1

Cicle de Gibbs

Gema Santacreu Vallés

1. Descripció: Què passa?

Ens situem en la segona setmana de pràctiques, concretament en l’habitació 207.2 on durant la visita de la Dra. succeeix la situació.El pacient és un home de 73 anys que està intervingut de la setmana passada d’una aneurisma abdominal i té dues ferides a nivell quasi inguinal. Se li van retirar les grapes i té la ferida amb bon estat, cicatritzada, sense signes d’infecció i el pacient no refereix dolor. Durant la setmana el pacient refereix dolor lumbar i ha estat fent febre. Per ordre mèdica es realitza un TAC i li van veure que el ronyó estava afectat.La Dra. li explica (durant la visita està sol) que el dolor pugui ser una complicació de la intervenció quirúrgica que li van realitzar, i li diu que el ronyó ha patit com un infart. El pacient no li fa cap pregunta i assenteix a tot el que li ha dit la Dra.

2. Sentiments: quins són els meus pensaments/sentiments?

El que vaig pensar en aquell moment va ser que la Dra. havia estat molt freda donant-li aquesta informació amb molts tecnicismes. I clar, jo sí que havia entès el que ella havia explicat. D’altra banda, em va saber molt greu pel pacient, ja que després em vaig quedar amb ell i va ser quan em va preguntar què significava això de tenir un infart al ronyó, ja que ell associava aquesta paraula al cor. Ell em va dir que s’havia espantat a l’escoltar aquesta paraula i com que no estava la família, no va preguntar res. Llavors, li vaig explicar que l’infart renal era la mort d’una zona del teixit del ronyó perquè hi havia una obstrucció de l’arteria renal, amb la qual cosa impedia que arribés sang al ronyó. Ell em va dir: Aaah! Ara ho entenc. I jo li vaig dir que havia de preguntar a la Dra. quan no entengués la informació que li hagi donat.

3. Avaluació: quines coses fan d’aquesta una bona o mala experiència?

Per mi aquesta situació ha estat una bona experiència per aprendre a que a vegades els tecnicismes que aprenem durant la nostra formació universitària no ens serveixen a l’hora de cuidar a les persones. Hem de ser molt conscients de que hem de parlar en un llenguatge que entengui el pacient i procurar sempre preguntar si tenen algun dubte per intentar resoldre’l. Això m’ha fet adonar-me de que això és una situació bastant habitual en una planta d’hospitalització i que Infermeria sempre ha d’estar al costat del pacient per resoldre tots els dubtes i disminuir la seva ansietat davant la situació de la seva malaltia.

2

Cicle de Gibbs

Gema Santacreu Vallés

4. Anàlisi: Quin sentit puc trobar a aquesta situació?

Com he dit anteriorment, el sentit que li trobo a aquesta situació, és que avui m’he sentit realitzada al veure que he ajudat a disminuir l’ansietat i dubtes que un pacient té després d’haver passat visita amb la Dra. He pogut resoldre la situació mitjançant una explicació amb paraules senzilles perquè el pacient pugui entendre com està afectat el seu ronyó.

5. Conclusió: Hi ha alguna cosa més que jo pugui fer?

Actualment, l’única cosa que puc fer es seguir preguntant als meus pacients si tenen dubtes de qualsevol tipus: proves diagnòstiques, tractaments, situacions de malaltia, etc per tal de que afavorir tant el seu benestar físic com mental, disminuint la seva ansietat i procurant el millor cuidatge possible.

6. Plantejament d’acció: Si mai m’hi torno a trobar, què faré?

De cara al meu futur com a professional d’Infermeria, m’he plantejat que sempre que doni Educació Sanitària sobre algun tipus de malaltia, com ara tota la informació dietètica i d’adherència al tractament de la diabetis Mellitus, és obligació meva tenir que assegurar-me de que el que he explicat, el pacient ho ha entés.De la mateixa manera, si treballés en un hospital i hagués de tenir que passar visita amb el Dr./Dra. he de dedicar sempre un temps a assegurar-me de que els meus pacients han entès tot i que si s’escau, els he de d’explicar i intentar resoldre qualsevol dubte que tinguin.