CICLE de CONCERTS

ONCA BÀSIC Temporada 2018 (maig-setembre) EDICIÓ ESPECIAL Any Europeu del Patrimoni Cultural

Descripció El cicle de concerts ONCA Bàsic és un cicle d’actuacions de petit format organitzat per la Fundació ONCA, entitat emparada pel Govern d’Andorra i la Fundació Crèdit Andorrà.

Aquest any, el cicle amplia el nombre de concerts amb motiu de la celebració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural. Amb un total de 18 concerts i 24 músics, els formats que es presenten van des d’un sol instrument fins a quintets, actuacions que es duran a terme en alguns dels espais més emblemàtics del patrimoni cultural del Principat.

El cicle, tal com és ja tradició, inclou actuacions dins el Dia Internacional dels Museus, les Nits d’estiu als museus, les Nits obertes d’Ordino i els actes que commemoren les Jornades Europees de Patrimoni, i compta, per tant, amb la col·laboració del Comú d’Ordino, el Departament de Museus d’Andorra i el Departament de Patrimoni Cultural del Govern d’Andorra.

Llistat de concerts

(DIM) Dia Internacional dels Museus (AEPC) Any Europeu del Patrimoni Cultural 2018 (NEM) Nits d’estiu als museus (NOO) Nits obertes d’Ordino (JEP) Jornades Europees de Patrimoni

Dia Hora Concert Lloc Marc

19/05/18 12 h Trio Kodaly Museu La Farga Rossell DIM

24/06/18 12 h Dolce corda

Sant Joan de Caselles AEPC

29/06/18 18 h Sant Pere del Serrat AEPC

01/07/18 12 h Saxo a solo

Sant Serni de Nagol AEPC

19 h Sant Miquel d'Engolasters AEPC

07/07/18 21 h Quartet Krommer

Museu Casa Rull NEM

08/07/18 12 h Edifici Ràdio Andorra AEPC

13/07/18 21 h Rythmic Trio

Museu Nacional de l’Automòbil NEM

17/07/18 20 h Sant Bartomeu de Soldeu AEPC

22/07/18 20 h Trio Goldberg

Sant Andreu d'Andorra la Vella AEPC

24/07/18 20h Sant Miquel de la Mosquera a Encamp AEPC

25/07/18 21 h Sant Martí de la Cortinada NOO

05/08/18 12 h Claret & Riba Sant Cristòfol d'Anyós AEPC

12/08/18 12 h Sols guitarra Sant Climent de Pal AEPC

20 h Sant Andreu d'Arinsal AEPC

06/09/18 20 h Rythmic Trio Sant Romà de les Bons AEPC

09/09/18 18 h Dolce corda Santuari Vell de Meritxell AEPC

15/09/19 19h Kintet Era Gran de Casa Rossell JEP

Calendari Maig

Juny

Juliol

Agost

Setembre

TRIO KODALY Tatevik Khachatryan, violí Joan  Fèlix, viola Sylvie Reverdy, violoncel

Dissabte 19 de maig de 2018, a les 12 h Museu La Farga Rossell Dia Internacional dels Museus CLASSICISME I REBEL·LIÓ

Ludwig van Beethoven (1770-1827) Trio de cordes en do menor op. 9 núm. 3

Allegro con Spirito Adagio con espressione Scherzo: Allegro molto e vivace

Ernst von Dohnányi (1877-1960) Serenata per a trio de cordes en do major op. 10

Marcia (Allegro) Romanza (Adagio non troppo, casi Andante) Scherzo (Vivace) Tema con variazio (Andante con moto) Rondo finale (Allegro vivace)

Malgrat pertànyer a l’època de joventut de Beethoven, el conjunt dels trios per a cordes del op. 9 dedicat al comte Johann von Browne escrit l'any 1798 ha estat considerat una de les millors composicions del compositor. El dramatisme del trio núm. 3 ens dona una idea de la intensitat dels quartets per a cordes que escriurà més endavant. Curiosament, el compositor hongarès Ernst von Dohnányi va fer-se famós per la seva interpretació del Concert per a piano núm. 4 de Beethoven. Dohnányi, a part de ser un gran pianista i compositor, va combatre el nazisme durant la Segona Guerra Mundial i va defensar molts compositors i músics jueus. L'any 1941 el van fer fora com a director de l’Acadèmia de Música de Budapest, de la qual n’era el director des del 1919, per no acceptar la decisió d’acomiadar, per les seves idees socialistes, el compositor Zoltán Kodály. En aquesta Serenata per trio de cordes es pot sentir les influències de Lizt i de Brahms, i alguna referència a la música folklòrica dels altres dos grans compositors hongaresos, Belà Bartòk i Zoltàn Kodály.

DOLCE CORDA Alexandre Arajol i Jordi Albelda, violins

Diumenge 24 de juny de 2018, a les 12 h Sant Joan de Caselles Any Europeu del Patrimoni Cultural

Divendres 29 de juny de 2018, a les 18 h Sant Pere del Serrat Any Europeu del Patrimoni Cultural

Diumenge 9 de setembre de 2018, a les 18 h Santuari vell de Meritxell Any Europeu del Patrimoni Cultural

DIÀLEGS PEDAGÒGICS

Jacques Féréol Mazas (1782-1849) Selecció de duos (a determinar) Jean-Marie Leclair (1697-1764) Sonata núm. 5 Giovanni Battista Viotti (1755-1824) Serenata op. 23 Charles-Auguste de Bériot (1802-1870) Duet concertant op. 57 Louis Spohr (1784-1759) Duo Concertante en sol menor, op. 67 Béla Bartók (1881-1945) Selecció de duos (a determinar) Luciano Berio (1925-2003) Selecció de duos (a determinar)

El duo de violins presenta un repertori molt extens però al mateix temps molt desconegut. Destacats violinistes i grans pedagogs han escrit per aquesta formació amb l’objectiu de proporcionar un repertori a l’abast dels alumnes i adaptat a diferents nivells. Es tracta d’obres musicals on destaca per sobre de tot la vessant pedagògica però creiem que són petites joies musicals que hem de divulgar i que ens permeten entendre l’evolució de l’aprenentatge del violí i el paper d’aquests músics. Són compositors, intèrprets i pedagogs, i ens han deixat una empremta inesborrable a tots els violinistes, uns referents per entendre la tècnica i la interpretació del violí a qualsevol nivell. Us convidem a un viatge musical amb parades a l’escola francesa, italiana, belga i alemanya.

SAXO A SOLO Guillem Tudó, saxòfon

Diumenge 1 de juliol de 2018, a les 12 h Església de Sant Serni de Nagol Any Europeu del Patrimoni Cultural

Diumenge 1 de juliol de 2018, a les 19 h Església de Sant Miquel d'Engolasters Any Europeu del Patrimoni Cultural

MELODIES PER RECORDAR

George Gershwin (1898-1937) Summertime George Shearing (1919-2011) Lullaby of Birdland Arthur Hamilton (1926) Cry me a river Seymour Simons (1896-1949) All of me Richard Rodgers (1902-1979) My funny valentine Joseph Kosma (195-1969) Les feuilles mortes Tradicional Saint James Infirmary Eroll Garner (1923-1977) Misty Bart Howard (1915-2004)Fly me to the moon

Glen Miller (1904-1944) Moonlight Serenade Jerry Herman (1931) Hello Dolly Richard Rodgers (1902-1979) Blue Moon Sydney Bechet (1897-1959) Petite fleur Irving Berlin (1888-1989) Cheek to Cheek Rolf Loveland (1955-1995) You raise me up Glen Miller (1904-1944) In the mood Claude François (1978) My way

Aquest programa proposa un viatge entre les obres més representatives del blues i del jazz a través del so d’un dels instruments més emblemàtics i representatius d’aquests estils: el saxòfon. Peces conegudes i desconegudes permetran respirar aquesta música viva, dolorosa, dolça, tendra, lenta, ràpida i emocionant, per fer vibrar les notes dels que la van escriure. Una música que sonarà per primer cop entre les parets d’esglésies acollidores, que faran, de ben segur, gaudir al públic amb una experiència artística diferent i emocionant.

QUARTET KROMMER Patrícia de No, flauta Alexandre Arajol, violí Josep Bracero, viola Sylvie Réverdy, violoncel

Dissabte 7 de juliol de 2018, a les 21 h Nits d’estiu als museus Museu Casa Rull (Sispony)

Diumenge 8 de juliol de 2018, a les 12 h Edifici Ràdio Andorra Any Europeu del Patrimoni Cultural

VIENA I L’ÒPERA DE BUTXACA

Franz Krommer (1759-1831) Gran quartet en fa major op. 89

Moderato Minuetto. Allegretto-Trio Andante con moto Alla polacca

Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) Les noces de Fígaro Obertura Ària de Cherubino “Voi che sapete” Ària de Fígaro “Non piu andrai” Don Giovanni Ària de Don Giovanni “Là ci darem la mano” Ària de Don Giovanni “Fin ch’an dal vino” La Flauta Màgica Ària de Papageno “Ich bin Papageno ja!” Ària de Pamina “Ach…Ich fühl’s” Ària de la Reina de la nit “Der Holle Rache”

Viena esdevingué al segle XVIII-XIX centre de l’imperi austro-hongarès, el que portà la seva cultura i la seva música al seu màxim esplendor. Krommer és un exemple de compositor que impregnà la seva obra d’aquests perfums vienesos, basats en la més pura tradició alemanya. El Gran quartet op. 89 tracta els instruments, especialment la flauta, amb virtuosisme. Conjugant frasejos pre-beethovenians amb grans passatges hàbils, el quartet esdevé una joia de la música. En aquest context, els estaments més desfavorits de la ciutat també reclamaven el gaudi del folklore i de la música del moment. Així doncs, deixebles del compositors com Mozart transcriuen les grans òperes per a ser representades instrumentalment en salons vienesos, a fi d’arribar als més humils. Al 1791, any de la mort del compositor, apareix la transcripció per a flauta i trio de corda de cinc de les seves òperes més importants, les quals usen la flauta com a soprano, la viola com a baríton, el violoncel com a baix i el violí com a tenor.

RYTHMIC TRIO Jordi Gendra, flauta Efrem Roca, saxos David Sanz, guitarra

Divendres 13 de juliol de 2018, a les 21 h Museu Nacional de l’Automòbil Nits d’estiu als museus Dimarts 17 de juliol de 2018, a les 20 h Sant Bartomeu de Soldeu Any Europeu del Patrimoni Cultural

Dijous 6 de setembre de 2018, a les 20 h Sant Romà de les Bons Any Europeu del Patrimoni Cultural

A RITME DE TRIO

Joseph Kreutzer (1790-1840) Trio op. 9 nº 3 en Re Major

Allegro - Andante - Rondo allegro José Lezcano (1960) Cuban Sketches

Guaracha Nevada - Una Ventana de Estrellas (Bolero) - Miami - Merengue Astor Piazzolla (1921-1992) Libertango Olivier Bensa (1960) Grand Tango Klaus Wusthoff (1922) Concierto de Samba

Samba Quica - Samba Cubana - Samba Brazileira

Què es pot esperar d'una conversa entre una delicada guitarra, un potent saxo i una serpentejant flauta? A priori, algun melòman poc avesat podria concebre algun dubte. Com està de lluny aquesta combinació tímbrica, comparada amb les formacions “estàndard” que es van consolidar durant el segle XVIII, com el quartet de corda o el trio amb piano. Però res més lluny de la realitat: amb l'eclosió dels concerts de cambra, de caràcter íntim i privat, molts compositors van animar-se a situar la guitarra en el centre de la sala i a rodejar-la d'altres instruments com la flauta, l'oboè, el violí o la viola, com és el cas de Joseph Kreutzer. A Rythmic Trio hem substituït la part de violí per un saxo soprano, que té una sonoritat molt propera a l'oboè i per tant empasta a la perfecció amb la flauta i la guitarra. Però és al segle XX quan les possibilitats expressives d'un trio d'aquestes característiques arriben al seu punt culminant. I és per això que des de Rythmic Trio us volem proposar una sèrie de peces que, tot i ser de música clàssica, tenen les seves arrels profundament endinsades en la música popular: el tango, la samba, la bossa nova i les danses llatines ballables, com el bolero i la guaracha. En podem dir música crossover, o de fusió, o clàssica-moderna: en tots els casos es tracta d'una experiència única, que no deixarà indiferent.

TRIO GOLDBERG Francesc Planella, violí Laia Capdevila, viola Mireia Planas, violoncel

Diumenge 22 de juliol de 2018, a les 20 h Església de Sant Andreu Any Europeu del Patrimoni Cultural

Dimarts 24 de juliol de 2018, a les 20 h Sant Miquel de la Mosquera Any Europeu del Patrimoni Cultural

Dimecres 25 de juliol de 2018, a les 21 h Sant Martí de la Cortinada Nits obertes d’Ordino

VARIACIONS

Johann Sebastian Bach (1685 - 1750) Les variacions de Goldberg

Expliquen alguns experts que el comte Keiserlink de Leipzig tenia com a clavecinista personal a Johann Gotlieb Goldberg. El comte va voler que Goldberg estudiés amb J. S. Bach per millorar les seves destreses. Sembla ser que Keiserlink tenia problemes d'insomni i va demanar-li a Bach que composés alguna peça que el seu alumne pogués tocar-li a les nits. Aquest va pensar que un tema amb variacions seria l'ideal per poder-ho escoltar en petites píndoles per a les nits de vetlla. Així doncs, Goldberg tocava cada nit una de les variacions per fer adormir al comte com si d'un conte es tractés.

Sembla ser que aquesta història no està suficientment documentada com per donar-la per vàlida. Sigui com sigui, el que a nosaltres ens ha arribat és una magnífica peça composta per una ària inicial seguida de 30 variacions que conclouen amb la mateixa ària amb que comença. Tot i que les fonts diuen que va ser una obra no massa estimada pel mateix Bach, ja que el tema amb variacions era una forma que no acostumava a utilitzar, Glenn Gould, al 1955, en va fer una gravació que la va popularitzar fins a convertir-la en una de les obres mestres del gran compositor del barroc.

JORDI CLARET & LANDRY RIBA Jordi Claret, violoncel elèctric Landry Riba, baix elèctric

Diumenge 5 d’agost de 2018, a les 12 h Església de Sant Cristòfol d'Anyós Any Europeu del Patrimoni Cultural

IMPROVISACIÓ AMBIENTAL (i presentació del nou disc) Baix, violoncel, efectes, loops... Posar junts un baix i un violoncel. Deixar que un comenci a sonar i esperar que l’altre s’afegeixi a la invitació... Posar-hi efectes, loopejar frases i estructures, jugar amb la improvisació i deixar-se portar. Aquests són els ingredients de la proposta que fan Jordi Claret (violoncel) i Landry Riba (baix). Una aventura poc convencional, fresca i que tot just acaba de néixer… Que el públic els vingui a escoltar amb la ment ben oberta, disposat a deixar-se endur per la reiteració de les estructures musicals i per les melodies que s’hi passegen pel damunt. “Improvisació ambiental” és el binomi de paraules que millor defineix aquest projecte.

Un format reduït, però més que suficient! Durant l’actuació, els dos músics interpreten 8 peces, sorgides d’unes bases que han establert i a partir de les quals, en cada actuació, neixen peces que poden ser força diferents de les de l’actuació anterior, fruit de la improvisació i del “deixar-se portar”… Els músics també fan participar el públic convidant-lo a iniciar una base que, un cop enregistrada, formarà els fonaments d’una peça que es crearà en directe en aquell mateix moment.

Aquest concert també es presentarà el 26/07/18 a les 22 h, amb motiu de les Nits d’estiu als museus, al Llac d’Engolasters. Organitzat i patrocinat per FEDA

SOLS GUITARRA David Font, guitarra

Diumenge 12 d’agost de 2018, a les 12 h Església de Sant Climent de Pal Any Europeu del Patrimoni Cultural

Diumenge 12 d’agost de 2018, a les 20 h Església de Sant Andreu d’Arinsal Any Europeu del Patrimoni Cultural

LA VARIETAT MUSICAL D’UN CONTINENT INTERCULTURAL

Tradicional catalana (arr. Miquel Llobet) Lo fill del rei L’hereu riera Regino Sainz de la Maza (1896-1981) Petenera (tradicional andalusa) José Azpiazu (1912-1986) El Vito (tradicional andalusa) Isaac Albéniz (1860-1909) Rumores de la caleta, de Recuerdos de Viaje Emilio Pujol (1886-1980) Cubana (havanera) Seguidilla Francisco Tàrrega (1852-1909) Capricho Árabe (multicultural) Recuerdos de la Alhambra (himne de la guitarra) Tradicional francesa (arr. David Font) Frère Jacques Tradicional alemanya (arr. David Font) Morgen, Morgen nur nicht Heute Tradicional (arr. David Font) Moltes felicitats Mikis Theodorakis (1925) 2 epitafis Tradicional irlandesa (arr. David Russell) The Bonnie Bonnie Banks of Loch Lomond The Bucks of Ornamore Tradicional russa (arr. Sergey Rudnev) Ivushka Takashi Yoshimatsu (1953) Potrait of Mr. G

A través de la guitarra clàssica es proposa un petit viatge auditiu per Europa, on apareixen músiques ben conegudes, d’altres que ens seran familiars i algunes que desconeixem per complet. Tot plegat per aproximar-nos al patrimoni musical europeu del segle XXI. Un patrimoni que sorgeix de la interculturalitat i la multiculturalitat, de la mescla dels coneixements i gustos de les diferents cultures que es reuneixen en un mateix continent.

KINTET Míriam Farré, clarinet Joel Bardolet i Gabriel Coll, violins Josep Bracero, viola Daniel Claret, violoncel

Dissabte 15 de setembre de 2018, a les 19 h Era Gran de Casa Rossell (Ordino) Jornades Europees de Patrimoni

MOZART I BRAHMS, DESCOBRINT EL CLARINET

Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) Quintet en la major, K.581

Allegro Larghetto Menuetto Allegretto con variazioni

Johannes Brahms (1833-1897) Quintet en si menor, op. 115

Allegro Adagio Andantino Con moto

En aquest programa presentem dues obres cabdals del repertori de cambra per a la formació de quintet de corda amb clarinet. En els dos casos, la seva composició va ser fruit d’encontres amb clarinetistes, llurs interpretacions van motivar a W. A. Mozart (1756-1791) i a J. Brahms (1833-1897) a atorgar un paper protagonista a un instrument que coneixien però que no li havien dedicat grans esforços. Més enllà d’aquests dos quintets, i fruit d’aquests mateixos encontres, Mozart va escriure el seu únic concert per a clarinet i orquestra i Brahms les dues sonates per a clarinet i piano. A nivell compositiu, a la ja coneguda homogeneïtat i flexibilitat del quartet de corda, el clarinet s’hi suma de manera natural gràcies a la seva sonoritat rica i versàtil. Són principalment les noves textures les que creen ambients sonors de gran bellesa i emoció. Malgrat el clarinet destaca pel seu paper principal, la corda manté la seva hegemonia acompanyant-lo a través de subtils converses, tot interactuant de manera autònoma però alhora coordinada en el conjunt. Curiosament, la fascinació pel clarinet apareix al final de la vida d’ambdós compositors, motiu pel qual ens quedarà sempre la incertesa de saber la manera com haurien pogut seguir descobrint el seu potencial.

Espais de les actuacions Any Europeu del Patrimoni CulturalSANT JOAN DE CASELLES Situada sobre una roca dominant el camí ral que des de Canillo comunicava amb França, l’església de Sant Joan de Caselles va ser construïda a final del segle XI o principi del XII. L’edifici segueix l’esquema arquitectònic característic de les esglésies romàniques d’Andorra: nau rectangular amb coberta de fusta, absis semicircular i campanar d’estil llombard. Conserva dos porxos, construïts probablement en època moderna (segles XVI i XVII).

L’interior guarda dos de les obres més rellevants del patrimoni artístic andorrà, com són la majestat romànica d’estuc del segle XII i el retaule renaixentista del 1537.

El Crist romànic és envoltat d’una escena pictòrica mural que representa els soldats Longinos i Stefanon acompanyats del Sol i la Lluna. Es tracta d’una peça excepcional, no solament per la seva tècnica d’execució, sinó també per la seva originalitat iconogràfica.

Pel que fa al retaule, pintat i daurat per Miquel Ramells i Guiu Borgonyó, és dedicat a la vida i la llegenda de sant Joan Evangelista, autor de l’apocalipsi i patró de l’església. És d’una gran qualitat artística i s’inspira en gravats nòrdics i rafaelescos.

SANT PERE DEL SERRAT L’església de Sant Pere se situa a l’extrem sud-oest de les bordes del Serrat a les quals donava servei. La data de construcció se situa probablement entre el segle XVI i principi del XVII.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular construït directament sobre la penya, sense cimentacions. La coberta és de dos vessants amb recobriment de llosa. La façana principal està orientada al sud-est, de cara a la vall; en aquesta façana s’obre la porta d’entrada, rematada per un arc de mig punt i flanquejada per dos finestres rectangulars amb llinda de fusta i reixes de ferro. Per damunt de la porta hi ha una finestra quadrangular, a l’alçada del cor. Els murs de nord i de ponent són arrebossats amb calç, i hi destaca un enlluït blanc al voltant de la porta que dibuixa una creu per sobre la pedra clau. Als peus, sobresortint de la façana sud-est, s’alça un petit campanar d’espadanya amb obertura de mig punt.

A l’interior es conserva un retaule datat entre el 1590 i el 1610, dedicat a la vida de sant Pere, però del qual es desconeixen els autors.

SANT SERNI DE NAGOL

L’església romànica de Sant Serni es troba en un indret estratègic des d’on domina tota la vall de Sant Julià de Lòria. Va ser aixecada en un moment lleugerament anterior a l’acta de consagració de l’any 1055. Es tracta d’una de les esglésies més antigues i més ben conservades d’Andorra, i guarda, juntament amb St. Martí de la Cortinada, un dels dos únics conjunts de pintura mural romànica que s’han conservat in situ.

L’edifici és de dimensions reduïdes i segueix l’esquema arquitectònic propi de les esglésies romàniques andorranes: nau rectangular amb

coberta de fusta i absis semicircular. Presenta un campanar d’espadanya amb doble obertura i un porxo afegit en època moderna. El terra original és excavat a la roca.

Les pintures murals que s’han conservat es concentren gairebé totes a l’arc triomfal i presenten una iconografia força difícil d’interpretar, tot i que es pensa que el programa està dedicat al culte dels àngels. S’hi han identificat els quatre arcàngels que adoren l’Agnus Dei. A la paret nord del presbiteri es troba una representació de sant Miquel Arcàngel (figura representada amb trets bizantins).

SANT MIQUEL D’ENGOLASTERS

Situada a l’extrem del planell d’Engolasters, dominant gairebé tot el fons de vall d’Escaldes i Andorra la Vella, l’església de Sant Miquel és, més que cap altra, un símbol en el paisatge. És una de les esglésies romàniques més conegudes d’Andorra, ja sigui pel seu emplaçament, com pel contrast entre la nau i l’alçada del campanar de 17 metres, la qual cosa li confereix una silueta particular. D’estil romànic, es va bastir majoritàriament al segle XII, a excepció del porxo que es va construir en època moderna (segles XVII-XVIII). Presenta la planta clàssica de les esglésies romàniques andorranes, és a dir, nau rectangular, absis semicircular, coberta de dos vessants i campanar de torre d’estil llombard. L’absis era decorat amb unes pintures murals romàniques atribuïdes al Mestre de Santa Coloma, que foren arrencades durant la primera meitat del segle XX i que es troben exposades al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona. Una reproducció feta a la dècada del 1980 decora actualment l’absis.

EDIFICI RÀDIO ANDORRA

Ubicat al Pui d’Encamp, l’edifici de Ràdio Andorra va ser concebut l’any 1938 per acollir el centre emissor d’aquesta ràdio. La seva missió principal era assegurar les característiques adequades i la bona qualitat de les ones electromagnètiques (ona curta i ona mitjana) que havien de portar arreu del món els programes, sobretot musicals i de distracció, que s’elaboraven als estudis del roc de les Anelletes, situats a Andorra la Vella.

Si bé l’interior està concebut expressament per acollir totes les instal·lacions tècniques, en la concepció e x t e r i o r d e l ’ e d i f i c i s ’ h a n a d o p t a t f o r m e s arquitectòniques particulars, com ara la torre o la façana principal que sembla que s’inspiren, respectivament, en el campanar de Santa Coloma i en una masia catalana. Aquest fet i altres elements historiogràfics li confereixen un fort caràcter eclèctic.

La història particular d’Andorra i la de la mateixa emissora han fet que l’edifici i les seves instal·lacions s’hagin conservat perfectament fins als nostres dies, i s’hagin convertit en un testimoni rar en el context mundial. Ràdio Andorra és un testimoni rellevant de la història de la radiodifusió a Andorra però, tal com ho van fer les seves ones en el passat, els seus valors històrics, tècnics i culturals avui també traspassen les fronteres.

SANT ROMÀ DE LES BONS

Ubicada al capdamunt del poble de les Bons, l’església de Sant Romà forma amb la Torre dels Moros una silueta ben característica en el paisatge d’Encamp. Consagrada el 1164, l’edifici és d’origen romànic, de nau única amb absis semicircular d’estil llombard, amb un fris decorat amb bandes i arcuacions cegues pròpies d’aquest estil. En època moderna (segles XVI-XVII) s'afegeix un porxo a la façana oest.

A l’interior, l’església està profusament decorada amb pintures murals de la segona meitat del segle XVI dedicades al Purgatori o al Judici Final. També es pot contemplar la reproducció de les pintures murals romàniques pertanyents al Mestre de Santa Coloma que decoraven l’obra primitiva i que estan exposades al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona. Representen part de la visió apocalíptica de sant Joan.

Als peus de l’església, es conserva un retaule de tradició gòtica dedicat a sant Romà d’Antioquia, datat de mitjan segle XVI, de l’escola de Miquel Ramells i Guiu Borgonyó (antic Mestre de Canillo). L’església de Sant Romà de les Bons és un dels exemples més significatius de la capacitat

de renovació cultual d’un determinat espai religiós. Aquest fet i les seves característiques històriques i formals en fan un lloc excepcional.

SANT BARTOMEU DE SOLDEU

Sant Bartomeu és una petita església situada dins el nucli de població de Soldeu, gairebé a l’extrem est del poble, arran del camí ral. Per les seves característiques arquitectòniques, la seva construcció es pot situar entre els segles XVII i XVIII; estilísticament correspon al tipus d’arquitectura religiosa popular d’època moderna.

És de planta rectangular i a l’extrem sud-est té un absis quadrangular. A més, té un porxo i la sagristia adossats al mur sud de la nau. A l’interior la coberta és de volta de canó, mentre que a l’exterior té dos vessants. Té pilars ornamentals adossats als murs, al nivell de la imposta, i de motllura senzilla. Presenta dos obertures als murs de la nau, de les quals la sud és en forma d’espitllera. Als peus de la nau hi ha el cor, de fusta, per sobre del qual hi

ha una finestra en forma d’òcul. Sobresortint del mur dels peus de la nau hi ha un campanar d’espadanya senzill. El porxo està cobert amb un aiguavés.

A l’interior hi ha un petit retaule dedicat a sant Bartomeu que cega dos finestres en forma d’òcul.

SANT ANDREU D’ANDORRA LA VELLA

Tot i que en l’actualitat ha quedat absorbida pel nucli urbà d’Andorra la Vella, l’església de Sant Andreu era, en origen, una capella aïllada, situada per sobre d’unes feixes arran de l’antic camí ral que anava d’Andorra la Vella vers la vall del Valira del Nord. D’origen romànic, ha sofert moltes transformacions al llarg del temps. A mitjan segle XX estava en estat ruïnós i va ser totalment reformada en els anys seixanta per l’arquitecte català Cèsar Martinell.

Té una única nau rectangular, amb l’absis semicircular orientat vers l’est. A l’exterior els murs són a pedra vista i estan constituïts per carreus irregulars. Actualment té dos portes d’entrada: l’una, a migjorn, i l’altra, a ponent; aquesta és la que s’utilitza actualment i és de factura contemporània. Està protegida per un porxo amb coberta de dos vessants. La coberta de la nau també és de dos vessants, mentre

que la de l’absis té forma de mig con. Per sobre del mur que separa la nau de l’absis s’alça un petit campanar d’espadanya.

L’interior de la nau està decorat amb pintures murals de l’artista andorrana Carme Mas.

SANT MIQUEL DE LA MOSQUERA

L’església de Sant Miquel i Sant Joan, sufragània de la parroquial d’Encamp, data probablement del final del segle XVI, tot i que va ser ampliada el 1769.

És una església de planta rectangular i d’estructura molt senzilla parcialment excavada a la roca. Els murs de la capella són de pedra lligada amb morter de fang. Una de les façanes està rebaixada per deixar més pas lliure al carrer. La coberta és de fusta i llosa i és a dues aigües.

A l’altar major es conserva un retaule dedicat als sants titulars de la capella i patrons del poble de la Mosquera, sant Miquel Arcàngel i sant Joan Baptista datat del final del segle XVI. Al segle XIX, com passa en altres monuments, s’encarrega al pintor català Josep Oromí la decoració mural interior, que representen com a temes centrals la Transfiguració de Crist i el lliurament de les

Taules de la Llei a Moisès. Es tracta d’un tremp damunt de guix. Els motius són senzills en l’absis i més treballats a la volta. Com és habitual en aquest artista, la composició de les pintures integra l’altar barroc en un conjunt escenogràfic dominat pels tons ocres.

SANT CRISTÒFOL D’ANYÓS

L’església de Sant Cristòfol es troba al capdamunt del poble d’Anyós, a la parròquia de la Massana, en un emplaçament privilegiat.

L’edifici conserva només una part de l’estructura primitiva, del segle XII, perquè l’església va ser modificada i ampliada, com en molts altres casos, en època moderna (segle XVI).

Si bé l’exterior testimonia l’austeritat arquitectònica típica d’aquests edificis, l’interior contrasta per la seva riquesa decorativa, tant per les pintures murals com pel retaule que s’hi guarda. A l’absis es pot contemplar una representació del Sant Sopar,

d’estil francogòtic (segle XIII), flanquejat per unes pintures del segle XVI dedicades al Judici Final i a sant Cristòfol. El retaule, també del segle XVI, atribuït al pintor Joan de Monterde, relata la vida de sant Cristòfol i presenta una iconografia força original.

Cal esmentar que sota la representació del Sant Sopar foren localitzades i arrencades, l’any 1936, unes pintures murals amb la representació de la Verge i dos apòstols, atribuïdes al Mestre de Santa Coloma i de les quals s’ha perdut el rastre.

SANT CLIMENT DE PAL

Modificada i ampliada al segle XVII, l’església de Sant Climent conserva, malgrat tot, les traces inequívoques dels seus orígens (segles XI-XII), com ara el campanar d’estil romànic llombard, l’únic exemplar d’Andorra amb finestres geminades dobles.

L’interior conserva una sèrie de béns de gran interès, com per exemple el retaule major d’estil barroc, dedicat al sant homònim i que va ser esculpit per Isidre Clusa durant la segona meitat del segle XVII. Cal destacar el guadamassil florejat que fa la funció de frontal d’altar, l’únic exemplar d’Andorra d’aquestes característiques, juntament amb el de l’església de Sant Joan de Sispony.

Les pintures murals del segle XVI que decoren la paret de migjorn estan molt fragmentades, fet que no ens en deixa interpretar la iconografia.

SANT ANDREU D’ARINSAL

L’església de Sant Andreu es troba al bell mig del centre històric del poble d’Arinsal, a la parròquia de la Massana.

Es tracta d’una edificació senzilla, vernacular, bastida durant el segle XVII que va ser restaurada, els anys seixanta del segle XX, per l’arquitecte català Cèsar Martinel l , i més recentment pels serveis de Patrimoni Cultural d’Andorra.

A l’interior es conserva un retaule datat probablement del segle XVII, dedicat a la Verge del Roser, tot i que popularment se’l coneix com el

retaule de la Mare de Déu de les Neus. La Verge del Roser, imatge central del retaule, és flanquejada per sant Domènec de Guzman i per sant Ramon de Penyafort. La presència de sants dominicans confirma que es tracta de la Verge del Roser.

L’església també guarda una talla de dimensions reduïdes però força interessant de Sant Andreu.

SANTUARI VELL DE MERITXELL

Si bé l’església de Santa Maria de Meritxell és d’origen romànic, només conserva d’aquest període una part de l’absis antic. És en època moderna (segles XVII-XVIII) que l’església adopta en gran part la configuració que li coneixem. A mitjan segle XIX s’amplia l’església barroca i l’any 1865 es construeix el cambril per adorar la verge romànica i s’encarrega la decoració de les parets al pintor català Josep Oromí.

En aquests moments l’església ja te una forta veneració i és un lloc de pelegrinatge, que s’estendrà a nivell nacional, al principi del segle XX, i culminarà amb la declaració de la verge com a patrona d’Andorra l’any 1913 i la seva coronació l’any 1921.

La nit del 8 al 9 de setembre de l’any 1972 un incendi destrueix l’església i la quasi totalitat dels béns mobles que conté entre els quals hi ha la talla policromada de la verge romànica i quatre retaules de diferents èpoques. Si bé durant uns anys l’església és manté com a jardí-ruïna i serveix d’inspiració per al nou edifici que construirà Ricardo Bofill, l’any 1994 es reconstrueix l’església i s’hi instal·la l’exposició Meritxell memòria que

recorre la memòria col·lectiva de l’exponent més representatiu de la fe i de la religiositat andorrana.

Fonts documentals imatges Sant Joan de Caselles - sense datar. Família Cuyàs. Font ICC Sant Pere del Serrat - 1980. PCASant Serni de Nagol - Entre el 1902 i 1932. ANA. Fons Guillem Plandolit Sant Miquel d’Engolasters - sense datar. Família Cuyàs. Font ICC Edifici de Ràdio Andorra - 1948. Família Cuyàs. Font ICC Sant Romà de les Bons - 1918. Arxiu Mas C24281-132TT13Sant Bartomeu de Soldeu - 1925. Autor M. Gausachs. Fons CEC Sant Andreu d’Andorra la Vella - sense datar. Família Cuyàs. Font ICC Sant Miquel de la Mosquera - 1948. Família Cuyàs. Font ICC Sant Cristòfol d’Anyós - Entre 1902 i 1932. ANA. Fons Guillem Plandolit Sant Climent de Pal - 1973. Família Cuyàs. Font ICC Sant Andreu d’Arinsal - Entre 1902 i 1932. ANA. Fons Guillem Plandolit Santuari vell de Meritxell - 1920-1930. Autor F.Blasi. Fons CEC FOTOS ESPAIS ENLLAÇ de DESCÀRREGA

Imatges formacions musicals

Trio Kodaly ENLLAÇ

Duo Dolce Corda ENLLAÇ

Saxo a solo ENLLAÇ

Quartet Krommer ENLLAÇ

Rythmic TrioENLLAÇ

Trio GoldbergENLLAÇ

Jordi Claret & Landry RibaENLLAÇ

Sols guitarraENLLAÇ KintetENLLAÇ

Contacte Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra Producció (Teresa Areny) Regidoria (Guillem Tudó)produccioonca@gmail.com gtudog@gmail.com(+34) 680 19 31 75 (+376) 384 889

www.onca.ad

www.facebook.com/fundaciooncahttps://twitter.com/FundacioONCA

https://www.instagram.com/fundacioonca

Patrimoni cultural d’Andorra Coordinació (Alfons Codina Pujol)Alfons_Codina@govern.ad (+376) 875 727 - Ext. 5727

https://www.cultura.ad/patrimoni

https://www.facebook.com/patrimoniculturalandorra/ https://www.instagram.com/patrimoniculturalandorra

Informació i reserves Reserva prèvia obligatòria • Actuacions de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural: (+376) 844 141

• Actuacions de les Nits d’estiu als museus: (+376) 839 760

• Actuacions de les Jornades Europees de Patrimoni: (+376) 839 760

• Actuacions de les Nits obertes d’Ordino: (+376) 878 173