CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA Sumari EDITORIAL · anys cinema i ara sala de ball i de l’ediﬁ ci annex amb el cafè i les sales d’exposició i lectura, etc.) que també! i que

www.casinet.cat

CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA

www.elcasinet.com

Pàg. 1

Sumari

Editorial .................................... 1

Història del centre 1921-2006 .... 2

La veu del soci:Baldomer Prats ........................... 5

Presentació de la Junta Directiva,

col·laboracors i defensor soci ....... 5

Entrevista amb l’alcalde deVilassar de Dalt .......................... 6

Salutació de l’alcalde .................. 7

Activitats del Casinet .................. 8

Orígen del Ball ........................... 9

Niu d’artistes ........................... 10

Club social ............................... 11

Vetlles d’estiu .......................... 14

Sortida Mercat de la Flor ........... 16

8a. Exhibició Casinet ................ 17

Teen Mach Badalona ................. 18

Festa del Sant Crist .................. 19

El Casinet a Saragossa .............. 20

Professors de ball ..................... 21

Classes de ball ......................... 25

La Coral ................................... 27

Entreteniments ........................ 28

COL.LABORADORS:ÀNGEL LÓPEZCRISTÒBAL FERNÁNDEZRAMON RUIZTONI TOMÀS

FOTOS CEDIDES PER:DIEGO MARÍNRAMON RUIZ

COL.LABORACIONSPUBLICITÀRIES:CAIXA LAIETANACAFÈ-BAR EL CASINETFLORS PUJOLJOAN BOQUET i ROSER BAYLACHCROSJAUME PRATSCUINAFORMA 2001, S.L.DAMASCUS SPAHOUSE ITALIAN DEAL, S.L.LLUÍS, FOTÒGRAFPIEDRAS Y MÁRMOLES ALMANSACAIXA PENEDÈS

DIRECTOR:CENTRE RECREATIU D’ALIANÇAC/ Manuel Moreno, 1508339 VILASSAR DE DALTE-mail: [email protected]

DISSENY I IMPRESSIÓ:Impremta Ràpida Roygraf. Mataró

NOTA: La redacció del butlletí El Casi-net del Centre Recreatiu l’Aliança de Vilassar de Dalt, no es fa necessàriament responsable del contingut dels articles, opinions i missatges comercials inclosos en aquest butlletí.

Durant els vuitanta-cinc anys, transcorreguts des de la fundació del Centre l’Aliança en el mes de juny de l’any 1920, la voluntat de la gent “directiva” ha estat progressar al costat dels seus socis i simpatitzants. I ho volem fer molts anys més!.

No es tracta només del progrés o millora constructiva dels béns propis (la transformació, primer, de la casa en la sala-cafè al carrer de l’Hospital, o després la compra dels solars del car-rer Manuel Moreno, amb la posterior construcció de l’edifi ci principal que esdevingué amb els anys cinema i ara sala de ball i de l’edifi ci annex amb el cafè i les sales d’exposició i lectura, etc.) que també! i que s’ha de traduir en la signatura d’un conveni amb l’Ajuntament que ens perme-ti obtenir recursos sufi cients per engegar tasques de major envergadura (reforma completa del Centre per dotar-lo de les condicions adients per realitzar-hi les activitats socio-culturals que el Casinet precisa per respondre a les demandes del segle XXI).

Sinó, sobretot, en la millora d’allò que els nostres estatuts refl ecteixen perfectament i que, per nosaltres, és l’essència del Casinet, és a dir, en la millora de la vida cultural de Vilassar de Dalt, amb especial atenció als nostres socis i simpatitzants.

I això com es tradueix?. Bé al llarg dels anys s’han engegat moltes iniciatives, fonamental-ment de tipus recreatives i festives, tant pels associats com pel públic en general que ens han permès ser, amb més de 450 socis, una de les entitats més vives de tot el Maresme.

Però amb això no en tenim sufi cient, en volem més! Creiem que vosaltres mereixeu més! I en aquest intent o en aquesta voluntat s’ha d’entendre el naixement de la “Revista del Casinet”. Aquesta és una publicació en la que trobareu cada quatre mesos totes les novetats i activitats del nostre Casinet i també aquells temes que us poden interessar: l’art, la cultura, la gastrono-mia més exquisida, els viatges més apassionants, les opcions d’oci més sofi sticades... Que els nostres propis socis i simpatitzants han viscut i volen compartir amb tots nosaltres.

I quina és l’única condició per gaudir-la, doncs la de formar part d’un grup molt “exclusiu” per nosaltres i al que ja hi pertanyeu tots: el dels socis del Centre.

A més una altra bona notícia que arriba de la mà d’internet, i és l’arranjament de la nostra pàgina web amb el canvi d’adreça electrònica i que a partir d’ara serà: www.casinet.cat i que neix amb la intenció de convertir-se en una eina dinàmica que us permetrà conèixer de primícia les últimes novetats, la història del Centre i els seus objetius o respondre als vostres dubtes o neguits.

Ja només ens queda dir que gaudiu de la seva lectura i que tingueu en ella un aparador per les vostres inquietuds fi ns l’extrem de participar-hi activament en la seva redacció.

Res més per part dels vostres “servidors” que som tot l’equip de treball de la Junta executiva del Centre Recreatiu l’Aliança.

EDITORIAL

www.casinet.cat


Pàg. 2

HISTÒRIA

El dia 6 de Juny de 1921, fou fun-dat el CERCLE MUTUALISTA L’ALIAN-ÇA, compost per una vintena de socis fundadors, provinents també d’altres Mutualitats.

En principi la Societat fou agrupada en una senzilla casa del carrer Canuda, número 5 (avui Anselm Clavé), on amb el caràcter de Sala de Cafè s’hi reuniren els socis diàriament, comprometent-se correlativament a servir les taules per als mateixos afi liats, fi ns que passats dos anys, mitjançant una administració i economia sòlida de principi, i ajudats per entitats hipotecàries més l’aportació individual de cada un d’ells equivalent a cent pessetes (que foren sufragades gratuïtament), es responsabilitzaren amb la compra de tres solars dedicats a hortes i emplaçats al carrer Manuel Moreno i Churruca números 5, 7 i 9, que és on ubica des d’aleshores el típi-cament anomenat CASINET, format en les esmentades terres sota escriptura legal i notarial de compra.

SOCIS FUNDADORS: Joan Colo-mer i Ribas; Andreu Colomer i Ribas; Emili Font i Rifà; Francesc Artigas i Prat; Pau Cuquet i Galceran; Josep Torres i Suari; Jaume Guich i Munné; Jaume Pou i Molins; Llorenç Artigas i Prat; Miquel Roura i Arnau; Jacint Roura i Colomer; Ventura Puig i Gor-di; Pere Puig i Gordi; Jaume Ferrer i Vives i Jaume Colomer i Bergay.

PRESIDENTS: Joan Colomer i Ribas; Andreu Colomer i Ribas; Emili Font i Rifà; Francesc Artigas i Prat; Joan Sayol i Español; Pau Cuquet i Galceran; Esteve Ventura i Floreta; Jaume Prats i Patuel; Melcior Tort i Sort; Joan Rovira i Turró; Martí Forns i Mas; Antoni Brasó i Amat; Salvador Riera i Puig; Antoni Galceran i Alsina; Josep Fabregat i Paituví; Albert Mo-ragas i Vilademunt; Josep Lluís Milan i Vidal i Joan Fernández i Moya.

Centre Recreatiu l’Aliança· 1921 · Vilassar de Dalt · 2006 ·

Presidents de l’Entitat

www.casinet.cat


Pàg. 3

Al voltant de 1920, un nombre important de socis abandonaren l’Estrella i, junt amb alguns pro-cedents de la Massa, formaren el Cercle Mutualista l’Aliança. A part qüestions ideològiques, sembla ser que hi hagué discussió arran de la incorporació de so al cinema. Al

principi la nova entitat s’instal·là en una casa del carrer de l’Hospital (actual estanc de dalt). Al comen-çament no fou una entitat de mutu auxili, però no trigà gaire a adoptar aquesta forma. Entre els fundadors podem comptar-hi en Joan Colo-mer, en Jeroni Prats, en Francesc i en Llorenç Artigas, en Jaume Ferrer, l’Esteve Pujol, en Pau Cuquet... Nor-

EL CARRER DE L’HOSPITAL VERS ELS ANYS DEU.La balconada amb el pal de bandera correspondria a l’actual estanc de dalt, primera seu del naixent Casinet, on abans hi havia la fonda d’en Balleu.Font Família Vallet Armengol.

EL COR DE L’ALIANÇA ALS ANYS CINQUANTAD’esquerra a dreta. Lluís Solà, Esteve Prat, Jaume Ferrer, Enric Daufi, Jordi Sagristà, Ramon Beltran, Fran-cisco Espín, Jaume Mestres, Joan Pons de Vall, Joan Riera, el mestre Rogeli Lloveras, J. Cuenca, Jaume Vernet, Francesc Capella, Ramon Santcliment, Josep Mas, Josep Puig, Joaquim Vilà i Miquel Montpart.Font Família Rosselló Vidal.

GRUP IMPULSOR DEL CASINETSón els promotors del Casinet, vers l’any 1920, al pati de la primera seu provisional de l’entitat al carrer de la Canuda, 11 (actual estanc de dalt). Hi podem reconèixer, d’esquerra a dreta, asseguts, Jaume Masiques, Josep Masiques, Jaume Sayol –alcalde entre 1916 i 1922 amb la interrupció d’uns mesos de 1920–, Josep Español, Pau Galceran, Francesc Sayol i en Roure. Drets, ?, Bartomeu Corominas, ?, ?, ?, Joan Colomer –que en seria el primer president–, Santiago de Ayala –llavors era el president de l’Estrella i, com a tal, hi era convidat–, ?, ?, ? i Emili SaletaFont Joaquima Sayol i March

malment sempre ha comptat amb uns cent cinquanta socis.

Més endavant adquiriren la casa i els horts de can Sinent, on avui hi ha l’estatge social. L’any 1931 feien les obres del cinema i del cafè. Des-prés de la Guerra Civil, uns quants coristes de l’Estrella, quan fou dis-solta aquesta entitat, hi constituïren la Coral de l’Aliança.

JOAN COLOMER I RIBAS.El primer president del Casinet i un dels principals impulsors de la nova entitat.Font Cercle Mutualista l’Aliança.

www.casinet.cat


Pàg. 4

· Entrepans - Pagès amb ibèrics· Vermuts i Tapes

DISSABTES NIT· Sopar a la carta· Local autoritzat T.V. Digital

Cafè - Bar

El Casinet

C/ Manuel Moreno, 15 Tel. reserves 93 753 04 51 VILASSAR DE DALT

Direcció: ANNA Ma. BOFARULL i GARCIA

www.casinet.cat


Pàg. 5

PRESENTACIÓ DE LA JUNTA DIRECTIVA, COL·LABORADORS i DEFENSOR DEL SOCI

BALDOMER PRATS i BALDRICHE N T R E V I S TAData de naixement 2 de febrer de 1916

Les seves experiències al Centre del Casinet daten des de molt ten-dre edat, amb les seves tasques i ideologia ha estat sempre un bon defensor de la integritat i l’ordre en favor del Centre Recreatiu l’Aliança.

Va haver de patir la mort del seu pare quan feia les tasques de presi-dent del Centre, el Sr. Jaume Prats Patuel, que també va treballar molt seriosament pel Centre, quan es deia Centre Mutualista l’Aliança i era sostent, suport i ajuda per als més necessitats de Vilassar de Dalt.

El Sr. Prats va ser qui amb els seus diners va comprar el primer estan-

dard-senyera del Centre, el qual es-tava sempre en el cor i en el pensa-ment de tots els socis i també de tot el poble de Vilassar de Dalt.

El Sr. Prats es va passar més de tres anys a la guerra, combatent pel que creia just i, com un valent i heroi soldat, va rebre un tret que li traspassà el coll de part a part, enca-ra hi porta la cicatriu que corrobora la seva odisea.

També, home honrat i treballador conegut en gairebé tota Catalunya, i sobretot, de tot el poble de Vilassar de Dalt.

A part d’haver sobreviscut a la

guerra també ha superat vàries ope-racions de càncer, a més a més de ser un gran home i una gran perso-na, també és un crac de la salut, de tots els seus amics i coneguts i tam-bé de Vilassar i del Centre Recreatiu l’Aliança.

Per CRISTÓBAL FERNÁNDEZ

LA VEU DEL SOCI

Asseguts: Diego Marín, Joan Fernández, Pere Lluís García, Lourdes Martí, Francesc Solà, Matilde Artigues, Toni Tomàs i Cristóbal FernándezDrets: Antonio Hernández, Jaume Pasqual, Josep Lluís Milán, Juan José Fernández, Angel López, Ramon Ruiz, Antonio Jiménez i Oriol Fraile

Defensor del soci: Josep Lluís Milán i Cristóbal Fernández

www.casinet.cat


LLORENÇ ARTIGAS I PLANASBesnét del primer president del Casinet

Ara fa 85 anys Francisco Artigas

i Prat, besavi de l’actual alcalde,

Llorenç Artigas, va ser el primer presi-

dent que va tenir El Casinet. Anys més

tard el seu fi ll i avi de l’alcalde va ser

membre de la junta fi ns el punt que El

Casinet es va convertir en la seva se-

gona llar. Llorenç Artigas recorda avui

aquesta estreta relació que va arribar

a tenir el seu avi amb aquesta entitat:

“L’avi dinava a la una en punt i anava

al Casinet a fer el cafè i a jugar a car-

tes fi ns les 7 de la tarda”. I això, se-

gons explica en Llorenç, era cada dia

del món, fos festiu o laborable.

Amb un somriure als llavis i amb

la mirada perduda al passat, l’alcalde

recorda quan era petit que anava cada

diumenge al cine Metropol del Casinet

i que a mitja part sortia a veure a l’avi

que seia al bar i li demanava patates

fregides o una Coca-Cola. I l’avi, és

clar, mai tenia un no. Les pel·lícules

que oferien en aquells temps, recorda

amb nostàlgia, eren de l’Oest i Espa-

nyoles, sense oblidar el Nodo!

El Casinet dels inicis.

La historia del Casinet tal i com expli-

ca en Llorenç va ser una divisió, ara fa

85 anys, de la gent de l’Estrella: “Hi

havia diferents classes socials i dife-

rents ideals que els van acabar sepa-

rant i uns es van quedar a l’Estrella i

els altres van anar al Casinet”. Amb la

modèstia de no saber massa d’histò-

ria, l’alcalde recorda també La Massa,

una altra entitat que reunia la gent de

classe alta. “I d’aquesta separació

–recorda– en va sortir l’embrió del ca-

sinet”.

El Casinet, una llarga vida

És ben cert que El Casinet ha fet un

canvi important. En Llorenç recorda

que anys més tard de la desaparició

del cinema Metropol es va reobrir el

nou cinema que mai va arribar a tenir

el mateix èxit. Segons l’alcalde un dels

motius va ser l’obertura del cinema de

la Gran Via de Premia de Mar.

A partir d’aquí el canvi ha estat signifi -

catiu: “El creixement de l’entitat ha evo-

lucionat cap al que és actualment amb

tot el tema dels balls i d’una manera

molt encertada, ja que era una man-

cança que hi havia aquí a Vilassar”,

reconeix l’alcalde. Les activitats que

s’hi fan han aconseguit reunir un gran

nombre de socis (al voltant dels 500).

Segons Artigas, el Casinet és una de

les entitats amb més socis de Vilassar:

“Penso que és una activitat que feia

falta i això ho confi rma el nombre de

gent que hi acudeix”.

El Casinet vist per l’alcalde

“En el teixit associatiu que tenim al

poble que és molt ric, penso que té

una activitat molt important que val la

pena mantenir i tenir en compte. Per

tant s’ha de potenciar al màxim tan a

nivell de poble com de comarca.”

D’aquesta manera veu Llorenç Artigas

l’entitat vilassarenca i creu que “des

de l’administració s’ha d’ajudar a tirar

endavant aquesta tasca”. L’entitat, se-

gons l’alcalde, “mereix un bon tracte,

que se’ls escolti i se’ls ajudi per inten-

tar mantenir-se, millorar I tirar enda-

vant pel bé de tots i per obrir possibi-

litats de futur a nous socis i a noves

propostes culturals”. Així manifesta

Artigas el futur que veu en El Casinet.

sense oblidar la gran tasca que fan els

membres de la junta i “que dia a dia

treballen, sense ànim de lucre, per ti-

rar- la endavant”. No podem deixar de

parlar d’un dels actes més destacats

que El Casinet fa en col·laboració amb

l’Ajuntament: “L’exhibició de balls a

plaça –reconeix Artigas– és un dels

actes més multitudinaris de les Vetlles

d’estiu”

La revista del Casinet: què hi vol tro-bar l’alcalde?Segons l’alcalde “el que hi hauria d’ha-

ver són les activitats que s’hi fan, els

horaris, la història, qui sou, opinions

de la junta i dels socis, com contac-

tar amb els membres del Casinet...” I

sobretot destaca la importància que la

revista “arribi a tota la població per tal

de donar a conèixer l’entitat i que la

gent que no us conegui tingui l’opor-

tunitat de fer-ho”.

Per què l’alcalde no balla?“Ja m’agrada ballar i he ballat molt,

però no és que m’entusias-m’hi mas-

sa. Jo sóc dels que ballo per Iliure. A

part que no tinc temps per tot!” Amb

aquesta sinceritat i amb un toc d’hu-

mor responia, l’alcalde Llorenç Ar-

tigas.

Per SARA LAIA GALVANY

PENSAMENTS DE L’ALCALDE

El seu besavi va ser fundador i el primer president que va tenir El Casinet l’any 1922. Més tard el seu avi també va formar part de la junta i ell avui és soci de l’entitat vilassarenca.

Pàg. 6

www.casinet.cat


Pàg. 7

SALUTACIÓ

Una vegada més Vilassar de Dalt, ens sorprèn amb una nova iniciativa

cultural, aquesta vegada és la publicació que em plau presentar-vos i que el

seu nom ja ho diu tot “El casinet de tots per tots”.

Conec molt bé el Casinet en primer lloc com a veí de Vilassar de Dalt,

també per la meva vinculació personal amb el Centre doncs el meu besavi

va ser-ne president, el meu avi soci fundador, i el meu pare i jo en som socis

honorífi cs.

El Casinet és una entitat que per la seva pròpia identitat està i ha estat

sempre molt vinculada amb la vida social de Vilassar de Dalt, col·labora amb

l’ajuntament en les Vetlles d’Estiu, el Patronat Local del Pubillatge, i amb

altres de caràcter social, com la Festa del Càncer.

Va arrencar com a una entitat Mutualista, durant molts anys va ser el “Cine

Metropol”, qui no recorda aquells dissabtes al vespre i diumenges a la tarda!

Aquelles pel·lícules que ens entretenien a petits i grans, després el ball, el

cant coral, les exposicions, les classes de ball, les festes socials, etc., la seva

activitat és contínua i frenètica i té una gran acollida a la vida social de la

nostra Vila.

Desitjo que aquesta revista serveixi per comunicar i apropar-se més als

vilassarencs, tant els que coneixen l’entitat com als nouvinguts i que es pu-

guin integrar amb els nostres costums i tradicions.

Em plau donar la benvinguda al “Casinet de tots i per tots” i us encoratjo

a continuar amb aquesta il·lusió que transmeteu amb la vostra energia i di-

namisme i us agraeixo molt que m’hagueu donat l’oportunitat de presentar-

vos la primera d’aquestes publicacions a la que li desitjo molts èxits

Vilassar de Dalt

www.casinet.cat


Pàg. 8

ACTIVITATS

DIVENDRES

CLASSES BALLS DE SALÓ AVANÇATHORARI 21.30 A 23.00 H.

PROFESSORS JOAN FERRER I MERCÉ GIRONÉS

* * * *DISSABTE

CLASSES SEVILLANESHORARI 16.30 A 18.00 H.

PROFESSORA ESTHER PRADO

* * * *CLASSES

BALLS DE SALÓ CURS 1r HORARI 18.15 A 19.45 H.

BALLS DE SALÓ CURS 2nHORARI 20.00 A 21.30 H.

PROFESSORS JOAN FERRER I MERCÈ GIRONÉS

* * * *DIUMENGE

COUNTRYHORARI 18.00 A 20.00 H.PROFESSOR ENRIC NONELL

* * * *DIMARTS I DIJOUS

SalsaHORARI 21.00 A 22.30 H.

AGUSTIN LOPEZ I CINTIA MARTIN

* * * *

TOTS ELS DISABTES BALL A LA SALA DEL CENTRE, HORARI 22.30 A 02.30 H.

EL CASINET

www.casinet.cat


Pàg. 9

ORÍGEN DEL BALL

Historia de los Bailes, comen-zaremos con Vals Vienés Vals (del alemán walzen, ‘girar’), elegante danza de pareja en compás de 3/4, y nombre de la música de esta dan-za. La primera de las tres partes del ritmo del vals (tanto en la música como en el baile) tiene un fuerte impulso propulsor, seguido de dos pasos más débiles, el segundo de los cuales empuja de nuevo hacia el primero. Nació alrededor de 1800 en Europa central, y con sus rápi-dos giros de parejas que se sujetan como en un abrazo conmocionó a la sociedad de su tiempo. Se convirtió en el baile de salón por excelencia en el siglo XIX y mantuvo su posi-ción destacada incluso después de la introducción del jazz en el siglo XX. Se crearon muchas variantes, entre ellas el vals vienés, muy ele-gante y de ritmo vivo y rápido, po-pularizado a mediados del siglo XIX

gracias a los compositores vie-neses Johann Strauss el Mayor y Strauss el Joven, conocidos como los reyes del vals. Tam-bién surgieron el Boston, con movimientos y pasos deslizan-tes, y el vals criollo de Sudamé-rica, que se suele bailar con golpes de tacones y zapateos. Los valses del siglo XIX eran mucho más rápidos que los del siglo XX, que varían de una velocidad media a muy lenta. Numerosos compositores como Johannes Brahms y Frédéric Cho-pin han creado valses y Piotr Ilich Chaikovski los incorporó en sus ba-llets El lago de los cisnes, La bella durmiente y El cascanueces.

Los orígenes del Vals Vienés datan de los siglos XII y XIII, y se encuentran en el baile llamado “Nachtanz”. Las primeras melodías de Vals Vienés datan de 1770. Fue introducido en París en 1775, pero transcurrió un cierto tiempo hasta que llego a ser popular. En 1813, Mr. Byron condenó el Vals Vienés por ser un baile inmoral. En 1816 el Vals Vienés fué aceptado de nuevo en Inglaterra, pero aún había cierto rechazo hacia este baile en ciertos sectores. En 1833, un libro de “bu-ena conducta” fue publicado por la señorita Celbart, y de acuerdo con éste, sólo se permitía a las mujeres casadas bailar este baile. Ella llamó a este baile “a dance of too loose character for maidens to perform” (un baile demasiado inmoral para ser bailado por señoritas).

El Vals Vienés debe su desarrollo a tres músicos austríacos, Johann

Strauss padre, Josef Lanner y Jo-hann Strauss hijo (al que apodaron como Schani, para distinguirlo de su padre), los cuales le dieron su típi-ca forma vienesa, seductora y llena de brío. Con sus creaciones, el Vals alcanzó una popularidad sin prece-dentes en todo el mundo.

Vals Vienés

Pero es quizás “El Danubio Azul”, creada en 1867 por Strauss hijo, la obra cumbre del Vals Vienés. Una impresionante obra de la que, en ese mismo año, se editaron más de un millón de ejemplares y que, en 1899, todas las orquestas de Viena tocaron al paso del féretro de Jo-hann Strauss.

www.casinet.cat


Pàg. 10

NIU D’ARTISTES

Vaig arribar a aquest poble i no coneixia a ningú, però enseguida i no sé el per què una fl ama d’amor es va encendre dins el meu cor.

Van passar els dies, sense ni jo saber el per què em vaig acostar al CASINET, un bon dia em decidí a entrar-hi i al veure l’ambient tan familiar, vaig sentir unes sensacions dintre meu que desconeixia.

Només us puc dir que gràcies al CASINET he fet molts amics a part d’estimar molt més el poble de VILASSAR DE DALT.

Lili

EL MEU BALL“EL CASINET”

Contemplandotu hermosura

Eres mujer de banderasimpatia sin igual,tus ojos son dos lucerosen tu cara angelical.

Tienes una luz especialtu aliada en particular,que todo lo que te poneslo luces con dignidad.

Tu carita de princesay tu aroma natural,hacen de ti la criaturamás bonita del lucar.

Tienes la sencilleznatural de tu persona,que te viste de bellezatu elegancia y hermosura.

Rubia trigueña y bonitacomo los rayos del sol,preciosa, graciosa y lindaque brillas por tu esplendor.

Los claveles y las rosas,los geranios y el jazmín,siendo tan perfumadostienen envidia de ti.

No se hasta donde llega tu hermosura,ni tu forma de proceder,pero tienes una estrella que brillamás que el sol del amanecer.

Cristóbal Fernández

C/ Francesc Codina, 29(Riera Salvet)

Tel. 93 750 90 7008339 VILASSAR DE DALT

SERVEI A DOMICILI

FLORS

www.casinet.cat


Pàg. 11

CLUB SOCIAL

BREU HISTÒRIA DEL JOC DEL DÒMINO

La primera notícia que coneixem de la història del Dòmino és que es va trobar una peça, mena de dau o fi txa de dòmino, a la tomba del fa-raó Tuthankamon que es conserva en el Museu d’Art Egipci d’El Cairo. També és cert que els xinesos ad-juntant dos daus van crear aquest joc, que com que va resultar molt fàcil li van afegir les fi txes blanques per fer-lo més complicat.

En el segle XIII, el venecià Mar-co Polo en un dels seus viatges por Orient el va portar de la Xina i el va introduir a Itàlia, on va tenir èxit i es va expandir per França i després per Espanya. Els espanyols foren els que van fer que mig món s’afecciones a aquest joc.

En l’edat mitja, època de des-cobridors navegants era, junt amb el dels daus, l’únic joc possible de practicar dintre dels vaixells.

Ha estat durant molts anys un joc masclista practicat a les taver-nes normalment per gent gran, però ja fa uns trenta anys que s’han anat formant federacions i es pot practi-car a molts clubs, el que ha fet que la dona s’hagi afegit a jugar-hi.

A Espanya hi ha actualment 20.000 federats, encara que més de 1.000.000 de persones no fe-derades hi juguen habitualment. Arreu del món es calcula que 100.000.000 de persones prac-tiquen aquest joc i que a diari es juguen més de 10.000.000 de par-tides.

A l’abril de l’any 2002 es va ce-lebrar el 1r. Congrés Internacional i va quedar constituïda la Federació Internacional, on hi participen Es-

panya, Cuba, Puerto Rico, Israel, Venezuela, Panamà, Guatemala, França, Anglaterra, Usa, Xina, Ar-gentina...

Les federacions espanyoles es-tan lluitant perquè aquest joc sigui considerat un esport, com ho ha es-tat el d’escacs, i també perquè es porti a les escoles.

Actualment, per quasi tots els països de Sud i Centre Amèrica està reconegut com esport, però a Espa-nya només a l’illa de Gran Canària l’han acceptat com a tal.

No hi ha dubte que estem parlant d’un esport mental. Hem de tenir en compte que per practicar-lo bé s’ha de ser competitiu, esportiu, coherent, perspicaç, observador, psicòleg, intuïtiu, a més de tenir concentració, control d’emocions, memòria i agilitat de càlcul. També cal valorar que té l’avantatge que es pot practicar tota la vida, sense lí-mit d’edat.

Patricia

aigua . gas . electricitataire condicionat . reg automàtic

C/ Manuel Moreno, 118 . 08339 Vilassar de DaltTel./Fax 93 753 10 58 . Mòbil 607 492 432

Electrodomèstics i Regals

J o a n b o q u e t S a ñ e

ROSER BAYLACH

www.casinet.cat


Pàg. 12

Albert Moragas i VilademuntPresident del Centre RecreatiuL’Aliança 1993-2001Personatge multifacètic,del que emana una agradable personalitat.

CLUB SOCIAL

Un dels seus entreteniments, Carreres de Cargols.

La distància a recórrer pels car-gols sol ser d’un metre.

Rècord d’un cargol, un metre en 10 minuts i 40 segons.

Se’ls “motiva” amb una fulla d’en-ciam fresca. A diferència dels burros que es fa amb pastanagues, als car-gols se’ls “incita” a “córrer” amb en-ciam. El que indica que el cargol es mou por gana, uns dies abans, se’ls posa en dejuni, amb uns 10 a 15 sol ser sufi cient.

No cal que tinguin unes carac-terístiques especials, acostumen a seleccionar-se dels que normalment confeccionarien un gustós plat tí-pic.

Se’ls observa i els que són més actius i tenen ganes de córrer, són triats per a futurs campions.

El perfi l d’un campió, sol ser, de carn blanca, bones banyes, mida mitjana, ni molt gran, ni petit, si no els costa moure’s, en canvi els llargs s’estiren més i arriben abans amb les banyes a la línia de META.

Ens explicava les seves tècniques, comentant que, els ajudo amb ai-

gua, no se’ls ha de remullar exces-sivament, doncs això els molesta, l’aigua no ha de ser ni molt freda ni calenta, això és un dels meus “secrets professionals”.

Alguns s’amaguen i no hi ha manera de fer-los “córrer”; també “s’enfaden”.

Les carreres són emocionants, per tant hi ha moments que surten els nervis.

Explicava que en ocasions en aquestes modalitats de carreres també hi ha qui “fa de les seves”, per

exemple substituint a meitat del re-corregut un altre cargol de refresc, sense que el vegin els jutges o àrbi-tres, ja que això seria motiu de des-qualifi cació immediata.

El campió recupera la llibertat, lliurant-se de la cassola i tornant-lo a la natura.

Per descomptat que m’agraden els cargols; però seria incapaç de menjar-me a un campió.

Així ens ho va explicar i així deixo constància, fi ns la propera.

El curiós.

Curiositats

www.casinet.cat


Pàg. 13

CLUB SOCIAL

Pa, Dolç, Salat,Cafè i Te

Feiners de 2/4 de 7 a 9 del vespre

NO TANQUEM AL MIGDIA

C/ Murillo, 1 · Tel. 93 750 79 5508339 Vilassar de Dalt

rosfarina i sucre

Farina i Sucre Prats Brasó, s.l.

Tel. 93 750 83 03 · 93 753 14 52 · Fax 93 753 06 99

C/ Llimoners, 11 · 08339 Vilassar de Dalt

Barcelona: Dimarts - Llotja Taula 51

El nostre dj en Josep Lluís Milan.

www.casinet.cat


Pàg. 14

VETLLES D’ESTIU I SOPAR A LA FRESCAJULIOL 2006

www.casinet.cat


Pàg. 15

www.casinet.cat


Pàg. 16

MERCAT DE LA FLORSETEMBRE 2005

www.casinet.cat


Pàg. 17

8a EXHIBICIÓ CASINETGENER 2006

www.casinet.cat


Pàg. 18

JULIOL 2006

Pérez, Enric López y Esther Bellapart. También asistieron los profesores Joan Ferrer y Mercé Girones asesorando a los alumnos, así como Juan Navarro y Anna Rancel como cuerpo de anima-ción.

Para los que desconocen este tipo de acontecimientos, se trata de una competición de bailes de salón por equipos, siendo puntuado cada miem-bro del equipo en cada baile que parti-cipa, pero la clasifi cación depende de la puntuación global del equipo.

En este caso los equipos se forma-ron mediante sorteo en la sala antes de comenzar la competición, formán-dose 5 equipos y los representantes del Casinet quedaron repartidos en los equipos 1, 3, 4 y 5.

Cada miembro del equipo debía de bailar los 6 bailes (3 de Standard y 3 de latinos), siendo estos bailes: tango, vals ingles, quick steep, samba, cha cha cha, rumba bolero.

A las 10,30 horas, los bailes de Standard abrían la competición, tras la cual se dejó un periodo de descan-so para cambiar de vestuario. En este periodo de descanso se hizo una ex-

hibición por parte de dos parejas de competición en la categoría júnior, que embelesaron a todo el público.

Después de la exhición se procedió a la ronda de bailes latinos.

Como resultado fi nal de la compe-tición, en quinto lugar quedó el equi-po numero 4, con el que participaba nuestra pareja José Montoro y Araceli Gutiérrez, que a pesar de quedar en quinta posición se ganaron la admira-ción y respeto de todos los presentes por su valentía y lo bien que lo hacían (son una pareja de primer curso), en cuarto lugar quedó el equipo número 5 en el que participaba la pareja Juan Jurado y Paquita Fernández, en tercer

El domingo 16 de julio del 2006, en la “SALA DE BALL BADALONA”, comúnmente conocida como “EL CEL”, se realizó el festival de fi n de curso de la escuela de baile de dicha sala.

El TEAM MACH, es una competi-ción en la que el Casinet fue invitado a participar, acudiendo 4 parejas como representantes de la escuela, com-puestas por José Montoro y Araceli Gutiérrez, Juan Jurado y Paquita Fer-nández, Vicenç Fernández y Ana Ma

TEEN MACH BADALONA

lugar quedo el equipo número 2, en segundo lugar quedó el equipo 1 en el que participaba la pareja Enric Ló-pez y Esther Bellapart, y como primerclasificado el equipo 3 en el que

www.casinet.cat


Pàg. 19

SETEMBRE 2006

FESTA DEL SANT CRIST

participaban nuestros campeones Vi-cenç Fernández y Ana Pérez.

Los profesores del CEL Antonio Rodríguez y Carmen Olivenda, realiza-ron la entrega de trofeos a todos los participantes junto con un diploma de agradecimiento, así como la entrega de copa a cada una de las parejas del equipo ganador.

A los profesores Joan Ferres y Mercé Girones, se les dio un obsequio como recordatorio de nuestra participación y agradecimiento a la aportación de la escuela a dicho acontecimiento.

Nuestro agradecimiento a los miem-bros de la escuela de baile de la SALA DE BALL BADALONA, por la gran aco-gida que nos proporcionaron. Espera-mos compartir más jomadas como esta vivida en un futuro

www.casinet.cat


Pàg. 20

EL CASINET SURT A SARAGOSSAMARÇ 2006

www.casinet.cat


Pàg. 21

PROFESSORS DE BALL

SalsaHace algo así como unos once años,

después de uno de mis últimos via-jes a La Habana, era ya muy marcada mi necesidad por bailar esa música que había ido entrando en mí, poco a poco y sin darme cuenta. Busqué por Barcelona sin éxito donde poder apren-der, mientras empecé a frecuentar los ambientes sudamericanos y caribeños donde se podía escuchar aquella mú-sica que tanto me atraía. Por fi n un día y de pura casualidad, apareció; “Intensivo de salsa de fi n de semana”. A partir de ese fi n de semana, (me-diados de Febrero de 1.996), cambió radicalmente mi estilo de vida, salía a bailar de miércoles a domingo, me compraba ropa para bailar, sólo bebía agua para poder bailar!, mi círculo de amigos era sólo de salseros.... estaba “enganchado” a la Salsa.

Pero la cosa fue a más. En Barcelona no había donde encontrar música, don-de aprender e incluso donde ir a bailar y ya empezaba a haber un grupo de gente que necesitábamos de todo esto. Fueron apareciendo salas, montadas por salseros, y cada vez más gente que las llenábamos.

A fi nales del 1.999, la sala donde siempre íbamos a bailar, en un intento de ofrecer algo nuevo y promocionar el local, trajo a un grupo de Italianos que ofrecían dos coreografías de Sal-sa. Los Shows casi ni gustaron debido a nuestra ignorancia, que después de unos años ya creíamos que sabíamos bailar... Pero cuando aquellas parejas y las que las acompañaban, después de la actuación salieron a bailar en pis-ta, se quedaron completamente con la sala para ellos y todo el mundo, senta-do, solo podía contemplar esa manera de bailar Salsa tan bonita y elegante.

Esto nos hizo reaccionar y un grupo de amigos nos juntamos para apren-

der, salir a ver lo que se hacía en otras ciudades y países e intentar crear lo que luego ha sido la compañía de Sal-sa que ha representado a Barcelona en todos los congresos y eventos naciona-les y en muchos de los internacionales como el más grande e importante que se realiza en Puerto Rico.

Esta bonita historia acabó como gru-po en el 2.004 aunque todos sus inte-grantes por separado están bailando o dando clases en las mejores compañías y escuelas de baile de Barcelona y al-rededores.

Para nosotros la Salsa es una mane-ra de vivir y de compartir con los demás los mejores ratos de tu tiempo libre, bailando, intentando mejorar, mante-niéndote en forma y relacionándote con mucha gente de todo tipo. Disfrutamos haciéndolo y aquí incluyo también a Cynthia, mi preciosa pareja, joven y con muchas ganas de bailar y de aprender. Nos conocimos bailando, no podía ser de otra manera, y hace casi un año que aprendemos juntos, bailamos y tam-bién enseñamos juntos como en el caso de El Casinet. Ella es un ejemplo de la sangre nueva que está llegando a este mundo y transfi ere energías y ganas a los que, como yo, llevamos ya mucho tiempo en estos menesteres...

Esta es muy resumida la renovación y extensión del movimiento salsero en Barcelona, que ha ido unido con el de

otras ciudades como Madrid, Valencia, Murcia, Cádiz y más tarde práctica-mente en toda España.

Quiero explicar brevemente el origen y la trayectoria hasta nuestros días de lo que conocemos como Salsa.

Este género musical que tiene sus raíces en la música negra venida de África, nace en New York de manos de Portorriqueños y Cubanos básicamen-te, emigrantes en barrios como Harlem que crean bajo su propia cultura cari-beña un modo de entender la música. El tema es muy largo y complejo ya que infl uyen muchas circunstancias, (entre ellas el bloqueo a Cuba aislada y es-tancada de casi todo durante muchos años), y si interesa tener un conoci-miento más profundo, recomiendo entrar en nuestra página web www.on1salsa.com donde se desarrolla per-fectamente todo el tema.

Acabando ya quiero decir que la Sal-sa no se puede imponer ni obligar a na-die a que la baile o le guste, solamente os invitamos a escuchar, no oír sino escuchar, durante tres o cuatro días un rato de esta música. Vuestro cuerpo os dirá lo que le apetece hacer, por-que la Salsa entra por los oídos pero se transforma en sentimiento. Como dice el lema de uno de los mas importantes y primeros grupos de Salsa del mundo; “Baila con el Corazón”.

www.casinet.cat


Pàg. 22

PROFESSORS DE BALL

BALL DE SALÓ En Joan i la Mercè, de ben joves

s’han interessat pel ball en moltes de les seves facetes, junts participant en concursos de sardanes amb una Colla Sardanista, o bé la Mercè practicant ballet clàssic. Però és a partir de 1994 quan es decanten d’una forma decidi-da pel Ball de Saló.

En un principi el seu desig és ba-llar bé, escollint l’estil social de l’es-cola Americana. Però a poc a poc el “cuquet” de la competició els atrau i s’inicien també en el Ball Esportiu i de Competició de l’estil Internacional.

Si parlem de Ball de Saló d’estil social de l’escola americana, podem dir d’ell que és un estil molt apropiat per a qualsevol parella que vulgui gau-dir del ball en tots els entorns socials (festes, casaments, Festes Majors, en-velats,...), ja que la seva tècnica per-met al noi indicar a la seva parella amb molta facilitat les evolucions que desit-ja realitzar a la pista en qualsevol espai i situació, la qual cosa permet una gran fl exibilitat per adaptar el nostre ball a diferents tamanys de pista i diferents nivells d’ocupació de la mateixa.

D’altra banda, del Ball Esportiu i de Competició, direm que és una activitat esportiva amb una importat component artística, en la que la parella busca millorar constantment en diversos as-pectes, com la forma física, tècnica de ball, estètica de les evolucions, compe-netració de parella, etc., utilitzant com a eina de millora la comparació amb altres parelles en les competicions de ball.

Des de l’any 1998 donen classes al Casinet de Vilassar de Dalt de l’estil social de l’escola Americana, tot i que en el nivell avançat també es practica l’estil Internacional.

La seva afi ció al ball els du a com-paginar les classes al Casinet amb la participació activa, dins de la màxima categoria a nivell nacional (Categoria

A), a les competicions organit-zades per l’Asociación Española de Baile Deportivo y de Compe-tición (AEBDC).

Donat el seu caràcter es-pecial i per l’elevat nivell del seus participants, entre mol-tes altres, podem mencionar la seva participació a les següents competicions tant d’àmbit na-cional com internacional.

Temporada 2003/2004

StandardI OPEN SÉNIOR II-L’Eliana 3r Classifi catIII OPEN SÉNIOR II - Castelldefels 2n Classifi catTROFEO CIUDAD DE OPORTO - Finalista *

Temporada 2004/2005

StandardIII OPEN DELTEBRE FinalistaOPEN BUENAVIDA-GIRONA FinalistaMEMORIAL JAUME NOGUERA FinalistaI OPEN VILA DE BLANES STANDARD FinalistaTROFEO CIUDAD DE OPORTO - 1r Classifi cat *

Llatins1a CHALLENGE NACIONAL Finalista TROFEO CIUDAD DE OPORTO - Finalista*

10 BallsOPEN 10 BALLS KONICA MINOLTA Finalista

Temporada 2005/006

StandardINTERNACIONAL “A Classe” (Sénior I) Finalista*I CAMPIONAT DE CATALUNYA (2005) Semifi nalistaCOPA GLAMOR - Mislata FinalistaII COPA NACIONAL - Platja d’Aro FinalistaII OPEN KONICA MINOLTA FinalistaII CAMPIONAT DE CATALUNYA (2006) FinalistaIDSF SÉNIOR I CIUDAD DE OPORTO Finalista*

10 BallsI CAMPIONAT DE CATALUNYA (2005) 3r Classifi cat

* COMPETICIONS INTERNACIONALS

www.casinet.cat


Pàg. 23

PROFESSORS DE BALL

SEVILLANESEsther Prados Luna nació en Mataró

(Barcelona) el 27 de Noviembre de 1978, en el seno de una familia con raíces del Sur. Cuando apenas tenía 5 años, en 1983, comenzó su carre-ra artística en una academia de danza española llamada “Encarna Barceló” (Barcelona). Allí empezó a llenarse de infl uencias fl amencas, tanto en el baile como en el cante. No obstante, apren-dió Danza Clásica y Contemporánea. Su aprendizaje daba sus frutos cuan-do, con el paso del tiempo, actuaba en salas de fi estas. Tras debutar con 7 años en salas de baile, el ímpetu ar-tístico de Esther Prados no declinaba y seguía aprendiendo otros tipos de bai-les como las Jotas extremeñas. Sarda-nas, entre otras, sin olvidar las clases de canto fl amenco. Al llegar a los 12 años, entró a formar parte del alum-nado de la academia de danza “José de La Vega” (Barcelona), donde conti-nuó su aprendizaje de Escuela bolera. Clásico español. Castañuelas, danza Contemporánea y Clásica, entre otros, hasta obtener la acreditación ofi cial de dicha academia.

En 1994, Esther Prados, compagi-naba la academia de danza española “Encarna Barceló” con la academia de danza “Queta Barceló” (Terrassa) con el fi n de dedicarse profesionalmente a este arte. Así pues, con este objetivo, Esther entró a formar parte del elenco del “Ballet España” de Queta Barce-ló, actuando –bailando y cantando– en cruceros por todo el Mediterráneo. Cabe destacar los paises de Francia y Portugal ya que en estos lugares fue donde permaneció más tiempo pro-moviendo “Ballet España” y las raíces fl amencas. Además, Esther Prados combinaba su profesión artística con la enseñanza de fl amenco a pequeños y adultos en Mataró, su ciudad natal, siempre perfeccionando su arte en lu-gares especializados en danza.

Esther Prados quería ir más allá, así que con 19 años cogió las maletas y emprendió un viaje hacia la República

Federal de Alemania, donde dio cursos de fl amenco en academias de Danza situadas en: Frankfürt am Main, Wies-baden (capital de Hessen), y pueblos como Bergisch Gladbach (Norte-West-falia), Rósrath, etc. Tras permanecer tres meses en dicho país, Esther Pra-dos volvió a España, donde no cesó su deseo de aprender más. Quiso mante-ner su vida más tranquila y, lejos del stress, se dedicó a la enseñanza del baile Flamenco en Mataró. Actualmen-te, Esther Prados Luna continúa dando clases de fl amenco en la capital del Maresme y en el Casinet de Vilassar de Dalt, además de llevar a un grupo de baile fl amenco a hoteles para hacer galas.

LA SEVILLANAAunque de vieja estirpe y hondas ra-

íces, no alcanza su mayoría de edad hasta la mitad del siglo XIX. Fue pri-mero desenfadada ZARABANDA en la Sevilla del Renacimiento. En el siglo XVIII atemperó sus compases y se hizo la airosa SEGUIDILLA que las sevilla-nas bailaban a coro en el barrio del Arenal. Hacia 1740 el maestro Pedro de la Rosa fi ja tres cuerpos subdividi-dos en tres tercios. Al iniciarse el XIX convive con el bolero y se entremezcla con él dando lugar a la SEVILLANA BOLERA. A mediados de ese mismo siglo se decanta y cristaliza por fi n en la SEVILLANA sevillana. Luego el pue-blo la hizo suya y la cantaba y bailaba en las ferias, en las Cruces de Mayo, en los corrales de vecinos, en las aris-tocráticas tertulias de salón, etc. Así durante más de una centuria se repitie-ron hasta la saciedad los mismos aires y los mismos estribillos, transmitidos de generación en generación. Pero al comenzar la década de los sesenta, la revolución discográfi ca y la decadencia de la “tonadilla de postguerra” abren nuevos horizontes a las sevillanas qye vuelven a polarizar el interés del pú-blico joven. Surgen entonces nuevas voces, generalmente en grupo. Intér-pretes y autores conscientes de la evo-lución de otras manifestaciones artís-

ticas, poesia, música, teatro, novela,... no dudan en buscar otros caminos a aquella sevillana decimonónica que no podía quedarse como un bello fósil en el estrecho molde de una seguidi-lla. Así nacieron nuevos temas, nuevos metros, nuevos aires musicales, como siempre respetando la esencia y la gra-cia de aquella sevillana que soñaba y defi nía Manolo Machado. Sevillana es la copla graciosa y tierna donde hasta las palabras danzan y juegan.

EL BAILESe caracteriza por su gracia, su vi-

veza, su ágil dinamismo y su fl exibili-dad, aunque en los últimos años han ido volviéndose más lentas. Es un baile de pareja formada por hombre y mujer o dos mujeres. A nivel popular se eje-cutan en series de cuatro coplas, cada una coreográfi camente distinta, con un breve intervalo entre una y otra.

Antiguamente eran siete coblas, pues se añadían tres sevillanas boleras que, en la actualidad, solo interpretan los profesionales por tener bastante más difi cultad en el baile.

Los movimientos más signifi cativos son paseíllos, pasadas, careos y rema-te. Sobre el último compás, el cante, la música y el baile cesan juntos y los intérpretes terminan en un desplante garboso y provocativo, propio del baile de galanteo. Tiene un compás de 3x4, es decir de tres tiempos. De estos ti-empos, el primero es fuerte y los dos siguientes son fl ojos.

Esther PradosProfesora de Sevillanas

www.casinet.cat


Pàg. 24

PROFESSORS DE BALL COUNTRY(LINE DANCE)

El Line Dance

L’interès en general per ballar i el fet de ballar sense necessitat de parella, confi rmen que aquesta for-ma d’aprendre a ballar és vàlida i es consolida amb el temps. No es pot comparar el ball de parella amb el Line Dance, igual que no són com-parables la Dansa clàssica amb el jazz o la dansa contemporània; en-cara que des de camins diferentscoincideixen en moltes tècniques.

Tant el ball de parella (ja siguin Llatins, Estàndards, Country & Western, Salsa, Swing, Tango, tro-picals, etc), com el Line Dance, sí que utilitzen la mateixa tècnica de ball, però no es poden comparar ja que el ball de parella implica una connexió entre dues persones i en canvi el Line Dance és un treball individual.

A través de les coreografi es de Line Dance ballades a arreu del món, podem treballar la tècnica o estil de cada un dels ritmes del ball. El nostre emblema és: “Dema-na què vols ballar, el line dance t’ho donarà”. Qualsevol dels estils de la música i del ball es pot incloure en el Line Dance.

Aquest tipus de ball és eminent-ment social, purament per gaudir. Però no només cal quedar en l’apre-nentatge de les coreografi es, sinó que a través d’aquestes s’hi pot tre-ballar la tècnica i estil de cada un dels ritmes. Des del simple apre-nentatge de les coreografi es, pas-sant per la millora del ball i la pos-tura corporal, o fi ns a la competició, hi ha un gran ventall de possibilitats i estils. Però sempre sense parella, com si fossin petites variacions de teatre musical.

En defi nitiva tots els tipus de ball es complementen en la formació del ballarí, i el Line Dance és un

sistema que ens prepara per a d’al-tres tipus de ball o per a continuar en el line dance en els seus nivells d’exhibició o competició.

COUNTRY & WESTERN

D’altra banda al nostre país, el Line Dance s’ha donat a conèixer, des de 1997, a través de la música Country i en la vessant més soci-al. No es pot separar el Line Dance del que anomenem ‘Ball Country’, aquest engloba molts estils, ritmes i tipus de música. Per tant el que defi neix el Country no és el ball en sí, sinó la musica amb la seva

identitat pròpia, ja sigui en la ves-sant de ball de parella o com a Line Dance.

No s’han donat a conèixer totes les possibilitats del ball Country ja que les televisions, per inte-ressos comercials, han donat una imatge totalment simplista. Afor-tunadament hi ha una consciència col·lectiva en donar la imatge que li correspon per assolir una millo-ra tècnica dels que ballen i poder equiparar el ball Country al mateix nivell que d’altres tipus de ball (com el ball de saló, salsa, etc) que han tingut un procés similar.

Àngels H. Guix i Enric Nonell

Àngels H. GuixBallarina i coreògrafa. Màster en Line Dance i ball Country & Western. Ha obtingut diferents primers premis en coreografi a a les competicions d’arreu d’Europa. Creadora i promotora d’esdeveniments internacionals de ball. El seu treball es conegut internacionalment per la seva creativitat i innova-ció. També és instructora de Ioga i Tai-chi.

Enric NonellBallarí i competidor en Line Dance.Ha obtingut diferents primers premis en Line Dance a les competicions d’arreu d’Europa.Imparteix classes a tots els nivells i prepara per a les competicions d’aquest tipus de ball. També imparteix classes de Hip-Hop. Actualment complementa la seva formació amb la dansa clàssica, el jazz i la dansa contemporània.

Ambdós s’han format a través de professors nord-americans i asso-ciacions nord-americanes de competició (UCWDC, United Country Western Dance Council) i de formació de professors (NTA, National Teachers Association).Organitzen Cursos, classes magistrals i imparteixen entrenaments per a les competicions de Line Dance, a més a més organitzen fes-tes populars i privades d’aquest tipus de ball.

www.casinet.cat


Pàg. 25

CLASSES DE BALL

ALUMNES DEL PRIMER CURS DE BALLS DE SALÓ

ALUMNES DEL CURS AVANÇAT DE BALLS DE SALÓ

ALUMNES DE LA CLASSE DE SEVILLANES

ALUMNES DEL PRIMER CURS DE LA CLASSE DE SALSA

ALUMNES DEL SEGON CURS DE BALLS DE SALÓ

ALUMNES DE LA CLASSE DE COUNTRY

ALUMNES DEL SEGON CURS DE LA CLASSE DE SALSA

ALUMNES DE LA CLASSE DE SEVILLANES

www.casinet.cat


Pàg. 26

TALLERS GAZQUEZ, S.L.C/ Juan de la Cierva, 14 · 08339 VILASSAR DE DALTTel. 93 753 01 19 · Fax 93 750 99 26

TALLERESGAZQUEZ

PLANCHA I PINTURA

SECADO AL HORNOBANCADA UNIVERSAL

www.casinet.cat


Pàg. 27

CUINAFORMA 2001, S.L.Reformes Integrals de la Llar - Especialistes en Cuines i Banys

Serveis: Cuines, banys, electrodomèstics, taulesi cadires, parquet, paleta, pintura, ebanista, electricista, rajoles, carpinteria d’alumini...

Pressupostos personalitzats I sense compromís.Ens acrediten 30 anys d’experiència.Financiem els seus projectes fi ns a 36 mesos.

Els esperem a les nostres instal·lacions a:C/ Roma Piera i Arcal, 4Premià de MarTel. 93 752 30 59 Fax 93 754 85 83E-mail: [email protected]

LA CORAL

PETITA RESSENYAHISTÒRICA

La “Coral Clavé” fou constituida l’any 1947 per un grup d’homes, un d’ells el director D. Salvador Albert.

Fins l’any 1987 no es va permetre la integració de dones i l’any 1993 la direcció va passar a mans de la Sra. Gloria Suari.

L’ACTUALITAT

Actualment la coral està compo-sada per 22 coristes i recentment hem estat escollits per la Federació de Corals de Clavé per composar la “Macro Coral del Maresme”.

ACTUACIONS

Tradicionalment, per la Pasqua Granada, cantem les típiques Ca-ramelles, recorrent el poble. Re-gularment actuem a d’altres pobles de la comarca i a tota Espanya.

En reconeixement pel nostre es-

forç, hem estat escollits per “obrir

i tancar” l’Any Verdaguer. El 19 de

maig de 2002 “obrirem” a Fugarolas,

a la casa on va nèixer mossèn Jacint

Verdaguer, un cicle de cants corals

que “tancarem” a Vallvidrera, lloc on

va morir.

www.casinet.cat


Pàg. 28

ENTRETENIMENTS

Com s’hi jugaOmpli les caselles buides dels se-güents requadres de 9x9 quadrats, amb xifres de l’1 al 9. No s’ha de repetir cap número en una mateixa fi la –horitzontal o vertical– ni sub-quadrícula de 3x3.

Alguns consells per aresoldre sudokus• Si s’està iniciant en els Sudokus,

comenci pels nivells més fàcils i amb la pràctica ja augmentarà la difi cultat.

• Utilitzi llapis i goma d’esborrar. • Comencir per les caixes de 3x3

que continguin més números.• Pot ser útil escriure els núme-

ros possibles de cada cel·la en petit dintre de la mateixa. Així, serè més fàcil recordar totes les possibilitats.

camí de mataró, 113 local 408339 vilassar de dalt (barcelona) ∙ tel. 93 750 96 89

www.damascus-spa.com

algoteràpia ∙ fangoteràpia ∙ quiromassatge

bellesa spa ∙ tractaments anticel∙lulítics

pedra de marbre calent ∙ aigua de pluja

depilació amb làser ∙ electroestimulació

dietista

HOUSE ITALIAN DEAL, S.L.

E-mail: [email protected]

IMPORT-EXPORT

PIJAMES

I ROBA INTERIOR

Mòbil 667 876 116Sant Josep Oriol, 18 - 08339 Vilassar de Dalt

Documents

CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA Sumari EDITORIAL · anys cinema i ara sala de ball i de l’ediﬁ ci annex amb el cafè i les sales d’exposició i lectura, etc.) que també! i que