Cerdanyola,una ciutat amb arrels

En un documento del 6 de abril del año 956 delcartulario del monasterio de Sant Cugat del Vallès,aparece escrito por primera vez el topónimoCerdanyola, pero este territorio, que conocemoscon este nombre desde hace más de mil años, hasido lugar de paso y residencia desde mucho antes:durante la prehistoria, en época ibérica y tambiénen tiempo de los romanos.

El importante poblado ibérico de Ca n'Oliver, lasiglesias de Sant Iscle y Sant Martí, el castillo deSant Marçal, las masías y los edificios modernistasy novecentistas, constituyen el legado que nos handejado los hombres y las mujeres del pasado y sonuno de los signos más importantes de nuestraidentidad. Con este libro podrá seguir el hilo de lahistoria milenaria de Cerdanyola y conocer su ricopatrimonio histórico.

Carme Carmona PascualAlcaldesa de Cerdanyola del Vallès

A document dated 6 April 956 in the cartulary of themonastery of Sant Cugat del Vallès contains thefirst written reference to the place name Cerdanyola,but the place we have known by that name for overa thousand years was a place of transit andresidence from long before that: during prehistory,in the time of the Iberians and in Roman times.

The important Iberian settlement of Ca n’Oliver, thechurches of Sant Iscle and Sant Martí, Sant MarçalCastle, the farmhouses and Art Nouveau andNoucentista buildings constitute the legacy left tous by our forebears and are a major sign of ouridentity. With this book you can follow the thread ofthe thousand-year history of Cerdanyola and learnabout its rich heritage.

Carme Carmona PascualMayor of Cerdanyola del Vallès

En un document del 6 d’abril de l’any 956 delcartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès,apareix escrit per primer cop el topònimCerdanyola, però aquest territori, queconeixem amb aquest nom des de fa més demil anys, ha estat lloc de pas i residència desde molt abans: durant la prehistòria, en èpocaibèrica i també en temps dels romans.

L’important poblat ibèric de Ca n’Oliver, lesesglésies de Sant Iscle i Sant Martí, el castellde Sant Marçal, les masies i els edificismodernistes i noucentistes, constitueixen elllegat que ens han deixat els homes i lesdones del passat i són un dels signes mésimportants de la nostra identitat. Amb aquestllibre podreu seguir el fil de la història mil·lenàriade Cerdanyola i conèixer el seu ric patrimonihistòric.

Carme Carmona PascualAlcaldessa de Cerdanyola del Vallès

COM ARRIBAR-HICÓMO LLEGARDIRECTIONS

EN TRANSPORT PRIVATEN TRANSPORTE PRIVADOBY CARAP-7 (B-30) C-58N-150BV-1415 Carretera de Cerdanyoladel Vallès a Barcelona (per Horta) |Carretera de Cerdanyola del Vallèsa Barcelona (por Horta) | Road fromCerdanyola del Vallès to Barcelona(via Horta)

EN TRANSPORT PÚBLICEN TRANSPORTE PÚBLICOBY PUBLIC TRANSPORT

RENFERodalíes línies | Cercanías líneas |Suburban train LinesC-4 i C-7

Ferrocarrils de la Generalitat(fins UAB o fins a Bellaterra +Autobusos interurbans A-3 i B-4)

(hasta UAB o hasta Bellaterra +Autobuses interurbanos A-3 y B-4)Railway (to UAB or Bellaterra andthen intercity buses A-3 and B-4)

Autobusos interurbansAutobuses interurbanosIntercity buses

SARBUSLínies | Líneas | LinesA-3 | A-4 | A-7 | B-2 | B-4

Més informació i plànol del termemunicipal:Más información y mapa deltérmino municipal:For more information or city map:

O.A.C.Oficina Atenció CiutadanaOficina de Atención CiudadanaCitizen’s Advice BureauTel. 93 580 04 05www.cerdanyola.catoac@cerdanyola.cat

SEGUEIXEL FIL

DELA

SEVA HISTÒRIA

SIGUE EL HILO DE SU HISTORIA

Hace más de 600.000 años que los seres humanoshabitan en el territorio que conocemos actualmentecon el nombre de Cerdanyola, gracias a lasinmejorables condiciones que ofrece esta parte delVallès. Durante milenios, las diferentes comunidadeshan construido sus casas y han desarrollado susactividades diarias en la plana, pero también en la

sierra de Collserola, buscando el resguardo de lasmontañas, una posición estratégica o la explotaciónde los recursos forestales. Esta presencia humananos ha dejado una gran diversidad de señas, quecaracterizan hoy en día el paisaje de Cerdanyola,además de constituir un reflejo de su dilatadahistoria. Un paisaje que es el resultado de unarelación larga, y no siempre equilibrada, entre elser humano y su medio natural.

EXPLORE OUR HISTORY

Thanks to the excellent living conditions in this partof Vallés, the territory that we know today asCerdanyola has been inhabited by humans for morethan 600,000 years. Different communities havebuilt homes and developed everyday activities onthe plain for thousands of years.

These communities also settled in the Collserolarange of mountains, strategically seeking refugeand taking advantage of the forest resources. Today,this human presence has left us a wide variety ofartefacts that represent the unique Cerdanyolalandscape and which are a reflection of our extensivehistory. This landscape is the result of a longrelationship between humans and the environment,a relationship that has not always been perfectlybalanced.

Fa més de 600.000 anys que els éssershumans habiten el territori que avui coneixemcom Cerdanyola gràcies a les condicionsimmillorables que per viure posseeix aquesttros del Vallès. Durant mil·lenis, les diferentscomunitats humanes han construït les casesi han desenvolupat les activitats quotidianesa la plana, però també a la serra de Collserola,buscant el recer de les muntanyes, una posicióestratègica o l’explotació dels recursosforestals. Aquesta presència humana ens hadeixat una gran diversitat de testimonis queavui caracteritzen el paisatge de Cerdanyolai que són un reflex de la seva dilatada història.Un paisatge que és el resultat d’una llargarelació, no sempre equilibrada, entre els éssershumans i el medi natural.

1.-C

onju

nt d

e ce

ràm

ique

s de

la p

rimer

a ed

at d

el fe

rro

del j

acim

ent d

el P

olie

spor

tiu d

e la

UA

B (

Fot

o Jo

an F

ranc

es i

Est

orch

).2.

-Con

junt

de

cerà

miq

ues

de l’

hipo

geu

calc

olíti

c de

l car

rer

de P

arís

(F

oto

Pat

rimon

i Cul

tura

l. A

j. de

Cer

dany

ola)

.

1

2

LA PREHISTÒRIA(600.000-550 aC)

Durant aquest llarg període que va del paleolíticfins a la primera edat del ferro i que comprèndes del procés d’hominització al descobrimentde l’agricultura i la metal·lúrgia, el territori deCerdanyola és habitat per petites comunitats,primer de caçadors recol·lectors i, més tard,d’agricultors.

Poca cosa sabem dels caçadors nòmades delpaleolític (600.000-5000 aC), només que vanfabricar els seus estris de pedra al costat delstorrents de Can Magrans i Can Domènec i delriu Sec. Durant el neolític (5.000-2.500 aC),l’edat del bronze (2.200-750 aC) i la primeraedat del ferro (750-550 aC), les comunitatsagrícoles van ocupant la plana formant grangeso aldees de cabanes, especialment a prop deltorrent dels Gorgs i entre el riu Sec i el Ripoll.També habiten puntualment la serra deCollserola. Del calcolític (2.500-2.100), unaèpoca en què la ramaderia pren importància,és l’important hipogeu del carrer de París, ones van inhumar més de 50 persones.

Durant d’aquest període, es produeixen granscanvis en la cultura material i en les creences,com la introducció de la incineració dels difunts(1.200 aC); el territori es va anar densificant ila producció agrícola va augmentar; l’excedentva afavorir una progressiva l’estratificació sociali, a la primera edat del ferro, l’establiment derelacions comercials amb els poblesmediterranis.

3

4

3.-

Exc

avac

ió d

’una

sitj

a de

l’ed

at d

el b

ronz

e de

l jac

imen

t del

pol

iesp

ortiu

de

la U

AB

(fo

to: P

atrim

oni c

ultu

ral.

Aj.

de C

erda

nyol

a).

4.-

Aix

ovar

fune

rari

de la

nec

ròpo

lis n

eolít

ica

de la

Bòb

ila S

elle

nt-U

nyó

(Fot

o: P

atrim

oni C

ultu

ral.

Aj.

de C

erda

nyol

a).

LA PREHISTORIA(600.000-550 a.C.)

Durante el largo período desde el paleolítico hastala primera edad de hierro, que abarca desde elproceso de hominización hasta el descubrimientode la agricultura y la metalurgia, el territorio deCerdanyola fue habitado por comunidadespequeñas; en un principio, de cazadoresrecolectores, y de agricultores más adelante.

No se tiene mucha información sobre los cazadoresnómadas del paleolítico (600.000-5.000 a.C.), conexcepción de que fabricaban sus utensilios de piedraal lado de los torrentes de Can Magrans y CanDomènec, y del río Sec. Del neolítico (5.000-2.500a.C.) a la edad de bronce (2.200-750 a.C.), ydurante la primera edad de hierro (750-550 a.C.),las comunidades agrícolas ocuparon la planaformando granjas o aldeas de cabañas, sobre todocerca del torrente Dels Gorgs, y entre los ríos Secy Ripoll. Asimismo, habitaron puntualmente en lasierra de Collserola. Del calcolítico (2.500-2.100),época en que laganadería adquiere relevancia, esimportante el hipogeo de la calle de París, dondese inhumaron más de 50 cuerpos.

Durante este período se produjeron grandescambios en la cultura material y en las creencias,como la incineración de los difuntos (1.200 a.C.).El territorio fue densificándose, y aumentó laproducción agrícola; el excedente favoreció unaprogresiva estratificación social y el establecimientode relaciones comerciales con los pueblos delMediterráneo en la primera edad de hierro.

1.-Conjunto de cerámicas de la primera edad de hierro,del yacimiento del Polideportivo de la UAB (Foto: JoanFrances i Estorch).

2.- Conjunto de cerámicas del hipogeo calcolítico de lacalle de París (Foto: Patrimonio Cultural. Ayuntamiento deCerdanyola).

3.- Excavación de un silo de la edad del bronce delyacimiento del campus de la UAB ( foto Patrimonio Cultural)

4.-Ajuar funerario de la necrópolis neolítica de la BóbilaSallent-Unyó (foto Patrimonio Cultural)

PREHISTORY(600,000-550 BC)

This long period encompasses the Palaeolithic erathrough to the first Iron Age, beginning with theprocess of hominisation up to the discovery ofagriculture and metallurgy. During this time, theCerdanyola region consisted of small communities– initially, hunters and gatherers, then farmers.

We do not have much information about the nomadichunters of the Palaeolithic age (600,000-5,000BC). What we do know is that they made their ownstone utensils next to the Can Magrans and CanDomènec streams and the Sec River. During theNeolithic period (5,000-2,500 BC) up to the BronzeAge (2,200-750 BC) and during the first Iron age(750-550 BC), the agricultural communities lived onthe plain, building farms and small villages, primarilynext to the Gorgs stream and between the Sec andRipoll Rivers. Occasionally, they lived in theCollserola mountains. The hypogeum in Carrer deParis dates back to the Chalcolithic era (2,500-2,100), a period in which cattle raising became quitesignificant. More than 50 people were buried here.

During this period, significant changes took placeas regards culture and beliefs. For example,cremating the dead was introduced (1,200 BC); theland became more populated and agriculturalproduction increased; the surplus favoured gradualsocial stratification and commercial relations wereestablished with Mediterranean communities duringthe first Iron Age.

1.- Pottery set from the first Iron Age. These pieces arefrom the site of the UAB sports centre (Photo: Joan Francesi Estorch).

2.- Pottery set from the Paris street Chalcolithic hypogeum(burial chamber). (Photo: Cultural Heritage, CerdanyolaCity Council).

3.- Excavation of a bronze age silo at the UAB Campus’deposit ( Photo: Patrimoni Cultural)

4.- Funeral furniture and fittings from the neolitic necropolisof Bòvila Sallent-Unyó ( Photo: Patrimoni Cultural)

Dee

sa D

emet

er d

el P

obla

t de

Ca

n’O

liver

(F

oto

Pat

rimon

i Cul

tura

l. A

junt

amen

t de

Cer

dany

ola)

.

1

Poblat ibèric del Turó de Ca n’Oliver. (Foto Patrimoni Cultural. Ajuntament de Cerdanyola).

2

L’ÈPOCA IBÈRICA I ROMANA

Durant aquest període es produeixengrans canvis en l’organització,l’ocupació i l’explotació del territori,relacionats amb el desenvolupamentde la cultura ibèrica i la dominacióromana posterior.

En època ibèrica (s. VI-I aC),Cerdanyola estava habitada per latribu dels laietans i densamentpoblada. El jaciment de Ca n’Oliverera l’hàbitat més important per lesseves dimensions i pel seu papervertebrador d’un ampli territori. Teniamuralla, carrers, cases construïdesen pedra i una gran àrea demagatzem. Les elits que hi residiencontrolaven la producció i elsintercanvis mentre que altres petitsnuclis situats a la plana, com l’aldeade Can Xercavins o la granja delcampus de la UAB, es dedicaven

bàsicament al conreu de la terra i ala ramaderia.

Amb la dominació romana (s. I aC-V dC), els poblats ibèrics van desa-parèixer, però el territori deCerdanyola seguia densamenthabitat. L’establiment més importantera la vila de Canaletes, una granexplotació agrícola que produïaterrissa i vi per a la comercialització,molt a prop de la qual passava unavia que comunicava amb Barcino.Durant l’antiguitat tardana (s. VI-VII dC), després de la desfeta del’Imperi Romà i ruralització de lasocietat, als Mallols, s’hi aixecà unaaldea agrícola i artesanal habitadaper una població ja cristianitzada.

3

4

1.-

Exc

avac

ió d

’una

inhu

mac

ió d

e la

tard

o-an

tigui

tat d

els

Mal

lols

(F

oto:

Pat

rimon

i Cul

tura

l. A

j. de

Cer

dany

ola)

.2.

- C

onju

nt d

e ce

ràm

ica

del p

obla

t ibè

ric d

e C

a n’

Oliv

er (

Fot

o: P

atrim

oni C

ultu

ral.

Aj.

de C

erda

nyol

a).

LA ÉPOCA IBÉRICA Y ROMANA

Durante este período se producen importantescambios en la organización, la ocupación y laexplotación del territorio, relacionados con eldesarrollo de la cultura ibérica y la posteriordominación romana.

En la época ibérica (s. VI-I a.C.), Cerdanyolaestaba habitada, y densamente poblada, por la tribude los laietanos. El yacimiento de Ca n’Oliver erael más importante, tanto por sus dimensiones comopor su papel vertebrador de un amplio territorio.Contaba con una muralla, calles, casas de piedray una gran zona de almacenamiento. Las clasesaltas que residían allí controlaban la producción ylos intercambios, mientras que otros núcleospequeños situados en la plana se dedicabanbásicamente al cultivo de la tierra y a la ganadería(como la aldea de Can Xercavins o la granja delcampus de la UAB).

Con la dominación romana (s. I a.C. - V d.C.)desaparecieron los poblados ibéricos, pero elterritorio de Cerdanyola continuó densamentehabitado. El asentamiento más importante era lavilla de Canaletes, una gran explotación agrícolaque producía barro y vino para su comercialización;muy cerca pasaba una vía que comunicaba estelugar con Barcino. Durante la antigüedad tardía(s. VI-VII d.C.), tras el desmoronamiento del ImperioRomano y la ruralización de la sociedad, se levantóen los Mallols una aldea agrícola y artesanal,habitada por una población ya cristianizada.

1,- Diosa Deméter del Poblado de Ca n’Oliver(Foto: Patrimonio Cultural. Ayuntamiento de Cerdanyola).

2.- Poblado ibérico del Turó de Ca n’Oliver (Foto: PatrimonioCultural. Ayuntamiento de Cerdanyola).Sala de la Masía de Can Coll (Foto: Ferran Freixa)

3.- Excavación de una inhumación del cementerio de latardo-antigüedad de los Mallols ( foto Patrimonio Cultural)

4.- Conjunto de cerámica del poblado ibérico de Ca n’Oliver( foto : Patrimonio Cultural)

IBERIAN AND ROMAN ERA

Significant changes occurred during this period withregard to organisation, labour and land exploitation.These advancements are all connected with thedevelopment of Iberian culture and the subsequentRoman domination.

During the Iberian era (6th-1st C. BC), Cerdanyolawas densely populated by the Laietans tribe. Dueto its size and central location in a wide territory,the Can’Oliver site was the most important area ofthat time, complete with walls, streets, homes builtof stone and a large warehouse. The upper classescontrolled production and trade while the othercentres located in the plain, such as the CanXercavins village or the UAB campus farm, focusedon land cultivation and cattle raising.

The Iberian populations disappeared with Romandomination (1st century BC-5th century AD).However, the Cerdanyola region remained denselypopulated. The town of Canaletes was the majorsettlement, with significant agricultural activity thatproduced clay and wine for trade. A road passedclose to this town, connecting it with Barcino. Duringthe Late Antiquity (6th-7th century AD), after thecollapse of the Roman Empire and the ruralisationof society, an already-Christianised communityestablished an agricultural and crafts village inMallols.

1,- Goddess Remeter of the Town of Ca n’Oliver (Photo:Cultural Her i tage. Cerdanyola City Counci l ) .

2,- Iberian town of Turó de Ca n’Oliver. (Photo: CulturalHeritage. Cerdanyola City Council).

3,-Burial excavation from the cementery of late antiquityof the Mallols ( Photo: Patrimoni Cultural)

4.- Joint of ceramics from the Iberian population of Can‘Oliver ( Photo: Patrimoni Cultural)

Sal

a de

llui

r de

la M

asia

de

Can

Col

l (F

oto

Fer

ran

Fre

ixa)

Pintures romàniques de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes (Museu Diocesàde Barcelona).

L’EDAT MITJANA I L’ÈPOCAMODERNA (712-1828)

A partir del segle IX, després delperíode islàmic i de la conquestafranca, Cerdanyola formà part de laMarca Hispànica i del comtat deBarcelona. Inicialment, la poblacióvivia a les zones protegides deCollserola, on hi havia les duesesglésies parroquials, i a la serra deGalliners; la plana estava pocpoblada. Amb l’estabilització de lafrontera amb Al-Andalus i laimplantació del règim feudal, lapoblació ocupà definitivament laplana. Les restes arqueològiques, ladocumentació i la toponímiareflecteixen l’intens treball de lapagesia per aconseguir terres deconreu.

Durant aquest l larg període,Cerdanyola estava dividida en duesparròquies, la de Sant Martí i la deles Feixes, i sota la jurisdicció dels

senyors del castell de Sant Marçal.La població vivia dispersa en masos,molts dels quals esdevindrien masiesa partir del s. XVI. Les famíliespageses s’aplegaven en dos“comuns”, un per parròquia, perdefensar els seus interessos davantdels senyors feudals. L’agriculturaseguia sent l’activitat principal d’unapoblació que creixia lentament imillorava les seves condicions devida, gràcies sobretot a l’augmentdels rendiments agrícoles i a laprogressiva dissolució del règimfeudal.

A finals del segle XVI es va construira la plana la nova església parroquialde Sant Martí. En canvi, la parròquiade les Feixes, va anar en decadènciaa causa del despoblament progressiude la vall. A partir del segle XVIII, laproducció i comercialització del vi vaenriquir moltes famílies pageses quevan engrandir i reformar les sevesmasies.

LA EDAD MEDIA Y LA ÉPOCA MODERNA (712-1828)

A partir del siglo IX, tras el período islámico y laconquista franca, Cerdanyola formó parte de laMarca Hispánica y del condado de Barcelona. Enun principio, la población vivía en las zonasprotegidas de Collserola, donde se encontraban lasdos iglesias parroquiales, y en la sierra de Galliners;la plana estaba poco poblada. Con la estabilizaciónde la frontera con Al-Andalus y la implantación delrégimen feudal, la población ocupó definitivamentela plana. Los restos arqueológicos, la documentacióny la toponimia reflejan el intenso trabajo efectuadopor los campesinos para lograr tierras de cultivo.

Durante este largo período, Cerdanyola estuvodividida en dos parroquias: la de Sant Martí y la deLes Feixes, y bajo la jurisdicción de los señores delcastillo de Sant Marçal. La población vivía dispersaen mansos, muchos de los cuales se convertiríanen masías a partir del s. XVI. Las familiascampesinas se agrupaban en dos “comunes”, unopor parroquia, para defender sus intereses ante losseñores feudales. La agricultura continuaba siendola actividad principal de una población que crecíalentamente, mejorando sus condiciones de vidagracias al aumento de la producción agrícola y a laprogresiva disolución del régimen feudal.

A finales del siglo XVI, se construyó en la plana lanueva iglesia parroquial de Sant Martí. Por elcontrario, la parroquia de Les Feixes fue endecadencia por el despoblamiento progresivo delvalle. A partir del siglo XVIII, la producción ycomercialización del vino enriqueció a muchasfamilias campesinas, permitiendo que ampliasen yreformasen sus masías.

Sala de la Masía de Can Coll (Foto: Ferran Freixa)

Pinturas románicas de la iglesia de Sant Iscle y SantaVictòria de les Feixes (Museo Diocesano de Barcelona).

THE MIDDLE AGES AND THE MODERN ERA(712-1828)

Cerdanyola was part of the Hispanic Mark and thecounty of Barcelona from the 9th century, after theIslamic Period and the French invasion. To beginwith, the population lived in the protected areas ofCollserola, with its two parish churches, and in theGalliners mountains.

The plain was sparsely populated. With thestabilisation of the Al-Andalus border and theimplementation of a feudal system, the populationpermanently moved to the plain. The archaeologicalartefacts, the documents and the place names reflectthe hard work that the farmers put into attainingcroplands.

Cerdanyola was divided into two parishes duringthis long period, Sant Martí and Les Feixes, underthe jurisdiction of the Sant Marçal castle lords. Thepopulation lived in farm homes, many of whichbecame masias from the 16th century. The farmfamilies were divided between two “communes”,one per parish, in order to defend their interestsagainst the feudal lords. Agriculture continued tobe the primary activity of this slowly growingpopulation. Thus, living conditions improved, mainlydue to the increase in agricultural production andthe gradual disappearance of the feudal system.

At the end of the 16th century, the new Sant Martíparish church was built on the plain, while LesFeixes parish dissolved as the valley became lessand less populated. From the 18th century, wineproduction and sales brought wealth to many farmfamilies, allowing them to expand and renovate theirmasias.

Can Coll Masia hall (Photo: Ferran Freixa)

Romanesque paintings in the Sant Iscle i Santa Victòriade les Feixes church (Barcelona Diocesan Museum).

Fàbrica de sifons Sarroca (Foto Patrimoni Cultural. Ajuntament de Cerdanyola).

L’ÈPOCA CONTEMPORÀNIA

El segle XIX marca inici de la històriaurbana de Cerdanyola. El 1828 es vacomençar a formar el nucli urbà. El seunaixement i desenvolupament inicial endos barris, el de Dalt i el de Baix, vaestar lligat a les vies de comunicacióexistents i al desenvolupament de laxarxa de ferrocarril (1855). Tot i quel’agricultura, fins a la crisi de la fil·loxera,va continuar sent l’activitat econòmicaprincipal, la població es va anartraslladant al nucli urbà. Paral·lelament,Cerdanyola es convertia en un centred’estiueig molt popular, cosa que incidíen la vida dels cerdanyolencs i en eldesenvolupament de la trama urbana il’arquitectura.

A començaments de segle xx, els dosbarris es van unificar. Al centre es vanaixecar la nova església de Sant Martí,que havia esdevingut l’única parròquiadel terme el 1868, i la Casa Consistorial.Les bones comunicacions i l’electrificacióde la població van propiciar la instal·lacióde les primeres indústries en un sentitmodern; la més important va ser Uralita.Amb les fàbriques van arribar els primersimmigrants i va aparèixer l’obrerindustrial. Les conseqüències de laGuerra Civil Espanyola (1936-1939) vanmarcar profundament l’evolució urbana

i social de la població i no va ser fins alsanys 50 que l’economia i la societat civiles van començar a recuperar. A partirdels anys 70, el creixement urbà quehavia estat progressiu va esdevenir ràpidi caòtic, amb la formació de nous barris.El nombre d’habitants també vaaugmentar ràpidament a causa delsmoviments migratoris associats a lademanda de mà d’obra de les indústries.Aquest creixement va coincidir amb laconstrucció de la Universitat Autònomade Barcelona, el final de la dictadura i larecuperació de la democràcia, una èpocade forta conflictivitat social i política enquè les reivindicacions ciutadanes vanmarcar la vida de la ciutat en el contextde la greu crisi econòmica dels anys 70.

Des d’aleshores la ciutat, per la sevaposició a l’àrea metropolitana, hacontinuat creixent amb la construcció delParc Tecnològic de Vallès al 1987, ambnous barris i amb nous fluxos migratoris,mentre la societat s’adapta a un mónglobalitzat que canvia ràpidament. Eltercer mil·lenni neix amb nous projectesd’expansió urbana i industrial i apareixennoves idees i formes de viure, quecontinuen un procés que va començarfa més de 600.000 anys quan l’ésserhumà va iniciar l’ocupació i transformaciód’un territori que avui coneixem comCerdanyola del Vallès.

LA ÉPOCA CONTEMPORÁNEA

El siglo XIX marcó el inicio de la historiaurbana de Cerdanyola; el núcleo urbanocomenzó a formarse en el año 1828. Sucreación y desarrollo inicial en dos barrios,el de Dalt y el de Baix, estuvo muy vinculadoa las vías de comunicación existentes, y a laintroducción de la red de ferrocarril en 1855.La población fue trasladándose al núcleourbano, a pesar de que la agricultura continuósiendo la actividad económica principal, hastala crisis de la filoxera. De forma paralela,Cerdanyola se convirtió en un centro deveraneo muy popular, lo que influyó en lavida de sus habitantes, así como en eldesarrollo de la arquitectura y el trazadourbano.

A comienzos del siglo XX se unificaron losdos barrios. En el centro se levantó la nuevaiglesia de Sant Martí, que se había convertidoen la única parroquia del término en 1868,y la Casa Consistorial. Las buenascomunicaciones y la electrificación propiciaronla instalación en Cerdanyola de las primerasindustrias, en sentido moderno; la másimportante fue Uralita. Las fábricas propiciaronla llegada de los primeros inmigrantes, y laaparición de la clase obrera industrial. Lasconsecuencias de la Guerra Civil Española(1936-1939) marcaron profundamente laevolución urbana y social de la población; laeconomía y la sociedad civil no comenzarona recuperarse hasta los años 50. A partir delos años 70, el crecimiento urbano, que había

sido progresivo hasta entonces, se transformóen un proceso rápido y caótico, con laformación de nuevos barrios. El número dehabitantes también aumentó mucho, debidoa los movimientos migratorios ligados a lademanda de mano de obra en la industria.Este crecimiento coincidió con la construcciónde la Universitat Autónoma de Barcelona, elfinal de la dictadura y la recuperación de lademocracia, época de fuerte conflictividadsocial donde las reivindicaciones ciudadanasmarcaron la vida de la ciudad, dentro de lagrave crisis económica de los años 70.

Desde ese momento, la ciudad, por suposición en el área metropolitana, hacontinuado creciendo con la construcción del“Parc Tecnològic de Vallès” en 1987, connuevos barrios y nuevas corrientesmigratorias; asimismo, la sociedad se haadaptado a un mundo globalizado que cambiarápidamente. El tercer milenio nace connuevos proyectos de expansión urbana eindustrial, y aparecen nuevas ideas y modosde vida; así continúa un proceso iniciadodesde hace más de 600.000 años, cuandoel ser humano comenzó a ocupar ytransformar el territorio que hoy conocemoscomo Cerdanyola del Vallès.

Fábrica de sifones Sarroca (Foto: Patrimonio Cultural.Ayuntamiento de Cerdanyola).

Trabajadores en el muelle de carga de la fábricaUralita 1940.

Treballadors al moll de càrrega de la fàbrica Uralita 1940.

THE CONTEMPORARY PERIOD

Cerdanyola’s city history begins with the 19thcentury, with the city centre beginning to takeshape in 1828. Its creation and initialdevelopment into two neighbourhoods (Daltand Baix) was linked with the existing roadsand the development of a railway network(1855).

The population moved into this city centredespite the fact that agriculture continued tobe the main economic activity up until thephylloxera crisis. At the same time, Cerdanyolabecame a very popular summer holidaydestination, affecting the life of the communitythat lived here as well as its city planning andarchitecture.

The two neighbourhoods merged at thebeginning of the 20th century. A new SantMartí church and the Town Hall were built inthe centre. By 1868, Sant Martì had becomethe region’s only parish. The town's goodroads and the implementation of an electricalsystem gave rise to the installation of the firstmodern industries, of which Uralita was themost important. Along with the factories camethe first immigrants, leading to the birth of theindustrial worker. The town’s city and socialevolution was deeply affected by the SpanishCivil War (1936-1939) and it was not until the1950s that the economy and civil societybegan to recover.

From the 1970s, new neighbourhoodsappeared as a result of the city growth thathad become fast and chaotic after a periodof slow development. The number ofinhabitants also grew rapidly due toimmigration spurred on by the demand forindustrial labour. This growth coincided withthe end of the dictatorship and with democraticrecovery. This was a period of intense socialand political conflict during which citizens’demands shaped the life of the city within thecontext of the serious economic crisis of the1970s.

Thanks to its location in the metropolitan area,the city has continued to grow since then,with new neighbourhoods and new influxesof immigrants. Meanwhile, the society hasadapted to a rapidly changing and globalisedworld. New city and industrial expansionprojects have welcomed the third millennium,together with new ideas and ways of life.

These advancements are a continuation of aprocess that began more than 600,000 yearsago when human beings began to occupyand transform the region we know of todayas Cerdanyola del Vallès.

Sarroca siphon factory (Photo: Cultural Heritage.Cerdanyola City Council).

Workers in the loading platform of the Uralita factory1940.

CE

RD

AN

YO

LA,

UN

MU

SE

U E

N E

L T

ER

RIT

OR

I

Museu de Ca n’Ortadó (Foto Marc Barnola)

CERDANYOLA, UN MUSEU EN ELTERRITORI

Hem vist que fa més de 600.000 anys que elséssers humans habiten aquest espai que avuiconeixem amb el nom de Cerdanyola delVallès. Jaciments arqueològics, esglésies iermites, un castell, masies i cases de pagès,torres d’estiueig i altres construccionssingulars, repartides per tot el terme municipal,són un llegat històric que caracteritza isingularitza el paisatge cerdanyolenc.

El Museu de Cerdanyola és un projectemuseogràfic obert que està format per algunsd’aquests elements patrimonials singulars queconstitueixen les diferents seus d’un museuque s’extén pel territori per explicar la històriaallà on va passar.

Informació i activitats concertadesPatrimoni Cultural (Servei de Cultura)936 923 322 / 935 804 500patrimonicultural@cerdanyola.cat

Museu Poblat Ibèric de Ca n’Oliver (Foto: Comunicació, Aj. de Cerdanyola)

MUSEU A. ORTADÓ - R. MAYMÓ

Ca n’Ortadó és una antiga casa d’estiueigd’estil noucentista construïda cap al 1930aprofitant unes edificacions preexistents.L’edifici s’inspira en una masia i està envoltatper un magnífic jardí de gust romàntic. Desdel 1998, acull una exposició permanent sobrela història de Cerdanyola.

Adreça: Plaça de Sant Ramon, 23-24Horari: diumenges de 10.30 a 14.30 h. Agosttancat

MUSEU I POBLAT IBÈRIC DE CA N’OLIVER

Conjunt patrimonial situat en un turó de laserra de Collserola des del qual es dominavisualment la plana del Vallès. El poblat vaestar habitat des del segle VI fins al segleI aC i, actualment, s’hi poden veure restesconstructives de les diferents fases de lacultura ibèrica que han estat museïtzades pertal de fer-les comprensibles als visitants. Elmuseu disposa d’una exposició permanentsobre la cultura ibèrica, «Cerdanyola, terrad’ibers», una sala d’exposicions temporals iuna biblioteca per a investigadors.

Adreça: Carrer de València, 19 (Montflorit)Horari: de dimarts a divendres, de 16.30 a19.30 h; dissabtes, de 10.30 a 14.30 h i de 16.30a 19.30 h; diumenges, de 10.30 a 14.30 h.Tancat: 1 i 6 de gener, 1 de maig i 25 i 26 dedesembre. De l’1 de novembre al 31 de març,el jaciment tanca a les 18 h.Adreça electrònica:museucanoliver@cerdanyola.cat

ESGLÉSIA DE SANT ISCLE I SANTAVICTÒRIA DE LES FEIXES

L’antiga església parroquial de Sant Iscle iSanta Victòria de les Feixes és un edificiromànic construït al segle XII a la vall de lesFeixes, a la serra de Collserola. Molt reformadaal llarg dels segles, el 1995 va recuperar enpart l’aspecte que tenia al segle XVII. S’hipoden veure elements arquitectònics d’èpocaromànica, gòtica i renaixentista, una petitaexposició sobre l’evolució del temple i tombesde diferents èpoques.

Adreça: Camí de Can Catà (Collserola)Horari: 3r diumenge de mes: 10.00-14.00 h.Visita guiada: 12.00 h. Agost tancat

CERDANYOLA, UN MUSEO EN EL TERRITORIO

Ya se ha comentado que hace más de 600.000que el ser humano habita el entorno que hoyconocemos con el nombre de Cerdanyola del Vallès.Los yacimientos arqueológicos, iglesias y ermitas,un castillo, masías y casas de labranza, casas deveraneo y otras construcciones singulares repartidaspor todo el término municipal, son el legado históricoque caracteriza y convierte en único el paisaje deCerdanyola.

El Museo de Cerdanyola es un proyectomuseográfico abierto, formado por algunos de loselementos patrimoniales singulares que constituyenlas diferentes sedes de un museo que se extiendepor el territorio, para explicar la historia en loslugares donde transcurrió.

Información y actividades concertadasPatrimonio Cultural (Servicio de Cultura)936 923 322 / 935 804 500patrimonicultural@cerdanyola.cat

MUSEO A. ORTADÓ - M. MAYMÓ

Ca n'Ortadó es una antigua casa de veraneo deestilo novecentista construida hacia el año 1930aprovechando unas edificaciones preexistentes. Eledificio se inspira en una masía y está rodeado porun magnífico jardín de estilo romántico. Desde 1998,acoge una exposición permanente sobre la historiade Cerdanyola.

Dirección: Plaza de Sant Ramon, 23-24Horario: domingos de 10.30 a 14.30 h. Cerrado enagosto.

MUSEO Y POBLADO IBÉRICO DE CA N'OLIVER

Conjunto patrimonial situado en una colina de lasierra de Collserola desde la que se dominavisualmente el llano de El Vallès. El poblado estuvohabitado desde el siglo VI hasta el siglo I a. C. y,actualmente, en él se pueden ver restosconstructivos de las distintas fases de la culturaibérica que han sido musealizados para hacerlos

comprensibles a los visitantes. El museo cuentacon una exposición permanente sobre la culturaibérica, «Cerdanyola, tierra de íberos», una sala deexposiciones temporales y una biblioteca parainvestigadores.

Dirección: Calle València, 19 (Montflorit)Horario: de martes a viernes, de 16.30 a 19.30 h;sábados, de 10.30 a 14.30 h y de 16.30 a 19.30 h;domingos, de 10.30 a 14.30 h. Cerrado: 1 y 6 deenero, 1 de mayo y 25 y 26 de diciembre. Del 1 denoviembre al 31 de marzo, el yacimiento cierra alas 18 h.Correo electrónico:museucanoliver@cerdanyola.cat

IGLESIA DE SANT ISCLE Y SANTA VICTÒRIADE LES FEIXES

La antigua iglesia parroquial de Sant Iscle y SantaVictòria de les Feixes es un edificio románicoconstruido en el siglo XII en el valle de Les Feixes,en la sierra de Collserola. Ha sido reformada ennumerosas ocasiones a lo largo de los siglos, peroen 1995 recuperó en parte el aspecto que tenía enel siglo XVIII. Pueden apreciarse elementosarquitectónicos de la época románica, gótica yrenacentista, una pequeña exposición sobre laevolución del templo, así como tumbas de diversasépocas.

Dirección: Camino de Can Catà (Collserola)Horario: 3er domingo de mes: 10:00-14:00 h. Visitaguiada: 12:00 h. Cerrado en agosto.

Museo Poblado Ibérico de Ca n’Oliver (Foto: Comunicación,Ayuntamiento de Cerdanyola).

CERDANYOLA: A REGION, A MUSEUM

We have followed more than 600,000 years ofhuman occupation in this area known today asCerdanyola del Vallès. Throughout the entiremunicipal area, archaeological sites, churches andchapels, a castle, masias and farmhouses, summerhomes and other unique buildings comprise ahistorical legacy that characterises and distinguishesthe Cerdanyola landscape.

The Cerdanyola Museum has an open museumlayout. It is made up of some of these specialpatrimonial elements scattered throughout the areato explain the history in the exact location where ittook place.

Information and activities by appointmentCultural Heritage (Cultural Service)936 923 322 / 935 804 500patrimonicultural@cerdanyola.cat

A. ORTADÓ - M. MAYMÓ MUSEUM

Ca n’Ortadó is an old summerhouse built around1930 in Noucentista style using existing buildings.The building is based on a farmhouse and issurrounded by a splendid romantic garden. Since1998 it has housed a permanent exhibition on thehistory of Cerdanyola.

Address: Plaça de Sant Ramon, 23-24Opening hours: Sunday from 10.30 am to 2.30 pm.Closed in August.

CA N’OLIVER MUSEUM AND IBERIANSETTLEMENT

A heritage site located on a hill in the Collserolamountain range which looks over the El Vallès plain.The village was inhabited from the 6th to the 1stcentury BC, and the remains of the different phasesof Iberian culture that are still visible today havebeen museumized to aid visitors' understanding.The museum houses a permanent exhibition onIberian culture, ‘Cerdanyola, Land of the Iberians’,a hall for temporary exhibitions and a library forresearchers.

Address: Carrer de València, 19 (Montflorit)Opening hours: Tuesday to Friday, from 4.30 to7.30 pm; Saturday from 10.30 am to 2.30 pm andfrom 4.30 to 7.30 pm; Sunday from 10.30 am to2.30 pm Closed: 1 to 6 January, 1 May and 25 and26 December. From 1 November to 31 March, thesite closes at 6.00 pm.E-mail: museucanoliver@cerdanyola.cat

CHURCH OF SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIADE LES FEIXES

Erected in the 12th century, the ancient Sant Isclei Santa Victòria de les Feixes parish church is aRomanesque building located in the Les Feixesvalley in the Collserola mountains. Having undergoneextensive renovations over the centuries, its 17thcentury style was partially recovered in 1995. Thearchitectural elements from the Romanesque, Gothicand Renaissance eras form a small exhibition onthe evolution of the temple and tombs over thevarious periods.

Address: Camí de Can Catà (Collserola)Opening hours: 3rd Sunday of the month: 10:00am-2:00pm. Guided tour: 12:00pm. Closed in August.

Ca n’Oliver Museum Iberian Settlement(Photo: Communication, Cerdanyola City Council).

Esg

lési

a de

San

t Isc

le (

Fot

o: J

ose

R. U

rban

o)

CE

RD

AN

YO

LA,

UN

MU

SE

U E

N E

L T

ER

RIT

OR

I

ESGLÉSIA PARROQUIAL I RECTORIA DESANT MARTÍ

L’església parroquial de Sant Martí és untemple d’estil historicista projectat perl’arquitecte Claudi Duran Ventosa i construïtentre el 1902 i el 1909. La rectoria és d’estilmodernista i la va dissenyar l’arquitecte EduardM. Balcells el 1908. Al presbiteri destaquendos grans mosaics de Lluís Bru Salells i, alspeus de la nau, s’hi pot veure una petitaexposició sobre la història de la parròquia idels dos edificis.

Adreça: Carrer de Sant Martí, s/n.Horari: dissabtes: 17.00-19.00 h., si no hi haofici.

MASIA DE CA N’ALTIMIRA

Ca n’Altimira és un edifici de gust neoclàssicconstruït a finals del segle XIX que,originàriament, formava part d’una antigamasia de pati tancat ja desapareguda. Alsanys 80 del segle XX, l’edifici es va reformarper acollir la biblioteca pública de la ciutat. Alvestíbul, un plafó explica la història d’aquestmas i el seu paper en el desenvolupamentdel nucli urbà de Cerdanyola.

Adreça: Plaça de l’escultor Josep Viladomat, s/n.Horari: el mateix que la biblioteca(informació: 93 580 76 02)

CASA CONSISTORIAL

L’Ajuntament de Cerdanyola és un edificid’estil noucentista projectat per l’arquitecteEduard M. Balcells al 1920. Al llarg del temps,s’ha anat transformant per donar resposta ales necessitats que generava l’administracióde la població. A la dreta de l’entrada principals’hi ha instal·lat una exposició sobre les formes

d’administració de Cerdanyola en els darrers1.000 anys i un interactiu sobre la història i lageografia del municipi.

Adreça: Plaça de Frances Layret, s/n.Horari: laborables de 8.00-19.00 h.

ESGLÉSIA VELLA DE SANT MARTÍ

L’antiga església parroquial de Sant Martí ésun edifici de tradició gòtica amb elementsrenaixentites construïda a començaments delsegle XVII. Tot i que encara està en procésde restauració i l’accés està restringit, als peusde la nau s’hi ha instal·lat una exposició sobrel’evolució de la parròquia de Sant Martí deCerdanyola i de l’església que es potcontemplar en visites concertades is’obre al públic dos cops a l’any.

Adreça: Carrer dels Boters, s/n.Horari: segon diumenge de març, visitesguiades a les 11 i 12.30 h.Diada de Tots Sants, jornada de portes obertes9.00-13.30 h / 15.00-17.30 h.

MASIA DE CAN COLL

Can Coll és una antiga masia boscana formadaper diversos edificis ordenats al voltant d’unpati. Actualment acull un dels Centresd’Educació ambiental del Consorci del Parcde Collserola i es poden visitar les partsresidencials i les dependències agrícoles ques’han conservat tal com eren al segles XVIIIi XIX.

Adreça: Carretera de Cerdanyola a Horta,Km 2Horari: diumenges i festius de 9 a 15 h.Tel. 93 692 03 96

IGLESIA PARROQUIAL Y RECTORÍA DE SANTMARTÍ

La iglesia parroquial de Sant Martí es un templo deestilo historicista, proyectado por el arquitecto ClaudiDuran Ventosa y construido entre 1902 y 1909; larectoría, diseñada por el arquitecto Eduard M.Balcells en 1908, es de estilo modernista. En elpresbiterio destacan dos grandes mosaicos de LluísBru Salells, y al pie de la nave puede visitarse unapequeña exposición sobre la historia de la parroquiay de los dos edificios.

Dirección: Calle de Sant Martí, s/n.Horario: sábados: 17:00-19:00 h., si no hay oficio.

MASÍA DE CA N’ALTIMIRA

Ca n’Altimira es un edificio de estilo neoclásico,construido a finales del siglo XIX; originariamente,formaba parte de una antigua masía de patio cerradoya desaparecida. Durante los años 80 del siglopasado, el edificio se reformó para albergar labiblioteca pública de la ciudad. En el vestíbulo, unpanel explica la historia de este manso y su papelen el desarrollo del núcleo urbano de Cerdanyola.

Dirección: Plaza del escultor Josep Viladomat, s/n.Horario: el mismo que la biblioteca(información: 935 807 602)

CASA CONSISTORIAL

El Ayuntamiento de Cerdanyola es un edificio deestilo novecentista, proyectado por el arquitectoEduard M. Balcells en 1920. A lo largo del tiempo,se ha ido transformando para dar respuesta a lasnecesidades que generaba la administración de lapoblación. A la derecha de la entrada principal, seha instalado una exposición sobre las formas deadministración de Cerdanyola en los últimos 1.000años, así como un programa interactivo sobre lahistoria y la geografía del municipio.

Dirección: Plaza de Frances Layret, s/n.Horario: laborables, de 8:00-19:00 h.

IGLESIA ANTIGUA DE SANT MARTÍ

La antigua iglesia parroquial de Sant Martí es unedificio de tradición gótica con elementosrenacentistas, construida a principios del siglo XVIII.A pesar de que aún se encuentra en proceso derestauración y su acceso es restringido, al pie dela nave se ha instalado una exposición sobrela evolución de la parroquia de Sant Martí deCerdanyola y de la iglesia, que se abre al públicodos veces al año y puede contemplarse tambiénen visitas concertadas.

Dirección: Calle dels Boters, s/n.Horario: segundo domingo de marzo, visitas guiadasa las 11 y 12:30 h. Día de Todos los Santos, jornadade puertas abiertas 9:00-13:30 h/ 15:00-17:30 h.

MASÍA DE CAN COLL

Can Coll es una antigua masía forestal, formadapor diversos edificios ordenados alrededor de unpatio. Actualmente, alberga uno de los Centros deEducación ambiental del Consorcio del Parque deCollserola; pueden visitarse las partes residencialesy las dependencias agrícolas que se han conservadotal y como eran en los siglos XVIII y XIX.

Dirección: Carretera de Cerdanyola a Horta, Km 2Horario: domingos y festivos, de 9 a 15 h.Tel.: 936 920 396

Iglesia de Sant Iscle (Foto: Jose R. Urbano)

SANT MARTÍ PARISH CHURCH AND RECTORY

Built between 1902 and 1909, the Sant Martí parishchurch is a historical temple designed by architectClaudi Duran Ventosa. In 1908, architect EduardM. Balcells designed the modernist-style rectory.Two large mosaics by Lluís Bru Salells are ofparticular note in the presbytery and the end of thenave houses a small exhibition on the history of theparish and the two buildings.

Address: Carrer de Sant MartíOpening hours: Saturdays: 5:00pm-7:00pm, if noservices are being held.

CA N’ALTIMIRA MASIA

A neoclassic building from the end of the 19thcentury, Ca n’Altimira was originally part of a masiawith a closed-in courtyard that had alreadydisappeared. The building was renovated duringthe 1980s to hold a public city library. A board postedin the vestibule explains the history of this homeand the role it played in the development ofCerdanyola’s city centre.

Address: Plaça de l’escultor Josep ViladomatOpening hours: same as the library (information:93 580 76 02)

TOWN HALL

Designed by architect Eduard M. Balcells in 1920,the Cerdanyola Town Hall is a 19th century-stylebuilding which has been transformed over time toadapt to the changing needs of the town’sgovernment. An exhibition located to the right of themain entrance focuses on the different Cerdanyolagovernments over the last 1,000 years and featuresan interactive display on the municipality’s historyand geography.

Address: Plaça de Frances LayretOpening hours: working days from 8:00am-7:00pm.

VELLA DE SANT MARTÍ CHURCH

Built at the beginning of the 17th century, the SantMartí parish church is a gothic building withRenaissance elements. Renovations are stillunderway and access is limited. Nevertheless, anexhibition has been set up at the end of the naveon the evolution of the Sant Martí parish ofCerdanyola and of the church, which is open to thepublic twice a year and can be seen througharranged visits.

Address: Calle dels Boters, s/n.Opening hours: second Sunday in March, guidedtours at 11:00am and 12:30pm. Doors open on AllSaints Day: 9:00am-1:30pm / 3:00pm-5:30pm.

CAN COLL MASIA

Can Coll is an old wooded masia consisting ofvarious buildings erected around a central courtyard.Currently, it houses one of the environmentalEducation Centres of the Collserola ParkConsortium. The residential sections and theagricultural buildings have been preserved just asthey were in the 18th and 19th centuries and canalso be visited.

Address: Road from Cerdanyola to Horta, 2 kmOpening hours: Sundays and holidays from09:00am to 3:00pm.Tel. 93 692 03 96

Sant Iscle church (Photo: Jose R. Urbano)