18
PROJECTE DE TREBALL ESCOLA CARLES III Curs 2009-2010 4t A

catàstrofes naturals

Embed Size (px)

DESCRIPTION

catàstrofes naturals, projecte, medi

Citation preview

Page 1: catàstrofes naturals

PROJECTE DE TREBALL ESCOLA CARLES III

Curs 2009-2010 4t A

Page 2: catàstrofes naturals

INDEX CONTINGUT PÀGINA Què sabem?................................................................3

Què volem saber?.....................................................4 Com ho farem?...........................................................5 Qui i què ho farà?.....................................................6 Què hem après?........................................................7

- Què és una catàstrofe natural........8 - Els meteorits........................................9 - Els huracans: ................................10, 11 - Mànegues d’aigua................................12 - Els volcans.......................................13,14 - La ciutat de Pompeia..........................15 - Els terratrèmols.................................16 - Tsunamis...............................................17

Imatges de les maquetes i dibuixos...................18.

Page 3: catàstrofes naturals

QUÈ SABEM? Les Catàstrofes naturals són coses que succeeixen sense saber qui o com s’han provocat, i passen en un lloc concret. - Fan desastres, maleses. - La Naturalesa les fa. - Són : terratrèmol, volcans, tornados, huracans, tsunamis, tempestes, inundacions, remolins, pluges torrencials, caigudes de meteorits, turmentes, icebergs, allaus, ciclons, vendavals , tempestes d’arena..

- Els volcans quan entren en erupció , originen incendis. - Hi ha vegades que pel vent cauen els arbres. - Els tsunamis, quan estan en alta mar fan naufragar els vaixells i també inunden ciutats.

- Els terratrèmols es produeixen quan dues plaques tectòniques es mouen i fan que es mogui el terra. Poden provocar tsunamis.

- Originen molts morts. - A la Ràpita una vegada va haver un tornado i va caure un meteorit.

Page 4: catàstrofes naturals

QUÈ VOLEM SABER?

- Quines catàstrofes naturals són més importants - Com es formen els terratremols, els remolins huracans, els tsunamis , volcans....etc.

- Dels volcans

- Com es produeix la lava. - Com es va produir el volcà de Pompeia. - Quan pot durar una erupció d’un volcà.

- Dels terratrèmols

- Com es mesuren els terratremols. - De quina manera es poden fer les construccions per evitar desastres pels terratrèmols.

- Com es formen els meteorits. - Dels huracans

- Els tornados - Quanta força pot arribar a tenir un huracà. - Les mànegues d’aigua

Page 5: catàstrofes naturals

COM HO FAREM? - Buscant en Internet. - - Buscant en diaris o revistes. - - Anant a la Biblioteca. - - Buscarem en enciclopèdies i llibres. - - Mirant les noticies de la TV. - - En llibres del tema, enciclopèdies .. etc. - Parlant en alguna persona que conegui el tema.

Page 6: catàstrofes naturals

Qui ho fa Què fa

Bort Rodríguez, Anna Farà una maqueta d’un volcà

Cervera Piñana, Joan J. Donate Resurrección, Pep Viñes Rodríguez, Judith Curto Rodríguez, Gemma Bernaltes Joaquin Com es produeix la lava. Sacristan Martínez, Lara Maqueta de Pompeia desprès del

volcà Buscant informació

Ionita, Alenxandra Paula Lara Queralt, Nerea Estellé Carcellé, Júlia Quintana Blanco, Alex Informació sobre volcans

Mural d’un volcà amb plastelina.

Rius López, Elisabeth Rodríguez Reverté, Irina García Calvet, Tania Gómez Reverté, Eric

Maqueta d’un terratrèmol. Pastor Castellà, Pau Sánchez Gómez, Paula Matamoros André, Elian Com es produeixen els terratrèmols Magin Caparrós, Marc

Informació de Tsunamis Gavilán Mestre, Marc Barsan, Raul A. Com es produeixen els meteorits Sabater Ferré, Joan Cicló tropical, huracans

Tomàs Roca, David Monforte Piñana, Andreu Informació de remolins, mànegues

d’aigua. Gasparín ,Francesc

Page 7: catàstrofes naturals

QUÈ HEM APRÈS?

Page 8: catàstrofes naturals

Les Catàstrofes Naturals

Una catàstrofe natural és un esdeveniment de la natura que produeix una gran quantitat de danys en un lloc determinat. Les abundants són : els terratrèmols, volcans, tsunamis, inundacions , incendis forestals, tornados, huracans ,etc.

Els terratrèmols: Un terratrèmol es un moviment en les plaques tectòniques terrestres. A la superfície, es manifesta per un moviment o sacsejada al sòl. Les erupcions volcàniques:

Els volcans són obertures en l’ escorça terrestre a per les quasl es poden produir la sortida de lava, gasos ,roques o pedres volcàniques.

Tsunami: El tsunami es una onada gegant que arriba a la costa amb una alçada superior als 30 m . El tornado:

Els tornados són corrents violentes de vent que poden bufar fins a 500 quilometres per hora.

Els incendis forestals : Es un desastre natural que destrueix prats, boscos, cases... causant destrosses vegetals.

Huracans Són vents de forta intensitat que es formen sobre els oceans i que poden arribar fins a les costes dels continents a velocitats de més de 300 Km/h. Inundacions :

Es un desastre natural produït per les pluges o desbordament de rius.

Page 9: catàstrofes naturals

METEORITS La paraula meteorit significa fenomen del cel i descriu la llum que es produeix quan un fragment de matèria toca l’atmosfera de la terra i es desintegra . S'aplica a la propia partícula, sense fer referència al fenòmen que es produeix quan entra a l'atmosfera. Hi ha moltíssims meteoroides que no hi entraran mai. Alguns dels meteorits que s'han estudiat sembla que venien de la Lluna i d'altres de Mart. La majoria, però, són fragments d' asteroides o de cometes. Quan coincideixen amb la Terra s'origina una pluja de meteorits que pot durar dies.

Algunes catàstrofes del passat poden haver estat causades per meteorits, que van entrar a l’atmòsfera , com l’extinció dels dinosaures, fa 65 milions d'anys.

Normalment es volatilitzen en travessar l'atmosfera, però alguns arriben a xocar amb el terra, alliberant més o menys energía, segons la seva mida i velocitat.

Page 10: catàstrofes naturals

Cicló tropical

Com es detecten

Un cicló tropical és una tempesta forta que es forma al mar i acostuma a provocar vents forts amb velocitats superiors a 120 km/h. A la tempesta hi ha vents i pluges que envolten un "ull" central, que acostuma a tenir uns 25 km de diàmetre.

Efectes Quan es troben a mar obert, incrementen l'onatge, i les pluges i els forts vents poden afectar embarcacions fins a enfonsar-les. Un cicló tropical que afecta terra ferma pot provocar danys de quatre formes diferents :

Un cicló tropical és una tempesta forta que es forma al mar i acostuma a provocar vents forts amb velocitats superiors a 120 km/h. A la tempesta hi ha vents i pluges que envolten un "ull" central, que acostuma a tenir uns 25 km de diàmetre.

Classificació: Els ciclons tropicals es classifiquen en 3 grups : Les depressions tropicals i les tempestes tropicals que no mostren un ull i huracans, tifons i ciclons , que presenten forma d'espiral al voltant de l'ull central.

Dissipació Un cicló pot perdre les seves característiques tropicals de diferents formes:

• En tocar terra, el cicló perd força. • Si l'huracà es trasllada cap a aigües més fredes, perd les seves característiques tropicals i es convertix en un cicló extratropical.

Page 11: catàstrofes naturals

Efectes Quan es troben a mar obert, incrementen l'onatge, i les pluges i els forts vents poden afectar embarcacions fins a enfonsar-les. Un cicló tropical que afecta terra ferma pot provocar danys de quatre formes diferents :

• Vent: els vents poden destruir, edificis, vies de comunicació, etc.

• Marea: els huracans produeixen un increment en el nivell del mar que pot inundar comunitats costaneres senceres. .

• Pluja torrencial: les precipitacions intenses poden provocar esllavissades en zones muntanyoses idesbordar cursos fluvials i altres masses aquàtiques pròximes.

• Tornados: la rotació contínua d'un cicló sovint fomenta la formació de tornados.

Avui dia, els huracans són detectats per satèl·lits des del moment que comencen a formar-se i per això generalment hi ha de 3 o 4 dies entre la seva detecció i l'inici de la tempesta.

Com es detecten

Page 12: catàstrofes naturals

Els tornados

Tipus de tornados Les mànegues terrestres, i les mànegues d'aigua. Existeixen altres fenòmens a la naturalesa de la COM ES DETECTEN Els tornados són detectats amb l'ús d'observadors de tempestes i el radar meteorològic . S'han observat tornados en tots els continents, però la majoria d'ells es produeixen a l'estat de Texas dels Estats Units. encara que també poden registrar-se a qualsevol lloc de Nord Amèrica.

Un tornado és una violenta, perillosa i rotatòria columna d'aire que es troba en contacte amb la superfície de la terra. Els tornados presenten mides diverses però habitualment en forma d'embut de condensació visible, l'extrem estret del qual sovint és encerclat per un núvol de runa i pols.

Les mànegues d'aigua tenen unes característiques similars als tornados al caracteritzar-se per ser un vèrtex espiral d'aire que es forma sobre la superfície d'aigua que es troba conectat a un cúmul i núvols de tempesta. Es desenvolupen sobre grans superfícies d'aigua. Aquestes columnes espirals es desenvolupen freqüentment en zones tropicals properes a l'Equador.

Page 13: catàstrofes naturals

Els volcans La paraula volcà prové de l'illa Vulcano, al sud-est de la costa d'Itàlia. Un volcà és una manifestació de la dinàmica de la Terra, mitjançant la sortida a l'exterior de matèria fosa i gasos de l'interior. Així doncs, hi ha volcans allà on les vies de pas són prou fondes per arribar a comunicar els llocs on es troba la matèria fosa amb la superfície.

Cambra magmàtica: és el magatzem intern on s'acumula la matèria sotmesa a gran temperatura i pressió anomenada magma. Aquesta cambra és situada a una profunditat que va des de 10 fins a 70 km. Xemeneia o conducte de sortida: és la fractura a través de la qual surt el magma a l'exterior. Con volcànic: és l'elevació del terreny formada pels materials emesos pel volcà. Cràter: és una petita depressió situada al vèrtex del con volcànic amb forma de con invertit .

Parts d'un volcà

MATERIALS QUE EXPULSA UN VOLCÀ El magma, que quan surt a l'exterior s'anomena lava i forma grans colades. També expulsa bombes ,lapil·lis , cendra .

Els gasos com: vapor d'aigua,diòxid de carboni, gasos de sofre (que són irritants) i alguns gasos venenosos .

Page 14: catàstrofes naturals

Tipus de volcans Segons el tipus d'erupció:

Vulcanià: Solen ser explosius i formen núvols de cendra. L'erupció és molt violenta. La lava és més pastosa i viscosa i tapona la xemeneia.

Hawaià: La lava sol ser poc densa. Típic dels volcans de Hawai. L'erupció és contínua i el cràter és un llac de lava que bull .

Peleà: La lava és molt viscosa. Les erupcions són molt destructores i estan separades per intervals. La lava, molt pressionada dintre de la xemeneia, baixa vessant avall.

Estrombolià: Reben el nom de Stromboli, petita illa italiana. La lava és menys fluida i està en ebullición constant. L’erupció és contínua .

Segons la activitat :

Actiu : És aquell que ha entrat en erupció en època històrica. Potencialment actiu o viu : Té probabilitats de tornar a entrar en erupció. En erupció : Està emetent lava fosa o expulsa fragments sòlids , com cendres, escòries o bombes. Pot estar en erupció molt de temps. Extingit o apagat : No sembla que ha d'entrar en erupció altra vegada. Latent : És un volcà viu que actualment no està en activitat.

Page 15: catàstrofes naturals

La ciutat de Pompeia

S'ha calculat que dels 10.000 habitants que es creu que vivien a Pompeia en aquella època, en van morir uns 2.000.

Pompeia és una ciutat romana de l'antiguitat,que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO

L’erupció del Vesuvi A l'alba d'aquella data fatídica de l'any 79 va aparèixer sobre el Vesuvi un gran núvol en forma de pi. A les deu del matí, els gasos van fer explotar la lava solidificada que obstruïa el cràter del volcà i la van reduir a innombrables fragments, que foren projectats sobre Pompeia, amb una pluja de cendra tan espessa que tapava el sol.

La ciutat va deixar d' existir aquell mateix dia i va romandre colgada durant segles sota una capa de més de sis metres de cendres .

Page 16: catàstrofes naturals

Els terratrèmols

El punt on dues plaques freguen o topen s'anomena hipocentre El punt de la superfície terrestre més a prop de l'hipocentre s'anomena epicentre, que és on el moviment resulta més intens. Com es detecten Avui en dia no es pot detectar quan es produirà un terratrèmol, però es pot intentar que no origini catàstrofes, millorant les construccions .

Un terratrèmol, també anomenat sisme , és un fenomen que s'origina a l'interior de la Terra i que pot causar estralls espantosos. Resulta de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre ( plaques tectòniques).

L'estructura del nostre planeta consisteix en un nucli, un mantell i una escorça. L'escorça, la part més exterior de la Terra, es divideix en plaques tectòniques, que es mouen incessantment.

Si una de les plaques topa amb una altra desencadena una vibració que es transmet a la superfície en forma d'ones sísmiques, i s’origina un terratrèmol.

L'ona sísmica resultant arriba a esfondrar edificis, ponts, carreteres, obrir grans esvorancs a terra i causar milers de morts.

Es produeixen nombrosos sismes tots els dies,. La majoria no són sentits pels humans. La ciència que estudia aquests fenòmens és la sismologia i l'instrument d'estudi el sismògraf.

Page 17: catàstrofes naturals

Tsunami

Un tsunami és una sèrie d'ones massives que poden tenir lloc després d'un terratrèmol, una activitat volcànica , esllavissaments submarins, impactes de meteorits en el mar. El cas més freqüent,és a partir maremots de magnitud de més de 6.4 a l'escala de Richter . L'energia transportada per un tsunami és elevadíssima, i si no es dissipa , pot causar greus destrosses a les zones costeres.

La velocitat de propagació dels tsunamis és enorme. Per una profunditat normal en els oceans (4000 m), la velocitat dels tsunamis és de 713 km/h. Si es detecta un tsunami, es disposa de molt poc temps per pendre mesures a la zona de la costa.

Abans de l'arribada del tsunami a la costa, el nivell de l'aigua del mar comença a descendir considerablement. S’ hauria d'avisar a tots els banyistes i refugiar-se al cim del turó més proper. Si es rep un avís de tsunami quan es troba navegant el més segur és anar a alta mar on ni tan sols apreciarà el tsunami.

Moltes ciutats del Pacífic, disposen de sistemes d'alarma i plans d'evacuació en cas d'un sisme submarí perillós. Diversos instituts sismològics es dediquen a la previsió de sismes submarins. Però la predicció de sismes submarins continua sent poc precisa.

Sistemes d'avís

Page 18: catàstrofes naturals

Imatges