CELEBRACIÓ DE L’APLEC DE SANT PONÇLa celebració de l’Aplec de Sant Ponç s’ha portat a terme des de temps immemorials i és el més representatiu de la nostra població. Al referir-nos a la construcció de l’ermita dedicada al sant, recollim el que opina l’historiador local Josep Viñolas, membre del Cercle d’Història de Tordera i col·laborador de Ràdio Tordera en el tema de la història de les ermites: “Sant Ponç es degué construir cap el segle XII o XIII sota el mecenatge dels Querús (...) en terrenys del seu extens alou, i en temps de la pesta negra quedà abandonada -1348-, fins que en motiu del Concili de Trento al segle XVI, com tantes d’altres, es va reconstruir”. Si consultem les referències escrites trobem que a l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar hi ha dues notes de l’any 1568 que ens parlen dels masos Costa i Curús del Veïnat de Sant Ponç, indicatiu que l’ermita ja devia existir en aquella data. També el 6 de maig de 1580 es troba a l’Arxiu Diocesà de Girona la llicència per a beneir la capella de Sant Ponç “que havia caigut i ha estat reconstruïda”. (Romaguera, J. et alii: Estudi dels cognoms torderecs i evolució de la població a Tordera. Ajuntament de Tordera, 2007. Pàg 210). Posteriorment s’anaren fent altres obres d’ampliació, reconstrucció i conservació al llarg dels anys.

Amb l’ermita existent es degueren iniciar els primers aplecs, i aquest de Sant Ponç en concret ha esdevingut i esdevé emblemàtic per a Tordera ja que quasi totes les famílies de la població, per no dir totes, alguna vegada hi han acudit per a participar dels actes litúr-gics –l’ermita pot contenir al seu interior i porxada un bon nombre de persones, donades les seves dimensions -, l’àpat en plena natura en una època bona sense freds o bé els actes lúdics que s’hi han organitzat, ja que els seus contorns disposen d’ un espai enve-jable. La tradició s’ha anat conservant, però no de forma ininterrompuda: durant la Guerra Civil la celebració es va haver de suspendre, doncs segons explicava el 2013 l’historiador calellenc Jordi Amat a Tordera, història d’un poble, Vol III, una publicació del Cercle d’Història: “l’ermita fou incendiada i saquejada el juliol de 1936 per quatre milicians de Tordera i va resultar greument afectat l’altar major i una talla del segle XVIII”. Suposem que el maig de 1936 encara se celebrà l’Aplec, però no els anys 37 i 38. No estem segurs si el 1939 es va fer alguna celebració i missa a l’exterior, ja que la ermita, com afirma Jordi Amat, havia quedat molt deteriorada.

Malauradament, aquest 2020 tampoc es podrà portar a terme el nostre emblemàtic Aplec a causa de la terrible pandèmia COVID-19 declarada per la OMS el passat 11 de març. De les característiques i evolució d’aquesta malaltia infecciosa es pot trobar actualment molta informació a la premsa i xarxes socials. Nosaltres farem una mica d’història i recordarem el que la nostra entitat, Cercle d’Història de Tordera, va publicar el 2011 sobre la destrucció de l’ermita de Sant Ponç en el llibre Tordera en la memòria oral. Testimonis de la II Repúbli-ca i la Guerra Civil. Vegem el que s’explica:

“L’estament eclesial era vist per alguns com un dels culpables de l’aixecament militar i un aliat dels feixistes, per la qual cosa pensaven que tot el que estava relacionat amb ella havia de ser atacat. La situació no era nova sinó que venia de lluny, a la República la pèrdua del control de l’ensenyament o la proclamació d’Espanya com un estat laic va fer que l’Església s’hi oposés i va provocar un enfrontament amb l’estat. Hi havia una tensió que es palpava (...)

No és d’estranyar doncs, que després de l’aixecament militar una de les primeres coses que va succeir i que tots els entrevistats recorden és veure l’Església parroquial cremada i no només aquesta va sofrir danys, també l’església de Vallmanya, la de l’Erola i la de Sta. Eulàlia d’Hortsavinyà, entre altres, en van patir.

Hi ha constància d’algunes de les quantitats del valor de les destrosses -vegem que la primera és l’ermita de Sant Ponç-:

Ermita de Sant Ponç 25.000 pessetesErmita de Sant Vicenç 1.000 pessetes.Ermita de Sant Tou 1.100 pessetesErmita de Sant Andreu 800 pessetesErmita de Sant Pere 600 pessetes Ermita de Sant Antoni 2.500 pessetesErmita de Sant Daniel 500 pessetes

En referència a les destrosses, hi ha uns testimonis que en aquells moments vivien al Veïnat de Sant Ponç que expliquen com va quedar l’ermita:

Altar barroc de Sant Ponç, destruït durant la Guerra Civil. (Imatge gentilesa Pasqual fotògrafs)

El 18 de juliol estàvem berenant allà a fora i varem sentir un estruendo molt fort i estaven tirant la porta de Sant Ponç, era cap a les 6 de la tarda del mes de juliol, com que ja ho havíem sentit això de cremar, que potser primer varen cremar la de Tordera vam dir: mira, potser ara venen aquí. Vivíem tots els germans i encara hi havia el meu avi. Érem 7 de colla. Varem sentir a dir que havien cremat els sants, varen tirar molt a terra i el sostre també, va cremar tot.” (Codi 543424)

Sant Ponç en temps de guerra no es celebrava. La varen cremar també. Aquella biga tan grossa que hi ha allà la va posar en Monfulleda, en Machín. quan va acabar la guerra la van arreglar, de fora l’havien cremat bastant i de dins també. Suposo que la imatge ja la havien tret a fora per cremar-la. A Vallmanya també la varen cremar però les imatges ja les havien amagat.( Codi 709816)

Hi havia un veí que estava allà i col·laborava, es deia J.C. de Can T -. Aquests eren masovers i havien vingut de cap allà a Sils, ell era del comitè dels rojos i l’axioma de Sant Ponç –l’axioma era un home com un frare en dibuix que estava a dintre de la capella, representava com un Sant Ponç− i ell se’n reia d’això i deia: haguéssiu vist com marxava corrents l’axioma de Sant Ponç cap als boscos quan varen destrossar la capella!! Aquest acabada la guerra el van fer presentar però no li varen fer res.( Codi 548724)”

(Per a poder realitzar aquesta publicació, els membres del Cercle d’Història de Tordera vàrem portar a terme diverses entrevistes a 50 torderencs i torderenques i vàrem tardar més de dos anys per enregistrar tots els testimoniatges d’aquestes persones. A continuació es varen haver de transcriure els seus records i utilitzar tot aquest material per a la redacció i edició del llibre, que va ser publicat l’any 2011 per l’Ajuntament de Tordera).

El 18 de juliol estàvem berenant allà a fora i varem sentir un estruendo molt fort i estaven tirant la porta de Sant Ponç, era cap a les 6 de la tarda del mes de juliol, com que ja ho havíem sentit això de cremar, que potser primer varen cremar la de Tordera vam dir: mira, potser ara venen aquí. Vivíem tots els germans i encara hi havia el meu avi. Érem 7 de colla. Varem sentir a dir que havien cremat els sants, varen tirar molt a terra i el sostre també, va cremar tot.” (Codi 543424)

Sant Ponç en temps de guerra no es celebrava. La varen cremar també. Aquella biga tan grossa que hi ha allà la va posar en Monfulleda, en Machín. quan va acabar la guerra la van arreglar, de fora l’havien cremat bastant i de dins també. Suposo que la imatge ja la havien tret a fora per cremar-la. A Vallmanya també la varen cremar però les imatges ja les havien amagat.( Codi 709816)

Hi havia un veí que estava allà i col·laborava, es deia J.C. de Can T -. Aquests eren masovers i havien vingut de cap allà a Sils, ell era del comitè dels rojos i l’axioma de Sant Ponç –l’axioma era un home com un frare en dibuix que estava a dintre de la capella, representava com un Sant Ponç− i ell se’n reia d’això i deia: haguéssiu vist com marxava corrents l’axioma de Sant Ponç cap als boscos quan varen destrossar la capella!! Aquest acabada la guerra el van fer presentar però no li varen fer res.( Codi 548724)”