , l a b a r r e ra d e c l a s s e é s i n s a l va b l e , j a q u e , p a r l a n t c l a r, q u a l s e v o l p e r s o n a q u e t i n g a ce r t p a t r i m o n i , a l m e n y s t é o n c a u r e m o r t a .Q u i n a s o r t ! A l n o s t r e b a r r i , j a f e i a s e t m a n e s q u e l a X a r x a d e s u p o r t m u t u o r g a n i t za va l a s o l i d a r i t a t v e ï n a l a m b u n a c a p a c i t a t r e s o l u t i va i m p e c a b l e . A m é s , e l S i n d i c a t d ’ H a b i t a t g e fa a n y s q u e é s u n d e l s e s p a i s o n l e s v e ï n e s l l u i t e n p e r e r ra d i c a r e l s l l o g u e r s a b u s i u s . A m b a q u e s t s d o s i n g r e d i e n t s n o va m t a r d a r m a s s a a co n s t i t u i r e l C o m i t è d e va g a d e l l o g u e r s d e Va l l c a r c a , e l p r i m e r d e l e s d e s e n e s q u e s ’ h a n r e p l i c a t a r r e u d e t o t l ’ E s t a t .

N o co n e i x í e m m é s p r e ce d e n t s d ’ u n a va g a d e l l o g u e r s d e l e s d i m e n s i o n s d ’a q u e s t a , p e r ò n o h i h a v i a d u b t e q u e s ’ h a v i a d ’o r g a n i t za r d e s d e l a b a s e c a p a d a l t . E l d i s c u r s d e l e s l l o g a t e r e s é s u n d i s c u r s d e c l a s s e : t a n t fa q u i n co n t ra c t e t i n g u e m , e l q u e e n s u n e i x é s q u e t o t e s e s t e m p e r s o t a d e l e s p r o p i e t à r i e s q u e fa n n e g o c i a m b u n a n e ce s s i t a t b à s i c a co m é s e l n o s t r e s o s t r e . E n a q u e s t s e n t i t , e l s i n d i c a l i s m e co m b a t i u p o t e n t e n d r e p e r f e c t a m e n t q u i n s s ó n e l s m e c a n i s m e s a l s q u a l s p l a n t a c a ra l a va g a d e l l o g u e r s .

A ra m a t e i x , l e s t r e b a l l a d o r e s a m b E RTO j a s u m e n m é s d e q u a t r e m i l i o n s e n t o t l ’ E s t a t , s ’ h a n d e s t r u ï t v o ra 9 0 0 . 0 0 0 l l o c s d e t r e b a l l . E l r e l a t p e r p a r t d e l a c l a s s e p r o p i e t à r i a co n t i n u a e l u d i n t l a f u n c i ó s o c i a l q u e h a d e t e n i r l a p r o p i e t a t p r i va d a , co n t i n u a e x p u l s a n t v e ï n e s p e r f e r p i s o s t u r í s t i c s a m b e l v i s t i p l a u d e l ’a d m i n i s t ra c i ó p ú b l i c a , i d a va n t u n a va g a d e l l o g u e r s e n s i n t e n t e n a r g u m e n t a r q u e s e r r e n d i s t a é s u n a f e i n a m o l t d u ra . . . U n a co m p a n ya d e l S i n d i c a t d e L l o g a t e r e s s e n t e n c i a va l ’a l t r e d i a q u e « e l r e n d i s m e é s u n a p rà c t i c a q u e t é l e s m a n s t a c a d e s d e s a n g » . L a c u l t u ra d e l a h i p o t e c a , q u e p r o m o v i a e l r è g i m d e p r o p i e t a t m i t j a n ç a n t l ’e n d e u t a m e n t d e l a c l a s s e t r e b a l l a d o ra , e n s va f e r p e n s a r q u e p o d í e m s e r t o t e s i g u a l s , p e r ò p r o p i e t à r i e s i l l o g a t e r e s m a i h o s e r e m .

J o t r u q u e a m a m a r e i l i e x p l i q u e t o t a i x ò , e n ce s a d e rà b i a i m é s co n v e n ç u d a q u e m a i d e q u è e s t i c a c t u a n t e n co n s e q ü è n c i a a m b t o t e l q u e m ’ h a n e n s e n ya t a c a s a a d e f e n s a r a m b d e n t s i u n g l e s , i e l l a e m d i u : « Va l e , p e r ò n o t e m e t a s e n l í o s » . Po t e s t a r t ra n q u i l · l a , p e r q u è t o t h o m s a b e m q u e q u a n u n a v o l b r e g a s e l a b u s c a s o l a , i e n a q u e s t e m b u l l j a fa t e m p s q u e s a b e m q u e n o e s t e m s o l e s .

D e l a m a t e i x a m a n e ra q u e u n a va g a l a b o ra l q ü e s t i o n a e l t r e b a l l a s s a l a r i a t , a q u e s t a va g a d e l l o g u e r s q ü e s t i o n a e l d r e t a l a r e n d a . Po t s e r p r o m p t e a r r i b a rà e l m o m e n t e n q u e l a va g a d e l l o g u e r s n o e s fa rà p e r n e ce s s i t a t , s i n ó q u e l e s l l o g a t e r e s a n i ra n a l a va g a p e r d e s o b e d i è n c i a .

Miriam TijaniComitè de Vaga de Lloguers de Vallcarca i

afiliada a CGT Sanitat Barcelona

De la mateixa manera que una

vaga laboral qüestiona el treball

assalariat, aquesta vaga

de lloguers qüestiona el dret a la

renda

20 21ACataluny

Bon dia Óscar. Ets secretari d'acció sindical de la CGT de Catalunya. Ens pots dir breument què és l'acció sindical?

Segurament moltes persones o sindicats tindran la seva pròpia definició. Per mi seria l'organització i execució de fets concrets que aixequin el poder obrer enfront del nostre enemic. En el cas d'una central anarcosindicalista aquesta acció és indestriable del concepte d'acció directa, és a dir, ha d'estar en mans de les pròpies afectades i sense intermediaris.

En un context de canvis legislatius cada vegada més restrictiu (reformes laborals, de les pensions, lleis mordasses, etc.), de fragmentació dels centres de treball, de precarietat creixent, d'individualització de les persones... quin marge té l'acció sindical?

El marge és el mateix de sempre: el que decidim els i les treballadores. És a dir, els límits legals que pretenen ofegar-nos només tenen èxit si acceptes que els teus límits són aquests. Nosaltres farem servir la llei quan ens convingui, però la classe treballadora seguirà fent sabotatges, aturant la producció com considerem, fent crides al boicot o exercint la pressió i la coacció per contrarestar la coacció quotidiana de què

disposen legalment empreses i governs. I el dia que ho deixem de fer, que s'anomeni d'una altra forma, no serà sindicalisme sinó poc més que gestió domesticada de recursos humans.

Dels problemes que indiqueu, per mi el més preocupant és el que genera fragmentació entre la mateixa classe treballadora, bé per les seves condicions de treball, artificials divisions per subcontractació o per les noves economies de plataforma. Davant d'això crec que hauríem de trobar i repensar noves formes d'evitar-ho, tal com fa un segle es va fer per superar les fragmentacions en l'organització sindical per ofici.

Gestió domesticada de recursos humans. De vegades us hem sentit parlar també de sindicalisme de lluita oposat al sindicalisme de concertació. A què et refereixes amb això?

No descobrim res de nou si, a banda de funcionaments ideològics propis, el 'fet sindical' ha tingut històricament dues posicions maximalistes: Una és la d'aquells que col·laboren amb el poder (empresarial o governamental) a canvi dels beneficis que suposa estar amb els que guanyen i les petites concessions atorgades per mostrar una certa utilitat. L'altra és la dels que sabem que res és guanyat fora dels límits del corral sense oposició i força

real, lleials a la nostra classe i les aspiracions que tenim a curt, mig i llarg termini.

En aquest sentit a les empreses (terreny quotidià on s'enfronten ambdós models) veiem com pugnen uns i altres. Els uns amb tots els favors possibles de Direcció mentre els altres aixequem barreres a la cobdícia, amb pressió real i honesta.

El que podem observar arran dels diferents retrocessos legals, és que el model de la concertació i la rendició social ha entrat en crisi. La seva percepció d'utilitat i mal menor va quedar profundament tocada, doncs ja no produeix ni molles. Les patronals no necessiten cedir en res per assolir els seus objectius a curt termini. Per altra banda, especialment el darrer any, veiem com la via de la pressió decidida és la que està assolint resultats i avenços reals: més de 10 vagues guanyades completament el 2019 per seccions de la CGT de Catalunya. I percebo que cada cop més part de la classe treballadora ho està veient també, només cal revisar els rècords d'afiliació any rere any que estem tenint.

Sí, però f ins i tot les l luites sindicals l largues i contundents acostumen a tancar-se amb pactes entre els/les treballadores i l 'empresari. En quins contexts arribar a aquests pactes és

un avenç i no una mostra d'aquest sindicalisme de concertació que critiqueu?

El sindicalisme es debat entre la temptació de millorar les condicions de la classe treballadora i la seva aspiració revolucionària, és a dir agafar la taula de la realitat actual i tombar-la per aspirar a una de nova. Mentre no estem en el segon escenari, seguirem pactant.

Ara bé, els nostres pactes són els que s'assoleixen en escenaris com el de directius de Cacaolat enxampats pels nostres piquets en intentar passar productes en cotxes particulars, els de negociacions com la de la vaga indefinida d'Iberboard amb el nostre comitè de vaga prenent el sol mentre l'empresa suava a una habitació per accedir a les reivindicacions, el de l'alcaldessa de Girona valorant tenir una ciutat plena de merda durant la vaga de neteges la setmana de 'temps de flors' o Ada Colau cedint després de vint-i-set dies de vaga a Metro pel cost polític que li estava suposant el conflicte.

En definitiva, mentre els nostres pactes neixin de posicions d'avantatge per la via de la força no tindran res a veure amb aquells als que arriben altres en situació de feblesa i als despatxos.

Óscar Murciano“ l ’a cc i ó s i n d i ca l h a d ’e s ta r e n m a n s d e l e s p rò p i e s a fe c ta d e s”

Aquest mes de maig parlem amb Óscar Murciano, secretari d’Acció Sindical de la CGT de Catalunya. Terrassenc d’adopció, l ’Óscar treballa a DXC Technology com a informàtic i és membre de la secció sindical de CGT i de la Coordinadora d’Informàtica de la CGT. Poques persones coneixen millor l ’estat sindical de la Confederació i del món sindical català actualment . Com el mes passat , realitzem l’entrevista de forma telemàtica.

l'entrevista

Canviant de temàtica, com veus l 'apropament al s indicat de la gent jove amb contractes precaris? I de les trebal ladores migrants?

És obvi que hem de mil lorar però també cal tenir en compte que el percentatge de noves afi l iacions per sota dels trenta-cinc anys que estem tenint és superior al que suposa respecte a la població assalariada catalana. Cal tenir en compte una idea: és molt dif íci l prendre el pèl amb promeses de futur a tota una generació que ha crescut encadenant crisis des de la seva infantesa. Ja saben que ningú regala res i és probablement un dels factors pels quals estem veient cada cop més gent jove al s indicat i a les accions on participem.

Respecte a la migració, un altre punt a tenir en compte és que s'ha produït una estabilització de les diferents arribades de companys i companyes. En l'àmbit de les empreses no percebem que hi hagi un biaix per l 'origen respecte si una persona pren la decisió d'organitzar-se o no, sinó que aquesta diferenciació es produeix de facto pel tipus de feina que es realitza. Molt sovint les més dures i precàries recauen amb aquesta discriminació a la qual se sumen altres com la feminització.

Ja abans de l 'actual crisi , la proliferació d'empreses de multiserveis i de l 'anomenada economia de plataforma planteja un repte al sindicalisme entès com a forma d'organització de la classe treballadora. Teniu pensat com afrontar-ho?

El capital es fa més fort no només per la via d'una major explotació, sinó especialment per l'atomització i aïllament de les relacions de treball. El que vull dir és que el problema no és ni serà mai la precarietat o ultra explotació laboral, que et paguin una merda, que el teu contracte no doni cap mena de seguretat, doncs al final sempre ens organitzem i hi fem front.

El problema és quan el model d'aquest nou capitalisme busca que no puguem respondre col·lectivament, com qui no vol la cosa. I és obvi que fragmentacions portades a l'extrem d'un algoritme que et dóna feina o no, no es poden resoldre amb fórmules d'organització sindical fordista.

Cal interioritzar que els nostres mètodes sindicals no van ser escrits amb un llamp en una pedra pels déus i, per tant, si no serveixen en nous escenaris, hem de fer servir altres. Personalment estic convençut que la canalització ha de trobar nous camins que complementin la clàssica via de la secció

els límits legals que pretenen

ofegar-nos només

tenen èxit si acceptes que els teus límits són aquests

"

"

Redacció Catalunya

Foto: Víctor Gallardo

sindical d'empresa i centre de treball i trobar-nos més en els terrenys purs de l’acció i la unió.

Perquè creus que moltes treballadores precàries prefereixen organitzar-se en sindicats més aviat d'ofici (Kellys, manters, Riders, etc.) que no pas transversals de classe?

Per què no estem donant respostes adequades. Ni més ni menys. No podem dir a aquests col·lectius 'Ei, la resposta és que penseu que la vostra situació és equiparable a la de la SEAT'. No crec que la realitat no tingui altra cosa a fer que adaptar-se als estatuts de la CGT.

Els i les companyes es reconeixen en ells mateixos per patir un mateix context, un mateix patiment, unes mateixes ganes de què es posi fre a aquesta injustícia. El sentiment "d'ofici" que els uneix no és més que una crida als sindicats de classe. Mentre no donem una resposta adequada, la lluita obrera en aquests entorns se seguirà donant, però autònomament, el que no em sembla tan malament si l'alternativa ha de ser el derrotisme i competitivitat.

I finalment, no podem deixar de preguntar-te per quins creus que seran els reptes immediats, en l'àmbit sindical, per quan sortim de l'estat d'alarma?

Que ningú dubti que ens ve a sobre una crisi amb característiques pròpies però semblant a la del 2008, amb percentatges d'atur per sobre del 20% durant molts mesos o anys. Em fan por dues coses: que s'incrementi la por a perdre el lloc de feina, autèntica profecia autocomplerta que permet una major agressivitat de la fastigosa casta empresarial que suportem en no trobar resistències dures.

L'altra inquietud és l'ús de la pandèmia com a 'shock' per implementar les regles del nou món neoliberal, crec que els anuncis de 'nous pactes de la Moncloa' van en aquest sentit i en el d'oferir un nou mite per noves generacions que no van viure la manipulació de la transició.

Esperança? El sindicalisme servil està en una profunda crisi de legitimitat. Tenim una oportunitat per créixer i respondre contundentment en nom de la nostra classe. Dediquem prou energies i ja veurem.

22 23ACataluny

És un debat intens, i respon a l’allau de demandes de mesures cautelars presentades per sindicats i comitès d’empresa demanant el compliment de les mesures preventives (mascaretes, guants, ulleres de protecció, etc…) en treballs declarats «essencials» durant l’estat d’alarma establerts a partir del RD 463/2020. El debat jurídic té importants repercussions pràctiques; per exemple, poden els treballadors sanitaris reclamar als jutjats que s’apliquin les mesures preventives que estableix la llei? O han d’acceptar treballar amb evidents riscos laborals atenent a la situació excepcional d’alarma? Poden reclamar ara els sanitaris o han d’esperar a que passi l’estat d’alarma?

Els tribunals i jutjats estan donant respostes diverses, i fins i tot marcadament contradictòries. En aquest article, però, analitzarem els arguments només dels autos i resolucions judicials que han entès aplicable les llei de prevenció de riscos laborals durat l’estat d’alarma, desenvolupant els seus arguments. Existeixen múltiples resolucions judicials que han interpretat en sentit totalment contrari (com entre d’altres, l’Auto 226/2020 del Jutjat 1 de Mataró de 2/3/2020, o el contundent Auto del Jutjat Social 34 de Madrid de 30/3/2020), però en el present text analitzarem els arguments que han esgrimit les resolucions judicials favorables a la existència de tots els drets en matèria preventiva i de salut laboral durant l’estat d’alarma.

El TSJC defensa l’aplicació dels drets en matèria preventiva durant l’estat d’alarma

Fins a la data d’avui, dues resolucions han resolt mesures cautelars del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC, autos 8/2020 i 9/2020) i han estimat les reclamacions, requerint que es proporcionin les mesures de protecció necessàries.

Com sempre, és d’especial menció i d’imprescindible lectura l’auto en que ha actuat de ponent el Magistrat Carlos Hugo Preciado Domenech (auto 9/2020, de 2 d’abril), on es repassa la normativa aplicable, que segons la resolució no és només la LPRL (L31/1995), sinó també normativa europea i la seva interpretació pel TJUE, desenvolupant els Convenis de la OIT, i les resolucions judicials fins al moment, per concloure, de forma clara i explícita que;

«El estado de alarma no ha suspendido el derecho fundamental a la salud, a la vida y a la integridad física, no podría -mediante el RD 462/2020-, ni tampoco el derecho a la prevención de riesgos»

Alertant el TSJC alhora que:

«La Sala tampoco puede dejar de valorar que la falta de medidas de prevención solicitadas no sólo pueden afectar a la salud, la integridad física y la vida de quienes prestan servicios esenciales en esta crisis (sanitarios, policias, etc.) sino a los ciudadanos en general, que al entrar en contacto con miembros de dichos servicios que carecen de protecciones individuales elementales, pueden sufrir contagios»

Per tant, la interpretació del TSJC fins al moment és clara i explícita; la Llei de Prevenció de Riscos Laborals no ha estat derogada per l’estat d’alarma, ni tan sols podia fer-ho, i els treballadors dels serveis declarats «essencials» no només tenen dret a les proteccions preventives necessàries, sinó que si no es protegeix aquests col·lectius es podria posar en risc de contagi a la resta de la població.

Alhora, la sala del TSJC entra a valorar també el fet que existeix per la situació excepcional una mancança evident a la realitat de tot tipus de proteccions preventives (EPIs, mascaretes, roba adequada,…), tal com argumenten les empreses i autoritats, però argumenta que:

«La Sala no ignora la existencia de escasez de estos medios (…) nuestra función se limita a garantizar la tutela judicial efectiva de quienes, nombrados como servicios esenciales, tienen por función principal garantizar la seguridad y el ejercicio de los derechos de la población, sin que esta circunstancia implique el deber de sacrificio de sus derechos a la salud y a la protección eficaz en materia de prevención».

Però aquesta, tal com dèiem, no ha estat la única resolució en aquest àmbit del TSJC. En el seu auto número 8/2020, de 31 de març, es determina literalment:

«Todo ello pues, evidencia una verdadera situación de riesgo a la que se ven abocados muchos profesionales, en especial los que prestan servicios sanitarios, entre ellos los médicos, que han de desarrollar su cometido en contacto con personas afectadas por esa enfermedad diagnosticadas o no.»

Per estimar posteriorment la demanda de mesures cautelars, i fallar en el següent sentit:

«requerir al INSTITUT CATALA DE LA SALUT y a las treinta i dos entidades más que se contienen en el inicio del escrito (…) para que proporcionen a los médicos de esas instituciones, todas las medidas de protección necesarias para que puedan desarrollar sus funciones en condiciones de seguridad, en el momento que reciban los EPIS y demás medidas de protección.»

S’aplica la Llei de Prevenció de Riscos durant l’estat d’alarma?Durant els darrers dies un intens debat ocupa a jutges, magistrats, advocats, comitè d’empresa i (és clar) treballadors: s’aplica la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (L31/1995) durant el període d’estat d’alarma pel coronavirus?

Àlex Tisminetzky

A d v o ca t l a b o ra l i s ta i a f i l i a t a CGT

el document

Altres autos arreu l’Estat espanyol

El TSJC no ha estat l’únic tribunal o jutjat que ha hagut de resoldre demandes com les descrites anteriorment. La llista és llarga de resolucions judicials en aquest àmbit (al final de l’article n’he recollit unes quantes).

En totes elles l’argumentació és anàloga a la del TSJC. Així, a l’Auto 320/2020 de Mesures Cautelars del Jutjat Social 10 de València, de 26 de març de 2020, s’estimen les mesures cautelars, argumentant que:

«no cabe sino concluir que la entidad demandada se halla obligada a entregar de manera inmediata, y en un plazo máximo de 24 horas, las medidas de prevención requeridas por la parte actora, pues las mismas se consideran absolutamente necesarias para que los médicos y titulares sanitarios puedan desarrollar sus funciones de atención y cuidado del paciente con unas mínimas condiciones de seguridad, con el fin de evitar el riesgo de ser contagiados o de incrementar más el contagio»

I en idèntic sentit podem observar l’Auto 21/2020 de Mesures Cautelars del Jutjat Social 6 d’Alacant, de 26 de març de 2020:

«Es evidente que existe la obligación general de suministro, incluso urgente, de Equipos de protección de los trabajadores (EPI) a todos y cada uno de los profesionales sanitarios, así como a cualquier otro profesional implicado en la atención a terceros, para evitar el riesgo de contagio que constituye el periculum in mora y también es evidente que es prioritario el riesgo expositivo de los profesionales sanitarios»

La urgència de la mesura també és analitzada, tal com podem observar a l’Auto de Mesures Cautelars del Jutjat Social 4 de Castelló, de 27 de març de 2020, que determina:

«También es hecho notorio la urgencia de dichas medidas, que no sólo del deber de seguridad impuesto a la Administración sanitaria o del derecho del trabajador a ser protegido, sino también del derecho del paciente a ser atendido adecuadamente por el personal sanitario, con el fin de proteger su salud y sobre todo de salvar el mayor número de vidas posible»

Com podreu observar a la llista final de l’article, els Autos han estat de múltiples jutjats socials territorials (Madrid, Palencia, León, Santander, Gasteiz,…) i han afectat diferents col·lectius amb feines declarades «essencials» durant l’estat d’alarma, principalment personal sanitari, com metges, infermers, personal d’ambulàncies,… i també altres feines, com personal de jutjats, entre d’altres.

Conclusió

Una part dels jutjats i tribunals estan estimant les demandes de mesures cautelars de treballadors de serveis declarats «essencials» durant l’estat d’alarma pel coronavirus. Aquestes resolucions determinen clara i expressament que la declaració d’estat d’alarma en cap cas ha derogat l’aplicació de la normativa en matèria preventiva.

Les resolucions citades són clares i explícites; les mesures preventives dels treballadors de sectors declarats «essencials» no només son d’obligat compliment per les empreses i autoritats pel dret a la integritat física i la salut, sinó que a més representen una seguretat pel conjunt de la població, que podrien patir un augment del risc de contagi amb treballadors declarats «essencials» sense prestant els seus serveis sense les mínimes mesures de seguretat laboral.

Per tant, i a l’espera de que la jurisprudència vagi interpretant tot el conjunt de darreres normatives i l’estat excepcional que vivim, és evident que una part dels jutjats i tribunals ha respost que malgrat l’estat d’alarma no s’ha derogat la llei de prevenció de riscos laborals, i la seva aplicació ha de ser urgent. Altres resolucions judicials han determinat en sentit radicalment contrari.

El resultat a cada centre de treball, com sempre, no només serà el resultat del debat jurídic, sinó que dependrà de la lluita i organització dels propis treballadors, utilitzant les eines jurídiques al seu abast, però sobretot les eines sindicals i de mobilització.

Autos de Mesures Cautelars favorables a l’aplicació de la LRPL durant l’estat d’alarma

http://www.revistacatalunya.cat/?p=1801

24 25ACataluny

Avui les dades sobre la vaga són que més de 12.000 llars s'han unit a suspensionalquileres.org a tot l'estat. La meitat de les quals a Catalunya, unes 5.000 es concentren a la província de Barcelona. I aquests són els casos que se’n té constància, el nombre d’impagaments no adherits a la vaga és molt superior. I les xifres van augmentant dia a dia, així com els comitès de suport a la vaga que s'estan creant a barris i pobles de tot l'estat.

D’altra banda, en aquests dies de confinament, l'acció sindical i mobilització es veu anul·lada, les nostres armes més comuns han estat desactivades, però la pressió que suposa no pagar al propietari no l'hem perdut. I tocar la butxaca als rendistes o empresaris és del que més mal els fa. Cal tenir en compte també, que el govern va decretar una moratòria dels desnonaments per impagament del lloguer de sis mesos, la capacitat de pressió i mobilització al carrer la podrem exercir en un futur pròxim.

Per tant el que ens trobarem al llarg de l'any, és una sobre saturació de la justícia, un gran nombre de desnonaments pendents d'executar per la policia, i un augment del nombre de persones que s'organitza al moviment per l'habitatge. Conflicte

Les xifres parlen per si soles. A Catalunya, fins al dia d'avui, 625.000 persones s'han vist afectades per un ERTO, la majoria de les quals han perdut el 35% del sou. Les 21.833* persones que s'han quedat sense feina, també han vist els seus ingressos reduïts i si li sumem les incomptables persones que treballen informalment o autònoms que han perdut part o el total de seva l'entrada de diners, tenim davant un escenari desolador. Una de cada tres treballadores han perdut poder adquisitiu.

A banda, el problema de l'habitatge ja era crític abans del virus. A Catalunya el 2019 es calcula que cada hora s'executava un desnonament, i el 64% dels desnonaments eren per impagament del lloguer. Si tenim en compte que a l'àrea metropolitana de BCN un 40% de la gent viu en cases de lloguer, el futur es mostra gris.

Per tant, tot i que algunes no veien clar el moment d'engegar aquesta vaga, la realitat ha passat per damunt de totes. El que s'està fent és organitzar les persones que simplement no arribem a pagar el lloguer. S'està donant cobertura legal i social a totes aquelles persones que la crisi del coronavirus ens ha donat l'estocada de gràcia.

Una vaga que es va iniciar, en un primer moment, per pressionar al govern perquè decretés la suspensió dels lloguers. Però que, ara, a obert la porta a moltes suspensions o reduccions de lloguers directes, acordades entre els llogaters i el propietari. O, també, ha fet que alguns dels grans propietaris i fons d’inversió plantegin moratòries o reduccions de la quota als inquilins, com a mal menor davant l’amenaça de la vaga.

Llogaters a la vaga!Avui fa deu dies (EN LA VERSIÓN PDF: “Aquests dies farà un mes...”) que va començar la vaga de lloguers. Una vaga imposada per la realitat, per la situació que ens ha caigut al damunt, sense avisar, com un huracà. Un huracà d'acomiadaments, d'ERTOS, de persones que perden una part o la totalitat dels seus ingressos, de por i d'alarma.

assegurat. I la vaga segueix, i va per llarg, ja que les demandes són clares: si no cobrem no paguem, stop desnonaments i regulació del preu de l'habitatge.

Mentrestant, les mesures del govern davant les famílies que no poden pagar són crèdit a la majoria i ajudes socials per a les minories més vulnerables. No deixa de ser la mateixa recepta que fa deu anys, injecció de diners públics als rendistes i endeutament o misèria a les famílies.

Vivim un temps on tot va molt ràpid, i la capacitat de planificació i reacció de les nostres lluites també ha de ser ràpida i contundent, si no ens podem veure superats pels esdeveniments. I ja sabem qui paga aquestes crisis. Ens tocarà corre si volem anar a guanyar.

Iru Moner

Secretari d’Acció Social de la CGT de Catalunya

“el que s'està fent és

organitzar les persones que

simplement no arribem

a pagar el lloguer”

social

A falta de previsió i recursos, el govern espanyol posa la “unidad de la patria” en primer terme enlloc de posar-hi el confinament de les zones que tenien més alt nombre de contagis i converteix un criteri epidemiològic/sanitari en un criteri polític. S’incentiva una campanya d’aplaudiments al personal sanitari, mentre se’ls envia a treballar sense cap protecció. S’aprofita l’oportunitat d’emprendre una campanya patriotera i opaca (per exemple, xifres de morts i infectats), avalada d’una manera molt tancada per polítics, militars i periodistes… dirigint la culpabilitat contra aquells que es salten el confinament i no contra la reacció erràtica i tardana dels responsables polítics i sanitaris.

A pesar dels militars al carrer i a les rodes de premsa, no es van dur a terme mesures que haurien pogut alleujar la manca de previsió ,per exemple, intervenir d’immediat les empreses de productes sanitaris o susceptibles de fer-ne. De tal manera que un mes després de decretar-se l’estat d’alarma tot just es comencen a repartir mascaretes per a la població i a les residències i als hospitals encara hi ha manca material de protecció. Les comandes de mascaretes promeses que mai arriben… A Catalunya se’ns intenta vendre que els hospitals privats estan sota les ordres de la Conselleria de Salut i mentre hi ha UCIs tancades a les clíniques privades, s’aixequen hospitals de campanya ...

La guerra de classes continua. I és ben viva en aquests moments. En plena pandèmia, quan Espanya està al primer lloc en percentatge de morts per població, el principi del benefici segueix funcionant, s’aplacen les “homologacions” de respiradors, mascaretes o material sanitari i es bloquegen comandes de material per adjudicar-les a un o altre “proveïdor” més adient.

Que retallar en sanitat és un assassinat a dia d’avui és una obvietat. Aquesta ha estat una de les consignes més corejades pels moviments socials i mai havíem pensat que una realitat tant punyent i despietada ens donés la raó de forma tant aclaparadora. Una epidèmia que posa en relleu les mancances socials, econòmiques i polítiques a nivell mundial.

Les capacitats de reacció davant una epidèmia com aquesta estan molt condicionades per la situació prèvia del sistema sanitari. No només des del punt de vista de llits o respiradors sinó també de capacitat de valoració epidemiològica, de necessitats logístiques previsibles, etc. Durant aquests últims deu anys s’ha retallat en un 30% el nombre de llits hospitalaris. Catalunya inverteix en sanitat un 3.9% del PIB, quan la mitjana a Espanya és de 5’9 % i un 7.2% a la Unió Europea.

S’ha retallat en nombre de personal sanitari, en recursos per l’atenció primària, en docència, en investigació… No hi ha una política de salut pública i vigilància epidemiològica. La desinversió provocada per la política austericida a partir de la crisi del 2008 –època d’Artur Mas/Boi Ruiz- no s’ha superat pas, per molt que els pressupostos s’hagin igualat als del 2010. Són molts anys de desinversió continuada i això implica edificis, instrumental i aparells obsolets i equips humans en la més mínima expressió.

Però a més de la situació de partida del sistema sanitari, la reacció del govern (dels governs) ha sigut vanitosa i tardana. La OMS ja va reaccionar tard, declarant el coronavirus com una pandèmia, després de milers de morts a la Xina i a Itàlia. Els governs europeus i americans també van anar tard. Vanitosa i criminal, perquè hi havia moltes coses que se sabien:

Se sabia que afectava principalment a persones d’edat avançada, i no s’ha aportat res per prevenir. La manca de protecció a les residències d’avis ha estat i és criminal… un gerontocidi. Se sabia que es necessitarien proteccions pel personal sanitari per tractar els infectats... i per la població. Espanya també té el nombre més elevat de personal sanitari infectat. D’altres coses es van anar sabent, com la importància dels tests massius a l’estil de Corea del Sud, recomanats per la OMS. Finalment quan els morts ja comencen a fer pila i ens situem en el tercer lloc mundial en nombre de morts, es decreta l’estat d’alarma.

Ens hi va la vida

Això ho tenim vist també a nivell europeu i mundial. Les comandes de material sanitari han estat sotmeses a especulació i venudes al millor postor. Per no parlar de la actitud oficial de la UE respecte als anomenats PIGS.

Les promeses que “nadie se va a quedar atrás” no se les pot creure ningú. Les mesures econòmiques que ja s’han implementat com els ERTOs, han estat utilitzades al punt per les patronals per treure’n partit. Les ajudes econòmiques pels més necessitats no arriben. I ens amenacen amb uns nous pactes de la Moncloa. No he vist mai encara que els poderosos s’asseguin amb els representants dels treballadors sinó és per minvar els seus drets.

Aquesta epidèmia deixa al descobert la fragilitat del sistema capitalista, i el seu caràcter ferotge i depredador de persones i de béns.

Encara no és clar l’origen d’aquest virus, i jo no sóc pas una experta, però moltes veus apunten a que les mateixes causes que provoquen l’escalfament global, la desforestació, l’extracció i maltractament del planeta, provoquen el desequilibri dels ecosistemes i nous comportaments en els virus.

En tot cas, aquesta crisi és un repte, una ocasió per canviar molt més que el sistema sanitari, cosa que s’ha de fer. Posar al centre les persones i la seva cura i no els beneficis. Ens hi va la vida.

Núria Martí

Afiliada a CGT i Membre de la PDSPT/Marea Blanca

“es dirigeix la culpabilitat

contra aquells que es salten el

confinament i no contra (...) els

responsables polítics i sanitaris”

26 27ACataluny

Coronavirus i desigualtats de gènere. Repercussions de l’estat de confinament a les donesLa càrrega oculta de la pandèmia sobre les donesMoltes veus coincideixen que una situació com l'actual pandèmia agreuja la desigualtat de gènere i magnifica les desigualtats ja existents. Adverteixen que la pandèmia tindrà un cost especialment alt per a les dones. Amb un major risc de contagi i de precarietat perquè la majoria de les treballadores en l'àmbit de la salut són dones. Moltes d'elles són, a més, mares i cuidadores d'altres membres de la família. I continuen tenint una càrrega en l'àmbit de les cures ja desproporcionada abans de l'emergència.

Podríem parlar d’infinitat de situacions en les quals les dones ens trobem en situació de desigualtat en aquests moments de confinament i d’alarma social, però volem denunciar i mostrar aquestes desigualtats envers tres aspectes fonamentals:

1 Les condicions laborals

2 La càrrega en el treball de cures

3 La major incidència de la violència de gènere sota el confinament

Les condicions laborals: treballs precaritzats

Les dones estem en primera línia com a suport fonamental del sosteniment de la vida. Suposem el 85% del personal d'infermeria i ocupacions relacionades; el 70% de treballadores de farmàcies; el 90% de les netejadores d'empreses, hotels i llars (incloses les empleades domèstiques) i prop del 85% de les caixeres de supermercats, sectors majoritàriament feminitzats, precaris i silenciats, amb sous baixos i contractes precaris. A més del fet que moltes dones treballen en l'economia informal, la qual cosa significa que manquen de cobertura mèdica o amb una inadequada, i poca seguretat en els ingressos.

La crisi sanitària està tenint un gran impacte en col·lectius ja de per si molt vulnerables, feminitzats, precaritzats i en molts casos, racialitzats, com el del personal de neteja, cuidadores a domicili, caixeres, auxiliars d’atenció a domicili, cambreres de pis i les treballadores domèstiques, les anomenades “internes” (principalment immigrants) on la majoria treballen sense cap tipus de contracte laboral i en condicions de “quasi esclavitud”. Moltes s’han hagut de quedar confinades amb la persona que cuiden, o les han fet fora de la feina, trobant-se ara sense mitjans per poder sobreviure. I podríem seguir amb un llarg etcètera.

Un mercat laboral en el qual el 74% de les feines a temps parcial són de dones. En el mercat laboral es ressenteixen els treballs precaritzats que són els més feminitzats, i la conseqüència serà que es precaritzaran encara més, i probablement veurem més atur femení. La càrrega en el treball de cures

La crisi que estem vivint també està deixant en evidència que el sistema econòmic on vivim sobreviu sobre la base de la reproducció i normalització de diferents rols socials que, en situacions com l'actual, es fa encara més palès que són insostenibles tant en l'àmbit econòmic com, sobretot, l’humà.

El cas més evident és el de les dones: la majoria de feines són viables perquè rere seu compten amb un sistema de cures suportat gairebé en exclusiva per les dones.

Aquest confinament en les llars està suposant un augment de les cures com a càrrega femenina. Com aquesta situació no es produeix quan s'ha estès la corresponsabilitat en l’àmbit privat i familiar, les dones estem carregant més amb la cura dels fills, l'aprovisionament, cuinar, netejar, cures als familiars grans i/o dependents, i la càrrega domèstica.

El tancament de les escoles motivat pel confinament ha tornat a evidenciar la fallida del model de cures de les societats actuals que delega a les dones la cura de les filles, provocant la següent dificultat per poder “conciliar” la vida laboral amb la familiar, tant si treballen fora com si fan teletreball a casa seva.

El confinament està suposant també un malabarisme impossible a les famílies monoparentals, que són en la seva majoria monomarentals. Una reducció en els ingressos les condemna a l'exclusió social, a l'elevada feminització de la pobresa. D'altra banda, gairebé tres quartes parts de les persones majors de 65 anys que viuen soles són dones. Afegint les dificultats produïdes pel fet d’estar confinats en 70m2 o menys, o vivendes sense cap tipus de condicions.

La major incidència de la violència de gènere sota el confinament

Volem fer incidència en la greu problemàtica que representa per a les dones maltractades o en risc de violència de gènere el tancament de les víctimes amb els seus maltractadors. Malgrat que aquesta problemàtica ja existeix en el dia a dia d’aquestes dones, ara amb el confinament s’accentua i s’amplifica, degut al major temps de convivència amb l'agressor i a les dificultats per demanar ajuda en aquesta situació excepcional de reclusió i d’aïllament social.

El confinament domiciliari ha incrementat un 269% les consultes online de víctimes de violència masclista, les consultes al telèfon 016 han augmentat un 20% en relació al mateix període, amb més de 600 crides afegides. Aquest fet podria ser el primer símptoma que les agressions físiques o psíquiques s'estan incrementant a causa del confinament. On a més, malauradament, aquests dies ja hi han hagut vàries dones assassinades.

Les nostres veus Llibertàries i feministes

Las PalancasEl Santuari

De la saga Elvira, relats publicats en les revistes 208, 209, 211 i 213.

No paro de donar-li voltes, crec que la resposta a tot plegat la trobaré a Las Palancas.

Amb la idea de recórrer aquells paratges en solitud, agafo de nou el camí cap als prats. Les fermes petjades entre el matolls fa que m’envoltin aromes de romaní i farigola i amb un gran respir m’envaeix tot el cos l’aire pur d’aquelles muntanyes tan anhelades.

Imagino les avantpassades, les dones que em van precedir, i les seves cuites: havien de compaginar les tasques pròpies de les dones a la llar, amb la cura del bestiar i el conreu del camp en una economia de subsistència, on l’espelta, anomenada “escanda”, és el cereal més cultivat.

Absorbida pels pensaments, pujo pels senders de la suau pendent i, de sobte, el cos s’allibera del seu pes i com gronxada per núvols protectors llisco per un forat i, sense cap aturador, descendeixo suaument tot serpentejant pels codolells. En arribar a una petita cavitat el cos s’atura recolzat sobre el costat esquerre. Recupero l’alè i poc a poc prenc consciencia de la situació; en el fons, més enllà dels peus, s’albirava una cova tota il·luminada. Em remoc en el forat i embadalida contemplo una estança esculpida en la roca que rep llum pels forats d’unes finestres gòtiques. És un santuari!!

Emocionada, faig un salt i baixo a la cambra que es troba sota meu. Baguls, calaixeres, una petita taula i dos cadires són al meu abast. Obro els mobles que estan plens d’estris de cuina, roba de la llar, llençols, mantes de llana i manuscrits.

Qui havia acumulat tot aquell llegat? Sens dubte algun secret amaga aquest descobriment i estic disposada a esbrinar-ho. Apassionada en la recerca trobo un lligall; en obrir-lo contemplo les figures arabesques que l’adornen i sorpresa descobreixo que l’escriptura és intel·ligible: parla dels personatges de la mitologia asturiana com El Trasgu, el que ho escombra tot. Entra a les cases quan els habitants no hi són i s’emporta tot allò que està fora de lloc: pintes, roba de vestir, mantes, eines de cuina, petits aparells del camp, lligalls. Vaig posar-me en situació; sens dubte el forat pel qual jo havia lliscat li servia Al Trasgu per escapolir-se en les seves fugides. En aquella capella gòtica recollia tot el que escombrava de les cases i en ella convivia amb La Ixana.

Segueixo llegint que El Nubero, El Trasgu i La Ixana són personatges fruit de legendes asturianes, càntabres i fins i tot gallegues. Encara que ningú els ha vist s’expliquen històries sobre ells. Els Nuberos dominen els núvols i són els culpables de totes les inclemències del temps. Sobre el Trasgu, la gent es posa d’acord en descriure’l com un nan; un ésser petit i de llargues mans i cames amb les que més que caminar salta. Porta un barret vermell al cap i una capa negra que vola al seu pas. Té unes petites banyes i borrissol per tot el cos. La Ixana és una dona morena que va ser abandonada pel seu poble i està destinada a sobreviure robant el menjar per a ella i el seu fill petit.

Sens dubte, la capella és plena de vestigis on puc retrobar-me amb el passat.

Carme Álvarez

Militant de Dones llibertàriesRosalia Molina

Dones Llibertàries

A Catalunya la Generalitat té constància que 676 dones i 70 nens estan convivint amb el seu agressor.

Tancats a casa 24 hores. O com a molt amb sortides curtes per a anar a treballar, o comprar. Amb nul·la vida social i una ansietat sobre si la pandèmia afectarà la salut, i com afectarà la teva economia. En aquest escenari és fàcil imaginar que les tensions familiars aflorin i més si hi ha una violència prèvia i oculta que la dura situació pot agreujar.

Veus expertes expliquen que el confinament "no farà que la violència debuti. El que sí que pot ocórrer és que el tancament augmenti la tensió i aquesta agreugi la situació de maltractament. El confinament i els límits fan que l'estrès augmenti i la violència arribi a un punt àlgid".

Un altre tema preocupant per a les dones amb risc de maltractament i potser la més rellevant, són les seves filles i fills. Les dones saben que el confinament pot agreujar el risc d’agressions cap els menors, són un col·lectiu de risc front la violència masclista i l’exposició al maltractament pot tenir conseqüències greus a llarg termini. És en aquestes situacions on es requereixen de totes les xarxes de suport que puguem oferir-los des de la solidaritat. No les deixem soles.

Aquesta normalització d'injustícies estructurals, com des del feminisme acostumem a denunciar, transcendeix a més la qüestió de gènere (si bé és transversal a la majoria d'elles): afecta també a tots aquells col·lectius que la societat ha anat deixant al marge per poder continuar mantenint l'aparença de ser operatiu i eficient. Estem parlant de les persones que viuen al carrer, de la pobresa crònica, les persones migrades injustament i il·legalment recloses en els CIES, les persones grans que malviuen en soledat, les persones que pateixen explotació laboral, l'opacitat d'un sistema penitenciari que segueix considerant-se un espai aliè pel conjunt de la ciutadania, i un etcètera tan llarg com dolorós. Una realitat que només acceptem en la mesura en què es manté invisibilitzada.

Davant aquestes situacions, més que mai hem de lluitar per aconseguir fer possibles els canvis necessaris.Per poder diluir i reduir l'impacte de gènere desfavorable per a les dones és necessari ampliar la cobertura pels sectors de major precarietat i lluitar per la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques actives de treball.

Facilitar recursos per atendre les necessitats de cures per poder diluir la càrrega de dedicació i responsabilitat que recau sobre les dones, i una veritable corresponsabilitat del treball de cures a tota la societat.

Exigir mesures de protecció per les dones en risc de violència de gènere. No les deixem soles. Teixim xarxes de solidaritat i suport mutu.

28 29ACataluny

Lluita contra Covid19 a Itàlia

L'emergència Covid va explotar a finals de febrer, resultant especialment afectades algunes zones del nord d'Itàlia. El govern va decretar la “zona vermella” en 10 pobles en el sudest de la regió de la Llombardia, una àrea de la “plana padana” de camps destinats a l'agricultura, séquies i aïllats dipòsits de logística. A causa de les pressions de les Patronals, no es va fer el mateix amb la zona industrial de Nembro i Alzano Llombard, un altre principal focus de contagis.

En pocs dies el virus es va difondre, aconseguint números impressionants: les persones contagiades a Itàlia han superat els 170.000; més de 22.000 les víctimes i el 50% estan a Llombardia.

El govern mai va decretar un veritable tancament de les activitats no essencials, deixant obertes moltes indústries; va atribuir a les empreses la possibilitat d'organitzar amb plena llibertat creativa protocols anticontagis; i el Ministeri de la Salut encara indica l'ús de les màscares com no obligatori, excepte situacions especials.

Van esclatar vagues en diverses fàbriques per la falta d’EPIs i de mesures de seguretat. Les tres centrals sindicals tradicionals, sol·licitades pel Govern i les Patronals, es van precipitar a signar acords que, encara que no van modificar significativament els problemes laborals, van aconseguir apaivagar les vagues. Tot això, mentre l'òrgan nacional que regula l'exercici de la vaga en els serveis públics essencials “convidava” els sindicats a no declarar vagues fins al 30 d'abril, sota pena de sancions.

Garantida la pau social, el Govern ha pogut emetre els decrets econòmicament centrals: el primer, destinant 25 milions en

subvencions per a persones assalariades i autònomes el treball de les quals s'havia suspès. El segon, regalant 400 milions de liquiditat a les empreses, proporcionats pels bancs i garantits pels impostos dels contribuents.

És clar que qui pagarà la crisi seran els treballadors i treballadores: les persones suspeses, que podran perdre fins a la meitat de les seves retribucions normals; els “falsos autònoms”, que rebran una pobra prima de 600 €; les persones amb contractes temporals, moltes de les quals quedaran sense treball i sense cap ingrés.

A més, les empreses podran demanar les subvencions pels seus assalariats suspesos sense cap acord amb els sindicats; això els permetrà organitzar futures reobertures parcials o totals, sense que hi hagi cap control a través de negociacions col·lectives.Què és el que ha contribuït a una difusió tan forta i particular del Covid19? Segurament una mala gestió inicial dels focus d'infecció, prioritzant els interessos econòmics sobre la salut de les persones. Segurament la falta

Beneficis per a les empreses, falta de seguretat per als treballadors i treballadores

Marcelo Amendola Militant de CUB

* Article traduït per Àngel Bosqued

internacional

Redacció El Salto

*Article publicat a El Salto

Un atropellament policial desencadena quatre nits de disturbis a França

Diferents testimonis han referit que l'atropellament del motorista, de 30 anys, s'hauria produït a consciència, per part d'agents en un cotxe de policia encobert, que haurien obert la porta del vehicle quan passava al costat del mateix, a l 'avinguda de Verdún. El jove va sofrir un cop brutal a la cama a conseqüència del cop i roman greu a l'hospital. La policia defensa que es tracta d'un incident fortuït i el cos d'assumptes interns IGPN no ha iniciat cap recerca sobre aquest tema. Un vídeo mostra les escenes immediatament posteriors al fet .Nou persones han estat detingudes pels fets de la nit del dilluns al dimarts per la seva presumpta participació en incendis de mobiliari urbà i cotxes aparcats. Els disturbis s'han estès a altres departaments de París, Meinau i Seine-Saint-Denis, i a les ciutats de Lió, Tolosa i Estrasburg.

Dominique Sopo, president de SOS Racisme França, ha exigit una recerca sobre els fets del passat dissabte (19 d’abril) i ha criticat el comportament de “cowboys” dels policies que van causar l 'accident. Les condicions de confinament han disparat el malestar de barris que carreguen amb l'estigma de la violència i que són profundament desiguals. En una entrevista en el diari Libèration, el sociòleg Michel Kokoreff explica com l'impacte de la Covid-19 està sent major a les banlieues, revelant dècades d'abandó institucional. Kokoreff denuncia que departaments com Seine-Saint-Denis seran els més afectats per l 'excés de mortalitat provocat per la Covid-19, donades les mancances d'instal·lacions hospitalàries, materials i recursos. A més, aquest barri concentra el 10% de les multes imposades durant la situació d'excepció que viu França.

Kokoreff denuncia que la policia no ha evolucionat des dels aixecaments de les banlieues de 2005 i es continua comportant “com un exèrcit colonial” en barris com els Alts del Sena.

Les primes de risc d'Espanya i Itàlia, la diferència entre els interessos que paguen aquests dos països pels seus bons a deu anys i el que paga Alemanya, tornen a estar en els mateixos nivells —o fins i tot majors— que quan va arrencar la crisi de la Covid-19. Els grans anuncis de mesures de liquiditat per part del Banc Central Europeu (BCE) o la Unió Europea només han “tranquil·litzat” els mercats un parell de setmanes.

Ni els estímuls del BCE, ni els paquets de la Reserva Federal Estatunidenca (FED), ni les mesures anunciades pels diferents Estats membre han aconseguit rebaixar el preu del deute sobirà. Mentre a Alemanya continuen col·locant els seus bons a deu anys amb tipus d'interès negatius (-0,45%), el bo espanyol es paga al 0,88%.

En l'última subhasta de deute aquest dimarts (21 d’abril), El Tresor Públic ha col·locat 2.950 milions en lletres a tres i nou mesos. Els dos tipus de bons han augmentat, passant fins i tot de tipus negatius a positius en el cas de les de nou mesos, des del -0,395% pagat al març al 0,039% pagat aquest dimarts.

La injecció de 750.000 milions d'euros anunciada pel BCE el 19 de març per a comprar deute dels països en el mercat secundari va aconseguir que la prima de risc espanyola disminuís 40 punts, fins als 108, mentre que la italiana ho va fer 71 punts, fins als 196. Però aquesta “tranquil·litat” dels mercats va durar poc i aquests van tornar a exigir majors paquets d'estímuls i més diners. El 26 de març va ser el torn dels Estats Units. La FED anunciava un paquet de mesures de 2,3 bilions de dòlars (1,8 bilions d'euros) i tornava a fer caure temporalment les primes de risc.

Però des de llavors els mercats continuen demanant més i la prima de risc ha tornat a ascendir fins a arribar a nivells anteriors als estímuls del 19 de març. La d'Espanya va aconseguir aquest dimarts els 142 punts i la d'Itàlia els 251. Aquest dijous (23 d’abril) es reuneixen els presidents de tots els Estats membre per a decidir quines noves mesures es prendran en tota Europa i com es finançaran, i els mercats manen amb aquesta pujada un senyal clar: volen una nova injecció.

Les dades de compres del BCE tampoc són el que esperaven els mercats. Les últimes dades del propi BCE mostren que, en l'última setmana, la institució presidida per Christine Lagarde ha disminuït les compres setmanals a 20.513 milions d'euros, la meitat de l'adquirit en les dues setmanes anteriors. Això sembla que no ha estat suficient per al sector financer.

Mentre el Banc d'Anglaterra ha anunciat que finançarà “sense límits” al Govern de Regne Unit i la FED presta diners directament als Estats i ciutats grans, el Tractat de la Unió Europea prohibeix que el BCE presti directament als Estats i acabi amb el xantatge dels mercats. Aquest dijous els presidents dels Estats membre hauran de prendre decisions sobre com actuar i com intentar calmar les primes de risc, però, vista la reacció en les últimes setmanes, no sembla que les mateixes receptes esgotades que el BCE porta usant sense parar des de 2012 vagin a sorgir efecte.

Les condicions de desigualtat de les banlieues parisenques i un nou presumpte cas de violència policial desencadenen nous disturbis en les zones més empobrides de París i en altres ciutats franceses.

La prima de risc torna a pujar i els mercats demanen més dinersLes massives injeccions de diners per part dels bancs centrals perquè baixin els interessos del deute només han calmat als mercats durant uns dies.

Yago Álvarez

*Article publicat a El Salto

“van esclatar vagues a diverses

fàbriques per la falta d’EPIs i de mesures de

seguretat”

d'imposició de mesures rógides de seguretat a les empreses obertes i la manca de controls per part de les autoritats públiques.

Ha influït molt, també, la mala salut de la sanitat pública, martiritzada per: milions d'euros de retallades (37 en els últims 10 anys); subvencions més o menys ocultes a grups sanitaris privats; la introducció de fons sanitaris privats en els convenis col·lectius, amb la complicitat dels sindicats moderats. Sobretot, la sanitat de Llombardia s'havia transformat en el centre d'experimentació dels projectes de privatització, amb atribucions de serveis públics a grups de la dreta catòlica i continus escàndols de corrupció. La immediata saturació de les places als hospitals es va resoldre desplaçant a les persones contagiades a les Residències Sanitàries per a Persones Majors, que es van transformar en nous focus de contagis i defuncions. El govern ha ajornat les mesures de tancament i de limitació de les llibertats individuals i col·lectives fins al 3 de maig.

Quines són ara les tasques imminents per als sindicats de lluita? Serien moltes: la més important, pressionar perquè en les empreses es prenguin totes les mesures tècniques i organitzatives, necessàries i especifiques, perquè la salut de la població treballadora no sigui durant més temps sacrificada a la productivitat i al Covid19; així que es reobrin, o es continuï la producció, només en les empreses que garanteixin la plena i total seguretat dels seus empleats i empleades.

30 31ACatalunyLa pandèmia de la Covid-19 a Brasil i la negligència del governants

Els efectes de la pandèmia de la Covid-19 a Brasil guanya proporcions tràgiques cada dia. A les 7h30 del dia 19 van ser registrats 36.925 casos confirmats de la malaltia al Brasil, amb 2.372 morts. El major nombre de casos va ocórrer en Sao Paolo: l'estat ara té 13.894 casos i 991 morts, seguit de el Rio de Janeiro, amb 4.543 casos i 387 morts.

Les dades són alarmants per la velocitat de com el virus s’està estenent per les faveles i barris més pobres. Enmig de la crisi de la pandèmia hi ha una polarització nacional degut al president Bolsonaro i seus seguidors a partir del negacionisme científic i la pressió per a acabar amb l'aïllament social amb el fals discurs de “protegir l'economia”.

No hi ha una política nacional contra la malaltia, el president va defenestrar recentment el ministre de la per creure que ell era un gran defensor de l'aïllament social. L'atur augmenta considerablement amb l’aval del govern i parlamentaris que aproven canvis en les lleis laborals que flexibilitzen drets i redueixen salaris. Tot per a garantir el benestar de patrons, accionistes i banquers “perjudicats” per la crisi (segons Bolsonaro).

Improvisació en el combat a la pandèmia en Sao Paulo

Enmig de les promeses de quarantena, llits hospitalaris, contractació de personal de salut, proves, màscares, gel hidroalcohòlic i caixes d’aigua, una dura realitat va imposant-se: quarantena parcial, falta de llits, fam i morts.

El governador de Sao Paulo que va prometre “provar, provar, provar” té un resultat pífia: encara avui són realitzats només 1.200 proves per dia enfront a la promesa de 2.000 feta pel mateix governador. I encara hi ha un estoc de 15.000 proves no comptades. Considerant que som 46 milions de paulistes, serà la paciència de la població l’únic que es provarà.

Ambdues informacions, molt importants per a acompanyar l'avanç de la pandèmia i les seves característiques com la seva letalitat, la població de risc, l'arribada a les comunitats superpoblades, van passar desapercebudes pel governador.

Llits hospitalaris, respiradors, màscares, gel hidroalcohòlic, aigua

Malgrat els nombres diversos siguin anunciats cada compareixença, el fet és que l'ampliació dels llits de UTI (*UCI) serà d’entre 7.200 i 9500. Ni és precís comentar que aquests llits seran insuficients a curt termini, i tampoc està clar que tots comptin amb respiradors.

La improvisació i voluntarisme en relació als respiradors pot ser es resolgui, no per una acció planejada del govern, sinó per l'acció de laboratoris universitaris d'enginyeria que van desenvolupar ràpidament respiradors a preus mòdics i d'altres institucions que estan dotant d’un nombre significatiu d'equipaments que estaven sense manteniment.

L'excusa per la falta de màscares per al personal de la salut és que fabricants de països distants estan incapacitats d'exportar-les. Però, què impedeix la

indústria paulista de fabricar-les? La falta de gel hidroalcohòlic gratuït per a tota la població no s'explica en l'estat que és el major productor d'alcohol del món.

I la falta d'aigua a diversos barris de la gran Sao Paulo? El governador va oblidar ordenar a la Sabesp que mantingui la pressió de l'aigua durant la matinada per a que tothom tingui aigua potable a casa seva?

Quarantena parcial

ÉS patètic assistir a que el governador culpi la població per no quedar-se a casa. La pregunta seria perquè aquesta població no es queda a casa?

Una part surt de casa per a treballar ja que el governador no va exigir als patrons de sectors no essencials que deixessin els treballadors a casa amb els salaris íntegres durant la pandèmia.

Una altra part surt de casa perquè viu sense les condicions d'aïllament, ja que hi ha milions de persones en petits xaboles, sense recursos per a sobreviure i, en alguns casos, sense aigua potable.

El dia 14, la premsa va informar que l'adopció d'algunes mesures a les faveles podria reduir el nombre de morts (fins a 26.000) a Sao Paulo. Quines són aquestes mesures? Reubicació de famílies a equipaments públics i hotels; higiene; renda bàsica; estructures d'emergència de sanejament; expansió d’UTIs i mascaretes. L'estudi va ser fet per equip del Insper en conjunt amb el col·lectiu Favelas contra el coronavirus. Per què cap d'aquestes mesures va ser pensada pel governador o per l'alcalde de Sao Paulo?

La qüestió és el capitalisme

En aquest moment en que una pandèmia es transforma en una crisi econòmica, les grans empreses nacionals i internacionals disputen no només el pressupost públic sinó també tots els rams de l'economia.

Els governs en totes les esferes –federal, estatal i municipal– a tot el país estan vinculats a aquests interessos econòmics que són prioritaris en relació al dret a la vida, a l'ocupació, a l'habitatge, a la salut i a l'educació de la població. La veritat és que el capitalisme mata i en les crisis això es fa més dramàtic i visible.

Davant d’aquest escenari, tota iniciativa d'autoorganització ha de ser recolzada i extensiva. Són treballadors que volen tenir dret de quedar-se a casa sense reducció de salari. Són les comunitats que s'organitzen per a garantir la distribució d'aliments i materials d’higiene. Són les protestes exigint polítiques públiques dels governs.

Fábio Bosco, de Sao Paulo

* Article traduït per Manuel Quesada

internacional

Andrés Ruggeri

Antropòleg social i professor de la Universitat de Buenos Aires

Pandèmia i organització popular a l'Argentina

La pandèmia del COVID-19 ha afectat a tot el món i l'impacte sobre els països d'Amèrica Llatina s'està començant a notar. A l'Argentina, el govern va decretar la quarantena obligatòria (excepte sectors declarats essencials, com tots el vinculats al sistema de salut i a la producció d'aliments) el 20 de març, quan ja hi havia unes desenes de casos.

El tancament sobtat de l'activitat econòmica va enfrontar des del primer moment la resistència de les grans corporacions i un consens entre la major part de la població, però molt aviat va començar a entrar en zona de conflicte. D'un costat, la pressió dels grans capitalistes, que van començar amb els acomiadaments i a pressionar al govern per a l'aixecament de les restriccions, almenys les que els impedien seguir amb els seus negocis. De l'altre, l'angoixa dels sectors populars davant la desaparició, d'un dia per l'altre, de les seves fonts de recursos, especialment per a aquells que estan fora del sistema salarial formal, que depenen d'activitats quotidianes i altament precaritzades.

Del costat de les grans corporacions, es va començar a veure una sort de “rebel·lió capitalista” que, com sempre, cerca passar-li el cost a la classe treballadora. L'objectiu és preservar la rendibilitat de les seves empreses evitant l'aïllament obligatori o flexibilitzant-lo prou com perquè no afecti la seva capacitat d'acumular guanys. Si el cost són milers de vides, estan segurs que no seran les dels magnats, refugiats en les

seves mansions. Però, si no aconsegueixen aquest objectiu, el Pla B de l'empresariat local és minimitzar el cost de la quarantena i traslladar-l'hi a la classe treballadora.

Així, Paolo Rocca, l'empresari més poderós del país i amo del consorci italoargentí Techint, va acomiadar a gairebé 1.500 obrers i va ser la punta de llança de la rebel·lia dels poderosos, que van continuar altres grans empreses industrials, les cadenes de menjar ràpid, els hipermercats i la gran indústria exportadora de carns. El joc de pressions que despleguen les corporacions i el bloc de poder mediàtic-polític que l'expressa no es dóna en el buit sinó sobre una economia i una societat devastada i tensionada, que arrossega problemes històrics aprofundits per l'experiment macrista i les seves devastadores conseqüències.

A la societat argentina, amb la seva enorme població precaritzada –com va mostrar el devessall d'11 milions de persones que es va anotar a un abonament per a la població de menors ingressos– i que viu de tota mena d'activitats de subsistència en el dia a dia, la quarantena obligatòria lliurada a la sola presència del mercat és una condemna a la inanició i una porta oberta a l'esclat social. El mercat capitalista no pot oferir solució a la supervivència de part de la majoria de la societat que viu del seu treball, com tampoc pot acumular sense treballadors, sense consumidors i sense precaritzats que garanteixin la viabilitat de tots els seus circuits de comercialització.

“davant d’aquest escenari, tota iniciativa

d'autoorganització ha de ser recolzada i

extensiva”

Enfront d'això, i malgrat la dificultat que provoca la situació, les organitzacions i moviments socials han tingut una resposta activa i no passiva. D'una banda, exigint respostes del govern per a suplantar els ingressos que deixen de percebre per la impossibilitat de sortir a treballar, però, especialment, activant tots els mecanismes de solidaritat comunitària que van desenvolupar tots aquests anys de polítiques regressives. Menjadors populars, distribució d'aliments i productes de primera necessitat als barris populars, fabricació d'elements de protecció sanitària (tapaboques, gel hidroalcohòlic), reconversió d'empreses recuperades per a aquests productes, van ser algunes de les respostes que l'organització popular està donant a la pandèmia. També, la denúncia i la resistència sindical (encara que no són pocs els grans sindicats que prefereixen transigir amb les patronals) dels incompliments per les grans empreses dels decrets que prohibeixen acomiadaments, suspensions i reduccions de salaris. La resposta dels moviments demostra que aquí no solament està en joc la salut de la població sinó també la possibilitat de començar a construir una societat basada en la lògica del benestar del poble i no de l'acumulació del capital.

32 33ACataluny

Felip Cortiella i el teatre anarquistaFelip Cortiel la i Ferrer va néixer el 9 de novembre de 1871 a Barcelona, al carrer Sant Jeroni, 36 (actual Rambla del Raval) . A l ’ inici dels noranta es trasl ladà a Madrid on va connectar amb les associacions l l ibertàries. El 1894 retornà a Barcelona instal · lant-se aleshores amb la seva dona al carrer Vi ladomat , 15. Cortiel la fou t ipògraf de professió, naturista d’afició, agitador cultural, poeta, narrador, conferenciant i un destacat promotor del teatre anarquista, que va tenir la seva època daurada entre l ’Exposició Universal de Barcelona i la Setmana Tràgica. Com a t ipògraf va treballar de caixista a La Publicidad i , el 1897, a la revista modernista L’Avenç, que va irradiar-l i una gran influència en el seu tarannà de defensor de la l lengua catalana.

Cortiel la fou autodidacta, la lectura de Déu i l ’Estat de Bakunin i la influència del seu germà Josep el van encarri lar cap a les idees l l ibertàries. Va freqüentar l ’Ateneu Obrer Barcelonès on es va aficionar al teatre i va participar a les activitats culturals de l ’Ateneu Enciclopèdic Popular. Va ser fundador de la Societat Tipògrafa “La Solidària” que es va adherir el 1910 a la CNT. El 1895 va fundar la Companyia Ll iure de Declamació estrenant obres d’Ibsen, Mirbeau, Peius Gener, Teresa Claramunt , Louise Michel i Pietro Gori . La seva agitació teatral la va portar als teatres, ateneus i centres socials. Escriví art icles a les revistes Teatre Social i Ciencia Social . Les seves conferències tenien força ressò com la pronunciada al Teatre Lara (Poblesec) “El teatro y el arte dramático de nuestro t iempo” i la que va fer a l ’Ateneu Enciclopèdic Popular “Irradiacions. De la simplicitat del cor i elevació moral i intel · lectual com a més alta creació i fruïció de la bellesa”, que foren publicades.

La seva tasca dramàtica la va continuar el 1904 al Centre Fraternal de Cultura i dos anys més tard fundà l ’Agrupació Vetl lades Avenir, societat teatral que va tenir un gran èxit entre el públic barceloní de caire proletari . Els principals col· laboradors teatrals de Cortiel la foren Leopold Bonafulla, Josep Masgomeri, Joan Usón, Joanet Sallent , Joan Llunes, Albà Rosell i la companyia dels germans Enric i Miquel Guitart . També fundà els periòdics Avenir i Tramontana (1907) tots dos en català. Vetl lades Avenir publicava edicions barates de les obres teatrals que representaven. El teatre social d’ ideologia anarquista va ser vir per difondre la cultura, la moral i l ’ètica àcrata entre les classes populars. Les Vetl lades Avenir realitzaven una mena de teatre-fòrum, els assistents rebien un butl letí on es parlava de l ’obra que anaven a veure. Tota representació venia precedida d’una breu conferència amb el tema de l ’obra a representar i una breu biografia del seu autor. L’apassionament formava part d’aquests espectacles dramàtics on el públic aplaudia els obrers rebels i x iulava als patrons explotadors. La conscienciació a través del teatre era tan real que de vegades després d’una representació es convocava una manifestació espontània.

El teatre de la rosa de foc va comptar amb diversos elencs, tant af icionats com professionals, per portar a escena obres de caire social tant en castellà com en català, algunes d’el les traduïdes d’altres l lengües. A aquesta tasca de traducció van col· laborar gent com Pompeu Fabra, Adrià Gual, Joan Pérez Jorba i Fel ip Cortiel la. Tots el ls van traduir obres d’autors europeus: Henrik Ibsen, Octave Mirbeau, Gabriel Trarieux, Paul Her viu, Lucien Descaves, Eugéne Brieux, Maurice Donnay, Gerhard Hauptmann.. .

E L FA R

Ferran Aisa

Autors que la companyia Vetl lades Avenir estrenaren als teatres barcelonins Español, Apolo, Lara, Lope de Vega, Circ Barcelonès, Olimpo, Novetats, Euterpe de Sabadell , etc. Les Vetl lades Avenir i altres grups teatrals com Alba Social van posar en escena el mil lor d’ Ibsen: Espectres, Quan despertarem entre els morts, Nora o la Casa de Nines, Els pi lars de la societat , Un enemic del poble, Rosmersholm; així com Mirbeau: Els mals pastors i l ’Epidèmia. Fel ip Cortiel la no solament va traduir i representar als grans autors europeus, s inó que va escriure nombroses obres dramàtiques algunes de les quals van ser estrenades amb gran èxit com El goig de viure, Els artistes de la vida, Dolora, El morenet , La brava joventut i Flametes del gran amor. Cadascuna d’el les representa un tema moral de l ’anarquisme: la defensa de l ’ individu, l ’amor l l iure, l ’emancipació humana, la regeneració per l ’anarquisme, el naturisme, l ’amor a la cultura, la l luita contra l ’explotació, l ’ètica l l ibertària. També escriví narracions com El plor de l ’auba (1901) i poesia com Anarquines (1908). Un altre dels factors promoguts per Cortiel la és la defensa de la l lengua catalana i més concretament dins dels mitjans l l ibertaris catalans. Per a Cortiel la era fonamental escriure en català i per la mateixa idea fomentar la catalanització de l ’anarquisme.

Malgrat això, no es considerava un nacionalista català sinó un internacionalista que ho era des del seu país i la seva l lengua. Les Vetl lades Avenir es van dissoldre l ’any 1910, a partir d’aleshores Cortiel la va passar etapes de depressió i malalt ia, malgrat això va continuar treballant de t ipògraf i escrivint per expandir la Idea emancipadora de l ’anarquisme, però l ’època daurada del teatre anarquista ja havia passat .

El 1917 l i van oferir ésser director de Solidaridad Obrera, Cortiel la va proposar que el diari sortís en català, hi hauria d’esperar trenta anys perquè la CNT publiqués un diari en català Catalunya, on abans de morir hi va arribar a publicar algun article. El 1918 havia publicat la novel· la curta Els precursors i el 1933 La vida gloriosa on recoll ia articles, poemes i obres de teatre escrites entre 1918 i 1927. Cortiel la va deixar una gran part de la seva obra inèdita que es conser va a la Bibl ioteca de Catalunya. Separat de la seva primera dona amb la que havia t ingut dos f i l ls , els seus darrers anys de vida els va viure al carrer Taquígraf Garriga amb la seva nova companya amb la qual t ingué un f i l l . En aquest domicil i va morir el 3 de jul iol de 1937 essent enterrat al cementir i de Les Corts. L’Ajuntament republicà de Barcelona va decidir aquell mateix mes posar el seu nom al carrer dels Àngels.

Ilustració: WOMANINB&W

dinamita de cervell

El Noi del Sucre

El passat dia 10 de març es va retre un petit homenatge a la memòria de Salvador Seguí, al lloc on va ser assassinat el mateix dia de l’any 1923. Recordant la figura del Noi del sucre i la seva empremta en el moviment anarcosindicalista i la CNT cal ressaltar la capacitat organitzativa i de lideratge d’aquell home que va dedicar tota la seva vida a la emancipació de la classe obrera.

Seguí, nascut el 14 d’abril de 1886 a Tornabous (Lleida) va passar la seva infantessa al barri xino (ara el Raval), bastió de la classe treballadora, en unes condicions miserables. De ben jove ja va implicar-se en la lluita dels treballadors i va mostrar les seves dots d’orador i polemista. Encara que va anar poc temps a l’escola, era un gran lector i acudia amb freqüència a l’Ateneu Enciclopèdic Popular i a la Biblioteca Arús, on va entrar en contacte amb el pensament anarquista. El Noi del Sucre fou autodidacta com tants d’altres líders sindicals, com el pensament àcrata responia al seu propi temperament, va acceptar de bon grat els postulats anarquistes.

L’any 1908, Seguí ja s’havia incorporat als grups anarquistes que actuaven dintre de Solidaritat Obrera participant en totes les accions importants de l’organització. El 3 de juliol de 1909 va intervenir en la constitució de l’Ateneu Sindicalista de Barcelona. Cal tenir present que en aquell moment l’anarcosindicalisme era encara un moviment minoritari, frenat per les discussions doctrinals i una rèmora d’individus contraris a qualsevol tipus d’organització i molt influenciats per l’anarquisme individualista.

Els anys 1910 i 1911 Salvador Seguí, que ja ha passat de la vintena d’anys s’incorpora de ple a les tasques directives del moviment obrer català. Aquets dos anys van ser decisius pel proletariat: els dirigents obrers, seguint el ritme que s’havien marcat amb Solidaritat Obrera i desprès de l’amarga experiència de la Setmana Tràgica i el procés de Montjuic, van constituir primer la Confederació Regional del Treball el 1910 i, l’any següent, la Confederació Nacional del Treball.

Aquests joves formen part de la generació que eren infants a finals del segle XIX i que s’havien incorporat a la lluita proletària amb un nou impuls i amb un nou sentiment. El seu propòsit era crear noves tàctiques de lluita i d’organització. Un dels capdavanters d’aquesta nova generació va ser el Noi del Sucre. Allò que havia de canviar la trajectòria del proletariat fou la transformació de la Solidaritat Obrera a la CNT, moment en que la burgesia catalana s’estava transformant a causa, principalment, de la guerra europea de 1914-1918. Els obrers catalans troben una nova eina de lluita, d’acció i de projecció amb el seu nou sindicalisme en un moment en que era possible pressionar la burgesia que vivia una eufòria econòmica i una urgent necessitat de producció. La burgesia catalana davant de la possibilitat de guanys immediats va atendre algunes demandes reivindicatives del proletariat, fet que va donar força i prestigi al nou sindicat.

Amb la constitució de la CNT l’anarquisme va deixar de ser només una actitud personal o una acció de tipus individual per esdevenir una força orgànica i trobava el camí per esdevenir una gran organització al servei de la classe obrera. Del 30 d’octubre a l’1 de novembre de 1910 es celebrà el Congrés constitutiu de la CRT de Catalunya, al qual hi havia representades 96 unions sindicals i 43 adhesions d’altres societats. S’hi va decidir que, donat el cas, la vaga general hauria de ser revolucionària i fou elegit secretari general Josep Negre. En aquest Congrés es van posar les bases del sindicalisme revolucionari, el mitjà per poder assolir el comunisme llibertari.

L’any 1918, durant els dies 28 de juny al 1 de juliol, va tenir lloc al’Ateneu racionalista del carrer Vallespir, a Sants, el Congrés de la CNT que havia

D I CC I O N A R I M I L I TA N T

Fundació Salvador Seguí

de donar una empenta definitiva a l’organització sindical. Es van tractar diversos temes com l’acció directa, l’apoliticisme del anarcosindicalisme o l’educació dels obrers, però l’acord més important que es va prendre i que va originar més debat va ser la creació del Sindicat Únic o d’indústria. La proposta de Seguí, va ser la implantació del sindicat únic com a mitjà més eficaç per a poder respondre al moment històric actual i fer prevaldre la personalitat del proletariat davant la burgesia, en acabar la guerra.

Pocs mesos desprès la prova de foc del nou sistema organitzatiu es faria realitat amb la vaga de la Canadenca (Riegos y Fuerzas del Ebro), que tindria el seu origen en un conflicte menor entre 8 empleats d’oficines de la companyia als qui l’empresa havia decidit reduir el sou amb l’excusa de que deixaven de ser temporals i passaven a fixos. El 5 de febrer de 1919, els empleats es declararen en vaga i plantejaren a la direcció el seu dret a sindicar-se. El conflicte es va estendre fins a arribar a esdevenir una vaga general que paralitzà Barcelona i moltes poblacions del voltant, doncs la indústria, mancada d’energia, va deixar de funcionar. Desprès de 44 dies de vaga es va arribar a un acord que va ser ratificat per mes de 20.000 obrers que assistiren al míting de Les Arenes, on s’havia de aprovar en assemblea de treballadors l’acord al que s’havia arribat amb les autoritats i amb l’empresa.

Per a Seguí, anarquisme i sindicalisme eren dos elements complementaris, el sindicalisme és l’orientació econòmica i la plasmació real dels principis anarquistes, l’un és l’esperit i l’altre la matèria. No s’entén l’un sense l’altre i es necessiten mútuament. L’anarquisme sense sindicalisme és pura especulació filosòfica i el sindicalisme sense anarquisme es nomes organització sense ànima, vida sense objectius.

Als temps actuals, en que el capitalisme mostra la seva faceta mes salvatge, hem de reprendre el pensament de Seguí, que no ha perdut la seva vigència, i tenir clar que l’objectiu de l’acció sindical i social ha de ser la emancipació de classe i l’enderroc de l’estructura capitalista.

Per a Seguí, anarquisme i sindicalisme

eren dos elements

complementaris

34 35ACataluny

Literatura

Música

Sèries

SAVAGE COAST, de Muriel Rukeyser. Traducció Eulàlia Busquets

L’editorial Rata ens ofereix la traducció d’Eulàlia Busquets de la novel·la autobiogràfica Savage Coast, escrita per la poeta i activista nord-americana Muriel Rukeyser, però que no va poder veure mai publicada perquè la moral de l’època no li ho va permetre (va quedar en un calaix fins al 2013, quan Feminist Press fa la primera publicació del text original).Muriel Rukeyser va arribar a Barcelona amb 22 anys i en qualitat de periodista per cobrir l’Olimpíada Popular que no es va poder celebrar per l’esclat de la Guerra Civil. Això la va portar a presenciar i participar en la lluita del Front Popular, igual que molts altres periodistes i esportistes que es van allistar a les Brigades Internacionals. D’aquí surt Savage Coast, una novel·la que es converteix en un testimoni imprescindible dels primers dies de la revolució, donant la veu als seus protagonistes, també a les dones, que testimonien la seva participació política activa.

BLACK MIRROR

Aquesta producció britànica ens presenta capítols independents entre si en els que podem veure diferents distòpies amb trames totalment diferents, amb l’únic punt en comú de la capacitat de les noves tecnologies per moure el món. Un camí per les obsessions, la moral, el perill, la soledat... en diferents mons controlats per la tecnologia que no deixaran indiferent a ningú.

XEIXA ASPRIVA

Xeixa Aspriva és un projecte musical a mig camí entre el Vallès i el Baix Llobregat. La seva sonoritat i lletres reflexionen sobre la defensa dels territoris oblidats, la realitat dels barris treballadors i les pròpies experiències personals. Música feta des de les arrels al món. Instagram: @xeixa_aspriva

Recomanacions

Les Receptes Damunt un cel de fil

Ingredientsper a 4 persones

4 tomàquets d'amanir molt grossos250 g de bulgur (blat precuit i trencat)tomàquet escaldat tallat a daus50 g de pinyons250 g de seitan fumat 2 cebes 1 gra d'allalfàbrega fresca, orenga i julivertun grapat d'olives negres sense pinyol i tallades a làmines

Per a la salsa pesto

50 g d'alfàbrega fresca100 g de festucs sencers2 grans d'allolis d'oliva i gira-solsal i pebre

Elaboració

Preparació

Primer de tot, obriu com una tapa a cada tomàquet i buideu-los... i reserveu les tapes.Talleu les cebes a la brunesa (a bocins molt petits) i poseu-les a fregir a foc lent i amb oli d'oliva, juntament amb els pinyons. Quan el sofregit estigui dauradet, afegiu el seitan fumat tallat a daus i deixeu que cogui tot junt durant un quart.Afegiu les olives negres tallades, el tomàquet tallat a daus i el gra d'all tallat a làmines molt primes, i deixeu que cogui 10 minuts més.Barregeu les herbes aromàtiques, piqueu-les i afegiu-les. Deixeu coure 3 minuts més.Afegiu el bulgur i una mesura doble d'aigua amb sal. Remeneu amb cura i pareu el foc.Farciu els tomàquets amb aquesta barreja i tanqueu-los amb les tapes que heu reservat. Poseu-los al forn uns 20 minuts, fins que comencin a esquerdar-se una mica.

Preparació de la salsa pesto

Poseu els ingredients sòlids en una batedora de vas (túrmix), afegiu els olis d'oliva i gira-sol a parts iguals fins a cobrir-los i barregeu-los amb la batedora fins que lliguin.

TOMÀQUET FARCIT AMB BULGUR, SEITAN FUMAT, PINYONS I OLIVES NEGRES, ACOMPANYAT DE SALSA PESTO

(Restaurant vegetarià de Terrassa)

cultura i oci

Solució al problema anterior:1.Cg6, Rh4 (única), 2. Cxh7!! Amenaçant l’escac a la descoberta i les negres estan completament perdudes. Juagaren 2...dxe3+; 3.Axe3 i les negres es rediren.

Escacsnegres juguen i aconsegueixen avantatge clar

Aquesta partida correspon al match que jugaren a Colònia Robert Hübner, el número 1 d’Alemanya, i el campió del món Gari Kasparov, el 1992. Just a l’inici del joc mig s’arribà a la posició del diagrama. Hübner (blanques) amenaça amb el mat a h7, però el rus trobarà la manera d’aconseguir un avantatge decisiu que acabarà donant-li la partida. Què va fer Kasparov?

El joc de paraules Neurosi que immobilitza la xica (de 8 lletres) per @jocsdeparaules _ _ _ _ _ _ _ _

SudokuPartint d'alguns nombres ja disposats en algunes de les caselles, cal completar les caselles buides amb números del 1 al 9 sense que es repeteixin per fila, columna o regió.

Solu

ció:

Solució al problema anterior: Basats

ACataluny al tinter

bloquejar les entrades i sortides a la població

i va implantar el confinament de la

Conca les empreses amb feines no

essencials van aturar l'activitat durant els

dies posteriors al 12 de març. Algunes

empreses es van negar a fer-ho, i fins

i tot sense tenir en compte la utilització

dels equips de protecció individual

(EPIs), ni altres mesures d'aïllament

i desinfecció. En aquesta situació, l'actuació de les

delegades i delegats de CGT va ser

determinant per paralitzar l'activitat

mitjançant l'aplicació de l'article 21. La

gran majoria de les empreses del

metall de la Conca d’Òdena han suspès

els contractes de les treballadores

i treballadors per causa de força major.

La comarca registra 1.426 ERTEs, 26 EREs,

i aquestes mesures afecten a 9.000 mil

persones de l’Anoia.

Suposem que és un escenari que genera inquietuds... Quina

és la situació actual en aquesta zona?

El confinament perimetral a la

fase 2 ha provocat indignació i

desesperació a més de 10.000 famílies

sense saber, durant pràcticament un mes,

qui es faria càrrec de la situació econòmica.

Com viu aquesta situació el sector

metal·lúrgic a Catalunya?

Davant d’aquesta situació inèdita

d'emergència sanitària, les treballadores i els

treballadors de les empreses del sector

metal·lúrgic ens trobem en diferents escenaris

respecte a les mesures aprovades, però si

podem dir que totes elles coincideixen,

d'una o altre forma, en carregar directament

contra la classe obrera. La majoria d'aquestes

mesures són preses per la patronal: per exemple els ERTEs

per causes de força major, que deixen

sense la possibilitat de negociació a les

seccions sindicals a les empreses. En aquesta

situació la CGT recorre al seu ADN principal: l'Acció Directa com a arma de defensa per

protegir els interessos de les plantilles. Per

desgràcia, un cop que es reprengui l'activitat

a les plantes de producció, apareixeran

conflictes derivats de la flexibilitat que han

introduït de forma sistemàtica, per

recuperar la producció no realitzada,

augmentant les jornades i els ritmes

de treball en un futur immediat.

Tu ets d’Igualada. Com s’està vivint això

a la Conca d’Òdena?

Des que la Generalitat de Catalunya va

I la gent que viu o treballa fora de la

zona confinada?

El fet de viure en qualsevol dels quatre

municipis i treballar fora ha provocat un conflicte

entre l’administració municipal i el govern

central per no atendre aquesta situació tant

agònica per moltes famílies. A dia d'avui

queda per resoldre la situació del col·lectiu

de treballadores i treballadors que

viuen fora de la Conca d’Òdena i presten

serveis a empreses

“Aquesta situació vulnera els drets fonamentals”

de sectors o serveis essencials. Nosaltres

considerem que les mesures són insuficients

i arriben tard. Un cop aprovat el RD el passat

dimarts dia 7 d'abril, que reconeix el dret a la

baixa laboral, apareix el vergonyós col·lapse

burocràtic. Aquesta situació també vulnera

drets fonamentals. La desprotecció dels

autònoms és més que evident, ja que no

poden deixar de pagar impostos i tributs i a la vegada no poden mantenir l'activitat

econòmica.

Quines són les inquietuds que tenen les treballadores

davant l’imminent arrencada

productiva?

El sentir generalitzat de la classe obrera

és un de indignació i frustració cap el

govern central i el català. Aquest últim encotillat i

buidat de respostes contra la decisió de la represa de

l'activitat econòmica, continuant immersos

en l'estat d'alarma.

La gent té inseguretat en referència a les

mesures que van aplicar les empreses

per evitar contagis. La població obrera

exigeix a les empreses els PRC (test de

COVID-19) per realitzar les jornades laborals

amb més seguretat sanitària a les plantes

productives.

www.cgtcatalunya.cat

VOLS AFILIAR-TE?Descarrega’t aquí el full d’afiliació

Omple’l i porta’l a qualsevol seu de CGT de Catalunya o envia un correu electrònic a: afiliacio@cgtcatalunya.cat

o la nova afiliació online a la direcció: www.cgtcatalunya.cat/afiliacio

Parlem amb Jose Luís Pérez, conegut com a Bibi per molta gent. El Bibi és un històric i incombustible del sindicat. Afiliat i militant del sindicat del metall de l’Anoia, Secretari

d’Organització de la Federació Comarcal i militant actiu de la Federació del Metall de Catalunya, ens explica com s’està vivint la situació a la Conca d’Òdena i a les empreses del sector del metall.

Redacció Catalunya